Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77908 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-1 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | La coberta es troba en mal estat, pel que els frescos de les estances estan afectats d'humitats. | Can Burguès és una masia d'origen medieval sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual de tipologia clàssica durant el segle XVI, de tres crugies i dues plantes. A mitjans del segle XIX s'hi va fer una reforma senyorial segons el gust de l'època, en què es van decorar la sala i les estances amb pintures murals. La masia es composa de diversos volums superposats, que es distribueixen al voltant del volum principal. Aquest consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra amb incisió conopial. A nivell del primer pis també destaca una finestra gòtica d'arc conopial dentat amb arquets, que es recolza sobre impostes decorades amb rosetes. Al seu costat hi ha pintat un rellotge de sol. El volum central es troba envoltat pel sector de ponent i tramuntana per un volum de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a tres vessants. La façana de migdia presenta una finestra gòtica lobulada alineada amb les del volum principal i presenta una galeria amb pòrtics d'arc carpanell a nivell de les golfes. Les façanes de ponent i tramuntana presenten diverses finestres d'arc pla de pedra i de ceràmica, entre les que destaquen les tres espitlleres de la part posterior, que constitueixen un dels vestigis del mas medieval. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. La masia queda frontalment tancada a través d'un baluard i de diverses dependències construïdes segons les necessitats de l'època. A ponent hi ha una primera portalada que dóna accés al pati empedrat, que té la llinda de pedra inscrita amb l'any '1669' i una creu. El costat de llevant està constituït per la masoveria, que s'adossa al volum principal de forma perpendicular. Al costat del pati presenta grans pòrtics d'arc rebaixat de pedra, un dels quals constitueix l'entrada coberta des de llevant, constituïda per una portalada d'arc pla de pedra carejada. En aquesta façana, fora del baluard, s'hi ha adossat un cobert amb bigues de fusta, entre les que es conserven dues garites semicirculars. El cos de la masoveria presenta a la part de migdia diverses obertures d'estil gòtic que van ser incorporades en una restauració recent. Al costat hi ha una tercera portalada, on hi ha un relleu amb l'anagrama 'IHS' dins d'una orla decorativa. A l'interior del pati també hi trobem un cobert adossat al costat de ponent del baluard, el pou i un colomar que sobresurt respecte la masoveria. Fora del pati hi ha l'antic safareig a ponent, la pallissa datada de l'any 1886 a migdia i una gran era i les corts a llevant. A l'interior s'observen vestigis de l'estructura medieval del mas, entre els que destaquen dos arcs de ferradura de pedra de notables dimensions, un situat al voltant del portal d'accés i l'altra al costat del menjador. També són destacables el celler sostingut amb grans arcades de mig punt de pedra, les portes de pedra i les bigues que en algunes estances es sostenen amb mènsules. Al costat de l'entrada hi ha una escala de pedra de dos trams que condueix a la sala del pis, una de les estances més notables de la casa. Les parets estan decorades amb pintures murals de tipus vegetal i geomètric, de la mateixa manera que l'enteixinat del sostre, on les bigues i les llates estan pintats amb relleus de flors de tipus esquemàtic. A la biga central s'hi observa pintat l'any '1864'. En aquest mateix període, es van decorar les alcoves amb motius vegetals. | 08248-2 | Camí de Can Burguès, s/n | La referència documental més antiga del mas Burguès es remunta a la primeria del segle XIV, quan formava part de la senyoria de la casa de Castellet. Entre el segle XIV i XV la propietat es va ampliar amb l'adquisició d'altres masos i peces de terres, entre els quals trobem el mas Ferrer (actualment la Ferreria) i el mas Ciurans. El patrimoni familiar va seguir creixent durant el segle XVI de la mà de Jaume Burguès, qui seria batlle de la Baronia de Montbui. Des del casament de la pubilla Maria Anna Burguès amb Francesc Alrani l'any 1684, els propietaris del mas van deixar de cognomenar-se Burguès, llevat del seu nét que encara es coneixeria com a Genís Burguès. Poc temps després, la pubilla Eulàlia Alrani es casaria amb Josep Margenat, nom que han mantingut els propietaris fins a l'actualitat. Els Margenat van seguir exercint un paper rellevant en la vida del municipi, ja sigui com a alcaldes com col·laborant en la construcció de l'església parroquial. | 41.6401900,2.2344600 | 436244 | 4610111 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77908-foto-08248-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77913 | Can Cabot de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XIX | La falta de manteniment fa que presenti cert estat de deteriorament. | Can Cabot és una masia d'origen medieval que va ser ampliada entre els segles XVI i XIX. Durant el primer terç del segle XX es van reformar algunes obertures i s'hi van afegir elements com un banc i un pou decorats amb trencadís. La masia es composa de diversos volums superposats, que es desenvolupen de llevant a ponent en diferents alçades i cobertes. El volum principal, construït vers el segle XVI, s'orienta a llevant i es composa segons quatre eixos d'obertures. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la planta baixa trobem el portal d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una gran finestra d'arc pla arrebossat amb ampit decorat amb trencadís, de les mateixes característiques que el banc que hi ha a l'altre costat del portal. A cada costat hi ha una finestra d'arc pla de pedra de petites dimensions. El pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós i els ampits motllurats; les dels extrems estan acabades amb incisió conopial, mentre que les centrals presenten guardapols, una inscrita: 'MD6X' (?). A la façana de migdia en destaca un portal d'arc escarser biforat i un rellotge de sol pintat on s'hi llegeix la data: '1924'. El següent volum s'adossa a la façana de ponent, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a tres vessants. A migdia presenta un sol eix d'obertures, constituït per un portal d'arc carpanell ceràmic amb brancals de pedra, una finestra d'arc rebaixat arrebossat amb sortida a un balcó i una finestra d'arc pla arrebossat. El següent volum consta de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant, amb una terrassa al costat de tramuntana. S'obre a migdia amb un portal d'arc de mig punt ceràmic i brancals de pedra i al pis una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc de mig punt amb baranes de balustrada ceràmica. Cal remarcar que el ràfec està acabat amb cabirons i ceràmica decorativa, mentre que a la resta de la construcció presenta imbricacions de rajol i teula ceràmica. A continuació trobem un cobert d'un sol nivell d'alçat on hi consta l'any '1972'. Finalment, el cos de l'extrem de ponent és de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. Les obertures són totes arrebossades, el portal d'arc carpanell i les finestres d'arc pla amb guardapols. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Davant la façana de llevant hi ha una gran era encaironada, en un extrem de la qual hi ha un cos annex amb obertures biforades i una galeria oberta a ponent, seguint l'estil de la reforma de regust modernista que veiem en el volum principal. En una cantonada del mateix hi ha una pedra amb l'inscripció 'ISIDRO CABOT 1445', que probablement va ser recuperada d'una de les parets de la masia. A l'altre costat del camí que hi passa per davant hi ha un pou revestit amb trencadís. | 08248-7 | Camí de Can Maspons | La primera notícia que tenim del mas Cabot de la Vall la trobem en una pedra fixada en l'actual edifici del molí, on hi consta 'ISIDRO CABOT 1445'. Un any més tard, trobem la primera referència documental d'un Cabot, anomenat Joan, que figura com a cap de la casa en el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui. Ja al 1559 coneixem el testament que va fer Jaume Cabot. Explica Pere Claret en el seu article 'Cases que tenen història', que aquest darrer és l'únic document conservat de la casa on hi figura un Cabot, ja que poc abans de deixar la casa vers l'any 1930, van cremar tota la documentació en una foguera a l'era del mas i se'n van salvar uns pocs fragments. També explica que durant un temps, l'edifici actual del molí va ser utilitzat com a ferreria. El darrer Cabot en viure-hi va ser Jaume Cabot, qui seria alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana en dues ocasions. En morir l'any 1892 sense descendència, la vídua Josefa Matalonga va haver de deixar la casa, tot i que va heretar diverses propietats com Can Calet de Corró d'Avall, Can Roca de Bigues o Can Tudó de Santa Eulàlia. Després de passar uns anys a la veïna masia de Can Puig, a principi del segle XX es féu construir una casa al barri de la Sagrera. Els nous propietaris de la casa van ser els seus nebots, els Roura, que en mantindrien la propietat fins el 1931, quan la van adquirir el matrimoni francès Adolf Mario Faure i Adelaide Roche. Aquests s'instal·laren a la casa aquell mateix any, junt amb la seva filla i gendre i les nétes, i la van reformar i decorar amb els motius de ceràmica vidriada de regust modernista que encara avui podem observar. A la part posterior de la casa hi van construir diversos coberts que utilitzarien com una granja avícola. Amb l'esclat de la Guerra Civil, van haver de marxar a França. La masia va ser ocupada per la Divisió Lister i en marxar aquests la casa fou bombardejada. Acabada la guerra, hi van tornar a residir els antics propietaris. Des de fa uns anys, la casa ha passat per diverses mans i s'hi ha volgut implantar un centre de convencions, tot i que cap de les iniciatives ha prosperat i pràcticament es troba en estat d'abandonament. | 41.6385000,2.2087700 | 434102 | 4609943 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77913-foto-08248-7-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77916 | Sant Cristòfol de Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-pallars | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. | XII-XX | La coberta presenta desperfectes. | L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment. L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent. S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions. L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns. | 08248-10 | Pl. de l'ermita | La primera notícia de documental de l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes es remunta a l'any 1194, en motiu de la construcció d'un nou altar per part d'Arnau de Vilar. A partir del segle XIV el rector de Santa Justa i Santa Rufina era qui hi deia missa, que més endavant s'alternaria amb el rector de Santa Eulàlia. A principi del segle XV va passar a ser sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia. Pocs anys després, a conseqüència dels terratrèmols que van afectar el país, va quedar molt malmesa. Per aquest motiu, els anys 1421 i 1457 va ser reconstruïda. La visita pastoral de l'any 1756 indica la necessitat de reparació de la teulada. Va ser reconstruïda l'any 1966 pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, en què se'n va alterar sensiblement la fesomia. La sagristia, que s'adossava a migdia, va ser enderrocada en urbanitzar el carrer. | 41.6370200,2.2446700 | 437091 | 4609752 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77916-foto-08248-10-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com a Sant Cristòfol de les Tempestes. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77919 | Can Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magre | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1979). 'Cases que tenen història: Can Magre', Anuari Local, núm. 17. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | La masia es troba en bon estat de conservació, però les corts presenten deficiències estructurals. | La masia de Can Magre va ser bastida durant el segle XVI, sobre la qual es va fer una reforma a la façana al segle XIX, en què es van obrir les finestres superiors i el capcer. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. La seva clau està ressaltada i presenta la inscripció: '1597/ TRIAS', presidida per una creu. A l'eix lateral hi ha un segon portal, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc de mig punt ceràmic, la de les golfes de menors dimensions. Com a remat de la façana trobem un capcer sinuós resseguit per una cornisa, a la part central del qual hi ha les restes d'un rellotge de sol. Des de la façana en surt un mur vers a ponent, on s'hi adossa el pou i les antigues corts perpendiculars al volum principal. Aquestes s'obren al pati a través de portals d'arc escarser ceràmic. Un altre cos annex situat a l'extrem de migdia permet tancar el pati frontal de la casa, juntament amb un porxo modern que s'ha construït al sector de llevant. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, que deixa veure el parament de pedra allà on es troba deteriorat. A nivell interior, conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis, coberta amb un embigat de fusta. És de destacar el forn de pa de la planta baixa de la masia, que s'ha ressaltat com a element ornamental aprofitant l'enderroc de la volta. | 08248-13 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 12,5 | La primera notícia documental que tenim d'aquest mas la trobem al fogatge de l'any 1553, quan s'anomenava mas Tries del Pla. A mitjans del segle XVII, Jaume Trias va casar-se amb Caterina Padró, pubilla del mas Padró de Palau de Plegamans. Des d'aleshores, els Trias van passar a denominar-se Padró i van deixar de residir al mas, que va passar a ser regentat per masovers. L'any 1994 va ser restaurada i des d'aleshores s'utilitza com a restaurant. | 41.6603200,2.2290000 | 435809 | 4612350 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77933 | Avellaners de Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-maset | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | Ha quedat malmès pels treballs agrícoles que s'hi havien practicat. | En un camp d'avellaners abandonat que es troba sobre el barri de Font de Sant Joan s'hi va localitzar abundant material en superfície, consistent en ceràmica ibèrica, fragments de dòlia i pesos de teler. En general, la ceràmica trobada està força rodada i presenta formes com vores d'olla. | 08248-27 | Barri de Font de Sant Joan | Va ser descobert l'any 1968 per E. Estrada, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6476000,2.2107300 | 434275 | 4610952 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77933-foto-08248-27-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77967 | Turó de Can Pa-i-aigua I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -X / -IV | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de ceràmica hallstàtica, un dels quals es correspon amb una tapadora amb dibuixos acanalats entrecreuats. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni estructures construïdes. | 08248-61 | Peces de Can Cabot | El jaciment va ser documentat l'any 1955 per Josep Estrada. | 41.6325900,2.2062800 | 433889 | 4609289 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77967-foto-08248-61-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77968 | Turó de Can Pa-i-aigua II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de tègula, dòlium i part d'una mola circular de basalt. El propietari del terreny, el Sr. Dantí va trobar-hi un pes de teler. | 08248-62 | Peces de Can Cabot | 41.6328400,2.2062300 | 433885 | 4609316 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77968-foto-08248-62-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77975 | Ca l'Unyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lunyo | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1977). 'Cases que tenen història: Can Uñó', Anuari Local, núm. 15. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada i per la falta de manteniment. | Ca l'Unyó és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va afegir un gran volum perpendicular que complementava les funcions d'habitatge i agrícoles. Durant la segona meitat del segle XX es va construir un habitatge davant la masia, passant a complir les funcions de magatzem. La masia es composa de tres volums paral·lels que es desenvolupen de nord a sud, seguint el traçat de la carretera que discorre per ponent. El volum principal està situat a tramuntana, és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla. El portal i una finestra del pis són de pedra carejada, les altres dues finestres són arrebossades. A la part superior de la façana hi ha pintat un rellotge de sol inscrit: 'J 1942 U'. La façana de llevant presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, així com dues finestres al pis d'arc pla de pedra carejada i ampit motllurat. A la façana de tramuntana s'hi adossa un petit cobert d'un sol nivell d'alçat. A l'extrem de ponent d'aquest hi ha adossat el segon volum de forma perpendicular, de manera que les respectives façanes formen una 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan agrupades a l'extrem de gregal de la façana, amb el portal d'accés d'arc carpanell arrebossat. Les finestres del pis són d'arc pla arrebossat i les golfes s'obren amb una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. El pòrtic central és de majors dimensions i conserva la biga que fixava la corriola a la part superior. El pis comunicava amb el volum principal, mentre la planta baixa i les golfes tenien un ús agrícola. Seguint aquest volum en direcció migdia hi ha diversos cossos d'un i dos nivells d'alçat que també havien tingut un ús agrícola. El revestiment dels murs dels diferents volums es manté arrebossat amb morter de calç. A l'altre costat del barri que tanca la masia, hi ha un edifici que es correspon amb una lleteria, negoci familiar implantat durant el segle XX que no va prosperar. Presenta dos nivells situats en cotes diferents, pel que la part superior està alineada amb la carretera. Aquí hi ha tres grans obertures d'arc escarser arrebossat. En la seva proximitat hi ha les restes d'una antiga premsa de vi. Al rec que transcorre a llevant de la casa també s'hi conserven les restes del safareig, en mal estat de conservació i tapat de vegetació. | 08248-69 | Ctra. de Parets a Bigues | L'antiga denominació de Ca l'Unyó era mas Ratera, documentat a la zona des del segle XVI (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010: 22). Uns anys més tard, la família Ratera va emparentar amb els Unyó, el nom dels quals s'ha mantingut a la casa fins als nostres dies i els seus propietaris en són descendents. Durant el segle XVII, posseïa el mas Pere Pau Unyó, qui era un prohom del Consell de la Baronia de Montbui. Entre la segona meitat del segle XIX i principi del XX, Genís Unyó primer i el seu fill Josep després van adquirir noves terres, entre les quals contem el mas Sora de la Roca del Vallès a través del casament de Josep amb la seva cosina Teresa Calderó. Ja al segle XX va passar a formar part del patrimoni familiar la masia de Ca n'Artiguetes. Entre els anys 1916 i 1917 Josep Unyó va ser l'alcalde de Santa Eulàlia. | 41.6638300,2.2287300 | 435790 | 4612740 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77977 | Aqüeducte del rec de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-font | XIX | Està cobert de vegetació. | Al torrent de Can Font s'hi conserva un petit aqüeducte que conduïa l'aigua del rec de la masia de Can Font. És una construcció d'un sol ull, obert en arc de mig punt. És fet de pedra i es troba arrebossat amb morter de calç. La vegetació que el cobreix no permet definir-ne les característiques. Seguint l'aqüeducte s'observen les restes del rec, que va ser destruït quan es va obrir un camí per a la construcció de la xarxa de clavegueram. | 08248-71 | Torrent de Can Font | 41.6418000,2.2450800 | 437130 | 4610282 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77992 | Can Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Dalmau és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar a partir de la inspecció exterior. Vers el segle XIX es van afegir sengles cossos laterals en el volum de dues crugies, fins a configurar l'edifici actual. És un edifici de planta irregular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos de llevant es prologa per migdia, pel que sobresurt respecte la línia del frontis. Les obertures de la façana són d'arc pla, de pedra carejada a la planta baixa i arrebossats al pis. A la llinda del portal s'observa, molt desdibuixada, l'inscripció '1788' i una creu intercalada. A l'extrem de ponent, hi ha un altre portal d'arc escarser arrebossat i una finestra d'arc pla arrebossat. Dins d'aquest cos hi ha un forn de pa, que es manifesta exteriorment a ponent amb un petit cos quadrangular. La resta de façanes presenten poques obertures, disposades de forma aleatòria. El revestiment dels murs és arrebossat al frontis, mentre que a la resta presenta la pedra vista. | 08248-86 | Camí de Caldes | El nom Dalmau està documentat a la zona des del segle XVI, de la mà de Pere Dalmau. Des del segle XVIII estan documentats dos masos dits Dalmau, un de Terracine i un de Sant Simplici. El darrer s'ha identificat amb l'actual Can Maset. El mas formava part de la propietat de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XIX Francesc Brustenga el va vendre al calderí Francesc Torres. En l'actualitat pertany als seus descendents, que la mantenen com a masoveria. | 41.6486700,2.2162400 | 434735 | 4611066 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77994 | Can Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueretes | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Figueretes és una casa de finals del segle XIX construïda segons la tipologia típica de l'arquitectura popular d'aquest període. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, excepte el portal d'arc escarser. Les franges motllurades que marquen els nivells dels forjats interiors trenquen la verticalitat de l'edifici i li donen harmonia. L'edifici queda rematat per un capcer apuntat, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures disposades formant eixos, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat de color cru, amb les motllures i cornises pintades de color bru. A les façanes laterals s'hi adossen petits cossos annexes. | 08248-88 | Camí de Can Figueretes | A finals del segle XIX la família Girbau va deixar la masoveria de Can Farell de la Vall i es van fer construir la casa de Can Figueretes en terres de Can Bassa. | 41.6365900,2.2233400 | 435314 | 4609720 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78001 | Can Joanet de l'Auto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-de-lauto | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Està afectada d'humitats | Can Joanet de l'Auto és una casa de poble construïda l'any 1935 sota la influència de l'arquitectura noucentista del moment. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta dues obertures: una gran porta d'arc pla que constitueix l'entrada del garatge, i un finestral d'arc pla emmarcat per una motllura. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades que és sostingut per dues mènsules decoratives. Al coronament de l'edifici hi ha la ventilació sota coberta i diverses cornises dentades i amb decoració vegetal, a més d'un fris amb relleu en espiga. La part superior es remata per un capcer semicircular on hi figura l'any '1935'. A banda i banda hi ha una barana d'obra de formes sinuoses amb gerros als extrems. Les façanes laterals presenten finestres d'arc pla emmarcats amb una motllura al pis, mentre que a les golfes són d'arc primitiu esglaonat. A banda i banda del volum principal s'hi adossa un cos de planta baixa, habilitats a la part superior com a terrasses transitables. El cos de l'esquerra presenta una barana de les mateixes característiques que la del cos principal. Al seu costat hi ha unes escales exteriors d'obra que permeten accedir a la casa pel pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, de color blanc a la plana baixa i de color carbassa al pis, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08248-95 | C. Jaume I | La casa va ser construïda per Joan Rosàs l'any 1935. En ser l'encarregat del transport de persones i del correu del poble fins a Granollers, aviat va ser conegut com en 'Joanet de l'auto'. | 41.6543100,2.2249900 | 435469 | 4611686 | 1935 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78013 | Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabater-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Es troba en estat de deteriorament per trobar-se sense ús | Can Sabater és una masia del segle XVI construïda sobre les restes d'un mas i un molí medieval. Les restes d'aquest molí les trobem al sector de gregal de la construcció, on s'observen murs de carreus de notable amplada, entre els quals hi ha una rampa per on entrava l'aigua al carcabà. Aprofitant una part d'aquesta estructura primitiva, entre els segles XVI i XVII va configurar-se la masia clàssica de tres crugies. Durant la segona meitat del segle XX va ser reformada per habilitar-la com a restaurant, pel que es va reformar l'interior i es va afegir un cos al costat de llevant. Al mur de tramuntana d'aquest cos s'observa un pany de paret que es correspon amb un altre vestigi del molí medieval. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana està composta per tres eixos d'obertures d'estil gòtic; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc conopial dentada amb arquets. Una finestra de les mateixes característiques s'obre a l'eix lateral, mentre que a l'altre eix és d'arc pla amb incisió conopial i l'intradós motllurat. Les golfes s'obren amb una única finestra d'arc rebaixat arrebossat, sobre el qual hi ha el suport de l'antiga corriola. Les dues finestres de la planta baixa són de factura moderna. La façana de ponent s'obre amb un portal i una finestra gòtics- renaixentistes. D'una banda, el portal és d'arc pla de pedra carejada, on hi ha tallat el relleu d'una àliga. D'altra banda, la finestra és d'arc pla amb incisió conopial i brancals motllurats. Les obertures de la façana posterior són d'arc pla ceràmic de factura moderna, excepte una finestra d'arc pla sobre impostes de pedra carejada. La façana de llevant queda tapada per un cos modern de dos nivells d'alçat. El tractament dels murs es manté amb restes d'arrebossat a la façana principal i lateral, mentre que a la posterior s'ha arrebossat deixant algunes pedres vistes. A l'interior de la casa es mantenen elements d'interès, com són els portals d'arc pla de pedra carejada amb orles tallades a la llinda, una d'elles amb l'anagrama MA i la data '1595' i l'altra amb l'anagrama IHS envoltada de caps d'angelet. També és de destacar un tinell que aprofita el forat de la caixa d'escala, de talla de fusta decorat amb angelets. Es tracta d'un moble de luxe que s'utilitzava per guardar i exposar la vaixella, datable del segle XVI. | 08248-107 | C. Fonteta, 3 | El nom Sabater està documentat a la zona des de mitjans del segle XIV, de la mà de Bernat Sabater. L'any 1403 el batlle General de Catalunya va establir l'aigua del Tenes per al funcionament dels molins fariners a favor de Pere Sabater de Santa Eulàlia i la família Comes de Lliçà. El mateix mas Comas va ser venut l'any 1433 per Guillem Plantada a Pere Sabater, a causa de la mort de Francesc Comes sense descendència. El mas Comas va passar a la seva filla Margarida, qui es casaria amb Joan Taxeu. A mitjans del segle XVI el mas Sabater i el seu molí pertanyien a Agustí Sabater. Un segle més tard, el mas forma part de la mateixa heretat que el mas Trias. Aleshores, un tal Josep Tries i Sabater formava part del Consell de la baronia de Montbui. Després del casament de Maria Tries i Sabater amb Pere Jonch, del mas Jonch d'Alella, a finals del segle XVII els dos masos de Santa Eulàlia passarien a ser masoveries. Al cadastre de mitjans del segle XVIII encara hi consta l'existència del molí fariner. Els Jonch van mantenir-ne la propietat fins a principi del segle XX. Des de la segona meitat del segle XX ha funcionat com a restaurant, tot i que actualment ha quedat sense ús. | 41.6330600,2.2420900 | 436872 | 4609314 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78013-foto-08248-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78014 | Can Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabac | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | El revestiment de la façana està deteriorat. | Can Tabac és una masia del segle XVIII que va ampliar-se durant el segle XIX amb el cos frontal fins a configurar la façana actual. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. A nivell de les golfes hi ha tres petits forats de ventilació d'arc de mig punt. Sobre d'aquest arrenca una cornisa i un capcer esglaonat, al centre del qual hi ha un rellotge de sol. A la resta de les façanes les obertures estan distribuïdes de forma aleatòria, la majoria d'arc pla arrebossat, tot i que a la part posterior n'hi ha de pedra. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossades les corts. Davant la casa hi ha una gran era encaironada. | 08248-108 | C. de Can Tabac, 18 | Des dels seus orígens, Can Tabac ha estat una masoveria del mas Feu. La primera notícia que en tenim és de mitjans del segle XVIII, quan Josep Feu declara tenir els masos Feu i Tabac. Poc després, els Feu s'unirien al llinatge dels Llançà de Sarrià, pel que a partir d'aleshores s'anomenarien així. A mitjans del segle XIX era la propietària del mas Lluïsa de Llançà. Durant la segona meitat del segle XX la van comprar els Monràs, els descendents dels quals hi resideixen en l'actualitat. | 41.6454300,2.2147100 | 434604 | 4610708 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78014-foto-08248-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78014-foto-08248-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78019 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-9 | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI- XVII | La coberta es troba en mal estat, fet que comporta problemes d'humitats importants. S'observa igualment un notable deteriorament de la tàpia que configura el mur nord. | Can Vidal és una masia del segle XVI que va consolidar-se com una casa de tres crugies a finals del segle XVII. La part primitiva de l'edifici sembla correspondre's amb la part posterior, on el parament és d'encofrat de tàpia on s'intercalen franges de ceràmica. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte una de l'eix dret d'arc pla arrebossat. Al seu costat n'hi ha una de pedra tapiada. La finestra que hi ha sobre el portal està gravada amb l'any '1696' i té l'intradós i l'ampit motllurat. A la façana de ponent hi ha adossats dos cossos annexes en forma de coberts, que tenen la coberta a un vessant; el primer fa el desaiguat a migdia i el segon a ponent. La part posterior queda tancada per un mur de tàpia que formava part d'un altre cos annex. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. A l'interior es conserva la distribució característica i bona part de la planta baixa ha estat reformada. Al pis es conserven els paviments de tova i sostres amb bigues de fusta. A pocs metres de la façana s'hi conserva l'era encaironada i el pou. | 08248-113 | Camí de Can Vidal | La primera referència que tenim del nom Vidal a la zona és de la segona meitat del segle XVI, de la mà de Miquel Vidal, membre del consell de la baronia de Montbui. Aviat trobem referències al mas Vidal del Roure, fins que a mitjans del segle XVII els Vidal el van comprar a Josep Regassol de Caldes. Poc després, pel casament entre els fills de la casa, el mas passaria a formar part de la propietat de Rosàs. Des d'aleshores, Can Vidal és una masoveria seva. | 41.6501700,2.2033500 | 433663 | 4611243 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78019-foto-08248-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78023 | Nucli rural del Bonaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-rural-del-bonaire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | La casa de Can Bernat i de Can Valentí presenten cert estat de deteriorament. | El nucli rural del Bonaire està format per un conjunt de cinc cases de pagès agrupades, conegudes com Can Valentí, Can Vicari, Can Lluc, Can Moret i Can Bernat. El conjunt es començà a formar al voltant del segle XVI, amb una única casa que fou dividida vers el segle XIX. Al seu entorn s'hi van construir dues cases més fins a formar aquest petit nucli. La part central del nucli està construït en un costat del camí, amb cases entre mitgeres. La primera casa que trobem és la de Can Vicari, que consta de planta baixa i golfes té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser arrebossat, al voltant del qual hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. La següent casa és Can Lluc, que segueix el pendent de la coberta de la següent i té el carener perpendicular a la façana. Fa uns anys es va dividir en dues parts, quedant una d'elles com a pallissa. En aquesta hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, damunt del qual trobem una finestra d'arc pla arrebossat amb ampit de pedra. A l'altra part de l'edifici que es coneix avui com a Can Lluc té tres obertures d'arc pla arrebossat. Entre els dos cossos hi ha les restes d'un rellotge de sol, del qual només en queda l'agulla. A continuació trobem la casa de Can Moret, composta per dos cossos amb cobertes a un vessant que desaigua a llevant. La façana s'obre amb tres eixos de finestres, totes d'arc pla arrebossat. A pocs metres a tramuntana d'aquest grup, hi ha la casa aïllada de Can Valentí. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. A la part superior de la façana hi ha les restes d'un rellotge de sol. A la façana de llevant s'hi adossa un cos de mateixa alçada i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Finalment, a llevant hi ha adossades les corts, d'un sol nivell d'alçat. La darrera casa del nucli la trobem a pocs metres a migdia del grup principal. És una petita construcció de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. Totes les construccions tenen el parament de pedra lligada amb argamassa, que està revestit a les façanes amb morter de calç o pòrtland. | 08248-117 | Camí del barri del Bonaire | En el fogatge de l'any 1553 hi consta que en aquest lloc hi vivia Bartomeu Valls, àlies Lluch. Durant la segona meitat del segle XVIII, Josep Lluch i Valls de la Penya va tenir una disputa amb Josep Plantada per les afrontacions de les seves terres. Durant el segle XIX la propietat es va dividir en les cases que actualment configuren el nucli. | 41.6593100,2.2356800 | 436364 | 4612233 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78023-foto-08248-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78027 | Molí d'en Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-vendrell | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X, (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | La coberta es troba en mal estat. La part de tramuntana presenta deficiències estructurals. | El molí d'en Vendrell és un molí fariner d'origen medieval que va reconstruir-se durant el segle XVI. La part primitiva de l'edifici l'hem de situar en el cos central, on a banda del parament de pedra lligada amb argamassa sota un encofrat de tàpia, s'observen els canals d'entrada i sortida de l'aigua. Entre els segles XVIII i XIX va ser reformat fins a donar-li l'aparença actual. És un edifici constituït per diversos volums superposats. El cos central és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. A la part posterior s'hi conserva una gran bassa rectangular, des d'on l'aigua hi accedia a través d'una canaleta que es conserva en el que havia estat el carcabà. A la part inferior de la façana també s'observa el canal de desaigua que sortia del carcabà. En aquesta façana hi ha un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra i una finestra d'arc pla de pedra tosca. Al costat de llevant d'aquest cos hi ha adossat un segon volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest volum es prolonga vers tramuntana de forma paral·lela a la bassa. Al frontis hi ha el portal principal, d'arc de mig punt de pedra, a més d'una finestra d'arc pla de pedra i dues d'arc pla arrebossat. A la part central trobem pintat un rellotge de sol. Aquesta façana ha estat reforçada recentment amb dos contraforts. El tercer volum està situat a l'extrem de ponent, és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa queda tapada per un cobert adossat, mentre que al pis les finestres són d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior es manté la distribució característica de les estances, així com els paviments de tova i els sostres amb bigues de fusta. Davant la casa s'hi conserva el rec, on hi ha un safareig, així com una gran era encaironada. Al costat de llevant s'hi ha adossat una nau moderna de maó. | 08248-121 | Camí del Molí | Antigament era conegut com el molí d'en Maspons, que està documentat del segle XIII en motiu de la cessió de mig molí de Bernat de Villar a Arnau de Bastida. En aquest molí hi treballava en Bernat Ponç. L'any 1316, el noble Berenguer de Bastida va establir-hi a Guillem Maspons del mas 'Pontis et Abat' de la parròquia de Sant Cristòfol. A principi del segle XV, el batlle general de Catalunya fa una concessió a Pere Sabater i Miquel Maspons (amos dels molins Sabater i Maspons, respectivament), de l'ús de l'aigua del Tenes per fer funcionar els seus molins. Durant la primera meitat del segle XVI, trobem documentat l'establiment d'una peça de terra de Francesc Maspons a Pere Garriga per a construir un molí, que probablement es correspon amb la reforma de l'edifici primitiu que li va donar l'aspecte actual. Uns anys després hi va entrar el moliner Joan Arquimbau, la família del qual s'hi estaria fins al segle XVII, quan Josep Vendrell el va comprar a Francesc Maspons. Des d'aquest segle fins al XIX, s'han documentat diverses confrontacions per l'aprofitament de l'aigua en aquest sector del Rieral, entre els propietaris dels molins Sabater, Vendrell i d'en Comes i els de Can Pallars i Can Feu. La única filla de Josep, Margarida, va heretar els seus béns, i es va casar amb Pere Cabot, qui seguí l'ofici de polvorer. En l'inventari de béns que es va fer en les segones núpcies de Margarida, hi consta que hi havia molí fariner i polvorer. A mitjans del segle XIX el molí era portat per Pau Solà, tot i que només molia tres mesos a l'any. L'últim moliner va ser Agustí Vila, pel que a finals del segle XIX va deixar de produir. A principi del segle XX els Parellada van vendre la propietat a Antoni Romeu, quan hi vivia la família Cladellas, que s'hi estaria fins a mitjans del segle XX. Des d'aleshores ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6368000,2.2394300 | 436654 | 4609731 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78027-foto-08248-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78030 | La Bastida Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-vella | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2000). 'Cases que tenen història: La Bastida Vella', Anuari Local, núm. 38. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XII-XVIII | La coberta i el balcó de la façana es troben en mal estat. | La Bastida Vella és una casa forta medieval sobre la qual es va consolidar una sala entre els segles XV i XVI. La part primitiva de l'edifici la situem en el cos de tramuntana, on a la planta baixa els murs tenen una amplada considerable i s'obren amb espitlleres a les quatre cares. Sobre d'aquest cos es va construir la sala, on el noble hi feia estada. La situació d'un portal gòtic- renaixentista en aquest pis indica que s'hi accedia des d'una escala exterior, que probablement estava situada en el pati d'armes. Durant el segle XVIII es va construir un nou volum, suposem que sobre el pati d'armes, que va integrar ambdues parts com un únic edifici. L'edifici primitiu l'hem de situar al sector de tramuntana del volum actual. És de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a tramuntana. A nivell del pis de les façanes de ponent i llevant s'obre amb una finestra gòtica-renaixentista, totes dues amb arquets lobulats i guardapols, decorades amb mascarons i motius vegetals. A la façana de migdia també hi ha un magnífic portal d'arc carpanell de pedra, amb guardapols i mascarons esculpits. Actualment, s'accedeix a aquest des de la sala del segon volum. Aquest volum és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal i una de les finestres de pedra. En el portal hi ha inscrit: 'GRIMAU / ME FECIT/ 1744'. Les finestres dels pisos superiors estan protegides amb balustrades, excepte la central, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes de la façana de ponent s'hi obre una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat, alguns dels quals estan tapiats. El revestiment dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. | 08248-124 | Camí de la Bastida | La primera notícia que tenim del nom Bastida es remunta a l'any 1195, quan Guerald de Bastida va acensar el mas Paiàs a favor de Pere Paiàs. L'any 1227 Bernat de Villar, castlà del castell de Montbui, va llegar mig molí que tenia en dit feu a Arnau de Bastida. Aquest molí podria correspondre's amb l'actual molí d'en Burch, ja que consta que al molí d'en Bastida hi vivia el 1552 en Gabriel Burch. La família noble dels Bastida era una de les beneficiàries del delme de Sant Genís de l'Ametlla, junt amb el seu rector i el noble Bernat de Rosanes, del casal de Rosanes de la Garriga. A mitjans del segle XV, els Bastida esdevenen propietaris de la casa de Bigues ( avui coneguda com a can Badell), on la família s'acabaria traslladant poc després. A partir d'aleshores, el casal va ser ocupat per masovers. En aquest moment, la filla d'Aldonça de Bastida, Francina es va casar amb Joan Palol, de la casa Palol de l'Empordà. Desafortunadament, l'epidèmia de la pesta va acabar amb la vida de bona part de la família, llevat de la seva filla Liença. Aquesta va casar-se amb Bernat Ocelló però moriren sense descendència, pel que van deixar la propietat a Joan de Vilafranca. El darrer Vilafranca que va posseir la casa va ser Anna, filla de Lluís, que en casar-se amb Francesc de Grimau i de Llupià l'any 1603 va ser la darrera en portar aquest nom. També va ser la darrera de la família Bastida que seria enterrada a l'església de Santa Eulàlia. El llinatge dels Grimau va obtenir nombrosos títols i distincions, ja sigui per les seves exitoses carreres militars com pel casament amb altres membres de la noblesa catalana. A principi del segle XIX, Magí Anton de Villalonga i de Grimau va vendre el casal a Josep Anton Llobet i Vall-llossera, fill d'una família de notaris de Caldes. Els seus descendents la van vendre l'any 1915 a Lluís Barbany, propietari de Can Barbany del molí, la família del qual en manté la propietat. | 41.6365200,2.2282400 | 435722 | 4609708 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78030-foto-08248-124-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78031 | La Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | La part del molí es troba en estat ruïnós. | La Casa Vella és un edifici al costat del qual hi havia un molí fariner medieval del qual en queden pocs vestigis. Aquests estan situats a la part nord, on s'observen restes de murs en 'opus spicatum' que es prolonguen vers a ponent en la que hauria estat la bassa. És probable que en la mateixa riuada que s'emportà el molí la casa quedés força afectada. Per aquest motiu, la construcció actual presenta una composició irregular, amb elements que no presenten la seva ubicació original. A migdia hi ha situat el volum principal, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa hi ha un portal d'arc escarser arrebossat i una finestra d'arc pla de pedra carejada. Al pis n'hi ha una d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita 'JOAN BARBANY/ ME A 1727 FE' i el brancal: 'A 13 DE MARS / LANY 1623'. L'altra finestra del pis té la llinda de pedra gravada amb l'anagrama IHS. A nivell de les golfes hi ha dues finestres, una d'arc pla i l'altra d'arc escarser arrebossats. De la façana de migdia d'aquest cos destaca un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sota d'aquest comença una escala exterior adossada a la façana, que permet accedir directament al pis per un portal d'arc de mig punt arrebossat. A la planta baixa trobem un portal d'arc pla arrebossat des d'on s'observen les espitlleres del mur de ponent. La part de ponent d'aquest volum respon a un afegit posterior. A tramuntana del primer volum hi ha un volum perpendicular que es prolonga per llevant. La seva façana està encarada amb la del primer, a la façana de migdia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, entre les que s'hi intercala un contrafort. A la façana de tramuntana s'observa una finestra d'arc pla de pedra tapiada, amb la data '1699' inscrita. En aquest tram de paret, s'observa el parament d'encofrat de tàpia, que denota certa antiguitat. Sota d'aquest hi ha una part del mur de pedra disposada en espiga, vestigi del molí antic. El revestiment dels murs es manté arrebossat. | 08248-125 | Camí de la Casa Vella | La primera notícia que tenim del molí d'en Barbany la trobem en el fogatge de l'any 1497, tot i que per les seves característiques, sembla que els seus orígens són anteriors. La família Barbany va residir en una casa al costat del molí fins que l'any 1777 una riuada s'emportà el molí. Des d'aleshores, es van construir una casa i un molí en una part més elevada de la població, quedant aquesta casa com a masoveria. A partir d'aleshores, per diferenciar-la de la segona, se l'ha denominat la Casa Vella. Des de finals del segle XIX hi viu la família Vila. | 41.6463800,2.2330500 | 436132 | 4610799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78031-foto-08248-125-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78034 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-6 | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Font és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada, amb la construcció d'un habitatge sobre les antigues corts i un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a ponent i es composa segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal de doble arc escarser ceràmic amb l'intradós motllurat. En un extrem de la façana posterior en sobresurt un cos d'un sol nivell d'alçat amb coberta a una sola vessant que desaigua a migdia. A la base d'aquesta façana s'observen les marques que anteriorment hi havia adossat un cos de poca alçada. El tractament dels murs és arrebossat a la façana principal i de pedra vista a la posterior. Al costat de migdia del volum principal hi ha adossat l'antic cos les corts, que s'obren amb una galeria de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Sobre aquest nivell s'hi va construir un habitatge independent amb accés des de la façana de llevant. Té la coberta d'uralita, a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Fa pocs anys es va adossar un volum nou a la façana de tramuntana, que està a mig construir i supera en alçada al volum principal. | 08248-128 | C. Girona, 42 | Des del segle XVIII, Can Font era una de les masoveries de la família de Dou, afincada a Barcelona. Entre les propietats que tenien a la zona hi ha Can Pallars de Santa Eulàlia i Can Regassol de Caldes. L'origen del nom pot venir de la font que fins fa pocs anys hi havia al torrent que hi ha al nord de la casa, que actualment està totalment tapada de vegetació. Durant la segona meitat del segle XIX n'era el masover Pere Ciurans i Badia. A mitjans del segle XX va canviar de mans i va urbanitzar-se el seu entorn. Des d'aleshores, la finca ha tingut diversos usos, els darrers una hípica i una serralleria. L'any 2006 es van construir diverses cases de protecció oficial a la feixa que hi ha a ponent de la casa, pel que ha quedat envoltada d'edificis moderns. | 41.6402000,2.2427800 | 436937 | 4610106 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78034-foto-08248-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78039 | Font de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-isidre-0 | XIX-XX | S'hi han fet pintades vandàliques. | La font de Sant Isidre està situada en un extrem del parc urbà del barri de Sant Isidre. Es tracta d'una estructura de planta rectangular construïda en dos nivells. Al primer nivell hi ha un mur de còdols en forma de 'L', on hi ha fixada una rajola ceràmica que incorpora l'identificatiu 'Font de Sant Isidre', la imatge del Sant i els anys '1800… / 1983' intercalats. En una cota inferior hi ha el segon nivell, que està constituït per una estructura rectangular que s'utilitza com a banc. En un costat hi ha la font, acabada en un capcer triangular on hi ha gravat 'FONT DE S.ISIDRO'. El brollador té forma de peix i l'aigua hi brolla continuament i cau en una pica semicircular d'obra. A l'entorn de la font hi ha dos bancs i una paperera. | 08248-160 | Passatge de la Verneda. Barri de Sant Isidre | 41.6436100,2.2405000 | 436750 | 4610486 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78039-foto-08248-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78039-foto-08248-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78048 | Basses canameres de Can Brustenga i la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-canameres-de-can-brustenga-i-la-casa-vella | XIX | Estan cobertes de vegetació. | Al límit de les propietats de Can Brustenga i la Casa Vella, a tocar del rec de Baix o del molí d'en Vendrell, hi ha dues basses canameres. Es tracta de dos dipòsits adossats de planta rectangular i de poca fondària, que amiden uns 10m2 cadascuna. Estan fetes d'obra revestida amb argamassa i rematades amb ceràmica. Les basses s'omplien a través del desviament de l'aigua del rec. | 08248-132 | Rec de Baix | Durant el segle XIX, la producció del cànem es va generalitzar arreu del territori català. A partir d'aquest material s'obtenien un gran nombre de productes, com són les cordes, sacs, espardenyes i gran varietat de teixits. Algunes cases de Santa Eulàlia de Ronçana, com Can Burguès, Can Brustenga i la Casa Vella, van adoptar aquest cultiu aprofitant la demanda del producte que hi havia i la facilitat de conreu que oferia. Per aquest motiu, els propietaris de Can Brustenga i la Casa Vella van fer construir les respectives basses, una al costat de l'altra, al costat del rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Un cop recollit del cànem, era dipositat en aquestes basses -que s'omplien de l'aigua del rec- i es deixava amarar durant uns dies, per tal que es separessin les parts llenyoses de les fibres del cànem. Tot seguit, es deixava assecar al sol i s'esmicolaven les garbes per extreure'n les fibres, fins a obtenir el cànem manufacturat. | 41.6456600,2.2357800 | 436359 | 4610718 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78049 | Aqüeducte del rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-comas | XVIII-XX | A sobre hi creix vegetació que en podria malmetre l'estructura. | A les timbes situades a ponent de Can Just hi trobem un aqüeducte que permetia salvar el desnivell del terreny per portar l'aigua cap al molí. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un sol arc de mig punt amb l'intradós ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb maó, mentre l'aigua s'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08248-133 | Timbes de Can Just | 41.6319900,2.2461500 | 437209 | 4609192 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78051 | Font de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-cristofol-0 | XX | La part superior del capcer ha estat trencada i s'hi han fet pintades vandàliques. | La font de Sant Cristòfol està situada en un marge del riu Tenes, sota el carrer de la Font de Sant Cristòfol, entre els quals hi ha unes escales que salven el desnivell i permeten d'accedir-hi. La font antiga està constituïda per un tub metàl·lic que està fixat directament en el marge, que actualment és poc visible a causa de la vegetació que el cobreix. A mitjans del segle XX la font es va arranjar amb la construcció actual, quedant així anul·lada la primera. És una estructura rectangular escalonada, que queda rematada per un capcer esglaonat. De la part central en sobresurten els cinc brolladors en forma de tub metàl·lic, sota els quals hi ha una pica rectangular on s'emmagatzema l'aigua. En un costat d'aquesta hi ha una petita canalització per on desaigua riera avall. L'estructura està arrebossada amb pòrtland, llevat del remat de còdols que es ressegueix amb una imbricació ceràmica. | 08248-135 | Riu Tenes | 41.6364700,2.2424100 | 436902 | 4609692 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78054 | Riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tenes | S'hi localitzen abocaments difosos, erosió per sobrefreqüentació i l'impacte paisatgístic de les urbanitzacions i polígons construïts a la seva proximitat. | El riu Tenes neix al municipi de Castellcir i transcorre per diversos municipis del Vallès Oriental fins a desembocar al riu Besòs. El tram de Santa Eulàlia transcorre pel sector de llevant del terme municipal, creuant-lo de nord a sud des del pont de Ca l'Unyó fins a l'alçada de Can Sabater. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, plàtans, etc.; tot i que s'ha vist reduïda per riuades i l'urbanització de l'entorn. | 08248-138 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6376100,2.2430200 | 436954 | 4609818 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78057 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-19 | XIX-XXI | L'arxiu no compleix les condicions ambientals adients i hi falta manteniment. | L'arxiu municipal de Santa Eulàlia de Ronçana està situat a les golfes de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va constituir el consistori després de la dissolució de la Baronia de Montbui. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, beneficiència, sanitat, urbanisme i obres, seguretat pública, eleccions, instrucció pública, cultura esports i lleure, serveis agropecuaris, empresa municipal del transport escolar, etc. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08248-141 | Ctra. de la Sagrera, 3 | L'Ajuntament de Santa Eulàlia no va constituir-se fins a mitjans del segle XIX, quan es va dissoldre definitivament la baronia de Montbui. En un principi, el fons documental generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'arxiu municipal està constituït pels documents administratius que s'han generat des d'aleshores. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78062 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-1 | CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Part de la coberta es troba en mal estat. | Can Santpere és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures es troben distribuïdes per les façanes de forma aleatòria i són totes d'arc pla ceràmic, excepte un gran portal d'arc escarser ceràmic i les finestres de les golfes triforades. Al trobar-se dividida en més d'una vivenda, s'ha adossat una escala exterior a la façana que permet accedir directament pel pis superior. El tractament dels murs és de paredat comú vist, amb els nivells de forjats marcats amb franges ceràmiques. Al costat de migdia de la casa hi ha adossats diversos cossos d'escassa qualitat constructiva. | 08248-146 | C. de la Fonteta | El nom de Sant Pere ja el trobem documentat a la zona des de finals del segle XVI, quan s'esmenta Can Sant Petra. Tanmateix, la casa actual no va construir-se fins a principi del segle XX. | 41.6332700,2.2410800 | 436788 | 4609338 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78062-foto-08248-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78062-foto-08248-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78062-foto-08248-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78067 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-0 | XXI | La placa que hi ha fixada es troba desgastada. | El monument a l'Onze de Setembre està situat en un extrem de la plaça d'Onze de Setembre. És una escultura metàl·lica que representa la silueta de Catalunya, davant la qual es superposen les quatre barres. A la peça hi ha fixada una placa on hi consta: 'Diada Nacional de Catalunya' i un vers de Salvador Espriu. L'escultura està fixada sobre una mola de granit. | 08248-151 | Pl. Onze de Setembre | El monument va ser inaugurat el dia 11 de setembre del 2006, on tots els partits polítics de l'Ajuntament hi van fer una ofrena floral conjunta, juntament amb les entitats. | 41.6417900,2.2318900 | 436031 | 4610291 | 2006 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78067-foto-08248-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78067-foto-08248-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78074 | Alzinar de Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-burgues | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | Alguns exemplars es troben en mal estat. | L'alzinar de Can Burguès és un bosc eminentment d'alzines situat a migdia de la masia de Can Burguès. És creuat pel camí que porta a la masia i un torrent, entorn el qual hi ha diverses alzines centenàries que amb les seves branques sinuoses formen un túnel de vegetació. També s'observa algun exemplar de roure i de pi. | 08248-158 | Camí de Can Burguès | Des de temps antics, un dels llocs habituals de reunió del govern de la baronia de Montbui va ser el bosc de Can Burguès, en un tros conegut com la plaça dels Encants. Entre els anys 1915 i 1925, s'hi feia el ball de la Festa Major del Rieral. En urbanitzar-se la zona durant la segona meitat del segle XX la seva extensió original quedà reduïda. | 41.6399900,2.2340300 | 436208 | 4610089 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78074-foto-08248-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78074-foto-08248-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78075 | Claus de volta de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claus-de-volta-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XVI -XVII | El medalló de la Mare de Déu està erosionat, mentre que el de Santa Eulàlia té part de la vora trencada. | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserven dues claus de volta de pedra de l'antic temple parroquial. Es tracta de dos elements circulars còncaus amb un medalló frontal que constitueix la part visible de la peça. Dins de cada medalló hi ha una figura en alt relleu; a la primera hi ha representada Santa Eulàlia, dempeus i amb els seus atributs: la palma i la creu en aspa. A la segona hi ha representada la Verge del Roser, també dempeus amb el Nen als braços i la corona . El medalló de la primera està envoltat per un relleu de formes arrodonides, mentre que el segon incorpora les rosetes. Els medallons es fixen sobre tambors truncats circulars.</p> | 08248-169 | Pl. de l'Església | <p>Després de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, es van conservar pocs elements de l'antic temple parroquial. Entre aquests, destaquen les claus de volta que haurien enllaçat les nervadures de la volta. Hem de suposar que la clau amb la imatge de Santa Eulàlia hauria estat situada a la part de l'absis, sobre l'altar major. La imatge de la Verge del Roser devia trobar-se en una capella lateral, on hi havia l'altar d'aquesta advocació. La construcció d'aquest altar està documentada de finals del segle XVI, pel que les claus de volta tindrien també aquesta cronologia, tal com ho indica la seva tipologia.</p> | 41.6558900,2.2239600 | 435385 | 4611862 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78079 | Aqüeducte del torrent de l'Areny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-i | XVIII-XX | A la part superior hi creix vegetació. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on el rec de Dalt salva el desnivell del terreny. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell, fet amb encofrat d'encanyissat i morter. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb formigó. A uns 20 metres aigües amunt n'hi ha un altre, que presumiblement va construir-se amb posterioritat. | 08248-173 | Torrent de l'Areny | 41.6470100,2.2306800 | 435936 | 4610871 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78080 | Aqüeducte del torrent de l'Areny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-ii | XVIII-XX | Està cobert de vegetació que en pot malmetre l'estructura. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on antigament hi hauria transcorregut un rec. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell de ceràmica col·locada a plec de llibre. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on antigament transcorria l'aigua, ha estat reconstruïda més recentment amb maó. A pocs metres aigües avall hi ha el primer aqüeducte. | 08248-174 | Torrent de l'Areny | 41.6469000,2.2303500 | 435908 | 4610859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78080-foto-08248-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78081 | Can Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sastre | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | S'observa cert deteriorament en el revestiment de les façanes, especialment de la posterior, on a més s'hi enfila una heura. | Can Sastre és una casa de pagès del segle XVIII que en un moment indeterminat va dividir-se en dos habitatges independents, el segon conegut com Ca l'Elies. Durant la segona meitat del segle XX ha estat molt reformada. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, pel que n'hi ha dues per habitatge. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana, de manera que la teulada de Ca l'Elies és lleugerament més baixa. El frontis s'orienta a migdia i té totes d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la part posterior també ho són, llevat d'una de la planta baixa de Ca l'Elies que és de pedra carejada. La façana de llevant presenta un cos quadrangular adossat, d'un sol nivell amb la part superior habilitada com a terrassa. Al seu costat veiem un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, parcialment tapats per un contrafort. El revestiment dels murs es manté a Can Sastre amb l'arrebossat de morter de calç, que en alguns trams està força deteriorat, fet que permet veure el parament de pedra lligada amb argamassa i d'encofrat de tàpia. En canvi, a Ca l'Elies s'han arrebossat les façanes amb pòrtland. A pocs metres de la casa hi ha un antic cobert. | 08248-175 | Passatge Can Sastre | La casa de llevant es coneix com Cal Sastre perquè hi havia viscut un home que tenia aquest ofici. A la casa del costat, Ca l'Elies, hi vivia un tal Elies Valls, que va també va portar el nom a la casa de la Sagrera. | 41.6554700,2.2225300 | 435265 | 4611817 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78081-foto-08248-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78098 | Safareig de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-gafa | XVIII-XIX | Alguns dels murs de la bassa presenten parts despreses. Al seu voltant hi creix abundant vegetació. | A pocs metres al nord de la masia de Can Gafa, a l'altre costat del camí, hi ha el safareig de la casa. És un dipòsit rectangular que es divideix en dues parts i que rep l'aigua de la mina de Can Plantada. Al costat de llevant hi ha el brollador per on l'aigua entra a la primera pica, que comunica amb la segona en un petit rebaix de la paret. Aquesta és de majors dimensions i a la cara sud presenta lloses inclinades per picar la bugada. Al seu costat nord hi ha un altre rebaix de la paret per on desaigua la pica cap a la bassa. És fet de pedra lligada amb argamassa, revestida de morter. Al nord del safareig hi ha l'antiga bassa, de planta rectangular amb les parets de pedra lligada amb argamassa. Al seu interior hi creixen joncs. | 08248-192 | Camí de Can Plantada a Can Gafa | 41.6508800,2.2456300 | 437184 | 4611290 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78098-foto-08248-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78107 | Can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-3 | XIX | La coberta es troba en estat deficient. | Can Costa és una masia del segle XIX que ha estat reformada per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, una de les quals es correspon amb un cos annex. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, amb dos portals situats als extrems. A la façana de ponent s'hi va adossar un cos d'un sol nivell d'alçat que durant uns anys va funcionar com a botiga. A l'altra façana lateral també hi ha adossat un cos annex. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, totes d'arc pla arrebossat o ceràmic. A l'interior s'observen les restes de l'antic forn de pa. El tractament dels murs és arrebossat amb morter, que allà on es troba deteriorat permet veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa, de majors dimensions a les cantonades. | 08248-201 | Camí de Can Costa | La masia de Can Costa va ser construïda durant la segona meitat del segle XIX. Les escriptures més antigues que es conserven a la casa són de l'any 1879. Al cadastre no hi constarà fins a l'any 1890. | 41.6555700,2.2118700 | 434378 | 4611836 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78107-foto-08248-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78115 | Forn de pega del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pega-del-bruguer | XVIII-XX | Part del mur frontal s'ha esfondrat. | Forn de pega situat sobre el torrent que creua el bosc del Bruguer. És un petit forn de planta circular que està excavat directament del terra. Fa poc més d'un metre de diàmetre i té poca fondària, difícil de determinar pels sediments que el cobreixen. A la base de la part frontal té una petita boca semicircular, també excavada del terra. | 08248-209 | Bosc del Bruguer | 41.6587800,2.2049600 | 433806 | 4612197 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78115-foto-08248-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78123 | Roure de Can Maspons de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maspons-de-la-vall | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | El pendent del lloc on creix fa que algunes arrels quedin descobertes. | El roure de Can Maspons està situat a peu del camí que porta al mas, sobre el qual forma un túnel de vegetació amb les seves branques sinuoses. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 15 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. L'exemplar creix sobre el marge, pel que el tronc s'inclina cap al camí i part de les arrels estan descobertes. | 08248-217 | Camí de Can Maspons de la Vall | 41.6407400,2.2040400 | 433711 | 4610195 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78123-foto-08248-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78123-foto-08248-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78124 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-8 | XIX | La coberta es troba en mal estat. | El Mas és una masia del segle XIX que ha tingut poques modificacions importants. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, de les mateixes característiques que les finestres que es distribueixen al seu voltant. A la part de llevant de la façana hi ha adossat un cos annex que ha estat ampliat en alçada posteriorment. La resta de façanes no presenta obertures. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat. | 08248-218 | Camí del Mas | Antigament aquesta masia es coneixia com el Mas de les Rates, una casa ensorrada on no hi anava ningú. Més endavant es va conèixer com el Mas de Regassol. Els propietaris de la finca, la família Rosàs, la van reconstruir perquè Amàlia Lassús i Pere Mas, provinents de Can Cristet, hi entressin de masovers. En no poder tenir fills, van adoptar a Vicenç Quintana d'un orfelinat de Barcelona. Aquest va casar-se amb la Dolors Barnils de Can Dalmau, amb qui tindrien 7 fills, una de les quals encara n'és masovera. | 41.6506100,2.2110200 | 434302 | 4611286 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78124-foto-08248-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78124-foto-08248-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78124-foto-08248-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78126 | Forn d'obra de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-rosas | XVIII-XX | Una part del mur frontal s'ha enderrocat. L'interior és ple de restes de vegetació i parts d'enderroc | El forn d'obra de Rosàs està construït sobre un marge en una zona de bosc, al costat del camí que porta a la masia. A la part frontal presenta una boca d'arc rebaixat de rajols disposats a plec de llibre, dins el qual hi ha la fogaina, excavada sobre el terreny natural. A la part posterior, sobre el marge, hi ha la cambra de cocció, de planta rectangular. A l'interior s'hi dipositen sediments, pel que no se'n pot determinar la fondària. La part frontal és feta de pedra irregular lligada amb argamassa, on es poden veure els forats d'un embigat, i l'olla del forn està excavada en el terreny natural. | 08248-220 | Camí de Rosàs | 41.6523100,2.1960300 | 433056 | 4611486 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78126-foto-08248-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78126-foto-08248-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78126-foto-08248-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78128 | Font de Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vidal-0 | XIX | Hi brolla poca aigua i el seu entorn està brut. | La font de Can Vidal està situada en un dels marges del torrent de Can Vidal. La font està constituïda per un mur d'obra de poca alçada, al centre del qual hi ha fixat un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. Des d'aquest l'aigua cau formant un toll al seu davant. | 08248-222 | Torrent de Can Vidal | 41.6529600,2.2032200 | 433655 | 4611553 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78128-foto-08248-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78144 | Camí antic de Granollers a Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-granollers-a-bigues | Plànols del Cadastre, 1946. | XVI-XX | No se'n conserven tots els trams. | El camí de Granollers a Bigues és una via de comunicació que antigament era molt concorreguda entre les poblacions de la vall del Tenes i l'actual capital de la comarca . Malgrat alguns trams han estat pavimentats, encara se'n reconeix el recorregut. A Santa Eulàlia, transcorre per llevant del riu Tenes, pel camí de Can Just, passant per Sant Cristòfol, Can Font fins a la Campinya. Des d'allà creuava recte pel torrent del Sorral, passava per l'actual Càmping l'Esplanada i, abans de creuar el riu, enfilava pel camí del Bonaire. Abans d'arribar a les cases creuava el riu i el vorejava per ponent fins entrar en terme de Bigues. | 08248-238 | Des del camí de Can Just fins al polígon de Can Magre | 41.6512700,2.2373700 | 436497 | 4611339 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78144-foto-08248-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78144-foto-08248-238-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78147 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-3 | XIX | Pràcticament està tapada de vegetació. | Al torrent de les Tres Pedres hi ha una petita font coneguda com a font del Mas o de Can Vidal. Està construïda en un dels costats del torrent, amb un mur revestit amb morter, d'on sobresurt un petit brollador en forma de tub metàl·lic. Està recobert de líquens i capileres. L'aigua cau directament sobre la llera del torrent. | 08248-241 | Torrent de les Tres Pedres | 41.6489900,2.2086000 | 434099 | 4611108 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78147-foto-08248-241-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78148 | Camí ramader de la Serra Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-granada | MIRALLES, F. ; QUERALT, A.; SALA, P. (2002).'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers. | XVI-XX | Es conserva de forma intermitent per la urbanització de l'entorn. | El camí ramader de la Serra Granada és una via pecuària per on els ramats transhumaven des d'antic. La urbanització de l'entorn i del mateix traçat n'ha alterat el recorregut i les característiques, tot i que alguns trams es troben en bon estat. El camí entrava al terme municipal de Santa Eulàlia per Rosàs, on segueix fins a Can Vidal. Seguint aquest camí, creua pel camí de Caldes, i baixa per la Serra Granada. A l'alçada de Can Xaró, continua pel camí de Can Tabaquet, passant pel camí de Can Burguès fins al riu Tenes. Aquest és travessat a la zona de Sant Cristòfol i enllaça amb el camí antic de Granollers a Bigues, fins que a Can Just surt del terme municipal. | 08248-242 | Des de Rosàs fins a Can Just | 41.6406600,2.2262500 | 435560 | 4610169 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78148-foto-08248-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78148-foto-08248-242-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78154 | Safareig de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-serra | XX | Està envoltat de vegetació. | El safareig de Can Serra està situat al torrent del Rector, al seu pas pel barri de la Sagrera. És una petita bassa quadrangular feta de pedra lligada amb argamassa i maó pla a les vores. Al costat de llevant presenta els característics rajols inclinats que s'empraven per picar la bugada. El safareig s'omple de l'aigua del torrent, tot i estar canalitzat. | 08248-248 | Torrent del Rector | 41.6540400,2.2267700 | 435617 | 4611655 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78154-foto-08248-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77914 | Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosas | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CLARET, J. (1978). 'Cases que tenen història: Rosàs', Anuari Local, núm. 16. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La coberta i el primer nivell de la part de llevant del mas s'han esfondrat. Tot i així, en l'actualitat s'estan realitzant obres per tal de reparar els danys causats i consolidar l'estructura. | Rosàs és una masia del segle XVI que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre el segle XVI i XVIII es va consolidar com una masia clàssica de tres crugies. La part primitiva del mas sembla correspondre's amb la crugia esquerra, que es prolonga amb un cos perpendicular que incorpora una finestra d'estil renaixentista. Al llarg del segle XVI es va construir la façana actual, consolidada amb el nivell de les golfes i la crugia de ponent a mitjans del segle XVIII. A través de les llindes conservades a les portalades laterals, podem determinar que durant el segle XVII van construir-se les corts per al bestiar fins a tancar la casa formant un pati frontal. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis presenta la particularitat de seguir un perfil sinuós en el seu costat de ponent, tot i que s'hi manté la composició clàssica de les obertures segons eixos, totes elles d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis en destaca la llinda de pedra inscrita amb l'anagrama de Crist IHS i 'JOAN 1721 ROSAS'. L'accés a la masia es fa per un portal d'arc de mig punt adovellat que presenta un relleu amb una orla decorativa i l'anagrama IHS. Seguint el seu mateix eix trobem una finestra amb guardapols, intradós i ampit motllurat, datada del '1575' i una orla intercalada amb l'anagrama IHS. A llevant d'aquesta finestra n'hi ha una de mateixes dimensions i característiques, gravada amb l'anagrama IHS i l'any '1571'. A l'eix central, a nivell de les golfes, hi ha una nova finestra amb la llinda gravada amb l'any '1784', sobre la qual encara hi ha fixada la biga que sostenia la corriola. Al costat de ponent de la façana hi ha adossat un cos perpendicular que per les seves característiques constructives podria correspondre's amb la part més antiga del mas. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. En destaca una finestra renaixentista situada al primer pis, d'arc carpanell amb incisió conopial i les impostes treballades, així com els carreus escairats a les cantonades. Al costat de ponent hi ha una finestra amb incisió conopial '19(?)12', que podria haver-se afegit amb posterioritat. Adossat a aquest cos hi ha la portalada d'accés al pati, que és coetània amb la que es situa al costat de llevant i que juntament amb les corts de migdia tanquen la casa frontalment formant un pati. Totes dues portalades són amb llinda de pedra inscrita: 'JOAN VIDAL ROSAS', una orla amb l'anagrama IHS intercalada i l'any '1669' a sota en la primera; i l'any '1669' entre rosetes decoratives i de nou una orla amb l'anagrama de Crist en la segona. El parament dels murs és eminentment de pedra lligada amb argamassa, tot i que en alguns trams s'observa la tàpia; revestits amb morter de calç. En algunes de les corts de migdia també es pot veure el parament de tàpia. A l'interior de la masia s'hi manté la distribució característica, amb les estances de la planta baixa cobertes amb volta rebaixada i amb bigues de fusta als pisos superiors. Des de l'entrada s'accedeix al menjador i la cuina a través de portes emmarcades amb pedra, així com a les escales que condueixen al primer pis. Malauradament, l'esfondrament de la part esquerra de la masia ha provocat la pèrdua de l'antiga campana de la xemeneia, de la qual tan sols en queda la columna de pedra que la sostenia. Al pis encara es manté la distribució d'una alcova, així com els festejadors de les finestres. A ponent del recinte de la masia s'hi conserva una pallissa del segle XVII, així com l'antic pou situat en un camp de llevant. | 08248-8 | Camí de Rosàs | La referència documental més antiga del llinatge Rosàs es remunta a l'any 1281, quan s'esmenta un tal Albert Rosàs. Des dels seus inicis va ser un mas que comprenia una gran extensió de terres, de les quals tenia el domini directe la capella de Santa Quitèria i de les Santes Verges de la catedral de Barcelona. A mitjans del segle XVIII, encara es va ampliar més amb el mas Vidal del Roure, gràcies al casament amb una filla de Can Vidal. A finals del segle XIX, els Rosàs van deixar el mas en mans de masovers per anar a viure a Sant Feliu de Codines primer i a Granollers després. En totes dues poblacions, els Rosàs van arribar a exercir-hi l'alcaldia, com també van emparentar-se amb els Prat de la Riba de Castellterçol i la casa d'Alfons Sala de Terrassa. Un d'ells, Albert Rosàs, va casar-se amb la pubilla de Can Majó de Valldoreix, que van convertir en la seva residència habitual. També Albert Rosàs fou qui l'any 1914 iniciaria una indústria d'elaboració de xampany a la finca (embotellat com a 'Xampany Rosàs'). Juntament amb Manuel Raventós i Manel Ferrer farien construir una cava subterrània al costat de la masia. La iniciativa va quedar estroncada amb l'esclat de la Guerra Civil. | 41.6510300,2.1958800 | 433042 | 4611344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77914-foto-08248-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77917 | Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gafa-0 | XVI-XX | Presenta deficiències estructurals i la coberta en mal estat. | Can Gafa és una masia del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Durant el primer terç del segle XX es va adossar a la façana un volum perpendicular que s'utilitza com a masoveria. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat al costat de llevant per un volum de construcció posterior, pel que només són visibles dos dels eixos d'obertures que el composaven. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, mentre que la resta de finestres són d'arc pla de pedra carejada, la de la planta baixa amb la llinda inscrita amb l'any '1767'. Entre les dues finestres del pis s'hi conserven la capa de morter i l'agulla d'un rellotge de sol. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de planta baixa i pis que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Té accés des de la mateixa façana de ponent per un petit portal amb llinda de fusta, al costat del qual hi ha un contrafort. De la façana posterior hem de destacar la presència de dues finestres renaixentistes; la primera, anomenada del capellà, és d'arc pla amb permòdols decorats amb una creu i rosetes; la segona situada a la part central és d'arc conopial. Aquesta façana queda tancada per un cobert d'un nivell d'alçat que es sosté amb pilars circulars de pedra. El tractament dels murs és de restes de morter, que deixen veure el parament de pedra lligada amb argamassa. A l'interior de la masia s'han fet poques intervencions recents, pel que manté la distribució clàssica, els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. Entre les estances destaca especialment la cuina, on hi ha una llar de foc amb una gran campana de la xemeneia, el forn de pa, etc. També cal esmentar els sostres amb cairons pintats amb motius florals en dues de les habitacions, els festejadors de les finestres i una petita pica situada en un extrem de la sala per on es feia baixar el gra emmagatzemat als pisos superiors, entre d'altres. La casa dels masovers està orientada a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte la galeria de les golfes amb pòrtics d'arc rebaixat. Al centre de la façana hi ha un plafó ceràmic on hi ha escrit: 'DÉU VOS GUARD'. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajols ceràmics. Al seu costat de migdia hi ha adossat un tercer cos de dos nivells d'alçat que presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc rebaixat. Aquest volum, juntament amb les corts que hi ha al costat de ponent, tanquen frontalment la masia amb un pati empedrat, al qual s'accedeix per una portalada amb perfil sinuós. Fora d'aquest espai hi ha una gran era encaironada i l'antic pou. | 08248-11 | Camí de Can Gafa | L'antecedent del mas Gafa el trobem amb l'antic mas Rodonella, que més tard es coneixeria com a Can Cot. Els senyors alodials del mas eren la família Xifré de Caldes, que fins els segle XVI no van concedir el mas a Antoni Cot. A causa de les deutes que va acumular la família Cot, l'any 1628 van haver de vendre el mas a Francesc Galí i Xifré. Uns anys més tard, l'heretat va passar a mans de la família Plantada, habitants de la veïna pairalia del terme de l'Ametlla del Vallès. A finals del segle XIX la casa va ser adquirida per Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat, juntament amb els masos Noguera i Dalmau. Des d'aleshores, una família de masovers està al càrrec de la masia, tot i que viuen en una casa annexa construïda durant la primera meitat del segle XX. | 41.6507800,2.2458900 | 437206 | 4611279 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77917-foto-08248-11-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77930 | Avellaners de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2500-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just s'hi va localitzat material en superfície a partir del qual s'ha identificat la zona com a fons de cabanes. Entre el material trobat hi ha nombroses ascles i peces de sílex i ceràmica a mà sense decoració, algunes amb mugrons sobreposats, datables entre el Neolític final i el Calcolític. | 08248-24 | Peces d'en Plantada | El material va ser catalogat per l'arqueòloga Araceli Martín. | 41.6542300,2.2405800 | 436767 | 4611665 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77930-foto-08248-24-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77931 | Avellaners de Can Just II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just, situat a llevant del Càmping l'Esplanada, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà Alt Imperi. Entre el material trobem fragments de tègula, dolium, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, ceràmica comuna romana i àmfora. | 08248-25 | Peces d'en Plantada | La primera notícia que tenim del jaciment la donà Josep Estrada. | 41.6537800,2.2384800 | 436592 | 4611617 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77931-foto-08248-25-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77932 | Avellaners de Can Just II i III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii-i-iii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Sobre un dels conjunts s'hi va construir un xalet, pel que ha quedat destruït. | En un camp d'avellaners a llevant del barri de la Campinya s'hi va localitzar una necròpolis romana. En concret, es van trobar cinc tombes de tegulae repartides en dos conjunts, a les quals s'associava ceràmica fina, un dolium i algunes monedes. | 08248-26 | Barri de la Campinya | El jaciment va ser descobert per E. Ramon, P. Font, M. Clot i I. Oliveras, membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6478500,2.2407100 | 436772 | 4610957 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77932-foto-08248-26-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77934 | La Bastida I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les feines agrícoles que s'hi han fet. | A l'entorn immediat de la masia de la Bastida s'hi van localitzar murs i ceràmica en superfície, que apunten a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Davant de la façana principal de la masia s'observen restes de parets, així com en el marge que separa el pati dels camps de conreu. Entre el material trobem una moneda ibèrica, tègula, dolium, ceràmica ibèrica a mà i a torn, Campaniana B, ceràmica grisa costa catalana, terra sigilata sudgàl·lica, terra sigilata Clara i Lucente i restes de paviment d'opus testaceum. | 08248-28 | Masia la Bastida | El jaciment va ser descobert l'any 1947 quan els masovers de la masia de la Bastida van trobar parets en llaurar amb el tractor. El mateix any, Josep Estrada va documentar la troballa. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (any 1992) es va constatar la presència de material en superfície i murs, però no es van poder medir a causa de la vegetació que cobreix la zona. | 41.6364700,2.2280000 | 435702 | 4609703 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml