Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77919 | Can Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magre | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1979). 'Cases que tenen història: Can Magre', Anuari Local, núm. 17. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XIX | La masia es troba en bon estat de conservació, però les corts presenten deficiències estructurals. | La masia de Can Magre va ser bastida durant el segle XVI, sobre la qual es va fer una reforma a la façana al segle XIX, en què es van obrir les finestres superiors i el capcer. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. La seva clau està ressaltada i presenta la inscripció: '1597/ TRIAS', presidida per una creu. A l'eix lateral hi ha un segon portal, d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc de mig punt ceràmic, la de les golfes de menors dimensions. Com a remat de la façana trobem un capcer sinuós resseguit per una cornisa, a la part central del qual hi ha les restes d'un rellotge de sol. Des de la façana en surt un mur vers a ponent, on s'hi adossa el pou i les antigues corts perpendiculars al volum principal. Aquestes s'obren al pati a través de portals d'arc escarser ceràmic. Un altre cos annex situat a l'extrem de migdia permet tancar el pati frontal de la casa, juntament amb un porxo modern que s'ha construït al sector de llevant. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures, la majoria d'arc pla de pedra carejada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, que deixa veure el parament de pedra allà on es troba deteriorat. A nivell interior, conserva l'estructura típica distribuïda entorn la sala del pis, coberta amb un embigat de fusta. És de destacar el forn de pa de la planta baixa de la masia, que s'ha ressaltat com a element ornamental aprofitant l'enderroc de la volta. | 08248-13 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 12,5 | La primera notícia documental que tenim d'aquest mas la trobem al fogatge de l'any 1553, quan s'anomenava mas Tries del Pla. A mitjans del segle XVII, Jaume Trias va casar-se amb Caterina Padró, pubilla del mas Padró de Palau de Plegamans. Des d'aleshores, els Trias van passar a denominar-se Padró i van deixar de residir al mas, que va passar a ser regentat per masovers. L'any 1994 va ser restaurada i des d'aleshores s'utilitza com a restaurant. | 41.6603200,2.2290000 | 435809 | 4612350 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77919-foto-08248-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77920 | Can Pallars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pallars | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1983). 'Cases que tenen història: Can Pallàs', Anuari Local, núm. 21. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XV-XVIII | Can Pallars és una masia del segle XV que va consolidar-se entre els segles XVII i XVIII com una masia clàssica de tres crugies. En aquest moment, va afegir-se la crugia de l'esquerra i la part posterior com a celler, on encara es poden observar els angles cantoners de carreus. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, al central dels quals hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. A cada costat eren finestres són d'arc pla arrebossat, una d'elles amb llinda de fusta; en la restauració que s'hi està practicant s'han fet de pedra. Al pis les finestres són gòtiques-renaixentistes, la central d'arc conopial dentat amb arquets i frisos de rosetes a les impostes. Les dues laterals són d'arc pla de pedra i presenten diverses incisions conopials i els ampits motllurats i dentats. Finalment, a les golfes hi ha una única finestra, d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior, s'ha modificat la disposició de les obertures i s'han substituït per unes de noves de pedra. A l'entrada de la masia s'hi conserven els portals d'arc pla de pedra, que donaven accés al menjador (on es restituirà la campana de la xemeneia existent), la cuina i el celler al fons. En aquest el sostre està reforçat amb dos arcs rebaixats ceràmics. La totalitat de les bigues han estat substituïdes per unes de noves, així com les encavallades que sostenien la coberta. Per la restauració que s'hi està fent, es pot veure el parament dels murs, en alguns trams amb encofrat de tàpia i en d'altres de pedra lligada amb argamassa. Davant de la façana de migdia hi ha les antigues corts d'un sol nivell d'alçat, entre les quals s'hi van construir dues portalades que van tancar l'espai frontal formant un pati. La portalada de ponent és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita: '1738'. D'altra banda, la portalada de llevant és d'arc pla de pedra amb l'intradós motllurat i un relleu ovalat a la llinda amb l'anagrama de Crist i angelets, a més de la data '1602' intercalada. La porta que la tancava tenia inscrit 'DN JOAQUIM DE DOU 1842', però a causa del mal estat que presentava s'ha substituït per una de nova. Adossada a la façana de llevant, al costat de la portalada, hi ha una pallissa coberta a dos vessants sostinguda per un pilar central. Abans de començar la restauració la coberta es va esfondrar, tot i que actualment s'està reconstruint. Al davant hi ha una gran era delimitada per un muret de pedra i maó. | 08248-14 | C. de la Fonteta | El nom Pallars és un topònim documentat a la zona des de l'any 1078, que veurem també en l'ermita de Sant Cristòfol de Pallars. Tenim notícies del mas Pallars des de finals del segle XII, quan Guerald de Bastida l'estableix a Pere Pallars, qui li haurà de pagar els censos corresponents. Entre els segles XV i XVI, Gabriel Pallars es va casar amb Eleonor Burguès, pubilla del mas Burguès. És probable que fos en aquest moment que es va construir la casa gòtica-renaixentista, potser sobre una estructura anterior. El seu fill Joan va ser batlle de la baronia de Montbui l'any 1517. Entre els segles XVI i XVII, la família Pallars i Gibert van quedar entroncades, essent la segona la que va perdurar. A finals del segle XVII, en Jaume i Josep Gibert van vendre la casa i les terres a Jaume Solà, quedant des d'aleshores com a masoveria. Poc després, Isabel Solà es va casar amb el barceloní Jacint de Dou. La família Alòs de Dou en va mantenir la propietat fins que fa pocs anys la van vendre. Les obres de restauració van començar poc després i està previst que acabin l'any 2012. | 41.6327800,2.2393500 | 436644 | 4609285 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77920-foto-08248-14-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix per Can Paiàs o Pallàs. En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77928 | Can Farell de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farell-de-la-vall | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2002). 'Cases que tenen història: Can Farell de la Vall', Anuari Local, núm. 40. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | Can Farell és una masia d'origen medieval que va ser ampliada durant els segles XVIII i XX. Els vestigis més antics que s'hi conserven són el portal i la finestra gòtica. Durant el segle XVIII es va fer una gran reforma sobre el volum principal i es va construir la portalada de l'entrada. Finalment, al voltant del segle XX s'hi va fer una nova reforma consistent en l'incorporació de nous volums, l'obertura de finestres neogòtiques i l'habilitació de l'interior per adaptar-lo a l'ús de la restauració. És un edifici constituït per diversos volums superposats. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte una part del volum principal que és plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis del volum principal té les obertures disposades de forma aleatòria; a l'extrem de ponent, que es correspon amb la part més antiga de la construcció, hi ha el portal d'accés, amb llinda de fusta sobre permòdols i brancals de pedra, que queda tapat per una marquesina. En aquesta mateixa crugia, a nivell del primer pis, trobem una finestra geminada amb arquets de mig punt i impostes decorats amb frisos de rosetes, columneta central i capitell treballat. Tant la porta com la finestra poden datar-se entorn el segle XIV. El primer i el segon pis queden dividits horitzontalment per un balcó corregut que es prolonga per tota la façana de migdia i llevant, així com per la barana de balustrada ceràmica que la corona. A la resta del volum s'intercalen finestres d'arc pla arrebossat i d'altres neogòtiques. Del volum que s'adossa a ponent de forma circular en destaca una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt sobre impostes ceràmiques. A l'extrem de llevant de la façana de migdia hi ha una portalada d'arc escarser de pedra amb la clau tallada amb un camper on hi consta: 'IHS / PAU / FARELL / 1741'. Des d'aquest, s'accedeix al pati frontal de la casa, que queda tancat per un altre volum situat a migdia. A la façana de tramuntana i ponent s'hi han afegit sengles volums d'un i dos nivells d'alçat. L'interior de la masia ha estat notablement reformat per habilitar-lo com a restaurant a la planta baixa i residència al pis. Tanmateix, es conserven alguns elements com la xemeneia de l'antiga cuina, una fresquera subterrània, part dels paviments i mosaics, les bigues dels sostres, etc. | 08248-22 | C. Joan I, 5 | Antigament, el mas Farell era conegut com a mas Camp i pertanyia a la casa de Castellet. La primera notícia que tenim del nom Camp a la és de l'any 1434, en què Antoni Camp i Pere Puig venen el mas Comes a Antoni Caseta. En els fogatges dels segles XV i XVI hi consta en Camp. Durant la segona meitat del segle XVI, Antoni Camp posseïa el mas Camp i el mas Albareda (derruït), pel senyor de la casa Castellet. Uns anys més tard, va passar a mans d'Antoni Borrell, qui el va vendre a finals del segle XVII a Pau Farell, fill del mas Farell de Sant Sebastià de Montmajor. El seu fill Pau va ser l'hereu del mas Camp i qui hi va fer una important reforma. A través del casament, els Farell van entroncar amb diverses cases importants de la contrada, com són els Margarit, els Artigues, els Rosàs i els Cabot, entre d'altres. A mitjans del segle XIX els Farell ja vivien a Barcelona, quedant a la casa els masovers, els Girbau. Finalment, l'any 1901 van vendre el mas i les seves terres a Fèlix Fages, membre destacat de la burgesia barcelonina. En morir sense descendència, la casa va passar a mans de la vídua Maria Coquart qui, després que els masovers Boada marxessin, la va vendre. Aleshores la casa va passar per diverses mans i les terres es van parcel·lar i urbanitzar. L'any 1971 la van adquirir Josep Maspons i Miquel Riera; la família d'aquest darrer va adquirir-ne la totalitat l'any 1976 i hi van habilitar un restaurant que gaudeix de molta nomenada. | 41.6356800,2.2197500 | 435014 | 4609621 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77928-foto-08248-22-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77942 | Can Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fluvia | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALLICROSA, J., dir. (1972). 'Nota arqueològica de Can Farell de la Vall', Ronçana, núm. 44. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | -III / V | Ha quedat destruït per les obres que s'han fet en aquest indret. | Tenim notícies que entre les masies de Can Bassa de la Vall i Can Farell s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, com són un conjunt de sitges i un enterrament. El conjunt de sitges romanes es va descobrir en motiu de l'eixamplament del camí de Can Farell, i contenien ceràmica romana i àmfores, a més d'un corn de caça. Més endavant, en motiu d'un rebaix fet en el camp que hi ha a ponent de Can Farell de la Vall, a l'actual camp de futbol, es va posar al descobert la troballa de cinc tombes de tègula, datables com a romanes o tardoantigues, a més de fragments d'un crani. A la Serra Granada, prop de Can Bassa, s'hi troba material en superfície, especialment de tègula i dòlium. | 08248-36 | Barri de les Pinedes del Castellet | Durant la dècada de 1960, Josep Dantí va descobrir un conjunt de sitges en motiu de l'obertura del camí que va a Can Farell. El coneixement de la notícia de l'enterrament el tenim per fonts orals i per un article publicat a la Revista Ronçana. En aquest s'explica que va avisar de la troballa Josep Mª Maspons i va ser inspeccionada pel Grup afecte a la Delegació de Granollers, del Servei Nacional d'Excavacions Arqueològiques, format per Josep Estrada, Pere Font i Emili Ramón Valls, amb la col·laboració de Jordina Medalla, Vicenç Maimó i Josep Muntal. | 41.6372100,2.2186600 | 434925 | 4609792 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77942-foto-08248-36-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Can Figueretes. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77961 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-1 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització successiva de l'espai a l'entorn de la sagrera poden haver malmès o destruït les restes. | En motiu de les obres que es van realitzar a la rectoria, van aparèixer diversos fragments de tègula romana, sense que es trobés cap estructura. L''entorn immediat de l'església ha quedat ocupat per diverses cases construïdes en època moderna, pel que no s'hi poden observar restes arqueològiques superficials. | 08248-55 | Entorn de l'església de Santa Eulàlia | Va ser descobert l'any 1974 per Josep Estrada i Joan Iglesias. | 41.6559200,2.2238300 | 435374 | 4611866 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77961-foto-08248-55-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77962 | Jaciment de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-cristofol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Podria haver quedat malmès en les intervencions que s'han fet en aquest indret. | A la zona compresa entre l'ermita de Sant Cristòfol i els camps de Can Rof s'hi va localitzar material en superfície datable entre els períodes ibèric i romà. El material, trobat de forma molt dispersa davant de la capella, consistia en fragments de tègula, àmfora i terrissa comuna romana, sense estructures associades. | 08248-56 | Ermita de Sant Cristòfol | Va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6370700,2.2440800 | 437042 | 4609758 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77962-foto-08248-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77963 | Jaciment de Sant Simple | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-simple | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria estar destruït o colgat de terra. | Tenim notícies que a l'entorn de l'ermita de Sant Simple, al camí veïnal que va de la Sagrera a Can Vendrell, s'hi van localitzar fragments de ceràmica romana, entre la que hi havia tègula, imbrex, dòlium, parets fines amb decoració de barbotina, terrissa ibèrica a torn, escòries i claus de ferro. Uns anys més tard, a la part de l'alzinar que quedà tallat per nous camins, s'hi van localitzar restes de parets, a més de fragments d'estuc puntats de vermell. Fa uns anys, l'entorn de l'ermita va ser modificat, de manera que el torrent que l'envoltava es va reomplir de terra i es van eliminar els pendents. Aquesta obra es va fer sense seguiment arqueològic, pel que desconeixem si es van destruir les restes o simplement van quedar colgades de terra. | 08248-57 | Ermita de Sant Simple | El jaciment va ser documentat l'any 1951 per Josep Estrada. | 41.6444600,2.2152400 | 434647 | 4610600 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77963-foto-08248-57-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77975 | Ca l'Unyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lunyo | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1977). 'Cases que tenen història: Can Uñó', Anuari Local, núm. 15. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada i per la falta de manteniment. | Ca l'Unyó és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va afegir un gran volum perpendicular que complementava les funcions d'habitatge i agrícoles. Durant la segona meitat del segle XX es va construir un habitatge davant la masia, passant a complir les funcions de magatzem. La masia es composa de tres volums paral·lels que es desenvolupen de nord a sud, seguint el traçat de la carretera que discorre per ponent. El volum principal està situat a tramuntana, és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla. El portal i una finestra del pis són de pedra carejada, les altres dues finestres són arrebossades. A la part superior de la façana hi ha pintat un rellotge de sol inscrit: 'J 1942 U'. La façana de llevant presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, així com dues finestres al pis d'arc pla de pedra carejada i ampit motllurat. A la façana de tramuntana s'hi adossa un petit cobert d'un sol nivell d'alçat. A l'extrem de ponent d'aquest hi ha adossat el segon volum de forma perpendicular, de manera que les respectives façanes formen una 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan agrupades a l'extrem de gregal de la façana, amb el portal d'accés d'arc carpanell arrebossat. Les finestres del pis són d'arc pla arrebossat i les golfes s'obren amb una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. El pòrtic central és de majors dimensions i conserva la biga que fixava la corriola a la part superior. El pis comunicava amb el volum principal, mentre la planta baixa i les golfes tenien un ús agrícola. Seguint aquest volum en direcció migdia hi ha diversos cossos d'un i dos nivells d'alçat que també havien tingut un ús agrícola. El revestiment dels murs dels diferents volums es manté arrebossat amb morter de calç. A l'altre costat del barri que tanca la masia, hi ha un edifici que es correspon amb una lleteria, negoci familiar implantat durant el segle XX que no va prosperar. Presenta dos nivells situats en cotes diferents, pel que la part superior està alineada amb la carretera. Aquí hi ha tres grans obertures d'arc escarser arrebossat. En la seva proximitat hi ha les restes d'una antiga premsa de vi. Al rec que transcorre a llevant de la casa també s'hi conserven les restes del safareig, en mal estat de conservació i tapat de vegetació. | 08248-69 | Ctra. de Parets a Bigues | L'antiga denominació de Ca l'Unyó era mas Ratera, documentat a la zona des del segle XVI (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010: 22). Uns anys més tard, la família Ratera va emparentar amb els Unyó, el nom dels quals s'ha mantingut a la casa fins als nostres dies i els seus propietaris en són descendents. Durant el segle XVII, posseïa el mas Pere Pau Unyó, qui era un prohom del Consell de la Baronia de Montbui. Entre la segona meitat del segle XIX i principi del XX, Genís Unyó primer i el seu fill Josep després van adquirir noves terres, entre les quals contem el mas Sora de la Roca del Vallès a través del casament de Josep amb la seva cosina Teresa Calderó. Ja al segle XX va passar a formar part del patrimoni familiar la masia de Ca n'Artiguetes. Entre els anys 1916 i 1917 Josep Unyó va ser l'alcalde de Santa Eulàlia. | 41.6638300,2.2287300 | 435790 | 4612740 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78003 | Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-just-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Just és una masia d'una sola crugia construïda el segle XVIII, que va ampliar-se vers els segles XIX i XX amb una nova crugia a ponent i les corts per al bestiar a llevant. L'edifici primigeni és de planta quadrangular, té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i consta de planta baixa i pis. La crugia de ponent també presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que desaigua al lateral, on s'hi ha afegit un cos modern. El cos de llevant es prolonga per migdia i seguint el pendent de la coberta del volum principal. El frontis de la masia s'orienta a migdia i presenta les obertures distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaca el portal d'arc pla arrebossat i una finestra d'arc pla de pedra carejada a nivell del primer pis. Des del portal, s'accedeix en una estança on hi ha l'antiga cuina, amb la llar de foc i el forn de pa. Des d'aquí es pot accedir a la segona crugia, habilitada com a celler, així com a les corts. Al costat de la llar de foc hi ha unes escales de mà de fusta que permeten accedir al nivell superior, on hi ha una estança formulada com una sala, amb festejadors a la finestra inclosos, des d'on es pot accedir a sengles habitacions laterals. A l'escala hi ha gravat l'any '1955', que podria correspondre's amb l'any en què es va pavimentar el nivell, a base de tova. El revestiment exterior de la façana ha estat repicat recentment i presenta la pedra vista. A pocs metres de la casa en direcció a ponent s'hi conserva un pou de pedra de planta circular. | 08248-97 | Camí Vell de Granollers | Els orígens de Can Just els hem de situar a finals del segle XVIII, quan Just Valls va construir-se una casa per aquests verals. Durant el segle XIX la casa pertanyia a la seva néta Agnès Vidal, casada amb Pau Castellà. A principi del segle XX, era propietat de Maria Castellà i Florenci Grau, els descendents dels quals en mantenen la propietat. | 41.6331300,2.2464600 | 437236 | 4609319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78054 | Riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tenes | S'hi localitzen abocaments difosos, erosió per sobrefreqüentació i l'impacte paisatgístic de les urbanitzacions i polígons construïts a la seva proximitat. | El riu Tenes neix al municipi de Castellcir i transcorre per diversos municipis del Vallès Oriental fins a desembocar al riu Besòs. El tram de Santa Eulàlia transcorre pel sector de llevant del terme municipal, creuant-lo de nord a sud des del pont de Ca l'Unyó fins a l'alçada de Can Sabater. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, plàtans, etc.; tot i que s'ha vist reduïda per riuades i l'urbanització de l'entorn. | 08248-138 | Sector de llevant del terme municipal | 41.6376100,2.2430200 | 436954 | 4609818 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78054-foto-08248-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78094 | Rec de Can Redissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-can-redissa | XIX-XX | Actualment s'hi aboquen les aigües fecals que hi ha construïts a sobre. | El rec de Can Redissa és una sèquia la part final de la qual havia proveït d'aigua els camps de conreu del barri del Bonaire. Està construït amb obra de maó i morter i té poca amplada. El seu començament el trobem a la riba esquerra del riu Tenes, segueix cap a Can Xico, passa prop de Can Valentí fins a Ca l'Hermano, acabant a la bassa de Can Donat. Actualment l'aigua no pot utilitzar-se per al rec perquè s'hi aboquen deixalles i aigües fecals. | 08248-188 | Des del pont de Ca l'Unyó fins a Can Donat | 41.6550700,2.2373400 | 436498 | 4611761 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78094-foto-08248-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78094-foto-08248-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78162 | Bosc de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lareny | El bosc de l'Areny està situat entre els barris del Rieral i la Sagrera, a l'entorn del torrent de l'Areny que li dóna nom. També es denomina bosc de Can Brustenga, perquè bona part de l'espai pertany a aquesta casa pairal. És un bosc on hi predomina el pi blanc i pinyer, tot i que trobem algun exemplar d'alzina. A l'entorn immediat del torrent, la vegetació passa a ser típicament de ribera, on hi abunden els plàtans. | 08248-256 | Entre el Rieral i la Sagrera | 41.6497700,2.2241900 | 435398 | 4611182 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78162-foto-08248-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 77970 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-8 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, J.; GALOBART, L.; RUIZ I CALONJA, J. (1995). La Vall del Tenes: Natura, Passat i Present d'un Racó del Vallès. Santa Eulàlia de Ronçana: Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | La Casa de la Vila és un edifici construït durant el primer terç del segle XX segons un estil eclèctic. Durant la segona meitat del segle XX ha estat ampliat i reformat en diverses ocasions. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per l'eix central, amb una entrada coberta suportada per dues columnes amb el fust llis. El pis s'obre amb dos finestrals d'arc carpanell arrebossat amb la clau decorada, que tenen sortida a un balcó corregut delimitat amb balustrada i suportat per mènsules decorades. A la part superior de la façana, entre les dues finestres, hi ha un relleu amb l'escut de la població. Als eixos laterals les obertures són d'arc carpanell arrebossat. El frontis queda rematat per un capcer esglaonat intercalat entre barana de balustrada. A la resta de façanes les obertures són totes de factura moderna, d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior de l'edifici, l'escala central que permet accedir al pis està il·luminada amb llum zenital. | 08248-64 | Ctra. de la Sagrera, 3 | Des de la dissolució del consell de la Baronia de Montbui, la casa del Comú de Santa Eulàlia es va situar en diversos llocs, com el desaparegut Casalot o ca l'Elies. L'edifici de l'Ajuntament nou va començar a construir-se l'any 1927 en un terreny cedit per Lluís Barbany, i no quedà enllestit fins a l'any següent. Posteriorment, als anys 1960 i 1980 va restaurar-se i ampliar-se. La plaça no s'urbanitzaria fins a l'any 1967. | 41.6523100,2.2291900 | 435817 | 4611461 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Joan Serra i de Martínez | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78028 | Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-1 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Els edificis de les Escoles Velles van construir-se durant el primer terç del segle XX. Es tracta de quatre edificis que inclouen l'escola de nens, la de nenes i les cases dels professors. Es tracta de quatre edificis aïllats disposats de forma paral·lela al carrer del Mestre Joan Batlle. Els volums es distribueixen de forma simètrica, pel que al nord trobem la casa de la senyoreta i al sud la del mestre, mentre que al centre hi ha l'escola de les nenes i dels nens, respectivament. Els dos edificis dels professors s'orienten a ponent, consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les façanes principal i posterior compostes segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcat per una motllura, tot i que a la de la senyoreta la finestra central està tapiada. Els edificis de les escoles són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les façanes estan encarades, pel que els accessos estan a les façanes sud i nord respectivament. A llevant del pati que hi ha entre els dos edificis s'hi ha construït recentment la biblioteca municipal. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. | 08248-122 | C. del Mestre Joan Batlle, 6 | Les escoles públiques de Santa Eulàlia han tingut diverses ubicacions al llarg dels anys; entre els quals trobem Sant Simplici o Can Mallorca. A principi del segle XX es va començar a plantejar la necessitat de construir un edifici específic per aquesta finalitat. L'Ajuntament va comprar el terreny a Isidre Bonet i va començar a construir-se l'any 1915, de la mà del mestre d'obres Josep Puigdomènech. Van ser inaugurades el mateix any davant d'un gran nombre d'autoritats. Fa uns anys van quedar com a parvulari i fa pocs anys s'hi ha construït la biblioteca municipal. | 41.6542600,2.2232000 | 435320 | 4611682 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78028-foto-08248-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78038 | Fons bibliogràfic de Joan Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-joan-ruiz | XIX-XX | A la biblioteca municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva la col·lecció particular de llibres del filòleg Joan Ruiz i Calonja. Els volums comprenen els àmbits de la Gramàtica, Història, Literatura i la seva obra pròpia. Entre les publicacions trobem la 'Gramática de la lengua catalana' de l'any 1867, 'Resum de la Literatura Catalana' de l'any 1927, 'Nausica' de Joan Maragall de l'any 1923 i la seva obra 'Història de la Literatura Catalana' de l'any 1954, entre moltes altres. | 08248-159 | Biblioteca Casa de cultura Joan Ruiz i Calonja de Santa Eulàlia de Ronçana. C. Mestre Joan Batlle, 6 | El filòleg Joan Ruiz i Calonja (Barcelona, 1923 / Santa Eulàlia de Ronçana, 2010) és l'autor de diverses obres de l'història de la literatura catalana sobre la introducció de l'Humanisme a Catalunya en el segle XV. Entre els anys 1963 i 1980 va ser cap de redacció de l'editorial Teide, com també va col·laborar en la renovació pedagògica a l'escola de mestres Rosa Sensat. Els anys següents va ser el primer director de l'Escola de Segon Ensenyament La Vall del Tenes, contribuïnt al mateix temps en la reforma educativa de secundària de la Generalitat de Catalunya. L'any 1986 el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya li va concedir el premi Ramon Fuster Rabés. L'any 2008 se li va concedir la Creu de Santa Eulàlia i l'any següent rebia el premi Memorial Jaume Rafart pel seu compromís social i polític. | 41.6544900,2.2232700 | 435326 | 4611707 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78038-foto-08248-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | El fons bibliogràfic està pendent de ser inventariat. | 98 | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78055 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Santa Eulàlia de Ronçana. Bona part de les fotografies són de l'ermita de Sant Cristòfol, de les diferents façanes i l'interior abans i després de la seva restauració (anys 1964, 1967 i 1980). També hi ha una fotografia de Can Roig dels Pins (any 1922), la rectoria (1922), Can Feu (dibuix) i l'ermita de Sant Simple (any 1969).</p> | 08248-139 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78056 | Fons fotogràfic de Santa Eulàlia a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-santa-eulalia-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana hi ha un bon nombre de fotografies i postals en format de paper, la majoria en blanc i negre, de diversos indrets del terme i les seves capelles. Entre les postals, destaquem les del barri del Rieral, de Can Burguès, el barri de la Sagrera, la font de Sant Cristòfol, el riu Tenes i la resclosa, ermita de Sant Cristòfol, pont de Sant Cristòfol, etc. Pel que fa a les fotografies, en trobem de l'interior i exterior de l'església parroquial (anys 1945 i 1989); la capella del Sant Crist del Fossar (1989); l'ermita de Sant Simplici (anys 1968 i 1983); la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la Torreta (anys 1968 i 1989); la capella de Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestats (anys 1940, 1942, 1958, 1967, 1975 i 1983); la capella de la Mare de Déu del Roser de Can Miravall (any 1989); la capella de la Immaculada de Can Brustenga (anys 1968 i 1989); la capella-oratori de la Immaculada de Can Lluc del Tossal (any 1989); i la capella de la Mare de Déu de Montserrat (anys 1968 i 1989).</p> | 08248-140 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78057 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-19 | XIX-XXI | L'arxiu no compleix les condicions ambientals adients i hi falta manteniment. | L'arxiu municipal de Santa Eulàlia de Ronçana està situat a les golfes de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va constituir el consistori després de la dissolució de la Baronia de Montbui. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, beneficiència, sanitat, urbanisme i obres, seguretat pública, eleccions, instrucció pública, cultura esports i lleure, serveis agropecuaris, empresa municipal del transport escolar, etc. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08248-141 | Ctra. de la Sagrera, 3 | L'Ajuntament de Santa Eulàlia no va constituir-se fins a mitjans del segle XIX, quan es va dissoldre definitivament la baronia de Montbui. En un principi, el fons documental generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'arxiu municipal està constituït pels documents administratius que s'han generat des d'aleshores. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78058 | Fons documental de la Baronia de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-baronia-de-montbui | PÉREZ, X. (2010). Inventari del fons documental de la Baronia de Montbui (Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues, Riells, Lliçà d'Amunt, Palaudàries, l'Ametlla del Vallès, Sant Mateu de Montbui i Sant Feliu de Codines). 1417/1849, Fons núm. 30. Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. | XV-XIX | El fons documental de la Baronia de Montbui el trobem dipositat a l'Arxiu del Vallès Oriental i està format per la documentació de la jurisdicció que des del període baix medieval agrupava les parròquies de Bigues, Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, l'Ametlla del Vallès, Palaudàries, Sant Feliu de Codines i Sant Mateu de Montbui. En total hi ha 3,3 metres lineals de documentació, en suport de paper, datats entre els anys 1417 i 1849. La majoria dels documents estan datats entre els segles XVII i XIX, essent la documentació anterior més escassa. Hi trobem albarans, rebuts, comptes, correspondència, llibres de la cort del batlle, llibres d'actes, etc. | 08248-142 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C/ Olivar, 10 08402. Granollers | La Baronia de Montbui va ser una jurisdicció del terme del castell de Montbui, que des del segle X comprenia les parròquies de Bigues, Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt, l'Ametlla del Vallès, Palaudàries, Sant Feliu de Codines i Sant Mateu de Montbui. La baronia va estar en possessió dels Bell-lloc, els Montbui, la cúria de Barcelona, entre d'altres; fins que l'any 1490 va passar a formar part de la jurisdicció pel Consell de Cent de Barcelona. Després del Decret de Nova Planta, la baronia va començar a ser governada per un consell, tot i que alguns pobles ja n'havien deixat de formar part. El consell va reunir-se en diversos indrets del poble, ja sigui la plaça de l'Església de Santa Eulàlia de Ronçana, com l'alzinar de Can Burguès o el Casalot, situat on actualment hi ha la Fàbrica. No va ser fins a mitjans del segle XIX que es va produir la dissolució definitiva de la baronia, constituint-se així els municipis actuals amb els respectius ajuntaments. El fons documental que s'havia generat fins aleshores va quedar en mans de l'Ajuntament de Santa Eulàlia, fins que l'any 1963 el va cedir en dipòsit a l'Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers. L'any 2005 va ser traslladat al dipòsit del nou Arxiu Comarcal amb la resta de la documentació de l'Hemeroteca, on l'any 2010 va ser inventariat de forma exhaustiva. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78066 | Mil·liari de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-can-vendrell | CIURANS, X. (2001). 'Cases que tenen història: Can Vendrell de la Vall i el molí d'en Vendrell', Anuari Local, núm. 39. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. (1988) Inscriptions romaines de Catalogne. Vol I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Universitat de Barcelona, Centre Pierre París. | -III / -II | Al Museu d'Arqueologia de Catalunya s'hi conserva un mil·liari romà trobat a l'entrada de la masia de Can Vendrell, on fins aleshores servia com a guarda rodes. Es tracta d'un piló cilíndric de pedra, on hi ha inscrit el procònsul que la va fer construir, 'MANIUS SERGIUS' i la xifra 'XXI', que es correspon amb la milla del camí. | 08248-150 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Pg. de Santa Madrona, 39-41. 08038 Barcelona | El mil·liari trobat a Can Vendrell és un indicador que senyalitzava la milla XXI del camí romà de Caldes a Mataró o bé el camí de Caldes a Vic. Marius Sergius, el nom que hi ha gravat, era un procònsul de la Hispània Citerior que va exercir el seu càrrec entre l'any 120 i el 110 a. C. S'han trobat dos paral·lels de la mateixa via, un a Santa Eulàlia de Riuprimer i l'altre a Tona, que pertanyen al traçat més antic de la via romana interior en aquest sector, que evita el riu Congost. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78066-foto-08248-150-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de l'article de Can Vendrell de la Vall de l'Anuari local núm. 39, de l'autor Xavier Ciurans. | 83 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78077 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-7 | XX | A l'arxiu municipal de Santa Eulàlia s'hi conserva un fons destacat de fotografies antigues de la població. Són instantànies datades de la segona meitat del segle XX fins l'actualitat, les primeres en blanc i negre i la resta en color. Es tracta de les imatges que consten als Anuaris Locals des dels seus inicis (any 1966). La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Santa Eulàlia, com són les obres de reforma i d'urbanització de diversos espais, masies i racons del terme, festes majors, gitanes, esports, paisatges, actes culturals i polítics, concursos, excursionisme, etc. Estan col·locades en sobres, dins de caixes. | 08248-171 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523000,2.2290800 | 435808 | 4611460 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78077-foto-08248-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78037 | Resclosa de la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-casa-vella | XVIII-XX | La resclosa de la Casa Vella està situada al riu Tenes, a uns 400 metres a gregal de la masia de la Casa Vella i a tocar del barri de la Campinya. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Baix o del molí d'en Vendrell, que s'utilitza per a regar els camps i que antigament també servia per al funcionament del molí. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu, reforçada amb un contrafort per costat. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi dos salts d'aigua destacats. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec, damunt del qual hi consta 'ANY / 1922'. Està construïda amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-131 | Riu Tenes | La resclosa de la Casa Vella es devia construir durant la segona meitat del segle XVIII, després que una riuada s'emportés el molí vell d'en Barbany. El nom de la Casa Vella li seria donat per la seva proximitat, no pel fet que hi portés aigua. L'any 1922 va ser refeta. | 41.6481800,2.2349200 | 436290 | 4610998 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78037-foto-08248-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78049 | Aqüeducte del rec de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-comas | XVIII-XX | A sobre hi creix vegetació que en podria malmetre l'estructura. | A les timbes situades a ponent de Can Just hi trobem un aqüeducte que permetia salvar el desnivell del terreny per portar l'aigua cap al molí. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un sol arc de mig punt amb l'intradós ceràmic. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb maó, mentre l'aigua s'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08248-133 | Timbes de Can Just | 41.6319900,2.2461500 | 437209 | 4609192 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78049-foto-08248-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78061 | Resclosa de Sot d'Aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-sot-daigues | GARCIA-PEY, E. (2003). Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | La resclosa de Sot d'Aigües està situada al riu Tenes, a l'alçada del barri de Can Sabater. És una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec que transcorre per la riba dreta del riu i que aviat entra en terme de Lliçà, on abastia d'aigua el molí d'en Fonolleda i diversos camps de conreu com els de Can Coco i Ca l'Oliveres. La resclosa està formada per una estructura de dos nivells perpendicular al riu. El desnivell que suposa aquesta construcció sobre el curs de la riera fa que en aquest punt hi hagi un salt d'aigua destacat. Al costat de ponent, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. Està bastida amb murs de maçoneria revestits amb ciment. | 08248-145 | Riu Tenes | La resclosa de Sots aigua apareix esmentada en documentació de mitjans del segle XVII. Durant la segona meitat del segle XX es va reforçar l'estructura amb pòrtland. | 41.6326000,2.2441100 | 437040 | 4609261 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78061-foto-08248-145-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78064 | Resclosa de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-can-comas | BARBANY, C. [et al.] (2006). “Les arrels del nostre poble: itineraris pel patrimoni del nostre poble”, La revista de Lliçà. Lliçà d'Amunt: Ajuntament de Lliçà d'Amunt. | XVIII-XX | La resclosa de Can Comas està situada al riu Tenes, a pocs metres aigües amunt del gual de Sant Isidre. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap al rec de Can Comas, que transcorre soterrat fins als camps de Ca l'Amell, Can Roca i Can Comes de Lliçà. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. Al costat de llevant, el mur es prolonga per a desviar l'aigua cap al rec. | 08248-148 | Riu Tenes | Segons tradició oral, aquesta resclosa estava situada aigües amunt, vora la passera de la Pèrgola. Després es va construir de fusta en el lloc actual, fins que durant la segona meitat del segle XX es va refer amb pòrtland. | 41.6414200,2.2402200 | 436725 | 4610244 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78064-foto-08248-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78079 | Aqüeducte del torrent de l'Areny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-lareny-i | XVIII-XX | A la part superior hi creix vegetació. | Al torrent de l'Areny, al costat del pont de la carretera de Bigues, hi ha un petit aqüeducte per on el rec de Dalt salva el desnivell del terreny. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert amb un arc carpanell, fet amb encofrat d'encanyissat i morter. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i revestida amb morter. La part superior per on transcorre l'aigua ha estat reconstruïda més recentment amb formigó. A uns 20 metres aigües amunt n'hi ha un altre, que presumiblement va construir-se amb posterioritat. | 08248-173 | Torrent de l'Areny | 41.6470100,2.2306800 | 435936 | 4610871 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78079-foto-08248-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons l'historiador local Xavier Ciurans, en un dels dos aqüeductes hi ha inscrit 'Bernardí Barbany 17...', que no es pot veure per la vegetació que els cobreix. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78144 | Camí antic de Granollers a Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-granollers-a-bigues | Plànols del Cadastre, 1946. | XVI-XX | No se'n conserven tots els trams. | El camí de Granollers a Bigues és una via de comunicació que antigament era molt concorreguda entre les poblacions de la vall del Tenes i l'actual capital de la comarca . Malgrat alguns trams han estat pavimentats, encara se'n reconeix el recorregut. A Santa Eulàlia, transcorre per llevant del riu Tenes, pel camí de Can Just, passant per Sant Cristòfol, Can Font fins a la Campinya. Des d'allà creuava recte pel torrent del Sorral, passava per l'actual Càmping l'Esplanada i, abans de creuar el riu, enfilava pel camí del Bonaire. Abans d'arribar a les cases creuava el riu i el vorejava per ponent fins entrar en terme de Bigues. | 08248-238 | Des del camí de Can Just fins al polígon de Can Magre | 41.6512700,2.2373700 | 436497 | 4611339 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78144-foto-08248-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78144-foto-08248-238-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78148 | Camí ramader de la Serra Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-granada | MIRALLES, F. ; QUERALT, A.; SALA, P. (2002).'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers. | XVI-XX | Es conserva de forma intermitent per la urbanització de l'entorn. | El camí ramader de la Serra Granada és una via pecuària per on els ramats transhumaven des d'antic. La urbanització de l'entorn i del mateix traçat n'ha alterat el recorregut i les característiques, tot i que alguns trams es troben en bon estat. El camí entrava al terme municipal de Santa Eulàlia per Rosàs, on segueix fins a Can Vidal. Seguint aquest camí, creua pel camí de Caldes, i baixa per la Serra Granada. A l'alçada de Can Xaró, continua pel camí de Can Tabaquet, passant pel camí de Can Burguès fins al riu Tenes. Aquest és travessat a la zona de Sant Cristòfol i enllaça amb el camí antic de Granollers a Bigues, fins que a Can Just surt del terme municipal. | 08248-242 | Des de Rosàs fins a Can Just | 41.6406600,2.2262500 | 435560 | 4610169 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78148-foto-08248-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78148-foto-08248-242-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78046 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-13 | AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. I. Tarragona: El Mèdol. | XIX-XXI | El ball de gitanes és una dansa popular amb molta tradició a Santa Eulàlia. Es balla durant les festivitats més destacades que es celebren a la població, com és la Festa Major i l'aplec de Sant Simple. També assisteixen a les nombroses trobades arreu del territori. Els nois van vestits amb faixa i espardenyes, mentre que les noies porten vestits de colors vistosos. El ball consta de les quatre peces principals: la Catxutxa, la Contradansa, la Jota i el Xotis. La Catxutxa és l'entrada del ball, en la que els dansaires fan el punt dels balancers fent una trena entre sí. La Contradansa es balla en fileres que es trenquen en fer les eixides. La Jota és un ball ràpid amb ritme de vals-jota. El Xotis té una part muda, en què l'únic so és el repic de les castanyoles. | 08248-167 | Santa Eulàlia de Ronçana | La primera referència documental que tenim del ball de gitanes a Santa Eulàlia és de l'any 1884. El folkorista Joan Amades explica una particularitat del ball de gitanes que tradicionalment es ballava a Santa Eulàlia. En aquesta, en el transcurs de la dansa, s'hi feia una representació en què un dels diablots es veia afectat per un sobtat mal de ventre i moria entre gemecs. Els altres diablots miraven de reanimar-lo a través de tot tipus de mitjans: la utilització d'una paella amb sutge amb el qual li untaven la cara; la introducció d'una clistera dins dels camals dels pantalons i el remullaven; etc. Al final, els diablots estiraven la corda que li penjava (que s'havia introduït abans de la representació), simulant que la mort s'havia produït per la solitària. Finalment, aconseguien ressucitar el diablot, que s'aixecava esbojarrat fent plantofades als diables que l'envoltaven. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78070 | Gegants de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-santa-eulalia | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | A Santa Eulàlia de Ronçana hi ha una parella de gegants i una gegantona que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Gerd, Maduixa i Mora i estan fets amb fibra de vidre. En Gerd està caracteritzat com un bufó, amb vestit verd, capa negra i barret vermell amb picarols; i porta a la mà un bastó amb cintes de colors. La geganta Maduixa personatge vestit morat i un barret cònic del mateix color també amb picarols; sosté en una mà un pom de flors. La Mora té menor alçada, porta una camisa de quadres, un pitet vermell i un barret cònic de color verd. | 08248-154 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els primers gegants de Santa Eulàlia van ser construïts pel grup de l'esplai a principi de la dècada de 1980. Es van batejar amb els noms d'Amadeu i Rosabel i estaven fets amb pasta de paper i tenien una estructura formada per una creu de fusta. Al cap de pocs anys, l'any 1984, el grup de l'esplai i el senyor Ramon Martí van construir un nou gegant que va substituir als anteriors, anomenat Gerd. Va sortir per primer cop per la Festa Major d'estiu del mateix any. La construcció d'una companya pel gegant va ser l'any 1986, batejada com a Maduixa, feta per la Colla Gegantera i el senyor Ramon Martí. Els padrins de noces dels gegants van ser els de Ribes de Freser i de Lliçà d'Amunt. Al principi els van acompanyar una cuca i després un drac conegut com a Beps. L'any 2000 es va construir la filla d'en Gerd i la Maduixa, la gegantona que va batejar-se amb el nom de Mora. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | La fotografia s'ha tret de la web de la Colla Gegantera de Santa Eulàlia de Ronçana. | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78071 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-6 | XXI | El ball de bastons és una dansa tradicional catalana que en els darrers anys s'ha consolidat a Santa Eulàlia de Ronçana. Els balladors formen dues fileres de vuit persones, entre les que hi ha un abanderat. Al ritme de les gralles, la caixa i el bombo ballen peces de composició diversa, en què fan un recorregut on es piquen els bastons amb la parella, tot passant en direccions oposades, creuant-se i buscant un altre ballador. El vestuari característic és la camisa i pantalons blancs i camisa blanca, amb la faixa, el mocador i les espardenyes de vetes verds. | 08248-155 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | Els balls de bastons de Santa Eulàlia tenen com a punt de partida la creació de la Colla Bastonera dels Trinxaires de Santa Eulàlia de Ronçana, creada el marc del 2004. El mateix any, la colla va debutar en la Festa Major d'estiu. Des d'aleshores, surten a ballar en les ocasions més emblemàtiques de la població i en les trobades de bastoners de tota la contrada. | 41.6523200,2.2291900 | 435817 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78071-foto-08248-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78134 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'estiu es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol. El cap de setmana hi ha l'ofici solemne i un àpat popular. La festa està marcada pels actes dels colors, en què s'organitzen proves on quatre equips competeixen per guanyar: els Verds, els Vermells, els Blaus i els Grocs. Entre els actes de la festivitat, també s'inclou el denominat Aplec de Sant Simple, on a banda de la missa en honor al Sant hi ha balls tradicionals i un sopar de germanor. Paral·lelament, s'organitzen tot tipus d'activitats lúdiques i esportives: concurs de dibuix, torneig de tennis i ping-pong, sardinada, correfoc, etc. | 08248-228 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78135 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-12 | VALLICROSA, J., dir. (2007). 'L'estiu obre la porta a la festa major', Ronçana, núm. 238. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | La festa major d'hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 10 de desembre. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a la patrona, al final del qual les entitats fan una ofrena floral a Santa Eulàlia. De forma paral·lela s'organitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són els balls tradicionals, espectacles infantils,passejades pel poble, etc. | 08248-229 | Santa Eulàlia de Ronçana | Durant la primera meitat del segle XX, a Santa Eulàlia es va celebrar de forma paral·lela la festa major del Rieral i de la Sagrera. En concret, la del Rieral es feia a l'alzinar de Can Burguès, on s'hi feia un ball. Al voltant de l'any 1930 es va fer un combat de boxa i l'elecció de 'Miss' Santa Eulàlia, davant de Can Francesc. En canvi, al barri de la Sagrera s'hi feia un envelat, situat a la feixa de Can Colom (Can Naps). L'acte central de la festa era la missa solemne en honor a la patrona, seguida de balls amb orquestra i els àpats de festa major. | 41.6488000,2.2280300 | 435717 | 4611072 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78041 | Alzina de Can Desena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-desena | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XIX | L'alzina de Can Desena està situada a migdia de la casa de Can Desena, al costat del barri Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. El tronc amida uns 3,60 metres de perímetre i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. L'exemplar creix al costat d'un cobert i actualment el toca. | 08248-162 | Camí de Can Desena | 41.6502100,2.2146600 | 434605 | 4611238 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78041-foto-08248-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78041-foto-08248-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78075 | Claus de volta de Santa Eulàlia de Ronçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claus-de-volta-de-santa-eulalia-de-roncana | <p>CIURANS, X. (1998). 'Cases que tenen història: L'església de Santa Eulàlia de Ronçana', Anuari Local, núm. 36. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.</p> | XVI -XVII | El medalló de la Mare de Déu està erosionat, mentre que el de Santa Eulàlia té part de la vora trencada. | <p>A la rectoria de Santa Eulàlia s'hi conserven dues claus de volta de pedra de l'antic temple parroquial. Es tracta de dos elements circulars còncaus amb un medalló frontal que constitueix la part visible de la peça. Dins de cada medalló hi ha una figura en alt relleu; a la primera hi ha representada Santa Eulàlia, dempeus i amb els seus atributs: la palma i la creu en aspa. A la segona hi ha representada la Verge del Roser, també dempeus amb el Nen als braços i la corona . El medalló de la primera està envoltat per un relleu de formes arrodonides, mentre que el segon incorpora les rosetes. Els medallons es fixen sobre tambors truncats circulars.</p> | 08248-169 | Pl. de l'Església | <p>Després de la reconstrucció de l'església de Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, es van conservar pocs elements de l'antic temple parroquial. Entre aquests, destaquen les claus de volta que haurien enllaçat les nervadures de la volta. Hem de suposar que la clau amb la imatge de Santa Eulàlia hauria estat situada a la part de l'absis, sobre l'altar major. La imatge de la Verge del Roser devia trobar-se en una capella lateral, on hi havia l'altar d'aquesta advocació. La construcció d'aquest altar està documentada de finals del segle XVI, pel que les claus de volta tindrien també aquesta cronologia, tal com ho indica la seva tipologia.</p> | 41.6558900,2.2239600 | 435385 | 4611862 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78075-foto-08248-169-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78076 | Col·lecció de pintura municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-municipal-2 | XX-XXI | A la Casa de la Vila s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Santa Eulàlia, ja sigui de vistes generals del barri de la Sagrera, el riu Tenes, les masies, l'església parroquial, Sant Simplici, etc. | 08248-170 | Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. Ctra de la Sagrera, 3. | 41.6523200,2.2291700 | 435815 | 4611462 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78076-foto-08248-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78087 | Glicina de Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-de-can-brustenga | XIX-XX | Davant la portalada de migdia de la masia de Can Brustenga s'hi conserva una glicina centenària. La glicina (Wisteria sinensis) és un arbust caducifoli d'origen asiàtic que va popularitzar-se com a planta ornamental dels jardins senyorials entre finals del segle XIX i principi del XX. Tot i que és habitual veure-la trepant en gelosies, aquest exemplar ha estat podat com un arbre, assolint un tronc amb nusos de gran magnitud. A la primavera floreix en forma de raïms de color violeta. | 08248-181 | Can Brustenga | 41.6429500,2.2302800 | 435898 | 4610421 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78087-foto-08248-181-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78155 | Roure de Can Barbany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barbany | XX | El roure de Can Barbany està situat al costat de la carretera de Bigues, davant del lloc on antigament hi havia la bassa del molí. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) d'una sola vessa i de notables dimensions. El tronc té un perímetre aproximat d'un metre i mig i té una brancada molt voluminosa i sinuosa, que assoleix uns 8 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 10 metres. | 08248-249 | Ctra. De Bigues a Parets, km. 11,3 | 41.6514300,2.2304000 | 435917 | 4611362 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78155-foto-08248-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78155-foto-08248-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78156 | Lledoner de Rosàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-rosas | XX | El lledoner de Rosàs està situat al costat de ponent de la pallissa de Rosàs. Es tracta d'un magnífic exemplar de lledoner (Celtis australis) d'una sola bessa que destaca per les seves dimensions notables. El tronc té un perímetre d'uns dos metres i mig i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 7 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 8 metres. | 08248-250 | Camí de Rosàs | 41.6508700,2.1952700 | 432991 | 4611327 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78156-foto-08248-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78156-foto-08248-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78159 | Castanyer de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-la-font-dabril | XX | El castanyer de la font d'Abril està situat a l'entorn de la font. Es tracta d'un exemplar de castanyer (Castanea) d'una sola bessa, que assoleix una alçada aproximada de 12 metres. Té una capçada poc densa. Al cada costat del castanyer hi ha una alba de grans dimensions. | 08248-253 | Camí de Caldes | 41.6423900,2.2068900 | 433950 | 4610376 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78159-foto-08248-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78159-foto-08248-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 77930 | Avellaners de Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -2500-1800 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just s'hi va localitzat material en superfície a partir del qual s'ha identificat la zona com a fons de cabanes. Entre el material trobat hi ha nombroses ascles i peces de sílex i ceràmica a mà sense decoració, algunes amb mugrons sobreposats, datables entre el Neolític final i el Calcolític. | 08248-24 | Peces d'en Plantada | El material va ser catalogat per l'arqueòloga Araceli Martín. | 41.6542300,2.2405800 | 436767 | 4611665 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77930-foto-08248-24-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77931 | Avellaners de Can Just II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el camp d'avellaners de Can Just, situat a llevant del Càmping l'Esplanada, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà Alt Imperi. Entre el material trobem fragments de tègula, dolium, terra sigilata sudgàl·lica i hispànica, ceràmica comuna romana i àmfora. | 08248-25 | Peces d'en Plantada | La primera notícia que tenim del jaciment la donà Josep Estrada. | 41.6537800,2.2384800 | 436592 | 4611617 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77931-foto-08248-25-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77932 | Avellaners de Can Just II i III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-just-ii-i-iii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Sobre un dels conjunts s'hi va construir un xalet, pel que ha quedat destruït. | En un camp d'avellaners a llevant del barri de la Campinya s'hi va localitzar una necròpolis romana. En concret, es van trobar cinc tombes de tegulae repartides en dos conjunts, a les quals s'associava ceràmica fina, un dolium i algunes monedes. | 08248-26 | Barri de la Campinya | El jaciment va ser descobert per E. Ramon, P. Font, M. Clot i I. Oliveras, membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6478500,2.2407100 | 436772 | 4610957 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77932-foto-08248-26-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77934 | La Bastida I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bastida-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -II | Podria haver quedat destruït per les feines agrícoles que s'hi han fet. | A l'entorn immediat de la masia de la Bastida s'hi van localitzar murs i ceràmica en superfície, que apunten a l'existència d'una vil·la romana de fundació republicana en aquest indret. Davant de la façana principal de la masia s'observen restes de parets, així com en el marge que separa el pati dels camps de conreu. Entre el material trobem una moneda ibèrica, tègula, dolium, ceràmica ibèrica a mà i a torn, Campaniana B, ceràmica grisa costa catalana, terra sigilata sudgàl·lica, terra sigilata Clara i Lucente i restes de paviment d'opus testaceum. | 08248-28 | Masia la Bastida | El jaciment va ser descobert l'any 1947 quan els masovers de la masia de la Bastida van trobar parets en llaurar amb el tractor. El mateix any, Josep Estrada va documentar la troballa. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (any 1992) es va constatar la presència de material en superfície i murs, però no es van poder medir a causa de la vegetació que cobreix la zona. | 41.6364700,2.2280000 | 435702 | 4609703 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77934-foto-08248-28-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77939 | Jaciment de Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-burgues | BOSCH, J.; VILA, L.; ALACAMBRA, P. (1985). 'Les comunitats del Neolític final- Calcolític i Edat del Bronze', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XVII/-VII | Podria haver quedat malmès o destruït per la construcció d'un mur de formigó. | En un dels marges dels camps a xaloc de la masia de Can Burguès s'hi van localitzar dues estructures en forma de clot, que podrien correspondre's amb unes sitges que van ser reutilitzades com a abocadors. Actualment, el marge s'ha refet amb un mur de formigó que no permet observar les restes. | 08248-33 | Al sud de la masia de Can Burguès | El jaciment va ser documentat per M.A. Petit. | 41.6398300,2.2356800 | 436345 | 4610070 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77939-foto-08248-33-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77940 | Jaciment de Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el marge d'un camp a migdia de la masia de Can Cabot de la Vall s'hi va localitzar material en superfície que apunta a l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. La troballa va consistir en un paviment d'opus testaceum seccionat, a més de material en superfície: terra sigillata clara, àmfora, tègula, ceràmica reduïda romana i dolium. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi va trobar abundant material en superfície, especialment de ceràmica comuna, pivots, nanses d'àmfora, etc. | 08248-34 | Al sud de la masia de Can Cabot de la Vall | Va ser documentat l'any 1954 per Josep Estrada. | 41.6372100,2.2090300 | 434123 | 4609799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77940-foto-08248-34-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En aquest indret s'hi va fer una cata sense permís. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, els masovers van informar que uns buscadors furtius de metall van trobar-hi una quantitat important de monedes, de les quals se'n desconeix la ubicació. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77941 | Jaciment de Can Cabot II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Pot haver quedat parcialment destruït. | En el marge d'un camp entre les masies de Can Cabot i Can Puig s'hi va localitzar un forn romà, una sitja i nombrós material ceràmic en superfície. Al costat del forn i de la sitja s'hi van trobar fragments de terra sigilata hispànica, terra sigilata clara, ceràmica comuna i dòlium. En el camp de davant s'hi va detectar la presència d'un gran nombre de fragments d'àmfora. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, es va localitzar el forn tallat en un marge, però no es trobà la sitja. Al voltant hi ha abundant material en superfície, tot i que no permet afinar la cronologia del jaciment. | 08248-35 | Al sud est de la masia de Can Cabot | Va ser descobert pels fills de Can Cabot i de Can Maspons l'any 1964, que van excavar el forn. El mateix any va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6364700,2.2110800 | 434293 | 4609716 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77941-foto-08248-35-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77943 | Jaciment de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gafa | BOSCH, J. (1985). 'Els primers pagesos del Neolític', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -II / -I | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En els camps situats entre Can Gafa i el barri de la Campinya hi ha aparegut una gran quantitat de material ceràmic romà en superfície, localitzat en una extensió de terreny superior a una hectàrea. Tot i que no s'han documentat restes d'estructures, el material trobat apuntaria a l'existència d'una vil·la tardorepublicana en aquest indret. Entre el material recollit, trobem fragments de terra sigllata Aretina, ceràmica comuna romana, terrissa ibèrica a torn, tègula, dòlium, àmfora i opus testaceum. En destaca la troballa de dues monedes de la ceca Lauro. D'altra banda, tenim notícia que en aquest indret s'hi va trobar un dolium sencer i una sitja. | 08248-37 | A l'oest de la Campinya | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1970. Des d'aleshores ha estat visitat per membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6472600,2.2430900 | 436969 | 4610890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77943-foto-08248-37-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es denomina Vila Espina. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77944 | Jaciment de Can Gafa I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-gafa-i | BOSCH, J. (1991). 'El neolític antic al Vallès Oriental', Arraona, núm. 8, 3a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARCET, R. (1982). “Dos nous jaciments neolítics a Caldes de Montbui”, núm. 13, 2a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. TEN, R. (1980). “Notes entorn del neolític vallesà”, Arraona, núm. 10, 2a època. Sabadell: Arxiu Històric de Sabadell. | -5500-1200 | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En els camps situats entre Can Gafa i el barri de la Campinya hi ha aparegut una gran quantitat de material preshistòric que, juntament amb les clapes amb cendres, apuntarien a l'existència d'una àrea de fons de cabana en aquest indret. Entre el material localitzat trobem fragments de peces de sílex, ascles, destrals de basalt i diorita, a més de fragments aïllats de ceràmica a mà molt rodada. De la troballa hem de destacar dues peces singulars: un fragment de ceràmica cardial que podria ser tardana, i un fragment del tipus de pastilles repujades, corresponent al grup cultural de Ferrières, del Calcolític inicial francès. | 08248-38 | A l'oest de la Campinya | El jaciment va ser documentat per Josep Estrada l'any 1970. Des d'aleshores ha estat visitat per membres de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6485400,2.2418700 | 436869 | 4611033 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77944-foto-08248-38-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77946 | Jaciment de Can Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons-0 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | Tenim notícies que a la part de migdia de la masia de Can Maspons s'hi han fet diverses troballes arqueològiques, entre els que es documentaren fragments d'àmfores romanes, dòlium i una pedra de molí, alguns dels quals es conserven a la masia. | 08248-40 | Al sud de Can Maspons de la Vall | La primera notícia que tenim del jaciment, segons consta a la Carta Arqueològica, la trobem en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l'any 1898 on es relata que el propietari del mas, Jaume Maspons, va ensenyar als companys una gran quantitat de trossos d'àmfora trobats quan va excavar en una vinya al costat de la carretera. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 només es va documentar el material que els propietaris han trobat llaurant els camps de la masia. | 41.6397600,2.2066100 | 433924 | 4610084 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77946-foto-08248-40-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/