Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78169 | Parc Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Volum 2. Pàg. 31-32. | XX | El Parc Municipal es troba situat a l'Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes. Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi. És una bonica i espessa pineda molt definida. Presenta vàries escultures repartides per aquest espai. És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font, una font ornamental que no raja sempre i jocs per a la mainada. El parc té una superfície de 10.137 m2. | 08260-2 | Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal. L'abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s'aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar 'la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria'. També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l'alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d'un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d'un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l'extrem del parc. En total l'obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s'aplicà considerablement retallat. Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l'aplanament dels terrenys l'any 1946. Malgrat estar en obres i expropiat, l'Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que 'con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos'. Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que 'por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y qye su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios'. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres.. Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard. | 41.5362300,2.1833900 | 431881 | 4598608 | 1946-47 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78178 | Can Bellsolà - Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsola-can-cirera | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Façanes molt deixades. No hi ha hagut manteniment de l'edifici en general durant molt de temps. | Cal Cirera (antic Bellsolà) es troba al costat nord de la crta. B-140, al costat d'una rotonda situada per sota i a llevant de l'autopista Ap-7, just abans d'entrar al nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. L'accés es realitza pel camí del Cementiri, que passa per davant de Can Xiol. La casa actual de cal Cirera, pràcticament té poc a veure amb una masia de tres cossos, les reformes de la segona meitat del segle XIX i del XX han conformat una casa amb aspecte de torre d'estiueig tot i que conserva el barri. Amb tot a la banda de ponent encara s'aprecien parets més antigues pertanyent al que havia estat pròpiament la masia de Can Bellsolà. L'edifici principal és de planta rectangular i es desenvolupa en planta baixa, primera planta i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica amb tres balcons a nivell de la planta pis i amb tres obertures petites al pis golfes, dues de laterals quadrades i una de central rectangular també petita amb barana de balcó. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Tota ella presenta un aspecte general d'abandonament | 08260-11 | Camí Can Xiol - Can Sirera - Cementiri | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV. 1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua. Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà. 1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea. 1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria. Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga. 1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres. Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària. Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès. 1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener. 1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l''alvèol' de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer. Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus. 1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures. Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà. 1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers. Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya. | 41.5350400,2.1730200 | 431015 | 4598484 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78193 | Edifici Honda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-honda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | L'edifici Honda es troba situat en el polígon industrial Torre del Rector, en una illa situada entre els carrers Mar del Nord, on té el seu accés principal i el carrer del Japó que delimita l'illa pel costat nord. L'edifici es localitza dins d'una illa de 86000m2 propietat de l'empresa i s'aïlla dels sorolls de l'Ap-7 mitjançant una paret de vidre, inclinada, que recull tota la façana principal. L'edifici de volumetria específica aïllada, està format per dos edificis diferenciats però amb contacte per una de les seves cares. Un edifici longitudinal de planta baixa, planta pis de 1700m2 en planta, fa les vegades d'accés principal i conté les dependències administratives i de serveis de personal (vestidors, menjador per a 50 persones, aules). L'altre volum és una nau magatzem de 8600m2 en planta amb una alçada equivalent a tres pisos, de planta lliure, distribuïda segons l'ocasió. En el punt de contacte entre els dos, s'han creat uns patis oberts, que donen llum i ventilació als despatxos interiors amb jardí d'estil japonès. L'estructura de suport està feta a base de pilars i façanes de formigó en l'edifici administratiu, i de pilars, jàsseres i encavalcades metàl·liques en la nau magatzem. La coberta de l'edifici i administratiu és plana amb paviment de grava no accessible. La coberta de la nau magatzem de forma còncava és de xap d'alumini sobre jàsseres o metàl·liques foradades i encavalcades de tirants també metàl·lics. En el punt d'accés al recinte hi ha una petita cabina, amb els mateixos acabats de xapa metàl·lica, que fa les funcions de porteria i control d'accés. També hi ha una pista de conducció que ocupa uns 5000m2 en planta. En la composició de les façanes predomina l'horitzontalitat. La façana principal protegida per una gran mampara de vidre suportada per uns pilars metàl·lics inclinats, es reflecteix sobre un estany longitudinal. L'edifici magatzem és una gran caixa metàl·lica sense obertures, on destaca la seva coberta còncava. Els tancaments són fets amb peces de formigó prefabricades, vistes a l'interior i exteriorment recobertes per planxes d'alumini ondulat. Els tancaments són d'alumini. Quan a elements arquitectònics destaca la gran paret de vidre enfosquit, que fa les funcions de para-sol i barrera contra el soroll. També es converteix en façana principal i suport del logotip de l'empresa. És un exemple destacat d'arquitectura industrial contemporània, on s'han utilitzat materials i equipaments de nova tecnologia. | 08260-26 | C/ del Mar del Nord, 1. Poligon Industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El 19 de maig de 1993, el president de la Generalitat de Catalunya inaugurà les dependències de l'empresa de fabricació de motocicletes Montesa-Honda. En l'actualitat s'ha construït la nau de magatzem i l'àrea administrativa i de serveis de personal. En un futur es completarà el complex amb una planta de producció i un centre de distribució de recanvis. | 41.5436800,2.1844800 | 431980 | 4599435 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Amador i Lluís Domènech | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78196 | Edifici Caixa Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-sabadell | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | L'edifici Caixa Sabadell es troba en ple nucli urbà, i cèntric, situat a l'encreuament entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, que comunica el centre urbà, amb la carretera cap a Sabadell i Barcelona. És un edifici de vivendes distribuïdes en cinc pisos amb local a la planta baixa de forma circular i construït en vidre, rodejat pels pilars de l'estructura (oficines de l'entitat) i garatge al soterrani. Té coberta plana, amb façana de maó massís i finestres balconeres de proporció vertical. A la façana, predominen els buits sobre els plens. L'element que sobresurt és el nucli de comunicacions verticals on se situa l'escala i l'ascensor. Aquest nucli està rematat per un mirador. Tot el conjunt és de forma circular. L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975, amb un volum singular que consolida una aportació al millorament urbanístic de la zona en deixar uns porxos en els seus baixos que engrandeixen les voreres d'aquesta illa i en crear un punt de referència amb la torre que destaca des de totes les visuals. Presenta una volumetria específica, amb una composició en tres volums, dos longitudinals que formen un angle entre ells de 60º: un de 40 x 15m amb façana a la Rambla, i un de 15 x 8 amb façana a la plaça de la vila, articulats per un volum vertical consistent en una torre circular que és la caixa d'una de les tres escales de cargol d'accés als habitatges. Aquest edifici es constitueix en tancament de l'illa i inclou 27 habitatges i 2 locals comercials amb una alçada de 6 plantes. L'estructura de suport està formada per forjats de lloses de formigó alleugerit amb elements ceràmics i murs de càrrega de totxo, sobre pilars d'acer laminat a la planta baixa. El terrat és pla, accessible. La façana és plana amb obertures i balcons endinsats. Presenta una composició amb predomini de la totalitat del conjunt sobre la particularitat de cada dependència. Contrasta la horitzontalitat de la façana amb la verticalitat de la torre de cantonada que correspon a una de les escales de cargol. Destaca del conjunt la torre i les escales de cargol que proporcionen accés als tres grups d'habitatges. És l'exemple d'arquitectura contemporània més destacat del municipi. La singularitat del solar, suggereix la composició de l'edifici. La torre de volum complex i dominant cilíndrica es converteix en un element representatiu. El rellotge i el mirador del seu cim són els punts d'atracció. | 08260-29 | Plaça de la Vila, 1 - La Rambla, 48-50 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975. | 41.5352500,2.1832800 | 431871 | 4598500 | 1973-75 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bohigas, Martorell, Mackay | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78197 | Casa Colonial núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-1 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitació de 1994 | La Casa colonial n. 1 es troba situada a la barriada de la Florida, al carrer Tres, 16. És un edifici aïllat amb planta baixa, planta pis i golfes, d'estil colonial. Desenvolupat en planta quadrada de 10m x 10m. Hi destaquen reculades del seu volum i el porxo d'accés de la planta baixa que és converteix a la planta pis en terrassa amb balustrada. Les parets de càrrega són de totxo massís amb suport de bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana a dues aigües, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta i decorat amb cassetons de guix. La composició de les cobertes no és significativa, destaquen en canvi els volums, les teulades i la balustrada de la terrassa. Les llindes de les finestres adopten diferents formes: ondulada, triangular, recta... Les parets són de totxo, arrebossades i pintades. Les persianes són de llibrets de fusta. Com a element arquitectònic destaca el ràfec de la teulada. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives.1930-1940 | 08260-30 | C/Tres, núm. 16. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial i espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té millor connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) que amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, en quedar aïllada per una gran zona deshabitada. No obstant això, actualment, la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5222100,2.1915300 | 432546 | 4597045 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78202 | Casa Mudèjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mudejar | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Actualment s'està rehabilitant | La casa Mudèjar ocupa un solar situat entre el carrer Cinc, el carrer Sis i l'Avinguda Tres, davant de la Plaça dels Cinc Carrers, en el barri de la Florida. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular de 20 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis, amb una torre descentrada de tres plantes. L'edifici està compost per quatre volums adossats que reculen tant en alçada com en façana. Hi ha un cos al costat dret de la torre, i dos a l'esquerra. L'ornamentació de les façanes és d'estil àrab. A la façana posterior hi ha una tribuna en planta baixa que es converteix en terrassa a la planta pis. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta, a quatre aigües, de la torre és de teula ceràmica plana, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. Els altres cossos tenen terrat pla accessible i estan coronats per un merlet esglaonat. A la part posterior de la parcel·la, hi ha una sèrie de coberts de totxana vista, autoconstruïts. La situació de les obertures està en funció de les dependències a les quals serveixen. Hi ha un cert desordre compositiu i una barreja de diferents ornamentacions d'estil oriental. Destaquen la torre-mirador, i la tribuna amb cinc finestres de la façana posterior. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les finestres amb arc de ferradura són peces prefabricades de pedra artificial. Les llindes esglaonades de les finestres de la façana posterior són fetes amb totxo. Com a elements arquitectònics destaquem els diferents tipus de finestres: les d'estil àrab de la façana principal i les de llinda triangular esglaonada de la façana posterior. Aquest és un exemple únic i atípic dins la tipologia de caseta colonial de barri. La dimensió, tant de la parcel·la com de l'edifici, és molt més gran de l'habitual. El jardí pren un protagonisme que tampoc es dóna en la majoria d'edificacions de la zona. | 08260-35 | C/Cinc, 2 - C/Sis, 5 - Avinguda Tres. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5241800,2.1923500 | 432616 | 4597264 | 1920-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78203 | Casa La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-la-caixa-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | La casa La Caixa es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, eix urbà principal del municipi, i el c/ de Martí Costa. Es tracta d'un edifici en cantonada amb dues façanes a l'exterior i les altres mitgeres. Ocupa el 100% d'una parcel·la de 9m x 24,5. Desenvolupat en planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, més una planta de serveis en forma de torre, que sobresurt respecte a la teulada. Les plantes estan formades per dues crugies de 4 i 5m, perpendiculars a la façana de la Rambla. L'estructura de suport està constituïda per murs, jàsseres i pilars de formigó armat a la planta soterrani. Les parets de càrrega de les plantes pis són de totxo massís i les bigues de formigó i revoltons de rajola. La coberta, és de teula àrab a dues aigües, i l'altra part és un terrat a la catalana, accessible. De les façanes planes hi destaquen les llindes, els ampits i brancals de les finestres de pedra sorrenca buixardada. La torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües de teula àrab, articula el gir a 90º de la façana. Les parets són de totxo massís, acabades i pintades en Blanc. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha la torre i la fornícula o posella de la cantonada on en un inici es va situar una verge, ara inexistent. El seu valor arquitectònic és escàs, ja que es tracta d'una interpretació de l'estil popular de les masies mediterrànies, aplicat a un edifici d'habitatges en alçada i de caràcter urbà, no obstant això compositivament resol molt bé la cantonada i dóna una imatge representativa i singular a aquest punt de la Rambla. En resum podem dir que es tracta d'un edifici d'estructura tipus xalet-torre, format per tres plantes amb obertures que combinen l'arc de mig punt amb la forma allindada. A la segona planta hi ha tres balcons correguts i a la cantonada, l'edifici té un pis més. La coberta és a doble vessant formant un ràfec que sobresurt molt decorat per la paret de sota. Aquest tipus de coberta es troba també al carrer Martí Costa. Totes les obertures estan emmarcades per dovelles d'un tipus de material diferent a la resta de la construcció. És l'única decoració de l'edifici. | 08260-36 | Rambla 17 - C/Martí Costa, 2 | La casa La Caixa va ser construïda al 1959, com a edifici d'habitatges i ús social, a la planta baixa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Santa Perpètua de Mogoda. Actualment continua el seu ús residencial i a la planta baixa s'hi ha instal·lat una oficina comercial d'aquesta entitat. | 41.5349200,2.1808700 | 431670 | 4598465 | 1959 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78208 | Nucli de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. AADD. Catalunya Romànica. Encilopèdia Catalana. Barcelona, 1991. ÀLVAREZ, Bruna (2009). Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi històric-arqueològic. L'ordit, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 86-87. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. | X-XII | El nucli de Santiga es troba a la vall de Santiga enclavada entre la Serra de la Salut i la de Polinyà que emmarquen l'estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual s'escorren per la riera. Aquesta àrea que encara conserva la seva original morfologia d'estructura agrícola ha quedat envoltada de noves zones industrials. La carretera de Sabadell a Mollet (B-140), que passa a uns 150m de la plaça principal del nucli, s'ha convertit en una nova frontera que ha deixat aïllat el barri de dalt respecte el barri de baix, que ha patit moltes més transformacions. Santiga és bàsicament, a banda de l'església i la masia fortificada, un grapat de cases de pagès disperses i més aviat pobres, que han sofert moltes transformacions. L'església dels segles XI-XII es desenvolupa en una nau principal de planta rectangular i una crugia, que té adossada una nau lateral, també d'una crugia, amb un absis rodó, sota la qual s'han trobat restes de l'absis de la primera ermita. El campanar és posterior i la capella dedicada a la mare de Déu de l'Heura és del segle XVII. L'edifici, d'estil romànic, ha incorporat trets gòtics en el seu llarg procés de construcció. L'altre edifici significatiu, és la masia fortificada del segle XVII (?) de planta quadrada amb tres crugies i de tres pisos d'alçada, envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. L'església té adossada a la seva façana posterior (est) i a la lateral (nord) l'edifici de la rectoria. Aquest edifici de planta baixa i pis té un pati interior que es connecta directament amb la part posterior de l'església; en el seu subsòl s'han trobat restes que possiblement siguin d'origen romà. Davant de la façana principal hi ha els antics nínxols del cementiri. L'edifici de la masia fortificada o castell està envoltat a les seves façanes nord, est i oest d'edificis auxiliars a nivell de planta baixa i pis, a excepció de la façana principal on es situa un petit jardí. La façana principal de l'església té una composició asimètrica. El portal d'accés està centrat respecte la nau principal i a sobre hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. Més amunt hi ha una finestra rodona i tres creus de pedra. La façana principal del castell presenta una composició simètrica amb un portal adovellat d'accés a planta baixa i finestra a banda i banda, tres balcons a planta pis i un seguit de finestres amb arc de mig punt a la planta de golfes. Les parets de l'església són de pedra vista amb acabat rústic. Les de la masia fortificada o castell, són de parets de còdols i sorra arrebossades i pintades, les llindes i els brancals dels balcons i d'adovellat del portal d'accés són de pedra vista. Quan a elements arquitectònics a destacar hi ha de l'església: el campanar, la fornícula sobre el portal d'accés i les tres creus de pedra. Del castell el portal adovellat del mur d'accés al jardí i el portal adovellat d'accés a l'interior de l'edifici. La plaça on es situen tan l'església com la masia fortificada, conserva el seu caràcter pintoresc; en destaca la font i el safareig (que reben les aigües d'una canalització encara existent), el magnífic lledoner, a prop del mateix safareig, l'olivera del centre de la plaça i el vell plataner del costat. A prop de la rectoria encara es conserva un pou d'aigua fet d'obra. Actualment aquest nucli ha esdevingut un dels signes d'identitat de Santa Perpètua, amb l'aplec de Santiga, la festa de l'arbre o el dia de Santa Prisca. Aquestes festes han arrelat dins la vida cultural del municipi. És un testimoni encara viu del passat rural del municipi. | 08260-41 | Crta de Sabadell - Mollet (B-140) | Els orígens d'aquest assentament al voltant de la Riera es remunten a l'època prehistòrica, s'han trobat restes d'un poblat de l'època romana anomenat Canalies i indicis de que abans de l'ermita romànica que ha arribat als nostres dies, n'hi havia una altra dedicada a Santa Maria l'Antiga. L'església és l'epicentre de Santiga i la seva nau principal comença a edificar-se en els segles XI o XII. Des de l'edat mitjana Santiga havia tingut personalitat política i religiosa pròpia i fou un nucli independent fins el segle XIX. Al 1845 passa a pertànyer al terme municipal de Santa Perpètua. Santiga, emprant la riera com a frontera natural, es dividia en dos barris el de dalt i el de baix, del primer eren l'església, la masia fortificada o castell, Can Rectoret, Can Barnola i altres; del segon eren Can Sabau, Torreferrussa, Can Maiol i Can Llobet. Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: L'indret de Santiga, és document al segle X. Si bé el topònim que dóna nom a Santiga tingui la primera notícia escrita l'any 983, a la venda de l'any 969 de la vila de Polinyà que van fer el comte de Barcelona Borrell II i la seva esposa, la comtessa Letgarda, a Galí, a les afrontacions ja consten Omet i Santa Maria (d'Antiga). Altres topònims propers a Santiga com Canalies o el Congostell també apareixen el 988. L'any 994 es fa esment a l'existència d'una esglesiola, en canvi l'any 1068 ja es parla de l'edifici com església. Entremig, concretament l'any 1065, es documenta ja com a parròquia. Al segle XI, el poder religiós ja havia estructurat el territori de Santiga ampliant els seus dominis a part de la vall d'Omet. Santiga no obtindrà la categoria de castell termenat fins al segle XIV, quan tot el seu voltant ja està perfectament organitzat. De la vila altmedieval, poques notícies hi ha, el que està clar és que a finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga. És present com a testimoni en actes documentals importants com l'any 1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament Arnal Geribert. Fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga, que ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació d'una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga (sagrera i cementiri de Santiga) als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Es confirma l'existència d‘un edifici singular a més de l'església, la seva pròpia casa convertida en fortalesa. La parròquia de Santiga passa a ser una autèntica parròquia rural. És una propietat al·lodial independent dels vincles feudals. Però per altra banda en fortificar la casa de Santiga vincula el territori propi i el de la parròquia a una defensa i prestació típicament del món feudal. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 983 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-3.jpg | Legal | Paleocristià|Medieval|Romànic|Gòtic|Barroc|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 84|85|92|93|96|80 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78210 | Passatge de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-de-la-rectoria | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XVII-XVIII | El Passatge de la Rectoria es troba en el centre del nucli antic. El tram protegit pel PEPPASPM va del carrer de Santa Isabel al carrer de Sant Josep. Forma part del traçat d'un camí rural que des del centre de la vila duia cap als camps de conreu que rodejaven la ciutat. Amb el temps ha quedat inserit dins la trama del primer creixement del centre del nucli antic. Aquest passatge per a vianants comunica la plaça de l'església amb l'avinguda de Santiga, talment com si fos una escletxa a través de les antigues illes del centre de la vila. La singularitat del seu traçat ve donada per la forma de les parcel·les que hi limiten. Les dimensions estretes de 2 a 4m d'amplada i el curt recorregut (uns 50m) d'aquest passatge no ha facilitat el canvi de la seva morfologia; també hi ha contribuït el fet que no hi ha cap accés directe a les edificacions. L'acabat dels murs de tancament de les parcel·les, que donen façana a l'oest, és de còdols i sorra vista, igual que les parets mitgeres de les cases que es situen al nord del passatge. En el costat est, hi ha un mur de totxo massís arrebossat que ha substituït una antiga tanca. Al sud del passatge, en el punt en què comença a ser estret es va col·locar l'arc de pedra de l'antiga porta principal de l'església de Santa Perpètua, ornamentat amb unes inscripcions en llatí. El paviment és de material asfàltic continu. És un dels exemples pintorescos i amb menys modificacions d'un antic carrer de la vila. L'església de Santa Perpètua i les masies que encara subsisteixen formen un conjunt que fa referència als orígens del municipi. | 08260-43 | Nucli antic | 41.5357800,2.1786700 | 431487 | 4598562 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78210-foto-08260-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78210-foto-08260-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78214 | Finestra gòtica de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-can-banus | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XIV | La finestra gòtica de Can Banús es troba en la façana de Can Banús, situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han ant desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès. | 08260-47 | Crta de Caldes C-59 | 41.5393200,2.1901100 | 432445 | 4598946 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 93|85 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78215 | Rellotge sol. C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-cjosep-jardi-csant-llorenc | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 131. | XX | No conservat l'agulla. | Rellotge de sol situat a la cantonada dels carrers Josep Jardí amb carrer Sant Llorenç, en el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical, de forma semicircular, dins d'un requadre realitzat a base d'un suport de nou rajoles de ceràmica. Les línies horàries van de 6 a 6 i les senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. La iconografia és una sardana situada a la part central, amb un lema que diu: 'Mentre el sol em tocarà sabràs l'hora que serà'. No té gnòmon. | 08260-48 | C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | 41.5365900,2.1783500 | 431461 | 4598652 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pastor, M. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78217 | Rellotge de sol de la Plaça alta, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-alta-2 | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 1079. | XIX-XX | El rellotge de sol de la Plaça Alta, 2 es troba situat a la façana principal de la masia de Ca l'Andal. Actualment totalment englobada dins el casc urbà, al barri de La Florida. El rellotge de sol és de tipus vertical declinant. Presenta un esgrafiat on hi figuren les inicials 'M.R.' i els anys '1808, 1960 i 1990'. | 08260-50 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5227200,2.1892100 | 432353 | 4597104 | 1808 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78217-foto-08260-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78218 | Rellotge sol. Restaurant Castell Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-restaurant-castell-santiga | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Restaurant Castell de Santiga, Referència: 1451. | XVIII-XX | El Rellotge de sol Restaurant Castell de Santiga, es troba en la façana principal del Castell de Santiga, edifici que es troba a la plaça de Santiga. S'hi accedeix per la carretera de Sabadell a Sta. Perpètua de Mogoda (B-140). És de tipus vertical declinant, realitzat sobre suport de pedra, tallat de forma quadrada. Presenta una orientació sud-est, amb les línies horàries de les 7 a les 4, amb xifres romanes. Hi ha el cap d'un àngel en relleu a la part superior. | 08260-51 | Castell de Santiga. Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78221 | Salcies; Salzies; Paratge de Salzies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salcies-salzies-paratge-de-salzies | CASTELLS, Andreu; COSTA, Felip (1982). 'El jaciment epicardial a l'aire lliure de Salcies (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Ca Banús i Salcies. Pàg. 73-76. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, 1982. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX/-XXX | Destruït | El jaciment de les Salcies està situat a l'oest del nucli de Santa Perpètua de Mogoda, on limita amb el municipi de Barberà del Vallès, concretament a la zona que es situa entre el Polígon Industrial de Santiga i l'autopista Ap-7. El jaciment es localitzà en el decurs dels rebaixos efectuats a la construcció de l'autopista de Mollet al Papiol l'any 1975. El Grup Pro Arqueologia i Història del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda va recuperar restes arqueològiques que es van relacionar amb una possible estructura prehistòrica. Es van documentar fragments ceràmics (brunyides, cordons aplicats), material lític (un fragment de jaspi) i restes d'una estructura de la qual no es van poder precisar ni la forma ni les dimensions. Amb motiu de les obres d'ampliació del quart carril de la B-30, tram El Papiol- Montmeló i la creació d'una nova sortida a l'altura de la població de Santa Perpètua de Mogoda al polígon industrial de Santiga, es va portar a terme un control i seguiment arqueològic de les obres de rebaix i possible extracció de terres. El resultat va ser negatiu. El 2007 es va dur a terme una altra prospecció arqueològica superficial a l'àrea afectada pel Pla Especial per a l'ordenació d'espais lliures i d'equipaments a la zona C9 i C0 del Torrent de les Salcies. També es van obtenir resultats negatius, ja que no es van trobar restes de materials arqueològics en superfície a causa de les característiques del terreny que dificultaven la prospecció visual al camp. | 08260-54 | Al sud del Polígon Industrial de Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les Salzies. Els col·laboradors del Grup Pro-Arqueologia i Història del Museu de Santa Perpètua en van efectuar el salvament del material. | 41.5211500,2.1537100 | 429389 | 4596958 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78227 | Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreblanca | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XIII/XIII | Destruït, totalment urbanitzat | El jaciment de Terreblanca es troba sota els fonaments d'unes vivendes a l'anomenada urbanització de Terrablanca. Les primeres restes van ser localitzades l'any 1975 per membres del Museu d'història Local. Es tracta de tres sitges de cronologia iberoromana, i una del bronze final localitzades al pavelló. L'any 1984, en ampliar la via pública aparegueren dues estructures (sitges) amb material del bronze final i una de cronologia medieval (s. XII-XIII). | 08260-60 | Av. Girona, C/de Pau Vila, C/Josep Carner | Les primeres restes van ser localitzades l'any 1975 per membres del Museu d'història Local. Els col·laboradors del Grup Pro arqueologia i Història del Museu de Santa Perpètua de Mogoda van recuperar el material. Aquest material apareixia amb les contínues remocions de terres. | 41.5293300,2.1806000 | 431641 | 4597845 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78227-foto-08260-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78227-foto-08260-60-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|81|83|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78230 | Urbanització Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-santiga | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XIII/XV | Destruït | El jaciment Urbanització Santiga es troba situat a uns 300m a ponent de l'església de Santiga, entre un camí asfaltat, sense accés i tallat per als vehicles, i el camí de l'Estret de les Vinyes que es troba paral·lel a aquest i situat al nord. Entre ambdós camins hi ha un gran pi aïllat com a referència. L'any 1977 els membres del grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda recuperaren les restes arqueològiques que van aparèixer en obrir un carrer en una urbanització clandestina. El jaciment, segons els seus descobridors, era un clot amb material ceràmic i restes de fauna. El material arqueològic recuperat és representatiu de dos moments diferents, un del bronze final i un altre medieval. Vers l'any 1988 les tasques de remoció de terres per part de la urbanització es van aturar. Segons Pau Saura existeix també un dipòsit hidràulic d'opus signinum amb mitja canya. | 08260-63 | Camí de l'Estret de les Vinyes (Santiga) | L'any 1977 els membres del grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda recuperaren les restes arqueològiques que van aparèixer en obrir un carrer en una urbanització clandestina. | 41.5348900,2.1480500 | 428932 | 4598488 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|80|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78233 | Can Vinyals II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-ii | MARCET, R.; PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del neolític al Bronze Final.' Estudios de la Antigüedad, 2. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XXX | Destruït, sota una fàbrica | El jaciment de Can Vinyals II es troba en els terrenys del polígon industrial de Can Vinyals al costat dret de la carretera de Santa Perpètua de Mogoda a Sabadell, just on avui hi ha una cruïlla formada pels carrers Roger de Flor i Ramon Berenguer I. En aquest indret hi aparegueren dos possibles fons de cabanes excavats a l'argila, que estaven molt escapçats a causa de les remocions de terres. Únicament es tenen les dades d'una d'elles. Es tracta d'una estructura d'uns 3m de longitud, una amplada d'1m i una potència de sediment arqueològic d'1m. El fons era quasi pla i es trobava a 170cm del terra natural. El voltant de la paret de l'estructura sortiren diferents forats de pal, que tenien una fondària de 50cm. Del material arqueològic destaca ceràmica amb mugrons superposats, restes de fauna (bou i cérvol) i de fusta. El jaciment es data en el Neolític Final. | 08260-66 | Cruïlla C/ Roger de Flor amb C/Ramon Berenguer I (P. Ind. Can Vinyals) | 1971-1972. Jaciment localitzat i recuperat el seu material per membres del Grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5367300,2.1600900 | 429938 | 4598683 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78233-foto-08260-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78233-foto-08260-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78233-foto-08260-66-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78234 | Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector-0 | SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -III/V | Parcialment destruït | El jaciment Torre del Rector es troba en el vessant sud-oest d'un turó situat davant del polígon industrial Torre del Rector, a llevant de la carretera C-59 de Mollet a Caldes, i a uns 300m al nord-est de l'edifici Honda, també situat en l'esmentat polígon. Del jaciment es coneix la troballa de material arqueològic que aparegué superficialment, format bàsicament per fragments de tègula, dòlia i petits fragments ceràmics no determinables. Un marge tallava longitudinalment el jaciment, posant al descobert una estructura que possiblement podia tractar-se d'una sitja. L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica de control a causa dels moviments de terres efectuats amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, que afectava, entre d'altres, aquest jaciment. Es prospectà el vessant sud d'un turó situat al davant del polígon industrial, en una superfície de 2900m2. Es localitzà una sitja que pel tipus de material ceràmic recollit en superfície, semblava pertànyer a cronologia tardoromana. | 08260-67 | Carretera de Caldes (C-59) | 41.5454400,2.1878000 | 432259 | 4599627 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78235 | La Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida | MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'La Florida. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Enterrament col·lectiu'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 91-92. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arqueològiques a Catalunya n. 1. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 36. | -XXX/-XIII | Destruït | El jaciment La Florida va ser localitzat en obrir un carrer a la urbanització La Florida, que es situaria aproximadament a la meitat nord de l'illa de cases formada pel carrer Disset al nord i les Avingudes Vuit a llevant i Nou a ponent. Va ser excavat per R. Marcet i J. Morral, l'any 1980. El terreny on apareixien les restes estava constituït per una capa d'argila i a sobre d'aquesta hi havia una altra de sauló endurit. Morfològicament, el lloc d'enterrament estava format per una coberta de blocs o lloses de sauló endurit, sota de les quals es trobava la cambra sepulcral. Per la quantitat de pedres aparegudes al seu interior, els seus excavadors van proposar que estarien destinades a sostenir el sostre de lloses de sauló. L'estratigrafia estava formada per una capa superficial remoguda, una capa de sauló (dividida per una petita capa d'argila blanca) i una capa de graves i sorres. Les seves dimensions eren de set metres d'amplada i de dos metres i mig de fondària, essent la part excavada com a balma de 80cm. La disposició de les restes òssies (enterrament secundari, segons la valoració del excavadors) formaven amuntegaments disposats en paquets i ossos aïllats. Al sector oest es va localitzar part d'un esquelet en connexió anatòmica. Cal destacar que tan sols van ser tres els individus sencers: dos d'ells abraçats i en posició fetal. Sembla existir una diferenciació entre el sector nord i sud, que segons els seus excavadors es pot tractar d'una zona d'inhumació primària i una d'inhumació secundària. Els materials arqueològics que acompanyaven aquestes restes es reduïen a uns quants fragments de ceràmica llisos i una petxina. Durant els mesos de setembre i octubre de 2002, Mireia Pedro va realitzar un treball de reconeixement arqueològic en el marc de la recerca sobre 'Estudi de les coves i abrics amb estructures paradolmèniques al NE peninsular (Catalunya), inclosa en un projecte d'investigació del Seminari d'Estudis i Recerques (SERP) de la Universitat de Barcelona. El projecte contemplava el reconeixement In situ de diversos jaciments presumiblement de tipus paradolmènic així com la contrastació de la informació inicialment coneguda. Donat que el jaciment va ser destruït, només es va poder consultar les dades aportades pels seus excavadors, els quals l'interpretaren com una balma sepulcral col·lectiva. No obstant, però en aquest darrer estudi es proposa que podria tractar-se d'algun tipus d'hipogeu. El jaciment el daten entorn el Neolític Final i l'edat del Bronze. | 08260-68 | C/Disset, Avinguda Nou i Vuit. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5223900,2.1884200 | 432286 | 4597068 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78238 | Can Banús II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-ii | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -II/V | Destruït | El jaciment de Can Banús II estava situat al peu de l'antiga carretera B-143 (C-59) a l'encreuament amb la carretera que va des de Mollet a Santa Perpètua de Mogoda (B-140) i el Mas de Can Banús. El 1995 es va localitzar i excavar una cambra de combustió d'un forn de tiratge vertical, amb praefurnium i corredor central que per les seves característiques morfològiques respon a la tipologia d'aquests elements en època romana i que es pot englobar en la categoria II/b de la classificació feta per Ninina Cuomo di Carpio o en la IIE de la classificació de Franzoise le NY. La cambra de combustió del foc respon a una construcció excavada en gran part en el terreny natural, té una alçada màxima conservada d'un metre i una planta més o menys quadrangular, amb els costats d ela banda del corredor d'accés que presenten un lleuger arrodoniment. Aquesta cambra presenta cinc murs a cada costat, ortogonals a les parets laterals i amb poc espai buit entre ells. En el seu moment estarien units per arcs, dels quals no se n'ha conservat cap sencer. Les arcades i els murs estan construïts amb pans de tova de formes més o menys quadrangulars que quedarien cuits a la primera fornada. Les parets del praefurnium en la seva cara més externa havien estat bastides amb pedra i tant el sòl com les parets estaven recobertes per diferents capes d'argila. Destaca la presència d'un pilar vertical a la cambra de combustió fet amb tovots quadrangulars, entre els murs que formarien la quarta arcada. Segurament aquest element respon a una reforma de l'estructura ja que inutilitza en part la funció del corredor central. Durant l'excavació no va aparèixer cap fragment de ceràmica fina de taula, només es documentaren fragments de dolia i tègula, la qual cosa fa impossible donar una datació més concreta fora de l'època romana. | 08260-71 | Carretera de Caldes C-59 | El jaciment va ser localitzat durant el seguiment arqueològic realitzat amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, nus sud (CIM Vallès). I va ser desmuntat posteriorment en data de 19 de desembre de 1995 (Resolució del D.G. del Patrimoni Cultural, amb data 19 de desembre de 1995, autoritzant el desmuntatge del forn i la finalització de les excavacions pendents, el control dels rebaixos de l'antiga carretera i la realització de les anàlisis necessàries per exhaurir les dades que avalin la tecnologia i producció del forn). | 41.5387800,2.1904900 | 432476 | 4598886 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78238-foto-08260-71-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78239 | Les alzines de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-alzines-de-can-banus | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XVII-XIX | Destruït | El jaciment les alzines de Can Banús es caracteritzava per ser un conjunt arquitectònic format per dos forns, anomenat les Alzines de Can Banús per ser el topònim adjudicat a aquest emplaçament, i per la proximitat a la masia de Can Banús. S'ubica en una zona de masies i explotacions rurals als afores del nucli de Santa Perpètua de Mogoda, al sud-est del terme municipal en un espai convertit en zona industrial i que acull el CIM Vallès. Els dos forns són independents però associables entre si. La zona ocupada actualment pel CIM Vallès es troba delimitant per ponent l'espai natural de Gallecs, caracteritzat per un espai de paisatge suau, ondulats i trencat per algunes rieres, amb forta ocupació humana. El motiu que dugué a excavar i documentar els forns l'any 1995 fou la urbanització immediata del sòl, amb la construcció d'un centre integral de mercaderies en una zona on, durant els desbrossaments de terres inicial es feren evidents dos forns, un per a la producció de calç i un altre per produir materials constructius (maons o teules), ubicats propers entre ells i en un marge prop de la carretera C-59. Els dos forns es troben a 120 m de distància de la masia de Can Banús. La intervenció en els forns es plantejà amb una neteja prèvia de cadascun d'ells, un desbrossament de l'entorn i delimitació de l'entrada de cadascun. El forn 1 és de planta rectangular (410 x 340cm) amb una alçada màxima conservada de gairebé 7m. Queda dividit interiorment en dues petites cambres de combustió sobre les quals hauria anat disposat algun tipus de graella. Servia per a la producció de teules i maons, per a la construcció. Dins el forn s'ha documentat un estrat d'enderroc o abandonament amb pedres, peces d'obra i fragments de ceràmica de cronologia contemporània que cobria una capa poc potent de guix, cosa que fa pensar que el forn hagués servit també per produir guix. El forn 2 és de planta circular de 390cm de diàmetre amb una alçada màxima conservada de gairebé 6,5m. Respon a la tipologia típica dels forns de calç, de planta circular i amb una porta a mitja alçada que dóna entrada a la cambra de combustió situada a la part inferior i delimitada per una estructura interior de pedres i calç molt compacta. L'entrada conserva un corredor de 270cm de llarg que s'eixampla cap a l'exterior, delimitat per sengles murs de còdols i maons lligats amb morter de calç. El director de la intervenció arqueològica planteja la hipòtesis que els dos forns puguin estar vinculats a la masia de Can Banús. | 08260-72 | Carretera de Caldes C-59 | El jaciment va ser decobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu del desdoblament de la carretera C-59 (antiga B-143). | 41.5400700,2.1888900 | 432344 | 4599030 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78239-foto-08260-72-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78244 | La Florida Nord - Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida-nord-can-soldevila | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XX/XVIII | Destruït | El jaciment de La Florida Nord - Can Soldevila es troba en els terrenys ocupats per la urbanització de la Florida, situada al sud-est del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, entre l'Avinguda Quinze, el Carrer Setze i el Passatge Major. El jaciment estava format per 5 sitges d'emmatzematge situables cronològicament tres d'elles, en un moment inicial del ferro (LFN_CS 1, LFN_CS 2 i LFN_CS 5) i les altres dues al bronze inicial (LFN_CS 3 i LFN_CS 4). Les estructures de l'edat del ferro eren de planta circular entre 136 i 214cm de diàmetre, de secció troncocònica i fons pla. Conservaven una fondària entre 100 i 54cm i al seu interior s'han recuperat fragments ceràmics amb cordons impresos situats a la inflexió entre el cos i al vora, nanses de cinta elevades, decoracions que combinen incisions, impressions i acanalats, bases planes, un peu anular... Les estructures de l'edat del bronze mostraven diferències morfològiques respecte les de l'edat del ferro. L'estructura LFN-CS 4 era de planta circular de 103cm de diàmetre, secció cilíndrica i fons còncau, amb una fondària conservada de 92cm. Al seu interior es van recuperar fragments ceràmics corresponent a dues tenalles de cos hemisfèric i base plana, una amb el coll diferenciat i l'altra amb la vora recta, que presenten 4 aplicacions en forma de llengüeta a la part mitja o superior del vas, i paral·leles a aquestes, 4 petits mugrons situats a l'alçada de la vora; un vas de tendència troncocònica de base plana i una nansa de cinta de secció aplanada amb decoració de petites línies incises al perímetre superior del vas, en contacte amb l'angle exterior del llavi i vàries aplicacions en forma de petits mugrons situats a l'alçada de la vora (4 d'elles situades sobre la nansa); algun fragment pertanyent a formes carenades. L'estructura LFN-CS 3 era de planta circular de 50 cm de diàmetre a la seva base, secció cilíndrica i fons còncau, amb una fondària conservada de 75cm. Es trobava seccionada verticalment i al seu interior es va recuperar molt poc material arqueològic, únicament algunes restes òssies corresponents a un ovicaprí i escassos fragments informes de ceràmica a mà. Tot i això, es va adscriure a aquest moment cronològic per la seva proximitat a l'estructura LFN-CS 4 i la seva similar morfologia constructiva. A part d'aquestes estructures també es va documentar una petita estructura probablement relacionada amb un sistema de canalització i distribució d'aigües pel conreu i diverses mines d'aigua d'època moderna. | 08260-77 | Avinguda Quinze, Carrer Setze i Passatge Major | 41.5230600,2.1866600 | 432140 | 4597144 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78244-foto-08260-77-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|94|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78246 | Jaciment Paleontològic de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-santiga | <p>AGUSTÍ, J. (1981). Roedores Miomorfos del neógeno de Cataluña. Universitat de Barcelona. CRUSAFONT, M.; GOLPE, J. MA (1972). 'Algunos yacimientos de Vertebrados del Vallesiense inferior de los alrededores de Sabadell'. Acta Geológica Hispánica, VII. Barcelona. GOLPE, J. MA (1974). 'Faunas de Yacimientos con suiformes en el Terciario español'. Paleontología y evolución, XII. Sabadell.</p> | Parcialment destruït | <p>El jaciment paleontològic de Santiga està situat als voltants de la carretera B-140, al seu pas per Santiga (terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda). Les primeres troballes es realitzaren al marge dret de la carretera, durant uns rebaixos de terres amb motiu d'una construcció industrial. En aquell moment els paleontòlegs realitzaren diferents exploracions, ampliant la zona d'expectativa, i obtenint com a resultat la troballa de diferents restes fòssils de vertebrats corresponents al Vallesià inferior (MN9). Geològicament es tracta d'un jaciment de tipus fluvial corresponent, segons la cartografia geològica (1:50.000, ICC) a la unitat cronostratigràfica NMag (argiles, gresos i conglomerats del Serravalià-Vallesià. Miocè superior. Neògen). Entre la fauna localitzada hi ha mamífers com carnívors, perissodàctils (cavall, rinoceront...), artiodàctils (suids, bòvids, giràfids), gran varietat de micromamífers (com insectívors - Lantanotherium sanmigueldi-, rosegadors - Democricetodon-,...) i rèptils (tortugues).</p> | 08260-79 | Crta de Sabadell a Mollet (B-140) | <p>El jaciment Paleontològic de Santiga va ser descobert per Miquel Crusafont i Pairó els anys 70, aprofitant la realització d'uns moviments de terres per a una construcció industrial, en el transcurs d'una de les moltes campanyes que l'antic Instituto Provincial de Paleontologia de Sabadell realitzava pels afloraments miocènics dels voltants de Sabadell, en aquest cas a les rodalies dels ja aleshores coneguts jaciments paleontològics de Can Llobateres i Castell de Barberà (al veí municipi de Sabadell).</p> | 41.5332600,2.1511600 | 429189 | 4598305 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78246-foto-08260-79-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 125|123 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78248 | Camps de Can Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-rectoret | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Pla d'ordenació. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. | -II/V | Desconegut | El jaciment Camps de Can Rectoret es troba en uns camps situats al sud de la masia restaurant de Can Rectoret, entre la carretera de Ripollet a ponent i la riera Seca a llevant. A l'oest i al sud es troba delimitada per naus industrials del poligon de Santiga. L'any 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en els camps de Can Rectoret, promoguda per l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i l'empresa Lípidos Santiga SA, consistent en la prospecció del subsòl mitjançant la realització de 134 rases en els solars afectats per futurs moviments de terres. Aquesta zona limita al nord amb la carretera de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda, B-140, a l'est amb la riera Seca i a l'oest amb la carretera de Ripollet B-141. L'accés a la masia de Can Rectoret és situat en aquesta darrera carretera, a pocs metres de la intersecció amb la B-140. La zona on es va intervenir està protegida pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda com a Àrea d'Expectativa Arqueològica. L'objectiu de la intervenció, tenint en compte que en superfície s'havien localitzat restes romanes, era la localització i delimitació de possibles restes arqueològiques que poguessin quedar afectades pels moviments de terres que pretenien adequar la zona als nous usos del sòl. En la zona al sud del sector I no es va poder realitzar la intervenció degut a la presència d'una acumulació de terres pel projecte d'ampliació de l'aparcament de la fàbrica 'Lípidos Santiga' SA. Però en la part nord-est del sector es documentà una estructura murària amb dos estrats associats de cronologia romana que indiquen la possible presència d'un jaciment romà. En el sector II tan sols una de les rases documentà la presència d'una feixa d'època moderna. | 08260-81 | A llevant del Polígon industrial de Santiga | 41.5312000,2.1551900 | 429523 | 4598073 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78248-foto-08260-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78248-foto-08260-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78248-foto-08260-81-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78263 | Camí de la Carena de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-carena-de-la-serra | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg 59. | -VI/-I | Desconegut | El jaciment Camí de la Carena de la Serra es troba situat a llevant de Santiga, entre el Camí del Padró i al nord de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140). Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el PEPPA de Santa Perpètua de Mogoda. Se'n coneix només la troballa en superfície de restes de ceràmica ibèrica. | 08260-96 | Al nord de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140) | Camí de la Carena de la Serra. L'any 1968 va ser eixamplat un tram de camí per mitjans mecànics, en l'obertura del qual va quedar seccionat un marge on s'observà la presència de ceràmica i d'una taca de cendres de 50-60cm de llargada, per 5-6cm de gruix, a més de fragments de terracuita i fragments de cagaferro (escòria). (AFV, exp. Núm. 67). Sembla que podien ser d'època ibèrica (Vinyals, 1994: 59). | 41.5361800,2.1563200 | 429623 | 4598625 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78263-foto-08260-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78263-foto-08260-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78263-foto-08260-96-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 81|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78267 | Rambla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rambla | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut | El jaciment de la Rambla és tan sols conegut per la troballa d'una moneda romana a la Rambla cantonada amb el carrer de Marià Fortuny. Aquesta avinguda apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda (amb el número de referència 31). | 08260-100 | Rambla (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5349600,2.1817300 | 431741 | 4598469 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78267-foto-08260-100-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78272 | Camí ral del Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-ripollet | Plànol Projecte d'actualització del catàleg de camins rurals de santa Perpètua de Mogoda, març 2008. Número de referència del camí: 310. | XVI/XVIII | El Camí ral del Ripollet o camí ral vell de Ripollet a Santa Perpètua es troba situat al sud de l'autopista Ap- 7 i al nord del ferrocarril, travessant una plana agrícola, que va des del camí de la Salut, és a dir, des del sector sud-oest del terme municipal de Santa Perpètua fins a l'actual rotonda d'entrada al nucli de Santa Perpètua. Actualment hi ha un monument dedicats als carreters. El camí ral del Ripollet presenta una orientació del traçat que va de sud-oest a nord-est. El camí passa pel costat mateix de la Granja Vinyals, creua la Riera Seca primer, després més al nord el camí del Padró, el torrent de Polinyà i voreja per l'oest la zona de Can Filuà fins a la rotonda esmentada. És un camí de terra. | 08260-105 | Entre camí de la Salut i rotonda monument als carreters | 41.5243000,2.1695400 | 430713 | 4597295 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78274 | Mas Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-riba | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII/XIX | Sense mateniment, molt deixat. | Mas Riba és un mas absorbit per la zona urbana. Es troba situat a la cantonada entre el carrer Joaquim Malats i el Carrer Doctor Ferran. És un edifici de planta gairebé quadrada, desenvolupat en planta baixa i primer pis, amb la coberta a dues aigües de teula àrab. A la seva façana principal hi trobem a la planta baixa una sola obertura, el portal d'entrada i un balcó a la planta pis. A la façana lateral hi ha una petita obertura a la planta baixa, que per les seves dimensions podria tractar-se d'una obertura antiga. També s'observen restes d'un antic tapiat que podria correspondre a una finestra, allà on s'ha perdut l'arrebossat. A la planta pis, dues finestres molt juntes descentrades de l'eix de la façana. Cap de les obertures ni tampoc les façanes presenten cap tipus de decoració ornamental, només conserva restes d'un arrebossat més antic de color taronja i bru emmarcant el portal d'entrada. Es tracta d'una construcció senzilla sense cap interès arquitectònic. | 08260-107 | C/Joaquim Malats, 7 - C/Doctor Ferran (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. Existia un mas Riba prop del que avui s'anomena les Minetes i Can Banús. Estava situat a cavall entre les terres de l'antiga vila de la Rovira i les de Mogoda. 1137. És documentat Pere de Riba i Berenguer de Riba com a cap de casa. 1275 i 1291. En els llistats del lloçol 1291 es confirma l'existència d'un segon mas Morral a l'indret on hi havia hagut el mas Riba. Això fa pensar segons Canyameres que es podria tractar d'un canvi de nom del mas i un nou mas Riba situat a la sagrera de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XV. El mas Riba de la Sagrera va anar perdent terres a partir de vendes i establiments. Principis del segle XVI. El mas Riba de la sagrera era encara un dels masos més potents de la zona. El darrer hereu per línia masculina del mas Riba, Jaume Riba, va tenir molts problemes econòmics que varen comportar pràcticament la ruïna del mas Riba i el fraccionament. 1596. Hi ha documentada una primera sèrie de vendes forçades per sentència judicial per morositat de Jaume Riba. Compra les terres encantades judicialment el nou ric del moment, en Montserrat Regàs, el ferrer de la sagrera de Santa Perpètua, qui pràcticament s'havia quedat amb totes les terres al voltant de la sagrera que tenia el mas Riba. Jaume Riba no tingué descendència i el que quedava del patrimoni del mas Riba va passar a mans de la seva germana casada a Caldes de Montbui, i per diversos entroncaments passaria a la família Forns, botiguers calderins. Del mas Riba només va quedar la casa i un camp i feixes a migdia de la mateixa fins a tocar a la riba i el camí de Can Folguera. Mitjan segle XVIII. La família Forns i els seus descendents, els Mas i Montau, ja només tenien drets emfitèutics a Santa Perpètua. 1755. Isabel Mas Oliver i Forns, vídua habitant a Olot, és propietària del mas Riba de Santa Perpètua de Mogoda. Finals del segle XVIII. El record de les possessions i dels drets dels Riba i els seus descendents, els Forns de Caldes de Montbui, es perd. La darrera pista a les escriptures era l'advertiment que les terres eren establiments emfitèutics a cens anual cobrador pels successors de Baltasar Forns, botiguer de teles de Caldes de Montbui, que ningú no sabia qui eren, però per al notari que redactava la fórmula, ja servia perquè documen | 41.5342400,2.1795300 | 431557 | 4598390 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78275 | Camí Reial de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-caldes | GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 343. | XVI/XVIII | El camí Reial de Caldes transcorre paral·lel a la Riera de Caldes, a uns 500m a l'est d'aquesta i travessa longitudinalment el terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest camí anava de Vic a Barcelona passant per Santa Perpètua de Mogoda. Pel seu traçat actualment hi passa la carretera C-59. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien (Pla Director Santiga, 2008). | 08260-108 | Carretera C-59 | En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros - d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres -. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infrastructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Aquest considera que, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI (Pla Director, 2008). 'Del camí reial que partia de Barcelona cap al Vallès en direcció a Vic, es bifurcava un ramal per l'indret de Cal Vaqué de la Llagosta que entroncava per la carena de la serra de can Granollacs (Can Soldevila), i del de sobre d'on avui hi ha el Pavelló d'Esports es dirigia a Can Filuà i d'allí baixava pel carrer dels Empedrats (avui Joaquim Malats), dirigint-se cap al nucli de la població perpetuenca fins on avui hi ha el carrer Fivaller. I allí s'entrecreuava amb el camí de Sabadell. El camí reial, des de l'esmentat encreuament, continuava cap al nord travessant la riera de Caldes, i seguia la ruta dels hostals del Jornet i del Fum, per continuar pel camí vell de Plegamans que passava pel carrer de Baix d'aquella població, ja que era la ruta antiga de Caldes' (Vinyals, 1994:343). | 41.5464400,2.1871300 | 432204 | 4599739 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78276 | Habitatge a la Rambla, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-la-rambla-15 | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIX | Esquerdes a la façana, decoració de carreus parcialment perduda. | Habitatge a la Rambla, 15 es troba a la Rambla en el nucli de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'una vivenda familiar de planta quadrangular formada per planta baixa i dos pisos. A la planta baixa hi ha una botiga i a les plantes superiors, hi ha quatre finestres balconades amb la llinda decorada amb esgrafiats. Sobresortint de la part superior de l'edifici, es troba al mig un motiu ornamental de forma romboïdal emmarcant un cercle dins del qual s'aprecien dues inicials enllaçades. La façana està decorada amb un material més rellevant, formant carreus decoratius. | 08260-109 | Rambla, 15 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5348800,2.1807100 | 431656 | 4598461 | 1880 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78276-foto-08260-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78276-foto-08260-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78276-foto-08260-109-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78287 | L'espai del pensament. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespai-del-pensament | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'espai del pensament és una escultura situada en una rotonda en el passeig de la Florida, al costat sud de la línia del tren, en el barri de la Florida. Aquesta escultura fou concebuda expressament amb la voluntat d'arribar al màxim nombre de ciutadans. El projecte es basa sobre l'escolaritat del nen com a esperança de futur. La maleta, objecte escolar, oberta, conté una llibreta que recull anònims projectes en fulls. Plens de continguts insignificants i infantils, es poden transformar en grans sorpreses en el futur. Així com la molla uneix les dues parts de la llibreta, l'escultura és el veritable lligam entre els dos nuclis de la població. Les diferents inquietuds culturals poden ser incorporades a aquesta llibreta. El llapis, el reflex de l'expressió del pensament del nen, és l'eina de transmetre idees. Per l'infant tots aquests objectes formen un entorn que el marcarà culturalment, un entorn que també es deixarà intervenir i modificar. Un pensament en l'espai lliure. Mides: 250 x 335 x 700 cm. Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-120 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. 7 de març de 1993 | 41.5263700,2.1884600 | 432294 | 4597510 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jordi Dalmau, JL Ocaña Miranda, Jordi Riera, Montserrat Riera, Vicenç Soley | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78289 | El Nu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2003). Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Nu. Aquesta escultura representa un nu amb quatre variacions. La primera és un baix relleu a semblança de la cultura egípcia: la importància del contorn preval per damunt del volum. La segona és un alt relleu a la manera de l'escultura grega, calant l'obra de tal manera que es fa difícil la diferenciació entre relleu i escultura. La tercera variació s'oposa a les dues anteriors: el buidat, la valoració integral de l'espai per ell mateix, així com el silenci en la música, suposa un homenatge a la cultura del Renaixement pel que representà a la llibertat creativa. La quarta és originada en dues variacions anteriors i en l'estructura bàsica d'un cub: és un al·legat de la cultura actual, en què la llibertat de pensament i d'expressió dins dins de l'art ha permès el llibertinatge en la creació, o el tot val depèn de qui ho faci. Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-122 | Parc de Catalunya | Parc de Catalunya, 11 de setembre de 1995. | 41.5280500,2.1803900 | 431622 | 4597703 | 1995 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Carles Gonzàlez i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78290 | Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaus | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Blaus és una escultura que es troba situada prop de la porta principal d'entrada a la Granja Soldevila, en un petit jardinet envoltat d'una petita tanca. Blaus és un homenatge a la Mediterrània, un concepte ple de sentiments, emocions, imatges, ingenuïtats, clams, olors, lluminositat, un concepte definit per en Pep Fortuny com a un cúmul d'influències ètniques i paganes d'una forta (contundent) intensitat lírica. Aquí la Mediterrània esdevé un contenidor que pren forma en un rectangle de tres dimensions. L'escultura esdevé un trencaclosques que juga amb línies rectes i corbes, conformant amb múltiples variacions nous rectangles, triangles, semicercles, polígons irregulars, i expressant així, a través de la seva múltiple geometria, tota la sensibilitat que emana d'aquest món proper, nostrat, però alhora idealitzat. Mides: 163 x 23 x 143 cm Material: Fang refractari i esmalts. Peu de fusta de pi. | 08260-123 | Jardí de la Granja Soldevila | Jardí de la Granja, espai cultural. Exposició 'Sense Límits', juliol de 1996 | 41.5267400,2.1857800 | 432071 | 4597553 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Montserrat Riera i Oller | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78291 | Vida completa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-completa | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Vida completa és una escultura que es troba situada a ponent i arran d'un caminet que travessa longitudinalment el Parc Municipal, pròxima al centre del parc. Aquest es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. 'Vida completa' significa per a l'artista: 'Infantesa, adolescència, maduresa i vellesa. Un camí que tots hem de seguir. Però, qui no se sent nen almenys una vegada al dia? El parc és una situació perfecta. Qui no veu un nen, un avi que juga amb el seu nét en els gronxadors... Qui tingués l'estratègia per aconseguir gaudir de les quatre edats durant la nostra vida... Mides: 100cm x 100cm x 200cm Material: Formigó Parc municipal | 08260-124 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5361300,2.1821700 | 431779 | 4598598 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78292 | Doble yo, núm. 2. El que calla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-2-el-que-calla | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Doble yo, núm. 2. El que calla. És l'escultura situada a la meitat inferior i més meridional del Parc Municipal, i al costat nord d'una pista de petanca. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Aquesta escultura forma part d'una sèrie antropomorfa, concebuda per a expressar la part animal que tenim. Així doncs, les característiques de l'animal passen a formar part de les de l'home, ja sigui l'animal aeri, terrestre, amfibi, aquàtic o mitològic. En aquest cas, l'escultura té fesomia de mico, un animal molt cridaner, xerraire, nerviós i molt social, amb gestos molts semblants als nostres. El nou homínid té taponada la boca amb una mà, recordant els micos de la cultura asiàtica, però amb l'afegit de tenir tres braços. Un d'ells li envolta el coll donant-li suport, companyia i amistat, i el tercer el té sobre el genoll, gest que li dóna repòs i un xic de grandesa. El complementen 7 forats a l'esquena, símbol dels 7 nivells interns de la cultura oriental, i un sol radiant que emergeix del sexe. El hieratisme de la figura correspon al llenguatge totèmic d'Amèrica. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: Formigó | 08260-125 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5358700,2.1834400 | 431885 | 4598568 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78293 | Apoyado en ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica | 08260-126 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997 | 41.5366100,2.1826400 | 431819 | 4598651 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78294 | Doble yo, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-3 | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Doble yo, núm. 3', és una escultura situada darrera de la font ornamental, al costat de llevant d'un camí que travessa longitudinalment el parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Com tots els 'Doble yo', aquesta escultura és de la sèrie antropomorfa. Tota la sèrie utilitza una estètica precolombina, tant en les seves composicions com en la forma de presentació dels éssers que la configuren: homes i animals dotats d'un nou significat. L'escultura 'Home granota' recull l'evolució un tan estranya d'aquest animal i és extrapolada per a explicar la que pateix l'home al llarg de la seva vida, i més concretament en la seva psíquica. Les etapes de la infantesa, de la joventut i de la maduresa hi són paral·lelament equiparades amb aquest animal, el qual, per una altra banda, està dotat d'unes característiques místiques molt fortes, i un tant sagrades (allò que seria l'ànima o l'esperit en l'home). Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-127 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1997 | 41.5364300,2.1833300 | 431876 | 4598631 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78295 | Família universal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/familia-universal | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Família universal és un grup escultòric que trobem situat al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. Aquest grup escultòric està basat en el següent principi: 'L'energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma' (Albert Einsten). L'essència de la proposta és el principi de la conservació i de la reutilització dels materials amb una intenció estètica i comunicativa, per tal de donar-los un altre valor i un nou ús. Així ens trobem amb la transformació de l'energia d'un arbre en un pal de la llum (usat i desestimat per a la seva reutilització), i amb la transformació del pal en un grup escultòric. La reutilització del pal de la llum té la intenció de perllongar la seva vida mitjançant l'art a nivell testimonial o metafòric i homenatjar la família universal, com a símbol de continuïtat de tot allò que existeix. Mides: 90 x 85 x 380 cm Material: fusta reciclada | 08260-128 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. III Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1998. | 41.5254500,2.1936200 | 432723 | 4597404 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Anna Riverola i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78296 | Silla luna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silla-luna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Silla luna' la trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Silla luna': és una metàfora que evoca l'encontre universal de cada home amb ell mateix. En sa quietud serena s'articula la poètica de les seves formes per a constituir un lloc sense temps. Tal com la lluna s'asseu sobre la nit en els seus cicles sempre renovant-se, l'home s'atura davant la seva soledat per a trobar la seva companyia autèntica. Les seqüències d'espais de reflexió, en sa senzillesa i rigor geomètric, es van elevant en aquest respatller-escala ascendint des d'allò més quotidià cap a espais de pensament i contemplació, fins a participar del nostre esperit, consciència de l'ésser. La recerca en aquest 'blau diàleg' queda impresa en la superfície amb els signes que busquen simplement comprendre's, romanent velluts per l'òxid, sobre aquesta fèrria cadira lluna que portem per quan necessitem aturar-nos i transcendir accedint als sentits autèntics de la nostra vida, enterrant els buits (vacíos) en l'obscuritat de la buidor (hueco). Mides: 85 x 130 x 400 cm Material: Perfileria de ferro (acer 111) i acer corten | 08260-129 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5255900,2.1932300 | 432691 | 4597419 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Yolanda Ellacuría Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78297 | Habitacle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitacle | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | En procés de degradació | Habitacle és una escultura que trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Habitacle': El cau, el refugi, el recer; l'habitacle. L'espai que qualsevol ésser viu es construeix per a protegir-se de l'entorn hostil i de les inclemències meteorològiques i per a desenvolupar la seva vida amb normalitat és un tret comú tant en els pobles primitius com en els anomenats desenvolupats. Aquest habitacle, molt naïf i ancestral, pren forma de joc infantil. El material, un tronc d'eucaliptus, ens permet recuperar els elements naturals que han possibilitat el desenvolupament de l'espècie humana i retornar-los el protagonisme. Un desenvolupament que ens allunya del respecte necessari per la natura que ens envolta i la qual ens permet sobreviure. Un habitacle antediluvià ens recorda quin són els nostres orígens i quines són les nostres obligacions amb la nostra casa: el món. Mides: 158 x 285 x 280 cm Material: ferro (acer 111) i fusta d'eucaliptus. | 08260-130 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5257300,2.1928400 | 432659 | 4597435 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Josep Pons i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78299 | Mathausen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mathausen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Mathausen és una escultura situada a la cantonada que formen el Passeig de la Florida amb el camí de la Granja, damunt de la vorera vianant ubicada al nord-est de l'esmentada cruïlla. Aquest monument escultòric és un homenatge als deportats als camps d'extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Entre els milers d'éssers que indiscriminadament foren sotmesos al genocidi més infame i cruel hi figuraren dos fills de Santa Perpètua. La celebració de l'assemblea anual de l'Amical de Mathausen donà peu a la construcció de l'escultura: l'expressió de l'horror del genocidi. L'artista ha conformat a través dels seus dits la tragèdia de l'holocaust en una composició caòtica de cossos superposats i enreixats. Els cossos han tornat a ser devorats pel foc del forn, una silueta que s'endevina en la xemeneia, en el procés del bronze a la cera perduda, com en el crematori de Mathausen. El drama de la deportació és reviscut cada vegada que el tren dóna vida al so d'una part de la història que cal conèixer i tenir present per a no repetir-la mai més. Mides: 195 x 50 x 200 cm Material: bronze, ferro (acer 111) i formigó | 08260-132 | Passeig de la Florida - Camí de la Granja (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida/Camí de la Granja. Assamblea d'Amical de Mathause, 19 d'abril de 1998 | 41.5270800,2.1879700 | 432254 | 4597589 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Muntañola d'Odubar | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78300 | Atracció pel vertigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atraccio-pel-vertigen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Atracció pel vertigen' es troba situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument Atracció pel vertigen vol expressar les següents idees: No tan sols les alçades provoquen vertigen. De vegades les coses més petites també tenen aquest poder. Moltes emocions impliquen un risc, i el risc provoca vertigen. Però sense emoció no hi ha color. L'obra parla d'aquest dilema, d'aquesta línia fronterera entre la placidesa i la intensitat, entre la tranquil·litat i l'excitació, entre el moviment i el repòs. Cap dels dos extrems és l'ideal. Intentem viure com a funambulistes caminant per aquesta arriscada i difícil corda. Descric aquesta sensació molt senzilla i elemental, comuna a tot tipus de persona. És la metàfora personal de la meva manera d'entendre les coses. És l'amor pels moments intensos. És la passió pels equilibris incerts, pels camins desconeguts, que ens fan por i a la vegada ens donen força i coratge per a conèixer-los i transitar-los. Com deia Jean Cocteau és la por de trobar el minotaure i les ganes boges de veure'l. | 08260-133 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5266900,2.1919900 | 432589 | 4597542 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78302 | La ciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ciutat | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | El monument 'la ciutat' es troba a la façana d'un edifici situat en el camí de la Granja, just abans d'entrar en el solar que actualment es fa servir com a aparcament. Cal alçar la vista amunt per localitzar-lo, sinó passa completament desapercebut per al vianant. 'La ciutat' vol expressar les següents idees de l'artista: Instal·lades sobre el mur d'aquest edifici un conjunt de petites cases envaeixen un espai, el redescobreixen, l'habiten en forma de petita ciutat. Aquest habitar és la base de l'escultura 'La ciutat', una peça que vol estar present, igual que els nostres records, en un espai que coneixem com a propi. L'escultura vol formar part de l'entorn, vol obrir una reflexió sobre el lloc on vivim i la relació que tenim amb aquest, vol resituar-nos, sorprendre'ns. Mides: 12 elements de 20 x 25 x 20 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111) | 08260-135 | Camí de la Granja (Granja Soldevila) - 08130 - Santa Perpètua de Mogoda | Camí de la Granja. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5265900,2.1867100 | 432148 | 4597536 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Xevi Roura i Pla | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78303 | Mountain of mine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mountain-of-mine | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Aquesta és una escultura teixida amb les mans, ordit amb una estructura contundent com l'herència genètica, i tramat amb el fil prim de la vida, dur però alhora flexible i mal·leable. Teixir un paisatge és més que una actitud artesana. Tenint en compte que es tracta d'una metàfora de la vida, una muntanya solitària en el mig d'un paisatge urbà esdevé una muntanya compacta, tancada, portadora d'un espai íntim, protegit, però que es deixa entreveure. Teixir equival a caminar, a construir, a veure créixer. La muntanya configura el paisatge de la solitud, de la força, de la solidesa. És tan senzill i tan complex com la combinació d'una actitud amb una realitat. 'Camino observant el paisatge i treballo veient el paisatge que jo genero'. Mides: 325 x 150 x 150 cm Material: ferro (acer 111) i ferro recuit | 08260-136 | Parc dels Països Catalans | Parc dels Països Catalans. V Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 2000. | 41.5310900,2.1850700 | 432016 | 4598036 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78303-foto-08260-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78304 | Abrazo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrazo | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Abrazo. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: A partir d'una imatge d'una forta presència física, però plena de lirisme, l'escultura desenvolupa un joc ordenat dins la seva rigidesa, austeritat i buit. La peça proporciona un estímul visual i estableix un paral·lelisme entre la unió de formes i la barreja de diferents races i cultures que integren la nostra societat, com a únic camí en la recerca de la riquesa cultural compartida. El títol descriptiu de l'escultura ja ajuda l'espectador a mobilitzar imatges en la memòria i a crear una fusió entre formes i contingut. Una peça íntima i humana que intenta provocar sensacions intenses a través del material i de les diferents tonalitats cromàtiques de la pedra. Mides: 195 x 85 x 70 cm Material: Pedra calcaria (Markina). Peu de formigó | 08260-137 | Passeig de la Florida / Avinguda de Barcelona | Passeig de la Florida /Av de Barcelona. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5326000,2.1838100 | 431912 | 4598205 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78305 | Miratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miratge | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Miratge és una escultura que es troba en una façana d'un cos rectangular d'edifici de la Granja Soldevila, que dóna a llevant. Cal alçar la vista per veure'l, però les seves característiques no el deixen passar desapercebut. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: Un retall de paisatge transformat, modificat que canvia depenent del lloc on mirem, una mirada confusa, trucada, seductora. Un simple reflex. Una finestra oberta en un mur, un joc, una pregunta: és veritat el que veiem? És fidel el reflex de les coses? Constantment veiem persones i coses que fan que ens plantegem la mateixa pregunta: Serà com ho veig? Aquest aparentment ingenu joc tanca dins seu aquesta transcendent pregunta. És una mirada divertida i lúdica sobre qüestions importants i de vegades abismals. Què apareix quan una cosa s'oculta i què s'oculta quan una cosa apareix? Ens guiem per la nostra percepció de les coses, però aquesta no sempre és fidel, sinó que de vegades es distorsiona per l'exterior o d'altres per nosaltres mateixos. Mides: 560 x 90 x 60 cm Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-138 | Pati del Galliner. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Pati del Galliner. La Granja, espai cultural. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5270400,2.1857700 | 432070 | 4597586 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.