Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78168 | Església parroquial de Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-perpetua | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa núm. 21. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 106 i 128. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 29-34. | XI-XIII | Rehabilitació anys 90 (segle XX) | L'església parroquial de Santa Perpètua es troba situada al bell mig del nucli antic, a la plaça de l'església. La seva imatge primitiva i la seva bellesa romànica queda amagada darrera dels edificis adossats que l'envolten. Només la façana principal, oposada a l'absis, on es situa l'accés actual, queda oberta a l'exterior i el volum del campanar continua essent un punt de referència que sobresurt entre les edificacions annexes. Es tracta d'una construcció d'estil romànic de transició, assentada sobre una altra d'origen visigòtic. Originàriament d'una única nau d'orientació est-oest (de 15 x 15m interiors) que posteriorment va ser ampliada amb dues naus laterals (35 x 15 i 45 x 15m) que es comuniquen amb la nau principal per uns arcs de 10m d'amplada. El campanar és posterior a la construcció de la nau. La porta d'accés també ha sofert un canvi, ja que inicialment es trobava en un dels laterals. La coberta original estava situada més amunt que l'actual, sobre la línia de finestres que ventilaven la seva cambra d'aire. En els anys 50, es va fer de nou, rebaixant la seva altura i deixant les finestres com a merlet esglaonat de coronament de la façana. Les parets de càrrega són de 1,5m de gruix de pedra i voltes de suport de la coberta. La coberta original hauria de ser de pedra de full, però actualment és de teula àrab, a dues aigües sobre la nau central i a una aigua sobre les naus laterals. La façana nord, est i sud tenen edificacions adossades. A la façana oest s'ha construït en els últims temps un porxo de bigues de fusta i coberta de teula àrab, per protegir l'accés. La geometria de les façanes era originàriament simètrica, la façana on se situa actualment l'accés, queda desfigurada per la construcció de l'annex de la rectoria situada a l'esquerra i pel porxo que abrasa la part dreta fins la cantonada. La façana sud, té unes finestres rodones de voltants dels anys 50, i té adossat el cos de l'edifici dels jutjats i del museu arqueològic. Les parets són de pedra amb restes de l'antic arrebossat amb que estaven tractades les façanes. Destaca com a elements arquitectònics del conjunt el campanar octogonal situat sobre l'absis. El frontal de l'altar d'estel gòtic primerenc (del qual en l'edifici hi ha una reproducció fotogràfica) es troba al museu diocesà de Barcelona des de principi de segle. L'estructura de suport i la coberta estan en bon estat. El tractament de les façanes està en mal estat, queden restes dels arrebossats que tapen les pedres de les façanes. Hi ha un sòcol d'uns 2 m d'alt, aplacat amb pedra tallada geomètricament als anys 50 del segle XX. L'estructura funcional original ha sofert moltes transformacions mantenint-se actualment la que es va aconseguir després de la reforma dels anys 50 (segle XX); les tres naus estan comunicades pels arcs de 10m d'amplada amb l'accés per la porta de la façana oest. Resumint l'església parroquial de Santa Perpètua consta de tres naus i capçalera de tres absis (amagats per construccions posteriors) amb cimbori. Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna. La façana, amb un porxo d'accés producte d'una reforma, té la porta d'accés d'arc de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d'espadanya superior, amb dues obertures d'arc de mig punt. El campanar vuitavat té obertures d'arc ogival. | 08260-1 | Plaça de l'església (Santa Perpètua de Mogoda) | Situada en el creuer dels dos camins més antics (de tradició neolítica) de la zona, hi ha la hipòtesis de que el seu orígens remunta a l'assentament romà, embrió del cenacle de culte i tradició, que va ser recollit a l'època visigòtica i es va consolidar a través de la construcció d'un primer temple (s. VII / VIII) del qual s'han trobat restes de l'absis en el subsòl, que seria incorporat a la construcció d'estil romànic que ha arribat als nostres dies. Aquest darrer edifici va ser consagrat al 1178 i va funcionar com a fortalesa en època de conflictes. La construcció actual és fruit de les moltes transformacions paleses, lliurant-se de la seva destrucció durant la guerra civil, al ser habilitada com a magatzem i garatge. Al 1950 es va construir la rectoria i el local del Centre Catòlic; durant anys l'ajuntament es situava en un edifici adossat i el campanar feia les funcions de calabós. L'església, tot i que actualment està modificada, segurament va ser bastida durant el segle XI, adossada a una construcció anterior. L'any 998 apareix documentada en una escriptura de permuta i al llarg del segle XI, en diverses escriptures de donació. L'any 1178 el temple va ser consagrat pel bisbe Bernat de Barcelona. Sembla que entre els segles XII-XIII va ser bastida la capçalera i es degué reconstruir la volta de la nau central. | 41.5352700,2.1789800 | 431512 | 4598505 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-3.jpg | Legal | Antic|Paleocristià|Medieval|Visigot|Romànic|Gòtic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La volen fer BCIL. És el monument més notable del municipi, signe d'identitat i herència directa dels seus orígens. Hi ha previst des dels anys 90 (segle XX) despullar els voltants del temple de tots els edificis adossats que l'amaguen, però encara no s'ha fet. La plaça durant aquells anys va ser urbanitzada de nou afectant el seu paviment i el mobiliari urbà. | 80|84|85|87|92|93|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78178 | Can Bellsolà - Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsola-can-cirera | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Façanes molt deixades. No hi ha hagut manteniment de l'edifici en general durant molt de temps. | Cal Cirera (antic Bellsolà) es troba al costat nord de la crta. B-140, al costat d'una rotonda situada per sota i a llevant de l'autopista Ap-7, just abans d'entrar al nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. L'accés es realitza pel camí del Cementiri, que passa per davant de Can Xiol. La casa actual de cal Cirera, pràcticament té poc a veure amb una masia de tres cossos, les reformes de la segona meitat del segle XIX i del XX han conformat una casa amb aspecte de torre d'estiueig tot i que conserva el barri. Amb tot a la banda de ponent encara s'aprecien parets més antigues pertanyent al que havia estat pròpiament la masia de Can Bellsolà. L'edifici principal és de planta rectangular i es desenvolupa en planta baixa, primera planta i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica amb tres balcons a nivell de la planta pis i amb tres obertures petites al pis golfes, dues de laterals quadrades i una de central rectangular també petita amb barana de balcó. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Tota ella presenta un aspecte general d'abandonament | 08260-11 | Camí Can Xiol - Can Sirera - Cementiri | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV. 1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua. Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà. 1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea. 1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria. Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga. 1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres. Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària. Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès. 1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener. 1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l''alvèol' de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer. Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus. 1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures. Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà. 1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers. Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya. | 41.5350400,2.1730200 | 431015 | 4598484 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78180 | Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Pàg. 79-83. | XVI | Aspecte exterior façanes molt deixat. Darrera reforma de 1886. | La masia de Can Sabau es troba al costat sud d'una rotonda situada en la carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a 1km a ponent del nucli urbà. L'edifici principal de la masia data del segle XVI, molt reformada al segle XVIII i primera meitat del segle XX. Podria conservar restes medievals. La seva estructura ha sofert diverses modificacions i actualment presenta una fisonomia molt singular amb 4 pisos d'alçada i les finestres gòtiques a la penúltima planta. La masia és de planta basilical quadrada (20x 20m) amb tres plantes i golfes. Presenta tres cossos, el central té planta baixa més 3 pisos (el darrer són les golfes) i els dos cossos laterals tenen una alçada de planta baixa més 2 pisos. L'escala és l'original. Es poden apreciar les diferents etapes de construcció a partir dels diversos tipus de finestres que s'observen a la façana posterior de l'edifici. Destaquen les que són d'ornamentació gòtica. La distribució de les obertures és molt simètrica. La façana principal no presenta cap tipus de decoració i tot l'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, de teula àrab. Presenta dues entrades i la principal no està orientada a migjorn sinó a la part posterior. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de pi de melis i revoltons ceràmics. Els paviments són de toves ceràmiques. La coberta a nivell de la planta 3 (golfes) és a dues aigües. A nivell de la segona planta, la coberta dels dos cossos laterals és a una sola aigua. Ambdues són de teula àrab i bigues de fusta. A la banda esquerra de la façana principal hi ha diversos coberts adossats: estable, garatge, zona de lavabos del restaurant, i un porxo de pilars d'obra de maó, amb bigues de fusta i coberta de fibrociment, de construcció recent. Les façanes són simètriques, amb tres nivells de finestres de mida decreixent. A la primera planta, finestres renaixentistes; a la segona planta gòtiques; a la tercera planta destaca el volum de les golfes amb una obertura central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada no adovellat. Les parets són de còdols i sorra, amb acabat arrebossat i pintat de blanc, deixant les llindes de les finestres de pedra sorrenca vista. L'estructura de suport és en bon estat i correspon a l'original; la coberta també es en bon estat, a excepció de la zona de les golfes on hi ha degoters. Els arrebossats exteriors són relativament recents amb reparació de possibles esquerdes, però no s'ha pintat de nou en molt de temps. L'estructura funcional conserva la distribució de la fi de segle XIX. L'ús de la planta baixa és de restaurant, de la planta 1 i planta 2 com a habitatges independents i de la planta 3 de golfes. L'entorn és molt acurat, amb una àmplia zona d'aparcament enfront de la façana principal i un jardinet al darrere. | 08260-13 | Crta de Santa Perpètua a Sabadell (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII.1137. Apareixen esmentats en el llistat de la donació del delme dos caps de casa amb el cognom Bord, Pere Bord i Arnal Ramon Bord. 1178. Dotalia de la consagració de l'actual església parroquial de Santa Perpètua. Consta un camp situat al coll de Santiga que treballa Ramon Ballestar. Segle XIII.1275 i 1290. Als llistats del llòçol consten dos masos Ballestar que paguen una quartera d'ordi i un quartà de vi, cadascun. Segle XIV. Amb la crisi demogràfica d'aquest segle restarà habitat només un dels dos masos Ballestar. Segle XV. A la primera meitat del segle consta com a família propietària útil els Mas. 1455. Guillem Galceran de Ribes, senyor del castell de Barberà, estableix tres peces de terra situades dins la parròquia de Barberà, a la torre de Canalies, al mas Ballestar de Santa Perpètua de Mogoda, i al mas Coll de Sant Pere de Reixac. Segle XVI. 1512. Venda d'una peça de terra al Padró de Santa Perpètua. 1572. Capbreu de Montalegre. Bernat Mas confessa el mas Ballestar, franc alou, que té 30 jornals d'extensió i que inclou un altre mas rònec també de nom Ballestar, alou de Santa Anna de Barcelona. Segle XVII. 1629. Sentència de la Reial Audiència de Barcelona condemnant el prior de Santa Anna a pagar els costos del procés que havia promogut contra la família Mas per pretendre que tot el mas Ballestar estava en alou de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. 1629 i 1635. Es ven el mas Ballestar a carta de gràcia a Joan Pau Llopis. 1670. La propietat de Santa Perpètua de Mogoda es troba a càrrec de Narcís Feliu de la Penya i Farell, advocat, publicista i historiador i autor del Fènix de Catalunya. Segle XVIII. 1712. Salvador Feliu de la Penya i Farell, prior dels Mercedaris de Barcelona i germà, hereta la propietat de Santa Perpètua. Segle XIX. 1823. La propietat de can Sabau tenia 28 mujades de regadiu, 6 mujades de secà, 48 de bosc i 4 de vinya. En aquest document ja s'esmenta la 'Torre' pel nom actual can Sabau. Segurament és el nom d'algun dels masovers o alguna de les famílies de masovers del període en què la torre de Feliu fou dels mercedaris. 1830. Amb la restauració de l'absolutisme, can Sabau torna als mercedaris. 1835. Antoni de Nadal i Derrer reclama les propietats incautades l'any 1823. 1883. Segons l'escriptura de la finca aquesta constava d'una gran peça de terra on hi havia la casa i les seves dependències d'extensió unes 33,4442 ha. Can Sabau pagava un cens a la parròquia, un censal a la Santa Missió i un cens a la cartoixa de Montalegre. Segle XX. 1922. La propietat de Can Sabau constava aproximadament d'unes 34,44 ha. L'edifici principal fou reformat, ampliat amb unes golfes que donaven la forma de planta basilical i els finestrals gotitzants (aprofitats d'estructures anteriors) es van moure fins a posar-los al tercer pis. La façana es passà a la cara nord, on a principis dels anys trenta s'havia construït la carretera de Sabadell a Mollet. El comte de Caldes destinà can Sabau a masoveria principal del seu patrimoni vallesà, i punt de segona residència on passava alguns estius. Això durà fins a la postguerra i als anys cinquanta. També en tot aquest temps la família de masovers ha estat la mateixa: els Font. | 41.5326300,2.1641500 | 430272 | 4598224 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ballestar, Torre Feliu, torre dels Mercedaris o un dels masos Bord.Actualment, continua essent un nucli d'explotació agrícola i al mateix temps, s'utilitza com a restaurant. És famosa en el municipi la font d'aigua potable que hi ha a uns 150 m de la masia, envoltada per diverses alzines. Cal destacar la bassa de rec i el magnífic plàtan de la part del darrere i també el camí d'entrada amb unes moreres que l'envolten i el bosquet. | 93|94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78181 | Can Miró Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament. | 08260-14 | C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors. | 41.5266900,2.1800000 | 431588 | 4597552 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78185 | Masia del carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-sant-josep | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 9 | XVII-XVIII | Façana pintada de nou, fa molt goig. | La masia del Carrer de Sant Josep, 2 es troba situada en una parcel·la en cantonada a l'extrem d'una illa del nucli antic de cases de cos de dues plantes i envoltada per un pati en dues de les seves façanes. Correspon a la masia de planta rectangular de 14 x 10m amb tres cossos o crugies, desenvolupada en planta baixa, planta pis i planta de golfes sobre la nau central. Orientada a migdia, la seva façana principal queda enfonsada respecte l'alineació del carrer Sant Josep. La façana oest és mitgera amb els edificis del costat, la façana nord té adossada una nau en planta baixa i la façana est queda oberta cap al pati. L'estructura de suport és feta amb parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab. La coberta de la nau central de tres plantes és a dues aigües i les laterals de dues plantes són a una aigua. Al costat est de la parcel·la hi ha un pati, on es situen diversos coberts auxiliars. La façana és geomètrica. En planta baixa té el portal d'accés centrat amb una finestra rectangular a banda i banda. Aquesta composició es repeteix a la primera planta, amb tres finestres que corresponen a cada una de les crugies. A la planta de les golfes hi ha una única finestra. La façana no té cap tipus d'ornament. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades És un dels pocs exemples de masia inserida dins de la trama urbana que, amb el temps, no ha estat substituïda ni ha patit transformacions importants. | 08260-18 | Carrer Sant Josep, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La data de la seva construcció no es pot precisar amb exactitud. Les úniques referències del seu origen, les trobaríem en la seva tipologia i la seva situació en la zona del nucli antic que va créixer al segle XVII i XVIII, seguint les traces de l'antic camí ral de Sabadell. | 41.5360300,2.1783300 | 431459 | 4598590 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el Cadastre l'any de construcció del local principal és de l'any 1800. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78186 | Masia del carrer Joan Fiveller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-joan-fiveller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 10. | XVII-XVIII | Façanes en mal estat (arrebossats caiguts..) | La masia del C/Joan Fiveller, 17 es troba situada molt a prop de la part posterior de l'església de Santa Perpètua, al bell mig del nucli antic de la vila, en el punt d'encreuament dels carrers de Fiveller, d'Ignasi Iglesias i de Sant Ramon. Actualment és difícil el seu reconeixement, a causa de les moltes transformacions que ha sofert i la disposició dels edificis que l'envolten. La masia és de planta rectangular de 15m x 7m, amb tres cossos o crugies, desenvolupada en planta baixa, planta pis i golfes sobre la nau central. Orientada a migdia, la seva façana principal no és paral·lela al carrer pel qual té accés. Actualment té la meitat del seu volum endinsat a l'interior de l'illa on se situa i la seva façana queda mig amagada pels edificis construïts al voltant de l'absis de l'església, amb alineació perpendicular a la de l'edifici de la masia. L'estructura de suport és de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de fusta. La coberta és de teula àrab. La coberta de la nau central de tres plantes és a dues aigües i les laterals de dues plantes són a una aigua. La típica composició simètrica amb el portal de planta baixa i les finestres a cada costat ha estat modificada amb el pas del temps. S'han obert noves finestres de diverses proporcions i el costat esquerre ha quedat convertit en una paret de separació interior, que comunica amb l'edifici perpendicular que està adossat a ella. La façana posterior s'ha convertit en mitgera. Els edificis que l'envolten són la majoria construccions dels anys 60 (segle XX). | 08260-19 | Carrer Joan Fiveller, 17 | La data de la seva construcció no es pot precisar amb exactitud, no obstant això, al segle XVI ja hi havia un edifici d'aquestes característiques en aquest mateix indret, a la vora de l'antic camí de la Creueta cap a Caldes. Es desconeix si aquesta masia és la que ens ha arribat fins als nostres dies. | 41.5354800,2.1790800 | 431521 | 4598528 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el cadastre l'any de construcció del local principal és de l'any 1900. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78209 | Conjunt de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 87-91. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XII-XIX | Hi ha una protecció específica de l'entorn (nivell D) que afecta el portal d'accés al pati d'armes, els pous de glaç, l'estructura dels horts, el plataner i els xiprers del pati d'armes. | El conjunt de Mogoda es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera C-59 i la línia de Renfe. Actualment queda ben comunicat amb el nucli de Santa Perpètua. L'antiga extensió de la finca ha quedat subdividida per les diferents comunicacions que la voregen tangencialment (autopista, tren, etc.). El conjunt de Mogoda està format per unes cinquanta cases que s'arrengleren al llarg dels dos carrers, el nou i el vell, dels que es compon el barri de Mogoda. Són construccions de finals del segle XIX. El barri però, gira a l'entorn de la masia fortificada (s. XII), residència dels senyors de Mogoda i seu de la baronia de Mogoda, propietat de la Cartoixa de Montalegre entre els s. XV i XIX. Les vivendes unifamiliars consten de planta baixa i un pis. Estan cobertes amb teulada plana correguda de teula àrab. El material de construcció predominant és la pedra recoberta amb un arrebossat. Separades per un carrer i davant d'aquest conjunt, es troben una filera de construccions de coberta a doble vessant que són utilitzades pels habitants del nucli per a diferents funcions. El conjunt està format per diversos edificis: la masia fortificada, la capella, l'edifici residencial i les cavallerisses, tots ells envoltant l'antic pati d'armes. Exteriorment a aquest conjunt es situen les 50 cases dels treballadors disposades en L. La masia fortificada (segles XII - XIII) de tres plantes d'alçada, té la part més antiga amb traces d'estil romànic i la part més nova amb elements gòtics. A la vessant est té adossat l'edifici de la capella (segle XIV) amb façana reformada el 1739, de planta rectangular, d'una única crugia i amb un pis d'alçada. Destaca la torre mirador central amb dos pisos més. Aquest edifici ha estat reformat a finals dels anys 80 (segle XX), amb elements contemporanis. L'edifici de la masia fortificada té una estructura de parets de càrrega de barreja de còdols i totxo, bigues de fusta en planta pis i voltes a la planta baixa. L'edifici residencial és de parets de càrrega de totxo, voltes en planta baixa i bigues de fusta en planta pis. L'edifici de les cavallerisses és de parets de càrrega de totxo i bigues noves de formigó. Els edificis de les casetes són de parets de càrrega de còdols i voltes de canó en planta baixa i bigues de fusta en planta pis. L'edifici de l'església és de parets de càrrega de barreja de còdols i totxo i volta de creueria. La coberta de tots els edificis esmentats és a dues aigües i de teula àrab, llevat de la de l'edifici de les cavallerisses que és a una sola aigua i de teula àrab. Davant de les casetes en filera dels treballadors i a l'altra banda del carrer, es situen un seguit de coberts relacionats amb els petits horts de les cases. A l'extrem nord del carrer principal sobre un petit turó es situen els dos antics pous de glaç que van ser rehabilitats a principis dels anys 90 (segle XX). La façana principal de la masia fortificada no té cap composició definida. Destaca el portal adovellat de pedra de l'accés al pati. L'edifici residencial té una façana principal de composició asimètrica amb el portal d'accés en un extrem i tres balcons a la planta pis. Els elements ornamentals tenen trets modernistes. L'edifici de les cavallerisses té la façana totalment modificada i s'han tapat els seus portals d'accés convertint-los en finestres. Destaca la torre mirador central. L'edifici de l'església presenta una façana simètrica, amb un portal d'accés amb la llinda i els brancals de pedra, una finestra rodona al damunt i un campanar coronant la part més alta. Les façanes de les casetes en filera repeteixen el mòdul de portal en planta baixa i finestra en planta pis. Les façanes dels edificis que donen al pati d'armes han estat arrebossats i pintats amb color almagra. Les façanes posteriors d'aquest edificis tenen l'arrebossat original. Les façanes de les casetes estan arrebossades i pintades. La façana de l'església té esgrafiats en dos colors. Com a elements arquitectònics destaquen els portals de totxo dels edificis principals i les finestres gòtiques de la masia fortificada. El nucli de Mogoda és un dels més encisadors de Santa Perpètua, alhora el que millor ha conservat la seva idiosincràsia. | 08260-42 | Barri de la Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La història d'aquest conjunt que originàriament comprenia 258Ha, amb diversos masos, molins, etc, està estretament lligada al Castell o masia fortificada al voltant de la qual s'arrengleren les 50 cases que formen el nucli actual de només dos carrers, el nou i el vell. El castell (s.XII - XIII) i la capella (segle XIV) varen ser edificats pels antics senyors de Mogoda. Al 1434 la Cartoixa de Montalegre compra tot el conjunt i els seus drets feudals, portant a terme la seva explotació agrícola fins a finals del segle XIX, quan degut a la desamortització, passa a mans del Marquès de Comilles i posteriorment al seu hereu el Comte Güell. Durant la guerra civil la Generalitat incauta el castell, i les cases s'omplen de refugiats. A principis dels anys 70 la finca és expropiada pel govern franquista i amb la democràcia passa a mans de la Generalitat, que a través de l'INCASOL, és el responsable actual de la seva administració, conservació i utilització. | 41.5288400,2.1970700 | 433015 | 4597777 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78209-foto-08260-42-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També es conserven en el seu entorn dos antics pous de glaç.Actualment només queden restes dels antics jardins senyorials que envoltaven la part més noble, i de petits horts que donen servei directe a les casetes, dels treballadors originaris, que encara són habitades. La vegetació abundant dóna un aire pintoresc al conjunt. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78210 | Passatge de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-la-rectoria | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XVII-XVIII | El Passatge de la Rectoria es troba en el centre del nucli antic. El tram protegit pel PEPPASPM va del carrer de Santa Isabel al carrer de Sant Josep. Forma part del traçat d'un camí rural que des del centre de la vila duia cap als camps de conreu que rodejaven la ciutat. Amb el temps ha quedat inserit dins la trama del primer creixement del centre del nucli antic. Aquest passatge per a vianants comunica la plaça de l'església amb l'avinguda de Santiga, talment com si fos una escletxa a través de les antigues illes del centre de la vila. La singularitat del seu traçat ve donada per la forma de les parcel·les que hi limiten. Les dimensions estretes de 2 a 4m d'amplada i el curt recorregut (uns 50m) d'aquest passatge no ha facilitat el canvi de la seva morfologia; també hi ha contribuït el fet que no hi ha cap accés directe a les edificacions. L'acabat dels murs de tancament de les parcel·les, que donen façana a l'oest, és de còdols i sorra vista, igual que les parets mitgeres de les cases que es situen al nord del passatge. En el costat est, hi ha un mur de totxo massís arrebossat que ha substituït una antiga tanca. Al sud del passatge, en el punt en què comença a ser estret es va col·locar l'arc de pedra de l'antiga porta principal de l'església de Santa Perpètua, ornamentat amb unes inscripcions en llatí. El paviment és de material asfàltic continu. És un dels exemples pintorescos i amb menys modificacions d'un antic carrer de la vila. L'església de Santa Perpètua i les masies que encara subsisteixen formen un conjunt que fa referència als orígens del municipi. | 08260-43 | Nucli antic | 41.5357800,2.1786700 | 431487 | 4598562 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78210-foto-08260-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78210-foto-08260-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78213 | Forn del Camp d'en Ventura de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-camp-den-ventura-de-loller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | I | El forn romà del camp d'en Ventura de l'Oller es troba en el Polígon industrial de Ca n'Oller, just en el límit del terme municipal de Polinyà. S'hi accedeix per un camí que travessa el polígon industrial i que comença al barri de la Creueta de Santa Perpètua. L'accés és difícil per la manca de senyalització. No hi ha camí que hi porti expressament, ni tan sols un sender, però així i tot no té pèrdua arribar-hi. Es troba a l'extrem nord-oest del Bosc de Ca n'Oller en la part elevada d'un marge que marca la topografia actual. De lluny s'observa l'habitacle construït per tal de preservar-lo, que de fet és una caseta de pilars i coberta de formigó amb tancaments laterals formats per un sòcol d'1m de totxo vist i la resta de l'alçada de reixa metàl·lica, que permeten la visió des de l'exterior de les restes del forn. Es troba a llevant d'una instal·lació elèctrica (Hidroelèctrica de Catalunya, propietària dels terrenys). Es tracta d'un forn ceràmic d'època romana construït a la fi del segle I dC que formava part d'una vila romana dedicada a la producció de ceràmica. És de planta rectangular, excavat en bona part en el substrat natural d'argiles. El seu praefurnium (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23m. La cambra de foc té 6m de longitud i 3,2m d'amplada. Està retallada en el mateix terreny natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d'1,6m a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d'orificis per on circulava l'aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espai entre les arcades de la cambra de foc. La conservació és força bona. Es conserva només, part de l'estança anterior al praefurnium. Dues de les arcades de la cambra de foc devien caure ja a l'època romana. De la graella en resten només dos terços, per tant es conserven 5 de les 7 rengleres de forats. De la cambra de cocció només es conserva l'arrencament de les parets que l'envolten, així com també el d'una obertura lateral per on es treien les peces un cop cuites. | 08260-46 | Polígon Industrial Ca n'Oller | Fou descobert al 1991 i excavat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. L'any 1993 s'acaben les obres de consolidació i adequació. | 41.5485000,2.1734700 | 431067 | 4599978 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Manca de senyalització d'accés, donat que la seva imatge no s'integra a l'indret ni suggereix però el seu contingut. És visitable si es demanen les claus. És un dels pocs vestigis arqueològics visitables de Santa Perpètua. | 83|80 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78214 | Finestra gòtica de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-can-banus | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XIV | La finestra gòtica de Can Banús es troba en la façana de Can Banús, situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han ant desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-47 | Crta de Caldes C-59 | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78215 | Rellotge sol. C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-cjosep-jardi-csant-llorenc | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 131. | XX | No conservat l'agulla. | Rellotge de sol situat a la cantonada dels carrers Josep Jardí amb carrer Sant Llorenç, en el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical, de forma semicircular, dins d'un requadre realitzat a base d'un suport de nou rajoles de ceràmica. Les línies horàries van de 6 a 6 i les senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. La iconografia és una sardana situada a la part central, amb un lema que diu: 'Mentre el sol em tocarà sabràs l'hora que serà'. No té gnòmon. | 08260-48 | C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | 41.5365900,2.1783500 | 431461 | 4598652 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pastor, M. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78216 | Rellotge de sol de la Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-del-rector | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ | XX | Rellotge de sol de la Torre del Rector es troba a la façana de la masia coneguda com a Torre del Rector, situada en el carrer Mar del Carib, dins el polígon industrial Can Bernades Subirà . És tipus vertical declinant, realitzat sobre esgrafiat. Presenta una orientació Sud-Est. Les línies horàries es troben a les hores i les mitges hores, de les 5,30 a les 5, amb xifres aràbigues. | 08260-49 | C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5482400,2.1831200 | 431871 | 4599942 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78216-foto-08260-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jaume Salichs. Càlculs: Eduard Farré. | Fitxat com a Escola Taller Torre del Rector, Pol. Ind. Can Roc. Referència: 1074.L'escola taller va fer la restauració de la façana. Hi ha restes d'un antic quadrant en un petit edifici davant de la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78218 | Rellotge sol. Restaurant Castell Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-restaurant-castell-santiga | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Restaurant Castell de Santiga, Referència: 1451. | XVIII-XX | El Rellotge de sol Restaurant Castell de Santiga, es troba en la façana principal del Castell de Santiga, edifici que es troba a la plaça de Santiga. S'hi accedeix per la carretera de Sabadell a Sta. Perpètua de Mogoda (B-140). És de tipus vertical declinant, realitzat sobre suport de pedra, tallat de forma quadrada. Presenta una orientació sud-est, amb les línies horàries de les 7 a les 4, amb xifres romanes. Hi ha el cap d'un àngel en relleu a la part superior. | 08260-51 | Castell de Santiga. Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78219 | Can Bernades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-i | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 209. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | V- XV | Destruït | El jaciment de Can Bernades es troba localitzat en una illa del poligon industrial Can Bernades Subirà, situada entre els carrers Montsià, Vallès, Empordà, Ripollès i la carretera de Caldes (C-59). Es tracta d'una sitja amb material ceràmic medieval. | 08260-52 | C/ Montsià, 1. Polígon industrial Can Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Els membres col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda realitzaren el salvament de les restes arqueològiques. | 41.5504500,2.1845500 | 431993 | 4600186 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78219-foto-08260-52-1.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les naus més antigues es van construir l'any 1982, segons figura al Cadastre. | 85|87 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78220 | Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-1 | MIRÓ, Carme; MOLIST, Núria (1982). 'Estudi faunístic del jaciment de Can Banús i Can Vinyals (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 71-72. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. GARCIA, Pere; MARCET, Roger; MAS, Josep (1982). 'Can Banús, estructura a l'aire lliure del neolític antic (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 61-70. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LV/XVIII | Parcialment destruït | El jaciment de Can Banús es troba situat al nord-est del centre de Santa Perpètuade Mogoda, en el vessant oest d'un petit turó, a un quilòmetre aproximadament del nucli urbà, i a poca distància de la carretera C-59, en un camp situat a uns 75 m al nord de la masia de Can Banús. Aquí a finals dels anys seixanta es documentaren restes de ceràmiques prehistòriques; en els terrenys de la Masia de Can Banús a causa dels canvis de conreus es van poder localitzar fragments de ceràmica en superfície. A finals de l'any 1979 s'excavà una estructura circular. L'estructura excavada es trobava seccionada a la part sud-oest pel pas de l'arada. Les seves dimensions eren de 120cm de diàmetre, i d'una fondària des del terra de conreu al fons de la part excavada de 55cm. El material arqueològic ceràmic associat era format per peces amb sistemes de suspensió a base de nanses de pont i massisses perforades. La decoració era a base d'impressions de petxina, formant motius paral·lels i convergents. Les restes faunístiques recuperades pertanyen a bous, ovicàprids i cérvols. Es pensà que aquesta estructura podria formar part d'un conjunt més ampli. L'any 1995 els membres del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua avisà de la presència de màquines excavadores en els terrenys del jaciment, en relació amb el desdoblament de la carretera B-143. L'ajuntament aturà els rebaixos i ordenà el control arqueològic dels rebaixos de terres. Aquest seguiment obrí una extensió de terres d'uns 2100m2 i detectà l'existència de dues possibles estructures excavades al subsòl que, durant la seva excavació es comprovà que eren estructures modernes: una relacionada amb una possible estructura de sosteniment, i l'altra, de planta rectangular, de funcionalitat indeterminada, aquestes es posaven de manifest amb un canvi en el sediment i pedres que les colmataven. Posteriorment, l'any 1998 es realitzaren novament rebaixos controlats en aquest jaciment amb motiu de les obres de desdoblament de la carretera B-143 de Mollet a Caldes. En aquesta ocasió es detectaren dues estructures que no fou possible atribuir a cap funcionalitat concreta. L'estructura documentada en els anys 80 no formaria part d'un jaciment més ampli, sinó que seria una resta isolada corresponent al Neolític Antic Cardial. | 08260-53 | Camp situat a uns 75 m al nord de la masia de Can Banús | L'any 1978-79 els col·laboradors del Museu de Mogoda i Museu de Sabadell van efectuar una actuació de salvament sobre el jaciment. | 41.5404500,2.1901100 | 432446 | 4599072 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78220-foto-08260-53-1.jpg | Legal | Neolític|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Neolític Antic Cardial (6000aC). | 78|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78221 | Salcies; Salzies; Paratge de Salzies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salcies-salzies-paratge-de-salzies | CASTELLS, Andreu; COSTA, Felip (1982). 'El jaciment epicardial a l'aire lliure de Salcies (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Ca Banús i Salcies. Pàg. 73-76. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, 1982. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX/-XXX | Destruït | El jaciment de les Salcies està situat a l'oest del nucli de Santa Perpètua de Mogoda, on limita amb el municipi de Barberà del Vallès, concretament a la zona que es situa entre el Polígon Industrial de Santiga i l'autopista Ap-7. El jaciment es localitzà en el decurs dels rebaixos efectuats a la construcció de l'autopista de Mollet al Papiol l'any 1975. El Grup Pro Arqueologia i Història del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda va recuperar restes arqueològiques que es van relacionar amb una possible estructura prehistòrica. Es van documentar fragments ceràmics (brunyides, cordons aplicats), material lític (un fragment de jaspi) i restes d'una estructura de la qual no es van poder precisar ni la forma ni les dimensions. Amb motiu de les obres d'ampliació del quart carril de la B-30, tram El Papiol- Montmeló i la creació d'una nova sortida a l'altura de la població de Santa Perpètua de Mogoda al polígon industrial de Santiga, es va portar a terme un control i seguiment arqueològic de les obres de rebaix i possible extracció de terres. El resultat va ser negatiu. El 2007 es va dur a terme una altra prospecció arqueològica superficial a l'àrea afectada pel Pla Especial per a l'ordenació d'espais lliures i d'equipaments a la zona C9 i C0 del Torrent de les Salcies. També es van obtenir resultats negatius, ja que no es van trobar restes de materials arqueològics en superfície a causa de les característiques del terreny que dificultaven la prospecció visual al camp. | 08260-54 | Al sud del Polígon Industrial de Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les Salzies. Els col·laboradors del Grup Pro-Arqueologia i Història del Museu de Santa Perpètua en van efectuar el salvament del material. | 41.5211500,2.1537100 | 429389 | 4596958 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78222 | Estela ibèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica | PERICOT, L. (1940). 'Lectura de la nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 170-171. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VELLOSO, J. (1940). 'Una nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 63. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990). | - II | L'Estela ibèrica es va localitzar aproximadament a la zona avui situada entre l'avinguda Canalis i el carrer Font dels Joncs, al barri de la Florida. L'estela ibèrica és de pedra sorrenca i les seves mides són: 1,07 x 0,52 x 0,31m. La inscripció que porta gravada presenta 38 signes ibèrics d'una fondària d'uns 5 mm i es disposa en 7 línies. L'estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics, va ser datada pels arqueòlegs al segle IIdC. La interpretació dels signes de l'estela ibèrica de Santa Perpètua de Mogoda, segons Manuel Gómez Moreno, una vegada suplerts enterament els signes inicials de les dues primeres línies: Allò que resta és segur. Bascones o Baintanes Ebanen an Runingica Ortin se igica siba itin (Vinyals, 1994: 63). | 08260-55 | Entre Avinguda Canalis i Carrer Font dels Joncs. Barri la Florida. | Pel mes de maig de 1939, J. Velloso va localitzar l'estela ibèrica en el bosquet de Can Soldevila que és molt aprop de la Florida, a les rodalies de la Granja Soldevila i situada a uns dos quilòmetres al sud est de Santa Perpètua. J. Velloso trobà l'estela superficialment. Aquesta formava part d'uns bancs situats en un petit bosc artificial. | 41.5234200,2.1855400 | 432047 | 4597184 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Coneguda també com Estela ibèrica de Can Soldevila (s. IIaC), segons RICART (1993: 170-171). Actualment l'original es troba exposada al Museu Arqueològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 - Barcelona). Hi ha una reproducció al fons del Museu de Santa Perpètua de Mogoda.Les coordenades corresponen a l'indret aproximat de la troballa.Foto 2. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a; VINYALS, 1994: 63. | 81|80 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78223 | La Ferrussa. Can Maiol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrussa-can-maiol | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. MARCET, R.; PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del neolític al Bronze Final.' Estudios de la Antigüedad, 2. MELO, Joana (2008). Intervenció arqueològica a l'edifici medieval de Torrerrussa. La Domus fortificada de Canalies (s. XII-XIII). Pàg. 157 - 170. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 26-33. | -XX/XX | Bo: el jaciment entorn immediat de la torre medieval. Desconegut: el jaciment d'època antiga. | El jaciment es troba situat dins de les instal·lacions d'una granja experimental de la Generalitat de Catalunya (abans ICONA), al mig d'una plana, molt propera a l'autopista A-7, a ponent del nucli urbà, amb accés per la B-140. En els darrers anys s'ha dut una excavació arqueològica a l'edifici de la Ferrussa que ha posat al descobert les evidències físiques de la Domus de Canalies que apareix en la documentació escrita així com restes de la seva evolució al llarg del temps, d'una casa forta d'època medieval a mas agrícola en època moderna i contemporània. La intervenció arqueològica a l'interior de l'edifici de Torreferrussa s'emmarca en el projecte de rehabilitació de l'edifici per tal d'instal·lar-hi el Centre de la Propietat Forestal. La intervenció arqueològica s'ha dut a terme en dues fases, la primera l'any 2002 i la segona l'any 2004. Amb aquest treballs s'ha excavat pràcticament la totalitat de l'interior de l'edifici. En aquestes campanyes es van identificar les restes pertanyent a la Domus de Canalies (s. XII- XIII), i es descarta l'existència de cap resta arqueològica anterior a l'època medieval. Relacionat amb aquesta edificació medieval s'ha localitzat un fossat defensiu associat a la construcció de la torre circular que presideix l'edifici i 17 sitges al seu voltant amortitzades en diferents moments durant època medieval. S'ha pogut determinar l'existència de murs corresponents a una construcció datada al segle XV integrats en l'edifici actual. S'han documentat també una sèrie d'estructures que manifesten la profunda transformació de l'espai en època moderna, configurant un mas dedicat a l'explotació agrària (MELO, 2008). Es documenten quatre fases evolutives: Fase I. Ante quem inicis s. XII. La primera fase d'ocupació de l'indret el situen amb anterioritat a la construcció de la torre, amb la presència de tres sitges, amortitzades amb una massa compacta de morter i pedres escairades que es lligava als fonaments de la torre. En el seu interior només s'hi va recuperar algun fragment de ceràmica grisa medieval. Fase II. Segles XII-XIII. Aquesta fase s'inicia amb la construcció de la torre de planta circulat de 6,85m de diàmetre exterior i 3,25m de diàmetre interior, amb uns murs de 1,80m de gruixària, amb una alçada conservada de 8,70m i una finestra a 5m del nivell del sòl actual. Està obrada amb una llinda recta d'un sol bloc de pedra. Actualment dóna a un primer pis que el connecta amb un edifici annex d'època moderna. A la planta baixa de la torre hi ha una porta oberta segurament en època moderna o contemporània que dona accés a la planta baixa. Els fonaments de la torre queden vistos en una alçària de 1,20-1,30m. La torre presenta una fàbrica molt regular, feta de petits carreus rectangulars ben escairats disposats regularment en fileres horitzontals. Associada a la torre es va excavar un fossat defensiu, situat al costat sud de l'edifici, prenent una orientació est-oest. Tan sols es va poder documentar el vessant nord. Presenta un perfil en 'V' amb una amplada estimada d'uns 4,30m i una fondària màxima documentada de 2,87m, i una llargada d'uns 16m. L'edifici medieval s'emplaça a poca distància d'un barranc per on passa l'actual riera Seca, la torrentera esmentada en la documentació com a riu/riera de Canalies. Al voltant de la torre, i dins el perímetre que forma el fossat s'han localitzat un total de 9 sitges, amortitzades successivament durant els segles XII-XIII. En aquestes s'hi va recuperar ceràmica grollera de pasta reductora homogènia de color gris clar i gris fosc en menor mesura ceràmica grollera de cuita oxidant, ceràmica grollera de pastes ataronjades i grises de vores exvasades en S, una gerreta o setrill amb vidrat de color verd i cos estriat, amb nansa de secció lenticular aplicada i bec pinçat present en conjunts de la segona meitat del segle XIII, un fragment de vora d'un ataifor (ceràmica islàmica valenciana del segle XII/XIII, tenalles, etc. Aquesta fase s'acabaria a finals del segle XIII-inicis del segle XIV amb l'amortització del fossat que evidencia una transformació definitiva de les funcions militars-defensives. Fase III. Segles XIII-XIV. Es transforma l'espai que rodeja la torre. D'aquesta fase es documenten només dues sitges amb presència de ceràmica decorada en verd i manganès i monocrom manganès de producció catalana. Durant el segle XV a la part sud del jaciment i damunt de l'antic fossat es va construir un cos de planta rectangular que segurament ampliava les dependències originals de la torre, convertint la propietat en un edifici residencial d'explotació agrària, tipus mas. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de 17 x 6 m que es disposa seguint un eix est-oest. Els murs estan fets de còdols escairats lligats amb morter de calç i presenten una amplada d'uns 60cm. Associat a aquest edifici del segle XV es va documentar una canalització d'aigua de 50-60 cm d'amplada i una llargària d'uns 3,5m, amb pendent cap a l'oest i a l'exterior de l'edifici. Fase IV. Època moderna i contemporània. S. XVI-XX. Es documenta una important remodelació estructural de l'edifici i de l'espai transformant els espais en zones funcionals relacionades amb activitats agrícoles. Es conforma la fisonomia actual de l'edifici, amb dos cossos a banda i banda de la torre (segle XVII), adossant-se a l'edifici gòtic construït durant el segle XV. També es va documentar una sitja de grans dimensions amortitzada a mitjans del segle XVII, i un pou d'aigua fet d'obra amortitzat dins el segle XVII. Durant el segle XVIII es va ampliant l'edifici vers el nord al costat oest de la torre. Segurament l'alçat del segon pis de l'edifici actual (fet de tàpia) forma part d'aquestes rehabilitar. S'identifiquen diferents retalls i una canalització feta de teules lligades amb morter de calç i sorra. Durant el segle XIX i principis del segle XX es rehabilitaren els espais interiors de l'edifici, s'edifica la part nord i es delimitaren els espais construïts ja d'antic. | 08260-56 | Dins de les instal·lacions de la granja la Ferrussa (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'any 1968 els col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda prospectaren la zona i com a resultat es constatà l'existència de ceràmica de les edats del Bronze, ibèrica i romana. També aparegueren molins de pedra. El senyor Vinyals, historiador local, creia probable que hi hagué un poblat a les rodalies | 41.5281600,2.1650400 | 430342 | 4597727 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jaciment també conegut com l'Espina de la Ferrussa o Can Maiol.La delimitació del jaciment d'època antiga supera els límits de la propietat pública.Cronologia: Prehistòria. Edat del Bronze (2000aC-1300aC). | 79|80|81|83|85|94|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78224 | Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soldevila-1 | BOQUER, Sílvia; MIRET, Josep (1996). 'Noves estructures arqueològiques a Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda). Campanya de 1993'. ARRAHONA revista d'història. III època, núm. 18. Pàg. 69-80. Patronat dels Museus Municipals de la Ciutat, Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell. COSTA, Felip; GARCIA, Pere; MARCET, Roger; MAS, Josep (1982). 'El jaciment prehistòric de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 9-48. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'Can Soldevila, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Sepulcre en fossa Can Soldevila VI'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 89-90. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arquològiques a Catalunya n. 1. MIRÓ, Carme; MOLIST, Núria (1982). 'Estudi de la fauna del jaciment de Can Soldevila III (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 55-60. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. VIVES, Elisenda (1982). 'Estudi antropològic de les restes òssies de la necròpolis de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 49-54. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | -LX/V | Afectat parcialment per la realització de la via fèrria Mollet-El Papiol i per una rasa d'aigües. | El jaciment de Can Soldevila es troba situat entre l'avinguda de l'Onze de Setembre, l'avinguda de l'Estela Ibèrica i l'Avinguda Girona, partit en dos sectors per la línia del ferrocarril Papiol - Mollet. Ubicat al sud del centre de Santa Perpètua de Mogoda, entre aquest i el barri de la Florida. Es troba al cim d'una petita serra entre la riera de Caldes i el torrent de Can Sabau (terrenys actualment conreats). L'any 1978, a conseqüència de la realització de la via fèrria Mollet - El Papiol van sortir nombroses restes arqueològiques. L'any 1980 en obrir una rasa d'aigües van aparèixer més restes. Can Soldevila I: Es tracta d'una estructura circular de 100cm de fondària x 130cm de diàmetre. En el seu interior apareixen fragments de tubot i cendres. Material ceràmic del Bronze final. Can Soldevila II: Estructura de planta imprecisa, d'un diàmetre aproximat de 130cm. Material atribuïble al Bronze Final. Can Soldevila III: Sepulcre. Estructura circular de 120cm de diàmetre i 160cm de fondària. Es tracta d'un enterrament individual (a 50cm de l'esquelet s'hi trobà una gerra col·locada cap per avall i al seu costat unes restes de gos). El material indica una cronologia del Bronze Antic. Estructura IV: Estructura circular de 150cm de diàmetre. Apareix amb material del Neolític Antic Cardial. Estructura V: Estructura de planta circular de 165cm de diàmetre i 120cm de fondària. La sitja presenta un reompliment de pedres i poc material ceràmic, que la data en el Bronze Antic. Estructura VI: Estructura rectangular amb banquetes laterals i al mig una fossa amb una petita cambra (sepulcre de fossa). Les seves dimensions són 0,98m d'amplada, 2,55m de llargada des de la part oest fins al fons de l'absis de la cambra i 1,43m de fondària. La cambra contenia en el seu interior una inhumació individual. Cronològicament s'ha situat en el Neolític Mitjà. Estructura VII: Estructura de 150cm de diàmetre i 30cm de profunditat màxima. El material ceràmic la data com Neolític Antic Epicardial. Les restes faunístiques pertanyen a Canis familiaris, Sus csropha, Oryctolagus. Estructures VIII i IX: Estructures circulars que es daten en el Bronze Final. També es localitzaren 28 estructures rectangulars d'unes dimensions mitjanes de 90 x 40 x 15cm i disposades en agrupacions de manera paral·lela, la cronologia i la funció de les quals resta incerta ja que solament es recuperaren 2 fragments de ceràmica a mà. Estructura X: Fossa de forma circular, d'època romana, amb abundant presència de restes de tegula i dolia. Estructura XI: Fossa de forma arrodonida caracteritzada per la presència de nombrosos fragments de tegula i dolia. Els únics materials recuperats (tegula, dolia, maons i ceràmica comuna de fabricació local), solament ens permeten contextualitzar la fosa dins l'època romana. Estructura XII: Estructura de planta rectangular, amb els costats arrodonits i 1,95 x 1,75m de dimensions. Les parets eren verticals, el fons feia pendent de sud a nord i la potència màxima era de 85cm. A la part nord presentava una cambra inferior d'1,10 x 0,70 x 0,40m amb les parets lleugerament inclinades i el fons fent pendent de sud a nord. A l'interior de la cambra inferior, tocant a la paret nord i perfectament encaixada es trobà una llosa de considerables dimensions situada de manera vertical. Es recuperaren un total de 6 fragments de ceràmica informe feta a mà i un fragment cortical de sílex translúcid. La proximitat d'aquesta fossa a la sepultura VI i la seva tipologia, fan pensar en una cronologia del Neolític Mitjà. | 08260-57 | Av. 11 de setembre, Av. de l'estela ibèrica i Av. Girona (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'any 1978 els col·laboradors del Museu de Santa Perpètua realitzaren tres campanyes de salvament. | 41.5247600,2.1830900 | 431844 | 4597335 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També Can Soldevila I, Can Soldevila II, Can Soldevila III.El jaciment abasta dues àrees d'espectativa arqueològica (Serra de Granollacs o Granja Soldevila i Turó de Can Soldevila) dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78225 | Bòbila Bellsolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-bellsola | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. COLOMINAS, J. (1932). 'Enterraments neolítics o en fossa'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, VIII (1927-1931). Barcelona. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, E; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'. Ampurias, XXV. Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX/-XXX | Expoliat d'antic | El jaciment Bòbila Bellsolà ha estat molt espoliat i les excavacions són molt antigues per aquesta raó, la informació és molt parcial. Es localitzen els enterraments al costat de la nova variant de la carretera de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui. Els sepulcres localitzats són set, excavats directament al terra. Les restes humanes apareixen encongides, acompanyades de material arqueològic (destrals polimentades, ganivets de sílex, ceràmica, peces de cal·laïta, ...). | 08260-58 | A ponent del nucli de Mogoda | 1930-1940. Es recuperaren les primeres restes per part de col·laboradors del Museu de Caldes i del Museu Arqueològic de Barcelona, que es guarden al Museu Arqueològic de Barcelona. 1958. Segons consta a la memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, fou en aquest any que es van trobar 4 noves sepultures, aquestes ubicades en el Museu de Caldes. I l'any 1965 se'n troba una de nova que es guarda al Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5290500,2.2011700 | 433357 | 4597797 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78225-foto-08260-58-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Neolític Mig Recent (Primera meitat IV mileni).Pere García, membre del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, comenta de l'existència de dos sepulcres més que no van ser recollits per les publicacions. | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78226 | El Xato o Pla de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xato-o-pla-de-mogoda | SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. | -XXX/XV | Probablement afectat per la Crta C-59 | El jaciment El Xato o Pla de Mogoda es troba als marges de la carretera de Caldes, en un camp situat entre el camí de la Bòbila Bellsolà i el camí dels Horts de Mogoda. Les restes aparegudes es localitzaven dins d'unes estructures interpretades com a sitges (6 sitges i restes d'un cubell). Els materials recuperats es tracten de fragments de ceràmica i botons amb perforació en 'V'. Superficialment apareixen restes tardorromanes i medievals. | 08260-59 | Prop de la Crta de Caldes C-59 | El 1975 membres del Grup de Col·laboradors del Museu de Santa Perpètua realitzaren prospeccions a la zona. | 41.5307300,2.1966400 | 432981 | 4597987 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78226-foto-08260-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78226-foto-08260-59-2.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Neolític Final; Baix Imperi RomàEs troba dins una àrea d'expectativa arqueològica anomenada Bòbila Bellsolà, que inclou també els jaciments Turó de Bellsolà i Bòbila Bellsolà, dins el PEPPASPM. | 78|80|83|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78227 | Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreblanca | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XIII/XIII | Destruït, totalment urbanitzat | El jaciment de Terreblanca es troba sota els fonaments d'unes vivendes a l'anomenada urbanització de Terrablanca. Les primeres restes van ser localitzades l'any 1975 per membres del Museu d'història Local. Es tracta de tres sitges de cronologia iberoromana, i una del bronze final localitzades al pavelló. L'any 1984, en ampliar la via pública aparegueren dues estructures (sitges) amb material del bronze final i una de cronologia medieval (s. XII-XIII). | 08260-60 | Av. Girona, C/de Pau Vila, C/Josep Carner | Les primeres restes van ser localitzades l'any 1975 per membres del Museu d'història Local. Els col·laboradors del Grup Pro arqueologia i Història del Museu de Santa Perpètua de Mogoda van recuperar el material. Aquest material apareixia amb les contínues remocions de terres. | 41.5293300,2.1806000 | 431641 | 4597845 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78227-foto-08260-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78227-foto-08260-60-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|81|83|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78228 | Timba d'en Humbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timba-den-humbert | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207-208. MARCET, R.; PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del neolític al Bronze Final.' Estudios de la Antigüedad, 2. | -XIII/V | Destruït, actualment urbanitzat (sota naus industrials) | El jaciment Timba d'en Humbert es troba en terrenys plans, justament al límit entre els termes de Santa Perpètua i Polinyà, on es trobaren, superficialment, materials que cronològicament estarien datats entre el bronze final i l'època romana. | 08260-61 | C/València, C/Aragó, C/Catalunya | Localitzat per membres del Grup de col·laboradors del museu de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5406300,2.1770400 | 431356 | 4599102 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78228-foto-08260-61-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78229 | Escoles Nacionals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-nacionals | MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'El jaciment de les escoles nacionals de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)'. Informació arqueològica 39. Pàg. 67-73. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i del grup de col·laboradors de l'I.P.A. Societat Catalana de Prehistòria i Arqueologia. | -XXX | Parcialment construït | El jaciment Escoles Nacionals es troba situat al sud-oest del nucli urbà de la població de Santa Perpètua de Mogoda, a la vessant est d'un turonet de 104m d'alçada que domina la plana. Es tracta d'una estructura excavada a l'argila amb unes dimensions de 60cm de diàmetre superior i d'una alçada de la part excavada de 30cm. L'estratigrafia constava de 3 capes (capa 1 material superficial 35-40cm, capa 2 amb material in situ de potència variable i capa 3 formada per l'argila pròpia del terreny). Aquesta fossa indeterminada podria formar part d'un fons de cabana o podria tractar-se del fons d'una sitja. La seva datació es situa en el Neolític Final. | 08260-62 | C/Salvador Espriu, C/Tierno Galván i Av. Barcelona | Salvament efectuat per R. Marcet i col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5304800,2.1780800 | 431432 | 4597974 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78229-foto-08260-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78229-foto-08260-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78229-foto-08260-62-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Els terrenys es troben ocupats per el CEIP Santa Perpètua al sud i habitatges de lloguer per a joves al nord de l'aviguda Girona. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78230 | Urbanització Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-santiga | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XIII/XV | Destruït | El jaciment Urbanització Santiga es troba situat a uns 300m a ponent de l'església de Santiga, entre un camí asfaltat, sense accés i tallat per als vehicles, i el camí de l'Estret de les Vinyes que es troba paral·lel a aquest i situat al nord. Entre ambdós camins hi ha un gran pi aïllat com a referència. L'any 1977 els membres del grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda recuperaren les restes arqueològiques que van aparèixer en obrir un carrer en una urbanització clandestina. El jaciment, segons els seus descobridors, era un clot amb material ceràmic i restes de fauna. El material arqueològic recuperat és representatiu de dos moments diferents, un del bronze final i un altre medieval. Vers l'any 1988 les tasques de remoció de terres per part de la urbanització es van aturar. Segons Pau Saura existeix també un dipòsit hidràulic d'opus signinum amb mitja canya. | 08260-63 | Camí de l'Estret de les Vinyes (Santiga) | L'any 1977 els membres del grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda recuperaren les restes arqueològiques que van aparèixer en obrir un carrer en una urbanització clandestina. | 41.5348900,2.1480500 | 428932 | 4598488 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|80|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78231 | Can Vinyals Paleolític | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-paleolitic | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -D/-CCCXXX | Sota 2m de potència. Sota naus industrials. | El jaciment Can Vinyals Paleolític es troba situat on avui hi ha el carrer Violant d'Hongria que parteix el jaciment longitudinalment, a llevant queda delimitat pel torrent de Polinyà, al nord per la línia divisòria que limita amb el terme municipal de Polinyà. La zona de Can Vinyals es troba localitzada a la banda nord de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet i a ponent de la carretera de Polinyà. Les restes arqueològiques localitzades segons els seus descobridors pertanyen a l'horitzó Musterià. Actualment, fruit de les actuals remocions de terres, el jaciment es troba sota una capa de terra de 2m de potència. | 08260-64 | C/Violant d'Hongria. Poligon Industrial Can Vinyals (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1968. Jaciment localitzat per membres del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5377000,2.1642700 | 430288 | 4598787 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78231-foto-08260-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78231-foto-08260-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78231-foto-08260-64-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | -50000/-33000; Paleolític Mig. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78232 | Can Vinyals enterrament col·lectiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-enterrament-collectiu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. DOMÈNEC, M.; MORRAL, 3. (1980). 'L'enterrament col·lectiu de Can Vinyals'. Arrahona, 10. Sabadell. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XXX | Destruït, per la construcció d'una nau industrial | El jaciment Can Vinyals enterrament col·lectiu es troba situat en el polígon industrial de Can Vinyals, a la banda nord de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet. A partir de les remocions de terres motivades per les explanacions dels solars, aparegueren restes d'un infant trobat a 45m al nord de la carretera de Sabadell a Santa Perpètua en front del punt quilomètric 4,525m. Aquest infant en edat de canvi de dentició, es trobava en posició fetal però aquestes restes es trobaren en molt mal estat de conservació. Amb ell aparegueren còdols, uns ossos llargs de persona adulta i un gra de collaret de lignit. Al continuar el rebaix de terres es descobriren uns còdols i una llosa de conglomerat, just sota aquest enterrament. El sepulcre era una fossa de planta gairebé circular de 1'85m de diàmetre i 1,20m de profunditat, excavada en l'argila del terreny. En el costat nord-oest hi havia una prolongació quadrangular (o pou d'accés), la coberta es limitava a una fossa de conglomerat i alguns còdols. La fossa contenia un total de tres inhumacions més el nen trobat sobre la llosa. Un dels individus era un home jove d'uns 18-20 anys, però l'esquelet estava incomplet, ja que estava en posició secundària. Dos dels altres individus estaven enterrats simètricament d'esquena un de l'altre, un dels dos era un home d'uns 22 anys, estava ajagut sobre el costat esquerre, en posició fetal, les cames molt flexionades, els braços entrecreuats i les mans plegades al costat de la boca. Al costat hi havia un cargol marí, un triangle blans i una punta de sageta pedunculada i amb aletes tocant la pelvis. El segon tenia la mateixa posició que l'altre i era un home d'uns 30-35 anys. Com a aixovar tenia una punta de sageta pedunculada i un triangle i una petita fulla de sílex blanc. El jaciment es data en el Neolític Final. | 08260-65 | Carrer Ramon Berenguer I, 1. Poligon industrial Can Vinyals | 1978. Es realitza una excavació de salvament portada a terme per membres dels Museus de Santa Perpètua i Sabadell amb la col·laboració de E. Morral, R. Ten i D. Miquel. | 41.5343700,2.1612300 | 430031 | 4598420 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78232-foto-08260-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78232-foto-08260-65-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica esmentada com a Carena de la Serra de Can Sabau al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. A finals de 1977 es va trobar un enterrament neolític, al llom de la Carena de la Serra de Can Sabau, a la part nord de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140). | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78233 | Can Vinyals II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-ii | MARCET, R.; PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del neolític al Bronze Final.' Estudios de la Antigüedad, 2. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XXX | Destruït, sota una fàbrica | El jaciment de Can Vinyals II es troba en els terrenys del polígon industrial de Can Vinyals al costat dret de la carretera de Santa Perpètua de Mogoda a Sabadell, just on avui hi ha una cruïlla formada pels carrers Roger de Flor i Ramon Berenguer I. En aquest indret hi aparegueren dos possibles fons de cabanes excavats a l'argila, que estaven molt escapçats a causa de les remocions de terres. Únicament es tenen les dades d'una d'elles. Es tracta d'una estructura d'uns 3m de longitud, una amplada d'1m i una potència de sediment arqueològic d'1m. El fons era quasi pla i es trobava a 170cm del terra natural. El voltant de la paret de l'estructura sortiren diferents forats de pal, que tenien una fondària de 50cm. Del material arqueològic destaca ceràmica amb mugrons superposats, restes de fauna (bou i cérvol) i de fusta. El jaciment es data en el Neolític Final. | 08260-66 | Cruïlla C/ Roger de Flor amb C/Ramon Berenguer I (P. Ind. Can Vinyals) | 1971-1972. Jaciment localitzat i recuperat el seu material per membres del Grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5367300,2.1600900 | 429938 | 4598683 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78233-foto-08260-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78233-foto-08260-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78233-foto-08260-66-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78234 | Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector-0 | SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -III/V | Parcialment destruït | El jaciment Torre del Rector es troba en el vessant sud-oest d'un turó situat davant del polígon industrial Torre del Rector, a llevant de la carretera C-59 de Mollet a Caldes, i a uns 300m al nord-est de l'edifici Honda, també situat en l'esmentat polígon. Del jaciment es coneix la troballa de material arqueològic que aparegué superficialment, format bàsicament per fragments de tègula, dòlia i petits fragments ceràmics no determinables. Un marge tallava longitudinalment el jaciment, posant al descobert una estructura que possiblement podia tractar-se d'una sitja. L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica de control a causa dels moviments de terres efectuats amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, que afectava, entre d'altres, aquest jaciment. Es prospectà el vessant sud d'un turó situat al davant del polígon industrial, en una superfície de 2900m2. Es localitzà una sitja que pel tipus de material ceràmic recollit en superfície, semblava pertànyer a cronologia tardoromana. | 08260-67 | Carretera de Caldes (C-59) | 41.5454400,2.1878000 | 432259 | 4599627 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78235 | La Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida | MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'La Florida. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Enterrament col·lectiu'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 91-92. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arqueològiques a Catalunya n. 1. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 36. | -XXX/-XIII | Destruït | El jaciment La Florida va ser localitzat en obrir un carrer a la urbanització La Florida, que es situaria aproximadament a la meitat nord de l'illa de cases formada pel carrer Disset al nord i les Avingudes Vuit a llevant i Nou a ponent. Va ser excavat per R. Marcet i J. Morral, l'any 1980. El terreny on apareixien les restes estava constituït per una capa d'argila i a sobre d'aquesta hi havia una altra de sauló endurit. Morfològicament, el lloc d'enterrament estava format per una coberta de blocs o lloses de sauló endurit, sota de les quals es trobava la cambra sepulcral. Per la quantitat de pedres aparegudes al seu interior, els seus excavadors van proposar que estarien destinades a sostenir el sostre de lloses de sauló. L'estratigrafia estava formada per una capa superficial remoguda, una capa de sauló (dividida per una petita capa d'argila blanca) i una capa de graves i sorres. Les seves dimensions eren de set metres d'amplada i de dos metres i mig de fondària, essent la part excavada com a balma de 80cm. La disposició de les restes òssies (enterrament secundari, segons la valoració del excavadors) formaven amuntegaments disposats en paquets i ossos aïllats. Al sector oest es va localitzar part d'un esquelet en connexió anatòmica. Cal destacar que tan sols van ser tres els individus sencers: dos d'ells abraçats i en posició fetal. Sembla existir una diferenciació entre el sector nord i sud, que segons els seus excavadors es pot tractar d'una zona d'inhumació primària i una d'inhumació secundària. Els materials arqueològics que acompanyaven aquestes restes es reduïen a uns quants fragments de ceràmica llisos i una petxina. Durant els mesos de setembre i octubre de 2002, Mireia Pedro va realitzar un treball de reconeixement arqueològic en el marc de la recerca sobre 'Estudi de les coves i abrics amb estructures paradolmèniques al NE peninsular (Catalunya), inclosa en un projecte d'investigació del Seminari d'Estudis i Recerques (SERP) de la Universitat de Barcelona. El projecte contemplava el reconeixement In situ de diversos jaciments presumiblement de tipus paradolmènic així com la contrastació de la informació inicialment coneguda. Donat que el jaciment va ser destruït, només es va poder consultar les dades aportades pels seus excavadors, els quals l'interpretaren com una balma sepulcral col·lectiva. No obstant, però en aquest darrer estudi es proposa que podria tractar-se d'algun tipus d'hipogeu. El jaciment el daten entorn el Neolític Final i l'edat del Bronze. | 08260-68 | C/Disset, Avinguda Nou i Vuit. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5223900,2.1884200 | 432286 | 4597068 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78236 | Ca l'Oller. Camp Ventura Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-camp-ventura-oller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 66. | -II/XVIII | Parcialment destruït, sota una central elèctrica | El jaciment Ca l'Oller o Camp d'en Ventura de l'Oller es troba situat al cim d'una petita elevació al marge dret de la Riera de Caldes, al nord del Polígon Industrial de Ca n'Oller. Es tracta d'una vil·la. Les restes documentades consisteixen en un conjunt d'habitacions que es separen per un gran mur central (amplada 70-80cm) de l'àrea oberta. La part edificada és travessada per un mur transversal que la divideix en dues parts, la nord encara no delimitada i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment es troba molt deteriorat i bàsicament està constituït per terra batuda amb calç. A prop del conjunt, s'ha trobat una estructura formada per teules i tovot que delimita un espai ple de cendres, i s'interpretaria com un forn romà. També s'ha trobat una estructura rubefactada de planta circular excavada al subsòl (forn medieval), un retall de planta irregular i grans dimensions excavat al terreny natural (estructura per decantar o pastar d'argila, semblant a la de Can Banús II), 18 retalls de planta circular excavats al sòl natural reblerts de fragments ceràmics, pedres, carbons i cendres (sitges per emmagatzemar gra aprofitades com a abocadors), un retall allargat excavat al subsòl natural (interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera) i una estructura indeterminada bastida amb pedres i morter de calç (canal o probable clavegueram). L'amortització de les 18 sitges, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior, s'han pogut datar entorn el segle XI i principis del segle XIII. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal donen una datació dels segle XVI i XVIII. El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (terra sigil·lada). Entre les restes metàl·liques, es localitzen peces d'ornament (fíbules i plaques de bronze) i utensilis de treball agrícola i monedes (August, Galba i Vespasià). Tots aquest elements fan pensar que aquest jaciment constituïa un centre manufacturer important destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pascual 1 i Dressel 2-4, entre altres de menor importància. A més, també cal pensar, que l'assentament es troba ubicat en un entorn que permetia el proveïment de les matèries primeres imprescindibles per a la producció de ceràmica: argila, llenya i aigua. | 08260-69 | Polígon Industrial de Ca n'Oller (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1968. F. Martí Jusmet dóna la notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses. 1970. Els afeccionats locals realitzen les primeres prospeccions. 1985. Excavació dirigida per E. Sanmartí i R. Marcet. 1986. Excavació dirigida per E. Sanmartí i R. Marcet i J. Tremoleda. Campanya del 3 al 31 d'octubre. 1987. Excavació dirigida per E. Sanmartí i J. Tremoleda. Campanya de l'1 al 23 d'octubre. | 41.5482600,2.1732600 | 431049 | 4599952 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Vil·la romana als 'Camps del Ventura de Ca l'Oller. VINYALS (1994: 66); Plans d'ordenació, Jaciment: protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, com àrea d'expectativa arqueològica i paleontològica.El jaciment es troba també en terme municipal de Polinyà. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78237 | Turó de Can Filuà. Escoles nacionals II, CEIP Santiga. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-filua-escoles-nacionals-ii-ceip-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. BOQUER, Sílvia; PARPAL, A. (1994). Can Roqueta. Estructures prehistòriques i medievals. Campanya 1991 (Sabadell, Vallès Occidental). Barcelona. BOQUER, Sílvia; PARPAL, A. (1990). Les estructures del bronze antic-bronze mitjà al jaciment arqueològic de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental). ARRAHONA revista d'història, n 7. Barcelona. CARLÚS, X. et alii (2003). El paraje arqueológico de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental): diacronia y tipologia de las ocupaciones. Congreso Nacional de Arqueología, Huesca, mayo de 2003. GONZÁLEZ, P.; MARTÍN, A.; MORA, R. (1999). Can Roqueta un establiment pagès prehistòric i medieval. Barcelona. GONZÀLEZ, Javier; HARZBECHER, Karin (2008). Nova intervenció arqueològica al turó de can Filuà. Un espai domèstic del bronze inicial a l'escola bressol municipal l'Espiga. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Pàg. 73-85. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'La Florida. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Enterrament col·lectiu'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 91-92. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arqueològiques a Catalunya n. 1. MARTÍ, Miquel; POU, Calvet; BUCH, Montserrat (1995). 'Les estructures prehistòriques del jaciment de Can Filuà, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)'. Limes, revista d'arqueologia n. 4-5. Pàg. 28-44. CRAC, Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. MARTÍN, A. (1990). El neolític i el Calcolític al Vallès. Limes. Cerdanyola del Vallès. PALOMO, A. (et alii). (2002). Estructures d'hàbitat a Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental). Pirineus i veïns al 3er mi.leni aC. Actes del XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. PETIT, MA (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès'. Limes, 0. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). TERRATS, Noemí (2008). 'Les ocupacions prehistòriques i antigues del turó de Can Filuà (Santa Perpètua, vallès occidental): de les comunitats neolítiques als nostres dies. (campanya 2007). Pàg. 51- 71. | -XXX/XVIII | Parcialment destruït | El jaciment Turó de Can Filuà. Escoles nacionals II, CEIP Santiga es localitza al sud-oest del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. El jaciment delimita al nord per l'encreuament de la carretera de Sabadell amb l'avinguda de Sabadell, a l'oest per la carretera de Sabadell, a l'est per l'avinguda de Sabadell i l'avinguda de Barcelona, mentre que pel sud es troba delimitat per camps de conreu. A la part superior del turó, l'any 1982 en fer una rasa per a la col·locació d'una tanca protectora en el pati de les escoles nacionals, es va observar que en el tall fet per la màquina, hi havia una estructura de planta circular i secció en 'V'. El material ceràmic trobat pertanyia a un màxim de quatre vasos, pertanyent a un gran vas decorat amb mamellons superposats del Neolític Final. Posteriorment l'any 1992, es va fer una excavació del jaciment, es van identificar 8 estructures subterrànies excavades a les argiles naturals, una de les quals formava part d'un enterrament col·lectiu. L'estructura estava formada per un pou amb una cambra, a l'interior de la qual es localitzà un enterrament col·lectiu. El pou era excavat a les argiles i tenia un diàmetre màxim de 125cm, amb les parets força rectes i reomplert de pedres calcàries. Quant a materials, gairebé no n'hi havia. La cambra de la sepultura s'obria a la paret nord del pou, a uns 20cm de la superfície. L'estructura d'enterrament col·lectiu tenia 16 individus distribuïts en dos nivells, i es podien diferenciar els canvis en els rituals d'enterrament que es van produir a partir del neolític final. La cronologia varia segons les estructures, tenint però una ocupació d'aquest indret des de finals del Calcolític (1900aC) fins a la fase antiga del període Ferro-Ibèric, és a dir, cap a l'entorn del 600aC. D'altra banda, amb motiu de la construcció d'un nou CEIP (Santiga) en el municipi de Santa Perpètua de Mogoda, es va realitzar, en el 2005, un seguiment arqueològic i paleontològic dels rebaixos de terres per a les obres de construcció de l'edifici situat dins l'àrea d'expectativa arqueològica del Turó de Can Filuà. En aquesta zona van ser documentades en intervencions anteriors les restes fòssils d'un probioscidi del gènere 'Deinotherium' en els rebaixos més profunds. El seguiment arqueològic va permetre documentar únicament fragments de ceràmica procedents de l'estrat de terra vegetal i dos retalls que van ser excavats manualment. Es tracta de ceràmiques d'adscripció cronològica ibèrica o romana. Els altres fragments són informes, de ceràmica vidrada marró, d'època moderna o contemporània. No va ser identificada cap estructura arqueològica. D'altra banda, al mateix temps es va realitzar també un control paleontològic. El 2006 es va fer una altra excavació on es van registrar onze estructures rebaixades com a conseqüència de les tasques agrícoles. La major part de fragments ceràmics trobats pertanyien al Bronze Inicial. Es va localitzar una llar o forn domèstic de planta ovalada composada per un nivell de pedres alterades tèrmicament, una solera i dues petites parets laterals també rubefactades. Una altra estructura podria ser una fossa o fons de cabana, que es trobava molt arrasada. Es va localitzar una sitja de planta circular i secció troncocònica. També dos possibles fons de sitja de planta circular i una petita estructura negativa de planta rodona, contenidora de productes agrícoles. Es van documentar dues estructures de planta pseudo-ovalada negatives que podrien ser grans fosses contenidors i utilitzades posteriorment com a abocadors de deixalles. El 2007 es va dur a terme una altra intervenció arqueològica motivada pel desenvolupament urbanístic de la zona. Es van excavar 7 sitges amb materials neolítics, que es trobaven molt arrasades. La majoria estaven situades al sud-est i al sud-oest del jaciment. Els materials estaven representats per cordons horitzontals amb decoracions digitades, cordons llisos, decoracions d'espigues impreses amb cardium, impressions de mitja canya en el llavi, petites impressions fetes amb l'umbó de malacofauna marina i garlandes impreses entre d'altres. Del bronze inicial es van trobar 16 estructures localitzades al sud-oest del jaciment, compartint espai amb les neolítiques. La majoria eren sitges, també es van documentar tres cubetes, dues estructures complexes i dues indeterminades. Les estructures complexes deurien estar relacionades amb l'hàbitat cobert, producció o transformació de productes i fins i tot un lloc d'extracció d'argiles. Els materials tenien els trets característics d'aquest període, llengüetes, vores rectes, amb incisions, cordons impresos, engrutats i impressions de mitja canya. També es van localitzar dos forns de moments diferenciats, però no es va poder establir la seva cronologia absoluta. Un s'ubicava en un dels punts més alts del turó, estava molt malmès, es conservava la cambra de cocció, l'entrada de la cambra i un retall adjacent que hauria servit per la neteja de les cendres del forn. L'altre forn era un forn de calç situat al sud-oest del jaciment i el seu estat de conservació era força bo. Estava format per la cendrera, el forn i un retall adjacent. Es tractava d'un forn de graella, excavat en un marge i que tenia l'olla del forn intacta amb les restes de pedres procedents de la darrera fornada. Es van documentar grans superfícies amb presència, molt puntual, de materials rodats, es tractaria de petits canals o torrenteres amb restes de materials arrossegats d'origen natural. | 08260-70 | Crta Sabadell, Av. Sabadell i Av Barcelona | 41.5322900,2.1775600 | 431391 | 4598176 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78237-foto-08260-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78237-foto-08260-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78237-foto-08260-70-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Modern|Neògen|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba dins una àrea d'expectativa arqueològica dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Actualment la zona es troba en fase d'urbanització. | 78|80|83|94|125|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78238 | Can Banús II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-ii | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -II/V | Destruït | El jaciment de Can Banús II estava situat al peu de l'antiga carretera B-143 (C-59) a l'encreuament amb la carretera que va des de Mollet a Santa Perpètua de Mogoda (B-140) i el Mas de Can Banús. El 1995 es va localitzar i excavar una cambra de combustió d'un forn de tiratge vertical, amb praefurnium i corredor central que per les seves característiques morfològiques respon a la tipologia d'aquests elements en època romana i que es pot englobar en la categoria II/b de la classificació feta per Ninina Cuomo di Carpio o en la IIE de la classificació de Franzoise le NY. La cambra de combustió del foc respon a una construcció excavada en gran part en el terreny natural, té una alçada màxima conservada d'un metre i una planta més o menys quadrangular, amb els costats d ela banda del corredor d'accés que presenten un lleuger arrodoniment. Aquesta cambra presenta cinc murs a cada costat, ortogonals a les parets laterals i amb poc espai buit entre ells. En el seu moment estarien units per arcs, dels quals no se n'ha conservat cap sencer. Les arcades i els murs estan construïts amb pans de tova de formes més o menys quadrangulars que quedarien cuits a la primera fornada. Les parets del praefurnium en la seva cara més externa havien estat bastides amb pedra i tant el sòl com les parets estaven recobertes per diferents capes d'argila. Destaca la presència d'un pilar vertical a la cambra de combustió fet amb tovots quadrangulars, entre els murs que formarien la quarta arcada. Segurament aquest element respon a una reforma de l'estructura ja que inutilitza en part la funció del corredor central. Durant l'excavació no va aparèixer cap fragment de ceràmica fina de taula, només es documentaren fragments de dolia i tègula, la qual cosa fa impossible donar una datació més concreta fora de l'època romana. | 08260-71 | Carretera de Caldes C-59 | El jaciment va ser localitzat durant el seguiment arqueològic realitzat amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, nus sud (CIM Vallès). I va ser desmuntat posteriorment en data de 19 de desembre de 1995 (Resolució del D.G. del Patrimoni Cultural, amb data 19 de desembre de 1995, autoritzant el desmuntatge del forn i la finalització de les excavacions pendents, el control dels rebaixos de l'antiga carretera i la realització de les anàlisis necessàries per exhaurir les dades que avalin la tecnologia i producció del forn). | 41.5387800,2.1904900 | 432476 | 4598886 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78238-foto-08260-71-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78239 | Les alzines de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-alzines-de-can-banus | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XVII-XIX | Destruït | El jaciment les alzines de Can Banús es caracteritzava per ser un conjunt arquitectònic format per dos forns, anomenat les Alzines de Can Banús per ser el topònim adjudicat a aquest emplaçament, i per la proximitat a la masia de Can Banús. S'ubica en una zona de masies i explotacions rurals als afores del nucli de Santa Perpètua de Mogoda, al sud-est del terme municipal en un espai convertit en zona industrial i que acull el CIM Vallès. Els dos forns són independents però associables entre si. La zona ocupada actualment pel CIM Vallès es troba delimitant per ponent l'espai natural de Gallecs, caracteritzat per un espai de paisatge suau, ondulats i trencat per algunes rieres, amb forta ocupació humana. El motiu que dugué a excavar i documentar els forns l'any 1995 fou la urbanització immediata del sòl, amb la construcció d'un centre integral de mercaderies en una zona on, durant els desbrossaments de terres inicial es feren evidents dos forns, un per a la producció de calç i un altre per produir materials constructius (maons o teules), ubicats propers entre ells i en un marge prop de la carretera C-59. Els dos forns es troben a 120 m de distància de la masia de Can Banús. La intervenció en els forns es plantejà amb una neteja prèvia de cadascun d'ells, un desbrossament de l'entorn i delimitació de l'entrada de cadascun. El forn 1 és de planta rectangular (410 x 340cm) amb una alçada màxima conservada de gairebé 7m. Queda dividit interiorment en dues petites cambres de combustió sobre les quals hauria anat disposat algun tipus de graella. Servia per a la producció de teules i maons, per a la construcció. Dins el forn s'ha documentat un estrat d'enderroc o abandonament amb pedres, peces d'obra i fragments de ceràmica de cronologia contemporània que cobria una capa poc potent de guix, cosa que fa pensar que el forn hagués servit també per produir guix. El forn 2 és de planta circular de 390cm de diàmetre amb una alçada màxima conservada de gairebé 6,5m. Respon a la tipologia típica dels forns de calç, de planta circular i amb una porta a mitja alçada que dóna entrada a la cambra de combustió situada a la part inferior i delimitada per una estructura interior de pedres i calç molt compacta. L'entrada conserva un corredor de 270cm de llarg que s'eixampla cap a l'exterior, delimitat per sengles murs de còdols i maons lligats amb morter de calç. El director de la intervenció arqueològica planteja la hipòtesis que els dos forns puguin estar vinculats a la masia de Can Banús. | 08260-72 | Carretera de Caldes C-59 | El jaciment va ser decobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu del desdoblament de la carretera C-59 (antiga B-143). | 41.5400700,2.1888900 | 432344 | 4599030 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78239-foto-08260-72-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78240 | Can Cirera; Can Sirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-can-sirera | CARLÚS, X. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica d'urgència al jaciment de Can Cirera. Intersecció n. 9, PK 4,900 de la B-140 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Campanya 1997. Memòria inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. CARLÚS, X. (2008). Els forns de can Cirera (Sant Perpetua de Mogoda, Vallès Occidental). Pàg. 71-192. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XVII-XX | Desconegut. | El jaciment Can Cirera / Can Sirera va ser descobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu de l'acondicionament de la carretera B-140, concretament durant la construcció d'una rotonda, situada a ponent de Can Cirera. Actualment l'espai és ocupat per camps de conreu en producció. El jaciment de Can Cirera és d'època moderna i contemporània i correspon a una àrea industrial de fabricació de material constructiu i obtenció de calç. S'hi ha localitzat un forn d'obra i un forn de calç, així com un sector de funció indeterminada amortitzat amb deixalles procedents de les esmentades infrastructures. També s'ha documentat un mur i una mina d'aigua construïda en època moderna o contemporània que podrien formar part del complex industrial i agrari del mas de Bellsolà. | 08260-73 | Crta, B-140 de Sabadell a Mollet | En el registre de la Propietat de Sabadell número 2 existeix la inscripció del manso de Bellsolà, en l'actualitat Can Sirera, en un document de 1984 en el qual es delimiten els terrenys de la finca i les infrastructures que tenia | 41.5346800,2.1717900 | 430912 | 4598445 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78240-foto-08260-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78240-foto-08260-73-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic manso Bellsolà. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78241 | Can Vinyals III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-iii | TRESSERRAS, J.J. (1998). Can Vinyals (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Oriental). Anàlisi arqueobotànica: macrorestes (llavors) i microrestes (fitòlits i midons). Inèdit. | -LX/V | Destruït | El jaciment de Can Vinyals III es troba dins el polígon industrial de Can Vinyals, en els terrenys actualment ocupats per una nau de l'empresa VALEO. Entre els mesos de novembre i desembre de 1997 es van realitzar uns treballs de prospecció i excavació arqueològica d'urgència al polígon industrial de Can Vinyals en la parcel·la situada entre els carrers de Ramon Berenguer I i de Guifré el Pelós, a l'extrem sud de l'illa que conformen els dos carrers esmentat anteriorment i els carrers de Jaume I el Conqueridor i de Roger de Flor. Durant aquesta intervenció es van localitzar i documentar 5 possibles estructures arqueològiques: CV4: durant el control arqueològic dels rebaixos fou identificada com una possible cabana de planta ovalada, encaixada al subsòl natural. Aquesta estructura va ser destruïda quasi per complet per acció de la màquina excavadora, conservant-ne únicament dues petites depressions corresponents al fons de la possible cabana. Les restes ceràmiques recuperades no presenten característiques que permetin adscriure-les a un període crono-cultural concret. Només el fet de ser fetes a mà, de presentar les superfícies llises sense decoració, i la presència d'un fragment amb un mugró aplicat, permet de situar-les entre el neolític i els inicis de l'edat del bronze, sense més precisió. CV5: identificada en el moment de la seva localització com un possible fons de cabana d'època iberoromana, de planta ovalada d'uns 4 2 2,5m, secció irregular, fons còncau, i una fondària de 10cm. Només es va recuperar material en superfície corresponent a un fragment de pivot d'àmfora i alguns fragments rodats de ceràmica comuna ibèrica. CV6: correspon al fons molt arrasat d´una estructura excavada al subsòl del tipus sitja o coberta, de planta circular d'uns 85 cm de diàmetre, fons còncau i una fondària de 8cm. No va proporcionar material arqueològic durant el procés d'excavació. CV7: Correspon al fons molt arrasat d'una estructura excavada al subsòl de planta circular d'uns 50cm de diàmetre, fons còncau irregular i una fondària de 7cm. Només es van recollir algun fragment de ceràmica a mà durant la prospecció. CV8: Correspon al fons d'una estructura d'emmagatzematge o sitja de planta circular de 130 cm de diàmetre, parets de tendència còncava, fons pla i una fondària de 35cm. Al seu interior es va recuperar material constructiu romà, especialment fragments de dòlia i tègula, un fragment de molí circular i diverses pedres. Posteriorment, durant un seguiment realitzat entre el 23 de març i el 3 d'abril del 2000 a l'extrem sud d'aquesta mateixa parcel·la es localitzà una sitja excavada al subsòl natural. Era de planta circular amb un diàmetre superior de 110cm, amb una fondària conservada de 84cm. Entre la pasta de ceràmica recuperada es troben varis fragments informes de ceràmica comuna grisa d'època ibèrica, diversos fragments i una nansa de pasta de sandvitx que correspondrien a una gerra, part d'un recipient pertanyent a la vora i el cos d'una olla feta a mà que presenta decoració feta a base d'un cordó aplicat amb impressions digitals al voltant del coll. A partir del material ceràmic pot determinar-se que la sitja correspon a època ibèrica, amb restes ceràmiques de tradició corresponent al bronze final.. | 08260-74 | C/ Ramon Berenguer I, C/Guifré el Pelós (Polígon Industrial de Can Vinyals) | A finals de 1977 es va trobar un enterrament neolític, al llom de la Carena de la Serra de Can Sabau, a la part nord de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140). | 41.5350700,2.1627200 | 430156 | 4598496 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica esmentada com a Carena de la Serra de Can Sabau al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78243 | Cruïlla C/Fivaller - C/Mn. Camil Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-cfivaller-cmn-camil-rosell | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -II/V | Actualment urbanitzat. | El jaciment Cruïlla del C/Fivaller amb C/Mn. Camil Rosell es va localitzar durant la realització d'unes obres de millora en la xarxa de distribució d'aigua al centre del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, que va permetre localitzar unes possibles restes arqueològiques. Concretament, l'obertura d'una rasa que travessa longitudinalment el carrer Mossèn Camil Rossell, va deixar al descobert el que semblaven les restes d'un forn d'època romana. Aquestes restes es situen just a la cruïlla entre el carrer anteriorment esmentat i de Joan Fivaller, a escassos metres de la plaça de l'església, i estaven formades per una mena de paret d'argila cuita (de la qual només es podien observar uns 70cm de llargada per uns 50cm d'alçada) semblant a les parets que conformen la cambra de combustió subterrània dels forns d'època romana. A la mateixa rasa i a l'alçada d'aquesta possible paret es documentà la presència de restes de fauna i d'algun fragment ceràmic d'època moderna, tègula romana i un pivot d'àmfora. | 08260-76 | C/ mossèn Camil Rossell (Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5352900,2.1793600 | 431544 | 4598507 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78243-foto-08260-76-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La ubicació de la fitxa de la carta arqueològica correspon a la cruïlla formada pels carrers sant Ramon, Carrer Joan Fivaller, Carrer Ignasi Iglesias i Carrer Enric Granados. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78244 | La Florida Nord - Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida-nord-can-soldevila | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XX/XVIII | Destruït | El jaciment de La Florida Nord - Can Soldevila es troba en els terrenys ocupats per la urbanització de la Florida, situada al sud-est del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, entre l'Avinguda Quinze, el Carrer Setze i el Passatge Major. El jaciment estava format per 5 sitges d'emmatzematge situables cronològicament tres d'elles, en un moment inicial del ferro (LFN_CS 1, LFN_CS 2 i LFN_CS 5) i les altres dues al bronze inicial (LFN_CS 3 i LFN_CS 4). Les estructures de l'edat del ferro eren de planta circular entre 136 i 214cm de diàmetre, de secció troncocònica i fons pla. Conservaven una fondària entre 100 i 54cm i al seu interior s'han recuperat fragments ceràmics amb cordons impresos situats a la inflexió entre el cos i al vora, nanses de cinta elevades, decoracions que combinen incisions, impressions i acanalats, bases planes, un peu anular... Les estructures de l'edat del bronze mostraven diferències morfològiques respecte les de l'edat del ferro. L'estructura LFN-CS 4 era de planta circular de 103cm de diàmetre, secció cilíndrica i fons còncau, amb una fondària conservada de 92cm. Al seu interior es van recuperar fragments ceràmics corresponent a dues tenalles de cos hemisfèric i base plana, una amb el coll diferenciat i l'altra amb la vora recta, que presenten 4 aplicacions en forma de llengüeta a la part mitja o superior del vas, i paral·leles a aquestes, 4 petits mugrons situats a l'alçada de la vora; un vas de tendència troncocònica de base plana i una nansa de cinta de secció aplanada amb decoració de petites línies incises al perímetre superior del vas, en contacte amb l'angle exterior del llavi i vàries aplicacions en forma de petits mugrons situats a l'alçada de la vora (4 d'elles situades sobre la nansa); algun fragment pertanyent a formes carenades. L'estructura LFN-CS 3 era de planta circular de 50 cm de diàmetre a la seva base, secció cilíndrica i fons còncau, amb una fondària conservada de 75cm. Es trobava seccionada verticalment i al seu interior es va recuperar molt poc material arqueològic, únicament algunes restes òssies corresponents a un ovicaprí i escassos fragments informes de ceràmica a mà. Tot i això, es va adscriure a aquest moment cronològic per la seva proximitat a l'estructura LFN-CS 4 i la seva similar morfologia constructiva. A part d'aquestes estructures també es va documentar una petita estructura probablement relacionada amb un sistema de canalització i distribució d'aigües pel conreu i diverses mines d'aigua d'època moderna. | 08260-77 | Avinguda Quinze, Carrer Setze i Passatge Major | 41.5230600,2.1866600 | 432140 | 4597144 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|94|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78245 | Turó de Can Bellsolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-bellsola | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX | Parcialment destruït o destruït | El jaciment del Turó de Can Bellsolà es situa a la vessant sud-est del turó del mateix nom, a 25m al sud-est de la ubicació de la fàbrica Gec-Alsthom. Aquesta vessant del turó davalla suaument vers l'oest, fins el Pla de Mogoda. L'any 1995 es realitzà una prospecció arqueològica en la zona amb motiu de les obres de desdoblament de la carretera C-59 (antiga B-143), de Mollet a Caldes. Aquesta intervenció va permetre documentar, a l'obri en extensió una àrea de 3000m2, l'existència de quatre possibles estructures. Durant el procés d'excavació es va comprovar que es tractava de tres fosses excavades al subsòl (probablement sitges amortitzades com abocadors) i es van poder descartar una, que era tan sols una depressió natural amb argiles i llims al seu interior. Les tres fosses (TCB-1, TCB-2 i TCB-4) es poden adscriure cronològicament, tant pels materials recuperats com per la seva morfologia constructiva, al neolític antic de tradició cardial. Presentaven plantes circulars, d'entre 141 i 98 cm de diàmetre, amb les parets divergents, les bases rectes o lleugerament còncaves i una fondària conservada que variava entre els 15 i els 35 cm. El material arqueològic recuperat el formaven 57 fragments ceràmics informes (1 amb nansa) i 2 fragments de vora. D'aquests, 11 presentaven decoració cardial, pedres de diferents mides i matèries (predominant calcàries i sorrenques), carbons i indústria lítica sobre jaspi i cristall de roca. La inexistència de molins de mà, i la manca de dades paleontològiques no permet establir un vincle directe d'aquestes estructures amb possibles tasques relacionades amb l'agricultura. Malgrat això, és possible atribuir a aquestes fosses una funció de caire domèstic, essent amortitzades com a abocadors però no podent especular sobre la seva funció primària ni la seva relació amb un possible lloc d'hàbitat. | 08260-78 | Carretera de Caldes C-59 | 1995. Va ser descobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu del desdoblament de la carretera B-143, nus sud. | 41.5300800,2.2014700 | 433383 | 4597911 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78245-foto-08260-78-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba dins una àrea d'expectativa arqueològica anomenada Bòbila Bellsolà, que inclou també els jaciments Bòbila Bellsolà i el Xato o Pla de Mogoda, dins el PEPPASPM. | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78246 | Jaciment Paleontològic de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-santiga | <p>AGUSTÍ, J. (1981). Roedores Miomorfos del neógeno de Cataluña. Universitat de Barcelona. CRUSAFONT, M.; GOLPE, J. MA (1972). 'Algunos yacimientos de Vertebrados del Vallesiense inferior de los alrededores de Sabadell'. Acta Geológica Hispánica, VII. Barcelona. GOLPE, J. MA (1974). 'Faunas de Yacimientos con suiformes en el Terciario español'. Paleontología y evolución, XII. Sabadell.</p> | Parcialment destruït | <p>El jaciment paleontològic de Santiga està situat als voltants de la carretera B-140, al seu pas per Santiga (terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda). Les primeres troballes es realitzaren al marge dret de la carretera, durant uns rebaixos de terres amb motiu d'una construcció industrial. En aquell moment els paleontòlegs realitzaren diferents exploracions, ampliant la zona d'expectativa, i obtenint com a resultat la troballa de diferents restes fòssils de vertebrats corresponents al Vallesià inferior (MN9). Geològicament es tracta d'un jaciment de tipus fluvial corresponent, segons la cartografia geològica (1:50.000, ICC) a la unitat cronostratigràfica NMag (argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià. Miocè superior. Neògen). Entre la fauna localitzada hi ha mamífers com carnívors, perissodàctils (cavall, rinoceront...), artiodàctils (suids, bòvids, giràfids), gran varietat de micromamífers (com insectívors - Lantanotherium sanmigueldi-, rosegadors - Democricetodon-,...) i rèptils (tortugues).</p> | 08260-79 | Crta de Sabadell a Mollet (B-140) | <p>El jaciment Paleontològic de Santiga va ser descobert per Miquel Crusafont i Pairó els anys 70, aprofitant la realització d'uns moviments de terres per a una construcció industrial, en el transcurs d'una de les moltes campanyes que l'antic Instituto Provincial de Paleontologia de Sabadell realitzava pels afloraments miocènics dels voltants de Sabadell, en aquest cas a les rodalies dels ja aleshores coneguts jaciments paleontològics de Can Llobateres i Castell de Barberà (al veí municipi de Sabadell).</p> | 41.5332600,2.1511600 | 429189 | 4598305 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78247 | Les Minetes o Forn de les Minetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-minetes-o-forn-de-les-minetes | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 49. | XVII-XVIII | No visitable. | El jaciment de les Minetes es troba dins una zona verda interior d'un enllaç entre l'autopista Ap-7 i la carretera de Caldes C-59, a llevant del Polígon industrial Can Bernades Subirà. Antigament s'hi arribava per una drecera per a vianants, des d'una zona verda davant de la nau de l'empresa Honda, situada al sud-est del polígon. El Forn de les Minetes és un forn ceràmic modern, excavat totalment en les aigües al·luvials sedimentades en una suau vessant rebaixada i molt transformada. El forn és de planta quadrangular amb tendència lleugerament romboïdal de 260cm de costat. S'ha conservat solament la part inferior o fogaina i l'engraellat amb 20 forats rectangulars que tenen una mida entre 17 x 33 cm i 20 x 38cm, disposats en cinc línies de quatre forats cadascuna. Part dels forats tenen afegits uns maons travessats. Originàriament en tenien tots els forats, però durant els treballs del camp aquests s'han anat desprenent i s'ha malmès la part superior de la graella. La part inferior mesura aproximadament 300 x 250cm i al mig hi ha un pilar de planta circular irregular de 74-80cm de diàmetre, originàriament revestit de teules. Aquest pilar aguanta la graella superior i està perforat pels forats centrals donant-li un aspecte palmiforme. L'altura de la fogaina és de 165cm. La graella té la particularitat de ser molt gruixuda, entre 75 i 90cm. Tot el conjunt té una alçada de 260 cm. La portella de la fogaina té 170 cm d'altura i 75cm d'amplada i es troba centrada en el costat de ponent del forn. S'hi accedeix per un corredor excavat en una veta més endurida del sòl natural. L'entrada de la fogaina estava tancada fins a una alçada de 80cm per un mur flanquejats d'altres dos laterals fets de pedres i terracuita, deixant solament els 65cm superiors per tal de facilitar la regulació del tiratge. Exteriorment a la graella es va trobar conservada (campanya de 1970) part de les parets laterals de la cambra superior de cocció. Ni en aquell moment ni durant la intervenció de 1990 es van poder detectar restes de murs perimetrals exteriors al forn, cosa que indica que la cambra de cocció estava també excavada en el sòl natural. Exteriorment al forn es va detectar un nivell de cendres de 4cm de potència, per sota de la capa vegetal a uns 185cm de fondària. Aquest estrat contenia, a més, algun fragment de teula cremada i fragments de maó. Sembla que correspon a una neteja habitual del forn durant el seu funcionament. En resum, es pot dir que es tracta d'un típic forn per a coure ceràmica amb la fogaina i la cambra de cocció excavada en el sòl natural aprofitant el pendent natural. No es pot assegurar res sobre la cambra superior de cocció, que ha desaparegut totalment. La principal particularitat rau en la important gruixària de la graella i la seva gran solidesa, principalment deguda a una homogènia cocció. La cronologia del forn no es pot concretar degut a la manca del tester. Tant per la seva tipologia com pels materials trobats (tots corresponents a cronologies modernes) sembla que es tracta d'un forn d'època moderna. L'argumentació que es feu en el moment del seu descobriment en favor d'un origen ibèric, estava basada en la seva similitud amb un forn de Rubí que fou publicat com a possible forn ibèric. Tanmateix, no hi ha cap argument per defensar aquesta cronologia. | 08260-80 | Prop de l'encreuament Autopista A-7 amb la Crta. C-59 | 1967. El forn va ser trobat pel sr. Josep Humet i Vila en un camp a prop del lloc anomenat Les Minetes. Entre el desembre de 1967 i l'any 1970 es realitzaren diverses campanyes d'excavació i després fou tornat a tapar al 1986 a causa d'una remodelació del camp on s'ubica. Actualment segueix tapat però s'ha senyalitzat amb un conjunt de columnes de fusta que recorden d'una manera simbòlica la seva graella, realitzat per l'INCASOL amb el vist-i-plau del Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El març de 1990 es realitzà una intervenció arqueològica degut a que el forn es trobava en perill de desaparèixer degut al projecte de realització d'un enllaç de l'autopista B-30 amb la carretera procedent del poble de Palau de Plegamans. | 41.5442500,2.1871800 | 432206 | 4599496 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També conegut per Forn de les Minetes (VINYALS, 1994: 49). Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Foto 1. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a VINYALS, 1994: 51. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78248 | Camps de Can Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-rectoret | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Pla d'ordenació. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. | -II/V | Desconegut | El jaciment Camps de Can Rectoret es troba en uns camps situats al sud de la masia restaurant de Can Rectoret, entre la carretera de Ripollet a ponent i la riera Seca a llevant. A l'oest i al sud es troba delimitada per naus industrials del poligon de Santiga. L'any 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en els camps de Can Rectoret, promoguda per l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i l'empresa Lípidos Santiga SA, consistent en la prospecció del subsòl mitjançant la realització de 134 rases en els solars afectats per futurs moviments de terres. Aquesta zona limita al nord amb la carretera de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda, B-140, a l'est amb la riera Seca i a l'oest amb la carretera de Ripollet B-141. L'accés a la masia de Can Rectoret és situat en aquesta darrera carretera, a pocs metres de la intersecció amb la B-140. La zona on es va intervenir està protegida pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda com a Àrea d'Expectativa Arqueològica. L'objectiu de la intervenció, tenint en compte que en superfície s'havien localitzat restes romanes, era la localització i delimitació de possibles restes arqueològiques que poguessin quedar afectades pels moviments de terres que pretenien adequar la zona als nous usos del sòl. En la zona al sud del sector I no es va poder realitzar la intervenció degut a la presència d'una acumulació de terres pel projecte d'ampliació de l'aparcament de la fàbrica 'Lípidos Santiga' SA. Però en la part nord-est del sector es documentà una estructura murària amb dos estrats associats de cronologia romana que indiquen la possible presència d'un jaciment romà. En el sector II tan sols una de les rases documentà la presència d'una feixa d'època moderna. | 08260-81 | A llevant del Polígon industrial de Santiga | 41.5312000,2.1551900 | 429523 | 4598073 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78248-foto-08260-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78248-foto-08260-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78248-foto-08260-81-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78249 | Carrer Sant Ramon, 1-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-ramon-1-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GUÀRDIA, Jordi (2008). El jaciment de la Tenda. (C/ de Sant Ramón, 1-3). Pàg. 97-130. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -I/XX | Destruït, solar ocupat per un nou edifici, construït a partir de l'any 2007 (segle .XXI). | El jaciment Carrer Sant Ramon 1-3 es troba en el casc antic de Santa Perpètua de Mogola, en uns terrenys de planta trapezoïdal d'uns 474m2, situats en extrem d'una illa de cases. La propietat limita amb blocs d'edificis a sud i a oest i un espai obert al nord. Entre finals de 2004 i inicis del 2005 es realitzà una intervenció arqueològica preventiva en el solar ubicat en el carrer Sant Ramon, 1-3 de Santa Perpètua de Mogoda. La intervenció arqueològica venia motivada pel projecte de construcció d'un edifici d'habitatges amb aparcaments al soterrani. Els resultat que ha proporcionat l'excavació del solar mostren un seguit de fases d'ocupació de la zona, una àmplia ocupació romana, un moment medieval i baixmedieval i per últim, la fase corresponent a època moderna i contemporània. La majoria d'estructures i nivells són d'època romana, diferenciant 5 moments. Les fases romanes presenten molt material ceràmic i quatre monedes. La primera fase no conserva estructures, només es documenten estrats amb ceràmica ibèrica i romana, per la qual cosa es proposa una cronologia del segle IaC. El següent moment romà conserva un mur i diversos nivells d'enderroc, amb molta ceràmica associada i un pou; la tercera fase mostra restes d'un gran àmbit de planta regular i algunes sitges; un quart moment destaca per la presència d'un pou construït en aquest moment i posteriorment amortitzat, i una gran fossa associada. Aquesta enginyeria devia tenir dos objectius: assegurar l'estabilitat del pou i afavorir les filtracions d'aigües. L'últim moment romà està representat per dos murs formant un angle recte, sitges, fosses i alguns nivells d'enderroc. En una de les sitges es conserva un individu en posició encongida en un rebliment de pedres, que els autors de l'excavació no consideren inhumació, sinó deposició. Pel que fa a la fase medieval, un primer moment es caracteritza per la localització de 14 sitges i una inhumació. L'enterrament està ben conservat, en connexió anatòmica, i presenta una petxina sobre el pit. En un segon moment d'època baixmedieval apareixen murs i estructures que aprofiten altres ja existents. Les estructures modernes i contemporànies són baixants de cases; pous, fosses sèptiques, etc. Que en part destrueixen restes d'èpoques anteriors. Es pot parlar d'estratigrafia vertical amb vuit nivells però gairebé sempre els testimonis constructius de totes les èpoques són fragmentaris o apareixen isolats, de manera que dificulten la comprensió de la funció i estructuració original de cada fase. Es tracta d'un jaciment incomplet en el sentit que els seus límits excedeixen la superfície del solar. Pel que fa al conjunt estructural, es tracta d'una superposició de construccions de pedra de poca entitat i deficient tècnica constructiva, successivament amortitzades en època romana per reordenar l'espai. Entre els segle I i XV sembla que no hi ha aportació de terres, arribant a aprofitar estructures anteriors en època altmedieval. En època romana es dóna una formació progressiva d'una estratigrafia potent, els períodes posteriors es caracteritzen per una posició gairebé directa i amb poca diferència de cotes de les estructures i unitats negatives. La superposició de fases constructives ha provocat una certa complexitat estratigràfica i estructural en el registre arqueològic, palesa en la inicial dificultat d'interpretació de seqüències físiques que caracteritzen alguns elements. Dins el context tècnic romà, l'aprovisionament d'aigua ha estat força important i sovint ha determinat l'elecció d'un lloc d'assentament. La perforació de pous per buscar la capa freàtica, i les cisternes, eren solucions allà on no existien aqüeductes. Pel que fa al material arqueològic, l'excavació de sitges altmedievals ha possibilitat la recuperació de gran quantitat de formes ceràmiques essent, però el material més abundant el de les fases romanes. | 08260-82 | Carrer Sant Ramón, 1-3 (Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5356400,2.1790800 | 431521 | 4598546 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78249-foto-08260-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78249-foto-08260-82-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba dins d'àrea d'expectativa arqueològica (Pla Especial Protecció Patrimoni de Santa Perpètua, 1996) | 81|83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78250 | Florida nord - Escola Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/florida-nord-escola-bressol | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GUTIÉRREZ, Dani (2008). Intervenció arqueològica al turó de Florida nord (can Soldevila), escola Bressol Els Pins, bronze inicial. 1ª edat del ferro. Pàg. 86 - 96. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XX/-VIII | Destruït | El carrer Baronia està situat a la zona nord del barri de la Florida Nord, dins de la zona considerada com EPA a causa de la concentració de restes arqueològiques documentades. En relació al lloc afectat cal assenyalar la troballa, l'any 1998 de cinc fosses d'emmagatzematge pertanyent al bronze final / ferro (La Florida Nord - Can Soldevila). Com la descoberta, en 1980, d'una fossa sepulcral adscrita també a la fase de transició bronze final / ferro en el barri de la Florida. La construcció d'una escola bressol al solar del carrer de la Baronia va motivar un seguit d'intervencions arqueològiques preventives entre els anys 2003 i 2004. Es van documentar un total de 60 estructures prehistòriques, a més de diverses rases de vinya. De les estructures prehistòriques, 52 es relacionen amb el calcolític/bronze antic, i 8 amb el període del bronze final. Els tipus d'estructures en funció de la seva morfologia i dimensions es classifiquen de la següent manera: Fosses d'emmagatzematge o sitges: Calcolític / bronze antic: planta circular, perfil subesfèric o cilíndric, fons còncau, 80/100cm diàmetre de boca, i més d'un metre de profunditat. Bronze Final: secció troncocònica, fons pla o lleugerament còncau, 85/150cm diàmetre de boca,120/170cm diàmetre de base, i profunditat màxima 90 cm. Grans retalls: forma irregular, fins a 4 metre de llarg i quasi 2 m d'amplada i poca profunditat. La seva funció estaria relacionada amb l'extracció d'argiles. Retalls: forma ovalada irregular, fins a 3m de llar i quasi 2m d'amplada i poca profunditat. Es localitzen vorejant el gran retall central. De funció indeterminada tot i que es relaciona, igualment amb l'extracció d'argiles. Nínxol: Petita cavitat realitzada a l'interior d'una sitja, secció i planta hemisfèrica, d'uns 60 cm de llargada, amplada i alçada. D'altra banda, es destaca la troballa d'un cilindre d'argila cuita que probablement pertanyeria a la boca o xemeneia d'un forn. Té planta circular, un diàmetre exterior de 20cm, 5cm de gruix, i una alçada de 17cm. Podria pertànyer a una estructura de combustió tancada localitzada a la zona d'hàbitat del bronze final. En els nivell d'amortització i rebliment de les estructures, es va recuperar un nombre important de materials arqueològics. Destaca l'excessiva fragmentació i mala conservació dels mateixos. El nombre més elevat correspon a ceràmica feta a mà, seguit de restes de fauna i elements constructius (30%), així com una petita representació d'indústria lítica, dos objectes de bronze (un botó i resta de fosa) i alguns elements d'ornament personal, fets en os i petxina. | 08260-83 | Florida Nord - Carrer Baronia s/n | 41.5225700,2.1864800 | 432125 | 4597089 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A la fitxa d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat apareix citat així sencer: Florida Nord - Carrer Baronia s/n (Florida nord - Escola Bressol). Es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica de la Florida en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78251 | Can Sagalés; C/Joaquim Malats; C/Santa Maria; C/Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagales-cjoaquim-malats-csanta-maria-csant-pau | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | I/XX | Destruït | El jaciment de Can Sagalés, C/Joaquim Malats, C/ Santa Maria, C/Sant Pau es troba en el solar antigament ocupat per Can Sagalés en el nucli històric de Santa Perpètua de Mogoda. S'hi van realitzar quinze sondejos, deu dels quals van proporcionar resultats (encara que alguns amb presència de murs de l'antiga vivenda). En els altres cinc va aparèixer material ceràmic modern. Aquest material ceràmic correspondria en la seva gran majoria a rajols i maons massissos de l'enderroc de l'habitatge i ceràmica de cuina i vidres molt moderns. L'únic que cal destacar és el sondeig 8, en el qual s'hi va recuperar un fragment informe de Terra Sigil·lada Itàlica, alguns fragments de material constructiu d'època romana i un conjunt de ceràmica medieval (segle XV). | 08260-84 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5346400,2.1796300 | 431566 | 4598435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78251-foto-08260-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78251-foto-08260-84-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | En l'illa de cases on antigament hi havia Can Sagalés ara hi ha a un extrem un bloc de pisos, i a la part més ampla hi ha cases amb caràcter de ruralia, concretament, al carrer Santa Maria, n.3 i al Carrer Sant Pau n. 10. | 83|85|98|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78253 | C/Sant Ramon, 9. Passatge de la rectoria, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/csant-ramon-9-passatge-de-la-rectoria-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XII-XIII | Destruït, edificat | El jaciment Carrer Sant Ramon, 9 - Passatge de la Rectoria, 4 es trobava en un solar situat entre els carrers esmentats en el nucli històric de la població, dins l'espai d'expectativa arqueològica delimitat per l'ajuntament. Es tractava d'un solar d'uns 259m2 en què es diferenciaven dos nivells, el més alt amb accés al passatge de la Rectoria i l'altre a una cota més baixa amb accés pel carrer Sant Ramon. A finals de 2003 i inicis de 2004 es va dur a terme una intervenció preventiva motivada per la construcció de cinc habitatges i un garatge comunitari; calia rebaixar un total de 3m tota la superfície del solar en la part del Passatge de la Rectoria per assolir la cota del carrer Sant Ramon, i en aquest indret s'obriren rases per als fonaments i la instal·lació de subministraments de serveis. Un cop finalitzada la intervenció arqueològica i l'estudi dels materials obtinguts, els directors de l'excavació van proposar dues fases per aquest jaciment, dins el període medieval: La primera fase es caracteritza per les estructures arqueològiques que el seu moment d'ús i amortització pot estar situat entre el segle XII i la primera meitat del segle XIII: quatre sitges i un gran retall. La segona fase és a la segona meitat del segle XIII i vé definida per dues sitges, un retall i dos murs; els murs són en realitat un mur i una alineació de pedres lligades amb argila. Pel que fa al material ceràmic recuperat, en les sis sitges i els retalls es trobà molta producció de cocció oxidant i oxidant-reductora datable en els segles XII-XIII. Juntament amb aquestes produccions es documenten alguns fragments escadussers corresponents a les primeres produccions vidrades medievals del Vallès de la segona meitat del segle XIII, de pastes oxidants molt depurades i una coberta amb vidrat de color verd. Les formes principals són olles, gerres, tenalles, tapadores, cassoles i cossis. | 08260-86 | C/Sant Ramon, 9. Passatge de la rectoria, 4 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5358200,2.1787800 | 431496 | 4598566 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78253-foto-08260-86-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba catalogat dins d'una àrea d'expectativa arqueològica, en el Pla d'Ordenació, Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78254 | Plaça Francesc Macià núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-francesc-macia-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIII/XVII | Destruït | El jaciment Plaça Francesc Macià, 2 es va localitzar en el casc antic de Santa Perpètua de Mogoda amb motiu de la construcció d'un nou habitatge unifamiliar, local comercial i garatge, després de la realització d'un seguiment arqueològic en aquest solar. Es van documentar vuit estructures amortitzades com a abocadors entre els segles XIII i XIV. Totes elles es van interpretar com a sitges en el seu ús primigeni. Cal destacar la troballa d'un crani dins una de les sitges. Del segle XVII es van excavar dues noves sitges. Aquestes no van ser amortitzades i es van trobar buides, únicament amb un sediment de formació geològica poc important produït per les filtracions. Per últim, es van documentar diversos murs amb pedres poc escairades lligades amb morter groguenc. Estarien relacionats amb les fonamentacions de la casa. En aquest mateix context es van localitzar una sèrie de dipòsits. Els materials documentats són ceràmiques de cuina, ceràmiques de coberta plumbífera (plats, olles, escudelles, gibrelles), ceràmica de taula del segle XIII-XIV, monedes de plata, fragments de bronze i de ferro, un didal de bronze, restes d'escòria i part d'una graella d'un forn. Com a conclusió, es pot dir que es tracta d'una zona on es documenta l'assentament humà des del segle XIII, ja que no s'han localitzat estructures anteriors. Tot i així, és molt probable que el nucli antic de Mogoda es formés com a tal a partir del segle X o XI al voltant de l'edifici religiós (la primera menció de l'església data del 998) per la necessitat que tenien els petits propietaris aloers per ubicar-se dins un espai protegit de la violència feudal, que comença a exercir pressió econòmica sobre la població pagesa a partir del segle XI, i que possiblement adquirirà tota la seva força a partir del segle XIII. La protecció que oferia la sagrera, devia provocar un aglutinament al voltant de l'església, donant lloc a l'aparició de la parròquia de Santa Perpètua. És possible que aquest ús altmedieval de l'espai tingui una continuïtat temporal, ja que coincideix amb l'ús que se li dona durant els segles XIII i XIV, i que s'ha pogut documentar arqueològicament amb les diverses sitges d'emmagatzematge, així com fragments de moles de molí rotatori per al tractament o mola dels cereals. També es pot veure com al segle XVI perdura l'ús d'aquest espai com a lloc d'emmagatzematge, però el nombre de sitges es redueix a dues. Sembla que s'abandonen a finals del segle XVI i principis del segle XVII, sense reutilitzar-les com abocador d'escombraries, com és comú. És difícil interpretar aquesta acció, és possible que es recuperés el producte emmagatzemat al seu interior i es tapessin per evitar la degradació de l'estructura, però que per algun motiu no determinat, deixa d'utilitzar-se aquest espai com a magatzem, potser a favor d'un sistema més modern com per exemple grans tenaces tipus dòlia. Les reformes posteriors deixen les sitges segellades totalment buides. No s'han localitzat estructures ni nivells arqueològics del segle XVI. A partir del segon terç del segle XVII aquesta zona pateix uns canvis urbanístics importants, ja que s'hi basteixen dos grans dipòsits. Amb posterioritat, l'edifici és objecte de diverses reformes per millorar o canviar el seu ús inicial, segurament fins que s'abandona el procés productiu. És en aquest moment que s'aprofiten els dipòsits com a fosses sèptiques. Es mantindrà com a habitatge fins al segle XX, quan s'enderroca per construir un nou edifici. | 08260-87 | Plaça Francesc Macià núm. 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Com antecedents anteriors a les excavacions realitzades al número 2 de la Plaça de Francesc Macià, es coneix la troballa poc concretada de restes de vil·la romana de finals del segle IIIdC amb la presència de monedes i ceràmica. | 41.5349200,2.1793000 | 431539 | 4598466 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78254-foto-08260-87-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment hi ha construït un edifici (segle XXI).Cronologia: Medieval (segles XIII-XIV). Moderna: Segle XVII. | 94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78255 | Parc de la Florida - Bosc de Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-florida-bosc-de-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XXVIII/V | Desconegut | El jaciment Parc de la Florida - Bosc de Soldevila es troba situat al nord del Bosc de Soldevila, a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El jaciment Parc de la Florida va ser localitzat amb motiu del 'Proyecto de construcción del ramal Castellbisbal / Papiol - Mollet / Sant Fost. Adecuación de la línea en ancho internacional y ancho ibérico', quan es va realitzar un estudi d'impacte sobre el territori. Fent les prospeccions, es va documentar un fragment de tègula romana en un camí entre el nord del parc de la Florida i les vies del ferrocarril. Encara que s'hagi individualitzat en una sola fitxa, les restes podrien estar relacionades amb els jaciments romans de la zona de La Florida Nord i Can Soldevila. | 08260-88 | Nord del Bosc de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Al Bosc Soldevila es va trobar un dels enterraments més valuosos del Neolític (2800 - 2500aC). Es tracta de l'enterrament d'una dona situat al costat del camí de la Serra de Can Soldevila, segons consta a la memòria històrica del PEPPA de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5252800,2.1852300 | 432023 | 4597391 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78255-foto-08260-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78255-foto-08260-88-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment del Parc de la Florida surt esmentat com a Bosc Soldevila en una àrea d'expectativa arqueològica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78257 | Carrer Santa Maria, 14-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-maria-14-16 | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XIII/XVII | No es veu res. Destruït o només tapat. | El jaciment Carrer santa Maria, 14-16 es va localitzar el 2007 quan es va dur a terme una intervenció arqueològica al solar esmentat amb motiu de la construcció d'un nou edifici. Aquest solar està situat en el nucli històric de Santa Perpètua de Mogoda. Es van documentar diverses fosses d'enterrament amb restes humanes i fosses d'emmagatzematge tipus sitja. Aquestes estructures eren retalls excavats en el terreny natural de tipologies diverses, generalment de planta circular i de dimensions variables amb uns diàmetres entre un i dos metres i unes fondàries entre 50cm i 2m. Per altra banda es va documentar parts de murs fets de còdols lligats amb argila, probablement d'època medieval i alguns fets amb pedra i morter d'època moderna (segles XVI-XVII). Es poden diferenciar diverses fases cronològiques: Fase I: Bronze i Ferro (-1300-800aC). Es va localitzar un paleocanal o rasa antròpica amb les parets en forma de U i amb presència de material ceràmic i lític en el seu estrat de rebliment. Aquest travessa el solar d'oest a est en uns 15m de llargada i una amplada de 1,5m. Fase II: Època romana (segles I - IIdC), estrat que ocupa la majoria de l'extensió del solar i que podria haver-se realitzat per anivellar el terreny amb material i terres aportades d'un altre lloc, segurament d'un establiment proper d'època imperial. En aquest estrat és on hi havia retallades la majoria de les fosses de la necròpolis altmedieval del segle XI-XII. Fase III: Altmedieval (segles XI-XII). Es va documentar part de la necròpolis que estaria associada a l'església parroquial. Es van localitzar 19 enterraments, alguns dels quals estaven parcialment afectats a causa de les accions realitzades en èpoques posteriors que van seccionar en part alguns dels esquelets. Fase IV: Altmedieval (segles XII-XIII). Es va documentar una àrea de sagrera, àmbits d'habitació i magatzem. Es van localitzar 10 sitges de planta circular i un perfil bitroncocònic amb el fons lleugerament còncau i un pou d'aigua formant part dels habitatges de la sagrera eclesiàstica. També d'aquesta època es van trobar dos forats de pal que tindrien la funció de suport d'alguna estructura aèria de cobriment relacionada amb la zona d'emmagatzematge. Fase V: Època baixmedieval (segles XIV-XV), d'aquesta fase es va localitzar un retall a l'oest del solar reblert amb material del segle XIV que tallava varis esquelets. Aquest retall va proporcionar gran quantitat de material arqueològic, sobretot ceràmica. D'aquesta fase també es va trobar un mur de pedra seca al costat sud-est del solar. Fase VI: Època moderna (segles XVI-XVIII), construcció d'un gran canal, restes constructives de pedra i morter i estructures agrícoles. Es van documentar dues habitacions situades a la part est del solar, una base de premsa de vi situada dins d'una de les habitacions del cos afegit del casal. | 08260-90 | Carrer Santa Maria, 14-16, Carrer Anselm Clavé, 1 (Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5348800,2.1788900 | 431504 | 4598462 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78257-foto-08260-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78257-foto-08260-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78257-foto-08260-90-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Medieval|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment el solar no està edificat. | 79|80|83|85|94|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78258 | Carrer Mossèn Camil, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-mossen-camil-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | I/XVIII | Encara es veuen restes arqueològiques. | El jaciment carrer Mossèn Camil Rossell, 4 es troba situat en un solar situat en una de les àrees d'expectativa arqueològica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Aquesta àrea es troba dins una zona més gran senyalitzada com 'assentaments de Santa Perpètua de Mogoda', i la realització de qualsevol obra en aquestes àrees necessita d'un seguiment arqueològic. És per això que en novembre de 2006 s'inicià una intervenció arqueològica preventiva en aquest solar per tal de determinar la presència o no de restes arqueològiques i la seva afectació per les obres. Els treballs es van dur a terme en tres fases. La presència de nivells i estructures amb interès arqueològic d'època romana va ser confirmada per l'excavació. Un dels primers elements en ser identificats va ser una sitja d'època moderna. El conjunt d'unitats estratigràfiques d'època romana es trobava cobert per una capa d'època moderna i l'element més significatiu localitzat en la intervenció és una estructura murària d'època romana que creua el solar i continua per ambdós costats. Aquest mur o fonamentació podria estar relacionat amb tres forats de pal situats a escassa distància de l'estructura. Possiblement del mateix moment cronològic s'han documentat dues petites capes de calç que haurien format part d'un nivell de circulació més extens. Pel que fa als materials localitzats, la majoria són restes de material constructiu, sobretot teules i un tipus de maó massís de terra cuita o tovot cuit. La cronologia proposada per al jaciment pels directors de l'excavació és d'una ocupació en el segle I, en base a la localització de dos fragments d'àmfora tarraconense (Pascual 1 i Dressel 2/4) i de terra Sigil·lada Sudgàl·lica. En un estrat d'enderroc es van detectar diverses capes; degut al tipus de restes es pot afirmar que com a mínim els dos estrats inferiors semblen estar directament relacionats amb les restes d'un possible forn (terres rubefactades, escòries i maons de terra cuita, cuits posteriorment a la seva col·locació). En aquesta zona també s'hi documenten dos nivells de circulació, de factura poc acurada, possiblement tan sols per adequar la zona més immediata a l'estructura (possible forn). Una altra estructura localitzada és un pou o estructura similar, situat en la meitat nord del solar i tocant el límit amb el carrer Joan Fiveller, es considera pertanyent a la casa enderrocada recentment, per tant, d'època contemporània. | 08260-91 | C/Mossèn Camil, 4; - C/Joan Fivaller (Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5352400,2.1795000 | 431556 | 4598502 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78258-foto-08260-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78258-foto-08260-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78258-foto-08260-91-3.jpg | Legal | Romà|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Solar no construït.Cronologia: Època romana: IdC. Moderna: Segles XVII-XVIII. | 83|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml