Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78169 | Parc Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Volum 2. Pàg. 31-32. | XX | El Parc Municipal es troba situat a l'Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes. Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi. És una bonica i espessa pineda molt definida. Presenta vàries escultures repartides per aquest espai. És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font, una font ornamental que no raja sempre i jocs per a la mainada. El parc té una superfície de 10.137 m2. | 08260-2 | Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal. L'abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s'aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar 'la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria'. També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l'alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d'un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d'un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l'extrem del parc. En total l'obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s'aplicà considerablement retallat. Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l'aplanament dels terrenys l'any 1946. Malgrat estar en obres i expropiat, l'Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que 'con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos'. Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que 'por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y qye su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios'. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres.. Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard. | 41.5362300,2.1833900 | 431881 | 4598608 | 1946-47 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78171 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV - XVI | Cal Rectoret es troba situat al costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a l'alçada d'una rotonda que porta en direcció nord al nucli de Santiga, i cap al sud per la carretera de Ripollet. Per entrar al recinte del pàrking del restaurant de Cal Rectoret cal agafar la carretera de Ripollet. El mas es veu des de la carretera. Can Rectoret és una masia del s.XVI molt modificada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. La masia està envoltada de construccions adossades a l'edifici principal que emmascaren les seves façanes. Afegit a la façana principal, orientada a llevant, hi trobem un porxo que funciona com a terrassa exterior del restaurant. La façana és de còdols i maons. A la planta baixa s'hi observa el portal principal d'entrada centrat respecte l'eix de la façana i dues obertures al costat esquerra, una de les quals correspon a finestra. A la planta pis que es troba directament sota teulada presenta dues finestres més. Totes les obertures són construïdes amb maons. La façana posterior sembla que presenta més alçada. S'hi observa una planta més, marcada per l'existència de les obertures parcialment visibles, que es resumirien en planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta diferència potser ve marcada per la topografia actual. Fa l'efecte que la casa es troba enfonsada respecte les cotes actuals que trobem a l'exterior. S'hi observen restes d'arrebossats. | 08260-4 | Costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental és de l'any 1336. Un dels 15 o 16 masos medievals que van formar el castell termenat de Santiga a finals del segle XIV, era el mas Pont, situat a migdia del castell després del torrent de l'Home Mort. Aquest mas medieval és documentat a partir de les dades de la família que l'habita l'any 1369 en què a la visita pastoral a la parròquia de Santiga del bisbe de Barcelona consta que el rector és Galceran de Ribes, de la nissaga de propietaris del castell, i els parroquians entrevistats són Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. Antic Pont, el tornem a trobar documentat l'any 1375 en un establiment del tutor i curador dels fills de Berenguer de Riba, senyor de la casa de Santiga, que estableix a cens de 8 sous a Antic Pont una peça de terra anomenada el camp de Pont de la parròquia de Santiga. El dia 21 de setembre de 1437 se signen capítols matrimonials entre Bartomeu Pont, fill de Miquel Pont, i de Francesca, difunta, pagesos de Santiga, amb Francesca Onyó i Gelabert, pubilla i filla de Pere Onyó, difunt, i Francesca Gelabert i Millars, també de Santiga. Un cabaler d'aquest mas es casà i per tant passa al mas Gelabert, on també es cognominaren Pont. L'any 1480 Joan Ravella i Gabriela Ravella i Pont, cònjuge usufructuari i propietària respectivament, restitueixen el mas Pont de Santiga a favor de la Sra. Isabel de Sentmenat, senyora del castell de Santiga i senyora al·lodial del mas Pont. Aquest és el final del mas Pont com a mas independent del castell de Santiga. A partir d'aquesta restitució, sempre més fins a les segregacions del segle XX de terres i cases de la propietat del castell de Santiga, restarà unit a la gran propietat com a masoveria. En el decurs del segle XVI, el mas Pont serà habitat per la família Ferriol o Furriol, i aquest serà el nom del mas que perdurarà fins ben entrat el segle XX en què canviarà pel de cal Rectoret. L'any 1552 habitava aquest mas Pont, Antoni Just àlies Ferriol, fill de Roc Just àlies Ferriol, i d'Antiga. A finals del segle XVIII, l'any 1798 en l'acta de presa de possessió de l'heretat del castell de Santiga pel procurador del duc d'Hixar consta que el procurador del duc, els testimonis, i el notari van entrar al portal major de la casa Furriol que habita com a masover Josep Fadó, un cabaler de can Fadó de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Can Ferriol o Furriol, era encara documentat amb aquest nom a principis del segle XX, quan segons explica Joan Ricart s'instal·la Jaume Fité Alemany a un dels quatre habitatges en què s'havia dividit el mas Ferriol. La seva biografia carregada d'anècdotes i el sobrenom 'Rectoret' explicat per Joan Ricart, són la part més viva d'aquest petit mas medieval estroncat en la seva evolució normal i al qual la fama com a restaurant que ha tingut a la segona meitat del segle XX, l'ha fet sortir de l'anonimat d'una masoveria de segles. El fet de ser una masoveria ja des de finals del segle XV fa que l'edifici, tot i que molt transformat pel fet de fer-hi quatre habitatges més l'adaptació a restaurant, mantingui una estructura indefinida i bastant estranya, però interessant des del punt de vista de la comparativa de l'evolució d'un mas normal de la zona respecte d'aquest. | 41.5330100,2.1541000 | 429434 | 4598274 | 1336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cal Rectoret de Santiga. Conegut també com antics mas Ferriol i mas Pont, segons CANYAMERES (2009, Fitxa. Pàg. 347).Actualment funciona com a restaurant. Destaca un pou d'aigua a la cantonada, construït amb maons i coberta en cúpula amb una pica de pedra, igual que els que hom identifica com a pous de vinya. Creiem que tindria la doble utilitat. | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78172 | Can Barnola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnola | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII - XVI | Can Barnola es troba situada a uns 300m al nord del nucli de Santiga, i a llevant del camí i Torrent de Canyameres. S'hi accedeix des de Santiga, on des de la plaça surt una pista forestal que ressegueix el terreny de Canyameres. Cal arribar fins a un pontet que travessa l'esmentat torrent. La casa queda a la riba esquerra d'aquest (costat llevant). La masia es desenvolupa en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La planta baixa presenta dues obertures, el portal d'entrada a la dreta i un finestral al costat esquerra de la porta. A la planta pis hi trobem dues finestres rectangulars. La façana es troba arrebossada i sense pintar. No hi ha cap element arquitectònic destacat. Can Barnola és avui una masia del s.XVI molt modificada, amb moltes construccions modernes adossades a ponent, llevant i a la façana posterior que és la que dóna al camí que comunica més endavant amb el camí del Padró. | 08260-5 | A uns 300m al nord del nucli de Santiga | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 1142. Can Barnola és un mas amb uns orígens ben documentats al segle XII primer com a mas Gelabert de Santiga, posteriorment anomenat Pont, Cuiàs, Puiggalí, i finalment can Barnola. En el decurs dels segles XII, XIII i principis del segle XIV, el mas Gelabert, manté el nom i la propietat al·lodial en mans de la parròquia de Santa Maria d'Antiga. Des del segle XIV fins als nostres dies, el mas Gelabert ha estat habitat i les seves terres treballades. La família de pagesos senyors útils de dit mas anirà canviant de cognom principal pel fet que hi hagué diversos maridatges de pubilles. Els cognoms van estar lligats fins al segle XVI amb el del mas Gelabert. La documentació del segle XVI reflecteix que s'està produint un nou canvi de manera de denominar el mas Gelabert. Tothom coneix la casa, la família i les terres pel mas Cuiàs de Santiga. Des del segle XVII el mas Cuiàs ja és conegut com a mas Puiggalí i aquest es manté durant tot el segle XVIII i bona part del XIX. La denominació de can Barnola actual és deguda al fet que la família que en els darrers cent anys ha habitat un dels habitatges de la casa del mas Puiggalí ha estat la família cognominada Barnola, des de Joan Barnola Parés a finals del segle XIX fins al matrimoni de Martí Barnola Morató. | 41.5376600,2.1519600 | 429261 | 4598792 | 1142 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic mas Puiggalí, mas Cuiàs, mas Pont, mas Millars i mas Gelabert, segons CANYAMERES (Fitxa, pàg. 313). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78177 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XVIII-XIX | Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal. | 08260-10 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització). | 41.5227400,2.1891900 | 432351 | 4597106 | 1803 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78181 | Can Miró Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament. | 08260-14 | C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors. | 41.5266900,2.1800000 | 431588 | 4597552 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78182 | Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyalets | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxes (CD). RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 155-158. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XIX | El mas de Can Vinyalets es troba situat al nord del polígon del mateix nom, just al límit del terme municipal de Santa Perpètua amb Polinyà. S'hi accedeix per una rotonda de la carretera de Polinyà, just abans d'entrar en aquest terme. Can Vinyalets correspon a un mas del segle XIX molt reformat. És un mas de planta rectangular, originàriament desenvolupat en planta baixa i planta pis i golfes. Actualment però la façana principal presenta una planta més, quedant la part posterior de la casa més baixa. Ambdós cossos a diferents nivells presenten coberta a doble vessant de teula àrab. Probablement el cos més baix correspon a l'edifici principal del mas. La façana principal (oest) ofereix avui una composició simètrica amb dues obertures a banda i banda de la porta principal a nivell de la planta baixa, i tres balcons a nivell de primer pis. A la segona planta hi trobem tres finestres contínues amb arcada de mig punt realitzades amb maó vist. Totes les obertures de les façanes són d'execució contemporània, realitzades a base de maons i una llinda de fusta tant en portes com en balcons. A la façana sud hi trobem un portal d'accés a la planta baixa i tres balcons a la planta pis. Només a la façana posterior hi trobem una petita obertura quadrada o finestra en un lateral i una sèrie de cossos annexats a la planta baixa que difereixen de l'harmonia del conjunt. Com a elements a destacar observem en l'angle nord-oest del mas un tram de la cantonada construïda en pedra, que s'ha deixat a la vista. La resta de l'edifici es troba, a excepció de les obertures, arrebossat i pintat en color ocre. | 08260-15 | Poligon industrial Can Vinyalets | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1121. Primera referència documental del lloc on avui dia hi ha Can Vinyalets. 1137. Apareix documentat en Vidal en el llistat de caps de casa del terme de Santa Perpètua. 1194. Arnau de Foixà, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona, estableix a cens anual el mas Joan a favor de Ferrer Dalmau i Pere Llobet. Segle XV. La història de Can Vinyalets es vincula amb els destins del mas Camp (actual Can Vinyals). Segle XVI. 1535. Es ven el mas Vidal a carta de gràcia a Bernat Mas. Es trobava ja en runes. 1550. Enric de Santjust, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, féu precari per al mas Vidal, a Bernat Mas. 1554. S'adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua. 1577. Pasqual Soler ven perpètuament a Pere Climent, el mas Vidal (en ruïnes). Segle XVII. 1672. Francesc Climent va vendre perpètuament a Francesc Bonaventura Torres, el mas Camp i el mas Vidal enrunat, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVIII. 1784. Francesc de Minguella Ferrer i la seva dóna Francesca Torres confessaren que tenien el mas Vidal (en ruïnes i deshabitat) amb la gleva de terra en què es trobava edificat. Segles XIX-XX. Segona meitat del segle XIX. Apareix en les terres de l'antic mas Vidal, un nou mas. 1904. És inscrit al registre de la propietat com a 'Manso Robira'. Tenia llavors unes 6,1971 ha, amb casa edificada amb planta baixa i pis amb barri de superfície de 400 metres quadrats. El nom del mas ve de que es trobava en terres de Can Vinyals. 1908. És inscrita al registre de la propietat de Sabadell, per Jaume Baqué i Permanyer. 1911. Francesc Rovira Ferrer ven la resta d'una finca anomenada mas Rovira de 1,42418 ha. Finals de segle. Reparcel·lació i construcció del polígon industrial. La masia és reformada i actualment és un restaurant. | 41.5398700,2.1665200 | 430478 | 4599026 | 1800 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Can Vinyalets (noms anteriors Mas Rovira, Mas Vidal). També dit antigament Cal mas Manso. Trobem també hi ha un molí de vent molt ben conservat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78187 | Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa 61. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIII-XVI | La masia de Can Banús es troba situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. És una masia del segle XVI, de planta basilical distribuïda en tres plantes amb coberta a doble vessant. Destaca la finestra gòtica de la part central de l'edifici. La porta d'entrada és adovellada i les finestres tenen una estructura desigual. Una porta d'entrada dóna al pati on es troba la masia. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-20 | Crta de Caldes C-59 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1202 es confirma l'existència documental a la zona entremig de la Rovira i Mogoda, de terres i cases propietat de Bernat Bonuç. 1206. Donació d'unes terres de la Milícia del Temple als Morral, esmenta que afronten a ponent amb terres de Pere Bonúç. 1290. Llistat del llòçol. Consta el mas Banús ha de pagar per lloçol a Bernat de Canalies, 1 quartera i mitja d'ordi i un quartà de vi. Segles XIV-XV. Hi ha documentades notícies discontínues sobre el mas Banús i la família Banús. 1492. Es signaven capítols matrimonials a Terrassa entre Jaume Banús amb Joana Costa. Mitjan segle XVI. Mas Banús no sempre manté una continuïtat biològica per línia masculina. Tot i això la possibilitat d'heretar el nom de la mare que permet el dret civil català, fa que es mantingui el cognom Banús fins a l'extinció de la línia d'hereus l'any 1866. 1574. Joan Banús signa la concòrdia amb la Cartoixa de Montalegre pel delme anual a pagar. Segona meitat segle XVI. Expansió territorial del mas Banús amb les primeres agregacions de terres de masos veïns. 1585. Àngela, vídua de Joan Banús, confessa una peça de terra al mas Conill, permutada pel seu marit amb Gaspar Colomer, alou de la Cartoixa de Montalegre. Segle XVII. 1604. Antic Banús, prevere beneficiat a la Seu de Barcelona, procurador d'Àngela, confessà en capbreu que tenien per la comanda dels hospitalers i la parròquia de Santa Perpètua peces de terra al lloc dit Les Hortes prop del camí de Santa Perpètua a Mollet. 1605. Àngela Banussa, hereva universal de Joan Banús, el seu pare, confessava en capbreu a fra Enric Joan, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem per les terres que tenien a Santa Perpètua de Mogoda. A finals del segle XVII el mas Banús continuava creixent i ja afrontava amb les terres dels Colomer i la riera de Caldes de Montbui. 1683. Jaume Banús, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, confessava el mas Banús, alou de la sagristia del monestir de Santa Maria de l'Estany i dels preveres beneficiats sota invocació de Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona. Segle XVIII. 1703. Es signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell davant el notari Joan Baptista Asbert, entre Jaume Altaió amb Magdalena Banús, filla de Jaume Banús, pagès i hereu del mas Banús de Santa Perpètua de Mogoda, i de Beneta, difunta. Segle XIX. Primera meitat. Can Banús continua amb la seva expansió territorial amb l'adquisició de terres de ca n'Oller situades a l'esquerra de la riera de Caldes. 1866. Després de la mort de Salvador Banús Guasc comença un plet entre la vídua de segones núpcies i la família Castellvell conegut com a plet la Banussa, que es resolgué favorablement a la família Castellvell de Sentmenat. 1878. La propietat de Can Banús tenia 14 arrendaments de terres i 27 parcers que en total conreaven 48 ha. La masoveria tenia la casa i 20 ha (una vinya d'una quartera, 2 ha de bosc, 10 ha de regadiu i 7 de secà per sembrar). Segle XX. 1912. No és fins a l'hereu Josep Castellvell i Camp, la seva dona, Carme Costajussà, i els seus fills que s'instal·len a Can Banús. 1927. La família propietària menava 68 de les 80 ha que declaren que tenia en aquell moment la propietat de Can Banús. L'ACTUR de Gallecs va expropiar tota la finca malgrat la lluita de la vídua de l'hereu, Rosa Roca Guasc, per recuperar-la durant anys. | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 1202 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78187-foto-08260-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors del mas: Mas Bonuç ?Està fitxat el finestral gòtic (PEPPA).Foto 2: Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003. | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78193 | Edifici Honda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-honda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | L'edifici Honda es troba situat en el polígon industrial Torre del Rector, en una illa situada entre els carrers Mar del Nord, on té el seu accés principal i el carrer del Japó que delimita l'illa pel costat nord. L'edifici es localitza dins d'una illa de 86000m2 propietat de l'empresa i s'aïlla dels sorolls de l'Ap-7 mitjançant una paret de vidre, inclinada, que recull tota la façana principal. L'edifici de volumetria específica aïllada, està format per dos edificis diferenciats però amb contacte per una de les seves cares. Un edifici longitudinal de planta baixa, planta pis de 1700m2 en planta, fa les vegades d'accés principal i conté les dependències administratives i de serveis de personal (vestidors, menjador per a 50 persones, aules). L'altre volum és una nau magatzem de 8600m2 en planta amb una alçada equivalent a tres pisos, de planta lliure, distribuïda segons l'ocasió. En el punt de contacte entre els dos, s'han creat uns patis oberts, que donen llum i ventilació als despatxos interiors amb jardí d'estil japonès. L'estructura de suport està feta a base de pilars i façanes de formigó en l'edifici administratiu, i de pilars, jàsseres i encavalcades metàl·liques en la nau magatzem. La coberta de l'edifici i administratiu és plana amb paviment de grava no accessible. La coberta de la nau magatzem de forma còncava és de xap d'alumini sobre jàsseres o metàl·liques foradades i encavalcades de tirants també metàl·lics. En el punt d'accés al recinte hi ha una petita cabina, amb els mateixos acabats de xapa metàl·lica, que fa les funcions de porteria i control d'accés. També hi ha una pista de conducció que ocupa uns 5000m2 en planta. En la composició de les façanes predomina l'horitzontalitat. La façana principal protegida per una gran mampara de vidre suportada per uns pilars metàl·lics inclinats, es reflecteix sobre un estany longitudinal. L'edifici magatzem és una gran caixa metàl·lica sense obertures, on destaca la seva coberta còncava. Els tancaments són fets amb peces de formigó prefabricades, vistes a l'interior i exteriorment recobertes per planxes d'alumini ondulat. Els tancaments són d'alumini. Quan a elements arquitectònics destaca la gran paret de vidre enfosquit, que fa les funcions de para-sol i barrera contra el soroll. També es converteix en façana principal i suport del logotip de l'empresa. És un exemple destacat d'arquitectura industrial contemporània, on s'han utilitzat materials i equipaments de nova tecnologia. | 08260-26 | C/ del Mar del Nord, 1. Poligon Industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El 19 de maig de 1993, el president de la Generalitat de Catalunya inaugurà les dependències de l'empresa de fabricació de motocicletes Montesa-Honda. En l'actualitat s'ha construït la nau de magatzem i l'àrea administrativa i de serveis de personal. En un futur es completarà el complex amb una planta de producció i un centre de distribució de recanvis. | 41.5436800,2.1844800 | 431980 | 4599435 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Amador i Lluís Domènech | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78196 | Edifici Caixa Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-sabadell | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | L'edifici Caixa Sabadell es troba en ple nucli urbà, i cèntric, situat a l'encreuament entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, que comunica el centre urbà, amb la carretera cap a Sabadell i Barcelona. És un edifici de vivendes distribuïdes en cinc pisos amb local a la planta baixa de forma circular i construït en vidre, rodejat pels pilars de l'estructura (oficines de l'entitat) i garatge al soterrani. Té coberta plana, amb façana de maó massís i finestres balconeres de proporció vertical. A la façana, predominen els buits sobre els plens. L'element que sobresurt és el nucli de comunicacions verticals on se situa l'escala i l'ascensor. Aquest nucli està rematat per un mirador. Tot el conjunt és de forma circular. L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975, amb un volum singular que consolida una aportació al millorament urbanístic de la zona en deixar uns porxos en els seus baixos que engrandeixen les voreres d'aquesta illa i en crear un punt de referència amb la torre que destaca des de totes les visuals. Presenta una volumetria específica, amb una composició en tres volums, dos longitudinals que formen un angle entre ells de 60º: un de 40 x 15m amb façana a la Rambla, i un de 15 x 8 amb façana a la plaça de la vila, articulats per un volum vertical consistent en una torre circular que és la caixa d'una de les tres escales de cargol d'accés als habitatges. Aquest edifici es constitueix en tancament de l'illa i inclou 27 habitatges i 2 locals comercials amb una alçada de 6 plantes. L'estructura de suport està formada per forjats de lloses de formigó alleugerit amb elements ceràmics i murs de càrrega de totxo, sobre pilars d'acer laminat a la planta baixa. El terrat és pla, accessible. La façana és plana amb obertures i balcons endinsats. Presenta una composició amb predomini de la totalitat del conjunt sobre la particularitat de cada dependència. Contrasta la horitzontalitat de la façana amb la verticalitat de la torre de cantonada que correspon a una de les escales de cargol. Destaca del conjunt la torre i les escales de cargol que proporcionen accés als tres grups d'habitatges. És l'exemple d'arquitectura contemporània més destacat del municipi. La singularitat del solar, suggereix la composició de l'edifici. La torre de volum complex i dominant cilíndrica es converteix en un element representatiu. El rellotge i el mirador del seu cim són els punts d'atracció. | 08260-29 | Plaça de la Vila, 1 - La Rambla, 48-50 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975. | 41.5352500,2.1832800 | 431871 | 4598500 | 1973-75 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bohigas, Martorell, Mackay | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78203 | Casa La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-la-caixa-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | La casa La Caixa es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, eix urbà principal del municipi, i el c/ de Martí Costa. Es tracta d'un edifici en cantonada amb dues façanes a l'exterior i les altres mitgeres. Ocupa el 100% d'una parcel·la de 9m x 24,5. Desenvolupat en planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, més una planta de serveis en forma de torre, que sobresurt respecte a la teulada. Les plantes estan formades per dues crugies de 4 i 5m, perpendiculars a la façana de la Rambla. L'estructura de suport està constituïda per murs, jàsseres i pilars de formigó armat a la planta soterrani. Les parets de càrrega de les plantes pis són de totxo massís i les bigues de formigó i revoltons de rajola. La coberta, és de teula àrab a dues aigües, i l'altra part és un terrat a la catalana, accessible. De les façanes planes hi destaquen les llindes, els ampits i brancals de les finestres de pedra sorrenca buixardada. La torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües de teula àrab, articula el gir a 90º de la façana. Les parets són de totxo massís, acabades i pintades en Blanc. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha la torre i la fornícula o posella de la cantonada on en un inici es va situar una verge, ara inexistent. El seu valor arquitectònic és escàs, ja que es tracta d'una interpretació de l'estil popular de les masies mediterrànies, aplicat a un edifici d'habitatges en alçada i de caràcter urbà, no obstant això compositivament resol molt bé la cantonada i dóna una imatge representativa i singular a aquest punt de la Rambla. En resum podem dir que es tracta d'un edifici d'estructura tipus xalet-torre, format per tres plantes amb obertures que combinen l'arc de mig punt amb la forma allindada. A la segona planta hi ha tres balcons correguts i a la cantonada, l'edifici té un pis més. La coberta és a doble vessant formant un ràfec que sobresurt molt decorat per la paret de sota. Aquest tipus de coberta es troba també al carrer Martí Costa. Totes les obertures estan emmarcades per dovelles d'un tipus de material diferent a la resta de la construcció. És l'única decoració de l'edifici. | 08260-36 | Rambla 17 - C/Martí Costa, 2 | La casa La Caixa va ser construïda al 1959, com a edifici d'habitatges i ús social, a la planta baixa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Santa Perpètua de Mogoda. Actualment continua el seu ús residencial i a la planta baixa s'hi ha instal·lat una oficina comercial d'aquesta entitat. | 41.5349200,2.1808700 | 431670 | 4598465 | 1959 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78206 | Granja Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-soldevila | <p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda</em>. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.<br /> <br /> CANYAMERES, Esteve (2009). <em>Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX)</em>. Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, Joan et alii (1993). <em>Temps enrera, portes endins</em>. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999).<em> El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979.</em> Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.</p> | XII-XVIII | <p>La Granja Soldevila es troba situada a la zona limítrof amb el nucli urbà. A uns 80m de la façana principal es situa la línia de ferrocarril que el separa del barri de la Florida. A la vessant sud hi ha un petit jardí romàntic amb magnífics exemplars d'espècies vegetals, a la vessant est hi ha restes dels antics camps de conreu amb diverses construccions auxiliars, a la vessant nord es situa l'antic pati amb els corrals i a la vessant oest hi ha adossat l'edifici de la capella i l'antic habitatge dels porters, seu de ràdio Santa Perpètua. En aquesta mateixa vessant, i separat per un petit passatge, hi ha el modern edifici de l'institut d'ensenyament secundari. L'edifici principal correspon a un mas de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX. A principis de segle XX, respectant el primer pis de l'antic mas, dugueren a terme les obres d'ampliació de la casa que amb algunes modificacions posteriors esdevingué el que avui coneixem. El que s'observa avui és un edifici residencial amb trets modernistes format per un bloc central de planta rectangular (17 x 23m) amb tres crugies, desenvolupat en una planta semisoterrani, una planta baixa, dues plantes pis i una torre amb dos nivells més. A la vessant oest hi ha un cos de galeria que li dona un aire colonial, també existeix una porxada destinada a magatzem que està adossada a la façana posterior nord al nivell semisoterrani, i a la vessant oest hi ha un altre edifici de 3 plantes i una sola crugia que conté l'antiga capella i l'antic habitatge dels porters. A l'extrem d'aquest cos hi ha una segona torre de 4 plantes amb coberta a 4 aigües. Els interiors tenen una rica ornamentació. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues metàl·liques o de fusta amb revoltons ceràmics segons la dependència. A la planta soterrani els forjats són de volta de canó. La coberta: es combinen les zones de terrat accessible amb les de coberta inclinada, amb remats de teula ceràmica vitrificada. L'edifici principal té la seva crugia central amb terrat accessible i les cobertes de les crugies laterals són inclinades a una aigua. La façana principal té una composició simètrica respecte a l'eix central amb un portal adovellat i una finestra enreixada a banda i banda en planta baixa, 3 balcons en planta 1, i 3 finestres subdividides per columnes en planta 2. A la façana est destaca el seguit de finestres d'arc de mig punt de la galeria. La paret és de totxo arrebossada i treballada imitant obra de carreus. Les baranes dels balcons, les reixes de les finestres i els fanals són de diferent treballs de forja. Les fusteries suporten vidrieres emplomades de colors. Destaquen a nivell arquitectònic el volum de la torre mirador (amb dues plantes més que el cos de l'edifici principal) que queda enfonsat uns 10m a la façana sud i uns 5m respecte a la façana nord. També destaca la segona torre, una planta més baixa, amb coberta a 4 aigües. És un dels edifici que millor conjuga el seu valor com a exemple d'arquitectura modernista amb el paper destacat que va tenir en el desenvolupament històric i econòmic de la vila. Les seves generoses dimensions, la riquesa dels seus elements decoratius, i el bon estat general de conservació, van fer molt adequat el seu pas a ús públic.</p> | 08260-39 | Camí de la Granja, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Descripció del mas Granollacs, segons la inscripció registrat l'any 1864 al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. Així per la descripció que se'n fa sabem que: 'La casa consta de soterrani i pis principal i segon amb galeria a llevant. Mesurava en pams 154 x 154 (23.716 pams quadrats). Tenia també un barri tancat amb murs amb porta d'entrada mirant a migdia. Afegit a la casa hi havia el corral, corts, celler, l'era i altres dependències agrícoles. Pel que fa a la finca aquesta es composava de 80 quarteres i 9 quartans, de les quals 8 anaven destinades a planter d'arbres fruiters i de passeig o ornament 25 quarteres 3 quartans de regadiu, 36 quarteres de cereals de secà, i 6 quarteres 6 quartans de vinya, 3 quarteres de bosc i 2 d'erm. Amb dret d'ús per a regar de l'aigua de la mina construïda dins les propietats Folguera, Colomer, Casanovas i Banús. Aquesta mina té de llarg 2,5 Km, 4 pams d'ample i 6 pams d'alçada. Té direcció de migdia a nord fins arribar al poble de Santa Perpètua. En aquest punt la mina forma un angle i pren direcció cap a llevant fins arribar a l'heretat Banús, pròpia de don Salvador Banús, on es troba un repartidor amb la seva porta tancada amb dos panys i dues claus diferents. En aquest repartidor es parteix l'aigua per la meitat, una serveix per al rec de les finques Banús i Mogoda i l'altra serveix per al rec de la propietat Casanovas, Regàs, Folguera i de l'heretat Granullacs' (Canyameres, 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que avui o en el decurs del segle XX ha estat la propietat moderna de la Granja Soldevila és el resultat de l'agregació de les terres de diversos masos, la majoria dels quals havien esdevingut masos rònecs d'origen medieval. Concretament la major part de les terres s'han fet a partir dels masos rònecs Cirera, Caldes, i Soler, a més de les compres de terres de Can Folguera del segle XIX. El nucli original, el formaven les terres del mas Granollacs, anteriorment dit mas Bruguera, i abans del s.XVI, anomenat mas Perera. Mas de Caldes. Deshabitat des del segle XV. Les seves terres es repartiren entre el mas Folguera i el mas Perera. Estava entremig de Can Folguera i la Granja Soldevila i com aquests dos, la propietat anava des de la serra fins a la riera de Caldes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Cirera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Havia estat un alou del priorat de Santa Maria de Terrassa. Estava situat a la serra entre el mas Bell·lloc (can Miró), el mas de Jaume Perera (terres de la Granja Soldevila) i el mas Folguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1163. Primera notícia sobre el Mas Cirera.</span><br /> <span>Segle XV, el mas Cirera ja era rònec. Fou establert pel prior de Terrassa als pagesos del mas Colomer de la sagrera de Mogoda.</span><br /> <span>A principis del segle XVI, les terres del mas Cirera, foren establertes pels diferents hereus Colomer als pagesos del mas Bell·lloc (Can Miró), del mas Prat (Can Bernat) i del mas Perera (Granja Soldevila).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Perera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>El mas Perera segurament té el seu origen a finals del segle XI o principis del XII.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1256. Primera menció a un mas Perera.</span><br /> <span>1275 i 1290. Queda confirmada l'existència del mas Perera en els llistats del llòçol.</span><br /> <span>1290. En els llistats de llòçol hi consta un segon mas, el de Jaume Perera que és el que continuarà. El mas Perera primer estava situat més a ponent, entre Can Vaquer i Can Bernat.</span><br /> <span>Al segle XIV hi ha documentades diverses noticies relacionades amb persones cognominades Perera. A finals del segle XIV i principis del XV el cap de casa del mas Perera, és Antic Perera, i el seu fill també de nom Antic Perera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Bruguera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>1450. Arribada dels Bruguera. El mas canviarà de nom i començarà un procés expansiu fins a finals del segle XVI.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>Segle XVI. La família del mas Bruguera esdevé una de les importants del Vallès.</span><br /> <span>1592. Incorporació del mas Llirana de Montmeló.</span><br /> <span>A finals de segle XVI havien començat els problemes econòmics al mas Bruguera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Granollacs. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Plet de 82 anys entre els Granollacs i els Bruguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1717. Pere de Ribes i de Granollacs, 2n marquès d'Alfarràs, cedí la casa heretat i mas anomenat Granollacs abans Bruguera a Josep de Bru i de Mora i a la seva dona Marianna de Sampsó-Rocabruna, senyora de Montpalau.</span><br /> <span>XVIII. El mas Granollacs estarà en mans de la família noble dels Bru de Sala durant una centena d'anys. La venda és forçada per la mala situació econòmica del cap de casa Jacint Bru de Sala, deguda a la Guerra del Francès.</span><br /> <span>1822. Consta que el mas Granollacs tenia una extensió aproximada de 40 quarteres de sembradura entre cultiu, erms, i bosc.</span><br /> <span>1864. Es fa la inscripció registral del mas Granollacs al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La família Soldevila des de Lluís Soldevila (1911) fins a l'expropiació (ACTUR de Gallecs), estigué vinculada a activitats empresarials agràries, la producció i venda de llet, la llet condensada, les patates que feren famosa la finca de Santa Perpètua per la seva alta productivitat, i va estar entre els pioners de l'avicultura a Catalunya a la postguerra espanyola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5268200,2.1855600 | 432052 | 4597562 | 1163 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Romàntic|Eclecticisme|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-04-04 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors documentats: Mas Perera, Mas Bruguera, Mas Granollacs, Torre Bru.Actualment el recinte de la Granja conté diversos usos municipals, com són l'escola de música i de les arts (EMA), ràdio Santa Perpètua (ubicada a l’antiga masoveria) i les oficines tècniques de les Regidories de Cultura, Educació i Comunicació. Recentment, a l’abril del 2023, s’ha inaugurat una exposició a part de la zona baixa de l’edifici modernista, on es dona a conèixer la història de l’edifici i la seva explotació industrial fruït dels usos empresarials de la família Soldevila. Aquest espai, és una seu radial del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) ubicat al Vapor Aranyó. Per contactar-hi i visitar-lo, podeu demanar més informació a info@mtiv.cat | 94|96|101|102|105|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78208 | Nucli de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. AADD. Catalunya Romànica. Encilopèdia Catalana. Barcelona, 1991. ÀLVAREZ, Bruna (2009). Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi històric-arqueològic. L'ordit, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 86-87. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. | X-XII | El nucli de Santiga es troba a la vall de Santiga enclavada entre la Serra de la Salut i la de Polinyà que emmarquen l'estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual s'escorren per la riera. Aquesta àrea que encara conserva la seva original morfologia d'estructura agrícola ha quedat envoltada de noves zones industrials. La carretera de Sabadell a Mollet (B-140), que passa a uns 150m de la plaça principal del nucli, s'ha convertit en una nova frontera que ha deixat aïllat el barri de dalt respecte el barri de baix, que ha patit moltes més transformacions. Santiga és bàsicament, a banda de l'església i la masia fortificada, un grapat de cases de pagès disperses i més aviat pobres, que han sofert moltes transformacions. L'església dels segles XI-XII es desenvolupa en una nau principal de planta rectangular i una crugia, que té adossada una nau lateral, també d'una crugia, amb un absis rodó, sota la qual s'han trobat restes de l'absis de la primera ermita. El campanar és posterior i la capella dedicada a la mare de Déu de l'Heura és del segle XVII. L'edifici, d'estil romànic, ha incorporat trets gòtics en el seu llarg procés de construcció. L'altre edifici significatiu, és la masia fortificada del segle XVII (?) de planta quadrada amb tres crugies i de tres pisos d'alçada, envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. L'església té adossada a la seva façana posterior (est) i a la lateral (nord) l'edifici de la rectoria. Aquest edifici de planta baixa i pis té un pati interior que es connecta directament amb la part posterior de l'església; en el seu subsòl s'han trobat restes que possiblement siguin d'origen romà. Davant de la façana principal hi ha els antics nínxols del cementiri. L'edifici de la masia fortificada o castell està envoltat a les seves façanes nord, est i oest d'edificis auxiliars a nivell de planta baixa i pis, a excepció de la façana principal on es situa un petit jardí. La façana principal de l'església té una composició asimètrica. El portal d'accés està centrat respecte la nau principal i a sobre hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. Més amunt hi ha una finestra rodona i tres creus de pedra. La façana principal del castell presenta una composició simètrica amb un portal adovellat d'accés a planta baixa i finestra a banda i banda, tres balcons a planta pis i un seguit de finestres amb arc de mig punt a la planta de golfes. Les parets de l'església són de pedra vista amb acabat rústic. Les de la masia fortificada o castell, són de parets de còdols i sorra arrebossades i pintades, les llindes i els brancals dels balcons i d'adovellat del portal d'accés són de pedra vista. Quan a elements arquitectònics a destacar hi ha de l'església: el campanar, la fornícula sobre el portal d'accés i les tres creus de pedra. Del castell el portal adovellat del mur d'accés al jardí i el portal adovellat d'accés a l'interior de l'edifici. La plaça on es situen tan l'església com la masia fortificada, conserva el seu caràcter pintoresc; en destaca la font i el safareig (que reben les aigües d'una canalització encara existent), el magnífic lledoner, a prop del mateix safareig, l'olivera del centre de la plaça i el vell plataner del costat. A prop de la rectoria encara es conserva un pou d'aigua fet d'obra. Actualment aquest nucli ha esdevingut un dels signes d'identitat de Santa Perpètua, amb l'aplec de Santiga, la festa de l'arbre o el dia de Santa Prisca. Aquestes festes han arrelat dins la vida cultural del municipi. És un testimoni encara viu del passat rural del municipi. | 08260-41 | Crta de Sabadell - Mollet (B-140) | Els orígens d'aquest assentament al voltant de la Riera es remunten a l'època prehistòrica, s'han trobat restes d'un poblat de l'època romana anomenat Canalies i indicis de que abans de l'ermita romànica que ha arribat als nostres dies, n'hi havia una altra dedicada a Santa Maria l'Antiga. L'església és l'epicentre de Santiga i la seva nau principal comença a edificar-se en els segles XI o XII. Des de l'edat mitjana Santiga havia tingut personalitat política i religiosa pròpia i fou un nucli independent fins el segle XIX. Al 1845 passa a pertànyer al terme municipal de Santa Perpètua. Santiga, emprant la riera com a frontera natural, es dividia en dos barris el de dalt i el de baix, del primer eren l'església, la masia fortificada o castell, Can Rectoret, Can Barnola i altres; del segon eren Can Sabau, Torreferrussa, Can Maiol i Can Llobet. Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: L'indret de Santiga, és document al segle X. Si bé el topònim que dóna nom a Santiga tingui la primera notícia escrita l'any 983, a la venda de l'any 969 de la vila de Polinyà que van fer el comte de Barcelona Borrell II i la seva esposa, la comtessa Letgarda, a Galí, a les afrontacions ja consten Omet i Santa Maria (d'Antiga). Altres topònims propers a Santiga com Canalies o el Congostell també apareixen el 988. L'any 994 es fa esment a l'existència d'una esglesiola, en canvi l'any 1068 ja es parla de l'edifici com església. Entremig, concretament l'any 1065, es documenta ja com a parròquia. Al segle XI, el poder religiós ja havia estructurat el territori de Santiga ampliant els seus dominis a part de la vall d'Omet. Santiga no obtindrà la categoria de castell termenat fins al segle XIV, quan tot el seu voltant ja està perfectament organitzat. De la vila altmedieval, poques notícies hi ha, el que està clar és que a finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga. És present com a testimoni en actes documentals importants com l'any 1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament Arnal Geribert. Fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga, que ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació d'una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga (sagrera i cementiri de Santiga) als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Es confirma l'existència d‘un edifici singular a més de l'església, la seva pròpia casa convertida en fortalesa. La parròquia de Santiga passa a ser una autèntica parròquia rural. És una propietat al·lodial independent dels vincles feudals. Però per altra banda en fortificar la casa de Santiga vincula el territori propi i el de la parròquia a una defensa i prestació típicament del món feudal. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 983 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-3.jpg | Legal | Paleocristià|Medieval|Romànic|Gòtic|Barroc|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 84|85|92|93|96|80 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78210 | Passatge de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-la-rectoria | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XVII-XVIII | El Passatge de la Rectoria es troba en el centre del nucli antic. El tram protegit pel PEPPASPM va del carrer de Santa Isabel al carrer de Sant Josep. Forma part del traçat d'un camí rural que des del centre de la vila duia cap als camps de conreu que rodejaven la ciutat. Amb el temps ha quedat inserit dins la trama del primer creixement del centre del nucli antic. Aquest passatge per a vianants comunica la plaça de l'església amb l'avinguda de Santiga, talment com si fos una escletxa a través de les antigues illes del centre de la vila. La singularitat del seu traçat ve donada per la forma de les parcel·les que hi limiten. Les dimensions estretes de 2 a 4m d'amplada i el curt recorregut (uns 50m) d'aquest passatge no ha facilitat el canvi de la seva morfologia; també hi ha contribuït el fet que no hi ha cap accés directe a les edificacions. L'acabat dels murs de tancament de les parcel·les, que donen façana a l'oest, és de còdols i sorra vista, igual que les parets mitgeres de les cases que es situen al nord del passatge. En el costat est, hi ha un mur de totxo massís arrebossat que ha substituït una antiga tanca. Al sud del passatge, en el punt en què comença a ser estret es va col·locar l'arc de pedra de l'antiga porta principal de l'església de Santa Perpètua, ornamentat amb unes inscripcions en llatí. El paviment és de material asfàltic continu. És un dels exemples pintorescos i amb menys modificacions d'un antic carrer de la vila. L'església de Santa Perpètua i les masies que encara subsisteixen formen un conjunt que fa referència als orígens del municipi. | 08260-43 | Nucli antic | 41.5357800,2.1786700 | 431487 | 4598562 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78210-foto-08260-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78210-foto-08260-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78211 | Castell de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-santiga | <p>Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p> | XI-XVII | <p>El castell de Santiga es troba situat al costat nord de la plaça de Santiga. En aquest lloc s'hi havia aixecat antigament l'antic castell de Santiga. Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d'alçada, coberta a quatre vessants i envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. En aquest portal hi ha esculpit un escut amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Al voltant de la masia s'aixequen construccions auxiliars excepte davant de la façana principal on hi ha un jardí. Al segle XVII es fan obres de reformes a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual són fruit d'aquesta època.</p> | 08260-44 | Santiga. Plaça de Santiga, 6 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: A finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga, entre les seves propietats consta la 'domus de Santiga'. És present com a testimoni en actes documentals importants com és el de l'any1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament d'Arnal Geribert. D'aquest es desprèn que ell fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga. Ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació també de sagrera i el cementiri de Santiga. Llega una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga, als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Confirmació del paper de fortalesa de la casa de Santiga. 1187. Es té notícia que una tal Arssenda era senyora de Santiga . 1262. Marimon de Plegamans consta com a senyor del castell de Santiga. Es desconeix en quin moment el castell de Santiga passa a la família dels Plegamans. 1323. Romeu de Corbera, senyor de Corbera de Llobregat, fill de Ramon Marimon de Plegamans, dóna al seu fill, Gilabert de Corbera, el castell de Santiga amb la fortalesa, cases i altres possessions, honors, homes, dones i jurisdicció. 1388. Privilegi reial. El territori de la parròquia de Santiga esdevé castell termenat. El castell de Santiga al segle XIV no era una fortalesa segura, des del punt de vista militar. A mitjan segle XIV es va decretar que la gent de Santiga havia de refugiar-se a la vila de Sabadell. Segles XIV-XV-XVI. Els Sentmenat són senyors del castell de Santiga. 1595. Ramon Vicenç de Sentmenat i de Vallseca deixa l'herència al seu parent Miquel de Salbà i de Vallseca. Miquel de Salbà i de Vallseca, doctor regent de la Reial Audiència de Catalunya i després regent del Consell Suprem d'Aragó, fou vertaderament l'artífex de la gran propietat agrícola en què es convertí el castell de Santiga al segle XVII. Morí vers 1627 deixant hereu el seu fill. 1613 - 1684. Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Jorba, de Santiga i primer marquès de Vilanant, va acumular dos grans patrimonis: el dels Vallgornera amb una gran propietat a l'Empordà a Vilanant, i l'altre vingut per l'àvia materna Vicenç de Sentmenat, el castell de Santiga. Fa millores a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual de tot el conjunt actual es deu a les reformes que va fer. Deixà rastre de la seva obra amb el seu escut personal amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat esculpit al portal d'accés al pati. 1683. Don Miquel de Salbà i de Vallgornera, primer marquès de Vilanant va fer testament en el qual feia hereva universal la seva filla, na Caterina de Salbà i de Pons, casada amb el segon comte de Robres i de Montagut, Bernat Agustí de Pons i López de Mendoza. 1668-1729. Miquel Agustí Pons de Mendoza i de Salbà, 3r marquès de Vilanant, 3r comte de Robres i comte de Montagut, casat en primeres núpcies amb Esperanza de Gurrea Cerdan i Urritigoitia (+1702) i en segones amb Maria Ignàsia de Bournonville i Erill, filla del vescomte de Joc i marquès de Rupit, senyor del patrimoni de Vilademany de Caldes de Montbui. 1764. Poc abans d'aquest any el patrimoni del vescomtat de Joc, marquesat de Rupit, baronies d'Orcau i Eramprunyà, Vilademany de Caldes i el castell de Santiga retornaven als Pons de Mendoza, concretament a la cosina germana Maria Josepa Pons de Mendoza i de Bournonville, marquesa de Torres, i comtessa de Robres, vídua de Pedro Buenaventura Abarca de Bolea, novè comte d'Aranda. 1798. El comte d'Aranda moria al seu palau del poble d'Epila, a la província de Saragossa. Heretava el seu extens patrimoni català i aragonès el nebot fill de la germana Pedro Fadrique Fernández de Hijar, duc d'Hixar, una de les grans nissagues nobles aragoneses. 1802. El novè duc d'Hixar va vendre el castell de Santiga i el patrimoni Vilademany de Caldes de Montbui a favor de Jaume Mas i Dot. 1832. El nou propietari absentista fa testament. Hereta el seu fill, Santiago Mas i Giró. 1858. Santiago Mas i Giró va morir a l'edat de 65 anys. En testament deixava a la seva tia Gertrudis Giró Asenjo l'usdefruit de la finca. Un cop morta aquesta, la finca havia de ser venuda pels seus marmessors testamentaris per fer obres de caritat. Va deixar una bona quantitat de diners per a les obres de millora de l'església, rectoria i cementiri de Santiga així com per a guarniments del culte. 1873. La propietat del castell de Santiga és venuda a Josep Vila i Gener. A la venda es descriu que l'heretat del castell de Santiga tenia 186,5213 ha d'extensió, amb una parcel·la separada de la finca de 0,88 ha de vinya plantada propera al terme de Barberà i el camí de Ripollet. Era pràcticament la segona gran finca del nou terme de Santa Perpètua després de la de Mogoda. 1914. Josep Vila Casanoves esdevé propietari del castell de Santiga però també de can Puiggalí. 1932. Empar Vila inscriu al Registre de la propietat, tant la finca de can Puiggalí com la del castell de Santiga. 1948. Començaren les segregacions de peces petites properes a la parròquia i el castell, entre la carretera de Sabadell, el camí de Santiga, la parròquia i la riera. 1848-1951. Es ven el castell de Santiga a Josep Font de Falgàs i terres a Joan i Joan Baptista Vidal, Maria Bosc, Àngel Trompeta, Josep Vidal, Montserrat Cosidor, Maria Enric i Meliton Puig. 1951. Empar Vila i Santromà venia el lot de terres i cases que no comprenia el castell a favor dels germans Manuel i Josep Maria Agustí i Marfà, industrials de la ciutat de Mataró. 1950-1999. Els nous propietaris aniran venent peces de terra de diferents extensions. Els successors de Manel i Josep Agustí i Marfà, els germans Agustí Tura, continuen el procés de vendes. El que restava de terres a la banda dreta de la riera de Santiga, el castell i altres dependències foren comprades pel súbdit italià Sr. Ballota Baltasari.</p> | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 1098 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment l'edifici és destinat a lleure (Restaurant). Noms anteriors: Domus d'Antiga. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 78212 | Domus de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | X-XIV | La Domus de Mogoda es troba al sud-est del nucli urbà, als límits entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. És una masia fortificada (s. XII), que va ser residència dels senyors de Mogoda i seu de la baronia de Mogoda, propietat de la Cartoixa de Montalegre entre els s. XV i XIX. L'accés a la finca actual es fa per un portal d'obra amb forma d'arc, de tendència modernista que dóna pas al patí d'armes. El conjunt està format per diversos edificis: la masia fortificada, la capella, l'edifici residencial i les cavallerisses. Tots envolten l'antic pati d'armes. La masia fortificada, de tres plantes d'alçada, és l'ala dreta de les construccions que veiem passada la porta del barri. La part més antiga té traces d'estil romànic i la més nova, elements gòtics. El portal és romànic de mig punt, possiblement original. Les parets mitgeres tenen més d'1 metre de gruix i les interiors vora de 80 cm. | 08260-45 | Barri de Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 982. Primera referència documental. 1002. Primer testimoni de l'inici del procés de concentració de part de les terres de l'àmbit de Mogoda en mans de la família que després esdevindrà hegemònica, alhora que es cognominarà Mogoda. 1117. Bernat Guillem, el trobem cognominat com Bernat Guillem de Mogoda. 1137. El procés de diferenciació social és ja evident al terme de Santa Perpètua. Hi ha unes famílies feudals, originàries d'antigues famílies aloeres de les viles: els Rovira, els Sales de Rovira, els Fontanet, els Canalies o els Mogoda. Segle XII. Moltes referències documentals a peces de terra explotades per pagesos dins l'àmbit de Mogoda. La família dels Mogoda, a més de les terres del nucli de Mogoda, té terres a d'altres indrets propers, majoritàriament a Cabanyes i Martorelles. El seu patrimoni ha crescut. Segle XIII. Continua creixent el nombre de masos que mantindrà l'ascens social dels Mogoda. Bernat de Mogoda, el darrer del llinatge i també el més conegut per la seva participació a la conquesta de Mallorca amb el rei Jaume I, gaudirà de les rendes de tota aquesta munió de masos en les terres de Mogoda. El seu hereu, Jaume de Sant Martí, començarà el procés de venda del patrimoni dels Mogoda. 1278. Jaume de Sant Martí és documentat perquè ja ha fet la venda del patrimoni de Mogoda a Bernat de Santvicenç, senyor del castell i baronia de Cabanyes. 1287. Bernat de Sant Vicenç donà al seu fill Berenguer de Sant Vicenç per núpcies la seva casa de Mogoda, els molins amb casal, la meitat del delme de Santa Perpètua, homes i dones, oliveres, prats, selves pasturatges, a més dels rèdits i drets de carnalatge que tenia al mercat de queviures de Barcelona. Mitjan segle XIV. La nissaga dels Santvicenç tenen problemes econòmics. 1347. Berenguer de Sant Vicenç va vendre a Pere Guerau, el franc alou de pràcticament tots els masos que encara estaven habitats a la zona de Mogoda. 1379. Hereta la Pia Almoina de Barcelona. Segle XIV. Després de la crisi demogràfica Mogoda havia quedat amb molts masos rònecs que s'incorporen al patrimoni de la casa o torre de Mogoda. 1434. La Pia Almoina de Barcelona va vendre la baronia de Mogoda a la Cartoixa de Montalegre. Segles XVI-XVII. Els monjos cartoixans duen a terme una política de concentració de terres adquirint tot el que hi ha a prop de la casa de Mogoda i incorporant-ho a la masoveria de la torre de Mogoda, també anomenada de Mirambell. Després de totes aquestes incorporacions Mogoda ha esdevingut una gran finca agrícola, 'neta de masos' i portada a masoveria. 1719. Es va fer el cadastre de la quadra de Mogoda. Aquesta tenia una extensió superficial de 615 quarteres de sembradura (unes 238 ha), 5 quarteres de primera, 137 de segona, 83 de tercera, 157 de bosc de primera, 47 de segona, i 60 de tercera, 19 de prat, 30 d'erms i 24 d'arenal. A més del masover i batlle de la quadra, Lluís Quintana, la seva dona i tres fills, tenia també sis mossos, dues criades i 6 parells de bous. 1776. Visita pastoral del bisbe de Barcelona. Es va fer constar que a Mogoda hi havia una capella pública dedicada a Sant Antoni Abat en què deia missa els dies de festa un frare de la cartoixa. Santa Perpètua tenia llavors 300 ànimes de comunió. 1815. Visita pastoral. S'esmenta que no existeix ja cap capella. 1820. Fins aquest any Mogoda continua en mans de la Cartoixa. 1820-1823. Trienni Liberal. Comença el llarg procés de les desamortitzacions dels béns de l'Església i les ordres religioses. Els béns de la Cartoixa de Montalegre i concretament la propietat de Mogoda foren dels béns incautats en aquesta primera onada desamortitzadora. 1823. Les coses tornaren a la situació anterior al Trienni. 1835. S'inicia del procés de venda de Mogoda amb la subhasta del bosc de la finca de Mogoda. 1844. Es materialitzava la venda de l'antiga propietat de la Cartoixa. L'Estat havia posat a subhasta 3 lots de propietat que eren la divisió de la gran propietat de Mogoda. El primer lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont. 1858. Josep Safont morí solter i molta de la seva fortuna passà al seu germà, habitant de Barcelona, Jaume Safont i Lluc, accionista del banc de Barcelona i de 'Torre y Compañía', empresa cotonera de la colònia Viladomiu. 1870. Mogoda és adquirida per Antonio López López. 1878. Antonio López López seria nomenat marquès de Comillas amb grandesa d'Espanya. Es van fer moltes reformes de la mà del seu arquitecte de confiança, Joan Martorell i Montells. 1925. Claudi López Bru, el segon marquès de Comillas, moria sens descendència, passant tota l'herència al seu nebot, Joan Antoni de Güell i de López. 1920 al 1930. La finca va passar per herència al Comte de Güell, tercer marquès de Comillas. Joan Claudi de Güell i de Churruca, fill de Joan Antoni de Güell i de López, que el premorí l'any 1958, fou l'artífex de l'explotació racional de les extenses propietats provinents del fideïcomís Comillas. Intent d'establir una vaqueria a l'estil de la Granja Soldevila i Granja Sobirà. Després de la seva mort sembla que les aventures làctiques es deixaren i es retornà a l'administració a partir dels arrendaments de les terres de Mogoda. 1971. Va ser expropiada per l'ACTUR de Gallecs. | 41.5285600,2.1966500 | 432979 | 4597746 | 982 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78212-foto-08260-45-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Torre Mirambell, Mas Mirambell. Senyoria Al·lodial: Franc Alou dels Mogoda, després dels Sant Vicenç, després de la Pia Almoina i després de la Cartoixa de Montalegre. | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78213 | Forn del Camp d'en Ventura de l'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-camp-den-ventura-de-loller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | I | El forn romà del camp d'en Ventura de l'Oller es troba en el Polígon industrial de Ca n'Oller, just en el límit del terme municipal de Polinyà. S'hi accedeix per un camí que travessa el polígon industrial i que comença al barri de la Creueta de Santa Perpètua. L'accés és difícil per la manca de senyalització. No hi ha camí que hi porti expressament, ni tan sols un sender, però així i tot no té pèrdua arribar-hi. Es troba a l'extrem nord-oest del Bosc de Ca n'Oller en la part elevada d'un marge que marca la topografia actual. De lluny s'observa l'habitacle construït per tal de preservar-lo, que de fet és una caseta de pilars i coberta de formigó amb tancaments laterals formats per un sòcol d'1m de totxo vist i la resta de l'alçada de reixa metàl·lica, que permeten la visió des de l'exterior de les restes del forn. Es troba a llevant d'una instal·lació elèctrica (Hidroelèctrica de Catalunya, propietària dels terrenys). Es tracta d'un forn ceràmic d'època romana construït a la fi del segle I dC que formava part d'una vila romana dedicada a la producció de ceràmica. És de planta rectangular, excavat en bona part en el substrat natural d'argiles. El seu praefurnium (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23m. La cambra de foc té 6m de longitud i 3,2m d'amplada. Està retallada en el mateix terreny natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d'1,6m a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d'orificis per on circulava l'aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espai entre les arcades de la cambra de foc. La conservació és força bona. Es conserva només, part de l'estança anterior al praefurnium. Dues de les arcades de la cambra de foc devien caure ja a l'època romana. De la graella en resten només dos terços, per tant es conserven 5 de les 7 rengleres de forats. De la cambra de cocció només es conserva l'arrencament de les parets que l'envolten, així com també el d'una obertura lateral per on es treien les peces un cop cuites. | 08260-46 | Polígon Industrial Ca n'Oller | Fou descobert al 1991 i excavat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. L'any 1993 s'acaben les obres de consolidació i adequació. | 41.5485000,2.1734700 | 431067 | 4599978 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Manca de senyalització d'accés, donat que la seva imatge no s'integra a l'indret ni suggereix però el seu contingut. És visitable si es demanen les claus. És un dels pocs vestigis arqueològics visitables de Santa Perpètua. | 83|80 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78214 | Finestra gòtica de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-can-banus | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XIV | La finestra gòtica de Can Banús es troba en la façana de Can Banús, situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han ant desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-47 | Crta de Caldes C-59 | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78216 | Rellotge de sol de la Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-del-rector | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ | XX | Rellotge de sol de la Torre del Rector es troba a la façana de la masia coneguda com a Torre del Rector, situada en el carrer Mar del Carib, dins el polígon industrial Can Bernades Subirà . És tipus vertical declinant, realitzat sobre esgrafiat. Presenta una orientació Sud-Est. Les línies horàries es troben a les hores i les mitges hores, de les 5,30 a les 5, amb xifres aràbigues. | 08260-49 | C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5482400,2.1831200 | 431871 | 4599942 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78216-foto-08260-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jaume Salichs. Càlculs: Eduard Farré. | Fitxat com a Escola Taller Torre del Rector, Pol. Ind. Can Roc. Referència: 1074.L'escola taller va fer la restauració de la façana. Hi ha restes d'un antic quadrant en un petit edifici davant de la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78217 | Rellotge de sol de la Plaça alta, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-alta-2 | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 1079. | XIX-XX | El rellotge de sol de la Plaça Alta, 2 es troba situat a la façana principal de la masia de Ca l'Andal. Actualment totalment englobada dins el casc urbà, al barri de La Florida. El rellotge de sol és de tipus vertical declinant. Presenta un esgrafiat on hi figuren les inicials 'M.R.' i els anys '1808, 1960 i 1990'. | 08260-50 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5227200,2.1892100 | 432353 | 4597104 | 1808 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78217-foto-08260-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78218 | Rellotge sol. Restaurant Castell Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-restaurant-castell-santiga | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Restaurant Castell de Santiga, Referència: 1451. | XVIII-XX | El Rellotge de sol Restaurant Castell de Santiga, es troba en la façana principal del Castell de Santiga, edifici que es troba a la plaça de Santiga. S'hi accedeix per la carretera de Sabadell a Sta. Perpètua de Mogoda (B-140). És de tipus vertical declinant, realitzat sobre suport de pedra, tallat de forma quadrada. Presenta una orientació sud-est, amb les línies horàries de les 7 a les 4, amb xifres romanes. Hi ha el cap d'un àngel en relleu a la part superior. | 08260-51 | Castell de Santiga. Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78222 | Estela ibèrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica | PERICOT, L. (1940). 'Lectura de la nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 170-171. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VELLOSO, J. (1940). 'Una nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 63. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990). | - II | L'Estela ibèrica es va localitzar aproximadament a la zona avui situada entre l'avinguda Canalis i el carrer Font dels Joncs, al barri de la Florida. L'estela ibèrica és de pedra sorrenca i les seves mides són: 1,07 x 0,52 x 0,31m. La inscripció que porta gravada presenta 38 signes ibèrics d'una fondària d'uns 5 mm i es disposa en 7 línies. L'estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics, va ser datada pels arqueòlegs al segle IIdC. La interpretació dels signes de l'estela ibèrica de Santa Perpètua de Mogoda, segons Manuel Gómez Moreno, una vegada suplerts enterament els signes inicials de les dues primeres línies: Allò que resta és segur. Bascones o Baintanes Ebanen an Runingica Ortin se igica siba itin (Vinyals, 1994: 63). | 08260-55 | Entre Avinguda Canalis i Carrer Font dels Joncs. Barri la Florida. | Pel mes de maig de 1939, J. Velloso va localitzar l'estela ibèrica en el bosquet de Can Soldevila que és molt aprop de la Florida, a les rodalies de la Granja Soldevila i situada a uns dos quilòmetres al sud est de Santa Perpètua. J. Velloso trobà l'estela superficialment. Aquesta formava part d'uns bancs situats en un petit bosc artificial. | 41.5234200,2.1855400 | 432047 | 4597184 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Coneguda també com Estela ibèrica de Can Soldevila (s. IIaC), segons RICART (1993: 170-171). Actualment l'original es troba exposada al Museu Arqueològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 - Barcelona). Hi ha una reproducció al fons del Museu de Santa Perpètua de Mogoda.Les coordenades corresponen a l'indret aproximat de la troballa.Foto 2. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a; VINYALS, 1994: 63. | 81|80 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78272 | Camí ral del Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-ripollet | Plànol Projecte d'actualització del catàleg de camins rurals de santa Perpètua de Mogoda, març 2008. Número de referència del camí: 310. | XVI/XVIII | El Camí ral del Ripollet o camí ral vell de Ripollet a Santa Perpètua es troba situat al sud de l'autopista Ap- 7 i al nord del ferrocarril, travessant una plana agrícola, que va des del camí de la Salut, és a dir, des del sector sud-oest del terme municipal de Santa Perpètua fins a l'actual rotonda d'entrada al nucli de Santa Perpètua. Actualment hi ha un monument dedicats als carreters. El camí ral del Ripollet presenta una orientació del traçat que va de sud-oest a nord-est. El camí passa pel costat mateix de la Granja Vinyals, creua la Riera Seca primer, després més al nord el camí del Padró, el torrent de Polinyà i voreja per l'oest la zona de Can Filuà fins a la rotonda esmentada. És un camí de terra. | 08260-105 | Entre camí de la Salut i rotonda monument als carreters | 41.5243000,2.1695400 | 430713 | 4597295 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78275 | Camí Reial de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-caldes | GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 343. | XVI/XVIII | El camí Reial de Caldes transcorre paral·lel a la Riera de Caldes, a uns 500m a l'est d'aquesta i travessa longitudinalment el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest camí anava de Vic a Barcelona passant per Santa Perpètua de Mogoda. Pel seu traçat actualment hi passa la carretera C-59. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien (Pla Director Santiga, 2008). | 08260-108 | Carretera C-59 | En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros - d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres -. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infrastructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Aquest considera que, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI (Pla Director, 2008). 'Del camí reial que partia de Barcelona cap al Vallès en direcció a Vic, es bifurcava un ramal per l'indret de Cal Vaqué de la Llagosta que entroncava per la carena de la serra de can Granollacs (Can Soldevila), i del de sobre d'on avui hi ha el Pavelló d'Esports es dirigia a Can Filuà i d'allí baixava pel carrer dels Empedrats (avui Joaquim Malats), dirigint-se cap al nucli de la població perpetuenca fins on avui hi ha el carrer Fivaller. I allí s'entrecreuava amb el camí de Sabadell. El camí reial, des de l'esmentat encreuament, continuava cap al nord travessant la riera de Caldes, i seguia la ruta dels hostals del Jornet i del Fum, per continuar pel camí vell de Plegamans que passava pel carrer de Baix d'aquella població, ja que era la ruta antiga de Caldes' (Vinyals, 1994:343). | 41.5464400,2.1871300 | 432204 | 4599739 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78287 | L'espai del pensament. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespai-del-pensament | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'espai del pensament és una escultura situada en una rotonda en el passeig de la Florida, al costat sud de la línia del tren, en el barri de la Florida. Aquesta escultura fou concebuda expressament amb la voluntat d'arribar al màxim nombre de ciutadans. El projecte es basa sobre l'escolaritat del nen com a esperança de futur. La maleta, objecte escolar, oberta, conté una llibreta que recull anònims projectes en fulls. Plens de continguts insignificants i infantils, es poden transformar en grans sorpreses en el futur. Així com la molla uneix les dues parts de la llibreta, l'escultura és el veritable lligam entre els dos nuclis de la població. Les diferents inquietuds culturals poden ser incorporades a aquesta llibreta. El llapis, el reflex de l'expressió del pensament del nen, és l'eina de transmetre idees. Per l'infant tots aquests objectes formen un entorn que el marcarà culturalment, un entorn que també es deixarà intervenir i modificar. Un pensament en l'espai lliure. Mides: 250 x 335 x 700 cm. Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-120 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. 7 de març de 1993 | 41.5263700,2.1884600 | 432294 | 4597510 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jordi Dalmau, JL Ocaña Miranda, Jordi Riera, Montserrat Riera, Vicenç Soley | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78288 | L'arc d'una ferida de lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larc-duna-ferida-de-lluna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura és un homenatge a Joan Miró. El monòlit central està suspès en l'aire per una biga de ferro amb quatre barres: el pintor universal i cosmopolita té els peus íntimament enfonsats en una terra amb la qual se sentia molt lligat. Una aresta amb una motllura de tall clàssic s'associa al 1893, any del seu naixement. Diferents fractures del volum mutilen les superfícies planes, i indiquen la ruptura estètica que suposà l'obra mironiana a partir de 1929. Grafismes en baixos relleus i acolorits recorden una iconografia que ha estat popularment acceptada. El bust de l'artista identifica l'homenatjat i li dóna una presència constant i transparent. Un arc monumental que travessa l'escultura recull dos elements omnipresents en la seva obra, una lluna i una esfera. Mides: 1200 x 1080 x 120 cm, i urbanització de la rotonda. Material: formigó blanc, ferro (acer 111), acer galvanitzat, fibra de vidre, pintura plàstica, esmalts antioxidants i rajola. | 08260-121 | Passeig de la Florida / Onze de Setembre. | Centenari del naixement de Joan Miró. 6 de març de 1994. | 41.5290300,2.1863300 | 432119 | 4597807 | 1994 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cesc Bas | Projecte i direcció artística: Cesc Bas (Mollet del Vallès).Euip de treball: Elies Camarena, Marta Casanovas, M. Sierra Gillué, Rubén Gonzàlez, Joan Masip, Eva Sans, Lluís Solà i Elisenda Ventura (Santa Perpètua de Mogoda). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78289 | El Nu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2003). Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Nu. Aquesta escultura representa un nu amb quatre variacions. La primera és un baix relleu a semblança de la cultura egípcia: la importància del contorn preval per damunt del volum. La segona és un alt relleu a la manera de l'escultura grega, calant l'obra de tal manera que es fa difícil la diferenciació entre relleu i escultura. La tercera variació s'oposa a les dues anteriors: el buidat, la valoració integral de l'espai per ell mateix, així com el silenci en la música, suposa un homenatge a la cultura del Renaixement pel que representà a la llibertat creativa. La quarta és originada en dues variacions anteriors i en l'estructura bàsica d'un cub: és un al·legat de la cultura actual, en què la llibertat de pensament i d'expressió dins dins de l'art ha permès el llibertinatge en la creació, o el tot val depèn de qui ho faci. Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-122 | Parc de Catalunya | Parc de Catalunya, 11 de setembre de 1995. | 41.5280500,2.1803900 | 431622 | 4597703 | 1995 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Carles Gonzàlez i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78290 | Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaus | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Blaus és una escultura que es troba situada prop de la porta principal d'entrada a la Granja Soldevila, en un petit jardinet envoltat d'una petita tanca. Blaus és un homenatge a la Mediterrània, un concepte ple de sentiments, emocions, imatges, ingenuïtats, clams, olors, lluminositat, un concepte definit per en Pep Fortuny com a un cúmul d'influències ètniques i paganes d'una forta (contundent) intensitat lírica. Aquí la Mediterrània esdevé un contenidor que pren forma en un rectangle de tres dimensions. L'escultura esdevé un trencaclosques que juga amb línies rectes i corbes, conformant amb múltiples variacions nous rectangles, triangles, semicercles, polígons irregulars, i expressant així, a través de la seva múltiple geometria, tota la sensibilitat que emana d'aquest món proper, nostrat, però alhora idealitzat. Mides: 163 x 23 x 143 cm Material: Fang refractari i esmalts. Peu de fusta de pi. | 08260-123 | Jardí de la Granja Soldevila | Jardí de la Granja, espai cultural. Exposició 'Sense Límits', juliol de 1996 | 41.5267400,2.1857800 | 432071 | 4597553 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Montserrat Riera i Oller | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78291 | Vida completa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-completa | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Vida completa és una escultura que es troba situada a ponent i arran d'un caminet que travessa longitudinalment el Parc Municipal, pròxima al centre del parc. Aquest es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. 'Vida completa' significa per a l'artista: 'Infantesa, adolescència, maduresa i vellesa. Un camí que tots hem de seguir. Però, qui no se sent nen almenys una vegada al dia? El parc és una situació perfecta. Qui no veu un nen, un avi que juga amb el seu nét en els gronxadors... Qui tingués l'estratègia per aconseguir gaudir de les quatre edats durant la nostra vida... Mides: 100cm x 100cm x 200cm Material: Formigó Parc municipal | 08260-124 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5361300,2.1821700 | 431779 | 4598598 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78292 | Doble yo, núm. 2. El que calla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-2-el-que-calla | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Doble yo, núm. 2. El que calla. És l'escultura situada a la meitat inferior i més meridional del Parc Municipal, i al costat nord d'una pista de petanca. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Aquesta escultura forma part d'una sèrie antropomorfa, concebuda per a expressar la part animal que tenim. Així doncs, les característiques de l'animal passen a formar part de les de l'home, ja sigui l'animal aeri, terrestre, amfibi, aquàtic o mitològic. En aquest cas, l'escultura té fesomia de mico, un animal molt cridaner, xerraire, nerviós i molt social, amb gestos molts semblants als nostres. El nou homínid té taponada la boca amb una mà, recordant els micos de la cultura asiàtica, però amb l'afegit de tenir tres braços. Un d'ells li envolta el coll donant-li suport, companyia i amistat, i el tercer el té sobre el genoll, gest que li dóna repòs i un xic de grandesa. El complementen 7 forats a l'esquena, símbol dels 7 nivells interns de la cultura oriental, i un sol radiant que emergeix del sexe. El hieratisme de la figura correspon al llenguatge totèmic d'Amèrica. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: Formigó | 08260-125 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5358700,2.1834400 | 431885 | 4598568 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78293 | Apoyado en ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica | 08260-126 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997 | 41.5366100,2.1826400 | 431819 | 4598651 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78294 | Doble yo, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-3 | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Doble yo, núm. 3', és una escultura situada darrera de la font ornamental, al costat de llevant d'un camí que travessa longitudinalment el parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Com tots els 'Doble yo', aquesta escultura és de la sèrie antropomorfa. Tota la sèrie utilitza una estètica precolombina, tant en les seves composicions com en la forma de presentació dels éssers que la configuren: homes i animals dotats d'un nou significat. L'escultura 'Home granota' recull l'evolució un tan estranya d'aquest animal i és extrapolada per a explicar la que pateix l'home al llarg de la seva vida, i més concretament en la seva psíquica. Les etapes de la infantesa, de la joventut i de la maduresa hi són paral·lelament equiparades amb aquest animal, el qual, per una altra banda, està dotat d'unes característiques místiques molt fortes, i un tant sagrades (allò que seria l'ànima o l'esperit en l'home). Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-127 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1997 | 41.5364300,2.1833300 | 431876 | 4598631 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78295 | Família universal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/familia-universal | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Família universal és un grup escultòric que trobem situat al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. Aquest grup escultòric està basat en el següent principi: 'L'energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma' (Albert Einsten). L'essència de la proposta és el principi de la conservació i de la reutilització dels materials amb una intenció estètica i comunicativa, per tal de donar-los un altre valor i un nou ús. Així ens trobem amb la transformació de l'energia d'un arbre en un pal de la llum (usat i desestimat per a la seva reutilització), i amb la transformació del pal en un grup escultòric. La reutilització del pal de la llum té la intenció de perllongar la seva vida mitjançant l'art a nivell testimonial o metafòric i homenatjar la família universal, com a símbol de continuïtat de tot allò que existeix. Mides: 90 x 85 x 380 cm Material: fusta reciclada | 08260-128 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. III Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1998. | 41.5254500,2.1936200 | 432723 | 4597404 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Anna Riverola i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78296 | Silla luna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silla-luna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Silla luna' la trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Silla luna': és una metàfora que evoca l'encontre universal de cada home amb ell mateix. En sa quietud serena s'articula la poètica de les seves formes per a constituir un lloc sense temps. Tal com la lluna s'asseu sobre la nit en els seus cicles sempre renovant-se, l'home s'atura davant la seva soledat per a trobar la seva companyia autèntica. Les seqüències d'espais de reflexió, en sa senzillesa i rigor geomètric, es van elevant en aquest respatller-escala ascendint des d'allò més quotidià cap a espais de pensament i contemplació, fins a participar del nostre esperit, consciència de l'ésser. La recerca en aquest 'blau diàleg' queda impresa en la superfície amb els signes que busquen simplement comprendre's, romanent velluts per l'òxid, sobre aquesta fèrria cadira lluna que portem per quan necessitem aturar-nos i transcendir accedint als sentits autèntics de la nostra vida, enterrant els buits (vacíos) en l'obscuritat de la buidor (hueco). Mides: 85 x 130 x 400 cm Material: Perfileria de ferro (acer 111) i acer corten | 08260-129 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5255900,2.1932300 | 432691 | 4597419 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Yolanda Ellacuría Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78298 | Pneumàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pneumatic | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Pneumàtic és una escultura situada uns metres al sud de la façana principal de la Granja Soldevila. Segons l'artista aquesta estructura en forma de cub enrajolat amb rajola blanca valenciana està disposat per a contenir aire comprimit. Considerant l'home com a acumulació, com a una associació de complements, i la vida com a una successió de complements, i la vida com a una successió d'adquisicions (materials i mentals), el concepte anhelat de buit funciona com una utopia davant el vertigen del ple. És la impossibilitat del buit, la condemna al complement, a l'acumulació. Queda sempre l'aire, però fins i tot eliminant-lo tenim sempre la forma ocupant un lloc. La pedra és una acumulació com a mínim d'aire, i actua com una interferència a la zona. Amb estètica 'thunderbird' i un color de confort 'retro' sembla una nevera portàtil enmig del bosc. Mides: 120 x 120 x 120 cm Material: Totxana, morter, rajola, griffi i acer inoxidable | 08260-131 | Jardí de la Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Jardí de la Granja, espai cultural. III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5266800,2.1858500 | 432076 | 4597546 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dani Montlleó i Alsina | Es troba prop de les escultures Blau i de la Campana, situades al costat de l'edifici de la Granja. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78299 | Mathausen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mathausen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Mathausen és una escultura situada a la cantonada que formen el Passeig de la Florida amb el camí de la Granja, damunt de la vorera vianant ubicada al nord-est de l'esmentada cruïlla. Aquest monument escultòric és un homenatge als deportats als camps d'extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Entre els milers d'éssers que indiscriminadament foren sotmesos al genocidi més infame i cruel hi figuraren dos fills de Santa Perpètua. La celebració de l'assemblea anual de l'Amical de Mathausen donà peu a la construcció de l'escultura: l'expressió de l'horror del genocidi. L'artista ha conformat a través dels seus dits la tragèdia de l'holocaust en una composició caòtica de cossos superposats i enreixats. Els cossos han tornat a ser devorats pel foc del forn, una silueta que s'endevina en la xemeneia, en el procés del bronze a la cera perduda, com en el crematori de Mathausen. El drama de la deportació és reviscut cada vegada que el tren dóna vida al so d'una part de la història que cal conèixer i tenir present per a no repetir-la mai més. Mides: 195 x 50 x 200 cm Material: bronze, ferro (acer 111) i formigó | 08260-132 | Passeig de la Florida - Camí de la Granja (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida/Camí de la Granja. Assamblea d'Amical de Mathause, 19 d'abril de 1998 | 41.5270800,2.1879700 | 432254 | 4597589 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Muntañola d'Odubar | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78300 | Atracció pel vertigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atraccio-pel-vertigen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Atracció pel vertigen' es troba situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument Atracció pel vertigen vol expressar les següents idees: No tan sols les alçades provoquen vertigen. De vegades les coses més petites també tenen aquest poder. Moltes emocions impliquen un risc, i el risc provoca vertigen. Però sense emoció no hi ha color. L'obra parla d'aquest dilema, d'aquesta línia fronterera entre la placidesa i la intensitat, entre la tranquil·litat i l'excitació, entre el moviment i el repòs. Cap dels dos extrems és l'ideal. Intentem viure com a funambulistes caminant per aquesta arriscada i difícil corda. Descric aquesta sensació molt senzilla i elemental, comuna a tot tipus de persona. És la metàfora personal de la meva manera d'entendre les coses. És l'amor pels moments intensos. És la passió pels equilibris incerts, pels camins desconeguts, que ens fan por i a la vegada ens donen força i coratge per a conèixer-los i transitar-los. Com deia Jean Cocteau és la por de trobar el minotaure i les ganes boges de veure'l. | 08260-133 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5266900,2.1919900 | 432589 | 4597542 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78301 | 5 móns, 5 mirades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades | <p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p> | XX | <p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p> | 08260-134 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p> | 41.5247200,2.1919200 | 432581 | 4597324 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | Aquest monument | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78302 | La ciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ciutat | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | El monument 'la ciutat' es troba a la façana d'un edifici situat en el camí de la Granja, just abans d'entrar en el solar que actualment es fa servir com a aparcament. Cal alçar la vista amunt per localitzar-lo, sinó passa completament desapercebut per al vianant. 'La ciutat' vol expressar les següents idees de l'artista: Instal·lades sobre el mur d'aquest edifici un conjunt de petites cases envaeixen un espai, el redescobreixen, l'habiten en forma de petita ciutat. Aquest habitar és la base de l'escultura 'La ciutat', una peça que vol estar present, igual que els nostres records, en un espai que coneixem com a propi. L'escultura vol formar part de l'entorn, vol obrir una reflexió sobre el lloc on vivim i la relació que tenim amb aquest, vol resituar-nos, sorprendre'ns. Mides: 12 elements de 20 x 25 x 20 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111) | 08260-135 | Camí de la Granja (Granja Soldevila) - 08130 - Santa Perpètua de Mogoda | Camí de la Granja. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5265900,2.1867100 | 432148 | 4597536 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Xevi Roura i Pla | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78303 | Mountain of mine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mountain-of-mine | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Aquesta és una escultura teixida amb les mans, ordit amb una estructura contundent com l'herència genètica, i tramat amb el fil prim de la vida, dur però alhora flexible i mal·leable. Teixir un paisatge és més que una actitud artesana. Tenint en compte que es tracta d'una metàfora de la vida, una muntanya solitària en el mig d'un paisatge urbà esdevé una muntanya compacta, tancada, portadora d'un espai íntim, protegit, però que es deixa entreveure. Teixir equival a caminar, a construir, a veure créixer. La muntanya configura el paisatge de la solitud, de la força, de la solidesa. És tan senzill i tan complex com la combinació d'una actitud amb una realitat. 'Camino observant el paisatge i treballo veient el paisatge que jo genero'. Mides: 325 x 150 x 150 cm Material: ferro (acer 111) i ferro recuit | 08260-136 | Parc dels Països Catalans | Parc dels Països Catalans. V Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 2000. | 41.5310900,2.1850700 | 432016 | 4598036 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78303-foto-08260-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78304 | Abrazo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrazo | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Abrazo. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: A partir d'una imatge d'una forta presència física, però plena de lirisme, l'escultura desenvolupa un joc ordenat dins la seva rigidesa, austeritat i buit. La peça proporciona un estímul visual i estableix un paral·lelisme entre la unió de formes i la barreja de diferents races i cultures que integren la nostra societat, com a únic camí en la recerca de la riquesa cultural compartida. El títol descriptiu de l'escultura ja ajuda l'espectador a mobilitzar imatges en la memòria i a crear una fusió entre formes i contingut. Una peça íntima i humana que intenta provocar sensacions intenses a través del material i de les diferents tonalitats cromàtiques de la pedra. Mides: 195 x 85 x 70 cm Material: Pedra calcaria (Markina). Peu de formigó | 08260-137 | Passeig de la Florida / Avinguda de Barcelona | Passeig de la Florida /Av de Barcelona. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5326000,2.1838100 | 431912 | 4598205 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78305 | Miratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miratge | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Miratge és una escultura que es troba en una façana d'un cos rectangular d'edifici de la Granja Soldevila, que dóna a llevant. Cal alçar la vista per veure'l, però les seves característiques no el deixen passar desapercebut. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: Un retall de paisatge transformat, modificat que canvia depenent del lloc on mirem, una mirada confusa, trucada, seductora. Un simple reflex. Una finestra oberta en un mur, un joc, una pregunta: és veritat el que veiem? És fidel el reflex de les coses? Constantment veiem persones i coses que fan que ens plantegem la mateixa pregunta: Serà com ho veig? Aquest aparentment ingenu joc tanca dins seu aquesta transcendent pregunta. És una mirada divertida i lúdica sobre qüestions importants i de vegades abismals. Què apareix quan una cosa s'oculta i què s'oculta quan una cosa apareix? Ens guiem per la nostra percepció de les coses, però aquesta no sempre és fidel, sinó que de vegades es distorsiona per l'exterior o d'altres per nosaltres mateixos. Mides: 560 x 90 x 60 cm Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-138 | Pati del Galliner. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Pati del Galliner. La Granja, espai cultural. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5270400,2.1857700 | 432070 | 4597586 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78306 | Sound hull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sound-hull | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Sound hull és una escultura que es troba dins els jardins de la casa Windish, en el barri de la Florida. Aquests es troben situats entre l'avinguda Nou i Set. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'autora: Aquests tubs musicals són metàfores de diferents significats, de diferents cultures i de diferents llenguatges. Cada objecte escultòric té diferents sons, com un reflex de la diversitat del món. En aquesta escultura la participació activa dels espectadors esdevé necessària per a completar-la. Colpejant amb les mans, l'escultura s'omple de so, de ritme i de sentit. La melodia que es crea i se sent esdevé comunicació, diàleg i interrelació. El diàleg, la música, però també la participació dels individus poden conformar una realitat que s'adapta a la nostra voluntat. Podem acabar fent una cançó dels nostres somnis insatisfets. Mides: base 190 x 195 x 260 cm, alçada 336 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111), acer inoxidable. | 08260-139 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Centre cívic La Florida. VI Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2001. | 41.5198700,2.1905200 | 432459 | 4596786 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Erika Inger | Només es veu des del carrer, el recinte actualment està tancat per obres de reforma. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78308 | Natural system | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natural-system | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Natural system és una escultura situada a la zona central i en una petita elevació del Parc d'Europa, al barri de la Florida. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. Aquesta escultura Natural System representa les següents idees de l'artista: 'La biorecerca està desxifrant l'estructura bàsica de la vida, la visualitza i en permet el desenvolupament i les aplicacions dels coneixements. Aquesta escultura simbolitza la pauta genèrica del creixement des de tots els elements de la natura. A cada nivell 12 planxes d'acer simètriques han estat entrellaçades per a construir una estructura que es desenvolupa en formes rítmiques semblants a les que es poden trobar en els cristalls. La seva geometria triangular esdevé una rèplica de l'estructura molecular bàsica dels sistemes naturals. L'escultura representa la gènesi del creixement natural quan la nova vida sorgeix'. Mides: 200 x 200 x 330 cm Material: planxa de ferro (acer 111) de 3 mm | 08260-141 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa. VI Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5210000,2.1823200 | 431776 | 4596918 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roland Mayer | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78309 | La nota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nota | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | La nota és una escultura situada a l'extrem nord-est de la plaça anomenada l'Era de la Granja Soldevila. Aquesta escultura 'La nota' vol representar les següents idees de l'artista: La idea pren cos en una pinzellada. Una línia agafa volum en una escultura. El traç s'ha alçat en la recerca de la tridimensionalitat. El públic començà a batejar el projecte escultòric com 'la nota', i l'escultura per ella mateixa escollí el seu nom definitiu. La seva ubicació davant l'escola de Música acaba d'establir la seva identitat formal. La coincidència semàntica entre l'espai i l'escultura dóna la raó al públic. I és el públic qui ha d'acabar de trobar la utilitat de l'escultura, assimilar-la com a element integrat en el medi urbà. Asseieu-vos-hi i, si voleu, canteu. Mides: 165 x 290 x 5 cm Material: planxa d'acer corten de 4 mm | 08260-142 | L'Era. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'Era, La Granja, espai cultural. VII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5273200,2.1855500 | 432052 | 4597617 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bruno Pötsch | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78310 | La sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'La sardana' es troba situada al nord de la Rambla, en el Passatge de Josep Irla, realitzada en bronze i formigó. Tot i que és de petites dimensions no passa desapercebuda per al vianant. 'La sardana' representa per a l'artista: Una bossa, una americana, una sabata, una ampolla... Tots aquest elements esdevenen el centre d'una rotllana de balladors que puntegen al ritme d'una tenora, el tible, el flabiol, el tamborí, el contrabaix, la trompeta, el trombó i el fiscorn. La sardana és una dansa catalana, col·lectiva i popular, tan en nombre de balladors com en la perspectiva social. Els balladors, units per les mans, en són els protagonistes anònims. La seva pluralitat pot ser identificada a partir dels objectes que dipositen al mig de la rotllana. Aquest punt esdevé l'epicentre dels cercles concèntrics que, com ones en l'aigua, creixen i creixen. Una dansa oberta a noves incorporacions. Mides: 70 x 70 x 45 cm Material: Bronze i formigó | 08260-143 | Passatge de Josep Irla (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passatge de Josep Irla. 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista Santa Perpètua, desembre de 2002. | 41.5356500,2.1823500 | 431794 | 4598545 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Marta Águeda, David Alcaide, Alejandra Lemus i Abel Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78311 | Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marta | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'Marta' es troba disposada damunt un suport mòbil, amb rodes situada al vestíbul d'entrada de la biblioteca. De fet es tracta d'una doble escultura formada per dues figures humanes. Aquesta escultura expressa per a l'artista les següents idees: No és solament dins d'una mateixa on les dones han de negociar situacions difícils i fins i tot impossibles, obligades a formar part d'aquest joc que és la humanitat. Les dones substitueixen la seva veritat, la seva ànima i la seva història pel seu coratge, deixades enrere per por, per a enfrontar-se al món amb la mirada alta i amb tota la seva transparència, receptora a qualsevol transacció o esquitxada. Aquesta és la Marta, la representació de la lluita per a anar endavant arrossegant un tresor de sentiments sense fi. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: formigó | 08260-144 | La Granja, espai cultural | Col·locada el 6 de març de 2003 a La Granja, espai cultural. | 41.5272700,2.1850700 | 432012 | 4597612 | 2003 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78311-foto-08260-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78311-foto-08260-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | No sembla feta de formigó. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/