Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78215 | Rellotge sol. C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-cjosep-jardi-csant-llorenc | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 131. | XX | No conservat l'agulla. | Rellotge de sol situat a la cantonada dels carrers Josep Jardí amb carrer Sant Llorenç, en el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical, de forma semicircular, dins d'un requadre realitzat a base d'un suport de nou rajoles de ceràmica. Les línies horàries van de 6 a 6 i les senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. La iconografia és una sardana situada a la part central, amb un lema que diu: 'Mentre el sol em tocarà sabràs l'hora que serà'. No té gnòmon. | 08260-48 | C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | 41.5365900,2.1783500 | 431461 | 4598652 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pastor, M. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78247 | Les Minetes o Forn de les Minetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-minetes-o-forn-de-les-minetes | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 49. | XVII-XVIII | No visitable. | El jaciment de les Minetes es troba dins una zona verda interior d'un enllaç entre l'autopista Ap-7 i la carretera de Caldes C-59, a llevant del Polígon industrial Can Bernades Subirà. Antigament s'hi arribava per una drecera per a vianants, des d'una zona verda davant de la nau de l'empresa Honda, situada al sud-est del polígon. El Forn de les Minetes és un forn ceràmic modern, excavat totalment en les aigües al·luvials sedimentades en una suau vessant rebaixada i molt transformada. El forn és de planta quadrangular amb tendència lleugerament romboïdal de 260cm de costat. S'ha conservat solament la part inferior o fogaina i l'engraellat amb 20 forats rectangulars que tenen una mida entre 17 x 33 cm i 20 x 38cm, disposats en cinc línies de quatre forats cadascuna. Part dels forats tenen afegits uns maons travessats. Originàriament en tenien tots els forats, però durant els treballs del camp aquests s'han anat desprenent i s'ha malmès la part superior de la graella. La part inferior mesura aproximadament 300 x 250cm i al mig hi ha un pilar de planta circular irregular de 74-80cm de diàmetre, originàriament revestit de teules. Aquest pilar aguanta la graella superior i està perforat pels forats centrals donant-li un aspecte palmiforme. L'altura de la fogaina és de 165cm. La graella té la particularitat de ser molt gruixuda, entre 75 i 90cm. Tot el conjunt té una alçada de 260 cm. La portella de la fogaina té 170 cm d'altura i 75cm d'amplada i es troba centrada en el costat de ponent del forn. S'hi accedeix per un corredor excavat en una veta més endurida del sòl natural. L'entrada de la fogaina estava tancada fins a una alçada de 80cm per un mur flanquejats d'altres dos laterals fets de pedres i terracuita, deixant solament els 65cm superiors per tal de facilitar la regulació del tiratge. Exteriorment a la graella es va trobar conservada (campanya de 1970) part de les parets laterals de la cambra superior de cocció. Ni en aquell moment ni durant la intervenció de 1990 es van poder detectar restes de murs perimetrals exteriors al forn, cosa que indica que la cambra de cocció estava també excavada en el sòl natural. Exteriorment al forn es va detectar un nivell de cendres de 4cm de potència, per sota de la capa vegetal a uns 185cm de fondària. Aquest estrat contenia, a més, algun fragment de teula cremada i fragments de maó. Sembla que correspon a una neteja habitual del forn durant el seu funcionament. En resum, es pot dir que es tracta d'un típic forn per a coure ceràmica amb la fogaina i la cambra de cocció excavada en el sòl natural aprofitant el pendent natural. No es pot assegurar res sobre la cambra superior de cocció, que ha desaparegut totalment. La principal particularitat rau en la important gruixària de la graella i la seva gran solidesa, principalment deguda a una homogènia cocció. La cronologia del forn no es pot concretar degut a la manca del tester. Tant per la seva tipologia com pels materials trobats (tots corresponents a cronologies modernes) sembla que es tracta d'un forn d'època moderna. L'argumentació que es feu en el moment del seu descobriment en favor d'un origen ibèric, estava basada en la seva similitud amb un forn de Rubí que fou publicat com a possible forn ibèric. Tanmateix, no hi ha cap argument per defensar aquesta cronologia. | 08260-80 | Prop de l'encreuament Autopista A-7 amb la Crta. C-59 | 1967. El forn va ser trobat pel sr. Josep Humet i Vila en un camp a prop del lloc anomenat Les Minetes. Entre el desembre de 1967 i l'any 1970 es realitzaren diverses campanyes d'excavació i després fou tornat a tapar al 1986 a causa d'una remodelació del camp on s'ubica. Actualment segueix tapat però s'ha senyalitzat amb un conjunt de columnes de fusta que recorden d'una manera simbòlica la seva graella, realitzat per l'INCASOL amb el vist-i-plau del Servei d'Arqueologia de la Generalitat. El març de 1990 es realitzà una intervenció arqueològica degut a que el forn es trobava en perill de desaparèixer degut al projecte de realització d'un enllaç de l'autopista B-30 amb la carretera procedent del poble de Palau de Plegamans. | 41.5442500,2.1871800 | 432206 | 4599496 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També conegut per Forn de les Minetes (VINYALS, 1994: 49). Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Foto 1. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a VINYALS, 1994: 51. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78275 | Camí Reial de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-caldes | GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 343. | XVI/XVIII | El camí Reial de Caldes transcorre paral·lel a la Riera de Caldes, a uns 500m a l'est d'aquesta i travessa longitudinalment el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest camí anava de Vic a Barcelona passant per Santa Perpètua de Mogoda. Pel seu traçat actualment hi passa la carretera C-59. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien (Pla Director Santiga, 2008). | 08260-108 | Carretera C-59 | En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros - d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres -. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infrastructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Aquest considera que, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI (Pla Director, 2008). 'Del camí reial que partia de Barcelona cap al Vallès en direcció a Vic, es bifurcava un ramal per l'indret de Cal Vaqué de la Llagosta que entroncava per la carena de la serra de can Granollacs (Can Soldevila), i del de sobre d'on avui hi ha el Pavelló d'Esports es dirigia a Can Filuà i d'allí baixava pel carrer dels Empedrats (avui Joaquim Malats), dirigint-se cap al nucli de la població perpetuenca fins on avui hi ha el carrer Fivaller. I allí s'entrecreuava amb el camí de Sabadell. El camí reial, des de l'esmentat encreuament, continuava cap al nord travessant la riera de Caldes, i seguia la ruta dels hostals del Jornet i del Fum, per continuar pel camí vell de Plegamans que passava pel carrer de Baix d'aquella població, ja que era la ruta antiga de Caldes' (Vinyals, 1994:343). | 41.5464400,2.1871300 | 432204 | 4599739 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78277 | La mina i Font de Can Taió o la mina Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-i-font-de-can-taio-o-la-mina-nova | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Desconegut | La mina de Can Miró o la mina Vella captaria les seves aigües en el torrent de Polinyà, a uns 200 m al nord de la carretera B-140, entre el carrer Violant d'Hongria i la carretera de Polinyà (polígon industrial de Can Vinyals). La mina de Can Miró o la mina Vella presenta una orientació general nord-oest sud-est, travessa la carretera B-140, resseguint més o menys el curs del torrent de Polinyà en línia força recta, malgrat els meandres. Les aigües drenaven la zona situada al sud de l'autopista Ap-7, passant a ponent i molt aprop de la granja Olivé. Creuaria el camí Ral del Ripollet a uns 40m a l'oest del torrent de Polinyà, i arribaria a Cal Gomis (Castell de Can Taió) per llevant, passant per la riba dreta del torrent de Polinyà i a uns 90 m paral·lel al camí del Padró. | 08260-110 | Cal Taió - Can Gomis | 5 de juliol de 1775. Establiment de l'intendent general de Catalunya del dret de cercar les aigües de la riera d'Omet per la banda de ponent de la mateixa a favor de D. Josep Francesc de Duran i de Puig. | 41.5245500,2.1760700 | 431258 | 4597317 | 1775 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78279 | La mina del mas Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-mas-costa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Desconegut. Una bona part del traçat s'ha de trobar desaparegut. | La mina del mas Costa captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 100m a l'est del carrer Catalunya, i a uns 50m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, fins arribar a la Granja Soldevila per ponent. Una vegada aquí creuaria el ferrocarril Papiol - Mollet. i finalment al Mas Costa (Barri de la Florida). | 08260-112 | Poligon industrial de la Creueta - Mas Costa (La Florida) | 22 de maig de 1847. Joan Güell i Baucells revèn a Salvador Bonaplata i Corriol, representat pel seu fill Ramon Bonaplata i Nadal, el mas Bell·lloc i altres terres propietat de Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, de pertinences del mas Llobet i una mina d'aigua dita mina del mas Costa que ve de la riera de Caldes i de la qual tenen facultat de regar trenta-sis hores cada setmana (des de les cinc del matí de dilluns fins les cinc de la tarda de dimarts). | 41.5251100,2.1863400 | 432116 | 4597371 | 1847 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de Can Folguera i de la Florida. Però en la intervenció arqueològica realitzada al jaciment La Florida Nord - Can Soldevila se'n va localitzar sembla algun tram.Hipòtesi: És possible que se'n conservi algun tram dins la trama urbana del casc antic entre l'avinguda Barcelona i l'avinguda de Santiga. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78283 | Mina de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | L'aigua queda tallada a l'alçada de la carretera, darrera la casa Humet. | La mina de Santiga captaria les aigües a prop de Can Lletget, en el terme municipal de Sabadell, passa prop de Can Barnola fins al safareig, que encara es conserva tot i que buit, entre Cal Carnicer Nou i la fàbrica Panrico. Can Barnola es troba uns 300m al nord del nucli de Santiga, a llevant de la Riera de Santiga. En el seu traçat passa pel costat oest i molt aprop de Can Vidal i de Can Bruguera, i després travessa l'actual carretera B-140 de Sabadell a Mollet fins al safareig esmentat. Sembla ser que aquesta mina agafaria les aigües de la riera de Santiga i la seva captació seria una derivació de la mina del castell de Santiga. | 08260-116 | Can Lletget (Sabadell) - Cal Carnicer Nou - Fàbrica Panrico (Santiga) | Extret de CANYAMERES, 2009: 16 d'abril de 1790. Permuta de terres de les parròquies de Santiga i de Santa Perpètua de Mogoda, entre el col·legi de Sant Pere de Nolasc de l'Orde de la Mercè de Barcelona i Don Pedro Abarca de Bolea, comte de Aranda i senyor del castell de Santiga. Es permuta una peça de terra aïllada de 4 quarteres de sembradura propietat del castell de Santiga per una d'11 quarteres de bosc propietat de la torre dels Mercedaris que tenen al terme de Santa Perpètua de Mogoda més de 1000 lliures a pagar els mercedaris. La mina que es té projectada regarà també la peça permutada. | 41.5336600,2.1603400 | 429956 | 4598341 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres l'aigua queda tallada a l'alçada de la carretera, darrera la casa Humet. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78285 | Mina del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-comu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Desconegut | La Mina del Comú passa a uns 10-30m a llevant de la mina del mas Costa. Captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, en la zona actualment ocupada pel polígon industrial de la Creueta, a uns 20m de la Riera. Després seguiria el seu traçat creuant l'actual carrer de la Creueta, l'avinguda de Santiga, la Rambla, l'avinguda de Barcelona, i seguiria cap al sud el traçat de l'actual carrer de Puig i Cadafalch. Creuaria l'avinguda Onze de setembre, i arribaria a la Granja Soldevila pel nord. | 08260-118 | Poligon Industrial de la Creueta - Granja Soldevila | 30 de maig de 1778. Don Manuel de Teran, baró de Linde i comissari de la Reial Audiència del Principat de Catalunya, establí a jaume Colomer i Josep Folguera i Arimon, pagesos de Santa Perpètua les aigües subterrànies de la riera de Caldes de Montbui, per regar, amb facultat de poder fer represes des de l'heretat de Camprubí (can Xiol) i Oller fins l'heretat de casa Rossell (ca n'Anglí). 19 de març de 1782. Comença plet amb la cartoixa de Montalegre per aquest establiment d'aigües. 24 de juny de 1797. Josep Folguera i Arimon dóna i concedeix la seva part i el dret de regar amb les aigües (alumbradas) de la riera de Caldes a Jaume Colomer. 1864. A la primera inscripció del registre de la propietat consta que la Casa i heredad llamada Granullachs (...) Tiene el derecho de usar y valerse para el riego de dichas tierras del agua que fluye de la mina que se halla construida por dentro de las propiedades de don Pablo Folguera, don Juan Colomer, don Pedro Casanovas y don Salvador Banús. Cuya mina tiene de largo dos kilómetros y medio, cuatro palmos de ancho y seis palmos de altura. La cual tiene dirección de medio día a norte hasta llegar al pueblo de Santa Perpètua, en cuyo punto la mina forma un ángulo y toma dirección hacia oriente hasta llegar a la heredad Banús, propia de don Salvador Banús, en el que se encuentra un repartidor con su puerta, cerrada con dos cerraduras y dos distintas llaves, una de las cuales se halla en poder del dueño de esta heredad de este número y la otra en el de la de Banús. En este repartidor se parte el agua por mitad, y la una sirve para el riego de las heredades Banús y Mogoda y la otra para el riego de la propiedad de Don Pedro Casanovas, Don José Regàs, Don Pablo Folguera y de la heredad Granullacs. Las horas de riego a que tiene la heredad de este número son desde las cinco de la tarde de todos los domingos hasta las doce de la noche de todos los miercoles y además cinco horas extraordinarias todos los sabados del año.” | 41.5286000,2.1841900 | 431940 | 4597761 | 1778 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La descripció del traçat de la mina és aproximat, i es basa en un plànol de l'Ajuntament inclòs en la memòria històrica del PEPPASPM, i en algunes indicacions orals donades per Pere García i Esteve Canyameres.Segons Esteve Canyameres aquesta mina ja no existeix, donat que aquesta ha d'haver patit la urbanització dels barris de la Creueta i de Can Folguera. | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78317 | Pinedes de l'Estret de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinedes-de-lestret-de-les-vinyes | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Les pinedes de l'estret de les Vinyes es troben en el camí ral de Santa Perpètua cap a Sabadell. Es tracta de tres pinedes on l'alzina domina. La riquesa biològica és molt elevada en les zones de contacte bosc/camps de conreu | 08260-150 | A ponent de Santiga | 41.5357400,2.1459200 | 428755 | 4598584 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78317-foto-08260-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78317-foto-08260-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78320 | Arbreda del torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Arbreda mediterrània que trobem a l'entorn del torrent dels Morts. Ha mantingut una estructura natural gairebé verge a causa d'estar envoltada per camps de conreu i de difícil accés. Dins la comunitat vegetal d'alzines, roures, pollancres, etc. Alberga rèptils (com la serp verda) i aus nocturnes (com el xot). | 08260-153 | Al nord de la Crta B-140 | 41.5330700,2.1473000 | 428867 | 4598287 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78323 | Bosc de Can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-ferran-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Pineda característica per la seva geometria quadrada sobre el territori. És una explotació forestal que ha anat materialitzant-se progressivament amb un estrat arbustiu molt dens (aranyoner, esparreguera, arç blanc, etc) i també alzines convertint-se en un típic bosc mixt mediterrani. És curiós observar el picot verd i l'oriol en aquest indret. | 08260-156 | A ponent de la riera de Santiga | 41.5398600,2.1459400 | 428761 | 4599042 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78323-foto-08260-156-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78333 | Tres toms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-toms | Programa d'Actes. Santa Perpètua de Mogoda. Festa de Sant Antoni Abad. 17-24 de gener, 1 de febrer de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | Els tres toms és una festa organitzada per la Societat de Carreters, entitat fundada l'any 1916. Antigament la festa es celebrava el dia del patró, per Sant Antoni, el dia 17 de gener, fins que es va canviar la data pel primer diumenge de febrer, que és el calendari que se segueix també actualment. La missa solemne es celebra però encara el 17 de gener pel Sant del Patró, Sant Antoni Abad. Des del 2008 la missa és cantada per un cor com es feia abans almenys fins a l'any 1960. Es canta el 'Tedeum Laudamus' de Perossi. En sortir de l'església es reparteixen dos talls de coca com sempre s'ha fet. El dia de la festa dels Tres Toms es fa la Benedicció de les tradicionals coques. La seva presència és significativa doncs se n'arriben a repartir fins a 500kg. Els participants a la festa arriben de molts indrets de les rodalies amb els cavalls, carruatges i genets que fan la tradicional passejada dels Tres Toms pels carrers de la vila. | 08260-166 | Santa Perpètua de Mogoda | La festa va deixar d'organitzar-se durant el període de la Guerra Civil, fins que, l'any 1940 s'impulsa de nou fins a l'actualitat. Fins l'any 1960 aproximadament encara es feia un Concurs de carrosses i de genets. Antigament el dia de la festa es treia el Sant en processó, amb el capellà, el veterinari, i l'orquestra. Es feia dansa, concert i fins i tot ball. | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1916? | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78334 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-3 | http://www.sardanista.org/ Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | L'Aplec de la Sardana es celebra durant dos dies durant el primer cap de setmana de maig, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, a fer les ofrenes com cada any, ballant al final la sardana ja tradicional 'Toc d'Oració' a la plaça de l'església i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. | 08260-167 | Bosc de la Torre del Rector. C/ Mar Adriàtic (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El dia 29 de maig de l'any 1927 nasqué la idea de fundar el Foment de la Sardana i el dia 30 de juliol quedà fundada l'entitat nomenant president Fermí Vinyals, secretari Jaume Marbà i caixer José Valls. Es proposaren el repte d'organitzar l'aplec. Fou el 24 d'abril de l'any 1928 en el bosc de Mirapeix i varen tenir el suport i l'ajut del Foment de la Sardana de Barcelona, que els donà un cop de mà. Aquell primer aplec va ser un èxit, es va iniciar a la plaça de l´església perquè la gent no sabia arribar al bosc i es va començar amb la sardana 'Toc d'oració' de Pep Ventura, (des d'aleshores s´ha tocat sempre per iniciar l'aplec, després de la missa del sardanista i tot seguit la gent es desplaça cap al bosc). El Foment es va animar a seguir aquella tasca començada i varen continuar els cursets i les ballades. Es va celebrar el segon aplec i arribà el tercer, que es traslladà al bosc de la Torre, ja que el bosc de Mirapeix va ser talat. Fou en el sisè aplec quan s'estrenà la sardana 'L'Aplec' d'en Genís Sala, nascut a Sta. Perpètua (1889-1964) i d'ofici boter, però si avui encara se'l recorda, és per la seva gran passió: la música. Va compondre obres corals, sardanes i diverses peces musicals que, majoritàriament, feien referència a Sta. Perpètua. L'ajuntament, en agraïment, l'any 1966 va posar el seu nom a un carrer de la població i en aquest acte, l'Agrupació Sardanista va organitzar una audició dedicant-li per la seva tasca, una sardana del mestre Francesc Mas Ros: 'Mestre Genís'. L'aplec va continuar fins el 10 de maig de l'any 1936, dia en què se celebrava el 9è. Esclatada la Guerra Civil es deixà de fer. Però va ser l´any 1943 quan a Barcelona va haver-hi un governador anomenat Antonin F. De Correa y Véglison (membre del 'Consejo Nacional del Movimiento' i 'Procurador en las Cortes') que va arribar a autoritzar que es fes un altre cop l'aplec. No va ser fins el 6 de juny de l'any 1946 que es va reiniciar la festa, completant-se així la 10a. edició de l´Aplec de Sta. Perpètua. Una cosa que no es va aconseguir aleshores era fer els programes en català, això no esdevé fins més tard. Àdhuc l'entitat hagué de canviar el nom de Foment de la Sardana pel de Folklore Sta. Perpètua a l'any 1947 i va haver d'arrossegar-lo durant molts anys. Des d'aleshores l'aplec s'ha continuat celebrant ininterrompudament. L'any 1973 l'aplec es va celebrar al bosc de Ca n'Ollé i s'organitzaren diferents actes paral·lels: concurs de fotografia, focs de camp, etc. Arriba el 40è Aplec, hi ha moltes il·lusions posades, es vol que sigui un gran aplec. La vigília s'organitza un gran foc de camp i bivac en el mateix bosc de Ca n'Ollé . L'endemà missa, dinar de germanor, l'estrena de la Sardana '40 Aplecs' de T. Gil i Membrado i la presentació de la lletra de la sardana 'Santa Perpètua' de F. Mas Ros. L'any 1980 es va celebrar l'últim concurs de colles i tan sols hi va participar, de les colles de Sta. Perpètua, la Colla Perpetuenca, i tot i així fora de concurs, ja que estava pràcticament dissolta. Els actes del 50 Aplec van començar el 19 d'abril amb el veredicte del jurat del concurs de fotografia, el tema del qual era 'la Sardana i el Folklore Català'. Aquesta exposició es va poder visitar tots els dies festius fins al dia de l'Aplec. Per aquest acte es va comptar amb l'ajuda d'un gran amic i aficionat a la fotografia. La vigília de l'Aplec es va aconseguir treure al carrer, després de molts i molts anys, els gegants de Sta. Perpètua. Al capvespre, en el teatre del Centre Parroquial, es va celebrar la 15a Nit de la Sardana, gran final per escollir per votació popular la sardana de l'any entre les sardanes estrenades. En aquest acte, hi col·laborà la Coral Renaixença, fent una cantada mentre es realitzava el recompte de les votacions, i el grup de teatre Tàndem, que va muntar l'escenari. El dia de l'Aplec va seguir la tònica d'un GRAN APLEC. Es va augmentar el nombre de cobles i per primera vegada a Sta. Perpètua, es va organitzar un concurs de colles improvisades. També es van estrenar dues sardanes: 'Santa Perpètua 1928' d'en Josep Capell i ' Aplec d'Or' d'en Martirià Font. A tots els assistents, juntament amb l'entrada, se'ls va fer entrega d'una medalla de fang commemorativa del 50è Aplec i a les autoritats, entitats i persones que amb el seu ajut varen col·laborar per tirar endavant aquest gran somni, se'ls va lliurar un plat també de fang. En el 53è Aplec varen tenir la idea de fer unes barbacoes amb uns bidons tallats de dalt a baix i unes potes de ferro. Volien aconseguir que la gent que es quedava a dinar al bosc no hagués de fer foc d'una manera incontrolada i a la vegada donar un servei perquè els assistents no haguessin de marxar a dinar fora del recinte, per això també es regalava un got de vi amb el tiquet de l'entrada. L'any 1993, a causa del pacte que van signar l'Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasòl), l'Aplec va canviar de lloc novament, passant del bosc de Ca n'Ollé al bosc de la Torre. Aquest últim havia estat totalment arreglat: s'havia fet una gran plaça circular, que porta el nom de plaça de la Sardana El 60è Aplec, es va celebrar els dies 3, 4 i 5 de maig de l'any 1996. La festa va començar el divendres al vespre amb la inauguració de l'exposició 'La Sardana' i l'actuació de la Coral Renaixença. Els geganters també van sortir al carrer, celebrant així els 10 anys de la seva primera aparició. Fent una cercavila pels carrers de la nostra població van acabar a la plaça de l'Església, on els esperava la cobla per començar l'audició. Totes les sardanes que varen ser interpretades eren dedicades a Sta. Perpètua i Ràdio Sta. Perpètua les enregistrà en directe. Un cop acabat l'entrepà, l'Esbart Dansaire Montgrí ens va fer una demostració de l'evolució musical i coreogràfica dels 200 anys de la sardana, que portava per nom 'Trencats i Seguits'. A continuació es va fer la xerricada de cava i coca de vidre. I per acabar la festa del dissabte tothom va ballar al so de l'Orquestra Montgrins. L'endemà, com sempre a la nostra localitat, es va començar amb la missa del sardanista durant la qual un grup de mainada va fer les ofrenes, a continuació el 'Toc d'Oració' i després de les sardanes els amics del Grup d'Esplai El Refugi ens van fer més dolç el matí perquè tenien preparada xocolata i coca per a tots els assistents. Tothom es va dirigir cap al bosc de la Torre on junt amb l'entrada s'obsequiava amb una medalla de fang commemorativa del 60è Aplec. Aquests tres dies de festa van finalitzar amb una ballada de sardanes a la plaça de l'Església el diumenge a la nit. L'Aplec va ser un èxit de gent, tant el dissabte com el diumenge. Des d'aleshores l'hem continuat celebrant dos dies, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la ja típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, el 'Toc d'Oració' a la plaça i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. L'any 2000 amb les innovacions informàtiques l'Aplec va tenir una pàgina Web. A l'hora de dinar s'organitzà un concurs d'allioli fet amb mà de morter. | 41.5460700,2.1798100 | 431593 | 4599704 | 1928 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Enguany es celebra la 73ena edició (2-3 de maig de 2009). Entre les sardanes que es tocaran en destaquem dues: L'aplec de Santa Perpètua de J. Auferil i Tres cobles. Espurnes perpètues de J. Molina. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78335 | Aplec de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santiga | http://staperpetua.org/agenda/agenda.htm#webs_entitats Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | L'Aplec de Santiga es fa una setmana més tard que la Festa major d'estiu de Santa Perpètua de Mogoda, és a dir, el segon cap de setmana de setembre. Hom es troba al matí a la plaça per assistir a la missa ja que dins de l'església no es pot fer per raons de seguretat. I tot seguit s'inicia la ballada de sardanes, ja que l'Aplec consta d'una ballada al matí i una altra a la tarda. Al matí la gent pot participar en el concurs de la sardana incògnita, que consisteix a endevinar el títol i l'autor de la sardana que s'està tocant. A la tarda hi ha un concurs de colles improvisades. De mica en mica s'ha fet la diada més completa participant-hi altres entitats de la població. Els Amics de Santiga fan la clausura del concurs de pintura fent lliurament dels premis i muntant l'exposició. L'Associació de Veïns Centre Vila junt amb el Centre Excursionista Sta. Perpètua, organitzen una caminada fins a Santiga, visitant alguna casa de pagès que encara es conserva a la població. També preparen un dinar a l'era de Santiga per gaudir del segon diumenge de setembre fent la diada més plena. | 08260-168 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'aplec de Santiga. L'any 1954 Mn. Josep Artigues (mossèn de la Parròquia) va voler organitzar un Aplec Marià a Santiga, coincidint amb les dates de celebració del naixement de la Mare de Déu, el l2 de setembre. Durant uns quants anys va ser el mossèn qui organitzava l'aplec, llogava les cobles, editava els programes, etc. Amb el temps aquesta feina se li va fer feixuga i demanà a l'entitat que portés endavant la part de les sardanes i l'edició del programa. Actualment ha canviat una mica d'aquell Aplec Marià, ara tan sols resta la missa del matí, que és molt volguda per tota la gent. Un fet històric per a Santa Perpètua de Mogoda va ser a l'any 1983 la celebració del Mil·lenari de Santiga. L'entitat davant d'aquest fet, encarregà al mestre Carles Santiago la creació d'una sardana, que es va estrenar a Santiga l'11 de setembre del mateix any, i porta el nom de 'Mil·lenari de Santiga'. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1954 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78336 | Festivitat de Santa Prisca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-santa-prisca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2009). 'Festivitat de Santa Prisca. 18 de gener'. Jornades Tradició cultural a Santiga. Benedicció del panet. 25 de gener de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XVIII | La festa de Santa Prisca recuperada enguany altre cop, commemorava antigament el dia del martiri de la santa (18 de gener) amb la missa corresponent en el seu honor i la benedicció d'uns panets repartits a la sortida de l'església a tots els assistents. Els panets, fets amb la farina donada pels pagesos de Santiga, sembla que són una petició a les forces de la natura per mitjà de Santa Prisca, per tal de protegir els sembrats de cereals que tot just naixien aquells dies. La tradició manava conservar aquell panet a casa per tal de guanyar la protecció contra els llamps durant tot l'any. | 08260-169 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Prisca va ser una jove de tretze anys executada a Roma per no renunciar a les seves creences religioses. Malgrat no constar al Nou calendari litúrgic sorgit del Concili Vaticà Segon, sí que figurava al martiriologi jeronimià del segle IV i es manté en el Sacramentari gregorià el dia 18 de gener, el dia de la seva execució. La seva vinculació amb Santiga vindria del fet que la traducció de Prisca del llatí és 'antiga'. És a dir, Santa Prisca podria ser Santa Antiga i el nom de l'església no fer referència a l'antiguitat de l'indret sinó al nom de santa 'Antiga'. L'única referència històrica a aquest costum es troba en un document de 1790. En aquell temps, a la parròquia de Santa Maria l'Antiga s'acostumava a fer caritat de pa beneït als pobres el segon dia de Pasqua de Resurrecció (dilluns de Pasqua de Pentecosta) per tal que Deu 'socorres en certa necessitat amb pluja als fruits de la terra'. Al segle XVIII hi havia acudit més de mil persones ocasionant 'gran quantitat d'escàndols i tumults', segons manifestava el batlle de Santiga. Per aquesta raó i durant tres anys, la caritat va traslladar-se al dia de la Santa Creu de Maig. La celebració aquells anys va transcorrer amb molta quietud i sense escàndols, però, va tenir unes conseqüències inesperades: uns anys de collites escasses. Els parroquians van atribuir les males collites al canvi de data i el 1789 van tornar a fer la celebració el segon dia de Pasqua, van repetir-se els problemes de seguretat i la festa va decaure. No hi ha constància documental de quan va començar a celebrar-se aquest acte al gener, la diada de Santa Prisca, però podem aventurar algun moment del segle XIX com el de la represa d'aquesta antiga tradició que enguany s'ha tornat a engegar amb motiu del projecte de recuperació de l'espai de Santiga. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78337 | Festa major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-13 | Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX-XXI | La festa major d'hivern es celebra el 7 de març, és com la festa major d'estiu però de més petit format amb menys activitats i actes programats. | 08260-170 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78338 | Santa Prisca (protecció dels llamps) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-prisca-proteccio-dels-llamps | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2009). 'Festivitat de Santa Prisca. 18 de gener'. Jornades Tradició cultural a Santiga. Benedicció del panet. 25 de gener de 2009. | XVIII | Publicat | Benedicció d'un panet com a protecció dels llamps. Aquesta antiga festa s'ha recuperat recentment i es fa a finals de gener. Els panets, fets amb la farina donada pels pagesos de Santiga, sembla que són una petició a les forces de la natura per mitjà de Santa Prisca, per tal de protegir els sembrats de cereals que tot just naixien aquells dies. La tradició manava conservar aquell panet a casa per tal de guanyar la protecció contra els llamps durant tot l'any. | 08260-171 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1790 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78340 | Llops a la Pineda Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llops-a-la-pineda-fosca | VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 353-354. | XX | publicat | La llegenda Llops a la Pineda Fosca és narrada per Fermí Vinyals (1994: 353-354) com a fets passats recollits de la tradició oral. Ell ho explicava així: 'Era de Mogoda, ja que agafava tot el bell mig del Vallès, allí on l'aigua tan abunda. Des de Montcada podem escollir, o bé la via fèrria. Ambdues van a parar a Granollers; seguint l'una cap a Vic i l'altra cap a França per la Garriga. Antigament hi havia un camí de ferradura per travessar el Besòs, després va construir-s'hi una carretera, o millor un camí de carro, que passava per la paorosa pineda fosca, per l'hostal de la Grua. Les muntanyes de Cabanyes estaven plenes d'amagatalls, a les entrellades valls, espessor dels pins i alzinars, a les brolles altes i maleses, a les vernedes del pla agrupades d'arbres hi feien niu les cries d'animals ferotges; guines, gats mesquers, porcs senglars, llops i altres espècies d'aquesta mena de bèsties. Expliquen els vells del poble (de Sant Fost) que els llops sortien dels amagatalls i trescant per les muntanyes, es reunien al turó de la Forca fent una música esgarrifosa. A plena nit la ramada baixava al riu Besòs per devorar la rossa. Un dia la burra del mas Torras pasturava amb el seu pollí, i un llop els menà camí avall, dret al riu. El pollí esfereït tornà a casa però la burra fou devorada. Farà 78 anys que un llop mossegà un infant que pasturava una cabreta de casa la Jerònima, la cabra salvà el noi car el llop preferí devorar-la i el noi solament restà amb la mossegada. Els veïns de Sant Fost el perseguiren i l'avi de can Torrents el va matar d'un tret d'escopeta, deixant senyals de la lluita en l'arma, que avui encara conserva l'hereu de Can Torrents. Passaren molts anys sense veure's raça de llops, però quan menys es pensava, farà cosa d'uns 64 anys, aparegué una altra bèstia d'aquestes a la qual es donà caça i correspongué al vell Font (l'Escabellat), l'honor de matar-lo en els sots de Can Torras. Una vegada mort l'avi Janet, Ambròs Suñé l'esquarterà i els trossos foren repartits per tot el poble, car tenien la creença que era bo per a remei. Des d'aquesta feta no s'ha sentit parlar mai més de llops. Fa poc més de cent anys que els perpetuencs no podien anar de nit a regar a Can Folguera pel perill d'ésser atacats pels llops i igualment també tals bèsties salvatgines feien acte de presència fins a Can Miró, segons ens contaven els nostres avis, perquè ells ho havien aconseguit'. | 08260-173 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 1916-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78341 | Llegendes de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-santiga | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 52. | XX | Publicat | Llegendes de Santiga. S'explica, per exemple que, sota terra, hi ha túnels secrets que comuniquen el castell amb Santiga i la Conreria. Hi ha qui, fins i tot, assegura que, en aixecar el sòl per fer-hi obres, s'havien trobat homes i dones emparedats. No hi falten tampoc les històries de bandolers. Allà on actualment hi ha la fàbrica abandonada de la Rania, antigament s'hi aixecava un establiment anomenat l'hostal de l'Arengada on, molts dels carreters que viatjaven dels pobles a Barcelona, s'aturaven a sopar, i després eren assaltats per bandolers al frondós bosc que hi havia arran de la Riera de Caldes. | 08260-174 | Santiga | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78342 | Dites de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-de-santiga | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 80. | XX | Publicat | Les Dites de Santiga estan relacionades amb una verge que segons la llegenda fou trobada amagada entre plantes i, per tant batejada com a Verge de l'Heura. Aquesta imatge s'afegia a la tradicional de la Mare de Déu de Santiga, aquella escultura romànica que motivà la coneguda dita de: 'Qui va a Montserrat i no passa per Santiga deixa la mare per anar a veure la filla'. | 08260-175 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78343 | Font de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sabau | RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 144. | XIX/XX | La font de Can Sabau es troba situada uns metres al sud de la casa, amagada entre alzines i plataners. Per tradició oral s'ha transmès que la Font de Can Sabau feia obrir la gana, i que fins i tot els masovers de la masia no en deixaven beure als seus mossos perquè mengessin menys. Durant dècades la gent hi solia anar a berenar. | 08260-176 | Can Sabau | Des de l'any 1970 es prohibí el pas cap al brollador. | 41.5314300,2.1645600 | 430305 | 4598090 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78346 | Dita del bateig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-bateig | RICART, Joan ; RIERA, Pere (1995). Pere Riera. Imatges de Santa Perpètua de Mogoda. 1953-1968. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 25. | XX | Publicat | La Dita del bateig era una cançó sol·licitant llaminadures a les cases on es celebrava un bateig. Feia així: 'Tireu confits que són podrits, tireu avellanes que són corcades; si no les voleu tirar el nen es morirà'. | 08260-179 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78347 | Tocs de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tocs-de-campanes | RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Volum 2. Pàg. 76-78. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). Llei 2/1993, de 5 de març, VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. | XIX-XX | Publicat | Els tocs de campanes formen part d'una antiga tradició recollida per Fermí Vinyals, tan a partir de la documentació consultada com del seu propi record. L'acta del 18-IV-1886 ens parla de coses importants pel que fa a l'ús de les campanes per afers profans, però en referència a aquesta tradició se'ns parla que procedia de temps immemorials. En temps passats la comunicació més ràpida que tenien a mà els nostres avantpassats, era el so de les campanes, amb el qual es feien tocs diferents per a cada cosa que volien comunicar. A les dotze en punt era l'hora d'anar a dinar. Segons Teresa Sala i Folguera aquest era el Toc d'Àngelus, a principis de segle XX, els pagesos paraven i es treien la gorra per escoltar el toc. Però a la una de la tarda es tornava a ventar la campana major, que despertava els endormiscats perquè era hora de tornar a la feina. Per altra part tant si era de dia com de nit, si es presentava una tempesta amb perill de pedregada, el campaner feia un toc especial amb tres campanes, dues de petites i la major, que es ventava pausadament, amb les quals feia un conjunt melòdic de reclam que incitava a la pregària, i d'aquell toc se'n deia tocar a bon temps. Per les cases llavors s'encenien els ciris que havien estat al monument del temple el Dijous i Divendres Sant, i la gent pregava perquè tot el bé de Déu de les collites en les quals havien posat el seu treball, eren en perill. I mentre es tocava a bon temps, el Senyor rector pujava al comunidor i amb la veracreu beneïa el terme pels Quatre punts cardinals, cerimònia que era de ritual. Altres tocs profans dels quals no se'n fa referència a l'acta, era el tocar a foc i a sometent, tocs que es feien a l'arrematada, el primer amb una campana sola i el segon amb les dues campanes majors que mobilitzaven ràpidament tots els veïns del terme municipal. Els tocs principals de caire religiós també eren força diversos. El 'repic de campanes' es feia al capvespre de la vigília d'una festa, amb dues campanes petites repicant rampelludament de forma descompassada bo i brandant la major; i tractant-se de festes assenyalades es capitombava tal campana, fent sortir de polleguera l'esforç del campaner. A voltes es capitombaven les dues majors. En aquest casos al cloquer hi havia dos campaners, si es tractava d'una festa molt especial. El 'toc de bateig' es feia a base de dues campanes petites mogudes descompassadament i a rampellades i resultava un conjunt molt alegre. Teresa Sala i Folguera, relata que després de la guerra civil el Toc de bateig es feis en tres seqüències. A la primera es feia sonar, amb el batall, primer una campana amb un ritme de dos temps curts i un llarg fent moure el batall i, tot seguit, sense cap pausa ni silenci musical, l'altra campana amb el mateix ritme. De tan en tant es feien sonar cinc temps curts consecutius. A la segona seqüència, es continuava el mateix ritme de la primera seqüència, és a dir, dos curts i un de llarg, però tan sols amb la campana petita i mentrestant es feia 'rodar' la grossa, és a dir, es deslligava la corda unida al batall i es feia girar la campana tres-cents seixanta graus. Si es feia 'rodar' molt temps la campana grossa, volia dir que el padrí havia pagat bé el campaner. La tercera seqüència era idèntica a la primera, donant per clos el toc' (AADD, 1999: 76-79). L''anunci de la mort d'un feligrès' començava tocant batallades amb la campana major, si era difunta se'n tocaven nou i si era difunt onze. Immediatament continuava l'anunci brandant dues campanes petites llançades descompassadament, fent dos tocs si es tractava d'una dona i tres si era un home, i si el difunt era un infant es feia un toc amb batallades alternades, amb una campana petita i la mitjana, toc que no es confonia pas amb cap altre. I de tal anunci se'n deia tocar a albat (Vinyals, 1994: 346-347). Teresa Sala i Folguera (AADD, 1999: 76-79) hi afegeix també 'El toc d'enterro' i el 'Toc D'ajuda'. El toc d'enterro es feia mitja hora abans de l'enterrament, es feia el toc de morts amb to lànguid, sense la introducció de les batallades. Després es tornava a tocar al començar la cerimònia i, quan sortien de l'església, es repetia el toc de morts fins que el campaner veia des del campanar que el mort havia arribat a la fi del poble, per anar cap al cementiri. El Toc d'Ajuda es feia quan una vídua recent necessitava ajuda per treballar al camp, a l'època de segar o bé quan es collia el raïm, es feia un toc des del campanar i es presentaven els homes del poble a la plaça i es distribuïa la feina. Es feia només quan era una cosa immediata, que s'hagués mort quinze dies abans de recollir, però si feia un any ja es buscava jornalers. | 08260-180 | Església parroquial de Santa Maria (08130 -Santa Perpètua de Mogoda) | Teresa Sala i Folguera compilà alguns aspectes relacionats amb els diferents tocs de campanes i els campaners de Santa Perpètua, en un treball inèdit, dedicat al seu avi Genís Sala, un resum del qual és publicat posteriorment a; El que sabem del segle XX. D'aquesta publicació en reproduïm aquí un fragment: ' (En Genís Sala) ensenyava els diversos tocs de les campanes als campaners que hi va haver. Abans de la guerra existien quatre campanes - una de grossa, una de mitjana i dues de petites - les quals van ser foses durant la guerra per a construir material militar. Un cop acabada la guerra, se'n van posar només dues, una més grossa que l'altra. Una va ser feta d'una campana que hi havia a l'antiga estació de les Plumes, l'altra la va regalar Josep Maria Rovira. A partir de l'any 1973 els tocs de campanes comencen a fer-se per mitjans elèctrics. Els últims campaners del poble van ser, per ordre cronològic: en Salet, en Melcior, en Peret Cinto, el fill d'en Salet- després de la guerra- i el Luna. | 41.5352700,2.1789800 | 431512 | 4598505 | 1886 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78348 | Parc de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-gallecs | <p>De Santa Perpètua de Mogoda a Gallecs. Consorci de Gallecs. Gallecs (Mollet del Vallès). Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Informatiu gratuït. VILAGINÉS, Jaume (2008). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua de Mogoda a l'edat mitjana (s. X-XIII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Col·l. Fermí Vinyals, III Beca de Recerca SPM, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 60. www.parcgallecs.cat</p> | XI | <p>El Parc de l'Espai d'Interès natural de Gallecs es troba també conservat en una franja allargada del terme municipal de Santa Perpètua, situada al nord-est, entre la carretera de Caldes i el camí de la Serra de Mollet. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. La major part d'aquest parc es troba dins el terme municipal de Mollet del Vallès. La singularitat i riquesa natural de Gallecs, la seva activitat agrícola, les zones de bosc i els rierols i rieres fan que Gallecs, s'hagi convertit en un espai d'acollida per a moltes espècies. La conservació de l'entorn natural, forestal i agrari, ha afavorit la protecció de les espècies autòctones pròpies d'aquests ecosistemes tant amenaçats al Vallès. Mostra d'això són els nombrosos estudis sobre els valors naturals de la zona per part de l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) i estudis de fauna que s'han realitzat des dels anys setanta fins ara pel naturalista Josep Ribas i Falomir sobre l'avifauna nidificant i migratòria de Gallecs. Gallecs és una peça clau com a connector biològic del territori metropolità que uneix les Serres litoral i Pre-litoral del sistema orogràfic de Catalunya. El principal objectiu en totes les actuacions sobre l'espai periurbà de Gallecs és la conservació i augment de la biodiversitat. Per aquest motiu s'han engegat programes que responen a criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l'agricultura com pel que fa a la gestió forestal, l'ús públic o la prevenció d'incendis. Gallecs, com altres connectors biològics que s'envolten de nuclis de població, on la densitat ha superat els límits del natural, ha estat sotmès a una forta pressió urbanística i industrial, com qualsevol espai periurbà. La realitat socioambiental del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és comú a diferents zones periurbanes europees, però la seva singularitat radica en la seva llarga història de preservació i defensa del territori. Sobre la base d'aquests antecedents és que el Consorci té com prioritat revaloritzar l'espai com un connector biològic situat en un mitjà periurbà sotmès a pressions i degradacions implícites. Atents als seus antecedents socials i a les múltiples possibilitats que presenta aquest espai periurbà, el Consorci treballa intensament per a integrar els aspectes ambientals, socials, culturals i econòmics que permetin el desenvolupament equitatiu de l'espai.</p> | 08260-181 | Entre la carretera de Caldes C-59 i el camí de la Serra de Mollet | <p>El Topònim de 'Serra de Gallecs' es troba documentat des d'època medieval (segle XI) com a 'Serra de Galexs' (VILAGINÉS, 2007:60).</p> | 41.5416000,2.1956800 | 432912 | 4599195 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La inclusió de Gallecs al PEIN ha estat ja tramesa. Publicada la notícia a l'informatiu gratuït: Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. Les coordenades preses corresponen al sector sud, per sota l'autopista Ap-7, les corresponents al sector nord són les següents: x: 432477.28; y: 4600371; Z: 105m snm. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78349 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 103-108. | La riera de Caldes és el curs d'aigua més important que travessa el terme de Santa Perpètua de Mogoda, per la seva part oriental. El fet que la situació del terme de Santa Perpètua estigui al final de la conca d'aquesta riera, fa que totes les incidències aigües amunt, es reflecteixin en major o menor intensitat quan la riera travessa les terres de Santa Perpètua de Mogoda. La Rera de Caldes és un curs d'aigua mediterrani, per tant amb crescudes ràpides i a vegades podríem dir quasi sobtades del cabal. No sempre però va ser així. Al segle XVII, les rierades comencen a ser un malson per a les infrastructures dels molins i de les hortes. En trenta anys, és a dir entre els anys 1675 i 1705, es va produir un canvi sobtat, que va quedar registrat en la documentació de l'època. | 08260-182 | Riera de Caldes (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de Canyameres, 2009: Les riuades a la riera de Caldes comencen a ser documentades al segle XVII; potser 'lo any del diluvi', el 1617, marca la primera gran rierada de les que ben aviat canviaran el paisatge de la plana de Santa Perpètua i la Mogoda. La prova que les riuades no havien afectat de forma important els camps i les hortes dels voltants ho demostra que a la confessió en capbreu feta per Pere Climent propietari dels masos Camp, Diumer i Vidal (Can Vinyals) al comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dia 5/07/1604, constava una peça de terra d'extensió de ½ jornal de bous situada a l'horta d'en Banús, alou de la comanda hospitalera i de la parroquia de Santa Perpètua de Mogola, pro indivís. Contràriament a la condeffió en capbreu que fan el dia 24 de juliol de 1784 Francesc Minguella Ferrer i la seva dona Maria Francesca Torres, propietaris de la 'Climenta', els antics masos Camp, Diumer i Vidal, Can Vinyals), a favor del magnífic fra Nicolau Abril Descatllar, gran prior de Catalunya i comanador de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona. Esmenten que aquella peça de mig jornal de bous situat als horts d'en Banús confesada l'any 1604 (plana de Can Banús) 'no se continua en esta confessió per trobarse ocupada casi del tot en lo albeo y arenal de la Riera de Caladas'. La gravetat creixent de les riuades tindrà a veure sobretot a la segona meitat del segle XVIII i XIX amb l'increment de la superfície cultivada i les desforestacions per plantar vinya a tota la conca de la riera de Caldes. També és a principis del segle XVIII que trobem les primeres referències per canalitzar l'aigua de la riera amb la construcció de defensas, sobretot des del Camí de Santa Perpètua de Mogola a Granollers en avall. A mesura que avança el segle XVIII, hi ha més referències a les rierades, fins al punt que alguns dels contractes de masoveria dels masos del voltant de la riera de Caldes incorporaven una clàusula pels danys que pogués fer la riera. Fins i tot alguns van poder reduir les càrregues senyorials (rebaixar els censos de terres). A la dècada dels anys 1777 i 1787 els desbordaments de la riera de Caldes van esdevenir un problema greu, sobretot per als que tenien més terra, la Cartoixa de Montalegre. Fermí Vinyals i Rovira, ja va explica a la història de Santa Perpètua de Mogola la concordia de 1788 entre tots els propietaris veïns de la riera de Santa Perpètua i amb terres dins el mateix terme de Santa Perpèua de Mogola. La vinguda d'un enginyer, en Carles Francesc Cabré, enviat pel capità general de Catalunya, el comte 'del salto', acabarà finalment el mes d'octubre en l'acord sobre per on ha d'anr el curs de la riera i com fer les parets i els espigons de defensa. L'any 1788 marca l'inici de la intervenció humana, i de l'aplicació de la enginyeria civil per poder dominar els embats de la riera de Caldes. Una de les obres dutes a terme va ser la construcció de la 'Paret Nova' entre la plana de la Creueta i la de Can Xiol, amb la prolongació amb un reforçat mur de 2m d'alçada i 4m d'amplada, restes del qual han estat novament trobats en les obres d'ampliació de l'autopista i parcel·lació industrial que s'ha fet al costat d'aquesta. A mitjan segle XIX la riera de Caldes s'ha fet un pas tan ample que a l'escriptura de venda de la torre del Rector s'esmenta expressament: 'Riera denominada de Caldas cuyo cauce se ha ensanchado extraordinariamente a expensas de dicha gleba y de la cual se cree haber quedado a la otra parte alguna porción que tambien se entiende comprendida en el presente traspaso'. Aquesta venda coincideix amb la construcció de la paret Nova, entre les planes de la Creueta i Can Xiol, que significà la seguretat per les planes de Baix, 'l'eixample del poble de Santa Perpètua de Mogoda d'aquell moment'. Tot i que la riera va inundar aquest àmbit diverses vegades, la força de l'aigua era desviada per la paret i per tant no va tornar a alterar l'orografia de la zona. Cap al 1884 el propietari de la torre del Rector va reforçar les proteccions de la seva propietat per evitar que la riera envestís contra ella, cosa que va provocar el recel de la gent del poble de Santa Perpètua perquè podia desviar la força de l'aigua cap a la riba dreta on hi ha el poble. Inundacions i danys ocasionats per aquests: 1617. Probablement afecta al sistema de resclosa i rec de Mogoda I del molí de Santa Perpètua. 1678. Riuada que afecta al sistema de captació d'aigües del molí de Mogoda. 1703. Al rec del molí de Mogoda, al camí ral de Granollers, als horts de la banda Ezquerra i al Gora de Mogoda. 1706. Al mes d'octubre riuades i fan malbé el rec molner de Mogoda. 1711. Va inundar quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda. Per això amb consentiment dels propietaris el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del Molí. 1776. Inundació dels horts que queden coberts de sorra i pedres. 1777. Gran riuada que canvia el curs de la riera amenaçant la banda dreta. 1784. Pluses al gener i setembre que provoquen riuades. 1853. Documentada riuada. 1874. L'aiguat de Santa Tecla, Tecla inundació de tota la plana a banda i banda de la riera. 1908. Inundació de la plana de Baix. 1937. Accident de l'autobús Badalona-Sabadell a can Sabau. 1962. Riuades al Vallès, inundació de la plana de Baix. 1972. Inundació de la Plana? | 41.5331400,2.1881100 | 432272 | 4598262 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78349-foto-08260-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78349-foto-08260-182-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78350 | Riera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 98-99. | La Riera de Santiga travessa longitudinalment el sector occidental del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. A l'entorn de la riera trobem una important arbreda, que presenta flora i fauna associada a ambients mediterranis humits. S'han observat 90 espècies d'ocells en diferents èpoques de l'any. La frondositat de la vegetació i la diversitat d'espècies de la zona la converteixen en un hàbitat d'importància comarcal. Algunes espècies interessants a la zona són la cua de cavall i les falgueres, que es desenvolupen en un estat herbaci deixant espai a arbres com l'àlber, l'om o el trèmol. | 08260-183 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La riera de Santiga és un d'aquells casos de llarga coexistència del nom antic amb el topònim viu. Així el topònim Canalies perd el seu ús per designar la riera des de l'església i castell d'Antiga fins al pla d'Albinyana (inclou el que avui es denomina riera Seca). A finals del segle XV, el topònim Canalies sembla que ja no s'utilitzava, de fet, el topònim actual de la Ferrussa ja s'esmenta en documents de la segona meitat del segle XVI. L'any 1471 quan es ven el mas Seriol de Santiga (can Lloberes) a les afrontacions de les terres del mas, ja s'esmenta la riera amb el topònim 'de Santiga'. L'any 1587 en la venda a carta de gràcia del mas Ferran de Santiga (can Mallol) coexisteixen les dues formes en la descripció de les afrontacions del mas i les peces de terra: Hi ha la 'riera de Santiga' i la 'riera de Canalies'. L'any 1791 la fórmula descriptiva emprada en un plet dels amos de la Ferrussa és 'riera de Canalies ara dita de Santiga'. És per tant un cas poc freqüent de topònim mort que es va perpetuant en els documents quasi fins els nostres dies. | 41.5361700,2.1521200 | 429273 | 4598627 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78350-foto-08260-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78350-foto-08260-183-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78353 | Figuera de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-can-colomer | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX-XXI | Protegida pel PEPPASPM | La Figuera de Can Colomer es troba al pati interior de Can Colomer, que dóna a la façana del carrer santa Maria,2, en el nucli històric de Santa Perpètua de Mogoda. Des del carrer pràcticament no es veu. | 08260-186 | Can Colomer. C/ Santa Maria, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5349100,2.1798600 | 431585 | 4598465 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78354 | Lledoner de Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-llobet | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 64, 69. | XX | protegit pel PEPPASPM | El Lledoner de Can Llobet es troba davant l'era de la masia de Can Llobet, que es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. | 08260-187 | Can Llobet | 41.5255100,2.1621200 | 430095 | 4597435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78363 | Plataners de la Riera de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-riera-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Els Plataners de la Riera de Santiga es troben situats a llevant dels camps de Can Rectoret i al sud de la carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda. Davant per davant del Sindicat Agrícola la Perpetuenca i a l'altre costat de carretera, hi ha un caminet encimentat que ressegeix la riera pel costat oest. Els plataners es troben concentrats al llarg de la riera. També hi trobem acompanyant aquesta vegetació alguna alzina centenària. L'arbreda dels plataners que creix al llarg d'un tram de la riera de Santiga, tot i que són arbres introduïts per a l'explotació forestal, han conformat una arbreda singular i de gran bellesa permetent que el corredor verd fluvial presenti una continuïtat d'hàbitats per als petits mamífers. Aquesta massa arbòria rica en plataners formarà part del futur parc de la Riera de Santiga. Els anomenats plataners de Santiga estan protegits pel Pla General d'Ordenació Municipal. | 08260-196 | Riera de Santiga - Riera Seca | 41.5324400,2.1575400 | 429721 | 4598208 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78363-foto-08260-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78363-foto-08260-196-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Destaquem la presència d'un pontet de fusta i ferro de construcció actual, molt bonic que permet una bona vista damunt la riera. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78364 | Bosc de Can Cadernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cadernera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de Can Cadernera es troba al sud de Can Llobet i a ponent de Can Cadernera, en el camí d'accés cap a Can Targa i Can Font. S'hi accedeix des del camí del Padró, passant per Torreferrussa, on després cal seguir el camí paral·lel a l'autopista en direcció oest fins al camí de Can Targa, just fins arribar a la Riera Seca (Riera de Santiga) en el tram que va conduïda per sota l'autopista. Des d'aquest punt albirem l'extrem sud del Bosc de Can Cadernera. Els pins pinyers que el dominen són bastant espectaculars. No obstant això, les canyes, els àlbers i els plataners conformen l'arbreda fluvial de la Riera Seca, on el gripau i alguns ocells com el rossinyol bord, el gafarró, les mallerengues i la cadernera, presenten una comunitat reproductora. | 08260-197 | Al sud de Torreferrussa | 41.5248200,2.1635100 | 430211 | 4597357 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba delimitat per una tanca metàl·lica que protegeix l'explotació forestal. El torrent delimita les dues propietats principals que conformen el bosc. La més gran és la situada a llevant. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78365 | Bosc de Can Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-bisbe | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Al Bosc de Can Bisbe ens hi apropem per l'anomenat camí de Can Targa, una pista de terra estreta en força mal estat un cop passada la casa que dóna nom a l'esmentat camí. Després de Can Font hi un tram de camí recte que es troba tallat per una tanca. El bosc de Can Bisbe sorprèn pel seu bon estat de conservació i per la seva notable riquesa. Es tracta de la pineda més ben conservada del municipi amb un sotabosc de gramínies. Aquest espai natural compta amb el torrent de les Salzies, amb un notable canyar. Tot passejant es pot arribar a l'alzina de les tres branques. És l'indret més visitat per mamífers de gran mida, com la guineu. | 08260-198 | Torrent de les Salzies | 41.5229800,2.1540900 | 429423 | 4597161 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78365-foto-08260-198-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pot ser és el bosc més inaccessible per als perpetuencs. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78366 | Bosc de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de Can Sabau es troba situat a ponent de la masia de Can Sabau, i a poca distància del camí del Padró. El seu accés es fa per la masia de Can Sabau. A aquesta s'hi arriba des d'una rotonda que hi ha a la carretera de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda (B-140). El bosc es troba delimitat pel nord i ponent per camps de conreu. Està format per un bosc mixt amb pi blanc, alzina i roure. Dóna refugi a verdums i gafarrons, així com estornells, garces i alguns mamífers. El seu sotabosc embolicat facilita la cria del tallarol capnegre. | 08260-199 | Can Sabau | 41.5326000,2.1631300 | 430187 | 4598222 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78366-foto-08260-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78366-foto-08260-199-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Al costat del bosc i de la masia hi podem trobar la font de Can Sabau ('la que feia obrir la gana'...). | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78367 | Bosc de Can Taió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-taio | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | En el camí del Padró hi trobem una pineda de pi blanc i pi pinyer que deu el seu nom al fet que es troba al costat del Castell de Can Taió. El bosc formava part d'una explotació forestal. A l'entrada del castell hi trobem cedres de grans dimensions. És a la nit quan els mussols campen arreu. | 08260-200 | En el camí del Padró | 41.5242900,2.1735500 | 431048 | 4597291 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78367-foto-08260-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78367-foto-08260-200-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78368 | Arbreda de la Riera Seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-seca | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | L' Arbreda de la Riera Seca es troba al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, vorejant la Riera Seca, a ponent del Parc d'Europa (Barri la Florida). Al seu extrem sud i a l'alçada de la Granja Girbau hi trobem el final del tram sud del camí del Padró. L' Arbreda de la Riera Seca és una arbreda fluvial que actua d'espai de refugi a una gran varietat d'ocells que s'alimenten del conreu de secà que envolta l'arbreda. Els gafarrons, els estornells, els pardals xarrecs produeixen, a la vesprada un escàndol considerable, tot lluitant per les millors branques per dormir. | 08260-201 | Al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda | 41.5202200,2.1763600 | 431278 | 4596836 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78554 | Canyar de la mina de Can Filuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyar-de-la-mina-de-can-filua | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Canyar de la mina de Can Filuà es troba situat a 350m a l'est del Camí Ral Vell de Ripollet a Santa Perpètua. A l'alçada de la Granja Olivé, el canyar transcorre paral·lel al camí Ral. Correspon a un llarg canyar que serpenteja la mina d'aigua de Can Filuà fins al torrent de Polinyà. És l'hàbitat idoni per a la vida d'uns rèptils; la serp d'aigua i la serp de collaret, a més a més d'altres espècies d'insectes propis d'un hàbitat aqüícola. | 08260-202 | Can Filuà | 41.5283300,2.1721200 | 430933 | 4597740 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78554-foto-08260-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78554-foto-08260-202-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78555 | Canyar de la timba de l'Humbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyar-de-la-timba-de-lhumbert | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Canyar de la timba de l'Humbert deu el seu nom a les timbes, construccions per a la defensa de la producció agrícola vers les inundacions de les rieres, que han esdevingut part del paisatge del nostre poble. Potser la timba de l'Humbert és la més famosa però també ens queda la més amagada. La vegetació de canyar actua de refugi a amfibis i ocells típics del canyar (rossinyol bord). | 08260-203 | Al sud de Ca n'Oller | 41.5429600,2.1726100 | 430989 | 4599364 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78558 | Bosc de la Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-torre-del-rector | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El parc conegut com a Bosc de la Torre del Rector queda delimitat per ponent per la riera de Caldes i per l'antic camí de Can Palau, i per llevant, pel carrer del Mar Adriàtic, en el polígon industrial Torre del Rector. Aquest bosc està format per una pineda i una plaça pavimentada de planta circular, on es celebra anualment l'Aplec de la Sardana. Ha estat un indret recuperat per a zona de pícnic. | 08260-206 | C/ Mar Adriàtic. Poligon industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5460700,2.1798100 | 431593 | 4599704 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78558-foto-08260-206-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78560 | Bosc de Ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-noller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Bé la zona arbrada, la resta és terreny erm. | El bosc de Ca n'Oller es troba situat a ponent de la riera de Caldes, delimitat al nord per un camí d'accés a la central hidroelèctrica, i al sud pel carrer Sardenya. Pel mig del Bosc hi passa l'antic camí de Can Fontanet, que el travessa longitudinalment. El bosc de Ca n'Oller és una pineda de la falca agrícola de Ca n'Oller. Es troba en vies de recuperació com a parc. | 08260-208 | C/Sardenya (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5479700,2.1747800 | 431175 | 4599919 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78560-foto-08260-208-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A l'extrem sud-est del bosc hi ha una petita parcel·la de propietat privada Reg. Cad: 1299407DF3919N. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78562 | Parc del Calderí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-calderi | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Parc del Calderí cavalca entre dos municipis, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, i en connexió directa amb Gallecs. El camí que voreja l'infraestructura industrial ens proporciona una vista pasisatgística interessant del municipi. El seu nom és en recordatori de la línia fèrria que va néixer el 1880 entre Mollet i Caldes anomenada el Calderí. El parc del Calderí es troba situat en suau turonet amb bones vistes cap a Gallecs, al peu de la carretera B-140, en direcció a Mollet. Des d'aquest punt unes escales realitzades amb travesses de fusta permeten accedir directament a la part més elevada del turó, que és també la més airejada. Des d'aquest punt parteix un camí ombrívol envoltat de vegetació molt variada. | 08260-210 | Polígon Industrial Les Vinyes de Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5363500,2.2006700 | 433323 | 4598608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78562-foto-08260-210-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78563 | Bosc de la Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-granja-soldevila | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Bosc de la Granja Soldevila es troba situat a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El Bosc de la Granja Soldevila és la massa arbòria més coneguda i emblemàtica del municipi. Les zones naturalitzades del bosquet s'han anat artificialitzant, ja que ha quedat inclòs en l'àrea urbana, tot i així la diversitat faunística natural és molt elevada (rossinyol comú, tallarol, mallerenga, pitroig...). És un bosc plantat amb finalitat didàctica i per tant hi ha una rara diversitat d'espècies botàniques. | 08260-211 | Avinguda Girona, Ferrocarril Papiol-Mollet, Avinguda de l'Estela Ibèrica | 41.5247800,2.1853200 | 432030 | 4597336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78571 | Llegenda del Torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XI/XV | Una llegenda explica que en l'indret es van batre dos senyors feudals, amb un grapat d'homes armats. La lluita provocà tantes morts que l'esdeveniment donà lloc a la toponímia de l'enclavament. | 08260-219 | Arbreda del Torrent dels Morts (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78582 | Font dels Joncs 02 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-joncs-02 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Coberta de terra | La font dels joncs, que a hores d'ara es troba plena de terra, en l'indret de la riera de Santiga, era un espai de lleure per als perpetuencs. Les fonts naturals són un recurs natural d'incalculable riquesa tant ecològicament (hàbitats naturals per a espècies animals i vegetals) com socialment. | 08260-231 | Riera de Santiga | 41.5412700,2.1470000 | 428851 | 4599197 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Des de l'ajuntament es té la voluntat de recuperar-la. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78204 | Cal Bacallaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitacions de 1980 i 1989 | Cal Bacallaner es troba situada en una cantonada en una parcel·la triangular de 40 x 20m de costat. L'edifici es localitza en l'angle del carrer de Pompeu Fabra amb el carrer de Rafael de Casanova. La façana dóna a aquests dos carrers i al pati de parcel·la, tenint l'altre costat amb paret mitgera. L'accés directe és pel carrer de Pompeu Fabra i per l'avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer té accés a través del jardí, per on s'arriba al garatge i a la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. És una casa colonial amb vocació d'edifici aïllat, però amb una de les seves façanes mitgera amb la parcel·la del costat i la resta alineades a vial. Desenvolupada en planta baixa i planta pis, és en origen unifamiliar, amb els serveis a planta baixa i la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta de melis. La coberta està formada per teulada a tres aigües de teula àrab, suportada per bigues de fusta, amb camera d'aire i cel ras de guix. En el jardí s'ha construït per a garatge un annex que dóna a la façana del carrer de Rafael de Casanova amb una terrassa accessible amb porxo, que comunica amb les terrasses existents que donen accés a la planta pis. La geometria de les façanes és molt regular amb finestres rectangulars a la planta pis, corresponents a cada una de les dependències. A la planta baixa destaca el portal d'accés a la façana alineada al carrer de Pompeu Fabra. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les cantonades són de pedra sorrenca abuixardada. Com a elements arquitectònics destaquen la sanefa amb motius florals en el coronament superior sota el ràfec de la coberta. El ràfec sobresurt de la façana suportat per biguetes de fusta. A la planta baixa les distribucions s'han adequat a l'ús actual d'habitatge (abans era la zona de serveis). A la planta pis hi ha les distribucions originals, amb terres, pintures dels sostres, parets i mobiliari original. La fusteria és nova, menys a les portes d'accés. És un exemple de casa d'estil colonial, inserida en una illa de l'eixampla de la vila, en molt bon estat de conservació tant exterior com interior. | 08260-37 | C/Pompeu Fabra,15, C/Rafael Casanova,1,2 i Av. Mossèn Jacint Verdaguer, 20 | Va ser construïda al 1930, com a residència d'estiu de la família Fabra; el nom pel qual és coneguda la referència a la professió del seu primer propietari. Ha estat rehabilitada al 1980 i reformada per convertir-la en dos habitatges independents, a la planta baixa i planta pis, al 1989. | 41.5343000,2.1844100 | 431964 | 4598393 | 1930-33 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jardí va ésser dissenyat d'estil romàntic, amb les ornamentacions imitant troncs de fusta natural i grutes de pedra. El jardí original ha estat desfet i la majoria dels arbres tallats per poder construir el garatge i la piscina, no obstant això és molt acurat i les terrasses, escales i els elements d'ornamentació (fons, parterres, etc.) han estat conservats. | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78574 | Can Xiquet o Can Pepet Xiquet; Habitage a la Rambla 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xiquet-o-can-pepet-xiquet-habitage-a-la-rambla-29 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | Can Xiquet o Can Pepet Xiquet (o Habitage a la Rambla 29) és una vivenda unifamiliar d'estructura asimètrica que forma un xamfrà. Es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i el carrer del Pare Rodés. Consta de dues plantes i terrat. La planta inferior està formada per tres obertures, la porta principal i dues finestres, totes tres emmarcades per una decoració floral i geomètrica. Una sanefa ondulada separa les dues plantes. La planta superior té com a element que sobresurt la tribuna, que és de planta poligonal i oberta, situada damunt la porta principal. Aquesta planta està separada del terrat per una sanefa i una motllura. El terrat té un acabament en forma ondulada, seguint el ritme de les sanefes. Damunt la tribuna hi ha un motiu ornamental format per una estrella de sis puntes, amb una flor al mig. Tota la decoració està feta amb ceràmica vidriada de diferents colors. És una casa d'una sola crugia en cantonada, sobre una parcel·la de 4,9m x 20m. L'accés principal es fa a través de la Rambla per la façana curta on destaca la tribuna de la planta pis. La façana llarga dóna al carrer de Pare Rodés, per on hi ha accés a la construcció annexa del garatge. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. Cels rasos de guix i encanyissat, i paviments de mosaic ceràmic amb dibuixos geomètrics de colors. Una part de la coberta és a dues aigües, de teula àrab i la part davantera que dóna a la Rambla és un terrat accessible amb paviment de tova ceràmica, damunt del qual en els darrers anys s'hi ha afegit una nova planta. En el pati posterior, amb façana al carrer Pare Rodés hi ha construït un cobert de planta baixa més planta pis de paret de totxo i bigues de formigó amb coberta a una aigua de teula àrab. La planta baixa és un garatge amb accés des del carrer del Pare Rodés i la planta pis un magatzem amb accés des del pati. Les façanes són de composició molt simple, la façana més llarga només té dos forats rectangulars, un a cada planta, que corresponen al passadís de distribució. A la façana curta destaca el xamfrà amb la porta d'accés a la planta baixa i la tribuna pentagonal a la planta pis. Les parets són de totxo massís, arrebossada i pintada, amb ornamentacions amb rajola vitrificada. Com a elements arquitectònics destaquen la tribuna del xamfrà, el rosetó de guix de sota seu i l'estel de rajola ceràmica del damunt. Un dels pocs exemples d'utilització d'elements decoratius modernistes (rajoles de colors, sanefes, tribunes, etc.) a l'ornamentació de façanes del municipi. | 08260-222 | Rambla, 29 - C/Pare Rodés (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Edificada als anys 20 pel seu primer propietari (mestre d'obra) com a habitatge familiar d'una sola planta. En els anys quaranta se li afegeix la planta pis i els ornaments d'estil modernista. Actualment rehabilitada i amb una planta més enretirada de la façana, damunt del terrat. A la planta baixa hi ha una botiga. | 41.5351300,2.1816900 | 431738 | 4598488 | 1920 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Presenta actualment una planta més damunt de l'antic terrat, un xic enretirada de la façana, pintada en gris, de forma discreta. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78176 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Estructura molt ben conservada | Can Llobet es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. L'edifici principal del mas, correspon a una masia de nova planta edificada l'any 1882. Es tracta d'un edifici de tres cossos desenvolupat en planta baixa, planta pis i golfes. La façana és simètrica respecte el portal d'entrada. Destaca la seva balconada amb tres finestrals de la primera planta, els tres balcons petits de la segona i el terrat, darrera d'una barana en forma de merlet. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha un estel que corona, el punt central de la façana al nivell del terrat i els gerros amb motius florals que decoren la barana del terrat. El material és una barreja de còdols i maons, arrebossades i de color beix. Té dues naus laterals a banda i banda de planta baixa i planta pis amb porxo. L'escala és nova, amb paviment de terratzo. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. La planta de les golfes és de bigues de formigó. La coberta era originàriament coberta plana accessible que cobreix els tres cossos formant un terrat al nivell la planta tres. Hi ha terrats a banda i banda en el nivell de la planta dos. Aquests han quedat transformats en cobertes a tres aigües de teula àrab. | 08260-9 | Entre la Riera Seca i l'Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1189. Primera referència sobre el mas Trilla. Segle XIII: 1220. Berenguer de Llàcera va vendre a Pere Vullpelleres i a Ramon de Vullpelleres, el seu mas de Trilla, franc alou, situat a la parròquia de Santiga prop de Canalies. 1221. Els Vullperes venen a Guillem Mercader, el mas de Canalies dit de Trilla. 1266. Sibil·la de Mercader, filla de Guillem de Mercader, ven a Pere de Capellades representant de la Pia Almoina de Barcelona, el mas de Trilla de Santiga. Segle XIII. El mas Trilla pagava a la casa de Canalies una quartera d'ordi i un quartà de vi pel dret de llòçol. Segle XIV. Els habitants del mas (pagesos propietaris útils) duen el cognom Tria. Segle XV. 1432. Bartomeu sa Tria o Tries, senyor útil i possessor del mas sa Tria de Santiga, confessa en capbreu que el tenia per Jaume Canyelles, prevere i procurador de la Pia Almoina de Barcelona. 1438. Consta un Antic Llobet, àlies Trilla, pagès de Santiga, que confessa al rector de la mateixa parròquia, que tenia una peça de terra dita la Pineda, de pertinences del mas Trilla, a cens anual de 9 sous. La nova denominació del mas Tria (Llobet) es consolida des de mitjan segle XV. Segle XVI.Capítols matrimonials referits a la família del mas, apareixen sempre esmenten amb el cognom i nom Llobet. 1553. Fogatge. La pubilla, Clara Llobet, casada amb Cebrià Lletget, cabaler del proper mas Lletget de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell, és anomenat de les dues maneres: Sebrià Leget àlias Lobet. Al llistat dels caps de casa de Santiga torna a aparèixer el mateix Cebrià i ara només amb el cognom de la dona: Cebrià Llobet. El patrimoni del mas Trilla augmenta amb terres alou del monestir de Sant Miquel del Fai de pertinences del mas rònec dit Pons, comprades al matrimoni Castellet Gasius, propietaris de la casa de Canalies, en aquest moment ja denominada la Ferrussa. Segle XVII: Al mas Llobet continuen els casaments de fills i filles, documentats a les cases de pagès de la comarca. 1620, 1623, 1629 i 1633. L'hereu Lluís Llobet, exerceix el càrrec de batlle de Santiga. 1629. Lluís Llobet formula demanda contra Pau Lloberes (pagès de Santiga) per empara de garbes i garberes. 1635. Lluís Llobet fou interrogat per l'oficial judicial, per malferir a cops de canó de pedrenyal a Nicolau Mallol, minyó d'uns 10 anys d'edat del veí mas Mallol. Segona meitat segle XVII. Mort prematura de l'hereu Josep Llobet. La pubilla morí força jove deixant els fills menors d'edat a càrrec del marit Bonaventura Bolló (probablement fill o descendent de la casa i mas del Bolló de Santa Eugènia de Berga a la plana de Vic). 1666. Bonaventura Bolló pledeja per la propietat de la Ferrussa, la qual aconsegueix per sentència favorable de la Reial Audiència. 1695-1693. Mor prematurament Jaume Llobet i Bolló heretant el seu germà Josep, adroguer a Barcelona que morí jove. El patrimoni Llobet passa a Marianna Llobet i Bolló, la germana gran casada al mas Güell de Polinyà. Així s''ajunten per qüestions de maridatge dos patrimonis de masos, el de la casa de Sant Martí de Polinyà (entre can Querol i can Garcia), i el del mas Llobet de Santiga, més les terres adquirides del mas Vallhonrat. Segle XVIII.1700. Marianna Llobet i Bolló, pubilla del mas Llobet de Santiga, feia testament en el qual deixava tancada la successió dels dos masos amb el nomenament del fill gran, Antoni Güell i Llobet, com hereu dels dos patrimonis Antoni Güell i Llobet. 1727. Antoni Güell i Llobet és excomunicat perquè tocà les campanes sens autorització, encén ciris i després els llençà a terra, dient públicament que no volia pagar el que devia al procurador de Sant Pere de les Puel·les, ni la multa prèvia a l'excomunicació. 1717. Antoni Güell i Llobet i el seu fill Mateu, com a propietari i hereu dels masos Llobet de Santiga i Güell de Polinyà respectivament, venen a Maria, vídua de Pau Querol, pagès de Polinyà, el mas Güell, abans dit Gili i abans de Sant Martí de Baix. 1741. Mateu Güell i Llobet inicià el costum dels establiments a rabassa morta. Segles XVIII-XIX: Els Llobet es caracteritzaren per intentar garantir la subsistència familiar amb la renda dinària procedent dels establiments a rabassa, masoveries i establiments emfitèutics a termini limitat i viure per sobre de les possibilitats reals del que donava el patrimoni. Segle XIX. 1819. L'endeutament crònic força que Pau Güell Torres i el seu fill, Pau Güell i Farell, haguessin de vendre a carta de gràcia a Josep Llobet i Vinyals, revenedor establert a Barcelona, el mas Puiggalí de Santiga, pel preu de 2.698 lliures catalanes. 1832. Venien el dret de recobrar la propietat a favor de Joaquima Vinyes, vídua de Josep Llobet i Vinyals, pel preu de 2.250 lliures catalanes i 18 sous. 1849. Teresa Torres, vídua de Francesc Güell Llobet i Farell, natural de Lliçà de Vall, fa inventari dels béns del seu difunt marit. 1848. Continuïtat dels problemes econòmics que s'agreugen per la mort de Francesc Güell i Llobet Farell. 1879. La vídua va tornar a casar-se i va tenir descendència. Per pagar els dots de les germanastres i de la mare va vendre perpètuament a Antoni Grasses i Riera, advocat de Barcelona, el mas Llobet de Santiga amb 33 drets reials de recobrar peces de terres establertes a termini. 1880. Poc temps després el nou propietari va vendre can Llobet a carta de gràcia a Josep Voltà i Vivé, fabricant tèxtil i també de Sabadell, la propietat del mas Llobet de Santiga i els 33 drets reials de peces de terra establertes a termini i a rabassa morta. 1882. El nou propietari va edificar una masia de nova planta, a mig camí entre casa colonial, torre d'estiueig i masia típica de tres cossos amb sala. Segle XX.1927. Amillarament. A can Llobet encara quedaven 14 parcers i l'establiment emfitèutic de can Cadernera. 1941. L'hereu del patrimoni Voltà fou Josep Cirera Voltà que va actualitzar el registre de la propietat i va inscriure al registre la titularitat de can Llobet a favor seu com a hereu de la seva mare i com a nét del fabricant sabadellenc Josep Voltà Vives. 1941-1942. Josep Cirera Voltà va vendre en dos lots, a Josep Agustí, la propietat de can Llobet. Poc temps després, la va vendre a en Joaquim Font. Però tampoc trigà gaire a vendre-la al carnisser barceloní, avi de l'actual propietari.' | 41.5256700,2.1620200 | 430087 | 4597453 | 1882 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Té una font i una bassa del 1892. Hi ha diversos coberts al davant de la casa i al vessant dret de la façana principal la torre d'un molí d'aigua, de maó massís i arrebossat i de color blanc, amb la seva bassa quadrada. La font i la bassa són al davant de la façana principal. Noms anteriors: Mas TrillaFoto 2. Autor: Canyameres. Any: 2003 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78197 | Casa Colonial núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-1 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitació de 1994 | La Casa colonial n. 1 es troba situada a la barriada de la Florida, al carrer Tres, 16. És un edifici aïllat amb planta baixa, planta pis i golfes, d'estil colonial. Desenvolupat en planta quadrada de 10m x 10m. Hi destaquen reculades del seu volum i el porxo d'accés de la planta baixa que és converteix a la planta pis en terrassa amb balustrada. Les parets de càrrega són de totxo massís amb suport de bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana a dues aigües, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta i decorat amb cassetons de guix. La composició de les cobertes no és significativa, destaquen en canvi els volums, les teulades i la balustrada de la terrassa. Les llindes de les finestres adopten diferents formes: ondulada, triangular, recta... Les parets són de totxo, arrebossades i pintades. Les persianes són de llibrets de fusta. Com a element arquitectònic destaca el ràfec de la teulada. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives.1930-1940 | 08260-30 | C/Tres, núm. 16. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial i espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té millor connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) que amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, en quedar aïllada per una gran zona deshabitada. No obstant això, actualment, la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5222100,2.1915300 | 432546 | 4597045 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78203 | Casa La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-la-caixa-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | La casa La Caixa es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, eix urbà principal del municipi, i el c/ de Martí Costa. Es tracta d'un edifici en cantonada amb dues façanes a l'exterior i les altres mitgeres. Ocupa el 100% d'una parcel·la de 9m x 24,5. Desenvolupat en planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, més una planta de serveis en forma de torre, que sobresurt respecte a la teulada. Les plantes estan formades per dues crugies de 4 i 5m, perpendiculars a la façana de la Rambla. L'estructura de suport està constituïda per murs, jàsseres i pilars de formigó armat a la planta soterrani. Les parets de càrrega de les plantes pis són de totxo massís i les bigues de formigó i revoltons de rajola. La coberta, és de teula àrab a dues aigües, i l'altra part és un terrat a la catalana, accessible. De les façanes planes hi destaquen les llindes, els ampits i brancals de les finestres de pedra sorrenca buixardada. La torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües de teula àrab, articula el gir a 90º de la façana. Les parets són de totxo massís, acabades i pintades en Blanc. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha la torre i la fornícula o posella de la cantonada on en un inici es va situar una verge, ara inexistent. El seu valor arquitectònic és escàs, ja que es tracta d'una interpretació de l'estil popular de les masies mediterrànies, aplicat a un edifici d'habitatges en alçada i de caràcter urbà, no obstant això compositivament resol molt bé la cantonada i dóna una imatge representativa i singular a aquest punt de la Rambla. En resum podem dir que es tracta d'un edifici d'estructura tipus xalet-torre, format per tres plantes amb obertures que combinen l'arc de mig punt amb la forma allindada. A la segona planta hi ha tres balcons correguts i a la cantonada, l'edifici té un pis més. La coberta és a doble vessant formant un ràfec que sobresurt molt decorat per la paret de sota. Aquest tipus de coberta es troba també al carrer Martí Costa. Totes les obertures estan emmarcades per dovelles d'un tipus de material diferent a la resta de la construcció. És l'única decoració de l'edifici. | 08260-36 | Rambla 17 - C/Martí Costa, 2 | La casa La Caixa va ser construïda al 1959, com a edifici d'habitatges i ús social, a la planta baixa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Santa Perpètua de Mogoda. Actualment continua el seu ús residencial i a la planta baixa s'hi ha instal·lat una oficina comercial d'aquesta entitat. | 41.5349200,2.1808700 | 431670 | 4598465 | 1959 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/