Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78168 | Església parroquial de Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-perpetua | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa núm. 21. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 106 i 128. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 29-34. | XI-XIII | Rehabilitació anys 90 (segle XX) | L'església parroquial de Santa Perpètua es troba situada al bell mig del nucli antic, a la plaça de l'església. La seva imatge primitiva i la seva bellesa romànica queda amagada darrera dels edificis adossats que l'envolten. Només la façana principal, oposada a l'absis, on es situa l'accés actual, queda oberta a l'exterior i el volum del campanar continua essent un punt de referència que sobresurt entre les edificacions annexes. Es tracta d'una construcció d'estil romànic de transició, assentada sobre una altra d'origen visigòtic. Originàriament d'una única nau d'orientació est-oest (de 15 x 15m interiors) que posteriorment va ser ampliada amb dues naus laterals (35 x 15 i 45 x 15m) que es comuniquen amb la nau principal per uns arcs de 10m d'amplada. El campanar és posterior a la construcció de la nau. La porta d'accés també ha sofert un canvi, ja que inicialment es trobava en un dels laterals. La coberta original estava situada més amunt que l'actual, sobre la línia de finestres que ventilaven la seva cambra d'aire. En els anys 50, es va fer de nou, rebaixant la seva altura i deixant les finestres com a merlet esglaonat de coronament de la façana. Les parets de càrrega són de 1,5m de gruix de pedra i voltes de suport de la coberta. La coberta original hauria de ser de pedra de full, però actualment és de teula àrab, a dues aigües sobre la nau central i a una aigua sobre les naus laterals. La façana nord, est i sud tenen edificacions adossades. A la façana oest s'ha construït en els últims temps un porxo de bigues de fusta i coberta de teula àrab, per protegir l'accés. La geometria de les façanes era originàriament simètrica, la façana on se situa actualment l'accés, queda desfigurada per la construcció de l'annex de la rectoria situada a l'esquerra i pel porxo que abrasa la part dreta fins la cantonada. La façana sud, té unes finestres rodones de voltants dels anys 50, i té adossat el cos de l'edifici dels jutjats i del museu arqueològic. Les parets són de pedra amb restes de l'antic arrebossat amb que estaven tractades les façanes. Destaca com a elements arquitectònics del conjunt el campanar octogonal situat sobre l'absis. El frontal de l'altar d'estel gòtic primerenc (del qual en l'edifici hi ha una reproducció fotogràfica) es troba al museu diocesà de Barcelona des de principi de segle. L'estructura de suport i la coberta estan en bon estat. El tractament de les façanes està en mal estat, queden restes dels arrebossats que tapen les pedres de les façanes. Hi ha un sòcol d'uns 2 m d'alt, aplacat amb pedra tallada geomètricament als anys 50 del segle XX. L'estructura funcional original ha sofert moltes transformacions mantenint-se actualment la que es va aconseguir després de la reforma dels anys 50 (segle XX); les tres naus estan comunicades pels arcs de 10m d'amplada amb l'accés per la porta de la façana oest. Resumint l'església parroquial de Santa Perpètua consta de tres naus i capçalera de tres absis (amagats per construccions posteriors) amb cimbori. Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna. La façana, amb un porxo d'accés producte d'una reforma, té la porta d'accés d'arc de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d'espadanya superior, amb dues obertures d'arc de mig punt. El campanar vuitavat té obertures d'arc ogival. | 08260-1 | Plaça de l'església (Santa Perpètua de Mogoda) | Situada en el creuer dels dos camins més antics (de tradició neolítica) de la zona, hi ha la hipòtesis de que el seu orígens remunta a l'assentament romà, embrió del cenacle de culte i tradició, que va ser recollit a l'època visigòtica i es va consolidar a través de la construcció d'un primer temple (s. VII / VIII) del qual s'han trobat restes de l'absis en el subsòl, que seria incorporat a la construcció d'estil romànic que ha arribat als nostres dies. Aquest darrer edifici va ser consagrat al 1178 i va funcionar com a fortalesa en època de conflictes. La construcció actual és fruit de les moltes transformacions paleses, lliurant-se de la seva destrucció durant la guerra civil, al ser habilitada com a magatzem i garatge. Al 1950 es va construir la rectoria i el local del Centre Catòlic; durant anys l'ajuntament es situava en un edifici adossat i el campanar feia les funcions de calabós. L'església, tot i que actualment està modificada, segurament va ser bastida durant el segle XI, adossada a una construcció anterior. L'any 998 apareix documentada en una escriptura de permuta i al llarg del segle XI, en diverses escriptures de donació. L'any 1178 el temple va ser consagrat pel bisbe Bernat de Barcelona. Sembla que entre els segles XII-XIII va ser bastida la capçalera i es degué reconstruir la volta de la nau central. | 41.5352700,2.1789800 | 431512 | 4598505 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-3.jpg | Legal | Antic|Paleocristià|Medieval|Visigot|Romànic|Gòtic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La volen fer BCIL. És el monument més notable del municipi, signe d'identitat i herència directa dels seus orígens. Hi ha previst des dels anys 90 (segle XX) despullar els voltants del temple de tots els edificis adossats que l'amaguen, però encara no s'ha fet. La plaça durant aquells anys va ser urbanitzada de nou afectant el seu paviment i el mobiliari urbà. | 80|84|85|87|92|93|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78177 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XVIII-XIX | Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal. | 08260-10 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització). | 41.5227400,2.1891900 | 432351 | 4597106 | 1803 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78267 | Rambla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut | El jaciment de la Rambla és tan sols conegut per la troballa d'una moneda romana a la Rambla cantonada amb el carrer de Marià Fortuny. Aquesta avinguda apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda (amb el número de referència 31). | 08260-100 | Rambla (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5349600,2.1817300 | 431741 | 4598469 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78267-foto-08260-100-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78268 | Carretera de Caldes amb l'autopista Ap-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-caldes-amb-lautopista-ap-7 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut, destruït. | . El jaciment 'Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7' es troba al costat sud de l'autopista esmentada, al nord-est del polígon CIM Vallès i al nord de can Banús. Hi ha notícies de l'any 1977 que fan referència a la troballa de ceràmica romana i de sitges, en l'entroncament de la carretera de Caldes amb l'autopista. | 08260-101 | Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7 | 41.5419800,2.1881100 | 432281 | 4599243 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78268-foto-08260-101-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. Aquesta àrea agafa també una franja allargada en sentit nord - sud situada a llevant de can Banús, fins a la vessant est d'un suau turó que domina per sobre de Can Banús.Per la zona nord-oest de l'àrea d'expectativa hi tenim grafia sobre el plànol d'estructura del territori al segle XIX, un tram curt de la mina de la Mogoda, que probablement no es conserva | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78269 | Pavelló d'esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-desports | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut | Del jaciment Pavelló d'esports només es coneix la troballa d'una tomba romana al costat del Pavelló d'Esports, sense més precisió. Aquesta zona es troba actualment protegida com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 08260-102 | Avinguda Girona, C/ Puig i Cadafalch (Barri Can Taió) | 41.5286900,2.1829300 | 431835 | 4597772 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les edificacions més antigues són de l'any 1974. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78270 | Molí de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-mogoda-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. | -II/V | Desconegut. Sota 6-12m de fondària. | El jaciment del Molí de Mogoda formaria part d'un enclavament romà a la plana del Molí de Mogoda, situat a uns 100m cap a l'est del llit de la riera de Caldes i enterrat a uns 6-12m del nivell actual dels terrenys. Segons Pere Garcia del Grup Pro-Arqueologia al fons del museu municipal de Santa Perpètua de Mogoda hi vàries àmfores quasi senceres que procedeixen d'aquest indret. | 08260-103 | Plana del Molí de Mogoda - Est de la Riera de Caldes | 41.5257900,2.1972200 | 433024 | 4597438 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78270-foto-08260-103-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78271 | Jaciment de Santa Maria Antiga (o Santiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-antiga-o-santiga | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Inèdit. Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, setembre 2007.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2008). Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi historicoarqueològic. L'ordit, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155.</p> <p>COLL, Joan-Manuel; ROIG, Jordi. (2008). Informe Tècnic de la intervenció arqueològica a l'església de Santa Maria l'Antiga - Santiga. (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Juliol, Agost i Setembre de 2008.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008.</p> | I/XX | Protecció nivell A (PEPPASPM) | <p>Santiga és un petit nucli dins el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, a l'extrem est de la comarca del Vallès Occidental. Santiga, antiga parròquia rural, està situada a mig camí entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, a poca distància de la carretera que les uneix (B-140) i a 2km del nucli urbà. La vall de Santiga es troba entre la Serra de la Salut i la de Polinyà, que emmarquen l'estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual s'escorren per la riera. L'any 2008 es realitza la primera excavació en extensió al subsòl de l'església de Santiga que es va efectuar a tota la nau central i gran part de la nau lateral. Segons els seus excavadors queden pendents d'excavació la Capella del Sant Crist, situada al nord de la nau central, la zona de l'entrada de l'església, que queda just sota el cor, i la zona de l'absis de la capella de Sant Joan. Aquesta intervenció ha exhaurit el 70% de la superfície excavada. Els resultats d'aquesta intervenció són ara per ara preliminars, doncs encara es troben en fase d'estudi. Així s'ha pogut establir set fases cronològiques que van des d'època romana a l'època contemporània. D'època romana s'han documentat una sèrie de murs, sense conservació d'estratigrafia associada. Així i tot, s'ha recuperat al jaciment ceràmica d'època altimperial com la sigil·lada sudgàlica i restes fragmentades d'àmfores i ceràmica comuna. Corresponents a l'antiguitat tardana (s. VI-VIII) s'han documentat nombroses estructures que reutlitzen els murs i els espais d'època romana, que sembla han de correspondre a una vil·la romana. D'aquest moment s'ha documentat un nivell d'habitació format per les restes d'un paviment d'argila trepitjada associada a ceràmica datable en el segle VIdC, i restes d'una llar de foc amb solera d'argila. També corresponen a aquest moment restes d'un paviment realitzat a base de fragments de tègula romana i dos encaixos de dòlia amortitzats amb materials datables en el segle VII. D'època almedieval (s.IX-X) s'ha documentat la nau d'una petita església (preromànica) que aprofita els murs construïts en època romana. Aquest edifici presenta una planta rectangular de 3m x 4m, que hauria quedat absorbida pels fonaments de la posterior església romànica. S'observen diferents refraccions de les parets existents i la construcció d'un mur de tancament a llevant formant el que es podria interpretar com la capçalera recta d'aquesta nau. S'ha identificat també el basament de l'altar construït amb pedres i morter de calç. A l'interior d'aquest edifici s'identifiquen també dues sitges amortitzades amb materials de segle X., i dues tombes antropomorfes de reduïdes dimensions. Dels segles XI-XIII, s'ha documentat tot el perímetre i la planta de l'església romànica del segle XI d'estil llombard. Aquestes restes que no s'han conservat en alçada formaven part d'una església d'una sola nau, que tindria volta de canó , absis semicircular i un campanar de torre al costat nord. Associats als estrats de construcció del temple del segle XI es van recuperar diversos fragments d'un mateix plat en verd i manganès andalusí (s. XI). D'aquesta fase s'ha documentat també i datable cap a finals del segle XII, una nau lateral més reduïda que la romànica capçada a l'est per un absis semicircular. De mitjan segle XIII es documenta la construcció d'un nou cos pel costat sud, que converteix la capella annexa de Sant Joan en una nau lateral de les mateixes dimensions que la nau principal. A l'interior de la nau s'han documentat 8 sitges (3 en una campanya anterior), a l'interior de les quals s'hi han recuperat algunes monedes de Jaume I. També d'aquesta fase s'han identificat set enterraments en fossa simple i situats paral·lelament al mur de tancament sud de la nau romànica. D'època baixmedieval (segles XIV-XV) s'ha documentat un panteó situat davant de l'altar de Sant Joan. Els materials procedents del rebliment d'aquest panteó permeten datar la seva amortització amb posterioritat a mitjan segle XV. D'època moderna es documenta la reforma de la façana i l'absis (segles XVI-XVIII), el darrer paviment de l'església, de rajola disposada en sardinell associat al moment de construcció del panteó de l'any 1722. Aquesta construcció realitzada amb rajols lligats amb morter de calç afecta moltes de les estructures i restes d'època medieval. A l'interior del panteó, a més de restes òssies humanes s'hi va recuperar algun rosari i un crist de bronze. D'aquesta època es van documentar quatre enterraments en fossa rectangular i caixa de fusta, així com una sèrie d'estrats associats a la construcció de l'absis principal actual d'estil gòtic tardà. D'època contemporània s'ha documentat el darrer paviment de rajoles de terra cuita construït amb posterioritat a la guerra civil espanyola.</p> | 08260-104 | Subsòl Església de Santa Maria Santiga | <p>1947 i 1981. Troballa de diversos fragments d'una ara d'altar de marbre datada entre els segles V i XII, amb inscripcions de grafits d'època medieval. Troballa de restes romanes a l'entorn de l'església que són interpretades per Fermí Vinyals com a pertanyents a una vila romana i una església paleocristiana. Anys 70-80 (segle XX). Es porten a terme excavacions arqueològiques a l'interior de la rectoria per part del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, amb motiu de l'adequació de part de l'edifici. Aquesta intervenció va permetre posar al descobert restes constructives d'època romana, consistents en dos dipòsits (lacus) de planta quadrada amb revestiment de paviment hidraùlic al fons i a les parets. Aquests dipòsits es troben aliniats, un al costat de l'altre. Un dels dipòsits excavats presentava uns graons d'accés en el seu interior, mentre que l'altre només va ser excavat parcialment. Sembla que ambdós es relacionen amb unes canalitzacions fetes d'obra i tègula romana i amb les fonamentacions d'uns murs. De l'interior dels dipòsits i cobrint les diferents estructures es va recuperar material ceràmic datable entre els segles I i VdC. Anys 80 (segle XX). El Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda emprèn una campanya arqueològica consistent en la realització d'una cala de sondeig a la nau lateral de l'església, amb la finalitat de comprovar l'existència d'una primitiva església en el seu subsòl. 2006-2007. Intervenció arqueològica al subsòl de l'església de Santiga consistents en la realització de 10 cales de sondeig, dutes a terme per Arqueociència Serveis Culturals, SL, sota la direcció de Bruna Âlvarez.</p> | 41.5346400,2.1527300 | 429322 | 4598456 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-3.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Visigot|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix dins l'àrea d'expectativa arqueològica de Riera de Santiga en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Autors Foto 3: Joan-Manuel Coll i Riera - Jordi Roig i Buxó (ARRAGO, SL). | 83|84|85|87|91|92|93|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78272 | Camí ral del Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-ripollet | Plànol Projecte d'actualització del catàleg de camins rurals de santa Perpètua de Mogoda, març 2008. Número de referència del camí: 310. | XVI/XVIII | El Camí ral del Ripollet o camí ral vell de Ripollet a Santa Perpètua es troba situat al sud de l'autopista Ap- 7 i al nord del ferrocarril, travessant una plana agrícola, que va des del camí de la Salut, és a dir, des del sector sud-oest del terme municipal de Santa Perpètua fins a l'actual rotonda d'entrada al nucli de Santa Perpètua. Actualment hi ha un monument dedicats als carreters. El camí ral del Ripollet presenta una orientació del traçat que va de sud-oest a nord-est. El camí passa pel costat mateix de la Granja Vinyals, creua la Riera Seca primer, després més al nord el camí del Padró, el torrent de Polinyà i voreja per l'oest la zona de Can Filuà fins a la rotonda esmentada. És un camí de terra. | 08260-105 | Entre camí de la Salut i rotonda monument als carreters | 41.5243000,2.1695400 | 430713 | 4597295 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78273 | Camí Reial de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-sabadell-a-santa-perpetua-de-mogoda | Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Número de referència del camí: 205. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. | XVI | El sector de Santiga | El Camí Reial de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda passa pel mig del nucli de Santiga. Provenint de Montserrat i Sabadell, entraria en el nucli pel costat de la era del castell, vorejaria la plaça de Santiga, giraria passant per davant el cementiri de l'església i es dirigiria vers Santa Perpètua de Mogoda i seguidament cap a Granollers i Girona. Aquest camí correspon a l'antic camí de Sabadell a Santa Perpètua. Aquest traçat coincideix amb la descripció del camí nº 130 del Repertorio de todos los caminos de España de Villuga, on s'identificaven els principals camins del segle XVI. Del traçat d'aquest antic camí el més conegut és el tram occidental a ponent de Santiga. Actualment es coneix però com a camí Estret de les Vinyes. A partir de Santiga cap a llevant seguiria aproximadament un cop passat Can Rectoret per l'actual carretera B-140 de Sabadell a Mollet fins a l'alçada de Can Sabau, per on es desviaria fent marrada més al sud fins a l'actual Can Guillot. Per recuperar a partir d'aquí un curt tram del traçat que fa actualment la B-140 i poc després entrar ja en la trama urbana fins al nucli antic de Santa Perpètua de Mogoda. | 08260-106 | Camí Estret de les Vinyes - Santiga - Santa Perpètua de Mogoda | Ressenya Històrica extreta del Pla Director. Església Santa Maria L'Antiga, 2008: En el segle XVII per Santa Maria l'Antiga hi passava un camí Reial, anomenat així en varis documents localitzats a l'Arxiu Històric de Sabadell. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien. En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros -d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres-. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infraestructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Segons l'autor, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI. Pedro Juan de Villuga, l'any 1546, realitza un estudi únic sobre els camins existents a la península anomenat Repertorio de todos los caminos de España. Cada camí s'identifica amb un número i les poblacions extremes, amb indicació de les seves principals poblacions de pas. El camí de Girona a Lleida, identificat amb el número 130 del repertori de Villuga, parteix de Girona, passa per Hostalric, Sant Celoni, Llinars del Vallès i un cop arriba a la Roca del Vallès, es dirigeix a Igualada, passant per Montserrat. Les poblacions entre la Roca del Vallès i Montserrat no apareixen. Fins a la Roca del Vallès, aquest itinerari coincideix amb el de la Via Augusta, abans descrit. En arribar a la Roca del Vallès, l'antiga via romana es dirigia a Arraona (Sabadell) i prosseguia el seu traçat cap a Martorell i Tarraco. A l'Arxiu Històric de Sabadell, en el fons de la Cort del batlle de Santiga s'han localitzat dos processos on es descriu clarament el Camí Reial que passa pel nucli de Santiga. Els dos processos corresponen a dos assassinats comesos a la parròquia de Santiga. La declaració dels testimonis descriu, el que hagin pogut veure en relació al cas. En el primer expedient de l'any 1636 (caixa 2520/ex. 2), un testimoni declara en relació a l'assassinat de Josep Tarragó. (...) un home de barba roig de alguns quaranta anys lo hauria tret de (...) del dit Castell de Santiga ab bona amistat y lo sen hauria amanat en lo cami real qui va de la ciutat de Gerona a la vila de Sabadell y a Nstra. Sra. de Montserrat (...) Un segon testimoni del mateix procés afirma: (...) jo estant devant lo cementiri de la Esglesia de la parroquia que es cerca lo Castell y hera de St. Iga i devant de mi passa un home alt barba roig que no se com se diu y se atura a parlar ab Joseph Tarragó masover de dit castell y sen anaran los dos per lo cami real anant vers Sabadell y en no veurels se sent una scopetada (...) Altre testimoni anomenat Anthonius Bonet diu: (...) que estava en lo castell del Governador y que (...) un home alt barba roig (...) y de bona amistat lo hauria tret de las heras de dit castell entrada la nit y se lo hauria amanat en lo cami real qui va a Sabadell (...) Jacobus Rojas (...) notari públic de la vila de Sabadell (...) y Cort del honorable Batlle de la parroquia de St. Iga confirma: (...) en lo cami real qui va de la dita parroquia a la vila de Sabadell y en una pessa de terra del noble don Miquel Salta de pertinenca de la heretat del castell de St. Iga en lo cami real (...) En el segon expedient de l'any 1629 (DI-26), un testimoni declara en relació al cas: Bartomeu Borrell de la parroquia de St. Julia de Altura (...) habitant empero en lo dit terme de St. Iga, lo qual se trobaba (...)dins lo hostal de Joan Llobera del present terme ahont eren dos homens que (...) coneguts de dit Borrell lo hu dels quals anomena moltes vegades dit Borrell ans quel matassen ab lo nom de Joan y (...) fer dits dos homens moltes festas a dit Borrell convidant-lo a menjar i beure y aixi comensant despres de haver menjat aixi fora de dit hostal estant pasejantse davant lo cementiri y rectoria li tiraren ab senyal de amistat dos tirs de pedrenyal dels quals caygue en terra mort (...) Altre testimoni declara seguidament: (...) y trobat en dita plaça davant del fossar de la esglesia parroquial de Santiga y en lo Cami Real que va de la vila de Sabadell a la vila de Granollers un cadaver o cos de home mort ajegut en terra (...) Amb aquestes declaracions queda confirmat que un Camí Real passava pel bellmig del nucli de Santiga. Provenint de Montserrat i Sabadell, entraria en el nucli pel costat de la era del castell, vorejaria la plaça de Santiga, giraria passant per davant el cementiri de l'església i es dirigiria vers Santa Perpètua de Mogoda i seguidament cap a Granollers i Girona. Aquest camí correspon a l'antic camí de Sabadell a Santa Perpètua. Aquest traçat coincideix amb la descripció del camí nº 130 del Repertorio de todos los caminos de España de Villuga, on s'identificaven els principals camins del segle XVI. L'existència d'aquesta ancestral via de comunicació recolzaria la dita popular que diu: 'Qui va a Montserrat i no passa per Santiga, deixa de veure la mare per anar a veure la filla'. | 41.5343700,2.1527400 | 429322 | 4598426 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78273-foto-08260-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78273-foto-08260-106-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Més conegut actualment com a camí Estret de les Vinyes. Relacionat amb aquest camí s'ha pogut recollir de la documentació de l'època (expedients dels anys 1629 i 1670), l'existència d'un antic hostal situat davant l'antiga rectoria, edifici aquest darrer que situen en una caseta en ruïnes a la zona sud-oest del conjunt. La Sala d'interpretació etnogràfica i l'aula de natura projectades en el Pla Director ocuparien l'espai que presumiblement hauria haver estat ocupat per l'antic hostal de la parròquia de Santiga (Pla Director, 2008). | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78274 | Mas Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-riba | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII/XIX | Sense mateniment, molt deixat. | Mas Riba és un mas absorbit per la zona urbana. Es troba situat a la cantonada entre el carrer Joaquim Malats i el Carrer Doctor Ferran. És un edifici de planta gairebé quadrada, desenvolupat en planta baixa i primer pis, amb la coberta a dues aigües de teula àrab. A la seva façana principal hi trobem a la planta baixa una sola obertura, el portal d'entrada i un balcó a la planta pis. A la façana lateral hi ha una petita obertura a la planta baixa, que per les seves dimensions podria tractar-se d'una obertura antiga. També s'observen restes d'un antic tapiat que podria correspondre a una finestra, allà on s'ha perdut l'arrebossat. A la planta pis, dues finestres molt juntes descentrades de l'eix de la façana. Cap de les obertures ni tampoc les façanes presenten cap tipus de decoració ornamental, només conserva restes d'un arrebossat més antic de color taronja i bru emmarcant el portal d'entrada. Es tracta d'una construcció senzilla sense cap interès arquitectònic. | 08260-107 | C/Joaquim Malats, 7 - C/Doctor Ferran (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. Existia un mas Riba prop del que avui s'anomena les Minetes i Can Banús. Estava situat a cavall entre les terres de l'antiga vila de la Rovira i les de Mogoda. 1137. És documentat Pere de Riba i Berenguer de Riba com a cap de casa. 1275 i 1291. En els llistats del lloçol 1291 es confirma l'existència d'un segon mas Morral a l'indret on hi havia hagut el mas Riba. Això fa pensar segons Canyameres que es podria tractar d'un canvi de nom del mas i un nou mas Riba situat a la sagrera de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XV. El mas Riba de la Sagrera va anar perdent terres a partir de vendes i establiments. Principis del segle XVI. El mas Riba de la sagrera era encara un dels masos més potents de la zona. El darrer hereu per línia masculina del mas Riba, Jaume Riba, va tenir molts problemes econòmics que varen comportar pràcticament la ruïna del mas Riba i el fraccionament. 1596. Hi ha documentada una primera sèrie de vendes forçades per sentència judicial per morositat de Jaume Riba. Compra les terres encantades judicialment el nou ric del moment, en Montserrat Regàs, el ferrer de la sagrera de Santa Perpètua, qui pràcticament s'havia quedat amb totes les terres al voltant de la sagrera que tenia el mas Riba. Jaume Riba no tingué descendència i el que quedava del patrimoni del mas Riba va passar a mans de la seva germana casada a Caldes de Montbui, i per diversos entroncaments passaria a la família Forns, botiguers calderins. Del mas Riba només va quedar la casa i un camp i feixes a migdia de la mateixa fins a tocar a la riba i el camí de Can Folguera. Mitjan segle XVIII. La família Forns i els seus descendents, els Mas i Montau, ja només tenien drets emfitèutics a Santa Perpètua. 1755. Isabel Mas Oliver i Forns, vídua habitant a Olot, és propietària del mas Riba de Santa Perpètua de Mogoda. Finals del segle XVIII. El record de les possessions i dels drets dels Riba i els seus descendents, els Forns de Caldes de Montbui, es perd. La darrera pista a les escriptures era l'advertiment que les terres eren establiments emfitèutics a cens anual cobrador pels successors de Baltasar Forns, botiguer de teles de Caldes de Montbui, que ningú no sabia qui eren, però per al notari que redactava la fórmula, ja servia perquè documen | 41.5342400,2.1795300 | 431557 | 4598390 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78275 | Camí Reial de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-caldes | GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 343. | XVI/XVIII | El camí Reial de Caldes transcorre paral·lel a la Riera de Caldes, a uns 500m a l'est d'aquesta i travessa longitudinalment el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest camí anava de Vic a Barcelona passant per Santa Perpètua de Mogoda. Pel seu traçat actualment hi passa la carretera C-59. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien (Pla Director Santiga, 2008). | 08260-108 | Carretera C-59 | En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros - d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres -. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infrastructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Aquest considera que, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI (Pla Director, 2008). 'Del camí reial que partia de Barcelona cap al Vallès en direcció a Vic, es bifurcava un ramal per l'indret de Cal Vaqué de la Llagosta que entroncava per la carena de la serra de can Granollacs (Can Soldevila), i del de sobre d'on avui hi ha el Pavelló d'Esports es dirigia a Can Filuà i d'allí baixava pel carrer dels Empedrats (avui Joaquim Malats), dirigint-se cap al nucli de la població perpetuenca fins on avui hi ha el carrer Fivaller. I allí s'entrecreuava amb el camí de Sabadell. El camí reial, des de l'esmentat encreuament, continuava cap al nord travessant la riera de Caldes, i seguia la ruta dels hostals del Jornet i del Fum, per continuar pel camí vell de Plegamans que passava pel carrer de Baix d'aquella població, ja que era la ruta antiga de Caldes' (Vinyals, 1994:343). | 41.5464400,2.1871300 | 432204 | 4599739 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78276 | Habitatge a la Rambla, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-rambla-15 | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIX | Esquerdes a la façana, decoració de carreus parcialment perduda. | Habitatge a la Rambla, 15 es troba a la Rambla en el nucli de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'una vivenda familiar de planta quadrangular formada per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una botiga i a les plantes superiors, hi ha quatre finestres balconades amb la llinda decorada amb esgrafiats. Sobresortint de la part superior de l'edifici, es troba al mig un motiu ornamental de forma romboïdal emmarcant un cercle dins del qual s'aprecien dues inicials enllaçades. La façana està decorada amb un material més rellevant, formant carreus decoratius. | 08260-109 | Rambla, 15 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5348800,2.1807100 | 431656 | 4598461 | 1880 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78276-foto-08260-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78276-foto-08260-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78276-foto-08260-109-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78178 | Can Bellsolà - Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsola-can-cirera | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Façanes molt deixades. No hi ha hagut manteniment de l'edifici en general durant molt de temps. | Cal Cirera (antic Bellsolà) es troba al costat nord de la crta. B-140, al costat d'una rotonda situada per sota i a llevant de l'autopista Ap-7, just abans d'entrar al nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. L'accés es realitza pel camí del Cementiri, que passa per davant de Can Xiol. La casa actual de cal Cirera, pràcticament té poc a veure amb una masia de tres cossos, les reformes de la segona meitat del segle XIX i del XX han conformat una casa amb aspecte de torre d'estiueig tot i que conserva el barri. Amb tot a la banda de ponent encara s'aprecien parets més antigues pertanyent al que havia estat pròpiament la masia de Can Bellsolà. L'edifici principal és de planta rectangular i es desenvolupa en planta baixa, primera planta i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica amb tres balcons a nivell de la planta pis i amb tres obertures petites al pis golfes, dues de laterals quadrades i una de central rectangular també petita amb barana de balcó. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Tota ella presenta un aspecte general d'abandonament | 08260-11 | Camí Can Xiol - Can Sirera - Cementiri | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV. 1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua. Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà. 1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea. 1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria. Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga. 1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres. Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària. Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès. 1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener. 1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l''alvèol' de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer. Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus. 1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures. Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà. 1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers. Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya. | 41.5350400,2.1730200 | 431015 | 4598484 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78277 | La mina i Font de Can Taió o la mina Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-i-font-de-can-taio-o-la-mina-nova | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Desconegut | La mina de Can Miró o la mina Vella captaria les seves aigües en el torrent de Polinyà, a uns 200 m al nord de la carretera B-140, entre el carrer Violant d'Hongria i la carretera de Polinyà (polígon industrial de Can Vinyals). La mina de Can Miró o la mina Vella presenta una orientació general nord-oest sud-est, travessa la carretera B-140, resseguint més o menys el curs del torrent de Polinyà en línia força recta, malgrat els meandres. Les aigües drenaven la zona situada al sud de l'autopista Ap-7, passant a ponent i molt aprop de la granja Olivé. Creuaria el camí Ral del Ripollet a uns 40m a l'oest del torrent de Polinyà, i arribaria a Cal Gomis (Castell de Can Taió) per llevant, passant per la riba dreta del torrent de Polinyà i a uns 90 m paral·lel al camí del Padró. | 08260-110 | Cal Taió - Can Gomis | 5 de juliol de 1775. Establiment de l'intendent general de Catalunya del dret de cercar les aigües de la riera d'Omet per la banda de ponent de la mateixa a favor de D. Josep Francesc de Duran i de Puig. | 41.5245500,2.1760700 | 431258 | 4597317 | 1775 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78278 | La mina del Regadiu Nou i la mina de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-regadiu-nou-i-la-mina-de-la-creueta | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Plànol de mines. Traçat aproximat. Font: Memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. CONSORCI URBANÍSTIC CAN FILUÀ (2006). Informe treballs de localització i del seu estat de conservació de la mina de la Creueta o de Can Taió. Consorci Urbanístic Can Filuà (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Generalitat de Catalunya. Institut Català del Sòl). Abril 2006. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | trams destruïts, trams documentats arqueològicament. | La mina del Regadiu Nou de Can Taió i la mina de la Creueta captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, a uns 600m al nord-est de Ca n'Oller, ja en terme municipal de Polinyà. El traçat de la mina passa per ponent del bosc de l'Oller, just pel marge on es localitza també el forn romà d'en Ventura de l'Oller. En aquest tram s'observen alguns punts de registre d'accés a la mina, coberts amb tapadores metàl·liques. Després travessa el torrent de l'Oller a uns 270m a ponent de la riera de Caldes. A partir d'aquí, la mina resseguia un marge molt marcat situat a uns 300m a l'oest de la riera de Caldes, i que transcorre paral·lel a aquesta. Aquest marge suposa actualment el límit occidental del polígon industrial de Ca n'Oller. La mina travessaria per on actualment passa l'autopista Ap-7. Continua el seu traçat cap al sud pel polígon industrial de la Creueta, on abans d'arribar al nucli antic del poble de Santa Perpètua de Mogoda fa un gir ample cap a llevant. Després s'orienta altre cop cap al sud-oest fins a Can Filuà on se n'ha documentat arqueològicament un nou tram. Finalitza el seu recorregut en una bassa situada abans del Canyar de la mina de Can Filuà, i que abocaria les aigües sobrants al torrent de Polinyà. Aquesta seria la descripció del seu traçat aproximat descrit a partir del plànol de les mines adjunt en la memòria històrica (PEPPASPM, 1996). Com a resultat dels diferents treballs encarregats i coordinats pel Consorci Can Filuà al llarg de la mina de Can Filuà (Informe, 2007) actualment es coneix l'existència de 10 pous a partir del barri de la Creueta, nou dels quals han estat localitzats. La distància entre pous és de 110m en els trams verificats. El Pou 1 es troba a l'alçada del Carrer Joan Miró n. 2 - cantonada amb el carrer Josep Jardí. El pou 2 es troba al carrer Sant Llorenç n. 2. El pou 3 al carrer Sant Isidre n. 24. El pou 4 al carrer Sant Isidre cantonada amb el carrer Àngel Guimerà. El pou 5 al Passatge Àngel Guimerà. El pou 6 al carrer Anselm Clavé n. 17. El pou 7 al carrer Vidal i Barraquer n. 49. I els pous del 8 al 10 es troben ja al Sector de Can Filuà. Només el pou 8 no ha estat localitzat. | 08260-111 | Poligon industrial Ca n'Oller - Nucli Antic - Can Filuà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 5 de gener de 1782. L'intendent general del Principat de Catalunya establí les aigües subterrànies a Josep Folguera i Arimon, qui construí una mina d'aigua que passa per terres de Regà i d'altres fins arribar a un camp de Folguera que abans havia estat de Don Josep Francesc de Duran i de Puig. 30 de maig de 1800. Josep Folguera i Arimon va vendre a Gertrudis de Duran i de Duran, propietària dels masos Llobet, Bell·lloc i Soler de Santa Perpètua de Mogoda, 4 dies i ½ de regar de la mina que havia construït i que passava per la Creueta. 11 de gener de 1810. Pere Folguera ven a carta de gràcia al menor Francesc Galí, de Terrassa, i en el seu nom als seus tutors, això és: Ignàsia la mare i vídua, Mn. Josep Galí, germans i preveres i Joan Baptista Galí, tots de Terrassa, una gran peça de terra de pertinences del Mas Folguera de Santa Perpètua de Mogoda, franc alou, de 40 quarteres d'extensió. Amb la venda també anava inclosa la ½ de l'aigua de la mina de Folguera, construïda pel pare del venedor que passa per terres de Regàs i d'altres fins arribar a un camp de Folguera que abans havia estat de Don Josep Francesc de Duran. 21 d'octubre de 1847. Pau Folguera va vendre la meitat de la mina de la Creueta a Salvador Bonaplata més un dia més de regar que encara tenia dit Folguera. 28 de febrer de 1853. Conveni pel qual Llorenç Miralpeix ha de donar servitud forçosa pel pas del “aqüeducte” d'aigua per Salvador Bonaplata i Pau Folguera, per donar compliment a la reial ordre de 23/02/1852. Afronta el predi servent a ponent i llevant amb terres del mas Xiol, a tramuntana amb honors d'Esteve Oller (ca n'Oller) i a migdia amb honors de Josep Perera. 25 de gener de 1854. Venda de 2h d'aigua de la mina de Can Folguera al seu pas per la casa de Cal Rossell de la Sagrera que fan Pere i Eulàlia Casanoves Batllori, a favor de Llorenç Miralpeix. Aquestes dues hores les tenia Pere Casanoves pel seu avi Casanoves qui va casar amb una filla de can Folguera i li van donar per dot 4h de regar de la mina de can Folguera el diumenge. | 41.5293700,2.1729400 | 431002 | 4597855 | 1782 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78278-foto-08260-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78278-foto-08260-111-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons Josep Àngel Noguera (Consorci de Can Filuà) és la única mina d'aigua de Santa Perpètua de Mogoda de la qual s'ha verificat totalment el seu traçat i de la qual el seu propietari en conserva els drets d'aigua. Veure Foto mapa 1: traçat verificat en vermell. En blau el traçat no comprovat.En el tram final del polígon de Ca n'Oller se'n va documentar arqueològicament també un ramal. Sabem que durant la urbanització del polígon de Ca n'Oller l'aigua de la mina va ser desviada de forma paral·lela i a llevant de l'antic traçat en canonades. Després l'aigua continua el seu recorregut com tradicionalment per l'interior de la mina d'aigua. Al final del polígon de Ca n'Oller es va fer una desviació cap al clavegueram amb una clau de pas per poder executar les obres d'urbanització a Can Filuà. Aquestes van requerir d'un treball previ de localització dels pous d'entrada a la mina.El Consorci de Can Filuà està treballant en millores d'accessibilitat a la mina.La mina passa per terrenys de varis propietaris, els drets d'aigua però són de propietat privada.Foto 2. Plànol del Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78279 | La mina del mas Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-mas-costa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Desconegut. Una bona part del traçat s'ha de trobar desaparegut. | La mina del mas Costa captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 100m a l'est del carrer Catalunya, i a uns 50m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, fins arribar a la Granja Soldevila per ponent. Una vegada aquí creuaria el ferrocarril Papiol - Mollet. i finalment al Mas Costa (Barri de la Florida). | 08260-112 | Poligon industrial de la Creueta - Mas Costa (La Florida) | 22 de maig de 1847. Joan Güell i Baucells revèn a Salvador Bonaplata i Corriol, representat pel seu fill Ramon Bonaplata i Nadal, el mas Bell·lloc i altres terres propietat de Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, de pertinences del mas Llobet i una mina d'aigua dita mina del mas Costa que ve de la riera de Caldes i de la qual tenen facultat de regar trenta-sis hores cada setmana (des de les cinc del matí de dilluns fins les cinc de la tarda de dimarts). | 41.5251100,2.1863400 | 432116 | 4597371 | 1847 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de Can Folguera i de la Florida. Però en la intervenció arqueològica realitzada al jaciment La Florida Nord - Can Soldevila se'n va localitzar sembla algun tram.Hipòtesi: És possible que se'n conservi algun tram dins la trama urbana del casc antic entre l'avinguda Barcelona i l'avinguda de Santiga. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78280 | La mina de Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-can-bernat | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Es desconeix el seu traçat malgrat hi baixa molta aigua. | La mina de Can Bernat segons informacions orals donades per Esteve Canyameres correspon a la mina de Can Mallol - Can Bernat. A l'alçada de Can Mallol hi tindria la seva captació. Actualment només se'n coneix un tram que es troba per sota la línia fèrria Papiol - Mollet, al sud del castell de Can Taió, entre la riera Seca i el camí del Padró. Es conserva un tram de mina al descobert que encara porta aigua fins a un petit aiguamoll, aquesta aigua avui es perd i les seves aigües deuen arribar a la riera Seca. La mina que porta aigua en molta abundància queda amagada dins una petita arbreda de ribera. Observem la mina en secció construïda i coberta amb volta de maons, per aquest motiu no es veu la seva alçària. La seva amplada aproximada ha d'estar entre els 60-70 cm. | 08260-113 | Can Mallol - Can Bernat | 4 de juliol de 1730. L'intendent general del Principat de Catalunya establí a Josep Güell i Soler, prevere beneficiat de la parroquial església de Santa Maria del Mar de Barcelona, com a privada persona, les aigües tant profundes com superficials de la riera de Santiga, des del cap de vall de la seva propietat del mas Prat de Santa Perpètua de Mogoda, fins al paratge davant de l'església de Santa Maria l'Antiga, amb facultat de poder fer mines i conduccions. 29 de desembre de 1779. Nou establiment de l'intendent general del Principat de Catalunya a favor de Teresa Vidal, vídua de Francesc Mas i Güell, difunt notari de Barcelona, i el seu fill Josep Francesc mas i Vidal, notari de la ciutat de Barcelona, de les aigües subterrànies i superficials de la riera de Santiga des del paratge davant de l'església de Santiga, fins al cap de vall de les terres del mas Prat, amb facultat de poder fer mines i conduccions. 1785 i posteriors. Josep Francesc Masvidal i Antoni Mallol acordaren obrir mina en la part d'orient de la riera de 100 canes. Diego Llobet i dit Josep Francesc Masvidal tenien projectada una mina que travessaria la riera de Santiga i aniria a terres de can Bruguera. Es formulen tres plets a la Reial Audiència a partir de 1784 amb els propietaris de la Ferrussa, plets que els magistrats de la Reial Audiència van refondre en un de sol contra els impediments dels propietaris de la Ferrussa. | 41.5218500,2.1756000 | 431216 | 4597018 | 1730 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78280-foto-08260-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78280-foto-08260-113-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | No catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment es desconeix el seu traçat, no marcada sobre plànols, tot i que l'aigua hi baixa amb molta abundància.Sembla que antigament duria les seves aigües cap a dues basses de Can Bernat, una de les quals encara és visible, tot i que buida, l'altra es troba a l'altra banda del camí del Padró colmatada de runes i coberta de vegetació. Es coneix una fotografia antiga (segons informació oral de Pere Garcia) on es veu una de les basses amb mainada banyant-se amb el castell de Can Taió al fons. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78281 | La mina de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Tapada | La mina de Can Sabau captaria les seves aigües a l'alçada de Cal Garcia, antic mas Dalmau, en el terme municipal de Polinyà. Ressegueix el curs del torrent de Polinyà , a uns 80-100m a ponent, passant per zona actualment urbanitzada. Una vegada travessat el terme, l'orientació que tenia de nord-oest sud-est fa un gir marcat cap al sud-oest, seguint el traçat del carrer Violant d'Hongria en línia recta fins a Can Sabau. A Can Sabau encara es conserva la mina, però els pous d'accés estan tapats. | 08260-114 | Cal Garcia (Polinyà) - Can Sabau | 16 d'abril de 1790. Permuta de terres de les parròquies de Santiga i Santa Perpètua de Mogoda, entre el col·legi de Sant Pere Nolasc de l'Orde la Mercè de Barcelona i Don Pedro Abarca de Bolea, comte de Aranda i senyor del castell de Santiga. Còpia autoritzada per Gaietà d'Olzina i Massana, notari de Barcelona. Es permuta una peça de terra aïllada de 4 quarteres de sembradura propietat del castell de Santiga per una d'11 quarteres de bosc propietat de la torre dels Mercedaris que tenen al terme de Santa Perpètua de Mogoda més 1000 lliures a pagar els mercedaris. El motiu és poder fer una mina per regar les terres de can Sabau. | 41.5314200,2.1645400 | 430304 | 4598089 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78281-foto-08260-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78281-foto-08260-114-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el masover, el Sr Jaume Font, actualment no funciona, però havia funcionat fins fa cosa d'uns quinze anys. Es va perdre amb la urbanització dels polígons pròxims i perquè la propietat se'n va despreocupar. Temps enrera (sense precisar) encara es veia una obertura d'accés a la mina que ell mateix va fer tapar perquè la gent que venia pels rodals, sobretot la quitxalla s'hi ficava dins. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78282 | Les mines de la Ferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mines-de-la-ferrussa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Operativa fins fa un any | Les mines de la Ferrussa. La captació d'aquesta mina es troba al pont de Can Barnola i sembla que segueix pel costat est de la riera de Santiga. Fins aquí el seu traçat és força recta. Una vegada travessa l'actual carretera B-140 (de Sabadell a Mollet) passa a llevant dels Plataners de la riera de Santiga, passant entremig d'unes naus d'un poligon, i en línia recta fins a la Ferrussa. El seu traçat porta a grans trets una orientació nord-oest – sud-est. | 08260-115 | Pont de Can Barnola - La Ferrussa (Santiga) | 31 de maig de 1493. El batlle general de Catalunya establí a Bernat de Gassius, senyor del castell de Gallifa i de la casa de Canalies, la facultat de cercar aigües tan subterrànies com superficials de la riera de Canalies des de la casa de Canalies fins a l'església de Santa Maria l'Antiga. 24 d'abril de 1603. El batlle general de Catalunya establí de nou a Onofre Font i Brescó, donzell de Barcelona, les aigües subterrànies i superficials de la riera de Canalies des de les cases de Mallol i Llobet, fins l'església i castell de Santiga. 9 d'agost de 1797. Concòrdia entre Josep de Campà, advocat de la Reial Audiència, procurador de la seva dona maria Antònia d'Eloi i de Portolés, Josep Francesc Mas Vidal, notari de Barcelona, Antoni Mallol, Diego Llobet, i Andreu Lloberes, pagesos de Santiga i Isidre Albinyana, pagès de Reixac, per l'aprofitament de les aigües tant subterrànies com superficials de la riera de Santiga, i que posen fi a 6 anys de plets. Es farà una mina de la qual en tindran part tots. 17 de gener de 1799. Agustí Altaió i Llorenç Tiana, minaires de Santa perpètua de Mogoda i Pere Galí, mestre de cases de la mateixa, firmen àpoca de cobrament de 2200 lliures, 7 sous, i 9 diners que són el preu dels treballs de construir una mina a la plana de Santiga de propietat de la Torre de l'heretat de Josep Campà de Ferrer, doctor en els dos drets anomenada Torre de Canalias vuy anomenada Torre Ferrussa. La mina estava formada per un tram de llargada 117 canes, 4 palms lineals amb paret de 14 filades de maons quiscuna ab boltas de corvans y ab en rajolat doble, més foradar o minar. Aquesta part tenia un cost de 7 lliures / cana lineal. Un altre tram de 79 canes i 4 palms lineals estava fabricat amb paret de 18 filades de maons, volta i doble enrajolat. Més 24 canes de Pous. Una porció s'havia fet a vall obert. En total s'havien invertit en fer la mina 270 jornals de peó a 15 sous/jornal i 92 jornals de mestre a raó de 1 lliura, 2 sous 6 diners / jornal. La mina arribava a l'alçada del castell de Santiga i s'havia començat a fer l'any 1797. 23 d'octubre de 1817. Se signa àpoca a Francesc Folguera, de Santa Perpètua de Mogoda de 2361 lliures, 5 sous i 4 diners que eren la quantitat de l'allargament de la mina fins a les terres de casa Puiggalí que s'havien de repartir Josep Campà, habitant a Camprodon, Josep Francesc mas i Vidal, notari de Barcelona, propietat del mas Prat, i Antoni Mallol segons la concòrdia de l'any 1799 en poder de Francesc Girona, notari públic de Barcelona. 1817. En el plet de Josep Campà contra Salvador Llongueres per recuperar les millores i inversions fetes a la Ferrussa de Santa Perpètua s'esmenta: Y después de puestas corrientes las tales minas que fué en el año de mil setecientos noventa y siete y hata el mes de Agosto de mil ochocientos diez y seis en que el (...) Salvador Llongueres tomó posesión de la misma heredad, se arrendaron y se matuvieron constantemente arrendadas como tierras de regadío. 3 d'abril de 1895. La mina actual d'aigua que discorre per les terres del castell de Santiga propietat de Francesc Vila, té un cabal de 18 l/s i arriba a una bassa de la Ferrussa des de la que es distribueix a les diverses terres a regar. La construcció d'aquesta mina fou autoritzada per Reial Ordre de 3/4/1895 comunicada al governador civil de la província pel director general d'Obres Públiques de Madrid, en la qual es donava compte de la finalització correcta de les obres de construcció i es donaven els títols de propietat expedits pel ministre de Foment Don Aureliano Linares Ribas el dia 10/8/1896. | 41.5281700,2.1641200 | 430265 | 4597729 | 1797 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78282-foto-08260-115-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres aquesta mina era operativa fins fa un any, és a dir que baixava amb aigua fins a la fàbrica de la Panrico. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78283 | Mina de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | L'aigua queda tallada a l'alçada de la carretera, darrera la casa Humet. | La mina de Santiga captaria les aigües a prop de Can Lletget, en el terme municipal de Sabadell, passa prop de Can Barnola fins al safareig, que encara es conserva tot i que buit, entre Cal Carnicer Nou i la fàbrica Panrico. Can Barnola es troba uns 300m al nord del nucli de Santiga, a llevant de la Riera de Santiga. En el seu traçat passa pel costat oest i molt aprop de Can Vidal i de Can Bruguera, i després travessa l'actual carretera B-140 de Sabadell a Mollet fins al safareig esmentat. Sembla ser que aquesta mina agafaria les aigües de la riera de Santiga i la seva captació seria una derivació de la mina del castell de Santiga. | 08260-116 | Can Lletget (Sabadell) - Cal Carnicer Nou - Fàbrica Panrico (Santiga) | Extret de CANYAMERES, 2009: 16 d'abril de 1790. Permuta de terres de les parròquies de Santiga i de Santa Perpètua de Mogoda, entre el col·legi de Sant Pere de Nolasc de l'Orde de la Mercè de Barcelona i Don Pedro Abarca de Bolea, comte de Aranda i senyor del castell de Santiga. Es permuta una peça de terra aïllada de 4 quarteres de sembradura propietat del castell de Santiga per una d'11 quarteres de bosc propietat de la torre dels Mercedaris que tenen al terme de Santa Perpètua de Mogoda més de 1000 lliures a pagar els mercedaris. La mina que es té projectada regarà també la peça permutada. | 41.5336600,2.1603400 | 429956 | 4598341 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres l'aigua queda tallada a l'alçada de la carretera, darrera la casa Humet. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78284 | Mina i rec del castell de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-rec-del-castell-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Es veu el rec davant el castell de Santiga | Mina i rec del castell de Santiga, es troba grafiada actualment sobre plànol, tindria la seva captació de prop de Can Ferran, passant per ponent del camí del Torrent de Canyameres a l'alçada de Can Barnola, fins arribar pel nord fins al castell de Santiga. L'aigua del rec arriba fins al castell de Santiga i omple l'aigua del safareig. | 08260-117 | Can Ferran - Santiga | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 6 de juliol de 1764. Manament (Despacho) de Juan Felipe de Castaños, intendent general de Justícia, Policia, Guerra i Hisenda del Principat de Catalunya dirigit a la comtessa de Aranda, perquè deixi de construir una conducció per regar les seves terres del castell de Santiga. Per fer la canalització està malmetent la canalització que tenia feta des d'antic en el seu propi terreny don Juan de Lapeire i Asprer, en l'heretat que té a la parròquia de Sant Feliu de Sabadell (can Lletget). | 41.5348100,2.1522300 | 429280 | 4598476 | 1764 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78284-foto-08260-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78284-foto-08260-117-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | És una de les poques mines en funcionament actualment i que encara porta aigua. Desconeixem però les seves característiques bàsiques, els diferents pous d'entrada i si el seu traçat grafiat en el plànol de l'Ajuntament (PEPPASPM, 1996) es correspon a la realitat. Només podem observar el rec quan arriba a la plaça de Santiga. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78285 | Mina del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-comu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Desconegut | La Mina del Comú passa a uns 10-30m a llevant de la mina del mas Costa. Captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 20m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, i arribaria a la Granja Soldevila pel nord. | 08260-118 | Poligon Industrial de la Creueta - Granja Soldevila | 30 de maig de 1778. Don Manuel de Teran, baró de Linde i comissari de la Reial Audiència del Principat de Catalunya, establí a jaume Colomer i Josep Folguera i Arimon, pagesos de Santa Perpètua les aigües subterrànies de la riera de Caldes de Montbui, per regar, amb facultat de poder fer represes des de l'heretat de Camprubí (can Xiol) i Oller fins l'heretat de casa Rossell (ca n'Anglí). 19 de març de 1782. Comença plet amb la cartoixa de Montalegre per aquest establiment d'aigües. 24 de juny de 1797. Josep Folguera i Arimon dóna i concedeix la seva part i el dret de regar amb les aigües (alumbradas) de la riera de Caldes a Jaume Colomer. 1864. A la primera inscripció del registre de la propietat consta que la Casa i heredad llamada Granullachs (...) Tiene el derecho de usar y valerse para el riego de dichas tierras del agua que fluye de la mina que se halla construida por dentro de las propiedades de don Pablo Folguera, don Juan Colomer, don Pedro Casanovas y don Salvador Banús. Cuya mina tiene de largo dos kilómetros y medio, cuatro palmos de ancho y seis palmos de altura. La cual tiene dirección de medio día a norte hasta llegar al pueblo de Santa Perpètua, en cuyo punto la mina forma un ángulo y toma dirección hacia oriente hasta llegar a la heredad Banús, propia de don Salvador Banús, en el que se encuentra un repartidor con su puerta, cerrada con dos cerraduras y dos distintas llaves, una de las cuales se halla en poder del dueño de esta heredad de este número y la otra en el de la de Banús. En este repartidor se parte el agua por mitad, y la una sirve para el riego de las heredades Banús y Mogoda y la otra para el riego de la propiedad de Don Pedro Casanovas, Don José Regàs, Don Pablo Folguera y de la heredad Granullacs. Las horas de riego a que tiene la heredad de este número son desde las cinco de la tarde de todos los domingos hasta las doce de la noche de todos los miercoles y además cinco horas extraordinarias todos los sabados del año.” | 41.5286000,2.1841900 | 431940 | 4597761 | 1778 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de la Creueta i de Can Folguera. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78286 | Mina de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. BELLA, Carlos (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a una nau industrial de Can Roca (Poligon industrial de Can Bernades Subirà). Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental. Memòria inèdita, dipositada a l'Àrea de Coneixement i Recerca (Departament Cultura - Generalitat de Catalunya). BELLA, Carlos; CANTOS, José A. (2008). Notícia de la troballa d'una mina d'aigua al carrer del Mediterrani, al polígon industrial de Can Bernades Sobirà (Santa Perpètua de Mogoda). Pàg. 193-196. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XV / XIX | Trams documentats arqueològicament, trams destruïts. | La Mina de Mogoda captava les aigües de la riera de Caldes que davallaven de Palau-solità i passaven pel costat est de Can Bernades Sobirà, Torre del Rector, pel mig d'on hi ha actualment construït l'edifici Honda, per l'oest de Can Banus, seguint la carretera de Caldes (C-59), i arribava a Mogoda per llevant dels Horts de la Plana del Molí. El tram documentat arqueològicament de la mina d'aigua es va localitzar en el Poligon de Can Bernades Sobirà en un solar situat a ponent de la Torre del Rector i al nord del carrer Mar Mediterrània. La mina d'aigua té una orientació de nordoest - sudest, i una alçada interior de 1,22m. La base de l'estructura està formada per fileres de maons massissos, col·locats directament sobre les sorres endurides, per damunt de les quals s'han aixecat les parets de pedra que presenten una petita inclinació. Per aquest motiu l'estructura és lleugerament més estreta a la base amb 51cm que a la part superior, on s'acaben les parets i comença la coberta (60cm). La segona filera està feta de còdols grans (arriben als 30cm) i no presenta morter a la banda externa. La resta de la paret està bastida amb còdols de mida variable, i s'observa com els còdols petits han servit per falcar els més grans. Aquesta part de la paret presenta per la banda externa una capa de morter de calç que gairebé no permet veure les pedres.Per la banda interna els còdols que formen les parets no tenen cap recobriment. La coberta de l'estructura està bastida amb maons massissos units amb morter de calç, formant una volta de canó. Si bé les superfícies internes de les parets no presenten grans variacions, en general la factura de l'estructura és poc acurada. Aquesta observació s'evidencia en les variacions del gruix de les juntes entre els maons, en els pastigots de morter, o en el fet que la primera filada de maons de la coberta es troba a una cota més baixa a la paret est, per la qual cosa la volta no és del tot simètrica (BELLA-CANTOS, 2008: 195). | 08260-119 | Palau Solità - Can Bernades - Torre del Rector - Can Banús - Mogoda | Mina de Mogoda i drets del rec del Molí de Mogoda (CANYAMERES, 2009: 129-131): 29 de març de 1466. Establiment fet per Joan Sallent, lloctinent d'en Francesc Ramis, batlle general de Catalunya, a Bartomeu Anglí i a Pere Llorenç, pare de Bartomeu Llorenç, de les aigües de la riera de Caldes que davallen de Palau-solità. 16 de gener de 1489. Bartomeu Anglí i Bartomeu Llorenç, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda, confessaren davant de Joan Sarriera, cavaller del consell de sa Majestat i batlle general dels reials feus, que tenien pel rei, l'aigua de la riera de Caldes que baixava de la parròquia de Palau-solità i la facultat de construir preses i brases. 16 de març de 1566. Lluís d'Icart, batlle general de Catalunya, establí al prior de la Cartoixa de Montalegre les aigües que surten del molí de Plegamans per dirigir-les al rec del seu molí de Mogoda, per moldre i regar les terres del monestir i encaminar les aigües al gorg de Mogoda, del qual les aigües per via recta s'encaminen als Molins Reials. 14 d'octubre de 1680. El batlle general de Catalunya, Ramon d'Oms i de Santa Pau, establí al prior de la Cartoixa de Montalegre les aigües que naixien sota l'ermita de Santa Magdalena a entrada de 40 sous i cens anual de 10 sous pagadors anualment el 14 d'octubre. Calia portar-la al molí de Mogoda. 3 de setembre de 1701. El prior de Montalegre manà que ningú agafés aigua del rec del Molí de Mogoda, en pública crida feta a la plaça de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda, sota pena de 3 lliures si és de dia, i 6 lliures si és de nit. Arran d'aquest manament Pere Faust Tagell, apotecari de Barcelona, Joan Camprubí, sastre de Barcelona, els hereus Anglí (posteriorment Francesc Clarassó, metge a Granollers), na Maria Anna de Peguera i de Vilana i Millàs, vídua de Josep Vilana, també de Barcelona, Francesc Cortès i Regàs, Francesc Banús i Francesc Casanoves, Isabel vídua de Joan Colomer i Joan Bellsolà, pagesos de Santa Perpètua de Mogoda, insten plet contra el prior de Montalegre per l'ús de l'aigua del rec del Molí de Mogoda. 1704. Consta que les terres per on passava el rec del molí de Mogoda que tenia el mas Fontanet a l'esquerra de la riera de Caldes, entre Ca l'Anglí i Can Bernades, eren propietat aquest any del col·legi i convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona. En Josep de Vilana, sempre havia mantingut a costes seves la neteja del rec quan passava per la seva finca, mitjançant el treball del masover i dels mossos de la casa. 1711. Una riuada va inundar quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda. Per això amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec de molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, per un torrent que hi ha sobre de les cases d'en Vilana. 1749. L'intendent de la Reial Cancelleria del Principat de Catalunya establí l'aigua que neix en la font que hi ha a la pròpia heretat de Santa Perpètua, propietat de la família Tagell, a Eulàlia Tagell i Pi. 1752. El prior de la Cartoixa demanà a la Reial Intendència del Principat que els establís les aigües subterrànies de la riera de Caldes, també des de l'ermita de Santa Magdalena, ja que 'és tal l'escassetat que experimentem d'aigües, que no sols no poden regar les terres de Moguda, però ni menys moldre en gairebé tot l'estiu'. Assabentada Eulàlia Tagell, plantejà plet en contra dels seus interessos per la finca que tenia a Santa Perpètua de Mogoda. Ja que li varen establir el dia 9/03/1749 l'aigua que naixien en terres pròpies, i aquesta concessió la podria afectar. 1777- L'intendent general del Principat de Catalunya establí les aigües del torrent de Caganell a Bonaventura Oller i Cuiàs, hereu del mas Oller de Santa Perpètua de Mogoda. 04/09/1784. L'intendent general del Principat de Catalunya establí a Diego Llobet, Antoni Mallol i PereLloberes, pagesos de la parròquia de Santiga, la facultat de cercar les aigües subterrànies en tot el torrent o riera de Santiga o de Canalies, i en la circumferència de ½ hora al voltant d'ella. 03/11/1824. El batlle general del Reial Patrimoni, Antoni Bonet Recasens, establí el dret d'aprofitar les aigües subterrànies fora de la llera de la riera de Caldes per regar dues feixes de terra de la propietat Xiol a Llorenç Mirapeix i Lloberes, comerciant de Barcelona. | 41.5463700,2.1817900 | 431758 | 4599735 | 1466 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78286-foto-08260-119-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Documentada arqueològicament l'any 2007 en el tram del Polígon de Can Bernades Sobirà a l'alçada de la Torre del Rector (C/Mar Mediterrània), dins de l'àrea d'expectativa arqueològica inclosa en el PEPPASPM. Les coordenades que donem són les del tram excavat. Es troba inutilitzada, donat que encara que se'n conservi algun tram, ja no hi baixa aigua.A Canyameres (2009: 131) hi trobem reproduïdes dues fotografies de la mina del molí de Mogoda, realitzades per Fermí Vinyals, l'any 1972. De les dues la fotografia més gran representa el tipus descrit per Bella-Cantos (2008) en la intervenció arqueològica que van dur a terme i que ja s'ha exposat en l'anterior apartat. L'altra, la més petita, és interessant perquè ens documenta un tipus de construcció de la mina, lleugerament diferent. Per la fotografia observem com hi ha una base formada per peces rectangulars (probablement ceràmiques) i les parets laterals de l'estructura revestides d'aquest mateix material, així com és el menys usual una coberta formada per peces disposades en punta, que li donen un aspecte triangular.Autor Foto 1: Carlos Bella i Jose Antonio Cantos (Arqueociencia Serveis Culturals, SL). | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78179 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-4 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV-XVI | Teulada parcialment esfondrada | Can Bruguera es troba situada al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140), entre la Riera de Santiga i el camí del Padró. Accés pel carrer Elisenda de Montcada, d'on surt un camí que mena a la propietat. Can Bruguera es troba a 427m a llevant del castell de Santiga. L'edifici principal del mas correspon a un mas del segle XVI ampliat al segle XX. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, construït en pedra a la planta baixa i maó a la planta pis. La coberta és a dues aigües, de teula àrab. Es troba envoltada de construccions modernes de tipus auxiliar, realitzada amb obra vista sense arrebossar. | 08260-12 | Al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIV.1361. Primera referència documental. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofill, difunt pagès de Santiga. Segle XV.1402. Guillem Dossa és documentat com a propietari útil del mas Bofill. 1413. Se signen capítols matrimonials entre Antic Bofí i Puig amb Francesca Palau. 1438. Bartomeu Bofill confessa que té pel rector de la mateixa parròquia, un hort prop de la riera de Santiga. 1465. Se signen capítols matrimonials entre Francesc Casapere amb Margarida Bofill. 1496. Es documenta la venda que fan Salvador Bofill i el seu fill Antic, a favor de Jaume Llobateres d'una peça que tenen a la parròquia de Santiga. Segle XVI.1509. Embargament de blat i altres cereals per part del castell de Santiga a Pasqual Gili perquè no ha pagat el delme i censos emfitèutics. Primera meitat del segle XVI, el nom del mas Bofill es perd i passa a dir-se Bruguera, per maridatge de la pubilla amb un Bruguera. 1592. Antiga Bruguera, ven el mas Bofill i les seves terres a Antic Lletget, pagès de Sant Feliu de Sabadell. 1598. Antic Lletget i el seu fill venen a Miquel de Salbà i de Vallseca, senyor del castell de Santiga, el mas Bofill de Santiga, amb totes les seves terres i possessions, en acte fet davant el notari públic de Barcelona. A partir d'ací, el mas Bruguera i les seves terres esdevindran la segona masoveria del castell de Santiga. Aquesta venda tan primerenca comportarà que l'edifici del mas Bruguera, majoritàriament fet al segle XVI a base de parets de tàpia, es mantingui pràcticament sense poques variacions fins als nostres dies. Per tant ens queda l'estructura d'un mas de finals del segle XVI 'fossilitzada' fins avui dia. XVIII.1798. Presa de possessió del representant del duc d'Hixar com a propietari del castell de Santiga. S'esmenta que també va prendre possessió de la 'casita' de Bruguera. Segle XIX. Mitjan segle XIX. can Bruguera és habitat per la família Soley (masovers). En aquest període can Bruguera és coneguda també pel renom de cal M'enganyes. | 41.5349300,2.1572100 | 429696 | 4598485 | 1361 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bofill.Foto 2. Autor: Canyameres. Any 2003. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78287 | L'espai del pensament. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespai-del-pensament | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'espai del pensament és una escultura situada en una rotonda en el passeig de la Florida, al costat sud de la línia del tren, en el barri de la Florida. Aquesta escultura fou concebuda expressament amb la voluntat d'arribar al màxim nombre de ciutadans. El projecte es basa sobre l'escolaritat del nen com a esperança de futur. La maleta, objecte escolar, oberta, conté una llibreta que recull anònims projectes en fulls. Plens de continguts insignificants i infantils, es poden transformar en grans sorpreses en el futur. Així com la molla uneix les dues parts de la llibreta, l'escultura és el veritable lligam entre els dos nuclis de la població. Les diferents inquietuds culturals poden ser incorporades a aquesta llibreta. El llapis, el reflex de l'expressió del pensament del nen, és l'eina de transmetre idees. Per l'infant tots aquests objectes formen un entorn que el marcarà culturalment, un entorn que també es deixarà intervenir i modificar. Un pensament en l'espai lliure. Mides: 250 x 335 x 700 cm. Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-120 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. 7 de març de 1993 | 41.5263700,2.1884600 | 432294 | 4597510 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jordi Dalmau, JL Ocaña Miranda, Jordi Riera, Montserrat Riera, Vicenç Soley | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78288 | L'arc d'una ferida de lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larc-duna-ferida-de-lluna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura és un homenatge a Joan Miró. El monòlit central està suspès en l'aire per una biga de ferro amb quatre barres: el pintor universal i cosmopolita té els peus íntimament enfonsats en una terra amb la qual se sentia molt lligat. Una aresta amb una motllura de tall clàssic s'associa al 1893, any del seu naixement. Diferents fractures del volum mutilen les superfícies planes, i indiquen la ruptura estètica que suposà l'obra mironiana a partir de 1929. Grafismes en baixos relleus i acolorits recorden una iconografia que ha estat popularment acceptada. El bust de l'artista identifica l'homenatjat i li dóna una presència constant i transparent. Un arc monumental que travessa l'escultura recull dos elements omnipresents en la seva obra, una lluna i una esfera. Mides: 1200 x 1080 x 120 cm, i urbanització de la rotonda. Material: formigó blanc, ferro (acer 111), acer galvanitzat, fibra de vidre, pintura plàstica, esmalts antioxidants i rajola. | 08260-121 | Passeig de la Florida / Onze de Setembre. | Centenari del naixement de Joan Miró. 6 de març de 1994. | 41.5290300,2.1863300 | 432119 | 4597807 | 1994 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cesc Bas | Projecte i direcció artística: Cesc Bas (Mollet del Vallès).Euip de treball: Elies Camarena, Marta Casanovas, M. Sierra Gillué, Rubén Gonzàlez, Joan Masip, Eva Sans, Lluís Solà i Elisenda Ventura (Santa Perpètua de Mogoda). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78289 | El Nu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2003). Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Nu. Aquesta escultura representa un nu amb quatre variacions. La primera és un baix relleu a semblança de la cultura egípcia: la importància del contorn preval per damunt del volum. La segona és un alt relleu a la manera de l'escultura grega, calant l'obra de tal manera que es fa difícil la diferenciació entre relleu i escultura. La tercera variació s'oposa a les dues anteriors: el buidat, la valoració integral de l'espai per ell mateix, així com el silenci en la música, suposa un homenatge a la cultura del Renaixement pel que representà a la llibertat creativa. La quarta és originada en dues variacions anteriors i en l'estructura bàsica d'un cub: és un al·legat de la cultura actual, en què la llibertat de pensament i d'expressió dins dins de l'art ha permès el llibertinatge en la creació, o el tot val depèn de qui ho faci. Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-122 | Parc de Catalunya | Parc de Catalunya, 11 de setembre de 1995. | 41.5280500,2.1803900 | 431622 | 4597703 | 1995 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Carles Gonzàlez i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78290 | Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaus | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Blaus és una escultura que es troba situada prop de la porta principal d'entrada a la Granja Soldevila, en un petit jardinet envoltat d'una petita tanca. Blaus és un homenatge a la Mediterrània, un concepte ple de sentiments, emocions, imatges, ingenuïtats, clams, olors, lluminositat, un concepte definit per en Pep Fortuny com a un cúmul d'influències ètniques i paganes d'una forta (contundent) intensitat lírica. Aquí la Mediterrània esdevé un contenidor que pren forma en un rectangle de tres dimensions. L'escultura esdevé un trencaclosques que juga amb línies rectes i corbes, conformant amb múltiples variacions nous rectangles, triangles, semicercles, polígons irregulars, i expressant així, a través de la seva múltiple geometria, tota la sensibilitat que emana d'aquest món proper, nostrat, però alhora idealitzat. Mides: 163 x 23 x 143 cm Material: Fang refractari i esmalts. Peu de fusta de pi. | 08260-123 | Jardí de la Granja Soldevila | Jardí de la Granja, espai cultural. Exposició 'Sense Límits', juliol de 1996 | 41.5267400,2.1857800 | 432071 | 4597553 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Montserrat Riera i Oller | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78291 | Vida completa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-completa | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Vida completa és una escultura que es troba situada a ponent i arran d'un caminet que travessa longitudinalment el Parc Municipal, pròxima al centre del parc. Aquest es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. 'Vida completa' significa per a l'artista: 'Infantesa, adolescència, maduresa i vellesa. Un camí que tots hem de seguir. Però, qui no se sent nen almenys una vegada al dia? El parc és una situació perfecta. Qui no veu un nen, un avi que juga amb el seu nét en els gronxadors... Qui tingués l'estratègia per aconseguir gaudir de les quatre edats durant la nostra vida... Mides: 100cm x 100cm x 200cm Material: Formigó Parc municipal | 08260-124 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5361300,2.1821700 | 431779 | 4598598 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78292 | Doble yo, núm. 2. El que calla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-2-el-que-calla | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Doble yo, núm. 2. El que calla. És l'escultura situada a la meitat inferior i més meridional del Parc Municipal, i al costat nord d'una pista de petanca. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Aquesta escultura forma part d'una sèrie antropomorfa, concebuda per a expressar la part animal que tenim. Així doncs, les característiques de l'animal passen a formar part de les de l'home, ja sigui l'animal aeri, terrestre, amfibi, aquàtic o mitològic. En aquest cas, l'escultura té fesomia de mico, un animal molt cridaner, xerraire, nerviós i molt social, amb gestos molts semblants als nostres. El nou homínid té taponada la boca amb una mà, recordant els micos de la cultura asiàtica, però amb l'afegit de tenir tres braços. Un d'ells li envolta el coll donant-li suport, companyia i amistat, i el tercer el té sobre el genoll, gest que li dóna repòs i un xic de grandesa. El complementen 7 forats a l'esquena, símbol dels 7 nivells interns de la cultura oriental, i un sol radiant que emergeix del sexe. El hieratisme de la figura correspon al llenguatge totèmic d'Amèrica. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: Formigó | 08260-125 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5358700,2.1834400 | 431885 | 4598568 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78293 | Apoyado en ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica | 08260-126 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997 | 41.5366100,2.1826400 | 431819 | 4598651 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78294 | Doble yo, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-3 | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Doble yo, núm. 3', és una escultura situada darrera de la font ornamental, al costat de llevant d'un camí que travessa longitudinalment el parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Com tots els 'Doble yo', aquesta escultura és de la sèrie antropomorfa. Tota la sèrie utilitza una estètica precolombina, tant en les seves composicions com en la forma de presentació dels éssers que la configuren: homes i animals dotats d'un nou significat. L'escultura 'Home granota' recull l'evolució un tan estranya d'aquest animal i és extrapolada per a explicar la que pateix l'home al llarg de la seva vida, i més concretament en la seva psíquica. Les etapes de la infantesa, de la joventut i de la maduresa hi són paral·lelament equiparades amb aquest animal, el qual, per una altra banda, està dotat d'unes característiques místiques molt fortes, i un tant sagrades (allò que seria l'ànima o l'esperit en l'home). Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-127 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1997 | 41.5364300,2.1833300 | 431876 | 4598631 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78295 | Família universal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/familia-universal | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Família universal és un grup escultòric que trobem situat al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. Aquest grup escultòric està basat en el següent principi: 'L'energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma' (Albert Einsten). L'essència de la proposta és el principi de la conservació i de la reutilització dels materials amb una intenció estètica i comunicativa, per tal de donar-los un altre valor i un nou ús. Així ens trobem amb la transformació de l'energia d'un arbre en un pal de la llum (usat i desestimat per a la seva reutilització), i amb la transformació del pal en un grup escultòric. La reutilització del pal de la llum té la intenció de perllongar la seva vida mitjançant l'art a nivell testimonial o metafòric i homenatjar la família universal, com a símbol de continuïtat de tot allò que existeix. Mides: 90 x 85 x 380 cm Material: fusta reciclada | 08260-128 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. III Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1998. | 41.5254500,2.1936200 | 432723 | 4597404 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Anna Riverola i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78296 | Silla luna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silla-luna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Silla luna' la trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Silla luna': és una metàfora que evoca l'encontre universal de cada home amb ell mateix. En sa quietud serena s'articula la poètica de les seves formes per a constituir un lloc sense temps. Tal com la lluna s'asseu sobre la nit en els seus cicles sempre renovant-se, l'home s'atura davant la seva soledat per a trobar la seva companyia autèntica. Les seqüències d'espais de reflexió, en sa senzillesa i rigor geomètric, es van elevant en aquest respatller-escala ascendint des d'allò més quotidià cap a espais de pensament i contemplació, fins a participar del nostre esperit, consciència de l'ésser. La recerca en aquest 'blau diàleg' queda impresa en la superfície amb els signes que busquen simplement comprendre's, romanent velluts per l'òxid, sobre aquesta fèrria cadira lluna que portem per quan necessitem aturar-nos i transcendir accedint als sentits autèntics de la nostra vida, enterrant els buits (vacíos) en l'obscuritat de la buidor (hueco). Mides: 85 x 130 x 400 cm Material: Perfileria de ferro (acer 111) i acer corten | 08260-129 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5255900,2.1932300 | 432691 | 4597419 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Yolanda Ellacuría Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78180 | Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Pàg. 79-83. | XVI | Aspecte exterior façanes molt deixat. Darrera reforma de 1886. | La masia de Can Sabau es troba al costat sud d'una rotonda situada en la carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a 1km a ponent del nucli urbà. L'edifici principal de la masia data del segle XVI, molt reformada al segle XVIII i primera meitat del segle XX. Podria conservar restes medievals. La seva estructura ha sofert diverses modificacions i actualment presenta una fisonomia molt singular amb 4 pisos d'alçada i les finestres gòtiques a la penúltima planta. La masia és de planta basilical quadrada (20x 20m) amb tres plantes i golfes. Presenta tres cossos, el central té planta baixa més 3 pisos (el darrer són les golfes) i els dos cossos laterals tenen una alçada de planta baixa més 2 pisos. L'escala és l'original. Es poden apreciar les diferents etapes de construcció a partir dels diversos tipus de finestres que s'observen a la façana posterior de l'edifici. Destaquen les que són d'ornamentació gòtica. La distribució de les obertures és molt simètrica. La façana principal no presenta cap tipus de decoració i tot l'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, de teula àrab. Presenta dues entrades i la principal no està orientada a migjorn sinó a la part posterior. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de pi de melis i revoltons ceràmics. Els paviments són de toves ceràmiques. La coberta a nivell de la planta 3 (golfes) és a dues aigües. A nivell de la segona planta, la coberta dels dos cossos laterals és a una sola aigua. Ambdues són de teula àrab i bigues de fusta. A la banda esquerra de la façana principal hi ha diversos coberts adossats: estable, garatge, zona de lavabos del restaurant, i un porxo de pilars d'obra de maó, amb bigues de fusta i coberta de fibrociment, de construcció recent. Les façanes són simètriques, amb tres nivells de finestres de mida decreixent. A la primera planta, finestres renaixentistes; a la segona planta gòtiques; a la tercera planta destaca el volum de les golfes amb una obertura central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada no adovellat. Les parets són de còdols i sorra, amb acabat arrebossat i pintat de blanc, deixant les llindes de les finestres de pedra sorrenca vista. L'estructura de suport és en bon estat i correspon a l'original; la coberta també es en bon estat, a excepció de la zona de les golfes on hi ha degoters. Els arrebossats exteriors són relativament recents amb reparació de possibles esquerdes, però no s'ha pintat de nou en molt de temps. L'estructura funcional conserva la distribució de la fi de segle XIX. L'ús de la planta baixa és de restaurant, de la planta 1 i planta 2 com a habitatges independents i de la planta 3 de golfes. L'entorn és molt acurat, amb una àmplia zona d'aparcament enfront de la façana principal i un jardinet al darrere. | 08260-13 | Crta de Santa Perpètua a Sabadell (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII.1137. Apareixen esmentats en el llistat de la donació del delme dos caps de casa amb el cognom Bord, Pere Bord i Arnal Ramon Bord. 1178. Dotalia de la consagració de l'actual església parroquial de Santa Perpètua. Consta un camp situat al coll de Santiga que treballa Ramon Ballestar. Segle XIII.1275 i 1290. Als llistats del llòçol consten dos masos Ballestar que paguen una quartera d'ordi i un quartà de vi, cadascun. Segle XIV. Amb la crisi demogràfica d'aquest segle restarà habitat només un dels dos masos Ballestar. Segle XV. A la primera meitat del segle consta com a família propietària útil els Mas. 1455. Guillem Galceran de Ribes, senyor del castell de Barberà, estableix tres peces de terra situades dins la parròquia de Barberà, a la torre de Canalies, al mas Ballestar de Santa Perpètua de Mogoda, i al mas Coll de Sant Pere de Reixac. Segle XVI. 1512. Venda d'una peça de terra al Padró de Santa Perpètua. 1572. Capbreu de Montalegre. Bernat Mas confessa el mas Ballestar, franc alou, que té 30 jornals d'extensió i que inclou un altre mas rònec també de nom Ballestar, alou de Santa Anna de Barcelona. Segle XVII. 1629. Sentència de la Reial Audiència de Barcelona condemnant el prior de Santa Anna a pagar els costos del procés que havia promogut contra la família Mas per pretendre que tot el mas Ballestar estava en alou de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. 1629 i 1635. Es ven el mas Ballestar a carta de gràcia a Joan Pau Llopis. 1670. La propietat de Santa Perpètua de Mogoda es troba a càrrec de Narcís Feliu de la Penya i Farell, advocat, publicista i historiador i autor del Fènix de Catalunya. Segle XVIII. 1712. Salvador Feliu de la Penya i Farell, prior dels Mercedaris de Barcelona i germà, hereta la propietat de Santa Perpètua. Segle XIX. 1823. La propietat de can Sabau tenia 28 mujades de regadiu, 6 mujades de secà, 48 de bosc i 4 de vinya. En aquest document ja s'esmenta la 'Torre' pel nom actual can Sabau. Segurament és el nom d'algun dels masovers o alguna de les famílies de masovers del període en què la torre de Feliu fou dels mercedaris. 1830. Amb la restauració de l'absolutisme, can Sabau torna als mercedaris. 1835. Antoni de Nadal i Derrer reclama les propietats incautades l'any 1823. 1883. Segons l'escriptura de la finca aquesta constava d'una gran peça de terra on hi havia la casa i les seves dependències d'extensió unes 33,4442 ha. Can Sabau pagava un cens a la parròquia, un censal a la Santa Missió i un cens a la cartoixa de Montalegre. Segle XX. 1922. La propietat de Can Sabau constava aproximadament d'unes 34,44 ha. L'edifici principal fou reformat, ampliat amb unes golfes que donaven la forma de planta basilical i els finestrals gotitzants (aprofitats d'estructures anteriors) es van moure fins a posar-los al tercer pis. La façana es passà a la cara nord, on a principis dels anys trenta s'havia construït la carretera de Sabadell a Mollet. El comte de Caldes destinà can Sabau a masoveria principal del seu patrimoni vallesà, i punt de segona residència on passava alguns estius. Això durà fins a la postguerra i als anys cinquanta. També en tot aquest temps la família de masovers ha estat la mateixa: els Font. | 41.5326300,2.1641500 | 430272 | 4598224 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ballestar, Torre Feliu, torre dels Mercedaris o un dels masos Bord.Actualment, continua essent un nucli d'explotació agrícola i al mateix temps, s'utilitza com a restaurant. És famosa en el municipi la font d'aigua potable que hi ha a uns 150 m de la masia, envoltada per diverses alzines. Cal destacar la bassa de rec i el magnífic plàtan de la part del darrere i també el camí d'entrada amb unes moreres que l'envolten i el bosquet. | 93|94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78297 | Habitacle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitacle | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | En procés de degradació | Habitacle és una escultura que trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Habitacle': El cau, el refugi, el recer; l'habitacle. L'espai que qualsevol ésser viu es construeix per a protegir-se de l'entorn hostil i de les inclemències meteorològiques i per a desenvolupar la seva vida amb normalitat és un tret comú tant en els pobles primitius com en els anomenats desenvolupats. Aquest habitacle, molt naïf i ancestral, pren forma de joc infantil. El material, un tronc d'eucaliptus, ens permet recuperar els elements naturals que han possibilitat el desenvolupament de l'espècie humana i retornar-los el protagonisme. Un desenvolupament que ens allunya del respecte necessari per la natura que ens envolta i la qual ens permet sobreviure. Un habitacle antediluvià ens recorda quin són els nostres orígens i quines són les nostres obligacions amb la nostra casa: el món. Mides: 158 x 285 x 280 cm Material: ferro (acer 111) i fusta d'eucaliptus. | 08260-130 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5257300,2.1928400 | 432659 | 4597435 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Josep Pons i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78298 | Pneumàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pneumatic | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Pneumàtic és una escultura situada uns metres al sud de la façana principal de la Granja Soldevila. Segons l'artista aquesta estructura en forma de cub enrajolat amb rajola blanca valenciana està disposat per a contenir aire comprimit. Considerant l'home com a acumulació, com a una associació de complements, i la vida com a una successió de complements, i la vida com a una successió d'adquisicions (materials i mentals), el concepte anhelat de buit funciona com una utopia davant el vertigen del ple. És la impossibilitat del buit, la condemna al complement, a l'acumulació. Queda sempre l'aire, però fins i tot eliminant-lo tenim sempre la forma ocupant un lloc. La pedra és una acumulació com a mínim d'aire, i actua com una interferència a la zona. Amb estètica 'thunderbird' i un color de confort 'retro' sembla una nevera portàtil enmig del bosc. Mides: 120 x 120 x 120 cm Material: Totxana, morter, rajola, griffi i acer inoxidable | 08260-131 | Jardí de la Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Jardí de la Granja, espai cultural. III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5266800,2.1858500 | 432076 | 4597546 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dani Montlleó i Alsina | Es troba prop de les escultures Blau i de la Campana, situades al costat de l'edifici de la Granja. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78299 | Mathausen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mathausen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Mathausen és una escultura situada a la cantonada que formen el Passeig de la Florida amb el camí de la Granja, damunt de la vorera vianant ubicada al nord-est de l'esmentada cruïlla. Aquest monument escultòric és un homenatge als deportats als camps d'extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Entre els milers d'éssers que indiscriminadament foren sotmesos al genocidi més infame i cruel hi figuraren dos fills de Santa Perpètua. La celebració de l'assemblea anual de l'Amical de Mathausen donà peu a la construcció de l'escultura: l'expressió de l'horror del genocidi. L'artista ha conformat a través dels seus dits la tragèdia de l'holocaust en una composició caòtica de cossos superposats i enreixats. Els cossos han tornat a ser devorats pel foc del forn, una silueta que s'endevina en la xemeneia, en el procés del bronze a la cera perduda, com en el crematori de Mathausen. El drama de la deportació és reviscut cada vegada que el tren dóna vida al so d'una part de la història que cal conèixer i tenir present per a no repetir-la mai més. Mides: 195 x 50 x 200 cm Material: bronze, ferro (acer 111) i formigó | 08260-132 | Passeig de la Florida - Camí de la Granja (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida/Camí de la Granja. Assamblea d'Amical de Mathause, 19 d'abril de 1998 | 41.5270800,2.1879700 | 432254 | 4597589 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Muntañola d'Odubar | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78300 | Atracció pel vertigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atraccio-pel-vertigen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Atracció pel vertigen' es troba situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument Atracció pel vertigen vol expressar les següents idees: No tan sols les alçades provoquen vertigen. De vegades les coses més petites també tenen aquest poder. Moltes emocions impliquen un risc, i el risc provoca vertigen. Però sense emoció no hi ha color. L'obra parla d'aquest dilema, d'aquesta línia fronterera entre la placidesa i la intensitat, entre la tranquil·litat i l'excitació, entre el moviment i el repòs. Cap dels dos extrems és l'ideal. Intentem viure com a funambulistes caminant per aquesta arriscada i difícil corda. Descric aquesta sensació molt senzilla i elemental, comuna a tot tipus de persona. És la metàfora personal de la meva manera d'entendre les coses. És l'amor pels moments intensos. És la passió pels equilibris incerts, pels camins desconeguts, que ens fan por i a la vegada ens donen força i coratge per a conèixer-los i transitar-los. Com deia Jean Cocteau és la por de trobar el minotaure i les ganes boges de veure'l. | 08260-133 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5266900,2.1919900 | 432589 | 4597542 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78301 | 5 móns, 5 mirades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades | <p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p> | XX | <p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p> | 08260-134 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p> | 41.5247200,2.1919200 | 432581 | 4597324 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | Aquest monument | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78302 | La ciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ciutat | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | El monument 'la ciutat' es troba a la façana d'un edifici situat en el camí de la Granja, just abans d'entrar en el solar que actualment es fa servir com a aparcament. Cal alçar la vista amunt per localitzar-lo, sinó passa completament desapercebut per al vianant. 'La ciutat' vol expressar les següents idees de l'artista: Instal·lades sobre el mur d'aquest edifici un conjunt de petites cases envaeixen un espai, el redescobreixen, l'habiten en forma de petita ciutat. Aquest habitar és la base de l'escultura 'La ciutat', una peça que vol estar present, igual que els nostres records, en un espai que coneixem com a propi. L'escultura vol formar part de l'entorn, vol obrir una reflexió sobre el lloc on vivim i la relació que tenim amb aquest, vol resituar-nos, sorprendre'ns. Mides: 12 elements de 20 x 25 x 20 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111) | 08260-135 | Camí de la Granja (Granja Soldevila) - 08130 - Santa Perpètua de Mogoda | Camí de la Granja. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5265900,2.1867100 | 432148 | 4597536 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Xevi Roura i Pla | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78303 | Mountain of mine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mountain-of-mine | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Aquesta és una escultura teixida amb les mans, ordit amb una estructura contundent com l'herència genètica, i tramat amb el fil prim de la vida, dur però alhora flexible i mal·leable. Teixir un paisatge és més que una actitud artesana. Tenint en compte que es tracta d'una metàfora de la vida, una muntanya solitària en el mig d'un paisatge urbà esdevé una muntanya compacta, tancada, portadora d'un espai íntim, protegit, però que es deixa entreveure. Teixir equival a caminar, a construir, a veure créixer. La muntanya configura el paisatge de la solitud, de la força, de la solidesa. És tan senzill i tan complex com la combinació d'una actitud amb una realitat. 'Camino observant el paisatge i treballo veient el paisatge que jo genero'. Mides: 325 x 150 x 150 cm Material: ferro (acer 111) i ferro recuit | 08260-136 | Parc dels Països Catalans | Parc dels Països Catalans. V Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 2000. | 41.5310900,2.1850700 | 432016 | 4598036 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78303-foto-08260-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78304 | Abrazo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrazo | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Abrazo. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: A partir d'una imatge d'una forta presència física, però plena de lirisme, l'escultura desenvolupa un joc ordenat dins la seva rigidesa, austeritat i buit. La peça proporciona un estímul visual i estableix un paral·lelisme entre la unió de formes i la barreja de diferents races i cultures que integren la nostra societat, com a únic camí en la recerca de la riquesa cultural compartida. El títol descriptiu de l'escultura ja ajuda l'espectador a mobilitzar imatges en la memòria i a crear una fusió entre formes i contingut. Una peça íntima i humana que intenta provocar sensacions intenses a través del material i de les diferents tonalitats cromàtiques de la pedra. Mides: 195 x 85 x 70 cm Material: Pedra calcaria (Markina). Peu de formigó | 08260-137 | Passeig de la Florida / Avinguda de Barcelona | Passeig de la Florida /Av de Barcelona. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5326000,2.1838100 | 431912 | 4598205 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78305 | Miratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miratge | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Miratge és una escultura que es troba en una façana d'un cos rectangular d'edifici de la Granja Soldevila, que dóna a llevant. Cal alçar la vista per veure'l, però les seves característiques no el deixen passar desapercebut. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: Un retall de paisatge transformat, modificat que canvia depenent del lloc on mirem, una mirada confusa, trucada, seductora. Un simple reflex. Una finestra oberta en un mur, un joc, una pregunta: és veritat el que veiem? És fidel el reflex de les coses? Constantment veiem persones i coses que fan que ens plantegem la mateixa pregunta: Serà com ho veig? Aquest aparentment ingenu joc tanca dins seu aquesta transcendent pregunta. És una mirada divertida i lúdica sobre qüestions importants i de vegades abismals. Què apareix quan una cosa s'oculta i què s'oculta quan una cosa apareix? Ens guiem per la nostra percepció de les coses, però aquesta no sempre és fidel, sinó que de vegades es distorsiona per l'exterior o d'altres per nosaltres mateixos. Mides: 560 x 90 x 60 cm Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-138 | Pati del Galliner. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Pati del Galliner. La Granja, espai cultural. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5270400,2.1857700 | 432070 | 4597586 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78306 | Sound hull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sound-hull | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Sound hull és una escultura que es troba dins els jardins de la casa Windish, en el barri de la Florida. Aquests es troben situats entre l'avinguda Nou i Set. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'autora: Aquests tubs musicals són metàfores de diferents significats, de diferents cultures i de diferents llenguatges. Cada objecte escultòric té diferents sons, com un reflex de la diversitat del món. En aquesta escultura la participació activa dels espectadors esdevé necessària per a completar-la. Colpejant amb les mans, l'escultura s'omple de so, de ritme i de sentit. La melodia que es crea i se sent esdevé comunicació, diàleg i interrelació. El diàleg, la música, però també la participació dels individus poden conformar una realitat que s'adapta a la nostra voluntat. Podem acabar fent una cançó dels nostres somnis insatisfets. Mides: base 190 x 195 x 260 cm, alçada 336 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111), acer inoxidable. | 08260-139 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Centre cívic La Florida. VI Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2001. | 41.5198700,2.1905200 | 432459 | 4596786 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Erika Inger | Només es veu des del carrer, el recinte actualment està tancat per obres de reforma. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78181 | Can Miró Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament. | 08260-14 | C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors. | 41.5266900,2.1800000 | 431588 | 4597552 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78307 | Portes tancades, portes obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portes-tancades-portes-obertes | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Amb graffittis d'origen? | Portes tancades, portes obertes. Es troba just sota el pont de la línia fèrria, en el costat oest o esquerra del voral del Passeig de la Florida. Segons l'artista expressa: 'Les portes són enigmàtiques. Tancades són suggerents, desconeixem què hi ha al darrera amagat; obertes són una invitació, veiem un món nou que ens convida a entrar-hi. Aquesta escultura està a mig camí entre una escultura i un poema visual. En un carrer les portes, tancades, prenen una altra dimensió: no porten enlloc, però ens suggereixen accessos a tots els racons ocults del nostre imaginari. La mateixa escultura ens acosta a l'univers de l'escultor, lúdic i misteriós. El nostre, l'hem de trobar nosaltres mateixos'. Mides: 250x 615 x 25 cm Material: planxa i perfileria de ferro (acer 111) | 08260-140 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. VI concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2001. | 41.5267700,2.1879400 | 432251 | 4597555 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pere Pich i Rosell | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78308 | Natural system | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natural-system | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Natural system és una escultura situada a la zona central i en una petita elevació del Parc d'Europa, al barri de la Florida. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. Aquesta escultura Natural System representa les següents idees de l'artista: 'La biorecerca està desxifrant l'estructura bàsica de la vida, la visualitza i en permet el desenvolupament i les aplicacions dels coneixements. Aquesta escultura simbolitza la pauta genèrica del creixement des de tots els elements de la natura. A cada nivell 12 planxes d'acer simètriques han estat entrellaçades per a construir una estructura que es desenvolupa en formes rítmiques semblants a les que es poden trobar en els cristalls. La seva geometria triangular esdevé una rèplica de l'estructura molecular bàsica dels sistemes naturals. L'escultura representa la gènesi del creixement natural quan la nova vida sorgeix'. Mides: 200 x 200 x 330 cm Material: planxa de ferro (acer 111) de 3 mm | 08260-141 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa. VI Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5210000,2.1823200 | 431776 | 4596918 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roland Mayer | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78309 | La nota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nota | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | La nota és una escultura situada a l'extrem nord-est de la plaça anomenada l'Era de la Granja Soldevila. Aquesta escultura 'La nota' vol representar les següents idees de l'artista: La idea pren cos en una pinzellada. Una línia agafa volum en una escultura. El traç s'ha alçat en la recerca de la tridimensionalitat. El públic començà a batejar el projecte escultòric com 'la nota', i l'escultura per ella mateixa escollí el seu nom definitiu. La seva ubicació davant l'escola de Música acaba d'establir la seva identitat formal. La coincidència semàntica entre l'espai i l'escultura dóna la raó al públic. I és el públic qui ha d'acabar de trobar la utilitat de l'escultura, assimilar-la com a element integrat en el medi urbà. Asseieu-vos-hi i, si voleu, canteu. Mides: 165 x 290 x 5 cm Material: planxa d'acer corten de 4 mm | 08260-142 | L'Era. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'Era, La Granja, espai cultural. VII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5273200,2.1855500 | 432052 | 4597617 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bruno Pötsch | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78310 | La sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'La sardana' es troba situada al nord de la Rambla, en el Passatge de Josep Irla, realitzada en bronze i formigó. Tot i que és de petites dimensions no passa desapercebuda per al vianant. 'La sardana' representa per a l'artista: Una bossa, una americana, una sabata, una ampolla... Tots aquest elements esdevenen el centre d'una rotllana de balladors que puntegen al ritme d'una tenora, el tible, el flabiol, el tamborí, el contrabaix, la trompeta, el trombó i el fiscorn. La sardana és una dansa catalana, col·lectiva i popular, tan en nombre de balladors com en la perspectiva social. Els balladors, units per les mans, en són els protagonistes anònims. La seva pluralitat pot ser identificada a partir dels objectes que dipositen al mig de la rotllana. Aquest punt esdevé l'epicentre dels cercles concèntrics que, com ones en l'aigua, creixen i creixen. Una dansa oberta a noves incorporacions. Mides: 70 x 70 x 45 cm Material: Bronze i formigó | 08260-143 | Passatge de Josep Irla (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passatge de Josep Irla. 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista Santa Perpètua, desembre de 2002. | 41.5356500,2.1823500 | 431794 | 4598545 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Marta Águeda, David Alcaide, Alejandra Lemus i Abel Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc