Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77975 | Ca l'Unyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lunyo | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1977). 'Cases que tenen història: Can Uñó', Anuari Local, núm. 15. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada i per la falta de manteniment. | Ca l'Unyó és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va afegir un gran volum perpendicular que complementava les funcions d'habitatge i agrícoles. Durant la segona meitat del segle XX es va construir un habitatge davant la masia, passant a complir les funcions de magatzem. La masia es composa de tres volums paral·lels que es desenvolupen de nord a sud, seguint el traçat de la carretera que discorre per ponent. El volum principal està situat a tramuntana, és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla. El portal i una finestra del pis són de pedra carejada, les altres dues finestres són arrebossades. A la part superior de la façana hi ha pintat un rellotge de sol inscrit: 'J 1942 U'. La façana de llevant presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, així com dues finestres al pis d'arc pla de pedra carejada i ampit motllurat. A la façana de tramuntana s'hi adossa un petit cobert d'un sol nivell d'alçat. A l'extrem de ponent d'aquest hi ha adossat el segon volum de forma perpendicular, de manera que les respectives façanes formen una 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan agrupades a l'extrem de gregal de la façana, amb el portal d'accés d'arc carpanell arrebossat. Les finestres del pis són d'arc pla arrebossat i les golfes s'obren amb una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. El pòrtic central és de majors dimensions i conserva la biga que fixava la corriola a la part superior. El pis comunicava amb el volum principal, mentre la planta baixa i les golfes tenien un ús agrícola. Seguint aquest volum en direcció migdia hi ha diversos cossos d'un i dos nivells d'alçat que també havien tingut un ús agrícola. El revestiment dels murs dels diferents volums es manté arrebossat amb morter de calç. A l'altre costat del barri que tanca la masia, hi ha un edifici que es correspon amb una lleteria, negoci familiar implantat durant el segle XX que no va prosperar. Presenta dos nivells situats en cotes diferents, pel que la part superior està alineada amb la carretera. Aquí hi ha tres grans obertures d'arc escarser arrebossat. En la seva proximitat hi ha les restes d'una antiga premsa de vi. Al rec que transcorre a llevant de la casa també s'hi conserven les restes del safareig, en mal estat de conservació i tapat de vegetació. | 08248-69 | Ctra. de Parets a Bigues | L'antiga denominació de Ca l'Unyó era mas Ratera, documentat a la zona des del segle XVI (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010: 22). Uns anys més tard, la família Ratera va emparentar amb els Unyó, el nom dels quals s'ha mantingut a la casa fins als nostres dies i els seus propietaris en són descendents. Durant el segle XVII, posseïa el mas Pere Pau Unyó, qui era un prohom del Consell de la Baronia de Montbui. Entre la segona meitat del segle XIX i principi del XX, Genís Unyó primer i el seu fill Josep després van adquirir noves terres, entre les quals contem el mas Sora de la Roca del Vallès a través del casament de Josep amb la seva cosina Teresa Calderó. Ja al segle XX va passar a formar part del patrimoni familiar la masia de Ca n'Artiguetes. Entre els anys 1916 i 1917 Josep Unyó va ser l'alcalde de Santa Eulàlia. | 41.6638300,2.2287300 | 435790 | 4612740 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78108 | Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-0 | VALLICROSA, J., dir. (2001). 'La capella perduda de Sant Joan', Ronçana, núm. 207. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Can Martí és una masia construïda durant el primer terç del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc escarser. El finestral central té sortida a un balcó de baranes forjades. A la façana principal i posterior les golfes s'obren amb dues petites obertures rectangulars. La resta d'obertures de l'edifici també són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç. Al voltant de la casa hi ha diverses naus agrícoles de construcció moderna. | 08248-202 | Camí del Bruguer | La casa de Can Martí la va fer construir Josep Martí i Molins durant el primer terç del segle XX. Expliquen que per la seva construcció es van fer servir pedres de l'antiga capella de Sant Joan. Els propietaris actuals en són descendents. | 41.6634300,2.2014300 | 433517 | 4612716 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78108-foto-08248-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78108-foto-08248-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78108-foto-08248-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78118 | Mina d'aigua de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-marti | XIX | A migdia de la masia de Can Martí, dins el torrent de Sant Joan, hi ha la boca d'una mina d'aigua que transcorre paral·lela al torrent. La boca és feta de pedra i presenta una llinda de pedra, sobre la qual s'hi amunteguen pedres sense lligar. Als brancals i al primer tram de la mina s'observa parament de maó. | 08248-212 | Torrent de Sant Joan | 41.6628100,2.2029100 | 433639 | 4612646 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78111 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-1 | VALLICROSA, J., dir. (2001). 'La capella perduda de Sant Joan', Ronçana, núm. 207. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XII-XIV | Només se n'observen restes escadusseres. | En el marge que hi ha sobre el torrent de Sant Joan, sota els camps de xaloc de Can Martí, hi ha les restes de la desapareguda capella de Sant Joan. D'aquesta no se'n conserven ni els fonaments, però en aquest indret s'observen nombroses restes de material constructiu. Segons un testimoni oral, antigament el camí passava més enclotat entre els camps i s'hi observaven fragments importants de paviment d'opus signinum. A poca distància s'hi ha localitzat algun fragment de tègula romana. | 08248-205 | Torrent de Sant Joan | La capella de Sant Joan és una capella poc documentada. La primera referència la trobem en l'acta de consagració de Sant Pere de Bigues de l'any 1156, quan s'esmenta com un dels límits de la parròquia. No en sabem res més fins a finals del segle segle XIV, quan el rector de Santa Eulàlia Nicolau Orimir va fer un llegat a aquesta capella. A principi del segle XV ja consta que es trobava en mal estat. La capella deixa d'esmentar-se en la documentació fins a mitjans del segle XVIII, quan apareix dins dels límits de Santa Eulàlia. La visita pastoral que s'hi va fer al cap de poc confirma el mal estat en què es trobava, pel que es prohibeix que s'hi celebri missa. Aquí es denominarà per primer cop Sant Joan de Canals. Expliquen que per a construir la masia de Can Martí durant el primer terç del segle XX, es van aprofitar algunes pedres de la capella. Per transmissió oral, la gent d'aquests verals identificava les pedres que s'hi veien com les de la capella desapareguda. | 41.6626500,2.2023700 | 433594 | 4612629 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78111-foto-08248-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78111-foto-08248-205-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78090 | Can Polvorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-polvorer | CLARET, J. (1990). 'Cases que tenen història: Can Colom', Anuari Local, núm. 28. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Polvorer és una masia del segle XVII, construïda sobre el rec de Dalt, d'on obtenia l'energia necessària per fer funcionar el molí polvorer. Va ser reformada durant el segle XIX i fa uns anys s'esfondrà. Actualment només en queda la part posterior. Era una masia de planta rectangular que constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orientava a llevant i es composava segons tres eixos d'obertures d'arc pla i d'arc escarser arrebossat. A la façana posterior s'hi adossava un volum de menor alçada, les restes del qual és el que veiem en l'actualitat. Consisteixen en part dels murs laterals, fets de pedra lligada amb argamassa. S'hi conserven algunes obertures, de les quals les més antigues, d'arc pla de pedra carejada, estan tapiades. També s'observa un portal d'arc escarser ceràmic a la façana de migdia. Del volum principal no en queda res, tampoc hi ha el material resultant de l'enderroc. A la part posterior, en una cota superior, s'hi ha construït un cobert aprofitant part de l'estructura antiga. | 08248-184 | Ctra de Parets a Bigues, km. 12,7 | La casa està documentada des del segle XVII, quan hi vivia en Josep Gili, d'ofici polvorer. A mitjans del segle XVIII i vivia en Jaume Gili i l'Eulàlia Valls del Tussol. Durant la segona meitat del segle XIX, l'hereu Pere Gili es casà amb la pubilla de Can Colom, Margarida Lluch. En morir sense descendència, la casa passà al seu germà o nebot Joan Gili. La darrera persona en viure-hi fou la seva néta Marcela, casada amb Pere Gol. Fa uns anys la van deixar i va ensorrar-se al cap de poc temps. | 41.6622300,2.2289300 | 435805 | 4612562 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78090-foto-08248-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78090-foto-08248-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78090-foto-08248-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Al llibre de Garcia-Pey hi ha una fotografia antiga de la casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78020 | Can Xico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xico | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Xico és una masia del segle XVIII a la qual es va afegir una tercera crugia durant el segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada i s'hi van afegir porxos als laterals. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, excepte el portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra. Sobre d'aquest hi ha una pedra inscrita on hi consta: 'SABASTIA MOGAS / 1716'. Les obertures de la resta de façanes també són d'arc pla arrebossat de factura moderna. A la façana de ponent s'hi adossa un porxo i a la de llevant un cos annex d'un sol nivell d'alçat, que s'obre a migdia amb una gran portalada d'arc escarser ceràmic. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat. | 08248-114 | Camí de Can Xico | La primera notícia que tenim de la casa la trobem a la seva mateixa façana, de l'any 1716. Tal com consta aquí, el propietari s'anomenava Mogas. A finals d'aquest segle, hi vivia Francesc Barbany, casat amb Margarida Molins. Els actuals propietaris en són descendents. | 41.6614800,2.2355100 | 436352 | 4612474 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78020-foto-08248-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78026 | El Bruguer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bruguer-vell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | El Bruguer Vell és una masia del segle XIX que va construir-se sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. Durant el segle XIX es va consolidar la casa de dues crugies, a les quals es va afegir un cos annex per costat durant el segle XX. En la darrera restauració de finals del segle XX, es van aquests cossos van unificar-se com un únic volum. En aquest moment també es va reformar l'espai interior i les obertures. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic, l'única obertura original conservada, ja que les altres són d'arc pla arrebossat i estan ampliades. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit: 'DIA BOIRÓS / DIA MANDRÓS / EL BRUGER VELL / 1633 -1992 / CARLES / DANIEL'. A les façanes laterals i posterior també s'han reformat les obertures. En aquesta última s'hi ha fixat una pica de pedra trobada a la finca, que sembla beneitera i que denota certa antiguitat. Té el perfil lobulat i una roseta tallada a la base. Per la seva proximitat a l'indret on havia existit la capella de Sant Joan, no hem de descartar que pogués formar-ne part. El tractament exterior dels murs de la masia és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'antic pou amb safareig. | 08248-120 | Camí del Bruguer Vell | Des del segle XVII el mas Bruguer era una masoveria del mas Viver de Sant Mateu de Montbui i s'hi havia establert la família Valls. A mitjans del segle XX, la família Brustenga va comprar el mas i les seves terres. Des de fa uns anys va canviar de mans i es van dediquen les terres a la producció de vi i la casa a turisme rural. | 41.6610600,2.2033400 | 433673 | 4612452 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78026-foto-08248-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78011 | Can Rocasalbas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocasalbas | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1997). 'Can Roquesalbes', Anuari Local, núm. 35. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Rocasalbas és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant els segles XIX i XX. La primera reforma va afectar al cos posterior corresponent al celler, ja que va ampliar-se en alçada un nivell per sobre l'anterior i es va fer desaiguar la coberta cap a la façana posterior. Durant el segle XX, la masia va ser novament reformada, aquest cop la part principal. Es va aixecar la teulada, es van fer noves algunes obertures i es va adaptar l'interior com un habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, llevat del cos posterior que és d'un vessant. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; al centre hi ha el portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals ceràmics. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de l'eix de la dreta, que s'han reformat i són d'arc pla arrebossat. A la façana de ponent hi ha adossat un petit cos annex, d'un sol nivell d'alçat. El cos del celler presenta diverses obertures de pedra tosca a la planta baixa, mentre a la part superior són ceràmica. Una d'elles està situada a mitja alçada del mur i servia per abocar-hi les portadores amb el raïm. Al centre de la façana posterior en sobresurt un petit cos quadrangular que sembla correspondre's amb la comuna. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, llevat del cos posterior que presenta la pedra vista. Davant la casa trobem el pou antic, mentre a l'altre costat del camí hi ha un cobert antic. | 08248-105 | Camí de Can Rocasalbas | El nom de Rocasalbas està documentat a la parròquia de Bigues des de finals del segle XVII. Poc més tard, consta que els Rocasalbas ja fan de pagesos a Santa Eulàlia. La primera vegada que s'esmenta el mas no la trobem fins al finals del segle XVIII, quan Nicolau, el fill de la pubilla del mas Margarida Rocasalbas i Pere Morangues, es casa amb Arcàngela Busquets. Ell mateix i els seus fills mantindran el nom de la casa, entre qui destaquem Miquel Rocasalbes, que exercirà diversos càrrecs de rellevància en els consistoris de la contrada, com són de regidor de la Baronia de Montbui i de l'Ametlla i de tinent d'alcalde de Santa Eulàlia posteriorment. El seu nét Salvador va morir sense descendència, pel que la casa passà a la seva vídua Raimunda Tàpies. Aviat s'hi van instal·lar la neboda Teresa Tàpies i el marit Miquel Codina, que en morir ella passarien a ser-ne els propietaris. L'hereu va ser el seu fill Miquel Codina, els descendents del qual en són els propietaris. | 41.6609800,2.2384000 | 436592 | 4612416 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77919 | Can Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magre | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1979). 'Cases que tenen història: Can Magre', Anuari Local, núm. 17. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | La masia es troba en bon estat de conservació, però les corts presenten deficiències estructurals. | La masia de Can Magre va ser bastida durant el segle XVI, sobre la qual es va fer una reforma a la façana al segle XIX, en què es van obrir les finestres superiors i el capcer. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. La seva clau està ressaltada i presenta la inscripció: '1597/ TRIAS', presidida per una creu. A l'eix lateral hi ha un segon portal, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc de mig punt ceràmic, la de les golfes de menors dimensions. Com a remat de la façana trobem un capcer sinuós resseguit per una cornisa, a la part central del qual hi ha les restes d'un rellotge de sol. Des de la façana en surt un mur vers a ponent, on s'hi adossa el pou i les antigues corts perpendiculars al volum principal. Aquestes s'obren al pati a través de portals d'arc escarser ceràmic. Un altre cos annex situat a l'extrem de migdia permet tancar el pati frontal de la casa, juntament amb un porxo modern que s'ha construït al sector de llevant. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, que deixa veure el parament de pedra allà on es troba deteriorat. A nivell interior, conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis, coberta amb un embigat de fusta. És de destacar el forn de pa de la planta baixa de la masia, que s'ha ressaltat com a element ornamental aprofitant l'enderroc de la volta. | 08248-13 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 12,5 | La primera notícia documental que tenim d'aquest mas la trobem al fogatge de l'any 1553, quan s'anomenava mas Tries del Pla. A mitjans del segle XVII, Jaume Trias va casar-se amb Caterina Padró, pubilla del mas Padró de Palau de Plegamans. Des d'aleshores, els Trias van passar a denominar-se Padró i van deixar de residir al mas, que va passar a ser regentat per masovers. L'any 1994 va ser restaurada i des d'aleshores s'utilitza com a restaurant. | 41.6603200,2.2290000 | 435809 | 4612350 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78023 | Nucli rural del Bonaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-rural-del-bonaire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | La casa de Can Bernat i de Can Valentí presenten cert estat de deteriorament. | El nucli rural del Bonaire està format per un conjunt de cinc cases de pagès agrupades, conegudes com Can Valentí, Can Vicari, Can Lluc, Can Moret i Can Bernat. El conjunt es començà a formar al voltant del segle XVI, amb una única casa que fou dividida vers el segle XIX. Al seu entorn s'hi van construir dues cases més fins a formar aquest petit nucli. La part central del nucli està construït en un costat del camí, amb cases entre mitgeres. La primera casa que trobem és la de Can Vicari, que consta de planta baixa i golfes té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, al voltant del qual hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. La següent casa és Can Lluc, que segueix el pendent de la coberta de la següent i té el carener perpendicular a la façana. Fa uns anys es va dividir en dues parts, quedant una d'elles com a pallissa. En aquesta hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, damunt del qual trobem una finestra d'arc pla arrebossat amb ampit de pedra. A l'altra part de l'edifici que es coneix avui com a Can Lluc té tres obertures d'arc pla arrebossat. Entre els dos cossos hi ha les restes d'un rellotge de sol, del qual només en queda l'agulla. A continuació trobem la casa de Can Moret, composta per dos cossos amb cobertes a un vessant que desaigua a llevant. La façana s'obre amb tres eixos de finestres, totes d'arc pla arrebossat. A pocs metres a tramuntana d'aquest grup, hi ha la casa aïllada de Can Valentí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. A la part superior de la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. A la façana de llevant s'hi adossa un cos de mateixa alçada i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Finalment, a llevant hi ha adossades les corts, d'un sol nivell d'alçat. La darrera casa del nucli la trobem a pocs metres a migdia del grup principal. És una petita construcció de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. Totes les construccions tenen el parament de pedra lligada amb argamassa, que està revestit a les façanes amb morter de calç o pòrtland. | 08248-117 | Camí del barri del Bonaire | En el fogatge de l'any 1553 hi consta que en aquest lloc hi vivia Bartomeu Valls, àlies Lluch. Durant la segona meitat del segle XVIII, Josep Lluch i Valls de la Penya va tenir una disputa amb Josep Plantada per les afrontacions de les seves terres. Durant el segle XIX la propietat es va dividir en les cases que actualment configuren el nucli. | 41.6593100,2.2356800 | 436364 | 4612233 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78145 | Premsa de vi de Can Naps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-can-naps | XX | En trobar-se a l'intempèrie es troba força deteriorada. | La premsa de vi de la desapareguda masia de Can Naps està dipositada darrera el recinte del cementiri. És una premsa de barra, constituïda per una biga horitzontal fixada entre quatre barres verticals metàl·liques. La biga és travessada per un cargol metàl·lic per on s'accionava la premsa, sota el qual hi havia el recipient, actualment desaparegut. A la part frontal de la biga horitzontal hi ha gravada la inscripció 'JOSÉ MORET / 1922'. La premsa està fixada sobre la base i una part del paviment d'on va ser extreta. | 08248-239 | Cementiri | Les cases de Can Naps, Can Lluís, Can Joan Minguet, Ca l'Hostaler i Ca la Rosa van ser enderrocades l'any 2001 en motiu de la reforma del barri de la Sagrera. La masia de Can Naps, antigament coneguda com el mas Colomer, estava documentada des del segle XVI. Bona part dels veïns de la Sagrera havien anat a batre a la seva era i havent utilitzat el seu trull i premsa de vi. | 41.6587800,2.2250600 | 435479 | 4612182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78145-foto-08248-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78145-foto-08248-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78115 | Forn de pega del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-bruguer | XVIII-XX | Part del mur frontal s'ha esfondrat. | Forn de pega situat sobre el torrent que creua el bosc del Bruguer. És un petit forn de planta circular que està excavat directament del terra. Fa poc més d'un metre de diàmetre i té poca fondària, difícil de determinar pels sediments que el cobreixen. A la base de la part frontal té una petita boca semicircular, també excavada del terra. | 08248-209 | Bosc del Bruguer | 41.6587800,2.2049600 | 433806 | 4612197 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77936 | Jaciment de Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-lenrico | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A les parcel·les de la part alta del carrer Balmes del barri de Puigdomènech s'hi va trobar material en superfície datable del període ibèric. Es tractava de terrissa rodada ibèrica a torn i a mà. No es van trobar restes de cap estructura associada. | 08248-30 | Barri de Puigdomènech | Va ser descobert per Josep Estrada. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va poder constatar la presència de material en superfície per trobar-se la zona totalment urbanitzada. | 41.6585100,2.2216100 | 435192 | 4612155 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya, no es coneix la situació exacta del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78116 | Forn d'obra del Bruguer I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-bruguer-i | XVIII-XX | Sobre la boca hi creix un pi que podria malmetre l'estructura. L'interior és ple de restes vegetals. | El primer forn d'obra del Bruguer està construït sobre un marge del bosc del Bruguer. A la part frontal presenta una boca d'arc rebaixat de rajols disposats a plec de llibre, dins el qual hi ha la fogaina, excavada sobre el terreny natural. A la part posterior, sobre el marge, hi ha la cambra de cocció, de planta rectangular i excavada en el terreny natural. A l'interior s'hi dipositen sediments, pel que no se'n pot determinar la fondària. La part frontal és feta de pedra irregular lligada amb argamassa, sobre la qual hi creix un pi. | 08248-210 | Bosc del Bruguer | 41.6582400,2.2038500 | 433713 | 4612138 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78116-foto-08248-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78116-foto-08248-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78116-foto-08248-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78117 | Forn d'obra del Bruguer II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-bruguer-ii | XVIII-XX | Només se'n conserva la cambra de cocció. | El segon forn d'obra del Bruguer està construït sobre un marge del bosc del Bruguer. La part frontal es troba esfondrada, pel que la boca ha quedat tapada. A la part posterior, sobre el marge, hi ha la cambra de cocció, de planta rectangular excavada en el terreny natural. A l'interior s'hi dipositen sediments, pel que no se'n pot determinar la fondària. | 08248-211 | Bosc del Bruguer | 41.6581100,2.2045000 | 433767 | 4612123 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78117-foto-08248-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78117-foto-08248-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78117-foto-08248-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77973 | Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenrico | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Enricó és una casa de pagès de petites dimensions construïda durant la primera meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa trobem el portal d'accés d'arc de mig punt ceràmic i un portal més gran d'arc escarser arrebossat que conduïa a les corts. Al primer pis hi ha dues petites obertures d'arc pla arrebossat, una d'elles amb ampit motllurat de pedra. Les finestres de les façanes laterals i posterior són de petites dimensions d'arc pla arrebossat, excepte les dues de pedra carejada de la façana de gregal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. En una de les toves del paviment interior hi ha escrit l'any '1830'. | 08248-67 | Camí de Ca l'Enricó | La masia de Ca l'Enricó pertanyia a Pau Molins l'any 1861. El seu fill Pere la va vendre a Jaume Bellavista a la dècada de 1880. Actualment hi resideixen els seus descendents. | 41.6575700,2.2229900 | 435306 | 4612049 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78044 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-5 | XVII-XX | No hi brolla aigua. | La font del Rector està situada al nord del barri de la Sagrera, al costat del torrent del Rector. Està construïda en una cota inferior respecte el nivell del terreny, pel que per accedir-hi s'han de descendir dos graons d'obra. Al mur hi ha fixat el brollador metàl·lic, per on l'aigua (avui inexistent) queia en una pica rectangular. Sobre la font hi consta escrit ' LA FONT / DEL / RECTOR / SETEMBRE 1962', que es correspon amb l'any en què va ser arranjada. Al seu costat en sobresurt una petita canalització de pedra tapada, a més d'una obertura emmarcada amb pedra carejada també tapiada, que sembla correspondre's amb la boca de la mina d'aigua. Aquest mur es tanca formant una 'U', amb pedrissos a la part interna que conviden al repòs. | 08248-165 | Torrent del Rector | Al llarg de la seva història, la font del Rector ha estat motiu de disputes entre els veïns de la Sagrera i el rector. Tenim constància que l'any 1669 hi hagué un plet entre el rector Esteve Conill i els veïns pel domini de la font. Les disputes es van allargar fins a la segona meitat del segle XX. | 41.6572300,2.2223000 | 435248 | 4612012 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78044-foto-08248-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78044-foto-08248-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78044-foto-08248-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77997 | Can Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderic | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Galderic és una masia construïda entre els segles XVIII i XIX en almenys dues etapes constructives, visibles en el canvi de parament de la façana posterior. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, dues de les quals conserven la llinda de fusta. La resta de façanes presenten poques obertures, la major part d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals hi havia hagut dos forns de cocció, dels quals en queden pocs vestigis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat a la façana principal i de restes d'arrebossat i pedra vista la resta. A pocs metres en direcció ponent, a tocar del carrer, encara podem veure l'antic pou de la casa. | 08248-91 | Camí de Salve Regina | A principi del segle XIX, la casa pertanyia a Galdric Gubern, que va acabar donant el nom a la casa. Del seu matrimoni amb la Teresa Prims, van néixer Isidre i Tomàs. Entre finals del segle XIX i principi del XX, van passar a habitar la casa com a masovers Jaume Unyó i Madrona Margó, els descendents dels quals van comprar la casa a finals del segle XX. | 41.6570100,2.2167800 | 434788 | 4611992 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78000 | Can Guardià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Guardià és una masia construïda a finals del segle XIX, que s'ha reformat a finals del segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que està adossat a llevant de Can Penedes i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són de pedra de factura moderna; el portal és d'arc de mig punt i la porta del garatge d'arc pla sobre impostes. La façana de llevant i de tramuntana tenen poques obertures disposades de forma aleatòria, totes d'arc pla de pedra sense treballar. Al frontis s'hi ha adossat un porxo sostingut amb pilars de pedra. La façana principal està revestida amb pòrtland, mentre que la resta presenta la pedra vista. | 08248-94 | Camí del Bruguer | Segons fonts orals, aquesta casa va ser adossada a Can Penedes a finals del segle XIX, poc després que aquesta fos construïda. En aquest moment, està documentat que hi vivia en Pau Martí, que feia de guarda jurat. La família Martí va deixar la casa quan se'n van fer una de nova sobre el torrent de Sant Joan. | 41.6566500,2.2113300 | 434334 | 4611956 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78109 | Can Penedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-penedes-0 | XIX | Presenta deficiències estructurals per la falta de manteniment. | Can Penedes és una masia del segle XIX a la qual s'hi va adossar poc després la casa de Can Guardià. Durant el segle XX s'hi van fer reformes que van modificar la fesomia del frontis És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies i s'adossa a ponent de Can Guardià. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb diverses obertures d'arc pla arrebossat. A la façana posterior n'hi ha arrebossades i ceràmiques, disposades de forma aleatòria. A la façana de ponent s'hi adossa un cos annex. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç a la façana i de pedra vista a la posterior. | 08248-203 | Camí de Can Penedes | Segons tradició familiar, la família Rodés que es feu construir la casa prové de Can Panedes de Sant Feliu de Codines. Els fills d'aquesta casa pairal van ser els que van fundar les respectives masies a l'Ametlla i Sentmenat. | 41.6565900,2.2111700 | 434321 | 4611949 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78109-foto-08248-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78109-foto-08248-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78109-foto-08248-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77969 | Les Vinyes d'en Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-den-colom | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Es troba destruït. | Tenim notícies que en un camp que hi ha al nord del barri de la Sagrera s'hi va localitzar una sitja i un lloc d'enterrament de cronologia desconeguda. L'arqueòloga Elisabet Huntingford va identificar la sitja i a pocs metres una fossa d'enterrament, amb vuit esquelets humans superposats. A la sitja hi havia abundant material, mentre que a la fossa hi havia vuit fragments de molí barquiforme i pla, a més de petits fragments de ceràmica a mà. Algunes hipòtesis apunten que no es tractava d'una sitja, sinó d'una fossa de cronologia indeterminada, ja que la terrissa provenia de la terra que la colgava. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'observaren les restes ni material en superfície. | 08248-63 | Al nord del barri de la Sagrera | 41.6564900,2.2223100 | 435248 | 4611930 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78110 | Can Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sec | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Sec és una masia del segle XVIII que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX per habilitar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'única obertura original que conserva és el portal, d'arc pla de pedra carejada. Com a element d'interès, també hem d'esmentar la volta catalana que cobreix l'entrada de la casa. Fa pocs anys s'hi va adossar una casa moderna al costat de llevant, que la supera en alçada un nivell. | 08248-204 | Camí del Bruguer | El nom de la casa podria venir d'un habitant de la casa que havia estat molt prim. Durant la primera meitat del segle XIX s'esmenta el nom Sech, en un document de l'arxiu familiar del Sastre de la Bretxa de Caldes. | 41.6564000,2.2122700 | 434412 | 4611928 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78110-foto-08248-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78110-foto-08248-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78110-foto-08248-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77929 | Can Lluc del Tussol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluc-del-tussol | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1971). 'Cases que tenen història: Can Lluch del Tussol', Anuari Local, núm. 9. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Can Lluc és una masia del segle XVI que va consolidar-se com una casa de tres crugies a finals del segle XVII. Les reformes que s'hi van realitzar entre els segles XIX i XX li van donar l'aparença actual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels dos portals d'arc carpanell i rebaixat i d'una finestra de pedra carejada. Aquesta finestra, situada a l'eix central, té la llinda inscrita: ' 1685 / ANTONI YVA VALLS ME FESIT' amb l'anagrama IHS intercalat. Al seu costat hi ha pintat un rellotge de sol. Les obertures de les façanes laterals i posterior són totes d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria. Al costat de ponent de la façana s'hi adossa un cos annex de forma perpendicular. És d'un sol nivell d'alçat i s'obre amb un únic portal d'arc pla arrebossat. Al seu costat de ponent hi ha l'antiga era per batre, sobre la qual s'hi ha construït un dipòsit circular. El revestiment dels murs de la casa és arrebossat i pintat de color blanc, llevat de la façana posterior, que està parcialment arrebossada amb morter de calç i mostrant la pedra vista. | 08248-23 | Camí de Rosàs | L'origen de Can Lluc es remunta a la segona meitat del segle XVI, després que els propietaris de Rosàs dotessin a la seva filla Joana Carrera d'una peça de terra en motiu del seu casament amb Valentí Pujades. En aquest indret, conegut com el 'Puig Gamago', s'hi feren construir una casa. Uns anys més tard, la pubilla Elisabet Pujades va casar-se amb Benet Valls, cognom que mantenen els actuals habitants del mas. Presumiblement, un dels seus habitants seria el que donaria el nom Lluc a la casa. Des dels seus orígens, els Valls van ser coneguts com una família molt devota, ja que entre els seus membres es conten nombrosos sacerdots i monges. A mitjans del segle XIX, l'aleshores propietari Sebastià Valls va ser alcalde de Santa Eulàlia. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil, bona part de la documentació antiga de la masia va ser cremada. | 41.6563800,2.2033100 | 433666 | 4611932 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78059 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-1 | XX | La creu està trencada i a la base s'hi han fet pintades vandàliques. | La creu del Pedró està situada entre la plaça de Joan Maragall i el camí de la Serra. Està constituïda per una base de planta rectangular feta d'obra, que queda rematada per dues filades de maó pla que formen voladís. A la part superior hi havia fixada una creu metàl·lica, de la qual només en queda una part de l'eix vertical. La base està revestida amb morter, força deteriorat a la part frontal i que presenta diverses pintades vandàliques. | 08248-143 | Pl. Joan Maragall | La festa del Roser era una de les celebracions més emblemàtiques del poble. El dia de la Mare de Déu del Roser, després de la missa s'anava en processó fins a la creu del Padró per beneir el terme. Aquesta tradició va deixar de celebrar-se a finals de la dècada de 1960. | 41.6562900,2.2222000 | 435239 | 4611908 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78059-foto-08248-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78059-foto-08248-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78040 | Font de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-figuera | XIX | La font de la Figuera està situada en un marge del riu Tenes, a gregal de la casa de Can Feu del Salt d'Aigua. Es tracta d'una font natural que ha estat canalitzada amb un petit tub de plàstic, que fa de brollador i que s'ha recobert parcialment amb còdols. L'aigua cau directament sobre la llera del riu, en un racó que queda cobert per la figuera que li dóna nom. | 08248-161 | Riu Tenes | 41.6562400,2.2325900 | 436104 | 4611895 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78040-foto-08248-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77996 | Can Fuster Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuster-parera | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Fuster Parera és una masia del segle XVIII que ha estat habilitada com a habitatge modern durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, entorn el qual hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada disposades de forma aleatòria. Al costat de la central veiem pintat un rellotge de sol datat del '1938'. En un extrem de la façana s'hi ha obert modernament una porta de garatge. Les façanes laterals i posterior tenen les obertures d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria, algunes de les quals són de factura moderna. A la cantonada de mestral hi ha un contrafort que reforça l'estructura. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de ponent s'hi ha adossat un cos modern. | 08248-90 | Camí del Cementiri | La primera notícia que tenim de la família Parera es remunta a principi del segle XVIII, de la mà del sastre Bernardí Parera. A partir de la segona meitat d'aquest segle, tots els hereus de la casa van dedicar-se a la fusteria, fins a la segona meitat del segle XIX, quan Jaume Parera consta com a pagès. En no tenir descendència, a la seva mort la casa va ser comprada per Quitèria Barbany i Josep Moret. La seva filla Margarida a ser la pubilla de la casa i es va casar primer amb Pere Iglésias i després de morir aquest amb el seu germà Feliu. Actualment, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6560700,2.2260500 | 435559 | 4611881 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78060 | Creu del Salve Regina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-salve-regina | XX | La creu del Salve Regina està situada a peu del camí del mateix nom, havent quedat integrada dins l'entramat urbà. Està fixada a la vorera a escassos centímetres del mur de tancament d'una casa. És una creu llatina de metall amb la base quadrangular. Els braços estan acabats de forma semicircular i incorporen a la part exterior del travesser decoració en espiral. A la part frontal del travesser hi ha fixades les lletres metàl·liques de 'Salve Regina'. | 08248-144 | Camí de Salve Regina | La festa del Roser era una de les celebracions més emblemàtiques del poble, en què després de la missa s'anava en processó fins a la creu del Padró per beneir el terme. La processó seguia fins a la creu del Salve Regina, que s'engalanava amb flors per a l'ocasió. A finals de la dècada de 1960 va deixar de celebrar-se. | 41.6559800,2.2144200 | 434591 | 4611879 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78060-foto-08248-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78060-foto-08248-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com la creu de Can Galdric. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77924 | Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-roncana | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. | XVI-XX | L'església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana és un edifici barroc reconstruït durant la segona meitat del segle XIX. Les referències documentals de la mateixa es remunten al període romànic, tot i que no s'observen indicis materials d'aquesta edificació. La reconstrucció que es va fer en època contemporània va alterar notablement l'estètica del temple, quedant tan sols una part de l'estructura antiga i de la façana. El temple és d'una sola nau amb tres capelles laterals per costat, bastides entre contraforts, i absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes separada per arcs torals, que descansen sobre una cornisa sostinguda per pilastres. Entre les pilastres s'hi intercalen les capelles, de les quals les del costat dret estan cobertes amb volta d'aresta, llevat de la del Santíssim, amb cúpula circular. El presbiteri està cobert amb volta esfèrica i està presidit per una gran fornícula on hi ha la imatge de Santa Eulàlia, amb diverses imatges al seu entorn. Tot aquest espai està decorat amb pintura mural moderna en què s'hi representa el judici, el martiri i la Glòria de la Santa, feta per A.M Lairisa. Als peus del temple, hi ha el cor sostingut per un arc rebaixat i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de la rosassa i de les finestres que s'intercalen dins de les llunetes. La façana barroca de l'edifici presenta una portalada custodiada per dues pilastres amb capitells d'estil dòric, que sostenen un frontó triangular. El frontis està reforçat per sengles contraforts laterals i queda rematat per un capcer sinuós on hi ha una creu i dues figures circulars de pedra. El campanar és de planta quadrangular i està adossat a la façana de xaloc. S'obre a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt delimitats amb balustrada i està coronat per una barana de maó a mode de merlets, des d'on arrenca una estructura metàl·lica que sosté dues campanes petites. A la façana lateral de mestral en sobresurt la capella del Santíssim, de planta rectangular i absis semicircular. Les façanes de gregal i xaloc estan parcialment tapades per l'edifici de la rectoria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb franges horitzontals a la façana i de paredat comú vist a la resta, llevat de la part superior del campanar que és de maó vist. | 08248-18 | Pl. de l'Església | En l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla de l'any 932 ja s'esmenta el terme de Santa Eulàlia. La primera referència a la parròquia no la trobem fins a l'any 1059, quan Ramon Berenguer I de Barcelona va donar el feu comtal de la baronia de Montbui a Mir Geribert, on s'incloïa la parròquia de 'Sanctae Eulalia de Orocanna'. La pròpia església no s'esmenta en un document fins a l'any 1078. Des del segle XII, tenim notícies de diverses donacions a l'església i als seus altars per part dels feligresos. Els rectors de Santa Eulàlia també havien de servir a la veïna parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. L'any 1379 el rector de Santa Eulàlia va demanar llicència al bisbe per tal de derruir la rectoria, que es trobava en estat ruïnós. Més endavant, en la visita pastoral de l'any 1508 el bisbe ordena reparar l'església i la rectoria. Durant la segona meitat del segle XVI, el bisbe també autoritza a engrandir el temple, com havia sol·licitat l'aleshores rector, Vicenç Bover. Durant el segle XVII també tenim constància de diverses obres de l'església, entre les quals hi ha la nova portalada i la rectoria. La reforma més important del temple la situem entorn l'any 1880, en què se li donà la fesomia actual. De l'edifici antic, presumiblement de factura romànica amb una reforma barroca, pràcticament no en va quedar cap vestigi. Les obres van ser executades per paletes del poble i van ser sufragades per algunes de les famílies més riques, entre les quals hi ha els Margenat de Can Burguès. En aquest període també es va afegir la capella del Santíssim. A causa de la falta d'espai i de salubritat, l'any 1923 es va construir el nou cementiri, que fins aleshores estava al costat de la rectoria. On hi havia el galliner antic s'hi va bastir el Centre Catòlic o Casal Parroquial. L'esclat de la Guerra Civil va suposar diversos desperfectes en l'església i el seu patrimoni, a més de la partida del rector. D'una banda, es van cremar les imatges i altars i l'arxiu parroquial, es van tirar les campanes i els edificis van ser incautats. Després del conflicte es van fer les corresponents obres de millora i es van construir les escales de l'entrada. Finalment, l'any 1981 es va restaurar la rectoria. | 41.6559600,2.2237400 | 435367 | 4611870 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78138 | Mare de Déu del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lesglesia-parroquial | XVIII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser està situada en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Eulàlia. És una escultura de fusta policromada on s'hi representa la figura de la Verge del Roser dempeus, amb el Nen en un costat i un ram de flors a l'altre. Porta un vestit i un mantell amb motius daurats. La sosté una petita peanya motllurada amb una roseta frontal, que està fixada a la paret.</p> | 08248-232 | Pl. de l'Església | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser va ser l'única que va salvar-se de la crema sistemàtica perpetuada a l'inici de la Guerra Civil. El senyor Elies Valls, propietari de la veïna Ca l'Elies, la va recuperar a temps i la va guardar fins que va finalitzar el conflicte.</p> | 41.6559400,2.2237600 | 435368 | 4611868 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78032 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-15 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | La rectoria de Santa Eulàlia és un edifici d'origen medieval que va ser reconstruït entre els segles XVI i XVII. A banda d'una part de l'estructura, de l'edifici primitiu se'n conserva un gran arc de diafragma de pedra, a l'alçada del primer pis a tocar de l'església, a més d'elements arquitectònics com les mènsules de pedra que sostenen les bigues. Després que quedés malmesa per la Guerra Civil, va restaurar-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici adossat xaloc de l'església parroquial de Santa Eulàlia, de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Unes escales salven el desnivell del portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat. A cada costat s'obre una finestra d'arc pla de pedra carejada, totes dues amb la llinda inscrita amb l'any '1683'. En un costat hi ha un contrafort que reforça l'estructura. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada, el central amb inscripció a la llinda molt deteriorada i sortida a un balcó de baranes forjades. La única finestra de les golfes és d'arc pla de pedra carejada, damunt la qual hi ha la biga que sostenia de corriola. Una de les finestres de la façana de gregal té sortida a un balcó modern de maó, que es suporta amb el mur del casal parroquial, formant un pas cobert per sota. L'edifici segueix per tramuntana amb un volum rectangular que tanca parcialment la part de l'absis de l'església. Aquest és lleugerament més alt que el primer a causa d'una ampliació posterior que es va fer de la coberta. Les obertures són d'arc pla ceràmic o arrebossat i es disposen per les façanes de forma aleatòria . La cantonada està reforçada amb un contrafort. El tractament dels murs combina el revestit d'arrebossat als pisos superiors i la pedra vista a la base. A l'interior s'hi conserven en bon estat elements d'interès notables, com són els sostres amb bigues de fusta suportades amb mènsules de pedra, els arcs motllurats de les obertures i les alcoves, les portes, etc. Són d'especial menció una sitja excavada en el terreny natural, un hipogeu i l'arc de diafragma conservat a l'estança del pis que comunica amb el mur de l'església, vestigis de l'edifici medieval. | 08248-126 | Pl. de l'Església | La primera notícia que tenim de la rectoria és de la segona meitat del segle XIV, quan a causa del seu mal estat el rector Nicolau Oromir va demanar permís per derruir-la. Fins a principi del segle XVI està documentat el mal estat que presentava l'edifici. Des de mitjans del segle XVI ja consta que es troba en bon estat. Poc després de l'esclat de la Guerra Civil va ser assaltada i després va ser confiscada, junt amb l'església. Fins a l'any 1981 no va ser restaurada. | 41.6559300,2.2239800 | 435387 | 4611867 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78032-foto-08248-126-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77961 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-1 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització successiva de l'espai a l'entorn de la sagrera poden haver malmès o destruït les restes. | En motiu de les obres que es van realitzar a la rectoria, van aparèixer diversos fragments de tègula romana, sense que es trobés cap estructura. L''entorn immediat de l'església ha quedat ocupat per diverses cases construïdes en època moderna, pel que no s'hi poden observar restes arqueològiques superficials. | 08248-55 | Entorn de l'església de Santa Eulàlia | Va ser descobert l'any 1974 per Josep Estrada i Joan Iglesias. | 41.6559200,2.2238300 | 435374 | 4611866 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77961-foto-08248-55-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78150 | Goigs de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-0 | XIX | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserva la còpia d'un goig en honor a la gloriosa Verge i Màrtir Santa Eulàlia, que es venera a l'església parroquial. Els goigs es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Ignasi Valls de Vic i data de l'any 1841. Comença així: 'Puix que sou tant piadosa Y Cristo es vostre Espós, Eularia Verge ditxosa Pregau per los pecadors. En la gran Mèrida nasquereu De Pares molt principals, En virtut sempre cresquereu Deixant los pensaments vans, Es la fé molt animosa De Cristo que es vostre Espós (...)'.</p> | 08248-244 | Pl. de l'Església | 41.6559000,2.2239600 | 435385 | 4611863 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78075 | Claus de volta de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claus-de-volta-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XVI -XVII | El medalló de la Mare de Déu està erosionat, mentre que el de Santa Eulàlia té part de la vora trencada. | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserven dues claus de volta de pedra de l'antic temple parroquial. Es tracta de dos elements circulars còncaus amb un medalló frontal que constitueix la part visible de la peça. Dins de cada medalló hi ha una figura en alt relleu; a la primera hi ha representada Santa Eulàlia, dempeus i amb els seus atributs: la palma i la creu en aspa. A la segona hi ha representada la Verge del Roser, també dempeus amb el Nen als braços i la corona . El medalló de la primera està envoltat per un relleu de formes arrodonides, mentre que el segon incorpora les rosetes. Els medallons es fixen sobre tambors truncats circulars.</p> | 08248-169 | Pl. de l'Església | <p>Després de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, es van conservar pocs elements de l'antic temple parroquial. Entre aquests, destaquen les claus de volta que haurien enllaçat les nervadures de la volta. Hem de suposar que la clau amb la imatge de Santa Eulàlia hauria estat situada a la part de l'absis, sobre l'altar major. La imatge de la Verge del Roser devia trobar-se en una capella lateral, on hi havia l'altar d'aquesta advocació. La construcció d'aquest altar està documentada de finals del segle XVI, pel que les claus de volta tindrien també aquesta cronologia, tal com ho indica la seva tipologia.</p> | 41.6558900,2.2239600 | 435385 | 4611862 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78022 | Cases del passatge antic de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passatge-antic-de-la-sagrera | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XXI | A l'entorn de l'església de Santa Eulàlia hi ha un conjunt de cases que constitueixen un petit passatge. Es tracta de quatre edificis entre mitgeres construïts entre els segles XVII i XVIII, coneguts com Can Bassa, Cal Mestret, Can Minguell i Ca l'Elies. Durant el segle XX i XXI han estat molt reformats. La casa de Can Colom ha estat reconstruïda i no manté la tipologia pròpia. La casa de Can Bassa està situada a l'extrem de ponent, pel que és a tres vents. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte els dos pòrtics d'arc escarser de les golfes. Les cases de Cal Mestret i Can Minguell són a dos vents i tenen la façana principal orientada a migdia. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. Finalment, la casa de Ca l'Elies és a tres vents i està orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat. A la clau hi ha gravat un camper. Al coronament de l'edifici hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes de tramuntana de totes quatre cases han estat molt reformades i s'hi han obert diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, excepte els dos primers nivells de Ca l'Elies, que estan repicats i presenten la pedra vista. | 08248-116 | Passatge antic de la Sagrera, núms. 2, 4, 6, 8 i 10 | Les cases de l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia van construir-se entre els segles XVII i XVIII. Entre finals del segle XVII i principi del XVIII, a Can Colom hi vivia la família Lluch. Durant la segona meitat del segle XIX, la Margarida Lluch es va casar amb en Pere Gili de Can Polvorer. En morir sense descendència, la casa passà a Isidre Barbany, la família del qual en manté la propietat. Pel que fa a Can Bassa, tenim constància a principi del segle XVIII que hi vivia Pere Bassa. En l'actualitat encara pertany als seus descendents. La casa de Ca l'Elies, tot i semblar la més antiga a nivell constructiu, té poca documentació antiga. A nivell popular, es diu que durant uns anys va ser el consistori municipal, com també va ser un hostal. A mitjans del segle XIX hi vivia en Josep Molins, fill de la casa veïna de Can Minguet. A mitjans del segle XX hi vivia Elies Valls, qui va donar nom a la casa. D'altra banda, Can Mestret està documentada des del segle XVIII, quan pertanyia als Puigdomènech. És coneguda amb aquest nom per Josep Puigdomènech, qui durant la segona meitat del segle XIX feia de mestre d'obres. Va ser ell qui va construir el cafè i la sala de ball. Els propietaris actuals en són descendents. Finalment, Can Minguet pertanyia a Domènec Molins durant la segona meitat del segle XVIII. Popularment era conegut com en Minguet, nom que va acabar donant nom a la casa. Durant uns anys, a principi del segle XX va ser un hostal. En aquest moment, la pubilla Maria Molins va casar-se amb Josep Duran. Els actuals propietaris són els seus descendents. | 41.6558000,2.2234800 | 435345 | 4611852 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78022-foto-08248-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78017 | Can Turell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-turell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1989). 'Cases que tenen història: La Sagrera', Anuari Local, núm. 27. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Turell és una masia del segle XVII que va consolidar-se entre els segles XVIII i XIX com una casa de tres crugies de tipologia clàssica. Durant la segona meitat del segle XX es va reformar per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, dels quals el de la dreta correspon a la crugia afegida posteriorment i no segueix la tipologia dels altres. Per aquest motiu, el portal d'accés està descentrat. És d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra i sobre el seu eix té un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'anagrama IHS i l'any '1617'. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades i és de majors dimensions que l'altra finestra del pis, també d'arc pla de pedra carejada. Pel que fa a l'eix de la dreta, s'obre a la planta baixa amb una porta d'arc pla arrebossat i al pis amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic, tots dos de factura moderna. Un pòrtic de les mateixes característiques es reprodueix a la façana posterior d''aquest mateix cos. Les façanes laterals presenten poques finestres, totes d'arc pla de pedra carejada, mentre a la posterior són d'arc pla de pedra carejada. També són de pedra al cos annex que s'hi adossa, d'un sol nivell d'alçat. El tractament exterior dels murs és arrebossat pintat, amb els angles cantoners amb els carreus escairats vistos. A la façana de ponent s'hi adossa el pou antic. | 08248-111 | Ctra. De la Sagrera | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. La família Turell s'hi va instal·lar a mitjans del segle XIX, quan Josep Turell va arribar al poble per treballar com a mosso a la rectoria. Estava constituïda per 3 habitatges, entre els que hi havia Can Bartra, una de més petita on inicialment es van instal·lar, i una a darrera que després s'anomenaria Can Pepet Turell. Al cap d'uns anys els Turells van reformar la casa principal i hi van anar a viure. Els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6556200,2.2251200 | 435481 | 4611831 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78017-foto-08248-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77989 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1987). 'Cases que tenen història: La Sagrera creixeria...', Anuari Local, núm. 25. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Cases és una masia de finals del segle XVII que va consolidar-se com una casa de tres crugies vers el segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XX s'ha reformat la part posterior com un segon habitatge. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, entre els que s'intercalen dues petites finestres d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres també són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna, mentre el portal d'accés és d'arc de mig punt ceràmic. A les façanes laterals s'hi han adossat petits cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. D'altra banda, la part posterior s'ha reformat habilitant un accés amb una porta de mig punt situada al primer pis, a la qual s'accedeix a través d'unes escales d'obra exteriors. A cada costat també s'ha afegit una finestra d'arc pla de pedra tosca. A la façana de migdia i ponent el revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, mentre la resta presenta la pedra vista. Davant de la casa hi ha el pou antic i el safareig. | 08248-83 | C. de la Mare de Déu del Pilar | La primera notícia que tenim del nom Cases a la zona de la Sagrera és de l'any 1739, en que està documentat un tal Pau Cases. Tanmateix, des de la segona meitat del segle XVII, hi ha constància que l'any 1676 els germans Joan Pau i Josep Feu de la Codina havien establert una peça de terra a Gabriel Francàs perquè s'hi fes una casa, cosa que devia fer els anys posteriors. Els Casas van pagar un cens al mas Feu de la Codina fins a mitjans del segle XIX, en què Isidre va redimir-lo. El nom Cases es va succeir entre els seus descendents, entre els quals hi ha diversos regidors de l'ajuntament de Santa Eulàlia, fins que quedà com a pubilla Trinitat Cases, casada amb Esteve Vilardebò. Els propietaris actuals són els seus descendents. | 41.6555800,2.2265000 | 435596 | 4611826 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78107 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-3 | XIX | La coberta es troba en estat deficient. | Can Costa és una masia del segle XIX que ha estat reformada per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, una de les quals es correspon amb un cos annex. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, amb dos portals situats als extrems. A la façana de ponent s'hi va adossar un cos d'un sol nivell d'alçat que durant uns anys va funcionar com a botiga. A l'altra façana lateral també hi ha adossat un cos annex. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, totes d'arc pla arrebossat o ceràmic. A l'interior s'observen les restes de l'antic forn de pa. El tractament dels murs és arrebossat amb morter, que allà on es troba deteriorat permet veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa, de majors dimensions a les cantonades. | 08248-201 | Camí de Can Costa | La masia de Can Costa va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX. Les escriptures més antigues que es conserven a la casa són de l'any 1879. Al cadastre no hi constarà fins a l'any 1890. | 41.6555700,2.2118700 | 434378 | 4611836 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78081 | Can Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sastre | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | S'observa cert deteriorament en el revestiment de les façanes, especialment de la posterior, on a més s'hi enfila una heura. | Can Sastre és una casa de pagès del segle XVIII que en un moment indeterminat va dividir-se en dos habitatges independents, el segon conegut com Ca l'Elies. Durant la segona meitat del segle XX ha estat molt reformada. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, pel que n'hi ha dues per habitatge. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana, de manera que la teulada de Ca l'Elies és lleugerament més baixa. El frontis s'orienta a migdia i té totes d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la part posterior també ho són, llevat d'una de la planta baixa de Ca l'Elies que és de pedra carejada. La façana de llevant presenta un cos quadrangular adossat, d'un sol nivell amb la part superior habilitada com a terrassa. Al seu costat veiem un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, parcialment tapats per un contrafort. El revestiment dels murs es manté a Can Sastre amb l'arrebossat de morter de calç, que en alguns trams està força deteriorat, fet que permet veure el parament de pedra lligada amb argamassa i d'encofrat de tàpia. En canvi, a Ca l'Elies s'han arrebossat les façanes amb pòrtland. A pocs metres de la casa hi ha un antic cobert. | 08248-175 | Passatge Can Sastre | La casa de llevant es coneix com Cal Sastre perquè hi havia viscut un home que tenia aquest ofici. A la casa del costat, Ca l'Elies, hi vivia un tal Elies Valls, que va també va portar el nom a la casa de la Sagrera. | 41.6554700,2.2225300 | 435265 | 4611817 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77986 | Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Cabot és una casa de poble construïda a cavall dels segles XIX i XX sota la influència de l'estil arquitectònic colonial, visible especialment en els seus espais interiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla resseguides per una motllura. El finestral central del pis té sortida a un balcó de baranes forjades, de les mateixes característiques que les que protegeixen la resta de les finestres. L'edifici queda rematat per una cornisa on hi ha la ventilació de la coberta. La resta de façanes presenta les obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al costat llevant hi ha adossat un cos perpendicular d'un nivell, que s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics de mig punt i queda rematat amb una barana de balustrada ceràmica. A llevant del mateix s'hi ha construït un volum modern. Entre el volum principal i l'anterior hi ha un pati frontal tancat per un mur d'obra amb pilars ceràmics i capitells piramidals. A l'interior s'hi conserva la distribució característica d'una casa senyorial de l'època, amb una gran escala noble que condueix a les estances del pis. Aquí els sostres conserven les motllures amb decoració vegetal. | 08248-80 | C. del Mestre Joan Batlle, 2 | La casa de Can Cabot va ser construïda per la vídua de Jaume Cabot, el darrer membre de la família que va residir a Can Cabot de la Vall. Després que ell morís sense descendència, Josefa Matalonga va heretar les seves propietats i va passar uns anys a Can Puig de la Vall, on li van habilitar un pis. Poc temps més tard, es va fer construir la casa a la Sagrera, on va contractar com a mosso a Pere Cabot, que casualment portava el cognom del seu difunt espòs. També va contractar a a Rosa Dalgé (la neboda dels masovers de Can Calet, una de les masies que posseïa) per al servei, amb qui aviat en Pere es casaria. La senyora Josefa va accedir a allotjar la família a casa seva. En morir va cedir-los la casa i els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6553800,2.2229900 | 435304 | 4611806 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77907 | Ca l'Espardenyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (2003). 'Ca l'Espardenyer', Ronçana, núm. 220. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XVII | Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva la situem a la part posterior de l'edifici actual, on els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. La consolidació del sector de migdia no es va produir fins al segle XVI, amb la incorporació de dos cossos nous. Més endavant, vers el segle XVII, es va reformar fins a configurar el volum actual. La casa estava situada en la proximitat de la Sagrera, pel que avui el seu entorn és urbà. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, el principal definit per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic, al costat del qual n'hi ha una de petites dimensions de pedra carejada. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix '1839 / ME FECIT ANDREAS MAS'. Les façanes laterals i posterior tenen poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant s'hi adossa un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana posterior també s'hi han adossat diversos cossos de maó vist. El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter. | 08248-1 | Ctra. De la Sagrera, 1 | Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas (es coneixia per Can Berga), que eren successors dels Vidal i dels Torres. L'origen del nom de Ca l'Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, qui era de Can Genís i tenia aquest ofici. Els Rosàs, nom present en diverses cases de la Sagrera, van ser coneguts per dedicar-se al repartiment del correu i al transport de viatgers, especialment en Joan Rosàs i Soler, conegut com en 'Joanet de l'auto'. Després de l'espardenyeria, la casa va funcionar uns anys com a hostal. Darrerament la casa ha estat restaurada tot respectant les seves característiques constructives, fet que permet conèixer la seva evolució. Com a curiositat, cal esmentar que durant aquesta intervenció en un mur s'hi va trobar un amulet, consistent en rosaris de vidre blanc i una ampolleta. | 41.6551200,2.2254800 | 435511 | 4611775 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85|94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78094 | Rec de Can Redissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-redissa | XIX-XX | Actualment s'hi aboquen les aigües fecals que hi ha construïts a sobre. | El rec de Can Redissa és una sèquia la part final de la qual havia proveït d'aigua els camps de conreu del barri del Bonaire. Està construït amb obra de maó i morter i té poca amplada. El seu començament el trobem a la riba esquerra del riu Tenes, segueix cap a Can Xico, passa prop de Can Valentí fins a Ca l'Hermano, acabant a la bassa de Can Donat. Actualment l'aigua no pot utilitzar-se per al rec perquè s'hi aboquen deixalles i aigües fecals. | 08248-188 | Des del pont de Ca l'Unyó fins a Can Donat | 41.6550700,2.2373400 | 436498 | 4611761 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78094-foto-08248-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78094-foto-08248-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78033 | Torre del Doctor Vázquez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-doctor-vazquez | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La torre del Doctor Vázquez és un edifici construït durant la dècada de 1920 segons l'estètica noucentista. És de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat pel balcó del pis, que descansa sobre les dues columnes que presideixen l'entrada. Al balcó s'hi accedeix des dels dos finestrals del pis, que incorporen ornamentació vegetal a la llinda i un plafó ceràmic enmig. Com a remat de la façana trobem un frontó de base trencada, on s'intercala una motllura ovalada amb les inicials 'JV' (Juan Vázquez). Aquest capcer enllaça amb el frontó de la façana posterior a través d'una cornisa amb voladís que ressegueix la part superior del volum. A la façana de tramuntana s'hi ha afegit un ascensor amb un cos de vidre. El revestiment exterior és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha un jardí aterrassat, que queda tancat per un mur perimetral amb dues portalades amb pilars d'obra i portes de forja. | 08248-127 | C. de la Mare de Déu del Pilar, s/n | El doctor Juan Vázquez Sans va construir la seva segona residència a Santa Eulàlia de Ronçana durant la dècada de 1920. Va exercir com a Subdelegat de Medicina de Barcelona i va ser distingit amb la 'Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad'. Durant la segona meitat del segle XX va promoure la construcció d'habitatges al poble. | 41.6550200,2.2268700 | 435626 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78033-foto-08248-127-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77998 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-3 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1988). 'Cases que tenen història: Els Rosàs a la Sagrera. Can Genís', Anuari Local, núm. 26. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XXI | Can Genís és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de fa uns anys s'hi està fent una rehabilitació integral per adaptar-la com a habitatge modern. Al costat de ponent hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en el frontis, i entorn seu s'hi distribueixen diverses obertures de forma aleatòria. Totes elles, així com a la resta de façanes, han estat ampliades i s'han acabat amb pedra moderna. Originalment, la finestra central del pis era d'arc pla de pedra carejada, de la qual s'ha aprofitat la llinda per la finestra del pis. La única finestra original que es conserva la trobem a la façana de ponent, a l'alçada del pis, que és de pedra carejada amb la llinda i els brancals inscrits: '1738', 'GENIS ROSAS' i 'JOAN ROSAS ME FE 1738'. Aquesta finestra només és visible des del balcó de la casa moderna que s'hi ha adossat. El revestiment dels murs ha estat repicat recentment i actualment presenta la pedra vista. En la rehabilitació que s'està fent s'ha suprimit el nivell de les golfes per donar més alçada a les estances del pis. Com a els elements característics s'han mantingut els festejadors de les finestres i les fornícules. Davant la masia s'hi conserva el pou antic. | 08248-92 | C. Sagrera, 3 | La primera notícia documental que tenim de la casa es remunta a principi del segle XVIII, quan un fill de la masia de Rosàs, Genís Rosàs, va instal·lar-se en una casa de la Sagrera fins aleshores coneguda com Can Vidal. En Genís va casar-se amb la Susagna Ferrés i van tenir un fill anomenat Joan, amb qui reformarien la casa en dues ocasions al llarg d'aquest segle. Durant la segona meitat del segle XIX, la família Rosàs va passar per diverses dificultats econòmiques, que amb la mort sobtada del pare Joan mentre batia a l'era de Can Naps, va empitjorar. El seu fill Francesc va fer-se càrrec de la casa i va poder sufragar els deutes que havien acumulat. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6550100,2.2257900 | 435536 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78012 | Can Roig dels Pins i Can Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-dels-pins-i-can-music | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Roig dels Pins és una masia de finals del segle XVII, sobre la qual es va consolidar una masia clàssica de dues crugies durant el segle XVIII. En aquest mateix període es devia construir la casa de Can Músic, situada a l'altre costat del camí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Entre els segles XIX i XX s'hi va adossar un cos annex a ponent que sobresurt respecte la línia de la façana, formant una planta en 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; el principal està format pel portal d'arc de mig punt arrebossat amb els brancals ceràmics i una finestra al pis d'arc pla de pedra carejada. L'eix secundari està format per dues finestres d'arc pla arrebossat. A banda i banda de la casa s'hi adossen cossos secundaris que tenien un ús agropecuari. El de ponent té dos nivells d'alçat i segueix el pendent de la coberta del principal. El de llevant és de petites dimensions. El revestiment dels murs es manté arrebossat. Davant la casa hi ha una bassa. A l'altre costat del camí hi ha un altre edifici conegut com a Can Músic, el qual ha tingut des d'antic un ús agropecuari. Pel canvi de parament que s'observa a les façanes, sembla que va ser construït en dues fases; la primera es correspon amb el cos de ponent. Aquest s'obre a migdia amb un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca, així com una finestra d'arc pla de pedra carejada. L'altre cos presenta un portal d'arc rebaixat i una finestra d'arc pla, ambdós ceràmics. El tractament dels murs és la pedra vista, de manera que només es conserva un petit tram de la façana arrebossat amb argamassa. Al seu davant hi ha un pou antic i a ponent l'era encaironada. | 08248-106 | Camí de Can Roig | La primera notícia que tenim de la masia és de mitjans del segle XVIII, quan pertanyia a Pau Unyó dels Pins. Durant el segle XIX, els Unyó dels Pins van haver de vendre part de les terres del mas, suposem per sufragar deutes que havien acumulat. A principi del segle XX, el propietari de Can Roig i Can Músic era Jaume Unyó, qui moriria al final de la Guerra Civil. Aleshores la casa passà a la seva germana Mercè Unyó, casada amb Jaume Barnils. Es creu que l'edifici de Can Músic rep aquest nom perquè durant un temps hi va viure un músic, tot i que el seu ús ha estat sempre eminentment agropecuari. | 41.6548900,2.2395500 | 436682 | 4611739 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78025 | Can Vila, Can Ciurans, Ca la Quima i Ca la Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-can-ciurans-ca-la-quima-i-ca-la-lola | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | A la part sud de la Sagrera hi ha un conjunt de quatre cases construïdes entre finals del segle XIX i principi del XX. Estan situades al costat esquerre de la carretera de la Sagrera i segueixen fins a l'inici del passatge de la Sagrera. La primera casa que trobem és Ca la Lola, un edifici aïllat de planta rectangular, al qual s'adossa un cos per llevant amb accés independent. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos principals d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part superior hi consta 'AÑO 1918'. La següent casa és Ca la Quima, amb façana orientada a ponent. És un edifici que ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que a la façana de llevant s'hi conserven dos finestres amb ampit i part dels brancals de pedra. A continuació, trobem la casa de Can Vila, de planta baixa i pis i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, la central del pis amb sortida a un balcó. La façana queda rematada per un capcer esglaonat resseguit per una cornisa motllurada. Finalment, trobem la casa de Can Ciurans, que també ha estat força reformada en els darrers anys. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A la part de tramuntana s'hi ha adossat un porxo i un habitatge modern. | 08248-119 | Ctra. De la Sagrera | La casa de Ca la Lola antigament es coneixia com Cal Joanet, ja que pertanyia a Joan Rosàs, en 'Joanet de l'auto'. El nom actual li va donar la Dolors Bonet, qui hi va regentar una botiga. De la casa de Ca la Quima sabem que el nom li ve de la propietària Joaquima Bonet, que estava casada amb Pere Barbany. Des de principi del segle XX la casa era de la propietat de Can Colom. La casa de Can Ciurans va construir-se l'any 1923 i pertanyia al sastre Josep Ciurans. Pel que fa a Can Vila, sabem que la va fer construir Josep Vila l'any 1924, provinent de Can Vila Vell, situada entre Ca la Lola i ca la Quima. | 41.6548600,2.2252500 | 435491 | 4611747 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78025-foto-08248-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78157 | Sender ronçanenc PR-C 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-roncanenc-pr-c-10 | El sender ronçanenc és un camí que transcorre pel terme municipal de Santa Eulàlia seguint un traçat circular. Té un recorregut d'uns 20 quilòmetres força planers, alguns dels quals són per zones agrícoles i forestals amb camins sense asfaltar i d'altres per zones urbanes. Passa per Can Sabater, el Rieral, Can Gafa, el Bonaire, Can Magre, la Serra, el Bruguer Vell, Rosàs i la Vall. | 08248-251 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6545600,2.1983500 | 433251 | 4611734 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78157-foto-08248-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78157-foto-08248-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78007 | Can Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paraire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Paraire és una masia del segle XVIII sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat a l'extrem de ponent per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat. La resta de la façana presenta dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc escarser. Seguint el pendent de la coberta, trobem el cos corresponent a les corts adossat a la façana de llevant. Aquest té les obertures d'arc rebaixat ceràmic, una de les quals té una escala exterior d'obra que permet accedir-hi. El cos perpendicular que surt de la façana també té les obertures d'arc escarser ceràmic a la planta baixa i d'arc pla al pis. La resta de façanes té les obertures d'arc pla ceràmic disposades de forma aleatòria. A la façana posterior s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, excepte en els cossos adossats a ponent i llevant, que presenten el parament de paredat comú vist. Davant la façana hi ha una gran era encaironada. | 08248-101 | C. Mare de Déu del Pilar | L'origen del nom de la casa es remunta a mitjans del segle XVIII, quan hi visqué Jaume Cabot, qui exercia aquest ofici. Un descendent seu, Genís Cabot, va deixar la casa al seu nebot Tomàs Cabot. El seu fill Manel va ser regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia l'any 1934, fins que va ser detingut durant uns mesos pels fets d'octubre d'aquell any. Actualment, encara pertany als seus descendents. | 41.6545300,2.2308000 | 435953 | 4611706 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78038 | Fons bibliogràfic de Joan Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-joan-ruiz | XIX-XX | A la biblioteca municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva la col·lecció particular de llibres del filòleg Joan Ruiz i Calonja. Els volums comprenen els àmbits de la Gramàtica, Història, Literatura i la seva obra pròpia. Entre les publicacions trobem la 'Gramática de la lengua catalana' de l'any 1867, 'Resum de la Literatura Catalana' de l'any 1927, 'Nausica' de Joan Maragall de l'any 1923 i la seva obra 'Història de la Literatura Catalana' de l'any 1954, entre moltes altres. | 08248-159 | Biblioteca Casa de cultura Joan Ruiz i Calonja de Santa Eulàlia de Ronçana. C. Mestre Joan Batlle, 6 | El filòleg Joan Ruiz i Calonja (Barcelona, 1923 / Santa Eulàlia de Ronçana, 2010) és l'autor de diverses obres de l'història de la literatura catalana sobre la introducció de l'Humanisme a Catalunya en el segle XV. Entre els anys 1963 i 1980 va ser cap de redacció de l'editorial Teide, com també va col·laborar en la renovació pedagògica a l'escola de mestres Rosa Sensat. Els anys següents va ser el primer director de l'Escola de Segon Ensenyament La Vall del Tenes, contribuïnt al mateix temps en la reforma educativa de secundària de la Generalitat de Catalunya. L'any 1986 el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya li va concedir el premi Ramon Fuster Rabés. L'any 2008 se li va concedir la Creu de Santa Eulàlia i l'any següent rebia el premi Memorial Jaume Rafart pel seu compromís social i polític. | 41.6544900,2.2232700 | 435326 | 4611707 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78038-foto-08248-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El fons bibliogràfic està pendent de ser inventariat. | 98 | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78024 | Can Rei i Can Donat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rei-i-can-donat | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1991). 'Cases que tenen història: Can Donat', Anuari Local, núm. 29. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | El conjunt de Can Rei i Can Donat té el seu origen en una única casa, construïda durant el segle XVIII. Probablement, aquesta primera construcció es correspon amb la casa de Can Rei. Durant el primer terç del segle XX, una meitat de Can Donat, coneguda com Can Cintet, va ser reformada segons el gust de l'època. Can Rei és un edifici de planta irregular, que es situa a la part de tramuntana del conjunt. Està format per diversos cossos d'alçades i cobertes independents. Una part del volum té façana orientada a migdia, amb obertures d'arc pla arrebossat. En un dels cossos posterior s'observa una finestra d'arc pla de pedra carejada. Al costat de garbí s'hi adossa la casa de Can Donat, amb façana orientada a migdia que sobresurt respecte la façana de Can Rei. Està formada per dos cossos clarament diferenciats; el costat de la dreta respon a una reforma feta durant el primer terç del segle XX. Aquest consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja. El ràfec està acabat amb mènsules esglaonades, entre les quals s'intercalen els forats de ventilació de la coberta. El segon cos de Can Donat està situat a l'extrem de ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una sola vessant que fa el desaiguat per ponent. El frontis s'obre amb diverses obertures disposades de forma aleatòria, que són de tipologies diverses: d'arc pla arrebossat, de pedra tosca o ceràmiques. A la part superior hi ha pintat un rellotge de sol. A mestral d'aquest volum hi ha un cos annex de dos nivells d'alçat, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic. Entre els dos edificis hi ha una gran era encaironada. El revestiment dels murs es manté arrebossat, excepte el cobert que mostra la pedra vista. | 08248-118 | Camí de Can Donat | La primera notícia que tenim de la casa de Can Rei es remunta a principi del segle XVIII, quan es coneixia per Can Relats i pertanyia a Joan Relats. Durant la segona meitat del segle XIX pertanyia a Josep Relats, casat amb Antònia Baró. A mitjans del segle XVIII, tenim constància que Can Donat i Can Cintet pertanyien a Francesc Unyó. En morir sense descendència, van donar la casa a Esteve Bassa. La seva filla Margarida va ser la pubilla i va casar-se amb Joan Barbany. | 41.6544000,2.2368800 | 436459 | 4611687 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78024-foto-08248-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78001 | Can Joanet de l'Auto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-de-lauto | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Està afectada d'humitats | Can Joanet de l'Auto és una casa de poble construïda l'any 1935 sota la influència de l'arquitectura noucentista del moment. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta dues obertures: una gran porta d'arc pla que constitueix l'entrada del garatge, i un finestral d'arc pla emmarcat per una motllura. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades que és sostingut per dues mènsules decoratives. Al coronament de l'edifici hi ha la ventilació sota coberta i diverses cornises dentades i amb decoració vegetal, a més d'un fris amb relleu en espiga. La part superior es remata per un capcer semicircular on hi figura l'any '1935'. A banda i banda hi ha una barana d'obra de formes sinuoses amb gerros als extrems. Les façanes laterals presenten finestres d'arc pla emmarcats amb una motllura al pis, mentre que a les golfes són d'arc primitiu esglaonat. A banda i banda del volum principal s'hi adossa un cos de planta baixa, habilitats a la part superior com a terrasses transitables. El cos de l'esquerra presenta una barana de les mateixes característiques que la del cos principal. Al seu costat hi ha unes escales exteriors d'obra que permeten accedir a la casa pel pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, de color blanc a la plana baixa i de color carbassa al pis, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08248-95 | C. Jaume I | La casa va ser construïda per Joan Rosàs l'any 1935. En ser l'encarregat del transport de persones i del correu del poble fins a Granollers, aviat va ser conegut com en 'Joanet de l'auto'. | 41.6543100,2.2249900 | 435469 | 4611686 | 1935 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/