Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77957 | Oliverar d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliverar-den-puig | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Va ser destruït. | A la pineda que hi ha al marge esquerre del carrer de Caldes de Montbui s'hi va documentar la troballa d'entre quatre i cinc tombes de fossa simple. A l'altre marge del carrer es fa trobar material ceràmic en superfície, entre el que hi ha fragments d'àmfora i tègula. | 08248-51 | C. de Caldes de Montbui | El jaciment va ser descobert per J. Dantí, aficionat local, i J. Estrada, del Museu de Granollers. | 41.6339100,2.2126200 | 434418 | 4609430 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77957-foto-08248-51-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77958 | Les Peces d'en Nota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-peces-den-nota | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-2200 | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | En un solar del carrer Lleida del barri de Can Juli s'hi va documentar material en superfície, datable del període neolític. En concret, es van localitzar fragments de terrissa a mà, una d'elles amb cordons, i una destral. Les obres d'urbanització de l'indret es van fer sense seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no se'n coneixen les característiques. | 08248-52 | C. de Lleida. Barri de Can Juli | Emili Ramon va donar la notícia de la troballa. | 41.6389100,2.2447100 | 437096 | 4609962 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77958-foto-08248-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77958-foto-08248-52-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77959 | Pla de Masmitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-masmitjans | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | En el pla de Masmitjans, sobre una petita carena sobre el torrent de la Font d'Abril, s'hi van localitzar indicis d'un poblat ibèric que va ser romanitzat. Concretament, es van localitzar diverses sitges i restes de parets, a les quals s'associava abundant material: ceràmica ibèrica a torn i a mà amb cordons i incisions, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, pesos de teler, fusaioles, ossos de fauna i eines agrícoles de ferro. Aquest indret va ser parcel·lat i urbanitzat, sense que hi hagués un seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no puguin ser objecte d'estudi. | 08248-53 | Barri de la Font de Sant Joan | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1949. L'aficionat local J. Dantí va recollir-hi material abans de l'urbanització, entre el que hi ha pesos de teler i una moneda, actualment desapareguda. | 41.6419000,2.2108800 | 434282 | 4610319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77960 | El Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rieral | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-1800 | És molt probable que hagi quedat totalment destruït pel rebaix que es va fer del terreny. | Als camps que hi ha a migdia de la masia de Cal Falgar, després de ser rebaixats, s'hi va localitzar material arqueològic datable del període neolític. En concret, es van trobar diverses destrals de pedra polida, ostres, una punta de fletxa i terrissa de pasta negrosa que s'ha equiparat a la del grup de Veraza. També es documenten les possibles restes d'una llar, per una bossa de terra negrosa que va observar-se en retallar els marges del camp. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni cap estructura construïda. | 08248-54 | Al sud de Can Falgar | Va ser documentat per Josep Estrada i prospectat per Joan Iglesias i Jordi Pardo. | 41.6329600,2.2319700 | 436029 | 4609310 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77960-foto-08248-54-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com Can Falgar. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 77961 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-1 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització successiva de l'espai a l'entorn de la sagrera poden haver malmès o destruït les restes. | En motiu de les obres que es van realitzar a la rectoria, van aparèixer diversos fragments de tègula romana, sense que es trobés cap estructura. L''entorn immediat de l'església ha quedat ocupat per diverses cases construïdes en època moderna, pel que no s'hi poden observar restes arqueològiques superficials. | 08248-55 | Entorn de l'església de Santa Eulàlia | Va ser descobert l'any 1974 per Josep Estrada i Joan Iglesias. | 41.6559200,2.2238300 | 435374 | 4611866 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77961-foto-08248-55-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77962 | Jaciment de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-cristofol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Podria haver quedat malmès en les intervencions que s'han fet en aquest indret. | A la zona compresa entre l'ermita de Sant Cristòfol i els camps de Can Rof s'hi va localitzar material en superfície datable entre els períodes ibèric i romà. El material, trobat de forma molt dispersa davant de la capella, consistia en fragments de tègula, àmfora i terrissa comuna romana, sense estructures associades. | 08248-56 | Ermita de Sant Cristòfol | Va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6370700,2.2440800 | 437042 | 4609758 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77962-foto-08248-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77963 | Jaciment de Sant Simple | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-simple | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria estar destruït o colgat de terra. | Tenim notícies que a l'entorn de l'ermita de Sant Simple, al camí veïnal que va de la Sagrera a Can Vendrell, s'hi van localitzar fragments de ceràmica romana, entre la que hi havia tègula, imbrex, dòlium, parets fines amb decoració de barbotina, terrissa ibèrica a torn, escòries i claus de ferro. Uns anys més tard, a la part de l'alzinar que quedà tallat per nous camins, s'hi van localitzar restes de parets, a més de fragments d'estuc puntats de vermell. Fa uns anys, l'entorn de l'ermita va ser modificat, de manera que el torrent que l'envoltava es va reomplir de terra i es van eliminar els pendents. Aquesta obra es va fer sense seguiment arqueològic, pel que desconeixem si es van destruir les restes o simplement van quedar colgades de terra. | 08248-57 | Ermita de Sant Simple | El jaciment va ser documentat l'any 1951 per Josep Estrada. | 41.6444600,2.2152400 | 434647 | 4610600 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77963-foto-08248-57-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77964 | Serra Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-granada | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al camí de la Serra Granada, prop de la seva confluència amb el camí de Can Tabaquet, s'hi va localitzar material en superfície datable del període romà. Es tracta de fragments rodats de tègula i ceràmica comuna romana, trobats a ambdós costats del camí. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va constatar la presència de material en superfície. | 08248-58 | Camí de la Serra Granada | 41.6399900,2.2236600 | 435344 | 4610097 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77964-foto-08248-58-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77965 | Serrat del Cucut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-cucut | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Podria haver quedat destruït o malmès per les intervencions que s'han fet en aquest indret. | Al sector proper a la font de Sant Jaume s'hi van localitzar material en superfície datable del període ibèric-romà, consistent en ceràmica ibèrica a torn i tègula romana. La zona ha estat urbanitzada i actualment no s'observa material en superfície. | 08248-59 | Barri de la Font d'Abril | El jaciment va ser documentat l'any 1947 per Josep Estrada. | 41.6414200,2.2023700 | 433572 | 4610272 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77965-foto-08248-59-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77966 | La Sorrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sorrera | BOSCH, J.; VILA, L.; ALACAMBRA, P. (1985). 'Les comunitats del Neolític final- Calcolític i Edat del Bronze', Els orígens del Vallès Oriental: introducció a l'arqueologia de la comarca. Granollers: Museu de Granollers. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -1800-1500 | Ha estat destruït pels rebaixos de terra que s'hi han fet. | A la sorrera que hi ha entre el barri de la Campinya i el càmping l'Esplanada, hi va quedar al descobert un nivell arqueològic amb molts carbons, fragments de ceràmica, sílex i fauna abundant. El jaciment ha estat destruït sense seguiment arqueològic pels rebaixos de terra que s'han fet per a extreure sorres i graves. | 08248-60 | Entre els barris de Bonaire i la Campinya | 41.6512800,2.2361800 | 436398 | 4611341 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77966-foto-08248-60-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77967 | Turó de Can Pa-i-aigua I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-i | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -X / -IV | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de ceràmica hallstàtica, un dels quals es correspon amb una tapadora amb dibuixos acanalats entrecreuats. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni estructures construïdes. | 08248-61 | Peces de Can Cabot | El jaciment va ser documentat l'any 1955 per Josep Estrada. | 41.6325900,2.2062800 | 433889 | 4609289 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77967-foto-08248-61-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 79 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77968 | Turó de Can Pa-i-aigua II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-pa-i-aigua-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Tot i que no s'observa material en superfície, les tasques agrícoles no semblen haver malmès el subsòl. | En un camp a migdia del turó de Can Pa-i-aigua, prop de la carretera de Ca l'Artigues, s'hi van localitzar fragments de tègula, dòlium i part d'una mola circular de basalt. El propietari del terreny, el Sr. Dantí va trobar-hi un pes de teler. | 08248-62 | Peces de Can Cabot | 41.6328400,2.2062300 | 433885 | 4609316 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77968-foto-08248-62-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77969 | Les Vinyes d'en Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-den-colom | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Es troba destruït. | Tenim notícies que en un camp que hi ha al nord del barri de la Sagrera s'hi va localitzar una sitja i un lloc d'enterrament de cronologia desconeguda. L'arqueòloga Elisabet Huntingford va identificar la sitja i a pocs metres una fossa d'enterrament, amb vuit esquelets humans superposats. A la sitja hi havia abundant material, mentre que a la fossa hi havia vuit fragments de molí barquiforme i pla, a més de petits fragments de ceràmica a mà. Algunes hipòtesis apunten que no es tractava d'una sitja, sinó d'una fossa de cronologia indeterminada, ja que la terrissa provenia de la terra que la colgava. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no s'observaren les restes ni material en superfície. | 08248-63 | Al nord del barri de la Sagrera | 41.6564900,2.2223100 | 435248 | 4611930 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 77970 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-8 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. DANTÍ, J.; GALOBART, L.; RUIZ I CALONJA, J. (1995). La Vall del Tenes: Natura, Passat i Present d'un Racó del Vallès. Santa Eulàlia de Ronçana: Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | La Casa de la Vila és un edifici construït durant el primer terç del segle XX segons un estil eclèctic. Durant la segona meitat del segle XX ha estat ampliat i reformat en diverses ocasions. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per l'eix central, amb una entrada coberta suportada per dues columnes amb el fust llis. El pis s'obre amb dos finestrals d'arc carpanell arrebossat amb la clau decorada, que tenen sortida a un balcó corregut delimitat amb balustrada i suportat per mènsules decorades. A la part superior de la façana, entre les dues finestres, hi ha un relleu amb l'escut de la població. Als eixos laterals les obertures són d'arc carpanell arrebossat. El frontis queda rematat per un capcer esglaonat intercalat entre barana de balustrada. A la resta de façanes les obertures són totes de factura moderna, d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs es manté arrebossat. A l'interior de l'edifici, l'escala central que permet accedir al pis està il·luminada amb llum zenital. | 08248-64 | Ctra. de la Sagrera, 3 | Des de la dissolució del consell de la Baronia de Montbui, la casa del Comú de Santa Eulàlia es va situar en diversos llocs, com el desaparegut Casalot o ca l'Elies. L'edifici de l'Ajuntament nou va començar a construir-se l'any 1927 en un terreny cedit per Lluís Barbany, i no quedà enllestit fins a l'any següent. Posteriorment, als anys 1960 i 1980 va restaurar-se i ampliar-se. La plaça no s'urbanitzaria fins a l'any 1967. | 41.6523100,2.2291900 | 435817 | 4611461 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77970-foto-08248-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Joan Serra i de Martínez | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77971 | Ca l'Alonso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalonso | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Alonso és una masia del segle XIX que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures han estat reformades i són totes amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A les façanes de garbí i mestral s'hi han adossat porxos amb embigats de fusta i cobertes de teula. El tractament dels murs és la pedra vista. És un edifici de planta | 08248-65 | Camí de la Serra | La primera notícia que tenim de la masia de Ca l'Alonso és de l'any 1861, quan pertanyia a Josep Barbany. La seva filla Marianna va casar-se amb un tal Baltasar Alonso, que acabaria donant nom a la casa. Més endavant, la masia va passar per diverses mans. | 41.6381300,2.2247000 | 435429 | 4609890 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77971-foto-08248-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77972 | Ca l'Artiguetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartiguetes | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (1999). 'Cases que tenen història: Ca l'Artiguetes', Anuari Local, núm. 37. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XVIII | Part de la coberta i de l'estructura interior s'ha enderrocat. | Ca l'Artiguetes és una masia del segle XVI construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies, consolidada en successives reformes dels segles XVII i XVIII. Durant el segle XIX s'hi va construir un cobert, un safareig amb bassa i el pou. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics d'obertures, dels quals el central presenta el portal d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha un altre portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que conduïa a l'estable. A l'altre costat té una finestra d'arc pla arrebossat. El pis s'obre amb tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb una petita incisió conopial i ampit motllurat. Una finestra d'aquestes característiques es repeteix al pis de la façana de ponent. La pràctica totalitat de les façanes laterals i posterior està coberta de vegetació, entre la que s'observa que la façana posterior està parcialment reconstruïda amb maó de xunt. El parament dels murs és de pedra i argamassa a la base i d'encofrat de tàpia i tovot, que està revestit amb morter de calç força deteriorat. A l'interior de la masia s'observa que mantenia la distribució clàssica, on l'espai de l'entrada actua com a distribuïdor de les estances. A la dreta hi havia la cuina, que ha quedat tapada per l'enderroc del pis superior. La part esquerra estava habilitada com a estable, del qual en queden les menjadores. Els sostres queden sostinguts amb bigues de fusta, que a l'estable presenten mènsules de pedra intercalades que haurien suportat un embigat anterior. Al fons de l'entrada ascendeix una escala de pedra que conduïa al pis, al qual no s'hi pot accedir a causa del seu enderroc. A pocs metres en direcció garbí hi ha un cobert agrícola de planta rectangular i coberta a dos vessants, que s'obre amb un gran portal d'arc carpanell ceràmic. | 08248-66 | Camí de ca l'Artiguetes | La masia de Ca l'Artiguetes va ser construïda durant el segle XVI per Antoni Artigues, fill de la pairalia de Ca l'Artigues de Lliçà. Per diferenciar-la de la mateixa, des dels seus orígens va passar a ser coneguda com Ca l'Artigues de la Vall. Des d'aleshores, alguns membres de la casa van exercir càrrecs destacats dins del govern de la baronia de Montbui. Durant la segona meitat del segle XVIII l'hereu de la casa, Francesc Artigues, va casar-se amb l'Elisabet Germà, del mas Sentmenat de Caldes. La seva filla i pubilla Maria Artigues va casar-se amb Francesc Duran a principi del segle XIX, fill del mas Duran de Palau Solità, pel que els propietaris van deixar de cognomenar-se Artigues. L'any 1832 l'hereu Jaume Duran i Artigues va casar-se amb la Tomassa de Xammar i Màrgens, filla de la pairalia de l'Ametlla. A finals del segle XIX, Joan Duran i de Xammar es va casar amb la Rosa Unyó de Ca l'Unyó, a la que va quedar assimilada després que morissin sense descendència. Des d'aquest moment, la casa va esdevenir una masoveria, ocupada per la família Barnils. Després que aquests van marxar, la casa ha quedat deshabitada. | 41.6486800,2.1905900 | 432599 | 4611087 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77972-foto-08248-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77973 | Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenrico | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Ca l'Enricó és una casa de pagès de petites dimensions construïda durant la primera meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; a la planta baixa trobem el portal d'accés d'arc de mig punt ceràmic i un portal més gran d'arc escarser arrebossat que conduïa a les corts. Al primer pis hi ha dues petites obertures d'arc pla arrebossat, una d'elles amb ampit motllurat de pedra. Les finestres de les façanes laterals i posterior són de petites dimensions d'arc pla arrebossat, excepte les dues de pedra carejada de la façana de gregal. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. En una de les toves del paviment interior hi ha escrit l'any '1830'. | 08248-67 | Camí de Ca l'Enricó | La masia de Ca l'Enricó pertanyia a Pau Molins l'any 1861. El seu fill Pere la va vendre a Jaume Bellavista a la dècada de 1880. Actualment hi resideixen els seus descendents. | 41.6575700,2.2229900 | 435306 | 4612049 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77973-foto-08248-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77974 | Ca l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespelt | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Ca l'Espelt és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons cinc eixos simètrics d'obertures, totes elles ceràmiques. A la resta de façanes hi ha poques obertures, de les mateixes característiques. La façana posterior ha quedat tapada per un cos de maó de construcció moderna. Els nivells de forjats i les cantonades estan acabats amb maó, que ressalta sobre la pedra lligada amb argamassa de les façanes. El ràfec amb voladís està acabat amb cabirons. | 08248-68 | Camí del Molí | Va ser construïda per la família Espel a principi del segle XX. | 41.6376500,2.2375200 | 436496 | 4609827 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77974-foto-08248-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77975 | Ca l'Unyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lunyo | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1977). 'Cases que tenen història: Can Uñó', Anuari Local, núm. 15. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada i per la falta de manteniment. | Ca l'Unyó és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una estructura anterior. Entre finals del segle XIX i principi del XX s'hi va afegir un gran volum perpendicular que complementava les funcions d'habitatge i agrícoles. Durant la segona meitat del segle XX es va construir un habitatge davant la masia, passant a complir les funcions de magatzem. La masia es composa de tres volums paral·lels que es desenvolupen de nord a sud, seguint el traçat de la carretera que discorre per ponent. El volum principal està situat a tramuntana, és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla. El portal i una finestra del pis són de pedra carejada, les altres dues finestres són arrebossades. A la part superior de la façana hi ha pintat un rellotge de sol inscrit: 'J 1942 U'. La façana de llevant presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, així com dues finestres al pis d'arc pla de pedra carejada i ampit motllurat. A la façana de tramuntana s'hi adossa un petit cobert d'un sol nivell d'alçat. A l'extrem de ponent d'aquest hi ha adossat el segon volum de forma perpendicular, de manera que les respectives façanes formen una 'L'. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan agrupades a l'extrem de gregal de la façana, amb el portal d'accés d'arc carpanell arrebossat. Les finestres del pis són d'arc pla arrebossat i les golfes s'obren amb una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. El pòrtic central és de majors dimensions i conserva la biga que fixava la corriola a la part superior. El pis comunicava amb el volum principal, mentre la planta baixa i les golfes tenien un ús agrícola. Seguint aquest volum en direcció migdia hi ha diversos cossos d'un i dos nivells d'alçat que també havien tingut un ús agrícola. El revestiment dels murs dels diferents volums es manté arrebossat amb morter de calç. A l'altre costat del barri que tanca la masia, hi ha un edifici que es correspon amb una lleteria, negoci familiar implantat durant el segle XX que no va prosperar. Presenta dos nivells situats en cotes diferents, pel que la part superior està alineada amb la carretera. Aquí hi ha tres grans obertures d'arc escarser arrebossat. En la seva proximitat hi ha les restes d'una antiga premsa de vi. Al rec que transcorre a llevant de la casa també s'hi conserven les restes del safareig, en mal estat de conservació i tapat de vegetació. | 08248-69 | Ctra. de Parets a Bigues | L'antiga denominació de Ca l'Unyó era mas Ratera, documentat a la zona des del segle XVI (CANTARELL, C.; CIURANS, X., 2010: 22). Uns anys més tard, la família Ratera va emparentar amb els Unyó, el nom dels quals s'ha mantingut a la casa fins als nostres dies i els seus propietaris en són descendents. Durant el segle XVII, posseïa el mas Pere Pau Unyó, qui era un prohom del Consell de la Baronia de Montbui. Entre la segona meitat del segle XIX i principi del XX, Genís Unyó primer i el seu fill Josep després van adquirir noves terres, entre les quals contem el mas Sora de la Roca del Vallès a través del casament de Josep amb la seva cosina Teresa Calderó. Ja al segle XX va passar a formar part del patrimoni familiar la masia de Ca n'Artiguetes. Entre els anys 1916 i 1917 Josep Unyó va ser l'alcalde de Santa Eulàlia. | 41.6638300,2.2287300 | 435790 | 4612740 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77975-foto-08248-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77976 | Can Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnils | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Barnils és una masia construïda al segle XIX, a la qual s'hi va adossar una casa durant el primer terç del segle XX. Al voltant d'aquest període es van construir dos volums més que tenien un ús agrícola. El volum principal és un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, llevat dels portals dels eixos dels extrems que són d'arc rebaixat i carpanell. Els finestrals del pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. A nivell de forjat del segon pis hi ha una motllura horitzontal, que aporta horitzontalitat a l'edifici. Al centre de la façana hi ha pintat un rellotge de sol força desdibuixat. El ràfec està acabat amb una cornisa dentada. Entre les façanes de ponent i tramuntana s'obre una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic amb impostes i barana de balustrada. Sobre d'aquesta hi ha un tram de mur fet posteriorment, que presenta maó vist. A la façana de llevant s'hi adossa un volum de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat i a la part superior presenta un motiu decoratiu pintat: 'CASA / JAUME BARNILS/ ANY 1935'. El parament dels murs és de paredat comú, que és vist en totes les façanes llevat de la principal, que està arrebossada amb morter de calç. Els dos volums queden tancats a la part posterior per un baluard que engloba un camp d'horta. A mestral i a ponent de la masia hi ha dos volums aïllats que es destinaven a un ús agrícola. Consten de planta baixa i pis i les obertures són d'arc pla ceràmic. El tractament dels murs és com al volum principal, de paredat comú vist. Davant la façana principal s'hi conserva l'antic pou circular i el safareig, en estat ruïnós. | 08248-70 | Camí antic de Granollers | Els Barnils eren una família de constructors que va instal·lar-se a Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, en aquesta masia que es feren a peu del camí vell de Granollers. Els fills hereus de la casa van seguir exercint l'ofici, en obres entre les que trobem l'església parroquial de Santa Eulàlia. Durant el primer terç del segle XX, un fill de la casa va fer-s'hi una casa annexa, tal i com consta en l'inscripció de la façana. No obstant, amb els anys aquesta seria coneguda com Can Jaume Trias. | 41.6354600,2.2449400 | 437112 | 4609578 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77976-foto-08248-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77977 | Aqüeducte del rec de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-rec-de-can-font | XIX | Està cobert de vegetació. | Al torrent de Can Font s'hi conserva un petit aqüeducte que conduïa l'aigua del rec de la masia de Can Font. És una construcció d'un sol ull, obert en arc de mig punt. És fet de pedra i es troba arrebossat amb morter de calç. La vegetació que el cobreix no permet definir-ne les característiques. Seguint l'aqüeducte s'observen les restes del rec, que va ser destruït quan es va obrir un camí per a la construcció de la xarxa de clavegueram. | 08248-71 | Torrent de Can Font | 41.6418000,2.2450800 | 437130 | 4610282 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77977-foto-08248-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 77978 | Roure de Can Maspons del Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-maspons-del-rieral | XIX | Malgrat presenti un bon estat de conservació, la part inferior de l'escorça està malmesa perquè s'hi va fer una foguera al costat. També fruit d'una bretolada, s'hi van fer pintades. | El roure de Can Maspons està situat en un camp d'avellaners a ponent de la masia de Can Maspons. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les dues besses que presenta i les seves dimensions. El tronc té un perímetre d'uns tres metres i té una brancada molt voluminosa, que assoleix uns 25 metres de diàmetre i que arriba fins a una alçada propera als 15 metres. | 08248-72 | Avellaners de Can Maspons del Rieral | 41.6379700,2.2496300 | 437505 | 4609854 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77978-foto-08248-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Fa pocs anys els propietaris van amuntegar terra al seu voltant per tal de protegir-lo de les bretolades. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77979 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | Can Benet és una masia de dues crugies construïda al segle XIX i que va ampliar-se amb sengles crugies laterals a principi del segle XX. Actualment es troba en procés de restauració i s'ha aixecat un volum posterior on hi havia l'antic cobert. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'arc escarser arrebossat i les finestres d'arc pla arrebossat han estat substituïts en la darrera reforma per un portal d'arc de mig punt i finestres d'arc pla, que imiten la pedra carejada. A cada costat del portal s'hi conserven dues petites obertures d'arc pla de pedra tosca. Les golfes presenten tres petits pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. Davant de la façana lateral de migdia, on s'hi ha obert una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, hi ha l'antic pou de la casa, cobert amb volta esfèrica de maó. El volum posterior, de mateixa alçada que el principal, s'obre amb grans finestrals d'arc escarser ceràmic de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat amb pòrtland, llevat de la part del sòcol i els angles cantoners que estan repicats ensenyant la pedra vista. | 08248-73 | Camí de la Serra | La masia rep el nom d'un tal Benet Ciurans, que és probable que fes construir la casa durant la primera meitat del segle XIX. En no tenir descendència l'hereu, la casa passà a la seva filla Rosa, qui es casà amb un tal Girbau. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6406100,2.2228100 | 435274 | 4610167 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77979-foto-08248-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77980 | Can Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruno | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Bruno és una casa de pagès construïda durant la segona meitat del segle XIX. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer de perfil mixtilini resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol i s'hi fixa la corriola. A la façana de ponent hi ha adossat un cobert d'un sol nivell d'alçat que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra. Davant de la casa hi ha una gran era encaironada i una bassa coetània a la construcció de la casa. | 08248-74 | Camí del Gual | El nom de la casa prové d'un tal Bruno Gubern, que van residir-hi des de principi del segle XX. El seu fill, Enric Gubern, va ser alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana entre els anys 1923 i 1924. | 41.6382900,2.2377300 | 436514 | 4609898 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77980-foto-08248-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77981 | Rec de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-dalt-0 | VALLICROSA, J., dir. (2000). 'La comunitat de regants de Santa Eulàlia de Ronçana', Ronçana, núm. 202. Santa Eulàlia de Ronçana: Parròquia de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIII-XX | El rec de Dalt és una sèquia que antigament havia proveït d'aigua els molins medievals construïts a la riba dreta del riu Tenes. Al llarg de la seva existència, el traçat del ramal principal del rec ha variat en diverses ocasions. Està excavat al sòl i té una amplada variable, d'un metre aproximadament. Des del seu naixement a la resclosa del molí de Can Barri, transcorre sota el pont de Ca l'Unyó, passant per llevant d'aquesta casa i segueix paral·lel a la carretera en direcció sud. A l'alçada del molí d'en Barbany passava per la seva bassa, avui desapareguda, i fa el salt d'aigua que antigament havia accionat el molí. El següent tram creua sota la carretera i passa pel torrent de l'Areny sobre un aqüeducte, des d'on està soterrat i torna a creuar la carretera. A partir d'aquí, el rec antic amplia d'aigua el molí de la Casa Vella i desguassava pel seu costat de llevant, passant per ponent de Can Ferrarons fins a la bassa del molí d'en Burch. Des d'aquí hem de suposar que es reprenia el rec, suposem que coincidint amb el rec de Baix o del molí d'en Vendrell. Des de la bassa d'aquest darrer, el rec omplia la bassa del molí de Can Sabater. Seguint d'aquest, anava fins al molí d'en Comas de Lliçà, des d'on regava els camps de cultiu. Actualment, després de creuar l'Areny i la carretera, el rec transcorre paral·lel a aquesta, passant soterrat sota les cases del Rieral, fins a morir a la bassa de Can Falgar. Actualment ja no abasteix a cap molí, sinó que s'utilitza per al rec. | 08248-75 | Des del pont de Ca l'Unyó fins a la bassa de Can Falgar | Els orígens del rec de Dalt els hem de situar en el període medieval, ja que aleshores ja proveïa d'aigua els molins d'en Barbany (actual Casa Vella), d'en Burch, d'en Vendrell, de Can Sabater i d'en Comas (a Lliçà). Durant el segle XVIII, en passar a portar aigua al nou molí d'en Barbany, el seu recorregut va ser desviat perquè no passés per la Casa Vella. Durant la dècada de 1920 es va constituir la Comunitat de Regants del rec del molí d'en Barbany, que s'encarregaria de la gestió de l'aigua que fins aleshores havia estat motiu de tantes disputes. | 41.6349100,2.2324700 | 436073 | 4609526 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77981-foto-08248-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com el rec del molí d'en Barbany. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77982 | Capella de la Immaculada de Can Brustenga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-de-can-brustenga | CLARET, J. (1968). 'Cases que tenen història: Can Brustenga', Anuari Local, núm. 6. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | En el recinte de la masia de Can Brustenga hi ha una petita capella d'estil eclèctic construïda durant la segona meitat del segle XIX. L'edifici està situat dins del baluard de la masia de Can Brustenga. És d'una sola nau rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de canó que cobreix la nau consta de dos arcs de diafragma, a l'arrencada dels quals hi ha un petit frontó semicircular amb angelets esculpits en alt relleu. La volta està decorada amb un enteixinat de cassetons amb motllures daurades, que guarda certa reminiscència amb l'arquitectura renaixentista italiana. La part de l'absis està definida per una fornícula custodiada per columnes, on també hi ha abundant decoració de frisos i motllures daurades. Dins de la fornícula hi ha una imatge de la Immaculada de talla de fusta, que prové d'un dels xiprers que presidia l'entrada del mas. Sota la imatge hi ha l'altar, on hi ha pintada la creu de Santa Eulàlia. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada sobre el portal, sota la qual hi ha pintada la inscripció: 'FRANCISCO BRUSTENGA 1848'. La porta de la capella és d'arc pla arrebossat i està oberta dins la volta que cobreix l'entrada al mas. Consta d'un campanar d'espadanya d'un sol ull que enllaça amb la balustrada de la terrassa que envolta el mas. A l'interior es conserven les pintures del segle XIX, mentre que el tractament exterior és arrebossat amb morter de calç. | 08248-76 | Can Brustenga, s/n | Com era habitual en els masos acomodats a partir del segle XVII, la família va obtenir a mitjans del segle XIX el permís per a la construcció d'una capella pròpia, coincidint amb la modernització del mas. Els Brustenga ja disposaven d'un banc reservat en un lloc privilegiat de l'església parroquial, però la nova capella suposava un nou signe de distinció social. Va ser en Francisco Brustenga el principal artífex de la construcció de la capella i la reforma senyorial del mas. La capella va consagrar-se el dia 10 de juliol de 1851 pel bisbe de Barcelona, Josep Domènech. Des de fa anys, només s'hi celebra missa el dia de la Immaculada, 8 de desembre, quan s'hi aplega gran part de la família, s'hi canten els goigs seguit d'un àpat familiar. | 41.6430800,2.2303000 | 435900 | 4610435 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77982-foto-08248-76-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77983 | Molí d'en Burch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-burch | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1993). 'Cases que tenen història: Can Sebastià. Els Prims i el Prim', Anuari Local, núm. 31. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | El molí d'en Burch és edifici d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. El vestigi més evident que es conserva de la construcció primitiva és l'antiga bassa amb paraments d'opus spicatum, sobre la qual es van bastir diverses dependències. Durant la segona meitat del segle XIX, el molí va dividir-se en dos habitatges independents, Can Burch i Ca l'Arcís, pel que va deixar de funcionar com a tal. És un edifici de planta irregular que està constituït per diversos volums superposats. El volum principal té forma de 'L', consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A causa de les successives reformes que ha patit i a la seva divisió en dos habitatges està molt desfigurat, tot i que presenten un frontis unificat. Té diverses obertures disposades de forma aleatòria, unes d'arc pla arrebossat i les altres de pedra carejada. És de destacar el portal de pedra amb incisió conopial que hi ha a la part esquerra, que sembla correspondre's a una finestra procedent d'un altre pany de paret. Al voltant del segle XIX, quan es va dividir la construcció, es va afegir un cos a l'extrem de ponent per tal de poder-hi accedir, d'arc rebaixat ceràmic. Paral·lelament, es va adossar un cos a la part posterior i es va fer la pallissa a mestral, construïts sobre l'antiga bassa del molí. El primer cos presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. Les finestres són d'arc pla ceràmic. Durant la segona meitat del segle XX, la pallissa es va reformar com un nou volum, també de dos nivells d'alçat. A banda del tram de bassa que s'observa a la base d'aquest cos, es conserva en bon estat el seu mur de tramuntana, construït en opus spicatum i reforçat per nombrosos contraforts. El costat que es correspon a Ca l'Arcís ha estat notablement reformat fa pocs anys, sense que s'hagin mantingut les característiques tipològiques de l'edifici i ampliant-se vers a llevant. El costat de Can Burch, en canvi, manté elements com l'espai on presumiblement hi havia el carcabà, la xemeneia, bigues, paviments, etc. | 08248-77 | Camí del Gual | El molí d'en Burch ha estat identificat com l'antic molí de la Bastida, documentat des del segle XV. És probable que el molí d'en Bastida s'hagués anomenat anteriorment molí d'en Serra. A mitjans del segle XVI ja hi consten els Burch com a moliners. Durant la segona meitat del segle XVIII, el molí estava en mans de Tomàs Prims, els descendents del qual van vendre'n primer una meitat a Francesc Farrés i després l'altra a Isidre Prim. La vídua d'aquest darrer va casar-se amb Narcís Vila, que donar el nom de Cal Narcís o Arcís amb què encara avui es coneix la casa. Can Burch va ser restaurada entre els anys 1988 i 1992, mentre que Ca l'Arcís ho ha estat recentment. | 41.6403600,2.2368800 | 436445 | 4610128 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77983-foto-08248-77-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77986 | Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1973). 'Cases que tenen història: Can Cabot de la Vall', Anuari Local, núm. 11. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Cabot és una casa de poble construïda a cavall dels segles XIX i XX sota la influència de l'estil arquitectònic colonial, visible especialment en els seus espais interiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla resseguides per una motllura. El finestral central del pis té sortida a un balcó de baranes forjades, de les mateixes característiques que les que protegeixen la resta de les finestres. L'edifici queda rematat per una cornisa on hi ha la ventilació de la coberta. La resta de façanes presenta les obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. A la façana posterior hi ha adossat un cos d'un sol nivell d'alçat habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al costat llevant hi ha adossat un cos perpendicular d'un nivell, que s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics de mig punt i queda rematat amb una barana de balustrada ceràmica. A llevant del mateix s'hi ha construït un volum modern. Entre el volum principal i l'anterior hi ha un pati frontal tancat per un mur d'obra amb pilars ceràmics i capitells piramidals. A l'interior s'hi conserva la distribució característica d'una casa senyorial de l'època, amb una gran escala noble que condueix a les estances del pis. Aquí els sostres conserven les motllures amb decoració vegetal. | 08248-80 | C. del Mestre Joan Batlle, 2 | La casa de Can Cabot va ser construïda per la vídua de Jaume Cabot, el darrer membre de la família que va residir a Can Cabot de la Vall. Després que ell morís sense descendència, Josefa Matalonga va heretar les seves propietats i va passar uns anys a Can Puig de la Vall, on li van habilitar un pis. Poc temps més tard, es va fer construir la casa a la Sagrera, on va contractar com a mosso a Pere Cabot, que casualment portava el cognom del seu difunt espòs. També va contractar a a Rosa Dalgé (la neboda dels masovers de Can Calet, una de les masies que posseïa) per al servei, amb qui aviat en Pere es casaria. La senyora Josefa va accedir a allotjar la família a casa seva. En morir va cedir-los la casa i els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6553800,2.2229900 | 435304 | 4611806 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77986-foto-08248-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77988 | Can Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Carreter és una masia de petites dimensions que va construir-se entorn el segle XIX. La casa ha tingut un creixement vers a ponent amb diversos cossos de dos i un nivell d'alçat. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser arrebossat i es troba descentrat en un extrem del frontis. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, amb un finestral amb sortida a un balcó a nivell del primer pis. Al costat de ponent hi ha adossat un volum de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat per ponent. A la cara de migdia presenta una finestra ceràmica per nivell, la del pis d'arc rebaixat i la superior d'arc de mig punt. Seguint aquest cos n'hi ha dos més enretirats de la línia de la façana, el primer de dos nivells i el segon d'un. La façana de llevant del volum principal està reforçada amb tres contraforts. El tractament exterior del frontis és arrebossat amb pòrtland, on s'han deixat vistos els còdols que configuren el mur, mentre que la resta de façanes estan arrebossades. | 08248-82 | Camí del Molí | El motiu de la masia el trobem en un antic propietari d'ofici carreter, anomenat Isidre Sampere. Sabem que durant la segona meitat del segle XIX ja vivia a la casa i que el seu fill Fèlix va seguir fent l'ofici del pare. La família Sampere va deixar la casa durant el primer terç del segle XX i se'n van fer una de nova prop de Can Sabater, que avui encara coneixem com Can Sampere. Des d'aleshores, la masia de Can Carreter ha canviat de mans en diverses ocasions. | 41.6378400,2.2369700 | 436450 | 4609848 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77988-foto-08248-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77989 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1987). 'Cases que tenen història: La Sagrera creixeria...', Anuari Local, núm. 25. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Can Cases és una masia de finals del segle XVII que va consolidar-se com una casa de tres crugies vers el segle XVIII. Durant la segona meitat del segle XX s'ha reformat la part posterior com un segon habitatge. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, entre els que s'intercalen dues petites finestres d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres també són d'arc pla de pedra carejada, algunes de factura moderna, mentre el portal d'accés és d'arc de mig punt ceràmic. A les façanes laterals s'hi han adossat petits cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. D'altra banda, la part posterior s'ha reformat habilitant un accés amb una porta de mig punt situada al primer pis, a la qual s'accedeix a través d'unes escales d'obra exteriors. A cada costat també s'ha afegit una finestra d'arc pla de pedra tosca. A la façana de migdia i ponent el revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, mentre la resta presenta la pedra vista. Davant de la casa hi ha el pou antic i el safareig. | 08248-83 | C. de la Mare de Déu del Pilar | La primera notícia que tenim del nom Cases a la zona de la Sagrera és de l'any 1739, en que està documentat un tal Pau Cases. Tanmateix, des de la segona meitat del segle XVII, hi ha constància que l'any 1676 els germans Joan Pau i Josep Feu de la Codina havien establert una peça de terra a Gabriel Francàs perquè s'hi fes una casa, cosa que devia fer els anys posteriors. Els Casas van pagar un cens al mas Feu de la Codina fins a mitjans del segle XIX, en què Isidre va redimir-lo. El nom Cases es va succeir entre els seus descendents, entre els quals hi ha diversos regidors de l'ajuntament de Santa Eulàlia, fins que quedà com a pubilla Trinitat Cases, casada amb Esteve Vilardebò. Els propietaris actuals són els seus descendents. | 41.6555800,2.2265000 | 435596 | 4611826 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77989-foto-08248-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77990 | Can Corder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corder-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1994). 'Cases que tenen història: Can Corder', Anuari Local, núm. 32. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Can Corder és una masia del segle XVI que va consolidar-se a mitjans del segle XVIII. Originàriament, és probable que constituïssin una única casa amb Ca la Pujala, a la qual es troba adossada. Durant la segona meitat del segle XX ha estat reformada i s'hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies, adossat a llevant de Ca la Pujala. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes elles d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal. Aquest és d'arc escarser de pedra i té la clau tallada amb les eines de ferrer i l'any '1758', que indiquen l'antic ofici que s'exercia en aquesta casa. La façana de llevant presenta un cos modern adossat, de dos nivells d'alçat i coberta plana habilitada com a terrassa. La façana posterior té diverses obertures disposades de forma aleatòria, algunes d'arc pla de pedra carejada i d'altres d'arc pla arrebossat de factura moderna. També hi ha un portal, d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra. Els murs exteriors estan revestits amb morter. Davant la casa hi ha una gran era encaironada, i al costat de ponent transcorre el rec del molí d'en Vendrell, a redós del qual es va construir l'antic safareig de la casa. | 08248-84 | Camí del Gual | La masia de Can Corder podria correspondre's amb la Ferreria de Baix que està documentada des de principi del segle XVII a la zona del Rieral. La família Torres en va ser la propietària des del segle XVIII, el nom dels quals es va succeir fins a principi del segle XX. Aleshores, la pubilla Maria Torres va casar-se amb Joan Bassa, els descendents dels quals en mantenen la propietat. El nom de la casa sembla indicar que, a part de ferreria, a la casa s'hi exercia l'ofici de corder. | 41.6386100,2.2384200 | 436572 | 4609933 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77990-foto-08248-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77991 | Ca la Pujala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pujala | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XX | Ca la Pujala és una masia del segle XVI consolidada durant el segle XVIII, quan presumiblement va dividir-se per esdevenir una casa independent de Can Corder. Durant el segle XX ha estat notablement reformada, afegint-hi un cos posterior i superior que n'ha alterat la coberta. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, que ha quedat modificat per la incorporació del cos de les golfes, d'un vessant que desaigua a ponent. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat de factura moderna, llevat del portal d'arc rebaixat de pedra. Les obertures de la façana lateral i posterior són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. La façana de ponent presenta una escala exterior que permet accedir directament al pis. La façana principal i lateral estan reforçades amb contraforts. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. L'interior ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge modern, tot i que es conserven elements com l'arc de descàrrega de la caixa d'escala, sota el qual hi ha la part superior d'una arcada de pedra. També s'observa la porta que permetia accedir a la casa des de darrera. | 08248-85 | Camí del Gual | És probable que antigament la masia de Ca la Pujala constituís una única casa amb Can Corder, que podria correspondre's amb la Ferreria de Baix, documentada des de principi del segle XVII. A mitjans del segle XVIII, Francesc Torres tenia dues cases que podrien correspondre a aquesta masia. Tanmateix, veiem que un segle més tard els Torres tenen una sola casa, on poc després aniran a viure: Can Corder. Per la falta de notícies, hem de suposar que des d'aleshores Ca la Pujala va passar per diverses mans. | 41.6385900,2.2383300 | 436564 | 4609931 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77991-foto-08248-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77992 | Can Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVI-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Dalmau és una masia del segle XVIII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior, difícil de determinar a partir de la inspecció exterior. Vers el segle XIX es van afegir sengles cossos laterals en el volum de dues crugies, fins a configurar l'edifici actual. És un edifici de planta irregular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos de llevant es prologa per migdia, pel que sobresurt respecte la línia del frontis. Les obertures de la façana són d'arc pla, de pedra carejada a la planta baixa i arrebossats al pis. A la llinda del portal s'observa, molt desdibuixada, l'inscripció '1788' i una creu intercalada. A l'extrem de ponent, hi ha un altre portal d'arc escarser arrebossat i una finestra d'arc pla arrebossat. Dins d'aquest cos hi ha un forn de pa, que es manifesta exteriorment a ponent amb un petit cos quadrangular. La resta de façanes presenten poques obertures, disposades de forma aleatòria. El revestiment dels murs és arrebossat al frontis, mentre que a la resta presenta la pedra vista. | 08248-86 | Camí de Caldes | El nom Dalmau està documentat a la zona des del segle XVI, de la mà de Pere Dalmau. Des del segle XVIII estan documentats dos masos dits Dalmau, un de Terracine i un de Sant Simplici. El darrer s'ha identificat amb l'actual Can Maset. El mas formava part de la propietat de Can Brustenga, fins que a mitjans del segle XIX Francesc Brustenga el va vendre al calderí Francesc Torres. En l'actualitat pertany als seus descendents, que la mantenen com a masoveria. | 41.6486700,2.2162400 | 434735 | 4611066 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77992-foto-08248-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77993 | Can Falgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falgar | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1976). 'Cases que tenen història: Can Falgar', Anuari Local, núm. 14. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIV-XX | Can Falgar és una masia d'origen baix medieval que durant la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada. A partir de la darrera intervenció practicada, podem constatar que de la casa primitiva pràcticament només se'n conserva l'estructura, ja que ofereix l'aspecte d'una casa de nova construcció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part de ponent del frontis està tapada per un volum de dos nivells d'alçat que s'hi adossa de forma perpendicular. D'aquesta manera, el portal d'accés d'arc de mig punt arrebossat es troba descentrat. Sobre d'aquest hi ha una finestra d'arc pla de factura moderna. Segons un testimoni gràfic de l'any 1976, aquesta finestra era d'arc pla de pedra carejada. La crugia de llevant presentava un portal d'arc rebaixat de pedra, que ha estat substituït per un portal modern. Damunt seu hi havia una finestra gòtica amb permòdols, que s'havia acabat amb una incisió conopial en l'arrebossat de la llinda. En la darrera restauració també ha estat reformada, pel que s'han perdut la tipologia original i en conseqüència un dels pocs elements que permetien determinar l'antiguitat de la casa. Al seu costat hi havia un rellotge de sol datat de l'any 1941, sota el qual s'havia desprès l'arrebossat i es podia veure el parament dels murs a base de tovot. Malauradament, en el moment de restaurar-la, s'ha arrebossat amb estuc modern i s'ha perdut el rellotge. La resta d'obertures de la masia són totes de factura moderna, com també la totalitat de la coberta. El volum perpendicular de ponent té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana i totes les obertures són de ceràmica moderna. Entre aquest i el volum principal formen un pati frontal tancat per una portalada d'arc rebaixat de maó, al costat del qual hi ha adossada una antiga cisterna circular. Al seu davant encara hi ha l'antiga era encaironada. | 08248-87 | Ctra. De Parets a Bigues, km. 9,4 | El nom Falgar el trobem documentat a la zona des del segle XV; es coneix de l'existència d'un tal Bernat Falgar l'any 1414 i de Ramon Falgar com a cap de família dins el Registre de la Baronia de Montbui de l'any 1466. Els Falgar es van succeir al llarg dels segles, entre els que hem de destacar a Joan Pau Falgar, que durant el segle XVII fou un prohom del Consell de la baronia de Montbui. Durant la primera meitat del segle XX, els Falgar van deixar de viure al mas, fins que vers els anys 1920-1930 s'hi van traslladar per alternar-la amb la seva residència de Barcelona. | 41.6340100,2.2317900 | 436015 | 4609427 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77993-foto-08248-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77994 | Can Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueretes | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment. | Can Figueretes és una casa de finals del segle XIX construïda segons la tipologia típica de l'arquitectura popular d'aquest període. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura, excepte el portal d'arc escarser. Les franges motllurades que marquen els nivells dels forjats interiors trenquen la verticalitat de l'edifici i li donen harmonia. L'edifici queda rematat per un capcer apuntat, al centre del qual hi ha pintat un rellotge de sol. Les façanes laterals i posterior presenten poques obertures disposades formant eixos, totes elles d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat de color cru, amb les motllures i cornises pintades de color bru. A les façanes laterals s'hi adossen petits cossos annexes. | 08248-88 | Camí de Can Figueretes | A finals del segle XIX la família Girbau va deixar la masoveria de Can Farell de la Vall i es van fer construir la casa de Can Figueretes en terres de Can Bassa. | 41.6365900,2.2233400 | 435314 | 4609720 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77994-foto-08248-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77995 | Can Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-francesc | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Can Francesc és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia popular predominant a la zona del Rieral, caracteritzada pels murs de paredat i les obertures ceràmiques. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla ceràmic llevat del portal d'arc escarser. El finestral central té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. A la façana posterior la composició de les obertures és la mateixa que al frontis. La resta de façanes té les obertures disposades de forma aleatòria. Els murs no estan revestits, pel que s'observa el parament de paredat comú. | 08248-89 | Ctra. De Parets a Bigues | La casa va ser construïda l'any 1909 per Francesc Dantí, després de fer durant uns anys de masover de diverses cases de la rodalia. El seu fill Lluís va ser nomenat alcalde l'any 1936, però va haver renunciar poc després a causa de les desavinences que tingué amb el Comitè Antifeixista Revolucionari local. | 41.6369200,2.2321600 | 436049 | 4609750 | 1909 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77995-foto-08248-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77996 | Can Fuster Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuster-parera | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Fuster Parera és una masia del segle XVIII que ha estat habilitada com a habitatge modern durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, entorn el qual hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada disposades de forma aleatòria. Al costat de la central veiem pintat un rellotge de sol datat del '1938'. En un extrem de la façana s'hi ha obert modernament una porta de garatge. Les façanes laterals i posterior tenen les obertures d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria, algunes de les quals són de factura moderna. A la cantonada de mestral hi ha un contrafort que reforça l'estructura. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de ponent s'hi ha adossat un cos modern. | 08248-90 | Camí del Cementiri | La primera notícia que tenim de la família Parera es remunta a principi del segle XVIII, de la mà del sastre Bernardí Parera. A partir de la segona meitat d'aquest segle, tots els hereus de la casa van dedicar-se a la fusteria, fins a la segona meitat del segle XIX, quan Jaume Parera consta com a pagès. En no tenir descendència, a la seva mort la casa va ser comprada per Quitèria Barbany i Josep Moret. La seva filla Margarida a ser la pubilla de la casa i es va casar primer amb Pere Iglésias i després de morir aquest amb el seu germà Feliu. Actualment, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6560700,2.2260500 | 435559 | 4611881 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77996-foto-08248-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77997 | Can Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galderic | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Galderic és una masia construïda entre els segles XVIII i XIX en almenys dues etapes constructives, visibles en el canvi de parament de la façana posterior. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, dues de les quals conserven la llinda de fusta. La resta de façanes presenten poques obertures, la major part d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals hi havia hagut dos forns de cocció, dels quals en queden pocs vestigis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat a la façana principal i de restes d'arrebossat i pedra vista la resta. A pocs metres en direcció ponent, a tocar del carrer, encara podem veure l'antic pou de la casa. | 08248-91 | Camí de Salve Regina | A principi del segle XIX, la casa pertanyia a Galdric Gubern, que va acabar donant el nom a la casa. Del seu matrimoni amb la Teresa Prims, van néixer Isidre i Tomàs. Entre finals del segle XIX i principi del XX, van passar a habitar la casa com a masovers Jaume Unyó i Madrona Margó, els descendents dels quals van comprar la casa a finals del segle XX. | 41.6570100,2.2167800 | 434788 | 4611992 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77997-foto-08248-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 77998 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-3 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1988). 'Cases que tenen història: Els Rosàs a la Sagrera. Can Genís', Anuari Local, núm. 26. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XXI | Can Genís és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de fa uns anys s'hi està fent una rehabilitació integral per adaptar-la com a habitatge modern. Al costat de ponent hi ha adossat un volum modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés es troba descentrat en el frontis, i entorn seu s'hi distribueixen diverses obertures de forma aleatòria. Totes elles, així com a la resta de façanes, han estat ampliades i s'han acabat amb pedra moderna. Originalment, la finestra central del pis era d'arc pla de pedra carejada, de la qual s'ha aprofitat la llinda per la finestra del pis. La única finestra original que es conserva la trobem a la façana de ponent, a l'alçada del pis, que és de pedra carejada amb la llinda i els brancals inscrits: '1738', 'GENIS ROSAS' i 'JOAN ROSAS ME FE 1738'. Aquesta finestra només és visible des del balcó de la casa moderna que s'hi ha adossat. El revestiment dels murs ha estat repicat recentment i actualment presenta la pedra vista. En la rehabilitació que s'està fent s'ha suprimit el nivell de les golfes per donar més alçada a les estances del pis. Com a els elements característics s'han mantingut els festejadors de les finestres i les fornícules. Davant la masia s'hi conserva el pou antic. | 08248-92 | C. Sagrera, 3 | La primera notícia documental que tenim de la casa es remunta a principi del segle XVIII, quan un fill de la masia de Rosàs, Genís Rosàs, va instal·lar-se en una casa de la Sagrera fins aleshores coneguda com Can Vidal. En Genís va casar-se amb la Susagna Ferrés i van tenir un fill anomenat Joan, amb qui reformarien la casa en dues ocasions al llarg d'aquest segle. Durant la segona meitat del segle XIX, la família Rosàs va passar per diverses dificultats econòmiques, que amb la mort sobtada del pare Joan mentre batia a l'era de Can Naps, va empitjorar. El seu fill Francesc va fer-se càrrec de la casa i va poder sufragar els deutes que havien acumulat. En l'actualitat, els seus descendents en mantenen la propietat. | 41.6550100,2.2257900 | 435536 | 4611763 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77998-foto-08248-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En el moment de fer l'inventari es trobava en procés de restauració. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 77999 | Can Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granada-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2005). 'Cases que tenen història: Can Granada', Anuari Local, núm. 43. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CLARET, J. (1974). 'Cases que tenen història: Can Granada', Anuari Local, núm. 12. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Can Granada és una masia d'origen medieval sobre la qual es va fer una gran reforma a mitjans del segle XX. En aquesta intervenció es va reconstruir la casa, es van refer tots els interiors, es van obrir i reformar finestres, es va revestir la façana amb còdols i es va afegir una torre de guaita, donant-li així un marcat caràcter historicista. De l'edifici primitiu pràcticament no se n'observen vestigis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'arc de mig punt adovellat i la porta neogòtica de l'extrem de llevant. Al costat d'aquesta s'adossa una torre circular troncocònica oberta amb finestres a mode d'espitlleres i rematada amb merlets. De la façana lateral de ponent en surt un cos perpendicular d'un sol nivell d'alçat, habilitat a la part superior com a terrassa transitable. Des d'aquesta es pot accedir a la casa per la façana de llevant. A ponent també s'han adossat diversos cossos, un dels quals amb terrassa superior tancada amb vidre. Davant la façana posterior, on s'ha obert un gran finestral apuntat, hi ha els coberts i corts de construcció moderna. | 08248-93 | Camí de CanTabaquet | La referència documental més antiga del nom Granada es remunta a l'any 1078, quan consta com una afrontació en el testament que fa un tal Guillem Arnau. Tanmateix, el nom Granada associat a una família no el trobem fins al segle XIV, quan ja trobem documentats a Santa Eulàlia Berenguer i Antic Granada, una descendent dels quals sabem que ja residia al mas Granada a finals del segle XV. Aquesta era Miquela Granada, que tenia el domini útil del mas i havia de pagar els corresponents censos al prior de Sant Miquel del Fai. Tot i que en aquest moment ja s'havien abolit els mals usos gràcies a la Sentència Arbitral de Guadalupe, Miquela havia de pagar el cens anual corresponent. En el fogatge de Santa Eulàlia de l'any 1553 hi consta com a cap de la casa Joan Torra, que probablement s'hauria casat amb una pubilla del mas. Tanmateix, l'any 1584 tornem a trobar una Granada al capdavant de la casa, Montserrat, vidu d'Eulàlia. Malauradament, Montserrat i el seu germà Benet van ser portats a la presó reial a Girona, on el primer va acabar morint després de passar-hi més d'un any. El seu únic fill, Jaume, va passar a ser l'hereu del mas, tot i que per la seva curta edat en van ser procuradors Salvador Vendrell, Francesc Falgar, Benet Burch i Jaume Esmandia. Per sufragar les deutes que havia acumulat el mas davant d'aquests desafortunats successos, els tutors de Jaume van haver de demanar a la cort del batlle de la baronia de Montbui l'autorització per vendre terres de la propietat, que es van fer efectives a la darreria del segle XVI. La mort sobtada de Jaume Granada a principi del segle XVII, amb les deutes que acumulava el mas, van provocar que la seva vídua, Rafaela, vengués la propietat a Antic Valls i Granada, contant amb l'autorització del prior de Sant Miquel del Fai. El mateix Antic va formar part del consell de la baronia de Montbui els anys 1630, 1638 i 1640. Malgrat la venda de diverses peces de terra al llarg del segle XVII, els Valls van seguir acumulant deutes. Durant el segle XVIII els propietaris de la casa van passar a cognominar-se Lluch Vallsgranada, tot i que probablement estaven emparentats amb els Valls. A mitjans del segle XIX, l'hereu de la casa era Francesc Lluch Vallsgranada, que seria tinent d'alcalde de Santa Eulàlia. Malgrat un curt període en què els Lluch van viure a Lliçà d'Amunt, van residir al mas Granada fins a l'any 1954, en què la vídua Josefa Pubill i el seu fill Jaume Lluch van vendre'l a Eduard Tarragona i Josefina Coromina, provinents de Barcelona. En aquest moment van fer una reforma notable a la casa, donant-li així la fesomia actual. Actualment, encara en són els propietaris. | 41.6403100,2.2270300 | 435625 | 4610130 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77999-foto-08248-93-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 116|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78000 | Can Guardià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guardia | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX-XX | Can Guardià és una masia construïda a finals del segle XIX, que s'ha reformat a finals del segle XX per adaptar-la com a habitatge modern. És un edifici de planta rectangular que està adossat a llevant de Can Penedes i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són de pedra de factura moderna; el portal és d'arc de mig punt i la porta del garatge d'arc pla sobre impostes. La façana de llevant i de tramuntana tenen poques obertures disposades de forma aleatòria, totes d'arc pla de pedra sense treballar. Al frontis s'hi ha adossat un porxo sostingut amb pilars de pedra. La façana principal està revestida amb pòrtland, mentre que la resta presenta la pedra vista. | 08248-94 | Camí del Bruguer | Segons fonts orals, aquesta casa va ser adossada a Can Penedes a finals del segle XIX, poc després que aquesta fos construïda. En aquest moment, està documentat que hi vivia en Pau Martí, que feia de guarda jurat. La família Martí va deixar la casa quan se'n van fer una de nova sobre el torrent de Sant Joan. | 41.6566500,2.2113300 | 434334 | 4611956 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78000-foto-08248-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78001 | Can Joanet de l'Auto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-de-lauto | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XX | Està afectada d'humitats | Can Joanet de l'Auto és una casa de poble construïda l'any 1935 sota la influència de l'arquitectura noucentista del moment. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta dues obertures: una gran porta d'arc pla que constitueix l'entrada del garatge, i un finestral d'arc pla emmarcat per una motllura. Aquest té sortida a un balcó de baranes forjades que és sostingut per dues mènsules decoratives. Al coronament de l'edifici hi ha la ventilació sota coberta i diverses cornises dentades i amb decoració vegetal, a més d'un fris amb relleu en espiga. La part superior es remata per un capcer semicircular on hi figura l'any '1935'. A banda i banda hi ha una barana d'obra de formes sinuoses amb gerros als extrems. Les façanes laterals presenten finestres d'arc pla emmarcats amb una motllura al pis, mentre que a les golfes són d'arc primitiu esglaonat. A banda i banda del volum principal s'hi adossa un cos de planta baixa, habilitats a la part superior com a terrasses transitables. El cos de l'esquerra presenta una barana de les mateixes característiques que la del cos principal. Al seu costat hi ha unes escales exteriors d'obra que permeten accedir a la casa pel pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, de color blanc a la plana baixa i de color carbassa al pis, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08248-95 | C. Jaume I | La casa va ser construïda per Joan Rosàs l'any 1935. En ser l'encarregat del transport de persones i del correu del poble fins a Granollers, aviat va ser conegut com en 'Joanet de l'auto'. | 41.6543100,2.2249900 | 435469 | 4611686 | 1935 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78001-foto-08248-95-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78002 | Can Joanet Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joanet-pujades | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Joanet Pujades és una masoveria construïda a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX es van adossar diversos cossos a les façanes laterals i posterior, el més alt dels quals albergava la cisterna de l'aigua. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, d'arc rebaixat arrebossat a la planta baixa i ceràmiques al pis. A la façana de llevant es va afegir un cos d'un sol nivell d'alçat per fer-hi una cuina nova. D'altra banda, a la façana de ponent hi ha adossat un porxo modern amb pilars ceràmics, a la posterior un petit cos de tres nivells d'alçat i un altre d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. | 08248-96 | Camí de Can Joanet | Durant la segona meitat del segle XIX, vivia a la casa un tal Joan Vilardebò i Pujades. Durant el segle XX va ser la masoveria de Can Bachs de l'Ametlla. Aleshores hi vivia Maria Puigdomènech i la seva família, descendents de Joan Vilardebò. Els propietaris actuals la van adquirir a mitjans del segle XX. | 41.6436500,2.2246100 | 435427 | 4610503 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78002-foto-08248-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78003 | Can Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-just-0 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Just és una masia d'una sola crugia construïda el segle XVIII, que va ampliar-se vers els segles XIX i XX amb una nova crugia a ponent i les corts per al bestiar a llevant. L'edifici primigeni és de planta quadrangular, té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i consta de planta baixa i pis. La crugia de ponent també presenta dos nivells d'alçat i té la coberta a un sol vessant que desaigua al lateral, on s'hi ha afegit un cos modern. El cos de llevant es prolonga per migdia i seguint el pendent de la coberta del volum principal. El frontis de la masia s'orienta a migdia i presenta les obertures distribuïdes de forma aleatòria, entre les que destaca el portal d'arc pla arrebossat i una finestra d'arc pla de pedra carejada a nivell del primer pis. Des del portal, s'accedeix en una estança on hi ha l'antiga cuina, amb la llar de foc i el forn de pa. Des d'aquí es pot accedir a la segona crugia, habilitada com a celler, així com a les corts. Al costat de la llar de foc hi ha unes escales de mà de fusta que permeten accedir al nivell superior, on hi ha una estança formulada com una sala, amb festejadors a la finestra inclosos, des d'on es pot accedir a sengles habitacions laterals. A l'escala hi ha gravat l'any '1955', que podria correspondre's amb l'any en què es va pavimentar el nivell, a base de tova. El revestiment exterior de la façana ha estat repicat recentment i presenta la pedra vista. A pocs metres de la casa en direcció a ponent s'hi conserva un pou de pedra de planta circular. | 08248-97 | Camí Vell de Granollers | Els orígens de Can Just els hem de situar a finals del segle XVIII, quan Just Valls va construir-se una casa per aquests verals. Durant el segle XIX la casa pertanyia a la seva néta Agnès Vidal, casada amb Pau Castellà. A principi del segle XX, era propietat de Maria Castellà i Florenci Grau, els descendents dels quals en mantenen la propietat. | 41.6331300,2.2464600 | 437236 | 4609319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78003-foto-08248-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78004 | Can Mataporcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mataporcs | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XX | Can Mataporcs és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Una part del frontis està tapada per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat i coberta a un vessant. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la façana posterior s'hi adossat un cos modern de planta baixa i pis amb la coberta a un vessant. Al costat de llevant del volum principal hi ha un cos annex obert amb un portal d'arc rebaixat de pedra, dins del qual hi ha l'antic trull. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. Davant la casa s'hi conserva part de l'antiga era encaironada. | 08248-98 | C. de la Vinya | L'origen d'aquesta casa el situem a mitjans del segle XVIII, quan els propietaris del Mas Colomer establiren una terra a Francesc Valls perquè s'hi fes una casa. Al cap d'uns anys, la seva filla Margarida va casar-se amb Josep Flaquer, amb qui farien reformes a la casa. El seu nét Josep va ser qui exerciria de matador de porcs, donant el nom amb què es coneix la casa. Els seus descendents van dedicar-se a la pagesia i a fer cistells. Els propietaris actuals en són descendents. | 41.6536800,2.2220700 | 435225 | 4611618 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78004-foto-08248-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78005 | Can Noguera del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-del-pla | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. CIURANS, X. (2003). “Cases que tenen història”, Anuari Local, núm. 41. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII | Can Noguera és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Al segle XIX i XX s'hi van adossar diversos cossos amb funcions agropecuàries. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va afegir el portal adovellat com havia tingut antigament i una de les finestres, provinents del mas Hortjussà de Caldes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, definits pel portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa, i dues finestres d'arc pla de pedra carejada al pis. Les finestres tenen l'intradós i els ampits motllurats, una d'elles amb una creu incisa a la llinda i l'altra inscrita amb l'anagrama IHS i la data: '1607'. Al centre de la façana, entre les dues finestres, hi ha pintada una franja blanca i les lletres 'CAN NOGUERA' de color blau. A la façana de llevant hi ha adossat un cos perpendicular de dos nivells d'alçat, que es correspon amb el celler. D'altra banda, a les façanes de ponent i tramuntana hi ha adossats cossos moderns d'un sol nivell d'alçat. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland. | 08248-99 | Barri del Rieral | La masoveria de Can Noguera s'esmenta en la documentació antiga des de l'any 1689, quan s'esmenta entre els límits d'una horta del Rieral. Fins a l'any 1736 no tornem a trobar referències de la casa, en concret al cadastre de l'Ametlla del Vallès, on la casa Noguera hi tenia una peça de terra. Tanmateix, podria tractar-se de la masia de Can Noguera de la Riba, actualment desapareguda. L'any 1758 apareix en el cadastre de Santa Eulàlia de Ronçana, on hi ha una relació dels béns de la casa. A finals d'aquest segle, Can Noguera pertanyia a Joan Serra i Maspons, casat amb una filla de Can Màrgens, Antònia Màrgens, una de les pairalies més importants de Llerona. Els Serra residien al mas Serra de Canovelles i tenien el domini útil del mas Noguera, pel qual havien de pagar un cens anual a Jonc d'Alella. Els masovers de la casa l'any 1832 eren Antic Fadó i Narcís Iglésias, que s'hi van estar fins a l'arribada dels Oliveras durant la dècada de 1880. A finals d'aquest segle, després de la mort de Marià Serra, els hereus la van vendre a Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat. Va ser un personatge destacat, que va ser alcalde de Caldes de Montbui, com també ho seria el seu fill Francesc de Paula Torres. En Josep Torras va ampliar el patrimoni familiar amb la compra del mas Gafa i Can Dalmau de Sant Simple. Els Oliveras van ocupar la masoveria de forma intermitent fins a l'any 1939, quan s'hi van instal·lar Joan Molins i la seva família. No serà fins a l'any 1974 que van entrar com a masovers en Francesc Solé i la seva família, que provenien de can Pineda de Santa Eulàlia i en l'actualitat encara hi resideixen i treballen les terres. | 41.6421900,2.2373500 | 436486 | 4610331 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78005-foto-08248-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78007 | Can Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paraire | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVIII-XIX | Can Paraire és una masia del segle XVIII sobre la qual es va ampliar i consolidar el mas actual durant el segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis queda tapat a l'extrem de ponent per un cos perpendicular de dos nivells d'alçat. La resta de la façana presenta dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal d'arc escarser. Seguint el pendent de la coberta, trobem el cos corresponent a les corts adossat a la façana de llevant. Aquest té les obertures d'arc rebaixat ceràmic, una de les quals té una escala exterior d'obra que permet accedir-hi. El cos perpendicular que surt de la façana també té les obertures d'arc escarser ceràmic a la planta baixa i d'arc pla al pis. La resta de façanes té les obertures d'arc pla ceràmic disposades de forma aleatòria. A la façana posterior s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat amb la part superior habilitada com a terrassa transitable. El revestiment dels murs es manté arrebossat i pintat, excepte en els cossos adossats a ponent i llevant, que presenten el parament de paredat comú vist. Davant la façana hi ha una gran era encaironada. | 08248-101 | C. Mare de Déu del Pilar | L'origen del nom de la casa es remunta a mitjans del segle XVIII, quan hi visqué Jaume Cabot, qui exercia aquest ofici. Un descendent seu, Genís Cabot, va deixar la casa al seu nebot Tomàs Cabot. El seu fill Manel va ser regidor de l'Ajuntament de Santa Eulàlia l'any 1934, fins que va ser detingut durant uns mesos pels fets d'octubre d'aquell any. Actualment, encara pertany als seus descendents. | 41.6545300,2.2308000 | 435953 | 4611706 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78007-foto-08248-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78008 | Can Pilé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pile | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pilé és una masia del segle XIX que es va ampliar i consolidar a principi del segle XX. Des de l'entrada de la casa s'observa un segon portal que podries correspondre's amb l'accés antic de l'edifici. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, a la planta baixa d'arc rebaixat i carpanell ceràmic i al pis d'arc pla emmarcades amb una motllura. A l'extrem de llevant hi ha adossat el cos de les corts, que ha quedat integrat a la línia del frontis i s'obre amb un gran portal d'arc de mig punt ceràmic. La resta de façanes presenten poques obertures, la majoria de les quals són de factura moderna d'arc pla emmarcats amb motllures. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. A l'interior es conserven els sostres amb bigues de fusta i els paviments de tova. També s'observa a l'entrada un portal d'arc escarser ceràmic, alineat amb l'actual, que probablement era l'accés antic. Davant la masia també hi ha el pou. | 08248-102 | Camí de la Serra | L'origen del nom de la casa es remunta al primer terç del segle XIX, quan el piler Pere Romeu s'hi va instal·lar amb la seva esposa Maria Lluch, filla del mas Granada. Un descendent seu anomenat Antoni, va fer prou fortuna per comprar el molí d'en Vendrell i diverses peces de terra. Des d'aleshores, el mas Pilé va passar a ser una masoveria. Les filles d'Antoni, Antònia i Carme, van morir sense descendència, pel que la casa va passar a mans de l'advocat de la finca, el senyor Xiol. | 41.6390900,2.2249300 | 435449 | 4609996 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78008-foto-08248-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78009 | Can Plantadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plantadeta | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XVII-XX | Aquest any ha finalitzat la restauració integral de l'edifici. | Can Plantadeta és una masia el segle XVII que ha estat reformada entre els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. En aquest, la clau està inscrita amb l'any '1608'. Les finestres de la planta baixa eren són d'arc pla arrebossat de factura moderna, que en la darrera restauració s'han pintat imitant la pedra. Entre les finestres del pis hi ha un rellotge de sol esgrafiat que ha estat restaurat amb molt d'encert. En haver estat suprimit en nivell de les golfes s'ha tapat la finestra que hi havia. A la façana de llevant s'ha adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat i coberta a una vessant, que tenia un portal d'arc rebaixat ceràmic. Les obertures de la façana posterior estan disposades de forma aleatòria i són d'arc pla, ja sigui arrebossades, de pedra carejada o ceràmica. El revestiment exterior es manté arrebossat i pintat. Al costat de ponent s'hi ha adossat un volum modern que supera en alçada al de la masia. A l'interior es conserva la distribució característica, però ha estat completament reformada per habilitar-la com a habitatge modern. A poca distància de la façana hi ha el pou antic. | 08248-103 | Camí de Can Plantadeta | A principi del segle XVII, Joan Plantada, fill de la pairalia de Can Plantada de l'Ametlla, va construir-se una casa en el pla del Rieral. Per diferenciar-la de la primera, va passar a ser coneguda com Can Plantada del Pla, però al llarg dels anys s'ha acabat dient Can Plantadeta. Durant el segle XVIII, Josep Traver i Plantada va haver de vendre una part de la propietat a Josep Vendrell i, poc després, Joan Plantada vendria la casa a Joan Baró. Des d'aleshores pertany a la mateixa família. | 41.6419300,2.2364000 | 436407 | 4610303 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78009-foto-08248-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78010 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-2 | CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. | XIX | Can Pou és una casa de pagès del segle XIX que presenta indicis d'haver-se construït sobre una edificació anterior. A l'interior s'hi conserven murs de tàpia de certa amplada, sobre les quals es va bastir un edifici de major alçada i s'hi va incorporar un cos frontal fins a constituir la façana actual. La masia és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos simètrics, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal d'arc escarser. Sobre el portal hi ha un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades. La façana queda rematada per un capcer sinuós resseguit per una cornisa, al centre del qual hi ha un rellotge de sol rectangular format per una capa de morter i l'agulla. Sota d'aquest s'hi conserva la corriola. Les obertures de les façanes laterals i posterior són igualment d'arc pla arrebossat i es distribueixen formant eixos. A la façana de ponent s'hi observen dos petites obertures d'arc de mig punt que constituïen un colomar. Al llarg de la mateixa façana hi trobem adossat un cos annex d'un sol nivell d'alçat amb la coberta a una vessant, que s'obre a migdia amb un gran portal d'arc escarser arrebossat. A l'altra façana lateral hi ha diversos annexes adossats que es prolonguen per migdia, igualment d'un sol nivell d'alçat. El tractament dels murs es manté arrebossat amb morter, que a les obertures, els nivells de forjats i les cantonades estava acabat de diferent tonalitat. A pocs metres en direcció garbí s'hi conserva un safareig rectangular, situat en una cota inferior per tal de facilitar l'accés de l'aigua, que proveeix un petit rec. L'estructura queda envoltada per un mur de maó, llevat de la part frontal, on hi ha les lloses inclinades característiques. | 08248-104 | Barri del Rieral | La primera notícia que tenim de Can Pou és de l'any 1861, quan pertanyia a Francesc Fadó. A finals del segle XIX, Mateu Dantí i Artigues va adquirir la casa i algunes peces de terres. A principi del segle XX, va participar en la junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès. Actualment la casa pertany als seus descendents. | 41.6353300,2.2393200 | 436644 | 4609568 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78010-foto-08248-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/