API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
77907	Ca l'Espardenyer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespardenyer	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (2003). 'Ca l'Espardenyer', Ronçana, núm. 220. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIV-XVII		Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva la situem a la part posterior de l'edifici actual, on els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. La consolidació del sector de migdia no es va produir fins al segle XVI, amb la incorporació de dos cossos nous. Més endavant, vers el segle XVII, es va reformar fins a configurar el volum actual. La casa estava situada en la proximitat de la Sagrera, pel que avui el seu entorn és urbà. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, el principal definit per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra. A la planta baixa hi ha una finestra d'arc rebaixat ceràmic, al costat del qual n'hi ha una de petites dimensions de pedra carejada. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix '1839 / ME FECIT ANDREAS MAS'. Les façanes laterals i posterior tenen poques obertures, la majoria d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant s'hi adossa un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana posterior també s'hi han adossat diversos cossos de maó vist. El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter.	08248-1	Ctra. De la Sagrera, 1	Tenim poques notícies històriques d'aquesta casa, ja que es desconeix quin era el seu nom antigament. Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas (es coneixia per Can Berga), que eren successors dels Vidal i dels Torres. L'origen del nom de Ca l'Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, qui era de Can Genís i tenia aquest ofici. Els Rosàs, nom present en diverses cases de la Sagrera, van ser coneguts per dedicar-se al repartiment del correu i al transport de viatgers, especialment en Joan Rosàs i Soler, conegut com en 'Joanet de l'auto'. Després de l'espardenyeria, la casa va funcionar uns anys com a hostal. Darrerament la casa ha estat restaurada tot respectant les seves característiques constructives, fet que permet conèixer la seva evolució. Com a curiositat, cal esmentar que durant aquesta intervenció en un mur s'hi va trobar un amulet, consistent en rosaris de vidre blanc i una ampolleta.	41.6551200,2.2254800	435511	4611775		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77907-foto-08248-1-3.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			85\|94\|119	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77909	Sant Simplici	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simplici	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. VALLICROSA, J., dir. (1997). 'La Capella de Sant Simplici', Ronçana, núm. 188. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVI-XVIII		Sant Simplici és una ermita del segle XVI, que podria haver-se construït sobre una construcció romànica, que semblaria correspondre's a la part de l'absis. Al costat de ponent de la capella hi ha adossada la casa de l'ermità. La decoració interior es correspon a una reforma del segle XVIII. És un edifici d'una sola nau, coberta en un sol tram amb una encavallada de fusta que en substitueix una d'antiga que es complementava amb una volta rebaixada, que cobria la part de l'altar. A l'esquerra de la nau hi ha una capelleta amb altar decorada amb motius florals datada de l'any '1730'. En un estudi que es va fer d'aquestes pintures murals i les de l'altar, es va poder determinar que efectivament eren d'aquest període. El presbiteri també està decorat amb pintures que recreen un arc triomfal amb motius geomètrics. Al costat dret de la nau hi ha una petita sagristia. Per les restes que s'observen als peus de la nau, sembla que originalment hi havia un petit cor. El temple no té il·luminació natural, llevat del petit òcul que hi ha sobre el portal, que està tancat amb un vitrall. A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc pla amb l'intradós motllurat i guardapols coronat en semicercle amb relleu de petxina. La llinda està inscrita amb els anagrames 'IHS' i 'MA', el relleu d'un escut i l'any '1568'. El frontis queda rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El tractament dels murs és de restes d'arrebossat de morter de calç i la pedra vista. El ràfec de la coberta de l'ermita enllaça amb la del mas adossat a ponent, donant l'aparença d'una única teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici consta de planta baixa i pis i té forma de 'L'. Les obertures són d'arc pla ceràmic o bé amb llinda de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.	08248-3	Camí de la Serra	Tenim poques notícies històriques d'aquesta capella, malgrat sembla tenir part de l'estructura del període romànic. En la visita pastoral de l'any 1610 s'esmenta la imatge de Sant Simplici que presidia l'altar. Durant la segona meitat del segle XVIII, ja consta que l'ermità que viu a la casa contigua i exerceix de professor de nens. Fins a principi del segle XX hi havia les antigues escoles del poble, que van traslladar-se a Can Mallorca. L'any 1936 va ser assaltada i profanada i a partir d'aleshores quedà abandonada. El servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la va restaurar l'any 1964. Més tard, l'any 2002, van restaurar-se pintures a l'absis i el nínxol lateral. Antigament l'ermita estava situada sobre una timba, que fa uns anys es va omplir de terra formant l'actual parc frontal.	41.6444500,2.2152600	434649	4610599		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-3.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			96\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77910	Can Maset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maset	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVIII-XIX		Can Maset és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, on s'hi van afegir sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat excepte les dues finestres laterals que són d'arc apuntat. A la façana de ponent hi ha adossat un cos annex que segueix el pendent de la coberta del principal. A nivell del pis s'obre amb una finestra d'arc escarser sobre la qual s'hi conserva la corriola. La resta de façanes presenta poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat al frontis i a la resta amb restes de morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la masia s'observa l'antic pou circular de pedra. A l'entrada de la casa s'hi conserva el sostre amb volta catalana, mentre que a la resta de la construcció són amb bigues de fusta. El sostre de la sala del pis està reforçat amb un arc de diafragma de mig punt i s'observa un rajol datat '1861'. De l'antiga cuina se'n conserva la llar de foc, tot i que força reformada.	08248-4	C. de Can Tabac	La masia de Can Maset s'ha identificat com l'antic mas Dalmau de Sant Simplici, per la proximitat de l'ermita, diferenciat del mas Dalmau de Terrassina. El primer està documentat des del segle XVIII, tot i que la família Dalmau apareix nombrada de més antic. A principi del segle XVIII, Bernat Dalmau va vendre el mas, que limitava a migdia amb l'ermita. Més endavant, va passar a ser una masoveria de la pairalia de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XX Josep Brustenga la va vendre. Des d'aleshores, ha canviat de mans en diverses ocasions.	41.6447100,2.2149100	434620	4610628		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77911	Casa Gran de Can Bassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-can-bassa	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVI-XX	En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració.	La Casa Gran de Can Bassa és una masia gòtica-renaixentista de la qual se'n conserven les obertures de la façana i una part de l'estructura interior, força alterada després de la construcció de dos edificis a ambdós costats. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un gran portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres gòtiques al pis. La finestra que hi ha sobre el portal és d'arc conopial dentat amb arquets, que arrenca d'una imposta amb motius vegetals. L'altra finestra és d'arc pla de pedra amb un guardapols acabat amb mascarons. En una intervenció moderna es va modificar el coronament de la façana, dotant-lo d'un capcer rectilini resseguit per una cornisa. El parament dels murs és eminentment de tàpia, motiu pel qual en l'actual restauració s'ha revestit amb un estucat que imita la pedra vista. A l'interior, al costat del portal d'accés se'n conserva un altre de mig punt adovellat de menors dimensions, que presumiblement va ser substituït per l'actual. L'entrada conserva el sostre embigat que sosté l'empostissat del pis, al qual s'accedeix per unes escales de pedra de dos trams.	08248-5	Camí de Can Puig	Des dels seus orígens, el mas Bassa estava sota el domini directe de la casa veïna de Castellet. En el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui de l'any 1466 ja hi consta Antoni Bassa. La propietat dels Bassa va ampliar-se amb el pas dels anys, arribant a ser un dels masos amb més terres del poble. La família Bassa el va ocupar fins al segle XIX, quan Joan Bassa va casar-se amb la pubilla de la pairalia de Ca n'Illa de la Garriga, Rosa Illa, on van establir-se. Més endavant, van vendre el mas Bassa, passant a formar part d'un petit veïnat, motiu pel qual es coneix com la Casa Gran.	41.6378100,2.2186300	434923	4609859		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.		A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat hi consta com a Can Pujal-Can Bassa.	98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77912	Can Puig de la Vall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-de-la-vall	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1975). 'Cases que tenen història: El Castellet, Can Puig de la Vall', Anuari Local, núm. 13. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XII-XVI		Can Puig de la Vall és una casa forta medieval de la qual se'n conserva bona part de l'estructura. A nivell exterior, el tipus de parament de petits carreus escairats i l'abundant presència d'espitlleres, apunten a l'existència d'una construcció fortificada. Dins de la masia s'hi conserven almenys tres grans arcs de diafragma de pedra, un ogival i dos de mig punt; a més d'un portal de factura romànica i un portal d'arc escarser. Sobre aquesta estructura primitiva va consolidar-se la façana actual durant el segle XVI, a partir de l'obertura de finestres i l'ampliació del nivell de les golfes. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La composició de les obertures del frontis presenta una disposició aleatòria; entre elles trobem el portal descentrat, d'arc de mig punt adovellat. A la part central del pis hi ha un gran finestral d'arc pla de pedra de grans dimensions, mentre que al costat dret hi ha una finestra d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i l'arrencada dels brancals decorats. A la part esquerra de la façana veiem una finestra renaixentista amb arquets lobulats, d'ampit i brancals decorats, on destaquen els angelets que sostenen un escut de les impostes. A nivell de les golfes hi ha tres petites finestres; tres d'arc pla de pedra carejada (una d'elles sobre permòdols) i una d'arc escarser. La façana lateral de mestral presenta una quantitat destacable d'espitlleres a la planta baixa i al pis, totes elles tapiades, entre les que s'intercalen poques finestres de pedra de petites dimensions. També s'observen diverses espitlleres a les façanes de garbí i xaloc, tot i que en aquesta última s'ha obert un gran finestral de factura moderna que desvirtua el conjunt sensiblement. El parament dels murs és de petits carreus irregulars disposats en filades. A la crugia central de la masia s'hi observa un arc de diafragma de mig punt de pedra, que arrenca sobre un portal romànic d'arc de mig punt de pedra, amb l'intradós decorat amb figures. A l'altre extrem de l'estança hi ha un gran portal d'arc escarser tapiat, que comunicava amb la crugia de la dreta, on hi ha dos arcs de diafragma de pedra, un de mig punt i un d'ogival. Durant la reforma de l'edifici es van trobar a la pallissa dues pedres amb màscares tallades que podrien correspondre's amb brolladors d'una font o d'un cup. Actualment s'han col·locat com a objectes de decoració a l'entrada. Davant la masia hi ha l'era i l'antiga pallissa, a més de diverses naus de construcció moderna.	08248-6	Camí de Can Puig	En la documentació antiga, la masia de Can Puig apareix sovint esmentada o vinculada com el Castellet. Algunes fonts (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010:128), han identificat la masia com la residència del llinatge dels Castellet, membres de la noblesa local documentats des del segle XII. Vers el segle XIV, la pubilla Agnès de Castellet va casar-se amb Pere de Vilademany i presumiblement van deixar d'habitar-la. En aquest moment, la masia va passar a ser habitada pels Puig, quin en mantindrien la propietat fins a mitjans del segle XVIII. Entre els habitants de la casa al llarg d'aquests segles, trobem Joan Puig de la Vall, qui va participar en el govern de la baronia de Montbui. Des de l'adquisició de la casa i les terres l'any 1751, la família Riera va ampliar el patrimoni familiar fins a esdevenir una explotació agrícola de referència a la contrada. Alguns dels membres de la casa, com Josep i Pere Riera, van exercir d'alcaldes de Santa Eulàlia. El mateix Pere va ser qui l'any 1957 va vendre la casa a Sebastià Badia, la família del qual en manté la propietat.	41.6366800,2.2139400	434531	4609737		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77912-foto-08248-6-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			92\|94\|119\|85	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77915	Can Maspons de la Vall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-de-la-vall	BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1966). 'Cases que tenen història: Can Maspons de la Vall', Anuari Local, núm. 4. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVII-XX		Can Maspons és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas medieval àmpliament documentat, de la qual no se n'observen vestigis. No hem de descartar, tanmateix, que el parament d'encofrat de tàpia present en l'actual celler pugui correspondre's amb aquesta. Durant els segles XVIII i XIX es va consolidar l'actual mas de tipologia clàssica, a partir del creixement horitzontal i vertical visible entre el revestiment de les façanes. La darrera reforma es va fer a mitjans del segle XX, en què va dotar-se de diversos elements d'estil neogòtic, com són algunes obertures i les gàrgoles. La masia es composa de diversos cossos que s'han adossat de forma paral·lela fins a configurar un gran volum de planta rectangular i de quatre crugies, a més d'una masoveria de dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per quatre eixos d'obertures, entre les que n'hi trobem d'arc pla de pedra carejada o arrebossat. El portal d'accés és d'arc escarser adovellat, la part superior del qual queda tapat per un balcó de forja amb accés des d'un gran finestral. A nivell de les golfes hi ha les restes d'un rellotge de sol i dues gàrgoles ceràmiques que han perdut la funció de desaiguar després de la darrera ampliació en alçada. La façana posterior també presenta gàrgoles, a més de diverses finestres neogòtiques, una de les quals està inscrita 'ANY NUVIAL1954', que recorda el motiu de la seva incorporació. La part de ponent de la casa es correspon amb una ampliació del segle XIX, en què es va obrir una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt a la façana i diverses finestres a ponent d'arc pla de pedra, una d'elles inscrita amb l'any '1826'. També la part de llevant correspon a una ampliació del mas que, malgrat segueix el pendent de la coberta principal a la part frontal, la part posterior fa el desaiguat a tramuntana. Presenta diverses obertures de pedra o ceràmiques, la major part de factura moderna. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç, que allà on es troba deteriorat permet veure el parament de pedra lligada amb argamassa i maó en les parts més modernes. A l'interior de la masia es manté la distribució clàssica; els sostres de la planta baixa estan coberts amb volta rebaixada i els dels pisos són amb bigues de fusta. Entre les estances destaca especialment la cuina, on hi ha una llar de foc amb una gran campana de la xemeneia, el forn de pa, piques de pedra, etc. També cal esmentar la sala oberta amb portals d'estil neogòtic, entre els quals n'hi ha un d'arc conopial i un gravat amb els atributs de Santa Eulàlia. Una de les estances conserva una alcova amb un arc lobulat amb motllura. Al cos de llevant també s'hi observa la base de pedra d'una premsa, actualment protegida per un vidre. A banda i banda de la façana hi ha una portalada perpendicular, la de llevant datada del '1848', que donen accés al pati empedrat de davant la casa. Aquest està tancat a migdia amb diversos coberts, les corts i la masoveria. Davant les corts (on s'observen dues espitlleres), a la part exterior del pati, hi ha una gran era encaironada.	08248-9	Camí de Can Maspons	La primera notícia documental del mas Pons la trobem l'any 1425, quan era un alou de la Pia Almoina de Barcelona i en tenia el domini útil Miquel Maspons. Després del pagament d'un cens per redimir els mals usos, els Maspons van esdevenir els senyors útils del mas i les seves terres, pel que durant els segles XV i XVI van adquirir els masos rònecs Sabat de Santa Eulàlia i Comalera i Moragues de Caldes de Montbui. La família Maspons portà el mas fins a mitjans del segle XIX, quan van canviar la seva residència habitual a Granollers i Barcelona. A les ciutats els hisendats rurals buscaven major seguretat i la participació en la vida social i econòmica de les mateixes. N'és un bon exemple en Jaume Maspons, advocat de professió, que va recompliar l'arxiu familiar de la masia. Des de mitjans del segle XX, en Josep Maria Maspons va posar-se de nou al front de la casa.	41.6403900,2.2064500	433911	4610155		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77915-foto-08248-9-3.jpg	Legal	Contemporani\|Historicista\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|116\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77918	Can Maspons del Rieral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maspons-del-rieral	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1970). 'Cases que tenen història: Can Maspons del Rieral', Anuari Local, núm. 8. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XIV-XIX		Can Maspons del Rieral és una masia que podria ser d'origen medieval, sobre la qual es va consolidar un edifici de quatre crugies al llarg del segle XIX. Entre els elements que denoten l'existència d'una construcció anterior, trobem un notable arc de descàrrega de pedra situat a la façana de llevant, al costat del qual hi ha diversos carreus de pedra calcària de les mateixes característiques que les que s'observen a l'ermita de Sant Cristòfol. D'altra banda, la filada inferior del parament del mur posterior presenta la pedra col·locada en espiga. La masia és de planta rectangular i s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, que és d'arc escarser. Les obertures originals presenten ampits motllurats de pedra calcària, mentre que les altres són de majors dimensions i de factura moderna. A causa del desnivell natural del terreny, davant del portal hi ha una petita rampa feta de còdols. També al costat del portal hi ha adossat un pedrís amb escala que s'emprava per carregar els carros. També pel desnivell del terreny, la façana de llevant presenta poca alçada i en destaca un gran arc de descàrrega fet amb carreus escairats. Com a úniques obertures, trobem dues finestres d'arc pla arrebossat i un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana de tramuntana únicament hi ha tres petites finestres, totes d'arc pla de pedra carejada. La filada inferior d'aquest mur presenta la pedra disposada en espiga. La façana de ponent queda parcialment tapada per un cobert que es sosté amb tres pilars ceràmics, que va ser incorporat durant la primera meitat del segle XX. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç i pintat a la façana. Davant de la casa s'hi conserven les antigues corts, el pou, una pallissa habilitada com a habitatge i al sector de garbí una gran era encaironada.	08248-12	Barri de Sant Cristòfol	Tradicionalment, es creu que la masia podria estar vinculada a la veïna capella romànica de Sant Cristòfol, ja que sovint és conegut i apareix documentat com a Can Maspons de Sant Cristòfol. La primera notícia que tenim dels Maspons es remunta a l'any 1227, quan consta que un tal Bernat Ponç treballava en un molí llegat parcialment per Bernat de Villar a Arnau de Bastida. Ja al segle XIV, el molí (que es correspon amb l'actual molí d'en Vendrell) fou establert en la seva totalitat a Guillem Maspons, propietari del mas Ponç de la parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. A principi del segle XV els Maspons obtindrien la llicència per abastir el molí de l'aigua del Tenes. Els Maspons tenien el domini útil del mas, mentre que els propietaris n'eren els monestirs de Sant Miquel del Fai i de Sant Benet de Bages. El molí va formar part de la propietat del mas fins a l'any 1677, en què Francesc Maspons va vendre'l a Josep Vendrell, pel que va passar a ser conegut com el molí d'en Vendrell. Durant la Guerra del Francès, Josep Maspons va ser afusellat a l'era de Can Corder. El seu germà Jacint va morir poc després, deixant vídua a Marianna Viaplana, que tan sols tenia un fill de curta edat, anomenat Joan. Al cap de pocs anys, Marianna es casà amb Josep Rof , amb qui es construirien la casa de Can Rof, avui desapareguda. L'hereu Joan Maspons va quedar-se a la casa de Can Maspons. Ell i el seu fill Domènec van arreglar la casa entre els anys 1868 i 1869, ja que es trobava en força mal estat. Actualment, els Maspons mantenen la propietat de la masia i segueixen essent els administradors de la capella de Sant Cristòfol.	41.6379900,2.2444300	437072	4609860		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77918-foto-08248-12-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.		També es denomina Can Maspons de Sant Cristòfol.	98\|119\|85	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77920	Can Pallars	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallars	BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1983). 'Cases que tenen història: Can Pallàs', Anuari Local, núm. 21. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XV-XVIII		Can Pallars és una masia del segle XV que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En aquest moment, va afegir-se la crugia de l'esquerra i la part posterior com a celler, on encara es poden observar els angles cantoners de carreus. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, al central dels quals hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. A cada costat eren finestres són d'arc pla arrebossat, una d'elles amb llinda de fusta; en la restauració que s'hi està practicant s'han fet de pedra. Al pis les finestres són gòtiques-renaixentistes, la central d'arc conopial dentat amb arquets i frisos de rosetes a les impostes. Les dues laterals són d'arc pla de pedra i presenten diverses incisions conopials i els ampits motllurats i dentats. Finalment, a les golfes hi ha una única finestra, d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior, s'ha modificat la disposició de les obertures i s'han substituït per unes de noves de pedra. A l'entrada de la masia s'hi conserven els portals d'arc pla de pedra, que donaven accés al menjador (on es restituirà la campana de la xemeneia existent), la cuina i el celler al fons. En aquest el sostre està reforçat amb dos arcs rebaixats ceràmics. La totalitat de les bigues han estat substituïdes per unes de noves, així com les encavallades que sostenien la coberta. Per la restauració que s'hi està fent, es pot veure el parament dels murs, en alguns trams amb encofrat de tàpia i en d'altres de pedra lligada amb argamassa. Davant de la façana de migdia hi ha les antigues corts d'un sol nivell d'alçat, entre les quals s'hi van construir dues portalades que van tancar l'espai frontal formant un pati. La portalada de ponent és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1738'. D'altra banda, la portalada de llevant és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i un relleu ovalat a la llinda amb l'anagrama de Crist i angelets, a més de la data '1602' intercalada. La porta que la tancava tenia inscrit 'DN JOAQUIM DE DOU 1842', però a causa del mal estat que presentava s'ha substituït per una de nova. Adossada a la façana de llevant, al costat de la portalada, hi ha una pallissa coberta a dos vessants sostinguda per un pilar central. Abans de començar la restauració la coberta es va esfondrar, tot i que actualment s'està reconstruint. Al davant hi ha una gran era delimitada per un muret de pedra i maó.	08248-14	C. de la Fonteta	El nom Pallars és un topònim documentat a la zona des de l'any 1078, que veurem també en l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars. Tenim notícies del mas Pallars des de finals del segle XII, quan Guerald de Bastida l'estableix a Pere Pallars, qui li haurà de pagar els censos corresponents. Entre els segles XV i XVI, Gabriel Pallars es va casar amb Eleonor Burguès, pubilla del mas Burguès. És probable que fos en aquest moment que es va construir la casa gòtica-renaixentista, potser sobre una estructura anterior. El seu fill Joan va ser batlle de la baronia de Montbui l'any 1517. Entre els segles XVI i XVII, la família Pallars i Gibert van quedar entroncades, essent la segona la que va perdurar. A finals del segle XVII, en Jaume i Josep Gibert van vendre la casa i les terres a Jaume Solà, quedant des d'aleshores com a masoveria. Poc després, Isabel Solà es va casar amb el barceloní Jacint de Dou. La família Alòs de Dou en va mantenir la propietat fins que fa pocs anys la van vendre. Les obres de restauració van començar poc després i està previst que acabin l'any 2012.	41.6327800,2.2393500	436644	4609285		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-3.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.		També es coneix per Can Paiàs o Pallàs. En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració.	94\|119\|85	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77921	Can Brustenga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brustenga	BRUSTENGA, J. Petit resum de la història de Can Brustenga (inèdit). CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1968). 'Cases que tenen història: Can Brustenga', Anuari Local, núm. 6. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XIII-XX		El casal de Can Brustenga és un edifici d'origen medieval que va reconstruir-se al segle XVII segons la tipologia clàssica de tres crugies. Durant el segle XIX es va fer una reforma de marcat caràcter senyorial, a través de la consolidació de la façana, la decoració de les estances amb pintures murals, la construcció de la caixa d'escala amb una lluerna i els cossos amb galeries que tanquen el pati. La masia és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, d'on sobresurt una lluerna que dóna llum a la caixa d'escala. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, d'arc pla arrebossat a la planta baixa i a les golfes i d'arc rebaixat de pedra carejada al pis. El portal d'accés és de pedra carejada i incorpora la data '17...8'. El finestral central té sortida a un balcó corregut que enllaça amb la terrassa habilitada sobre les corts que envolten la casa frontalment. El balcó està delimitat amb baranes de forja i la terrassa amb balustrada. Entre els finestrals de les golfes s'intercalen dos esgrafiats ovalats, força desdibuixats, un dels quals incorpora un gnòmon. La façana queda rematada per un capcer rectangular que queda resseguit amb una cornisa ceràmica. La composició de la façana de llevant és igualment simètrica, definida per tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat a la planta baixa i al pis i d'arc de mig punt ceràmic a les golfes. A les façanes de ponent i tramuntana les obertures són d'arc pla arrebossat i es disposen de forma aleatòria. El tractament dels murs havia estat esgrafiat amb franges horitzontals negres, del qual només se'n conserva un petit tram al voltant del portal. L'espai interior conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis que, com la majoria de les estances, està abundantment decorada amb pintures murals d'estil clàssic a les parets i a l'enteixinat del sostre. Entre les habitacions amb alcoves, destaca la de l'hereu, situada de forma preferent a la part frontal de la casa, així com la de les nenes, on hi ha tres alcoves amb els respectius arcs lobulats amb motllures. L'escala que comunica els tres nivells de la casa també està profusament decorada amb frescos, el del sostre datat de l'any '1865', i es delimita amb una barana de forja on hi consta 'FRANCISCO / BRUSTENGA / 1846'. A la planta baixa hi ha el celler, cobert amb voltes sostingudes per un pilar central, així com el menjador i la cuina, on l'amplada dels murs apunta que podria correspondre's amb la construcció primitiva. El pati empedrat frontal està delimitat al sector de ponent per les corts, que s'obren amb dues galeries horitzontals amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat al primer nivell i d'arc carpanell al segon. D'altra banda, al sector de llevant, trobem un cos d'un sol nivell que s'adossa al volum principal i presenta una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt tapiats. Cal afegir que als extrems de la terrassa habilitada a la part superior hi ha dues garites defensives. El sector de migdia s'obre amb pòrtics de les mateixes característiques i queda tancat per la capella i la masoveria. Aquesta darrera consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'interior s'hi conserven els sostres amb volta catalana i dos arcs de mig punt ceràmics al pis. Entre ambdues construccions hi ha l'entrada coberta amb volta de canó que condueix al pati, a través d'una portalada d'accés d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la inscripció: 'ISIDRO OLLER/ BROSTENGA/ AÑ 1697', on hi ha el portal de la capella. Al costat de xaloc del pati hi ha adossat el pou i una antiga cisterna. A la part de tramuntana hi ha una altra portalada que incorpora la inscripció: 'IHS / 1697', on s'ha afegit : 'RENOVAT EN 1912'.	08248-15	Can Brustenga, s/n. Barri del Rieral	La primera notícia que tenim del nom d'origen hongarès Brustenga el trobem en un membre de la cort de la reina Violant d'Hongria. Per tradició oral, la família Brustenga situava els seus orígens en aquest personatge, fins que en un document localitzat a la Biblioteca Nacional de Madrid van poder verificar aquesta informació. Aquest Ramon de Brustenga va casar-se amb Guilleuma de Riudeperes i va establir-se en aquesta zona. A finals del segle XIII ja es va acensar una peça de terra de Can Torres a nom de Brustenga. A partir del segle XV, els Brustenga van ampliar la propietat del mas amb l'adquisició de noves terres i masos, com són els Rovira Jussana i Sobirana, actualment desapareguts. A través de diversos casaments amb altres pairalies vallesanes, al llarg del segle XVII el mas Brustenga va esdevenir una de les propietats més importants de la comarca. Tant és així, que tot i l'existència de diverses pubilles, els fills mantenien el nom de la casa, en detriment dels Company, Xammar, Alrani i Oller. Durant el segle XVIII, també van adquirir els masos Trias i Sabater de Santa Eulàlia. Aquesta puixança econòmica va veure's reflectida en la reconstrucció de la masia, en què se li donà un marcat caràcter senyorial. A mitjans del segle XX es va segregar una part de la finca, com són els masos Trias i Maset. El propietari actual, Francesc Brustenga, ha estat alcalde de Santa Eulàlia en dues ocasions (1973-1979, 1983-1987).	41.6433600,2.2301400	435887	4610466		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77921-foto-08248-15-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			94\|98\|119\|85	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77922	La Ferreria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-4	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1981). 'Cases que tenen història: la Ferreria', Anuari Local, núm. 19. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVI-XX		La Ferreria és una masia del segle XVI construïda sobre una edificació anterior d'origen medieval. En reformes posteriors, datables d'època contemporània s'hi han afegit els cossos laterals unificats formant un frontis molt llarg. És un edifici de planta rectangular que originalment tenia tres crugies i s'hi van afegir sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra, llevat dels dos portals adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre escarser. El principal incorpora a la clau el relleu d'un camper amb l'any '1558' i una enclusa, signe inequívoc de l'ofici a què antigament es vinculava la casa. Els cossos laterals presenten a la mateixa façana de migdia un portal amb llinda de fusta i un d'arc de mig punt ceràmic. La resta de façanes presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat. Darrerament la casa s'ha dividit en dos habitatges, pel que la façana principal queda separada per un mur perimetral perpendicular.	08248-16	Camí del Gual	La primera referència documental de la Ferreria es remunta al primer terç del segle XIV, quan s'esmenta el mas Ferrarii o mas Ferrer. L'any 1332 consta que tenia el domini útil del mas un tal Francesc Ferrer, mentre que el domini directe era del benefici de Santa Eulàlia de l'església de Santa Maria de Caldes. En la documentació del segle XV hi consta que els mas estava arruïnat, suposem que pel seu abandonament a causa de la pesta que assolà el país en aquest període. L'any 1479 el mas és establert a favor de Pau Burguès, quedant així vinculat a la veïna masia de Can Burguès. Durant el segle XVI s'hi va establir al ferrer Bartomeu Julià, qui faria construir la casa actual. En motiu del casament de la pubilla Maria Julià amb Bartomeu Xalabarder a finals segle XVII, els habitants es van passar a denominar Xalabarder. La família va seguir exercint l'ofici de ferrer a la casa fins a la Farreria del segle XVIII, en què van abandonar la casa i van passar a posseir-la els Margenat en la seva totalitat, convertint-la en masoveria de Can Burguès. Tot i així, s'hi va seguir exercint l'ofici de ferrer de la mà dels Pujades i dels Barbany, que a principi del segle XX van fer-se una casa nova a la carretera de Bigues.	41.6400600,2.2367000	436430	4610095		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77923	Can Ferrarons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrarons	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1980). 'Cases que tenen història: Can Farrarons', Anuari Local, núm. 18. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVIII-XIX		Can Ferrarons és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Durant el segle XIX es va ampliar el mas amb sengles volums adossats al costat de ponent i de llevant. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra al pis i arrebossat a la planta baixa. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'ACESTA CASA FONGH EDIFICADA PER IOSEPH FARRARONS 1694', i l'anagrama IHS amb una creu i un cor intercalat. La xemeneia està rematada per dues figures ceràmiques superposades en forma d'esfera i de lluna. A la part de mestral hi trobem el volum resultant de l'ampliació del segle XIX, que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a ponent. D'aquest en destaca una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. En aquest mateix moment, es va construir una nova dependència al costat de llevant, destinada a les corts i pallisa. En la darrera intervenció que s'ha fet de l'edifici s'ha afegit un petit cos de planta baixa al costat de ponent del volum principal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior de la casa es manté la distribució de les estances, les de la planta baixa cobertes amb volta de canó. Davant la masia s'hi conserva l'empedrat de còdols que enllaça amb una gran era encaironada.	08248-17	Camí de la Creueta	El mas Ferrarons va ser construït a finals del segle XVII, quan pertanyia a Josep Ferrarons. La seva filla Maria va vendre la casa a mitjans del segle XVIII a un tal Isidre Xalabarder, ferrer d'ofici. El casament de les successives pubilles que tingué la casa va ser el motiu pel qual els propietaris de la casa es cognominessin Artigas i Poma els anys posteriors. De la mateixa manera, la pubilla Caterina Poma va casar-se amb Antoni Vinyeta , els descendents dels quals en mantenen la propietat.	41.6435200,2.2362600	436397	4610480		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77924	Santa Eulàlia de Ronçana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-roncana	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona.	XVI-XX		L'església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana és un edifici barroc reconstruït durant la segona meitat del segle XIX. Les referències documentals de la mateixa es remunten al període romànic, tot i que no s'observen indicis materials d'aquesta edificació. La reconstrucció que es va fer en època contemporània va alterar notablement l'estètica del temple, quedant tan sols una part de l'estructura antiga i de la façana. El temple és d'una sola nau amb tres capelles laterals per costat, bastides entre contraforts, i absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes separada per arcs torals, que descansen sobre una cornisa sostinguda per pilastres. Entre les pilastres s'hi intercalen les capelles, de les quals les del costat dret estan cobertes amb volta d'aresta, llevat de la del Santíssim, amb cúpula circular. El presbiteri està cobert amb volta esfèrica i està presidit per una gran fornícula on hi ha la imatge de Santa Eulàlia, amb diverses imatges al seu entorn. Tot aquest espai està decorat amb pintura mural moderna en què s'hi representa el judici, el martiri i la Glòria de la Santa, feta per A.M Lairisa. Als peus del temple, hi ha el cor sostingut per un arc rebaixat i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de la rosassa i de les finestres que s'intercalen dins de les llunetes. La façana barroca de l'edifici presenta una portalada custodiada per dues pilastres amb capitells d'estil dòric, que sostenen un frontó triangular. El frontis està reforçat per sengles contraforts laterals i queda rematat per un capcer sinuós on hi ha una creu i dues figures circulars de pedra. El campanar és de planta quadrangular i està adossat a la façana de xaloc. S'obre a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt delimitats amb balustrada i està coronat per una barana de maó a mode de merlets, des d'on arrenca una estructura metàl·lica que sosté dues campanes petites. A la façana lateral de mestral en sobresurt la capella del Santíssim, de planta rectangular i absis semicircular. Les façanes de gregal i xaloc estan parcialment tapades per l'edifici de la rectoria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb franges horitzontals a la façana i de paredat comú vist a la resta, llevat de la part superior del campanar que és de maó vist.	08248-18	Pl. de l'Església	En l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla de l'any 932 ja s'esmenta el terme de Santa Eulàlia. La primera referència a la parròquia no la trobem fins a l'any 1059, quan Ramon Berenguer I de Barcelona va donar el feu comtal de la baronia de Montbui a Mir Geribert, on s'incloïa la parròquia de 'Sanctae Eulalia de Orocanna'. La pròpia església no s'esmenta en un document fins a l'any 1078. Des del segle XII, tenim notícies de diverses donacions a l'església i als seus altars per part dels feligresos. Els rectors de Santa Eulàlia també havien de servir a la veïna parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. L'any 1379 el rector de Santa Eulàlia va demanar llicència al bisbe per tal de derruir la rectoria, que es trobava en estat ruïnós. Més endavant, en la visita pastoral de l'any 1508 el bisbe ordena reparar l'església i la rectoria. Durant la segona meitat del segle XVI, el bisbe també autoritza a engrandir el temple, com havia sol·licitat l'aleshores rector, Vicenç Bover. Durant el segle XVII també tenim constància de diverses obres de l'església, entre les quals hi ha la nova portalada i la rectoria. La reforma més important del temple la situem entorn l'any 1880, en què se li donà la fesomia actual. De l'edifici antic, presumiblement de factura romànica amb una reforma barroca, pràcticament no en va quedar cap vestigi. Les obres van ser executades per paletes del poble i van ser sufragades per algunes de les famílies més riques, entre les quals hi ha els Margenat de Can Burguès. En aquest període també es va afegir la capella del Santíssim. A causa de la falta d'espai i de salubritat, l'any 1923 es va construir el nou cementiri, que fins aleshores estava al costat de la rectoria. On hi havia el galliner antic s'hi va bastir el Centre Catòlic o Casal Parroquial. L'esclat de la Guerra Civil va suposar diversos desperfectes en l'església i el seu patrimoni, a més de la partida del rector. D'una banda, es van cremar les imatges i altars i l'arxiu parroquial, es van tirar les campanes i els edificis van ser incautats. Després del conflicte es van fer les corresponents obres de millora i es van construir les escales de l'entrada. Finalment, l'any 1981 es va restaurar la rectoria.	41.6559600,2.2237400	435367	4611870		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-3.jpg	Legal	Barroc\|Contemporani\|Neoclàssic\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			96\|98\|99\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77925	Can Trias	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias-0	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1984). 'Cases que tenen història: Can Trias', Anuari Local, núm. 22. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVI-XX		Can Trias és una masia del segle XVI que va ser reformada a mitjans del segle XX segons el model de masia clàssica. En aquest moment es va afegir el nivell de les golfes i una lluerna, reformant la coberta fins a unificar els cossos en un únic volum. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures, el principal definit pel portal d'arc de mig punt adovellat i la finestra d'arc conopial dentada amb arquets del pis, d'estil gòtic-renaixentista. Al costat hi ha una altra finestra renaixentista, d'arc pla sobre permòdols, que com la primera incorpora una espitllera sota l'ampit. Als eixos dels extrems en destaquen els dos finestrals del pis, d'arc pla de pedra, un d'ells inscrit: 'IHS / 1597'. La resta de finestres són d'arc pla de pedra, algunes amb incisió conopial i afegides en la restauració de mitjans del segle XX. En aquest moment també es van fer les golfes, obertes a la façana amb dos pòrtics d'arc conopial arrebossat amb impostes. En un extrem de la façana hi ha un rellotge de sol força desdibuixat. Les façanes laterals i posterior presenten diverses obertures de factura moderna, entre les que trobem pòrtics d'arc de mig punt i finestres d'arc pla arrebossat. La lluerna que sobresurt sobre la finestra està oberta a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt i té la coberta a quatre vessants. La façana de llevant presenta un cos annex d'un sol nivell d'alçat, amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. La barana combina la balustrada ceràmica i la de forja. Aquest cos està obert amb arcs de mig punt de pedra, que també reforcen la volta de l'interior. D'altra banda, al costat de ponent hi ha un petit pontet d'arc escarser que comunica el pis de la casa amb el pati, situat en una cota superior respecte la casa. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter de calç. A l'interior en destaca el portal de l'entrada, d'arc pla de pedra carejada amb una orla en relleu amb l'anagrama 'IHS'. A l'exterior hem de destacar l'existència d'una fresquera excavada al sauló.	08248-19	Ctra. De Parets a Bigues, km. 11	La primera referència documental del mas Trias es remunta al segle XVI, tot i que els seus orígens podrien ser anteriors. El domini directe del mas el tenia la família Xifré de Caldes, a qui els Trias pagaven els corresponents censos. Ja al segle XVII, trobem que Josep Trias i Sabater és propietari dels masos Trias i Sabater. Poc després consta que el mas pertany a Maria Trias i Sabater, casada amb Pere Jonch, del mas Jonch d'Alella. A partir d'aleshores, van deixar de residir al mas i va quedar com a masoveria. A principi del segle XVIII, Jaume Brustenga va comprar el mas a Pere Jonch, vidu de Maria Trias. La casa i les terres van formar part de la pairalia de Can Brustenga fins a l'any 1941, en què Josep Brustenga la va vendre a Pere Verdura. Aleshores s'hi va fer una gran reforma, segons projecte de l'arquitecte Francesc Casas, deixeble de Josep Puig i Cadafalch, que li donà l'aparença de la masia catalana prototípica.	41.6494400,2.2301600	435895	4611141		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77926	Can Vendrell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-1	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVII-XX		Can Vendrell és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas documentat des de l'època medieval. Des de mitjans del segle XX, va deixar de tenir un ús agrícola per ser un habitatge, pel que va ser reformada i ampliada, així com es van construir diversos volums al seu entorn. És un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat i els tres pòrtics d'arc de mig punt arrebosat de les golfes. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades, que tapa la part superior de les dovelles del portal. Al seu costat hi ha un rellotge de sol esgrafiat on hi ha escrit: 'AVE / MARIA / ANY 1949'. A la façana lateral de migdia s'hi adossa un volum perpendicular de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants desiguals. El revestiment dels murs es manté arrebossat.	08248-20	Camí antic de Caldes, s/n	La primera referència documental que tenim del nom Vendrell a la zona es remunta a l'any 1323, quan s'esmenta un tal Guillem Vendrell. En un document de l'any 1428 hi consta que el noble Martí Benet de Torrelles estableix un cens únic a Pere Vendrell pel mas Vendrell, en substitució de les càrregues a què estava sotmès fins aleshores. Algunes fonts (CIURANS 2001: 89) apunten a que aquest mas es correspon amb les ruïnes que avui es coneixen com Can Vendrellet, i que en canvi l'actual Can Vendrell antigament s'hauria dit mas Caseta. Dit mas Caseta està documentat des de l'any 1386, quan pertanyia a Guillem Camp, hereu de Can Camp de Caldes. Durant el segle XV el mas també era propietat dels Torrelles, tot i que al segle XVI ja pertanyia al mas Regassol de Caldes. En aquest moment, la família Caseta que hi habitava ja es trobava endeutada, pel que vers el segle XVII la va vendre al barceloní Baltasar Riba, qui hi faria una important reforma. Poc després la vendria a Josep Vendrell, del veí mas Vendrell, que complementava l'ofici de pagès i polvorer. El seu pare Jaume va exercir diversos càrrecs en el govern a la baronia de Montbui i ell va ampliar considerablement la propietat amb la compra de masos i peces de terra i amb el seu casament amb la pubilla Elisabet Farell de Caldes. Entre les propietats que tenia contem els masos Vendrell, Llobera i Caseta, el molí de Can Maspons (actual molí d'en Vendrell); així com algun vincle amb el mas Sabater del Rieral, on va arribar a residir. A partir d'aleshores, la família Vendrell es va traslladar a la casa del molí, quedant la resta com a masoveries. El nom Vendrell es va succeir fins a finals del segle XVIII, motiu pel qual des d'aleshores Can Caseta es coneix com Can Vendrell. Així, l'any 1797 la pubilla Josepa Vendrell es casà amb Pau Parellada, hereu del mas Parellada de Terrassa, on van acabar-se traslladant. A mitjans del segle XX, els Parellada la van vendre i des d'aleshores ha passat per diverses mans. La finca va ser parcel·lada poc després i s'hi va fer la urbanització dels Lledoners.	41.6429200,2.1984100	433244	4610442		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77926-foto-08248-20-1.jpg	Legal	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.		La fotografia s'ha tret del llibre del Patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana, de Cinta Cantarell i Xavier Ciurans.	98\|119	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77927	Can Barbany del Molí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barbany-del-moli	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1969). 'Cases que tenen història: Can Barbany', Anuari Local, núm. 7. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVIII-XIX		Can Barbany és un molí fariner del segle XVIII que va ser ampliat durant el segle XIX. En aquesta reforma de l'edifici es va adossar un volum perpendicular a l'extrem de ponent i un a la part posterior, fins que a principi del segle XX tots tres van unificar-se segons una mateixa tipologia. L'antiga bassa del molí, situada a la part de mestral, va ser suprimida fa uns anys, tot i que es manté el salt d'aigua que accionava les moles. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis del volum principal es composa segons tres eixos d'obertures; a l'eix central hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra, amb la llinda inscrita 'ANY 1908'. A l'eix lateral, el portal de la sala de moles és d'arc pla de pedra sobre permòdols, de factura més antiga que la resta d'obertures. Un dels brancals d'aquest portal queda tallat pel segon volum. Al primer pis trobem tres finestrals d'arc pla arrebossat, dos dels quals tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. Entre dos dels finestrals hi ha pintat un rellotge de sol on hi ha escrit 'Can Barbany 1414'. Les obertures de les golfes són d'arc pla arrebossat a l'eix lateral, i els altres dos formen grups de dos pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes. Les obertures de la façana de llevant són igualment d'arc pla arrebossat, llevat de la galeria de quatre pòrtics d'arc de mig punt arrebossat que veiem a nivell de les golfes. El segon volum adossat a ponent de forma perpendicular presenta un cos d'un sol nivell d'alçat adossat, que està habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Una de les finestres de la planta baixa està tancada amb una reixa de forja on hi consta l'any '1855'. El tercer volum està adossat a tramuntana del principal i està coronat a llevant per un capcer rectangular. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. L'interior de la masia ha estat habilitat com a habitatge modern, tot i que es manté la distribució típica. Les dependències de la planta baixa estan cobertes amb volta rebaixada, de les quals la de l'entrada presenta llunetes sobre les portes. Hem de destacar l'existència de l'antiga sala de moles a la crugia dreta, on es conserva tota la maquinària del molí.	08248-21	Ctra. BV-1435, km. 11,3	La família Barbany es va fer construir el molí actual després que la riuada del Tenes de l'any 1777 s'emportà el molí medieval que hi havia a la Casa Vella. Ja aleshores era una de les propietats més importants de Santa Eulàlia, i diversos dels seus membres han exercit d'alcaldes de la població. Durant la segona meitat del segle XIX, també formaven part de la propietat els masos de Can Mallorca i Can Serra, a part de la Casa Vella. Poc després, l'any 1915, Lluís Barbany adquiriria la Bastida Vella. El molí va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX.	41.6512700,2.2307400	435945	4611344		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77927-foto-08248-21-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77928	Can Farell de la Vall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farell-de-la-vall	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2002). 'Cases que tenen història: Can Farell de la Vall', Anuari Local, núm. 40. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XIV-XX		Can Farell és una masia d'origen medieval que va ser ampliada durant els segles XVIII i XX. Els vestigis més antics que s'hi conserven són el portal i la finestra gòtica. Durant el segle XVIII es va fer una gran reforma sobre el volum principal i es va construir la portalada de l'entrada. Finalment, al voltant del segle XX s'hi va fer una nova reforma consistent en l'incorporació de nous volums, l'obertura de finestres neogòtiques i l'habilitació de l'interior per adaptar-lo a l'ús de la restauració. És un edifici constituït per diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte una part del volum principal que és plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis del volum principal té les obertures disposades de forma aleatòria; a l'extrem de ponent, que es correspon amb la part més antiga de la construcció, hi ha el portal d'accés, amb llinda de fusta sobre permòdols i brancals de pedra, que queda tapat per una marquesina. En aquesta mateixa crugia, a nivell del primer pis, trobem una finestra geminada amb arquets de mig punt i impostes decorats amb frisos de rosetes, columneta central i capitell treballat. Tant la porta com la finestra poden datar-se entorn el segle XIV. El primer i el segon pis queden dividits horitzontalment per un balcó corregut que es prolonga per tota la façana de migdia i llevant, així com per la barana de balustrada ceràmica que la corona. A la resta del volum s'intercalen finestres d'arc pla arrebossat i d'altres neogòtiques. Del volum que s'adossa a ponent de forma circular en destaca una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes ceràmiques. A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una portalada d'arc escarser de pedra amb la clau tallada amb un camper on hi consta: 'IHS / PAU / FARELL / 1741'. Des d'aquest, s'accedeix al pati frontal de la casa, que queda tancat per un altre volum situat a migdia. A la façana de tramuntana i ponent s'hi han afegit sengles volums d'un i dos nivells d'alçat. L'interior de la masia ha estat notablement reformat per habilitar-lo com a restaurant a la planta baixa i residència al pis. Tanmateix, es conserven alguns elements com la xemeneia de l'antiga cuina, una fresquera subterrània, part dels paviments i mosaics, les bigues dels sostres, etc.	08248-22	C. Joan I, 5	Antigament, el mas Farell era conegut com a mas Camp i pertanyia a la casa de Castellet. La primera notícia que tenim del nom Camp a la és de l'any 1434, en què Antoni Camp i Pere Puig venen el mas Comes a Antoni Caseta. En els fogatges dels segles XV i XVI hi consta en Camp. Durant la segona meitat del segle XVI, Antoni Camp posseïa el mas Camp i el mas Albareda (derruït), pel senyor de la casa Castellet. Uns anys més tard, va passar a mans d'Antoni Borrell, qui el va vendre a finals del segle XVII a Pau Farell, fill del mas Farell de Sant Sebastià de Montmajor. El seu fill Pau va ser l'hereu del mas Camp i qui hi va fer una important reforma. A través del casament, els Farell van entroncar amb diverses cases importants de la contrada, com són els Margarit, els Artigues, els Rosàs i els Cabot, entre d'altres. A mitjans del segle XIX els Farell ja vivien a Barcelona, quedant a la casa els masovers, els Girbau. Finalment, l'any 1901 van vendre el mas i les seves terres a Fèlix Fages, membre destacat de la burgesia barcelonina. En morir sense descendència, la casa va passar a mans de la vídua Maria Coquart qui, després que els masovers Boada marxessin, la va vendre. Aleshores la casa va passar per diverses mans i les terres es van parcel·lar i urbanitzar. L'any 1971 la van adquirir Josep Maspons i Miquel Riera; la família d'aquest darrer va adquirir-ne la totalitat l'any 1976 i hi van habilitar un restaurant que gaudeix de molta nomenada.	41.6356800,2.2197500	435014	4609621		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			94\|98\|119\|85	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77929	Can Lluc del Tussol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluc-del-tussol	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1971). 'Cases que tenen història: Can Lluch del Tussol', Anuari Local, núm. 9. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.	XVI-XX		Can Lluc és una masia del segle XVI que va consolidar-se com una casa de tres crugies a finals del segle XVII. Les reformes que s'hi van realitzar entre els segles XIX i XX li van donar l'aparença actual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels dos portals d'arc carpanell i rebaixat i d'una finestra de pedra carejada. Aquesta finestra, situada a l'eix central, té la llinda inscrita: ' 1685 / ANTONI YVA VALLS ME FESIT' amb l'anagrama IHS intercalat. Al seu costat hi ha pintat un rellotge de sol. Les obertures de les façanes laterals i posterior són totes d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria. Al costat de ponent de la façana s'hi adossa un cos annex de forma perpendicular. És d'un sol nivell d'alçat i s'obre amb un únic portal d'arc pla arrebossat. Al seu costat de ponent hi ha l'antiga era per batre, sobre la qual s'hi ha construït un dipòsit circular. El revestiment dels murs de la casa és arrebossat i pintat de color blanc, llevat de la façana posterior, que està parcialment arrebossada amb morter de calç i mostrant la pedra vista.	08248-23	Camí de Rosàs	L'origen de Can Lluc es remunta a la segona meitat del segle XVI, després que els propietaris de Rosàs dotessin a la seva filla Joana Carrera d'una peça de terra en motiu del seu casament amb Valentí Pujades. En aquest indret, conegut com el 'Puig Gamago', s'hi feren construir una casa. Uns anys més tard, la pubilla Elisabet Pujades va casar-se amb Benet Valls, cognom que mantenen els actuals habitants del mas. Presumiblement, un dels seus habitants seria el que donaria el nom Lluc a la casa. Des dels seus orígens, els Valls van ser coneguts com una família molt devota, ja que entre els seus membres es conten nombrosos sacerdots i monges. A mitjans del segle XIX, l'aleshores propietari Sebastià Valls va ser alcalde de Santa Eulàlia. En motiu de l'esclat de la Guerra Civil, bona part de la documentació antiga de la masia va ser cremada.	41.6563800,2.2033100	433666	4611932		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77929-foto-08248-23-3.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77970	Casa de la Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-8	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, J.; GALOBART, L.; RUIZ I CALONJA, J. (1995). La Vall del Tenes: Natura, Passat i Present d'un Racó del Vallès. Santa Eulàlia de Ronçana: Mancomunitat de la Vall del Tenes.	XX		La Casa de la Vila és un edifici construït durant el primer terç del segle XX segons un estil eclèctic. Durant la segona meitat del segle XX ha estat ampliat i reformat en diverses ocasions. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per l'eix central, amb una entrada coberta suportada per dues columnes amb el fust llis. El pis s'obre amb dos finestrals d'arc carpanell arrebossat amb la clau decorada, que tenen sortida a un balcó corregut delimitat amb balustrada i suportat per mènsules decorades. A la part superior de la façana, entre les dues finestres, hi ha un relleu amb l'escut de la població. Als eixos laterals les obertures són d'arc carpanell arrebossat. El frontis queda rematat per un capcer esglaonat intercalat entre barana de balustrada. A la resta de façanes les obertures són totes de factura moderna, d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior de l'edifici, l'escala central que permet accedir al pis està il·luminada amb llum zenital.	08248-64	Ctra. de la Sagrera, 3	Des de la dissolució del consell de la Baronia de Montbui, la casa del Comú de Santa Eulàlia es va situar en diversos llocs, com el desaparegut Casalot o ca l'Elies. L'edifici de l'Ajuntament nou va començar a construir-se l'any 1927 en un terreny cedit per Lluís Barbany, i no quedà enllestit fins a l'any següent. Posteriorment, als anys 1960 i 1980 va restaurar-se i ampliar-se. La plaça no s'urbanitzaria fins a l'any 1967.	41.6523100,2.2291900	435817	4611461		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-3.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.	Joan Serra i de Martínez		102\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77971	Ca l'Alonso	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalonso	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX		Ca l'Alonso és una masia del segle XIX que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures han estat reformades i són totes amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A les façanes de garbí i mestral s'hi han adossat porxos amb embigats de fusta i cobertes de teula. El tractament dels murs és la pedra vista. És un edifici de planta	08248-65	Camí de la Serra	La primera notícia que tenim de la masia de Ca l'Alonso és de l'any 1861, quan pertanyia a Josep Barbany. La seva filla Marianna va casar-se amb un tal Baltasar Alonso, que acabaria donant nom a la casa. Més endavant, la masia va passar per diverses mans.	41.6381300,2.2247000	435429	4609890		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77973	Ca l'Enricó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenrico	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX		Ca l'Enricó és una casa de pagès de petites dimensions construïda durant la primera meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa trobem el portal d'accés d'arc de mig punt ceràmic i un portal més gran d'arc escarser arrebossat que conduïa a les corts. Al primer pis hi ha dues petites obertures d'arc pla arrebossat, una d'elles amb ampit motllurat de pedra. Les finestres de les façanes laterals i posterior són de petites dimensions d'arc pla arrebossat, excepte les dues de pedra carejada de la façana de gregal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. En una de les toves del paviment interior hi ha escrit l'any '1830'.	08248-67	Camí de Ca l'Enricó	La masia de Ca l'Enricó pertanyia a Pau Molins l'any 1861. El seu fill Pere la va vendre a Jaume Bellavista a la dècada de 1880. Actualment hi resideixen els seus descendents.	41.6575700,2.2229900	435306	4612049		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77974	Ca l'Espelt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelt	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XX		Ca l'Espelt és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons cinc eixos simètrics d'obertures, totes elles ceràmiques. A la resta de façanes hi ha poques obertures, de les mateixes característiques. La façana posterior ha quedat tapada per un cos de maó de construcció moderna. Els nivells de forjats i les cantonades estan acabats amb maó, que ressalta sobre la pedra lligada amb argamassa de les façanes. El ràfec amb voladís està acabat amb cabirons.	08248-68	Camí del Molí	Va ser construïda per la família Espel a principi del segle XX.	41.6376500,2.2375200	436496	4609827		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77976	Can Barnils	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnils	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX-XX		Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s'hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX. Al voltant d'aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels portals dels eixos dels extrems que són d'arc rebaixat i carpanell. Els finestrals del pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. A nivell de forjat del segon pis hi ha una motllura horitzontal, que aporta horitzontalitat a l'edifici. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol força desdibuixat. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. Entre les façanes de ponent i tramuntana s'obre una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic amb impostes i barana de balustrada. Sobre d'aquesta hi ha un tram de mur fet posteriorment, que presenta maó vist. A la façana de llevant s'hi adossa un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat i a la part superior presenta un motiu decoratiu pintat: 'CASA / JAUME BARNILS/ ANY 1935'. El parament dels murs és de paredat comú, que és vist en totes les façanes llevat de la principal, que està arrebossada amb morter de calç. Els dos volums queden tancats a la part posterior per un baluard que engloba un camp d'horta. A mestral i a ponent de la masia hi ha dos volums aïllats que es destinaven a un ús agrícola. Consten de planta baixa i pis i les obertures són d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és com al volum principal, de paredat comú vist. Davant la façana principal s'hi conserva l'antic pou circular i el safareig, en estat ruïnós.	08248-70	Camí antic de Granollers	Els Barnils eren una família de constructors que va instal·lar-se a Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta masia que es feren a peu del camí vell de Granollers. Els fills hereus de la casa van seguir exercint l'ofici, en obres entre les que trobem l'església parroquial de Santa Eulàlia. Durant el primer terç del segle XX, un fill de la casa va fer-s'hi una casa annexa, tal i com consta en l'inscripció de la façana. No obstant, amb els anys aquesta seria coneguda com Can Jaume Trias.	41.6354600,2.2449400	437112	4609578		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	46	1.2	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77978	Roure de Can Maspons del Rieral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maspons-del-rieral		XIX	Malgrat presenti un bon estat de conservació, la part inferior de l'escorça està malmesa perquè s'hi va fer una foguera al costat. També fruit d'una bretolada, s'hi van fer pintades.	El roure de Can Maspons està situat en un camp d'avellaners a ponent de la masia de Can Maspons. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les dues besses que presenta i les seves dimensions. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres.	08248-72	Avellaners de Can Maspons del Rieral		41.6379700,2.2496300	437505	4609854		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.		Fa pocs anys els propietaris van amuntegar terra al seu voltant per tal de protegir-lo de les bretolades.	98	2151	5.2	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77979	Can Benet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-2	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX	En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració.	Can Benet és una masia de dues crugies construïda al segle XIX i que va ampliar-se amb sengles crugies laterals a principi del segle XX. Actualment es troba en procés de restauració i s'ha aixecat un volum posterior on hi havia l'antic cobert. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'arc escarser arrebossat i les finestres d'arc pla arrebossat han estat substituïts en la darrera reforma per un portal d'arc de mig punt i finestres d'arc pla, que imiten la pedra carejada. A cada costat del portal s'hi conserven dues petites obertures d'arc pla de pedra tosca. Les golfes presenten tres petits pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. Davant de la façana lateral de migdia, on s'hi ha obert una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, hi ha l'antic pou de la casa, cobert amb volta esfèrica de maó. El volum posterior, de mateixa alçada que el principal, s'obre amb grans finestrals d'arc escarser ceràmic de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat amb pòrtland, llevat de la part del sòcol i els angles cantoners que estan repicats ensenyant la pedra vista.	08248-73	Camí de la Serra	La masia rep el nom d'un tal Benet Ciurans, que és probable que fes construir la casa durant la primera meitat del segle XIX. En no tenir descendència l'hereu, la casa passà a la seva filla Rosa, qui es casà amb un tal Girbau. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat.	41.6406100,2.2228100	435274	4610167		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77980	Can Bruno	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruno	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX		Can Bruno és una casa de pagès construïda durant la segona meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer de perfil mixtilini resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol i s'hi fixa la corriola. A la façana de ponent hi ha adossat un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra. Davant de la casa hi ha una gran era encaironada i una bassa coetània a la construcció de la casa.	08248-74	Camí del Gual	El nom de la casa prové d'un tal Bruno Gubern, que van residir-hi des de principi del segle XX. El seu fill, Enric Gubern, va ser alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana entre els anys 1923 i 1924.	41.6382900,2.2377300	436514	4609898		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77981	Rec de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-0	VALLICROSA, J., dir. (2000). 'La comunitat de regants de Santa Eulàlia de Ronçana', Ronçana, núm. 202. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIII-XX		El rec de Dalt és una sèquia que antigament havia proveït d'aigua els molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. Al llarg de la seva existència, el traçat del ramal principal del rec ha variat en diverses ocasions. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa del molí de Can Barri, transcorre sota el pont de Ca l'Unyó, passant per llevant d'aquesta casa i segueix paral·lel a la carretera en direcció sud. A l'alçada del molí d'en Barbany passava per la seva bassa, avui desapareguda, i fa el salt d'aigua que antigament havia accionat el molí. El següent tram creua sota la carretera i passa pel torrent de l'Areny sobre un aqüeducte, des d'on està soterrat i torna a creuar la carretera. A partir d'aquí, el rec antic amplia d'aigua el molí de la Casa Vella i desguassava pel seu costat de llevant, passant per ponent de Can Ferrarons fins a la bassa del molí d'en Burch. Des d'aquí hem de suposar que es reprenia el rec, suposem que coincidint amb el rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Des de la bassa d'aquest darrer, el rec omplia la bassa del molí de Can Sabater. Seguint d'aquest, anava fins al molí d'en Comas de Lliçà, des d'on regava els camps de cultiu. Actualment, després de creuar l'Areny i la carretera, el rec transcorre paral·lel a aquesta, passant soterrat sota les cases del Rieral, fins a morir a la bassa de Can Falgar. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec.	08248-75	Des del pont de Ca l'Unyó fins a la bassa de Can Falgar	Els orígens del rec de Dalt els hem de situar en el període medieval, ja que aleshores ja proveïa d'aigua els molins d'en Barbany (actual Casa Vella), d'en Burch, d'en Vendrell, de Can Sabater i d'en Comas (a Lliçà). Durant el segle XVIII, en passar a portar aigua al nou molí d'en Barbany, el seu recorregut va ser desviat perquè no passés per la Casa Vella. Durant la dècada de 1920 es va constituir la Comunitat de Regants del rec del molí d'en Barbany, que s'encarregaria de la gestió de l'aigua que fins aleshores havia estat motiu de tantes disputes.	41.6349100,2.2324700	436073	4609526		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.		També es coneix com el rec del molí d'en Barbany.	94\|98\|85	49	1.5	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77982	Capella de la Immaculada de Can Brustenga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-de-can-brustenga	CLARET, J. (1968). 'Cases que tenen història: Can Brustenga', Anuari Local, núm. 6. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX		En el recinte de la masia de Can Brustenga hi ha una petita capella d'estil eclèctic construïda durant la segona meitat del segle XIX. L'edifici està situat dins del baluard de la masia de Can Brustenga. És d'una sola nau rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de canó que cobreix la nau consta de dos arcs de diafragma, a l'arrencada dels quals hi ha un petit frontó semicircular amb angelets esculpits en alt relleu. La volta està decorada amb un enteixinat de cassetons amb motllures daurades, que guarda certa reminiscència amb l'arquitectura renaixentista italiana. La part de l'absis està definida per una fornícula custodiada per columnes, on també hi ha abundant decoració de frisos i motllures daurades. Dins de la fornícula hi ha una imatge de la Immaculada de talla de fusta, que prové d'un dels xiprers que presidia l'entrada del mas. Sota la imatge hi ha l'altar, on hi ha pintada la creu de Santa Eulàlia. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada sobre el portal, sota la qual hi ha pintada la inscripció: 'FRANCISCO BRUSTENGA 1848'. La porta de la capella és d'arc pla arrebossat i està oberta dins la volta que cobreix l'entrada al mas. Consta d'un campanar d'espadanya d'un sol ull que enllaça amb la balustrada de la terrassa que envolta el mas. A l'interior es conserven les pintures del segle XIX, mentre que el tractament exterior és arrebossat amb morter de calç.	08248-76	Can Brustenga, s/n	Com era habitual en els masos acomodats a partir del segle XVII, la família va obtenir a mitjans del segle XIX el permís per a la construcció d'una capella pròpia, coincidint amb la modernització del mas. Els Brustenga ja disposaven d'un banc reservat en un lloc privilegiat de l'església parroquial, però la nova capella suposava un nou signe de distinció social. Va ser en Francisco Brustenga el principal artífex de la construcció de la capella i la reforma senyorial del mas. La capella va consagrar-se el dia 10 de juliol de 1851 pel bisbe de Barcelona, Josep Domènech. Des de fa anys, només s'hi celebra missa el dia de la Immaculada, 8 de desembre, quan s'hi aplega gran part de la família, s'hi canten els goigs seguit d'un àpat familiar.	41.6430800,2.2303000	435900	4610435		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-3.jpg	Inexistent	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			102\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77983	Molí d'en Burch	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-burch	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1993). 'Cases que tenen història: Can Sebastià. Els Prims i el Prim', Anuari Local, núm. 31. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIV-XX		El molí d'en Burch és edifici d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. El vestigi més evident que es conserva de la construcció primitiva és l'antiga bassa amb paraments d'opus spicatum, sobre la qual es van bastir diverses dependències. Durant la segona meitat del segle XIX, el molí va dividir-se en dos habitatges independents, Can Burch i Ca l'Arcís, pel que va deixar de funcionar com a tal. És un edifici de planta irregular que està constituït per diversos volums superposats. El volum principal té forma de 'L', consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A causa de les successives reformes que ha patit i a la seva divisió en dos habitatges està molt desfigurat, tot i que presenten un frontis unificat. Té diverses obertures disposades de forma aleatòria, unes d'arc pla arrebossat i les altres de pedra carejada. És de destacar el portal de pedra amb incisió conopial que hi ha a la part esquerra, que sembla correspondre's a una finestra procedent d'un altre pany de paret. Al voltant del segle XIX, quan es va dividir la construcció, es va afegir un cos a l'extrem de ponent per tal de poder-hi accedir, d'arc rebaixat ceràmic. Paral·lelament, es va adossar un cos a la part posterior i es va fer la pallissa a mestral, construïts sobre l'antiga bassa del molí. El primer cos presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. Les finestres són d'arc pla ceràmic. Durant la segona meitat del segle XX, la pallissa es va reformar com un nou volum, també de dos nivells d'alçat. A banda del tram de bassa que s'observa a la base d'aquest cos, es conserva en bon estat el seu mur de tramuntana, construït en opus spicatum i reforçat per nombrosos contraforts. El costat que es correspon a Ca l'Arcís ha estat notablement reformat fa pocs anys, sense que s'hagin mantingut les característiques tipològiques de l'edifici i ampliant-se vers a llevant. El costat de Can Burch, en canvi, manté elements com l'espai on presumiblement hi havia el carcabà, la xemeneia, bigues, paviments, etc.	08248-77	Camí del Gual	El molí d'en Burch ha estat identificat com l'antic molí de la Bastida, documentat des del segle XV. És probable que el molí d'en Bastida s'hagués anomenat anteriorment molí d'en Serra. A mitjans del segle XVI ja hi consten els Burch com a moliners. Durant la segona meitat del segle XVIII, el molí estava en mans de Tomàs Prims, els descendents del qual van vendre'n primer una meitat a Francesc Farrés i després l'altra a Isidre Prim. La vídua d'aquest darrer va casar-se amb Narcís Vila, que donar el nom de Cal Narcís o Arcís amb què encara avui es coneix la casa. Can Burch va ser restaurada entre els anys 1988 i 1992, mentre que Ca l'Arcís ho ha estat recentment.	41.6403600,2.2368800	436445	4610128		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			94\|98\|119\|85	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77986	Can Cabot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-0	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX-XX		Can Cabot és una casa de poble construïda a cavall dels segles XIX i XX sota la influència de l'estil arquitectònic colonial, visible especialment en els seus espais interiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla resseguides per una motllura. El finestral central del pis té sortida a un balcó de baranes forjades, de les mateixes característiques que les que protegeixen la resta de les finestres. L'edifici queda rematat per una cornisa on hi ha la ventilació de la coberta. La resta de façanes presenta les obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al costat llevant hi ha adossat un cos perpendicular d'un nivell, que s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics de mig punt i queda rematat amb una barana de balustrada ceràmica. A llevant del mateix s'hi ha construït un volum modern. Entre el volum principal i l'anterior hi ha un pati frontal tancat per un mur d'obra amb pilars ceràmics i capitells piramidals. A l'interior s'hi conserva la distribució característica d'una casa senyorial de l'època, amb una gran escala noble que condueix a les estances del pis. Aquí els sostres conserven les motllures amb decoració vegetal.	08248-80	C. del Mestre Joan Batlle, 2	La casa de Can Cabot va ser construïda per la vídua de Jaume Cabot, el darrer membre de la família que va residir a Can Cabot de la Vall. Després que ell morís sense descendència, Josefa Matalonga va heretar les seves propietats i va passar uns anys a Can Puig de la Vall, on li van habilitar un pis. Poc temps més tard, es va fer construir la casa a la Sagrera, on va contractar com a mosso a Pere Cabot, que casualment portava el cognom del seu difunt espòs. També va contractar a a Rosa Dalgé (la neboda dels masovers de Can Calet, una de les masies que posseïa) per al servei, amb qui aviat en Pere es casaria. La senyora Josefa va accedir a allotjar la família a casa seva. En morir va cedir-los la casa i els seus descendents en mantenen la propietat.	41.6553800,2.2229900	435304	4611806		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77988	Can Carreter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX		Can Carreter és una masia de petites dimensions que va construir-se entorn el segle XIX. La casa ha tingut un creixement vers a ponent amb diversos cossos de dos i un nivell d'alçat. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser arrebossat i es troba descentrat en un extrem del frontis. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, amb un finestral amb sortida a un balcó a nivell del primer pis. Al costat de ponent hi ha adossat un volum de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat per ponent. A la cara de migdia presenta una finestra ceràmica per nivell, la del pis d'arc rebaixat i la superior d'arc de mig punt. Seguint aquest cos n'hi ha dos més enretirats de la línia de la façana, el primer de dos nivells i el segon d'un. La façana de llevant del volum principal està reforçada amb tres contraforts. El tractament exterior del frontis és arrebossat amb pòrtland, on s'han deixat vistos els còdols que configuren el mur, mentre que la resta de façanes estan arrebossades.	08248-82	Camí del Molí	El motiu de la masia el trobem en un antic propietari d'ofici carreter, anomenat Isidre Sampere. Sabem que durant la segona meitat del segle XIX ja vivia a la casa i que el seu fill Fèlix va seguir fent l'ofici del pare. La família Sampere va deixar la casa durant el primer terç del segle XX i se'n van fer una de nova prop de Can Sabater, que avui encara coneixem com Can Sampere. Des d'aleshores, la masia de Can Carreter ha canviat de mans en diverses ocasions.	41.6378400,2.2369700	436450	4609848		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77989	Can Cases	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-2	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1987). 'Cases que tenen història: La Sagrera creixeria...', Anuari Local, núm. 25. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVII-XX		Can Cases és una masia de finals del segle XVII que va consolidar-se com una casa de tres crugies vers el segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XX s'ha reformat la part posterior com un segon habitatge. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, entre els que s'intercalen dues petites finestres d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres també són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna, mentre el portal d'accés és d'arc de mig punt ceràmic. A les façanes laterals s'hi han adossat petits cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. D'altra banda, la part posterior s'ha reformat habilitant un accés amb una porta de mig punt situada al primer pis, a la qual s'accedeix a través d'unes escales d'obra exteriors. A cada costat també s'ha afegit una finestra d'arc pla de pedra tosca. A la façana de migdia i ponent el revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, mentre la resta presenta la pedra vista. Davant de la casa hi ha el pou antic i el safareig.	08248-83	C. de la Mare de Déu del Pilar	La primera notícia que tenim del nom Cases a la zona de la Sagrera és de l'any 1739, en que està documentat un tal Pau Cases. Tanmateix, des de la segona meitat del segle XVII, hi ha constància que l'any 1676 els germans Joan Pau i Josep Feu de la Codina havien establert una peça de terra a Gabriel Francàs perquè s'hi fes una casa, cosa que devia fer els anys posteriors. Els Casas van pagar un cens al mas Feu de la Codina fins a mitjans del segle XIX, en què Isidre va redimir-lo. El nom Cases es va succeir entre els seus descendents, entre els quals hi ha diversos regidors de l'ajuntament de Santa Eulàlia, fins que quedà com a pubilla Trinitat Cases, casada amb Esteve Vilardebò. Els propietaris actuals són els seus descendents.	41.6555800,2.2265000	435596	4611826		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77990	Can Corder	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corder-0	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVI-XX		Can Corder és una masia del segle XVI que va consolidar-se a mitjans del segle XVIII. Originàriament, és probable que constituïssin una única casa amb Ca la Pujala, a la qual es troba adossada. Durant la segona meitat del segle XX ha estat reformada i s'hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies, adossat a llevant de Ca la Pujala. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal. Aquest és d'arc escarser de pedra i té la clau tallada amb les eines de ferrer i l'any '1758', que indiquen l'antic ofici que s'exercia en aquesta casa. La façana de llevant presenta un cos modern adossat, de dos nivells d'alçat i coberta plana habilitada com a terrassa. La façana posterior té diverses obertures disposades de forma aleatòria, algunes d'arc pla de pedra carejada i d'altres d'arc pla arrebossat de factura moderna. També hi ha un portal, d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra. Els murs exteriors estan revestits amb morter. Davant la casa hi ha una gran era encaironada, i al costat de ponent transcorre el rec del molí d'en Vendrell, a redós del qual es va construir l'antic safareig de la casa.	08248-84	Camí del Gual	La masia de Can Corder podria correspondre's amb la Ferreria de Baix que està documentada des de principi del segle XVII a la zona del Rieral. La família Torres en va ser la propietària des del segle XVIII, el nom dels quals es va succeir fins a principi del segle XX. Aleshores, la pubilla Maria Torres va casar-se amb Joan Bassa, els descendents dels quals en mantenen la propietat. El nom de la casa sembla indicar que, a part de ferreria, a la casa s'hi exercia l'ofici de corder.	41.6386100,2.2384200	436572	4609933		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77991	Ca la Pujala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pujala	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVI-XX		Ca la Pujala és una masia del segle XVI consolidada durant el segle XVIII, quan presumiblement va dividir-se per esdevenir una casa independent de Can Corder. Durant el segle XX ha estat notablement reformada, afegint-hi un cos posterior i superior que n'ha alterat la coberta. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que ha quedat modificat per la incorporació del cos de les golfes, d'un vessant que desaigua a ponent. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal d'arc rebaixat de pedra. Les obertures de la façana lateral i posterior són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. La façana de ponent presenta una escala exterior que permet accedir directament al pis. La façana principal i lateral estan reforçades amb contraforts. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. L'interior ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge modern, tot i que es conserven elements com l'arc de descàrrega de la caixa d'escala, sota el qual hi ha la part superior d'una arcada de pedra. També s'observa la porta que permetia accedir a la casa des de darrera.	08248-85	Camí del Gual	És probable que antigament la masia de Ca la Pujala constituís una única casa amb Can Corder, que podria correspondre's amb la Ferreria de Baix, documentada des de principi del segle XVII. A mitjans del segle XVIII, Francesc Torres tenia dues cases que podrien correspondre a aquesta masia. Tanmateix, veiem que un segle més tard els Torres tenen una sola casa, on poc després aniran a viure: Can Corder. Per la falta de notícies, hem de suposar que des d'aleshores Ca la Pujala va passar per diverses mans.	41.6385900,2.2383300	436564	4609931		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77993	Can Falgar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falgar	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIV-XX		Can Falgar és una masia d'origen baix medieval que durant la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada. A partir de la darrera intervenció practicada, podem constatar que de la casa primitiva pràcticament només se'n conserva l'estructura, ja que ofereix l'aspecte d'una casa de nova construcció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part de ponent del frontis està tapada per un volum de dos nivells d'alçat que s'hi adossa de forma perpendicular. D'aquesta manera, el portal d'accés d'arc de mig punt arrebossat es troba descentrat. Sobre d'aquest hi ha una finestra d'arc pla de factura moderna. Segons un testimoni gràfic de l'any 1976, aquesta finestra era d'arc pla de pedra carejada. La crugia de llevant presentava un portal d'arc rebaixat de pedra, que ha estat substituït per un portal modern. Damunt seu hi havia una finestra gòtica amb permòdols, que s'havia acabat amb una incisió conopial en l'arrebossat de la llinda. En la darrera restauració també ha estat reformada, pel que s'han perdut la tipologia original i en conseqüència un dels pocs elements que permetien determinar l'antiguitat de la casa. Al seu costat hi havia un rellotge de sol datat de l'any 1941, sota el qual s'havia desprès l'arrebossat i es podia veure el parament dels murs a base de tovot. Malauradament, en el moment de restaurar-la, s'ha arrebossat amb estuc modern i s'ha perdut el rellotge. La resta d'obertures de la masia són totes de factura moderna, com també la totalitat de la coberta. El volum perpendicular de ponent té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana i totes les obertures són de ceràmica moderna. Entre aquest i el volum principal formen un pati frontal tancat per una portalada d'arc rebaixat de maó, al costat del qual hi ha adossada una antiga cisterna circular. Al seu davant encara hi ha l'antiga era encaironada.	08248-87	Ctra. De Parets a Bigues, km. 9,4	El nom Falgar el trobem documentat a la zona des del segle XV; es coneix de l'existència d'un tal Bernat Falgar l'any 1414 i de Ramon Falgar com a cap de família dins el Registre de la Baronia de Montbui de l'any 1466. Els Falgar es van succeir al llarg dels segles, entre els que hem de destacar a Joan Pau Falgar, que durant el segle XVII fou un prohom del Consell de la baronia de Montbui. Durant la primera meitat del segle XX, els Falgar van deixar de viure al mas, fins que vers els anys 1920-1930 s'hi van traslladar per alternar-la amb la seva residència de Barcelona.	41.6340100,2.2317900	436015	4609427		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|85	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77995	Can Francesc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-francesc	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XX		Can Francesc és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla ceràmic llevat del portal d'arc escarser. El finestral central té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. A la façana posterior la composició de les obertures és la mateixa que al frontis. La resta de façanes té les obertures disposades de forma aleatòria. Els murs no estan revestits, pel que s'observa el parament de paredat comú.	08248-89	Ctra. De Parets a Bigues	La casa va ser construïda l'any 1909 per Francesc Dantí, després de fer durant uns anys de masover de diverses cases de la rodalia. El seu fill Lluís va ser nomenat alcalde l'any 1936, però va haver renunciar poc després a causa de les desavinences que tingué amb el Comitè Antifeixista Revolucionari local.	41.6369200,2.2321600	436049	4609750	1909	08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77996	Can Fuster Parera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuster-parera	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVIII-XX		Can Fuster Parera és una masia del segle XVIII que ha estat habilitada com a habitatge modern durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, entorn el qual hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada disposades de forma aleatòria. Al costat de la central veiem pintat un rellotge de sol datat del '1938'. En un extrem de la façana s'hi ha obert modernament una porta de garatge. Les façanes laterals i posterior tenen les obertures d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria, algunes de les quals són de factura moderna. A la cantonada de mestral hi ha un contrafort que reforça l'estructura. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de ponent s'hi ha adossat un cos modern.	08248-90	Camí del Cementiri	La primera notícia que tenim de la família Parera es remunta a principi del segle XVIII, de la mà del sastre Bernardí Parera. A partir de la segona meitat d'aquest segle, tots els hereus de la casa van dedicar-se a la fusteria, fins a la segona meitat del segle XIX, quan Jaume Parera consta com a pagès. En no tenir descendència, a la seva mort la casa va ser comprada per Quitèria Barbany i Josep Moret. La seva filla Margarida a ser la pubilla de la casa i es va casar primer amb Pere Iglésias i després de morir aquest amb el seu germà Feliu. Actualment, els seus descendents en mantenen la propietat.	41.6560700,2.2260500	435559	4611881		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77997	Can Galderic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderic	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVIII-XIX		Can Galderic és una masia construïda entre els segles XVIII i XIX en almenys dues etapes constructives, visibles en el canvi de parament de la façana posterior. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, dues de les quals conserven la llinda de fusta. La resta de façanes presenten poques obertures, la major part d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals hi havia hagut dos forns de cocció, dels quals en queden pocs vestigis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat a la façana principal i de restes d'arrebossat i pedra vista la resta. A pocs metres en direcció ponent, a tocar del carrer, encara podem veure l'antic pou de la casa.	08248-91	Camí de Salve Regina	A principi del segle XIX, la casa pertanyia a Galdric Gubern, que va acabar donant el nom a la casa. Del seu matrimoni amb la Teresa Prims, van néixer Isidre i Tomàs. Entre finals del segle XIX i principi del XX, van passar a habitar la casa com a masovers Jaume Unyó i Madrona Margó, els descendents dels quals van comprar la casa a finals del segle XX.	41.6570100,2.2167800	434788	4611992		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77998	Can Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-3	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1988). 'Cases que tenen història: Els Rosàs a la Sagrera. Can Genís', Anuari Local, núm. 26. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVIII-XXI		Can Genís és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de fa uns anys s'hi està fent una rehabilitació integral per adaptar-la com a habitatge modern. Al costat de ponent hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en el frontis, i entorn seu s'hi distribueixen diverses obertures de forma aleatòria. Totes elles, així com a la resta de façanes, han estat ampliades i s'han acabat amb pedra moderna. Originalment, la finestra central del pis era d'arc pla de pedra carejada, de la qual s'ha aprofitat la llinda per la finestra del pis. La única finestra original que es conserva la trobem a la façana de ponent, a l'alçada del pis, que és de pedra carejada amb la llinda i els brancals inscrits: '1738', 'GENIS ROSAS' i 'JOAN ROSAS ME FE 1738'. Aquesta finestra només és visible des del balcó de la casa moderna que s'hi ha adossat. El revestiment dels murs ha estat repicat recentment i actualment presenta la pedra vista. En la rehabilitació que s'està fent s'ha suprimit el nivell de les golfes per donar més alçada a les estances del pis. Com a els elements característics s'han mantingut els festejadors de les finestres i les fornícules. Davant la masia s'hi conserva el pou antic.	08248-92	C. Sagrera, 3	La primera notícia documental que tenim de la casa es remunta a principi del segle XVIII, quan un fill de la masia de Rosàs, Genís Rosàs, va instal·lar-se en una casa de la Sagrera fins aleshores coneguda com Can Vidal. En Genís va casar-se amb la Susagna Ferrés i van tenir un fill anomenat Joan, amb qui reformarien la casa en dues ocasions al llarg d'aquest segle. Durant la segona meitat del segle XIX, la família Rosàs va passar per diverses dificultats econòmiques, que amb la mort sobtada del pare Joan mentre batia a l'era de Can Naps, va empitjorar. El seu fill Francesc va fer-se càrrec de la casa i va poder sufragar els deutes que havien acumulat. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat.	41.6550100,2.2257900	435536	4611763		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.		En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració.	98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
77999	Can Granada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granada-0	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2005). 'Cases que tenen història: Can Granada', Anuari Local, núm. 43. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1974). 'Cases que tenen història: Can Granada', Anuari Local, núm. 12. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XX		Can Granada és una masia d'origen medieval sobre la qual es va fer una gran reforma a mitjans del segle XX. En aquesta intervenció es va reconstruir la casa, es van refer tots els interiors, es van obrir i reformar finestres, es va revestir la façana amb còdols i es va afegir una torre de guaita, donant-li així un marcat caràcter historicista. De l'edifici primitiu pràcticament no se n'observen vestigis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat i la porta neogòtica de l'extrem de llevant. Al costat d'aquesta s'adossa una torre circular troncocònica oberta amb finestres a mode d'espitlleres i rematada amb merlets. De la façana lateral de ponent en surt un cos perpendicular d'un sol nivell d'alçat, habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Des d'aquesta es pot accedir a la casa per la façana de llevant. A ponent també s'han adossat diversos cossos, un dels quals amb terrassa superior tancada amb vidre. Davant la façana posterior, on s'ha obert un gran finestral apuntat, hi ha els coberts i corts de construcció moderna.	08248-93	Camí de CanTabaquet	La referència documental més antiga del nom Granada es remunta a l'any 1078, quan consta com una afrontació en el testament que fa un tal Guillem Arnau. Tanmateix, el nom Granada associat a una família no el trobem fins al segle XIV, quan ja trobem documentats a Santa Eulàlia Berenguer i Antic Granada, una descendent dels quals sabem que ja residia al mas Granada a finals del segle XV. Aquesta era Miquela Granada, que tenia el domini útil del mas i havia de pagar els corresponents censos al prior de Sant Miquel del Fai. Tot i que en aquest moment ja s'havien abolit els mals usos gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe, Miquela havia de pagar el cens anual corresponent. En el fogatge de Santa Eulàlia de l'any 1553 hi consta com a cap de la casa Joan Torra, que probablement s'hauria casat amb una pubilla del mas. Tanmateix, l'any 1584 tornem a trobar una Granada al capdavant de la casa, Montserrat, vidu d'Eulàlia. Malauradament, Montserrat i el seu germà Benet van ser portats a la presó reial a Girona, on el primer va acabar morint després de passar-hi més d'un any. El seu únic fill, Jaume, va passar a ser l'hereu del mas, tot i que per la seva curta edat en van ser procuradors Salvador Vendrell, Francesc Falgar, Benet Burch i Jaume Esmandia. Per sufragar les deutes que havia acumulat el mas davant d'aquests desafortunats successos, els tutors de Jaume van haver de demanar a la cort del batlle de la baronia de Montbui l'autorització per vendre terres de la propietat, que es van fer efectives a la darreria del segle XVI. La mort sobtada de Jaume Granada a principi del segle XVII, amb les deutes que acumulava el mas, van provocar que la seva vídua, Rafaela, vengués la propietat a Antic Valls i Granada, contant amb l'autorització del prior de Sant Miquel del Fai. El mateix Antic va formar part del consell de la baronia de Montbui els anys 1630, 1638 i 1640. Malgrat la venda de diverses peces de terra al llarg del segle XVII, els Valls van seguir acumulant deutes. Durant el segle XVIII els propietaris de la casa van passar a cognominar-se Lluch Vallsgranada, tot i que probablement estaven emparentats amb els Valls. A mitjans del segle XIX, l'hereu de la casa era Francesc Lluch Vallsgranada, que seria tinent d'alcalde de Santa Eulàlia. Malgrat un curt període en què els Lluch van viure a Lliçà d'Amunt, van residir al mas Granada fins a l'any 1954, en què la vídua Josefa Pubill i el seu fill Jaume Lluch van vendre'l a Eduard Tarragona i Josefina Coromina, provinents de Barcelona. En aquest moment van fer una reforma notable a la casa, donant-li així la fesomia actual. Actualment, encara en són els propietaris.	41.6403100,2.2270300	435625	4610130		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-3.jpg	Inexistent	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			116\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78000	Can Guardià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX-XX		Can Guardià és una masia construïda a finals del segle XIX, que s'ha reformat a finals del segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que està adossat a llevant de Can Penedes i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són de pedra de factura moderna; el portal és d'arc de mig punt i la porta del garatge d'arc pla sobre impostes. La façana de llevant i de tramuntana tenen poques obertures disposades de forma aleatòria, totes d'arc pla de pedra sense treballar. Al frontis s'hi ha adossat un porxo sostingut amb pilars de pedra. La façana principal està revestida amb pòrtland, mentre que la resta presenta la pedra vista.	08248-94	Camí del Bruguer	Segons fonts orals, aquesta casa va ser adossada a Can Penedes a finals del segle XIX, poc després que aquesta fos construïda. En aquest moment, està documentat que hi vivia en Pau Martí, que feia de guarda jurat. La família Martí va deixar la casa quan se'n van fer una de nova sobre el torrent de Sant Joan.	41.6566500,2.2113300	434334	4611956		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78002	Can Joanet Pujades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-pujades	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX		Can Joanet Pujades és una masoveria construïda a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX es van adossar diversos cossos a les façanes laterals i posterior, el més alt dels quals albergava la cisterna de l'aigua. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, d'arc rebaixat arrebossat a la planta baixa i ceràmiques al pis. A la façana de llevant es va afegir un cos d'un sol nivell d'alçat per fer-hi una cuina nova. D'altra banda, a la façana de ponent hi ha adossat un porxo modern amb pilars ceràmics, a la posterior un petit cos de tres nivells d'alçat i un altre d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc.	08248-96	Camí de Can Joanet	Durant la segona meitat del segle XIX, vivia a la casa un tal Joan Vilardebò i Pujades. Durant el segle XX va ser la masoveria de Can Bachs de l'Ametlla. Aleshores hi vivia Maria Puigdomènech i la seva família, descendents de Joan Vilardebò. Els propietaris actuals la van adquirir a mitjans del segle XX.	41.6436500,2.2246100	435427	4610503		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78003	Can Just	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-just-0	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVIII-XIX		Can Just és una masia d'una sola crugia construïda el segle XVIII, que va ampliar-se vers els segles XIX i XX amb una nova crugia a ponent i les corts per al bestiar a llevant. L'edifici primigeni és de planta quadrangular, té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i consta de planta baixa i pis. La crugia de ponent també presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que desaigua al lateral, on s'hi ha afegit un cos modern. El cos de llevant es prolonga per migdia i seguint el pendent de la coberta del volum principal. El frontis de la masia s'orienta a migdia i presenta les obertures distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaca el portal d'arc pla arrebossat i una finestra d'arc pla de pedra carejada a nivell del primer pis. Des del portal, s'accedeix en una estança on hi ha l'antiga cuina, amb la llar de foc i el forn de pa. Des d'aquí es pot accedir a la segona crugia, habilitada com a celler, així com a les corts. Al costat de la llar de foc hi ha unes escales de mà de fusta que permeten accedir al nivell superior, on hi ha una estança formulada com una sala, amb festejadors a la finestra inclosos, des d'on es pot accedir a sengles habitacions laterals. A l'escala hi ha gravat l'any '1955', que podria correspondre's amb l'any en què es va pavimentar el nivell, a base de tova. El revestiment exterior de la façana ha estat repicat recentment i presenta la pedra vista. A pocs metres de la casa en direcció a ponent s'hi conserva un pou de pedra de planta circular.	08248-97	Camí Vell de Granollers	Els orígens de Can Just els hem de situar a finals del segle XVIII, quan Just Valls va construir-se una casa per aquests verals. Durant el segle XIX la casa pertanyia a la seva néta Agnès Vidal, casada amb Pau Castellà. A principi del segle XX, era propietat de Maria Castellà i Florenci Grau, els descendents dels quals en mantenen la propietat.	41.6331300,2.2464600	437236	4609319		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78004	Can Mataporcs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mataporcs	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVIII-XX		Can Mataporcs és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Una part del frontis està tapada per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat i coberta a un vessant. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la façana posterior s'hi adossat un cos modern de planta baixa i pis amb la coberta a un vessant. Al costat de llevant del volum principal hi ha un cos annex obert amb un portal d'arc rebaixat de pedra, dins del qual hi ha l'antic trull. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. Davant la casa s'hi conserva part de l'antiga era encaironada.	08248-98	C. de la Vinya	L'origen d'aquesta casa el situem a mitjans del segle XVIII, quan els propietaris del Mas Colomer establiren una terra a Francesc Valls perquè s'hi fes una casa. Al cap d'uns anys, la seva filla Margarida va casar-se amb Josep Flaquer, amb qui farien reformes a la casa. El seu nét Josep va ser qui exerciria de matador de porcs, donant el nom amb què es coneix la casa. Els seus descendents van dedicar-se a la pagesia i a fer cistells. Els propietaris actuals en són descendents.	41.6536800,2.2220700	435225	4611618		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78005	Can Noguera del Pla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-del-pla	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2003). “Cases que tenen història”, Anuari Local, núm. 41. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVII		Can Noguera és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al segle XIX i XX s'hi van adossar diversos cossos amb funcions agropecuàries. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va afegir el portal adovellat com havia tingut antigament i una de les finestres, provinents del mas Hortjussà de Caldes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, definits pel portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres d'arc pla de pedra carejada al pis. Les finestres tenen l'intradós i els ampits motllurats, una d'elles amb una creu incisa a la llinda i l'altra inscrita amb l'anagrama IHS i la data: '1607'. Al centre de la façana, entre les dues finestres, hi ha pintada una franja blanca i les lletres 'CAN NOGUERA' de color blau. A la façana de llevant hi ha adossat un cos perpendicular de dos nivells d'alçat, que es correspon amb el celler. D'altra banda, a les façanes de ponent i tramuntana hi ha adossats cossos moderns d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland.	08248-99	Barri del Rieral	La masoveria de Can Noguera s'esmenta en la documentació antiga des de l'any 1689, quan s'esmenta entre els límits d'una horta del Rieral. Fins a l'any 1736 no tornem a trobar referències de la casa, en concret al cadastre de l'Ametlla del Vallès, on la casa Noguera hi tenia una peça de terra. Tanmateix, podria tractar-se de la masia de Can Noguera de la Riba, actualment desapareguda. L'any 1758 apareix en el cadastre de Santa Eulàlia de Ronçana, on hi ha una relació dels béns de la casa. A finals d'aquest segle, Can Noguera pertanyia a Joan Serra i Maspons, casat amb una filla de Can Màrgens, Antònia Màrgens, una de les pairalies més importants de Llerona. Els Serra residien al mas Serra de Canovelles i tenien el domini útil del mas Noguera, pel qual havien de pagar un cens anual a Jonc d'Alella. Els masovers de la casa l'any 1832 eren Antic Fadó i Narcís Iglésias, que s'hi van estar fins a l'arribada dels Oliveras durant la dècada de 1880. A finals d'aquest segle, després de la mort de Marià Serra, els hereus la van vendre a Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat. Va ser un personatge destacat, que va ser alcalde de Caldes de Montbui, com també ho seria el seu fill Francesc de Paula Torres. En Josep Torras va ampliar el patrimoni familiar amb la compra del mas Gafa i Can Dalmau de Sant Simple. Els Oliveras van ocupar la masoveria de forma intermitent fins a l'any 1939, quan s'hi van instal·lar Joan Molins i la seva família. No serà fins a l'any 1974 que van entrar com a masovers en Francesc Solé i la seva família, que provenien de can Pineda de Santa Eulàlia i en l'actualitat encara hi resideixen i treballen les terres.	41.6421900,2.2373500	436486	4610331		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-3.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78007	Can Paraire	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paraire	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVIII-XIX		Can Paraire és una masia del segle XVIII sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat a l'extrem de ponent per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat. La resta de la façana presenta dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc escarser. Seguint el pendent de la coberta, trobem el cos corresponent a les corts adossat a la façana de llevant. Aquest té les obertures d'arc rebaixat ceràmic, una de les quals té una escala exterior d'obra que permet accedir-hi. El cos perpendicular que surt de la façana també té les obertures d'arc escarser ceràmic a la planta baixa i d'arc pla al pis. La resta de façanes té les obertures d'arc pla ceràmic disposades de forma aleatòria. A la façana posterior s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, excepte en els cossos adossats a ponent i llevant, que presenten el parament de paredat comú vist. Davant la façana hi ha una gran era encaironada.	08248-101	C. Mare de Déu del Pilar	L'origen del nom de la casa es remunta a mitjans del segle XVIII, quan hi visqué Jaume Cabot, qui exercia aquest ofici. Un descendent seu, Genís Cabot, va deixar la casa al seu nebot Tomàs Cabot. El seu fill Manel va ser regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia l'any 1934, fins que va ser detingut durant uns mesos pels fets d'octubre d'aquell any. Actualment, encara pertany als seus descendents.	41.6545300,2.2308000	435953	4611706		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78008	Can Pilé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pile	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX		Can Pilé és una masia del segle XIX que es va ampliar i consolidar a principi del segle XX. Des de l'entrada de la casa s'observa un segon portal que podries correspondre's amb l'accés antic de l'edifici. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, a la planta baixa d'arc rebaixat i carpanell ceràmic i al pis d'arc pla emmarcades amb una motllura. A l'extrem de llevant hi ha adossat el cos de les corts, que ha quedat integrat a la línia del frontis i s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt ceràmic. La resta de façanes presenten poques obertures, la majoria de les quals són de factura moderna d'arc pla emmarcats amb motllures. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. A l'interior es conserven els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. També s'observa a l'entrada un portal d'arc escarser ceràmic, alineat amb l'actual, que probablement era l'accés antic. Davant la masia també hi ha el pou.	08248-102	Camí de la Serra	L'origen del nom de la casa es remunta al primer terç del segle XIX, quan el piler Pere Romeu s'hi va instal·lar amb la seva esposa Maria Lluch, filla del mas Granada. Un descendent seu anomenat Antoni, va fer prou fortuna per comprar el molí d'en Vendrell i diverses peces de terra. Des d'aleshores, el mas Pilé va passar a ser una masoveria. Les filles d'Antoni, Antònia i Carme, van morir sense descendència, pel que la casa va passar a mans de l'advocat de la finca, el senyor Xiol.	41.6390900,2.2249300	435449	4609996		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78009	Can Plantadeta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantadeta	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVII-XX	Aquest any ha finalitzat la restauració integral de l'edifici.	Can Plantadeta és una masia el segle XVII que ha estat reformada entre els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. En aquest, la clau està inscrita amb l'any '1608'. Les finestres de la planta baixa eren són d'arc pla arrebossat de factura moderna, que en la darrera restauració s'han pintat imitant la pedra. Entre les finestres del pis hi ha un rellotge de sol esgrafiat que ha estat restaurat amb molt d'encert. En haver estat suprimit en nivell de les golfes s'ha tapat la finestra que hi havia. A la façana de llevant s'ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, que tenia un portal d'arc rebaixat ceràmic. Les obertures de la façana posterior estan disposades de forma aleatòria i són d'arc pla, ja sigui arrebossades, de pedra carejada o ceràmica. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. Al costat de ponent s'hi ha adossat un volum modern que supera en alçada al de la masia. A l'interior es conserva la distribució característica, però ha estat completament reformada per habilitar-la com a habitatge modern. A poca distància de la façana hi ha el pou antic.	08248-103	Camí de Can Plantadeta	A principi del segle XVII, Joan Plantada, fill de la pairalia de Can Plantada de l'Ametlla, va construir-se una casa en el pla del Rieral. Per diferenciar-la de la primera, va passar a ser coneguda com Can Plantada del Pla, però al llarg dels anys s'ha acabat dient Can Plantadeta. Durant el segle XVIII, Josep Traver i Plantada va haver de vendre una part de la propietat a Josep Vendrell i, poc després, Joan Plantada vendria la casa a Joan Baró. Des d'aleshores pertany a la mateixa família.	41.6419300,2.2364000	436407	4610303		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78010	Can Pou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-2	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XIX		Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola. Les obertures de les façanes laterals i posterior són igualment d'arc pla arrebossat i es distribueixen formant eixos. A la façana de ponent s'hi observen dos petites obertures d'arc de mig punt que constituïen un colomar. Al llarg de la mateixa façana hi trobem adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat amb la coberta a una vessant, que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A l'altra façana lateral hi ha diversos annexes adossats que es prolonguen per migdia, igualment d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs es manté arrebossat amb morter, que a les obertures, els nivells de forjats i les cantonades estava acabat de diferent tonalitat. A pocs metres en direcció garbí s'hi conserva un safareig rectangular, situat en una cota inferior per tal de facilitar l'accés de l'aigua, que proveeix un petit rec. L'estructura queda envoltada per un mur de maó, llevat de la part frontal, on hi ha les lloses inclinades característiques.	08248-104	Barri del Rieral	La primera notícia que tenim de Can Pou és de l'any 1861, quan pertanyia a Francesc Fadó. A finals del segle XIX, Mateu Dantí i Artigues va adquirir la casa i algunes peces de terres. A principi del segle XX, va participar en la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès. Actualment la casa pertany als seus descendents.	41.6353300,2.2393200	436644	4609568		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			119\|98	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78011	Can Rocasalbas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocasalbas	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1997). 'Can Roquesalbes', Anuari Local, núm. 35. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVIII-XX		Can Rocasalbas és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant els segles XIX i XX. La primera reforma va afectar al cos posterior corresponent al celler, ja que va ampliar-se en alçada un nivell per sobre l'anterior i es va fer desaiguar la coberta cap a la façana posterior. Durant el segle XX, la masia va ser novament reformada, aquest cop la part principal. Es va aixecar la teulada, es van fer noves algunes obertures i es va adaptar l'interior com un habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, llevat del cos posterior que és d'un vessant. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures; al centre hi ha el portal d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals ceràmics. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de l'eix de la dreta, que s'han reformat i són d'arc pla arrebossat. A la façana de ponent hi ha adossat un petit cos annex, d'un sol nivell d'alçat. El cos del celler presenta diverses obertures de pedra tosca a la planta baixa, mentre a la part superior són ceràmica. Una d'elles està situada a mitja alçada del mur i servia per abocar-hi les portadores amb el raïm. Al centre de la façana posterior en sobresurt un petit cos quadrangular que sembla correspondre's amb la comuna. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, llevat del cos posterior que presenta la pedra vista. Davant la casa trobem el pou antic, mentre a l'altre costat del camí hi ha un cobert antic.	08248-105	Camí de Can Rocasalbas	El nom de Rocasalbas està documentat a la parròquia de Bigues des de finals del segle XVII. Poc més tard, consta que els Rocasalbas ja fan de pagesos a Santa Eulàlia. La primera vegada que s'esmenta el mas no la trobem fins al finals del segle XVIII, quan Nicolau, el fill de la pubilla del mas Margarida Rocasalbas i Pere Morangues, es casa amb Arcàngela Busquets. Ell mateix i els seus fills mantindran el nom de la casa, entre qui destaquem Miquel Rocasalbes, que exercirà diversos càrrecs de rellevància en els consistoris de la contrada, com són de regidor de la Baronia de Montbui i de l'Ametlla i de tinent d'alcalde de Santa Eulàlia posteriorment. El seu nét Salvador va morir sense descendència, pel que la casa passà a la seva vídua Raimunda Tàpies. Aviat s'hi van instal·lar la neboda Teresa Tàpies i el marit Miquel Codina, que en morir ella passarien a ser-ne els propietaris. L'hereu va ser el seu fill Miquel Codina, els descendents del qual en són els propietaris.	41.6609800,2.2384000	436592	4612416		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78011-foto-08248-105-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	45	1.1	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07
78012	Can Roig dels Pins i Can Músic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-dels-pins-i-can-music	CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.	XVII-XX		Can Roig dels Pins és una masia de finals del segle XVII, sobre la qual es va consolidar una masia clàssica de dues crugies durant el segle XVIII. En aquest mateix període es devia construir la casa de Can Músic, situada a l'altre costat del camí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Entre els segles XIX i XX s'hi va adossar un cos annex a ponent que sobresurt respecte la línia de la façana, formant una planta en 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; el principal està format pel portal d'arc de mig punt arrebossat amb els brancals ceràmics i una finestra al pis d'arc pla de pedra carejada. L'eix secundari està format per dues finestres d'arc pla arrebossat. A banda i banda de la casa s'hi adossen cossos secundaris que tenien un ús agropecuari. El de ponent té dos nivells d'alçat i segueix el pendent de la coberta del principal. El de llevant és de petites dimensions. El revestiment dels murs es manté arrebossat. Davant la casa hi ha una bassa. A l'altre costat del camí hi ha un altre edifici conegut com a Can Músic, el qual ha tingut des d'antic un ús agropecuari. Pel canvi de parament que s'observa a les façanes, sembla que va ser construït en dues fases; la primera es correspon amb el cos de ponent. Aquest s'obre a migdia amb un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca, així com una finestra d'arc pla de pedra carejada. L'altre cos presenta un portal d'arc rebaixat i una finestra d'arc pla, ambdós ceràmics. El tractament dels murs és la pedra vista, de manera que només es conserva un petit tram de la façana arrebossat amb argamassa. Al seu davant hi ha un pou antic i a ponent l'era encaironada.	08248-106	Camí de Can Roig	La primera notícia que tenim de la masia és de mitjans del segle XVIII, quan pertanyia a Pau Unyó dels Pins. Durant el segle XIX, els Unyó dels Pins van haver de vendre part de les terres del mas, suposem per sufragar deutes que havien acumulat. A principi del segle XX, el propietari de Can Roig i Can Músic era Jaume Unyó, qui moriria al final de la Guerra Civil. Aleshores la casa passà a la seva germana Mercè Unyó, casada amb Jaume Barnils. Es creu que l'edifici de Can Músic rep aquest nom perquè durant un temps hi va viure un músic, tot i que el seu ús ha estat sempre eminentment agropecuari.	41.6548900,2.2395500	436682	4611739		08248	Santa Eulàlia de Ronçana	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78012-foto-08248-106-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	2023-08-02 00:00:00	Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.			98\|119\|94	46	1.2	41	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:07

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús