Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64877 | Torre de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-torreferrada | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1577. ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. SARRI I VILAGELIU, J.; VIGUÉ I VIÑAS, J. (1986). «Domus de Torreferrada». A: Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 555 (Catalunya romànica, III)</p> | XIII | En estat de ruïna, parcialment enderrocada i envaït per la vegetació | <p>La torre de la Torreferrada estaria formada per una construcció de planta baixa i dos pisos, dels quals se'n va fer enderrocar el superior a inicis del segle XX, construint una teulada homogènia per tot l'edifici en aquells moments. La part nord de la torre s'assenta sobre una veta de roca que sobresurt c. 1,5m sobre el nivell de circulació actual. En el segle XVII o potser ja abans aquesta torre va ser escapçada i es va integrar en el mas que hi va ser adossat, el qual tampoc no és d'estructura unitària. En una finestra hi ha la data de 1686, que fixa el moment de construcció d'una de les parts més notables de la construcció. Cap a l'any 1900 el nou propietari, Sr. Vall, fa escapçar el darrer pis de la torre, que queda reduïda fins al primer pis del cos principal de la casa. Es construeix una teulada homogènia per tot l'edifici. L'any 1915 la va visitar l'arquitecte Josep Mª Pericas, acompanyat de Joaquim Vilaplana del mas Pujolar, que en va fer un petit croquis i una relació, en la qual diu que la porta del mas és reforçada amb ferramenta, que ell creu que és d'època romànica, d'on considera que li deu venir el nom modern de Torreferrada. L'esmentat arquitecte calcula que inicialment la torre rectangular devia tenir tres o quatre pisos, separats amb trespols de fusta, sense voltes. Documenta a la seva part baixa arcs aparedats, juntament amb carreus de bona disposició que li van fer suposar que l'obra original devia ser del segle XIII o de finals de l'època romànica.</p> | 08247-17 | Pla de les Saleres | <p>La domus de Torreferrada apareix documentada per primera vegada l'any 1247, en aquell moment les estructures que la formaven eren una torre i els murs de tancament. La seva denominació era domus de Turri o de ça Torra, un topònim que passa a ser cognom de molts del seu habitants. Aquesta estructura queda integrada a un edifici de majors dimensions, per ampliacions diverses. Segons treballs precedents (Aliberch et al.) en l'any 1320, n'eren senyors Berenguer de la Torre i la seva muller Andreua. Aquests devien ser els pares de Bertran de la Torre i de la seva germana Sibil·la, casada en 1335 amb Berenguer de Planell de Tona (Arx. Mas Planell, Tona, pergamí de 1335). L'any 1421 la domus era habitada per Constança, viuda de Romeu de la Torre, senyor de la domus de ça Torra i mare de Joana, que devia ser la pubilla casada amb Gombau de Castellet, àlies de la Torre. Aquest Gombau, el mateix any es diu batlle del terme de Torroella i fa promesa a l'ardiaca de Vic, per estar vacant el bisbat per mort d'Alfons de Tous, que recollirà tots els rèdits i drets de la batllia (C.F.V., Not. Pere Artigas., Man. 16, 1420-1421, s.f.). L'any 1463, Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, que en algun document es diu simplement Pere Roger de la Torre, va continuar amb l'exercici de la batllia del terme de Torroella, càrrec que tindrien tots els hereus perquè en altres ocasions és anomenat «batlle natural» pel bisbe de Vic i va fer arrendament d'aquesta batllia pel temps de set anys a raó de 42 lliures de moneda barcelonesa (C.F.V., Jaume Valls., Man. 13, 1462-1463, fol. 108). El 26 de febrer de 1474 els senyors Galzeran de Vilanova, Antoni Freser, rector de Santa Eulàlia, i Bernat Sorts, de Sentfores, actuaven com a tutors de Constança, filla de Pere Roger de Castellet, àlies de la Torre, senyor de la casa de la Torre (C.F.V. Not. J. Sallers, Mn. 21-22, 1473-1477, s.f.). Del segle XVI endavant la Torre figura ja només com un mas, que en 1553 era habitat per Jeroni Bosc i la seva família.</p> | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64877-foto-08247-17-2.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-21 00:00:00 | Pilar Camañes | 92 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 64974 | Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-laplec-de-sant-sebastia | La 'Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià' té la lletra de Joan Font Farrés i música de Josep Taxés. Va ser la sardana tradicional que es ballava a l'Aplec el dia de Pasqüetes, on els cantaires acabaven amb les caramelles. | 08247-114 | Ermita de Sant Sebastià | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||||
| 64862 | Riu Mèder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-meder | COROMINES, J. (1989). Onomasticon Cataloniae. SANTASUSAGNA I RIU, A. I TORT I DONADA, J. A propòsit del Riu Mèder: de Claveguera a l'aire lliure a curs fluvial renaturalitzat. II congrés de la Societat d'Onomàstica i la XXVII Jornada d'Antroponímia i Toponímia de la UIB. MOREU-REI, E. (1982). Els nostres noms de lloc. P. 135 TORT I DONADA, D. (2011) De noms i de llocs : miscel·lània d'homenatge a Albert Manent i Segimon | El riu Mèder neix a la base dels turons dels serrats de la Minyona, el del Gran de la Roca i la Penyora, a uns 800m d'altitud aprox., al terme de Muntanyola (Osona). Aquest tram de capçalera, fins a Santa Eulàlia de Riuprimer, rep el nom de Méder, de la mateixa manera que el tram de Sta. Eulàlia es conegut com a riera de Santa Eulàlia. El seu recorregut acaba a Vic, on passa a ser l'afluent principal del riu Gurri, que ho és a la vegada del riu Ter. Al seu pas per Santa Eulàlia, el Mèder, rep les aigües de recs, torrents i rieres, com els recs del Forn de la Calç, el de Torrents, el rec del Vilar, el rec de l'Horta del Vilar, el Rec de la Codina i el rec del Botei. El seu major afluent per la dreta és la riera de Muntanyola, que a la vegada rep les aigues del torrent del Bosc i del Dalmau, i el més important el torrent dels Casals. De la mateixa manera, el Mèder també rep les aigües de les riera de Sant Joan de Galí. A nivell natural, als seus marges es pot observar, principalment, el roure martinenc, propi de la biodiversitat d'aquesta zona de la plana. | 08247-2 | Santa Eulàlia de Riuprimer | L'origen d'aquest topònim ha estat molt discutit durant els últims anys, segons autors com J. Corominas, la denominació té l'origen al seu estat de manteniment durant la seva historia, associat al concepte de Merder, 'Riu sollat d'escòries i de bruticia'. Així, es troba a les fonts el topònim de 'Sta. Eulalie in Rivo Merdero', al 923, o 'Sta. Eularia de Rivo Merdario', al 1068. Altres estudiosos, com E. Moreu-Rei, relacionen aquests tipus de topònims amb un origen llatí, concretament amb el diminutiu de 'merus' (clar, pur) i 'meritus'. La documentació mostra al s.XI, Santa Eulàlia de 'rivo meritabili', com a origen del Mèder, que ha esdevingut posteriorment: 'De Riuprimer'.Probablement, és a partir d'aquest concepte que es va evolucionar cap al nom del poble Riuprimer. | 41.9088300,2.1895600 | 432785 | 4639971 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64862-foto-08247-2-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64900 | Resclosa de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-torroella | Es tracta d'una petita presa en el curs del riu Mèder, a 300 metres en línia recta del molí del mas Torroella, del que formava part. Està feta a partir de pedres i argamasa. | 08247-40 | Mas Torroella | Aquesa resclosa va vinculada al Molí de Torroella i el seu funcionament, ja que permetia redirigir part de l'aigua del riu fins al Molí de Torroella, seguint un recorregut de c. 370 metres tant de forma subterrània com en superfície, fins a la gran bassa al sud del molí. | 41.9078600,2.1923400 | 433015 | 4639861 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64900-foto-08247-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64962 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-6 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23986. | XV-XX | L'edifici està situat al costat dret de l'església, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i fet a partir de pedra i morter. La seva façana, arrebossada amb ciment i sense pintar, es troba a la part oriental, on es pot observar l'accés principal, amb una porta de doble fulla, i a sobre d'ella un llindar amb una data gravada, '1665', moment de la reforma de l'edifici. A l'extrem dret de l'edifici hi ha una segona entrada, més senzilla. Tres obertures més s'observen al nivell de la primera planta, dues finestres als costats i al mig una porta amb un petit balcó. Actualment, només té una planta però havia disposat d'unes golfes, que es van amortitzar durant la seva remodelació als anys 80-90 del segle XX, moment en el que la teulada es rebaixa. A l'interior, la planta baixaha albergat, durant la seva història, diferents funcionalitats, actualment s'utilitza per fer l'exposició dels pessebres monumentals, al Nadal. El segon pis, al que també es pot accedir per una porta ubicada a la part occidental de l'edifici, s'hi troba una gran sala amb diferents utilitats al llarg del temps, com espai d'assaigs de caramelles. Altres espais que la formen són l'arxiu i un bany. L'espai destinat a habitatge, ubicat a la part de la plaça de les pedretes, està llogat. | 08247-102 | Plaça de la Rectoria | El moment de la seva construcció es desconegut. Les primeres noticies que es tenen d'aquest edifici són les que s'expliquen a la visita pastoral del 27 d'agost del 1442, on es mostra que a Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un l'hospitumdicteretorie que precisa d'inversions. Al 1665, sota les directrius del mossèn Pere Joan Estevanell, esfa una remodelació, deixen testimoni d'aquestes obres el llindar de la porta principal, on trobem una inscripció «Lo D Pere Joan Estevanell, R de Santa Eulària». Al 1861, es realitza una altre de les modificacions importants, amb la construcció d'un túnel que connectava l'església amb la rectoria. En el segle XX la Guerra Civil espanyola també va arribar al municipi, i gràcies a Mossèn Pere i a Josep Serra, es va salvar una bona part de l'arxiu parroquial, la custòdia, la vera creu (relíquia que conté, segons la tradició, fragments de la creu de Jesucrist), copons, calzes i altres relíquies. | 41.9101700,2.1892400 | 432760 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64962-foto-08247-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64962-foto-08247-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64876 | Porta de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La casa es troba practicament enderrocada | La porta estava feta a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta amb tres peces metàl·liques, a cada batent de la porta, molt senzilles, formades per un parell de cintes, solcades per un nervi, les quals es juxtaposen i fan derivar els extrems, acabats en punta, vers els costats oposat. La finalitat d'aquesta decoració era lligar les parts dels batents. | 08247-16 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada, com a masia, sembla tenir el seu inici cap al segle XVI, tot i que algunes evidències arquitectòniques són més antigues. La porta es considera de tradició romànica, moment en el que es data, i la decoració metàl·lica que l'acompanya, segons un estudi fet per l'arquitecte Josep Mª Pericas. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64876-foto-08247-16-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64890 | Pont sobre el Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-dalmau | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36954. | Està en estat ruïnos un dels seus costats. | Es troba al límit sud del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, a menys de 200m al nord-oest del mas Aliberc, en el punt quilomètric 1,231 de la BV-4317, a la dreta en direcció Muntanyola. És un pont d'un sol arc, és tot de pedra i pla en la part de circulació amb modificacions contemporànies. Actualment no serveix ja que té el pont nou al costat, per la remodelació de la carretera BV-4317. En el costat sud-oest el pont presenta un esvoranc que posa en perill la seva integritat. Passa per damunt del torrent Dalmau, afluent de la Riera de Muntanyola, afluent per la dreta del riu Mèder. | 08247-30 | SO del nucli urbà | Es tracte del pont que permetia, des d'antic, creuar el torrent Dalmau (o del Bosc) en el camí que anava de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, tot seguint la riera homònima. Amb les dades disponibles no es pot aproximar una cronologia per aquest pont. | 41.9007500,2.1827500 | 432212 | 4639080 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64890-foto-08247-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64891 | Pont de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eulalia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36953. | Es troba al sud del nucli urbà de Santa Eulàlia, com a pas sobre el Mèder i element d'unió entre el carrer Nou i el carrer del Mèder i la resta del poble. És un pont d'un sol arc, tot de pedra. S'aprecien els estreps i les sabates a cada costat. L'acumulació de sediment i restes vegetals no facilita l'observació de la seva forma constructiva original. Avui en dia està eixamplat i reconstruït a partir de formigó i altres elements moderns. Passa per sobre del riu Mèder, afluent per la dreta del Gurri i aquest del riu Ter. | 08247-31 | S del nucli urbà | Els ponts són un lement fonamental per comunicar zones separades per cursos d'aigua, casos destacats a Osona poden ser el Pont de Queralt a Vic, sobre el mateix Mèder, o el pont dels Segalars sobre el torrent de l'Erola a Viladrau. En el cas de Santa Eulàlia el pont permetia un accés des del nucli urbà cap a la zona sud i oest del terme municipal. | 41.9088100,2.1898900 | 432813 | 4639969 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64918 | Placa commemorativa dedicada a Josep Mª Cases I Deordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dedicada-a-josep-ma-cases-i-deordal | XX | Es tracta d'una placa en marbre, amb una medalla de bronze amb el relleu del bust del bisbe. En la peça de marbre es llegeix 'Casa natalícia de Josep Mª Cases i Deordal que fou bisbe de Segorbe-Castelló del 1972 al 1996 i fundador dels grups d'oració i amistat el 1969. Morí el 21 d'abril del 202 memòria i agraïment'. A la part inferior els escuts dels grups d'oració i amistat, del propi bisbe i de Santa Eulàlia de Riuprimer, conclouen l'homenatge. | 08247-58 | Nucli urbà | Josep Mª Cases i Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, va destacar com a bisbe de Sogorb-Castelló 1972-1996. De la seva feina en destaca la reestructuració del bisbat el 1973 i de la fundació dels Grups d'Oració i Amistat el 1969. En aquests moments estan iniciats els tràmits per la seva beatificació. | 41.9105600,2.1891500 | 432753 | 4640164 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64918-foto-08247-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64969 | Pintures de la Capella Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | <p>A l'entorn de l'any 1860, es va allargar el cos de la sagristia d'època barroca cap a llevant, donant forma a una capella fonda de planta rectangular, acabada en absis semicircular i coberta amb volta de canó reforçada per arcs faixons i perforada per llunetes amb òculs, que per l'exterior són d'obra vista de maó disposat a plec de llibre. L'absis té una volta de quart d'esfera, perforada també per llunetes. Els nervis i els arcs d'aquestes voltes descansen sobre pilastres estriades de capitell jònic i un entaulament. En construir-se la capella fonda, destinada al Santíssim Sagrament, en el lloc on hi havia la sagristia barroca, va suposar que s'hagués d'adaptar un espai per a ubicar-hi aquesta. Per aquest motiu es va embolcallar tota la capçalera del temple (incloent-hi l'absis de la capella fonda) amb un mur de traçat trencat que pel cantó septentrional s'adossa a una casa. Per l'interior es va formar un espai de planta gairebé triangular, amb dos nivells i obert a l'exterior mitjançant quatre finestres quadrades de carreus ben escairats. El nivell inferior es va acondiciar com a sagristia, per a la qual cosa va caldre escurçar el presbiteri, tallant la capçalera romànica (encara se'n poden veure al nivell superior els murs seccionats) i construint-hi un envà; la nova sagristia, doncs, es va bastir en part damunt els fonaments d'aquella capçalera i, per a poder accedir-hi, es va perforar el mur de la torre campanar romànica en la planta baixa. També es va connectar amb la capella del Santíssim per una porta, i amb la casa rectoral, a través d'unes escales i un túnel. Tant l'església com la sagristia i la capella del Santíssim es van pavimentar amb cairons. Per la seva part, Mn. Junyent dóna la notícia que pocs anys abans del 1936 havia estat pintada l'església i que el pintor vigatà, Llucià Costa, va fer dos plafons decoratius en el presbiteri i més tard decorà la capella fonda. Aquesta decoració mural es va efectuar l'any 1933, data que acompanya la signatura de Llucià Costa (1885-1942) en la pintura situada als peus de la capella del Santíssim. La decoració mural de la capella del Santíssim fa al·lusió a l'Eucaristia. Els dos plafons que flanquegen l'altar representen els miracles del pa i dels peixos, respectivament: A la primera escena apareix la figura de Jesús en un paisatge rocós, que agafa (i beneeix) un pa d'un cistell que carrega un mosso; A la segona escena, Jesús, des de la vora del mar, adreça la mirada cap a una barca, en què els pescadors intenten arrossegar fora de l'aigua la xarxa carregada de peixos, alhora que el seu deixeble Pere, ficat a l'aigua, n'hi mostra un parell. A la volta de l'absis hi ha tres medallons circulars que representen dos àngels (els laterals) i sant Joan amb l'anyell pasqual (el del centre). Un tercer àngel apareix al medalló pintat sobre la porta que connecta amb la sagristia. Per últim, hi ha el plafó de la paret testera de la nau, amb l'escena del Sant Sopar. La proporció vertical d'aquest pany de paret va obligar Llucià Costa a fer una interpretació poc habitual d'aquesta escena on Jesús i els apòstols estan de peu dret al voltant de la taula, en un pati obert, i per damunt de la paret es pot reconèixer, al fons, una ciutat amb les seves torres. La perspectiva i la composició de l'escena, els escorços forçats i la corporeïtat de les figures ens fan pensar en una certa influència del pintor Josep Maria Sert. L'ornamentació de la capella es va completar amb altres plafons sense figuració, un sòcol d'estuc planxat al foc que imita el marbre, igual que les rajoles hidràuliques del paviment, vinçades de vermell i ocre (substituïdes per terratzo en 1974), les pilastres i els capitells jònics daurats, i l'entaulament, al fris del qual es desenvolupa la llegenda, amb lletra capital, 'AQUEST ES EL PA VIVENT DEVALLAT DEL CEL' (paret nord); 'QUI MENGI D'AQUEST PA VIURA ETERNAMENT' (paret sud).</p> | 08247-109 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64969-foto-08247-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Llucià Costa | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64869 | Pessebres monumentals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebres-monumentals | Pessebristes de Santa Eulàlia (2013), Pessebres. 1989-2013. Santa Eulàlia de Riuprimer | XX-XXI | Un cop finalitza la missa del gall, el dia 24 de desembre, s'inaugura el diorama, amb una benedicció del mossèn i la presència dels membres de l'ajuntament. Per celebrar aquesta estrena es convida a coca i cava a tots el presents. Els diorames no només mostren l'escenari escollit si no que es complementen amb una composició de llums, música i una petita explicació que genera una representació de caire nadalenc i didàctic, ja que posa en valor el patrimoni cultura i tradicional. Es pot visitar durant els dies posteriors a Nadal i durant diferents dies festius del gener. | 08247-9 | Plaça de la Rectoria | A Santa Eulàlia de Riuprimer el primer diorama va ser elaborat per dos afeccionats a les arts plàstiques, com eren el Pere Creus i el Joan Aguilar. L'idea originaria era fer una composició reproduint una casa del poble, com a centre del diorama. Aquesta idea es va continuar per grups de voluntaris durant 26 anys, representant el Mas El Pujol, El Molí de Torroella, Pla del Mig o la Riera, entre d'altres. A partir de 2015 es va considerar que ja no hi havia més elements representatius i es van començar a representar edificis distintius a nivell de Catalunya i que fossin reconeixibles per tothom, com per exemple el Monestir de Montserrat, el santuari de Núria, l'església de Taüll, el monestir de Sant Ramón i les muralles de Tossa, aquests dos darrers el 2018. La seva ubicació també ha anat evolucionant, ja que els primers deu anys s'exposaven aquests diorames als baixos de la rectoria, per després anar al local polivalent dels joves, per tornar posteriorment al seu origen, als baixos de la rectoria. La feina es desenvolupa gràcies a un grup de persones desinteressades, encapçalades pel Pere Creus, que treballen des de principis de novembre i que van celebrar el 2018 els 30 anys de treballs ininterromputs. | 41.9101600,2.1892100 | 432758 | 4640119 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64869-foto-08247-9-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64864 | Pedra de l'EsteladaPedra de l'EsteladaPedra de l'Estelada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada | XXI | És una escultura de pedra, amb la forma representativa de la silueta de Catalunya, amb la composició metàl·lica de la senyera. Tot el conjunt es troba fixat al terra a partir d'una estructura metàl·lica. El monòlit té un pes aproximat de tres tones. | 08247-4 | Plaça de l'Onze de Septembre | Aquest monument neix com a iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Riuprimer. P. Crusellas va ser el responsable de trobar la pedra, amb una forma del Principat de Catalunya, i amb l'ajuda de diferents voluntaris es va col·locar a la Plaça de l'Onze de Setembre. La seva inauguració es va celebrar el dia 29 de Juliol del 2012, dia en el que es va instal·lar el monòlit i es van portar a terme diferents actes complementaris, com una conferència, 'Com, quan, per quan i per què la independència', de la mà de l'escriptora Patrícia Gabancho o un tast de cerveses. | 41.9117400,2.1915600 | 432954 | 4640293 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64864-foto-08247-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | P. Crusellas i voluntaris | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64959 | Parc de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-ventallola | XXI | El parc és a diversos nivells en direcció el Puig de Ventallola i el cementiri municipal. Ha permès donar continuïtat a la zona urbana des de l'Avinguda Osona i fins al límit de l'àrea urbana al carrer de Dalt. Presenta elements metàl·lics pensats perquè la vegetació els vagi cobrint i a zona més propera al carrer 11 de setembre, zona d'accés sud, hi ha un mirador alçat. | 08247-99 | Nucli urbà | Es tracte d'un parc modern, situat a l'extrem nord-est del nucli urbà i edificat durant l'any 2015, any en que es va inaugurar. | 41.9135500,2.1888800 | 432734 | 4640496 | 2015 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64926 | Mosaïc casa del C/ del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-casa-del-c-del-sol | XX | A la façana del carrer del Sol núm. 62 es documenta un mosaic de ceràmica que representa el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. | 08247-66 | C/ del Sol, 62 | 41.9122500,2.1894500 | 432780 | 4640351 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64926-foto-08247-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64908 | Mosaic de la Torre de Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-torre-de-serra-seca | XX | Es tracta d'un mosaic de rajola ceràmica que representa la mateixa construcció de la torre i una junta de bous en primer pla, com a símbol del treball agrícola. | 08247-48 | Pla la Codina | El mosaic es troba la façana est de la Torre de Serra-seca, casa d'estiueig de la familia Arumí, de Vic. La casa es va construir durant els anys 50 del segle XX, igual com altres cases del municipi com la Torre del Vilar o l'ampliació del Torrents. | 41.9227900,2.1666900 | 430904 | 4641539 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64908-foto-08247-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64965 | Monument de 30 anys de la festa del barri del pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-30-anys-de-la-festa-del-barri-del-pont | XX-XXI | El monument, al costat del pont que dóna al carrer Nou, és un monòlit de pedra de c. 1,2x06 metres i que per la seva forma de llosa, presenta un element de subjecció en la part inferior. La placa, en el costat superior esquerra, mostra la següent inscripció: [FESTA DEL BARRI DEL PONT / 30 ANYS/ JULIOL 2008/ Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer] | 08247-105 | Barri del Pont | 41.9087200,2.1898200 | 432807 | 4639959 | 2008 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64965-foto-08247-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba passat el pont de Santa Eulàlia, en el voral dret en direcció al carrer Nou. | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64883 | Monument als caiguts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-caiguts-0 | XX | <p>Monument funerari de pedra, en forma d'obelisc, amb una creu superposada del mateix material i que ocupa tota la part frontal del monument. Aquesta estructura es troba al damunt d'una plataforma rectangular, feta de la mateixa pedra. Recolzada en aquesta base s'observa una placa de marbre, on apareix inscrita la frase commemorativa 'Caiguts pel poble', acompanyada d'una imatge de dos mans, en record a les víctimes de la Guerra Civil (1936-1939).</p> | 08247-23 | Carrer de Dalt, 3 | <p>Monument que recorda un esdeveniment històric, la guerra civil espanyola, que va afectar de manera directa tant al municipi com a tot el territori.</p> | 41.9147400,2.1870100 | 432580 | 4640630 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-03-15 00:00:00 | Pilar Camañes | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64909 | Monument al Dr. Llorenç Tomàs i Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-dr-llorenc-tomas-i-costa | XX | Monòlit de pedra de forma quasi rectangular. A la part superior dreta s'hi troba una placa, on es llegeix 'Al DR. LLORENÇ TOMÀS I COSTA, Canonge, Vicari General de la Diòcesi de Vic i Rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, Promotor de la Trobada de Caps de 'Patriotes Vigatans' A l'ermita de Sant Sebastià el 17 de Maig de 1705, on Pactaren a favor del Àustries, ho recordem en ocasió del Tercer Centenari, Any 2005'. Aquest monòlit es troba situat a sobre d'una petita plataforma rectangular de formigó, al mig dels jardins que donen a la part de darrere de la rectoria, a la Plaça de les Pedretes. | 08247-49 | Plaça de la Rectoria | El monument és un homenatge a una figura important d'aquestes terres, com és el rector del municipi, al 1705, el Dr. Llorenç Tomàs i Costa. Ell va ser la persona que va convocar, a la capella de Sant Sebastià, una reunió amb les principals figures del grup dels 'vigatans'. El pacte que va sortir d'aquí tenia com a objectiu aconseguir un acord amb Anglaterra, que donaria ajuda militar contra Felip V de Castella i respectaria les constitucions catalanes, a canvi els catalans lluitarien a favor de l'arxiduc Carles. A aquesta reunió van ser convocats Josep Antoni Martí, Antoni Cortada, Carles de Regàs, Francesc Macià i Ambert (Bac de Roda), Jaume Puig i Beuló (Jaume Puig de Perafita), els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, i Josep Moragues i Sobrevia. | 41.9102300,2.1893600 | 432770 | 4640127 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64909-foto-08247-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64865 | Monument Commemoratiu de la Festa del Segar i el Batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-la-festa-del-segar-i-el-batre | TORRENTS I BUXÓ, J (2009), Femer fa graner: feines i eines de pagès a la Plana de Vic del segle XX,Temes d'Etnologia de Catalunya. TORRENTS I BUXÓ, J (2013), Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX , Universitat de Vic. Https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ Http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida | XX | Monòlit de forma rectangular de pedra de 1,5m per 0,35m. Presenta una placa a la part central, on es veu la silueta de dos persones que porten a terme les feines de segar i batre, i una inscripció on es llegeix: 'En agraïment a tots el segadors que des de l'albada de cada dia van aixecar el nostre país des de la terra. I als que han mantingut viva la festa del segar i el batre des de 1997'. | 08247-5 | Carrer de Girona, 2 | Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí que es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta del segle XX, moment en el que es veuen les últimes garbes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. L'any 2016 van commemorar la vintena edició de la Festa, el dia 30 de juliol. Va ser una edició molt especial, amb moltes novetats com un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre del municipi i la inauguració del monument commemoratiu, el mateix dia a les 6 de la tarda. En aquest acte es va interpretar l'Himne Nacional de Catalunya, Els Segador, amb els Grallers de Vic i els Cantaires de Riuprimer. Posteriorment, els Falcons de Malla van actuar en la celebració amb les seves formacions humanes. | 41.9102300,2.1903900 | 432856 | 4640126 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64865-foto-08247-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64865-foto-08247-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64931 | Molí de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-torroella | El Molí de Torroella és una masoveria del Mas Torroella, que es troba al nord-oest del turó del mas de Torroella, als seus peus. L'entrada als molí es troba a la façana nord, en un semisubterrani. L'aigua que feia funciona les moles s'acumulava en una gran bassa al sud de la casa, procedent de la resclosa de Torroella, en el riu Mèder. La bassa, en la zona més propera al molí, configura un embut a partir de pedres ben treballades, que permet a l'aigua generar suficient força per moure els molins. Posteriorment l'aigua prosseguia per un torrent, durant uns 100 metres,fins a desaiguar de nou al riu Mèder. L'edifici està format per dues plantes de vivenda, el molí al semisubterrani i un porxo de forma triangular en el seu accés principal, a l'oest. | 08247-71 | Mas Torroella | 41.9091400,2.1959700 | 433317 | 4640001 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64931-foto-08247-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64931-foto-08247-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64861 | Mil·liari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari | <p>LOSTAL PROS, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarraconense, Institución Fernando el Católico. DE SOTO, P. (2010) Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat , tesis en xarxa. PADRÓS, C. (2010), El territori de la Plana Ausetana i el seu entorn des de l'ibèric Ple a l'Alt Imperi, Cypsela, 18.</p> | II ane | <p>Es tracte d'un mil·liari cilíndric, de 104cm d'alçada per 31cm de diàmetre, treballat amb pedra sorrenca. La inscripció, que presenta un bon estat de conservació, gairebé dona tota la volta al seu perímetre i en ella es pot llegir: Man(ius)·Sergius Man(i)·f(ilius) I pro·co(n)s(ul). Aquesta frase fa referència al procònsol Manius Sergius, que va exercir el seu càrrec al voltant del 120-110 aC, i que dona nom a la via. Al mateix temps, es pot llegir 'I', que fa referència a la milla número 1, corresponent a la seva ubicació dins del camí. Aquestes estructures viaries portaven els noms dels responsables de la seva construcció, identificats a partir dels mil·liaris, com el de Santa Eulàlia de Riuprimer. L'objectiu d'aquestes infraestructures era unir les terres del Ter amb la costa Laietana i el sud, segurament per Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui. Actualment el mil·liari es troba a l'entrada de l'ajuntament del municipi, ja que va ser cedit pel propietari del terreny on es va trobar, el senyor Jesús Sánchez López.</p> | 08247-1 | Ajuntament | <p>El mil·liari es va trobar l'any 1983, a l'interior del casc urbà, concretament al carrer Jacint Verdaguer, 3. El seu descobriment va comportar certs dubtes sobre si aquest era el seu lloc original o no, ja que no tenia cap element arqueològic associat. La funcionalitat d'aquests mil·liaris durant l'època romana era indicar les distàncies en milles dels camins. A Santa Eulàlia es va trobar el mil·liari número I, per tant, en aquest cas estaria determinant la primera milla d'un camí del que no coneixem el seu 'punt 0', – caput viae- però que hauria de trobar-se a una milla romana a la rodona. Malgrat això, l'inici de la via és desconegut en aquests moments. El que sí es pot establir és que aquesta via de comunicació presentava una trajectòria que transcorria paral·lela al Congost, per les zones altes, per tal d'unir el centre de la plana de Vic amb el Vallès Oriental, passant per Tona (milla VII) i Santa Eulàlia de Ronçana (milla XXI), on s'han documentat mil·liaris de les mateixes característiques.</p> | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64861-milliari.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-20 00:00:00 | Pilar Camañes | 83 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64963 | Matraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matraca-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XIX-XX | <p>En les intervencions de restauració de l'església de finals del segle XX i inicis del XXI, realitzades per part dels tècnics de la Diputació, un dels objectius principals va ser el campanar. Durant aquesta feina es va restaurar l'estructura del campanar, electrificar els batalls de les campanes, substituir l'escala d'accés i recuperar l'antiga matraca, entre d'altres. La matraca, també denominada popularment 'tenebra', és un instrument de fusta que substitueix del so de les campanes durant la Setmana Santa. Destaca per ser una de les poques que queden a Catalunya d'aquest tipus, en bon estat de conservació.</p> | 08247-103 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103800,2.1889900 | 432740 | 4640144 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Pilar Camañes | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64929 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>És un gran mas fortificat dels segles XV-XVI. A nivell estructural i decoratiu és el resultat de les reformes portades a terme al 1511. L'accés a la casa es realitza a partir d'una porta amb un arc de mig punt adovellat, que té a la clau de l'arc un cap o cara de moro. La porta es troba descentrat de la façana. Es pot observar que la primera planta té una alçada major que la resta, per la qual cosa mostra aquest caràcter noble, que va tenir. Al mateix temps, es el lloc on es troba la sala principal i les finestres de tradició gòtica. El seu interior, té vestigis de tot el seu passat, amb trossos de pedra en forma d'opus spicatum, re-aprofitats del castell de Torroella. També es poden observar vestigis de la seva evolució, com la torre adossada a la part NE.</p> | 08247-69 | Riba dreta del riu Mèder | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 64902 | Mas Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torrents | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23988. CODINA, J. (2018), Torrents 1915-2018.</p> | XII - XXI | <p>La masia presenta actualment una estructura complexa degut a les dependències que es van annexionar a la planta quadrada amb espieres original, d'un edifici central més alt a dues aigües i dos cossos laterals a una aigua cada un. Aquesta estructura típica de mas es va perdre amb la gran ampliació dels anys 50 del segle XX. Les reformes de la casa, dels anys 80 del segle XX, van descobrir uns arcs rebaixats de mig punt. Així a la part dreta i formant angle recte s'hi adossà un cos rectangular de tres pisos i cobert a tres vessants i amb galeries a la part de llevant, construcció dels anys 50 del segle XX. A la part esquerra hi ha un altre cos afegit, l'edifici construït el 1994. Al davant del portal, rectangular, hi devia haver l'antiga lliça. Actualment hi ha un pati enllosat i tancat per un portal. Damunt del portal, rectangular, s'hi troba una finestra amb una llinda que presenta el símbol cristià IHS, on la H configura una creu. A banda i banda d'aquest símbol hi ha la data 1683. A sota el nom del propietari del mas, Antoni Dalmau.</p> | 08247-42 | Carretera B-4316, km 9,5 | <p>La masia es remunta al segle XII o XIII. Va ser masoveria del mas Dalmau de Muntanyola, Antoni Dalmau la va ampliar al 1683. L'any 1915 va ser adquirida per la senyora Genis i Riu, la qual la va ampliar i reformar. Es tractava d'una residència d'estiueig on també i passava temporades el bisbe de Vic i per aquest motiu s'hi va construir la capella situada a la part posterior del mas; la capella es va consagrar el 1949. Als anys 40 del segle XX es va realitzar una nova ampliació amb un gran cos que absorbeix bona part de l'antic mas, en el seu costat nord. Als anys 80 del segle XX es realitza una restauració de la part més antiga de la casa. El 2002 es construeix un nou cos al sud-est de l'edifici principal.</p> | 41.9099800,2.1578500 | 430157 | 4640124 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-08247-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-foto-torrents-bn-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64902-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-10 00:00:00 | Pilar Camañes | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64907 | Mas Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-seca | XV | Una part de l'edifici sense acabar, en estat d'abandó | Aquest mas està configurat per dos cossos. El cos principal és el mas històric, de planta baixa i un pis, coberta a dues aigües i obert al sud. Per les característiques d'aquest edifici sembla que el mas original va ser ampliat en el seu costat sud a l'entorn del segle XVIII-XIX, el que li dona la seva aparença actual. El segon cos es presenta annexionat al primer en el seu costat nord-est. Es tracta una construcció quadrada de planta baixa i dos pisos, de la mateixa factura que la Torre de Serra-seca, realitzada durant els anys 50 del segle XX. Aquest segon cos no s'ha acabat mai. | 08247-47 | Pla la Codina | Sembla que l'origen del mas s'hauria de remuntar al segle XV. | 41.9258600,2.1702700 | 431204 | 4641877 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64907-foto-08247-47-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, passat aquest, a mà esquerra hi ha un trencant que porta al mas Serra-seca, a 1,5 quilòmetres. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64943 | Mas Puig de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puig-de-ventallola | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Número d'inventari 23993 | XI-XX | Es tracta actualment d'una construcció civil, però per les evidències arquitectòniques conservades del cos central de l'edifici, queda palès que inicialment era una torre quadrangular amb multitud d'ampliacions des de com a mínim el segle XI. A partir del segle XVI es considera ja una masia. Sembla que amb el terratrèmol de la candelera de 1428, que va afectar greument les construccions de la zona, hauria patit importants desperfectes i que serà a partir del segle XVI i durant les dues centúries posteriors que la casa es configura en una planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Per contra, tota la façana posterior rep les aigües d'una teulada inclinada en direcció oest. El portal era originalment adovellat, encara es conserven algunes de les pedres, però posteriorment, per accedir amb els carruatges es va alçar prenent la forma de llinda actual. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos. El mas és de grans dimensions i es poden observar diversos trams constructius, des de la torre central i concèntricament cap a l'exterior i cap a la part posterior, de manera que la casa s'anava ampliant lateralment. A l'interior es van evidenciant les diverses façanes amortitzades, amb les seves obertures tapiades per raons de funcionalitat. Els extrems del mas presenten uns carreus de factura diferent, i alguns sectors de totxo, especialment llindes i brancals i en l'ala nord, d'una alçada inferior i finalment acabada amb aquest tipus de construcció. Al costat del portal hi ha un pujador de cavalls. A migdia s'obren unes galeries que formen part del mateix cos de la casa, fetes amb arc de mig punt rebaixat a nivell del primer i segons pis. Pel que fa a les finestres i llindes: en primer lloc, a les golfes hi ha una finestra geminada, amb una columna o mainell que aguanta dos petits arcs. Aquest tipus de finestra s'ha de remuntar al romànic o al gòtic; En segon lloc a la façana principal hi ha diverses llindes amb dates de reforma del mas, de més antiga a més nova trobem en primer lloc la llinda principal del mas amb un creu central i es llegeix 'PVIG VENTALLOLA 1673'. En una finestra del primer pis de l'extrem dret de la façana la llinda ens aporta la data 1676, mentre que en el mateix pis, però en l'extrem oposat, en la galeria, la data de la llinda de la finestra té inscrit l'any 1684. Per últim, en aquesta façana principal, damunt de la porta hi ha un element ornamental amb un turó i damunt una creu central i el text 'PVIG 1656'. En la façana posterior en el primer pis hi ha una gran finestra a mb una gran llinda que llegeix 'ANTONI DALAMU' l'abreviatura cristina 'IHS' i una creu dins d'un oval decorat, amb la data 1671. En el terrat de l'extrem dret de la façana principal hi ha un element ornamental realitzat amb ferro i la data 1844. Dóna accés a dependències secundaries. Davant de la casa hi ha actualment una zona enjardinada que originalment era l'era, a l'extrem oposat, a l'est, hi ha una zona d'aparcament i magatzem, que era una de les masoveres de la casa.La masia està totalment reformada, en bon estat i s'utilitza com a residència actualment. | 08247-83 | Puig de Ventallola | Santa Eulàlia de Riuprimer ha tingut històricament tres cases fortes, una el Puig, ara Mas Ventallola, el mas Torroella i l'altre Torreferrada. El mas Ventallola, més coneguda com a Puig de Ventallola, fent una composició de l'evolució del seu nom, està ubicada sobre un turonet, al nord-est del nucli urbà. La casa es documenta des del segle XI, però les restes ceràmiques trobades al seu voltant, mostren una ocupació anterior, fins a arribar a època romana. Durant el segle X en l'indret es situa la domus de Tolosa, segurament antecessora del mas. Dins de la seva evolució s'han registrat diversos habitants, des de la família Muntanyola, desprès els Dosrius, al casar-se l'hereva dels Muntanyola amb Pere Dosrius, família que eren els castlans del Castell de Muntanyola. Al 1339 el bisbe va protestar perquè les obres de fortificació que es feien en el castell anaven en contra de la senyoria episcopal. No ha quedat documentat quan van marxar de la casa els senyors de Muntanyola, podria ser a causa del despoblament i lluites dels pagesos contra els senyors iniciades a mitjan segle XV, la Guerra dels Remences. L'any 1515 s'esmenta ja com a simple mas i en el fogatge de 1553 apareix Gabriel Boscàs com a propietari del mas Puig. En aquell mateix segle hi residia ja una branca de la família Dalmau, segurament procedent del mas Dalmau de Muntanyola, parròquia de Santa Eulàlia. Per això en el segle XVI trobem a Santa Eulàlia als masos Dalmau del Bosc i Dalmau del Puig. Una pubilla de la família Dalmau, el 1657, es va casar amb Antoni Ventallola i Rocafiguera, del mas Ventallola de Centelles, i per això aviat el mas va deixar de dir-se Dalmau del Puig per a prendre el nom de Ventallola. Durant part dels segles XVI i XVII els Dalmau del Puig van actuar com a procuradors del bisbe en el terme de Torroella, documentat a partir de l'extracte de les visites pastorals. Els Dalamu i els Ventallola van comprar, al llarg dels anys, moltes propietats del terme, entre elles Torreferrada o Torrents. En el Puig de Ventallola els Dalmau van deixar moltes evidències de les ampliacions del segle XVII en la figura d'Antoni Dalmau, que apareix inscrit en la llinda de la façana posterior. Amb la guerra del francès la casa va quedar en un estat de ruïna gairebé total, abandonada fins al 1813. De nou és reconstruït pels Ventallola, que sembla que a principi de segle XX, per qüestions matrimonials, emparenten amb els Oms, propietaris del mas fins al 1960. A partir de 1983 el nou propietari inicia treballs per tornar a tenir l'esplendor perdut del mas, quedant totalment restaurat. El Sr. Serra ha recuperat tot el que ha pogut de l'antiga documentació i ha enriquit el mas amb un escaient mobiliari, unes magnífiques pintures de Francesc Pla, el Vigatà, i altres complements i una bona biblioteca. Dins de les seves dependències annexes es trobava, fins el segle XVII, la capella de Sant Iscle de Tolosa, en relació a l'antiga domus. Sembla que a l'entorn de 1670 es perd el rastre sobre aquest element arquitectònic. Per altra banda, també es coneix l'existència d'un molí fariner que va ser destruït entre l'abril i el juny de 1809, en el marc del Guerra del Francès (1808-1814). Es localitzava en el punt conegut com el Camp del Molí de Ventallola, a tocar la Font Gran. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situat dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. El camí original d'accés era a partir del què avui és el carrer del Puig, que ascendia per la cara sud del Puig fins a la façana principal del mas, per un camí empedrat. Actualment es pot arribar al mas per dos camins a l'est i oest del Puig, des de la carretera BV-4316, en direcció el pla de la Rovira. | 94|98|119|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64971 | Mas Pont del Ca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pont-del-ca | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVIII | És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat sud-est. Presenta un cos central de planta baixa i dos pisos, a dues aigües (nord-sud), mentre que hi ha dos cossos afegits, al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Al nord hi ha un petit cos de planta baixa. Les llindes visibles, de la porta principal i una finestra, són a partir de fusta. | 08247-111 | Pla de Palou | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVIII, segons les dades disponibles. | 41.9197100,2.2037200 | 433971 | 4641168 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts uns 750 metres s'arriba al mas. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64880 | Mas Pla del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-del-mig | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23995 | XVI | Envaït per la vegetació amb tota la part central-interna en estat de ruïna. | Es tracta d'un mas de planta rectangular coberta a dues vessants, amb un portal adovellat orientat a llevant. S'hi uneix posteriorment un cos perpendicular cobert a una única vessant, del qual parteixen dos arcs de grosses dovelles construïts amb pedra rogenca que s'uneixen a un altre cos rectangular, unit a la casa. Hi ha un portal que tanca la lliça i l'espai dels arcs. Aquest portal presenta una llinda amb una gran creu i la data 1792. Al cos meridional, a dues alçades, presenta un portal a la façana est, tapiat, amb una llinda que presenta una data, 1791. Per últim, una finestra del cos principal indica el 1671. Diverses finestres de la casa presenten reixes de ferro de gran interès. | 08247-20 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla d'Avall, els quals es troben esmentats al fogatge publicat el 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. El Pla del Mig, malgrat no estar registrat al fogatge, és l'únic que manté evidències de les èpoques medievals i modernes i conserva alguns elements d'interès. Pels elements arquitectònics, el mas es pot remuntar als segles XVII i XVIII, a partir de reformes d'un mas anterior. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla del Mig, Jaume Serra. | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64880-foto-08247-20-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Durant els anys 80, al realitzar la fitxa de l'inventari Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, la casa feia funcions de corral per els animals del Pla d'Amunt. | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64881 | Mas Pla d'Avall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-davall | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII | Es tracta d'un mas de petits dimensions, quadrangular, planta baixa i un pis. La teulada, en el moment de realitzar la visita del Mapa de Patrimoni, mostra una reforma recent, és a dues aigües a nord i sud. No s'han evidenciat elements arquitectònics destacables i es creu que no seria l'edifici original que es cita en les fonts escrites. | 08247-21 | Els Plans | Aquest mas forma part de l'antic grup de cases conegut pel Pla d'Amunt i Pla de Mig. Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Pladevall'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla d'Avall'. | 41.9066400,2.1709600 | 431240 | 4639743 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64881-foto-08247-21-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64879 | Mas Pla d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pla-damunt | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII-XX | Tot i que està en bon estat, actualment no s'hi viu. | És un mas documentat des del segle XIII, però l'edifici actual, de planta semisubterrania i tres pisos, presenta característiques d'un mas de factura recent, de mitjan segle XIX. Els brancals de portes i finestres són fets de totxo. La teulada és a dues aigües orientades a nord i sud. | 08247-19 | Els Plans | Al 1216 el Bernat de Manlleu, feudatari del Castell de Torroella, va donar a la seva germana com a dot, pel seu casament amb Berenguer de Malla, sis masos. D'aquests dos eren el Pla d'Amunt i el Pla d'Avall. L'any 1553, el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies entre elles 'En Plademunt'. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs, entre ells 'Lo mas Pla de munt'. En documentació de joves morts durant el període 1936-1939, un d'ells és del mas Pla d'Amunt, Andreu Nogué Travé | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64879-foto-08247-19-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64972 | Mas Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morera-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII | La Morera ha estat rehabilitada completament en els últims anys. Es tracte d'una construcció complexa. Sembla que l'origen de la casa s'hauria de relacionar amb la torre de planta baixa i dos pisos a l'est. Està coberta a quatre aigües. Aquesta edifici no va resultar el nucli o punt d'ampliacions successives com en d'altre casos del terme municipal. El mas va créixer amb un edifici allargat amb la façana principal a l'oest, de planta baixa i un pis i teulada a una aigua en direcció la façana principal. Al nord de la torre i en relació a l'ala allargada nord-sud, també s'edifica una ampliació. A la façana sud, en la torre, presenta una pedra on es llegeix [JAUME · MOLERA ·1·5·6·3·] acompanyat de altres elements decoratius i la representació d'una morera amb fruits. | 08247-112 | Pla de Palou | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XIII, segons les dades disponibles. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre ells Lo mas Morera (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Tornem a tenir referència d'aquest mas, a l'entorn de pas dels segles XIX al XX, en relació a la venta que en van realitzar el matrimoni Magem-Tort, per poder engegar la fàbrica de llonganisses | 41.9169400,2.2017800 | 433807 | 4640862 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64972-foto-08247-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64972-foto-08247-112-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts uns 250 metres hi ha un trencant a la dreta que permet arribar fins al mas. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64912 | Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-magem | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23999. | XV | Masia de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant i amb un portal rectangular. A la part de migdia té les finestres del primer pis molt decorades i a la part baixa s'hi annexiona un cos de forma arrodonida destinat actualment a un garatge. S'ha plantejat el fet que la façana principal hagués estat la cara sud, modificada posteriorment, però no hi ha evidències que confirmin aquest fet. Al sud-oest de l'edifici hi havia un cos de galeries que constava de planta baixa i primer pis, actualment s'hi ha fet un habitatge. Al nord-est hi ha un altre cos annexionat i cobert a dues aigües. Es tracta d'una construcció eminentment de pedra i amb alguns afegitons de totxo. El mas està envoltat de dependències agrícoles. L'estat de conservació és molt bo. | 08247-52 | Pla la Codina | El fogatge de 1497, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó mostra que en el terme de Riuprimer hi ha només 19 focs o famílies, entre elles 'En Masgem'. L'any 1515, sota el títol 'Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer', hi ha 19 noms o focs, en aquest cas 'Lo mas Gem, batle gran'. El 1527 Joan Magem (o Margem), era batlle del terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. En el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Santa eulàlia de Riuprimer, consta Joan Masgeni (probablement Masgem, amb la terminació 'ni' com un error de transcripció) com a habitant. Es va ampliar i reformar als segles XVII i XVIII, donant-li l'estructura actual. Ho sabem a partir de les dades constructives localitzades en diverses llindes: JOSEPH MASGEM 1665, 1639 i 1731. | 41.9200400,2.1746800 | 431563 | 4641228 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64912-foto-08247-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64912-foto-08247-52-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64952 | Mas Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-planes | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Les Planes és un mas situat a la vessant nord-est del Serrat del les Comunes, orientat est-oest i amb la façana principal a l'oest. És un mas de factura senzilla, el cos principal és de planta baixa i dos pisos, amb la teulada a dues aigües i orientada nord-sud. La porta principal és a partir d'un arc rebaixat amb una pedra central on es llegeix: [VICENS NOGUE- RA FECIT ANY 1808 LSPS] La inscripció va acompanyada d'una creu de terme. El cos central de l'edifici està complementat d'altres construccions annexes. | 08247-92 | Vessant nord del Serrat les Comunes | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVIII, segons les dades disponibles. En la llista dels joves de Santa Eulàlia de Riuprimer i masos circumdants que van morir durant el període 1936-1939, mobilitzats al front de guerra, apareix el nom d'un jove del mas les Planes, Josep Corretja Guiteras. | 41.9063000,2.1920100 | 432986 | 4639689 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64952-foto-08247-92-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Un cop passat el pont de Santa Eulàlia direcció sud, es deixa el carrer nou a la dreta i es prossegueix per l'esquerra fins a creuar, per un pas, la riera de Muntanyola. Tot seguit es segueix per la dreta per un camí en pendent fins al mas les Planes. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64878 | Mas La Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-vall-0 | XX | En el moment de realitzar el Mapa de Patrimoni la casa és habitada. La teulada presenta problemes de conservació i hi ha perill d'enderroc. | Es tracta d'una casa de c. 15x15m de costat, amb una planta baixa i dos pisos. La coberta del cos central és a quatre aigües. La façana principal es troba orientada al sud-oest. En els seus costats est i oest presenta edificacions adjacents (coberts i altres) amb teulada a una sola aigua. | 08247-18 | Pla de les Saleres | A l'entorn de l'any 1900 el Sr. Vall va comprar la propietat de Torreferrada amb el mas. Poc després, va fer construir aquesta nova casa a 175m en direcció nord, sobre la Font Gran. | 41.9130400,2.1750500 | 431586 | 4640450 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64910 | Mas La Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-roureda | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVI | Es tracte d'un mas inicial de forma allargada est-oest, amb planta baixa i un pis i teulada a dues aigües. No se'n coneix la cronologia de construcció, tot i que l'existència del mas es remunta al segle XVI. En aquest edifici, a finals del segle XIX, si adossa en el seu costat est una nova construcció de planta baixa i dos pisos amb teulada a quatre aigües. No presenta elements arquitectònics a destacar. | 08247-50 | Pla de Mas Camps | Per les dades disponibles, la Roureda és un mas que té el seu origen al segle XVI. En la llista dels 15 joves de Santa Eulàlia de Riuprimer i masos circumdants que van morir durant el període 1936-1939 mobilitzats al front de guerra apareix Pere Puig Bach del mas la Roureda. | 41.9117700,2.1970400 | 433409 | 4640292 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64910-foto-08247-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64910-foto-08247-50-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64942 | Mas La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-riera | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23997 | XIII | Actualment es tracte d'un mas amb moltes ampliacions i edificis annexos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos amb una teulada a dos aigües orientada nord-sud. A la façana principal, que dóna a un petit patí empedrat, lliça, tancat per un portal. La porta principal és adovellada i alguna de les finestres presenten decoració esculpida en forma d'arc conopial. En el pis superior al costat esquerre de la façana hi ha una galeria amb dos arcs rebaixats. La façana de llevant, que ha conservat la fesomia del moment de la construcció d'aquest cos, mostra de nou diverses finestres amb decoració en arc conopial. Per tant, la reforma d'aquest cos central s'ha de situar durat els segles XVII-XVIII. Al nord i a l'est, l'edifici principal presenta dos annexos relacionats amb la casa, de factura més senzilla i amb una altura un pis inferior al cos principal. A més, a tot l'entorn hi ha altres edificis secundaris en força mal estat de conservació. | 08247-82 | Vessant est dels Plans | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies: entre ells en Riera. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs entre ells lo mas Riera. | 41.9050900,2.1833500 | 432266 | 4639561 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64942-foto-08247-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64942-foto-08247-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | El mas la Riera es troba en el costat de ponent de la vall que configura la Riera de Muntayola a l'arribar a Santa Eulàlia. A l'agafar la carretera de Muntanyola, BV4317 a Santa Eulàlia i en direcció Muntayola, en el punt quilomètric 0,5 hi ha un trenant a mà dreta dóna lloc a un camí que permet salvar el desnivell fins als Plans. Un cop agafat aquest tancant i transcorreguts uns 500 metres s'arriba al camí d'accés al mas. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64904 | Mas La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-codina | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23991. Testimoni oral, propietaris del Mas La Codina. | XV | Masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia i amb un portal adovellat. Tot el conjunt està construït amb carreus de pedra i les barbacanes són enllosades. A la part esquerra de la façana s'hi annexiona un cos que forma angle recte amb el mas, el qual ha estat convertit en habitatge, tot i que anteriorment era un cos de porxos, que conserva encara els carreus de la paret de migdia. La llinda de la finestra presenta una gran creu gravada i la data 1769. Adossada a aquest cos hi ha l'antiga masoveria, avui deshabitada, tot i que restaurada. Entre aquest edifici i l'anterior dels porxos s'obria, antigament, el pas que donava accés al pati interior i la porta principal. L'accés actual estava limitat per un mur. En el brancal dret de l'antic pas una pedra porta gravat l'any 1786. A la part nord hi trobem una finestra de tipus goticitzant. | 08247-44 | Pla la Codina | Els orígens del mas s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. Antiga masia registrada al fogatge de 1497 publicada el 1553 del terme i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Loys Codina habitava el mas. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs: entre ells 'Lo mas Codina'. La masia va ser ampliada i reformada al segle XVIII, com la majoria de la zona. Es manté el mateix llinatge de Codina però el cognom es perd amb una pubilla casada amb un Castellar. En aquests moments forma part d'una gran explotació ramadera i és habitada pels mateixos propietaris. | 41.9162800,2.1734600 | 431458 | 4640811 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64904-foto-08247-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64901 | Mas El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-vilar | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23990 | XIII-XX | A part del mas Vilar hi ha dos edificis més. En primer lloc una petita casa de cronologia recent al costat de migdia del mas principal, edifici de cronologia indeterminada. En segon lloc la Torre del Vilar. És un edifici dels anys 50 del segle XX. Pel que fa al mas, és de planta rectangular coberta a dues vessants, amb la façana orientada a migdia. Presenta un portal dovellat de pedra rogenca. A nivell del primer pis hi ha un balcó que correspon segurament a l'antiga obertura d'una finestra, el qual presenta decoracions conopials, i la data 1742, igual que la finestra dreta del mateix pis, en aquest cas sense data. A la part posterior de la casa es repeteix el mateix patró que a la façana principal. La masia es troba envoltada per dependències agrícoles construïdes amb pedra, igual que la casa. El mas vas ser reformat i ampliat, com la majoria de masies de la contrada durant el segle XVIII. Al segle XIX s'hi va fer una altra reforma. | 08247-41 | Extrem oest del Pla de la Rovira | És una casa que troba el seu origen a l'entorn del segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre elles la de Galzeran Vilar. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs on hi ha 'Lo mas Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Aquest era el mateix cens que tenia pràcticament Santa Eulàlia l'any 1553, que el va enviar a la cúria del rei el batlle del terme, que es deia Damià Vivet, en el que consta 'Loys Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-3.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | També anomenat El Vilà. | 92 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64949 | Mas El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-soler | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, nº inventari 23998 | XII | La Masia es troba a la part sud-est del nucli urbà històric, molt a prop de la parròquia. Està formada per diversos edificis, dels quals el principal es pròpiament la masia, de planta rectangular, amb la façana principal formada per un portal adovellat. La primera planta, originalment un porxo obert, és avui un espai tancat i d'habitat de la casa. Un segon pis, a diferents alçades, ofereix una teulada a diverses aigües. A la part posterior de l'edifici principal, creix una construcció de planta baixa i un pis, cobert a dues aigües. Una segona construcció, a l'est de la masia, correspon a un cobert, de grans dimensions, on avui dia es conserva una part de les eines tradicionals de pagès, i a la mateixa vegada fa la funció de paller. A ell s'hi adossen diversos afegits, fets servir com a magatzems o garatges. La part central del terreny servia com a era de batre, que va ser reduïda per la re-urbanització de l'entorn que es va executar al 1997. Aquesta modificació no va ser l'única, ja que la part de l'hort queda separada de la masia, amb la creació d'un nou carrer, i es destrueixen els annexos ja descrits. Aquesta remodelació transformà el seu entorn, ja que es començà a envoltar de nous habitatges, que han anat ocupant els terrenys circumdants, com són l'escola infantil, el Petit Roure, o diferents propietats privades. | 08247-89 | C/ del Soler, 3 | Antiga masia registrada al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, en el qual consta Francesch Soler com habitant del mas. La masia presenta diferents etapes constructives i ha experimentat diverses transformacions, les més recents l'any 1997, en que el entorns es varen urbanitzar i es va obrir un carrer davant la casa, separant-la de l'hort i afectant una part de l'era i desapareixent les corts destinades als porcs, a les truges i als vedells i reformant les façana, deixant-la de pedra vista. La família Molas-Pajarols, actual propietària del mas, hereva de tres generacions de masovers, als anys setanta van accedir a comprar la casa, així com part de les terres del mas als Abadal. | 41.9102200,2.1898400 | 432810 | 4640125 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64949-foto-08247-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64949-foto-08247-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64921 | Llinda finestra C/ del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-del-sol-19-21 | XIX | En l'edifici del núm. 19, en la seva façana posterior, es localitza una petita finestra que presenta una llinda en forma d'arc rebaixat. En ella, en la part central, hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-61 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64935 | Llinda finestra C/ de Baix, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-de-baix-2 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. | XVIII | A la casa del C/ de Baix, núm. 2, els seus orígens es poden observar en els finestrals del primer pis com a la llinda i els brancals de pedra originals. Pel que fa a l'entrada, actualment ha estat reduïda, i arrebossada, per la qual cosa no es pot apreciar la forma original de l'accés a la casa. La llinda de la finestra dreta, dona més informació, ja que es pot llegir '1714', segurament el moment de la construcció de la casa original. | 08247-75 | Centre Urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9105000,2.1889600 | 432737 | 4640157 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64935-foto-08247-75-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64922 | Llinda de Ca l'Escaldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-lescaldat | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de la porta principal de la casa, on s'identifiquen dos elements. En primer lloc una 'H', possiblement com a abreviatura del monograma cristià 'IHS', que sembla configurar un edifici amb una creu al damunt. En segon lloc hi ha l'any '1761', marcant la data de la construcció original de la casa. L'edifici on es troba aquesta llinda ha estat molt reformat i mostra altres dates i elements de factura moderna que no s'ha inclòs en el recull. | 08247-62 | C/ Nou, 18 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9084400,2.1889600 | 432735 | 4639929 | 1761 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64922-foto-08247-62-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64919 | Llinda de Ca La Sion | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-sion | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de pedra, ubicat sobre la porta principal de la casa de Ca la Sion, situada a la part nord del nucli urbà. La llinda, que ocupa tota la part superior de l'entrada a la casa és de pedra i presenta data inscrita '1736', amb un símbol cristià al mig de la data, un cercle amb la creu interior. La llinda queda recolzada sobre la motllura que envolta l'entrada, de pedres molt similar. La casa està completament reformada però manté la llinda original, juntament amb les motllures de les finestres, segons informació del propietari. | 08247-59 | C/ del Puig, 26 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9115700,2.1883300 | 432686 | 4640277 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64915 | Llinda de C/ del Puig, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-c-del-puig-5 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XII | La casa on es troba aquesta llinda manté encara les llindes i brancals en pedra i la resta de característiques constructives associades. La llinda de la porta està presidida pel monograma cristià IHS, amb una petita creu damunt de la H. A banda i banda d'aquest símbol cristià apareix la data '1635'. | 08247-55 | C/ Puig, 5 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9106600,2.1888900 | 432732 | 4640175 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64915-foto-08247-55-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64917 | Llinda C/ del Puig, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-9 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | Llinda de finestra que es troba sobre la porta principal de la casa on es llegeix l'any '1720'. Cap altra símbol acompanya la data. | 08247-57 | Carrer del Puig, 9 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9111200,2.1885300 | 432702 | 4640226 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64917-foto-08247-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64934 | Llinda C/ del Puig, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-22 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Es troba formant part del llinda de la porta principal, localitzat al carrer del Mil·lenari, 1, amb una inscripció que mostra la data de construcció, '1736'. La resta de la casa ha viscut moltes modificacions, actualment es troba arrebossada i pintada completament. En la façana de carrer del Puig hi ha dues finestres, del primer i segon pis, amb bancals i llindes de pedra. En la llinda del segon pis s'observa una decoració a partir d'un arc conopial i una creu central. A banda i banda de la creu es configura la data 1737. | 08247-74 | Centre urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9114400,2.1884600 | 432697 | 4640262 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64933 | Llinda C/ del Pont, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-pont-21 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | La llinda de la porta data de 1790. Al damunt de la data es pot observar el que sembla una creu de terme. Cap altra casa d'aquest petit barri mostra elements tant destacables. La casa no mostra elements significatius, de fet s'ha arrebossat i pintat completament. | 08247-73 | Barri del Pont | És una de les cases del barri que es configura al costat esquerra del riu, al lateral del nucli del poble.Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9090300,2.1901800 | 432837 | 4639993 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64933-foto-08247-73-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64979 | Llibre d'actes 1890 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-dactes-1890 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIX | La primera acta de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, de què es té constància escrita, és del dia 1 de gener de 1890. Moltes de les dades eren escrites en castellà. | 08247-119 | Arxiu de l'Ajuntament | En 1812, a les Corts de Cadis, se suprimeixen les jurisdiccions dels senyors feudals i, a partir d'aquí, s'organitza l'Estat espanyol seguint el model de l'Estat francès, segons el qual tot el poder resideix en el poble, poder que és exercit pel cap d'Estat i pels seus representants. Aleshores neixen les províncies, les diputacions i els ajuntaments. Per tant, amb diverses vicissituds i retorns a l'Antic Règim, durant el segle XIX es va configurant el poder municipal que queda plasmat en els llibres d'actes, sempre tenint present que les ciutats i pobles més importants del principat han comptat amb governs municipals des de l'edat mitjana, com pot ser el cas de Barcelona o Lleida, per exemple. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 1890 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64986 | Llegenda dels forat dels encantats. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-forat-dels-encantats | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | La llegenda diu que al torrent del Bosc, més enllà de l'antic forn del Ros (Pla d'Amunt), hi ha un cingle amb una cova al mig en què hi cabien unes cinquanta persones a dins. En diuen el forat dels Encantats. La tradició diu que en aquella cova hi havia una colla d'homes que eren els encantats, i que sempre hi tenien roba estesa. Sembla que la reacció si els la tocaven, era de tirar rocs. (Anècdota contada per Amadeu Vilademunt, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004). | 08247-126 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 64981 | Llegenda del Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-dels-moros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Diu la llegenda que prop del mas el Vilar hi ha un serrat on hi ha tres tombes de moros, i sempre s'hi acostava la gent. Un bon dia les van excavar i hi van trobar una ampolla amb un escrit a dintre. S'explica que se'n van cuidar els amos del Vilar, però mai no s'ha sabut què deien aquells escrits. Com que dues tombes eren grans i una era petita, es pensava que devia ser el matrimoni i un fill. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-121 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc