API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
78293	Apoyado en ti	https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica	08260-126	Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997	41.5366100,2.1826400	431819	4598651	1997	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Millán Fernández de Garaialde		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78294	Doble yo, núm. 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-3	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		'Doble yo, núm. 3', és una escultura situada darrera de la font ornamental, al costat de llevant d'un camí que travessa longitudinalment el parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Com tots els 'Doble yo', aquesta escultura és de la sèrie antropomorfa. Tota la sèrie utilitza una estètica precolombina, tant en les seves composicions com en la forma de presentació dels éssers que la configuren: homes i animals dotats d'un nou significat. L'escultura 'Home granota' recull l'evolució un tan estranya d'aquest animal i és extrapolada per a explicar la que pateix l'home al llarg de la seva vida, i més concretament en la seva psíquica. Les etapes de la infantesa, de la joventut i de la maduresa hi són paral·lelament equiparades amb aquest animal, el qual, per una altra banda, està dotat d'unes característiques místiques molt fortes, i un tant sagrades (allò que seria l'ànima o l'esperit en l'home). Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó	08260-127	Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1997	41.5364300,2.1833300	431876	4598631	1997	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Danillo Mota Marroquín		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78313	Luz y sombra I - juego de sombras IV	https://patrimonicultural.diba.cat/element/luz-y-sombra-i-juego-de-sombras-iv	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XXI		'Luz y sombra I - juego de sombras IV' és una escultura situada a l'extrem nord del Parc d'Europa, al barri de la Florida, just al costat sud d'on arrenca un caminet que se'n va cap a ponent i travessa el torrent de Polinyà. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. L'escultura 'Luz y sombra I' té per objectiu reviure la fascinació i la sorpresa que hi ha a l'ombra. Mitjançant el camí del sol al matí es creen rombes sobre la superfície de projecció, que canvien de forma contínuament. Són produïts per les ombres que donen els acers a la llum del sol. A les dues de la tarda les ombres es converteixen en franges. Al llarg de la tarda, les franges es tornen a desfer i es converteixen de nou en rombes, cada cop més petits. Qui observi un temps l'escultura percebrà el canvi lent, qui passi de nou per l'escultura quedarà sorprès de veure-la diferent. Mides: 400 x 520 x 450 cm Material: acer, acer inox, formigó, sikatop blanc i colorant negre	08260-146	Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc d'Europa VIII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2003.	41.5225400,2.1815700	431715	4597090	2003	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Martin Boettcher		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78268	Carretera de Caldes amb l'autopista Ap-7	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-caldes-amb-lautopista-ap-7	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.	-III/V	Desconegut, destruït.	. El jaciment 'Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7' es troba al costat sud de l'autopista esmentada, al nord-est del polígon CIM Vallès i al nord de can Banús. Hi ha notícies de l'any 1977 que fan referència a la troballa de ceràmica romana i de sitges, en l'entroncament de la carretera de Caldes amb l'autopista.	08260-101	Encreuament de la carretera de Caldes C-59 amb l'autopista Ap-7		41.5419800,2.1881100	432281	4599243		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78268-foto-08260-101-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPASPM. Aquesta àrea agafa també una franja allargada en sentit nord - sud situada a llevant de can Banús, fins a la vessant est d'un suau turó que domina per sobre de Can Banús.Per la zona nord-oest de l'àrea d'expectativa hi tenim grafia sobre el plànol d'estructura del territori al segle XIX, un tram curt de la mina de la Mogoda, que probablement no es conserva	83	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78170	Santa Maria Antiga o Santiga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-antiga-o-santiga	<p>AADD. <em>Catalunya Romànica</em>. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2009). 'Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi històric-arqueològic'.<em> L'ordit</em>, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155.</p> <p>GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. <em>L'ordit</em>, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). <em>Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental).</em> Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008.</p> <p>VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. <em>Notes</em>, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). <em>Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. </em>Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p><span><span><span><span>Ajuntament de Santa Perpètua i Diputació de Barcelona. <em>Santiga, una joia del patrimoni cultural i natural. </em>Ajuntament de Santa Perpètua. 2010.</span></span></span></span></p>	X - XVIII	En bon estat. S’ha rehabilitat la zona de la rectoria el 2023.	<p><span><span><span><span><span><span><span>L'església de Santa Maria Antiga o Santiga es troba al sud de la plaça de Santiga, al costat esquerre (llevant) del camí d'accés que des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet porta al nucli de Santiga. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'església té dues naus amb dos absis de planta trapezoïdal al nord i semicircular al sud amb volta de quart d'esfera. La nau de la banda nord es cobreix amb volta de canó, mentre que la del costat sud es cobreix amb volta. L'accés al temple es fa per una porta situada a la banda de ponent de la nau de tramuntana. En el parament lateral d'aquesta nau s'obren dues altres portes, una d'arc de mig punt i l'altra d'arc rebaixat. El campanar, de planta quadrada i decorat amb lesenes, és adossat a la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08260-3	Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	<p>L'església apareix documentada des de l'any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle XII, quan apareix esmentada la parròquia. L'any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s'hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació. Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV. L'any 1574 es va obrir o modificar la porta d'accés. Els segles XVII-XVIII es va reconstruir l'absis principal i es va alçar el campanar.</p>	41.5346200,2.1527600	429324	4598454	983	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-portadasantiga.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-paret-dels-poetessantiga.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-foto-08260-3-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-foto-08260-3-3.jpg	Legal	Pre-romànic\|Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Barroc\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2024-04-04 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Actualment és visitable cada segon diumenge de mes. A la zona de la rectoria s’ubicarà una de les seus radials del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV).	91\|92\|93\|94\|95\|96\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78318	Ara d'altar paleocristiana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-paleocristiana	<p>ALAVEDRA, Salvador. L'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga. Pàg. 45-80. Dins VINYALS, 1984. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 41. Foto de l'ara quasi sencera a; Recuperem Santiga.</p>	V-XII	Fragmentada	<p>Ara d'altar paleocristiana. Salvador Alavedra (VINYALS, 1984) interpreta aquesta peça com d'època baiximperial romana, abans de ser reutilitzada com a ara d'altar. Aquesta peça presenta una única decoració formada pel relleu del marc o motllura que emmarcaria el rectangle de la pedra. Aquesta motllura ample, de factura poc acurada presenta forma de relleu fent tres careners i dues mitges canyes. En els angles, aquests careners s'uneixen en forma de sageta i no pas en un estil d'angles arrodonits. El revers d'aquesta ara és buixardat tot ell de manera molt uniforme, sense irregularitats ni solcs de cap mena. Un dels fragments conservats de l'ara presenten un forat rodó, per encabir-hi la lipsanoteca o reliquiari, probablement realitzat en la baixa edat mitjana. La realització d'aquesta perforació va malmetre la inscripció del levita Adalbert, que anava de cap a cap del pla baix de la mesa: ADALBERTUS LE [vita cum omnibus] PARENTIBUS SUIS M[ortis et vi]vis. Aquest epígraf per la seva situació i estil cal·ligràfic es pot dir que és germà del d'un altre levita ací inscrit, de nom GUADAMIR, la grafia del qual es troba també perjudicada per dit forat. Aquest levita es troba documentat firmant una donació feta al monestir de Sant Cugat, documentat precisament l'any 983, que tracta de Santa Maria Antiga, en el qual consta un Vvadamirus levita. L'ara presenta una variada col·locació de les diverses inscripcions, agrupaments de noms i textos, apilaments, superposicions, enllaços, varietats de mida, format i cal·ligrafies. Tot i la seva complexitat d'interpretació es van poder identificar una sèrie d'inscripcions, ben poques de senceres, que van del segle VIII a l'XI. Les mesures calculades per l'autor d'aquest estudi van ser llavors de 65 x 52 x 7/6 cm. Aureli Alvàrez de la Universitat de Barcelona va determinar que aquesta peça va ser realitzada sobre marbre calcari de color blanc, bastant uniforme, d'aspecte granulós amb un gra de mida tan considerable que feia descartar la possibilitat que es tractés d'un marbre de Carrara o extret de les pedreres del Pirineu, o ni tan sols grec. Així Salvador Alavedra apuntava la hipòtesis que dit marbre hagués procedit de la Bètica i reutilitzat aquí.</p>	08260-151	Església de Santa Maria Antiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	<p>1974. Troballa de dos fragments d'ara per part del senyor Antoni Guilleumas, localitzats entre un munt de rocs i a tocar un xiprer del cementiri de l'església de Santa Maria Antiga. 1980. Fermí Vinyals del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda encarrega l'estudi de dos fragments de marbre treballat que es coneixien amb el nom d'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga a Salvador Alavedra, en motiu dels actes de commemoració del mil·lenari de Santiga (983-1983). 1981. Troballa de dos nous fragments de l'ara en el pilar d'entrada al clos del cementiri de Santiga com a material de reble.</p>	41.5345600,2.1526100	429312	4598448		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78318-foto-08260-151-1.jpg	Legal i física	Romà\|Paleocristià\|Medieval\|Pre-romànic\|Romànic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Científic			Inexistent	2023-05-29 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Actualment és al Museu Diocesà de Barcelona (Bisbat de Barcelona. C/ dels Bisbe, 5 (08001 -Barcelona).	83\|84\|85\|91\|92	52	2.2	2484	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78581	Fons Patrimonial de l'església de Santiga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-de-lesglesia-de-santiga	<p>Documentació interna Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura.</p>	-II/XX		<p>El Fons Patrimonial de l'església de Santiga està format per les següents peces: 10. Gerro. Ceràmica esmaltada blanca 11. Rajola catalana. Ceràmica en verd i blanc. 12. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 13. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 14. Gerro. Ceràmica esmaltada de colors. 47. 2 fragments d'ara paleocristiana 48. 3 fragments de reproducció d'ara paleocristiana. 109. 7 fragments de ceràmica. Època romana. 110. 2 fragments de ceràmica romana. 111. 1 fragment d'àmfora romana. 112. 1 fragment d'àmfora romana. 113. 11 fragments de ceràmica. 115. 1 fragment de gerra, 116. 5 fragments de gerra. 117. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 118. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 119. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 120. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 121. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 122. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 123. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 124. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 125. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 126. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 127. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 128. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 129. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policromada. S. XVII. 131. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 132. 1 fragment de tassa. Ceràmica S. XVII. 133. 1 fragment de càntir. Ceràmica. Medieval. 22 bancs d'església 1 reclinatori 9 fragments de pedra procedents de l'altar i de diverses sepultures.</p>	08260-229	Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	<p>En data de 4 de juliol de 2008 es fa el trasllat del fons patrimonial de l'església de Santiga, per mutu acord entre el Mossèn Jesús Corral i la Regidoria de cultura, es traslladen a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua, un conjunt de peces procedents de l'església de Santiga. Acord signat el 23 de desembre de 2008.</p>	41.5346200,2.1527600	429324	4598454		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Legal	Romà\|Paleocristià\|Medieval\|Modern\|Barroc\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Sense ús			Inexistent	2023-05-29 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		El 2099 estava traslladat a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda.	83\|84\|85\|94\|96\|98	53	2.3	2484	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78348	Parc de Gallecs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-gallecs	<p>De Santa Perpètua de Mogoda a Gallecs. Consorci de Gallecs. Gallecs (Mollet del Vallès). Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Informatiu gratuït. VILAGINÉS, Jaume (2008). Cavallers, pagesos i templers. Santa Perpètua de Mogoda a l'edat mitjana (s. X-XIII). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Col·l. Fermí Vinyals, III Beca de Recerca SPM, Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 60. www.parcgallecs.cat</p>	XI		<p>El Parc de l'Espai d'Interès natural de Gallecs es troba també conservat en una franja allargada del terme municipal de Santa Perpètua, situada al nord-est, entre la carretera de Caldes i el camí de la Serra de Mollet. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. La major part d'aquest parc es troba dins el terme municipal de Mollet del Vallès. La singularitat i riquesa natural de Gallecs, la seva activitat agrícola, les zones de bosc i els rierols i rieres fan que Gallecs, s'hagi convertit en un espai d'acollida per a moltes espècies. La conservació de l'entorn natural, forestal i agrari, ha afavorit la protecció de les espècies autòctones pròpies d'aquests ecosistemes tant amenaçats al Vallès. Mostra d'això són els nombrosos estudis sobre els valors naturals de la zona per part de l'ADENC (Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura) i estudis de fauna que s'han realitzat des dels anys setanta fins ara pel naturalista Josep Ribas i Falomir sobre l'avifauna nidificant i migratòria de Gallecs. Gallecs és una peça clau com a connector biològic del territori metropolità que uneix les Serres litoral i Pre-litoral del sistema orogràfic de Catalunya. El principal objectiu en totes les actuacions sobre l'espai periurbà de Gallecs és la conservació i augment de la biodiversitat. Per aquest motiu s'han engegat programes que responen a criteris de sostenibilitat, tant pel que fa a l'agricultura com pel que fa a la gestió forestal, l'ús públic o la prevenció d'incendis. Gallecs, com altres connectors biològics que s'envolten de nuclis de població, on la densitat ha superat els límits del natural, ha estat sotmès a una forta pressió urbanística i industrial, com qualsevol espai periurbà. La realitat socioambiental del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs és comú a diferents zones periurbanes europees, però la seva singularitat radica en la seva llarga història de preservació i defensa del territori. Sobre la base d'aquests antecedents és que el Consorci té com prioritat revaloritzar l'espai com un connector biològic situat en un mitjà periurbà sotmès a pressions i degradacions implícites. Atents als seus antecedents socials i a les múltiples possibilitats que presenta aquest espai periurbà, el Consorci treballa intensament per a integrar els aspectes ambientals, socials, culturals i econòmics que permetin el desenvolupament equitatiu de l'espai.</p>	08260-181	Entre la carretera de Caldes C-59 i el camí de la Serra de Mollet	<p>El Topònim de 'Serra de Gallecs' es troba documentat des d'època medieval (segle XI) com a 'Serra de Galexs' (VILAGINÉS, 2007:60).</p>	41.5416000,2.1956800	432912	4599195		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78348-foto-08260-181-3.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de conservació	2020-07-14 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		La inclusió de Gallecs al PEIN ha estat ja tramesa. Publicada la notícia a l'informatiu gratuït: Línia Vallès, 6 de febrer de 2009. Aquest parc es troba dins el límit del Consorci de Gallecs. Les coordenades preses corresponen al sector sud, per sota l'autopista Ap-7, les corresponents al sector nord són les següents: x: 432477.28; y: 4600371; Z: 105m snm.		2153	5.1	1785	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78192	Vapor Aranyó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-aranyo	<p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda</em>. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.</p> <p>RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999).<em> El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979.</em> Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.</p> <p>TRAVESET PLA, N., (2033). '<a href='https://revista.museologia.cat/ct/article/la-transformacio-de-col-leccio-a-museu-del-treball-i-la-industria-viva-a-santa-perp-tua-de-mogoda-museu-del-treball-i-la-industria-viva-mtiv-234'>La transformació de col·lecció a Museu del Treball i la Indústria Viva a Santa Perpètua de Mogoda Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV)</a>', <em>Mnemòsine, Revista Catalana de Museologia</em>, núm. 13.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2024). <em>Vapor Aranyó, l’èxit d’un fracàs.</em></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX	Ha estat rehabilitat recentment per acollir el Museu del Treball i de la Indústria Viva.	<p>El Vapor Aranyó es troba situat en una illa de 6157 m2 amb l'accés principal a l'avinguda de Santiga, al límit del nucli antic. Es troba enmig de l'eixample de principis de segle XX, amb carrers estrets i envoltats d'edificis residencials.</p> <p>Les dues naus principals corresponen a la tipologia d'edifici industrial de totxo vist amb plantes lliures, de final del segle XIX. Disposades en L són independents l'una de l'altra, estan construïdes paral·lelament als carrers de Martí Costa i d'Enric Granados deixant la resta de la parcel·la lliure, on se situen d'una manera desordenada un seguit d'edificis annexos.</p> <p>La nau més gran (56 x 18m), té planta baixa més una planta pis, i l'altra (40 x 12m) es desenvolupa en planta baixa. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La planta pis de la nau més gran té unes arcades de totxo massís que suporten les bigues de fusta de la coberta. La nau de la planta baixa té coberta a dues aigües de teula àrab. La nau de planta baixa més planta pis també té coberta a dues aigües, però li sobresurten els volums de les finestres amb teulada de dues aigües, però perpendiculars a la teulada principal. <span><span><span><span><span><span><span>Les naus principals són un bon exemple d'arquitectura industrial de finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En l'espai lliure del recinte </span></span></span><span><span><span>industrial hi ha un jardí interior amb diversos arbres: plàtans, palmera, acàcies, etc. Una part de l’antic recinte industrial s’ha obert i s’ha format un espai públic, la plaça 8 de març.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaca entre totes les construccions l'alta xemeneia de totxo massís de l'antiga caldera. Tant la nau petita com la gran segueixen un ritme constant en la composició de les façanes. La repetició del mòdul de finestral en la nau petita i el joc entre aquests i les finestres bessones que es repeteixen alternativament a la planta pis destacant el seu volum respecte el pla de la teulada en la nau gran dóna a aquest conjunt una riquesa formal molt significativa dins la seva simplicitat. Destaquen, a nivell arquitectònic, els volums de les finestres de la planta pis de la nau gran i els contraforts de les façanes d'ambdues naus. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És la primera indústria </span></span></span><span><span><span>que s'instal·là a Santa Perpètua i representa</span></span></span><span><span><span> l’element </span></span></span><span><span><span>més important del patrimoni industrial de la vila. La seva existència ha tingut un paper fonamental per a la història del segle XX al municipi (1914 primera vaga d'obreres per reivindicacions salarials). </span></span></span></span></span></span></span></p>	08260-25	C/ Enric Granados, 1-3	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>Fundat per Claudi Arañó i Arañó al 1857, amb la construcció d’una nau d’una planta, per a encabir-hi una fàbrica tèxtil, la primera del municipi. Aquest empresari barceloní ja disposava d’una fàbrica de llana a Barcelona i, en aquells moments s’expandeix pel Vallès Occidental, amb aquesta fàbrica i una segona a Mollet del Vallès.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Quinze anys més tard construeix un segon edifici, de dues plantes i més llarg, per a ampliar la fàbrica, juntament amb l’edifici de la Caldera i la seva xemeneia com a quadra energètica del recinte. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Amb la mort de l’empresari al 1884, la seva vídua lloga el recinte a diversos industrials que segueixen dins el sector del tèxtil.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la guerra civil es va fer servir de magatzem, garatge de vehicles i com a habitatge per als refugiats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>A partir de 1945 canvia de propietaris, a les famílies d’Agustí Portell i Guillem Moresco però continua la seva producció industrial tèxtil i, química als darrers anys.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al 1999 l’Ajuntament de Santa Perpètua adquireix el recinte. Al 2004 es rehabilita l’edifici de la nau baixa, i es converteix en un Centre Cívic, i l’edifici de la Caldera. Recentment, al 2023 es rehabiliten la resta d’espais i se'ls atorga nous usos, com el Museu del Treball i al Indústria Viva i una Sala polivalent per a usos Culturals.</span></span></span></span></span></p>	41.5359500,2.1797400	431576	4598580	Edifici nau baixa: 1857 / Edifici planta alta i recinte industrial: 1872	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-exteriormtiv_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-interiormtiv.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-exteriormtiv.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-interiorcalderamtiv.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-foto-08260-25-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Lúdic/Cultural			BCIL	2024-04-05 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Actualment el Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) té la seu principal a l'edifici principal del Vapor Aranyó. Aquest equipament es va inaugurar el 4 de març del2023, després de la restauració i condicionament de la nau gran, els edificis annexos i la urbanització de la plaça 8 de març.Aquest museu està dedicat al treball i la indústria viva, fa un recorregut per l’evolució de les formes de treball de la humanitat, amb la transformació del model productiu, del món agrari a l'industrial, així com una reflexió de les formes del treball del present i el futur. Més informació i horaris a info@mtiv.cat	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78211	Castell de Santiga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-santiga	<p>Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p>	XI-XVII		<p>El castell de Santiga es troba situat al costat nord de la plaça de Santiga. En aquest lloc s'hi havia aixecat antigament l'antic castell de Santiga. Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d'alçada, coberta a quatre vessants i envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. En aquest portal hi ha esculpit un escut amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Al voltant de la masia s'aixequen construccions auxiliars excepte davant de la façana principal on hi ha un jardí. Al segle XVII es fan obres de reformes a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual són fruit d'aquesta època.</p>	08260-44	Santiga. Plaça de Santiga, 6 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	<p>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: A finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga, entre les seves propietats consta la 'domus de Santiga'. És present com a testimoni en actes documentals importants com és el de l'any1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament d'Arnal Geribert. D'aquest es desprèn que ell fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga. Ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació també de sagrera i el cementiri de Santiga. Llega una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga, als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Confirmació del paper de fortalesa de la casa de Santiga. 1187. Es té notícia que una tal Arssenda era senyora de Santiga . 1262. Marimon de Plegamans consta com a senyor del castell de Santiga. Es desconeix en quin moment el castell de Santiga passa a la família dels Plegamans. 1323. Romeu de Corbera, senyor de Corbera de Llobregat, fill de Ramon Marimon de Plegamans, dóna al seu fill, Gilabert de Corbera, el castell de Santiga amb la fortalesa, cases i altres possessions, honors, homes, dones i jurisdicció. 1388. Privilegi reial. El territori de la parròquia de Santiga esdevé castell termenat. El castell de Santiga al segle XIV no era una fortalesa segura, des del punt de vista militar. A mitjan segle XIV es va decretar que la gent de Santiga havia de refugiar-se a la vila de Sabadell. Segles XIV-XV-XVI. Els Sentmenat són senyors del castell de Santiga. 1595. Ramon Vicenç de Sentmenat i de Vallseca deixa l'herència al seu parent Miquel de Salbà i de Vallseca. Miquel de Salbà i de Vallseca, doctor regent de la Reial Audiència de Catalunya i després regent del Consell Suprem d'Aragó, fou vertaderament l'artífex de la gran propietat agrícola en què es convertí el castell de Santiga al segle XVII. Morí vers 1627 deixant hereu el seu fill. 1613 - 1684. Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Jorba, de Santiga i primer marquès de Vilanant, va acumular dos grans patrimonis: el dels Vallgornera amb una gran propietat a l'Empordà a Vilanant, i l'altre vingut per l'àvia materna Vicenç de Sentmenat, el castell de Santiga. Fa millores a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual de tot el conjunt actual es deu a les reformes que va fer. Deixà rastre de la seva obra amb el seu escut personal amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat esculpit al portal d'accés al pati. 1683. Don Miquel de Salbà i de Vallgornera, primer marquès de Vilanant va fer testament en el qual feia hereva universal la seva filla, na Caterina de Salbà i de Pons, casada amb el segon comte de Robres i de Montagut, Bernat Agustí de Pons i López de Mendoza. 1668-1729. Miquel Agustí Pons de Mendoza i de Salbà, 3r marquès de Vilanant, 3r comte de Robres i comte de Montagut, casat en primeres núpcies amb Esperanza de Gurrea Cerdan i Urritigoitia (+1702) i en segones amb Maria Ignàsia de Bournonville i Erill, filla del vescomte de Joc i marquès de Rupit, senyor del patrimoni de Vilademany de Caldes de Montbui. 1764. Poc abans d'aquest any el patrimoni del vescomtat de Joc, marquesat de Rupit, baronies d'Orcau i Eramprunyà, Vilademany de Caldes i el castell de Santiga retornaven als Pons de Mendoza, concretament a la cosina germana Maria Josepa Pons de Mendoza i de Bournonville, marquesa de Torres, i comtessa de Robres, vídua de Pedro Buenaventura Abarca de Bolea, novè comte d'Aranda. 1798. El comte d'Aranda moria al seu palau del poble d'Epila, a la província de Saragossa. Heretava el seu extens patrimoni català i aragonès el nebot fill de la germana Pedro Fadrique Fernández de Hijar, duc d'Hixar, una de les grans nissagues nobles aragoneses. 1802. El novè duc d'Hixar va vendre el castell de Santiga i el patrimoni Vilademany de Caldes de Montbui a favor de Jaume Mas i Dot. 1832. El nou propietari absentista fa testament. Hereta el seu fill, Santiago Mas i Giró. 1858. Santiago Mas i Giró va morir a l'edat de 65 anys. En testament deixava a la seva tia Gertrudis Giró Asenjo l'usdefruit de la finca. Un cop morta aquesta, la finca havia de ser venuda pels seus marmessors testamentaris per fer obres de caritat. Va deixar una bona quantitat de diners per a les obres de millora de l'església, rectoria i cementiri de Santiga així com per a guarniments del culte. 1873. La propietat del castell de Santiga és venuda a Josep Vila i Gener. A la venda es descriu que l'heretat del castell de Santiga tenia 186,5213 ha d'extensió, amb una parcel·la separada de la finca de 0,88 ha de vinya plantada propera al terme de Barberà i el camí de Ripollet. Era pràcticament la segona gran finca del nou terme de Santa Perpètua després de la de Mogoda. 1914. Josep Vila Casanoves esdevé propietari del castell de Santiga però també de can Puiggalí. 1932. Empar Vila inscriu al Registre de la propietat, tant la finca de can Puiggalí com la del castell de Santiga. 1948. Començaren les segregacions de peces petites properes a la parròquia i el castell, entre la carretera de Sabadell, el camí de Santiga, la parròquia i la riera. 1848-1951. Es ven el castell de Santiga a Josep Font de Falgàs i terres a Joan i Joan Baptista Vidal, Maria Bosc, Àngel Trompeta, Josep Vidal, Montserrat Cosidor, Maria Enric i Meliton Puig. 1951. Empar Vila i Santromà venia el lot de terres i cases que no comprenia el castell a favor dels germans Manuel i Josep Maria Agustí i Marfà, industrials de la ciutat de Mataró. 1950-1999. Els nous propietaris aniran venent peces de terra de diferents extensions. Els successors de Manel i Josep Agustí i Marfà, els germans Agustí Tura, continuen el procés de vendes. El que restava de terres a la banda dreta de la riera de Santiga, el castell i altres dependències foren comprades pel súbdit italià Sr. Ballota Baltasari.</p>	41.5350500,2.1520200	429263	4598503	1098	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-3.jpg	Legal	Modern\|Barroc\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-06-22 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Actualment l'edifici és destinat a lleure (Restaurant). Noms anteriors: Domus d'Antiga.	94\|96\|98\|85	45	1.1	1771	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78261	Can Llobateres. Paleontològic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobateres-paleontologic	<p>CHECA SOLER, LLUÍS RIUS FONT, ( 1999-2000) Intervención paleontológica en el EDAR de Sabadell-Riu Ripoll (Can Llobateres, Sabadell, Vallès Occidental). Tribuna d' Arqueologia. MOYÀ, S. i KÖHLER, M. (1993). 'Recent discoveries of Dryopithecus shed new light on evolution of great apes'. Nature. 365 (6446): 543-545. MOYÀ, S. i KÖHLER, M. (1996). 'El jaciment de Can Llobateres (Sabadell) i les noves restes de Dryopithecus'. Tribuna d'Arqueologia 1994-1995: 7-25. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</p>		Parcialment destruït	<p>El jaciment de Can Llobateres es troba al costat nord de la carretera de Sabadell a Mollet, entre els quilòmetres dos i tres. Geològicament parlant, el jaciment forma part del complex continental superior, és a dir, de materials sedimentaris d'origen continental que formen part de la seqüència de la vall del Riu Ripoll, des de la localitat de Castell de Barberà (de la part alta del Miocè mitjà) fins a la localitat de Riu Ripoll, ja per sobre de Can Llobateres, del Vallesià superior. La gran diversitat d'espècies va permetre a CRUSAFONT i TRUYOLS (1960) definir un nou estatge bioestratigràfic anomenat Vallesià , caracteritzat per la presencia del cavall hiparió, conjuntament amb faunes nouvingudes d'àsia i, d'altra banda, la presencia d'antigues comunitats faunístiques del miocè mitjà. Una fauna d'una gran diversitat biològica amb una vegetació tipus laurisilva que permetia la vida d'antics primats com Dryopithecus. En aquest context, les capes miocèniques de Can Llobateres tenen continuïtat en el terme de Santa Perpètua de la Mogoda sota d'un nivell quaternari erosiu de potència variable.</p>	08260-94	Carretera de Sabadell a Mollet (B-140)	<p>Els afloraments paleontològics van ser localitzats per M. Crusafont, motiu pel qual motivar una primera publicació en el 1930. Va ser, però, en el 1958 quan va donar a conèixer la primera resta de primat. Aquest esdeveniment va esdevenir una fecunda relació entre M. Crusafont i el paleontòleg suís J. Hürzeler. La importància internacional va facilitar percebre diverses subvencions per excavar-lo com: l'Oreopithecus Foundation de Basilea, la Wenner Gren Foundation for Antropological Reseach dels Estats Units d'Amèrica, la Boise Fundation de Londres i el Fomento para la Investigacion de España. Destaquem les nombroses restes del simi antropomorf, Dryopithecus laietanus en el 1991, fruit de les campanyes d'excavació 1990-92.</p>	41.5327500,2.1386800	428148	4598258		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78261-foto-08260-94-3.jpg	Legal	Neògen\|Cenozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Productiu				2019-12-31 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.	125\|123	1792	5.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78260	Jaciment Paleontològic de Can Filuà o del turó de Can Filuà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-filua-o-del-turo-de-can-filua	<p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).</p>		Parcialment exhaurit	<p>El jaciment paleontològic de Can Filuà es localitza al sud-oest del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, delimitat al nord per l'encreuament de la carretera de Sabadell amb l'avinguda Sabadell, a l'oest per la carretera de Sabadell, a l'est per l'avinguda de Sabadell i l'avinguda de Barcelona i al sector sud es troba delimitat per camps de conreu. Es tracta d'un jaciment que es troba en un sector d'expectativa paleontològica, protegida pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Santa Perpètua de Mogoda, on s'hi documenta la troballa de les restes fòssils d'un proboscidi del gènere Deinotherium. Davant d'aquests indicis, amb motiu de la construcció d'un nou CEIP Santiga en aquest mateix sector, es va realitzar, l'any 2005, un seguiment paleontològic dels rebaixos de terres per a les obres de construcció de l'edifici. El solar es localitza en un pendent que puja en direcció sud i que amida uns 96m dins l'àrea d'expectativa arqueològica del Turó de Can Filuà. Tot i que les característiques sedimentològiques i geològiques dels materials del subsòl d'aquest solar eren favorables per a la possible presència de restes fòssils. Els resultats de la prospecció paleontològica van ser negatius. Posteriorment, a partir del mes d'octubre de 2007 i fins a 2009, s'estan duent a terme tota una sèrie de controls paleontològics de caràcter preventiu a la zona immediatament adjacent al citat IES, amb motiu de les diferents fases d'urbanització d'aquest sector de Can Filuà. Com a resultat d'aquest controls visuals dels moviments de terres s'han recuperat nombroses restes de tortugues gegants terrestres Cheirogasters, així com altres restes les quals s'atribueixen a mamífers (carnívors, perissodàctils. i petits micromamífers. Geològicament afloren sediments del miocè supeior, formats per lutites vermelloses o grises i gresos arcòsics de color vermellós o ocre amb intercalacions de nivells de graves, els quals s'atribueixen ales parts distals del sistema de ventalls al·luvials de Castellar del Vallès. Segons la cartografia geològica (escala 1:50000, ICC), es correspon a la unitat cronostratigràfica NMag (d'argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià). Així doncs, amb les dades de les quals es disposa, tant d'aquest propi jaciment paleontològic com d'altres geogràficament propers, s'atribueix al període Miocè mig-superior (Neògen), entre uns 8 a 15 milions d'anys d'antiguitat.</p>	08260-93	Turó de Can Filuà	<p>Al Museu de Paleontologia de Sabadell es guarden les troballes del Deinotherium localitzat l'any 1976 al turó de Can Filuà.</p>	41.5320600,2.1749300	431171	4598152		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78260-foto-08260-93-3.jpg	Legal	Neògen\|Cenozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Social				2019-12-31 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat apareix citat així: Jaciment Paleontològic de Can Filuà. Jaciment Paleontològic del turó de Can Filuà.	125\|123	1792	5.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78246	Jaciment Paleontològic de Santiga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-santiga	<p>AGUSTÍ, J. (1981). Roedores Miomorfos del neógeno de Cataluña. Universitat de Barcelona. CRUSAFONT, M.; GOLPE, J. MA (1972). 'Algunos yacimientos de Vertebrados del Vallesiense inferior de los alrededores de Sabadell'. Acta Geológica Hispánica, VII. Barcelona. GOLPE, J. MA (1974). 'Faunas de Yacimientos con suiformes en el Terciario español'. Paleontología y evolución, XII. Sabadell.</p>		Parcialment destruït	<p>El jaciment paleontològic de Santiga està situat als voltants de la carretera B-140, al seu pas per Santiga (terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda). Les primeres troballes es realitzaren al marge dret de la carretera, durant uns rebaixos de terres amb motiu d'una construcció industrial. En aquell moment els paleontòlegs realitzaren diferents exploracions, ampliant la zona d'expectativa, i obtenint com a resultat la troballa de diferents restes fòssils de vertebrats corresponents al Vallesià inferior (MN9). Geològicament es tracta d'un jaciment de tipus fluvial corresponent, segons la cartografia geològica (1:50.000, ICC) a la unitat cronostratigràfica NMag (argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià. Miocè superior. Neògen). Entre la fauna localitzada hi ha mamífers com carnívors, perissodàctils (cavall, rinoceront...), artiodàctils (suids, bòvids, giràfids), gran varietat de micromamífers (com insectívors - Lantanotherium sanmigueldi-, rosegadors - Democricetodon-,...) i rèptils (tortugues).</p>	08260-79	Crta de Sabadell a Mollet (B-140)	<p>El jaciment Paleontològic de Santiga va ser descobert per Miquel Crusafont i Pairó els anys 70, aprofitant la realització d'uns moviments de terres per a una construcció industrial, en el transcurs d'una de les moltes campanyes que l'antic Instituto Provincial de Paleontologia de Sabadell realitzava pels afloraments miocènics dels voltants de Sabadell, en aquest cas a les rodalies dels ja aleshores coneguts jaciments paleontològics de Can Llobateres i Castell de Barberà (al veí municipi de Sabadell).</p>	41.5332600,2.1511600	429189	4598305		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-3.jpg	Legal	Neògen\|Cenozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Productiu				2020-01-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			125\|123	1792	5.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78259	Jaciment Paleontològic de Can Vinyalets	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-vinyalets	<p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).</p>		Destruït, desconegut	<p>El polígon industrial de Can Vinyalets està situat al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, al marge dret de la carretera B-142, que uneix el nucli urbà de Polinyà amb la carretera B-140. El terreny on es van localitzar les troballes correspon a la finca 14 classificada com a sistema general, clau (C0), i que va ser adjudicada a l'ajuntament en concepte d'equipament general. El jaciment paleontològic de Can Vinyalets es va localitzar l'any 2005 en dur a terme una intervenció paleontològica al sector industrial de Can Vinyalets en motiu de la troballa de restes d'interès paleontològic. Durant la intervenció es va recuperar les restes fòssils d'una tortuga gegant terrestre que presentava un bon estat de conservació, que es pot atribuir a l'espècie Chirogaster ricardi, que inclou la majoria de tortugues gegants terrestres del Miocè de la Península ibèrica. Es van observar una sèrie de forats i marques, alguns atribuïbles a l'erosió, però d'altres probablement originals per algun possible depredador, també es van observar la possible acció de fongs que haurien afectat al plastró. En referència al seu context geològic, a aquest individu se'l pot atribuir una edat Serravalià-Vallesià (Miocè mig-superior) i els sediments en els quals estava inclòs s'interpreten com les fàcies distals del sistema al·luvial de Castellar del Vallès. El context ambiental seria un bosc subtropical humit, amb un clima càlid i on els hiverns serien secs i suaus i els estius càlids i molt plujosos. Es tracta d'un individu que mesurava uns 97 cm de llarg per uns 86cm d'amplada i no presentava escut cervical, factor característic del gènere Cheriogaster.</p>	08260-92	Polígon industrial de Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda)	<p>La presència de restes paleontològiques al terme de Santa perpètua de la Mogoda es troben ben documentades al Museu de Paleontologia del Seminari de Barcelona, amb la presència d'un exemplar de Tetralphodon longirostris trobat a Can Vinyalets en els territoris que termenegen amb Polinyà.</p>	41.5398900,2.1693800	430716	4599026		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78259-foto-08260-92-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78259-foto-08260-92-2.jpg	Legal	Neògen\|Cenozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Pública	Sense ús				2019-12-31 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Es troba parcialment dins una àrea d'expectativa arqueològica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.	125\|123	1792	5.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78301	5 móns, 5 mirades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades	<p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p>	XX		<p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p>	08260-134	Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	<p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p>	41.5247200,2.1919200	432581	4597324	1999	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Matilde Grau i Armengol	Aquest monument	98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78206	Granja Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-soldevila	<p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda</em>. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.<br /> <br /> CANYAMERES, Esteve (2009). <em>Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX)</em>. Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, Joan et alii (1993). <em>Temps enrera, portes endins</em>. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999).<em> El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979.</em> Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.</p>	XII-XVIII		<p>La Granja Soldevila es troba situada a la zona limítrof amb el nucli urbà. A uns 80m de la façana principal es situa la línia de ferrocarril que el separa del barri de la Florida. A la vessant sud hi ha un petit jardí romàntic amb magnífics exemplars d'espècies vegetals, a la vessant est hi ha restes dels antics camps de conreu amb diverses construccions auxiliars, a la vessant nord es situa l'antic pati amb els corrals i a la vessant oest hi ha adossat l'edifici de la capella i l'antic habitatge dels porters, seu de ràdio Santa Perpètua. En aquesta mateixa vessant, i separat per un petit passatge, hi ha el modern edifici de l'institut d'ensenyament secundari. L'edifici principal correspon a un mas de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX. A principis de segle XX, respectant el primer pis de l'antic mas, dugueren a terme les obres d'ampliació de la casa que amb algunes modificacions posteriors esdevingué el que avui coneixem. El que s'observa avui és un edifici residencial amb trets modernistes format per un bloc central de planta rectangular (17 x 23m) amb tres crugies, desenvolupat en una planta semisoterrani, una planta baixa, dues plantes pis i una torre amb dos nivells més. A la vessant oest hi ha un cos de galeria que li dona un aire colonial, també existeix una porxada destinada a magatzem que està adossada a la façana posterior nord al nivell semisoterrani, i a la vessant oest hi ha un altre edifici de 3 plantes i una sola crugia que conté l'antiga capella i l'antic habitatge dels porters. A l'extrem d'aquest cos hi ha una segona torre de 4 plantes amb coberta a 4 aigües. Els interiors tenen una rica ornamentació. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues metàl·liques o de fusta amb revoltons ceràmics segons la dependència. A la planta soterrani els forjats són de volta de canó. La coberta: es combinen les zones de terrat accessible amb les de coberta inclinada, amb remats de teula ceràmica vitrificada. L'edifici principal té la seva crugia central amb terrat accessible i les cobertes de les crugies laterals són inclinades a una aigua. La façana principal té una composició simètrica respecte a l'eix central amb un portal adovellat i una finestra enreixada a banda i banda en planta baixa, 3 balcons en planta 1, i 3 finestres subdividides per columnes en planta 2. A la façana est destaca el seguit de finestres d'arc de mig punt de la galeria. La paret és de totxo arrebossada i treballada imitant obra de carreus. Les baranes dels balcons, les reixes de les finestres i els fanals són de diferent treballs de forja. Les fusteries suporten vidrieres emplomades de colors. Destaquen a nivell arquitectònic el volum de la torre mirador (amb dues plantes més que el cos de l'edifici principal) que queda enfonsat uns 10m a la façana sud i uns 5m respecte a la façana nord. També destaca la segona torre, una planta més baixa, amb coberta a 4 aigües. És un dels edifici que millor conjuga el seu valor com a exemple d'arquitectura modernista amb el paper destacat que va tenir en el desenvolupament històric i econòmic de la vila. Les seves generoses dimensions, la riquesa dels seus elements decoratius, i el bon estat general de conservació, van fer molt adequat el seu pas a ús públic.</p>	08260-39	Camí de la Granja, s/n	<p><span><span><span><span><span><span><span>Descripció del mas Granollacs, segons la inscripció registrat l'any 1864 al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. Així per la descripció que se'n fa sabem que: 'La casa consta de soterrani i pis principal i segon amb galeria a llevant. Mesurava en pams 154 x 154 (23.716 pams quadrats). Tenia també un barri tancat amb murs amb porta d'entrada mirant a migdia. Afegit a la casa hi havia el corral, corts, celler, l'era i altres dependències agrícoles. Pel que fa a la finca aquesta es composava de 80 quarteres i 9 quartans, de les quals 8 anaven destinades a planter d'arbres fruiters i de passeig o ornament 25 quarteres 3 quartans de regadiu, 36 quarteres de cereals de secà, i 6 quarteres 6 quartans de vinya, 3 quarteres de bosc i 2 d'erm. Amb dret d'ús per a regar de l'aigua de la mina construïda dins les propietats Folguera, Colomer, Casanovas i Banús. Aquesta mina té de llarg 2,5 Km, 4 pams d'ample i 6 pams d'alçada. Té direcció de migdia a nord fins arribar al poble de Santa Perpètua. En aquest punt la mina forma un angle i pren direcció cap a llevant fins arribar a l'heretat Banús, pròpia de don Salvador Banús, on es troba un repartidor amb la seva porta tancada amb dos panys i dues claus diferents. En aquest repartidor es parteix l'aigua per la meitat, una serveix per al rec de les finques Banús i Mogoda i l'altra serveix per al rec de la propietat Casanovas, Regàs, Folguera i de l'heretat Granullacs' (Canyameres, 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que avui o en el decurs del segle XX ha estat la propietat moderna de la Granja Soldevila és el resultat de l'agregació de les terres de diversos masos, la majoria dels quals havien esdevingut masos rònecs d'origen medieval. Concretament la major part de les terres s'han fet a partir dels masos rònecs Cirera, Caldes, i Soler, a més de les compres de terres de Can Folguera del segle XIX. El nucli original, el formaven les terres del mas Granollacs, anteriorment dit mas Bruguera, i abans del s.XVI, anomenat mas Perera. Mas de Caldes. Deshabitat des del segle XV. Les seves terres es repartiren entre el mas Folguera i el mas Perera. Estava entremig de Can Folguera i la Granja Soldevila i com aquests dos, la propietat anava des de la serra fins a la riera de Caldes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Cirera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Havia estat un alou del priorat de Santa Maria de Terrassa. Estava situat a la serra entre el mas Bell·lloc (can Miró), el mas de Jaume Perera (terres de la Granja Soldevila) i el mas Folguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1163. Primera notícia sobre el Mas Cirera.</span><br /> <span>Segle XV, el mas Cirera ja era rònec. Fou establert pel prior de Terrassa als pagesos del mas Colomer de la sagrera de Mogoda.</span><br /> <span>A principis del segle XVI, les terres del mas Cirera, foren establertes pels diferents hereus Colomer als pagesos del mas Bell·lloc (Can Miró), del mas Prat (Can Bernat) i del mas Perera (Granja Soldevila).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Perera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>El mas Perera segurament té el seu origen a finals del segle XI o principis del XII.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1256. Primera menció a un mas Perera.</span><br /> <span>1275 i 1290. Queda confirmada l'existència del mas Perera en els llistats del llòçol.</span><br /> <span>1290. En els llistats de llòçol hi consta un segon mas, el de Jaume Perera que és el que continuarà. El mas Perera primer estava situat més a ponent, entre Can Vaquer i Can Bernat.</span><br /> <span>Al segle XIV hi ha documentades diverses noticies relacionades amb persones cognominades Perera. A finals del segle XIV i principis del XV el cap de casa del mas Perera, és Antic Perera, i el seu fill també de nom Antic Perera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Bruguera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>1450. Arribada dels Bruguera. El mas canviarà de nom i començarà un procés expansiu fins a finals del segle XVI.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>Segle XVI. La família del mas Bruguera esdevé una de les importants del Vallès.</span><br /> <span>1592. Incorporació del mas Llirana de Montmeló.</span><br /> <span>A finals de segle XVI havien començat els problemes econòmics al mas Bruguera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Granollacs. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Plet de 82 anys entre els Granollacs i els Bruguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1717. Pere de Ribes i de Granollacs, 2n marquès d'Alfarràs, cedí la casa heretat i mas anomenat Granollacs abans Bruguera a Josep de Bru i de Mora i a la seva dona Marianna de Sampsó-Rocabruna, senyora de Montpalau.</span><br /> <span>XVIII. El mas Granollacs estarà en mans de la família noble dels Bru de Sala durant una centena d'anys. La venda és forçada per la mala situació econòmica del cap de casa Jacint Bru de Sala, deguda a la Guerra del Francès.</span><br /> <span>1822. Consta que el mas Granollacs tenia una extensió aproximada de 40 quarteres de sembradura entre cultiu, erms, i bosc.</span><br /> <span>1864. Es fa la inscripció registral del mas Granollacs al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La família Soldevila des de Lluís Soldevila (1911) fins a l'expropiació (ACTUR de Gallecs), estigué vinculada a activitats empresarials agràries, la producció i venda de llet, la llet condensada, les patates que feren famosa la finca de Santa Perpètua per la seva alta productivitat, i va estar entre els pioners de l'avicultura a Catalunya a la postguerra espanyola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5268200,2.1855600	432052	4597562	1163	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-3.jpg	Legal	Modern\|Barroc\|Romàntic\|Eclecticisme\|Modernisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Lúdic/Cultural			BCIL	2024-04-04 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Noms anteriors documentats: Mas Perera, Mas Bruguera, Mas Granollacs, Torre Bru.Actualment el recinte de la Granja conté diversos usos municipals, com són l'escola de música i de les arts (EMA), ràdio Santa Perpètua (ubicada a l’antiga masoveria) i les oficines tècniques de les Regidories de Cultura, Educació i Comunicació. Recentment, a l’abril del 2023, s’ha inaugurat una exposició a part de la zona baixa de l’edifici modernista, on es dona a conèixer la història de l’edifici i la seva explotació industrial fruït dels usos empresarials de la família Soldevila. Aquest espai, és una seu radial del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) ubicat al Vapor Aranyó. Per contactar-hi i visitar-lo, podeu demanar més informació a info@mtiv.cat	94\|96\|101\|102\|105\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78271	Jaciment de Santa Maria Antiga (o Santiga)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-antiga-o-santiga	<p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2007). Memòria de la intervenció arqueològica a Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Inèdit. Lliurada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, setembre 2007.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2008). Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi historicoarqueològic. L'ordit, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155.</p> <p>COLL, Joan-Manuel; ROIG, Jordi. (2008). Informe Tècnic de la intervenció arqueològica a l'església de Santa Maria l'Antiga - Santiga. (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Juliol, Agost i Setembre de 2008.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008.</p>	I/XX	Protecció nivell A (PEPPASPM)	<p>Santiga és un petit nucli dins el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, a l'extrem est de la comarca del Vallès Occidental. Santiga, antiga parròquia rural, està situada a mig camí entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, a poca distància de la carretera que les uneix (B-140) i a 2km del nucli urbà. La vall de Santiga es troba entre la Serra de la Salut i la de Polinyà, que emmarquen l'estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual s'escorren per la riera. L'any 2008 es realitza la primera excavació en extensió al subsòl de l'església de Santiga que es va efectuar a tota la nau central i gran part de la nau lateral. Segons els seus excavadors queden pendents d'excavació la Capella del Sant Crist, situada al nord de la nau central, la zona de l'entrada de l'església, que queda just sota el cor, i la zona de l'absis de la capella de Sant Joan. Aquesta intervenció ha exhaurit el 70% de la superfície excavada. Els resultats d'aquesta intervenció són ara per ara preliminars, doncs encara es troben en fase d'estudi. Així s'ha pogut establir set fases cronològiques que van des d'època romana a l'època contemporània. D'època romana s'han documentat una sèrie de murs, sense conservació d'estratigrafia associada. Així i tot, s'ha recuperat al jaciment ceràmica d'època altimperial com la sigil·lada sudgàlica i restes fragmentades d'àmfores i ceràmica comuna. Corresponents a l'antiguitat tardana (s. VI-VIII) s'han documentat nombroses estructures que reutlitzen els murs i els espais d'època romana, que sembla han de correspondre a una vil·la romana. D'aquest moment s'ha documentat un nivell d'habitació format per les restes d'un paviment d'argila trepitjada associada a ceràmica datable en el segle VIdC, i restes d'una llar de foc amb solera d'argila. També corresponen a aquest moment restes d'un paviment realitzat a base de fragments de tègula romana i dos encaixos de dòlia amortitzats amb materials datables en el segle VII. D'època almedieval (s.IX-X) s'ha documentat la nau d'una petita església (preromànica) que aprofita els murs construïts en època romana. Aquest edifici presenta una planta rectangular de 3m x 4m, que hauria quedat absorbida pels fonaments de la posterior església romànica. S'observen diferents refraccions de les parets existents i la construcció d'un mur de tancament a llevant formant el que es podria interpretar com la capçalera recta d'aquesta nau. S'ha identificat també el basament de l'altar construït amb pedres i morter de calç. A l'interior d'aquest edifici s'identifiquen també dues sitges amortitzades amb materials de segle X., i dues tombes antropomorfes de reduïdes dimensions. Dels segles XI-XIII, s'ha documentat tot el perímetre i la planta de l'església romànica del segle XI d'estil llombard. Aquestes restes que no s'han conservat en alçada formaven part d'una església d'una sola nau, que tindria volta de canó , absis semicircular i un campanar de torre al costat nord. Associats als estrats de construcció del temple del segle XI es van recuperar diversos fragments d'un mateix plat en verd i manganès andalusí (s. XI). D'aquesta fase s'ha documentat també i datable cap a finals del segle XII, una nau lateral més reduïda que la romànica capçada a l'est per un absis semicircular. De mitjan segle XIII es documenta la construcció d'un nou cos pel costat sud, que converteix la capella annexa de Sant Joan en una nau lateral de les mateixes dimensions que la nau principal. A l'interior de la nau s'han documentat 8 sitges (3 en una campanya anterior), a l'interior de les quals s'hi han recuperat algunes monedes de Jaume I. També d'aquesta fase s'han identificat set enterraments en fossa simple i situats paral·lelament al mur de tancament sud de la nau romànica. D'època baixmedieval (segles XIV-XV) s'ha documentat un panteó situat davant de l'altar de Sant Joan. Els materials procedents del rebliment d'aquest panteó permeten datar la seva amortització amb posterioritat a mitjan segle XV. D'època moderna es documenta la reforma de la façana i l'absis (segles XVI-XVIII), el darrer paviment de l'església, de rajola disposada en sardinell associat al moment de construcció del panteó de l'any 1722. Aquesta construcció realitzada amb rajols lligats amb morter de calç afecta moltes de les estructures i restes d'època medieval. A l'interior del panteó, a més de restes òssies humanes s'hi va recuperar algun rosari i un crist de bronze. D'aquesta època es van documentar quatre enterraments en fossa rectangular i caixa de fusta, així com una sèrie d'estrats associats a la construcció de l'absis principal actual d'estil gòtic tardà. D'època contemporània s'ha documentat el darrer paviment de rajoles de terra cuita construït amb posterioritat a la guerra civil espanyola.</p>	08260-104	Subsòl Església de Santa Maria Santiga	<p>1947 i 1981. Troballa de diversos fragments d'una ara d'altar de marbre datada entre els segles V i XII, amb inscripcions de grafits d'època medieval. Troballa de restes romanes a l'entorn de l'església que són interpretades per Fermí Vinyals com a pertanyents a una vila romana i una església paleocristiana. Anys 70-80 (segle XX). Es porten a terme excavacions arqueològiques a l'interior de la rectoria per part del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, amb motiu de l'adequació de part de l'edifici. Aquesta intervenció va permetre posar al descobert restes constructives d'època romana, consistents en dos dipòsits (lacus) de planta quadrada amb revestiment de paviment hidraùlic al fons i a les parets. Aquests dipòsits es troben aliniats, un al costat de l'altre. Un dels dipòsits excavats presentava uns graons d'accés en el seu interior, mentre que l'altre només va ser excavat parcialment. Sembla que ambdós es relacionen amb unes canalitzacions fetes d'obra i tègula romana i amb les fonamentacions d'uns murs. De l'interior dels dipòsits i cobrint les diferents estructures es va recuperar material ceràmic datable entre els segles I i VdC. Anys 80 (segle XX). El Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda emprèn una campanya arqueològica consistent en la realització d'una cala de sondeig a la nau lateral de l'església, amb la finalitat de comprovar l'existència d'una primitiva església en el seu subsòl. 2006-2007. Intervenció arqueològica al subsòl de l'església de Santiga consistents en la realització de 10 cales de sondeig, dutes a terme per Arqueociència Serveis Culturals, SL, sota la direcció de Bruna Âlvarez.</p>	41.5346400,2.1527300	429322	4598456		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78271-foto-08260-104-3.jpg	Legal	Romà\|Paleocristià\|Medieval\|Visigot\|Pre-romànic\|Romànic\|Gòtic\|Modern\|Contemporani\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-05-29 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Apareix dins l'àrea d'expectativa arqueològica de Riera de Santiga en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Autors Foto 3: Joan-Manuel Coll i Riera - Jordi Roig i Buxó (ARRAGO, SL).	83\|84\|85\|87\|91\|92\|93\|94\|98\|80	1754	1.4	2484	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78304	Abrazo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrazo	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XXI		Abrazo. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: A partir d'una imatge d'una forta presència física, però plena de lirisme, l'escultura desenvolupa un joc ordenat dins la seva rigidesa, austeritat i buit. La peça proporciona un estímul visual i estableix un paral·lelisme entre la unió de formes i la barreja de diferents races i cultures que integren la nostra societat, com a únic camí en la recerca de la riquesa cultural compartida. El títol descriptiu de l'escultura ja ajuda l'espectador a mobilitzar imatges en la memòria i a crear una fusió entre formes i contingut. Una peça íntima i humana que intenta provocar sensacions intenses a través del material i de les diferents tonalitats cromàtiques de la pedra. Mides: 195 x 85 x 70 cm Material: Pedra calcaria (Markina). Peu de formigó	08260-137	Passeig de la Florida / Avinguda de Barcelona	Passeig de la Florida /Av de Barcelona. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000.	41.5326000,2.1838100	431912	4598205	2000	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Millán Fernández de Garaialde		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78365	Bosc de Can Bisbe	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-bisbe	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		Al Bosc de Can Bisbe ens hi apropem per l'anomenat camí de Can Targa, una pista de terra estreta en força mal estat un cop passada la casa que dóna nom a l'esmentat camí. Després de Can Font hi un tram de camí recte que es troba tallat per una tanca. El bosc de Can Bisbe sorprèn pel seu bon estat de conservació i per la seva notable riquesa. Es tracta de la pineda més ben conservada del municipi amb un sotabosc de gramínies. Aquest espai natural compta amb el torrent de les Salzies, amb un notable canyar. Tot passejant es pot arribar a l'alzina de les tres branques. És l'indret més visitat per mamífers de gran mida, com la guineu.	08260-198	Torrent de les Salzies		41.5229800,2.1540900	429423	4597161		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78365-foto-08260-198-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Pot ser és el bosc més inaccessible per als perpetuencs.		2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78303	Mountain of mine	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mountain-of-mine	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XXI		Aquesta és una escultura teixida amb les mans, ordit amb una estructura contundent com l'herència genètica, i tramat amb el fil prim de la vida, dur però alhora flexible i mal·leable. Teixir un paisatge és més que una actitud artesana. Tenint en compte que es tracta d'una metàfora de la vida, una muntanya solitària en el mig d'un paisatge urbà esdevé una muntanya compacta, tancada, portadora d'un espai íntim, protegit, però que es deixa entreveure. Teixir equival a caminar, a construir, a veure créixer. La muntanya configura el paisatge de la solitud, de la força, de la solidesa. És tan senzill i tan complex com la combinació d'una actitud amb una realitat. 'Camino observant el paisatge i treballo veient el paisatge que jo genero'. Mides: 325 x 150 x 150 cm Material: ferro (acer 111) i ferro recuit	08260-136	Parc dels Països Catalans	Parc dels Països Catalans. V Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 2000.	41.5310900,2.1850700	432016	4598036	2000	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78303-foto-08260-136-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Matilde Grau i Armengol		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78320	Arbreda del torrent dels Morts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-dels-morts	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		Arbreda mediterrània que trobem a l'entorn del torrent dels Morts. Ha mantingut una estructura natural gairebé verge a causa d'estar envoltada per camps de conreu i de difícil accés. Dins la comunitat vegetal d'alzines, roures, pollancres, etc. Alberga rèptils (com la serp verda) i aus nocturnes (com el xot).	08260-153	Al nord de la Crta B-140		41.5330700,2.1473000	428867	4598287		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78320-foto-08260-153-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Social				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78338	Santa Prisca (protecció dels llamps)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-prisca-proteccio-dels-llamps	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2009). 'Festivitat de Santa Prisca. 18 de gener'. Jornades Tradició cultural a Santiga. Benedicció del panet. 25 de gener de 2009.	XVIII	Publicat	Benedicció d'un panet com a protecció dels llamps. Aquesta antiga festa s'ha recuperat recentment i es fa a finals de gener. Els panets, fets amb la farina donada pels pagesos de Santiga, sembla que són una petició a les forces de la natura per mitjà de Santa Prisca, per tal de protegir els sembrats de cereals que tot just naixien aquells dies. La tradició manava conservar aquell panet a casa per tal de guanyar la protecció contra els llamps durant tot l'any.	08260-171	Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)		41.5347000,2.1522300	429280	4598464	1790	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				61	4.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78290	Blaus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaus	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Blaus és una escultura que es troba situada prop de la porta principal d'entrada a la Granja Soldevila, en un petit jardinet envoltat d'una petita tanca. Blaus és un homenatge a la Mediterrània, un concepte ple de sentiments, emocions, imatges, ingenuïtats, clams, olors, lluminositat, un concepte definit per en Pep Fortuny com a un cúmul d'influències ètniques i paganes d'una forta (contundent) intensitat lírica. Aquí la Mediterrània esdevé un contenidor que pren forma en un rectangle de tres dimensions. L'escultura esdevé un trencaclosques que juga amb línies rectes i corbes, conformant amb múltiples variacions nous rectangles, triangles, semicercles, polígons irregulars, i expressant així, a través de la seva múltiple geometria, tota la sensibilitat que emana d'aquest món proper, nostrat, però alhora idealitzat. Mides: 163 x 23 x 143 cm Material: Fang refractari i esmalts. Peu de fusta de pi.	08260-123	Jardí de la Granja Soldevila	Jardí de la Granja, espai cultural. Exposició 'Sense Límits', juliol de 1996	41.5267400,2.1857800	432071	4597553	1996	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Montserrat Riera i Oller		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78177	Ca l'Andal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.	XVIII-XIX		Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal.	08260-10	Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització).	41.5227400,2.1891900	432351	4597106	1803	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou.	98\|119\|94	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78204	Cal Bacallaner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner-0	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.	XX	Rehabilitacions de 1980 i 1989	Cal Bacallaner es troba situada en una cantonada en una parcel·la triangular de 40 x 20m de costat. L'edifici es localitza en l'angle del carrer de Pompeu Fabra amb el carrer de Rafael de Casanova. La façana dóna a aquests dos carrers i al pati de parcel·la, tenint l'altre costat amb paret mitgera. L'accés directe és pel carrer de Pompeu Fabra i per l'avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer té accés a través del jardí, per on s'arriba al garatge i a la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. És una casa colonial amb vocació d'edifici aïllat, però amb una de les seves façanes mitgera amb la parcel·la del costat i la resta alineades a vial. Desenvolupada en planta baixa i planta pis, és en origen unifamiliar, amb els serveis a planta baixa i la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta de melis. La coberta està formada per teulada a tres aigües de teula àrab, suportada per bigues de fusta, amb camera d'aire i cel ras de guix. En el jardí s'ha construït per a garatge un annex que dóna a la façana del carrer de Rafael de Casanova amb una terrassa accessible amb porxo, que comunica amb les terrasses existents que donen accés a la planta pis. La geometria de les façanes és molt regular amb finestres rectangulars a la planta pis, corresponents a cada una de les dependències. A la planta baixa destaca el portal d'accés a la façana alineada al carrer de Pompeu Fabra. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les cantonades són de pedra sorrenca abuixardada. Com a elements arquitectònics destaquen la sanefa amb motius florals en el coronament superior sota el ràfec de la coberta. El ràfec sobresurt de la façana suportat per biguetes de fusta. A la planta baixa les distribucions s'han adequat a l'ús actual d'habitatge (abans era la zona de serveis). A la planta pis hi ha les distribucions originals, amb terres, pintures dels sostres, parets i mobiliari original. La fusteria és nova, menys a les portes d'accés. És un exemple de casa d'estil colonial, inserida en una illa de l'eixampla de la vila, en molt bon estat de conservació tant exterior com interior.	08260-37	C/Pompeu Fabra,15, C/Rafael Casanova,1,2 i Av. Mossèn Jacint Verdaguer, 20	Va ser construïda al 1930, com a residència d'estiu de la família Fabra; el nom pel qual és coneguda la referència a la professió del seu primer propietari. Ha estat rehabilitada al 1980 i reformada per convertir-la en dos habitatges independents, a la planta baixa i planta pis, al 1989.	41.5343000,2.1844100	431964	4598393	1930-33	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-3.jpg	Legal	Romàntic\|Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		El jardí va ésser dissenyat d'estil romàntic, amb les ornamentacions imitant troncs de fusta natural i grutes de pedra. El jardí original ha estat desfet i la majoria dels arbres tallats per poder construir el garatge i la piscina, no obstant això és molt acurat i les terrasses, escales i els elements d'ornamentació (fons, parterres, etc.) han estat conservats.	101\|102\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78178	Can Bellsolà - Can Cirera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsola-can-cirera	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XIX	Façanes molt deixades. No hi ha hagut manteniment de l'edifici en general durant molt de temps.	Cal Cirera (antic Bellsolà) es troba al costat nord de la crta. B-140, al costat d'una rotonda situada per sota i a llevant de l'autopista Ap-7, just abans d'entrar al nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. L'accés es realitza pel camí del Cementiri, que passa per davant de Can Xiol. La casa actual de cal Cirera, pràcticament té poc a veure amb una masia de tres cossos, les reformes de la segona meitat del segle XIX i del XX han conformat una casa amb aspecte de torre d'estiueig tot i que conserva el barri. Amb tot a la banda de ponent encara s'aprecien parets més antigues pertanyent al que havia estat pròpiament la masia de Can Bellsolà. L'edifici principal és de planta rectangular i es desenvolupa en planta baixa, primera planta i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica amb tres balcons a nivell de la planta pis i amb tres obertures petites al pis golfes, dues de laterals quadrades i una de central rectangular també petita amb barana de balcó. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Tota ella presenta un aspecte general d'abandonament	08260-11	Camí Can Xiol - Can Sirera - Cementiri	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV. 1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua. Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà. 1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea. 1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria. Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga. 1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres. Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària. Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès. 1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener. 1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l''alvèol' de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer. Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus. 1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures. Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà. 1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers. Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya.	41.5350400,2.1730200	431015	4598484		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78361	Can Medí o Can Juandó Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medi-o-can-juando-nou	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	X/XVIII		Cal Medí o Can Juandó Nou es troba a uns 170m al sud del Camí Ral del Ripollet, entre Can Sallent i Can Juandó Vell. Cal Medí o Can Juandó Nou és un edifici del segle XVIII, reformat al segle XX, de planta rectangular, desenvolupat en planta baixa, planta pis i planta golfes, amb coberta a dues aigües i teula àrab. Les plantes superiors són de construcció moderna feta de maons, mentre que la planta baixa és feta amb còdols.	08260-194	Al sud del Camí Ral del Ripollet	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 988. Primera referència documental. El comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. Segle XIII. Les terres del Congostell que eren de la família dels Muntada de la vila de Sabadell esdevingueren un mas. 1383. El mas ja estava deshabitat. Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segles XVI i XVII. Notícies del Congostell. Documentació del benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell. El destí de les terres del Congostell estava directament lligat a l'ús i explotació que en feien els propietaris útils, és a dir els Vallhonrat, els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. Segle XVIII. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. 1727-1743. Gabriel Vallhonrat lluita per evitar els embargaments. Finalment es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell. 1743. Es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. 1743. Andreu Clavé rebé el primer establiment. 1740-1752. Pràcticament es ven o s'estableix tot el patrimoni. 1752. Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la casa del mas Vallhonrat. L'establiment és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita. Ens referim a l'ocupació del territori als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. Anys 70 – 1792. Entre aquests anys és documentat el fill d'Andreu Clavé, Josep. 1804. Joan Clavé, el besnét, va rebre de Josep Maria de Font i Espona un establiment perpetu de 2 quarteres de sembradura del mas Llobateres de Barberà. 1811. En casar-se Joan Clavé amb Àngela Vernet heretà tot el patrimoni del seu pare Pere Clavé. 1829. Joan Clavé fou un dels darrers batlles de Santiga. Segona meitat del segle XIX. Can Medí és el nom tardà amb el qual es coneixerà la casa. Conviu amb el renom Guillot sempre lligat a la família Clavé. 1878. Amillarament. Consta que can Medí o Guillot, tenia 2 hectàrees de secà aproximadament, i era propietat d'Andreu Clavé. 1895. Medí Clavé Folguera va fer la primera inscripció registral de la casa. Fa constar que la casa de camp anomenada Clavé o Guillot es troba formada per baixos i una primera planta de 30 pams de cara per 40 de fons. Segle XX. La casa de Can Medí és reformada i les terres són adquirides pels de can Juandó Vell. Això comporta encara una tercera denominació a aquesta casa, can Juandó Nou. Relacionat amb l'historial dels Clavé de Santiga s'ha de fer esment a la casa actual de l'Era de la Piella, dita també cal Guillot, per ser propietat de la família Clavé, descendents dels Clavé de Santiga. Aquesta casa es troba en terres del mas Bellsolà (Can Cirera). 1867. S'inscriu al registre de la propietat la peça de terra de pertinences del mas Bellsolà. 1901. Segons el padró municipal d'habitants, la casa ja era edificada i en ella vivien el matrimoni Bellver Solà, procedents ell de Matadepera, i ella de Gallifa. 1936. La casa ja era habitada per la família Clavé.	41.5174500,2.1659500	430406	4596537	988	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78361-foto-08260-194-3.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009).	94\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78171	Cal Rectoret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-1	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XIV - XVI		Cal Rectoret es troba situat al costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a l'alçada d'una rotonda que porta en direcció nord al nucli de Santiga, i cap al sud per la carretera de Ripollet. Per entrar al recinte del pàrking del restaurant de Cal Rectoret cal agafar la carretera de Ripollet. El mas es veu des de la carretera. Can Rectoret és una masia del s.XVI molt modificada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. La masia està envoltada de construccions adossades a l'edifici principal que emmascaren les seves façanes. Afegit a la façana principal, orientada a llevant, hi trobem un porxo que funciona com a terrassa exterior del restaurant. La façana és de còdols i maons. A la planta baixa s'hi observa el portal principal d'entrada centrat respecte l'eix de la façana i dues obertures al costat esquerra, una de les quals correspon a finestra. A la planta pis que es troba directament sota teulada presenta dues finestres més. Totes les obertures són construïdes amb maons. La façana posterior sembla que presenta més alçada. S'hi observa una planta més, marcada per l'existència de les obertures parcialment visibles, que es resumirien en planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta diferència potser ve marcada per la topografia actual. Fa l'efecte que la casa es troba enfonsada respecte les cotes actuals que trobem a l'exterior. S'hi observen restes d'arrebossats.	08260-4	Costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140)	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental és de l'any 1336. Un dels 15 o 16 masos medievals que van formar el castell termenat de Santiga a finals del segle XIV, era el mas Pont, situat a migdia del castell després del torrent de l'Home Mort. Aquest mas medieval és documentat a partir de les dades de la família que l'habita l'any 1369 en què a la visita pastoral a la parròquia de Santiga del bisbe de Barcelona consta que el rector és Galceran de Ribes, de la nissaga de propietaris del castell, i els parroquians entrevistats són Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. Antic Pont, el tornem a trobar documentat l'any 1375 en un establiment del tutor i curador dels fills de Berenguer de Riba, senyor de la casa de Santiga, que estableix a cens de 8 sous a Antic Pont una peça de terra anomenada el camp de Pont de la parròquia de Santiga. El dia 21 de setembre de 1437 se signen capítols matrimonials entre Bartomeu Pont, fill de Miquel Pont, i de Francesca, difunta, pagesos de Santiga, amb Francesca Onyó i Gelabert, pubilla i filla de Pere Onyó, difunt, i Francesca Gelabert i Millars, també de Santiga. Un cabaler d'aquest mas es casà i per tant passa al mas Gelabert, on també es cognominaren Pont. L'any 1480 Joan Ravella i Gabriela Ravella i Pont, cònjuge usufructuari i propietària respectivament, restitueixen el mas Pont de Santiga a favor de la Sra. Isabel de Sentmenat, senyora del castell de Santiga i senyora al·lodial del mas Pont. Aquest és el final del mas Pont com a mas independent del castell de Santiga. A partir d'aquesta restitució, sempre més fins a les segregacions del segle XX de terres i cases de la propietat del castell de Santiga, restarà unit a la gran propietat com a masoveria. En el decurs del segle XVI, el mas Pont serà habitat per la família Ferriol o Furriol, i aquest serà el nom del mas que perdurarà fins ben entrat el segle XX en què canviarà pel de cal Rectoret. L'any 1552 habitava aquest mas Pont, Antoni Just àlies Ferriol, fill de Roc Just àlies Ferriol, i d'Antiga. A finals del segle XVIII, l'any 1798 en l'acta de presa de possessió de l'heretat del castell de Santiga pel procurador del duc d'Hixar consta que el procurador del duc, els testimonis, i el notari van entrar al portal major de la casa Furriol que habita com a masover Josep Fadó, un cabaler de can Fadó de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Can Ferriol o Furriol, era encara documentat amb aquest nom a principis del segle XX, quan segons explica Joan Ricart s'instal·la Jaume Fité Alemany a un dels quatre habitatges en què s'havia dividit el mas Ferriol. La seva biografia carregada d'anècdotes i el sobrenom 'Rectoret' explicat per Joan Ricart, són la part més viva d'aquest petit mas medieval estroncat en la seva evolució normal i al qual la fama com a restaurant que ha tingut a la segona meitat del segle XX, l'ha fet sortir de l'anonimat d'una masoveria de segles. El fet de ser una masoveria ja des de finals del segle XV fa que l'edifici, tot i que molt transformat pel fet de fer-hi quatre habitatges més l'adaptació a restaurant, mantingui una estructura indefinida i bastant estranya, però interessant des del punt de vista de la comparativa de l'evolució d'un mas normal de la zona respecte d'aquest.	41.5330100,2.1541000	429434	4598274	1336	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-3.jpg	Inexistent	Modern\|Renaixement\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Cal Rectoret de Santiga. Conegut també com antics mas Ferriol i mas Pont, segons CANYAMERES (2009, Fitxa. Pàg. 347).Actualment funciona com a restaurant. Destaca un pou d'aigua a la cantonada, construït amb maons i coberta en cúpula amb una pica de pedra, igual que els que hom identifica com a pous de vinya. Creiem que tindria la doble utilitat.	94\|95\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78356	Cal Regàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-regas	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		Cal Regàs es troba situat al Carrer Anselm Clavé, 2, això és a tocar l'església parroquial de Santa Perpètua de Mogoda, fent cantonada amb el Passatge de la Rectoria. Aquest edifici, el solar del costat i el bloc de pisos que hi ha l'esquerra s'ubiquen en els terrenys on hi havia hagut la Casa Gran de Cal Regàs, a la que fa referència la documentació històrica.	08260-189	Carrer Anselm Clavé, 2	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 1526. Sebastià Regàs consta en l'acte de prestació d'homenatge al senyor de la baronia de Mogoda, fra Llorenç Verra, prior del monestir de la Cartoixa de Montalegre. 1553. Sebastià Regàs actuava com a cap de família. El seu fill Pere continuà l'ofici de ferrer i el seu nét Montserrat, començà de ferrer, però va acabar de negociant i administrador del patrimoni monetari acumulat entre el que havia fet ell i el dels seus predecessors. 1561. Montserrat Regàs consta documentat comprant terres per la via de l'establiment al mas Bou de Mogoda. Fou el 'més ric de la contrada' de la segona meitat del segle XVI a Santa Perpètua i pràcticament de la seva empenta comercial i de negociant en van viure tots els seus descendents fins al segle XIX. 1619. Montserrat Regàs moria havent acumulat un patrimoni de terres d'unes 26 ha de terreny, com si hagués comprat un mas de mida mitjana dels masos de la zona. Pràcticament aquest és tot el patrimoni de cal Regàs fins a la liquidació del mateix al segle XIX. 1772-1800. Pràcticament tota la terra que voltava la casa dels Regàs a la plaça de l'Església, el camp de la sagrera, fou establert a cens per edificar cases. 1825. Andreu Regàs i Vendrell establí a Bartomeu Llong i Regàs, el seu cosí, un tros de terra al camp de la Sagrera, pràcticament el darrer espai que quedava per edificar perquè com diu l'escriptura el camp de la Sagrera estava 'al present reduïda a casas'. 1836. Andreu Regàs Vendrell venia fins i tot part de la casa de Regàs de Santa Perpètua a Francesc Rovira darrere la casa Gran de Regàs, el celler, el soterrani i el barri. 1842. L'hereu de cal Regàs, Andreu Regàs i Blanc, consta com a teixidor de lli vivint a Barcelona. 1857. Amillarament. S'esmenta a Paula Regàs com a propietària. El record de cal Regàs resta en els papers, en el moment que s'ha de redimir els censos emfitèutics durant tot el segle XIX i part del XX. 1919. Cal Garrell fou un dels darreres establiments fets al carrer Sant Josep. El cens es va a favor de Margarida Regàs Casanoves, néta d'Andreu Regàs i Blanc. De la gran 1927. Amillarament. Francesc Rovira Vallhonrat declarava que fou el comprador de la gran peça de terra de la plana de Santa Perpètua.	41.5351500,2.1786800	431487	4598492	1900	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78356-foto-08260-189-1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Apareix en una mateixa fitxa Mas Riba i Cal Regàs (CANYAMERES, 2009).	119	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78172	Can Barnola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnola	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XII - XVI		Can Barnola es troba situada a uns 300m al nord del nucli de Santiga, i a llevant del camí i Torrent de Canyameres. S'hi accedeix des de Santiga, on des de la plaça surt una pista forestal que ressegueix el terreny de Canyameres. Cal arribar fins a un pontet que travessa l'esmentat torrent. La casa queda a la riba esquerra d'aquest (costat llevant). La masia es desenvolupa en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La planta baixa presenta dues obertures, el portal d'entrada a la dreta i un finestral al costat esquerra de la porta. A la planta pis hi trobem dues finestres rectangulars. La façana es troba arrebossada i sense pintar. No hi ha cap element arquitectònic destacat. Can Barnola és avui una masia del s.XVI molt modificada, amb moltes construccions modernes adossades a ponent, llevant i a la façana posterior que és la que dóna al camí que comunica més endavant amb el camí del Padró.	08260-5	A uns 300m al nord del nucli de Santiga	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 1142. Can Barnola és un mas amb uns orígens ben documentats al segle XII primer com a mas Gelabert de Santiga, posteriorment anomenat Pont, Cuiàs, Puiggalí, i finalment can Barnola. En el decurs dels segles XII, XIII i principis del segle XIV, el mas Gelabert, manté el nom i la propietat al·lodial en mans de la parròquia de Santa Maria d'Antiga. Des del segle XIV fins als nostres dies, el mas Gelabert ha estat habitat i les seves terres treballades. La família de pagesos senyors útils de dit mas anirà canviant de cognom principal pel fet que hi hagué diversos maridatges de pubilles. Els cognoms van estar lligats fins al segle XVI amb el del mas Gelabert. La documentació del segle XVI reflecteix que s'està produint un nou canvi de manera de denominar el mas Gelabert. Tothom coneix la casa, la família i les terres pel mas Cuiàs de Santiga. Des del segle XVII el mas Cuiàs ja és conegut com a mas Puiggalí i aquest es manté durant tot el segle XVIII i bona part del XIX. La denominació de can Barnola actual és deguda al fet que la família que en els darrers cent anys ha habitat un dels habitatges de la casa del mas Puiggalí ha estat la família cognominada Barnola, des de Joan Barnola Parés a finals del segle XIX fins al matrimoni de Martí Barnola Morató.	41.5376600,2.1519600	429261	4598792	1142	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-2.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Antic mas Puiggalí, mas Cuiàs, mas Pont, mas Millars i mas Gelabert, segons CANYAMERES (Fitxa, pàg. 313).	94\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78179	Can Bruguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-4	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XIV-XVI	Teulada parcialment esfondrada	Can Bruguera es troba situada al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140), entre la Riera de Santiga i el camí del Padró. Accés pel carrer Elisenda de Montcada, d'on surt un camí que mena a la propietat. Can Bruguera es troba a 427m a llevant del castell de Santiga. L'edifici principal del mas correspon a un mas del segle XVI ampliat al segle XX. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, construït en pedra a la planta baixa i maó a la planta pis. La coberta és a dues aigües, de teula àrab. Es troba envoltada de construccions modernes de tipus auxiliar, realitzada amb obra vista sense arrebossar.	08260-12	Al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140)	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIV.1361. Primera referència documental. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofill, difunt pagès de Santiga. Segle XV.1402. Guillem Dossa és documentat com a propietari útil del mas Bofill. 1413. Se signen capítols matrimonials entre Antic Bofí i Puig amb Francesca Palau. 1438. Bartomeu Bofill confessa que té pel rector de la mateixa parròquia, un hort prop de la riera de Santiga. 1465. Se signen capítols matrimonials entre Francesc Casapere amb Margarida Bofill. 1496. Es documenta la venda que fan Salvador Bofill i el seu fill Antic, a favor de Jaume Llobateres d'una peça que tenen a la parròquia de Santiga. Segle XVI.1509. Embargament de blat i altres cereals per part del castell de Santiga a Pasqual Gili perquè no ha pagat el delme i censos emfitèutics. Primera meitat del segle XVI, el nom del mas Bofill es perd i passa a dir-se Bruguera, per maridatge de la pubilla amb un Bruguera. 1592. Antiga Bruguera, ven el mas Bofill i les seves terres a Antic Lletget, pagès de Sant Feliu de Sabadell. 1598. Antic Lletget i el seu fill venen a Miquel de Salbà i de Vallseca, senyor del castell de Santiga, el mas Bofill de Santiga, amb totes les seves terres i possessions, en acte fet davant el notari públic de Barcelona. A partir d'ací, el mas Bruguera i les seves terres esdevindran la segona masoveria del castell de Santiga. Aquesta venda tan primerenca comportarà que l'edifici del mas Bruguera, majoritàriament fet al segle XVI a base de parets de tàpia, es mantingui pràcticament sense poques variacions fins als nostres dies. Per tant ens queda l'estructura d'un mas de finals del segle XVI 'fossilitzada' fins avui dia. XVIII.1798. Presa de possessió del representant del duc d'Hixar com a propietari del castell de Santiga. S'esmenta que també va prendre possessió de la 'casita' de Bruguera. Segle XIX. Mitjan segle XIX. can Bruguera és habitat per la família Soley (masovers). En aquest període can Bruguera és coneguda també pel renom de cal M'enganyes.	41.5349300,2.1572100	429696	4598485	1361	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-2.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Noms anteriors: Mas Bofill.Foto 2. Autor: Canyameres. Any 2003.	94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78359	Can Juandó Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juando-vell	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	X/XVIII	En runes	Can Juandó Vell es troba a uns 100m a l'est de Can Joandó Nou o Can Medí, a uns 250m al sud-est del camí Ral del Ripollet, i també pel costat sud de la línia fèrria Papiol-Mollet. Can Juandó és una casa del segle XVIII, que a l'any 1901, ja estava desahabitada. Actualment es troba en runes, conservant-se en mal estat les parets de fonamentació a l'alçada de la planta baixa	08260-192	Sud del camí Ral de Ripollet	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 988. Aquesta propietat va arribar a tenir unes 15Ha d'extensió aproximadament. Hi ha uns pocs i escollits topònims que poden 'presumir' de pertànyer al grup dels mil·lenaris, és a dir topònims amb més de mil anys d'antiguitat. En el cas dels topònims de Santa Perpètua, Mogoda i Santiga, per si mateixos ja formen part del grup del mil·lenari. En una segona categoría trobaríem aquells topònims també amb edats superiors al mil·leni que sols resten coneguts en els tractats d'història, és a dir, ja no són vius. Ara bé coneixem l'espai, el que designaven i la seva resurrecció només dependria que els tornem a posar al mapa. Entre aquests hi ha Canalies, o el Congostell. Són dos topònims tan antics com la història documentada del terme de Santa Perpètua, Mogoda o Santiga. El dia 10 de març de l'any 988 el comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. L'antic camí de Santa Perpètua a Sant Cugat, ha estat el nexe d'unió entre passat i present i el que ens permet situar fàcilment al mapa els topònims. Aquest camí que es caracteritza per haver sofert poques variacions en aquests darrers mil anys, és per tant un element cabdal del territori i hauria de tenir la mateixa consideració patrimonial com pot tenir la torre de la Ferrussa. Si refem l'itinerari del camí tranquil·lament i incorporem els topònims, la cosa quedaria més o menys així: 'camí de Sant Cugat que surt de la sagrera de Santa Perpètua passa per davant de can Bellsola, baixa per la costa de la Qüestió. Pel pla d'Omet travessa la riera d'Omet, puja fins les terres de Canalies, passa prop del mas Ferran i travessa la riera de Canalies. Comença la pujada fins arribar al Congostell on es troba amb el camí ral d'Arraona a Barcelona. El camí continua ja pels dominis de la casa de Santa Coloma al terme de Barberà'. Aquesta immersió virtual en un paisatge amb topònims perduts actualment però serveix per fer evident que el topònim Congostell té sentit i és fàcil de situar pels voltants de la cruïlla del camí de Ripollet i el que baixa de la Salut de Sabadell. Les terres del Congostell tocant al camí de Sant Cugat eren al segle XIII de la família dels Muntada de la vila de Sabadell. Segons va escriure Miquel Carreres Costajussà a Elements de la Història de Sabadell, '... un home memorable qui va fer un gran benefici al comú, Pere Sa Muntada. Era veí de Sabadell i pels vols de l'any 1283 va fundar l'Hospital. Li va donar per estatge una casa de la seva propietat... (a Sabadell)'. Carreres Costajussà també va escriure en referir-se als beneficis eclesiàstics fundats a Sant Feliu de Sabadell que 'L'altre benefici era el de Sant Joan Evangelista instituït per en Pere Sa Muntada, el mateix fundador de l'Hospital, de segur que al mateix temps o a poca diferència. El beneficiat de Sant Joan era, també, encarregat de l'Hospital i per això encara avui forma part de la Junta d'aquest establiment.' Les terres del Congostell esdevingueren un mas que l'any 1383 estava deshabitat, probablement a causa de les pestes dels temps de les mortalitats que esmenten els documents. Com ja s'ha esmentat en parlar dels masos de Vallhonrat, el dia 8 d'octubre de 1383 Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segons el mateix Carreres, el dia 8 de setembre de 1390 Bertran Samuntada, de Barcelona, patró del benefici i altar de Sant Joan Evangelista i de l'Hospital de Sabadell, trobant-se a Sabadell, al portal de la casa de dit Hospital amb els jurats i prohoms de dita vila, va fer donació al Comú del patronatge de l'Hospital i del benefici eclesiàstic, procurant tenir sempre preferència els candidats a beneficiats, els descendents del llinatge Samuntada. El document fou autenticat l'any 1588 pel notari de Sabadell Gabriel Ponç Tristany. Aquesta seria l'explicació de la senyoria al·lodial que els preveres beneficiats de Sant Feliu de Sabadell van mantenir fins a les desamortitzacions eclesiàstiques del segle XIX. En el decurs d'aquest segle, el prevere que obtenia el benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell, havia de vetllar per recaptar i tenir actualitzades les rendes dels béns que el fundador havia destinat per al manteniment del benefici. Gràcies a aquest control de les rendes que obligaven als preveres a portar curosament els comptes i la documentació del benefici així com els títols de propietat, tenim notícies del Congostell en el decurs dels segles XVI i XVII. Crida l'atenció les repetides actualitzacions dels drets de senyoria directa dels preveres i les cartes precàries fetes després de cada procés de capbrevació que es conserven d'aquest període: un nou establiment l'any 1556, un precari de l'any 1590, un del 1605 i un altre precari l'any 1659. La família pagesa que tenia la part més important pe que fa a extensió de l'alou del Congostell eren els Vallhonrat de Santiga, amb tot, els Lloberes de Santiga també tenien una part de terres i els Cabanyes de Reixac per una permuta feta amb Antic Vallhonrat l'any 1563 tenien també un camp de 8 quarteres de terra al Congostell. El destí d'aquestes terres del Congostell estava directament lligat a l'ús i explotació que en feien els propietaris útils, és a dir els Vallhonrat, els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. En el cas que ens interessa, que és el de les terres del Congostell en mans de la família del mas Vallhonrat de Santiga, veiem que segueixen la mateixa sort que la resta de terres del mas Vallhonrat, a cada situacióde deutes apurada, es fan servir si cal, com a garantia dels préstecs de diners en forma de censals morts. Així l'any 1632 Gaspar Lloreda, la seva dona, Elionor Vallhonrat, i el fill, Joan VallhonratCatalà, de més de 18 anys i menys de 25, venen a carta de gràcia un violari de preu de 59 lliures, 10 sous i pensió anual de 8 lliures a Joan Canesmasses, negociant de Barcelona. amb garantia de terres del mas Congostell. L'any 1685 Gaspar Vallhonrat, per pagar 158 lliures, 8 sous deguts a Bonaventura Bolló, també pagès de Santiga; per pagar 120 lliures a Miquel Colomer, mercader de Barcelona, per pagar les pensions d'un censal creat per Jaume Vallhonrat, per pagar el deute de 85 lliures de la causa pia de Nicolau Gener, i altres quantitats menors, ven un censal mort de preu 256 lliures i pensió 256 sous a favor de Jaume Llobet i Bolló, pagès també de Santiga amb especial obligació dels seus masos Vallhonrat i de l'Abadia, rònec, i un camp del mas Congostell. L'any 1687 Gaspar Vallhonrat, va vendre censal mort de preu 350 lliures i pensió 15 lliures, 10 sous, pagadors cada any a 15 de novembre a favor de Josep Romeu, ciutadà honrat de Barcelona, amb garantia del mas Congostell de la parròquia de Santiga, i una gran peça de terra dita el Ferreginal, tot alou del benefici de Sant Joan de la parroquial de la vila de Sabadell a cens de 4 diners per Nadal. L'any 1703 els germans Gaspar, Ramon i Miquel Vallhonrat venen un censal de preu 504 lliures i pensió anual de 25 lliures i 4 sous a favor de Francesc Canyameres, pagès de la parròquia de Sentmenat, amb garantia del mas Congostell. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. Entre 1727 i 1743 Gabriel Vallhonrat encara lluita per evitar els embargaments, segrestos de les rendes del mas Vallhonrat, finalment perduda tota esperança, per la via dels establiments emfitèutics amb un preu d'entrada i un cens anual es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell. Les alienacions de patrimoni foren ràpides, entre 1740 i 1752 pràcticament es ven o s'estableix tot. El dia 5 de setembre de 1752 Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la cas del mas Vallhonrat. L'establiment d'aquestes 10 quarteres de terra on hi havia la casa del mas Vallhonrat és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès, i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita i d'ocupació del territori, ens referim als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. L'any 1743 es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. El motiu és que el dia 20 de novembre d'aquest any, s'interposà una nova demanda de Caterina i Bartomeu Canyameres, i Teresa Vilar, vídua de Josep Vilar, notari de Barcelona, creditors, contra Gabriel Vallhonrat, sabater de Barcelona, i també contra Pau Umbert, Josep Sallent i Andreu Clavé, pagesos de Santiga, precisament els tres pagesos i caps de família que edifiquen casa als establiments de terres del mas Congostell. Les tres famílies segurament ja eren presents en alguna masoveria de Santiga abans de poder accedir a la propietat de la terra del mas Congostell. De fet, l'any 1638 als llistats d'armes i munició de Santiga ja apareix un Joan Umbert. A partir de l'any del convencionalisme de 1743 s'esmenta per separat algunes dades sobre els tres nous masos, tot i que sempre han estat en un conjunt força homogeni i en diversos moments de la seva recent història han hagut d'actuar conjuntament (procura de l'any 1783 de Josep Font i Josep Sallent, pagesos de Santiga a favor de Josep Sendil per fer causa a l'Audiència de Barcelona). El mateix dia també ho fan Margarida Umbert, vídua de Morató, i Maria Font, casada amb Josep Llargués. A la casa de can Juandó Vell correspondria allò de ser 'la primera de les cases, la germana gran, la primogènita'. El perquè? Segurament els Umbert eren dels parroquians de les tres cases, els més antics a Santiga. Ja s'ha dit que l'any 1638 hi havia un cap de casa de nom Joan Umbert. Però també cal informar que el renom Juandó és documentat l'any 1746, pràcticament abans que existeixi la casa. El dia 20 de gener de 1746 a la concòrdia que se signa entre Marianna Mimó, vídua de Josep Lloberes, pagès de Santiga, Mateu Lloberes, germà de l'anterior, tutors dels pubills Lloberes, i d'altra banda els creditors del difunt Josep Lloberes, s'esmenta com un dels parcers als quals s'ha notificat la concòrdia 'Pau Umbert, de Santiga, dit lo Joandó'. El qual paga 4 lliures de cens anualment al 21 de febrer, per una peça de terra de pertinences del mas Lloberes de Santiga. Pau Umbert, en 'Juandó', fou el que va fer edificar la casa en les terres establertes per Gabriel Vallhonrat. Com ja s'ha dit, va acumular terres del mas Vallhonrat i terres a can Lloberes. El succeí la seva filla Margarida, casada amb Josep Morató, els quals van fer d'establidors de peces de terra. L'any 1772 establien: - A Antoni Costa, bracer de Santa Perpètua de Mogoda, una peça del mas Congostell de 3 quarteres de sembradura. - A Francesc Salvatella de Ripollet, 3 quarteres a cens anual per Sant Joan de 6 ll i entrada de 3 ll - A Joan Amadó de Santiga 4 quarteres a cens per Sant Joan del mes de juny de 8 ll i entrada 4 ll - A Antoni Rius, rajoler de Ripollet, 3 quarteres a cens per Sant Joan de 6 lliures i entrada 3 ll. L'any 1774 establien una altra peça de terra d'una quartera d'extensió de pertinences del mas Congostell altre cop a Anton Costa. I aquest cop els establidors es reserven el pou que hi ha al capdamunt de la feixa de dita peça de terra. L'any 1857 consta que els propietaris eren Antoni 'Juandó' i Gaietà Blanc i Guardiola. L'any 1878 a l'amillarament consta que els germans Antoni,Ignasi i Josep Figueres Lluc, de Ripollet, eren els propietaris de terres de can Juandó Vell. També consta Gaietà Blanc i Guardiola, de Barcelona. Les terres ocupaven una superfície de prop de 9 ha de terreny, 7 ha de les quals eren de vinya i prop de 2 de cereal. A l'amillarament de l'any 1927, la vinya ocupava encara no 2 hectàrees de terra, la resta eren camps de secà. L'any 1901 can Juandó Vell ja no era habitat, Antoni Figueres Lluc i la seva dona, Josepa Ribosa Bosc, venen als de can Medí, el que avui coneixem com can Juandó Nou. L'any 1936 consta que el propietari de can Juandó Vell i el de can Medí era Joan Figueres Renom.	41.5178500,2.1674800	430534	4596580	988	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78359-foto-08260-192-3.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009).Foto 3. Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003.	94\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78362	Can Lloberes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberes	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XII/XVI		Can Lloberes es troba situada uns 110m al sud-oest del camí del Padró i a llevant de la Riera Seca, delimitada al sud per la via fèrria i al nord per camps de conreu que limiten amb el camí ral del Ripollet. Es troba a 120m del bosc de Can Taió. Can Lloberes és una masia del segle XVI molt reformada, de planta gairebé quadrada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a doble vessant de teula àrab. La geometria de les façanes és asimètrica respecte el portal adovellat que es troba a la planta baixa. A la planta baixa hi trobem quatre obertures, dues finestres rectangulars amb reixa de ferro a a banda i banda del portal principal d'accés a la masia, i un portal a la dreta. A la planta pis hi ha quatre obertures rectangulars que corresponen a petites finestres. La façana presenta restes d'un arrebossat pintat de blanc, que es conserva en molt mal estat, que deixa veure els materials emprats en la construcció de l'edifici: pedra de tamany destacable a les cantoneres, i pedra petita, còdols i maons en els murs perimetrals. S'observen obertures realitzades amb maó, com el portal de la dreta de la façana principal i una petita finestra localitzada a la façana est. Com a elements arquitectònics destaquem el portal adovellat d'entrada i les cantoneres reforçades amb pedres. Al costat de ponent hi ha una sèrie cossos afegits a l'estructura principal del mas. Destaca el cobert de pedra adossat directament a la masia amb coberta a una sola aigua de teula àrab.	08260-195	Entre la Riera Seca i el Camí del Padró	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. Les terres de can Lloberes havien estat terres del capítol de canonges de la Seu de Barcelona. 1031. Patrimoni del capítol de la Seu de Barcelona a Canalies. Hi ha una venda que per les afrontacions es podria atribuir al que serà més tard el mas Seriol. 1067. Venda a Mir Golfred procurador i representant dels canonges de la Seu de Barcelona, la meitat d'una casa amb terres i fruiters a Santiga a Canalies. Podria tractar-se de terres del mas Seriol o el seu successor can Lloberes. 1121. Testament d'Arnal Geribert d'Antiga. Deixa a la canònica de la Seu de Barcelona el mas que tenen a Canalies. 1137. Primera referència documental. Ciriol signa com a cap de casa en la donació del delme a la parròquia de Santa Perpètua. Segle XIII. Continuen les notícies sobre el mas Ciriol o Seriol. 1336. Visita parroquial a Santiga. Consta el rector Galceran de Ribes i els parroquians entrevistats: Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. 1345. Es firma àpoca de pagament de 50 sous per part de Guillem Pere Pallerissa, canonge i procurador de Pere de Prat, paborde del mes de juny de la Seu de Barcelona, a favor d'Alamanda, vídua de Ramon de Seriol, pagès de Santiga, mort en 'intestia', un dels mals usos. 1361. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofí, difunt pagès de Santiga. Segle XV. Trobem altres notícies sobre els Seriol. 1471. Venda del mas Seriol de la parròquia de Santiga i una peça de terra de pertinences de dit mas situada però a la parròquia de Santa Perpètua, en alou de la pabordia del mes de juny de la Seu de Barcelona, a favor de Joan Bellsolà, pagès de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XV. El cas de la venda del mas Seriol fa pensar en l'extinció de la línia principal de pagesos del mas. 1555. Fins aquest any el mas Seriol estarà en mans de la família Bellsolà. Serà definitivament venut a Antic Llobera o Lloberes que ja consta com a cap de casa habitant a la parròquia i terme de Santiga al fogatge de 1553. XVI-XIX. Hi haurà continuïtat del mas fins a la venda a finals del s. XIX. Els Lloberes esdevindran gent de lletres a finals del s. XVI i també batlles de Santiga en diverses ocasions. El mas Lloberes en tots aquests segles no creix amb noves adquisicions de terres per la via dels establiments o les compravendes. 1825. Andreu Lloberes Banús, hereu del mas Lloberes va morir sens fer testament a l'edat de 68 anys. Jaume Lloberes i Font, era el primogènit, solter i va imposar el criteri que ell era l'hereu, i com a tal, va exercir administrant can Lloberes fins al 1872 que va morir. Va fer diverses segregacions de terres que pràcticament deixaven can Lloberes en la meitat del que era. 1876. S'arriba a un acord pel que feia a can Lloberes de repartir-se l'herència, recuperant totes les peces de terra que Jaume Lloberes havia establert a temps limitat i la venda a carta de gràcia d'una peça de terra a l'altre costat de la riera a la mare i fill Casajoana, de 42 quarteres d'extensió. 1878. Amillarament. Consta que la propietat de can Lloberes està en mans de 19 persones entre propietaris i parcers. El 90% dels camps de can Lloberes eren de sembrar, un 10 % eren vinyes. 1927. Amillarament. Can Lloberes tenia unes 6 ha de vinyes abandonades, 3,8 ha de cultivades, i 0,7 ha de regadiu. Finals del segle XIX. La casa de can Lloberes i terres de l'entorn són comprades per Jaume Baqué i Llong. Continuarà pràcticament durant tot el segle XX en mans de la família Baqué.	41.5225100,2.1731200	431010	4597093	1137	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78362-foto-08260-195-3.jpg	Inexistent	Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Noms anteriors: Mas Seriol, segons CANYAMERES (FITXA. Pàg. 219).	94\|95\|98\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78176	Can Llobet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-0	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XIX	Estructura molt ben conservada	Can Llobet es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. L'edifici principal del mas, correspon a una masia de nova planta edificada l'any 1882. Es tracta d'un edifici de tres cossos desenvolupat en planta baixa, planta pis i golfes. La façana és simètrica respecte el portal d'entrada. Destaca la seva balconada amb tres finestrals de la primera planta, els tres balcons petits de la segona i el terrat, darrera d'una barana en forma de merlet. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha un estel que corona, el punt central de la façana al nivell del terrat i els gerros amb motius florals que decoren la barana del terrat. El material és una barreja de còdols i maons, arrebossades i de color beix. Té dues naus laterals a banda i banda de planta baixa i planta pis amb porxo. L'escala és nova, amb paviment de terratzo. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. La planta de les golfes és de bigues de formigó. La coberta era originàriament coberta plana accessible que cobreix els tres cossos formant un terrat al nivell la planta tres. Hi ha terrats a banda i banda en el nivell de la planta dos. Aquests han quedat transformats en cobertes a tres aigües de teula àrab.	08260-9	Entre la Riera Seca i l'Ap-7	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1189. Primera referència sobre el mas Trilla. Segle XIII: 1220. Berenguer de Llàcera va vendre a Pere Vullpelleres i a Ramon de Vullpelleres, el seu mas de Trilla, franc alou, situat a la parròquia de Santiga prop de Canalies. 1221. Els Vullperes venen a Guillem Mercader, el mas de Canalies dit de Trilla. 1266. Sibil·la de Mercader, filla de Guillem de Mercader, ven a Pere de Capellades representant de la Pia Almoina de Barcelona, el mas de Trilla de Santiga. Segle XIII. El mas Trilla pagava a la casa de Canalies una quartera d'ordi i un quartà de vi pel dret de llòçol. Segle XIV. Els habitants del mas (pagesos propietaris útils) duen el cognom Tria. Segle XV. 1432. Bartomeu sa Tria o Tries, senyor útil i possessor del mas sa Tria de Santiga, confessa en capbreu que el tenia per Jaume Canyelles, prevere i procurador de la Pia Almoina de Barcelona. 1438. Consta un Antic Llobet, àlies Trilla, pagès de Santiga, que confessa al rector de la mateixa parròquia, que tenia una peça de terra dita la Pineda, de pertinences del mas Trilla, a cens anual de 9 sous. La nova denominació del mas Tria (Llobet) es consolida des de mitjan segle XV. Segle XVI.Capítols matrimonials referits a la família del mas, apareixen sempre esmenten amb el cognom i nom Llobet. 1553. Fogatge. La pubilla, Clara Llobet, casada amb Cebrià Lletget, cabaler del proper mas Lletget de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell, és anomenat de les dues maneres: Sebrià Leget àlias Lobet. Al llistat dels caps de casa de Santiga torna a aparèixer el mateix Cebrià i ara només amb el cognom de la dona: Cebrià Llobet. El patrimoni del mas Trilla augmenta amb terres alou del monestir de Sant Miquel del Fai de pertinences del mas rònec dit Pons, comprades al matrimoni Castellet Gasius, propietaris de la casa de Canalies, en aquest moment ja denominada la Ferrussa. Segle XVII: Al mas Llobet continuen els casaments de fills i filles, documentats a les cases de pagès de la comarca. 1620, 1623, 1629 i 1633. L'hereu Lluís Llobet, exerceix el càrrec de batlle de Santiga. 1629. Lluís Llobet formula demanda contra Pau Lloberes (pagès de Santiga) per empara de garbes i garberes. 1635. Lluís Llobet fou interrogat per l'oficial judicial, per malferir a cops de canó de pedrenyal a Nicolau Mallol, minyó d'uns 10 anys d'edat del veí mas Mallol. Segona meitat segle XVII. Mort prematura de l'hereu Josep Llobet. La pubilla morí força jove deixant els fills menors d'edat a càrrec del marit Bonaventura Bolló (probablement fill o descendent de la casa i mas del Bolló de Santa Eugènia de Berga a la plana de Vic). 1666. Bonaventura Bolló pledeja per la propietat de la Ferrussa, la qual aconsegueix per sentència favorable de la Reial Audiència. 1695-1693. Mor prematurament Jaume Llobet i Bolló heretant el seu germà Josep, adroguer a Barcelona que morí jove. El patrimoni Llobet passa a Marianna Llobet i Bolló, la germana gran casada al mas Güell de Polinyà. Així s''ajunten per qüestions de maridatge dos patrimonis de masos, el de la casa de Sant Martí de Polinyà (entre can Querol i can Garcia), i el del mas Llobet de Santiga, més les terres adquirides del mas Vallhonrat. Segle XVIII.1700. Marianna Llobet i Bolló, pubilla del mas Llobet de Santiga, feia testament en el qual deixava tancada la successió dels dos masos amb el nomenament del fill gran, Antoni Güell i Llobet, com hereu dels dos patrimonis Antoni Güell i Llobet. 1727. Antoni Güell i Llobet és excomunicat perquè tocà les campanes sens autorització, encén ciris i després els llençà a terra, dient públicament que no volia pagar el que devia al procurador de Sant Pere de les Puel·les, ni la multa prèvia a l'excomunicació. 1717. Antoni Güell i Llobet i el seu fill Mateu, com a propietari i hereu dels masos Llobet de Santiga i Güell de Polinyà respectivament, venen a Maria, vídua de Pau Querol, pagès de Polinyà, el mas Güell, abans dit Gili i abans de Sant Martí de Baix. 1741. Mateu Güell i Llobet inicià el costum dels establiments a rabassa morta. Segles XVIII-XIX: Els Llobet es caracteritzaren per intentar garantir la subsistència familiar amb la renda dinària procedent dels establiments a rabassa, masoveries i establiments emfitèutics a termini limitat i viure per sobre de les possibilitats reals del que donava el patrimoni. Segle XIX. 1819. L'endeutament crònic força que Pau Güell Torres i el seu fill, Pau Güell i Farell, haguessin de vendre a carta de gràcia a Josep Llobet i Vinyals, revenedor establert a Barcelona, el mas Puiggalí de Santiga, pel preu de 2.698 lliures catalanes. 1832. Venien el dret de recobrar la propietat a favor de Joaquima Vinyes, vídua de Josep Llobet i Vinyals, pel preu de 2.250 lliures catalanes i 18 sous. 1849. Teresa Torres, vídua de Francesc Güell Llobet i Farell, natural de Lliçà de Vall, fa inventari dels béns del seu difunt marit. 1848. Continuïtat dels problemes econòmics que s'agreugen per la mort de Francesc Güell i Llobet Farell. 1879. La vídua va tornar a casar-se i va tenir descendència. Per pagar els dots de les germanastres i de la mare va vendre perpètuament a Antoni Grasses i Riera, advocat de Barcelona, el mas Llobet de Santiga amb 33 drets reials de recobrar peces de terres establertes a termini. 1880. Poc temps després el nou propietari va vendre can Llobet a carta de gràcia a Josep Voltà i Vivé, fabricant tèxtil i també de Sabadell, la propietat del mas Llobet de Santiga i els 33 drets reials de peces de terra establertes a termini i a rabassa morta. 1882. El nou propietari va edificar una masia de nova planta, a mig camí entre casa colonial, torre d'estiueig i masia típica de tres cossos amb sala. Segle XX.1927. Amillarament. A can Llobet encara quedaven 14 parcers i l'establiment emfitèutic de can Cadernera. 1941. L'hereu del patrimoni Voltà fou Josep Cirera Voltà que va actualitzar el registre de la propietat i va inscriure al registre la titularitat de can Llobet a favor seu com a hereu de la seva mare i com a nét del fabricant sabadellenc Josep Voltà Vives. 1941-1942. Josep Cirera Voltà va vendre en dos lots, a Josep Agustí, la propietat de can Llobet. Poc temps després, la va vendre a en Joaquim Font. Però tampoc trigà gaire a vendre-la al carnisser barceloní, avi de l'actual propietari.'	41.5256700,2.1620200	430087	4597453	1882	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Té una font i una bassa del 1892. Hi ha diversos coberts al davant de la casa i al vessant dret de la façana principal la torre d'un molí d'aigua, de maó massís i arrebossat i de color blanc, amb la seva bassa quadrada. La font i la bassa són al davant de la façana principal. Noms anteriors: Mas TrillaFoto 2. Autor: Canyameres. Any: 2003	102\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78181	Can Miró Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament.	08260-14	C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors.	41.5266900,2.1800000	431588	4597552		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om.	119\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78360	Can Sallent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent-1	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	X/XVIII		Can Sallent es troba a uns 120m a l'est del camí Ral del Ripollet, pel costat sud de la línia fèrria Papiol-Mollet, pràcticament al límit sud-oest del terrme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Can Sallent és una masia del segle XVIII, reformada i ampliada al segle XIX. És una construcció de planta rectangular, desenvolupada en planta baixa i en planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. Presenta construccions més modernes adossades pel costat de llevant, fetes de maons i amb coberta de fibrociment.	08260-193	Camí Ral del Ripollet	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 988. Primera referència documental. El comte Borrell de Barcelona donava al monestir de Sant Cugat del Vallès un alou que tenia a Reixac. En les afrontacions d'aquest alou s'esmenten els topònims 'via calciatam' el castell 'Mallato' el 'Congostello' i 'Canalilias'. Segle XIII. Les terres del Congostell que eren de la família dels Muntada de la vila de Sabadell esdevingueren un mas. 1383. El mas ja estava deshabitat. Bernat de Camp, de Santa Perpètua de Mogoda, va vendre perpètuament a Pere de Vallhonrat, de Santiga, el mas Congostell de Santiga, alou del benefici de Sant Joan fundat a la parroquial de Sabadell. Segles XVI i XVII. Notícies del Congostell. Documentació del benefici eclesiàstic sota invocació de Sant Joan Evangelista fundat a la parroquial de Sant Feliu de Sabadell. La família pagesa que tenia la part més important pel que fa a extensió de l'alou del Congostell eren els Vallhonrat de Santiga, tot i que també eren propietaris útils els Lloberes i els Cabanyes de Reixac. Segle XVII. A cada situació de deutes la família del mas Vallhonrat de Santiga fa servir les terres del Congostell com a garantia dels préstecs de diners en forma de censals morts. Les terres de Congostell tindran el mateix final que el mas Vallhonrat. 1727-1743. Gabriel Vallhonrat lluita per evitar els embargaments. Finalment es disgrega tota la propietat del mas Vallhonrat, el mas Abadia i el Congostell per la via dels establiments emfitèutics amb un preu d'entrada i un cens anual. 1740 -1752. Les alienacions de patrimoni foren ràpides. Pràcticament es ven o s'estableix tot. 1752. Gabriel Vallhonrat establia a Francesc Cicra una peça de terra de 10 quarteres d'extensió on hi havia la casa del mas Vallhonrat. L'establiment és el punt culminant i alhora simbòlic del final d'un període, de la desfeta d'un patrimoni pagès i del naixement sobre aquesta desfeta, d'un nou model d'explotació més petita. Ens referim a l'ocupació del territori als masos nous de Vallhonrat, can Targa i can Font, i els masos nous del Congostell, can Juandó, can Sallent i can Medí. 1743. Es podria fer servir convencionalment com a punt de partida de la història dels nous masos del Congostell. A partir d'aquest moment s'esmenta per separat algunes dades sobre els tres nous masos. 1742. Can Sallent de Santiga. Feren capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell Josep Sallent, pagès de Santiga, amb Marianna Grau. Segles XVIII-XIX. Els Sallent també esdevenen regidors i batlles de Santiga. 1869. Antoni Sallent Puigmartí com a hereu universal feia inventari dels béns que foren del seu pare Joan Sallent Font. El patrimoni acumulat per les diverses generacions de Sallent era força important. Mitjan segle XVIII-XXI. Des fa nou generacions la família Sallent habita al seu mas del Congostell.	41.5161600,2.1642600	430264	4596395	988	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78360-foto-08260-193-3.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Apareix en una mateixa fitxa Can Juandó, Can Sallent i Can Medi. Conegut actualment com els masos nous del Cogostell, i antigament com a Congostell (CANYAMERES, 2009).	94\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78191	Can Vinyals	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-2	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XII-XIX	Sense manteniment, façanes molt deixades.	Can Vinyals és una masia de finals del segle XIX, envoltada de diferents coberts que n'obstaculitzen la visió completa de les diferents façanes. Es tracta d'un edifici rectangular que es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Presenta el carener paral·lel a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La composició i geometria de la façana hauria estat originàriament simètrica respecte el portal d'entrada, amb balcons a la planta pis. Els murs de la façana són arrebossats i pintats de blanc, en mal estat de conservació.	08260-24	Crta de Sabadell (B-140) - Crta de Polinyà - Camí vell de Polinyà i Ap-7	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que fou propietat de Can Vinyals era l'agrupació de tres masos medievals, el mas Diumer de la parròquia de Santiga i terme de Santa Perpètua de Mogoda, el mas Camp i el mas Vidal. Les primeres dades documentades de cadascun d'ells conformen la cronologia. Les referències a l'indret on hi havia el mas Vidal són de l'any 1121. 1247. Primera referència documental al mas Diumer de la parròquia de Santiga. En diverses confessions en capbreu i en successives vendes del mas Camp sempre s'esmenta el mas Diumer com a unitat. Segle XIV. Es consolida el nom del mas i dels seus habitants, els Camp. 1535. Els masos Camp i Vidal són venuts a carta de gràcia a Bernat Mas. 1554. A causa dels deutes contrets per Bernat Mas, hi ha una sentència que adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua que havien estat d'Antoni Camp i posteriorment de Pere Pellicer. Des del segle XVI, el mas Camp esdevindrà una masoveria, fet que ajudarà a fixar el nom d'una de les nissagues de masovers com a nom de la propietat que ha perdurat fins als nostres dies. Segles XVI - XVIII. Es documenta la denominació torre Climenta. La propietat dels Torres comprenia 65 jornals de terra i hi tenien masovers. 1739. Miquel Vinyals i Palet fa testament. Miquel Vinyals havia estat molts anys masover de la torre Feliu (Can Sabau), i després junt amb el seu fill gran de masover a la casa del notari Pere Martí Torres. D'aquest Miquel Vinyals descendeixen totes les línies actuals de Vinyals de Santa Perpètua i a causa de la seva estada i la dels seus descendents com a masovers al mas Camp o la torre Climenta, aquesta propietat fixa el nom de Can Vinyals a partir del segle XVIII. A finals del segle XVIII, Can Vinyals passa per herència a Maria Francesca de Torres. Després a la filla, Teresa Minguella i Torres, casada amb Joaquim de Vedruna i Vidal. 1851. El matrimoni Vedruna Minguella donen la propietat de Santa Perpètua al seu fill no hereu Ferran de Vedruna i de Minguella. Ferran de Vedruna es casà amb Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, filla de Felip de Cruïlles de Peratallada Despujol i de Farnés, marquès de Castell Torrent, i de Maria Concepció de Segarra i de Vilamajor, tots domiciliats a Barcelona. 1851. La propietat de Can Vinyals era de 78 quarteres establertes a cens emfitèutic i 42 quarteres no establertes en les quals hi ha la casa, sínia i cisterna d'aigua, és a dir, és la part de masoveria i administració pròpia. La tradició de no vincular aquesta propietat a l'hereu sinó de donar-la com a part de l‘herència de lliure disposició, que ja havien practicat els avantpassats Torres es manté i Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i Francesc de Vedruna i de Minguella donaren la propietat de Can Vinyals al fill no hereu, Lluís de Vedruna i Cruïlles de Peratallada, casat amb Concepció Blanca. El germà segon hereta part de les rendes dels Vedruna i Can Vinyals de Santa Perpètua de Mogoda. 1903. Lluís de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, la seva dona Concepció Blanca i els seus 8 fills consten com a empadronats que viuen a Santa Perpètua. 1940. Els germans Vedruna Blanca es reparteixen la finca de Can Vinyals a parts més o menys iguals en valor, i les inscriuen al registre de la propietat. A partir d'ací la propietat de Can Vinyals es vendrà a trossos en funció del que decideixi cadascun dels germans i a partir dels anys 40, cada lot es fraccionarà en menor o major grau depenent de la política de segregacions i vendes de cada germà: La urbanització del polígon industrial ha estat el final de la història rural.	41.5345700,2.1696600	430734	4598435	1121	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-3.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Noms anteriors: Torre Climenta, Mas Pellicer, Mas Camp	94\|98\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78574	Can Xiquet o Can Pepet Xiquet; Habitage a la Rambla 29	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xiquet-o-can-pepet-xiquet-habitage-a-la-rambla-29	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).	XX		Can Xiquet o Can Pepet Xiquet (o Habitage a la Rambla 29) és una vivenda unifamiliar d'estructura asimètrica que forma un xamfrà. Es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i el carrer del Pare Rodés. Consta de dues plantes i terrat. La planta inferior està formada per tres obertures, la porta principal i dues finestres, totes tres emmarcades per una decoració floral i geomètrica. Una sanefa ondulada separa les dues plantes. La planta superior té com a element que sobresurt la tribuna, que és de planta poligonal i oberta, situada damunt la porta principal. Aquesta planta està separada del terrat per una sanefa i una motllura. El terrat té un acabament en forma ondulada, seguint el ritme de les sanefes. Damunt la tribuna hi ha un motiu ornamental format per una estrella de sis puntes, amb una flor al mig. Tota la decoració està feta amb ceràmica vidriada de diferents colors. És una casa d'una sola crugia en cantonada, sobre una parcel·la de 4,9m x 20m. L'accés principal es fa a través de la Rambla per la façana curta on destaca la tribuna de la planta pis. La façana llarga dóna al carrer de Pare Rodés, per on hi ha accés a la construcció annexa del garatge. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. Cels rasos de guix i encanyissat, i paviments de mosaic ceràmic amb dibuixos geomètrics de colors. Una part de la coberta és a dues aigües, de teula àrab i la part davantera que dóna a la Rambla és un terrat accessible amb paviment de tova ceràmica, damunt del qual en els darrers anys s'hi ha afegit una nova planta. En el pati posterior, amb façana al carrer Pare Rodés hi ha construït un cobert de planta baixa més planta pis de paret de totxo i bigues de formigó amb coberta a una aigua de teula àrab. La planta baixa és un garatge amb accés des del carrer del Pare Rodés i la planta pis un magatzem amb accés des del pati. Les façanes són de composició molt simple, la façana més llarga només té dos forats rectangulars, un a cada planta, que corresponen al passadís de distribució. A la façana curta destaca el xamfrà amb la porta d'accés a la planta baixa i la tribuna pentagonal a la planta pis. Les parets són de totxo massís, arrebossada i pintada, amb ornamentacions amb rajola vitrificada. Com a elements arquitectònics destaquen la tribuna del xamfrà, el rosetó de guix de sota seu i l'estel de rajola ceràmica del damunt. Un dels pocs exemples d'utilització d'elements decoratius modernistes (rajoles de colors, sanefes, tribunes, etc.) a l'ornamentació de façanes del municipi.	08260-222	Rambla, 29 - C/Pare Rodés (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Edificada als anys 20 pel seu primer propietari (mestre d'obra) com a habitatge familiar d'una sola planta. En els anys quaranta se li afegeix la planta pis i els ornaments d'estil modernista. Actualment rehabilitada i amb una planta més enretirada de la façana, damunt del terrat. A la planta baixa hi ha una botiga.	41.5351300,2.1816900	431738	4598488	1920	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-3.jpg	Legal	Eclecticisme\|Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Presenta actualment una planta més damunt de l'antic terrat, un xic enretirada de la façana, pintada en gris, de forma discreta.	102\|105\|98	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78339	Cura del roure (Ca n'Oller)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cura-del-roure-ca-noller	RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 136.	XVII/XX	publicat	Cura del roure (Ca n'Oller). Antigament en la màgica nit de Sant Joan els perpetuencs s'acostaven a Ca n'Oller per a fer la cura del Roure als nens i nenes que neixien herniats. Aquesta pràctica consistia en foradar el tronc d'un roure viu i fer passar el malalt per dins. Si l'arbre, malgrat la ferida, continuava vivint, s'interpretava que el noi es curaria.	08260-172	Torrent de Ca n'Oller		41.5345400,2.1834400	431884	4598421		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		L'indret amb el qual es relaciona aquesta pràctica és de fet imprecís, proper o a l'entorn al torrent de Ca n'Oller.	98	61	4.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78269	Pavelló d'esports	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-desports	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.	-III/V	Desconegut	Del jaciment Pavelló d'esports només es coneix la troballa d'una tomba romana al costat del Pavelló d'Esports, sense més precisió. Aquesta zona es troba actualment protegida com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.	08260-102	Avinguda Girona, C/ Puig i Cadafalch (Barri Can Taió)		41.5286900,2.1829300	431835	4597772		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78269-foto-08260-102-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Les edificacions més antigues són de l'any 1974.	83\|80	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78265	Antic camí de Can Folguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-can-folguera	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.	-XX/XV	Destruït, desconegut, però queda zona no urbanitzada.	Del jaciment anomenat Antic camí de Can Folguera se'n coneix ben poca cosa. Consta només que a l'any 1975 als terrenys que havien de ser l'actual barri de Can Taió, sobre l'antic Camí de Can Folguera, s'hi van trobar restes de l'edat del Bronze i de l'època medieval.	08260-98	C/Ausiàs March, Avinguda Girona, Av. Onze de setembre i C/ Salvador Espriu		41.5271500,2.1821800	431771	4597601		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78265-foto-08260-98-3.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Medieval\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		El jaciment antic camí de Can Folguera és una àrea d'expectativa arqueològica inclosa en el PEPPASPM, 1996, que inclou una sèrie d'illes edificades compreses entre els carrers Ausiàs March, Avinguda Girona, Av. Onze de Setembre i C/ Salvador Espriu. Només queda un solar no edificat situat a llevant.	79\|85\|76	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78292	Doble yo, núm. 2. El que calla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-2-el-que-calla	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Doble yo, núm. 2. El que calla. És l'escultura situada a la meitat inferior i més meridional del Parc Municipal, i al costat nord d'una pista de petanca. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Aquesta escultura forma part d'una sèrie antropomorfa, concebuda per a expressar la part animal que tenim. Així doncs, les característiques de l'animal passen a formar part de les de l'home, ja sigui l'animal aeri, terrestre, amfibi, aquàtic o mitològic. En aquest cas, l'escultura té fesomia de mico, un animal molt cridaner, xerraire, nerviós i molt social, amb gestos molts semblants als nostres. El nou homínid té taponada la boca amb una mà, recordant els micos de la cultura asiàtica, però amb l'afegit de tenir tres braços. Un d'ells li envolta el coll donant-li suport, companyia i amistat, i el tercer el té sobre el genoll, gest que li dóna repòs i un xic de grandesa. El complementen 7 forats a l'esquena, símbol dels 7 nivells interns de la cultura oriental, i un sol radiant que emergeix del sexe. El hieratisme de la figura correspon al llenguatge totèmic d'Amèrica. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: Formigó	08260-125	Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc Municipal. I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996	41.5358700,2.1834400	431885	4598568	1996	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Danillo Mota Marroquín		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78364	Bosc de Can Cadernera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cadernera	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		El Bosc de Can Cadernera es troba al sud de Can Llobet i a ponent de Can Cadernera, en el camí d'accés cap a Can Targa i Can Font. S'hi accedeix des del camí del Padró, passant per Torreferrussa, on després cal seguir el camí paral·lel a l'autopista en direcció oest fins al camí de Can Targa, just fins arribar a la Riera Seca (Riera de Santiga) en el tram que va conduïda per sota l'autopista. Des d'aquest punt albirem l'extrem sud del Bosc de Can Cadernera. Els pins pinyers que el dominen són bastant espectaculars. No obstant això, les canyes, els àlbers i els plataners conformen l'arbreda fluvial de la Riera Seca, on el gripau i alguns ocells com el rossinyol bord, el gafarró, les mallerengues i la cadernera, presenten una comunitat reproductora.	08260-197	Al sud de Torreferrussa		41.5248200,2.1635100	430211	4597357		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78364-foto-08260-197-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Es troba delimitat per una tanca metàl·lica que protegeix l'explotació forestal. El torrent delimita les dues propietats principals que conformen el bosc. La més gran és la situada a llevant.		2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78366	Bosc de Can Sabau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sabau	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		El Bosc de Can Sabau es troba situat a ponent de la masia de Can Sabau, i a poca distància del camí del Padró. El seu accés es fa per la masia de Can Sabau. A aquesta s'hi arriba des d'una rotonda que hi ha a la carretera de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda (B-140). El bosc es troba delimitat pel nord i ponent per camps de conreu. Està format per un bosc mixt amb pi blanc, alzina i roure. Dóna refugi a verdums i gafarrons, així com estornells, garces i alguns mamífers. El seu sotabosc embolicat facilita la cria del tallarol capnegre.	08260-199	Can Sabau		41.5326000,2.1631300	430187	4598222		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78366-foto-08260-199-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78366-foto-08260-199-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Al costat del bosc i de la masia hi podem trobar la font de Can Sabau ('la que feia obrir la gana'...).		2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78563	Bosc de la Granja Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-granja-soldevila	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		El Bosc de la Granja Soldevila es troba situat a l'oest del parc dels ametllers, entre l'avinguda Girona, la línia del Ferrocarril Papiol - Mollet i l'avinguda de l'Estela Ibèrica. El Bosc de la Granja Soldevila és la massa arbòria més coneguda i emblemàtica del municipi. Les zones naturalitzades del bosquet s'han anat artificialitzant, ja que ha quedat inclòs en l'àrea urbana, tot i així la diversitat faunística natural és molt elevada (rossinyol comú, tallarol, mallerenga, pitroig...). És un bosc plantat amb finalitat didàctica i per tant hi ha una rara diversitat d'espècies botàniques.	08260-211	Avinguda Girona, Ferrocarril Papiol-Mollet, Avinguda de l'Estela Ibèrica		41.5247800,2.1853200	432030	4597336		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78563-foto-08260-211-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78273	Camí Reial de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-sabadell-a-santa-perpetua-de-mogoda	Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Número de referència del camí: 205. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008.	XVI	El sector de Santiga	El Camí Reial de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda passa pel mig del nucli de Santiga. Provenint de Montserrat i Sabadell, entraria en el nucli pel costat de la era del castell, vorejaria la plaça de Santiga, giraria passant per davant el cementiri de l'església i es dirigiria vers Santa Perpètua de Mogoda i seguidament cap a Granollers i Girona. Aquest camí correspon a l'antic camí de Sabadell a Santa Perpètua. Aquest traçat coincideix amb la descripció del camí nº 130 del Repertorio de todos los caminos de España de Villuga, on s'identificaven els principals camins del segle XVI. Del traçat d'aquest antic camí el més conegut és el tram occidental a ponent de Santiga. Actualment es coneix però com a camí Estret de les Vinyes. A partir de Santiga cap a llevant seguiria aproximadament un cop passat Can Rectoret per l'actual carretera B-140 de Sabadell a Mollet fins a l'alçada de Can Sabau, per on es desviaria fent marrada més al sud fins a l'actual Can Guillot. Per recuperar a partir d'aquí un curt tram del traçat que fa actualment la B-140 i poc després entrar ja en la trama urbana fins al nucli antic de Santa Perpètua de Mogoda.	08260-106	Camí Estret de les Vinyes - Santiga - Santa Perpètua de Mogoda	Ressenya Històrica extreta del Pla Director. Església Santa Maria L'Antiga, 2008: En el segle XVII per Santa Maria l'Antiga hi passava un camí Reial, anomenat així en varis documents localitzats a l'Arxiu Històric de Sabadell. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien. En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros -d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres-. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infraestructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Segons l'autor, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI. Pedro Juan de Villuga, l'any 1546, realitza un estudi únic sobre els camins existents a la península anomenat Repertorio de todos los caminos de España. Cada camí s'identifica amb un número i les poblacions extremes, amb indicació de les seves principals poblacions de pas. El camí de Girona a Lleida, identificat amb el número 130 del repertori de Villuga, parteix de Girona, passa per Hostalric, Sant Celoni, Llinars del Vallès i un cop arriba a la Roca del Vallès, es dirigeix a Igualada, passant per Montserrat. Les poblacions entre la Roca del Vallès i Montserrat no apareixen. Fins a la Roca del Vallès, aquest itinerari coincideix amb el de la Via Augusta, abans descrit. En arribar a la Roca del Vallès, l'antiga via romana es dirigia a Arraona (Sabadell) i prosseguia el seu traçat cap a Martorell i Tarraco. A l'Arxiu Històric de Sabadell, en el fons de la Cort del batlle de Santiga s'han localitzat dos processos on es descriu clarament el Camí Reial que passa pel nucli de Santiga. Els dos processos corresponen a dos assassinats comesos a la parròquia de Santiga. La declaració dels testimonis descriu, el que hagin pogut veure en relació al cas. En el primer expedient de l'any 1636 (caixa 2520/ex. 2), un testimoni declara en relació a l'assassinat de Josep Tarragó. (...) un home de barba roig de alguns quaranta anys lo hauria tret de (...) del dit Castell de Santiga ab bona amistat y lo sen hauria amanat en lo cami real qui va de la ciutat de Gerona a la vila de Sabadell y a Nstra. Sra. de Montserrat (...) Un segon testimoni del mateix procés afirma: (...) jo estant devant lo cementiri de la Esglesia de la parroquia que es cerca lo Castell y hera de St. Iga i devant de mi passa un home alt barba roig que no se com se diu y se atura a parlar ab Joseph Tarragó masover de dit castell y sen anaran los dos per lo cami real anant vers Sabadell y en no veurels se sent una scopetada (...) Altre testimoni anomenat Anthonius Bonet diu: (...) que estava en lo castell del Governador y que (...) un home alt barba roig (...) y de bona amistat lo hauria tret de las heras de dit castell entrada la nit y se lo hauria amanat en lo cami real qui va a Sabadell (...) Jacobus Rojas (...) notari públic de la vila de Sabadell (...) y Cort del honorable Batlle de la parroquia de St. Iga confirma: (...) en lo cami real qui va de la dita parroquia a la vila de Sabadell y en una pessa de terra del noble don Miquel Salta de pertinenca de la heretat del castell de St. Iga en lo cami real (...) En el segon expedient de l'any 1629 (DI-26), un testimoni declara en relació al cas: Bartomeu Borrell de la parroquia de St. Julia de Altura (...) habitant empero en lo dit terme de St. Iga, lo qual se trobaba (...)dins lo hostal de Joan Llobera del present terme ahont eren dos homens que (...) coneguts de dit Borrell lo hu dels quals anomena moltes vegades dit Borrell ans quel matassen ab lo nom de Joan y (...) fer dits dos homens moltes festas a dit Borrell convidant-lo a menjar i beure y aixi comensant despres de haver menjat aixi fora de dit hostal estant pasejantse davant lo cementiri y rectoria li tiraren ab senyal de amistat dos tirs de pedrenyal dels quals caygue en terra mort (...) Altre testimoni declara seguidament: (...) y trobat en dita plaça davant del fossar de la esglesia parroquial de Santiga y en lo Cami Real que va de la vila de Sabadell a la vila de Granollers un cadaver o cos de home mort ajegut en terra (...) Amb aquestes declaracions queda confirmat que un Camí Real passava pel bellmig del nucli de Santiga. Provenint de Montserrat i Sabadell, entraria en el nucli pel costat de la era del castell, vorejaria la plaça de Santiga, giraria passant per davant el cementiri de l'església i es dirigiria vers Santa Perpètua de Mogoda i seguidament cap a Granollers i Girona. Aquest camí correspon a l'antic camí de Sabadell a Santa Perpètua. Aquest traçat coincideix amb la descripció del camí nº 130 del Repertorio de todos los caminos de España de Villuga, on s'identificaven els principals camins del segle XVI. L'existència d'aquesta ancestral via de comunicació recolzaria la dita popular que diu: 'Qui va a Montserrat i no passa per Santiga, deixa de veure la mare per anar a veure la filla'.	41.5343700,2.1527400	429322	4598426		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78273-foto-08260-106-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78273-foto-08260-106-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Més conegut actualment com a camí Estret de les Vinyes. Relacionat amb aquest camí s'ha pogut recollir de la documentació de l'època (expedients dels anys 1629 i 1670), l'existència d'un antic hostal situat davant l'antiga rectoria, edifici aquest darrer que situen en una caseta en ruïnes a la zona sud-oest del conjunt. La Sala d'interpretació etnogràfica i l'aula de natura projectades en el Pla Director ocuparien l'espai que presumiblement hauria haver estat ocupat per l'antic hostal de la parròquia de Santiga (Pla Director, 2008).	94	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78272	Camí ral del Ripollet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-ripollet	Plànol Projecte d'actualització del catàleg de camins rurals de santa Perpètua de Mogoda, març 2008. Número de referència del camí: 310.	XVI/XVIII		El Camí ral del Ripollet o camí ral vell de Ripollet a Santa Perpètua es troba situat al sud de l'autopista Ap- 7 i al nord del ferrocarril, travessant una plana agrícola, que va des del camí de la Salut, és a dir, des del sector sud-oest del terme municipal de Santa Perpètua fins a l'actual rotonda d'entrada al nucli de Santa Perpètua. Actualment hi ha un monument dedicats als carreters. El camí ral del Ripollet presenta una orientació del traçat que va de sud-oest a nord-est. El camí passa pel costat mateix de la Granja Vinyals, creua la Riera Seca primer, després més al nord el camí del Padró, el torrent de Polinyà i voreja per l'oest la zona de Can Filuà fins a la rotonda esmentada. És un camí de terra.	08260-105	Entre camí de la Salut i rotonda monument als carreters		41.5243000,2.1695400	430713	4597295		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-3.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Social				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			94	49	1.5		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78554	Canyar de la mina de Can Filuà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyar-de-la-mina-de-can-filua	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		El Canyar de la mina de Can Filuà es troba situat a 350m a l'est del Camí Ral Vell de Ripollet a Santa Perpètua. A l'alçada de la Granja Olivé, el canyar transcorre paral·lel al camí Ral. Correspon a un llarg canyar que serpenteja la mina d'aigua de Can Filuà fins al torrent de Polinyà. És l'hàbitat idoni per a la vida d'uns rèptils; la serp d'aigua i la serp de collaret, a més a més d'altres espècies d'insectes propis d'un hàbitat aqüícola.	08260-202	Can Filuà		41.5283300,2.1721200	430933	4597740		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78554-foto-08260-202-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78554-foto-08260-202-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78555	Canyar de la timba de l'Humbert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/canyar-de-la-timba-de-lhumbert	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		El Canyar de la timba de l'Humbert deu el seu nom a les timbes, construccions per a la defensa de la producció agrícola vers les inundacions de les rieres, que han esdevingut part del paisatge del nostre poble. Potser la timba de l'Humbert és la més famosa però també ens queda la més amagada. La vegetació de canyar actua de refugi a amfibis i ocells típics del canyar (rossinyol bord).	08260-203	Al sud de Ca n'Oller		41.5429600,2.1726100	430989	4599364		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Difícil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78579	Jaciment Torre del Rector	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-torre-del-rector	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 200-218.	I/V	Destruït	El Jaciment Torre del Rector es troba dins un recinte tancat on hi ha la masia coneguda com a Torre del Rector. En l'entorn d'aquest edifici, sembla que pel costat de ponent d'aquest es van localitzar restes ceràmiques, alguna sitja i un abocador amb grans quantitats de teules romanes. El jaciment va ser destruít en construir-se el poligon industrial. L'únic espai on es va efectuar una intervenció arqueològica va ser a un 'abocador de material on només hi havia restes de tègula i d'àmfora'. Aquest jaciment va ser situat cronològicament entre els inicis del segle IdC i un moment proper al final de l'imperi.	08260-227	Polígon industrial Can Bernades Subirà		41.5483600,2.1827400	431840	4599956		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78579-foto-08260-227-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78579-foto-08260-227-2.jpg	Legal i física	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Aquesta zona es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica referenciada amb el número 35 dins la memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.	83\|80	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús