Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
64965 Monument de 30 anys de la festa del barri del pont https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-30-anys-de-la-festa-del-barri-del-pont XX-XXI El monument, al costat del pont que dóna al carrer Nou, és un monòlit de pedra de c. 1,2x06 metres i que per la seva forma de llosa, presenta un element de subjecció en la part inferior. La placa, en el costat superior esquerra, mostra la següent inscripció: [FESTA DEL BARRI DEL PONT / 30 ANYS/ JULIOL 2008/ Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer] 08247-105 Barri del Pont 41.9087200,2.1898200 432807 4639959 2008 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64965-foto-08247-105-2.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Es troba passat el pont de Santa Eulàlia, en el voral dret en direcció al carrer Nou. 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64966 Camí Ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-15 <p>I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya / edició de la publicació: Eduard Trepat Deltell, tècnic de la Fundació del Món Rural, Marc Borrell Amoròs, tècnic de l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran Https://www.google.com/url?sa=t&amp;rct=j&amp;q=&amp;esrc=s&amp;source=web&amp;cd=7&amp;ved=2ahUKEwi86vfYx7ziAhWiRBUIHa5VBrMQFjAGegQIBhAC&amp;url=https%3A%2F%2Fupcommons.upc.edu%2Fbitstream%2Fhandle%2F2117%2F112273%2Flamina_2_els%2520camins%2520ramaders.pdf%3Fsequence%3D40%26isAllowed%3Dy&amp;usg=AOvVaw0xFRpb2wnizc36x-kaiY0q</p> <p>El tronc central del camí ramader transcorria de sud a nord des de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), amb les pastures d'hivern, fins a la zona d'Alp (Cerdanya), on hi havia les pastures d'estiu, un recorregut de més de 115 quilòmetres que passava per Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment, hi ha la voluntat de recuperar part d'aquests camins amb projectes com el 'Camins ramaders. La transhumància; camí d'història'.</p> 08247-106 Carena del serrat del Camí Ramader <p>Els camins ramaders de Catalunya són de llarga tradició, ja que van vinculats al moviment de l'esser humà acompanyat dels animals, per tant es van utilitzar des de època prehistòrica. Actualment tenen un gran valor històric i paisatgístic. Són el resultat de la necessitat de moure els ramats per buscar millors condicions climàtiques segons l'època de l'any, i van formar una gran teranyina de camins que arriben a tot el territori. L'actual modus vivendi, amb societats sedentàries ha fet perdre, en part, aquest calendari estacional i la pèrdua d'aquests senders de llarg recorregut.</p> 41.9073000,2.1399600 428670 4639842 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Científic 2021-02-15 00:00:00 Pilar Camañes Així el camí ramader de Llevant transcorreria per la carena del serrat del Camí Ramader. 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64968 La Pasqualia https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pasqualia XVI És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat oest. Presenta un cos central allargat i ampliat de planta baixa i un pis, a dues aigües (est-oest). Hi ha alguns edificis afegits a l'entorn, per exemple al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Els elements més antics es troben a la planta baixa i a la zona central del mas, es tracta d'un forn de pa de grans dimensions i una zona de pica o safareig. Sembla que des d'aquesta zona central és d'on es comencen a desenvolupar les ampliacions posteriors. 08247-108 Els Plans L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVI, segons les dades disponibles. Les evidències arquitectòniques actuals semblen relacionar-se amb un edifici de finals del segle XVIII. En el segle XX l'edifici ha sofert diverses reformes, en primer lloc durant la dècada dels 40 del segle XX, més tard durant la dècada dels 60 del segle XX i finalment en els darrers 10 o 20 anys. 41.9034500,2.1735900 431455 4639387 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64968-foto-08247-108-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes A l'est del municipi, passada la Font Gran. Per arribar-hi cal anar per la carretera de Vic a Moià i Calaf per Súria (BV-4316), al km. 8,200 a mà esquerra, hi ha un camí que amb un recorregut de 440m porta a la Vall, passant pel costat de Torreferrada i seguint uns 750m s'arriba al Pla d'Amunt / del mig /d'avall. Passats aquests masos direcció la Riera, hi ha un trencant a la dreta que en 500m porta a la casa. 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64969 Pintures de la Capella Fonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-la-capella-fonda-0 <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> <p>A l'entorn de l'any 1860, es va allargar el cos de la sagristia d'època barroca cap a llevant, donant forma a una capella fonda de planta rectangular, acabada en absis semicircular i coberta amb volta de canó reforçada per arcs faixons i perforada per llunetes amb òculs, que per l'exterior són d'obra vista de maó disposat a plec de llibre. L'absis té una volta de quart d'esfera, perforada també per llunetes. Els nervis i els arcs d'aquestes voltes descansen sobre pilastres estriades de capitell jònic i un entaulament. En construir-se la capella fonda, destinada al Santíssim Sagrament, en el lloc on hi havia la sagristia barroca, va suposar que s'hagués d'adaptar un espai per a ubicar-hi aquesta. Per aquest motiu es va embolcallar tota la capçalera del temple (incloent-hi l'absis de la capella fonda) amb un mur de traçat trencat que pel cantó septentrional s'adossa a una casa. Per l'interior es va formar un espai de planta gairebé triangular, amb dos nivells i obert a l'exterior mitjançant quatre finestres quadrades de carreus ben escairats. El nivell inferior es va acondiciar com a sagristia, per a la qual cosa va caldre escurçar el presbiteri, tallant la capçalera romànica (encara se'n poden veure al nivell superior els murs seccionats) i construint-hi un envà; la nova sagristia, doncs, es va bastir en part damunt els fonaments d'aquella capçalera i, per a poder accedir-hi, es va perforar el mur de la torre campanar romànica en la planta baixa. També es va connectar amb la capella del Santíssim per una porta, i amb la casa rectoral, a través d'unes escales i un túnel. Tant l'església com la sagristia i la capella del Santíssim es van pavimentar amb cairons. Per la seva part, Mn. Junyent dóna la notícia que pocs anys abans del 1936 havia estat pintada l'església i que el pintor vigatà, Llucià Costa, va fer dos plafons decoratius en el presbiteri i més tard decorà la capella fonda. Aquesta decoració mural es va efectuar l'any 1933, data que acompanya la signatura de Llucià Costa (1885-1942) en la pintura situada als peus de la capella del Santíssim. La decoració mural de la capella del Santíssim fa al·lusió a l'Eucaristia. Els dos plafons que flanquegen l'altar representen els miracles del pa i dels peixos, respectivament: A la primera escena apareix la figura de Jesús en un paisatge rocós, que agafa (i beneeix) un pa d'un cistell que carrega un mosso; A la segona escena, Jesús, des de la vora del mar, adreça la mirada cap a una barca, en què els pescadors intenten arrossegar fora de l'aigua la xarxa carregada de peixos, alhora que el seu deixeble Pere, ficat a l'aigua, n'hi mostra un parell. A la volta de l'absis hi ha tres medallons circulars que representen dos àngels (els laterals) i sant Joan amb l'anyell pasqual (el del centre). Un tercer àngel apareix al medalló pintat sobre la porta que connecta amb la sagristia. Per últim, hi ha el plafó de la paret testera de la nau, amb l'escena del Sant Sopar. La proporció vertical d'aquest pany de paret va obligar Llucià Costa a fer una interpretació poc habitual d'aquesta escena on Jesús i els apòstols estan de peu dret al voltant de la taula, en un pati obert, i per damunt de la paret es pot reconèixer, al fons, una ciutat amb les seves torres. La perspectiva i la composició de l'escena, els escorços forçats i la corporeïtat de les figures ens fan pensar en una certa influència del pintor Josep Maria Sert. L'ornamentació de la capella es va completar amb altres plafons sense figuració, un sòcol d'estuc planxat al foc que imita el marbre, igual que les rajoles hidràuliques del paviment, vinçades de vermell i ocre (substituïdes per terratzo en 1974), les pilastres i els capitells jònics daurats, i l'entaulament, al fris del qual es desenvolupa la llegenda, amb lletra capital, 'AQUEST ES EL PA VIVENT DEVALLAT DEL CEL' (paret nord); 'QUI MENGI D'AQUEST PA VIURA ETERNAMENT' (paret sud).</p> 08247-109 Plaça de l'Església, 5-15 41.9103700,2.1889900 432740 4640143 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64969-foto-08247-109-2.jpg Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-15 00:00:00 Pilar Camañes Llucià Costa 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64970 Estanc Aliberc https://patrimonicultural.diba.cat/element/estanc-aliberc XX És un gran edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos, amb una teulada a quatre aigües. L'edifici està orientat amb les façanes en els quatre punts cardinals, no seguint el carrer Major, igual que les altres parcel·les a l'oest de l'aquí descrita. En la façana posterior presenta una galeria descoberta, un terrat en cada un dels dos pisos. L'edifici és de factura sòbria lineal. 08247-110 C/ Major, 19 Aquest edifici va ser fet construir per Pere Aliberch Franch, de can Perico, entre els anys 30 i 40 del segle XX. A la planta baixa hi ha el negoci familiar, una merceria, botiga de roba i estanc, que el 2018 va celebrar 90 anys d'existència. Aquest negoci va ser adquirit per Pere Aliberch l'any 1928-1929, originalment es trobava en un local de l'edifici de l'actual carrer de Baix número 3 (casa Modernista), traslladat definitivament al nou edifici de la família. Sembla que la iniciativa provenia de la muller de Pere Aliberch, ja que les seves cinc filles haurien hagut d'anar a servir fora de la casa i d'aquesta manera van assolir un negoci en el que treballar i que suplia aquella tasca. 41.9109900,2.1872500 432596 4640213 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64970-foto-08247-110-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64971 Mas Pont del Ca https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pont-del-ca ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XVIII És un mas de factura senzilla, amb la façana principal al seu costat sud-est. Presenta un cos central de planta baixa i dos pisos, a dues aigües (nord-sud), mentre que hi ha dos cossos afegits, al sud una planta baixa i un pis superior en forma de galeria, seguint l'alçada de l'edifici principal. Al nord hi ha un petit cos de planta baixa. Les llindes visibles, de la porta principal i una finestra, són a partir de fusta. 08247-111 Pla de Palou L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVIII, segons les dades disponibles. 41.9197100,2.2037200 433971 4641168 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts uns 750 metres s'arriba al mas. 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64972 Mas Morera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-morera-0 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XIII La Morera ha estat rehabilitada completament en els últims anys. Es tracte d'una construcció complexa. Sembla que l'origen de la casa s'hauria de relacionar amb la torre de planta baixa i dos pisos a l'est. Està coberta a quatre aigües. Aquesta edifici no va resultar el nucli o punt d'ampliacions successives com en d'altre casos del terme municipal. El mas va créixer amb un edifici allargat amb la façana principal a l'oest, de planta baixa i un pis i teulada a una aigua en direcció la façana principal. Al nord de la torre i en relació a l'ala allargada nord-sud, també s'edifica una ampliació. A la façana sud, en la torre, presenta una pedra on es llegeix [JAUME · MOLERA ·1·5·6·3·] acompanyat de altres elements decoratius i la representació d'una morera amb fruits. 08247-112 Pla de Palou L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XIII, segons les dades disponibles. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre ells Lo mas Morera (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Tornem a tenir referència d'aquest mas, a l'entorn de pas dels segles XIX al XX, en relació a la venta que en van realitzar el matrimoni Magem-Tort, per poder engegar la fàbrica de llonganisses 41.9169400,2.2017800 433807 4640862 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64972-foto-08247-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64972-foto-08247-112-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts uns 250 metres hi ha un trencant a la dreta que permet arribar fins al mas. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64973 Camí ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-16 En el cas de Santa Eulàlia, el camí Ral que sortint de Vic versava cap a l'oest transcorria per aquest municipi, pel que avui és el carrer del Mig, anteriorment dit del Pou, i prosseguia el seu camí cap a l'interior de Catalunya. 08247-113 Centre urbà El Camí Ral o Camí Reial, és el nom que en època medieval es donava als camins públics. En realitat aquests camins eren hereus de rutes existents des de la prehistòria, adaptats i modificats al llarg del temps. Era patrimoni de la corona (després, de l'estat) i construït a expenses seves. Posava en comunicació poblacions importants, i el manteniment era a càrrec de les poblacions per on passava. 41.9107300,2.1892400 432761 4640183 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes A quedat integrat dins l'urbanisme actual del poble 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64974 Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-laplec-de-sant-sebastia La 'Sardana de l'Aplec de Sant Sebastià' té la lletra de Joan Font Farrés i música de Josep Taxés. Va ser la sardana tradicional que es ballava a l'Aplec el dia de Pasqüetes, on els cantaires acabaven amb les caramelles. 08247-114 Ermita de Sant Sebastià 41.9110300,2.1879100 432651 4640217 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64975 Casa del C/ del Pont, 13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-del-pont-13 XIX La casa és de pantà baixa i dos pisos, on destaquen els grans finestrals del segon pis. La teulada és a dues aigües orientada nord-sud. Tot i que reformada, la casa manté a la façana una data pintada que indica 1863. 08247-115 C/ del Pont, 13 Es tracta d'una de les cases del carrer de Pont, zona on es realitzen diverses edificacions durant la segona meitat del segle XIX. 41.9089800,2.1898200 432807 4639988 1863 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64976 Casa de la Plaça de l'Església, 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-lesglesia-2 Casa de planta baixa i dos pisos. Tots els finestrals, finestres i portes presenten la mateixa decoració. La teulada és a quatre aigües i evidencia part de les reformes patides per l'edifici durant els anys 20 de segle XX. 08247-116 Plaça de l'Església, 5-15 Aquesta façana de la casa es configura a partir dels anys 20 de segle XX, quan en una reforma urbanística important es realitza el desmuntatge de diverses cases davant de can Daga, deixant la façana de la nova plaça de l'església a l'alçada de la façana de la parroquial. 41.9104000,2.1888100 432725 4640146 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64977 Casa Pepa https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pepa XX La casa es troba en condicions dolentes, quasi en ruïnes Es tracta d‘una casa molt alterada i modificada. En principi la casa tindria planta baixa, un pis i golfes, però en l'extrem nord-est es configura un segon pis que sembla seria pel control dels viatgers. El cos central de la casa és cobert a dues aigües. El balcó present al segon pis de la casa té e la seva part inferior la data e 1912. Possiblement el moment de la seva construcció. 08247-117 Carrer de Baix Aquesta casa es relaciona, amb la seva altura, amb el control dels viatgers que circulaven pel camí ral entre Vic i Santa Eulàlia. La casa es trobava davant de la font i abeurador per les muntures dels viatgers. 41.9105300,2.1890200 432742 4640161 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64977-foto-08247-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64977-foto-08247-117-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64978 Casa Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel XX Es tracta de la casa, antigament un hostal, on el novelista barceloní Miquel Llor va escriure part del llibre 'Laura a la ciutat dels sants'. La tradició del poble diu que el nom de la protagonista del llibre prové d'una nena del poble que va ser cridada per la seva mare. És un edifici de planta baixa i dos pisos amb teulada a doble vessant amb inclinació nord-sud. 08247-118 Carrer de Baix, 4 Es tracta de la casa, antigament un hostal, on el barceloní Miquel Llor va escriure part del llibre 'Laura a la ciutat dels sants'. La tradició del poble diu que el nom de la protagonista del llibre prové d'una nena del poble que va ser cridada per la seva mare. 41.9104500,2.1886000 432707 4640152 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64979 Llibre d'actes 1890 https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-dactes-1890 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. XIX La primera acta de l'ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer, de què es té constància escrita, és del dia 1 de gener de 1890. Moltes de les dades eren escrites en castellà. 08247-119 Arxiu de l'Ajuntament En 1812, a les Corts de Cadis, se suprimeixen les jurisdiccions dels senyors feudals i, a partir d'aquí, s'organitza l'Estat espanyol seguint el model de l'Estat francès, segons el qual tot el poder resideix en el poble, poder que és exercit pel cap d'Estat i pels seus representants. Aleshores neixen les províncies, les diputacions i els ajuntaments. Per tant, amb diverses vicissituds i retorns a l'Antic Règim, durant el segle XIX es va configurant el poder municipal que queda plasmat en els llibres d'actes, sempre tenint present que les ciutats i pobles més importants del principat han comptat amb governs municipals des de l'edat mitjana, com pot ser el cas de Barcelona o Lleida, per exemple. 41.9110300,2.1879100 432651 4640217 1890 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64981 Llegenda del Serrat dels Moros https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-serrat-dels-moros ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. Diu la llegenda que prop del mas el Vilar hi ha un serrat on hi ha tres tombes de moros, i sempre s'hi acostava la gent. Un bon dia les van excavar i hi van trobar una ampolla amb un escrit a dintre. S'explica que se'n van cuidar els amos del Vilar, però mai no s'ha sabut què deien aquells escrits. Com que dues tombes eren grans i una era petita, es pensava que devia ser el matrimoni i un fill. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). 08247-121 Santa Eulàlia de Riuprimer 41.9154400,2.1649700 430753 4640725 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64982 Llegenda del Miracle de la rosa de Sta. Teresina https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-miracle-de-la-rosa-de-sta-teresina ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. Aquesta història ens parla d'un prodigi que va passar al poble de Santa Eulàlia a la Carmeta Guiteras. Tenia uns divuit anys quan li van declarar tuberculosi, i festejava amb en Juanito, que era músic. Pel què sembla, sempre tenia l'estampa de santa Teresina de l'Infant Jesús a prop, i li resava perquè la curés, perquè es deia que feia miracles amb roses. Un dia va començar a ploure molt fort, i ella va demanar al seu promès que l'acompanyés a baix a veure com plovia. L'aigua baixava pel mig del carrer ben bruta de fang, i enmig de l'aigua baixava una rosa. La Carmeta va demanar a en Juanito que l'agafés i la rentés, que potser era un miracle que li concedia santa Teresina perquè es posés bona. D'una manera o altra, segons s'explica, la Carmeta es va curar. (Narració contada per Laura Gonell, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 16 de novembre del 2004) 08247-122 Santa Eulàlia de Riuprimer 41.9111500,2.1877700 432639 4640230 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64983 Llegenda del Gorg de la Truja https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-la-truja ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. Explica la llegenda que des del gorg de la Truja havien fet màgia al mas de la Codina dues vegades. Els qui tenien odi, d'una casa a l'altra, els feien por amb unes màquines. En el cas de la Codina, diuen que en el gorg de la Truja, se sentia i s'apareixia una truja i els godalls encesos de foc. Segons la llegenda, d'aquí vindria el nom del gorg. (Narració contada per Maria Camps, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el dia 18 de novembre del 2004). 08247-123 Santa Eulàlia de Riuprimer 41.9149000,2.1720400 431339 4640659 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64984 Llegenda de la senyora de la guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-senyora-de-la-guineu ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. La història diu que la Senyora de la Guineu era una dama que s'apareixia al vespre en un revolt de la font Gran. Sembla que la història s'explicava per fer venir por a els nens i els joves i perquè no sortissin de nit. (Anècdota contada per Gracieta Corretja, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 19 de novembre del 2004) 08247-124 Santa Eulàlia de Riuprimer 41.9139000,2.1780800 431839 4640543 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64985 Llegenda de l'endimoniada https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lendimoniada ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. Segons s'explica, l'Anita de Can Font servia a Tona en una casa, on li feien veure que era com una santa i tenia unes manies i anava vestida com dels Dolors. Es va casar i va anar a viure a Girona. Va començar a no menjar i es va posar malalta, i va anar a consultar una bruixa què havia de fer per a curar-se. Li va dir que posés tota la seva roba dins un sac i que ho lligués, excepte una peça. Tot seguit, que anessin al Rieral i que a cada campanada que toqués el campanar clavessin una garrotada al sac, evitant picar al cap, perquè era el cap de la dona. Efectivament, a cada cop, la dona es queixava i el sentia com si li clavessin a ella. Una vegada acabades de tocar les dotze campanades s'havia de cremar el sac amb la roba. Així ho van fer i la noia mai més va emmalaltir. (Narració contada per Conxita Tort, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004) 08247-125 Santa Eulàlia de Riuprimer 41.9111500,2.1877700 432639 4640230 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64986 Llegenda dels forat dels encantats. https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-forat-dels-encantats ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Roviró i Alemany, X, (2000), 100 llegendes de la Plana de Vic, Publicació/Producció Sant Vicenç de Castellet : Farell. La llegenda diu que al torrent del Bosc, més enllà de l'antic forn del Ros (Pla d'Amunt), hi ha un cingle amb una cova al mig en què hi cabien unes cinquanta persones a dins. En diuen el forat dels Encantats. La tradició diu que en aquella cova hi havia una colla d'homes que eren els encantats, i que sempre hi tenien roba estesa. Sembla que la reacció si els la tocaven, era de tirar rocs. (Anècdota contada per Amadeu Vilademunt, de Santa Eulàlia de Riuprimer, el 22 de novembre del 2004). 08247-126 Santa Eulàlia de Riuprimer 41.9067500,2.1702400 431181 4639756 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
64987 Barraca de cisterna https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cisterna <p>Wikipedra, núm. 1355, construccions per emmagatzemar aigua.</p> <p>Barraca de planta rectangular, edificada amb la tècnica de la pedra seca, amb falsa volta que cobreix un pou o cisterna excavat al subsòl. És de dimensions més reduïdes que la barraca que es troba al seu costat i està adossada a aquesta, aprofitant el desnivell del terreny. Conserva el llindar de la porta, fet de pedra, i a l'interior el terra està rebaixat formant un cup o cisterna per emmagatzemar aigua.</p> 08247-127 Pla la Codina 41.9207100,2.1787800 431904 4641299 08247 Santa Eulàlia de Riuprimer Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64987-foto-08247-127-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-04 00:00:00 Pilar Camañes Passat el Mas Canadell, en direcció al Mas Cotillaire, a la dreta es troben dos barraques de pedres, destinades a guardar les eines del camp i de refugi dels pagesos que treballaven aquelles terres. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:07
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5