Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77969 | Les Vinyes d'en Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-den-colom | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Es troba destruït. | Tenim notícies que en un camp que hi ha al nord del barri de la Sagrera s'hi va localitzar una sitja i un lloc d'enterrament de cronologia desconeguda. L'arqueòloga Elisabet Huntingford va identificar la sitja i a pocs metres una fossa d'enterrament, amb vuit esquelets humans superposats. A la sitja hi havia abundant material, mentre que a la fossa hi havia vuit fragments de molí barquiforme i pla, a més de petits fragments de ceràmica a mà. Algunes hipòtesis apunten que no es tractava d'una sitja, sinó d'una fossa de cronologia indeterminada, ja que la terrissa provenia de la terra que la colgava. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'observaren les restes ni material en superfície. | 08248-63 | Al nord del barri de la Sagrera | 41.6564900,2.2223100 | 435248 | 4611930 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78046 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-13 | AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. I. Tarragona: El Mèdol. | XIX-XXI | El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Santa Eulàlia. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major i l'aplec de Sant Simple. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. | 08248-167 | Santa Eulàlia de Ronçana | La primera referència documental que tenim del ball de gitanes a Santa Eulàlia és de l'any 1884. El folkorista Joan Amades explica una particularitat del ball de gitanes que tradicionalment es ballava a Santa Eulàlia. En aquesta, en el transcurs de la dansa, s'hi feia una representació en què un dels diablots es veia afectat per un sobtat mal de ventre i moria entre gemecs. Els altres diablots miraven de reanimar-lo a través de tot tipus de mitjans: la utilització d'una paella amb sutge amb el qual li untaven la cara; la introducció d'una clistera dins dels camals dels pantalons i el remullaven; etc. Al final, els diablots estiraven la corda que li penjava (que s'havia introduït abans de la representació), simulant que la mort s'havia produït per la solitària. Finalment, aconseguien ressucitar el diablot, que s'aixecava esbojarrat fent plantofades als diables que l'envoltaven. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78054 | Riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tenes | S'hi localitzen abocaments difosos, erosió per sobrefreqüentació i l'impacte paisatgístic de les urbanitzacions i polígons construïts a la seva proximitat. | El riu Tenes neix al municipi de Castellcir i transcorre per diversos municipis del Vallès Oriental fins a desembocar al riu Besòs. El tram de Santa Eulàlia transcorre pel sector de llevant del terme municipal, creuant-lo de nord a sud des del pont de Ca l'Unyó fins a l'alçada de Can Sabater. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, plàtans, etc.; tot i que s'ha vist reduïda per riuades i l'urbanització de l'entorn. | 08248-138 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6376100,2.2430200 | 436954 | 4609818 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78055 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Santa Eulàlia de Ronçana. Bona part de les fotografies són de l'ermita de Sant Cristòfol, de les diferents façanes i l'interior abans i després de la seva restauració (anys 1964, 1967 i 1980). També hi ha una fotografia de Can Roig dels Pins (any 1922), la rectoria (1922), Can Feu (dibuix) i l'ermita de Sant Simple (any 1969).</p> | 08248-139 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78056 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana hi ha un bon nombre de fotografies i postals en format de paper, la majoria en blanc i negre, de diversos indrets del terme i les seves capelles. Entre les postals, destaquem les del barri del Rieral, de Can Burguès, el barri de la Sagrera, la font de Sant Cristòfol, el riu Tenes i la resclosa, ermita de Sant Cristòfol, pont de Sant Cristòfol, etc. Pel que fa a les fotografies, en trobem de l'interior i exterior de l'església parroquial (anys 1945 i 1989); la capella del Sant Crist del Fossar (1989); l'ermita de Sant Simplici (anys 1968 i 1983); la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Torreta (anys 1968 i 1989); la capella de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestats (anys 1940, 1942, 1958, 1967, 1975 i 1983); la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Miravall (any 1989); la capella de la Immaculada de Can Brustenga (anys 1968 i 1989); la capella-oratori de la Immaculada de Can Lluc del Tossal (any 1989); i la capella de la Mare de Déu de Montserrat (anys 1968 i 1989).</p> | 08248-140 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78057 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-19 | XIX-XXI | L'arxiu no compleix les condicions ambientals adients i hi falta manteniment. | L'arxiu municipal de Santa Eulàlia de Ronçana està situat a les golfes de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va constituir el consistori després de la dissolució de la Baronia de Montbui. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, beneficiència, sanitat, urbanisme i obres, seguretat pública, eleccions, instrucció pública, cultura esports i lleure, serveis agropecuaris, empresa municipal del transport escolar, etc. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08248-141 | Ctra. de la Sagrera, 3 | L'Ajuntament de Santa Eulàlia no va constituir-se fins a mitjans del segle XIX, quan es va dissoldre definitivament la baronia de Montbui. En un principi, el fons documental generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'arxiu municipal està constituït pels documents administratius que s'han generat des d'aleshores. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78068 | El tresor amagat de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tresor-amagat-de-can-falgar | CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, J.; GALOBART, L.; RUIZ I CALONJA, J. (1995). La Vall del Tenes: Natura, Passat i Present d'un Racó del Vallès. Santa Eulàlia de Ronçana: Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XIX-XX | Explica la llegenda que a la masia de Can Falgar, una de les cases més riques de Santa Eulàlia, s'hi va calar foc en un roure vell que hi havia a prop de la casa, al costat de la sínia. Quan el van anar a apagar, tothom va contemplar admirat que contenia un antic tresor amagat, ja que 'del roure en rajava or'. | 08248-152 | Santa Eulàlia de Ronçana | Segons explica Josep Claret en el seu article 'Cases que tenen història: Can Falgar' a l'Anuari Local, es tracta d'una llegenda que s'han transmès al poble de generació en generació. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78069 | Cançoner de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>ARNELLA, J. (2010). Les cançons de Santa Eulàlia de Ronçana: 1925-2010. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XIX-XX | <p>Les cançons que tradicionalment s'havien cantat a Santa Eulàlia han quedat recollides en una publicació editada recentment. En aquesta, s'han inclòs les versions que Josep Barberà i Pere Bohigas van recopilar l'any 1925 en diverses cases de Santa Eulàlia, que passarien a formar part de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Els cantadors de les mateixes van ser Josep Riera, Carolina Bonet, Madrona Costa i Margarida Riera. Hi trobem més de cinquanta cançons populars amb algunes variacions locals de les 'Camilleres', 'Desembre congelat', 'Les noies de Camprodon', 'A la plaça fan ballades', 'La pastorel·la', 'La mort de la núvia', 'Els presents de la boda', 'Lo romeu i la romeua', etc. D'altra banda, per a la publicació del llibre, Jaume Arnella i Fèlix de Blas van recollir i enregistrar una cinquantena més de cançons tradicionals de la població. Els cantadors van ser Joan Rosàs, Josep Cortès, Consol Pañach i la Colla de Gitanes. Entre les cançons trobem 'Demà és festa', 'Santa Eulària de Ronçana', 'Un senyor damunt d'un ruc', 'Cançó de trillar', 'Camí de la font', 'Un pobre pagès', 'Catxutxa, etc.</p> | 08248-153 | Santa Eulàlia de Ronçana | <p>L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és una institució que es va crear l'any 1922 amb l'objectiu de recollir de forma exhaustiva la música popular catalana. L'entitat es va crear gràcies a una donació de Concepció Rabell i fou el seu marmessor Rafel Patxot, qui feu complir la seva voluntat. Autors com Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà van recollir un gran nombre de cançons, arribant a més de 40000 documents l'any 1936. Malauradament, la guerra va suposar que es deixessin de recollir cançons i s'aturés la seva edició. En l'actualitat, l'arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya és propietat de l'Abadia de Montserrat i es pot consultar en microfilm al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i a la Biblioteca de Catalunya.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-11-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78070 | Gegants de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eulalia | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | A Santa Eulàlia de Ronçana hi ha una parella de gegants i una gegantona que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Gerd, Maduixa i Mora i estan fets amb fibra de vidre. En Gerd està caracteritzat com un bufó, amb vestit verd, capa negra i barret vermell amb picarols; i porta a la mà un bastó amb cintes de colors. La geganta Maduixa personatge vestit morat i un barret cònic del mateix color també amb picarols; sosté en una mà un pom de flors. La Mora té menor alçada, porta una camisa de quadres, un pitet vermell i un barret cònic de color verd. | 08248-154 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els primers gegants de Santa Eulàlia van ser construïts pel grup de l'esplai a principi de la dècada de 1980. Es van batejar amb els noms d'Amadeu i Rosabel i estaven fets amb pasta de paper i tenien una estructura formada per una creu de fusta. Al cap de pocs anys, l'any 1984, el grup de l'esplai i el senyor Ramon Martí van construir un nou gegant que va substituir als anteriors, anomenat Gerd. Va sortir per primer cop per la Festa Major d'estiu del mateix any. La construcció d'una companya pel gegant va ser l'any 1986, batejada com a Maduixa, feta per la Colla Gegantera i el senyor Ramon Martí. Els padrins de noces dels gegants van ser els de Ribes de Freser i de Lliçà d'Amunt. Al principi els van acompanyar una cuca i després un drac conegut com a Beps. L'any 2000 es va construir la filla d'en Gerd i la Maduixa, la gegantona que va batejar-se amb el nom de Mora. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de la web de la Colla Gegantera de Santa Eulàlia de Ronçana. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78125 | La Creu d'Or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dor | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1972). 'Cases que tenen història: Can Torras', Anuari Local, núm. 10. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Segons la tradició, a l'església de Santa Eulàlia hi havia una creu d'or que havia estat pagada per les cases que popularment es creu que eren les més antigues del poble: Can Torres, Can Falgar i Can Granada. La veracreu només sortia de l'església per presidir els difunts d'aquestes cases en el dia del seu enterrament. Era una creu sense imatge, tan gran que se l'havien de rellevar durant la processó. Va ser restaurada quan era rector Mn. Trullàs. Va desaparèixer durant la Guerra Civil. | 08248-219 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78131 | L'Església Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesglesia-vella | XIX-XXI | Segons tradició oral, al bosc de Can Brustenga hi ha les restes de l'antiga església de la població, anterior a la de la Sagrera, coneguda com l'Església Vella. En aquest indret hi passava un camí que portava des del Rieral fins a la Sagrera, a peu del qual s'observaven els fonaments i restes de paviment d'una edificació, que des de temps immemorials s'han identificat com l'antiga església. La parcel·lació d'aquesta zona ha suposat la progressiva desaparició d'aquestes restes. | 08248-225 | Bosc de Can Brustenga | Malgrat de tractar-se d'una creença molt estesa en a la població, creiem que les restes que s'observaven poden correspondre's amb les restes d'una vil·la romana documentades des de la segona meitat del segle XX per la secció d'Arqueologia del Museu de Granollers. El jaciment en qüestió es denomina de Can Trias, per la proximitat d'aquesta casa. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78132 | Goigs de Santa Eulàlia i Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-i-sant-simplici | XIX-XX | Els goigs en honor a Santa Eulàlia i Sant Simplici es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Gràfics Joseph de Granollers i no hi consta l'any. Comença així: 'Martirs de Christo sagrats, Puig lo cel vos óu propici; Santa Eularia y Sant Simplici, Siau nostres advocats. Sou en l'altar del Senyor, Com dos antorxas ardents, Dos preciosos ornaments, Dos rams d'oliver en flor; De vostres virtuts l'olor Nos te molt edificats (...)'. | 08248-226 | Santa Eulàlia de Ronçana | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78134 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'estiu es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol. El cap de setmana hi ha l'ofici solemne i un àpat popular. La festa està marcada pels actes dels colors, en què s'organitzen proves on quatre equips competeixen per guanyar: els Verds, els Vermells, els Blaus i els Grocs. Entre els actes de la festivitat, també s'inclou el denominat Aplec de Sant Simple, on a banda de la missa en honor al Sant hi ha balls tradicionals i un sopar de germanor. Paral·lelament, s'organitzen tot tipus d'activitats lúdiques i esportives: concurs de dibuix, torneig de tennis i ping-pong, sardinada, correfoc, etc. | 08248-228 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78135 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 10 de desembre. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a la patrona, al final del qual les entitats fan una ofrena floral a Santa Eulàlia. De forma paral·lela s'organitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són els balls tradicionals, espectacles infantils,passejades pel poble, etc. | 08248-229 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78143 | Pineda de la Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-la-torreta | XX | La pineda de la Torreta està situada entre la carretera i la casa homònima. Es tracta d'un grup de pins pinyers (Pinus pinea) que estan disposats de forma longitudinal a la carretera Són arbres de gran alçada i d'una sola vessa, alguns dels quals força inclinada, caracteritzada per l'escorça marró rogenc. | 08248-237 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 10,7 | 41.6456800,2.2316000 | 436011 | 4610723 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78149 | Dita de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-de-santa-eulalia | VALLICROSA, J., dir. (1973). 'Des del meu portal: Curiositats', Ronçana, núm. 51. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ja no es coneix. | Antigament, hi havia la següent dita de Santa Eulàlia: 'Santa Eulàlia de Ronsana voltada de presseguers els fadrins en fan ballades perquè no tenen diners'. | 08248-243 | Santa Eulàlia de Ronçana | La dita va ser trobada i publicada per Joaquim Brustenga Etxauri a la Revista Ronçana de l'any 1973. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78150 | Goigs de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eulalia-0 | XIX | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserva la còpia d'un goig en honor a la gloriosa Verge i Màrtir Santa Eulàlia, que es venera a l'església parroquial. Els goigs es canten el dia de la seva festivitat, el 10 de desembre, al final de l'ofici solemne. La versió impresa conservada està editada per Ignasi Valls de Vic i data de l'any 1841. Comença així: 'Puix que sou tant piadosa Y Cristo es vostre Espós, Eularia Verge ditxosa Pregau per los pecadors. En la gran Mèrida nasquereu De Pares molt principals, En virtut sempre cresquereu Deixant los pensaments vans, Es la fé molt animosa De Cristo que es vostre Espós (...)'.</p> | 08248-244 | Pl. de l'Església | 41.6559000,2.2239600 | 435385 | 4611863 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78160 | Torrent de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-dabril | El torrent de la font d'Abril és un petit curs d'aigua que neix a la zona de la font d'Abril.Transcorre per la part de migdia del Pla de Masmitjans, passant entre la Vall i la Serra Granada fins a Can Sabater, on poc després desemboca al Tenes. Al llarg del seu recorregut rep les aigües de torrents menors i obté diversos noms en funció dels llocs on passa, com torrent de Can Figueretes i de la Vall. Es tracta d'un curs fluvial amb desnivells al seu primer tram, mentre que la part baixa té un pendent més suau. Té un cabal d'aigua discontinu, associat a les èpoques de pluja de la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d'ocells, amfibis, rèptils i insectes. | 08248-254 | Camí de Caldes | 41.6392600,2.2177500 | 434851 | 4610020 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78160-foto-08248-254-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78161 | Zona agrícola de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-la-vall | A la zona de la Vall, entre les masies de Can Maspons, Can Cabot i Can Puig s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment s'hi cultiva sembradura i horta, propiciat per la riquesa hídrica de la zona. | 08248-255 | Camí de Can Maspons a Can Puig | 41.6390400,2.2104600 | 434244 | 4610002 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78161-foto-08248-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78162 | Bosc de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lareny | El bosc de l'Areny està situat entre els barris del Rieral i la Sagrera, a l'entorn del torrent de l'Areny que li dóna nom. També es denomina bosc de Can Brustenga, perquè bona part de l'espai pertany a aquesta casa pairal. És un bosc on hi predomina el pi blanc i pinyer, tot i que trobem algun exemplar d'alzina. A l'entorn immediat del torrent, la vegetació passa a ser típicament de ribera, on hi abunden els plàtans. | 08248-256 | Entre el Rieral i la Sagrera | 41.6497700,2.2241900 | 435398 | 4611182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78165 | Zona agrícola de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-de-can-gafa | A l'entorn de la masia de Can Gafa s'hi conserva un mosaic agrícola d'interès natural i paisatgístic. Es tracta d'un espai constituït per grans feixes de conreu amb pocs desnivells, on eminentment hi trobem cultiu d'avellaners i sembradura. | 08248-259 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6484900,2.2419600 | 436876 | 4611027 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78165-foto-08248-259-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78166 | Zona agrícola del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-agricola-del-rieral | La zona agrícola del Rieral està situada al costat del riu Tenes i s'estén a ambdós costats del camí del Gual. Es tracta d'una plana al·luvial d'interès paisatgístic i social, on s'hi han establert nombrosos masos des de fa segles, atrets per la fertilitat de les seves terres. Com a resultat trobem un mosaic agrícola d'interès paisatgístic, configurat a través del conreu d'horta i els seus recs, així com el cultiu d'avellaners i de sembradura. | 08248-260 | Barri del Rieral | 41.6357500,2.2345400 | 436246 | 4609618 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78166-foto-08248-260-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 77924 | Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia-de-roncana | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. | XVI-XX | L'església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana és un edifici barroc reconstruït durant la segona meitat del segle XIX. Les referències documentals de la mateixa es remunten al període romànic, tot i que no s'observen indicis materials d'aquesta edificació. La reconstrucció que es va fer en època contemporània va alterar notablement l'estètica del temple, quedant tan sols una part de l'estructura antiga i de la façana. El temple és d'una sola nau amb tres capelles laterals per costat, bastides entre contraforts, i absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes separada per arcs torals, que descansen sobre una cornisa sostinguda per pilastres. Entre les pilastres s'hi intercalen les capelles, de les quals les del costat dret estan cobertes amb volta d'aresta, llevat de la del Santíssim, amb cúpula circular. El presbiteri està cobert amb volta esfèrica i està presidit per una gran fornícula on hi ha la imatge de Santa Eulàlia, amb diverses imatges al seu entorn. Tot aquest espai està decorat amb pintura mural moderna en què s'hi representa el judici, el martiri i la Glòria de la Santa, feta per A.M Lairisa. Als peus del temple, hi ha el cor sostingut per un arc rebaixat i delimitat per una barana de fusta. La il·luminació de la nau es fa a través de la rosassa i de les finestres que s'intercalen dins de les llunetes. La façana barroca de l'edifici presenta una portalada custodiada per dues pilastres amb capitells d'estil dòric, que sostenen un frontó triangular. El frontis està reforçat per sengles contraforts laterals i queda rematat per un capcer sinuós on hi ha una creu i dues figures circulars de pedra. El campanar és de planta quadrangular i està adossat a la façana de xaloc. S'obre a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt delimitats amb balustrada i està coronat per una barana de maó a mode de merlets, des d'on arrenca una estructura metàl·lica que sosté dues campanes petites. A la façana lateral de mestral en sobresurt la capella del Santíssim, de planta rectangular i absis semicircular. Les façanes de gregal i xaloc estan parcialment tapades per l'edifici de la rectoria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb franges horitzontals a la façana i de paredat comú vist a la resta, llevat de la part superior del campanar que és de maó vist. | 08248-18 | Pl. de l'Església | En l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla de l'any 932 ja s'esmenta el terme de Santa Eulàlia. La primera referència a la parròquia no la trobem fins a l'any 1059, quan Ramon Berenguer I de Barcelona va donar el feu comtal de la baronia de Montbui a Mir Geribert, on s'incloïa la parròquia de 'Sanctae Eulalia de Orocanna'. La pròpia església no s'esmenta en un document fins a l'any 1078. Des del segle XII, tenim notícies de diverses donacions a l'església i als seus altars per part dels feligresos. Els rectors de Santa Eulàlia també havien de servir a la veïna parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. L'any 1379 el rector de Santa Eulàlia va demanar llicència al bisbe per tal de derruir la rectoria, que es trobava en estat ruïnós. Més endavant, en la visita pastoral de l'any 1508 el bisbe ordena reparar l'església i la rectoria. Durant la segona meitat del segle XVI, el bisbe també autoritza a engrandir el temple, com havia sol·licitat l'aleshores rector, Vicenç Bover. Durant el segle XVII també tenim constància de diverses obres de l'església, entre les quals hi ha la nova portalada i la rectoria. La reforma més important del temple la situem entorn l'any 1880, en què se li donà la fesomia actual. De l'edifici antic, presumiblement de factura romànica amb una reforma barroca, pràcticament no en va quedar cap vestigi. Les obres van ser executades per paletes del poble i van ser sufragades per algunes de les famílies més riques, entre les quals hi ha els Margenat de Can Burguès. En aquest període també es va afegir la capella del Santíssim. A causa de la falta d'espai i de salubritat, l'any 1923 es va construir el nou cementiri, que fins aleshores estava al costat de la rectoria. On hi havia el galliner antic s'hi va bastir el Centre Catòlic o Casal Parroquial. L'esclat de la Guerra Civil va suposar diversos desperfectes en l'església i el seu patrimoni, a més de la partida del rector. D'una banda, es van cremar les imatges i altars i l'arxiu parroquial, es van tirar les campanes i els edificis van ser incautats. Després del conflicte es van fer les corresponents obres de millora i es van construir les escales de l'entrada. Finalment, l'any 1981 es va restaurar la rectoria. | 41.6559600,2.2237400 | 435367 | 4611870 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77924-foto-08248-18-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77909 | Sant Simplici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simplici | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. GAVÍN, J.M. (1990). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arquebisbat de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Barcelona: Editorial Ausa. VALLICROSA, J., dir. (1997). 'La Capella de Sant Simplici', Ronçana, núm. 188. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Sant Simplici és una ermita del segle XVI, que podria haver-se construït sobre una construcció romànica, que semblaria correspondre's a la part de l'absis. Al costat de ponent de la capella hi ha adossada la casa de l'ermità. La decoració interior es correspon a una reforma del segle XVIII. És un edifici d'una sola nau, coberta en un sol tram amb una encavallada de fusta que en substitueix una d'antiga que es complementava amb una volta rebaixada, que cobria la part de l'altar. A l'esquerra de la nau hi ha una capelleta amb altar decorada amb motius florals datada de l'any '1730'. En un estudi que es va fer d'aquestes pintures murals i les de l'altar, es va poder determinar que efectivament eren d'aquest període. El presbiteri també està decorat amb pintures que recreen un arc triomfal amb motius geomètrics. Al costat dret de la nau hi ha una petita sagristia. Per les restes que s'observen als peus de la nau, sembla que originalment hi havia un petit cor. El temple no té il·luminació natural, llevat del petit òcul que hi ha sobre el portal, que està tancat amb un vitrall. A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc pla amb l'intradós motllurat i guardapols coronat en semicercle amb relleu de petxina. La llinda està inscrita amb els anagrames 'IHS' i 'MA', el relleu d'un escut i l'any '1568'. El frontis queda rematat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El tractament dels murs és de restes d'arrebossat de morter de calç i la pedra vista. El ràfec de la coberta de l'ermita enllaça amb la del mas adossat a ponent, donant l'aparença d'una única teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici consta de planta baixa i pis i té forma de 'L'. Les obertures són d'arc pla ceràmic o bé amb llinda de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-3 | Camí de la Serra | Tenim poques notícies històriques d'aquesta capella, malgrat sembla tenir part de l'estructura del període romànic. En la visita pastoral de l'any 1610 s'esmenta la imatge de Sant Simplici que presidia l'altar. Durant la segona meitat del segle XVIII, ja consta que l'ermità que viu a la casa contigua i exerceix de professor de nens. Fins a principi del segle XX hi havia les antigues escoles del poble, que van traslladar-se a Can Mallorca. L'any 1936 va ser assaltada i profanada i a partir d'aleshores quedà abandonada. El servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la va restaurar l'any 1964. Més tard, l'any 2002, van restaurar-se pintures a l'absis i el nínxol lateral. Antigament l'ermita estava situada sobre una timba, que fa uns anys es va omplir de terra formant l'actual parc frontal. | 41.6444500,2.2152600 | 434649 | 4610599 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77909-foto-08248-3-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78075 | Claus de volta de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claus-de-volta-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XVI -XVII | El medalló de la Mare de Déu està erosionat, mentre que el de Santa Eulàlia té part de la vora trencada. | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserven dues claus de volta de pedra de l'antic temple parroquial. Es tracta de dos elements circulars còncaus amb un medalló frontal que constitueix la part visible de la peça. Dins de cada medalló hi ha una figura en alt relleu; a la primera hi ha representada Santa Eulàlia, dempeus i amb els seus atributs: la palma i la creu en aspa. A la segona hi ha representada la Verge del Roser, també dempeus amb el Nen als braços i la corona . El medalló de la primera està envoltat per un relleu de formes arrodonides, mentre que el segon incorpora les rosetes. Els medallons es fixen sobre tambors truncats circulars.</p> | 08248-169 | Pl. de l'Església | <p>Després de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, es van conservar pocs elements de l'antic temple parroquial. Entre aquests, destaquen les claus de volta que haurien enllaçat les nervadures de la volta. Hem de suposar que la clau amb la imatge de Santa Eulàlia hauria estat situada a la part de l'absis, sobre l'altar major. La imatge de la Verge del Roser devia trobar-se en una capella lateral, on hi havia l'altar d'aquesta advocació. La construcció d'aquest altar està documentada de finals del segle XVI, pel que les claus de volta tindrien també aquesta cronologia, tal com ho indica la seva tipologia.</p> | 41.6558900,2.2239600 | 435385 | 4611862 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78138 | Mare de Déu del Roser de l'església parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lesglesia-parroquial | XVIII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser està situada en una capella lateral de l'església parroquial de Santa Eulàlia. És una escultura de fusta policromada on s'hi representa la figura de la Verge del Roser dempeus, amb el Nen en un costat i un ram de flors a l'altre. Porta un vestit i un mantell amb motius daurats. La sosté una petita peanya motllurada amb una roseta frontal, que està fixada a la paret.</p> | 08248-232 | Pl. de l'Església | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser va ser l'única que va salvar-se de la crema sistemàtica perpetuada a l'inici de la Guerra Civil. El senyor Elies Valls, propietari de la veïna Ca l'Elies, la va recuperar a temps i la va guardar fins que va finalitzar el conflicte.</p> | 41.6559400,2.2237600 | 435368 | 4611868 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78138-foto-08248-232-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77977 | Aqüeducte del rec de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-font | XIX | Està cobert de vegetació. | Al torrent de Can Font s'hi conserva un petit aqüeducte que conduïa l'aigua del rec de la masia de Can Font. És una construcció d'un sol ull, obert en arc de mig punt. És fet de pedra i es troba arrebossat amb morter de calç. La vegetació que el cobreix no permet definir-ne les característiques. Seguint l'aqüeducte s'observen les restes del rec, que va ser destruït quan es va obrir un camí per a la construcció de la xarxa de clavegueram. | 08248-71 | Torrent de Can Font | 41.6418000,2.2450800 | 437130 | 4610282 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77978 | Roure de Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maspons-del-rieral | XIX | Malgrat presenti un bon estat de conservació, la part inferior de l'escorça està malmesa perquè s'hi va fer una foguera al costat. També fruit d'una bretolada, s'hi van fer pintades. | El roure de Can Maspons està situat en un camp d'avellaners a ponent de la masia de Can Maspons. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les dues besses que presenta i les seves dimensions. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08248-72 | Avellaners de Can Maspons del Rieral | 41.6379700,2.2496300 | 437505 | 4609854 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Fa pocs anys els propietaris van amuntegar terra al seu voltant per tal de protegir-lo de les bretolades. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78038 | Fons bibliogràfic de Joan Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-joan-ruiz | XIX-XX | A la biblioteca municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva la col·lecció particular de llibres del filòleg Joan Ruiz i Calonja. Els volums comprenen els àmbits de la Gramàtica, Història, Literatura i la seva obra pròpia. Entre les publicacions trobem la 'Gramática de la lengua catalana' de l'any 1867, 'Resum de la Literatura Catalana' de l'any 1927, 'Nausica' de Joan Maragall de l'any 1923 i la seva obra 'Història de la Literatura Catalana' de l'any 1954, entre moltes altres. | 08248-159 | Biblioteca Casa de cultura Joan Ruiz i Calonja de Santa Eulàlia de Ronçana. C. Mestre Joan Batlle, 6 | El filòleg Joan Ruiz i Calonja (Barcelona, 1923 / Santa Eulàlia de Ronçana, 2010) és l'autor de diverses obres de l'història de la literatura catalana sobre la introducció de l'Humanisme a Catalunya en el segle XV. Entre els anys 1963 i 1980 va ser cap de redacció de l'editorial Teide, com també va col·laborar en la renovació pedagògica a l'escola de mestres Rosa Sensat. Els anys següents va ser el primer director de l'Escola de Segon Ensenyament La Vall del Tenes, contribuïnt al mateix temps en la reforma educativa de secundària de la Generalitat de Catalunya. L'any 1986 el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya li va concedir el premi Ramon Fuster Rabés. L'any 2008 se li va concedir la Creu de Santa Eulàlia i l'any següent rebia el premi Memorial Jaume Rafart pel seu compromís social i polític. | 41.6544900,2.2232700 | 435326 | 4611707 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78038-foto-08248-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El fons bibliogràfic està pendent de ser inventariat. | 98 | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78039 | Font de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-isidre-0 | XIX-XX | S'hi han fet pintades vandàliques. | La font de Sant Isidre està situada en un extrem del parc urbà del barri de Sant Isidre. Es tracta d'una estructura de planta rectangular construïda en dos nivells. Al primer nivell hi ha un mur de còdols en forma de 'L', on hi ha fixada una rajola ceràmica que incorpora l'identificatiu 'Font de Sant Isidre', la imatge del Sant i els anys '1800… / 1983' intercalats. En una cota inferior hi ha el segon nivell, que està constituït per una estructura rectangular que s'utilitza com a banc. En un costat hi ha la font, acabada en un capcer triangular on hi ha gravat 'FONT DE S.ISIDRO'. El brollador té forma de peix i l'aigua hi brolla continuament i cau en una pica semicircular d'obra. A l'entorn de la font hi ha dos bancs i una paperera. | 08248-160 | Passatge de la Verneda. Barri de Sant Isidre | 41.6436100,2.2405000 | 436750 | 4610486 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78039-foto-08248-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78039-foto-08248-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78040 | Font de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-figuera | XIX | La font de la Figuera està situada en un marge del riu Tenes, a gregal de la casa de Can Feu del Salt d'Aigua. Es tracta d'una font natural que ha estat canalitzada amb un petit tub de plàstic, que fa de brollador i que s'ha recobert parcialment amb còdols. L'aigua cau directament sobre la llera del riu, en un racó que queda cobert per la figuera que li dóna nom. | 08248-161 | Riu Tenes | 41.6562400,2.2325900 | 436104 | 4611895 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78040-foto-08248-161-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78041 | Alzina de Can Desena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-desena | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | L'alzina de Can Desena està situada a migdia de la casa de Can Desena, al costat del barri Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. El tronc amida uns 3,60 metres de perímetre i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. L'exemplar creix al costat d'un cobert i actualment el toca. | 08248-162 | Camí de Can Desena | 41.6502100,2.2146600 | 434605 | 4611238 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78041-foto-08248-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78041-foto-08248-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78042 | Font de Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lartiguetes | XIX-XXI | La font de Ca l'Artiguetes està situada entre el camí i el torrent de la Vall. La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona. En un intent de recuperar la font, es va arranjar l'espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s'emmagatzema l'aigua, tot i que no hi ha brollador. En un dels costats s'ha gravat la data '15-11-07'. També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí. | 08248-163 | Camí de Ca l'Artiguetes | Va ser arranjada de nou l'any 2007. | 41.6482000,2.1922500 | 432737 | 4611033 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78042-foto-08248-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78042-foto-08248-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78043 | Font del Mas Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-vendrell | XX | La font no raja i s'hi han fet actes vandàlics. | L'espai del torrent de la Vall de llevant del Mas Vendrell va ser arranjat a mitjans del segle XX com un espai de lleure. En el marge dret del torrent es van construir murs per contenir la terra, en un dels quals hi havia la font. Actualment, el brollador ha quedat cobert de sediments. Des d'aquí pugen unes escales d'obra fins a la feixa superior, on hi ha una taula feta amb una gran mola. Els bancs que hi havia han estat arrencats. | 08248-164 | Torrent de la Vall | 41.6432100,2.2005200 | 433420 | 4610472 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78043-foto-08248-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78043-foto-08248-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78048 | Basses canameres de Can Brustenga i la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-canameres-de-can-brustenga-i-la-casa-vella | XIX | Estan cobertes de vegetació. | Al límit de les propietats de Can Brustenga i la Casa Vella, a tocar del rec de Baix o del molí d'en Vendrell, hi ha dues basses canameres. Es tracta de dos dipòsits adossats de planta rectangular i de poca fondària, que amiden uns 10m2 cadascuna. Estan fetes d'obra revestida amb argamassa i rematades amb ceràmica. Les basses s'omplien a través del desviament de l'aigua del rec. | 08248-132 | Rec de Baix | Durant el segle XIX, la producció del cànem es va generalitzar arreu del territori català. A partir d'aquest material s'obtenien un gran nombre de productes, com són les cordes, sacs, espardenyes i gran varietat de teixits. Algunes cases de Santa Eulàlia de Ronçana, com Can Burguès, Can Brustenga i la Casa Vella, van adoptar aquest cultiu aprofitant la demanda del producte que hi havia i la facilitat de conreu que oferia. Per aquest motiu, els propietaris de Can Brustenga i la Casa Vella van fer construir les respectives basses, una al costat de l'altra, al costat del rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Un cop recollit del cànem, era dipositat en aquestes basses -que s'omplien de l'aigua del rec- i es deixava amarar durant uns dies, per tal que es separessin les parts llenyoses de les fibres del cànem. Tot seguit, es deixava assecar al sol i s'esmicolaven les garbes per extreure'n les fibres, fins a obtenir el cànem manufacturat. | 41.6456600,2.2357800 | 436359 | 4610718 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78048-foto-08248-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78051 | Font de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-cristofol-0 | XX | La part superior del capcer ha estat trencada i s'hi han fet pintades vandàliques. | La font de Sant Cristòfol està situada en un marge del riu Tenes, sota el carrer de la Font de Sant Cristòfol, entre els quals hi ha unes escales que salven el desnivell i permeten d'accedir-hi. La font antiga està constituïda per un tub metàl·lic que està fixat directament en el marge, que actualment és poc visible a causa de la vegetació que el cobreix. A mitjans del segle XX la font es va arranjar amb la construcció actual, quedant així anul·lada la primera. És una estructura rectangular escalonada, que queda rematada per un capcer esglaonat. De la part central en sobresurten els cinc brolladors en forma de tub metàl·lic, sota els quals hi ha una pica rectangular on s'emmagatzema l'aigua. En un costat d'aquesta hi ha una petita canalització per on desaigua riera avall. L'estructura està arrebossada amb pòrtland, llevat del remat de còdols que es ressegueix amb una imbricació ceràmica. | 08248-135 | Riu Tenes | 41.6364700,2.2424100 | 436902 | 4609692 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78051-foto-08248-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78053 | Font de l'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-labril | XIX | La font d'Abril està situada en una pineda sobre el torrent del mateix nom, que avui ha quedat encaixada entre dues parcel·les de l'urbanització. La font es troba en una cota inferior del nivell natural del terreny, pel que per accedir-hi s'han de descendir unes escales. Sobre el mur hi ha fitxat un brollador metàl·lic, sota el qual trobem adossada una petita pica quadrangular de pedra on cau l'aigua, amb un banc de pedra al costat. La font està coberta per una estructura d'obra amb volta de mig punt. A l'entorn de la font hi ha una taula circular de pedra, sota l'ombra de tres grans àlbers. | 08248-137 | Camí de Caldes | 41.6426500,2.2069500 | 433955 | 4610405 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78053-foto-08248-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78053-foto-08248-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Al llibre de Garcia-Pey s'esmenta que l'aigua de la mateixa mina omple la bassa del Roure, dins la propietat de Can Maspons de la Vall. Al seu costat s'hi va col·locar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78059 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-1 | XX | La creu està trencada i a la base s'hi han fet pintades vandàliques. | La creu del Pedró està situada entre la plaça de Joan Maragall i el camí de la Serra. Està constituïda per una base de planta rectangular feta d'obra, que queda rematada per dues filades de maó pla que formen voladís. A la part superior hi havia fixada una creu metàl·lica, de la qual només en queda una part de l'eix vertical. La base està revestida amb morter, força deteriorat a la part frontal i que presenta diverses pintades vandàliques. | 08248-143 | Pl. Joan Maragall | La festa del Roser era una de les celebracions més emblemàtiques del poble. El dia de la Mare de Déu del Roser, després de la missa s'anava en processó fins a la creu del Padró per beneir el terme. Aquesta tradició va deixar de celebrar-se a finals de la dècada de 1960. | 41.6562900,2.2222000 | 435239 | 4611908 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78059-foto-08248-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78059-foto-08248-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78060 | Creu del Salve Regina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-salve-regina | XX | La creu del Salve Regina està situada a peu del camí del mateix nom, havent quedat integrada dins l'entramat urbà. Està fixada a la vorera a escassos centímetres del mur de tancament d'una casa. És una creu llatina de metall amb la base quadrangular. Els braços estan acabats de forma semicircular i incorporen a la part exterior del travesser decoració en espiral. A la part frontal del travesser hi ha fixades les lletres metàl·liques de 'Salve Regina'. | 08248-144 | Camí de Salve Regina | La festa del Roser era una de les celebracions més emblemàtiques del poble, en què després de la missa s'anava en processó fins a la creu del Padró per beneir el terme. La processó seguia fins a la creu del Salve Regina, que s'engalanava amb flors per a l'ocasió. A finals de la dècada de 1960 va deixar de celebrar-se. | 41.6559800,2.2144200 | 434591 | 4611879 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78060-foto-08248-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78060-foto-08248-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com la creu de Can Galdric. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78061 | Resclosa de Sot d'Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sot-daigues | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | La resclosa de Sot d'Aigües està situada al riu Tenes, a l'alçada del barri de Can Sabater. És una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec que transcorre per la riba dreta del riu i que aviat entra en terme de Lliçà, on abastia d'aigua el molí d'en Fonolleda i diversos camps de conreu com els de Can Coco i Ca l'Oliveres. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi un salt d'aigua destacat. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. Està bastida amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-145 | Riu Tenes | La resclosa de Sots aigua apareix esmentada en documentació de mitjans del segle XVII. Durant la segona meitat del segle XX es va reforçar l'estructura amb pòrtland. | 41.6326000,2.2441100 | 437040 | 4609261 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78061-foto-08248-145-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78067 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-0 | XXI | La placa que hi ha fixada es troba desgastada. | El monument a l'Onze de Setembre està situat en un extrem de la plaça d'Onze de Setembre. És una escultura metàl·lica que representa la silueta de Catalunya, davant la qual es superposen les quatre barres. A la peça hi ha fixada una placa on hi consta: 'Diada Nacional de Catalunya' i un vers de Salvador Espriu. L'escultura està fixada sobre una mola de granit. | 08248-151 | Pl. Onze de Setembre | El monument va ser inaugurat el dia 11 de setembre del 2006, on tots els partits polítics de l'Ajuntament hi van fer una ofrena floral conjunta, juntament amb les entitats. | 41.6417900,2.2318900 | 436031 | 4610291 | 2006 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78067-foto-08248-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78067-foto-08248-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78071 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-6 | XXI | El ball de bastons és una dansa tradicional catalana que en els darrers anys s'ha consolidat a Santa Eulàlia de Ronçana. Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, la caixa i el bombo ballen peces de composició diversa, en què fan un recorregut on es piquen els bastons amb la parella, tot passant en direccions oposades, creuant-se i buscant un altre ballador. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs i camisa blanca, amb la faixa, el mocador i les espardenyes de vetes verds. | 08248-155 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els balls de bastons de Santa Eulàlia tenen com a punt de partida la creació de la Colla Bastonera dels Trinxaires de Santa Eulàlia de Ronçana, creada el marc del 2004. El mateix any, la colla va debutar en la Festa Major d'estiu. Des d'aleshores, surten a ballar en les ocasions més emblemàtiques de la població i en les trobades de bastoners de tota la contrada. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78071-foto-08248-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78073 | Roure de la bassa de Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-bassa-de-can-falgar | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | El roure de Can Falgar està situat a migdia de la bassa homònima. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d'una sola vessa i de notables dimensions. El tronc té un perímetre de més de dos metres i té una brancada molt voluminosa i sinuosa, que assoleix uns 20 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08248-157 | Camí de Can Sabater | 41.6328300,2.2327900 | 436097 | 4609295 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78073-foto-08248-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78073-foto-08248-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78074 | Alzinar de Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-burgues | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | Alguns exemplars es troben en mal estat. | L'alzinar de Can Burguès és un bosc eminentment d'alzines situat a migdia de la masia de Can Burguès. És creuat pel camí que porta a la masia i un torrent, entorn el qual hi ha diverses alzines centenàries que amb les seves branques sinuoses formen un túnel de vegetació. També s'observa algun exemplar de roure i de pi. | 08248-158 | Camí de Can Burguès | Des de temps antics, un dels llocs habituals de reunió del govern de la baronia de Montbui va ser el bosc de Can Burguès, en un tros conegut com la plaça dels Encants. Entre els anys 1915 i 1925, s'hi feia el ball de la Festa Major del Rieral. En urbanitzar-se la zona durant la segona meitat del segle XX la seva extensió original quedà reduïda. | 41.6399900,2.2340300 | 436208 | 4610089 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78074-foto-08248-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78074-foto-08248-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78076 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-2 | XX-XXI | A la Casa de la Vila s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Santa Eulàlia, ja sigui de vistes generals del barri de la Sagrera, el riu Tenes, les masies, l'església parroquial, Sant Simplici, etc. | 08248-170 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523200,2.2291700 | 435815 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78077 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-7 | XX | A l'arxiu municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva un fons destacat de fotografies antigues de la població. Són instantànies datades de la segona meitat del segle XX fins l'actualitat, les primeres en blanc i negre i la resta en color. Es tracta de les imatges que consten als Anuaris Locals des dels seus inicis (any 1966). La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Santa Eulàlia, com són les obres de reforma i d'urbanització de diversos espais, masies i racons del terme, festes majors, gitanes, esports, paisatges, actes culturals i polítics, concursos, excursionisme, etc. Estan col·locades en sobres, dins de caixes. | 08248-171 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523000,2.2290800 | 435808 | 4611460 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78087 | Glicina de Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-de-can-brustenga | XIX-XX | Davant la portalada de migdia de la masia de Can Brustenga s'hi conserva una glicina centenària. La glicina (Wisteria sinensis) és un arbust caducifoli d'origen asiàtic que va popularitzar-se com a planta ornamental dels jardins senyorials entre finals del segle XIX i principi del XX. Tot i que és habitual veure-la trepant en gelosies, aquest exemplar ha estat podat com un arbre, assolint un tronc amb nusos de gran magnitud. A la primavera floreix en forma de raïms de color violeta. | 08248-181 | Can Brustenga | 41.6429500,2.2302800 | 435898 | 4610421 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78087-foto-08248-181-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78094 | Rec de Can Redissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-redissa | XIX-XX | Actualment s'hi aboquen les aigües fecals que hi ha construïts a sobre. | El rec de Can Redissa és una sèquia la part final de la qual havia proveït d'aigua els camps de conreu del barri del Bonaire. Està construït amb obra de maó i morter i té poca amplada. El seu començament el trobem a la riba esquerra del riu Tenes, segueix cap a Can Xico, passa prop de Can Valentí fins a Ca l'Hermano, acabant a la bassa de Can Donat. Actualment l'aigua no pot utilitzar-se per al rec perquè s'hi aboquen deixalles i aigües fecals. | 08248-188 | Des del pont de Ca l'Unyó fins a Can Donat | 41.6550700,2.2373400 | 436498 | 4611761 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78094-foto-08248-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78094-foto-08248-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78106 | Alzina de Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lartiguetes | XIX | L'alzina de Ca l'Artiguetes està situada a l'altre costat del camí de la masia, que es troba a pocs metres a ponent. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. El tronc és curt i amida uns 2,5 metres de perímetre. Té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 20 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. | 08248-200 | Camí de Ca l'Artiguetes | 41.6485200,2.1898900 | 432540 | 4611070 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78106-foto-08248-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78118 | Mina d'aigua de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-marti | XIX | A migdia de la masia de Can Martí, dins el torrent de Sant Joan, hi ha la boca d'una mina d'aigua que transcorre paral·lela al torrent. La boca és feta de pedra i presenta una llinda de pedra, sobre la qual s'hi amunteguen pedres sense lligar. Als brancals i al primer tram de la mina s'observa parament de maó. | 08248-212 | Torrent de Sant Joan | 41.6628100,2.2029100 | 433639 | 4612646 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78118-foto-08248-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.