Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64874 | Les Costes Males | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-costes-males | BUSQUETS P., DOMINGUEZ A. & VILAPLANA M. (1979): Geologia d'Osona. EUMO Editorial REGUANT, S. et alii, (1987) El terciari de la Plana: Plantejaments i resultats, Auxa XII/ 118-119. Plurals Fitxe descriptiva dels Espais d'interès geològic a Catalunya: 218. Departament de Medi Ambient i Habitatge. | Es troba ubicat al Serrat de l'Om, entre Santa Eulàlia de Riuprimer i la Guixa, es tracte d'un conjunt de xaragalls, en termes geològics badlands, que ocupen al voltant de 6ha, de les quals només la meitat formen part del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer. Aquests xaragalls estan formats per lutites carbonatades (margues), i conegudes normalment com a pedres mortes degut a la seva poca compactació. Aquest fet comporta que es desfasi molt fàcilment per l'acció de les aigües de pluja, formant modelats molt particulars, que originen turons testimoni i pendents molt típiques de la zona. En el cas de les Costes Males, podem observar destacades pendents i com l'espai queda dividit en dos parts, per una divisòria d'aigües, que aboquen al Mèder. Un altre element característic és el seu color grisenc i la presència de fòssils d'invertebrats marins, com és el jaciments dels Esbornacs, localitzat en aquest indret. Les seves característiques geològiques són un focus important d'atracció cultural, didàctica i científica, ja que són estudiats per diferents grups de geòlegs que estudien els processos d'erosió. | 08247-14 | Serrat de l'Om | Són dipòsit d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià, entre 42 i 35 milions d'anys), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa. La causa de la formació d'aquest paisatge té el seu origen a l'actual Conca de l'Ebre, la qual quedava ocupada per un braç del mar que formava un gran golf per on penetrava l'oceà atlàntic des del Golf de Vizcaya, formant un mar poc profund i d'ambient càlid. Durant l'Eocè Superior, es va tancar l'entrada del Golf de Vizcaya, quedant un mar interior que amb el pas del temps, es va anar eixugant, deixant dipòsits d'evaporites (sals sòdiques i guix). | 41.9051200,2.2023800 | 433845 | 4639549 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64874-foto-08247-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64874-foto-08247-14-3.jpg | Inexistent | Paleolític | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | No es troben indicacions de la seva ubicació | 77 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64876 | Porta de Torreferrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-torreferrada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | La casa es troba practicament enderrocada | La porta estava feta a partir d'un arc de mig punt adovellat i amb una decoració dels batents feta amb tres peces metàl·liques, a cada batent de la porta, molt senzilles, formades per un parell de cintes, solcades per un nervi, les quals es juxtaposen i fan derivar els extrems, acabats en punta, vers els costats oposat. La finalitat d'aquesta decoració era lligar les parts dels batents. | 08247-16 | Pla de les Saleres | La Domus de Torreferrada, com a masia, sembla tenir el seu inici cap al segle XVI, tot i que algunes evidències arquitectòniques són més antigues. La porta es considera de tradició romànica, moment en el que es data, i la decoració metàl·lica que l'acompanya, segons un estudi fet per l'arquitecte Josep Mª Pericas. | 41.9117400,2.1748300 | 431567 | 4640306 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64876-foto-08247-16-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquests elements metàl·lics, en la darrera visita, ja havien desaparegut. | 92 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64882 | Font de Cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferrer-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/recuperacio_de_l_antiga_font_de_Cal_Ferrer.pdf http://www.santaeulaliariuprimer.cat/documents/Pica_de_l_antiga_font_de_Cal_Ferrer.pdf | XX | La part metàl·lica presenta indicis de rovellat | La Font del carrer del Puig és una font municipal que es va crear amb l'objectiu de recuperar una deu anterior que es trobava en aquest indret. La font està formada per una pica de gres calcari, de 1,69m d'amplada, 56cm de fons i 40cm d'alt, la qual queda sobre un banc metàl·lic i rep l'aigua d'una altra estructura metàl·lica, en forma de L. La pica és un element original de la font anterior i que quan es va desmuntar, el veí del carrer, el senyor Josep Parramon, va manifestar la intenció de conservar-la. Gracies a aquest interès la seva vídua, la senyora Loreto Mateu, la va cedir a l'ajuntament i com a reconeixement a aquesta cessió es va col·locar una placa al terra, on es pot llegir 'Agraïm a la familia Parramon Mateu (Can Vall) la donacio d'aquest abeurador. Testimoni de la memòria de temps llunyans. Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer'. | 08247-22 | Carrer del Puig | Les fonts han estat sempre un punt de reunió entre els veïns i les veïnes del poble i punt principal d'abastiment d'aigua, en municipis on no hi va arribar l'aigua corrents fins al segle XX. Aquest és el cas de Santa Eulàlia, on les fonts portaven l'aigua al entre del nucli urbà del municipi i van proliferà per gran part de l'urbanisme. Actualment, molts d'aquests elements han desaparegut i d'altres o s'han mantingut o s'han recuperat desprès del temps. Aquest últim cas és de la Font de Cal Ferrer, recuperada per l'ajuntament el 2013. | 41.9106000,2.1889700 | 432738 | 4640168 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64882-foto-08247-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64882-foto-08247-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64886 | Font de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-codina-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d'Oló. Presenta un mur d'uns 10m de llarg. En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l'època de l'any. | 08247-26 | Pla de la Rovira | Una font més del conjunt de deus d'aigua que es repartien pel terme municipal. Element de gran importància abans de l'arribada de l'aigua a les cases. | 41.9147200,2.1754500 | 431621 | 4640636 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64886-foto-08247-26-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Hi ha un cartell que posa que no és aigua potable, conseqüència de la contaminació dels purins. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64887 | Font de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torroella | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | La Font de Torroella queda ubicada al costat d'una petita resclosa, concretament en un lateral de la mateixa, al final del Torrent dels Casals. És, només, un tub metàl·lic, per on cau una finíssima quantitat d'aigua. | 08247-27 | Mas Torroella | Aquesta font és de la que el Mas Torroella obtenia l'aigua de boca abans de l'arribada de l'aigua corrent. L'aigua s'acumulava en un dipòsit al davant i des d'aquest es pujava fins al mas. En el passat hi havia dos brolladors, actualment un s'ha perdut. | 41.9079000,2.1931500 | 433082 | 4639865 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64887-foto-08247-27-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Aquesta font si els marges no estan nets és imperceptible. No està senyalitzada. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64888 | Font de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-planes-1 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Molta vegetació al seu voltant. | També coneguda per la gent del territori com a Font de la Resclosa, per la seva ubicació, just al costat de la mateixa. Està construïda amb un petit muret de formigó, del que surt un tub a mode de brollador. El cabal d'aigua és molt escàs tot l'any. | 08247-28 | Resclosa de Torroella | Les deus d'aigua eren de gran importància en els pobles, espcecilament abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases. | 41.9078000,2.1927900 | 433052 | 4639854 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64888-foto-08247-28-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64889 | El Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | Es tracta d'un clot en el transcurs del riu Mèder. En aquest tram el riu s'estreny per salvar un desnivell de gairebé 30 metres en diversos petits salts d'aigua. El més pronunciat, amb una petita cascada acaba en una zona més ampla i profunda, un clot, format probablement per l'erosió del mateix salt, on l'aigua alenteix el seu curs per l'estrenyiment del successiu sallent. A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi es pot resseguir el Mèder des de la Font Gran o es pot agafar la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8 es troba el desviament, a la dreta, per arribar al mas de la Codina. En aquest punt es creua la carretera direcció sud i es localitza un corriol que permet accedir a la part superior del Gorg. | 08247-29 | NO de Santa Eulàlia de Riuprimer | Existeix la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia a la Codina tot fent aparèixer una truja i els godalls encesos de foc. D'aquí vindria el seu nom. | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64889-foto-08247-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | No hi ha cap indicació per arribar-hi | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64962 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-6 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23986. | XV-XX | L'edifici està situat al costat dret de l'església, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i fet a partir de pedra i morter. La seva façana, arrebossada amb ciment i sense pintar, es troba a la part oriental, on es pot observar l'accés principal, amb una porta de doble fulla, i a sobre d'ella un llindar amb una data gravada, '1665', moment de la reforma de l'edifici. A l'extrem dret de l'edifici hi ha una segona entrada, més senzilla. Tres obertures més s'observen al nivell de la primera planta, dues finestres als costats i al mig una porta amb un petit balcó. Actualment, només té una planta però havia disposat d'unes golfes, que es van amortitzar durant la seva remodelació als anys 80-90 del segle XX, moment en el que la teulada es rebaixa. A l'interior, la planta baixaha albergat, durant la seva història, diferents funcionalitats, actualment s'utilitza per fer l'exposició dels pessebres monumentals, al Nadal. El segon pis, al que també es pot accedir per una porta ubicada a la part occidental de l'edifici, s'hi troba una gran sala amb diferents utilitats al llarg del temps, com espai d'assaigs de caramelles. Altres espais que la formen són l'arxiu i un bany. L'espai destinat a habitatge, ubicat a la part de la plaça de les pedretes, està llogat. | 08247-102 | Plaça de la Rectoria | El moment de la seva construcció es desconegut. Les primeres noticies que es tenen d'aquest edifici són les que s'expliquen a la visita pastoral del 27 d'agost del 1442, on es mostra que a Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un l'hospitumdicteretorie que precisa d'inversions. Al 1665, sota les directrius del mossèn Pere Joan Estevanell, esfa una remodelació, deixen testimoni d'aquestes obres el llindar de la porta principal, on trobem una inscripció «Lo D Pere Joan Estevanell, R de Santa Eulària». Al 1861, es realitza una altre de les modificacions importants, amb la construcció d'un túnel que connectava l'església amb la rectoria. En el segle XX la Guerra Civil espanyola també va arribar al municipi, i gràcies a Mossèn Pere i a Josep Serra, es va salvar una bona part de l'arxiu parroquial, la custòdia, la vera creu (relíquia que conté, segons la tradició, fragments de la creu de Jesucrist), copons, calzes i altres relíquies. | 41.9101700,2.1892400 | 432760 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64962-foto-08247-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64962-foto-08247-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64970 | Estanc Aliberc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanc-aliberc | XX | És un gran edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb una teulada a quatre aigües. L'edifici està orientat amb les façanes en els quatre punts cardinals, no seguint el carrer Major, igual que les altres parcel·les a l'oest de l'aquí descrita. En la façana posterior presenta una galeria descoberta, un terrat en cada un dels dos pisos. L'edifici és de factura sòbria lineal. | 08247-110 | C/ Major, 19 | Aquest edifici va ser fet construir per Pere Aliberch Franch, de can Perico, entre els anys 30 i 40 del segle XX. A la planta baixa hi ha el negoci familiar, una merceria, botiga de roba i estanc, que el 2018 va celebrar 90 anys d'existència. Aquest negoci va ser adquirit per Pere Aliberch l'any 1928-1929, originalment es trobava en un local de l'edifici de l'actual carrer de Baix número 3 (casa Modernista), traslladat definitivament al nou edifici de la família. Sembla que la iniciativa provenia de la muller de Pere Aliberch, ja que les seves cinc filles haurien hagut d'anar a servir fora de la casa i d'aquesta manera van assolir un negoci en el que treballar i que suplia aquella tasca. | 41.9109900,2.1872500 | 432596 | 4640213 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64970-foto-08247-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64861 | Mil·liari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari | <p>LOSTAL PROS, J. (1992). Los miliarios de la provincia Tarraconense, Institución Fernando el Católico. DE SOTO, P. (2010) Anàlisi de la xarxa de comunicacions i del transport a la Catalunya romana: estudis de distribució i mobilitat , tesis en xarxa. PADRÓS, C. (2010), El territori de la Plana Ausetana i el seu entorn des de l'ibèric Ple a l'Alt Imperi, Cypsela, 18.</p> | II ane | <p>Es tracte d'un mil·liari cilíndric, de 104cm d'alçada per 31cm de diàmetre, treballat amb pedra sorrenca. La inscripció, que presenta un bon estat de conservació, gairebé dona tota la volta al seu perímetre i en ella es pot llegir: Man(ius)·Sergius Man(i)·f(ilius) I pro·co(n)s(ul). Aquesta frase fa referència al procònsol Manius Sergius, que va exercir el seu càrrec al voltant del 120-110 aC, i que dona nom a la via. Al mateix temps, es pot llegir 'I', que fa referència a la milla número 1, corresponent a la seva ubicació dins del camí. Aquestes estructures viaries portaven els noms dels responsables de la seva construcció, identificats a partir dels mil·liaris, com el de Santa Eulàlia de Riuprimer. L'objectiu d'aquestes infraestructures era unir les terres del Ter amb la costa Laietana i el sud, segurament per Sant Miquel del Fai i Caldes de Montbui. Actualment el mil·liari es troba a l'entrada de l'ajuntament del municipi, ja que va ser cedit pel propietari del terreny on es va trobar, el senyor Jesús Sánchez López.</p> | 08247-1 | Ajuntament | <p>El mil·liari es va trobar l'any 1983, a l'interior del casc urbà, concretament al carrer Jacint Verdaguer, 3. El seu descobriment va comportar certs dubtes sobre si aquest era el seu lloc original o no, ja que no tenia cap element arqueològic associat. La funcionalitat d'aquests mil·liaris durant l'època romana era indicar les distàncies en milles dels camins. A Santa Eulàlia es va trobar el mil·liari número I, per tant, en aquest cas estaria determinant la primera milla d'un camí del que no coneixem el seu 'punt 0', – caput viae- però que hauria de trobar-se a una milla romana a la rodona. Malgrat això, l'inici de la via és desconegut en aquests moments. El que sí es pot establir és que aquesta via de comunicació presentava una trajectòria que transcorria paral·lela al Congost, per les zones altes, per tal d'unir el centre de la plana de Vic amb el Vallès Oriental, passant per Tona (milla VII) i Santa Eulàlia de Ronçana (milla XXI), on s'han documentat mil·liaris de les mateixes característiques.</p> | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64861-milliari.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-20 00:00:00 | Pilar Camañes | 83 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 64898 | Barraca de Mn. Alfons Bonvehí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mn-alfons-bonvehi | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Wikipedra: Observatori del Paisatge de Catalunya: http://wikipedra.catpaisatge.net/ | XX | El seu estat de conservació fa referència al seu entorn, envaït per la vegetació i sense cap tipus d'indicació. | Es troba prop del mas Can Sord, des de Torroella es segueix fins a Costes Males i en direcció sud, s'arriba a aquest mas. Uns metres més endavant es localitza el torrent de la Malesa, la barraca es troba uns metres més enllà seguint el torrent. Ara bé, la millor manera d'arribar-hi és a través d'un caminet a mà dreta, que arrenca passats uns 750 metres des de Costes Males. Aquest caminet es segueix fins arribar al torrent que baixa del Sord, on ja s'aprecia la barraca. Planta irregular amb una llargada de 2,30 m i una amplada màxima d'1,30 m. L'altura interior és de 2,20 m. El gruix de les parets és de 40 cm. La porta té una altura d'1,80 m i una amplada de 80 cm (exterior) i 35 cm (interior). A l'interior hi ha un banc, tot just a l'entrar a l'esquerra, i un penjador. Té una fornícula de 30x30 cm i 60 cm d'altura. Té dues finestres d'uns 40 cm d'alt i d'ample. A la zona propera a l'accés hi ha un banc i a una de les parets exteriors també hi ha un penjador. Tots els elements són de pedra. Es tracte d'una construcció adossada al marge, orientada al nord-oest i de planta irregular. La porta presenta una llinda plana i la coberta és de falsa cúpula per aproximació de filades. El seu estat de conservació és excel·lent. | 08247-38 | Pla del Sord | El capellà administrador de l'hospital de la Santa Creu de Vic, Alfons Bonvehí, va construir aquesta cabana o barraca de pedra per refugiar-se al bosc proper a cal Sord a l'inici de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Segons les dades localitzades hi ha qui afirma que Mn. Alfons baixava a la zona de la Guixa a buscar pedres, la gent dels masos veïns el va ajudar a fer-la i li subministraven material. A una de les pedres hi va gravar l'any '1936' i una creu, i posteriorment s'afegí en una altra pedra: «Barraca de mossèn Alfonso on passà captiu en 1936». | 41.8974500,2.2003300 | 433667 | 4638699 | 1936 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64898-foto-08247-38-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Mn. Alfons Bonvehí | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64957 | Festa del Segar i el Batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre-0 | https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida | XX-XXI | El darrer dissabte de juliol o el primer d'agost es celebra la Festa del Segar i el Batre, en la que a les 7 del matí comencen les activitats al camp del Soler. L'inici està marcat pels segadors que fan la sega i al seu voltant artistes que pinten inspirant-se en el moment, paradetes i exposicions de diverses temàtiques (d'eines, maquinaries, etc.). Desprès de dinar, es fa el batre amb maquina i posteriorment es fa el paller. Una conferència i música tradicional posen fi a la jornada. | 08247-97 | Nucli urbà | Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta, moment en el que es veuen les últimes garbes i garberes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. Aquesta iniciativa neix amb una primera idea d'aconseguir una màquina antiga de batre, per part de Josep Franquesa, per acompanyar a un tractor antic que havia restaurat. La màquina de batre, de la marca Batlle i model 110, la van trobar a Prats de Lluçanès, i tres anys desprès, i amb diverses reparacions, va estar preparada per batre a la Festa, visitant també altres celebracions del mateix caire commemoratiu. En aquesta primera festa es van fer 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna, però va ser una reunió entre amics, que va anar creixent obrint-se a tothom, amb la col·laboració de l'Ajuntament. També ha tingut diferents ubicacions, fins que es va instal·lar al camp de sota l'Era del Soler, així com diversos formats d'un o dos dies depenent de l'any. Actualment, és fa el darrer dissabte de juliol o el primer d'agost (quan les feines del camp són menys intenses). Amb aquesta festano només les garberes tornen a Santa Eulàlia de Riuprimer, si no que és fa una transmissió de coneixements de grans a joves, que permet mantenir viva aquesta activitat i el record de temps passats. L'any 2016 es va celebrar el 20è aniversari de la festa, amb la creació d'un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre i la inauguració d'un monument commemoratiu. | 41.9101800,2.1907800 | 432888 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64957-foto-08247-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64964 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-3 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Andreu i Oliver, A. (2011), Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. Http://patrimoni.gencat.cat/ca/ruta1714-0 | XX-XXI | El diumenge desprès de Pasqua, a l'Ermita de Sant Sebastià (Vic) s'hi fa l'aplec. Desprès de l'ofici religiós i ha un repic de campanes. Tot seguit hi ha una cantada de caramelles per part dels Cantaires de Riuprimer, davant de la porta de l'ermita, i posteriorment un dinar popular. A la tarda, normalment, hi ha audició de Sardanes. | 08247-104 | Ermita de Sant Sebastià | La capella de Sant Sebastià no té un origen clar, però sembla que va ser erigida molt probablement amb motiu d'una pesta, al voltant de 1520. En aquell moment i per aquesta causa es van construir un gran nombre d'ermites consagrades a aquest sant, tradicionalment protector de la pesta. Les primeres noticies escrites que hi ha sobre la seva existència són de l'any 1522, quan el bisbe de Vic, Joan de Tormo, autoritza que un recaptador pogués demanar caritat per a aquesta capella. És a partir de 1589 quan les noticies d'aquesta església són constants, dins de les visites parroquials, on ja s'estan celebrant aplecs i festes, com la de Sant Sebastià i Sant Roc. En aquest moment ja té una casa annexa, per l'ermità. Però, sens dubte, la rellevància del conjunt té les seves arrels en un fet històric molt rellevant com va ser 'El Pacte dels Vigatans', que va tenir lloc el 17 de maig de 1705. La trobada o reunió va ser convocada pel rector de Santa Eulàlia, Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la trobada es va decidir l'entrada de Catalunya a la guerra de successió a la corona hispànica, en suport a l'arxiduc Carles de la casa dels Habsburg, enfront de Felip d'Anjou, nét del rei borbó Lluís XIV de França. La guerra va concloure amb la presa de Barcelona per les forces borbòniques l'11 de setembre de 1714 i els posteriors decrets de Nova Planta. A finals del 2007, es va començar els tràmits per declarar aquest conjunt Bé Cultural Interès Nacional, sota el paraigües de l'associació Cultural EspaiCat, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de les comarca d'Osona i del municipi de Moià. Finalment, el 28 de gener de 2011 sortia publicat al DOGC (número 5806) la declaració de l'Ermita de sant Sebastià com a Bé Cultural d'interès Nacional en la categoria de lloc històric. Ha estat protagonista de nombrosos actes cultural, reivindicatius i socials organitzats des del municipi de Santa Eulàlia, com la celebració del 300 aniversari del pacte del vigatans, el 17 de maig de 2005. També d'altres que ja formen part de la tradició del poble com cada 10 de setembre la marxa dels vigatans, amb una columna que surt de Santa Eulàlia, la columna de la flama dels vigatans amb el penó de Llorenç Tomàs i Costa, o L'Aplec de Sant Sebastià, que és celebra el diumenge desprès de Pasqua. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64964-foto-08247-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64964-foto-08247-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64966 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-15 | <p>I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya / edició de la publicació: Eduard Trepat Deltell, tècnic de la Fundació del Món Rural, Marc Borrell Amoròs, tècnic de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=7&ved=2ahUKEwi86vfYx7ziAhWiRBUIHa5VBrMQFjAGegQIBhAC&url=https%3A%2F%2Fupcommons.upc.edu%2Fbitstream%2Fhandle%2F2117%2F112273%2Flamina_2_els%2520camins%2520ramaders.pdf%3Fsequence%3D40%26isAllowed%3Dy&usg=AOvVaw0xFRpb2wnizc36x-kaiY0q</p> | <p>El tronc central del camí ramader transcorria de sud a nord des de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), amb les pastures d'hivern, fins a la zona d'Alp (Cerdanya), on hi havia les pastures d'estiu, un recorregut de més de 115 quilòmetres que passava per Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment, hi ha la voluntat de recuperar part d'aquests camins amb projectes com el 'Camins ramaders. La transhumància; camí d'història'.</p> | 08247-106 | Carena del serrat del Camí Ramader | <p>Els camins ramaders de Catalunya són de llarga tradició, ja que van vinculats al moviment de l'esser humà acompanyat dels animals, per tant es van utilitzar des de època prehistòrica. Actualment tenen un gran valor històric i paisatgístic. Són el resultat de la necessitat de moure els ramats per buscar millors condicions climàtiques segons l'època de l'any, i van formar una gran teranyina de camins que arriben a tot el territori. L'actual modus vivendi, amb societats sedentàries ha fet perdre, en part, aquest calendari estacional i la pèrdua d'aquests senders de llarg recorregut.</p> | 41.9073000,2.1399600 | 428670 | 4639842 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2021-02-15 00:00:00 | Pilar Camañes | Així el camí ramader de Llevant transcorreria per la carena del serrat del Camí Ramader. | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64974 | Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-laplec-de-sant-sebastia | La 'Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià' té la lletra de Joan Font Farrés i música de Josep Taxés. Va ser la sardana tradicional que es ballava a l'Aplec el dia de Pasqüetes, on els cantaires acabaven amb les caramelles. | 08247-114 | Ermita de Sant Sebastià | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||||
| 64981 | Llegenda del Serrat dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-dels-moros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Diu la llegenda que prop del mas el Vilar hi ha un serrat on hi ha tres tombes de moros, i sempre s'hi acostava la gent. Un bon dia les van excavar i hi van trobar una ampolla amb un escrit a dintre. S'explica que se'n van cuidar els amos del Vilar, però mai no s'ha sabut què deien aquells escrits. Com que dues tombes eren grans i una era petita, es pensava que devia ser el matrimoni i un fill. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-121 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64982 | Llegenda del Miracle de la rosa de Sta. Teresina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-miracle-de-la-rosa-de-sta-teresina | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Aquesta història ens parla d'un prodigi que va passar al poble de Santa Eulàlia a la Carmeta Guiteras. Tenia uns divuit anys quan li van declarar tuberculosi, i festejava amb en Juanito, que era músic. Pel què sembla, sempre tenia l'estampa de santa Teresina de l'Infant Jesús a prop, i li resava perquè la curés, perquè es deia que feia miracles amb roses. Un dia va començar a ploure molt fort, i ella va demanar al seu promès que l'acompanyés a baix a veure com plovia. L'aigua baixava pel mig del carrer ben bruta de fang, i enmig de l'aigua baixava una rosa. La Carmeta va demanar a en Juanito que l'agafés i la rentés, que potser era un miracle que li concedia santa Teresina perquè es posés bona. D'una manera o altra, segons s'explica, la Carmeta es va curar. (Narració contada per Laura Gonell, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 16 de novembre del 2004) | 08247-122 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64983 | Llegenda del Gorg de la Truja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-la-truja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Explica la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia al mas de la Codina dues vegades. Els qui tenien odi, d'una casa a l'altra, els feien por amb unes màquines. En el cas de la Codina, diuen que en el gorg de la Truja, se sentia i s'apareixia una truja i els godalls encesos de foc. Segons la llegenda, d'aquí vindria el nom del gorg. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). | 08247-123 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9149000,2.1720400 | 431339 | 4640659 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64984 | Llegenda de la senyora de la guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-senyora-de-la-guineu | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | La història diu que la Senyora de la Guineu era una dama que s'apareixia al vespre en un revolt de la font Gran. Sembla que la història s'explicava per fer venir por a els nens i els joves i perquè no sortissin de nit. (Anècdota contada per Gracieta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-124 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9139000,2.1780800 | 431839 | 4640543 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64985 | Llegenda de l'endimoniada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lendimoniada | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | Segons s'explica, l'Anita de Can Font servia a Tona en una casa, on li feien veure que era com una santa i tenia unes manies i anava vestida com dels Dolors. Es va casar i va anar a viure a Girona. Va començar a no menjar i es va posar malalta, i va anar a consultar una bruixa què havia de fer per a curar-se. Li va dir que posés tota la seva roba dins un sac i que ho lligués, excepte una peça. Tot seguit, que anessin al Rieral i que a cada campanada que toqués el campanar clavessin una garrotada al sac, evitant picar al cap, perquè era el cap de la dona. Efectivament, a cada cop, la dona es queixava i el sentia com si li clavessin a ella. Una vegada acabades de tocar les dotze campanades s'havia de cremar el sac amb la roba. Així ho van fer i la noia mai més va emmalaltir. (Narració contada per Conxita Tort, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004) | 08247-125 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64986 | Llegenda dels forat dels encantats. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-forat-dels-encantats | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. | La llegenda diu que al torrent del Bosc, més enllà de l'antic forn del Ros (Pla d'Amunt), hi ha un cingle amb una cova al mig en què hi cabien unes cinquanta persones a dins. En diuen el forat dels Encantats. La tradició diu que en aquella cova hi havia una colla d'homes que eren els encantats, i que sempre hi tenien roba estesa. Sembla que la reacció si els la tocaven, era de tirar rocs. (Anècdota contada per Amadeu Vilademunt, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004). | 08247-126 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9067500,2.1702400 | 431181 | 4639756 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64891 | Pont de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-santa-eulalia | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36953. | Es troba al sud del nucli urbà de Santa Eulàlia, com a pas sobre el Mèder i element d'unió entre el carrer Nou i el carrer del Mèder i la resta del poble. És un pont d'un sol arc, tot de pedra. S'aprecien els estreps i les sabates a cada costat. L'acumulació de sediment i restes vegetals no facilita l'observació de la seva forma constructiva original. Avui en dia està eixamplat i reconstruït a partir de formigó i altres elements moderns. Passa per sobre del riu Mèder, afluent per la dreta del Gurri i aquest del riu Ter. | 08247-31 | S del nucli urbà | Els ponts són un lement fonamental per comunicar zones separades per cursos d'aigua, casos destacats a Osona poden ser el Pont de Queralt a Vic, sobre el mateix Mèder, o el pont dels Segalars sobre el torrent de l'Erola a Viladrau. En el cas de Santa Eulàlia el pont permetia un accés des del nucli urbà cap a la zona sud i oest del terme municipal. | 41.9088100,2.1898900 | 432813 | 4639969 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64891-foto-08247-31-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64973 | Camí ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-16 | En el cas de Santa Eulàlia, el camí Ral que sortint de Vic versava cap a l'oest transcorria per aquest municipi, pel que avui és el carrer del Mig, anteriorment dit del Pou, i prosseguia el seu camí cap a l'interior de Catalunya. | 08247-113 | Centre urbà | El Camí Ral o Camí Reial, és el nom que en època medieval es donava als camins públics. En realitat aquests camins eren hereus de rutes existents des de la prehistòria, adaptats i modificats al llarg del temps. Era patrimoni de la corona (després, de l'estat) i construït a expenses seves. Posava en comunicació poblacions importants, i el manteniment era a càrrec de les poblacions per on passava. | 41.9107300,2.1892400 | 432761 | 4640183 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | A quedat integrat dins l'urbanisme actual del poble | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64884 | Festa major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-8 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. ANDREU I OLIVER, A. (2011). Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer. | XIX-XXI | La festa Major d'estiu es celebra el primer cap de setmana de setembre, amb el pregó realitzat per diferents persones significatives tant del municipi com dels voltants. A partir d'aquí comença una setmana plena d'activitats (correfocs, caminades, sardinades, arrosades, el carnaval d'estiu, …), concerts i la crida a la participació de tots els riuprimerencs. | 08247-24 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa d'estiu als seus inicis, a finals del segle XIX, tenia una vinculació directa amb la festa del Sagrat Cor de Jesús. A partir de la feina de l'Anton Teulats i Berenguer i de Mn. Joan Collell, vicari de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntayola, es va crear una celebració que volia donar protagonisme a la imatge del Sagrat Cor, als pobles al costat de Vic. A Santa Eulàlia, a l'abril de 1899, va arribar per primera vegada la figura del Sant Cor i a partir d'aquí es general'associació de l'Apostolat de l'Oració i la tradició d'organitzar diferents actes al voltant d'aquest esdeveniment, que serà posteriorment el primer diumenge de setembre. Sembla que la primer vegada que es parla d'aquesta celebració és al 1905, però té les seves arrels uns anys abans. Als anys 70 del segle XX, l'interès cau i es reestructura, passant a ser la Festa Major d'estiu. Aquesta festa té diferents actes importants, com és des de 1992 «El Pregó de la Festa Major de Santa Eulàlia de Riuprimer», l'arrossada de la Tornaboda o la xocolatada popular. | 41.9110000,2.1881300 | 432669 | 4640213 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64885 | Festa major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-7 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Actualment la festa d'hivern de Santa Eulàlia de Riuprimer és una festa on els actes religiosos es compaginen amb multitud d'actes culturals. Aquesta celebració comença, com marca la tradició, el dia 10 de desembre, amb una missa, on participen la coral i els Cantaires de Riuprimer. A partir d'aquest dia segueixen una sèrie d'actes, vinculats al cicle nadalenc del municipi, com són la representació del Pessebre Monumental, la representació dels Pastorets o la visita dels Patges Reials. De la mateixa manera, es fan activitats com caminades, fira santulària, xocolatada o mostra d'entitats. | 08247-25 | Santa Eulàlia de Riuprimer | La festa major d'hivern queda directament vinculada a la celebració de la patrona del municipi, Santa Eulàlia de Mèrida, el dia 10 de desembre. Testimonis que van viure als anys 20 del segle XX explicaven que la festa començava amb la missa, on es dirigia la comitiva institucional dirigida per l'agutzil, vestit per l'ocasió amb gorra de plat i bastó. Després de la missa, sardanes, balls i sarsueles en alguna ocasió. En aquest cas, al contrari del que va passar amb la festa Major d'estiu, a partir dels anys 70 el segle XX, la falta de gent va portar a la decaiguda dels actes i va quedar com a festa principalment religiosa, no es va reconvertir. | 41.9103000,2.1887200 | 432717 | 4640135 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64948 | Gegants i caps grossos de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-caps-grossos-de-santa-eulalia | XX-XXI | Els gegants de Santa Eulàlia, l'Eulàlia i en Sebastià, són dues imatges festives que representen un home i una dona. Les seves característiques més importants són que tenen els caps i altres elements fets de cartró-pedra, van vestits amb robes elegants i formals: ella amb una faldilla de vellut vermell, faixa negre i camisa blanca, al coll un collaret de perles; i ell amb armilla, faixa a la cintura, pantalons negres i corbata vermella, a la mà dreta porta un gaiat. Pel què fa als capgrossos, els tres són de cartó-pedra: el Rouret és de color ataronjat i llavis vermells, en destaquen els ulls sortits i el cabell fet de fulles de roure; la Marga Blava té el mateix patró de cap que l'anterior, però aquest cop els colors juguen amb el gris i blau, com l'element geològic que representa. Els cabells estan fets de roba. Per últim, en Gira-rocs és de dimensions més grans, presenta una barba pintada i un barret d'ala ample. | 08247-88 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Entre el 1990 i el 1994, els nens més grans de l'escola, amb l'ajut de Concepció i Xavier Maymó i amb el suport econòmics de l'ajuntament, realitzen el projecte i construcció dels gegants del poble. El 23 d'abril de 1994 se celebra una festa a l'escola amb la participació de molta gent, preparada per diverses comissions, per tal de posar nom als gegants i, després, cedir-los al poble. Els gegants van ser batejats, amb els noms de Eulàlia i Sebastià, per Mn. Pere Rafart i Coma. Testimonis de l'acte hi van assistir l'alcalde, Sr. Ramon Prat, la directora de l'escola, Sra. Carme Alemany, i el jutge de pau, Sr. Albert Vilademunt. Van ser apadrinats pels gegants de Rubí, amb qui sempre hi va haver molts relació. Els geganters i els grallers van visitar durant un parell d'anys molts pobles de la geografia catalana. Però la festa més important va ser la I Trobada Gegantera de Santa Eulàlia de Riuprimer, que, amb la participació d'una vintena de colles, es va celebrar al municipi el dia 1 d'octubre de 1995. El 2015, en la celebració de la IV Fira Santulària, dins la Festa Major d'hivern, es celebren els 20 anys dels gegants i una reestrena dels mateixos, un cop reparats. A més s'aprofita per fer una crida per reactivar la colla gegantera, dissolta en aquells moments. En la mateixa fira es presenta el primer capgròs del poble, en Rouret, fet de nou pels alumnes de l'escola municipal El Roure Gros. El 2016, durant la cercavila de gegants de la fira de Santaulària es va exhibir la capgrossa Marga Blava, inspirada en les margues eocèniques típiques de la plana de Vic. De nou la capgrossa va ser feta pels infants de l'escola municipal. Per últim, durant la VI Fira de Santaulària, el 2018, es va presentar el darrer dels capgrossos del poble, en Gira-Rocs, inspirat en el bandoler local. La figura d'aquest bandoler va ser estudiada pels alumnes d'educació infantil de l'escola El Roure Gros, els quals posteriorment van crear el capgròs. En Gira-rocs va ser un bandoler nascut a Santa Eulàlia, contretament al barri del Pont, en una casa que ja no existeix. Finalment va ser penjat a la plaça Major de Vic.. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64959 | Parc de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-ventallola | XXI | El parc és a diversos nivells en direcció el Puig de Ventallola i el cementiri municipal. Ha permès donar continuïtat a la zona urbana des de l'Avinguda Osona i fins al límit de l'àrea urbana al carrer de Dalt. Presenta elements metàl·lics pensats perquè la vegetació els vagi cobrint i a zona més propera al carrer 11 de setembre, zona d'accés sud, hi ha un mirador alçat. | 08247-99 | Nucli urbà | Es tracte d'un parc modern, situat a l'extrem nord-est del nucli urbà i edificat durant l'any 2015, any en que es va inaugurar. | 41.9135500,2.1888800 | 432734 | 4640496 | 2015 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64864 | Pedra de l'EsteladaPedra de l'EsteladaPedra de l'Estelada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada-pedra-de-lestelada | XXI | És una escultura de pedra, amb la forma representativa de la silueta de Catalunya, amb la composició metàl·lica de la senyera. Tot el conjunt es troba fixat al terra a partir d'una estructura metàl·lica. El monòlit té un pes aproximat de tres tones. | 08247-4 | Plaça de l'Onze de Septembre | Aquest monument neix com a iniciativa de l'Assemblea Nacional Catalana de Riuprimer. P. Crusellas va ser el responsable de trobar la pedra, amb una forma del Principat de Catalunya, i amb l'ajuda de diferents voluntaris es va col·locar a la Plaça de l'Onze de Setembre. La seva inauguració es va celebrar el dia 29 de Juliol del 2012, dia en el que es va instal·lar el monòlit i es van portar a terme diferents actes complementaris, com una conferència, 'Com, quan, per quan i per què la independència', de la mà de l'escriptora Patrícia Gabancho o un tast de cerveses. | 41.9117400,2.1915600 | 432954 | 4640293 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64864-foto-08247-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | P. Crusellas i voluntaris | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64865 | Monument Commemoratiu de la Festa del Segar i el Batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-de-la-festa-del-segar-i-el-batre | TORRENTS I BUXÓ, J (2009), Femer fa graner: feines i eines de pagès a la Plana de Vic del segle XX,Temes d'Etnologia de Catalunya. TORRENTS I BUXÓ, J (2013), Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX , Universitat de Vic. Https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ Http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida | XX | Monòlit de forma rectangular de pedra de 1,5m per 0,35m. Presenta una placa a la part central, on es veu la silueta de dos persones que porten a terme les feines de segar i batre, i una inscripció on es llegeix: 'En agraïment a tots el segadors que des de l'albada de cada dia van aixecar el nostre país des de la terra. I als que han mantingut viva la festa del segar i el batre des de 1997'. | 08247-5 | Carrer de Girona, 2 | Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí que es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta del segle XX, moment en el que es veuen les últimes garbes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. L'any 2016 van commemorar la vintena edició de la Festa, el dia 30 de juliol. Va ser una edició molt especial, amb moltes novetats com un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre del municipi i la inauguració del monument commemoratiu, el mateix dia a les 6 de la tarda. En aquest acte es va interpretar l'Himne Nacional de Catalunya, Els Segador, amb els Grallers de Vic i els Cantaires de Riuprimer. Posteriorment, els Falcons de Malla van actuar en la celebració amb les seves formacions humanes. | 41.9102300,2.1903900 | 432856 | 4640126 | 2012 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64865-foto-08247-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64865-foto-08247-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64870 | El Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roure-gros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | L'arbre no es troba en les millors condicions, potser necessitaria un tractament fitosanitari. Per portar-lo a terme s'ha de demanar autorització a l'administració, ja que és un arbre d'interés local i comarcal. | El Roure Gros és un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis), centenari i de gran entitat, que es troba a 500m de l'entrada del poble, a la carretera BV-4316, direcció Sentfores, a la banda dreta i just al costat del Torrent del Botei i de la depuradora municipal d'aigües. Queda situat en un punt de desnivell natural del terreny, envoltat d'altres roures de dimensions i alçades menors. | 08247-10 | Al costat de la depuradora municipal d'aigües | El roure gros forma part de moltes de les tradicions culturals del poble, ja que va ser punt de destí dels nens a les antigues celebracions de la nit de reis o punt de trobada de molts enamorats. | 41.9127000,2.1936400 | 433128 | 4640398 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64870-foto-08247-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64870-foto-08247-10-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Pilar Camañes | Com a reconeixament a la seva singularitat i a la seva importància amb la tradició cultural del poble es va decidir que donaria nom a l'escola del poble. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64871 | La Font del Janot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-janot | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | La Font d'en Janot es troba a la riba dreta del riu Méder, al costat de la carretera que va de Santa Eulàlia a Santa Maria d'Oló, la carretera BV-4316. Està formada per un mur de maons que acaba en forma semicircular, amb una placa metàl·lica a la seva part central, on es pot llegir el moment de la seva construcció l'any 1936. A la part inferior es veu un brollador metàl·lic per on cau l'aigua, que desprès d'acumular-se en una petita pica, desaigua directament al riu Mèder. | 08247-11 | Pla de les Saleres | El municipi tenia una gran quantitat de deus naturals d'aigua. La font d'en Janot forma part de la font que ha estat durant molt segles punt d'abastiment pel poble, la font Gran. | 41.9136400,2.1764600 | 431704 | 4640516 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64871-foto-08247-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | L'entorn presenta poc manteniment | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64890 | Pont sobre el Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-dalmau | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 36954. | Està en estat ruïnos un dels seus costats. | Es troba al límit sud del terme municipal de Santa Eulàlia de Riuprimer, a menys de 200m al nord-oest del mas Aliberc, en el punt quilomètric 1,231 de la BV-4317, a la dreta en direcció Muntanyola. És un pont d'un sol arc, és tot de pedra i pla en la part de circulació amb modificacions contemporànies. Actualment no serveix ja que té el pont nou al costat, per la remodelació de la carretera BV-4317. En el costat sud-oest el pont presenta un esvoranc que posa en perill la seva integritat. Passa per damunt del torrent Dalmau, afluent de la Riera de Muntanyola, afluent per la dreta del riu Mèder. | 08247-30 | SO del nucli urbà | Es tracte del pont que permetia, des d'antic, creuar el torrent Dalmau (o del Bosc) en el camí que anava de Santa Eulàlia de Riuprimer a Muntanyola, tot seguint la riera homònima. Amb les dades disponibles no es pot aproximar una cronologia per aquest pont. | 41.9007500,2.1827500 | 432212 | 4639080 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64890-foto-08247-30-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64899 | Llegenda de la por del Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-por-del-vinyals | XX | Als petits i petites de Santa Eulàlia sembla que se'ls explicava que quan anaven escabellats semblaven la por del Vinyals. Es deia que hi havia una por amagada a la casa, però no la deixaven veure a ningú. (Anècdota contada per Maria Camps durant la conversa mantinguda el 18 de novembre del 2004 i per Gracieta i Pepeta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) | 08247-39 | Santa Eulàlia de Riuprimer | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 64908 | Mosaic de la Torre de Serra Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-de-la-torre-de-serra-seca | XX | Es tracta d'un mosaic de rajola ceràmica que representa la mateixa construcció de la torre i una junta de bous en primer pla, com a símbol del treball agrícola. | 08247-48 | Pla la Codina | El mosaic es troba la façana est de la Torre de Serra-seca, casa d'estiueig de la familia Arumí, de Vic. La casa es va construir durant els anys 50 del segle XX, igual com altres cases del municipi com la Torre del Vilar o l'ampliació del Torrents. | 41.9227900,2.1666900 | 430904 | 4641539 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64908-foto-08247-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 64917 | Llinda C/ del Puig, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-9 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | Llinda de finestra que es troba sobre la porta principal de la casa on es llegeix l'any '1720'. Cap altra símbol acompanya la data. | 08247-57 | Carrer del Puig, 9 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9111200,2.1885300 | 432702 | 4640226 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64917-foto-08247-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64919 | Llinda de Ca La Sion | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-sion | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de pedra, ubicat sobre la porta principal de la casa de Ca la Sion, situada a la part nord del nucli urbà. La llinda, que ocupa tota la part superior de l'entrada a la casa és de pedra i presenta data inscrita '1736', amb un símbol cristià al mig de la data, un cercle amb la creu interior. La llinda queda recolzada sobre la motllura que envolta l'entrada, de pedres molt similar. La casa està completament reformada però manté la llinda original, juntament amb les motllures de les finestres, segons informació del propietari. | 08247-59 | C/ del Puig, 26 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9115700,2.1883300 | 432686 | 4640277 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64921 | Llinda finestra C/ del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-del-sol-19-21 | XIX | En l'edifici del núm. 19, en la seva façana posterior, es localitza una petita finestra que presenta una llinda en forma d'arc rebaixat. En ella, en la part central, hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-61 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 64922 | Llinda de Ca l'Escaldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-lescaldat | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de la porta principal de la casa, on s'identifiquen dos elements. En primer lloc una 'H', possiblement com a abreviatura del monograma cristià 'IHS', que sembla configurar un edifici amb una creu al damunt. En segon lloc hi ha l'any '1761', marcant la data de la construcció original de la casa. L'edifici on es troba aquesta llinda ha estat molt reformat i mostra altres dates i elements de factura moderna que no s'ha inclòs en el recull. | 08247-62 | C/ Nou, 18 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9084400,2.1889600 | 432735 | 4639929 | 1761 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64922-foto-08247-62-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64926 | Mosaïc casa del C/ del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-casa-del-c-del-sol | XX | A la façana del carrer del Sol núm. 62 es documenta un mosaic de ceràmica que representa el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. | 08247-66 | C/ del Sol, 62 | 41.9122500,2.1894500 | 432780 | 4640351 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64926-foto-08247-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 64928 | Castell de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XI | estructura completament enderrocada i pràcticament desapareguda | <p>Actualment només es podem observar les restes de la cimentació d'una estructura circular, torre de defensa, i algunes evidències de murs, difícilment identificables. Tot el conjunt està molt erosionat tant pel pas del temps, com per la reutilització de les pedres per edificis posteriors, com van ser el propi Mas de Torroella. La funció de control d'aquesta estructura, es ratifica ja que des d'aquest punt la visibilitat del tot el territori circumdant és excel·lent.</p> | 08247-68 | Riba dreta del riu Mèder | <p>La construcció del Castell de Torroella va lligada a la necessitat de controlar el territori per part del bisbe de Vic, davant el desenvolupament del feudalisme, al s. XI. El Castell de Torroella neix com a una petita torre, que donarà posteriorment nom al mas de Torroella. Santa Eulàlia de Riuprimer pertanyia al bisbat de Vic i per tant, els bisbes eren tant senyors territorials com espirituals. Per aquest motiu, el Castell de Torroella no tenia la consideració de castell termenat i els seus ocupants seran feudataris, per tal de fer vassallatge al bisbe de Vic.</p> | 41.9085900,2.1964400 | 433356 | 4639939 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Pilar Camañes | Es localitza a la riba dreta del riu Mèder o riera de Santa Eulàlia, sobre un petit turò, al costat de l'actual Mas de Torreolla, envoltada de camps de conreus i boscos. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 64930 | Finestra gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>Finestra que es troba a la façana principal del Mas de Torroella, tallada en pedra. És un finestral amb arc conopial de tradició gòtica, de pedra, amb arabesc en relleu, de motius vegetals de fulles i flors. Presenta una decoració amb friso en relleu molt senzilla a les impostes, amb dos flors a cada costat.</p> | 08247-70 | Mas Torroella | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64930-foto-08247-70-2.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 93 | 47 | 1.3 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 64933 | Llinda C/ del Pont, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-pont-21 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | La llinda de la porta data de 1790. Al damunt de la data es pot observar el que sembla una creu de terme. Cap altra casa d'aquest petit barri mostra elements tant destacables. La casa no mostra elements significatius, de fet s'ha arrebossat i pintat completament. | 08247-73 | Barri del Pont | És una de les cases del barri que es configura al costat esquerra del riu, al lateral del nucli del poble.Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9090300,2.1901800 | 432837 | 4639993 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64933-foto-08247-73-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64934 | Llinda C/ del Puig, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-22 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Es troba formant part del llinda de la porta principal, localitzat al carrer del Mil·lenari, 1, amb una inscripció que mostra la data de construcció, '1736'. La resta de la casa ha viscut moltes modificacions, actualment es troba arrebossada i pintada completament. En la façana de carrer del Puig hi ha dues finestres, del primer i segon pis, amb bancals i llindes de pedra. En la llinda del segon pis s'observa una decoració a partir d'un arc conopial i una creu central. A banda i banda de la creu es configura la data 1737. | 08247-74 | Centre urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9114400,2.1884600 | 432697 | 4640262 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64935 | Llinda finestra C/ de Baix, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-de-baix-2 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. | XVIII | A la casa del C/ de Baix, núm. 2, els seus orígens es poden observar en els finestrals del primer pis com a la llinda i els brancals de pedra originals. Pel que fa a l'entrada, actualment ha estat reduïda, i arrebossada, per la qual cosa no es pot apreciar la forma original de l'accés a la casa. La llinda de la finestra dreta, dona més informació, ja que es pot llegir '1714', segurament el moment de la construcció de la casa original. | 08247-75 | Centre Urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9105000,2.1889600 | 432737 | 4640157 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64935-foto-08247-75-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64945 | LLinda de porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVII | Es tracta d'una gran llinda decorada amb un arc conopial esculpit en la part superior. En els extrems inferiors, on arrenquen els brancals, hi ha esculpits dos bustos. El de l'esquerre respon a una figura femenina amb un pentinat recollit sobre el cap configurant una tannara. La figura de la dreta és masculina i en destaca la barba prominent que cobreix tota la part inferior del bust. | 08247-85 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb una de les primeres ampliacions del mas, durant el segle XVII, ja que s'obra en el mur del que seria l'edifici quadrangular original, al qual s'accedeix per la porta principal del mas, a mà esquerra. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64945-foto-08247-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64958 | Font del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-metge | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Els relleus decoratius comencen a desaparèixer. | És una font feta de maó. Una base ampla aguanta una pica circular que ofereix la recollida de l'aigua dels dos brolladors accionables. L'estructura de maó més estreta, en forma de pilar, acaba amb una pedra esculpida en les seves quatre cares amb l'escut tradicional de Santa Eulàlia, amb l'ermita i els dos arbres. | 08247-98 | Nucli urbà | Es tracta d'una font moderna, construïda al costat del que era la casa del metge, avui dispensari municipal. Algunes persones d'aquell indret la coneixen com la «Font dels quatre cantons», perquè està situada a la cruïlla de dos carrers. | 41.9109200,2.1863900 | 432525 | 4640206 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64958-foto-08247-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64965 | Monument de 30 anys de la festa del barri del pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-30-anys-de-la-festa-del-barri-del-pont | XX-XXI | El monument, al costat del pont que dóna al carrer Nou, és un monòlit de pedra de c. 1,2x06 metres i que per la seva forma de llosa, presenta un element de subjecció en la part inferior. La placa, en el costat superior esquerra, mostra la següent inscripció: [FESTA DEL BARRI DEL PONT / 30 ANYS/ JULIOL 2008/ Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer] | 08247-105 | Barri del Pont | 41.9087200,2.1898200 | 432807 | 4639959 | 2008 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64965-foto-08247-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba passat el pont de Santa Eulàlia, en el voral dret en direcció al carrer Nou. | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64863 | Església de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-eulalia | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història, direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. PLADELASALA, J. (1952-1954), Parróquias vicenses. Riuprimer, AUSA, vol.I GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO (1991) Restauración de la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer. Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII) = Actuaciones en el patrimonio edificado medieval y moderno (siglos X al XVIII) / coord. Por Antoni González, Alberto López Mullor Fitxa 5450 de l'inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FIERRO, X. (1987).Memoria de las excavaciones realizadas en la iglesia de Santa Eulalia de Riuprimer (Osona) | XI-XX | Actualment, les seves característiques constructives ens mostren una estructura clàssica del barroc de la comarca, amb tres naus, creuer amb volta corbada i absis quadrat. La nau central es presenta coronada amb un timpà triangular i amb una alçada major que les dues naus laterals, que tenen un únic vessant de teulada. La porta d'accés és rectangular i es presenta associat a un timpà d'arquivolta d'arc rebaixat. Un altre element important a subratllar són els pilars que separen les naus, creats en el moment de la modificació de l'edifici. Es va transformar un espai d'una planta, de creu llatina amb transsepte i absis semicircular, en una de tres naus, mitjançant el trencament de les parets laterals per tal d'ampliar l'espai per aconseguir dos naus laterals. Al mateix temps, dins d'aquestes modificacions s'aterrà l'absis romànic i es va construir l'actual. El campanar, molt modificat, fins al segon pis, presenta una factura original, i el tercer i quart pis corresponen a una reforma portada a terme durant el segle XVII, moment en el que es col·loca una volta de casquet esfèric i una agulla piramidal de base quadrada. La seva restauració es va portar a terme durant els anys 1985-1987, pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Actualment, a la torre del campanar es troben dues campanes, la de majors dimensions dona les hores, la segona els quarts. A les golfes de l'església es troba conservada la teulada romànica original de la nau i el creuer amb la cornisa. Aquest espai també es fa servir com a museu. | 08247-3 | Plaça de l'Església, 5-15 | El coneixement de la seva historia està determinat per la destrucció de l'arxiu parroquial pels francesos, quan el 17 d'abril de 1809 van entrar a l'església i la van cremar. Al mateix temps, van causar nombroses destrosses al mobiliari de l'interior de l'edifici parroquial. Aquest fet condiciona de manera important les fonts d'informació sobre l'evolució de l'església, quedant reduïdes als documents de les visites pastorals i a les intervencions arqueològiques fetes pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, aes anys 1985-1987. Les primeres informacions sobre l'església daten de l'any 904, quan Lodeg i la seva dona Albovara vengueren a Samuel 'que diuen Baró' una vinya situada a la Parròquia de Santa Eulàlia, al punt concret de Mulnells. Al 962 és citada com a parròquia, sense data ni informació sobre la consagració. Poc es coneix sobre les característiques d'aquesta primera parròquia, que devia servir per garantir l'assistència religiosa de la comunitat agrícola, de la zona, durant els segles IX i X. Aquesta primera església va ser enderrocada per tal de construir-ne una de nova, probablement degut a les necessitats de la població envers la seva religió (modernitzar l'anterior, necessitat de més espai, etc.). Aquesta segona església, de factura romànica, va ser consagrada pel bisbe Oliva, el dia 15 de gener del 1041. En aquell moment era un edifici d'una sola nau amb un dels laterals del transsepte dedicats a Santa Eulàlia. L'edifici mantindrà les seves característiques fins a principis del s. XIX, amb algunes modificacions al seu interior, com la creació de petits altars (com els de Sant Miquel i Santa Maria al s. XIV, els altars de Sant Iscle i Santa Victoria al s. XV) o la construcció de diferents elements com la sagristia i la rectoria al s. XV o el cor al s. XVI, entre d'altres. A inicis del s. XIX, és el moment d'una remodelació total de l'edifici, amb l'obertura de grans arcades de banda a banda dels murs laterals dins de les parets de la caixa que marcava el creuer, modificant així la planta de l'edifici d'un temple d'una sola nau a tres. Aquestes obres semblarien concloses l'any 1805, moment de la inscripció d'aquesta data al llindar de la porta principal de la parroquial. Posteriorment, s'inclou una capella al fons de l'església, dedicada al Santíssim i es fa una nova sagristia, reformes que semblen acabar a la dècada de 1860. Una de les últimes remodelacions es va portar a terme abans de 1936, amb l'encàrrec de dos plafons decoratius a Llucià Costa i Bosch, que anirien al presbiteri, i la decoració de la capella del Santíssim, per part del mateix pintor. Amb la Guerra Civil Espanyola van desapareixer els retaules i només es van poder conservar les pintures de Llucià Costa, per la qual cosa tots els elements que formen part de l'interior de l'església actual corresponen als anys 30 i 40 del s. XX. | 41.9103700,2.1889900 | 432740 | 4640143 | 962 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64863-foto-08247-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 94|96|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64868 | Festa del Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-reis | MONTELLS, J.; VILLANUEVA, J. (2001). 25 Anys de Reis a Santa Eulàlia de Riuprimer. | XX | Els preparatius per la cavalcada de Reis comencen ja uns dies abans, normalment a finals de desembre, quan arriben a Santa Eulàlia tres patges de Ses Majestats, al Campus de la Rectoria. Allà recullen les cartes dels nens. Els Reis arriben al municipi la tarda del 5 de gener, quan baixen per la Avinguda d'Osona fins al carrer Girona, continuant pel Carrer del Mèder, Carrer De Balmes i des d'aquest punt ja van cap a la Plaça de l'Església. És aquí on es dirigeixen als nens amb un breu discurs i van a adorar al nen Jesús al pessebre vivent. L'ultima feina del Reis és la de repartir els regals casa per casa, a les famílies que ho hagin demanat, començant pel Carrer Nou. | 08247-8 | Nucli urbà | La tradició del poble explica que abans dels anys 20 del segle XX la nit de reis es vivia amb molta intensitat pels nens, que deixaven una got d'aigua i uns plats amb espigues de blat de moro, pels cavalls que portaven a ses majestats. Aquesta mateixa nit, els nens i nenes més petits sortien al carrer per encendre fanalets casolans, elaborats amb una espelma i paper de diari. Els que eren més grans portaven atxes d'espígol i barballó. Tots junts, anaven cap al Serrat del Soler, on els grans pujaven a dalt del serrat per encendre fogueres i els petits es quedaven al costat del roure gros. | 41.9121700,2.1900900 | 432833 | 4640342 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64868-foto-08247-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.