Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64893 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-94 | XIX-XX | Restaurada recentment. La teulada estava caiguda i la van refer. | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir originàriament com a dipòsit. Feta amb la tècnica de pedra seca, de planta rectangular. La barraca està reconstruïda com la original, tant en materials com en forma. | 08247-33 | Pla la Codina | 41.9173200,2.1728100 | 431405 | 4640927 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64893-foto-08247-33-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, a la zona d'accés és on es troba aquesta barraca. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64894 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-72 | XIX-XX | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas Magem. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta, llindar de pedra i amb diferents finestres de petites dimensions. A l'interior s'observa una fornícula just davant de la porta, amb un terra a peu pla del camp.</p> | 08247-34 | Pla la Codina | 41.9216300,2.1771800 | 431772 | 4641402 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64894-foto-08247-34-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64895 | Barraca de Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-magem | XIX-XX | Barraca que forma part dels edificis complementaris del mas, que es feia servir per emmagatzemar el boll, resultat del procés del batre. És una cabana feta amb la tècnica de pedra seca, de 6,5m aproximadament de costat, amb una porta amb un llindar de fusta i un sostre a dues aigües, fet d'uralita. Encara avui està en ús, com a magatzem. | 08247-35 | Mas Magem | 41.9196900,2.1751500 | 431602 | 4641189 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64895-foto-08247-35-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64896 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-80 | <p>Wikipedra, núm. 22470.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta rectangular, edificada amb la tècnica de la pedra seca, amb falsa volta. Es troba al costat d'altra barraca que conté una cisterna, i aquesta és la més propera al camí. Amida 3,5m de costat, aproximadament, i l'interior és pla.</p> | 08247-36 | Pla la Codina | 41.9207100,2.1787800 | 431904 | 4641299 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64896-foto-08247-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el Mas Canadell, en direcció al Mas Cotillaire, a la dreta es troben dos barraques de pedres, destinades a guardar les eines del camp i de refugi dels pagesos que treballaven aquelles terres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64897 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-350 | XIX-XX | Només s'han conservat les primeres fileres de l'edificació | És una edificació aïllada de planta gairebé quadrada, d'aproximadament 4m de costat. El seu estat de conservació només permet veure la seva base, la resta ha estat erosionat i envaït per la natura. Està feta amb la tècnica de pedra seca. | 08247-37 | Pla la Codina | 41.9191000,2.1763800 | 431703 | 4641122 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64897-foto-08247-37-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64899 | Llegenda de la por del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals | XX | Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-39 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64911 | Guixera de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-la-rovira | XIX-XX | Al costat del cementiri es troba l'antiga pedrera d'extracció de guix, la seva presència es veu des de pràcticament tot el poble i per accedir a ella s'ha d'agafar el trencant a mà dreta que des del carrer Major versa fins al Mas Ventallola. Des d'aquí s'arriba fins a l'actual cementiri de Santa Eulàlia de Riuprimer i a la part de darrera es troba aquesta zona d'extracció de guixos. Posteriorment passaven a la fàbrica Corretja per transformar el producte. | 08247-51 | Zona nord del municipi | 41.9154200,2.1880600 | 432668 | 4640704 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64911-foto-08247-51-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64924 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-74 | XIX-XX | Hi ha perill imminent de la caiguda del sostre. | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop del Mas La Riera. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta per aproximació de filades, i llindar de fusta. A l'interior s'observa a un nivell inferior respecte al camp.</p> | 08247-64 | A prop del Mas La Riera | 41.9070100,2.1799100 | 431983 | 4639777 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64924-foto-08247-64-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64925 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-79 | XIX-XX | Sostre envaït per la vegetació | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas La Riera. Es una barraca rectangular, de 5 de llargaria per 3,5 d'amplada, aproximadament, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta per aproximació de filades, i llindar de pedra. A l'interior es veu una finestra de petites dimensions, una fornícula al front de la porta i al seu costat esquerra hi ha un banc corregut.</p> | 08247-65 | Els Plans | 41.9075400,2.1800400 | 431994 | 4639836 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64926 | Mosaïc casa del C/ del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-casa-del-c-del-sol | XX | A la façana del carrer del Sol núm. 62 es documenta un mosaic de ceràmica que representa el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. | 08247-66 | C/ del Sol, 62 | 41.9122500,2.1894500 | 432780 | 4640351 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64926-foto-08247-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64931 | Molí de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-torroella | El Molí de Torroella és una masoveria del Mas Torroella, que es troba al nord-oest del turó del mas de Torroella, als seus peus. L'entrada als molí es troba a la façana nord, en un semisubterrani. L'aigua que feia funciona les moles s'acumulava en una gran bassa al sud de la casa, procedent de la resclosa de Torroella, en el riu Mèder. La bassa, en la zona més propera al molí, configura un embut a partir de pedres ben treballades, que permet a l'aigua generar suficient força per moure els molins. Posteriorment l'aigua prosseguia per un torrent, durant uns 100 metres,fins a desaiguar de nou al riu Mèder. L'edifici està format per dues plantes de vivenda, el molí al semisubterrani i un porxo de forma triangular en el seu accés principal, a l'oest. | 08247-71 | Mas Torroella | 41.9091400,2.1959700 | 433317 | 4640001 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64931-foto-08247-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64931-foto-08247-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64963 | Matraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matraca-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XIX-XX | <p>En les intervencions de restauració de l'església de finals del segle XX i inicis del XXI, realitzades per part dels tècnics de la Diputació, un dels objectius principals va ser el campanar. Durant aquesta feina es va restaurar l'estructura del campanar, electrificar els batalls de les campanes, substituir l'escala d'accés i recuperar l'antiga matraca, entre d'altres. La matraca, també denominada popularment 'tenebra', és un instrument de fusta que substitueix del so de les campanes durant la Setmana Santa. Destaca per ser una de les poques que queden a Catalunya d'aquest tipus, en bon estat de conservació.</p> | 08247-103 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103800,2.1889900 | 432740 | 4640144 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Pilar Camañes | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64965 | Monument de 30 anys de la festa del barri del pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-30-anys-de-la-festa-del-barri-del-pont | XX-XXI | El monument, al costat del pont que dóna al carrer Nou, és un monòlit de pedra de c. 1,2x06 metres i que per la seva forma de llosa, presenta un element de subjecció en la part inferior. La placa, en el costat superior esquerra, mostra la següent inscripció: [FESTA DEL BARRI DEL PONT / 30 ANYS/ JULIOL 2008/ Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer] | 08247-105 | Barri del Pont | 41.9087200,2.1898200 | 432807 | 4639959 | 2008 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64965-foto-08247-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba passat el pont de Santa Eulàlia, en el voral dret en direcció al carrer Nou. | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64969 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | <p>A l'entorn de l'any 1860, es va allargar el cos de la sagristia d'època barroca cap a llevant, donant forma a una capella fonda de planta rectangular, acabada en absis semicircular i coberta amb volta de canó reforçada per arcs faixons i perforada per llunetes amb òculs, que per l'exterior són d'obra vista de maó disposat a plec de llibre. L'absis té una volta de quart d'esfera, perforada també per llunetes. Els nervis i els arcs d'aquestes voltes descansen sobre pilastres estriades de capitell jònic i un entaulament. En construir-se la capella fonda, destinada al Santíssim Sagrament, en el lloc on hi havia la sagristia barroca, va suposar que s'hagués d'adaptar un espai per a ubicar-hi aquesta. Per aquest motiu es va embolcallar tota la capçalera del temple (incloent-hi l'absis de la capella fonda) amb un mur de traçat trencat que pel cantó septentrional s'adossa a una casa. Per l'interior es va formar un espai de planta gairebé triangular, amb dos nivells i obert a l'exterior mitjançant quatre finestres quadrades de carreus ben escairats. El nivell inferior es va acondiciar com a sagristia, per a la qual cosa va caldre escurçar el presbiteri, tallant la capçalera romànica (encara se'n poden veure al nivell superior els murs seccionats) i construint-hi un envà; la nova sagristia, doncs, es va bastir en part damunt els fonaments d'aquella capçalera i, per a poder accedir-hi, es va perforar el mur de la torre campanar romànica en la planta baixa. També es va connectar amb la capella del Santíssim per una porta, i amb la casa rectoral, a través d'unes escales i un túnel. Tant l'església com la sagristia i la capella del Santíssim es van pavimentar amb cairons. Per la seva part, Mn. Junyent dóna la notícia que pocs anys abans del 1936 havia estat pintada l'església i que el pintor vigatà, Llucià Costa, va fer dos plafons decoratius en el presbiteri i més tard decorà la capella fonda. Aquesta decoració mural es va efectuar l'any 1933, data que acompanya la signatura de Llucià Costa (1885-1942) en la pintura situada als peus de la capella del Santíssim. La decoració mural de la capella del Santíssim fa al·lusió a l'Eucaristia. Els dos plafons que flanquegen l'altar representen els miracles del pa i dels peixos, respectivament: A la primera escena apareix la figura de Jesús en un paisatge rocós, que agafa (i beneeix) un pa d'un cistell que carrega un mosso; A la segona escena, Jesús, des de la vora del mar, adreça la mirada cap a una barca, en què els pescadors intenten arrossegar fora de l'aigua la xarxa carregada de peixos, alhora que el seu deixeble Pere, ficat a l'aigua, n'hi mostra un parell. A la volta de l'absis hi ha tres medallons circulars que representen dos àngels (els laterals) i sant Joan amb l'anyell pasqual (el del centre). Un tercer àngel apareix al medalló pintat sobre la porta que connecta amb la sagristia. Per últim, hi ha el plafó de la paret testera de la nau, amb l'escena del Sant Sopar. La proporció vertical d'aquest pany de paret va obligar Llucià Costa a fer una interpretació poc habitual d'aquesta escena on Jesús i els apòstols estan de peu dret al voltant de la taula, en un pati obert, i per damunt de la paret es pot reconèixer, al fons, una ciutat amb les seves torres. La perspectiva i la composició de l'escena, els escorços forçats i la corporeïtat de les figures ens fan pensar en una certa influència del pintor Josep Maria Sert. L'ornamentació de la capella es va completar amb altres plafons sense figuració, un sòcol d'estuc planxat al foc que imita el marbre, igual que les rajoles hidràuliques del paviment, vinçades de vermell i ocre (substituïdes per terratzo en 1974), les pilastres i els capitells jònics daurats, i l'entaulament, al fris del qual es desenvolupa la llegenda, amb lletra capital, 'AQUEST ES EL PA VIVENT DEVALLAT DEL CEL' (paret nord); 'QUI MENGI D'AQUEST PA VIURA ETERNAMENT' (paret sud).</p> | 08247-109 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64969-foto-08247-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Llucià Costa | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64974 | Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-laplec-de-sant-sebastia | La 'Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià' té la lletra de Joan Font Farrés i música de Josep Taxés. Va ser la sardana tradicional que es ballava a l'Aplec el dia de Pasqüetes, on els cantaires acabaven amb les caramelles. | 08247-114 | Ermita de Sant Sebastià | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 64981 | Llegenda del Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-dels-moros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Diu la llegenda que prop del mas el Vilar hi ha un serrat on hi ha tres tombes de moros, i sempre s'hi acostava la gent. Un bon dia les van excavar i hi van trobar una ampolla amb un escrit a dintre. S'explica que se'n van cuidar els amos del Vilar, però mai no s'ha sabut què deien aquells escrits. Com que dues tombes eren grans i una era petita, es pensava que devia ser el matrimoni i un fill. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-121 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64982 | Llegenda del Miracle de la rosa de Sta. Teresina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-miracle-de-la-rosa-de-sta-teresina | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Aquesta història ens parla d'un prodigi que va passar al poble de Santa Eulàlia a la Carmeta Guiteras. Tenia uns divuit anys quan li van declarar tuberculosi, i festejava amb en Juanito, que era músic. Pel què sembla, sempre tenia l'estampa de santa Teresina de l'Infant Jesús a prop, i li resava perquè la curés, perquè es deia que feia miracles amb roses. Un dia va començar a ploure molt fort, i ella va demanar al seu promès que l'acompanyés a baix a veure com plovia. L'aigua baixava pel mig del carrer ben bruta de fang, i enmig de l'aigua baixava una rosa. La Carmeta va demanar a en Juanito que l'agafés i la rentés, que potser era un miracle que li concedia santa Teresina perquè es posés bona. D'una manera o altra, segons s'explica, la Carmeta es va curar. (Narració contada per Laura Gonell, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 16 de novembre del 2004) | 08247-122 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64983 | Llegenda del Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Explica la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia al mas de la Codina dues vegades. Els qui tenien odi, d'una casa a l'altra, els feien por amb unes màquines. En el cas de la Codina, diuen que en el gorg de la Truja, se sentia i s'apareixia una truja i els godalls encesos de foc. Segons la llegenda, d'aquí vindria el nom del gorg. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-123 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64984 | Llegenda de la senyora de la guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-senyora-de-la-guineu | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | La història diu que la Senyora de la Guineu era una dama que s'apareixia al vespre en un revolt de la font Gran. Sembla que la història s'explicava per fer venir por a els nens i els joves i perquè no sortissin de nit. (Anècdota contada per Gracieta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-124 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9139000,2.1780800 | 431839 | 4640543 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64985 | Llegenda de l'endimoniada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lendimoniada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Segons s'explica, l'Anita de Can Font servia a Tona en una casa, on li feien veure que era com una santa i tenia unes manies i anava vestida com dels Dolors. Es va casar i va anar a viure a Girona. Va començar a no menjar i es va posar malalta, i va anar a consultar una bruixa què havia de fer per a curar-se. Li va dir que posés tota la seva roba dins un sac i que ho lligués, excepte una peça. Tot seguit, que anessin al Rieral i que a cada campanada que toqués el campanar clavessin una garrotada al sac, evitant picar al cap, perquè era el cap de la dona. Efectivament, a cada cop, la dona es queixava i el sentia com si li clavessin a ella. Una vegada acabades de tocar les dotze campanades s'havia de cremar el sac amb la roba. Així ho van fer i la noia mai més va emmalaltir. (Narració contada per Conxita Tort, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004) | 08247-125 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64986 | Llegenda dels forat dels encantats. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-forat-dels-encantats | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | La llegenda diu que al torrent del Bosc, més enllà de l'antic forn del Ros (Pla d'Amunt), hi ha un cingle amb una cova al mig en què hi cabien unes cinquanta persones a dins. En diuen el forat dels Encantats. La tradició diu que en aquella cova hi havia una colla d'homes que eren els encantats, i que sempre hi tenien roba estesa. Sembla que la reacció si els la tocaven, era de tirar rocs. (Anècdota contada per Amadeu Vilademunt, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004). | 08247-126 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64987 | Barraca de cisterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cisterna | <p>Wikipedra, núm. 1355, construccions per emmagatzemar aigua.</p> | <p>Barraca de planta rectangular, edificada amb la tècnica de la pedra seca, amb falsa volta que cobreix un pou o cisterna excavat al subsòl. És de dimensions més reduïdes que la barraca que es troba al seu costat i està adossada a aquesta, aprofitant el desnivell del terreny. Conserva el llindar de la porta, fet de pedra, i a l'interior el terra està rebaixat formant un cup o cisterna per emmagatzemar aigua.</p> | 08247-127 | Pla la Codina | 41.9207100,2.1787800 | 431904 | 4641299 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el Mas Canadell, en direcció al Mas Cotillaire, a la dreta es troben dos barraques de pedres, destinades a guardar les eines del camp i de refugi dels pagesos que treballaven aquelles terres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64861 | Mil·liari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari | <p>LOSTAL PROS, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarraconense, Institución Fernando el Católico. DE SOTO, P. (2010) Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat , tesis en xarxa. PADRÓS, C. (2010), El territori de la Plana Ausetana i el seu entorn des de l'ibèric Ple a l'Alt Imperi, Cypsela, 18.</p> | II ane | <p>Es tracte d'un mil·liari cilíndric, de 104cm d'alçada per 31cm de diàmetre, treballat amb pedra sorrenca. La inscripció, que presenta un bon estat de conservació, gairebé dona tota la volta al seu perímetre i en ella es pot llegir: Man(ius)·Sergius Man(i)·f(ilius) I pro·co(n)s(ul). Aquesta frase fa referència al procònsol Manius Sergius, que va exercir el seu càrrec al voltant del 120-110 aC, i que dona nom a la via. Al mateix temps, es pot llegir 'I', que fa referència a la milla número 1, corresponent a la seva ubicació dins del camí. Aquestes estructures viaries portaven els noms dels responsables de la seva construcció, identificats a partir dels mil·liaris, com el de Santa Eulàlia de Riuprimer. L'objectiu d'aquestes infraestructures era unir les terres del Ter amb la costa Laietana i el sud, segurament per Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui. Actualment el mil·liari es troba a l'entrada de l'ajuntament del municipi, ja que va ser cedit pel propietari del terreny on es va trobar, el senyor Jesús Sánchez López.</p> | 08247-1 | Ajuntament | <p>El mil·liari es va trobar l'any 1983, a l'interior del casc urbà, concretament al carrer Jacint Verdaguer, 3. El seu descobriment va comportar certs dubtes sobre si aquest era el seu lloc original o no, ja que no tenia cap element arqueològic associat. La funcionalitat d'aquests mil·liaris durant l'època romana era indicar les distàncies en milles dels camins. A Santa Eulàlia es va trobar el mil·liari número I, per tant, en aquest cas estaria determinant la primera milla d'un camí del que no coneixem el seu 'punt 0', – caput viae- però que hauria de trobar-se a una milla romana a la rodona. Malgrat això, l'inici de la via és desconegut en aquests moments. El que sí es pot establir és que aquesta via de comunicació presentava una trajectòria que transcorria paral·lela al Congost, per les zones altes, per tal d'unir el centre de la plana de Vic amb el Vallès Oriental, passant per Tona (milla VII) i Santa Eulàlia de Ronçana (milla XXI), on s'han documentat mil·liaris de les mateixes característiques.</p> | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64861-milliari.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-20 00:00:00 | Pilar Camañes | 83 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 64892 | GR- i Ruta del Bisbe Oliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-i-ruta-del-bisbe-oliba | <p>Federació d'entitats Excursionistes de Catalunya: http://senders.feec.cat/gr-151 El Camí Oliba: http://www.camioliba.cat/es/</p> | XX-XXI | <p>Des del 2017 Santa Eulàlia de Riuprimer forma part d'aquesta associació pels seus vincles amb el Bisbe Oliba, com amb l'art romànic, ja que l'església va ser consagrada pel bisbe Oliba l'any 1041, de la mateixa manera que es conserva el sostre de l'església romànica al museu de la pròpia església. Amb la incorporació del municipi a aquesta associació es busca la visibilitat del patrimoni local, tant cultural com natural. A Santa Eulàlia de Riuprimer es trobaría l'etapa 5, que surt des de l'Estany i passa per la Riera de Muntanyola, el Molí de Torroella fins a Sentfores, per arribar a Vic.</p> | 08247-32 | Terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer | <p>Els camins del Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix la comarca del Bages, el Moianés, Osona i el Ripollès, amb l'element comú de la figura de l'Abat Oliba i que segueix el GR151, que va des de Monastir de Montserrat, etapa 1, fins a Molló - Basses de Puig Sec, etapa 18. Aquesta ruta es dirigida per l'associació d'Amics del Romànic, creada pels consells comarcals del Bages, Osona, el Moianès i els municipis de Manresa, Vic, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.</p> | 41.9090800,2.1944600 | 433192 | 4639995 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64892-foto-08247-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64966 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-15 | <p>I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya / edició de la publicació: Eduard Trepat Deltell, tècnic de la Fundació del Món Rural, Marc Borrell Amoròs, tècnic de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=2ahUKEwi86vfYx7ziAhWiRBUIHa5VBrMQFjAGegQIBhAC&url=https%3A%2F%2Fupcommons.upc.edu%2Fbitstream%2Fhandle%2F2117%2F112273%2Flamina_2_els%2520camins%2520ramaders.pdf%3Fsequence%3D40%26isAllowed%3Dy&usg=AOvVaw0xFRpb2wnizc36x-kaiY0q</p> | <p>El tronc central del camí ramader transcorria de sud a nord des de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), amb les pastures d'hivern, fins a la zona d'Alp (Cerdanya), on hi havia les pastures d'estiu, un recorregut de més de 115 quilòmetres que passava per Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment, hi ha la voluntat de recuperar part d'aquests camins amb projectes com el 'Camins ramaders. La transhumància; camí d'història'.</p> | 08247-106 | Carena del serrat del Camí Ramader | <p>Els camins ramaders de Catalunya són de llarga tradició, ja que van vinculats al moviment de l'esser humà acompanyat dels animals, per tant es van utilitzar des de època prehistòrica. Actualment tenen un gran valor històric i paisatgístic. Són el resultat de la necessitat de moure els ramats per buscar millors condicions climàtiques segons l'època de l'any, i van formar una gran teranyina de camins que arriben a tot el territori. L'actual modus vivendi, amb societats sedentàries ha fet perdre, en part, aquest calendari estacional i la pèrdua d'aquests senders de llarg recorregut.</p> | 41.9073000,2.1399600 | 428670 | 4639842 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Així el camí ramader de Llevant transcorreria per la carena del serrat del Camí Ramader. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64928 | Castell de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XI | estructura completament enderrocada i pràcticament desapareguda | <p>Actualment només es podem observar les restes de la cimentació d'una estructura circular, torre de defensa, i algunes evidències de murs, difícilment identificables. Tot el conjunt està molt erosionat tant pel pas del temps, com per la reutilització de les pedres per edificis posteriors, com van ser el propi Mas de Torroella. La funció de control d'aquesta estructura, es ratifica ja que des d'aquest punt la visibilitat del tot el territori circumdant és excel·lent.</p> | 08247-68 | Riba dreta del riu Mèder | <p>La construcció del Castell de Torroella va lligada a la necessitat de controlar el territori per part del bisbe de Vic, davant el desenvolupament del feudalisme, al s. XI. El Castell de Torroella neix com a una petita torre, que donarà posteriorment nom al mas de Torroella. Santa Eulàlia de Riuprimer pertanyia al bisbat de Vic i per tant, els bisbes eren tant senyors territorials com espirituals. Per aquest motiu, el Castell de Torroella no tenia la consideració de castell termenat i els seus ocupants seran feudataris, per tal de fer vassallatge al bisbe de Vic.</p> | 41.9085900,2.1964400 | 433356 | 4639939 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Pilar Camañes | Es localitza a la riba dreta del riu Mèder o riera de Santa Eulàlia, sobre un petit turò, al costat de l'actual Mas de Torreolla, envoltada de camps de conreus i boscos. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 64877 | Torre de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-torreferrada | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. SARRI I VILAGELIU, J.; VIGUÉ I VIÑAS, J. (1986). «Domus de Torreferrada». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 555 (Catalunya romànica, III)</p> | XIII | En estat de ruïna, parcialment enderrocada i envaït per la vegetació | <p>La torre de la Torreferrada estaria formada per una construcció de planta baixa i dos pisos, dels quals se'n va fer enderrocar el superior a inicis del segle XX, construint una teulada homogènia per tot l'edifici en aquells moments. La part nord de la torre s'assenta sobre una veta de roca que sobresurt c. 1,5m sobre el nivell de circulació actual. En el segle XVII o potser ja abans aquesta torre va ser escapçada i es va integrar en el mas que hi va ser adossat, el qual tampoc no és d'estructura unitària. En una finestra hi ha la data de 1686, que fixa el moment de construcció d'una de les parts més notables de la construcció. Cap a l'any 1900 el nou propietari, Sr. Vall, fa escapçar el darrer pis de la torre, que queda reduïda fins al primer pis del cos principal de la casa. Es construeix una teulada homogènia per tot l'edifici. L'any 1915 la va visitar l'arquitecte Josep Mª Pericas, acompanyat de Joaquim Vilaplana del mas Pujolar, que en va fer un petit croquis i una relació, en la qual diu que la porta del mas és reforçada amb ferramenta, que ell creu que és d'època romànica, d'on considera que li deu venir el nom modern de Torreferrada. L'esmentat arquitecte calcula que inicialment la torre rectangular devia tenir tres o quatre pisos, separats amb trespols de fusta, sense voltes. Documenta a la seva part baixa arcs aparedats, juntament amb carreus de bona disposició que li van fer suposar que l'obra original devia ser del segle XIII o de finals de l'època romànica.</p> | 08247-17 | Pla de les Saleres | <p>La domus de Torreferrada apareix documentada per primera vegada l'any 1247, en aquell moment les estructures que la formaven eren una torre i els murs de tancament. La seva denominació era domus de Turri o de ça Torra, un topònim que passa a ser cognom de molts del seu habitants. Aquesta estructura queda integrada a un edifici de majors dimensions, per ampliacions diverses. Segons treballs precedents (Aliberch et al.) en l'any 1320, n'eren senyors Berenguer de la Torre i la seva muller Andreua. Aquests devien ser els pares de Bertran de la Torre i de la seva germana Sibil·la, casada en 1335 amb Berenguer de Planell de Tona (Arx. Mas Planell, Tona, pergamí de 1335). L'any 1421 la domus era habitada per Constança, viuda de Romeu de la Torre, senyor de la domus de ça Torra i mare de Joana, que devia ser la pubilla casada amb Gombau de Castellet, àlies de la Torre. Aquest Gombau, el mateix any es diu batlle del terme de Torroella i fa promesa a l'ardiaca de Vic, per estar vacant el bisbat per mort d'Alfons de Tous, que recollirà tots els rèdits i drets de la batllia (C.F.V., Not. Pere Artigas., Man. 16, 1420-1421, s.f.). L'any 1463, Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, que en algun document es diu simplement Pere Roger de la Torre, va continuar amb l'exercici de la batllia del terme de Torroella, càrrec que tindrien tots els hereus perquè en altres ocasions és anomenat «batlle natural» pel bisbe de Vic i va fer arrendament d'aquesta batllia pel temps de set anys a raó de 42 lliures de moneda barcelonesa (C.F.V., Jaume Valls., Man. 13, 1462-1463, fol. 108). El 26 de febrer de 1474 els senyors Galzeran de Vilanova, Antoni Freser, rector de Santa Eulàlia, i Bernat Sorts, de Sentfores, actuaven com a tutors de Constança, filla de Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, senyor de la casa de la Torre (C.F.V. Not. J. Sallers, Mn. 21-22, 1473-1477, s.f.). Del segle XVI endavant la Torre figura ja només com un mas, que en 1553 era habitat per Jeroni Bosc i la seva família.</p> | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64877-foto-08247-17-2.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-21 00:00:00 | Pilar Camañes | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 64902 | Mas Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torrents | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23988. CODINA, J. (2018), Torrents 1915-2018.</p> | XII - XXI | <p>La masia presenta actualment una estructura complexa degut a les dependències que es van annexionar a la planta quadrada amb espieres original, d'un edifici central més alt a dues aigües i dos cossos laterals a una aigua cada un. Aquesta estructura típica de mas es va perdre amb la gran ampliació dels anys 50 del segle XX. Les reformes de la casa, dels anys 80 del segle XX, van descobrir uns arcs rebaixats de mig punt. Així a la part dreta i formant angle recte s'hi adossà un cos rectangular de tres pisos i cobert a tres vessants i amb galeries a la part de llevant, construcció dels anys 50 del segle XX. A la part esquerra hi ha un altre cos afegit, l'edifici construït el 1994. Al davant del portal, rectangular, hi devia haver l'antiga lliça. Actualment hi ha un pati enllosat i tancat per un portal. Damunt del portal, rectangular, s'hi troba una finestra amb una llinda que presenta el símbol cristià IHS, on la H configura una creu. A banda i banda d'aquest símbol hi ha la data 1683. A sota el nom del propietari del mas, Antoni Dalmau.</p> | 08247-42 | Carretera B-4316, km 9,5 | <p>La masia es remunta al segle XII o XIII. Va ser masoveria del mas Dalmau de Muntanyola, Antoni Dalmau la va ampliar al 1683. L'any 1915 va ser adquirida per la senyora Genis i Riu, la qual la va ampliar i reformar. Es tractava d'una residència d'estiueig on també i passava temporades el bisbe de Vic i per aquest motiu s'hi va construir la capella situada a la part posterior del mas; la capella es va consagrar el 1949. Als anys 40 del segle XX es va realitzar una nova ampliació amb un gran cos que absorbeix bona part de l'antic mas, en el seu costat nord. Als anys 80 del segle XX es realitza una restauració de la part més antiga de la casa. El 2002 es construeix un nou cos al sud-est de l'edifici principal.</p> | 41.9099800,2.1578500 | 430157 | 4640124 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-torrents-bn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-10 00:00:00 | Pilar Camañes | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 64929 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>És un gran mas fortificat dels segles XV-XVI. A nivell estructural i decoratiu és el resultat de les reformes portades a terme al 1511. L'accés a la casa es realitza a partir d'una porta amb un arc de mig punt adovellat, que té a la clau de l'arc un cap o cara de moro. La porta es troba descentrat de la façana. Es pot observar que la primera planta té una alçada major que la resta, per la qual cosa mostra aquest caràcter noble, que va tenir. Al mateix temps, es el lloc on es troba la sala principal i les finestres de tradició gòtica. El seu interior, té vestigis de tot el seu passat, amb trossos de pedra en forma d'opus spicatum, re-aprofitats del castell de Torroella. També es poden observar vestigis de la seva evolució, com la torre adossada a la part NE.</p> | 08247-69 | Riba dreta del riu Mèder | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 64930 | Finestra gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>Finestra que es troba a la façana principal del Mas de Torroella, tallada en pedra. És un finestral amb arc conopial de tradició gòtica, de pedra, amb arabesc en relleu, de motius vegetals de fulles i flors. Presenta una decoració amb friso en relleu molt senzilla a les impostes, amb dos flors a cada costat.</p> | 08247-70 | Mas Torroella | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64930-foto-08247-70-2.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 93 | 47 | 1.3 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 64941 | Fons documental del Bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-bisbat-de-vic | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic</p> | XIV-XVIII | <p>Les visites pastorals a Santa Eulàlia de Riuprimer són una de les més importants fonts d'informació, ja que l'arxiu municipal va ser cremat durant la guerra del francès. En aquest documents es conserva una gran quantitat de dades tant de l'església, com del culte i per tant dels feligresos i les tradicions del poble, des del segle XIV. La primera visita pastoral de la que es té constància és de l'any 1333, al llarg dels segles els bisbes o els seus delegats realitzen regularment visites pastorals, fins ben entrat el segle XVIII encara eren fetes en català. En aquells decennis finals de segle, la presència de bisbes i de capellans d'origen castellà, acaba imposant l'idioma, de resultes de la progressiva implantació del Decret de Nova Planta.</p> | 08247-81 | Arxiu Episcopal | <p>Les visites pastorals van ser una eina de l'església per instaurar un ordre social i una religió homogènia i unitària, a més de proporcionar un coneixement del territori. De la mateixa manera, permetien als bisbats conèixer el estat material i espirituals del seus territoris i mostrar la seva autoritat. Van ser molt importants en moments de reformes, com va ser després del Concili de Basilea (1445) o el Concili de Trento (1545-1563), ja que aquestes servien per a corregir l'ortodòxia, aplaudir els bons costums, així com revisar la documentació parroquial.</p> | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Pilar Camañes | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64883 | Monument als caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-0 | XX | <p>Monument funerari de pedra, en forma d'obelisc, amb una creu superposada del mateix material i que ocupa tota la part frontal del monument. Aquesta estructura es troba al damunt d'una plataforma rectangular, feta de la mateixa pedra. Recolzada en aquesta base s'observa una placa de marbre, on apareix inscrita la frase commemorativa 'Caiguts pel poble', acompanyada d'una imatge de dos mans, en record a les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939).</p> | 08247-23 | Carrer de Dalt, 3 | <p>Monument que recorda un esdeveniment històric, la guerra civil espanyola, que va afectar de manera directa tant al municipi com a tot el territori.</p> | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-03-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64873 | Els Esbornacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-esbornacs | <p>BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=11292&consulta=MSUxK3ByYXQgZGUgY29tdGUlMistMSU%3D&codi=20962</p> | No hi ha mesures de conservació. | <p>És un jaciment paleontològic ubicat enmig dels badlands, marges eocèniques blaves, es tracte de les Costes Males, detectat pel paleontòleg viguetà Sr. Francesc Farrés, l'any 1962. En aquest espai va descobrir un prístid (peix serra) de 57 cm de longitud amb 13 dents rostrals i vuit vèrtebres d'un mateix individu, amb el que es va definir un nou gènere i una nova espècie de prístid de l'Eocè: Mesopristis nov. gen. Osonensis nov. sp. (Holotip VPR 3-64, Col·lecció Farrés). Una altra de les descobertes va ser un rostre de 50 cm de xífid (peix espasa), Cylindracantus rectus. De la mateixa manera, s'han documentat restes d'animals vertebrats i invertebrats. La major part d'aquestes troballes es documenten en el tram superior de la formació de xaragalls.</p> | 08247-13 | Serrat de l'Om | <p>Quan parlem de fòssils marins fem referència a les restes d'animals que van viure en les diferents èpoques geològiques, aquest concretament durant l'Eocè, i que es documenten inclosos en roques sedimentàries. Aquest tipus de fòssils marí són els més abundants, ja que Sota l'aigua tenen una major facilitat de conservació, que en sediments en contacta amb l'atmosfera. De la mateixa manera, en el mar es donen majorment animals i plantes que tenen parts dures fàcilment fossilitzables. A la plana de Vic el mar que ocupava aquesta regió en aquell moment era un mar poc profund, Mar de Tetis, dit de plataforma, on la vida en el fons era molt desenvolupada.</p> | 41.9051200,2.2023800 | 433845 | 4639549 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64873-foto-08247-13-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Pilar Camañes | 124 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64869 | Pessebres monumentals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-monumentals | Pessebristes de Santa Eulàlia (2013), Pessebres. 1989-2013. Santa Eulàlia de Riuprimer | XX-XXI | Un cop finalitza la missa del gall, el dia 24 de desembre, s'inaugura el diorama, amb una benedicció del mossèn i la presència dels membres de l'ajuntament. Per celebrar aquesta estrena es convida a coca i cava a tots el presents. Els diorames no només mostren l'escenari escollit si no que es complementen amb una composició de llums, música i una petita explicació que genera una representació de caire nadalenc i didàctic, ja que posa en valor el patrimoni cultura i tradicional. Es pot visitar durant els dies posteriors a Nadal i durant diferents dies festius del gener. | 08247-9 | Plaça de la Rectoria | A Santa Eulàlia de Riuprimer el primer diorama va ser elaborat per dos afeccionats a les arts plàstiques, com eren el Pere Creus i el Joan Aguilar. L'idea originaria era fer una composició reproduint una casa del poble, com a centre del diorama. Aquesta idea es va continuar per grups de voluntaris durant 26 anys, representant el Mas El Pujol, El Molí de Torroella, Pla del Mig o la Riera, entre d'altres. A partir de 2015 es va considerar que ja no hi havia més elements representatius i es van començar a representar edificis distintius a nivell de Catalunya i que fossin reconeixibles per tothom, com per exemple el Monestir de Montserrat, el santuari de Núria, l'església de Taüll, el monestir de Sant Ramón i les muralles de Tossa, aquests dos darrers el 2018. La seva ubicació també ha anat evolucionant, ja que els primers deu anys s'exposaven aquests diorames als baixos de la rectoria, per després anar al local polivalent dels joves, per tornar posteriorment al seu origen, als baixos de la rectoria. La feina es desenvolupa gràcies a un grup de persones desinteressades, encapçalades pel Pere Creus, que treballen des de principis de novembre i que van celebrar el 2018 els 30 anys de treballs ininterromputs. | 41.9101600,2.1892100 | 432758 | 4640119 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64869-foto-08247-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64878 | Mas La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 | XX | En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. | Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. | 08247-18 | Pla de les Saleres | A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. | 41.9130400,2.1750500 | 431586 | 4640450 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64960 | Forn del Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-roure-gros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVI-XVII | Presenta una situació de ruïna, invaït totalment per la vegetació | En el cas del forn del Roure Gros se'n conserva la cambra de combustió i bona part de la graella, feta de la mateixa terra o argila de l'entorn cuita. Per tant, la construcció del forn, en el marge va comportar que en les primeres coccions es configurés l'estructura del mateix. La Cambra de cocció no s'ha conservat, ja que era més perible pel propi fet d'omplir i buidar el propi forn de les peces que es coïen. | 08247-100 | Santa Eulàlia de Riuprimer | A santa Eulàlia i rodalies es té constància de l'existència de diversos forns d'obra per a l'elaboració i cuita de maons, teules, rajoles i altres peces en dels masos del Dalmau, la Vila, la Codina, les Casetes del Botei, del Roure Gros (ss. XVI-XVII) i el de can Noguera (l'origen del qual es remunta a la baixa Edat Mitjana). Aquests antics forns d'obra es van anar abandonant i van caure en desús com a conseqüència de l'especialització dels masos iniciada cap a finals del segle XVIII, i l'aparició de les primeres bòviles a mitjan segle XIX. | 41.9127800,2.1933800 | 433106 | 4640407 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64960-foto-08247-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 6 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà esquerra que dona accés a un camp de conreu, abans d'arribar a la depuradora. En aquest camp, a l'esquerra es troba el Roure Gros i al seu constat hi ha les restes d'aquest forn ceràmic. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 64879 | Mas Pla d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-damunt | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII-XX | Tot i que està en bon estat, actualment no s'hi viu. | És un mas documentat des del segle XIII, però l'edifici actual, de planta semisubterrania i tres pisos, presenta característiques d'un mas de factura recent, de mitjan segle XIX. Els brancals de portes i finestres són fets de totxo. La teulada és a dues aigües orientades a nord i sud. | 08247-19 | Els Plans | Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Plademunt'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla de munt'. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla d'Amunt, Andreu Nogué Travé | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64949 | Mas El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-soler | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, nº inventari 23998 | XII | La Masia es troba a la part sud-est del nucli urbà històric, molt a prop de la parròquia. Està formada per diversos edificis, dels quals el principal es pròpiament la masia, de planta rectangular, amb la façana principal formada per un portal adovellat. La primera planta, originalment un porxo obert, és avui un espai tancat i d'habitat de la casa. Un segon pis, a diferents alçades, ofereix una teulada a diverses aigües. A la part posterior de l'edifici principal, creix una construcció de planta baixa i un pis, cobert a dues aigües. Una segona construcció, a l'est de la masia, correspon a un cobert, de grans dimensions, on avui dia es conserva una part de les eines tradicionals de pagès, i a la mateixa vegada fa la funció de paller. A ell s'hi adossen diversos afegits, fets servir com a magatzems o garatges. La part central del terreny servia com a era de batre, que va ser reduïda per la re-urbanització de l'entorn que es va executar al 1997. Aquesta modificació no va ser l'única, ja que la part de l'hort queda separada de la masia, amb la creació d'un nou carrer, i es destrueixen els annexos ja descrits. Aquesta remodelació transformà el seu entorn, ja que es començà a envoltar de nous habitatges, que han anat ocupant els terrenys circumdants, com són l'escola infantil, el Petit Roure, o diferents propietats privades. | 08247-89 | C/ del Soler, 3 | Antiga masia registrada al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, en el qual consta Francesch Soler com habitant del mas. La masia presenta diferents etapes constructives i ha experimentat diverses transformacions, les més recents l'any 1997, en que el entorns es varen urbanitzar i es va obrir un carrer davant la casa, separant-la de l'hort i afectant una part de l'era i desapareixent les corts destinades als porcs, a les truges i als vedells i reformant les façana, deixant-la de pedra vista. La família Molas-Pajarols, actual propietària del mas, hereva de tres generacions de masovers, als anys setanta van accedir a comprar la casa, així com part de les terres del mas als Abadal. | 41.9102200,2.1898400 | 432810 | 4640125 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64949-foto-08247-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64949-foto-08247-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64900 | Resclosa de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-torroella | Es tracta d'una petita presa en el curs del riu Mèder, a 300 metres en línia recta del molí del mas Torroella, del que formava part. Està feta a partir de pedres i argamasa. | 08247-40 | Mas Torroella | Aquesa resclosa va vinculada al Molí de Torroella i el seu funcionament, ja que permetia redirigir part de l'aigua del riu fins al Molí de Torroella, seguint un recorregut de c. 370 metres tant de forma subterrània com en superfície, fins a la gran bassa al sud del molí. | 41.9078600,2.1923400 | 433015 | 4639861 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64970 | Estanc Aliberc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanc-aliberc | XX | És un gran edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb una teulada a quatre aigües. L'edifici està orientat amb les façanes en els quatre punts cardinals, no seguint el carrer Major, igual que les altres parcel·les a l'oest de l'aquí descrita. En la façana posterior presenta una galeria descoberta, un terrat en cada un dels dos pisos. L'edifici és de factura sòbria lineal. | 08247-110 | C/ Major, 19 | Aquest edifici va ser fet construir per Pere Aliberch Franch, de can Perico, entre els anys 30 i 40 del segle XX. A la planta baixa hi ha el negoci familiar, una merceria, botiga de roba i estanc, que el 2018 va celebrar 90 anys d'existència. Aquest negoci va ser adquirit per Pere Aliberch l'any 1928-1929, originalment es trobava en un local de l'edifici de l'actual carrer de Baix número 3 (casa Modernista), traslladat definitivament al nou edifici de la família. Sembla que la iniciativa provenia de la muller de Pere Aliberch, ja que les seves cinc filles haurien hagut d'anar a servir fora de la casa i d'aquesta manera van assolir un negoci en el que treballar i que suplia aquella tasca. | 41.9109900,2.1872500 | 432596 | 4640213 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64970-foto-08247-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64880 | Mas Pla del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-del-mig | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23995 | XVI | Envaït per la vegetació amb tota la part central-interna en estat de ruïna. | Es tracta d'un mas de planta rectangular coberta a dues vessants, amb un portal adovellat orientat a llevant. S'hi uneix posteriorment un cos perpendicular cobert a una única vessant, del qual parteixen dos arcs de grosses dovelles construïts amb pedra rogenca que s'uneixen a un altre cos rectangular, unit a la casa. Hi ha un portal que tanca la lliça i l'espai dels arcs. Aquest portal presenta una llinda amb una gran creu i la data 1792. Al cos meridional, a dues alçades, presenta un portal a la façana est, tapiat, amb una llinda que presenta una data, 1791. Per últim, una finestra del cos principal indica el 1671. Diverses finestres de la casa presenten reixes de ferro de gran interès. | 08247-20 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla d'Avall, els quals es troben esmentats al fogatge publicat el 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. El Pla del Mig, malgrat no estar registrat al fogatge, és l'únic que manté evidències de les èpoques medievals i modernes i conserva alguns elements d'interès. Pels elements arquitectònics, el mas es pot remuntar als segles XVII i XVIII, a partir de reformes d'un mas anterior. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla del Mig, Jaume Serra. | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Durant els anys 80, al realitzar la fitxa de l'inventari Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la casa feia funcions de corral per els animals del Pla d'Amunt. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64881 | Mas Pla d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-davall | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII | Es tracta d'un mas de petits dimensions, quadrangular, planta baixa i un pis. La teulada, en el moment de realitzar la visita del Mapa de Patrimoni, mostra una reforma recent, és a dues aigües a nord i sud. No s'han evidenciat elements arquitectònics destacables i es creu que no seria l'edifici original que es cita en les fonts escrites. | 08247-21 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla de Mig. Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Pladevall'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla d'Avall'. | 41.9066400,2.1709600 | 431240 | 4639743 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64881-foto-08247-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64864 | Pedra de l'EsteladaPedra de l'EsteladaPedra de l'Estelada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada | XXI | És una escultura de pedra, amb la forma representativa de la silueta de Catalunya, amb la composició metàl·lica de la senyera. Tot el conjunt es troba fixat al terra a partir d'una estructura metàl·lica. El monòlit té un pes aproximat de tres tones. | 08247-4 | Plaça de l'Onze de Septembre | Aquest monument neix com a iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Riuprimer. P. Crusellas va ser el responsable de trobar la pedra, amb una forma del Principat de Catalunya, i amb l'ajuda de diferents voluntaris es va col·locar a la Plaça de l'Onze de Setembre. La seva inauguració es va celebrar el dia 29 de Juliol del 2012, dia en el que es va instal·lar el monòlit i es van portar a terme diferents actes complementaris, com una conferència, 'Com, quan, per quan i per què la independència', de la mà de l'escriptora Patrícia Gabancho o un tast de cerveses. | 41.9117400,2.1915600 | 432954 | 4640293 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64864-foto-08247-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | P. Crusellas i voluntaris | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64977 | Casa Pepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pepa | XX | La casa es troba en condicions dolentes, quasi en ruïnes | Es tracta d‘una casa molt alterada i modificada. En principi la casa tindria planta baixa, un pis i golfes, però en l'extrem nord-est es configura un segon pis que sembla seria pel control dels viatgers. El cos central de la casa és cobert a dues aigües. El balcó present al segon pis de la casa té e la seva part inferior la data e 1912. Possiblement el moment de la seva construcció. | 08247-117 | Carrer de Baix | Aquesta casa es relaciona, amb la seva altura, amb el control dels viatgers que circulaven pel camí ral entre Vic i Santa Eulàlia. La casa es trobava davant de la font i abeurador per les muntures dels viatgers. | 41.9105300,2.1890200 | 432742 | 4640161 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64977-foto-08247-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64977-foto-08247-117-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64976 | Casa de la Plaça de l'Església, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-lesglesia-2 | Casa de planta baixa i dos pisos. Tots els finestrals, finestres i portes presenten la mateixa decoració. La teulada és a quatre aigües i evidencia part de les reformes patides per l'edifici durant els anys 20 de segle XX. | 08247-116 | Plaça de l'Església, 5-15 | Aquesta façana de la casa es configura a partir dels anys 20 de segle XX, quan en una reforma urbanística important es realitza el desmuntatge de diverses cases davant de can Daga, deixant la façana de la nova plaça de l'església a l'alçada de la façana de la parroquial. | 41.9104000,2.1888100 | 432725 | 4640146 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64887 | Font de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torroella | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | La Font de Torroella queda ubicada al costat d'una petita resclosa, concretament en un lateral de la mateixa, al final del Torrent dels Casals. És, només, un tub metàl·lic, per on cau una finíssima quantitat d'aigua. | 08247-27 | Mas Torroella | Aquesta font és de la que el Mas Torroella obtenia l'aigua de boca abans de l'arribada de l'aigua corrent. L'aigua s'acumulava en un dipòsit al davant i des d'aquest es pujava fins al mas. En el passat hi havia dos brolladors, actualment un s'ha perdut. | 41.9079000,2.1931500 | 433082 | 4639865 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquesta font si els marges no estan nets és imperceptible. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64915 | Llinda de C/ del Puig, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-c-del-puig-5 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XII | La casa on es troba aquesta llinda manté encara les llindes i brancals en pedra i la resta de característiques constructives associades. La llinda de la porta està presidida pel monograma cristià IHS, amb una petita creu damunt de la H. A banda i banda d'aquest símbol cristià apareix la data '1635'. | 08247-55 | C/ Puig, 5 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9106600,2.1888900 | 432732 | 4640175 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64915-foto-08247-55-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64917 | Llinda C/ del Puig, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-9 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | Llinda de finestra que es troba sobre la porta principal de la casa on es llegeix l'any '1720'. Cap altra símbol acompanya la data. | 08247-57 | Carrer del Puig, 9 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9111200,2.1885300 | 432702 | 4640226 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64917-foto-08247-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64919 | Llinda de Ca La Sion | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-sion | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de pedra, ubicat sobre la porta principal de la casa de Ca la Sion, situada a la part nord del nucli urbà. La llinda, que ocupa tota la part superior de l'entrada a la casa és de pedra i presenta data inscrita '1736', amb un símbol cristià al mig de la data, un cercle amb la creu interior. La llinda queda recolzada sobre la motllura que envolta l'entrada, de pedres molt similar. La casa està completament reformada però manté la llinda original, juntament amb les motllures de les finestres, segons informació del propietari. | 08247-59 | C/ del Puig, 26 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9115700,2.1883300 | 432686 | 4640277 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.