Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78219 | Can Bernades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-i | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 209. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | V- XV | Destruït | El jaciment de Can Bernades es troba localitzat en una illa del poligon industrial Can Bernades Subirà, situada entre els carrers Montsià, Vallès, Empordà, Ripollès i la carretera de Caldes (C-59). Es tracta d'una sitja amb material ceràmic medieval. | 08260-52 | C/ Montsià, 1. Polígon industrial Can Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Els membres col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda realitzaren el salvament de les restes arqueològiques. | 41.5504500,2.1845500 | 431993 | 4600186 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78219-foto-08260-52-1.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les naus més antigues es van construir l'any 1982, segons figura al Cadastre. | 85|87 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78229 | Escoles Nacionals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-nacionals | MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'El jaciment de les escoles nacionals de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)'. Informació arqueològica 39. Pàg. 67-73. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona i del grup de col·laboradors de l'I.P.A. Societat Catalana de Prehistòria i Arqueologia. | -XXX | Parcialment construït | El jaciment Escoles Nacionals es troba situat al sud-oest del nucli urbà de la població de Santa Perpètua de Mogoda, a la vessant est d'un turonet de 104m d'alçada que domina la plana. Es tracta d'una estructura excavada a l'argila amb unes dimensions de 60cm de diàmetre superior i d'una alçada de la part excavada de 30cm. L'estratigrafia constava de 3 capes (capa 1 material superficial 35-40cm, capa 2 amb material in situ de potència variable i capa 3 formada per l'argila pròpia del terreny). Aquesta fossa indeterminada podria formar part d'un fons de cabana o podria tractar-se del fons d'una sitja. La seva datació es situa en el Neolític Final. | 08260-62 | C/Salvador Espriu, C/Tierno Galván i Av. Barcelona | Salvament efectuat per R. Marcet i col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5304800,2.1780800 | 431432 | 4597974 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78229-foto-08260-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78229-foto-08260-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78229-foto-08260-62-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Els terrenys es troben ocupats per el CEIP Santa Perpètua al sud i habitatges de lloguer per a joves al nord de l'aviguda Girona. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78230 | Urbanització Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-santiga | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XIII/XV | Destruït | El jaciment Urbanització Santiga es troba situat a uns 300m a ponent de l'església de Santiga, entre un camí asfaltat, sense accés i tallat per als vehicles, i el camí de l'Estret de les Vinyes que es troba paral·lel a aquest i situat al nord. Entre ambdós camins hi ha un gran pi aïllat com a referència. L'any 1977 els membres del grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda recuperaren les restes arqueològiques que van aparèixer en obrir un carrer en una urbanització clandestina. El jaciment, segons els seus descobridors, era un clot amb material ceràmic i restes de fauna. El material arqueològic recuperat és representatiu de dos moments diferents, un del bronze final i un altre medieval. Vers l'any 1988 les tasques de remoció de terres per part de la urbanització es van aturar. Segons Pau Saura existeix també un dipòsit hidràulic d'opus signinum amb mitja canya. | 08260-63 | Camí de l'Estret de les Vinyes (Santiga) | L'any 1977 els membres del grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda recuperaren les restes arqueològiques que van aparèixer en obrir un carrer en una urbanització clandestina. | 41.5348900,2.1480500 | 428932 | 4598488 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|80|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78240 | Can Cirera; Can Sirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-can-sirera | CARLÚS, X. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica d'urgència al jaciment de Can Cirera. Intersecció n. 9, PK 4,900 de la B-140 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Campanya 1997. Memòria inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. CARLÚS, X. (2008). Els forns de can Cirera (Sant Perpetua de Mogoda, Vallès Occidental). Pàg. 71-192. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XVII-XX | Desconegut. | El jaciment Can Cirera / Can Sirera va ser descobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu de l'acondicionament de la carretera B-140, concretament durant la construcció d'una rotonda, situada a ponent de Can Cirera. Actualment l'espai és ocupat per camps de conreu en producció. El jaciment de Can Cirera és d'època moderna i contemporània i correspon a una àrea industrial de fabricació de material constructiu i obtenció de calç. S'hi ha localitzat un forn d'obra i un forn de calç, així com un sector de funció indeterminada amortitzat amb deixalles procedents de les esmentades infrastructures. També s'ha documentat un mur i una mina d'aigua construïda en època moderna o contemporània que podrien formar part del complex industrial i agrari del mas de Bellsolà. | 08260-73 | Crta, B-140 de Sabadell a Mollet | En el registre de la Propietat de Sabadell número 2 existeix la inscripció del manso de Bellsolà, en l'actualitat Can Sirera, en un document de 1984 en el qual es delimiten els terrenys de la finca i les infrastructures que tenia | 41.5346800,2.1717900 | 430912 | 4598445 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78240-foto-08260-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78240-foto-08260-73-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic manso Bellsolà. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78241 | Can Vinyals III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-iii | TRESSERRAS, J.J. (1998). Can Vinyals (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Oriental). Anàlisi arqueobotànica: macrorestes (llavors) i microrestes (fitòlits i midons). Inèdit. | -LX/V | Destruït | El jaciment de Can Vinyals III es troba dins el polígon industrial de Can Vinyals, en els terrenys actualment ocupats per una nau de l'empresa VALEO. Entre els mesos de novembre i desembre de 1997 es van realitzar uns treballs de prospecció i excavació arqueològica d'urgència al polígon industrial de Can Vinyals en la parcel·la situada entre els carrers de Ramon Berenguer I i de Guifré el Pelós, a l'extrem sud de l'illa que conformen els dos carrers esmentat anteriorment i els carrers de Jaume I el Conqueridor i de Roger de Flor. Durant aquesta intervenció es van localitzar i documentar 5 possibles estructures arqueològiques: CV4: durant el control arqueològic dels rebaixos fou identificada com una possible cabana de planta ovalada, encaixada al subsòl natural. Aquesta estructura va ser destruïda quasi per complet per acció de la màquina excavadora, conservant-ne únicament dues petites depressions corresponents al fons de la possible cabana. Les restes ceràmiques recuperades no presenten característiques que permetin adscriure-les a un període crono-cultural concret. Només el fet de ser fetes a mà, de presentar les superfícies llises sense decoració, i la presència d'un fragment amb un mugró aplicat, permet de situar-les entre el neolític i els inicis de l'edat del bronze, sense més precisió. CV5: identificada en el moment de la seva localització com un possible fons de cabana d'època iberoromana, de planta ovalada d'uns 4 2 2,5m, secció irregular, fons còncau, i una fondària de 10cm. Només es va recuperar material en superfície corresponent a un fragment de pivot d'àmfora i alguns fragments rodats de ceràmica comuna ibèrica. CV6: correspon al fons molt arrasat d´una estructura excavada al subsòl del tipus sitja o coberta, de planta circular d'uns 85 cm de diàmetre, fons còncau i una fondària de 8cm. No va proporcionar material arqueològic durant el procés d'excavació. CV7: Correspon al fons molt arrasat d'una estructura excavada al subsòl de planta circular d'uns 50cm de diàmetre, fons còncau irregular i una fondària de 7cm. Només es van recollir algun fragment de ceràmica a mà durant la prospecció. CV8: Correspon al fons d'una estructura d'emmagatzematge o sitja de planta circular de 130 cm de diàmetre, parets de tendència còncava, fons pla i una fondària de 35cm. Al seu interior es va recuperar material constructiu romà, especialment fragments de dòlia i tègula, un fragment de molí circular i diverses pedres. Posteriorment, durant un seguiment realitzat entre el 23 de març i el 3 d'abril del 2000 a l'extrem sud d'aquesta mateixa parcel·la es localitzà una sitja excavada al subsòl natural. Era de planta circular amb un diàmetre superior de 110cm, amb una fondària conservada de 84cm. Entre la pasta de ceràmica recuperada es troben varis fragments informes de ceràmica comuna grisa d'època ibèrica, diversos fragments i una nansa de pasta de sandvitx que correspondrien a una gerra, part d'un recipient pertanyent a la vora i el cos d'una olla feta a mà que presenta decoració feta a base d'un cordó aplicat amb impressions digitals al voltant del coll. A partir del material ceràmic pot determinar-se que la sitja correspon a època ibèrica, amb restes ceràmiques de tradició corresponent al bronze final.. | 08260-74 | C/ Ramon Berenguer I, C/Guifré el Pelós (Polígon Industrial de Can Vinyals) | A finals de 1977 es va trobar un enterrament neolític, al llom de la Carena de la Serra de Can Sabau, a la part nord de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140). | 41.5350700,2.1627200 | 430156 | 4598496 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica esmentada com a Carena de la Serra de Can Sabau al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78250 | Florida nord - Escola Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/florida-nord-escola-bressol | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GUTIÉRREZ, Dani (2008). Intervenció arqueològica al turó de Florida nord (can Soldevila), escola Bressol Els Pins, bronze inicial. 1ª edat del ferro. Pàg. 86 - 96. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XX/-VIII | Destruït | El carrer Baronia està situat a la zona nord del barri de la Florida Nord, dins de la zona considerada com EPA a causa de la concentració de restes arqueològiques documentades. En relació al lloc afectat cal assenyalar la troballa, l'any 1998 de cinc fosses d'emmagatzematge pertanyent al bronze final / ferro (La Florida Nord - Can Soldevila). Com la descoberta, en 1980, d'una fossa sepulcral adscrita també a la fase de transició bronze final / ferro en el barri de la Florida. La construcció d'una escola bressol al solar del carrer de la Baronia va motivar un seguit d'intervencions arqueològiques preventives entre els anys 2003 i 2004. Es van documentar un total de 60 estructures prehistòriques, a més de diverses rases de vinya. De les estructures prehistòriques, 52 es relacionen amb el calcolític/bronze antic, i 8 amb el període del bronze final. Els tipus d'estructures en funció de la seva morfologia i dimensions es classifiquen de la següent manera: Fosses d'emmagatzematge o sitges: Calcolític / bronze antic: planta circular, perfil subesfèric o cilíndric, fons còncau, 80/100cm diàmetre de boca, i més d'un metre de profunditat. Bronze Final: secció troncocònica, fons pla o lleugerament còncau, 85/150cm diàmetre de boca,120/170cm diàmetre de base, i profunditat màxima 90 cm. Grans retalls: forma irregular, fins a 4 metre de llarg i quasi 2 m d'amplada i poca profunditat. La seva funció estaria relacionada amb l'extracció d'argiles. Retalls: forma ovalada irregular, fins a 3m de llar i quasi 2m d'amplada i poca profunditat. Es localitzen vorejant el gran retall central. De funció indeterminada tot i que es relaciona, igualment amb l'extracció d'argiles. Nínxol: Petita cavitat realitzada a l'interior d'una sitja, secció i planta hemisfèrica, d'uns 60 cm de llargada, amplada i alçada. D'altra banda, es destaca la troballa d'un cilindre d'argila cuita que probablement pertanyeria a la boca o xemeneia d'un forn. Té planta circular, un diàmetre exterior de 20cm, 5cm de gruix, i una alçada de 17cm. Podria pertànyer a una estructura de combustió tancada localitzada a la zona d'hàbitat del bronze final. En els nivell d'amortització i rebliment de les estructures, es va recuperar un nombre important de materials arqueològics. Destaca l'excessiva fragmentació i mala conservació dels mateixos. El nombre més elevat correspon a ceràmica feta a mà, seguit de restes de fauna i elements constructius (30%), així com una petita representació d'indústria lítica, dos objectes de bronze (un botó i resta de fosa) i alguns elements d'ornament personal, fets en os i petxina. | 08260-83 | Florida Nord - Carrer Baronia s/n | 41.5225700,2.1864800 | 432125 | 4597089 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78250-foto-08260-83-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A la fitxa d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat apareix citat així sencer: Florida Nord - Carrer Baronia s/n (Florida nord - Escola Bressol). Es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica de la Florida en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78251 | Can Sagalés; C/Joaquim Malats; C/Santa Maria; C/Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagales-cjoaquim-malats-csanta-maria-csant-pau | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | I/XX | Destruït | El jaciment de Can Sagalés, C/Joaquim Malats, C/ Santa Maria, C/Sant Pau es troba en el solar antigament ocupat per Can Sagalés en el nucli històric de Santa Perpètua de Mogoda. S'hi van realitzar quinze sondejos, deu dels quals van proporcionar resultats (encara que alguns amb presència de murs de l'antiga vivenda). En els altres cinc va aparèixer material ceràmic modern. Aquest material ceràmic correspondria en la seva gran majoria a rajols i maons massissos de l'enderroc de l'habitatge i ceràmica de cuina i vidres molt moderns. L'únic que cal destacar és el sondeig 8, en el qual s'hi va recuperar un fragment informe de Terra Sigil·lada Itàlica, alguns fragments de material constructiu d'època romana i un conjunt de ceràmica medieval (segle XV). | 08260-84 | Santa Perpètua de Mogoda | 41.5346400,2.1796300 | 431566 | 4598435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78251-foto-08260-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78251-foto-08260-84-2.jpg | Legal | Romà|Medieval|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | En l'illa de cases on antigament hi havia Can Sagalés ara hi ha a un extrem un bloc de pisos, i a la part més ampla hi ha cases amb caràcter de ruralia, concretament, al carrer Santa Maria, n.3 i al Carrer Sant Pau n. 10. | 83|85|98|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78262 | Serra de Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -D/CCCXXX | Desconegut, en part construït. | El jaciment de la Serra de Can Sabau es troba al llarg de la Serra del mateix nom que va resseguint el camí del Padró, a banda i banda de la carretera B-140, de Sabadell a Mollet . Aquesta zona actualment es troba delimitada i protegida com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. En la memòria històrica consta que es van recuperar restes d'una família o tribu de Neandertal a la serra de Can Sabau i a l'antiga finca de Can Vinyals (actualment polígon industrial) i també a la part plana de Can Garcia. | 08260-95 | Poligon industrial de Can Vinyals i costat sud de la Carretera B-140 | Les restes es troben al Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5326200,2.1622400 | 430113 | 4598224 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78262-foto-08260-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78262-foto-08260-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78262-foto-08260-95-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les coordenades corresponen aproximadament al centre del sector situat al sud de la Crta. B-140, donat que aquesta zona està majoritàriament formada per camps de conreu amb potencial a tenir en compte. Ja s'ha comentat que el sector nord està totalment construït i per tant no té interès encara que es trobi dins d'una àrea d'expectativa arqueològica.Cronologia: Paleolític Mitjà (250.000-28.000aC). | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78259 | Jaciment Paleontològic de Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vinyalets | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).</p> | Destruït, desconegut | <p>El polígon industrial de Can Vinyalets està situat al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, al marge dret de la carretera B-142, que uneix el nucli urbà de Polinyà amb la carretera B-140. El terreny on es van localitzar les troballes correspon a la finca 14 classificada com a sistema general, clau (C0), i que va ser adjudicada a l'ajuntament en concepte d'equipament general. El jaciment paleontològic de Can Vinyalets es va localitzar l'any 2005 en dur a terme una intervenció paleontològica al sector industrial de Can Vinyalets en motiu de la troballa de restes d'interès paleontològic. Durant la intervenció es va recuperar les restes fòssils d'una tortuga gegant terrestre que presentava un bon estat de conservació, que es pot atribuir a l'espècie Chirogaster ricardi, que inclou la majoria de tortugues gegants terrestres del Miocè de la Península ibèrica. Es van observar una sèrie de forats i marques, alguns atribuïbles a l'erosió, però d'altres probablement originals per algun possible depredador, també es van observar la possible acció de fongs que haurien afectat al plastró. En referència al seu context geològic, a aquest individu se'l pot atribuir una edat Serravalià-Vallesià (Miocè mig-superior) i els sediments en els quals estava inclòs s'interpreten com les fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès. El context ambiental seria un bosc subtropical humit, amb un clima càlid i on els hiverns serien secs i suaus i els estius càlids i molt plujosos. Es tracta d'un individu que mesurava uns 97 cm de llarg per uns 86cm d'amplada i no presentava escut cervical, factor característic del gènere Cheriogaster.</p> | 08260-92 | Polígon industrial de Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda) | <p>La presència de restes paleontològiques al terme de Santa perpètua de la Mogoda es troben ben documentades al Museu de Paleontologia del Seminari de Barcelona, amb la presència d'un exemplar de Tetralphodon longirostris trobat a Can Vinyalets en els territoris que termenegen amb Polinyà.</p> | 41.5398900,2.1693800 | 430716 | 4599026 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78259-foto-08260-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78259-foto-08260-92-2.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba parcialment dins una àrea d'expectativa arqueològica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78260 | Jaciment Paleontològic de Can Filuà o del turó de Can Filuà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-filua-o-del-turo-de-can-filua | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).</p> | Parcialment exhaurit | <p>El jaciment paleontològic de Can Filuà es localitza al sud-oest del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, delimitat al nord per l'encreuament de la carretera de Sabadell amb l'avinguda Sabadell, a l'oest per la carretera de Sabadell, a l'est per l'avinguda de Sabadell i l'avinguda de Barcelona i al sector sud es troba delimitat per camps de conreu. Es tracta d'un jaciment que es troba en un sector d'expectativa paleontològica, protegida pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Santa Perpètua de Mogoda, on s'hi documenta la troballa de les restes fòssils d'un proboscidi del gènere Deinotherium. Davant d'aquests indicis, amb motiu de la construcció d'un nou CEIP Santiga en aquest mateix sector, es va realitzar, l'any 2005, un seguiment paleontològic dels rebaixos de terres per a les obres de construcció de l'edifici. El solar es localitza en un pendent que puja en direcció sud i que amida uns 96m dins l'àrea d'expectativa arqueològica del Turó de Can Filuà. Tot i que les característiques sedimentològiques i geològiques dels materials del subsòl d'aquest solar eren favorables per a la possible presència de restes fòssils. Els resultats de la prospecció paleontològica van ser negatius. Posteriorment, a partir del mes d'octubre de 2007 i fins a 2009, s'estan duent a terme tota una sèrie de controls paleontològics de caràcter preventiu a la zona immediatament adjacent al citat IES, amb motiu de les diferents fases d'urbanització d'aquest sector de Can Filuà. Com a resultat d'aquest controls visuals dels moviments de terres s'han recuperat nombroses restes de tortugues gegants terrestres Cheirogasters, així com altres restes les quals s'atribueixen a mamífers (carnívors, perissodàctils. i petits micromamífers. Geològicament afloren sediments del miocè supeior, formats per lutites vermelloses o grises i gresos arcòsics de color vermellós o ocre amb intercalacions de nivells de graves, els quals s'atribueixen ales parts distals del sistema de ventalls al·luvials de Castellar del Vallès. Segons la cartografia geològica (escala 1:50000, ICC), es correspon a la unitat cronostratigràfica NMag (d'argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià). Així doncs, amb les dades de les quals es disposa, tant d'aquest propi jaciment paleontològic com d'altres geogràficament propers, s'atribueix al període Miocè mig-superior (Neògen), entre uns 8 a 15 milions d'anys d'antiguitat.</p> | 08260-93 | Turó de Can Filuà | <p>Al Museu de Paleontologia de Sabadell es guarden les troballes del Deinotherium localitzat l'any 1976 al turó de Can Filuà.</p> | 41.5320600,2.1749300 | 431171 | 4598152 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Social | 2019-12-31 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat apareix citat així: Jaciment Paleontològic de Can Filuà. Jaciment Paleontològic del turó de Can Filuà. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78261 | Can Llobateres. Paleontològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobateres-paleontologic | <p>CHECA SOLER, LLUÍS RIUS FONT, ( 1999-2000) Intervención paleontológica en el EDAR de Sabadell-Riu Ripoll (Can Llobateres, Sabadell, Vallès Occidental). Tribuna d' Arqueologia. MOYÀ, S. i KÖHLER, M. (1993). 'Recent discoveries of Dryopithecus shed new light on evolution of great apes'. Nature. 365 (6446): 543-545. MOYÀ, S. i KÖHLER, M. (1996). 'El jaciment de Can Llobateres (Sabadell) i les noves restes de Dryopithecus'. Tribuna d'Arqueologia 1994-1995: 7-25. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</p> | Parcialment destruït | <p>El jaciment de Can Llobateres es troba al costat nord de la carretera de Sabadell a Mollet, entre els quilòmetres dos i tres. Geològicament parlant, el jaciment forma part del complex continental superior, és a dir, de materials sedimentaris d'origen continental que formen part de la seqüència de la vall del Riu Ripoll, des de la localitat de Castell de Barberà (de la part alta del Miocè mitjà) fins a la localitat de Riu Ripoll, ja per sobre de Can Llobateres, del Vallesià superior. La gran diversitat d'espècies va permetre a CRUSAFONT i TRUYOLS (1960) definir un nou estatge bioestratigràfic anomenat Vallesià , caracteritzat per la presencia del cavall hiparió, conjuntament amb faunes nouvingudes d'àsia i, d'altra banda, la presencia d'antigues comunitats faunístiques del miocè mitjà. Una fauna d'una gran diversitat biològica amb una vegetació tipus laurisilva que permetia la vida d'antics primats com Dryopithecus. En aquest context, les capes miocèniques de Can Llobateres tenen continuïtat en el terme de Santa Perpètua de la Mogoda sota d'un nivell quaternari erosiu de potència variable.</p> | 08260-94 | Carretera de Sabadell a Mollet (B-140) | <p>Els afloraments paleontològics van ser localitzats per M. Crusafont, motiu pel qual motivar una primera publicació en el 1930. Va ser, però, en el 1958 quan va donar a conèixer la primera resta de primat. Aquest esdeveniment va esdevenir una fecunda relació entre M. Crusafont i el paleontòleg suís J. Hürzeler. La importància internacional va facilitar percebre diverses subvencions per excavar-lo com: l'Oreopithecus Foundation de Basilea, la Wenner Gren Foundation for Antropological Reseach dels Estats Units d'Amèrica, la Boise Fundation de Londres i el Fomento para la Investigacion de España. Destaquem les nombroses restes del simi antropomorf, Dryopithecus laietanus en el 1991, fruit de les campanyes d'excavació 1990-92.</p> | 41.5327500,2.1386800 | 428148 | 4598258 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78246 | Jaciment Paleontològic de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-santiga | <p>AGUSTÍ, J. (1981). Roedores Miomorfos del neógeno de Cataluña. Universitat de Barcelona. CRUSAFONT, M.; GOLPE, J. MA (1972). 'Algunos yacimientos de Vertebrados del Vallesiense inferior de los alrededores de Sabadell'. Acta Geológica Hispánica, VII. Barcelona. GOLPE, J. MA (1974). 'Faunas de Yacimientos con suiformes en el Terciario español'. Paleontología y evolución, XII. Sabadell.</p> | Parcialment destruït | <p>El jaciment paleontològic de Santiga està situat als voltants de la carretera B-140, al seu pas per Santiga (terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda). Les primeres troballes es realitzaren al marge dret de la carretera, durant uns rebaixos de terres amb motiu d'una construcció industrial. En aquell moment els paleontòlegs realitzaren diferents exploracions, ampliant la zona d'expectativa, i obtenint com a resultat la troballa de diferents restes fòssils de vertebrats corresponents al Vallesià inferior (MN9). Geològicament es tracta d'un jaciment de tipus fluvial corresponent, segons la cartografia geològica (1:50.000, ICC) a la unitat cronostratigràfica NMag (argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià. Miocè superior. Neògen). Entre la fauna localitzada hi ha mamífers com carnívors, perissodàctils (cavall, rinoceront...), artiodàctils (suids, bòvids, giràfids), gran varietat de micromamífers (com insectívors - Lantanotherium sanmigueldi-, rosegadors - Democricetodon-,...) i rèptils (tortugues).</p> | 08260-79 | Crta de Sabadell a Mollet (B-140) | <p>El jaciment Paleontològic de Santiga va ser descobert per Miquel Crusafont i Pairó els anys 70, aprofitant la realització d'uns moviments de terres per a una construcció industrial, en el transcurs d'una de les moltes campanyes que l'antic Instituto Provincial de Paleontologia de Sabadell realitzava pels afloraments miocènics dels voltants de Sabadell, en aquest cas a les rodalies dels ja aleshores coneguts jaciments paleontològics de Can Llobateres i Castell de Barberà (al veí municipi de Sabadell).</p> | 41.5332600,2.1511600 | 429189 | 4598305 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78211 | Castell de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-santiga | <p>Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p> | XI-XVII | <p>El castell de Santiga es troba situat al costat nord de la plaça de Santiga. En aquest lloc s'hi havia aixecat antigament l'antic castell de Santiga. Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d'alçada, coberta a quatre vessants i envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. En aquest portal hi ha esculpit un escut amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Al voltant de la masia s'aixequen construccions auxiliars excepte davant de la façana principal on hi ha un jardí. Al segle XVII es fan obres de reformes a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual són fruit d'aquesta època.</p> | 08260-44 | Santiga. Plaça de Santiga, 6 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: A finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga, entre les seves propietats consta la 'domus de Santiga'. És present com a testimoni en actes documentals importants com és el de l'any1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament d'Arnal Geribert. D'aquest es desprèn que ell fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga. Ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació també de sagrera i el cementiri de Santiga. Llega una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga, als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Confirmació del paper de fortalesa de la casa de Santiga. 1187. Es té notícia que una tal Arssenda era senyora de Santiga . 1262. Marimon de Plegamans consta com a senyor del castell de Santiga. Es desconeix en quin moment el castell de Santiga passa a la família dels Plegamans. 1323. Romeu de Corbera, senyor de Corbera de Llobregat, fill de Ramon Marimon de Plegamans, dóna al seu fill, Gilabert de Corbera, el castell de Santiga amb la fortalesa, cases i altres possessions, honors, homes, dones i jurisdicció. 1388. Privilegi reial. El territori de la parròquia de Santiga esdevé castell termenat. El castell de Santiga al segle XIV no era una fortalesa segura, des del punt de vista militar. A mitjan segle XIV es va decretar que la gent de Santiga havia de refugiar-se a la vila de Sabadell. Segles XIV-XV-XVI. Els Sentmenat són senyors del castell de Santiga. 1595. Ramon Vicenç de Sentmenat i de Vallseca deixa l'herència al seu parent Miquel de Salbà i de Vallseca. Miquel de Salbà i de Vallseca, doctor regent de la Reial Audiència de Catalunya i després regent del Consell Suprem d'Aragó, fou vertaderament l'artífex de la gran propietat agrícola en què es convertí el castell de Santiga al segle XVII. Morí vers 1627 deixant hereu el seu fill. 1613 - 1684. Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Jorba, de Santiga i primer marquès de Vilanant, va acumular dos grans patrimonis: el dels Vallgornera amb una gran propietat a l'Empordà a Vilanant, i l'altre vingut per l'àvia materna Vicenç de Sentmenat, el castell de Santiga. Fa millores a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual de tot el conjunt actual es deu a les reformes que va fer. Deixà rastre de la seva obra amb el seu escut personal amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat esculpit al portal d'accés al pati. 1683. Don Miquel de Salbà i de Vallgornera, primer marquès de Vilanant va fer testament en el qual feia hereva universal la seva filla, na Caterina de Salbà i de Pons, casada amb el segon comte de Robres i de Montagut, Bernat Agustí de Pons i López de Mendoza. 1668-1729. Miquel Agustí Pons de Mendoza i de Salbà, 3r marquès de Vilanant, 3r comte de Robres i comte de Montagut, casat en primeres núpcies amb Esperanza de Gurrea Cerdan i Urritigoitia (+1702) i en segones amb Maria Ignàsia de Bournonville i Erill, filla del vescomte de Joc i marquès de Rupit, senyor del patrimoni de Vilademany de Caldes de Montbui. 1764. Poc abans d'aquest any el patrimoni del vescomtat de Joc, marquesat de Rupit, baronies d'Orcau i Eramprunyà, Vilademany de Caldes i el castell de Santiga retornaven als Pons de Mendoza, concretament a la cosina germana Maria Josepa Pons de Mendoza i de Bournonville, marquesa de Torres, i comtessa de Robres, vídua de Pedro Buenaventura Abarca de Bolea, novè comte d'Aranda. 1798. El comte d'Aranda moria al seu palau del poble d'Epila, a la província de Saragossa. Heretava el seu extens patrimoni català i aragonès el nebot fill de la germana Pedro Fadrique Fernández de Hijar, duc d'Hixar, una de les grans nissagues nobles aragoneses. 1802. El novè duc d'Hixar va vendre el castell de Santiga i el patrimoni Vilademany de Caldes de Montbui a favor de Jaume Mas i Dot. 1832. El nou propietari absentista fa testament. Hereta el seu fill, Santiago Mas i Giró. 1858. Santiago Mas i Giró va morir a l'edat de 65 anys. En testament deixava a la seva tia Gertrudis Giró Asenjo l'usdefruit de la finca. Un cop morta aquesta, la finca havia de ser venuda pels seus marmessors testamentaris per fer obres de caritat. Va deixar una bona quantitat de diners per a les obres de millora de l'església, rectoria i cementiri de Santiga així com per a guarniments del culte. 1873. La propietat del castell de Santiga és venuda a Josep Vila i Gener. A la venda es descriu que l'heretat del castell de Santiga tenia 186,5213 ha d'extensió, amb una parcel·la separada de la finca de 0,88 ha de vinya plantada propera al terme de Barberà i el camí de Ripollet. Era pràcticament la segona gran finca del nou terme de Santa Perpètua després de la de Mogoda. 1914. Josep Vila Casanoves esdevé propietari del castell de Santiga però també de can Puiggalí. 1932. Empar Vila inscriu al Registre de la propietat, tant la finca de can Puiggalí com la del castell de Santiga. 1948. Començaren les segregacions de peces petites properes a la parròquia i el castell, entre la carretera de Sabadell, el camí de Santiga, la parròquia i la riera. 1848-1951. Es ven el castell de Santiga a Josep Font de Falgàs i terres a Joan i Joan Baptista Vidal, Maria Bosc, Àngel Trompeta, Josep Vidal, Montserrat Cosidor, Maria Enric i Meliton Puig. 1951. Empar Vila i Santromà venia el lot de terres i cases que no comprenia el castell a favor dels germans Manuel i Josep Maria Agustí i Marfà, industrials de la ciutat de Mataró. 1950-1999. Els nous propietaris aniran venent peces de terra de diferents extensions. Els successors de Manel i Josep Agustí i Marfà, els germans Agustí Tura, continuen el procés de vendes. El que restava de terres a la banda dreta de la riera de Santiga, el castell i altres dependències foren comprades pel súbdit italià Sr. Ballota Baltasari.</p> | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 1098 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment l'edifici és destinat a lleure (Restaurant). Noms anteriors: Domus d'Antiga. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 78348 | Parc de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-gallecs | <p>De Santa Perpètua de Mogoda a Gallecs. Consorci de Gallecs. Gallecs (Mollet del Vallès). Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Informatiu gratuït. VILAGINÉS, Jaume (2008). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua de Mogoda a l'edat mitjana (s. X-XIII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Col·l. Fermí Vinyals, III Beca de Recerca SPM, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 60. www.parcgallecs.cat</p> | XI | <p>El Parc de l'Espai d'Interès natural de Gallecs es troba també conservat en una franja allargada del terme municipal de Santa Perpètua, situada al nord-est, entre la carretera de Caldes i el camí de la Serra de Mollet. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. La major part d'aquest parc es troba dins el terme municipal de Mollet del Vallès. La singularitat i riquesa natural de Gallecs, la seva activitat agrícola, les zones de bosc i els rierols i rieres fan que Gallecs, s'hagi convertit en un espai d'acollida per a moltes espècies. La conservació de l'entorn natural, forestal i agrari, ha afavorit la protecció de les espècies autòctones pròpies d'aquests ecosistemes tant amenaçats al Vallès. Mostra d'això són els nombrosos estudis sobre els valors naturals de la zona per part de l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) i estudis de fauna que s'han realitzat des dels anys setanta fins ara pel naturalista Josep Ribas i Falomir sobre l'avifauna nidificant i migratòria de Gallecs. Gallecs és una peça clau com a connector biològic del territori metropolità que uneix les Serres litoral i Pre-litoral del sistema orogràfic de Catalunya. El principal objectiu en totes les actuacions sobre l'espai periurbà de Gallecs és la conservació i augment de la biodiversitat. Per aquest motiu s'han engegat programes que responen a criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l'agricultura com pel que fa a la gestió forestal, l'ús públic o la prevenció d'incendis. Gallecs, com altres connectors biològics que s'envolten de nuclis de població, on la densitat ha superat els límits del natural, ha estat sotmès a una forta pressió urbanística i industrial, com qualsevol espai periurbà. La realitat socioambiental del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és comú a diferents zones periurbanes europees, però la seva singularitat radica en la seva llarga història de preservació i defensa del territori. Sobre la base d'aquests antecedents és que el Consorci té com prioritat revaloritzar l'espai com un connector biològic situat en un mitjà periurbà sotmès a pressions i degradacions implícites. Atents als seus antecedents socials i a les múltiples possibilitats que presenta aquest espai periurbà, el Consorci treballa intensament per a integrar els aspectes ambientals, socials, culturals i econòmics que permetin el desenvolupament equitatiu de l'espai.</p> | 08260-181 | Entre la carretera de Caldes C-59 i el camí de la Serra de Mollet | <p>El Topònim de 'Serra de Gallecs' es troba documentat des d'època medieval (segle XI) com a 'Serra de Galexs' (VILAGINÉS, 2007:60).</p> | 41.5416000,2.1956800 | 432912 | 4599195 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La inclusió de Gallecs al PEIN ha estat ja tramesa. Publicada la notícia a l'informatiu gratuït: Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. Les coordenades preses corresponen al sector sud, per sota l'autopista Ap-7, les corresponents al sector nord són les següents: x: 432477.28; y: 4600371; Z: 105m snm. | 2153 | 5.1 | 1785 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78566 | Parc de Tesanj | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-tesanj | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX/XXI | El Parc de Tesanj es troba ocupant un solar al barri de Can Filuà, entre l'avinguda Sabadell, el carrer de Ramon Casas i el carrer de Josep Maria de Segarra, al nord-oest del nucli de Santa Perpètua. És un espai destinat a l'activitat lúdica de petits i grans amb jocs infantils i una font. L'arbrat està constituït per arbres de fulla caduca de força alçada. | 08260-214 | Avinguda Sabadell - C/de Ramon Casas - C/de Josep Maria de Segarra | 41.5339000,2.1761800 | 431277 | 4598355 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78566-foto-08260-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78566-foto-08260-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78271 | Jaciment de Santa Maria Antiga (o Santiga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-antiga-o-santiga | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Inèdit. Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, setembre 2007.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2008). Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi historicoarqueològic. L'ordit, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155.</p> <p>COLL, Joan-Manuel; ROIG, Jordi. (2008). Informe Tècnic de la intervenció arqueològica a l'església de Santa Maria l'Antiga - Santiga. (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Juliol, Agost i Setembre de 2008.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008.</p> | I/XX | Protecció nivell A (PEPPASPM) | <p>Santiga és un petit nucli dins el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, a l'extrem est de la comarca del Vallès Occidental. Santiga, antiga parròquia rural, està situada a mig camí entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, a poca distància de la carretera que les uneix (B-140) i a 2km del nucli urbà. La vall de Santiga es troba entre la Serra de la Salut i la de Polinyà, que emmarquen l'estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual s'escorren per la riera. L'any 2008 es realitza la primera excavació en extensió al subsòl de l'església de Santiga que es va efectuar a tota la nau central i gran part de la nau lateral. Segons els seus excavadors queden pendents d'excavació la Capella del Sant Crist, situada al nord de la nau central, la zona de l'entrada de l'església, que queda just sota el cor, i la zona de l'absis de la capella de Sant Joan. Aquesta intervenció ha exhaurit el 70% de la superfície excavada. Els resultats d'aquesta intervenció són ara per ara preliminars, doncs encara es troben en fase d'estudi. Així s'ha pogut establir set fases cronològiques que van des d'època romana a l'època contemporània. D'època romana s'han documentat una sèrie de murs, sense conservació d'estratigrafia associada. Així i tot, s'ha recuperat al jaciment ceràmica d'època altimperial com la sigil·lada sudgàlica i restes fragmentades d'àmfores i ceràmica comuna. Corresponents a l'antiguitat tardana (s. VI-VIII) s'han documentat nombroses estructures que reutlitzen els murs i els espais d'època romana, que sembla han de correspondre a una vil·la romana. D'aquest moment s'ha documentat un nivell d'habitació format per les restes d'un paviment d'argila trepitjada associada a ceràmica datable en el segle VIdC, i restes d'una llar de foc amb solera d'argila. També corresponen a aquest moment restes d'un paviment realitzat a base de fragments de tègula romana i dos encaixos de dòlia amortitzats amb materials datables en el segle VII. D'època almedieval (s.IX-X) s'ha documentat la nau d'una petita església (preromànica) que aprofita els murs construïts en època romana. Aquest edifici presenta una planta rectangular de 3m x 4m, que hauria quedat absorbida pels fonaments de la posterior església romànica. S'observen diferents refraccions de les parets existents i la construcció d'un mur de tancament a llevant formant el que es podria interpretar com la capçalera recta d'aquesta nau. S'ha identificat també el basament de l'altar construït amb pedres i morter de calç. A l'interior d'aquest edifici s'identifiquen també dues sitges amortitzades amb materials de segle X., i dues tombes antropomorfes de reduïdes dimensions. Dels segles XI-XIII, s'ha documentat tot el perímetre i la planta de l'església romànica del segle XI d'estil llombard. Aquestes restes que no s'han conservat en alçada formaven part d'una església d'una sola nau, que tindria volta de canó , absis semicircular i un campanar de torre al costat nord. Associats als estrats de construcció del temple del segle XI es van recuperar diversos fragments d'un mateix plat en verd i manganès andalusí (s. XI). D'aquesta fase s'ha documentat també i datable cap a finals del segle XII, una nau lateral més reduïda que la romànica capçada a l'est per un absis semicircular. De mitjan segle XIII es documenta la construcció d'un nou cos pel costat sud, que converteix la capella annexa de Sant Joan en una nau lateral de les mateixes dimensions que la nau principal. A l'interior de la nau s'han documentat 8 sitges (3 en una campanya anterior), a l'interior de les quals s'hi han recuperat algunes monedes de Jaume I. També d'aquesta fase s'han identificat set enterraments en fossa simple i situats paral·lelament al mur de tancament sud de la nau romànica. D'època baixmedieval (segles XIV-XV) s'ha documentat un panteó situat davant de l'altar de Sant Joan. Els materials procedents del rebliment d'aquest panteó permeten datar la seva amortització amb posterioritat a mitjan segle XV. D'època moderna es documenta la reforma de la façana i l'absis (segles XVI-XVIII), el darrer paviment de l'església, de rajola disposada en sardinell associat al moment de construcció del panteó de l'any 1722. Aquesta construcció realitzada amb rajols lligats amb morter de calç afecta moltes de les estructures i restes d'època medieval. A l'interior del panteó, a més de restes òssies humanes s'hi va recuperar algun rosari i un crist de bronze. D'aquesta època es van documentar quatre enterraments en fossa rectangular i caixa de fusta, així com una sèrie d'estrats associats a la construcció de l'absis principal actual d'estil gòtic tardà. D'època contemporània s'ha documentat el darrer paviment de rajoles de terra cuita construït amb posterioritat a la guerra civil espanyola.</p> | 08260-104 | Subsòl Església de Santa Maria Santiga | <p>1947 i 1981. Troballa de diversos fragments d'una ara d'altar de marbre datada entre els segles V i XII, amb inscripcions de grafits d'època medieval. Troballa de restes romanes a l'entorn de l'església que són interpretades per Fermí Vinyals com a pertanyents a una vila romana i una església paleocristiana. Anys 70-80 (segle XX). Es porten a terme excavacions arqueològiques a l'interior de la rectoria per part del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, amb motiu de l'adequació de part de l'edifici. Aquesta intervenció va permetre posar al descobert restes constructives d'època romana, consistents en dos dipòsits (lacus) de planta quadrada amb revestiment de paviment hidraùlic al fons i a les parets. Aquests dipòsits es troben aliniats, un al costat de l'altre. Un dels dipòsits excavats presentava uns graons d'accés en el seu interior, mentre que l'altre només va ser excavat parcialment. Sembla que ambdós es relacionen amb unes canalitzacions fetes d'obra i tègula romana i amb les fonamentacions d'uns murs. De l'interior dels dipòsits i cobrint les diferents estructures es va recuperar material ceràmic datable entre els segles I i VdC. Anys 80 (segle XX). El Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda emprèn una campanya arqueològica consistent en la realització d'una cala de sondeig a la nau lateral de l'església, amb la finalitat de comprovar l'existència d'una primitiva església en el seu subsòl. 2006-2007. Intervenció arqueològica al subsòl de l'església de Santiga consistents en la realització de 10 cales de sondeig, dutes a terme per Arqueociència Serveis Culturals, SL, sota la direcció de Bruna Âlvarez.</p> | 41.5346400,2.1527300 | 429322 | 4598456 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-3.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Visigot|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Apareix dins l'àrea d'expectativa arqueològica de Riera de Santiga en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Autors Foto 3: Joan-Manuel Coll i Riera - Jordi Roig i Buxó (ARRAGO, SL). | 83|84|85|87|91|92|93|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78318 | Ara d'altar paleocristiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-paleocristiana | <p>ALAVEDRA, Salvador. L'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga. Pàg. 45-80. Dins VINYALS, 1984. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 41. Foto de l'ara quasi sencera a; Recuperem Santiga.</p> | V-XII | Fragmentada | <p>Ara d'altar paleocristiana. Salvador Alavedra (VINYALS, 1984) interpreta aquesta peça com d'època baiximperial romana, abans de ser reutilitzada com a ara d'altar. Aquesta peça presenta una única decoració formada pel relleu del marc o motllura que emmarcaria el rectangle de la pedra. Aquesta motllura ample, de factura poc acurada presenta forma de relleu fent tres careners i dues mitges canyes. En els angles, aquests careners s'uneixen en forma de sageta i no pas en un estil d'angles arrodonits. El revers d'aquesta ara és buixardat tot ell de manera molt uniforme, sense irregularitats ni solcs de cap mena. Un dels fragments conservats de l'ara presenten un forat rodó, per encabir-hi la lipsanoteca o reliquiari, probablement realitzat en la baixa edat mitjana. La realització d'aquesta perforació va malmetre la inscripció del levita Adalbert, que anava de cap a cap del pla baix de la mesa: ADALBERTUS LE [vita cum omnibus] PARENTIBUS SUIS M[ortis et vi]vis. Aquest epígraf per la seva situació i estil cal·ligràfic es pot dir que és germà del d'un altre levita ací inscrit, de nom GUADAMIR, la grafia del qual es troba també perjudicada per dit forat. Aquest levita es troba documentat firmant una donació feta al monestir de Sant Cugat, documentat precisament l'any 983, que tracta de Santa Maria Antiga, en el qual consta un Vvadamirus levita. L'ara presenta una variada col·locació de les diverses inscripcions, agrupaments de noms i textos, apilaments, superposicions, enllaços, varietats de mida, format i cal·ligrafies. Tot i la seva complexitat d'interpretació es van poder identificar una sèrie d'inscripcions, ben poques de senceres, que van del segle VIII a l'XI. Les mesures calculades per l'autor d'aquest estudi van ser llavors de 65 x 52 x 7/6 cm. Aureli Alvàrez de la Universitat de Barcelona va determinar que aquesta peça va ser realitzada sobre marbre calcari de color blanc, bastant uniforme, d'aspecte granulós amb un gra de mida tan considerable que feia descartar la possibilitat que es tractés d'un marbre de Carrara o extret de les pedreres del Pirineu, o ni tan sols grec. Així Salvador Alavedra apuntava la hipòtesis que dit marbre hagués procedit de la Bètica i reutilitzat aquí.</p> | 08260-151 | Església de Santa Maria Antiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>1974. Troballa de dos fragments d'ara per part del senyor Antoni Guilleumas, localitzats entre un munt de rocs i a tocar un xiprer del cementiri de l'església de Santa Maria Antiga. 1980. Fermí Vinyals del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda encarrega l'estudi de dos fragments de marbre treballat que es coneixien amb el nom d'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga a Salvador Alavedra, en motiu dels actes de commemoració del mil·lenari de Santiga (983-1983). 1981. Troballa de dos nous fragments de l'ara en el pilar d'entrada al clos del cementiri de Santiga com a material de reble.</p> | 41.5345600,2.1526100 | 429312 | 4598448 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78318-foto-08260-151-1.jpg | Legal i física | Romà|Paleocristià|Medieval|Pre-romànic|Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment és al Museu Diocesà de Barcelona (Bisbat de Barcelona. C/ dels Bisbe, 5 (08001 -Barcelona). | 83|84|85|91|92 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78581 | Fons Patrimonial de l'església de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-de-lesglesia-de-santiga | <p>Documentació interna Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura.</p> | -II/XX | <p>El Fons Patrimonial de l'església de Santiga està format per les següents peces: 10. Gerro. Ceràmica esmaltada blanca 11. Rajola catalana. Ceràmica en verd i blanc. 12. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 13. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 14. Gerro. Ceràmica esmaltada de colors. 47. 2 fragments d'ara paleocristiana 48. 3 fragments de reproducció d'ara paleocristiana. 109. 7 fragments de ceràmica. Època romana. 110. 2 fragments de ceràmica romana. 111. 1 fragment d'àmfora romana. 112. 1 fragment d'àmfora romana. 113. 11 fragments de ceràmica. 115. 1 fragment de gerra, 116. 5 fragments de gerra. 117. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 118. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 119. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 120. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 121. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 122. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 123. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 124. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 125. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 126. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 127. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 128. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 129. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policromada. S. XVII. 131. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 132. 1 fragment de tassa. Ceràmica S. XVII. 133. 1 fragment de càntir. Ceràmica. Medieval. 22 bancs d'església 1 reclinatori 9 fragments de pedra procedents de l'altar i de diverses sepultures.</p> | 08260-229 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>En data de 4 de juliol de 2008 es fa el trasllat del fons patrimonial de l'església de Santiga, per mutu acord entre el Mossèn Jesús Corral i la Regidoria de cultura, es traslladen a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua, un conjunt de peces procedents de l'església de Santiga. Acord signat el 23 de desembre de 2008.</p> | 41.5346200,2.1527600 | 429324 | 4598454 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El 2099 estava traslladat a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 83|84|85|94|96|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78168 | Església parroquial de Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-perpetua | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa núm. 21. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 106 i 128. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 29-34. | XI-XIII | Rehabilitació anys 90 (segle XX) | L'església parroquial de Santa Perpètua es troba situada al bell mig del nucli antic, a la plaça de l'església. La seva imatge primitiva i la seva bellesa romànica queda amagada darrera dels edificis adossats que l'envolten. Només la façana principal, oposada a l'absis, on es situa l'accés actual, queda oberta a l'exterior i el volum del campanar continua essent un punt de referència que sobresurt entre les edificacions annexes. Es tracta d'una construcció d'estil romànic de transició, assentada sobre una altra d'origen visigòtic. Originàriament d'una única nau d'orientació est-oest (de 15 x 15m interiors) que posteriorment va ser ampliada amb dues naus laterals (35 x 15 i 45 x 15m) que es comuniquen amb la nau principal per uns arcs de 10m d'amplada. El campanar és posterior a la construcció de la nau. La porta d'accés també ha sofert un canvi, ja que inicialment es trobava en un dels laterals. La coberta original estava situada més amunt que l'actual, sobre la línia de finestres que ventilaven la seva cambra d'aire. En els anys 50, es va fer de nou, rebaixant la seva altura i deixant les finestres com a merlet esglaonat de coronament de la façana. Les parets de càrrega són de 1,5m de gruix de pedra i voltes de suport de la coberta. La coberta original hauria de ser de pedra de full, però actualment és de teula àrab, a dues aigües sobre la nau central i a una aigua sobre les naus laterals. La façana nord, est i sud tenen edificacions adossades. A la façana oest s'ha construït en els últims temps un porxo de bigues de fusta i coberta de teula àrab, per protegir l'accés. La geometria de les façanes era originàriament simètrica, la façana on se situa actualment l'accés, queda desfigurada per la construcció de l'annex de la rectoria situada a l'esquerra i pel porxo que abrasa la part dreta fins la cantonada. La façana sud, té unes finestres rodones de voltants dels anys 50, i té adossat el cos de l'edifici dels jutjats i del museu arqueològic. Les parets són de pedra amb restes de l'antic arrebossat amb que estaven tractades les façanes. Destaca com a elements arquitectònics del conjunt el campanar octogonal situat sobre l'absis. El frontal de l'altar d'estel gòtic primerenc (del qual en l'edifici hi ha una reproducció fotogràfica) es troba al museu diocesà de Barcelona des de principi de segle. L'estructura de suport i la coberta estan en bon estat. El tractament de les façanes està en mal estat, queden restes dels arrebossats que tapen les pedres de les façanes. Hi ha un sòcol d'uns 2 m d'alt, aplacat amb pedra tallada geomètricament als anys 50 del segle XX. L'estructura funcional original ha sofert moltes transformacions mantenint-se actualment la que es va aconseguir després de la reforma dels anys 50 (segle XX); les tres naus estan comunicades pels arcs de 10m d'amplada amb l'accés per la porta de la façana oest. Resumint l'església parroquial de Santa Perpètua consta de tres naus i capçalera de tres absis (amagats per construccions posteriors) amb cimbori. Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna. La façana, amb un porxo d'accés producte d'una reforma, té la porta d'accés d'arc de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d'espadanya superior, amb dues obertures d'arc de mig punt. El campanar vuitavat té obertures d'arc ogival. | 08260-1 | Plaça de l'església (Santa Perpètua de Mogoda) | Situada en el creuer dels dos camins més antics (de tradició neolítica) de la zona, hi ha la hipòtesis de que el seu orígens remunta a l'assentament romà, embrió del cenacle de culte i tradició, que va ser recollit a l'època visigòtica i es va consolidar a través de la construcció d'un primer temple (s. VII / VIII) del qual s'han trobat restes de l'absis en el subsòl, que seria incorporat a la construcció d'estil romànic que ha arribat als nostres dies. Aquest darrer edifici va ser consagrat al 1178 i va funcionar com a fortalesa en època de conflictes. La construcció actual és fruit de les moltes transformacions paleses, lliurant-se de la seva destrucció durant la guerra civil, al ser habilitada com a magatzem i garatge. Al 1950 es va construir la rectoria i el local del Centre Catòlic; durant anys l'ajuntament es situava en un edifici adossat i el campanar feia les funcions de calabós. L'església, tot i que actualment està modificada, segurament va ser bastida durant el segle XI, adossada a una construcció anterior. L'any 998 apareix documentada en una escriptura de permuta i al llarg del segle XI, en diverses escriptures de donació. L'any 1178 el temple va ser consagrat pel bisbe Bernat de Barcelona. Sembla que entre els segles XII-XIII va ser bastida la capçalera i es degué reconstruir la volta de la nau central. | 41.5352700,2.1789800 | 431512 | 4598505 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-3.jpg | Legal | Antic|Paleocristià|Medieval|Visigot|Romànic|Gòtic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La volen fer BCIL. És el monument més notable del municipi, signe d'identitat i herència directa dels seus orígens. Hi ha previst des dels anys 90 (segle XX) despullar els voltants del temple de tots els edificis adossats que l'amaguen, però encara no s'ha fet. La plaça durant aquells anys va ser urbanitzada de nou afectant el seu paviment i el mobiliari urbà. | 80|84|85|87|92|93|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78169 | Parc Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Volum 2. Pàg. 31-32. | XX | El Parc Municipal es troba situat a l'Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes. Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi. És una bonica i espessa pineda molt definida. Presenta vàries escultures repartides per aquest espai. És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font, una font ornamental que no raja sempre i jocs per a la mainada. El parc té una superfície de 10.137 m2. | 08260-2 | Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal. L'abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s'aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar 'la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria'. També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l'alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d'un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d'un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l'extrem del parc. En total l'obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s'aplicà considerablement retallat. Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l'aplanament dels terrenys l'any 1946. Malgrat estar en obres i expropiat, l'Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que 'con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos'. Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que 'por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y qye su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios'. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres.. Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard. | 41.5362300,2.1833900 | 431881 | 4598608 | 1946-47 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78171 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV - XVI | Cal Rectoret es troba situat al costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a l'alçada d'una rotonda que porta en direcció nord al nucli de Santiga, i cap al sud per la carretera de Ripollet. Per entrar al recinte del pàrking del restaurant de Cal Rectoret cal agafar la carretera de Ripollet. El mas es veu des de la carretera. Can Rectoret és una masia del s.XVI molt modificada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. La masia està envoltada de construccions adossades a l'edifici principal que emmascaren les seves façanes. Afegit a la façana principal, orientada a llevant, hi trobem un porxo que funciona com a terrassa exterior del restaurant. La façana és de còdols i maons. A la planta baixa s'hi observa el portal principal d'entrada centrat respecte l'eix de la façana i dues obertures al costat esquerra, una de les quals correspon a finestra. A la planta pis que es troba directament sota teulada presenta dues finestres més. Totes les obertures són construïdes amb maons. La façana posterior sembla que presenta més alçada. S'hi observa una planta més, marcada per l'existència de les obertures parcialment visibles, que es resumirien en planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta diferència potser ve marcada per la topografia actual. Fa l'efecte que la casa es troba enfonsada respecte les cotes actuals que trobem a l'exterior. S'hi observen restes d'arrebossats. | 08260-4 | Costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental és de l'any 1336. Un dels 15 o 16 masos medievals que van formar el castell termenat de Santiga a finals del segle XIV, era el mas Pont, situat a migdia del castell després del torrent de l'Home Mort. Aquest mas medieval és documentat a partir de les dades de la família que l'habita l'any 1369 en què a la visita pastoral a la parròquia de Santiga del bisbe de Barcelona consta que el rector és Galceran de Ribes, de la nissaga de propietaris del castell, i els parroquians entrevistats són Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. Antic Pont, el tornem a trobar documentat l'any 1375 en un establiment del tutor i curador dels fills de Berenguer de Riba, senyor de la casa de Santiga, que estableix a cens de 8 sous a Antic Pont una peça de terra anomenada el camp de Pont de la parròquia de Santiga. El dia 21 de setembre de 1437 se signen capítols matrimonials entre Bartomeu Pont, fill de Miquel Pont, i de Francesca, difunta, pagesos de Santiga, amb Francesca Onyó i Gelabert, pubilla i filla de Pere Onyó, difunt, i Francesca Gelabert i Millars, també de Santiga. Un cabaler d'aquest mas es casà i per tant passa al mas Gelabert, on també es cognominaren Pont. L'any 1480 Joan Ravella i Gabriela Ravella i Pont, cònjuge usufructuari i propietària respectivament, restitueixen el mas Pont de Santiga a favor de la Sra. Isabel de Sentmenat, senyora del castell de Santiga i senyora al·lodial del mas Pont. Aquest és el final del mas Pont com a mas independent del castell de Santiga. A partir d'aquesta restitució, sempre més fins a les segregacions del segle XX de terres i cases de la propietat del castell de Santiga, restarà unit a la gran propietat com a masoveria. En el decurs del segle XVI, el mas Pont serà habitat per la família Ferriol o Furriol, i aquest serà el nom del mas que perdurarà fins ben entrat el segle XX en què canviarà pel de cal Rectoret. L'any 1552 habitava aquest mas Pont, Antoni Just àlies Ferriol, fill de Roc Just àlies Ferriol, i d'Antiga. A finals del segle XVIII, l'any 1798 en l'acta de presa de possessió de l'heretat del castell de Santiga pel procurador del duc d'Hixar consta que el procurador del duc, els testimonis, i el notari van entrar al portal major de la casa Furriol que habita com a masover Josep Fadó, un cabaler de can Fadó de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Can Ferriol o Furriol, era encara documentat amb aquest nom a principis del segle XX, quan segons explica Joan Ricart s'instal·la Jaume Fité Alemany a un dels quatre habitatges en què s'havia dividit el mas Ferriol. La seva biografia carregada d'anècdotes i el sobrenom 'Rectoret' explicat per Joan Ricart, són la part més viva d'aquest petit mas medieval estroncat en la seva evolució normal i al qual la fama com a restaurant que ha tingut a la segona meitat del segle XX, l'ha fet sortir de l'anonimat d'una masoveria de segles. El fet de ser una masoveria ja des de finals del segle XV fa que l'edifici, tot i que molt transformat pel fet de fer-hi quatre habitatges més l'adaptació a restaurant, mantingui una estructura indefinida i bastant estranya, però interessant des del punt de vista de la comparativa de l'evolució d'un mas normal de la zona respecte d'aquest. | 41.5330100,2.1541000 | 429434 | 4598274 | 1336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cal Rectoret de Santiga. Conegut també com antics mas Ferriol i mas Pont, segons CANYAMERES (2009, Fitxa. Pàg. 347).Actualment funciona com a restaurant. Destaca un pou d'aigua a la cantonada, construït amb maons i coberta en cúpula amb una pica de pedra, igual que els que hom identifica com a pous de vinya. Creiem que tindria la doble utilitat. | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78172 | Can Barnola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnola | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII - XVI | Can Barnola es troba situada a uns 300m al nord del nucli de Santiga, i a llevant del camí i Torrent de Canyameres. S'hi accedeix des de Santiga, on des de la plaça surt una pista forestal que ressegueix el terreny de Canyameres. Cal arribar fins a un pontet que travessa l'esmentat torrent. La casa queda a la riba esquerra d'aquest (costat llevant). La masia es desenvolupa en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La planta baixa presenta dues obertures, el portal d'entrada a la dreta i un finestral al costat esquerra de la porta. A la planta pis hi trobem dues finestres rectangulars. La façana es troba arrebossada i sense pintar. No hi ha cap element arquitectònic destacat. Can Barnola és avui una masia del s.XVI molt modificada, amb moltes construccions modernes adossades a ponent, llevant i a la façana posterior que és la que dóna al camí que comunica més endavant amb el camí del Padró. | 08260-5 | A uns 300m al nord del nucli de Santiga | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 1142. Can Barnola és un mas amb uns orígens ben documentats al segle XII primer com a mas Gelabert de Santiga, posteriorment anomenat Pont, Cuiàs, Puiggalí, i finalment can Barnola. En el decurs dels segles XII, XIII i principis del segle XIV, el mas Gelabert, manté el nom i la propietat al·lodial en mans de la parròquia de Santa Maria d'Antiga. Des del segle XIV fins als nostres dies, el mas Gelabert ha estat habitat i les seves terres treballades. La família de pagesos senyors útils de dit mas anirà canviant de cognom principal pel fet que hi hagué diversos maridatges de pubilles. Els cognoms van estar lligats fins al segle XVI amb el del mas Gelabert. La documentació del segle XVI reflecteix que s'està produint un nou canvi de manera de denominar el mas Gelabert. Tothom coneix la casa, la família i les terres pel mas Cuiàs de Santiga. Des del segle XVII el mas Cuiàs ja és conegut com a mas Puiggalí i aquest es manté durant tot el segle XVIII i bona part del XIX. La denominació de can Barnola actual és deguda al fet que la família que en els darrers cent anys ha habitat un dels habitatges de la casa del mas Puiggalí ha estat la família cognominada Barnola, des de Joan Barnola Parés a finals del segle XIX fins al matrimoni de Martí Barnola Morató. | 41.5376600,2.1519600 | 429261 | 4598792 | 1142 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic mas Puiggalí, mas Cuiàs, mas Pont, mas Millars i mas Gelabert, segons CANYAMERES (Fitxa, pàg. 313). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78173 | Can Xiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xiol | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 8. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa pàg. 95. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 159-168. | XII - XVI | Actualment està rehabilitada. | La masia de Can Xiol es troba a la sortida del nucli urbà, direcció Sabadell, prop del cementiri, entre els carrers de la Creueta i C/ de Sant Antoni, amb sortida al carrer Sant Isidre. Es troba rodejada d'un gran espai lliure amb molta vegetació dins de la tanca de pedra que la protegeix. La finca té accés a través del camí asfaltat que porta al cementiri. Can Xiol correspon a una masia del segle XVI molt modificada, de tres cossos, de planta rectangular de 10 x 16 m, desenvolupada en planta baixa i planta pis. El costat esquerre de la façana principal va ser mutilat i reconstruït, per la qual cosa té una composició mol més moderna (segle XIX). L'estructura de suport està constituïda per parets de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues aigües. La masia té adossat a la façana oest un gran cobert de planta baixa i teulada a una aigua, que s'utilitzava de cotxera dels carruatges. També hi ha diversos coberts adossats a la tanca, que feien les funcions d'estable, una gran bassa amb un pou i un molí sobre una torre de totxo. La composició original de la façana era simètrica, respecte el portal d'accés i la finestra gòtica de la planta pis; aquesta composició fou trencada en reconstruir-se la part esquerra amb una finestra balconera enreixada a la planta baixa i un balcó a la planta pis. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades. Els adovellats i les llindes, brancals i ampit de la finestra gòtica són de pedra vista. | 08260-6 | Carrer Sant Isidre, 52 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 1137. En documentació dels segles XII i XIII apareix el nom Coll, que era el nom primigeni del nucli formador del que serà la propietat de Can Xiol. El mas Coll era alou del monestir de Sant Miquel del Fai. L'any 1200 el prior del monestir de Sant Miquel del Fai féu donació del mas Coll de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda a Arnau de Santa Cecília. Als segles XIV i XV hi ha notícies documentades de la família del mas Coll o també del mas Om. L'any 1526 Antoni Coll presta homenatge al procurador de la Cartoixa de Montalegre. El dia 4 de setembre de 1526 es va fer l'acte de prestació d'homenatge al senyor de la baronia de Mogoda, fra Llorenç Verra, prior del monestir de la Cartoixa de Montalegre i confirmació per part d'aquest dels privilegis, immunitats, franqueses i bons usos donats pels seus predecessors en la baronia de Mogoda. A mitjan segle XVI (1553) consta com a batlle de la baronia Joan Coll, l'hereu del mas Coll. L'any 1570 el mas Coll ja s'ha venut. Una escriptura de censal mort fet per Jerònima de Gassius, senyora de la torre de Canalies (la Ferrussa) i vídua de Francesc de Castellet en dóna notícia. L'any 1596 tenim noticia dels fills de Joan Coll. Una filla es casa amb l'hereu Calders de Valldoreix (actual torre de la Llebre) i Antic i Joan s'han establert a Barcelona i consten com a negociants. L'any 1601 el mas de l'Om consta com a propietat de la vídua del notari de Barcelona, Rafel Costurer. El mas Coll romandrà en mans dels descendents del notari barceloní Montserrat Dot fins l'any 1648. 1693. Venda a carta de gràcia de tot el mas Xiol de Santa Perpètua a favor de Joan Camprubí, sastre de Barcelona. El mas Xiol des de principis del segle XVIII fou explotat en règim de masoveria pels descendents de Miquel Vinyals. La darrera de la nissaga, Maria Teresa Castellet Camprubí, morí soltera el 1817, passant el patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda a Josepa Tuixants. 1818. Josepa Tuixants ven a Llorenç Miralpeix i Lloberes, comerciant de Barcelona, el mas Xiol de Santa Perpètua pel preu de 14.972 lliures, 11 sous. El nou propietari parà tot el procés de segregacions de Can Xiol, fet que ha motivat que es conservi la quintana de Can Xiol, i que l'urbanisme a aquest sector del poble quedés fins als nostres dies més o menys amb la mateixa fesomia que el 1818. 1864. Llorenç Miralpeix fa cessió d'un tros de terra a l'Ajuntament de Santa Perpètua, per construir el cementiri municipal i un camí que comunicava el lloc on es faria el cementiri i el poble. | 41.5353700,2.1754600 | 431219 | 4598519 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78173-foto-08260-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78173-foto-08260-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78173-foto-08260-6-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic Mas Coll, segons CANYAMERES (2009, Fitxa Pàg. 95). En els seus terrenys s'hi havia organitzat durant un temps l'Aplec de la Sardana. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78174 | La Ferrussa; Torreferrussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrussa-torreferrussa | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 211. MELO, Joana (2008). Intervenció arqueològica a l'edifici medieval de Torrerrussa. La Domus fortificada de Canalies (s. XII-XIII). Pàg. 157 - 170. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X-XVI | Rehabilitació el 1980. En espera de nova rehabilitació per ubicar el Centre de la Propietat Forestal. | Torreferrussa es troba al costat de l'autopista Ap-7, a l'oest del nucli urbà, i amb accés des de la B-140. A la rotonda que hi ha a l'alçada de Can Sabau es pren una pista que voreja el Bosc de Can Sabau pel costat nord i que ens porta fins al Camí del Padró. La Ferrussa queda a uns 700m de la carretera, a l'interior d'un recinte tancat propietat de Medi Ambient (Generalitat de Catalunya). L'edifici està situat dins una finca de diverses hectàrees, subdividida en diferents àrees: vivers, granges, etc. Hi ha una gran varietat d'espècies vegetals, a destacar la palmera de davant de la façana principal, el camí d'accés d'avets i el petit estany rodejat de plàtans, situat a uns 50m de l'edifici. Aquest edifici va ser construït sobre les restes d'una antiga casa pairal dels segles XV-XVI molt reformada al segle XIX,, que tenia una torre de medieval (segle XI), que encara es conserva. És de difícil classificació, ha sofert moltes transformacions. Formada per dos cossos longitudinals i dos transversals (un d'ells enfonsat respecte a la façana principal uns 5m) que constitueixen un pati quadrat central, on està situada la torre circular medieval, de tres plantes, les dues primeres pertanyen a la torre original i l'ultima és un dipòsit d'aigües afegit. La primera planta de la torre conté una original capella de finals del segle XIX dedicada a la Verge de Montserrat. L'estructura de suport està formada per parets de totxo i bigues de fusta amb reforços de bigues de formigó. La coberta és de teula àrab. Els cossos longitudinals tenen coberta a una aigua i els transversals a dues aigües. La façana és asimètrica, amb forats nous horitzontals a la planta baixa i verticals a la primera. La façana és plana i sense motius decoratius. La coberta queda amagada darrera dels merlets de coronament. Essent una façana molt racionalista, el coronament li dóna un aire exòtic. Les parets són de totxo, amb acabats d'arrebossat i pintat de blanc. La torre és de pedra en les dues primeres plantes i la tercera està arrebossada i pintada de blanc. L'estat de conservació de l'estructura de suport, coberta i façanes és bo, donat que va ser rehabilitat el 1980. Tot i que la pintura de la façana és molt tacada a causa dels escorredors d'aigua de les cobertes. L'estructura funcional és totalment nova en funció de les necessitats dels habitatges existents. A la planta baixa encara es conserven les zones d'estable amb accés pel pati, en un estat de conservació molt baix | 08260-7 | Camí del Padró | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 988. Segle X. S'esmenta el lloc de Canalies. Segle XI. El lloc de Canalies es relaciona amb una família propietària aloera de la major part d'aquest territori. 1044. Ricolf. Deixa en testament la casa i solar de Canalies al seu fill Miró. Segle XII: 1104. Ramon Maier i la seva dona Adalet permuten amb l'abat del monestir de Sant Cugat del Vallès uns alous a Gallecs i Breda per un altre situat a Canalies. Tenen una filla casada amb Odalguer als quals han construït torre a l'alou de Canalies:'in Canalies, ubi construxerat gener noster Udalgarius cum filia nostra Maiasendis turrim.' 1137. Acta de donació dels delmes, lluïsmes i la vintena part de les primícies a l'església de Santa Perpètua. Entre els promotors hi ha Guillem de Canalies probablement el Guillem Gerald de Canalies. 1148. El cap de casa de Canalies sembla que era Pere Berenguer de Canalies, probablement marit de Sança de Canalies, el qual feia d'avalador del deute de Pere de Sentmenat per a l'obra de l'església de Santiga. A finals del segle XII els Canalies i els Rocavert de la sagrera de Santa Perpètua han entroncat com a família passant finalment tot el que tenien els Rocavert als Canalies. 1175. Guerau de Rocavert fa testament per anar amb l'exèrcit reial a Tolosa amb el rei d'Aragó. Deixa la vinya que té a Canalies a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Elisenda de Canalies, neta de Guerau de Rocavert, esdevingué pubilla del patrimoni de Canalies i el de Rocavert. Segle XIII: 1249. Elisenda de Canalies (neboda de Pere de Rocavert), el seu marit Pere de Gallifa i la seva filla Sància venen a Guillem de Badalona les cases que tenen per la parròquia de Santa Perpètua i el delme que tenen per la casa de Canalies. 1266. Bernat de Perapertussa, procurador per Catalunya del vescomte de Bearn i senyor de Montcada confirma i de nou cedeix a Jaume de Sant Martí, nebot de Bernat de Mogoda, el feu de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda que té per la casa de Canalies. 1275. Elisenda de Canalies actualitza el cens de dret de lloçol de la ferreria de Santa Perpètua de Mogoda i alguns situats en l'òrbita de Canalies. 1277. Elisenda de Canalies dona al seu fill Bernat de Canalies, la casa de Canalies amb tots els seus honors i possessions. Elisenda de Canalies morí abans de 1279. 1275-1297. Es troba documentat el personatge de Bernat de Canalies, dedicat a l'exercici de les armes. 1297. Berenguera, muller de Berenguer de Sant Vicenç, senyor de Mogoda, presta jurament i homenatge a Bernat de Canalies, militar, senyor de la casa de Canalies per la meitat del delme de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Amb Bernat de Canalies es perd el rastre de la família Canalies. Després de quasi 50 anys sens notícies els drets i les rendes feudals de la casa de Canalies apareixen en mans dels Bell·lloc, senyors de la Roca del Vallès. Segle XIV: 1350. Bernat de Bell·lloc i la seva dona Orpai venen a Berenguer de Santvicenç, senyor de Mogoda, la part del delme que tenia i rebia a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda i la ferreria pel preu de 4.000 sous. Mitjan segle XIV. La casa i les terres de la casa de Canalies estan en mans dels senyors de Castellcir, emparentats també amb els Bell·lloc. 1352. Galceran de Castellcir i la seva mare venen a Jaume Sala, mercader de Barcelona, una parellada de terra prop de la casa de Canalies, alou del monestir de Sant Miquel del Fai. Jaume Sala, mercader de Barcelona adquireix la torre de Canalies i les seves terres. 1383. Guillem Sala, fill de Jaume Sala, de Barcelona, va vendre a Francesc Martínez, mercader també de Barcelona, la torre de Canalies. Segle XV.: La casa de Canalies passa a ser propietat dels Gassius, senyors del castell de Gallifa, que mantindran la propietat de la torre de Canalies fins els volts de 1570. 1493. El batlle general de Catalunya establí a Bernat de Gassius, senyor del castell de Gallifa i de la casa de Canalies, la facultat de cercar les aigües tant subterrànies com superficials de la riera de Canalies des de la casa de Canalies fins l'església de Santa Maria l'Antiga. A mitjan segle XVI, Jerònima de Gassius hereta les propietats dels Gassius. 1560. Jerònima de Gassius fa donació universal de la torre de Canalies al monestir de Santa Maria de Montsió de Barcelona. A la segona meitat del segle XVI la gent anomenava a la torre de Canalies amb el nom actual de Ferrussa. Segle XVII: 1606. Onofre Font i Brescó de Barcelona és condemnat a deixar la possessió de la torre o casa situada a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda a favor de la prioressa del monestir de Montsió de Barcelona. 1659. Es fa l'acte de presa de possessió corporal de la finca de la Ferrussa a través d'Agustí Vidal com a representant del procurador del monestir de Santa Maria de Montsió. 1661. Anastàsia Font i Brescó mor i deixa hereu al seu únic fill Sebastià de Portolés i de Brescó. 1666. El monestir i convent de Santa Maria de Montsió fa un establiment emfitèutic a Francesc Casademunt, pagès de Mollet del Vallès i Eulàlia, la seva muller, amb tota la casa, torre i quadra dita Ferrussa, abans Canalies, amb les seves terres i honors i possessions franc alou. 1668. Bonaventura Bolló, pubill de can Llobet de Santiga, que impugnà l'establiment davant dels tribunals, signa concòrdia amb Francesc Casademunt, pagès de Mollet i Eulàlia la seva dona, pel domini útil de la propietat de la Ferrussa, alou del monestir de Montsió. La concòrdia i renunciació donava compliment a la sentència de la Reial Audiència, per la qual la propietat útil passava als Llobet de Santiga. A finals del segle XVII la propietat útil i directa torna a la família Portolés. Segle XVIII: 1712. Consta Sebastià de Portolés com a hereu de Jaume Agustí, ciutadà de Barcelona. 1706. Sebastià de Portolés estableix en el seu testament un fideïcomís pel qual segons parer d'alguns descendents, prohibia l‘alienació del seu patrimoni. Aquesta clàusula marcarà els propers 130 anys en què diverses branques dels fills de Sebastià de Portolés es barallaran judicialment per l'herència, essent un dels objectius de tots, la Ferrussa. Darrers anys del segle XVIII. Hi ha plets contra els veïns de la Ferrussa pel tema de les mines d'aigua. 1799. Apareix esmentada en la documentació el nom antic de la Torre Ferrussa com a Torre de Canalies. Segle XIX: Les sentències dels anys 1816 i 1818 atorguen a Salvador Llongueres Segalà, la propietat de la Ferrussa. Salvador Llongueres i Segalà reforma la casa i torre medieval de la Ferrussa. 1867. Salvador Llongueres i Segalà mor. Anys més tard la seva jove ven la Ferrussa. 1878. La Ferrussa tenia unes 26 ha, de les quals 4,6 ha eren de bosc, 6.38 ha de vinya, 13,5 ha de secà, 1,5 ha de regadiu, a més de camps de sembrar. 1886. Manuela Maçanet Serrades ven a Bernadí Martorell i Falp l'heretat torre Ferrussa de Santa Perpètua de Mogoda. La torre Ferrussa estava formada per 18, 27 ha de terra amb casa i bosc. El nou propietari de la Ferrussa i el seu fill, Bernadí Martorell i Puig van fer diverses reformes a la casa i la torre com la capella dedicada a la verge de Montserrat o la mina actual. Segle XX: 1924. Bernadí Martorell Puig ven la Ferrussa als germans Domingo i Antònia Forners i Cortés, de Barcelona amb 23 quarteres (6,46 ha) i una casa amb planta baixa i pis i una torre al pati interior. 1925. Teresa Fornés i Cortés i els seus nebots, Domingo, Antoni, Maria i Isidre Fornés i Tribó, venen la Ferrussa a Salvador Ros Bordanova, industrial barceloní. 1934. La Ferrussa passà a ser heretada per la vídua, Isidra Bartra Domènech, i els fills. 1953. La filla gran d'Isidra Bartra Domènech, Felícia Ros i Bartra, rep la Ferrussa. 1968. Felícia Ros i Bartra ven a l'Estat Espanyol la finca de la Ferrussa, 1984. Traspàs de la Ferrussa a la Generalitat de Catalunya per part de l'Estat. 1986. La Ferrussa és inscrita al Registre de la Propietat de Sabadell, per part de la Generalitat de Catalunya. Segle XXI: Actualment ocupen les seves dependències: una granja cinegètica de perdius, un viver forestal, el centre de recuperació de rapinyaires, el centre de control de transmissions dels agents rurals, el Servei de Prevenció d'Incendis Forestals i el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya. | 41.5280300,2.1644600 | 430293 | 4597713 | 988 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78174-foto-08260-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78174-foto-08260-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78174-foto-08260-7-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Racionalisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Domus de Canalies.En els seus terrenys s'han trobat restes d'un poblat iberoromà. | 92|94|98|119|120|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78175 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIII - XVI | L'antic mas es troba totalment tancat, en desús, finestres tapiades. | L'antic mas Mallol es troba situat entre l'autopista Ap-7 i el camí Ral del Ripollet, a uns 200m a ponent d'aquest camí, i a 250m de la cruïlla entre el camí Ral del Ripollet i el Camí del Padró. L'edifici principal del mas correspon a una masia del segle XVI molt modificada als segles XVIII i XIX. Actualment els edificis habitats de Can Mallol on també hi ha les instal·lacions de la granja es troben situats un xic més al sud. L'antic Can Mallol està format per una sèrie de construccions de pedra, còdols i maons adossades a l'edifici principal, avui totes elles abandonades. La façana principal està constituïda per un cos afegit que emmascara l'edifici principal amb coberta a dues aigües. L'edifici que s'observa avui a la façana principal és una construcció rectangular desenvolupada en planta baixa i planta pis amb coberta a una sola aigua, que presenta a la planta baixa tres obertures, el portal d'entrada principal amb arcada de mig punt realitzat amb maó a centre, un altre portal rectangular a la seva esquerra i una finestra rectangular a la dreta. A la planta pis hi ha tres obertures rectangulars que corresponen a finestres. A la façana de llevant s'observa un altre portal a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. A l'esquerra o a ponent d'aques cos n'hi ha una altre també rectangular i a una sola aigua, que presenta un pis més. Les obertures de la planta pis, tan d'aquest cos com el de llevant i el portal d'entrada d'aquest últim es troben actualment tapiats amb obra vista. | 08260-8 | Al sud de l'Ap-7 i al nord del Camí Ral del Ripollet | Ressenya extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1275. Can Mallol apareix en els llistats de masos que paguen el llòçol a la casa de Canalies. La part més important del nucli original del mas Ferran està format per terres aloeres de la milícia del Temple de Jerusalem. 1290. Pareix documentat com a mas de na Maria Ferrana en el llistat de masos que paguen el llòçol a Bernat de Canalies. A principis del segle XIV apareix documentat Asbert de Ferran com a cap de casa i parroquià. 1400. Confessió en capbreu d'un altre Asbert Ferran al procurador del monestir de Sant Miquel del Fai. Segle XV. Incorporació del mas Moragues i el mas Soler a Sant Quirze de Terrassa. 1438. Els Ferran han incorporat també el mas Pons. En el decurs del segle XV es troben documentats membres de la família Ferran de Santiga, en actes de capítols matrimonials, comandes, treves i concòrdies entre pagesos de diversos pobles de la comarca. L'any 1499 consta Pere Ferran com a cap de casa del mas Ferran de Santiga. Segle XVI.1521. Consta Joan Salvà com a pagès i propietari del mas Ferran, situat a la parròquia de Santiga. El mas Ferran primigeni perd el nom del mas i és substituït pel de Mallol. Aquest estava situat a migdia de la torre de Canalies. 1552. Apareix documentat Joan Mallol, vidu d'Antiga Salvà i Ferran en uns capítols matrimonials. 1573. S'obre un període marcat pels problemes econòmics al mas Mallol, tant per pagar dots com altres deutes. 1587. Es fa l'escriptura de venda a carta de gràcia del Mas Mallol per pagar diversos deutes. La família hi continuà com a masovers. 1588. Joan Omet, Antoni Omet, Miquel Puiggalí i d'altres van agredir a bastonades els germans Mallol a la plaça de la parròquia de Santiga, després d'una discussió sobre deutes. Can Mallol retorna a la família ja que van poder salvar la carta de gràcia i tornar els diners de la venda de l'any 1587. Segle XVII. Nomenament com a batlles reials de membres de la família del mas Mallol. Segle XVIII.1797. Antoni Arimon i Mallol va fer 16 establiments de peces de terra de pertinences del mas Mallol, alou del monestir de Sant Cugat del Vallès, de les quals 8 peces corresponien a terres alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem i 33 al monestir de Sant Cugat del Vallès. 1798. Antoni Mallol fa establiments de terra a termini de 100 anys. Segle XIX.1802. Establiments de terra a termini de 100 anys. 1865. En l'inventari de béns que es fa després de la mort de Joaquím Arimon Mallol i Martíque es descriu una finca composta de 59 quarteres de terra campa, 16 quarteres de vinya, 1/2 d'arbreda, una casa de camp amb planta baixa i pis i 15 censos sobre establiments de terra. Segle XX.1900. La propietat de can Mallol constava d'unes 139,5 quarteres de terra d'extensió, de les quals 24 peces de terra estaven establertes i a rabassa morta a 24 parcers, amb un total de 64,5 quarteres d'extensió, quedant de conreu directe de can Mallol 75 quarteres de terra. 1901. Josep Arimon i Vidal, hisendat de Santiga, ven al seu cunyat, Pere Gusi i Guitard, una porció de terra de 51 quarteres de sembradura amb la casa composta de baixos i pis a dins, de pertinences del mas Mallol de Santiga. La venda fou motivada pels deutes que tenia. 1914. Antònia Margenat i Font, natural de Sentmenat, vídua de Josep Arimon i Vidal, féu inventari dels béns del seu marit. Els béns consistien en la casa del carrer Latorre de Sabadell i 88 quarteres de terra de l'antiga propietat Mallol de Santiga. La resta de la propietat venuda l'any 1901 ha continuat en mans dels Gusi. | 41.5250500,2.1672900 | 430526 | 4597380 | 1275 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ferran | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78176 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Estructura molt ben conservada | Can Llobet es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. L'edifici principal del mas, correspon a una masia de nova planta edificada l'any 1882. Es tracta d'un edifici de tres cossos desenvolupat en planta baixa, planta pis i golfes. La façana és simètrica respecte el portal d'entrada. Destaca la seva balconada amb tres finestrals de la primera planta, els tres balcons petits de la segona i el terrat, darrera d'una barana en forma de merlet. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha un estel que corona, el punt central de la façana al nivell del terrat i els gerros amb motius florals que decoren la barana del terrat. El material és una barreja de còdols i maons, arrebossades i de color beix. Té dues naus laterals a banda i banda de planta baixa i planta pis amb porxo. L'escala és nova, amb paviment de terratzo. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. La planta de les golfes és de bigues de formigó. La coberta era originàriament coberta plana accessible que cobreix els tres cossos formant un terrat al nivell la planta tres. Hi ha terrats a banda i banda en el nivell de la planta dos. Aquests han quedat transformats en cobertes a tres aigües de teula àrab. | 08260-9 | Entre la Riera Seca i l'Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1189. Primera referència sobre el mas Trilla. Segle XIII: 1220. Berenguer de Llàcera va vendre a Pere Vullpelleres i a Ramon de Vullpelleres, el seu mas de Trilla, franc alou, situat a la parròquia de Santiga prop de Canalies. 1221. Els Vullperes venen a Guillem Mercader, el mas de Canalies dit de Trilla. 1266. Sibil·la de Mercader, filla de Guillem de Mercader, ven a Pere de Capellades representant de la Pia Almoina de Barcelona, el mas de Trilla de Santiga. Segle XIII. El mas Trilla pagava a la casa de Canalies una quartera d'ordi i un quartà de vi pel dret de llòçol. Segle XIV. Els habitants del mas (pagesos propietaris útils) duen el cognom Tria. Segle XV. 1432. Bartomeu sa Tria o Tries, senyor útil i possessor del mas sa Tria de Santiga, confessa en capbreu que el tenia per Jaume Canyelles, prevere i procurador de la Pia Almoina de Barcelona. 1438. Consta un Antic Llobet, àlies Trilla, pagès de Santiga, que confessa al rector de la mateixa parròquia, que tenia una peça de terra dita la Pineda, de pertinences del mas Trilla, a cens anual de 9 sous. La nova denominació del mas Tria (Llobet) es consolida des de mitjan segle XV. Segle XVI.Capítols matrimonials referits a la família del mas, apareixen sempre esmenten amb el cognom i nom Llobet. 1553. Fogatge. La pubilla, Clara Llobet, casada amb Cebrià Lletget, cabaler del proper mas Lletget de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell, és anomenat de les dues maneres: Sebrià Leget àlias Lobet. Al llistat dels caps de casa de Santiga torna a aparèixer el mateix Cebrià i ara només amb el cognom de la dona: Cebrià Llobet. El patrimoni del mas Trilla augmenta amb terres alou del monestir de Sant Miquel del Fai de pertinences del mas rònec dit Pons, comprades al matrimoni Castellet Gasius, propietaris de la casa de Canalies, en aquest moment ja denominada la Ferrussa. Segle XVII: Al mas Llobet continuen els casaments de fills i filles, documentats a les cases de pagès de la comarca. 1620, 1623, 1629 i 1633. L'hereu Lluís Llobet, exerceix el càrrec de batlle de Santiga. 1629. Lluís Llobet formula demanda contra Pau Lloberes (pagès de Santiga) per empara de garbes i garberes. 1635. Lluís Llobet fou interrogat per l'oficial judicial, per malferir a cops de canó de pedrenyal a Nicolau Mallol, minyó d'uns 10 anys d'edat del veí mas Mallol. Segona meitat segle XVII. Mort prematura de l'hereu Josep Llobet. La pubilla morí força jove deixant els fills menors d'edat a càrrec del marit Bonaventura Bolló (probablement fill o descendent de la casa i mas del Bolló de Santa Eugènia de Berga a la plana de Vic). 1666. Bonaventura Bolló pledeja per la propietat de la Ferrussa, la qual aconsegueix per sentència favorable de la Reial Audiència. 1695-1693. Mor prematurament Jaume Llobet i Bolló heretant el seu germà Josep, adroguer a Barcelona que morí jove. El patrimoni Llobet passa a Marianna Llobet i Bolló, la germana gran casada al mas Güell de Polinyà. Així s''ajunten per qüestions de maridatge dos patrimonis de masos, el de la casa de Sant Martí de Polinyà (entre can Querol i can Garcia), i el del mas Llobet de Santiga, més les terres adquirides del mas Vallhonrat. Segle XVIII.1700. Marianna Llobet i Bolló, pubilla del mas Llobet de Santiga, feia testament en el qual deixava tancada la successió dels dos masos amb el nomenament del fill gran, Antoni Güell i Llobet, com hereu dels dos patrimonis Antoni Güell i Llobet. 1727. Antoni Güell i Llobet és excomunicat perquè tocà les campanes sens autorització, encén ciris i després els llençà a terra, dient públicament que no volia pagar el que devia al procurador de Sant Pere de les Puel·les, ni la multa prèvia a l'excomunicació. 1717. Antoni Güell i Llobet i el seu fill Mateu, com a propietari i hereu dels masos Llobet de Santiga i Güell de Polinyà respectivament, venen a Maria, vídua de Pau Querol, pagès de Polinyà, el mas Güell, abans dit Gili i abans de Sant Martí de Baix. 1741. Mateu Güell i Llobet inicià el costum dels establiments a rabassa morta. Segles XVIII-XIX: Els Llobet es caracteritzaren per intentar garantir la subsistència familiar amb la renda dinària procedent dels establiments a rabassa, masoveries i establiments emfitèutics a termini limitat i viure per sobre de les possibilitats reals del que donava el patrimoni. Segle XIX. 1819. L'endeutament crònic força que Pau Güell Torres i el seu fill, Pau Güell i Farell, haguessin de vendre a carta de gràcia a Josep Llobet i Vinyals, revenedor establert a Barcelona, el mas Puiggalí de Santiga, pel preu de 2.698 lliures catalanes. 1832. Venien el dret de recobrar la propietat a favor de Joaquima Vinyes, vídua de Josep Llobet i Vinyals, pel preu de 2.250 lliures catalanes i 18 sous. 1849. Teresa Torres, vídua de Francesc Güell Llobet i Farell, natural de Lliçà de Vall, fa inventari dels béns del seu difunt marit. 1848. Continuïtat dels problemes econòmics que s'agreugen per la mort de Francesc Güell i Llobet Farell. 1879. La vídua va tornar a casar-se i va tenir descendència. Per pagar els dots de les germanastres i de la mare va vendre perpètuament a Antoni Grasses i Riera, advocat de Barcelona, el mas Llobet de Santiga amb 33 drets reials de recobrar peces de terres establertes a termini. 1880. Poc temps després el nou propietari va vendre can Llobet a carta de gràcia a Josep Voltà i Vivé, fabricant tèxtil i també de Sabadell, la propietat del mas Llobet de Santiga i els 33 drets reials de peces de terra establertes a termini i a rabassa morta. 1882. El nou propietari va edificar una masia de nova planta, a mig camí entre casa colonial, torre d'estiueig i masia típica de tres cossos amb sala. Segle XX.1927. Amillarament. A can Llobet encara quedaven 14 parcers i l'establiment emfitèutic de can Cadernera. 1941. L'hereu del patrimoni Voltà fou Josep Cirera Voltà que va actualitzar el registre de la propietat i va inscriure al registre la titularitat de can Llobet a favor seu com a hereu de la seva mare i com a nét del fabricant sabadellenc Josep Voltà Vives. 1941-1942. Josep Cirera Voltà va vendre en dos lots, a Josep Agustí, la propietat de can Llobet. Poc temps després, la va vendre a en Joaquim Font. Però tampoc trigà gaire a vendre-la al carnisser barceloní, avi de l'actual propietari.' | 41.5256700,2.1620200 | 430087 | 4597453 | 1882 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Té una font i una bassa del 1892. Hi ha diversos coberts al davant de la casa i al vessant dret de la façana principal la torre d'un molí d'aigua, de maó massís i arrebossat i de color blanc, amb la seva bassa quadrada. La font i la bassa són al davant de la façana principal. Noms anteriors: Mas TrillaFoto 2. Autor: Canyameres. Any: 2003 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78177 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XVIII-XIX | Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal. | 08260-10 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització). | 41.5227400,2.1891900 | 432351 | 4597106 | 1803 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78178 | Can Bellsolà - Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsola-can-cirera | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Façanes molt deixades. No hi ha hagut manteniment de l'edifici en general durant molt de temps. | Cal Cirera (antic Bellsolà) es troba al costat nord de la crta. B-140, al costat d'una rotonda situada per sota i a llevant de l'autopista Ap-7, just abans d'entrar al nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. L'accés es realitza pel camí del Cementiri, que passa per davant de Can Xiol. La casa actual de cal Cirera, pràcticament té poc a veure amb una masia de tres cossos, les reformes de la segona meitat del segle XIX i del XX han conformat una casa amb aspecte de torre d'estiueig tot i que conserva el barri. Amb tot a la banda de ponent encara s'aprecien parets més antigues pertanyent al que havia estat pròpiament la masia de Can Bellsolà. L'edifici principal és de planta rectangular i es desenvolupa en planta baixa, primera planta i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica amb tres balcons a nivell de la planta pis i amb tres obertures petites al pis golfes, dues de laterals quadrades i una de central rectangular també petita amb barana de balcó. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Tota ella presenta un aspecte general d'abandonament | 08260-11 | Camí Can Xiol - Can Sirera - Cementiri | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV. 1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua. Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà. 1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea. 1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria. Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga. 1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres. Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària. Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès. 1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener. 1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l''alvèol' de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer. Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus. 1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures. Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà. 1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers. Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya. | 41.5350400,2.1730200 | 431015 | 4598484 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78179 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-4 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV-XVI | Teulada parcialment esfondrada | Can Bruguera es troba situada al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140), entre la Riera de Santiga i el camí del Padró. Accés pel carrer Elisenda de Montcada, d'on surt un camí que mena a la propietat. Can Bruguera es troba a 427m a llevant del castell de Santiga. L'edifici principal del mas correspon a un mas del segle XVI ampliat al segle XX. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, construït en pedra a la planta baixa i maó a la planta pis. La coberta és a dues aigües, de teula àrab. Es troba envoltada de construccions modernes de tipus auxiliar, realitzada amb obra vista sense arrebossar. | 08260-12 | Al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIV.1361. Primera referència documental. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofill, difunt pagès de Santiga. Segle XV.1402. Guillem Dossa és documentat com a propietari útil del mas Bofill. 1413. Se signen capítols matrimonials entre Antic Bofí i Puig amb Francesca Palau. 1438. Bartomeu Bofill confessa que té pel rector de la mateixa parròquia, un hort prop de la riera de Santiga. 1465. Se signen capítols matrimonials entre Francesc Casapere amb Margarida Bofill. 1496. Es documenta la venda que fan Salvador Bofill i el seu fill Antic, a favor de Jaume Llobateres d'una peça que tenen a la parròquia de Santiga. Segle XVI.1509. Embargament de blat i altres cereals per part del castell de Santiga a Pasqual Gili perquè no ha pagat el delme i censos emfitèutics. Primera meitat del segle XVI, el nom del mas Bofill es perd i passa a dir-se Bruguera, per maridatge de la pubilla amb un Bruguera. 1592. Antiga Bruguera, ven el mas Bofill i les seves terres a Antic Lletget, pagès de Sant Feliu de Sabadell. 1598. Antic Lletget i el seu fill venen a Miquel de Salbà i de Vallseca, senyor del castell de Santiga, el mas Bofill de Santiga, amb totes les seves terres i possessions, en acte fet davant el notari públic de Barcelona. A partir d'ací, el mas Bruguera i les seves terres esdevindran la segona masoveria del castell de Santiga. Aquesta venda tan primerenca comportarà que l'edifici del mas Bruguera, majoritàriament fet al segle XVI a base de parets de tàpia, es mantingui pràcticament sense poques variacions fins als nostres dies. Per tant ens queda l'estructura d'un mas de finals del segle XVI 'fossilitzada' fins avui dia. XVIII.1798. Presa de possessió del representant del duc d'Hixar com a propietari del castell de Santiga. S'esmenta que també va prendre possessió de la 'casita' de Bruguera. Segle XIX. Mitjan segle XIX. can Bruguera és habitat per la família Soley (masovers). En aquest període can Bruguera és coneguda també pel renom de cal M'enganyes. | 41.5349300,2.1572100 | 429696 | 4598485 | 1361 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bofill.Foto 2. Autor: Canyameres. Any 2003. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78180 | Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Pàg. 79-83. | XVI | Aspecte exterior façanes molt deixat. Darrera reforma de 1886. | La masia de Can Sabau es troba al costat sud d'una rotonda situada en la carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a 1km a ponent del nucli urbà. L'edifici principal de la masia data del segle XVI, molt reformada al segle XVIII i primera meitat del segle XX. Podria conservar restes medievals. La seva estructura ha sofert diverses modificacions i actualment presenta una fisonomia molt singular amb 4 pisos d'alçada i les finestres gòtiques a la penúltima planta. La masia és de planta basilical quadrada (20x 20m) amb tres plantes i golfes. Presenta tres cossos, el central té planta baixa més 3 pisos (el darrer són les golfes) i els dos cossos laterals tenen una alçada de planta baixa més 2 pisos. L'escala és l'original. Es poden apreciar les diferents etapes de construcció a partir dels diversos tipus de finestres que s'observen a la façana posterior de l'edifici. Destaquen les que són d'ornamentació gòtica. La distribució de les obertures és molt simètrica. La façana principal no presenta cap tipus de decoració i tot l'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, de teula àrab. Presenta dues entrades i la principal no està orientada a migjorn sinó a la part posterior. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de pi de melis i revoltons ceràmics. Els paviments són de toves ceràmiques. La coberta a nivell de la planta 3 (golfes) és a dues aigües. A nivell de la segona planta, la coberta dels dos cossos laterals és a una sola aigua. Ambdues són de teula àrab i bigues de fusta. A la banda esquerra de la façana principal hi ha diversos coberts adossats: estable, garatge, zona de lavabos del restaurant, i un porxo de pilars d'obra de maó, amb bigues de fusta i coberta de fibrociment, de construcció recent. Les façanes són simètriques, amb tres nivells de finestres de mida decreixent. A la primera planta, finestres renaixentistes; a la segona planta gòtiques; a la tercera planta destaca el volum de les golfes amb una obertura central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada no adovellat. Les parets són de còdols i sorra, amb acabat arrebossat i pintat de blanc, deixant les llindes de les finestres de pedra sorrenca vista. L'estructura de suport és en bon estat i correspon a l'original; la coberta també es en bon estat, a excepció de la zona de les golfes on hi ha degoters. Els arrebossats exteriors són relativament recents amb reparació de possibles esquerdes, però no s'ha pintat de nou en molt de temps. L'estructura funcional conserva la distribució de la fi de segle XIX. L'ús de la planta baixa és de restaurant, de la planta 1 i planta 2 com a habitatges independents i de la planta 3 de golfes. L'entorn és molt acurat, amb una àmplia zona d'aparcament enfront de la façana principal i un jardinet al darrere. | 08260-13 | Crta de Santa Perpètua a Sabadell (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII.1137. Apareixen esmentats en el llistat de la donació del delme dos caps de casa amb el cognom Bord, Pere Bord i Arnal Ramon Bord. 1178. Dotalia de la consagració de l'actual església parroquial de Santa Perpètua. Consta un camp situat al coll de Santiga que treballa Ramon Ballestar. Segle XIII.1275 i 1290. Als llistats del llòçol consten dos masos Ballestar que paguen una quartera d'ordi i un quartà de vi, cadascun. Segle XIV. Amb la crisi demogràfica d'aquest segle restarà habitat només un dels dos masos Ballestar. Segle XV. A la primera meitat del segle consta com a família propietària útil els Mas. 1455. Guillem Galceran de Ribes, senyor del castell de Barberà, estableix tres peces de terra situades dins la parròquia de Barberà, a la torre de Canalies, al mas Ballestar de Santa Perpètua de Mogoda, i al mas Coll de Sant Pere de Reixac. Segle XVI. 1512. Venda d'una peça de terra al Padró de Santa Perpètua. 1572. Capbreu de Montalegre. Bernat Mas confessa el mas Ballestar, franc alou, que té 30 jornals d'extensió i que inclou un altre mas rònec també de nom Ballestar, alou de Santa Anna de Barcelona. Segle XVII. 1629. Sentència de la Reial Audiència de Barcelona condemnant el prior de Santa Anna a pagar els costos del procés que havia promogut contra la família Mas per pretendre que tot el mas Ballestar estava en alou de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. 1629 i 1635. Es ven el mas Ballestar a carta de gràcia a Joan Pau Llopis. 1670. La propietat de Santa Perpètua de Mogoda es troba a càrrec de Narcís Feliu de la Penya i Farell, advocat, publicista i historiador i autor del Fènix de Catalunya. Segle XVIII. 1712. Salvador Feliu de la Penya i Farell, prior dels Mercedaris de Barcelona i germà, hereta la propietat de Santa Perpètua. Segle XIX. 1823. La propietat de can Sabau tenia 28 mujades de regadiu, 6 mujades de secà, 48 de bosc i 4 de vinya. En aquest document ja s'esmenta la 'Torre' pel nom actual can Sabau. Segurament és el nom d'algun dels masovers o alguna de les famílies de masovers del període en què la torre de Feliu fou dels mercedaris. 1830. Amb la restauració de l'absolutisme, can Sabau torna als mercedaris. 1835. Antoni de Nadal i Derrer reclama les propietats incautades l'any 1823. 1883. Segons l'escriptura de la finca aquesta constava d'una gran peça de terra on hi havia la casa i les seves dependències d'extensió unes 33,4442 ha. Can Sabau pagava un cens a la parròquia, un censal a la Santa Missió i un cens a la cartoixa de Montalegre. Segle XX. 1922. La propietat de Can Sabau constava aproximadament d'unes 34,44 ha. L'edifici principal fou reformat, ampliat amb unes golfes que donaven la forma de planta basilical i els finestrals gotitzants (aprofitats d'estructures anteriors) es van moure fins a posar-los al tercer pis. La façana es passà a la cara nord, on a principis dels anys trenta s'havia construït la carretera de Sabadell a Mollet. El comte de Caldes destinà can Sabau a masoveria principal del seu patrimoni vallesà, i punt de segona residència on passava alguns estius. Això durà fins a la postguerra i als anys cinquanta. També en tot aquest temps la família de masovers ha estat la mateixa: els Font. | 41.5326300,2.1641500 | 430272 | 4598224 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ballestar, Torre Feliu, torre dels Mercedaris o un dels masos Bord.Actualment, continua essent un nucli d'explotació agrícola i al mateix temps, s'utilitza com a restaurant. És famosa en el municipi la font d'aigua potable que hi ha a uns 150 m de la masia, envoltada per diverses alzines. Cal destacar la bassa de rec i el magnífic plàtan de la part del darrere i també el camí d'entrada amb unes moreres que l'envolten i el bosquet. | 93|94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78181 | Can Miró Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament. | 08260-14 | C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors. | 41.5266900,2.1800000 | 431588 | 4597552 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78182 | Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyalets | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxes (CD). RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 155-158. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XIX | El mas de Can Vinyalets es troba situat al nord del polígon del mateix nom, just al límit del terme municipal de Santa Perpètua amb Polinyà. S'hi accedeix per una rotonda de la carretera de Polinyà, just abans d'entrar en aquest terme. Can Vinyalets correspon a un mas del segle XIX molt reformat. És un mas de planta rectangular, originàriament desenvolupat en planta baixa i planta pis i golfes. Actualment però la façana principal presenta una planta més, quedant la part posterior de la casa més baixa. Ambdós cossos a diferents nivells presenten coberta a doble vessant de teula àrab. Probablement el cos més baix correspon a l'edifici principal del mas. La façana principal (oest) ofereix avui una composició simètrica amb dues obertures a banda i banda de la porta principal a nivell de la planta baixa, i tres balcons a nivell de primer pis. A la segona planta hi trobem tres finestres contínues amb arcada de mig punt realitzades amb maó vist. Totes les obertures de les façanes són d'execució contemporània, realitzades a base de maons i una llinda de fusta tant en portes com en balcons. A la façana sud hi trobem un portal d'accés a la planta baixa i tres balcons a la planta pis. Només a la façana posterior hi trobem una petita obertura quadrada o finestra en un lateral i una sèrie de cossos annexats a la planta baixa que difereixen de l'harmonia del conjunt. Com a elements a destacar observem en l'angle nord-oest del mas un tram de la cantonada construïda en pedra, que s'ha deixat a la vista. La resta de l'edifici es troba, a excepció de les obertures, arrebossat i pintat en color ocre. | 08260-15 | Poligon industrial Can Vinyalets | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1121. Primera referència documental del lloc on avui dia hi ha Can Vinyalets. 1137. Apareix documentat en Vidal en el llistat de caps de casa del terme de Santa Perpètua. 1194. Arnau de Foixà, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona, estableix a cens anual el mas Joan a favor de Ferrer Dalmau i Pere Llobet. Segle XV. La història de Can Vinyalets es vincula amb els destins del mas Camp (actual Can Vinyals). Segle XVI. 1535. Es ven el mas Vidal a carta de gràcia a Bernat Mas. Es trobava ja en runes. 1550. Enric de Santjust, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, féu precari per al mas Vidal, a Bernat Mas. 1554. S'adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua. 1577. Pasqual Soler ven perpètuament a Pere Climent, el mas Vidal (en ruïnes). Segle XVII. 1672. Francesc Climent va vendre perpètuament a Francesc Bonaventura Torres, el mas Camp i el mas Vidal enrunat, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVIII. 1784. Francesc de Minguella Ferrer i la seva dóna Francesca Torres confessaren que tenien el mas Vidal (en ruïnes i deshabitat) amb la gleva de terra en què es trobava edificat. Segles XIX-XX. Segona meitat del segle XIX. Apareix en les terres de l'antic mas Vidal, un nou mas. 1904. És inscrit al registre de la propietat com a 'Manso Robira'. Tenia llavors unes 6,1971 ha, amb casa edificada amb planta baixa i pis amb barri de superfície de 400 metres quadrats. El nom del mas ve de que es trobava en terres de Can Vinyals. 1908. És inscrita al registre de la propietat de Sabadell, per Jaume Baqué i Permanyer. 1911. Francesc Rovira Ferrer ven la resta d'una finca anomenada mas Rovira de 1,42418 ha. Finals de segle. Reparcel·lació i construcció del polígon industrial. La masia és reformada i actualment és un restaurant. | 41.5398700,2.1665200 | 430478 | 4599026 | 1800 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Can Vinyalets (noms anteriors Mas Rovira, Mas Vidal). També dit antigament Cal mas Manso. Trobem també hi ha un molí de vent molt ben conservat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78183 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-6 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 5. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 71-78. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | L'any 1996, es manté únicament la façana existent mitjançant contrapesos sobre bastida i s'enderroca del tot l'habitatge darrera la façana del carrer. | L'antiga masia de Cal Rovira es troba situada al final de la Rambla, eix principal urbà de la Vila, a prop de l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer i de la plaça de la Vila. L'edifici està alineat amb el carrer i a la part posterior disposa d'un jardí amb accés pel carrer Prat de la Riba, amb arbres d'espècies diferents. A principi de segle XX es situaven en aquest indret diverses cases que varen ser afectades pels enderrocs necessaris per l'eixamplament de la Rambla. Dues d'aquestes cases eren propietat del Sr. Josep Mº Rovira (personatge il·lustrat i dinamitzador de la vida cultural de la vila) que aprofitant la part no ensorrada dels edificis, els va unir formant un únic habitatge amb una nova façana al 1933, obra de Josep Danès. L'any 1996, es manté únicament la façana existent mitjançant contrapesos sobre bastida i s'enderroca del tot l'habitatge darrera la façana del carrer. L'antic edifici constava de tres plantes, tancada per un ràfec i coberta a doble vessant amb teula àrab. A la planta baixa, la porta principal amb la dovella central, que està descentrada, on hi ha un escut (IHS). A la primera planta, hi ha dues finestres rectangulars amb un escut a la de la banda dreta. A la segona planta, hi ha cinc finestres amb arc de mig punt que podrien haver tingut la funció d'assecador. Fins a l'any 1996, presentava un cos adossat, ara desaparegut, amb data de 1624, molt més baix que el principal i que estava molt reformat. Aquest tenia un rellotge de sol a la façana, que també va desaparèixer. L'antic edifici es configurava per l'antiga estructura de les dues cases originals, de distribució bastant irregular, i d'una façana principal de construcció posterior (1933), que imita l'estil de les masies catalanes, fa que li resti importància al seu interès tipològic, tot i que actualment és el que es conserva. L'estructura de suport era de parets de còdols i sorra, amb bigues de fusta. La façana principal de l'any 1933 és de totxo. La coberta de teula àrab, era amb pendent a tres aigües. La paret de les façanes és de totxo massís, arrebossada i pintada de groc, l'adovellat del portal i les llindes i brancals, i ampits de les finestres de la planta pis són de pedra sorrenca vista. Com a elements arquitectònics a destacar tenim el portal adovellat i una de les finestres de la planta pis, amb unes inscripcions cristianes. Són les úniques peces antigues recuperades de les cases originals. La resta d'elements són imitacions. | 08260-16 | Rambla núm. 51 - 53 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | De l'edifici construït l'any 1933, en resta actualment tan sols la façana, la resta de l'habitatge fou enderrocat l'any 1996. Masia d'estil renaixentista que conserva les antigues pedres nobles pertanyent a l'antiga Cal Gatzira. | 41.5353700,2.1826100 | 431815 | 4598513 | 1933 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | de la façana: Josep Danès | Esmentat en L'IPA com a Cal Gatzira - Can Francisquet.El número 55 correspon a un bloc de pisos. En aquest indret fins a l'any 1996 s'ubicava el cos adossat a la dreta de la façana principal, que presentava un rellotge de sol, avui també desaparegut. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78184 | Ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 3. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa pàg. 79. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 135-142. | XI-XVI | Es la masia que millor conserva la tipologia respecte el seu ús original. | La masia de Ca n'Oller es troba a ponent del polígon industrial de Ca n'Oller, prop de la Riera de Caldes, tocant a Polinyà, en un paratge agrícola que encara es conserva al nord, sud i oest. L'accés per un camí de terra és dificultós. Pateix d'un alt grau d'aïllament respecte el casc urbà al qual s'hi arriba pel carrer de Catalunya. L'edifici principal del mas correspon a una masia del segle XVI. Consta de tres cossos (14 x 16 m), i es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Orientada a migdia, té un cos adossat al vessant est que es fa servir de garatge. La planta baixa consta de menjador, cuina i rebost i la planta 1 amb les corresponents habitacions. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. A la nau central s'ha substituït per bigues de ferro i s'ha eliminat l'arc de pedra en el qual carregaven. En les dues naus de dreta i esquerra l'arc es manté. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Les construccions annexes estan formades per una sèrie de coberts d'obra vista (planta baixa més primer) sense arrebossar, un corral de vaques (planta baixa més primer) adossat a la casa a la banda oest i un habitatge unifamiliar en Planta baixa dels anys 60 (segle XX), a uns 40, enfront de la masia. Les façanes són simètriques respecte el portal adovellat d'entrada, amb tres finestres gòtiques, totes tres diferents quant a mida i motius; els dos forats a la planta baixa a banda i banda del portal són obertures noves. El tractament de les façanes està format per còdols i sorra, arrebossat en color blanc, deixant les llindes de les finestres i el portal de pedra sorrenca vista. Com a elements arquitectònics a destacar senyalem el portal rodó adovellat i les finestres, les petites escultures de les llindes, amb motius que fan referència a l'ofici d'oller. La conservació de l'estructura de suport està en bon estat, el forjat de la nau central en PB és nou, construït amb biguetes metàl·liques; la coberta està en bon estat, així com també la façana principal, est i oest. A la façana posterior de pedra i sorra vista hi ha reblum. L'estructura funcional està en bon estat, s'ha conservat l'original, amb cuina i banys totalment nous. L'entorn està també ben conservat. | 08260-17 | Polígon industrial de Ca n'Oller | Ressenya històrica segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 79): Segle XI. La zona de ca n'Oller era habitada i la propietat de les terres estava perfectament repartida. 1018. Hi havia al voltant del riu Fontanet cases com les de Belmir. 1044. Es documenta per primera vegada el nom Fontanet Jussà referint-se a les terres que avui dia es coneixen per ca n'Oller. Segle XII. 1137. Signen com a caps de casa Pons Ramon de Fontanet, Guillem Berenguer de Fontanet i Arnal Ramon del mas Regulat de Fontanet. 1151. Consta que el mas Fontanet Jussà era propietat al·lodial dels canonges regulars de Santa Maria de Terrassa. 1163. Guillem de Santa Coloma, senyor de Polinyà, i el monestir de Santa Maria de Terrassa es disputaven la propietat dels masos de Bernat de Fontanet i l'anomenat mas Cirera, també alou del monestir de Santa Maria de Terrassa. 1182 i 1183. Guillema de Fontanet fa una sèrie de pactes amb el monestir de Santa Maria de Terrassa pels quals els dona terres de pertinences del mas Font. Segle XIII. 1228. El mas Font era habitat per una família cognominada Font. El canvi de nom de mas Fontanet Jussà o de Baix, per l'actual Oller, sembla que tingui a veure amb un maridatge a finals del segle XIII. Segle XIV. 1311. Confirmació de l'establiment del mas Font a Simó de Font pel prior de Santa Maria de Terrassa. A finals del segle XIV, després de les terribles epidèmies de pesta, el monestir de Santa Maria de Terrassa, intenta posar ordre en els seus béns terrenals i promou les capbrevacions o confessions dels pagesos que han quedat. Entre ells hi ha Bernat Oller, de Santa Perpètua de Mogoda, que el 9 d'abril de l'any 1398 confessa que és home propi, soliu i afocat del monestir. Segle XV. 1498. Joan Soler, usufructuari de la seva muller, Antònia Oller, confessava en capbreu a favor de l'administrador del monestir de Santa Maria de Terrassa, els masos Oller i Font de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVI. 1514, Jaume Diumer i el seu fill, Narcís Diumer, pagesos de Santiga, venien el dret de recuperar una peça de terra de pertinences del mas Diumer de Santiga, a favor de Joan Soler àlies Oller, pubill del mas Oller. Segle XVII. 1647. La família Oller no vivia al mas, ja que a la llista d‘assistents a la reunió per iniciar les obres del campanar de la parròquia consta que va faltar a la crida en Guillem Bonet, el masover de casa Oller. Segle XVIII. Primera meitat. Regència del mas per una pubilla, n‘Arcàngela Oller, filla de Pau Oller, serà la darrera d'aquest cognom a la masia. Segona meitat. Hereta Bonaventura Cuiàs Oller. Va fer millores al mas i obtingué drets d'aigua de l'intendent general del Principat de Catalunya qui li va establir les aigües del torrent de Caganell l'any 1777. 1779. Se signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell entre Pere Cuiàs Oller i Giralt i Maria Comadran i Lledó. Segle XIX. 1820. Bernat Cuiàs Oller i Comadran tenia problemes econòmics greus. 1827 - 1830. Es ven totes les terres de l'antic mas Font. El principal comprador d'aquesta banda de la riera fou Josep Banús i Guasch, veí i propietari de Can Banús. El mas Oller o ca n'Oller, és pràcticament l'únic mas que malgrat els canvis i les crisis en diferents períodes històrics ha continuat en mans de la mateixa família de pagesos en els darrers 700 anys. | 41.5466400,2.1717900 | 430925 | 4599773 | 1044 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic Mas Fontanet Jussà, segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 79).A davant de la masia hi ha una gran palmera i un pou de pedra. Totes les altres edificacions són molt recents i la majoria són coberts o naus per a bestiar.Foto 2. Autor: Canyameres. Any: 2009. | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78185 | Masia del carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-sant-josep | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 9 | XVII-XVIII | Façana pintada de nou, fa molt goig. | La masia del Carrer de Sant Josep, 2 es troba situada en una parcel·la en cantonada a l'extrem d'una illa del nucli antic de cases de cos de dues plantes i envoltada per un pati en dues de les seves façanes. Correspon a la masia de planta rectangular de 14 x 10m amb tres cossos o crugies, desenvolupada en planta baixa, planta pis i planta de golfes sobre la nau central. Orientada a migdia, la seva façana principal queda enfonsada respecte l'alineació del carrer Sant Josep. La façana oest és mitgera amb els edificis del costat, la façana nord té adossada una nau en planta baixa i la façana est queda oberta cap al pati. L'estructura de suport és feta amb parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab. La coberta de la nau central de tres plantes és a dues aigües i les laterals de dues plantes són a una aigua. Al costat est de la parcel·la hi ha un pati, on es situen diversos coberts auxiliars. La façana és geomètrica. En planta baixa té el portal d'accés centrat amb una finestra rectangular a banda i banda. Aquesta composició es repeteix a la primera planta, amb tres finestres que corresponen a cada una de les crugies. A la planta de les golfes hi ha una única finestra. La façana no té cap tipus d'ornament. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades És un dels pocs exemples de masia inserida dins de la trama urbana que, amb el temps, no ha estat substituïda ni ha patit transformacions importants. | 08260-18 | Carrer Sant Josep, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La data de la seva construcció no es pot precisar amb exactitud. Les úniques referències del seu origen, les trobaríem en la seva tipologia i la seva situació en la zona del nucli antic que va créixer al segle XVII i XVIII, seguint les traces de l'antic camí ral de Sabadell. | 41.5360300,2.1783300 | 431459 | 4598590 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el Cadastre l'any de construcció del local principal és de l'any 1800. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78186 | Masia del carrer Joan Fiveller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-joan-fiveller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 10. | XVII-XVIII | Façanes en mal estat (arrebossats caiguts..) | La masia del C/Joan Fiveller, 17 es troba situada molt a prop de la part posterior de l'església de Santa Perpètua, al bell mig del nucli antic de la vila, en el punt d'encreuament dels carrers de Fiveller, d'Ignasi Iglesias i de Sant Ramon. Actualment és difícil el seu reconeixement, a causa de les moltes transformacions que ha sofert i la disposició dels edificis que l'envolten. La masia és de planta rectangular de 15m x 7m, amb tres cossos o crugies, desenvolupada en planta baixa, planta pis i golfes sobre la nau central. Orientada a migdia, la seva façana principal no és paral·lela al carrer pel qual té accés. Actualment té la meitat del seu volum endinsat a l'interior de l'illa on se situa i la seva façana queda mig amagada pels edificis construïts al voltant de l'absis de l'església, amb alineació perpendicular a la de l'edifici de la masia. L'estructura de suport és de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de fusta. La coberta és de teula àrab. La coberta de la nau central de tres plantes és a dues aigües i les laterals de dues plantes són a una aigua. La típica composició simètrica amb el portal de planta baixa i les finestres a cada costat ha estat modificada amb el pas del temps. S'han obert noves finestres de diverses proporcions i el costat esquerre ha quedat convertit en una paret de separació interior, que comunica amb l'edifici perpendicular que està adossat a ella. La façana posterior s'ha convertit en mitgera. Els edificis que l'envolten són la majoria construccions dels anys 60 (segle XX). | 08260-19 | Carrer Joan Fiveller, 17 | La data de la seva construcció no es pot precisar amb exactitud, no obstant això, al segle XVI ja hi havia un edifici d'aquestes característiques en aquest mateix indret, a la vora de l'antic camí de la Creueta cap a Caldes. Es desconeix si aquesta masia és la que ens ha arribat fins als nostres dies. | 41.5354800,2.1790800 | 431521 | 4598528 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el cadastre l'any de construcció del local principal és de l'any 1900. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78187 | Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa 61. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIII-XVI | La masia de Can Banús es troba situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. És una masia del segle XVI, de planta basilical distribuïda en tres plantes amb coberta a doble vessant. Destaca la finestra gòtica de la part central de l'edifici. La porta d'entrada és adovellada i les finestres tenen una estructura desigual. Una porta d'entrada dóna al pati on es troba la masia. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-20 | Crta de Caldes C-59 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1202 es confirma l'existència documental a la zona entremig de la Rovira i Mogoda, de terres i cases propietat de Bernat Bonuç. 1206. Donació d'unes terres de la Milícia del Temple als Morral, esmenta que afronten a ponent amb terres de Pere Bonúç. 1290. Llistat del llòçol. Consta el mas Banús ha de pagar per lloçol a Bernat de Canalies, 1 quartera i mitja d'ordi i un quartà de vi. Segles XIV-XV. Hi ha documentades notícies discontínues sobre el mas Banús i la família Banús. 1492. Es signaven capítols matrimonials a Terrassa entre Jaume Banús amb Joana Costa. Mitjan segle XVI. Mas Banús no sempre manté una continuïtat biològica per línia masculina. Tot i això la possibilitat d'heretar el nom de la mare que permet el dret civil català, fa que es mantingui el cognom Banús fins a l'extinció de la línia d'hereus l'any 1866. 1574. Joan Banús signa la concòrdia amb la Cartoixa de Montalegre pel delme anual a pagar. Segona meitat segle XVI. Expansió territorial del mas Banús amb les primeres agregacions de terres de masos veïns. 1585. Àngela, vídua de Joan Banús, confessa una peça de terra al mas Conill, permutada pel seu marit amb Gaspar Colomer, alou de la Cartoixa de Montalegre. Segle XVII. 1604. Antic Banús, prevere beneficiat a la Seu de Barcelona, procurador d'Àngela, confessà en capbreu que tenien per la comanda dels hospitalers i la parròquia de Santa Perpètua peces de terra al lloc dit Les Hortes prop del camí de Santa Perpètua a Mollet. 1605. Àngela Banussa, hereva universal de Joan Banús, el seu pare, confessava en capbreu a fra Enric Joan, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem per les terres que tenien a Santa Perpètua de Mogoda. A finals del segle XVII el mas Banús continuava creixent i ja afrontava amb les terres dels Colomer i la riera de Caldes de Montbui. 1683. Jaume Banús, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, confessava el mas Banús, alou de la sagristia del monestir de Santa Maria de l'Estany i dels preveres beneficiats sota invocació de Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona. Segle XVIII. 1703. Es signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell davant el notari Joan Baptista Asbert, entre Jaume Altaió amb Magdalena Banús, filla de Jaume Banús, pagès i hereu del mas Banús de Santa Perpètua de Mogoda, i de Beneta, difunta. Segle XIX. Primera meitat. Can Banús continua amb la seva expansió territorial amb l'adquisició de terres de ca n'Oller situades a l'esquerra de la riera de Caldes. 1866. Després de la mort de Salvador Banús Guasc comença un plet entre la vídua de segones núpcies i la família Castellvell conegut com a plet la Banussa, que es resolgué favorablement a la família Castellvell de Sentmenat. 1878. La propietat de Can Banús tenia 14 arrendaments de terres i 27 parcers que en total conreaven 48 ha. La masoveria tenia la casa i 20 ha (una vinya d'una quartera, 2 ha de bosc, 10 ha de regadiu i 7 de secà per sembrar). Segle XX. 1912. No és fins a l'hereu Josep Castellvell i Camp, la seva dona, Carme Costajussà, i els seus fills que s'instal·len a Can Banús. 1927. La família propietària menava 68 de les 80 ha que declaren que tenia en aquell moment la propietat de Can Banús. L'ACTUR de Gallecs va expropiar tota la finca malgrat la lluita de la vídua de l'hereu, Rosa Roca Guasc, per recuperar-la durant anys. | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 1202 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors del mas: Mas Bonuç ?Està fitxat el finestral gòtic (PEPPA).Foto 2: Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78188 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 6. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa, pàg. 11). RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 123-130. | XII-XVIII | Es veu deixat, sobretot pel C/Prat de la Riba, 4. | La masia de Can Colomer es troba al casc antic de Santa Perpètua de Mogoda, entre el carrer Santa Maria, 2 i C/ Prat de la Riba, 2-4. Actualment es troba endinsada entre dos edificis de 5 i 6 plantes d'alçada, que deixen les seves mitgeres vistes cap a l'interior del pati. La masia actual data del segle XVII però està construïda sobre una altra de més antiga documentada al segle XIII que va ser destruïda per una riuada a mitjan segle XVII, sense deixar rastre d'ella (PEPPA, Pàg. 154). Segons CANYAMERES (2009) L'edifici principal del mas correspon a una masia de nova planta del segle XVIII. Segons el cadastre l'any de construcció de l'edifici principal és de l'any 1850. La masia correspon tipològicament a la masia catalana de tres crugies (tres cossos), de planta quadrada de 16 x 16m, amb el cos central amb tres plantes i els laterals amb dues. La part que té accés pel carrer Prat de la Riba és de construcció posterior i està alineada al vial. Les golfes foren construïdes al 1947 per l'arquitecte Eduard Mª Valcells utilitzant l'estil gaudinià. Té coberta a dues vessants i portal d'arc de mig punt. Les dues finestres de la tercera planta que estan separades per un pilar quadrat, són també d'arc de mig punt. Presenta la façana principal arrebossada. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra, les llindes de les finestres són de totxo massís. Les bigues són de fusta, i les golfes són suportades per uns arcs ogivals i bigues de formigó. La coberta és de teula àrab, amb bigues i rastells de fusta. Hi ha diversos pendents a diferents nivells, segons les parts d'edifici que cobreixen. En el pati hi ha construïts a banda i banda de la porta d'accés de la tanca diversos coberts de totxana i totxo vist, uns amb terrat accessible i altres amb coberta a una aigua de teulada àrab. Pel carrer Prat de la Riba l'edifici es veu molt deixat, amb una porta principal amb arc rebaixat fet de maons, i una altra porta enreixada situada a l'esquerra de la porta esmentada. Per aquest costat l'edifici consta de planta baixa i primer pis, amb quatre finestres, una de les quals està tapiada. Aquesta façana té una composició típica de casa de cos entre mitgeres de planta baixa més planta pis. La façana principal que dóna al pati té una composició simètrica, on destaca la part central amb el portal adovellat de la planta baixa, la gran finestra de la planta pis i les dues finestres amb forma d'arc de la planta de golfes. Els forats de planta 1 i les golfes pertanyen a la reforma de 1947. Les parets són de còdols i sorra. Les golfes són de paret de totxo. I l'arrebossat general és pintat de blanc. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha el portal adovellat de la planta baixa i en l'interior destaca l'originalitat de l'estructura de suport de les golfes (arcs ogivals). En destaquem el barri i mur de tancament exterior fet de còdols i maons que dóna al Carrer Santa Maria. Des del carrer la masia quasi no es veu, queda enretirada al fons, separada per un pati que hi ha entremig. La conservació de l'estructura de suport presenta moltes zones amb bigues de fusta noves. A la part baixa on es situava un antic forn, les bigues estan substituïdes per bigues metàl·liques. Els arcs ogivals de les golfes presenten esquerdes estructurals. La coberta en general està en bon estat, ja que es van reconstruir parts en la darrera reforma. Els arrebossats de les façanes i la pintura estan molt malament. La fusteria està podrida per la humitat. L'estructura funcional és l'original. Els interiors estan enguixats i pintats amb sanefes de colors en molt mal estat. Els paviments són originals de tova ceràmica, en bon estat. L'entorn està constituït per coberts amb molt mal estat. | 08260-21 | C/Santa Maria, 2 - Prat de la Riba, 4 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1202 es confirma l'existència documental a la zona entremig de la Rovira i Mogoda, de terres i cases propietat de Bernat Bonuç. 1206. Donació d'unes terres de la Milícia del Temple als Morral, esmenta que afronten a ponent amb terres de Pere Bonúç. 1290. Llistat del llòçol. Consta el mas Banús ha de pagar per lloçol a Bernat de Canalies, 1 quartera i mitja d'ordi i un quartà de vi. Segles XIV-XV. Hi ha documentades notícies discontínues sobre el mas Banús i la família Banús. 1492. Es signaven capítols matrimonials a Terrassa entre Jaume Banús amb Joana Costa. Mitjan segle XVI. Mas Banús no sempre manté una continuïtat biològica per línia masculina. Tot i això la possibilitat d'heretar el nom de la mare que permet el dret civil català, fa que es mantingui el cognom Banús fins a l'extinció de la línia d'hereus l'any 1866. 1574. Joan Banús signa la concòrdia amb la Cartoixa de Montalegre pel delme anual a pagar. Segona meitat segle XVI. Expansió territorial del mas Banús amb les primeres agregacions de terres de masos veïns. 1585. Àngela, vídua de Joan Banús, confessa una peça de terra al mas Conill, permutada pel seu marit amb Gaspar Colomer, alou de la Cartoixa de Montalegre. Segle XVII. 1604. Antic Banús, prevere beneficiat a la Seu de Barcelona, procurador d'Àngela, confessà en capbreu que tenien per la comanda dels hospitalers i la parròquia de Santa Perpètua peces de terra al lloc dit Les Hortes prop del camí de Santa Perpètua a Mollet. 1605. Àngela Banussa, hereva universal de Joan Banús, el seu pare, confessava en capbreu a fra Enric Joan, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem per les terres que tenien a Santa Perpètua de Mogoda. A finals del segle XVII el mas Banús continuava creixent i ja afrontava amb les terres dels Colomer i la riera de Caldes de Montbui. 1683. Jaume Banús, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, confessava el mas Banús, alou de la sagristia del monestir de Santa Maria de l'Estany i dels preveres beneficiats sota invocació de Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona. Segle XVIII. 1703. Es signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell davant el notari Joan Baptista Asbert, entre Jaume Altaió amb Magdalena Banús, filla de Jaume Banús, pagès i hereu del mas Banús de Santa Perpètua de Mogoda, i de Beneta, difunta. Segle XIX. Primera meitat. Can Banús continua amb la seva expansió territorial amb l'adquisició de terres de ca n'Oller situades a l'esquerra de la riera de Caldes. 1866. Després de la mort de Salvador Banús Guasc comença un plet entre la vídua de segones núpcies i la família Castellvell conegut com a plet la Banussa, que es resolgué favorablement a la família Castellvell de Sentmenat. 1878. La propietat de Can Banús tenia 14 arrendaments de terres i 27 parcers que en total conreaven 48 ha. La masoveria tenia la casa i 20 ha (una vinya d'una quartera, 2 ha de bosc, 10 ha de regadiu i 7 de secà per sembrar). Segle XX. 1912. No és fins a l'hereu Josep Castellvell i Camp, la seva dona, Carme Costajussà, i els seus fills que s'instal·len a Can Banús. 1927. La família propietària menava 68 de les 80 ha que declaren que tenia en aquell moment la propietat de Can Banús. L'ACTUR de Gallecs va expropiar tota la finca malgrat la lluita de la vídua de l'hereu per recuperar-la durant anys. | 41.5349900,2.1797500 | 431576 | 4598474 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Eduard Mª Valcells (golfes) | Antic Mas Moragues i Mas Teixidor, segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 119). | 94|96|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78189 | Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XVIII | Edifici i annexes rehabilitats. Recinte tancat. | La masia Torre del Rector es troba ubicada al mig del Polígon Industrial Bernades Subirà, entre els carrers del Vallès, C/ del Mar Mediterrani i C/ del Mar Carib, rodejada de naus. La Torre del Rector, té una disposició tradicional de tres cossos i va ser molt reformada al segle XVIII donant-li un aspecte molt diferent de la casa de pagès. A la part central del pis, hi havia la residència del senyor propietari que només venia a passar temporades. L'origen de la part més antiga de l'edifici i la petita capella es podria situar cap al segle XVI. En el segle XVIII es construeix just adossada a la primera masia, una nova ampliació; és aquest conjunt el que ha arribat fins als nostres dies. La masia és de planta basilical, de tres crugies en planta quadrada de 15 x 15m) amb coberta a doble vessant. Aquesta construcció està adossada a l'edificació més antiga de 15 x 9m, amb dues crugies perpendiculars a les anteriors. En múltiples ampliacions s'han anat afegint edificacions adossades a banda i banda. A la banda esquerra hi ha una vaqueria amb tipologia de masia catalana de planta baixa i pis (18 x 14m), a la banda esquerra un paller amb planta baixa i pis (4,5 x 24m) i un estable amb planta baixa amb coberta a dues aigües (10 x 24m). L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La masia i la vaqueria tenen coberta a dues aigües de teula àrab amb encavallades, bigues i rastells de fusta. El paller té coberta a una aigua de teula àrab i bigues de fusta. L'estable té coberta a dues aigües de fibrociment amb encavallades i bigues de fusta. Davant de la vaqueria Granja Roca hi ha una era de tova ceràmica. Davant la masia i enfrontada a la seva façana principal hi ha una petita construcció de 4 x 6 m de parets de còdols i coberta a dues aigües, on es situava l'antiga capella.. El seu darrer ús vas ser un galliner. La façana de la masia principal és simètrica respecte a l'eix principal. Està distribuïda en tres pisos i la porta d'entrada ha perdut la seva forma original. A banda i banda del portal d'accés de la planta baixa hi ha finestres rectangulars. A la planta pis, hi ha un balcó central i finestres a banda i banda. A la tercera planta s'hi troben les golfes amb tres finestres amb llindes en arc. A la façana posterior, destaquen les tres finestres del pis superior amb arc de mig punt. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades amb esgrafiats. Les llindes, els ampits i brancals de finestres de planta baixa i planta pis són de pedra. Els de la planta tercera són de totxo massís. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha el merlet de coronament de la façana principal, que amaga la coberta, té forma ondulada acabada en peces ceràmiques. L'estructura funcional és l'original. | 08260-22 | C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de les fitxes de CANYAMERES, 2009: La torre del Rector és el resultat històric de l'agregació de diversos masos medievals i terres disperses a partir de la compravenda dels drets de propietat útil entre els segles XVI i XVII. Els antics masos medievals Torrents de Rovira i Morral, són el nucli principal de terres i de la casa que formaren al segle XVIII la propietat dels Tagell, a més de les terres del mas Salom o de l'Om, o del mas Aguiló. 1136. Primera referència al topònim Morral que fa referència a un mas amb totes les seves possessions i pertinences. 1137. Aquest mas era habitat per una família cognominada amb el nom del lloc i del mas, el cap de casa de la família era Arnal Ramon de Morral. Segles XII i XIII. Diferents notícies sobre el mas i la família Morral. Al segle XIII hi havia dues propietats habitades amb el nom de Morral. Exemple: 1275. Document del llòçol de Mogoda es troba esmentat el mas Torrents de Rovira i dos masos Morral. Després dels episodis de pesta del segle XIV continua existint un mas Morral i un mas Torrents de Rovira habitats i explotats per famílies cognominades Morral i Torrents. Segle XV. El mas Morral estava compost de terres de secà, horts, prats (terres de pastura prop de la riera i en zona d'inundació). La major part eren alou de la Comanda Hospitalera de Sant Joan de Jerusalem. Segle XVI. Segona meitat segle. El mas Morral tenia problemes econòmics. 1574. Es ven la propietat útil del Mas Morral a Salvador Boera, notari de Barcelona. Aquest també comprà el mas Torrents de Rovira, alou de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. 1553. El mas Torrents encara era habitat per la família cognominada amb el mateix nom que el mas. 1584 Joana, vídua de Salvador Boera, confessava que tenia el mas Morral per la Cartoixa de Montalegre i que el mas Torrents també era seu. Posteriorment els béns del notari Boera a Santa Perpètua de Mogoda passaren a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. 1593. El mas Torrents consta que s'havia venut a Rafel Costurer, un altre mercader de Barcelona. Segle XVII. El mas Torrents fou anomenat amb el nom de mas Costurer o Costurera pel temps en què fou regit per la vídua de Rafel Costurer, la vídua Costurera. 1645. L'església de Santa Maria del Mar de Barcelona fa venda perpètua de tot el mas Torrents de Rovira, el mas Morral i diverses peces de terra, situats a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. 1666. Els masos Torrents de Rovira i Morral són establerts pels successors de la vídua Messeguer a Pere Tagell. Els Tagell esdevenien propietaris d'una gran finca integrada per un mas principal, l'antic mas Torrents de Rovira, després dit Ferrer, i després Costurer, i un mas secundari, el mas Morral. 1740. El canonge Francesc Tagell era a Roma al servei del cardenal Colonna. En aquest moment escriví un extens poema satíric sobre la mort del papa Climent XII i l'elecció de Benet XIV, pel qual ha estat recordat. 1752. El canonge Francesc Tagell va fer construir un oratori a la casa. 1758. Testament d'Eulàlia Tagell i Pi. En el testament manà que tots els seus béns passessin al seu germà Francesc Tagell mentre visqués. Un cop mort aquest s'havia de subhastar tot en públic encant. Es fan diversos intents de fer la subhasta pública dels béns d'Eulàlia Tagell sense èxit. Finalment la propietat fou comprada per Don Manuel d'Amat i de Junyent (1700-1782), militar i polític, fill del primer marquès de Castellvell, arribà al grau de tinent general de l'exèrcit reial, i políticament al càrrec de virrei del Perú entre 1761 i 1776. 1777. El virrei retornà a Catalunya. Deixa com a llegat un mas totalment reformat al gust barroc de l'època. 1779. Manuel d'Amat i de Junyent es casà a Barcelona amb Francesca de Fivaller (la Virreina). 1782. La vídua en fou usufructuària fins que morí l'any 1791. 1773-1848. La propietat fou explotada en la forma clàssica de masoveria. 1778. La torre del Rector tenia declarades quasi 60 hectàrees (bosc, erms, regadiu, secà i vinya). 1848-1855. Esdevé propietari Jaume Pons, botiguer de la ciutat de Barcelona, la propietat situada al terme de Santa Perpètua i part a Palau-solità, i part a Polinyà. | 41.5482400,2.1831200 | 431871 | 4599942 | 1136 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També coneguda com a Can Roca, per un dels darrers propietaris, i per Mas Torrents de Rovira i Morral. Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica en el Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Foto 2: Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78190 | Granja Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-subira | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XI-XVI | En runes; es veuen restes de murs. | La Granja Subirà es troba dins el polígon industrial que porta el seu nom, al nord de la població. Tot i que enrunada encara es conserven restes de les parets de l'antiga masia. En la memòria històrica del PEPPASPM s'esmenta que a la Granja Subirà hi ha parets que daten del segle XI i XII, que tenen una certa importància arqueològica. Al seu moment durant la realització del catàleg del Pla esmentat es va considerar que l'estructura de l'edificació havia sofert moltes transformacions modernes que l'havien alterat fortament, i que per aquest motiu i pel seu poc interès no s'havia inclòs en dit Catàleg. Com a explotació ramadera va ser pionera i s'hi podien trobar els mecanismes i artefactes vinculats a l'edificació, que es varen enginyar per a la millora productiva d'aquesta activitat. | 08260-23 | C/Berguedà, 14 N2-16. Polígon Industrial Can Bernades Subirà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Primera referència documental és de l'any 1075. La història del mas Anglí, ca n'Anglí, o la Granja Sobirà comença amb la transformació d'una vila alt medieval, en casa forta o torre, amb una família propietària rural, que amb la feudalització del segle XI, esdevenen milites, cavallers. N'és un dels protagonistes Berenguer Guillem (de Rovira). Aquesta família noble rural a cada generació fa donacions pietoses a l'Església, i finalment s'extingeix, passant tot el que quedava a una orde militar, justament els templers. A l'orde, li interessa que les terres produeixin i farà establiments a pagesos. En les terres donades es fan assentaments i proliferen masos als segles XII i XIII. Aquests masos, després de les crisis demogràfiques del segle XIV, esdevenen la majoria rònecs, els pocs que han sobreviscut als segles XV i XVI pel procés de concentració i reorganització dels masos a la Catalunya Vella, després de la Sentència Arbitral de Guadalupe, acabaran incorporats a únic gran mas al nord-est del terme de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest mas seguirà a partir del segle XVI totes les etapes dels masos del Vallès. Passarà per la fase de l'endeutament crònic del segle XVII, la fase de ruïna de la família Anglí i la venda de les terres i el mas. La penetració del capital forà, bàsicament barceloní, converteix el mas Anglí en una masoveria. El canvi a mans foranes a mesura que aquells emprenedors són succeïts pels seus descendents, en un procés d'assegurar el rendisme i el privilegi, acaba portant a una altra venda a un nou personatge forà emprenedor i així fins a 200 anys, amb la darrera etapa de màxima expansió. A principis del s. XX, una família pagesa comprà el mas Anglí. Aquesta masia es reconvertí als nous productes demanats per la gran ciutat industrial i de serveis que és Barcelona, en la granja Sobirà. L'explotació de ca n'Anglí es decantà molt vers la ramaderia i especialment les vaques. Finalment el desenvolupament industrial i urbà acaba amb aquest mas i els seus 1.000 anys d'història. A principis dels anys setanta iniciaren una de les primers promocions industrials a la zona RVASA. La resta de terres no dedicades al polígon i la casa i granja foren expropiades el 1971 per l'ACTUR de Gallecs. | 41.5534300,2.1801300 | 431627 | 4600521 | 1075 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78190-foto-08260-23-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També coneguda per Ca l'Anglí o la domus o torre de Rovira.Destaquem que per aquests terrenys s'hi podria trobar algun tram de la mina d'aigua de Mogoda, donat que el solar no està urbanitzat. L'edifici principal hauria conservat, segons Canyameres, restes de la Torre Medieval. | 92|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78191 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-2 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XIX | Sense manteniment, façanes molt deixades. | Can Vinyals és una masia de finals del segle XIX, envoltada de diferents coberts que n'obstaculitzen la visió completa de les diferents façanes. Es tracta d'un edifici rectangular que es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Presenta el carener paral·lel a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La composició i geometria de la façana hauria estat originàriament simètrica respecte el portal d'entrada, amb balcons a la planta pis. Els murs de la façana són arrebossats i pintats de blanc, en mal estat de conservació. | 08260-24 | Crta de Sabadell (B-140) - Crta de Polinyà - Camí vell de Polinyà i Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que fou propietat de Can Vinyals era l'agrupació de tres masos medievals, el mas Diumer de la parròquia de Santiga i terme de Santa Perpètua de Mogoda, el mas Camp i el mas Vidal. Les primeres dades documentades de cadascun d'ells conformen la cronologia. Les referències a l'indret on hi havia el mas Vidal són de l'any 1121. 1247. Primera referència documental al mas Diumer de la parròquia de Santiga. En diverses confessions en capbreu i en successives vendes del mas Camp sempre s'esmenta el mas Diumer com a unitat. Segle XIV. Es consolida el nom del mas i dels seus habitants, els Camp. 1535. Els masos Camp i Vidal són venuts a carta de gràcia a Bernat Mas. 1554. A causa dels deutes contrets per Bernat Mas, hi ha una sentència que adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua que havien estat d'Antoni Camp i posteriorment de Pere Pellicer. Des del segle XVI, el mas Camp esdevindrà una masoveria, fet que ajudarà a fixar el nom d'una de les nissagues de masovers com a nom de la propietat que ha perdurat fins als nostres dies. Segles XVI - XVIII. Es documenta la denominació torre Climenta. La propietat dels Torres comprenia 65 jornals de terra i hi tenien masovers. 1739. Miquel Vinyals i Palet fa testament. Miquel Vinyals havia estat molts anys masover de la torre Feliu (Can Sabau), i després junt amb el seu fill gran de masover a la casa del notari Pere Martí Torres. D'aquest Miquel Vinyals descendeixen totes les línies actuals de Vinyals de Santa Perpètua i a causa de la seva estada i la dels seus descendents com a masovers al mas Camp o la torre Climenta, aquesta propietat fixa el nom de Can Vinyals a partir del segle XVIII. A finals del segle XVIII, Can Vinyals passa per herència a Maria Francesca de Torres. Després a la filla, Teresa Minguella i Torres, casada amb Joaquim de Vedruna i Vidal. 1851. El matrimoni Vedruna Minguella donen la propietat de Santa Perpètua al seu fill no hereu Ferran de Vedruna i de Minguella. Ferran de Vedruna es casà amb Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, filla de Felip de Cruïlles de Peratallada Despujol i de Farnés, marquès de Castell Torrent, i de Maria Concepció de Segarra i de Vilamajor, tots domiciliats a Barcelona. 1851. La propietat de Can Vinyals era de 78 quarteres establertes a cens emfitèutic i 42 quarteres no establertes en les quals hi ha la casa, sínia i cisterna d'aigua, és a dir, és la part de masoveria i administració pròpia. La tradició de no vincular aquesta propietat a l'hereu sinó de donar-la com a part de l‘herència de lliure disposició, que ja havien practicat els avantpassats Torres es manté i Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i Francesc de Vedruna i de Minguella donaren la propietat de Can Vinyals al fill no hereu, Lluís de Vedruna i Cruïlles de Peratallada, casat amb Concepció Blanca. El germà segon hereta part de les rendes dels Vedruna i Can Vinyals de Santa Perpètua de Mogoda. 1903. Lluís de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, la seva dona Concepció Blanca i els seus 8 fills consten com a empadronats que viuen a Santa Perpètua. 1940. Els germans Vedruna Blanca es reparteixen la finca de Can Vinyals a parts més o menys iguals en valor, i les inscriuen al registre de la propietat. A partir d'ací la propietat de Can Vinyals es vendrà a trossos en funció del que decideixi cadascun dels germans i a partir dels anys 40, cada lot es fraccionarà en menor o major grau depenent de la política de segregacions i vendes de cada germà: La urbanització del polígon industrial ha estat el final de la història rural. | 41.5345700,2.1696600 | 430734 | 4598435 | 1121 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Torre Climenta, Mas Pellicer, Mas Camp | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78193 | Edifici Honda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-honda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | L'edifici Honda es troba situat en el polígon industrial Torre del Rector, en una illa situada entre els carrers Mar del Nord, on té el seu accés principal i el carrer del Japó que delimita l'illa pel costat nord. L'edifici es localitza dins d'una illa de 86000m2 propietat de l'empresa i s'aïlla dels sorolls de l'Ap-7 mitjançant una paret de vidre, inclinada, que recull tota la façana principal. L'edifici de volumetria específica aïllada, està format per dos edificis diferenciats però amb contacte per una de les seves cares. Un edifici longitudinal de planta baixa, planta pis de 1700m2 en planta, fa les vegades d'accés principal i conté les dependències administratives i de serveis de personal (vestidors, menjador per a 50 persones, aules). L'altre volum és una nau magatzem de 8600m2 en planta amb una alçada equivalent a tres pisos, de planta lliure, distribuïda segons l'ocasió. En el punt de contacte entre els dos, s'han creat uns patis oberts, que donen llum i ventilació als despatxos interiors amb jardí d'estil japonès. L'estructura de suport està feta a base de pilars i façanes de formigó en l'edifici administratiu, i de pilars, jàsseres i encavalcades metàl·liques en la nau magatzem. La coberta de l'edifici i administratiu és plana amb paviment de grava no accessible. La coberta de la nau magatzem de forma còncava és de xap d'alumini sobre jàsseres o metàl·liques foradades i encavalcades de tirants també metàl·lics. En el punt d'accés al recinte hi ha una petita cabina, amb els mateixos acabats de xapa metàl·lica, que fa les funcions de porteria i control d'accés. També hi ha una pista de conducció que ocupa uns 5000m2 en planta. En la composició de les façanes predomina l'horitzontalitat. La façana principal protegida per una gran mampara de vidre suportada per uns pilars metàl·lics inclinats, es reflecteix sobre un estany longitudinal. L'edifici magatzem és una gran caixa metàl·lica sense obertures, on destaca la seva coberta còncava. Els tancaments són fets amb peces de formigó prefabricades, vistes a l'interior i exteriorment recobertes per planxes d'alumini ondulat. Els tancaments són d'alumini. Quan a elements arquitectònics destaca la gran paret de vidre enfosquit, que fa les funcions de para-sol i barrera contra el soroll. També es converteix en façana principal i suport del logotip de l'empresa. És un exemple destacat d'arquitectura industrial contemporània, on s'han utilitzat materials i equipaments de nova tecnologia. | 08260-26 | C/ del Mar del Nord, 1. Poligon Industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El 19 de maig de 1993, el president de la Generalitat de Catalunya inaugurà les dependències de l'empresa de fabricació de motocicletes Montesa-Honda. En l'actualitat s'ha construït la nau de magatzem i l'àrea administrativa i de serveis de personal. En un futur es completarà el complex amb una planta de producció i un centre de distribució de recanvis. | 41.5436800,2.1844800 | 431980 | 4599435 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Amador i Lluís Domènech | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78194 | Molí de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-mogoda | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XVIII | En runes, deixat. Sense senyalització. | El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç. Actualment es troba en runes. Des del nucli urbà l'accés a Mogoda es fa des d'una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l'avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s'abandonaria. Tot i en mal estat encara estava força sencer l'any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l'edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s'apreciaven a més de l'edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l'arbre, el pany i la canal. | 08260-27 | Plaça del Molí. Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda. 1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l'aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l'aigua sens cap impediment i retenció. 1287. Es pot confirmar l'existència d'un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l'aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes. 1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l'aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l'actuació de canalitzar l'aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l'esmentat camí. 1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda. 1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d'en Vilana (Can Bernades Vell). 1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l'ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda. 1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda. El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII. Segle XIX. Primera meitat. L'Estat desamortitza les terres de l'església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots. 1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l'Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont. Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor. | 41.5297500,2.1963900 | 432959 | 4597879 | 1181 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S'observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l'antiga bassa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78195 | Pous de glaç de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-glac-de-mogoda | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Envoltat de tanques metàl·liques i de fusta. Rehabilitació dels anys 90. | Els Pous de glaç de Mogoda, es troben situats a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres de l'antic molí de Mogoda, actualment en runes. Des del nucli urbà l'accés a Mogoda es fa des d'una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l'avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. Els pous es troben al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. Els pous de Mogoda estan formats per dues construccions de planta circular, secció cilíndrica i volta en cúpula. El pou més gran sabem que ja estava construït l'any 1718. El pou petit situat just al costat de ponent, és el que es veu primer, es va realitzar a l'any esmentat. Es tracta de construccions soterrades, obrades amb còdols barrejats amb maons i lligam de morter de calç. El pou petit conserva la volta en cúpula, amb una part descoberta protegida per una reixa metàl·lica. A la part inferior, del parament exterior no soterrat s'hi observa una obertura d'accés al pou. Quan el pou estava en funcionament, una vegada carregat, es tapaven les obertures amb lloses, portes, pedres, etc. El glaç natural s'obtenia de fonts i mines pròximes que durant l'hivern quedaven glaçades, o bé de basses de poca fondària i de grans dimensions construïdes expressament. En el que és ara un camp de futbol, hi havia l'antiga bassa del Moli de Mogoda, que també hauria servit per a tal fi. | 08260-28 | Plaça del Molí (Mogoda) | Pous de glaç de Mogoda (CANYAMERES, 2009: 116-118). Els pous de glaç formen part d'aquell grup d'estructures de l'àmbit rural que com diria l'expressió popular: fan de mal conèixer. Generalment han deixat poc rastre escrit. Esbrinar la seva cronologia per la via dels documents resulta força complicat, i en la majoria de casos no hi ha resultats. S'ha de tenir en compte que hi ha moltes zones límit pel que fa a hores de fred, ja que normalment aquestes estructures productives es situen en zones de major alçada, a la muntanya i a les planes interiors, àrees més fredes que la plana del Vallès. Tant els pous de Sant Oleguer i Ribatallada a Sabadell com els de Mogoda o can Donadeu aprofiten el diferencial tèrmic que hi ha al Ripoll i el Baix Vallès durant l'hivern i que predisposa a patir més intensament les situacions d'inversió tèrmica i per tant glaçades més fortes. Un dels factors determinants per a la ubicació de pous de glaç era la distància als possibles centres de consum. En el cas dels pous del Vallès això no era cap limitació, sinó més aviat un avantatge. La limitació venia donada per les hores de fred. Un mínim de fred suficient per 'empouar' garantia uns menors costos, donada la proximitat a centre de consum com la ciutat de Barcelona'. Hom està d'acord que si bé la tècnica de la conservació de la neu i el glaç és coneguda des de l'antiguitat, però no és fins l'època moderna i especialment als segles XVII i XVIII quan a casa nostra podem parlar d'una indústria de l'obtenció, la conservació, el transport i el consum de glaç. En aquest sentit, les dades que tenim dels pous de glaç de Mogoda són del segle XVIII. El pou de glaç gran de Mogoda ja estava construït l'any 1718 i aquest mateix any es començava a fer el pou petit: 'També y tenim un pou de glas gran que est any se ha tret que era ple, aventlo començat de traurer a 10 de juny y averlo acabat de traurer a tres de juriol, 1233 cargas. Constant les cargas del 9 de juny, a 9 sous la carga, y les de juriol a 10 sous. Se ha tret 559 lliures. Sense 10 carregas que se'n tragué per nosaltres, y quatre sen da de limosna als Pares Capuchins de Barcelona. Les 1015 càrregas a 9 sous valen 456 lliures (...) Est any (1718) se fa lo altre pou petit,' El més d'octubre de 1774, dos regidors de Barcelona, el marquès de Lló (Domènec de Mota i d'Arenys) i Francesc de Portell, acompanyats dels experts Joan Soler i Lluís Sadurní Galí, visitaren diversos pous de glaç dels Vallès i el Maresme per encàrrec del consistori barceloni, amb l'objectiu d'estudiar les possibilitats de subministrament de glaç a la ciutat. En l'informe fan referència als dous pous de Mogoda a més de diverses consideracions que ratifiquen el que s'ha dit a l'inici sobre hores de fred al Vallès, i costos de transport. | 41.5300700,2.1964000 | 432960 | 4597914 | 1718 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78195-foto-08260-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78195-foto-08260-28-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Puntualment alguns diumenges el Grup Pro-Arqueologia organitza visites guiades als pous de glaç de Mogoda.Sense senyalització informativa.Les coordenades corresponen al pou gran, que és el de fet que apareix topografiat en tots els mapes. Les coordenades del pou petit són: x: 433049.96; Y: 4598110.86; Z: 67m snm. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78196 | Edifici Caixa Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-sabadell | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | L'edifici Caixa Sabadell es troba en ple nucli urbà, i cèntric, situat a l'encreuament entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, que comunica el centre urbà, amb la carretera cap a Sabadell i Barcelona. És un edifici de vivendes distribuïdes en cinc pisos amb local a la planta baixa de forma circular i construït en vidre, rodejat pels pilars de l'estructura (oficines de l'entitat) i garatge al soterrani. Té coberta plana, amb façana de maó massís i finestres balconeres de proporció vertical. A la façana, predominen els buits sobre els plens. L'element que sobresurt és el nucli de comunicacions verticals on se situa l'escala i l'ascensor. Aquest nucli està rematat per un mirador. Tot el conjunt és de forma circular. L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975, amb un volum singular que consolida una aportació al millorament urbanístic de la zona en deixar uns porxos en els seus baixos que engrandeixen les voreres d'aquesta illa i en crear un punt de referència amb la torre que destaca des de totes les visuals. Presenta una volumetria específica, amb una composició en tres volums, dos longitudinals que formen un angle entre ells de 60º: un de 40 x 15m amb façana a la Rambla, i un de 15 x 8 amb façana a la plaça de la vila, articulats per un volum vertical consistent en una torre circular que és la caixa d'una de les tres escales de cargol d'accés als habitatges. Aquest edifici es constitueix en tancament de l'illa i inclou 27 habitatges i 2 locals comercials amb una alçada de 6 plantes. L'estructura de suport està formada per forjats de lloses de formigó alleugerit amb elements ceràmics i murs de càrrega de totxo, sobre pilars d'acer laminat a la planta baixa. El terrat és pla, accessible. La façana és plana amb obertures i balcons endinsats. Presenta una composició amb predomini de la totalitat del conjunt sobre la particularitat de cada dependència. Contrasta la horitzontalitat de la façana amb la verticalitat de la torre de cantonada que correspon a una de les escales de cargol. Destaca del conjunt la torre i les escales de cargol que proporcionen accés als tres grups d'habitatges. És l'exemple d'arquitectura contemporània més destacat del municipi. La singularitat del solar, suggereix la composició de l'edifici. La torre de volum complex i dominant cilíndrica es converteix en un element representatiu. El rellotge i el mirador del seu cim són els punts d'atracció. | 08260-29 | Plaça de la Vila, 1 - La Rambla, 48-50 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975. | 41.5352500,2.1832800 | 431871 | 4598500 | 1973-75 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bohigas, Martorell, Mackay | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78197 | Casa Colonial núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-1 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitació de 1994 | La Casa colonial n. 1 es troba situada a la barriada de la Florida, al carrer Tres, 16. És un edifici aïllat amb planta baixa, planta pis i golfes, d'estil colonial. Desenvolupat en planta quadrada de 10m x 10m. Hi destaquen reculades del seu volum i el porxo d'accés de la planta baixa que és converteix a la planta pis en terrassa amb balustrada. Les parets de càrrega són de totxo massís amb suport de bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana a dues aigües, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta i decorat amb cassetons de guix. La composició de les cobertes no és significativa, destaquen en canvi els volums, les teulades i la balustrada de la terrassa. Les llindes de les finestres adopten diferents formes: ondulada, triangular, recta... Les parets són de totxo, arrebossades i pintades. Les persianes són de llibrets de fusta. Com a element arquitectònic destaca el ràfec de la teulada. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives.1930-1940 | 08260-30 | C/Tres, núm. 16. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial i espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té millor connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) que amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, en quedar aïllada per una gran zona deshabitada. No obstant això, actualment, la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5222100,2.1915300 | 432546 | 4597045 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc