Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 64912 | Mas Magem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-magem | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 23999. | XV | Masia de planta rectangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant i amb un portal rectangular. A la part de migdia té les finestres del primer pis molt decorades i a la part baixa s'hi annexiona un cos de forma arrodonida destinat actualment a un garatge. S'ha plantejat el fet que la façana principal hagués estat la cara sud, modificada posteriorment, però no hi ha evidències que confirmin aquest fet. Al sud-oest de l'edifici hi havia un cos de galeries que constava de planta baixa i primer pis, actualment s'hi ha fet un habitatge. Al nord-est hi ha un altre cos annexionat i cobert a dues aigües. Es tracta d'una construcció eminentment de pedra i amb alguns afegitons de totxo. El mas està envoltat de dependències agrícoles. L'estat de conservació és molt bo. | 08247-52 | Pla la Codina | El fogatge de 1497, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó mostra que en el terme de Riuprimer hi ha només 19 focs o famílies, entre elles 'En Masgem'. L'any 1515, sota el títol 'Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer', hi ha 19 noms o focs, en aquest cas 'Lo mas Gem, batle gran'. El 1527 Joan Magem (o Margem), era batlle del terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. En el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Santa eulàlia de Riuprimer, consta Joan Masgeni (probablement Masgem, amb la terminació 'ni' com un error de transcripció) com a habitant. Es va ampliar i reformar als segles XVII i XVIII, donant-li l'estructura actual. Ho sabem a partir de les dades constructives localitzades en diverses llindes: JOSEPH MASGEM 1665, 1639 i 1731. | 41.9200400,2.1746800 | 431563 | 4641228 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64912-foto-08247-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64912-foto-08247-52-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64913 | Can Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sord | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIII- XXI | Es tracta d'un mas de modestes dimensions, de planta baixa i dos pisos, cobert per una teulada a dues aigües a est i oest. La façana principal s'obra a l'oest, amb una porta amb arc de mig punt rebaixat. L'edifici principal presenta un gran annex en el seu costat nord de planta baixa i primer pis. També hi ha dos annexos, un al costat sud i un altra davant de la façana principal. | 08247-53 | Serrat del Sord | Segons les dades disponibles sembla que el mas s'ha de remuntar al segle XVIII. Forma part de la propietat de Torroella. | 41.8985700,2.2005200 | 433684 | 4638824 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64913-foto-08247-53-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64914 | Casa natalícia de Josep Mª Cases i Deordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natalicia-de-josep-ma-cases-i-deordal | La casa fa cantonada entre el carrer de Baix i el carrer del Puig, on te la porta. Es tracta d'una construcció amb un cos principal a dues aigües orientades nord-sud. Bona part de les llindes, fins i tot la de la porta principal, són fetes de fusta. | 08247-54 | Carrer del Puig, 2 | Es tracta de la casa natal de Josep Mª Cases i Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, i que va destacar com a bisbe de Sogorb-Castelló 1972-1996. De la seva feina en destaca la reestructuració del bisbat el 1973 i de la fundació dels Grups d'Oració i Amistat el 1969. En aquests moments estan iniciats els tràmits per la seva beatificació. | 41.9105600,2.1891500 | 432753 | 4640164 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | En aquests moments acull el restaurant de Cal Xoriguer. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64915 | Llinda de C/ del Puig, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-c-del-puig-5 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XII | La casa on es troba aquesta llinda manté encara les llindes i brancals en pedra i la resta de característiques constructives associades. La llinda de la porta està presidida pel monograma cristià IHS, amb una petita creu damunt de la H. A banda i banda d'aquest símbol cristià apareix la data '1635'. | 08247-55 | C/ Puig, 5 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9106600,2.1888900 | 432732 | 4640175 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64915-foto-08247-55-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64916 | Casa del C/ del Puig, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-del-puig-9 | XVIII | Es tracta d'una casa amb tres fases molt ben diferenciades. En primer lloc una construcció de planta baixa i dos pisos amb llindes i brancals de pedra, una de les llindes de les finestres aporta l'any 1720. En un moment indeterminat la casa va creixa en direcció nord, amb un nou cos que repetia la mateix modulació, però els acabats són amb llindes de fusta, més simples. Finalment, una tercera reforma, de mitjans-finals del segle XIX, dona a l'edifici principal l'aspecte actual. En aquest cas s'afegeix un nou cos al costat sud de la casa, igualment amb la mateixa modulació, però creant una nova façana a llevant. Aquesta façana, amb finestres i balcons, presenta una decoració pintada, en força mal estat, la millor conservada es troba a la barbacana de la teulada, que imita el maó i la pedra, en llindes, brancals, cantonades i sota teulada. La casa està cobert amb una teulada a dues aigües orientada est-oest. | 08247-56 | Carrer del Puig, 9 | Es tracta d'una de les primeres cases del nucli urbà del poble. El cos principal s'hauria edificat a inicis del segle XVIII, amb façana al carrer del Puig, mentre que a l'últim quart del segle XIX hauria patit una important reforma que li fonaria l'aspecte actual, amb una segona façana al carrer del Mig. | 41.9111200,2.1885300 | 432702 | 4640226 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64916-foto-08247-56-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64917 | Llinda C/ del Puig, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-9 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | Llinda de finestra que es troba sobre la porta principal de la casa on es llegeix l'any '1720'. Cap altra símbol acompanya la data. | 08247-57 | Carrer del Puig, 9 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9111200,2.1885300 | 432702 | 4640226 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64917-foto-08247-57-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64918 | Placa commemorativa dedicada a Josep Mª Cases I Deordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dedicada-a-josep-ma-cases-i-deordal | XX | Es tracta d'una placa en marbre, amb una medalla de bronze amb el relleu del bust del bisbe. En la peça de marbre es llegeix 'Casa natalícia de Josep Mª Cases i Deordal que fou bisbe de Segorbe-Castelló del 1972 al 1996 i fundador dels grups d'oració i amistat el 1969. Morí el 21 d'abril del 202 memòria i agraïment'. A la part inferior els escuts dels grups d'oració i amistat, del propi bisbe i de Santa Eulàlia de Riuprimer, conclouen l'homenatge. | 08247-58 | Nucli urbà | Josep Mª Cases i Deordal, nascut a Santa Eulàlia de Riuprimer, va destacar com a bisbe de Sogorb-Castelló 1972-1996. De la seva feina en destaca la reestructuració del bisbat el 1973 i de la fundació dels Grups d'Oració i Amistat el 1969. En aquests moments estan iniciats els tràmits per la seva beatificació. | 41.9105600,2.1891500 | 432753 | 4640164 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64918-foto-08247-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64919 | Llinda de Ca La Sion | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-la-sion | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de pedra, ubicat sobre la porta principal de la casa de Ca la Sion, situada a la part nord del nucli urbà. La llinda, que ocupa tota la part superior de l'entrada a la casa és de pedra i presenta data inscrita '1736', amb un símbol cristià al mig de la data, un cercle amb la creu interior. La llinda queda recolzada sobre la motllura que envolta l'entrada, de pedres molt similar. La casa està completament reformada però manté la llinda original, juntament amb les motllures de les finestres, segons informació del propietari. | 08247-59 | C/ del Puig, 26 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9115700,2.1883300 | 432686 | 4640277 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64919-foto-08247-59-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64920 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-sol-19-21 | XIX | Una gran part de l'edifici es troba apuntalada | Es tracte de dos edificis de planta baixa i tres pisos, dels quals el darrer eren unes golfes sense ús domèstic inicialment, les quals mostren obertures acabades en volta. La teulada és a dues aigües orientada nord-sud. La façana principal es troba oberta al sud. L'edifici del número 19 presenta l'accés principal amb una porta amb arc rebaixat en pedra. Al damunt de la porta principal i sota la finestra del primer pis hi ha una pedra d'uns 30 o 40 cm de costat, de color vermellós, clarament diferent a la resta de pedres de la façana. En aquesta s'evidencien un conjunt de signes i una línia, actualment il·legibles. També podem definir damunt d'aquesta porta principal una finestra del primer pis amb brancals i la llinda fetes d'una pedra porosa, de tosca. La llinda està configurada a partir de dues petites voltes acabades en una voluta central. El desgast de la pedra ens fa creure que hi ha elements de la decoració que s'han perdut. En la seva planta baixa, a la part més profunda, es troba una volta de canó en bon estat de conservació, al costat sembla que hi hauria una construcció similar, però es troba tapiada. En la mateixa àrea de l'edifici es documenta un arc de mig punt que separa aquesta àrea de la part més propera a la façana principal. Aquest arc també està tapiat. Tota aquesta àrea era un espai destinat, originalment, al bestiar, avui dia està apuntalada al trobar-se en un estat de conservació força precari. Mentre que l'edifici del número 21 és de construcció més senzilla, fins i tot la llinda de la porta principal és en fusta, on hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-60 | C/ Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64920-foto-08247-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64920-foto-08247-60-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Informació obtinguda d'una conversa amb la filla de la propietaria | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64921 | Llinda finestra C/ del Sol, 19-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-del-sol-19-21 | XIX | En l'edifici del núm. 19, en la seva façana posterior, es localitza una petita finestra que presenta una llinda en forma d'arc rebaixat. En ella, en la part central, hi ha una creu i als costats s'inscriu un any, el 1845, moment de construcció de l'edifici. | 08247-61 | Casa del Carrer del Sol, 19-21 | Les dues cases configuren actualment una única propietat, però originalment eren dos propietats separades. El número 21 s'hauria construït l'any 1834 i el número 19 l'any 1845. En aquest darrer edifici i hauria hagut un dels antics cafès del poble. A partir dels anys 40 o 50 del segle XX formen part de la mateixa propietat. | 41.9118800,2.1879500 | 432655 | 4640311 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64921-foto-08247-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64922 | Llinda de Ca l'Escaldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ca-lescaldat | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Llinda de la porta principal de la casa, on s'identifiquen dos elements. En primer lloc una 'H', possiblement com a abreviatura del monograma cristià 'IHS', que sembla configurar un edifici amb una creu al damunt. En segon lloc hi ha l'any '1761', marcant la data de la construcció original de la casa. L'edifici on es troba aquesta llinda ha estat molt reformat i mostra altres dates i elements de factura moderna que no s'ha inclòs en el recull. | 08247-62 | C/ Nou, 18 | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9084400,2.1889600 | 432735 | 4639929 | 1761 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64922-foto-08247-62-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64924 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-74 | XIX-XX | Hi ha perill imminent de la caiguda del sostre. | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop del Mas La Riera. Es una barraca circular, amb un diàmetre aproximat de 3,5m, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta per aproximació de filades, i llindar de fusta. A l'interior s'observa a un nivell inferior respecte al camp.</p> | 08247-64 | A prop del Mas La Riera | 41.9070100,2.1799100 | 431983 | 4639777 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64924-foto-08247-64-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64925 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-79 | XIX-XX | Sostre envaït per la vegetació | <p>Barraca de pastor localitzada de manera aïllada al costat del marge entre dos camps, a prop de Mas La Riera. Es una barraca rectangular, de 5 de llargaria per 3,5 d'amplada, aproximadament, feta amb la tècnica de pedra seca, amb falsa volta per aproximació de filades, i llindar de pedra. A l'interior es veu una finestra de petites dimensions, una fornícula al front de la porta i al seu costat esquerra hi ha un banc corregut.</p> | 08247-65 | Els Plans | 41.9075400,2.1800400 | 431994 | 4639836 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64925-foto-08247-65-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64926 | Mosaïc casa del C/ del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaic-casa-del-c-del-sol | XX | A la façana del carrer del Sol núm. 62 es documenta un mosaic de ceràmica que representa el poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. | 08247-66 | C/ del Sol, 62 | 41.9122500,2.1894500 | 432780 | 4640351 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64926-foto-08247-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64927 | Casa de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-lesglesia | XVII-XVIII | És una casa amb planta baixa i dos pisos feta de pedra i coberta a dues aigües orientada est-oest. Les llindes i els brancals són principalment de pedra, algunes d'elles decorades i amb inscripcions, on podem llegir diferents dates, com la llinda es troba en la finestra dreta de la planta baixa de l'edifici, en la seva façana principal. En ella hi ha dos elements, el nom de la casa 'Can Daga' i un any '1659', moment de la construcció o reforma de la casa. Una segona inscripció la veiem en la finestra dreta del primer pis de l'edifici, en la seva façana principal. En ella hi ha inscrit l'any '1744', marcant una de les reformes de la casa. La tercera que s'observa es troba en el balcó del primer pis de l'edifici, sobre la porta de la façana principal. En ella hi ha dos elements, en primer lloc una 'H', possiblement com a abreviastura del monograma cristià 'IHS', que sembla configurar un edifici amb una creu al damunt. En els eu interior una flor completa la figura. En segon lloc hi ha l'any'1695', marcant altre de les reformes o ampliacions de la casa. Per últim, es veu una llinda en el balcó del primer pis de l'edifici, en la façana lateral, al nord. En ella hi ha una decoració tipus arc conopial i una inscripció. En l'element gravat es pot llegir [SIFAS·FARMANSA·AL·AGV MIRA·QVE·DEV·I·PAGATV]. | 08247-67 | Plaça de l'Església, 5 | Es tracta d'una casa que s'hauria configurat amb la forma actual entre els segles XVII i XVIII, a partir de les dades que ens aporten les dates de les seves llindes. Moment en que es configura un nucli urbà a l'entorn de l'església i dels carrers de Baix i del Puig. | 41.9102900,2.1885000 | 432699 | 4640134 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64927-foto-08247-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64927-foto-08247-67-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64928 | Castell de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XI | estructura completament enderrocada i pràcticament desapareguda | <p>Actualment només es podem observar les restes de la cimentació d'una estructura circular, torre de defensa, i algunes evidències de murs, difícilment identificables. Tot el conjunt està molt erosionat tant pel pas del temps, com per la reutilització de les pedres per edificis posteriors, com van ser el propi Mas de Torroella. La funció de control d'aquesta estructura, es ratifica ja que des d'aquest punt la visibilitat del tot el territori circumdant és excel·lent.</p> | 08247-68 | Riba dreta del riu Mèder | <p>La construcció del Castell de Torroella va lligada a la necessitat de controlar el territori per part del bisbe de Vic, davant el desenvolupament del feudalisme, al s. XI. El Castell de Torroella neix com a una petita torre, que donarà posteriorment nom al mas de Torroella. Santa Eulàlia de Riuprimer pertanyia al bisbat de Vic i per tant, els bisbes eren tant senyors territorials com espirituals. Per aquest motiu, el Castell de Torroella no tenia la consideració de castell termenat i els seus ocupants seran feudataris, per tal de fer vassallatge al bisbe de Vic.</p> | 41.9085900,2.1964400 | 433356 | 4639939 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Pilar Camañes | Es localitza a la riba dreta del riu Mèder o riera de Santa Eulàlia, sobre un petit turò, al costat de l'actual Mas de Torreolla, envoltada de camps de conreus i boscos. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 64929 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>És un gran mas fortificat dels segles XV-XVI. A nivell estructural i decoratiu és el resultat de les reformes portades a terme al 1511. L'accés a la casa es realitza a partir d'una porta amb un arc de mig punt adovellat, que té a la clau de l'arc un cap o cara de moro. La porta es troba descentrat de la façana. Es pot observar que la primera planta té una alçada major que la resta, per la qual cosa mostra aquest caràcter noble, que va tenir. Al mateix temps, es el lloc on es troba la sala principal i les finestres de tradició gòtica. El seu interior, té vestigis de tot el seu passat, amb trossos de pedra en forma d'opus spicatum, re-aprofitats del castell de Torroella. També es poden observar vestigis de la seva evolució, com la torre adossada a la part NE.</p> | 08247-69 | Riba dreta del riu Mèder | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64929-foto-08247-69-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 64930 | Finestra gòtica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XV-XVI | <p>Finestra que es troba a la façana principal del Mas de Torroella, tallada en pedra. És un finestral amb arc conopial de tradició gòtica, de pedra, amb arabesc en relleu, de motius vegetals de fulles i flors. Presenta una decoració amb friso en relleu molt senzilla a les impostes, amb dos flors a cada costat.</p> | 08247-70 | Mas Torroella | <p>Les noticies del Mas de Torroella comencen a aparèixer ja des de l'any 1130, amb el seu primer feudatari Bernat de Talamanca, cavaller del Bages. Des de llavors molt castlans i gent que el defensaven es van anant seguint, des de la família dels senyors del Castell de Sentfores, com a sots-feudataris o els Manlleu, al 1194 com a feudataris. Desprès de diversos litigis amb famílies feudals, com els Malla, que volien treure el drets del castell al Bisbat de Vic, aquest designa al s. XIII a la família Ferrer de la Riera com a responsable del Castell. Al segle s. XIV es quan apareix el cognom Torroella, família que molt probablement treballava al mas, i que com van fer tants d'altres van assimilar el nom del casal. La pèrdua de l'arxiu episcopal fa que hi hagi diferents buits a la seva historia, que tornar a estructurar-se a partir del s. XIX, quan el francesos entren al mas. El cognom Torroella ja s'havia perdut en aquell moment. Actualment, desprès de diverses vendes, el mas el té la família Villaret.</p> | 41.9083100,2.1962200 | 433337 | 4639908 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64930-foto-08247-70-2.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Pilar Camañes | 93 | 47 | 1.3 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 64931 | Molí de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-torroella | El Molí de Torroella és una masoveria del Mas Torroella, que es troba al nord-oest del turó del mas de Torroella, als seus peus. L'entrada als molí es troba a la façana nord, en un semisubterrani. L'aigua que feia funciona les moles s'acumulava en una gran bassa al sud de la casa, procedent de la resclosa de Torroella, en el riu Mèder. La bassa, en la zona més propera al molí, configura un embut a partir de pedres ben treballades, que permet a l'aigua generar suficient força per moure els molins. Posteriorment l'aigua prosseguia per un torrent, durant uns 100 metres,fins a desaiguar de nou al riu Mèder. L'edifici està format per dues plantes de vivenda, el molí al semisubterrani i un porxo de forma triangular en el seu accés principal, a l'oest. | 08247-71 | Mas Torroella | 41.9091400,2.1959700 | 433317 | 4640001 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64931-foto-08247-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64931-foto-08247-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64932 | Ermita de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-torroella | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23992 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | L'actual edifici és el resultat de la reconstrucció efectuada per l'amo del mas, el Sr. Pere Villaret i Feliu, entre 1901 i 1902. L'any 1901 el propietari va fer excavar els trossos de mur precedentsi va trobar els fonaments de l'antiga capella i una bona part de l'antic enrajolat, segons dades de Mn. Pere Coma; també va trobar la pica per a rentar-se les mans, que ara es conserva a la nova sagristia. De l'antic enrajolat se'n va deixar un tros per mostra entrant a la capella al seu costat esquerre. Diuel document de Mn. Coma, que la primera pedra de la nova capella es va posar l'11 de març de l'any 1902 i que es va acabar quatre mesos més tard. Aquesta capella és un petit edifici dels anomenats historicistes o fet amb ornamentació que copia formes dels arts gòtic i romànic, una d eles corrents dins del modernisme. Presenta la seva façana principal orientada al nord-est. És de planta de nau única, sense absis i un campanar d'espadanya sobre la façana, fet de maó i de factura moderna. A la part esquerra hi té adossada una capella lateral. L'edifici està cobert a dues aigües. La façana té un portal d'arc de mig punt de pedra i al damunt unes finestres geminades amb el capitell decorat i el fust de pedra rogenca. La pedra superior de l'arc de la porta té inscrita la data de 1902. El material constructiu bàsic són pedres i lloses sense tallar, a les cantoneres es va utilitzar maó. La part de la façana és arrebossada i pintada. La capella lateral o sagristia és de totxo i arrebossada. | 08247-72 | Mas Torroella | La capella està consagrada a Sant Antoni Abat, patró de traginers i de gent que tenia bestiar, així com d'antics hospitals, sobretot de camí ral o sortides de les ciutats, fou un sant molt venerat des de l'època medieval i el seu culte ha continuat i s'ha popularitzat en temps moderns, amb les cavalcades i tres tombs. Actualment hi ha méscapelles dedicades a sant Antoni de Pàdua. A la capella hi figuren també Santa Llúcia i l'Àngel de la Guarda. En la visita pastoral de 1609 s'esmenta per primera vegada la capella de Sant Antoni abat, propera a la casa de Torroella, i el visitador mana que s'arregli el seu altar perquè s'hi pugui dir missa. Per tant, no demana que es faci un altar, sinó arreglar l'existent, per la qual cosa es pressuposa certa antiguitat. En la visita del bisbe Antoni Pasqual el 1687 es considera l'ermita com a particular, per trobar-se dins el barri del mas, per tant, cal demanar permís al bisbat per a poder-hi celebrar. Segons l'historiador Mn. Antoni Pladevall, la repetició del nom Antoni en hereus del mas o casal del segle XVII endavant, i no abans, fa pensar que no devia tenir gaire antiguitat quan s'esmenta per primer cop el1609. És probable, com suggereix Mn. Pere Coma, que s'aixequés quan es va reformar el casal en el segle XVI. Els amos de Torroella guarden una història manuscrita de la capella, escrita els primers anys del segle XX per Mn. Pere Coma, un sacerdot amic de la família Villaret, aleshores propietària del mas. El document es titula 'Datos históricos sobre la capilla de San Antonio Abad de Torruella'. La primera notícia que ell va trobar va ser de l'any 1687, de la visita abans esmentada però que ell interpreta com si des d'aleshores s'hi deixés de celebrar, cosa que segons Mn. Pladevall no és certa, ja que la va visitar el bisbe Ramon de Marimon els anys 1726 i 1741 quan encara tenia culte. El més probable segons l'historiador és que fos víctima del saqueig dels francesos (1809) i de la deixadesa dels següents propietaris. El 1901 era propietari de Torroella el Sr. Pere Villaret i Feliu, el qual va decidir reconstruir-la. De l'antiga capella només en quedaven uns trossos de paret, tot i que el Sr. Villaret recordava haver vist allà unes parets formant arc i una petita pila o pica al seu costat. La capella actual, d'estil historicista, típic de principis del segle XX, la va beneir el rector de Santa Eulàlia el dia 8 d'agost de 1902 i la inauguració popular, amb la participació de molta gent i la celebració de dues misses, va tenir lloc el dia 10 d'agost, dia de Sant Llorenç. Esta en molt bon estat de conservació. | 41.9081200,2.1958600 | 433307 | 4639888 | 1902 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64932-foto-08247-72-2.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | L'ermita de Sant Antoni Abat del mas Torroella es troba propera al mas, per accedir-hi, des de la carretera de Vic a Santa Eulàlia (BV4316) en el punt quilomètric 5,75 presenta u trencant a mà esquerra que versa direcció el mas la Roureda, seguint direcció sud i creuant el riu Mèder s'arriba a una intersecció de camins, es segueix pel que avança direcció sud-oest, ascendint el direcció el mas Torroella indicat en cartells. Després de transcorre uns 300 metres a'arriba al mas i a l'ermita. | 116 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64933 | Llinda C/ del Pont, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-pont-21 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | La llinda de la porta data de 1790. Al damunt de la data es pot observar el que sembla una creu de terme. Cap altra casa d'aquest petit barri mostra elements tant destacables. La casa no mostra elements significatius, de fet s'ha arrebossat i pintat completament. | 08247-73 | Barri del Pont | És una de les cases del barri que es configura al costat esquerra del riu, al lateral del nucli del poble.Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9090300,2.1901800 | 432837 | 4639993 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64933-foto-08247-73-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64934 | Llinda C/ del Puig, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-c-del-puig-22 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Es troba formant part del llinda de la porta principal, localitzat al carrer del Mil·lenari, 1, amb una inscripció que mostra la data de construcció, '1736'. La resta de la casa ha viscut moltes modificacions, actualment es troba arrebossada i pintada completament. En la façana de carrer del Puig hi ha dues finestres, del primer i segon pis, amb bancals i llindes de pedra. En la llinda del segon pis s'observa una decoració a partir d'un arc conopial i una creu central. A banda i banda de la creu es configura la data 1737. | 08247-74 | Centre urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9114400,2.1884600 | 432697 | 4640262 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64934-foto-08247-74-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64935 | Llinda finestra C/ de Baix, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-finestra-c-de-baix-2 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. | XVIII | A la casa del C/ de Baix, núm. 2, els seus orígens es poden observar en els finestrals del primer pis com a la llinda i els brancals de pedra originals. Pel que fa a l'entrada, actualment ha estat reduïda, i arrebossada, per la qual cosa no es pot apreciar la forma original de l'accés a la casa. La llinda de la finestra dreta, dona més informació, ja que es pot llegir '1714', segurament el moment de la construcció de la casa original. | 08247-75 | Centre Urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9105000,2.1889600 | 432737 | 4640157 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64935-foto-08247-75-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64936 | Casa del C/ de Baix, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-baix-3 | XX | La casa, en el seu estat actual, presenta una planta baixa i dos pisos, amb una coberta a dues aigües orientada nord-sud. Una de les façanes de la casa dona a la plaça de l'Església, i l'altre al carrer Major, on hi ha el jardí. De la casa en destaquen les decoracions als brancals i llindes de les finestres i especialment les balconeres amb tres arcs, del segon pis i presents a les dues façanes. A la façana del carrer Major dos medallons amb garlandes indiquen 'any' '1919', data de la construcció, i a la plaça de l'Església dos medallons idèntics als anteriors mostren 'any' '1997', moment de la restauració de l'edifici. | 08247-76 | Centre urbà | Es tracta d'una casa d'inspiració modernista reformada i integrant diversos edificis. El 1919 Jaciment Codina va comprar tres edificis al carrer de Baix i dos d'ells van ser reformats en la corrent modernista. La tercera casa es manté com un edifici independent. En els baixos d'aquesta casa és on hi havia el negoci, estanc, roba, etc., de la família Aliberch. En els baixos de la casa reformada hi havia un sabater. La propietat en la seva totalitat va ser restaurada el 1997. Les dates de la primera reforma i la segona reforma són presents en els medallons que es poden veure a la façana del carrer de Baix i del carrer Major. | 41.9105200,2.1887300 | 432718 | 4640160 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64936-foto-08247-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64936-foto-08247-76-3.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 105 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64937 | Ca L'Escaldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaldat | https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/a-cada-casa-el-seu-nom/ | XVIII | Casa amb una reforma important en les últimes dècades. En ella hi ha una linda amb diversos elements cristians i la data '1761', marcant la data de la construcció original de la casa. L'edifici mostra altres dates i elements de factura moderna que no s'ha inclòs en el recull, però que permeten resseguir l'evolució de la propietat. | 08247-77 | C/ Nou, 18 | El nom prové del fet que durant el transport des de les guixeres del poble, concretament les de la carretera de Muntanyola, el burro, que era l'animal de càrrega de l'època, es va escaldar. La casa de l'amo seria Ca l'Escaldat. | 41.9084400,2.1889600 | 432735 | 4639929 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64937-foto-08247-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64937-foto-08247-77-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64938 | Casa del C/ de Balmes, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-balmes-4 | Font, J. (2002), 'Un segle de canvis i permanències a Osona: d'entorn rural-urbà a comarca-ciutat', Ausa XX, 150. Santi, P. (1995) Estructures econòmiques i evolució del món rural osonenc al llarg dels segles XVIII, XIX i primer terç del XX, Societat Catalana d'economia, Anuari, Vol. 2. | XVIII | Es tracta d'una casa molt reformada però que manté elements originals com són el portal adovellat, una de les úniques o única casa del poble que el manté, així com la decoració de les llindes de les finestres en forma d'arc conopial, que comparteix amb la casa del número 2 del mateix carrer. | 08247-78 | Centre Urbà | Aquestes cases corresponen a un moment de creixement general a la comarca d'Osona, que comença al segle XVII i que continua al s. XVIII, conformant els trets que tindrà Osona durant l'època contemporània. Santa Eulàlia es veu en les dades, passaria d'una població de 408 habitants, al 1718, a 883 habitants al 1860. Com a conseqüència d'aquesta situació aquesta etapa es caracteritza per la construcció de noves cases, moment de màxima edificació al voltant de l'església i per tot l'entorn circumdant. Així mateix, aquesta situació coincideix amb una bonança en l'agricultura que comporta l'ampliació i creació de moltes cases de pagès. Els municipis veuen l'inici de la seva fisonomia actual. | 41.9101100,2.1887000 | 432715 | 4640114 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64938-foto-08247-78-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64939 | Casa de Can Riera (Fàbrica de Llonganisses Magem) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-can-riera-fabrica-de-llonganisses-magem | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XIX | Casa de planta baixa i tres pisos en un cos i planta baixa i dos pisos en l'altre. Els dos cossos principals, que es conserven, estan coberts a dues aigües en pendent nord-sud. Llinda de fusta d'una casa que ha patit una gran reforma. La llinda presenta gravat l'any 1876. | 08247-79 | C/ Nou, 25-27 | Se sap que el negociant Mariano Magem Casacuberta, que alguns anys abans s'havia casat amb Mercè Tort Terricabres (la pubilla de can Riera), entre els anys 1898 i 1900, obrí una fàbrica d'elaboració de llonganisses a la casa que la família Tort posseïa al carrer Nou, número 33 (avui número 27). El matrimoni Magem-Tort, percebent la difusió que la indústria llonganissera anava adquirint des de les darreries del segle XIX, es va vendre el mas de la Morera per poder engegar la fàbrica de llonganisses. Durant les primeres dècades de funcionament de l'obrador, la fabricació de llonganisses es feia manual, amb l'ajut d'una mula que amb la seva força accionava una primitiva maquinària de trinxar i pastar la carn. A les primeries dels anys vint, amb l'arribada de l'electricitat al poble, la fabricació es mecanitzà i s'utilitzaven màquines de trinxar, mesclar o amassar, la de tallar la cansalada en daus i les embotidores. A can Riera es treballava de novembre a març, aprofitant els freds de l'hivern, i durant els mesos d'estiu es gestionaven les vendes. La carn de porc l'anaven a buscar a Sils (la Selva); a cada viatge que feien portaven entre dues i tres tones de carn; també en compraven a les cases i masos del terme municipal i de Muntanyola. Hem de tenir en compte que la majoria de cases de pagès criaven porcs per a engreix i per a consum propi i que la venda dels porcells generava uns ingressos extres que anaven d'allò més bé per a les migrades economies familiars. Per això, sovint, venien els millors animals i es quedaven els més magres per a l'autoconsum. A part de la carn, s'empraven budells (importats majoritàriament de Chicago, EUA), sal (Cardona), pebre (Singapur) i altres espècies conservants, com el salnitre (Índia i Egipte). La fàbrica de can Riera donava feina a tots els membres de la família, un mosso i a algunes noies del poble (en total una vintena de treballadors); també disposava d'un parell d'agents comercials que viatjaven arreu de l'Estat. Entorn dels anys trenta delsegle passat els treballadors llonganissaires cobraven entre 20 i 50 pessetes setmanals. Les dones ajudants i les que lligaven les llonganisses guanyaven de 20 a 25 pessetes; i les que embotien i els homes arribaven a 50 pessetes setmanals. Com que la indústria de les llonganisses era molt estacional, de novembre a març, en les èpoques de major activitat es contractaven noies, majoritàriament de pagès, que complementaven el treball agrícola de l'estiu amb l'elaboració de llonganisses a l'hivern. En 1915 va morir Mariano Magem i el va substituir al capdavant del negoci familiar el seu fill, Andreu Magem. La fàbrica va funcionar normalment fins a l'inici de la Guerra Civil. Amb l'esclat revolucionari, Andreu Magemva haver de fugir per por de les possibles represàlies dels milicians de la CNT-FAI, i la fàbrica esva paralitzar, amb la qual cosa es van perdre bona part de les comandes pendents de cobrament. Les dificultats financeres derivades de la conjuntura de guerra, juntament amb la delicada salut d'Andreu Magem, que havia estat reclòs a la presó, foren determinants perquè poc després de l'acabament del conflicte s'arrendés la fàbrica a la societat vigatana Guàrdia i Morral. Els nous propietaris van contractar sis o set treballadors, sobretot noies, que feien el torn del matí.L'obrador va funcionar un parell d'hiverns més; però, com que les expectatives econòmiques no satisferen els arrendadors, va acabar tancant. Sembla que aquests llonganissaires vigatans van comprar la patent a la famíliaMagem i es van traslladar a Vic, on van arrendar la fàbrica de llonganisses de can Riera, a la carretera de Berga. | 41.9083000,2.1888900 | 432729 | 4639913 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64939-foto-08247-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64939-foto-08247-79-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64940 | Can Xemener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xemener | https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/a-cada-casa-el-seu-nom/ | Casa amb la façana principal al carrer Nou, amb coberta en dues aigües en pendent a les façanes llargues. La construcció, popular, és molt senzilla, però manté els trets característics de les construccions pageses urbanes. En el lateral dret i a la part posterior manté construccions annexes. | 08247-80 | C/ Nou, 34 | Típica casa del carrer, masies urbanes establertes a l'accés del poble, carrer Nou. És cal Xemener, ja que l'antic propietari es guanyava la vida venent la mel dels eixams d'abelles, per tant el nom de la casa és en honor a les eixams de les abelles. | 41.9083600,2.1881600 | 432669 | 4639920 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64940-foto-08247-80-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 64941 | Fons documental del Bisbat de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-bisbat-de-vic | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic</p> | XIV-XVIII | <p>Les visites pastorals a Santa Eulàlia de Riuprimer són una de les més importants fonts d'informació, ja que l'arxiu municipal va ser cremat durant la guerra del francès. En aquest documents es conserva una gran quantitat de dades tant de l'església, com del culte i per tant dels feligresos i les tradicions del poble, des del segle XIV. La primera visita pastoral de la que es té constància és de l'any 1333, al llarg dels segles els bisbes o els seus delegats realitzen regularment visites pastorals, fins ben entrat el segle XVIII encara eren fetes en català. En aquells decennis finals de segle, la presència de bisbes i de capellans d'origen castellà, acaba imposant l'idioma, de resultes de la progressiva implantació del Decret de Nova Planta.</p> | 08247-81 | Arxiu Episcopal | <p>Les visites pastorals van ser una eina de l'església per instaurar un ordre social i una religió homogènia i unitària, a més de proporcionar un coneixement del territori. De la mateixa manera, permetien als bisbats conèixer el estat material i espirituals del seus territoris i mostrar la seva autoritat. Van ser molt importants en moments de reformes, com va ser després del Concili de Basilea (1445) o el Concili de Trento (1545-1563), ja que aquestes servien per a corregir l'ortodòxia, aplaudir els bons costums, així com revisar la documentació parroquial.</p> | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Pilar Camañes | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64942 | Mas La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-riera | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23997 | XIII | Actualment es tracte d'un mas amb moltes ampliacions i edificis annexos. L'edifici principal és de planta baixa i dos pisos amb una teulada a dos aigües orientada nord-sud. A la façana principal, que dóna a un petit patí empedrat, lliça, tancat per un portal. La porta principal és adovellada i alguna de les finestres presenten decoració esculpida en forma d'arc conopial. En el pis superior al costat esquerre de la façana hi ha una galeria amb dos arcs rebaixats. La façana de llevant, que ha conservat la fesomia del moment de la construcció d'aquest cos, mostra de nou diverses finestres amb decoració en arc conopial. Per tant, la reforma d'aquest cos central s'ha de situar durat els segles XVII-XVIII. Al nord i a l'est, l'edifici principal presenta dos annexos relacionats amb la casa, de factura més senzilla i amb una altura un pis inferior al cos principal. A més, a tot l'entorn hi ha altres edificis secundaris en força mal estat de conservació. | 08247-82 | Vessant est dels Plans | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim al segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies: entre ells en Riera. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs entre ells lo mas Riera. | 41.9050900,2.1833500 | 432266 | 4639561 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64942-foto-08247-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64942-foto-08247-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | El mas la Riera es troba en el costat de ponent de la vall que configura la Riera de Muntayola a l'arribar a Santa Eulàlia. A l'agafar la carretera de Muntanyola, BV4317 a Santa Eulàlia i en direcció Muntayola, en el punt quilomètric 0,5 hi ha un trenant a mà dreta dóna lloc a un camí que permet salvar el desnivell fins als Plans. Un cop agafat aquest tancant i transcorreguts uns 500 metres s'arriba al camí d'accés al mas. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64943 | Mas Puig de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puig-de-ventallola | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Número d'inventari 23993 | XI-XX | Es tracta actualment d'una construcció civil, però per les evidències arquitectòniques conservades del cos central de l'edifici, queda palès que inicialment era una torre quadrangular amb multitud d'ampliacions des de com a mínim el segle XI. A partir del segle XVI es considera ja una masia. Sembla que amb el terratrèmol de la candelera de 1428, que va afectar greument les construccions de la zona, hauria patit importants desperfectes i que serà a partir del segle XVI i durant les dues centúries posteriors que la casa es configura en una planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Per contra, tota la façana posterior rep les aigües d'una teulada inclinada en direcció oest. El portal era originalment adovellat, encara es conserven algunes de les pedres, però posteriorment, per accedir amb els carruatges es va alçar prenent la forma de llinda actual. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos. El mas és de grans dimensions i es poden observar diversos trams constructius, des de la torre central i concèntricament cap a l'exterior i cap a la part posterior, de manera que la casa s'anava ampliant lateralment. A l'interior es van evidenciant les diverses façanes amortitzades, amb les seves obertures tapiades per raons de funcionalitat. Els extrems del mas presenten uns carreus de factura diferent, i alguns sectors de totxo, especialment llindes i brancals i en l'ala nord, d'una alçada inferior i finalment acabada amb aquest tipus de construcció. Al costat del portal hi ha un pujador de cavalls. A migdia s'obren unes galeries que formen part del mateix cos de la casa, fetes amb arc de mig punt rebaixat a nivell del primer i segons pis. Pel que fa a les finestres i llindes: en primer lloc, a les golfes hi ha una finestra geminada, amb una columna o mainell que aguanta dos petits arcs. Aquest tipus de finestra s'ha de remuntar al romànic o al gòtic; En segon lloc a la façana principal hi ha diverses llindes amb dates de reforma del mas, de més antiga a més nova trobem en primer lloc la llinda principal del mas amb un creu central i es llegeix 'PVIG VENTALLOLA 1673'. En una finestra del primer pis de l'extrem dret de la façana la llinda ens aporta la data 1676, mentre que en el mateix pis, però en l'extrem oposat, en la galeria, la data de la llinda de la finestra té inscrit l'any 1684. Per últim, en aquesta façana principal, damunt de la porta hi ha un element ornamental amb un turó i damunt una creu central i el text 'PVIG 1656'. En la façana posterior en el primer pis hi ha una gran finestra a mb una gran llinda que llegeix 'ANTONI DALAMU' l'abreviatura cristina 'IHS' i una creu dins d'un oval decorat, amb la data 1671. En el terrat de l'extrem dret de la façana principal hi ha un element ornamental realitzat amb ferro i la data 1844. Dóna accés a dependències secundaries. Davant de la casa hi ha actualment una zona enjardinada que originalment era l'era, a l'extrem oposat, a l'est, hi ha una zona d'aparcament i magatzem, que era una de les masoveres de la casa.La masia està totalment reformada, en bon estat i s'utilitza com a residència actualment. | 08247-83 | Puig de Ventallola | Santa Eulàlia de Riuprimer ha tingut històricament tres cases fortes, una el Puig, ara Mas Ventallola, el mas Torroella i l'altre Torreferrada. El mas Ventallola, més coneguda com a Puig de Ventallola, fent una composició de l'evolució del seu nom, està ubicada sobre un turonet, al nord-est del nucli urbà. La casa es documenta des del segle XI, però les restes ceràmiques trobades al seu voltant, mostren una ocupació anterior, fins a arribar a època romana. Durant el segle X en l'indret es situa la domus de Tolosa, segurament antecessora del mas. Dins de la seva evolució s'han registrat diversos habitants, des de la família Muntanyola, desprès els Dosrius, al casar-se l'hereva dels Muntanyola amb Pere Dosrius, família que eren els castlans del Castell de Muntanyola. Al 1339 el bisbe va protestar perquè les obres de fortificació que es feien en el castell anaven en contra de la senyoria episcopal. No ha quedat documentat quan van marxar de la casa els senyors de Muntanyola, podria ser a causa del despoblament i lluites dels pagesos contra els senyors iniciades a mitjan segle XV, la Guerra dels Remences. L'any 1515 s'esmenta ja com a simple mas i en el fogatge de 1553 apareix Gabriel Boscàs com a propietari del mas Puig. En aquell mateix segle hi residia ja una branca de la família Dalmau, segurament procedent del mas Dalmau de Muntanyola, parròquia de Santa Eulàlia. Per això en el segle XVI trobem a Santa Eulàlia als masos Dalmau del Bosc i Dalmau del Puig. Una pubilla de la família Dalmau, el 1657, es va casar amb Antoni Ventallola i Rocafiguera, del mas Ventallola de Centelles, i per això aviat el mas va deixar de dir-se Dalmau del Puig per a prendre el nom de Ventallola. Durant part dels segles XVI i XVII els Dalmau del Puig van actuar com a procuradors del bisbe en el terme de Torroella, documentat a partir de l'extracte de les visites pastorals. Els Dalamu i els Ventallola van comprar, al llarg dels anys, moltes propietats del terme, entre elles Torreferrada o Torrents. En el Puig de Ventallola els Dalmau van deixar moltes evidències de les ampliacions del segle XVII en la figura d'Antoni Dalmau, que apareix inscrit en la llinda de la façana posterior. Amb la guerra del francès la casa va quedar en un estat de ruïna gairebé total, abandonada fins al 1813. De nou és reconstruït pels Ventallola, que sembla que a principi de segle XX, per qüestions matrimonials, emparenten amb els Oms, propietaris del mas fins al 1960. A partir de 1983 el nou propietari inicia treballs per tornar a tenir l'esplendor perdut del mas, quedant totalment restaurat. El Sr. Serra ha recuperat tot el que ha pogut de l'antiga documentació i ha enriquit el mas amb un escaient mobiliari, unes magnífiques pintures de Francesc Pla, el Vigatà, i altres complements i una bona biblioteca. Dins de les seves dependències annexes es trobava, fins el segle XVII, la capella de Sant Iscle de Tolosa, en relació a l'antiga domus. Sembla que a l'entorn de 1670 es perd el rastre sobre aquest element arquitectònic. Per altra banda, també es coneix l'existència d'un molí fariner que va ser destruït entre l'abril i el juny de 1809, en el marc del Guerra del Francès (1808-1814). Es localitzava en el punt conegut com el Camp del Molí de Ventallola, a tocar la Font Gran. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64943-foto-08247-83-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situat dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. El camí original d'accés era a partir del què avui és el carrer del Puig, que ascendia per la cara sud del Puig fins a la façana principal del mas, per un camí empedrat. Actualment es pot arribar al mas per dos camins a l'est i oest del Puig, des de la carretera BV-4316, en direcció el pla de la Rovira. | 94|98|119|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64945 | LLinda de porta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-porta-0 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVII | Es tracta d'una gran llinda decorada amb un arc conopial esculpit en la part superior. En els extrems inferiors, on arrenquen els brancals, hi ha esculpits dos bustos. El de l'esquerre respon a una figura femenina amb un pentinat recollit sobre el cap configurant una tannara. La figura de la dreta és masculina i en destaca la barba prominent que cobreix tota la part inferior del bust. | 08247-85 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb una de les primeres ampliacions del mas, durant el segle XVII, ja que s'obra en el mur del que seria l'edifici quadrangular original, al qual s'accedeix per la porta principal del mas, a mà esquerra. | 41.9125900,2.1871500 | 432589 | 4640391 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64945-foto-08247-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64946 | Barraca Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ventallola | XIX | Necessita ser restaurada | Es tracta d'una barraca rectangular, de c. 4 metres de llarg, adossada a la terrassa superior del camp. És una construcció de bona factura, amb una porta parcialment tapiada i l'interior reomplert. Sembla que en la part posterior presentava una fornícula i obertura superior, possiblement per utilitzar-la coma xemeneia. La coberta, a partir d'aproximació de filades, presenta un mal estat de conservació. | 08247-86 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb l'expansió de la vinya en el territori català per l'elaboració d'aiguardents i posteriorment durant l'etapa de la fil·loxera a Europa (S. XVIII i XIX). Qualsevol zona de vessant era aterrassada per plantar-hi ceps. | 41.9151400,2.1833100 | 432274 | 4640677 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64946-foto-08247-86-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situada dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. A partir del mas Ventallola, seguint per la carretera que puja a la Rovira, es localitza a l'esquerra una zona de petits camps aterrassats, la barraca es troba en aquesta zona. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64947 | Barraca Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-ventallola-0 | XVIII-XIX | Necessita ser restaurada | Es tracta d'una barraca rectangular, de c. 2,5 metres de llarg. Està adossada a la terrassa superior del camp i presenta un estat de conservació molt precària. La porta està al costat dret de la façana. A l'interior, la construcció mostra la caiguda parcial de la coberta a partir de lloses. | 08247-87 | Puig de Ventallola | S'ha de relacionar amb l'expansió de la vinya en el territori català per l'elaboració d'aiguardents i posteriorment durant l'etapa de la fil·loxera a Europa (S. XVIII i XIX). Qualsevol zona de vessant era aterrassada per plantar-hi ceps. | 41.9143700,2.1832400 | 432267 | 4640591 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64947-foto-08247-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64947-foto-08247-87-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Es troba situada dalt del Puig, al nord-est del nucli urbà de Santa Eulàlia. A partir del mas Ventallola, seguint per la carretera que puja a la Rovira, es localitza a l'esquerra una zona de petits camps aterrassats, la barraca es troba en aquesta zona. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64948 | Gegants i caps grossos de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-caps-grossos-de-santa-eulalia | XX-XXI | Els gegants de Santa Eulàlia, l'Eulàlia i en Sebastià, són dues imatges festives que representen un home i una dona. Les seves característiques més importants són que tenen els caps i altres elements fets de cartró-pedra, van vestits amb robes elegants i formals: ella amb una faldilla de vellut vermell, faixa negre i camisa blanca, al coll un collaret de perles; i ell amb armilla, faixa a la cintura, pantalons negres i corbata vermella, a la mà dreta porta un gaiat. Pel què fa als capgrossos, els tres són de cartó-pedra: el Rouret és de color ataronjat i llavis vermells, en destaquen els ulls sortits i el cabell fet de fulles de roure; la Marga Blava té el mateix patró de cap que l'anterior, però aquest cop els colors juguen amb el gris i blau, com l'element geològic que representa. Els cabells estan fets de roba. Per últim, en Gira-rocs és de dimensions més grans, presenta una barba pintada i un barret d'ala ample. | 08247-88 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Entre el 1990 i el 1994, els nens més grans de l'escola, amb l'ajut de Concepció i Xavier Maymó i amb el suport econòmics de l'ajuntament, realitzen el projecte i construcció dels gegants del poble. El 23 d'abril de 1994 se celebra una festa a l'escola amb la participació de molta gent, preparada per diverses comissions, per tal de posar nom als gegants i, després, cedir-los al poble. Els gegants van ser batejats, amb els noms de Eulàlia i Sebastià, per Mn. Pere Rafart i Coma. Testimonis de l'acte hi van assistir l'alcalde, Sr. Ramon Prat, la directora de l'escola, Sra. Carme Alemany, i el jutge de pau, Sr. Albert Vilademunt. Van ser apadrinats pels gegants de Rubí, amb qui sempre hi va haver molts relació. Els geganters i els grallers van visitar durant un parell d'anys molts pobles de la geografia catalana. Però la festa més important va ser la I Trobada Gegantera de Santa Eulàlia de Riuprimer, que, amb la participació d'una vintena de colles, es va celebrar al municipi el dia 1 d'octubre de 1995. El 2015, en la celebració de la IV Fira Santulària, dins la Festa Major d'hivern, es celebren els 20 anys dels gegants i una reestrena dels mateixos, un cop reparats. A més s'aprofita per fer una crida per reactivar la colla gegantera, dissolta en aquells moments. En la mateixa fira es presenta el primer capgròs del poble, en Rouret, fet de nou pels alumnes de l'escola municipal El Roure Gros. El 2016, durant la cercavila de gegants de la fira de Santaulària es va exhibir la capgrossa Marga Blava, inspirada en les margues eocèniques típiques de la plana de Vic. De nou la capgrossa va ser feta pels infants de l'escola municipal. Per últim, durant la VI Fira de Santaulària, el 2018, es va presentar el darrer dels capgrossos del poble, en Gira-Rocs, inspirat en el bandoler local. La figura d'aquest bandoler va ser estudiada pels alumnes d'educació infantil de l'escola El Roure Gros, els quals posteriorment van crear el capgròs. En Gira-rocs va ser un bandoler nascut a Santa Eulàlia, contretament al barri del Pont, en una casa que ja no existeix. Finalment va ser penjat a la plaça Major de Vic.. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64948-foto-08247-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 64949 | Mas El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-soler | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, nº inventari 23998 | XII | La Masia es troba a la part sud-est del nucli urbà històric, molt a prop de la parròquia. Està formada per diversos edificis, dels quals el principal es pròpiament la masia, de planta rectangular, amb la façana principal formada per un portal adovellat. La primera planta, originalment un porxo obert, és avui un espai tancat i d'habitat de la casa. Un segon pis, a diferents alçades, ofereix una teulada a diverses aigües. A la part posterior de l'edifici principal, creix una construcció de planta baixa i un pis, cobert a dues aigües. Una segona construcció, a l'est de la masia, correspon a un cobert, de grans dimensions, on avui dia es conserva una part de les eines tradicionals de pagès, i a la mateixa vegada fa la funció de paller. A ell s'hi adossen diversos afegits, fets servir com a magatzems o garatges. La part central del terreny servia com a era de batre, que va ser reduïda per la re-urbanització de l'entorn que es va executar al 1997. Aquesta modificació no va ser l'única, ja que la part de l'hort queda separada de la masia, amb la creació d'un nou carrer, i es destrueixen els annexos ja descrits. Aquesta remodelació transformà el seu entorn, ja que es començà a envoltar de nous habitatges, que han anat ocupant els terrenys circumdants, com són l'escola infantil, el Petit Roure, o diferents propietats privades. | 08247-89 | C/ del Soler, 3 | Antiga masia registrada al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, en el qual consta Francesch Soler com habitant del mas. La masia presenta diferents etapes constructives i ha experimentat diverses transformacions, les més recents l'any 1997, en que el entorns es varen urbanitzar i es va obrir un carrer davant la casa, separant-la de l'hort i afectant una part de l'era i desapareixent les corts destinades als porcs, a les truges i als vedells i reformant les façana, deixant-la de pedra vista. La família Molas-Pajarols, actual propietària del mas, hereva de tres generacions de masovers, als anys setanta van accedir a comprar la casa, així com part de les terres del mas als Abadal. | 41.9102200,2.1898400 | 432810 | 4640125 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64949-foto-08247-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64949-foto-08247-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64951 | Col·lecció procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-procedent-de-santa-eulalia-de-riuprimer | <p>Amenós Martínez, LL. (2005), Hostiers i neulers medievals del Museu Episcopal de Vic, Quaderns del Museu Episcopal de Vic, vol. 1. Catàleg del Museu Episcopal de Vic: https://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/forja/hostier-mev-8096 Fitxes de registre del Museu Episcopal de Vic.</p> | <p>Conjunt de cinc peces conservades al Museu Episcopal de Vic. Dins d'aquest conjunt de peces hi ha dos destrals d'època neolítica, de pedra. La primera, és de pedra basàltica, molt plana i amb unes mides de 7,5 x 4 x 1,5cm, de la que no es coneix la seva localització exacta dins del terme municipal. La segona, és de forma triangular, de 4 x 3,5 x 1,5cm i localitzada al Mas El Marcer. Una altra de les peces dipositades al Museu és un punxó d'os fragmentat, de 7,6 x 2,3 x 0,4cm. La quarta peça, és un hostier de ferro burinat, cisella i punxonat, localitzat al municipi, del segle XIV. Es tracta d'un motlle amb quatre hostiers gravats en negatiu, dos de laterals de grans dimensiones, 9,1cm, i dos de centrals, de 3,1cm. La forma gran de l'esquerra presenta el Crist de la Pietat, envoltat del atributs de la Passió i encerclat per una orla epigràfica. La forma de la dreta, conté el Crist Crucificat a la creu envoltat també d'una orla epigràfica. Segons la documentació del museu és una peça excepcional tant per la iconografia, com pels dibuixos i la seva qualitat. L'última de les peces és un gravat sobre seda blanca amb una representació de Santa Caterina, de 82 x 59cm.</p> | 08247-91 | Museu Episcopal de Vic | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64951-foto-08247-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Pilar Camañes | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64952 | Mas Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-planes | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Les Planes és un mas situat a la vessant nord-est del Serrat del les Comunes, orientat est-oest i amb la façana principal a l'oest. És un mas de factura senzilla, el cos principal és de planta baixa i dos pisos, amb la teulada a dues aigües i orientada nord-sud. La porta principal és a partir d'un arc rebaixat amb una pedra central on es llegeix: [VICENS NOGUE- RA FECIT ANY 1808 LSPS] La inscripció va acompanyada d'una creu de terme. El cos central de l'edifici està complementat d'altres construccions annexes. | 08247-92 | Vessant nord del Serrat les Comunes | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVIII, segons les dades disponibles. En la llista dels joves de Santa Eulàlia de Riuprimer i masos circumdants que van morir durant el període 1936-1939, mobilitzats al front de guerra, apareix el nom d'un jove del mas les Planes, Josep Corretja Guiteras. | 41.9063000,2.1920100 | 432986 | 4639689 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64952-foto-08247-92-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Un cop passat el pont de Santa Eulàlia direcció sud, es deixa el carrer nou a la dreta i es prossegueix per l'esquerra fins a creuar, per un pas, la riera de Muntanyola. Tot seguit es segueix per la dreta per un camí en pendent fins al mas les Planes. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64953 | Goig de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-eulalia | https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/07/goigs-santa-eulalia-patrona-de-santa.html | XX | El goig a Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Riuprimer, manté la tipologia seguida per els goigs, amb una composició tipogràfica amb una orla que emmarca el document escrit, el text es presenta en dos columnes i per una sola cara. La imatge de l'advocació es presenta centrada a la part superior, correspon a Santa Eulàlia de Mérida, patrona del municipi i just per sota la partitura. En la meitat inferior hi ha la lletra del goig acompanyada del paràgraf amb informació tècnica: Lletra del mestre/Josep Taxés./Música de mossèn Joan Bajon./Dedicats al Poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. Impresa per l'Impremta Ausetana de Vic. El goig original es conserva a la Biblioteca de Catalunya. | 08247-93 | Biblioteca de Catalunya | L'existència dels goigs es remunta com a mínim al segle XII, on la literatura medieval ja mostrava peces que enaltien els goigs de la Mare de Déu, acompanyades d'una petició d'un favor o de protecció. Són cançons per ser cantades de manera col·lectiva, i malgrat inicialment es dedicaven a ocasions especials, més tard es van generalitzar. Les impressions d'aquests versos, comparteixen la designació de goig i originalment no presentaven partitura, ja que no tenien una musica associada, i tothom la coneixia. Més endavant, els goigs presenten partitura | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Lletra del mestre/Josep Taxés./Música de mossèn Joan Bajon | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64954 | La Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vila-5 | Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23994 | XVIII | Es tracte d'un gran mas a quatre aigües, de planta baixa i dos pisos. La façana principal està oberta a migdia. La majoria d'obertures de la casa són a partir de brancals i llindes de pedra, mentre que la porta principal adovellada aporta la data de 1798. A ponent de l'edifici hi ha unes galeries a l'alçada de la planta principal, resulta una de les construccions annexes més destacables. També s'ha de destacar la construcció de l'era de la casa, davant de la façana principal, sobre d'una gran volta de pedra, a sota hi ha la cisterna. | 08247-94 | Pla de Palou | Segons les dades disponibles la construcció del mas es realitza a finals del segle XVIII. Aquest mas és hereu del mas Mitjà, en un moment determinat els propietaris van construir un nou habitatge on es van traslladar, passant amb el temps a abandonar-se el més antic. Actualment, es habitat per la familia Coma, procedents del Mas Coma, de Santa Eulàlia de Puigoriol. Els Coma van comprar la vila al segle XIX. | 41.9256700,2.2060800 | 434173 | 4641828 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64954-foto-08247-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64954-foto-08247-94-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts 1,5 quilòmetres hi ha un trencant a l'esquerra que permet arribar fins al mas, edificat damunt d'un turó, al nord del mas Mitjà. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64955 | El Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mitja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23996 | XIII | Mas abandonat, en estat de ruïna | Mas abandonat, que pertany al mas la Vila. Es troba en molt mal estat de conservació. És una construcció dalt d'un petit turó i sobre la roca, de planta baixa i un pis, amb la façana principal orientada a llevant i una teulada orientada nord-sud. La porta principal actual presenta una llinda de fusta, mentre que algunes de els finestres de l'edifici, amb llinda de pedra, mostren una decoració esculpida en forma d'arc conopial. Aquest cos principal sembla que seria resultat d'una ampliació o reforma dels segles XVII o XVIII. Adossats a la façana principal hi ha annexos de diversa entitat que configuraven un petit pati frontal, lliça, on s'accedia per un portal avançat. | 08247-95 | Pla de Palou | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XIII, segons les dades disponibles. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre ells lo mas Mitjà. (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). El cens que tenia Santa Eulàlia l'any 1553, era de nou de unes 20 famílies, entre elles hi havia la de Pere Mijà, que podem relacionar amb aquest mas. (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9240000,2.2053300 | 434109 | 4641643 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64955-foto-08247-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64955-foto-08247-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 5 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà dreta que porta al Soler Botei. Ara bé, el primer trencant a la dreta porta als masos pertanyents a Santa Eulàlia, de la zona del Pla de Palou. Transcorreguts 1,4 quilòmetres hi ha un trencant a l'esquerra que permet arribar fins al mas, edificat damunt d'un turó | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64956 | Can Cutillaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cutillaire | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVIII | Aquest mas ha patit recentment una gran reforma. Tot i així, manté l'estructura del cos central, a partir d'una planta baixa i dos pisos, en què les portes i finestres presenten brancals i llindes de pedra. La façana principal s'obra a migdia. La coberta és de dues aigües amb pendent a est i oest. El cos central té un annex a llevant, que és avui un magatzem. A la part nord de la casa hi ha un nou annex, en els dos casos amb cobertes a una sola aigua. | 08247-96 | Pla de la Rovira | L'origen de la casa s'ha de remuntar com a mínim fins al segle XVII, segons les dades disponibles. En la llista dels joves de Santa Eulàlia de Riuprimer i masos circumdants que van morir durant el període 1936-1939, mobilitzats al front de guerra,apareix el nom d'un jove del mas Cotillaire,Sebastià Deordal Vilaregut. | 41.9244000,2.1750900 | 431602 | 4641711 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64956-foto-08247-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64956-foto-08247-96-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 8 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d'Oló hi ha un trencant a mà dreta, la primera casa que es troba és el mas la Codina, passat aquest, a mà dreta hi ha un trencant que porta a mas Magem, a 0,6 quilòmetres. Des d'aquest punt s'ha de seguit uns 0,5 quilòmetres fins a Can Cotillaire. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64957 | Festa del Segar i el Batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre-0 | https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida | XX-XXI | El darrer dissabte de juliol o el primer d'agost es celebra la Festa del Segar i el Batre, en la que a les 7 del matí comencen les activitats al camp del Soler. L'inici està marcat pels segadors que fan la sega i al seu voltant artistes que pinten inspirant-se en el moment, paradetes i exposicions de diverses temàtiques (d'eines, maquinaries, etc.). Desprès de dinar, es fa el batre amb maquina i posteriorment es fa el paller. Una conferència i música tradicional posen fi a la jornada. | 08247-97 | Nucli urbà | Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta, moment en el que es veuen les últimes garbes i garberes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. Aquesta iniciativa neix amb una primera idea d'aconseguir una màquina antiga de batre, per part de Josep Franquesa, per acompanyar a un tractor antic que havia restaurat. La màquina de batre, de la marca Batlle i model 110, la van trobar a Prats de Lluçanès, i tres anys desprès, i amb diverses reparacions, va estar preparada per batre a la Festa, visitant també altres celebracions del mateix caire commemoratiu. En aquesta primera festa es van fer 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna, però va ser una reunió entre amics, que va anar creixent obrint-se a tothom, amb la col·laboració de l'Ajuntament. També ha tingut diferents ubicacions, fins que es va instal·lar al camp de sota l'Era del Soler, així com diversos formats d'un o dos dies depenent de l'any. Actualment, és fa el darrer dissabte de juliol o el primer d'agost (quan les feines del camp són menys intenses). Amb aquesta festano només les garberes tornen a Santa Eulàlia de Riuprimer, si no que és fa una transmissió de coneixements de grans a joves, que permet mantenir viva aquesta activitat i el record de temps passats. L'any 2016 es va celebrar el 20è aniversari de la festa, amb la creació d'un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre i la inauguració d'un monument commemoratiu. | 41.9101800,2.1907800 | 432888 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64957-foto-08247-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64958 | Font del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-metge | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Els relleus decoratius comencen a desaparèixer. | És una font feta de maó. Una base ampla aguanta una pica circular que ofereix la recollida de l'aigua dels dos brolladors accionables. L'estructura de maó més estreta, en forma de pilar, acaba amb una pedra esculpida en les seves quatre cares amb l'escut tradicional de Santa Eulàlia, amb l'ermita i els dos arbres. | 08247-98 | Nucli urbà | Es tracta d'una font moderna, construïda al costat del que era la casa del metge, avui dispensari municipal. Algunes persones d'aquell indret la coneixen com la «Font dels quatre cantons», perquè està situada a la cruïlla de dos carrers. | 41.9109200,2.1863900 | 432525 | 4640206 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64958-foto-08247-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 64959 | Parc de Ventallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-ventallola | XXI | El parc és a diversos nivells en direcció el Puig de Ventallola i el cementiri municipal. Ha permès donar continuïtat a la zona urbana des de l'Avinguda Osona i fins al límit de l'àrea urbana al carrer de Dalt. Presenta elements metàl·lics pensats perquè la vegetació els vagi cobrint i a zona més propera al carrer 11 de setembre, zona d'accés sud, hi ha un mirador alçat. | 08247-99 | Nucli urbà | Es tracte d'un parc modern, situat a l'extrem nord-est del nucli urbà i edificat durant l'any 2015, any en que es va inaugurar. | 41.9135500,2.1888800 | 432734 | 4640496 | 2015 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64959-foto-08247-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 64960 | Forn del Roure Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-roure-gros | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XVI-XVII | Presenta una situació de ruïna, invaït totalment per la vegetació | En el cas del forn del Roure Gros se'n conserva la cambra de combustió i bona part de la graella, feta de la mateixa terra o argila de l'entorn cuita. Per tant, la construcció del forn, en el marge va comportar que en les primeres coccions es configurés l'estructura del mateix. La Cambra de cocció no s'ha conservat, ja que era més perible pel propi fet d'omplir i buidar el propi forn de les peces que es coïen. | 08247-100 | Santa Eulàlia de Riuprimer | A santa Eulàlia i rodalies es té constància de l'existència de diversos forns d'obra per a l'elaboració i cuita de maons, teules, rajoles i altres peces en dels masos del Dalmau, la Vila, la Codina, les Casetes del Botei, del Roure Gros (ss. XVI-XVII) i el de can Noguera (l'origen del qual es remunta a la baixa Edat Mitjana). Aquests antics forns d'obra es van anar abandonant i van caure en desús com a conseqüència de l'especialització dels masos iniciada cap a finals del segle XVIII, i l'aparició de les primeres bòviles a mitjan segle XIX. | 41.9127800,2.1933800 | 433106 | 4640407 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64960-foto-08247-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Passat el quilòmetre 6 de la carretera BV-4316 direcció Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un trencant a mà esquerra que dona accés a un camp de conreu, abans d'arribar a la depuradora. En aquest camp, a l'esquerra es troba el Roure Gros i al seu constat hi ha les restes d'aquest forn ceràmic. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64961 | Guixera de Can Corretja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera-de-can-corretja | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. | XX | Abandonada, amb restes de deixalles pel seu entorn. | Es tracta de la guixera més important de què va disposar el poble. La seva zona d'extracció de guix es troba a la vessant sud-est del Pla de la Rovira, a la llera esquerra del torrent del Soler Botei, per tant la guixera de la Rovira. S'aprecia la llarga extracció de guix de la muntanya i les perforacions internes avui plenes de vegetació. En el següent desnivell de la muntanya es troba la part de transformació de la matèria primera. Diverses naus a diversos nivells permetien la cuita del guix i la posterior mòlta del mateix. L'ensacat i la sortida del producte acabat es realitzava per un nivell inferior, proper al parc de Ventallola. A l'oest d'aquestes naus preservades, es troben les evidències de les antigues dependències de manufactura de la guixera. Actualment totes les instal·lacions estan abandonades. | 08247-101 | A l'Est del municipi | El text de Madoz, en relació a la indústria, assenyalava l'explotació de forns de calç i pedreres de guix, en que en remarca l'abundància (amb un màxim de 15) i la qualitat, en el cas del guix, fins i tot per a fer-ne atuells i ornaments. De fet, la indústria extractiva de matèries primeres per a la construcció donava feina a força gent, ja que, a més de les persones que treballaven en l'extracció i la cuita de calç i de guix, calia sumar-hi les que s'ocupaven del transport (traginers) i de la neteja dels boscos per fer els feixos de llenya amb què coïen els materials. Es té constància que a Santa Eulàlia de Riuprimer s'explotaven pedreres de calç i guix des de la baixa Edat Mitjana. De guix n'hi havia al Forn (a la muntanya del Soler), a la muntanya de Sant Sebastià (a la finca del Soler Botei), a la costa de la Torre i a la finca de la Riera; i de calç, al racó del Forn de la Calç (a la finca del Vilar). A les costes de Sant Sebastià i de Muntanyola encara es veuen les entallades a la roca per a extreure la pedra de guix. La primera notícia sobre l'explotació de roques calcàries i guixos és de 1765, quan s'esmenta un forn de calç on treballaven quatre homes. En el cas de la Guixera de can Corretja, va ser Martí Corretja Amblàs de can Guixer, qui a principis de segle XX en va ser l'iniciador. Aleshores la pedra de guix s'extreia del Botei, es molia elèctricament al magatzem de fusta de can Bardolet de Vic i es coïa al forn del Soler. La pedra es transportava amb un carro articulat, que permetia de bolcar la càrrega fàcilment, i els sacs de guix, amb un carro de trabuc tirat per una mula; també disposaven d'un cavall per a feines de transport. Aquesta situació es va allargar fins als anys 1924-25, quan va arribar l'electricitat a Santa Eulàlia i es va poder extreure la pedra, moldre-la elèctricament i coure el guix al forn del Soler. A principis dels anys trenta van adquirir els primers camions i van ampliar les rutes de distribució de guix fins al Vallès Oriental i al Barcelonès. El forn Corretja, entre les feines d'extracció, transport i cuita, ocupava una quinzena llarga d'homes. Durant la Guerra Civil Espanyola la guixera de la família Corretja va ser col·lectivitzada i gestionada per un comitè de treballadors. Durant la postguerra, la Guixera va prendre el protagonisme industrial de la vila i ocupava una vintena llarga d'homes. La llenya de pi per a fer els feixos la compraven als propietaris dels boscos del voltant. La pedra de guix es continuava extraient de la muntanya del Soler i es coïa al mateix forn. Els trossos de guix arribaven en unes vagonetes de rails i els portaven a coure al forn; un cop cuits, tornaven cap a les vagonetes i es portaven cap a uns grans dipòsits a moldre, encara que, just quan abocaven les vagonetes, finalment a cabassos es tiraven cap a un molí que funcionava elèctricament. Un cop mòlt el guix s'ensacava a mà i cap a mitjans dels anys cinquanta ja es va fer mecànicament. En aquells anys es produïen entre 3.000 i 4.000 sacs setmanals de trenta quilos aproximadament (CORRETJA, 2005). Durant les dècades de 1970 i 1980, la Guixera (Yesos Corretja S.L.) funcionava normalment, amb una mitjana de vuit o deu treballadors i una producció de 15.000 sacs setmanals. De tota manera, la productivitat davallava i s'evidenciava la necessitat de portar a terme noves inversions per a la millora de les instal·lacions i la maquinària i així continuar essent competitius; una circumstància que, juntament amb l'aposta de l'empresa d'orientar-se cada vegada més a la distribució i venda de materials per a la construcció, arran de l'adquisició de can Foruny i de la fàbrica de La Bòvila, va ser determinant perquè el 15 d'agost de 1993 es traspassés el negoci a Manel Arias, que va continuar l'activitat fins a 1996, amb una plantilla de tres treballadors. | 41.9149400,2.1882400 | 432682 | 4640651 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64961-foto-08247-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Arribant a Santa Eulàlia, a la rotonda que dóna accés al nucli urbà, s'agafa l'avinguda Osona i, des d'aquí fins al carrer 11 de setembre fins arribar als peus del Puig de Ventallola. Des d'aquest punt s'agafa el camí que versa fins a l'actual cementiri municipal. Deixant el cementiri a l'esquerra s'arriba fins a un camp on s'aprecia ant la zona d'explotació com de manufactura del guix. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 64962 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-6 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23986. | XV-XX | L'edifici està situat al costat dret de l'església, de planta rectangular, amb teulada a dues vessants i fet a partir de pedra i morter. La seva façana, arrebossada amb ciment i sense pintar, es troba a la part oriental, on es pot observar l'accés principal, amb una porta de doble fulla, i a sobre d'ella un llindar amb una data gravada, '1665', moment de la reforma de l'edifici. A l'extrem dret de l'edifici hi ha una segona entrada, més senzilla. Tres obertures més s'observen al nivell de la primera planta, dues finestres als costats i al mig una porta amb un petit balcó. Actualment, només té una planta però havia disposat d'unes golfes, que es van amortitzar durant la seva remodelació als anys 80-90 del segle XX, moment en el que la teulada es rebaixa. A l'interior, la planta baixaha albergat, durant la seva història, diferents funcionalitats, actualment s'utilitza per fer l'exposició dels pessebres monumentals, al Nadal. El segon pis, al que també es pot accedir per una porta ubicada a la part occidental de l'edifici, s'hi troba una gran sala amb diferents utilitats al llarg del temps, com espai d'assaigs de caramelles. Altres espais que la formen són l'arxiu i un bany. L'espai destinat a habitatge, ubicat a la part de la plaça de les pedretes, està llogat. | 08247-102 | Plaça de la Rectoria | El moment de la seva construcció es desconegut. Les primeres noticies que es tenen d'aquest edifici són les que s'expliquen a la visita pastoral del 27 d'agost del 1442, on es mostra que a Santa Eulàlia de Riuprimer hi ha un l'hospitumdicteretorie que precisa d'inversions. Al 1665, sota les directrius del mossèn Pere Joan Estevanell, esfa una remodelació, deixen testimoni d'aquestes obres el llindar de la porta principal, on trobem una inscripció «Lo D Pere Joan Estevanell, R de Santa Eulària». Al 1861, es realitza una altre de les modificacions importants, amb la construcció d'un túnel que connectava l'església amb la rectoria. En el segle XX la Guerra Civil espanyola també va arribar al municipi, i gràcies a Mossèn Pere i a Josep Serra, es va salvar una bona part de l'arxiu parroquial, la custòdia, la vera creu (relíquia que conté, segons la tradició, fragments de la creu de Jesucrist), copons, calzes i altres relíquies. | 41.9101700,2.1892400 | 432760 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64962-foto-08247-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64962-foto-08247-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 64963 | Matraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matraca-0 | <p>ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XIX-XX | <p>En les intervencions de restauració de l'església de finals del segle XX i inicis del XXI, realitzades per part dels tècnics de la Diputació, un dels objectius principals va ser el campanar. Durant aquesta feina es va restaurar l'estructura del campanar, electrificar els batalls de les campanes, substituir l'escala d'accés i recuperar l'antiga matraca, entre d'altres. La matraca, també denominada popularment 'tenebra', és un instrument de fusta que substitueix del so de les campanes durant la Setmana Santa. Destaca per ser una de les poques que queden a Catalunya d'aquest tipus, en bon estat de conservació.</p> | 08247-103 | Plaça de l'Església, 5-15 | 41.9103800,2.1889900 | 432740 | 4640144 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Pilar Camañes | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 64964 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-3 | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Andreu i Oliver, A. (2011), Pregó de la festa major de Santa Eulàlia de Riuprimer, Ajuntament de Santa Eulàlia de Riuprimer. Http://patrimoni.gencat.cat/ca/ruta1714-0 | XX-XXI | El diumenge desprès de Pasqua, a l'Ermita de Sant Sebastià (Vic) s'hi fa l'aplec. Desprès de l'ofici religiós i ha un repic de campanes. Tot seguit hi ha una cantada de caramelles per part dels Cantaires de Riuprimer, davant de la porta de l'ermita, i posteriorment un dinar popular. A la tarda, normalment, hi ha audició de Sardanes. | 08247-104 | Ermita de Sant Sebastià | La capella de Sant Sebastià no té un origen clar, però sembla que va ser erigida molt probablement amb motiu d'una pesta, al voltant de 1520. En aquell moment i per aquesta causa es van construir un gran nombre d'ermites consagrades a aquest sant, tradicionalment protector de la pesta. Les primeres noticies escrites que hi ha sobre la seva existència són de l'any 1522, quan el bisbe de Vic, Joan de Tormo, autoritza que un recaptador pogués demanar caritat per a aquesta capella. És a partir de 1589 quan les noticies d'aquesta església són constants, dins de les visites parroquials, on ja s'estan celebrant aplecs i festes, com la de Sant Sebastià i Sant Roc. En aquest moment ja té una casa annexa, per l'ermità. Però, sens dubte, la rellevància del conjunt té les seves arrels en un fet històric molt rellevant com va ser 'El Pacte dels Vigatans', que va tenir lloc el 17 de maig de 1705. La trobada o reunió va ser convocada pel rector de Santa Eulàlia, Dr. Llorenç Tomàs i Costa. En la trobada es va decidir l'entrada de Catalunya a la guerra de successió a la corona hispànica, en suport a l'arxiduc Carles de la casa dels Habsburg, enfront de Felip d'Anjou, nét del rei borbó Lluís XIV de França. La guerra va concloure amb la presa de Barcelona per les forces borbòniques l'11 de setembre de 1714 i els posteriors decrets de Nova Planta. A finals del 2007, es va començar els tràmits per declarar aquest conjunt Bé Cultural Interès Nacional, sota el paraigües de l'associació Cultural EspaiCat, amb el suport d'una trentena d'ajuntaments de les comarca d'Osona i del municipi de Moià. Finalment, el 28 de gener de 2011 sortia publicat al DOGC (número 5806) la declaració de l'Ermita de sant Sebastià com a Bé Cultural d'interès Nacional en la categoria de lloc històric. Ha estat protagonista de nombrosos actes cultural, reivindicatius i socials organitzats des del municipi de Santa Eulàlia, com la celebració del 300 aniversari del pacte del vigatans, el 17 de maig de 2005. També d'altres que ja formen part de la tradició del poble com cada 10 de setembre la marxa dels vigatans, amb una columna que surt de Santa Eulàlia, la columna de la flama dels vigatans amb el penó de Llorenç Tomàs i Costa, o L'Aplec de Sant Sebastià, que és celebra el diumenge desprès de Pasqua. | 41.9110300,2.1879100 | 432651 | 4640217 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64964-foto-08247-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64964-foto-08247-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml