Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78057 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-19 | XIX-XXI | L'arxiu no compleix les condicions ambientals adients i hi falta manteniment. | L'arxiu municipal de Santa Eulàlia de Ronçana està situat a les golfes de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va constituir el consistori després de la dissolució de la Baronia de Montbui. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, beneficiència, sanitat, urbanisme i obres, seguretat pública, eleccions, instrucció pública, cultura esports i lleure, serveis agropecuaris, empresa municipal del transport escolar, etc. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08248-141 | Ctra. de la Sagrera, 3 | L'Ajuntament de Santa Eulàlia no va constituir-se fins a mitjans del segle XIX, quan es va dissoldre definitivament la baronia de Montbui. En un principi, el fons documental generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'arxiu municipal està constituït pels documents administratius que s'han generat des d'aleshores. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 77910 | Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maset | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Maset és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar per les successives reformes que s'hi han fet. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, on s'hi van afegir sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat excepte les dues finestres laterals que són d'arc apuntat. A la façana de ponent hi ha adossat un cos annex que segueix el pendent de la coberta del principal. A nivell del pis s'obre amb una finestra d'arc escarser sobre la qual s'hi conserva la corriola. La resta de façanes presenta poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat al frontis i a la resta amb restes de morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la masia s'observa l'antic pou circular de pedra. A l'entrada de la casa s'hi conserva el sostre amb volta catalana, mentre que a la resta de la construcció són amb bigues de fusta. El sostre de la sala del pis està reforçat amb un arc de diafragma de mig punt i s'observa un rajol datat '1861'. De l'antiga cuina se'n conserva la llar de foc, tot i que força reformada. | 08248-4 | C. de Can Tabac | La masia de Can Maset s'ha identificat com l'antic mas Dalmau de Sant Simplici, per la proximitat de l'ermita, diferenciat del mas Dalmau de Terrassina. El primer està documentat des del segle XVIII, tot i que la família Dalmau apareix nombrada de més antic. A principi del segle XVIII, Bernat Dalmau va vendre el mas, que limitava a migdia amb l'ermita. Més endavant, va passar a ser una masoveria de la pairalia de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XX Josep Brustenga la va vendre. Des d'aleshores, ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6447100,2.2149100 | 434620 | 4610628 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77910-foto-08248-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77911 | Casa Gran de Can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-can-bassa | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | La Casa Gran de Can Bassa és una masia gòtica-renaixentista de la qual se'n conserven les obertures de la façana i una part de l'estructura interior, força alterada després de la construcció de dos edificis a ambdós costats. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un gran portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres gòtiques al pis. La finestra que hi ha sobre el portal és d'arc conopial dentat amb arquets, que arrenca d'una imposta amb motius vegetals. L'altra finestra és d'arc pla de pedra amb un guardapols acabat amb mascarons. En una intervenció moderna es va modificar el coronament de la façana, dotant-lo d'un capcer rectilini resseguit per una cornisa. El parament dels murs és eminentment de tàpia, motiu pel qual en l'actual restauració s'ha revestit amb un estucat que imita la pedra vista. A l'interior, al costat del portal d'accés se'n conserva un altre de mig punt adovellat de menors dimensions, que presumiblement va ser substituït per l'actual. L'entrada conserva el sostre embigat que sosté l'empostissat del pis, al qual s'accedeix per unes escales de pedra de dos trams. | 08248-5 | Camí de Can Puig | Des dels seus orígens, el mas Bassa estava sota el domini directe de la casa veïna de Castellet. En el Registre de Caps de Família de la Baronia de Montbui de l'any 1466 ja hi consta Antoni Bassa. La propietat dels Bassa va ampliar-se amb el pas dels anys, arribant a ser un dels masos amb més terres del poble. La família Bassa el va ocupar fins al segle XIX, quan Joan Bassa va casar-se amb la pubilla de la pairalia de Ca n'Illa de la Garriga, Rosa Illa, on van establir-se. Més endavant, van vendre el mas Bassa, passant a formar part d'un petit veïnat, motiu pel qual es coneix com la Casa Gran. | 41.6378100,2.2186300 | 434923 | 4609859 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77911-foto-08248-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat hi consta com a Can Pujal-Can Bassa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77919 | Can Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magre | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1979). 'Cases que tenen història: Can Magre', Anuari Local, núm. 17. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | La masia es troba en bon estat de conservació, però les corts presenten deficiències estructurals. | La masia de Can Magre va ser bastida durant el segle XVI, sobre la qual es va fer una reforma a la façana al segle XIX, en què es van obrir les finestres superiors i el capcer. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. La seva clau està ressaltada i presenta la inscripció: '1597/ TRIAS', presidida per una creu. A l'eix lateral hi ha un segon portal, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc de mig punt ceràmic, la de les golfes de menors dimensions. Com a remat de la façana trobem un capcer sinuós resseguit per una cornisa, a la part central del qual hi ha les restes d'un rellotge de sol. Des de la façana en surt un mur vers a ponent, on s'hi adossa el pou i les antigues corts perpendiculars al volum principal. Aquestes s'obren al pati a través de portals d'arc escarser ceràmic. Un altre cos annex situat a l'extrem de migdia permet tancar el pati frontal de la casa, juntament amb un porxo modern que s'ha construït al sector de llevant. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, que deixa veure el parament de pedra allà on es troba deteriorat. A nivell interior, conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis, coberta amb un embigat de fusta. És de destacar el forn de pa de la planta baixa de la masia, que s'ha ressaltat com a element ornamental aprofitant l'enderroc de la volta. | 08248-13 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 12,5 | La primera notícia documental que tenim d'aquest mas la trobem al fogatge de l'any 1553, quan s'anomenava mas Tries del Pla. A mitjans del segle XVII, Jaume Trias va casar-se amb Caterina Padró, pubilla del mas Padró de Palau de Plegamans. Des d'aleshores, els Trias van passar a denominar-se Padró i van deixar de residir al mas, que va passar a ser regentat per masovers. L'any 1994 va ser restaurada i des d'aleshores s'utilitza com a restaurant. | 41.6603200,2.2290000 | 435809 | 4612350 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77922 | La Ferreria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-4 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1981). 'Cases que tenen història: la Ferreria', Anuari Local, núm. 19. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La Ferreria és una masia del segle XVI construïda sobre una edificació anterior d'origen medieval. En reformes posteriors, datables d'època contemporània s'hi han afegit els cossos laterals unificats formant un frontis molt llarg. És un edifici de planta rectangular que originalment tenia tres crugies i s'hi van afegir sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra, llevat dels dos portals adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre escarser. El principal incorpora a la clau el relleu d'un camper amb l'any '1558' i una enclusa, signe inequívoc de l'ofici a què antigament es vinculava la casa. Els cossos laterals presenten a la mateixa façana de migdia un portal amb llinda de fusta i un d'arc de mig punt ceràmic. La resta de façanes presenta poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat. Darrerament la casa s'ha dividit en dos habitatges, pel que la façana principal queda separada per un mur perimetral perpendicular. | 08248-16 | Camí del Gual | La primera referència documental de la Ferreria es remunta al primer terç del segle XIV, quan s'esmenta el mas Ferrarii o mas Ferrer. L'any 1332 consta que tenia el domini útil del mas un tal Francesc Ferrer, mentre que el domini directe era del benefici de Santa Eulàlia de l'església de Santa Maria de Caldes. En la documentació del segle XV hi consta que els mas estava arruïnat, suposem que pel seu abandonament a causa de la pesta que assolà el país en aquest període. L'any 1479 el mas és establert a favor de Pau Burguès, quedant així vinculat a la veïna masia de Can Burguès. Durant el segle XVI s'hi va establir al ferrer Bartomeu Julià, qui faria construir la casa actual. En motiu del casament de la pubilla Maria Julià amb Bartomeu Xalabarder a finals segle XVII, els habitants es van passar a denominar Xalabarder. La família va seguir exercint l'ofici de ferrer a la casa fins a la Farreria del segle XVIII, en què van abandonar la casa i van passar a posseir-la els Margenat en la seva totalitat, convertint-la en masoveria de Can Burguès. Tot i així, s'hi va seguir exercint l'ofici de ferrer de la mà dels Pujades i dels Barbany, que a principi del segle XX van fer-se una casa nova a la carretera de Bigues. | 41.6400600,2.2367000 | 436430 | 4610095 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77922-foto-08248-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77923 | Can Ferrarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrarons | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1980). 'Cases que tenen història: Can Farrarons', Anuari Local, núm. 18. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Ferrarons és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Durant el segle XIX es va ampliar el mas amb sengles volums adossats al costat de ponent i de llevant. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra al pis i arrebossat a la planta baixa. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita 'ACESTA CASA FONGH EDIFICADA PER IOSEPH FARRARONS 1694', i l'anagrama IHS amb una creu i un cor intercalat. La xemeneia està rematada per dues figures ceràmiques superposades en forma d'esfera i de lluna. A la part de mestral hi trobem el volum resultant de l'ampliació del segle XIX, que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a una vessant que fa el desaiguat a ponent. D'aquest en destaca una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. En aquest mateix moment, es va construir una nova dependència al costat de llevant, destinada a les corts i pallisa. En la darrera intervenció que s'ha fet de l'edifici s'ha afegit un petit cos de planta baixa al costat de ponent del volum principal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior de la casa es manté la distribució de les estances, les de la planta baixa cobertes amb volta de canó. Davant la masia s'hi conserva l'empedrat de còdols que enllaça amb una gran era encaironada. | 08248-17 | Camí de la Creueta | El mas Ferrarons va ser construït a finals del segle XVII, quan pertanyia a Josep Ferrarons. La seva filla Maria va vendre la casa a mitjans del segle XVIII a un tal Isidre Xalabarder, ferrer d'ofici. El casament de les successives pubilles que tingué la casa va ser el motiu pel qual els propietaris de la casa es cognominessin Artigas i Poma els anys posteriors. De la mateixa manera, la pubilla Caterina Poma va casar-se amb Antoni Vinyeta , els descendents dels quals en mantenen la propietat. | 41.6435200,2.2362600 | 436397 | 4610480 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77923-foto-08248-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77925 | Can Trias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trias-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1984). 'Cases que tenen història: Can Trias', Anuari Local, núm. 22. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Can Trias és una masia del segle XVI que va ser reformada a mitjans del segle XX segons el model de masia clàssica. En aquest moment es va afegir el nivell de les golfes i una lluerna, reformant la coberta fins a unificar els cossos en un únic volum. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures, el principal definit pel portal d'arc de mig punt adovellat i la finestra d'arc conopial dentada amb arquets del pis, d'estil gòtic-renaixentista. Al costat hi ha una altra finestra renaixentista, d'arc pla sobre permòdols, que com la primera incorpora una espitllera sota l'ampit. Als eixos dels extrems en destaquen els dos finestrals del pis, d'arc pla de pedra, un d'ells inscrit: 'IHS / 1597'. La resta de finestres són d'arc pla de pedra, algunes amb incisió conopial i afegides en la restauració de mitjans del segle XX. En aquest moment també es van fer les golfes, obertes a la façana amb dos pòrtics d'arc conopial arrebossat amb impostes. En un extrem de la façana hi ha un rellotge de sol força desdibuixat. Les façanes laterals i posterior presenten diverses obertures de factura moderna, entre les que trobem pòrtics d'arc de mig punt i finestres d'arc pla arrebossat. La lluerna que sobresurt sobre la finestra està oberta a les quatre cares amb pòrtics d'arc de mig punt i té la coberta a quatre vessants. La façana de llevant presenta un cos annex d'un sol nivell d'alçat, amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. La barana combina la balustrada ceràmica i la de forja. Aquest cos està obert amb arcs de mig punt de pedra, que també reforcen la volta de l'interior. D'altra banda, al costat de ponent hi ha un petit pontet d'arc escarser que comunica el pis de la casa amb el pati, situat en una cota superior respecte la casa. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter de calç. A l'interior en destaca el portal de l'entrada, d'arc pla de pedra carejada amb una orla en relleu amb l'anagrama 'IHS'. A l'exterior hem de destacar l'existència d'una fresquera excavada al sauló. | 08248-19 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 11 | La primera referència documental del mas Trias es remunta al segle XVI, tot i que els seus orígens podrien ser anteriors. El domini directe del mas el tenia la família Xifré de Caldes, a qui els Trias pagaven els corresponents censos. Ja al segle XVII, trobem que Josep Trias i Sabater és propietari dels masos Trias i Sabater. Poc després consta que el mas pertany a Maria Trias i Sabater, casada amb Pere Jonch, del mas Jonch d'Alella. A partir d'aleshores, van deixar de residir al mas i va quedar com a masoveria. A principi del segle XVIII, Jaume Brustenga va comprar el mas a Pere Jonch, vidu de Maria Trias. La casa i les terres van formar part de la pairalia de Can Brustenga fins a l'any 1941, en què Josep Brustenga la va vendre a Pere Verdura. Aleshores s'hi va fer una gran reforma, segons projecte de l'arquitecte Francesc Casas, deixeble de Josep Puig i Cadafalch, que li donà l'aparença de la masia catalana prototípica. | 41.6494400,2.2301600 | 435895 | 4611141 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77925-foto-08248-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77930 | Avellaners de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2500-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just s'hi va localitzat material en superfície a partir del qual s'ha identificat la zona com a fons de cabanes. Entre el material trobat hi ha nombroses ascles i peces de sílex i ceràmica a mà sense decoració, algunes amb mugrons sobreposats, datables entre el Neolític final i el Calcolític. | 08248-24 | Peces d'en Plantada | El material va ser catalogat per l'arqueòloga Araceli Martín. | 41.6542300,2.2405800 | 436767 | 4611665 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77930-foto-08248-24-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77931 | Avellaners de Can Just II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just, situat a llevant del Càmping l'Esplanada, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà Alt Imperi. Entre el material trobem fragments de tègula, dolium, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, ceràmica comuna romana i àmfora. | 08248-25 | Peces d'en Plantada | La primera notícia que tenim del jaciment la donà Josep Estrada. | 41.6537800,2.2384800 | 436592 | 4611617 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77931-foto-08248-25-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77932 | Avellaners de Can Just II i III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii-i-iii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Sobre un dels conjunts s'hi va construir un xalet, pel que ha quedat destruït. | En un camp d'avellaners a llevant del barri de la Campinya s'hi va localitzar una necròpolis romana. En concret, es van trobar cinc tombes de tegulae repartides en dos conjunts, a les quals s'associava ceràmica fina, un dolium i algunes monedes. | 08248-26 | Barri de la Campinya | El jaciment va ser descobert per E. Ramon, P. Font, M. Clot i I. Oliveras, membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6478500,2.2407100 | 436772 | 4610957 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77932-foto-08248-26-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77933 | Avellaners de Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-maset | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | Ha quedat malmès pels treballs agrícoles que s'hi havien practicat. | En un camp d'avellaners abandonat que es troba sobre el barri de Font de Sant Joan s'hi va localitzar abundant material en superfície, consistent en ceràmica ibèrica, fragments de dòlia i pesos de teler. En general, la ceràmica trobada està força rodada i presenta formes com vores d'olla. | 08248-27 | Barri de Font de Sant Joan | Va ser descobert l'any 1968 per E. Estrada, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6476000,2.2107300 | 434275 | 4610952 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77933-foto-08248-27-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77934 | La Bastida I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les feines agrícoles que s'hi han fet. | A l'entorn immediat de la masia de la Bastida s'hi van localitzar murs i ceràmica en superfície, que apunten a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Davant de la façana principal de la masia s'observen restes de parets, així com en el marge que separa el pati dels camps de conreu. Entre el material trobem una moneda ibèrica, tègula, dolium, ceràmica ibèrica a mà i a torn, Campaniana B, ceràmica grisa costa catalana, terra sigilata sudgàl·lica, terra sigilata Clara i Lucente i restes de paviment d'opus testaceum. | 08248-28 | Masia la Bastida | El jaciment va ser descobert l'any 1947 quan els masovers de la masia de la Bastida van trobar parets en llaurar amb el tractor. El mateix any, Josep Estrada va documentar la troballa. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (any 1992) es va constatar la presència de material en superfície i murs, però no es van poder medir a causa de la vegetació que cobreix la zona. | 41.6364700,2.2280000 | 435702 | 4609703 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77935 | La Bastida II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | El forn s'ha esfondrat i està recobert de vegetació. | En un camp de conreu a ponent de la masia de la Bastida s'hi van localitzar un lloc de producció ceramista romà. En concret, es va trobar l'engraellat d'un forn d'uns 2'50 x 2,20 metres, que constava de vuit fileres de fumerals de sis forats cadascuna. La cambra de combustió estava coberta amb morter de calç i sorra. A l'entorn s'hi van localitzar fragments d'imbrex i de tegula. A pocs metres a llevant hi havia la paret d'un altre forn. Actualment estan parcialment enderrocats i coberts de vegetació. | 08248-29 | C. Doctor Fleming. Barri de la Serra Granada | El jaciment va ser descobert per J. Xena l'any 1976 quan es treballaven els camps. Va ser excavat el mateix any per J. Pardo. | 41.6350900,2.2279200 | 435694 | 4609550 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77935-foto-08248-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77935-foto-08248-29-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77936 | Jaciment de Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-lenrico | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A les parcel·les de la part alta del carrer Balmes del barri de Puigdomènech s'hi va trobar material en superfície datable del període ibèric. Es tractava de terrissa rodada ibèrica a torn i a mà. No es van trobar restes de cap estructura associada. | 08248-30 | Barri de Puigdomènech | Va ser descobert per Josep Estrada. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va poder constatar la presència de material en superfície per trobar-se la zona totalment urbanitzada. | 41.6585100,2.2216100 | 435192 | 4612155 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya, no es coneix la situació exacta del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77937 | Jaciment de Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-sabater | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A l'entorn de la masia de Can Sabater s'hi va localitzar material arqueològic en superfície datable del període romà. En concret, es van trobar fragments de tègula, ceràmica comuna romana i de picadís romà. No es va localitzar cap estructura associada. | 08248-31 | Barri de Can Sabater | 41.6330500,2.2421000 | 436873 | 4609313 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77937-foto-08248-31-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77938 | Jaciment de Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-brustenga | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | La urbanització de l'indret podria haver malmès o destruït part del jaciment. | Tenim notícies que a la feixa gran del mas Brustenga, a ponent del mateix, s'hi van localitzar restes materials que apunten a la presència d'una vil·la romana en aquest indret. D'una banda, es van trobar les restes de dues canalitzacions d'opus signinum. Més endavant, es van trobar restes d'un mur i paviments romans 'in situ', a més de material en superfície: tègula, dòlium, ceràmica ibèrica a torn, campaniana B, pesos de teler i fragments d'àmfora. Durant la revisió de la carta arqueològica no es van trobar indicis materials del jaciment. | 08248-32 | Barri del Rieral | La primera notícia del jaciment la trobem a la Carta Arqueològica de l'any 1945, feta per M. Almagro. L'any 1947 Josep Estrada hi va localitzar les restes de mur i paviments, a més del material associat. | 41.6432200,2.2291600 | 435805 | 4610452 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77938-foto-08248-32-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77939 | Jaciment de Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-burgues | BOSCH, J.; VILA, L.; ALACAMBRA, P. (1985). 'Les comunitats del Neolític final- Calcolític i Edat del Bronze', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XVII/-VII | Podria haver quedat malmès o destruït per la construcció d'un mur de formigó. | En un dels marges dels camps a xaloc de la masia de Can Burguès s'hi van localitzar dues estructures en forma de clot, que podrien correspondre's amb unes sitges que van ser reutilitzades com a abocadors. Actualment, el marge s'ha refet amb un mur de formigó que no permet observar les restes. | 08248-33 | Al sud de la masia de Can Burguès | El jaciment va ser documentat per M.A. Petit. | 41.6398300,2.2356800 | 436345 | 4610070 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77939-foto-08248-33-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77940 | Jaciment de Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el marge d'un camp a migdia de la masia de Can Cabot de la Vall s'hi va localitzar material en superfície que apunta a l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. La troballa va consistir en un paviment d'opus testaceum seccionat, a més de material en superfície: terra sigillata clara, àmfora, tègula, ceràmica reduïda romana i dolium. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi va trobar abundant material en superfície, especialment de ceràmica comuna, pivots, nanses d'àmfora, etc. | 08248-34 | Al sud de la masia de Can Cabot de la Vall | Va ser documentat l'any 1954 per Josep Estrada. | 41.6372100,2.2090300 | 434123 | 4609799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77940-foto-08248-34-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En aquest indret s'hi va fer una cata sense permís. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, els masovers van informar que uns buscadors furtius de metall van trobar-hi una quantitat important de monedes, de les quals se'n desconeix la ubicació. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77941 | Jaciment de Can Cabot II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Pot haver quedat parcialment destruït. | En el marge d'un camp entre les masies de Can Cabot i Can Puig s'hi va localitzar un forn romà, una sitja i nombrós material ceràmic en superfície. Al costat del forn i de la sitja s'hi van trobar fragments de terra sigilata hispànica, terra sigilata clara, ceràmica comuna i dòlium. En el camp de davant s'hi va detectar la presència d'un gran nombre de fragments d'àmfora. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, es va localitzar el forn tallat en un marge, però no es trobà la sitja. Al voltant hi ha abundant material en superfície, tot i que no permet afinar la cronologia del jaciment. | 08248-35 | Al sud est de la masia de Can Cabot | Va ser descobert pels fills de Can Cabot i de Can Maspons l'any 1964, que van excavar el forn. El mateix any va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6364700,2.2110800 | 434293 | 4609716 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77941-foto-08248-35-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77942 | Can Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fluvia | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (1972). 'Nota arqueològica de Can Farell de la Vall', Ronçana, núm. 44. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | -III / V | Ha quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | Tenim notícies que entre les masies de Can Bassa de la Vall i Can Farell s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, com són un conjunt de sitges i un enterrament. El conjunt de sitges romanes es va descobrir en motiu de l'eixamplament del camí de Can Farell, i contenien ceràmica romana i àmfores, a més d'un corn de caça. Més endavant, en motiu d'un rebaix fet en el camp que hi ha a ponent de Can Farell de la Vall, a l'actual camp de futbol, es va posar al descobert la troballa de cinc tombes de tègula, datables com a romanes o tardoantigues, a més de fragments d'un crani. A la Serra Granada, prop de Can Bassa, s'hi troba material en superfície, especialment de tègula i dòlium. | 08248-36 | Barri de les Pinedes del Castellet | Durant la dècada de 1960, Josep Dantí va descobrir un conjunt de sitges en motiu de l'obertura del camí que va a Can Farell. El coneixement de la notícia de l'enterrament el tenim per fonts orals i per un article publicat a la Revista Ronçana. En aquest s'explica que va avisar de la troballa Josep Mª Maspons i va ser inspeccionada pel Grup afecte a la Delegació de Granollers, del Servei Nacional d'Excavacions Arqueològiques, format per Josep Estrada, Pere Font i Emili Ramón Valls, amb la col·laboració de Jordina Medalla, Vicenç Maimó i Josep Muntal. | 41.6372100,2.2186600 | 434925 | 4609792 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77942-foto-08248-36-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Figueretes. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77943 | Jaciment de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gafa | BOSCH, J. (1985). 'Els primers pagesos del Neolític', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / -I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En els camps situats entre Can Gafa i el barri de la Campinya hi ha aparegut una gran quantitat de material ceràmic romà en superfície, localitzat en una extensió de terreny superior a una hectàrea. Tot i que no s'han documentat restes d'estructures, el material trobat apuntaria a l'existència d'una vil·la tardorepublicana en aquest indret. Entre el material recollit, trobem fragments de terra sigllata Aretina, ceràmica comuna romana, terrissa ibèrica a torn, tègula, dòlium, àmfora i opus testaceum. En destaca la troballa de dues monedes de la ceca Lauro. D'altra banda, tenim notícia que en aquest indret s'hi va trobar un dolium sencer i una sitja. | 08248-37 | A l'oest de la Campinya | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1970. Des d'aleshores ha estat visitat per membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6472600,2.2430900 | 436969 | 4610890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77943-foto-08248-37-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Vila Espina. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77944 | Jaciment de Can Gafa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gafa-i | BOSCH, J. (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental', Arraona, núm. 8, 3a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARCET, R. (1982). “Dos nous jaciments neolítics a Caldes de Montbui”, núm. 13, 2a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. TEN, R. (1980). “Notes entorn del neolític vallesà”, Arraona, núm. 10, 2a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. | -5500-1200 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En els camps situats entre Can Gafa i el barri de la Campinya hi ha aparegut una gran quantitat de material preshistòric que, juntament amb les clapes amb cendres, apuntarien a l'existència d'una àrea de fons de cabana en aquest indret. Entre el material localitzat trobem fragments de peces de sílex, ascles, destrals de basalt i diorita, a més de fragments aïllats de ceràmica a mà molt rodada. De la troballa hem de destacar dues peces singulars: un fragment de ceràmica cardial que podria ser tardana, i un fragment del tipus de pastilles repujades, corresponent al grup cultural de Ferrières, del Calcolític inicial francès. | 08248-38 | A l'oest de la Campinya | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1970. Des d'aleshores ha estat visitat per membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6485400,2.2418700 | 436869 | 4611033 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77944-foto-08248-38-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77945 | Jaciment de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-just | BOSCH, J. (1985). 'Els primers pagesos del Neolític', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | A l'entorn de la masia de Can Just s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà. En concret, es van trobar fragments d'opus testaceum, dòlium, escòria de ferro, tègula, àmfora, pesos de teler i ceràmica comuna romana i terra sigilata sudgàl·lica i hispànica. Tenim notícies que durant la construcció d'una casa nova en aquest indret es va documentar ceràmica romana i ceràmica de Veraza en els marges del galliner de la masia. | 08248-39 | Fondo de Cal Roig | La primera referència a la troballa la va fer Josep Estrada, i va ser Emili Ramon qui va documentar el material trobat durant la construcció d'una casa nova. | 41.6538000,2.2370100 | 436469 | 4611620 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77945-foto-08248-39-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77946 | Jaciment de Can Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons-0 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | Tenim notícies que a la part de migdia de la masia de Can Maspons s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, entre els que es documentaren fragments d'àmfores romanes, dòlium i una pedra de molí, alguns dels quals es conserven a la masia. | 08248-40 | Al sud de Can Maspons de la Vall | La primera notícia que tenim del jaciment, segons consta a la Carta Arqueològica, la trobem en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 1898 on es relata que el propietari del mas, Jaume Maspons, va ensenyar als companys una gran quantitat de trossos d'àmfora trobats quan va excavar en una vinya al costat de la carretera. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 només es va documentar el material que els propietaris han trobat llaurant els camps de la masia. | 41.6397600,2.2066100 | 433924 | 4610084 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77946-foto-08248-40-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77947 | Jaciment de Can Maspons II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2200-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | Tenim notícies que a llevant de Can Maspons, entre el camí i el torrent de la Font d'Abril, s'hi va trobar material en superfície, que es va identificar com a ceràmica calcolítica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'hi va trobar material en superfície. | 08248-41 | A l'est de Can Maspons | La notícia de la troballa la va fer Emili Ramon. | 41.6405600,2.2102200 | 434225 | 4610170 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77947-foto-08248-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77947-foto-08248-41-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77948 | Jaciment de Can Noguera-Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-noguera-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II /-I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp que hi ha a garbí de la masia de Can Just, que afronta amb una cinglera del riu Tenes, s'hi va localitzar material en superfície que apuntaria a l'existència d'un assentament ibèric en aquest indret, que va ser romanitzat amb posterioritat. El material trobat, que no pogué associar-se a cap estructura construïda, era ceràmica campaniana, ceràmica grisa costa catalana, ceràmica ibèrica i alguns fragments de tegulae i dolia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície. | 08248-42 | Al sud oest de Can Just | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6327600,2.2458300 | 437183 | 4609278 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77948-foto-08248-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77948-foto-08248-42-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El nom del jaciment prové d'una masia, Can Noguera de la Riba, que havia existit en aquest indret. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77949 | Jaciment de Can Puig de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-puig-de-la-vall | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp que hi ha entre la masia de Can Puig i el torrent de la Vall s'hi van localitzar diverses sitges a les quals s'associava material íbero-romà. Entre el material trobem fragments d'àmfora ibèrica pintada, àmfora itàlica, campaniana B, dolia, pesos de teler, una fusaiola, un punxó d'os, astagals i tegulae. També consta la troballa d'algunes monedes. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va comprovar que ja no queda rastre de les sitges, com tampoc s'observa material en superfície. | 08248-43 | Al sud de Can Puig | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6362200,2.2142100 | 434553 | 4609686 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77949-foto-08248-43-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77950 | Can Rof | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rof | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / -I | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | Al final del carrer Sant Cristòfol s'hi va trobar material romà en superfície, entre el que hi havia terrissa comuna romana, ibèrica a torn, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, tègula, morter de calç i fragments d'opus testaceum. Quan es va urbanitzar la zona, en fer els fonaments d'una casa, van aparèixer murs que semblarien correspondre's amb una vil·la. Les obres es van fer sense seguiment arqueològic, pel que se'n desconeixen les característiques. | 08248-44 | Carrer de la Font de Sant Cristòfol | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6355200,2.2426600 | 436922 | 4609587 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77950-foto-08248-44-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77951 | Jaciment de Can Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tabac | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | En els camps on es va construir el barri de Font de Sant Joan, en una parcel·la del camí de Can Met, es van localitzar restes de parets i fragments d'estuc, que podrien correspondre's amb les restes d'una vil·la romana. En aquesta zona també s'hi trobava material en superfície, com són fragments de tègula, dòlium i Campaniana B. Les obres d'urbanització de l'indret es van fer sense seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no se'n coneixen les característiques. | 08248-45 | Barri de Font de Sant Joan | El jaciment va ser descobert l'any 1975 per Emili Ramon i el va documentar J. Dantí. | 41.6465000,2.2134600 | 434501 | 4610828 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77951-foto-08248-45-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Monràs. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77952 | Jaciment de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-torres | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Ha quedat destruït per la construcció d'habitatges. | Tenim notícies que entre la masia de Can Torres i la carretera s'hi trobava abundant material en superfície, eminentment ceràmica romana. Les obres d'urbanització de l'indret es van fer sense seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no se'n coneixen les característiques. | 08248-46 | Barri de Can Torres | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada a la dècada de 1960. | 41.6408300,2.2300100 | 435874 | 4610186 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77952-foto-08248-46-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77953 | Jaciment de Can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tries | CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | No es conserven els fonaments i el paviment que creuava el camí. | Al bosc de Can Brustenga, al sector de ponent de la masia de Can Tries, s'hi ha localitzat abundant material en superfície, que apunta a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Hi ha notícies que a mitjans del segle XX hi havia un fonament de paret que travessava el camí i un tram d'uns 10 metres de formigó romà. Entre el material trobat, hi havia tègula, dòlium, terra sigilata hispànica, àmfora itàlica i Campaniana B. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va constatar la presència de material en superfície, amb fragments de tègula, ceràmica comuna romana, terra sigilata Clara i dòlia. | 08248-47 | Bosc de Can Brustenga | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. Segons tradició popular, al bosc de Can Brustenga hi havia les restes de l'Església Vella, anterior a l'actual. Quan Estrada va prospectar el lloc, va identificar els fonaments visibles com a restes romanes, tal com apunta la ceràmica trobada en aquest indret. | 41.6489800,2.2294400 | 435834 | 4611091 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77953-foto-08248-47-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77954 | Jaciment de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vendrell | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I / II | Va ser destruït en motiu de l'urbanització de la zona. | Tenim notícies que al sector de migdia de la masia de Can Vendrell s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà Alt Imperi, entre el que hi ha fragments d'àmfora, tègula i terra sigilata. Més endavant, en motiu de l'urbanització de la zona, van aparèixer les restes d'un forn romà d'àmfores. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 es va constatar que al camí de Can Vendrell i als camps propers hi ha ceràmica romana, així com que no queda rastre del forn. | 08248-48 | Camí de Can Vendrell | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1947, qui també va testimoniar l'aparició d'un forn en motiu de les obres de l'any 1966. | 41.6415800,2.1977400 | 433187 | 4610293 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77954-foto-08248-48-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77955 | Jaciment de Can Vendrell I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vendrell-i | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | Podria haver quedat destruït. | Entre la font de Sant Jaume i el torrent de la Vall s'hi va localitzar material en superfície datable del període ibèric. Entre els fragments recollits, trobem terrissa ibèrica a torn, kalathos i una fusaiola. No es van associar a cap estructura construïda. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 tan sols es va documentar ceràmica ibèrica molt rodada. | 08248-49 | Font de Sant Jaume | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1947. | 41.6399000,2.2027900 | 433606 | 4610103 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77955-foto-08248-49-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77956 | Jaciment de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-dabril | BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963). 'Resultados de una prospección en la estación prerromana de la Font de Bril, en Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona)'. Ampurias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)”, Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. GIMENO, T.; IZQUIERDO, P. (1990). La societat ibèrica del Vallès. Terrassa: Editorial Ègara. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | L'estratigrafia natural del terreny ha estat molt alterada per l'erosió de l'aigua i les diverses prospeccions arqueològiques que s'hi han fet. | A l'extrem d'una plataforma elevada sobre dos torrents de la Font d'Abril s'hi van localitzar indicis materials d'un poblat preromà que s'hi va establir entorn el segle II a.C. Tenim notícies que a uns 150 metres de la font, hi havia una lleugera ondulació del terreny generada per les restes d'una edificació enterrada, on afloraven blocs de pedra i el material ceràmic en superfície. A la confluència dels torrents s'hi va trobar una sitja que contenia ceràmica pintada tipus Fontscaldes, àmfora romana, tègula, dolium i ceràmica campaniana. D'altra banda, en el tall del torrent sobre el torrent sud s'observà,, a poca fondària del nivell del terreny, un estrat de cendra de forma circular, amb una potència de 30 a 20 cm. i un diàmetre de 2 m. A l'interior s'hi van trobar ceràmica Campaniana A, àmfores i ceràmica grollera. Seguidament, a la zona de la plana, es va localitzar material en superfície, així com una nova sitja. Aquesta contenia ceràmica campaniana A i B, àmfora romana, tègula, dolia, ceràmica preromana, utensilis d'os, un pondus prismàtic, vasos bitroncocònics, àmfora greco-púnica, etc. L'efecte de l'erosió de l'aigua i l'arranjament de l'espai fan que l'estratigrafia natural es trobi molt alterada i no s'apreciïn les restes documentades. | 08248-50 | Torrent de la Font d'Abril | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6427700,2.2071400 | 433971 | 4610418 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77956-foto-08248-50-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77957 | Oliverar d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliverar-den-puig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Va ser destruït. | A la pineda que hi ha al marge esquerre del carrer de Caldes de Montbui s'hi va documentar la troballa d'entre quatre i cinc tombes de fossa simple. A l'altre marge del carrer es fa trobar material ceràmic en superfície, entre el que hi ha fragments d'àmfora i tègula. | 08248-51 | C. de Caldes de Montbui | El jaciment va ser descobert per J. Dantí, aficionat local, i J. Estrada, del Museu de Granollers. | 41.6339100,2.2126200 | 434418 | 4609430 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77957-foto-08248-51-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77958 | Les Peces d'en Nota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-peces-den-nota | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-2200 | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | En un solar del carrer Lleida del barri de Can Juli s'hi va documentar material en superfície, datable del període neolític. En concret, es van localitzar fragments de terrissa a mà, una d'elles amb cordons, i una destral. Les obres d'urbanització de l'indret es van fer sense seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no se'n coneixen les característiques. | 08248-52 | C. de Lleida. Barri de Can Juli | Emili Ramon va donar la notícia de la troballa. | 41.6389100,2.2447100 | 437096 | 4609962 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77958-foto-08248-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77958-foto-08248-52-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77959 | Pla de Masmitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-masmitjans | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | En el pla de Masmitjans, sobre una petita carena sobre el torrent de la Font d'Abril, s'hi van localitzar indicis d'un poblat ibèric que va ser romanitzat. Concretament, es van localitzar diverses sitges i restes de parets, a les quals s'associava abundant material: ceràmica ibèrica a torn i a mà amb cordons i incisions, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, pesos de teler, fusaioles, ossos de fauna i eines agrícoles de ferro. Aquest indret va ser parcel·lat i urbanitzat, sense que hi hagués un seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no puguin ser objecte d'estudi. | 08248-53 | Barri de la Font de Sant Joan | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1949. L'aficionat local J. Dantí va recollir-hi material abans de l'urbanització, entre el que hi ha pesos de teler i una moneda, actualment desapareguda. | 41.6419000,2.2108800 | 434282 | 4610319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77960 | El Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rieral | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-1800 | És molt probable que hagi quedat totalment destruït pel rebaix que es va fer del terreny. | Als camps que hi ha a migdia de la masia de Cal Falgar, després de ser rebaixats, s'hi va localitzar material arqueològic datable del període neolític. En concret, es van trobar diverses destrals de pedra polida, ostres, una punta de fletxa i terrissa de pasta negrosa que s'ha equiparat a la del grup de Veraza. També es documenten les possibles restes d'una llar, per una bossa de terra negrosa que va observar-se en retallar els marges del camp. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni cap estructura construïda. | 08248-54 | Al sud de Can Falgar | Va ser documentat per Josep Estrada i prospectat per Joan Iglesias i Jordi Pardo. | 41.6329600,2.2319700 | 436029 | 4609310 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77960-foto-08248-54-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com Can Falgar. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77961 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-1 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització successiva de l'espai a l'entorn de la sagrera poden haver malmès o destruït les restes. | En motiu de les obres que es van realitzar a la rectoria, van aparèixer diversos fragments de tègula romana, sense que es trobés cap estructura. L''entorn immediat de l'església ha quedat ocupat per diverses cases construïdes en època moderna, pel que no s'hi poden observar restes arqueològiques superficials. | 08248-55 | Entorn de l'església de Santa Eulàlia | Va ser descobert l'any 1974 per Josep Estrada i Joan Iglesias. | 41.6559200,2.2238300 | 435374 | 4611866 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77961-foto-08248-55-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77962 | Jaciment de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-cristofol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Podria haver quedat malmès en les intervencions que s'han fet en aquest indret. | A la zona compresa entre l'ermita de Sant Cristòfol i els camps de Can Rof s'hi va localitzar material en superfície datable entre els períodes ibèric i romà. El material, trobat de forma molt dispersa davant de la capella, consistia en fragments de tègula, àmfora i terrissa comuna romana, sense estructures associades. | 08248-56 | Ermita de Sant Cristòfol | Va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6370700,2.2440800 | 437042 | 4609758 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77962-foto-08248-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77963 | Jaciment de Sant Simple | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-simple | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria estar destruït o colgat de terra. | Tenim notícies que a l'entorn de l'ermita de Sant Simple, al camí veïnal que va de la Sagrera a Can Vendrell, s'hi van localitzar fragments de ceràmica romana, entre la que hi havia tègula, imbrex, dòlium, parets fines amb decoració de barbotina, terrissa ibèrica a torn, escòries i claus de ferro. Uns anys més tard, a la part de l'alzinar que quedà tallat per nous camins, s'hi van localitzar restes de parets, a més de fragments d'estuc puntats de vermell. Fa uns anys, l'entorn de l'ermita va ser modificat, de manera que el torrent que l'envoltava es va reomplir de terra i es van eliminar els pendents. Aquesta obra es va fer sense seguiment arqueològic, pel que desconeixem si es van destruir les restes o simplement van quedar colgades de terra. | 08248-57 | Ermita de Sant Simple | El jaciment va ser documentat l'any 1951 per Josep Estrada. | 41.6444600,2.2152400 | 434647 | 4610600 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77963-foto-08248-57-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77964 | Serra Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-granada | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al camí de la Serra Granada, prop de la seva confluència amb el camí de Can Tabaquet, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà. Es tracta de fragments rodats de tègula i ceràmica comuna romana, trobats a ambdós costats del camí. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va constatar la presència de material en superfície. | 08248-58 | Camí de la Serra Granada | 41.6399900,2.2236600 | 435344 | 4610097 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77964-foto-08248-58-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77965 | Serrat del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-cucut | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al sector proper a la font de Sant Jaume s'hi van localitzar material en superfície datable del període ibèric-romà, consistent en ceràmica ibèrica a torn i tègula romana. La zona ha estat urbanitzada i actualment no s'observa material en superfície. | 08248-59 | Barri de la Font d'Abril | El jaciment va ser documentat l'any 1947 per Josep Estrada. | 41.6414200,2.2023700 | 433572 | 4610272 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77965-foto-08248-59-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77966 | La Sorrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sorrera | BOSCH, J.; VILA, L.; ALACAMBRA, P. (1985). 'Les comunitats del Neolític final- Calcolític i Edat del Bronze', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -1800-1500 | Ha estat destruït pels rebaixos de terra que s'hi han fet. | A la sorrera que hi ha entre el barri de la Campinya i el càmping l'Esplanada, hi va quedar al descobert un nivell arqueològic amb molts carbons, fragments de ceràmica, sílex i fauna abundant. El jaciment ha estat destruït sense seguiment arqueològic pels rebaixos de terra que s'han fet per a extreure sorres i graves. | 08248-60 | Entre els barris de Bonaire i la Campinya | 41.6512800,2.2361800 | 436398 | 4611341 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77966-foto-08248-60-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77967 | Turó de Can Pa-i-aigua I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -X / -IV | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de ceràmica hallstàtica, un dels quals es correspon amb una tapadora amb dibuixos acanalats entrecreuats. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni estructures construïdes. | 08248-61 | Peces de Can Cabot | El jaciment va ser documentat l'any 1955 per Josep Estrada. | 41.6325900,2.2062800 | 433889 | 4609289 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77967-foto-08248-61-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77968 | Turó de Can Pa-i-aigua II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de tègula, dòlium i part d'una mola circular de basalt. El propietari del terreny, el Sr. Dantí va trobar-hi un pes de teler. | 08248-62 | Peces de Can Cabot | 41.6328400,2.2062300 | 433885 | 4609316 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77968-foto-08248-62-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77969 | Les Vinyes d'en Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-den-colom | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Es troba destruït. | Tenim notícies que en un camp que hi ha al nord del barri de la Sagrera s'hi va localitzar una sitja i un lloc d'enterrament de cronologia desconeguda. L'arqueòloga Elisabet Huntingford va identificar la sitja i a pocs metres una fossa d'enterrament, amb vuit esquelets humans superposats. A la sitja hi havia abundant material, mentre que a la fossa hi havia vuit fragments de molí barquiforme i pla, a més de petits fragments de ceràmica a mà. Algunes hipòtesis apunten que no es tractava d'una sitja, sinó d'una fossa de cronologia indeterminada, ja que la terrissa provenia de la terra que la colgava. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'observaren les restes ni material en superfície. | 08248-63 | Al nord del barri de la Sagrera | 41.6564900,2.2223100 | 435248 | 4611930 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77970 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-8 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, J.; GALOBART, L.; RUIZ I CALONJA, J. (1995). La Vall del Tenes: Natura, Passat i Present d'un Racó del Vallès. Santa Eulàlia de Ronçana: Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | La Casa de la Vila és un edifici construït durant el primer terç del segle XX segons un estil eclèctic. Durant la segona meitat del segle XX ha estat ampliat i reformat en diverses ocasions. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per l'eix central, amb una entrada coberta suportada per dues columnes amb el fust llis. El pis s'obre amb dos finestrals d'arc carpanell arrebossat amb la clau decorada, que tenen sortida a un balcó corregut delimitat amb balustrada i suportat per mènsules decorades. A la part superior de la façana, entre les dues finestres, hi ha un relleu amb l'escut de la població. Als eixos laterals les obertures són d'arc carpanell arrebossat. El frontis queda rematat per un capcer esglaonat intercalat entre barana de balustrada. A la resta de façanes les obertures són totes de factura moderna, d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior de l'edifici, l'escala central que permet accedir al pis està il·luminada amb llum zenital. | 08248-64 | Ctra. de la Sagrera, 3 | Des de la dissolució del consell de la Baronia de Montbui, la casa del Comú de Santa Eulàlia es va situar en diversos llocs, com el desaparegut Casalot o ca l'Elies. L'edifici de l'Ajuntament nou va començar a construir-se l'any 1927 en un terreny cedit per Lluís Barbany, i no quedà enllestit fins a l'any següent. Posteriorment, als anys 1960 i 1980 va restaurar-se i ampliar-se. La plaça no s'urbanitzaria fins a l'any 1967. | 41.6523100,2.2291900 | 435817 | 4611461 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Joan Serra i de Martínez | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77971 | Ca l'Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalonso | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Alonso és una masia del segle XIX que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures han estat reformades i són totes amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A les façanes de garbí i mestral s'hi han adossat porxos amb embigats de fusta i cobertes de teula. El tractament dels murs és la pedra vista. És un edifici de planta | 08248-65 | Camí de la Serra | La primera notícia que tenim de la masia de Ca l'Alonso és de l'any 1861, quan pertanyia a Josep Barbany. La seva filla Marianna va casar-se amb un tal Baltasar Alonso, que acabaria donant nom a la casa. Més endavant, la masia va passar per diverses mans. | 41.6381300,2.2247000 | 435429 | 4609890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77972 | Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartiguetes | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1999). 'Cases que tenen història: Ca l'Artiguetes', Anuari Local, núm. 37. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Part de la coberta i de l'estructura interior s'ha enderrocat. | Ca l'Artiguetes és una masia del segle XVI construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies, consolidada en successives reformes dels segles XVII i XVIII. Durant el segle XIX s'hi va construir un cobert, un safareig amb bassa i el pou. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics d'obertures, dels quals el central presenta el portal d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha un altre portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que conduïa a l'estable. A l'altre costat té una finestra d'arc pla arrebossat. El pis s'obre amb tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb una petita incisió conopial i ampit motllurat. Una finestra d'aquestes característiques es repeteix al pis de la façana de ponent. La pràctica totalitat de les façanes laterals i posterior està coberta de vegetació, entre la que s'observa que la façana posterior està parcialment reconstruïda amb maó de xunt. El parament dels murs és de pedra i argamassa a la base i d'encofrat de tàpia i tovot, que està revestit amb morter de calç força deteriorat. A l'interior de la masia s'observa que mantenia la distribució clàssica, on l'espai de l'entrada actua com a distribuïdor de les estances. A la dreta hi havia la cuina, que ha quedat tapada per l'enderroc del pis superior. La part esquerra estava habilitada com a estable, del qual en queden les menjadores. Els sostres queden sostinguts amb bigues de fusta, que a l'estable presenten mènsules de pedra intercalades que haurien suportat un embigat anterior. Al fons de l'entrada ascendeix una escala de pedra que conduïa al pis, al qual no s'hi pot accedir a causa del seu enderroc. A pocs metres en direcció garbí hi ha un cobert agrícola de planta rectangular i coberta a dos vessants, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic. | 08248-66 | Camí de ca l'Artiguetes | La masia de Ca l'Artiguetes va ser construïda durant el segle XVI per Antoni Artigues, fill de la pairalia de Ca l'Artigues de Lliçà. Per diferenciar-la de la mateixa, des dels seus orígens va passar a ser coneguda com Ca l'Artigues de la Vall. Des d'aleshores, alguns membres de la casa van exercir càrrecs destacats dins del govern de la baronia de Montbui. Durant la segona meitat del segle XVIII l'hereu de la casa, Francesc Artigues, va casar-se amb l'Elisabet Germà, del mas Sentmenat de Caldes. La seva filla i pubilla Maria Artigues va casar-se amb Francesc Duran a principi del segle XIX, fill del mas Duran de Palau Solità, pel que els propietaris van deixar de cognomenar-se Artigues. L'any 1832 l'hereu Jaume Duran i Artigues va casar-se amb la Tomassa de Xammar i Màrgens, filla de la pairalia de l'Ametlla. A finals del segle XIX, Joan Duran i de Xammar es va casar amb la Rosa Unyó de Ca l'Unyó, a la que va quedar assimilada després que morissin sense descendència. Des d'aquest moment, la casa va esdevenir una masoveria, ocupada per la família Barnils. Després que aquests van marxar, la casa ha quedat deshabitada. | 41.6486800,2.1905900 | 432599 | 4611087 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml