Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78169 | Parc Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Volum 2. Pàg. 31-32. | XX | El Parc Municipal es troba situat a l'Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes. Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi. És una bonica i espessa pineda molt definida. Presenta vàries escultures repartides per aquest espai. És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font, una font ornamental que no raja sempre i jocs per a la mainada. El parc té una superfície de 10.137 m2. | 08260-2 | Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal. L'abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s'aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar 'la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria'. També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l'alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d'un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d'un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l'extrem del parc. En total l'obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s'aplicà considerablement retallat. Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l'aplanament dels terrenys l'any 1946. Malgrat estar en obres i expropiat, l'Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que 'con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos'. Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que 'por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y qye su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios'. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres.. Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard. | 41.5362300,2.1833900 | 431881 | 4598608 | 1946-47 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78171 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV - XVI | Cal Rectoret es troba situat al costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a l'alçada d'una rotonda que porta en direcció nord al nucli de Santiga, i cap al sud per la carretera de Ripollet. Per entrar al recinte del pàrking del restaurant de Cal Rectoret cal agafar la carretera de Ripollet. El mas es veu des de la carretera. Can Rectoret és una masia del s.XVI molt modificada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. La masia està envoltada de construccions adossades a l'edifici principal que emmascaren les seves façanes. Afegit a la façana principal, orientada a llevant, hi trobem un porxo que funciona com a terrassa exterior del restaurant. La façana és de còdols i maons. A la planta baixa s'hi observa el portal principal d'entrada centrat respecte l'eix de la façana i dues obertures al costat esquerra, una de les quals correspon a finestra. A la planta pis que es troba directament sota teulada presenta dues finestres més. Totes les obertures són construïdes amb maons. La façana posterior sembla que presenta més alçada. S'hi observa una planta més, marcada per l'existència de les obertures parcialment visibles, que es resumirien en planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta diferència potser ve marcada per la topografia actual. Fa l'efecte que la casa es troba enfonsada respecte les cotes actuals que trobem a l'exterior. S'hi observen restes d'arrebossats. | 08260-4 | Costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental és de l'any 1336. Un dels 15 o 16 masos medievals que van formar el castell termenat de Santiga a finals del segle XIV, era el mas Pont, situat a migdia del castell després del torrent de l'Home Mort. Aquest mas medieval és documentat a partir de les dades de la família que l'habita l'any 1369 en què a la visita pastoral a la parròquia de Santiga del bisbe de Barcelona consta que el rector és Galceran de Ribes, de la nissaga de propietaris del castell, i els parroquians entrevistats són Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. Antic Pont, el tornem a trobar documentat l'any 1375 en un establiment del tutor i curador dels fills de Berenguer de Riba, senyor de la casa de Santiga, que estableix a cens de 8 sous a Antic Pont una peça de terra anomenada el camp de Pont de la parròquia de Santiga. El dia 21 de setembre de 1437 se signen capítols matrimonials entre Bartomeu Pont, fill de Miquel Pont, i de Francesca, difunta, pagesos de Santiga, amb Francesca Onyó i Gelabert, pubilla i filla de Pere Onyó, difunt, i Francesca Gelabert i Millars, també de Santiga. Un cabaler d'aquest mas es casà i per tant passa al mas Gelabert, on també es cognominaren Pont. L'any 1480 Joan Ravella i Gabriela Ravella i Pont, cònjuge usufructuari i propietària respectivament, restitueixen el mas Pont de Santiga a favor de la Sra. Isabel de Sentmenat, senyora del castell de Santiga i senyora al·lodial del mas Pont. Aquest és el final del mas Pont com a mas independent del castell de Santiga. A partir d'aquesta restitució, sempre més fins a les segregacions del segle XX de terres i cases de la propietat del castell de Santiga, restarà unit a la gran propietat com a masoveria. En el decurs del segle XVI, el mas Pont serà habitat per la família Ferriol o Furriol, i aquest serà el nom del mas que perdurarà fins ben entrat el segle XX en què canviarà pel de cal Rectoret. L'any 1552 habitava aquest mas Pont, Antoni Just àlies Ferriol, fill de Roc Just àlies Ferriol, i d'Antiga. A finals del segle XVIII, l'any 1798 en l'acta de presa de possessió de l'heretat del castell de Santiga pel procurador del duc d'Hixar consta que el procurador del duc, els testimonis, i el notari van entrar al portal major de la casa Furriol que habita com a masover Josep Fadó, un cabaler de can Fadó de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Can Ferriol o Furriol, era encara documentat amb aquest nom a principis del segle XX, quan segons explica Joan Ricart s'instal·la Jaume Fité Alemany a un dels quatre habitatges en què s'havia dividit el mas Ferriol. La seva biografia carregada d'anècdotes i el sobrenom 'Rectoret' explicat per Joan Ricart, són la part més viva d'aquest petit mas medieval estroncat en la seva evolució normal i al qual la fama com a restaurant que ha tingut a la segona meitat del segle XX, l'ha fet sortir de l'anonimat d'una masoveria de segles. El fet de ser una masoveria ja des de finals del segle XV fa que l'edifici, tot i que molt transformat pel fet de fer-hi quatre habitatges més l'adaptació a restaurant, mantingui una estructura indefinida i bastant estranya, però interessant des del punt de vista de la comparativa de l'evolució d'un mas normal de la zona respecte d'aquest. | 41.5330100,2.1541000 | 429434 | 4598274 | 1336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cal Rectoret de Santiga. Conegut també com antics mas Ferriol i mas Pont, segons CANYAMERES (2009, Fitxa. Pàg. 347).Actualment funciona com a restaurant. Destaca un pou d'aigua a la cantonada, construït amb maons i coberta en cúpula amb una pica de pedra, igual que els que hom identifica com a pous de vinya. Creiem que tindria la doble utilitat. | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78172 | Can Barnola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnola | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII - XVI | Can Barnola es troba situada a uns 300m al nord del nucli de Santiga, i a llevant del camí i Torrent de Canyameres. S'hi accedeix des de Santiga, on des de la plaça surt una pista forestal que ressegueix el terreny de Canyameres. Cal arribar fins a un pontet que travessa l'esmentat torrent. La casa queda a la riba esquerra d'aquest (costat llevant). La masia es desenvolupa en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La planta baixa presenta dues obertures, el portal d'entrada a la dreta i un finestral al costat esquerra de la porta. A la planta pis hi trobem dues finestres rectangulars. La façana es troba arrebossada i sense pintar. No hi ha cap element arquitectònic destacat. Can Barnola és avui una masia del s.XVI molt modificada, amb moltes construccions modernes adossades a ponent, llevant i a la façana posterior que és la que dóna al camí que comunica més endavant amb el camí del Padró. | 08260-5 | A uns 300m al nord del nucli de Santiga | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 1142. Can Barnola és un mas amb uns orígens ben documentats al segle XII primer com a mas Gelabert de Santiga, posteriorment anomenat Pont, Cuiàs, Puiggalí, i finalment can Barnola. En el decurs dels segles XII, XIII i principis del segle XIV, el mas Gelabert, manté el nom i la propietat al·lodial en mans de la parròquia de Santa Maria d'Antiga. Des del segle XIV fins als nostres dies, el mas Gelabert ha estat habitat i les seves terres treballades. La família de pagesos senyors útils de dit mas anirà canviant de cognom principal pel fet que hi hagué diversos maridatges de pubilles. Els cognoms van estar lligats fins al segle XVI amb el del mas Gelabert. La documentació del segle XVI reflecteix que s'està produint un nou canvi de manera de denominar el mas Gelabert. Tothom coneix la casa, la família i les terres pel mas Cuiàs de Santiga. Des del segle XVII el mas Cuiàs ja és conegut com a mas Puiggalí i aquest es manté durant tot el segle XVIII i bona part del XIX. La denominació de can Barnola actual és deguda al fet que la família que en els darrers cent anys ha habitat un dels habitatges de la casa del mas Puiggalí ha estat la família cognominada Barnola, des de Joan Barnola Parés a finals del segle XIX fins al matrimoni de Martí Barnola Morató. | 41.5376600,2.1519600 | 429261 | 4598792 | 1142 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic mas Puiggalí, mas Cuiàs, mas Pont, mas Millars i mas Gelabert, segons CANYAMERES (Fitxa, pàg. 313). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78175 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIII - XVI | L'antic mas es troba totalment tancat, en desús, finestres tapiades. | L'antic mas Mallol es troba situat entre l'autopista Ap-7 i el camí Ral del Ripollet, a uns 200m a ponent d'aquest camí, i a 250m de la cruïlla entre el camí Ral del Ripollet i el Camí del Padró. L'edifici principal del mas correspon a una masia del segle XVI molt modificada als segles XVIII i XIX. Actualment els edificis habitats de Can Mallol on també hi ha les instal·lacions de la granja es troben situats un xic més al sud. L'antic Can Mallol està format per una sèrie de construccions de pedra, còdols i maons adossades a l'edifici principal, avui totes elles abandonades. La façana principal està constituïda per un cos afegit que emmascara l'edifici principal amb coberta a dues aigües. L'edifici que s'observa avui a la façana principal és una construcció rectangular desenvolupada en planta baixa i planta pis amb coberta a una sola aigua, que presenta a la planta baixa tres obertures, el portal d'entrada principal amb arcada de mig punt realitzat amb maó a centre, un altre portal rectangular a la seva esquerra i una finestra rectangular a la dreta. A la planta pis hi ha tres obertures rectangulars que corresponen a finestres. A la façana de llevant s'observa un altre portal a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. A l'esquerra o a ponent d'aques cos n'hi ha una altre també rectangular i a una sola aigua, que presenta un pis més. Les obertures de la planta pis, tan d'aquest cos com el de llevant i el portal d'entrada d'aquest últim es troben actualment tapiats amb obra vista. | 08260-8 | Al sud de l'Ap-7 i al nord del Camí Ral del Ripollet | Ressenya extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1275. Can Mallol apareix en els llistats de masos que paguen el llòçol a la casa de Canalies. La part més important del nucli original del mas Ferran està format per terres aloeres de la milícia del Temple de Jerusalem. 1290. Pareix documentat com a mas de na Maria Ferrana en el llistat de masos que paguen el llòçol a Bernat de Canalies. A principis del segle XIV apareix documentat Asbert de Ferran com a cap de casa i parroquià. 1400. Confessió en capbreu d'un altre Asbert Ferran al procurador del monestir de Sant Miquel del Fai. Segle XV. Incorporació del mas Moragues i el mas Soler a Sant Quirze de Terrassa. 1438. Els Ferran han incorporat també el mas Pons. En el decurs del segle XV es troben documentats membres de la família Ferran de Santiga, en actes de capítols matrimonials, comandes, treves i concòrdies entre pagesos de diversos pobles de la comarca. L'any 1499 consta Pere Ferran com a cap de casa del mas Ferran de Santiga. Segle XVI.1521. Consta Joan Salvà com a pagès i propietari del mas Ferran, situat a la parròquia de Santiga. El mas Ferran primigeni perd el nom del mas i és substituït pel de Mallol. Aquest estava situat a migdia de la torre de Canalies. 1552. Apareix documentat Joan Mallol, vidu d'Antiga Salvà i Ferran en uns capítols matrimonials. 1573. S'obre un període marcat pels problemes econòmics al mas Mallol, tant per pagar dots com altres deutes. 1587. Es fa l'escriptura de venda a carta de gràcia del Mas Mallol per pagar diversos deutes. La família hi continuà com a masovers. 1588. Joan Omet, Antoni Omet, Miquel Puiggalí i d'altres van agredir a bastonades els germans Mallol a la plaça de la parròquia de Santiga, després d'una discussió sobre deutes. Can Mallol retorna a la família ja que van poder salvar la carta de gràcia i tornar els diners de la venda de l'any 1587. Segle XVII. Nomenament com a batlles reials de membres de la família del mas Mallol. Segle XVIII.1797. Antoni Arimon i Mallol va fer 16 establiments de peces de terra de pertinences del mas Mallol, alou del monestir de Sant Cugat del Vallès, de les quals 8 peces corresponien a terres alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem i 33 al monestir de Sant Cugat del Vallès. 1798. Antoni Mallol fa establiments de terra a termini de 100 anys. Segle XIX.1802. Establiments de terra a termini de 100 anys. 1865. En l'inventari de béns que es fa després de la mort de Joaquím Arimon Mallol i Martíque es descriu una finca composta de 59 quarteres de terra campa, 16 quarteres de vinya, 1/2 d'arbreda, una casa de camp amb planta baixa i pis i 15 censos sobre establiments de terra. Segle XX.1900. La propietat de can Mallol constava d'unes 139,5 quarteres de terra d'extensió, de les quals 24 peces de terra estaven establertes i a rabassa morta a 24 parcers, amb un total de 64,5 quarteres d'extensió, quedant de conreu directe de can Mallol 75 quarteres de terra. 1901. Josep Arimon i Vidal, hisendat de Santiga, ven al seu cunyat, Pere Gusi i Guitard, una porció de terra de 51 quarteres de sembradura amb la casa composta de baixos i pis a dins, de pertinences del mas Mallol de Santiga. La venda fou motivada pels deutes que tenia. 1914. Antònia Margenat i Font, natural de Sentmenat, vídua de Josep Arimon i Vidal, féu inventari dels béns del seu marit. Els béns consistien en la casa del carrer Latorre de Sabadell i 88 quarteres de terra de l'antiga propietat Mallol de Santiga. La resta de la propietat venuda l'any 1901 ha continuat en mans dels Gusi. | 41.5250500,2.1672900 | 430526 | 4597380 | 1275 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ferran | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78177 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XVIII-XIX | Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal. | 08260-10 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització). | 41.5227400,2.1891900 | 432351 | 4597106 | 1803 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78178 | Can Bellsolà - Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsola-can-cirera | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Façanes molt deixades. No hi ha hagut manteniment de l'edifici en general durant molt de temps. | Cal Cirera (antic Bellsolà) es troba al costat nord de la crta. B-140, al costat d'una rotonda situada per sota i a llevant de l'autopista Ap-7, just abans d'entrar al nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. L'accés es realitza pel camí del Cementiri, que passa per davant de Can Xiol. La casa actual de cal Cirera, pràcticament té poc a veure amb una masia de tres cossos, les reformes de la segona meitat del segle XIX i del XX han conformat una casa amb aspecte de torre d'estiueig tot i que conserva el barri. Amb tot a la banda de ponent encara s'aprecien parets més antigues pertanyent al que havia estat pròpiament la masia de Can Bellsolà. L'edifici principal és de planta rectangular i es desenvolupa en planta baixa, primera planta i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica amb tres balcons a nivell de la planta pis i amb tres obertures petites al pis golfes, dues de laterals quadrades i una de central rectangular també petita amb barana de balcó. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Tota ella presenta un aspecte general d'abandonament | 08260-11 | Camí Can Xiol - Can Sirera - Cementiri | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV. 1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua. Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà. 1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea. 1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria. Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga. 1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres. Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària. Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès. 1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener. 1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l''alvèol' de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer. Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus. 1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures. Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà. 1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers. Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya. | 41.5350400,2.1730200 | 431015 | 4598484 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78179 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-4 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV-XVI | Teulada parcialment esfondrada | Can Bruguera es troba situada al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140), entre la Riera de Santiga i el camí del Padró. Accés pel carrer Elisenda de Montcada, d'on surt un camí que mena a la propietat. Can Bruguera es troba a 427m a llevant del castell de Santiga. L'edifici principal del mas correspon a un mas del segle XVI ampliat al segle XX. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, construït en pedra a la planta baixa i maó a la planta pis. La coberta és a dues aigües, de teula àrab. Es troba envoltada de construccions modernes de tipus auxiliar, realitzada amb obra vista sense arrebossar. | 08260-12 | Al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIV.1361. Primera referència documental. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofill, difunt pagès de Santiga. Segle XV.1402. Guillem Dossa és documentat com a propietari útil del mas Bofill. 1413. Se signen capítols matrimonials entre Antic Bofí i Puig amb Francesca Palau. 1438. Bartomeu Bofill confessa que té pel rector de la mateixa parròquia, un hort prop de la riera de Santiga. 1465. Se signen capítols matrimonials entre Francesc Casapere amb Margarida Bofill. 1496. Es documenta la venda que fan Salvador Bofill i el seu fill Antic, a favor de Jaume Llobateres d'una peça que tenen a la parròquia de Santiga. Segle XVI.1509. Embargament de blat i altres cereals per part del castell de Santiga a Pasqual Gili perquè no ha pagat el delme i censos emfitèutics. Primera meitat del segle XVI, el nom del mas Bofill es perd i passa a dir-se Bruguera, per maridatge de la pubilla amb un Bruguera. 1592. Antiga Bruguera, ven el mas Bofill i les seves terres a Antic Lletget, pagès de Sant Feliu de Sabadell. 1598. Antic Lletget i el seu fill venen a Miquel de Salbà i de Vallseca, senyor del castell de Santiga, el mas Bofill de Santiga, amb totes les seves terres i possessions, en acte fet davant el notari públic de Barcelona. A partir d'ací, el mas Bruguera i les seves terres esdevindran la segona masoveria del castell de Santiga. Aquesta venda tan primerenca comportarà que l'edifici del mas Bruguera, majoritàriament fet al segle XVI a base de parets de tàpia, es mantingui pràcticament sense poques variacions fins als nostres dies. Per tant ens queda l'estructura d'un mas de finals del segle XVI 'fossilitzada' fins avui dia. XVIII.1798. Presa de possessió del representant del duc d'Hixar com a propietari del castell de Santiga. S'esmenta que també va prendre possessió de la 'casita' de Bruguera. Segle XIX. Mitjan segle XIX. can Bruguera és habitat per la família Soley (masovers). En aquest període can Bruguera és coneguda també pel renom de cal M'enganyes. | 41.5349300,2.1572100 | 429696 | 4598485 | 1361 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bofill.Foto 2. Autor: Canyameres. Any 2003. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78181 | Can Miró Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament. | 08260-14 | C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors. | 41.5266900,2.1800000 | 431588 | 4597552 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78182 | Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyalets | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxes (CD). RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 155-158. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XIX | El mas de Can Vinyalets es troba situat al nord del polígon del mateix nom, just al límit del terme municipal de Santa Perpètua amb Polinyà. S'hi accedeix per una rotonda de la carretera de Polinyà, just abans d'entrar en aquest terme. Can Vinyalets correspon a un mas del segle XIX molt reformat. És un mas de planta rectangular, originàriament desenvolupat en planta baixa i planta pis i golfes. Actualment però la façana principal presenta una planta més, quedant la part posterior de la casa més baixa. Ambdós cossos a diferents nivells presenten coberta a doble vessant de teula àrab. Probablement el cos més baix correspon a l'edifici principal del mas. La façana principal (oest) ofereix avui una composició simètrica amb dues obertures a banda i banda de la porta principal a nivell de la planta baixa, i tres balcons a nivell de primer pis. A la segona planta hi trobem tres finestres contínues amb arcada de mig punt realitzades amb maó vist. Totes les obertures de les façanes són d'execució contemporània, realitzades a base de maons i una llinda de fusta tant en portes com en balcons. A la façana sud hi trobem un portal d'accés a la planta baixa i tres balcons a la planta pis. Només a la façana posterior hi trobem una petita obertura quadrada o finestra en un lateral i una sèrie de cossos annexats a la planta baixa que difereixen de l'harmonia del conjunt. Com a elements a destacar observem en l'angle nord-oest del mas un tram de la cantonada construïda en pedra, que s'ha deixat a la vista. La resta de l'edifici es troba, a excepció de les obertures, arrebossat i pintat en color ocre. | 08260-15 | Poligon industrial Can Vinyalets | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1121. Primera referència documental del lloc on avui dia hi ha Can Vinyalets. 1137. Apareix documentat en Vidal en el llistat de caps de casa del terme de Santa Perpètua. 1194. Arnau de Foixà, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona, estableix a cens anual el mas Joan a favor de Ferrer Dalmau i Pere Llobet. Segle XV. La història de Can Vinyalets es vincula amb els destins del mas Camp (actual Can Vinyals). Segle XVI. 1535. Es ven el mas Vidal a carta de gràcia a Bernat Mas. Es trobava ja en runes. 1550. Enric de Santjust, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, féu precari per al mas Vidal, a Bernat Mas. 1554. S'adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua. 1577. Pasqual Soler ven perpètuament a Pere Climent, el mas Vidal (en ruïnes). Segle XVII. 1672. Francesc Climent va vendre perpètuament a Francesc Bonaventura Torres, el mas Camp i el mas Vidal enrunat, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVIII. 1784. Francesc de Minguella Ferrer i la seva dóna Francesca Torres confessaren que tenien el mas Vidal (en ruïnes i deshabitat) amb la gleva de terra en què es trobava edificat. Segles XIX-XX. Segona meitat del segle XIX. Apareix en les terres de l'antic mas Vidal, un nou mas. 1904. És inscrit al registre de la propietat com a 'Manso Robira'. Tenia llavors unes 6,1971 ha, amb casa edificada amb planta baixa i pis amb barri de superfície de 400 metres quadrats. El nom del mas ve de que es trobava en terres de Can Vinyals. 1908. És inscrita al registre de la propietat de Sabadell, per Jaume Baqué i Permanyer. 1911. Francesc Rovira Ferrer ven la resta d'una finca anomenada mas Rovira de 1,42418 ha. Finals de segle. Reparcel·lació i construcció del polígon industrial. La masia és reformada i actualment és un restaurant. | 41.5398700,2.1665200 | 430478 | 4599026 | 1800 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Can Vinyalets (noms anteriors Mas Rovira, Mas Vidal). També dit antigament Cal mas Manso. Trobem també hi ha un molí de vent molt ben conservat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78190 | Granja Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-subira | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XI-XVI | En runes; es veuen restes de murs. | La Granja Subirà es troba dins el polígon industrial que porta el seu nom, al nord de la població. Tot i que enrunada encara es conserven restes de les parets de l'antiga masia. En la memòria històrica del PEPPASPM s'esmenta que a la Granja Subirà hi ha parets que daten del segle XI i XII, que tenen una certa importància arqueològica. Al seu moment durant la realització del catàleg del Pla esmentat es va considerar que l'estructura de l'edificació havia sofert moltes transformacions modernes que l'havien alterat fortament, i que per aquest motiu i pel seu poc interès no s'havia inclòs en dit Catàleg. Com a explotació ramadera va ser pionera i s'hi podien trobar els mecanismes i artefactes vinculats a l'edificació, que es varen enginyar per a la millora productiva d'aquesta activitat. | 08260-23 | C/Berguedà, 14 N2-16. Polígon Industrial Can Bernades Subirà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Primera referència documental és de l'any 1075. La història del mas Anglí, ca n'Anglí, o la Granja Sobirà comença amb la transformació d'una vila alt medieval, en casa forta o torre, amb una família propietària rural, que amb la feudalització del segle XI, esdevenen milites, cavallers. N'és un dels protagonistes Berenguer Guillem (de Rovira). Aquesta família noble rural a cada generació fa donacions pietoses a l'Església, i finalment s'extingeix, passant tot el que quedava a una orde militar, justament els templers. A l'orde, li interessa que les terres produeixin i farà establiments a pagesos. En les terres donades es fan assentaments i proliferen masos als segles XII i XIII. Aquests masos, després de les crisis demogràfiques del segle XIV, esdevenen la majoria rònecs, els pocs que han sobreviscut als segles XV i XVI pel procés de concentració i reorganització dels masos a la Catalunya Vella, després de la Sentència Arbitral de Guadalupe, acabaran incorporats a únic gran mas al nord-est del terme de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest mas seguirà a partir del segle XVI totes les etapes dels masos del Vallès. Passarà per la fase de l'endeutament crònic del segle XVII, la fase de ruïna de la família Anglí i la venda de les terres i el mas. La penetració del capital forà, bàsicament barceloní, converteix el mas Anglí en una masoveria. El canvi a mans foranes a mesura que aquells emprenedors són succeïts pels seus descendents, en un procés d'assegurar el rendisme i el privilegi, acaba portant a una altra venda a un nou personatge forà emprenedor i així fins a 200 anys, amb la darrera etapa de màxima expansió. A principis del s. XX, una família pagesa comprà el mas Anglí. Aquesta masia es reconvertí als nous productes demanats per la gran ciutat industrial i de serveis que és Barcelona, en la granja Sobirà. L'explotació de ca n'Anglí es decantà molt vers la ramaderia i especialment les vaques. Finalment el desenvolupament industrial i urbà acaba amb aquest mas i els seus 1.000 anys d'història. A principis dels anys setanta iniciaren una de les primers promocions industrials a la zona RVASA. La resta de terres no dedicades al polígon i la casa i granja foren expropiades el 1971 per l'ACTUR de Gallecs. | 41.5534300,2.1801300 | 431627 | 4600521 | 1075 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78190-foto-08260-23-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També coneguda per Ca l'Anglí o la domus o torre de Rovira.Destaquem que per aquests terrenys s'hi podria trobar algun tram de la mina d'aigua de Mogoda, donat que el solar no està urbanitzat. L'edifici principal hauria conservat, segons Canyameres, restes de la Torre Medieval. | 92|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78191 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-2 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XIX | Sense manteniment, façanes molt deixades. | Can Vinyals és una masia de finals del segle XIX, envoltada de diferents coberts que n'obstaculitzen la visió completa de les diferents façanes. Es tracta d'un edifici rectangular que es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Presenta el carener paral·lel a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La composició i geometria de la façana hauria estat originàriament simètrica respecte el portal d'entrada, amb balcons a la planta pis. Els murs de la façana són arrebossats i pintats de blanc, en mal estat de conservació. | 08260-24 | Crta de Sabadell (B-140) - Crta de Polinyà - Camí vell de Polinyà i Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que fou propietat de Can Vinyals era l'agrupació de tres masos medievals, el mas Diumer de la parròquia de Santiga i terme de Santa Perpètua de Mogoda, el mas Camp i el mas Vidal. Les primeres dades documentades de cadascun d'ells conformen la cronologia. Les referències a l'indret on hi havia el mas Vidal són de l'any 1121. 1247. Primera referència documental al mas Diumer de la parròquia de Santiga. En diverses confessions en capbreu i en successives vendes del mas Camp sempre s'esmenta el mas Diumer com a unitat. Segle XIV. Es consolida el nom del mas i dels seus habitants, els Camp. 1535. Els masos Camp i Vidal són venuts a carta de gràcia a Bernat Mas. 1554. A causa dels deutes contrets per Bernat Mas, hi ha una sentència que adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua que havien estat d'Antoni Camp i posteriorment de Pere Pellicer. Des del segle XVI, el mas Camp esdevindrà una masoveria, fet que ajudarà a fixar el nom d'una de les nissagues de masovers com a nom de la propietat que ha perdurat fins als nostres dies. Segles XVI - XVIII. Es documenta la denominació torre Climenta. La propietat dels Torres comprenia 65 jornals de terra i hi tenien masovers. 1739. Miquel Vinyals i Palet fa testament. Miquel Vinyals havia estat molts anys masover de la torre Feliu (Can Sabau), i després junt amb el seu fill gran de masover a la casa del notari Pere Martí Torres. D'aquest Miquel Vinyals descendeixen totes les línies actuals de Vinyals de Santa Perpètua i a causa de la seva estada i la dels seus descendents com a masovers al mas Camp o la torre Climenta, aquesta propietat fixa el nom de Can Vinyals a partir del segle XVIII. A finals del segle XVIII, Can Vinyals passa per herència a Maria Francesca de Torres. Després a la filla, Teresa Minguella i Torres, casada amb Joaquim de Vedruna i Vidal. 1851. El matrimoni Vedruna Minguella donen la propietat de Santa Perpètua al seu fill no hereu Ferran de Vedruna i de Minguella. Ferran de Vedruna es casà amb Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, filla de Felip de Cruïlles de Peratallada Despujol i de Farnés, marquès de Castell Torrent, i de Maria Concepció de Segarra i de Vilamajor, tots domiciliats a Barcelona. 1851. La propietat de Can Vinyals era de 78 quarteres establertes a cens emfitèutic i 42 quarteres no establertes en les quals hi ha la casa, sínia i cisterna d'aigua, és a dir, és la part de masoveria i administració pròpia. La tradició de no vincular aquesta propietat a l'hereu sinó de donar-la com a part de l‘herència de lliure disposició, que ja havien practicat els avantpassats Torres es manté i Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i Francesc de Vedruna i de Minguella donaren la propietat de Can Vinyals al fill no hereu, Lluís de Vedruna i Cruïlles de Peratallada, casat amb Concepció Blanca. El germà segon hereta part de les rendes dels Vedruna i Can Vinyals de Santa Perpètua de Mogoda. 1903. Lluís de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, la seva dona Concepció Blanca i els seus 8 fills consten com a empadronats que viuen a Santa Perpètua. 1940. Els germans Vedruna Blanca es reparteixen la finca de Can Vinyals a parts més o menys iguals en valor, i les inscriuen al registre de la propietat. A partir d'ací la propietat de Can Vinyals es vendrà a trossos en funció del que decideixi cadascun dels germans i a partir dels anys 40, cada lot es fraccionarà en menor o major grau depenent de la política de segregacions i vendes de cada germà: La urbanització del polígon industrial ha estat el final de la història rural. | 41.5345700,2.1696600 | 430734 | 4598435 | 1121 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Torre Climenta, Mas Pellicer, Mas Camp | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78194 | Molí de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-mogoda | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XVIII | En runes, deixat. Sense senyalització. | El molí de Mogoda es troba situat a la plaça del molí de Mogoda, a pocs metres dels pous de glaç. Actualment es troba en runes. Des del nucli urbà l'accés a Mogoda es fa des d'una rotonda situada entre les avingudes Onze de setembre i avinguda Mossèn Jacint Verdaguer. Si es continua cap a llevant per l'avinguda Onze de setembre es troba una segona rotonda on cal trencar a la dreta. Seguint la pista arribem pel camí la Bòbila Bellsolà al nucli de Mogoda. El molí es troba al nord-oest del nucli de Mogoda. Aquest nucli es troba al sud-est del nucli urbà, entre la riera de Caldes, la carretera de Caldes i la línia de Renfe Mollet-Papiol. El molí de Mogoda és avui un edifici en runes, cobert de vegetació i deixalles, que no permeten observar la seva estructura. Aquest edifici va estar en funcionament fins a mitjans del segle XIX que s'abandonaria. Tot i en mal estat encara estava força sencer l'any 1972, quan va ser fotografiat per Fermí Vinyals (CANYAMERES, 2009: 115). Les runes que queden avui són només una petita part de l'edifici que hi havia llavors. En aquell any encara s'apreciaven a més de l'edifici el carcabà del molí amb les restes del que era el rodet, l'arbre, el pany i la canal. | 08260-27 | Plaça del Molí. Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES ( 2009: 112-114). 1181. Podria ser la data de la primera referència sobre el molí de Mogoda. 1187. Concòrdia entre Bernat de Mogoda i Pere de Sant Vicenç (senyor del castell de Cabanyes) sobre l'aigua que agafa Pere de Sant Vicenç per al seu molí de Prat de Caurell al Besòs, al carcabà dels molins de Bernat de Mogoda. Per aquesta concòrdia Pere de Sant Vicenç havia de fer un pontet per recollir tota l'aigua sens cap impediment i retenció. 1287. Es pot confirmar l'existència d'un casal de molins fariners a Mogoda. El rec que portava l'aigua al molí de Mogoda travessava pel bell mig de tota la plana de llevant de la riera de Caldes. 1703. Una riuada nega el rec moliner que portava l'aigua al molí de Mogoda i després al rec i al gorg de Mogoda. En successives inundacions, els cartoixans demanaren al batlle general de Catalunya que requerís als altres propietaris veïns amb la riera per on passa el camí ral i el rec moliner, i el rec dels horts, Jaume Banús, Josep Vaquer, de la parròquia de Cabanyes, Francesc Casanoves i Jaume Colomer, que contribuïssin en les despeses de fer aquestes defenses i que en fessin més des del camí de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers en avall, així com l'actuació de canalitzar l'aigua del rec per sota el camí ja que fins llavors es perdia aigua provocant fangueig a l'esmentat camí. 1706. Aiguats que desbordaren la riera de Caldes i feren malbé el rec moliner de Mogoda. 1711. Una nova riuada inunda quasi totes les terres per on passava el rec del molí de Mogoda, i per això, amb consentiment dels propietaris, el prior de Montalegre manà canviar el curs del rec del molí. El nou rec continuava des de la sortida de la propietat Anglí, pel torrent que hi havia sobre de les cases d'en Vilana (Can Bernades Vell). 1752. El prior de la cartoixa demanava a la Reial Intendència del Principat, que els fossin establertes les aigües subterrànies de la riera de Caldes des de l'ermita de Santa Magdalena (Palau-solità) fins al molí de Mogoda. 1754. Eulàlia Tagell i Pi retirà la demanda contra la cartoixa de Montalegre. Aquest seria per tant el final dels problemes del rec de Mogoda i els antecedents de la construcció de la mina de Mogoda. El molí de Mogoda va continuar funcionant tot el segle XVIII. Segle XIX. Primera meitat. L'Estat desamortitza les terres de l'església i de les ordes monàstiques com la cartoixa de Montalegre. La gran finca de Mogoda fou venuda en tres lots. 1844. Es va fer subhasta pública i es firmaven les escriptures de venda en poder del notari de l'Estat Manuel Clavillart. Un lot fou adjudicat a Pere Gil i Pau Torrents Ribalta, mercaders de Barcelona. El segon i tercer lots foren adjudicats a Josep Safont. Segona meitat. Com la majoria de molins fariners propers a Barcelona deixà de funcionar per la introducció i competència de la molt més productiva indústria farinera moderna, moguda per les màquines de vapor. | 41.5297500,2.1963900 | 432959 | 4597879 | 1181 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78194-foto-08260-27-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | L'antiga bassa del molí es trobaria on actualment hi ha el camp de futbol, al costat mateix del molí. S'observa oculta darrera la vegetació restes dels murs de l'antiga bassa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78215 | Rellotge sol. C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-cjosep-jardi-csant-llorenc | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 131. | XX | No conservat l'agulla. | Rellotge de sol situat a la cantonada dels carrers Josep Jardí amb carrer Sant Llorenç, en el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical, de forma semicircular, dins d'un requadre realitzat a base d'un suport de nou rajoles de ceràmica. Les línies horàries van de 6 a 6 i les senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. La iconografia és una sardana situada a la part central, amb un lema que diu: 'Mentre el sol em tocarà sabràs l'hora que serà'. No té gnòmon. | 08260-48 | C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | 41.5365900,2.1783500 | 431461 | 4598652 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pastor, M. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78216 | Rellotge de sol de la Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-del-rector | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ | XX | Rellotge de sol de la Torre del Rector es troba a la façana de la masia coneguda com a Torre del Rector, situada en el carrer Mar del Carib, dins el polígon industrial Can Bernades Subirà . És tipus vertical declinant, realitzat sobre esgrafiat. Presenta una orientació Sud-Est. Les línies horàries es troben a les hores i les mitges hores, de les 5,30 a les 5, amb xifres aràbigues. | 08260-49 | C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5482400,2.1831200 | 431871 | 4599942 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78216-foto-08260-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jaume Salichs. Càlculs: Eduard Farré. | Fitxat com a Escola Taller Torre del Rector, Pol. Ind. Can Roc. Referència: 1074.L'escola taller va fer la restauració de la façana. Hi ha restes d'un antic quadrant en un petit edifici davant de la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78217 | Rellotge de sol de la Plaça alta, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-alta-2 | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 1079. | XIX-XX | El rellotge de sol de la Plaça Alta, 2 es troba situat a la façana principal de la masia de Ca l'Andal. Actualment totalment englobada dins el casc urbà, al barri de La Florida. El rellotge de sol és de tipus vertical declinant. Presenta un esgrafiat on hi figuren les inicials 'M.R.' i els anys '1808, 1960 i 1990'. | 08260-50 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5227200,2.1892100 | 432353 | 4597104 | 1808 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78217-foto-08260-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78218 | Rellotge sol. Restaurant Castell Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-restaurant-castell-santiga | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Restaurant Castell de Santiga, Referència: 1451. | XVIII-XX | El Rellotge de sol Restaurant Castell de Santiga, es troba en la façana principal del Castell de Santiga, edifici que es troba a la plaça de Santiga. S'hi accedeix per la carretera de Sabadell a Sta. Perpètua de Mogoda (B-140). És de tipus vertical declinant, realitzat sobre suport de pedra, tallat de forma quadrada. Presenta una orientació sud-est, amb les línies horàries de les 7 a les 4, amb xifres romanes. Hi ha el cap d'un àngel en relleu a la part superior. | 08260-51 | Castell de Santiga. Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78219 | Can Bernades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-i | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 209. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | V- XV | Destruït | El jaciment de Can Bernades es troba localitzat en una illa del poligon industrial Can Bernades Subirà, situada entre els carrers Montsià, Vallès, Empordà, Ripollès i la carretera de Caldes (C-59). Es tracta d'una sitja amb material ceràmic medieval. | 08260-52 | C/ Montsià, 1. Polígon industrial Can Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Els membres col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda realitzaren el salvament de les restes arqueològiques. | 41.5504500,2.1845500 | 431993 | 4600186 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78219-foto-08260-52-1.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les naus més antigues es van construir l'any 1982, segons figura al Cadastre. | 85|87 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78245 | Turó de Can Bellsolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-bellsola | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX | Parcialment destruït o destruït | El jaciment del Turó de Can Bellsolà es situa a la vessant sud-est del turó del mateix nom, a 25m al sud-est de la ubicació de la fàbrica Gec-Alsthom. Aquesta vessant del turó davalla suaument vers l'oest, fins el Pla de Mogoda. L'any 1995 es realitzà una prospecció arqueològica en la zona amb motiu de les obres de desdoblament de la carretera C-59 (antiga B-143), de Mollet a Caldes. Aquesta intervenció va permetre documentar, a l'obri en extensió una àrea de 3000m2, l'existència de quatre possibles estructures. Durant el procés d'excavació es va comprovar que es tractava de tres fosses excavades al subsòl (probablement sitges amortitzades com abocadors) i es van poder descartar una, que era tan sols una depressió natural amb argiles i llims al seu interior. Les tres fosses (TCB-1, TCB-2 i TCB-4) es poden adscriure cronològicament, tant pels materials recuperats com per la seva morfologia constructiva, al neolític antic de tradició cardial. Presentaven plantes circulars, d'entre 141 i 98 cm de diàmetre, amb les parets divergents, les bases rectes o lleugerament còncaves i una fondària conservada que variava entre els 15 i els 35 cm. El material arqueològic recuperat el formaven 57 fragments ceràmics informes (1 amb nansa) i 2 fragments de vora. D'aquests, 11 presentaven decoració cardial, pedres de diferents mides i matèries (predominant calcàries i sorrenques), carbons i indústria lítica sobre jaspi i cristall de roca. La inexistència de molins de mà, i la manca de dades paleontològiques no permet establir un vincle directe d'aquestes estructures amb possibles tasques relacionades amb l'agricultura. Malgrat això, és possible atribuir a aquestes fosses una funció de caire domèstic, essent amortitzades com a abocadors però no podent especular sobre la seva funció primària ni la seva relació amb un possible lloc d'hàbitat. | 08260-78 | Carretera de Caldes C-59 | 1995. Va ser descobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu del desdoblament de la carretera B-143, nus sud. | 41.5300800,2.2014700 | 433383 | 4597911 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78245-foto-08260-78-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba dins una àrea d'expectativa arqueològica anomenada Bòbila Bellsolà, que inclou també els jaciments Bòbila Bellsolà i el Xato o Pla de Mogoda, dins el PEPPASPM. | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78272 | Camí ral del Ripollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-del-ripollet | Plànol Projecte d'actualització del catàleg de camins rurals de santa Perpètua de Mogoda, març 2008. Número de referència del camí: 310. | XVI/XVIII | El Camí ral del Ripollet o camí ral vell de Ripollet a Santa Perpètua es troba situat al sud de l'autopista Ap- 7 i al nord del ferrocarril, travessant una plana agrícola, que va des del camí de la Salut, és a dir, des del sector sud-oest del terme municipal de Santa Perpètua fins a l'actual rotonda d'entrada al nucli de Santa Perpètua. Actualment hi ha un monument dedicats als carreters. El camí ral del Ripollet presenta una orientació del traçat que va de sud-oest a nord-est. El camí passa pel costat mateix de la Granja Vinyals, creua la Riera Seca primer, després més al nord el camí del Padró, el torrent de Polinyà i voreja per l'oest la zona de Can Filuà fins a la rotonda esmentada. És un camí de terra. | 08260-105 | Entre camí de la Salut i rotonda monument als carreters | 41.5243000,2.1695400 | 430713 | 4597295 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78272-foto-08260-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78273 | Camí Reial de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-reial-de-sabadell-a-santa-perpetua-de-mogoda | Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Número de referència del camí: 205. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. | XVI | El sector de Santiga | El Camí Reial de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda passa pel mig del nucli de Santiga. Provenint de Montserrat i Sabadell, entraria en el nucli pel costat de la era del castell, vorejaria la plaça de Santiga, giraria passant per davant el cementiri de l'església i es dirigiria vers Santa Perpètua de Mogoda i seguidament cap a Granollers i Girona. Aquest camí correspon a l'antic camí de Sabadell a Santa Perpètua. Aquest traçat coincideix amb la descripció del camí nº 130 del Repertorio de todos los caminos de España de Villuga, on s'identificaven els principals camins del segle XVI. Del traçat d'aquest antic camí el més conegut és el tram occidental a ponent de Santiga. Actualment es coneix però com a camí Estret de les Vinyes. A partir de Santiga cap a llevant seguiria aproximadament un cop passat Can Rectoret per l'actual carretera B-140 de Sabadell a Mollet fins a l'alçada de Can Sabau, per on es desviaria fent marrada més al sud fins a l'actual Can Guillot. Per recuperar a partir d'aquí un curt tram del traçat que fa actualment la B-140 i poc després entrar ja en la trama urbana fins al nucli antic de Santa Perpètua de Mogoda. | 08260-106 | Camí Estret de les Vinyes - Santiga - Santa Perpètua de Mogoda | Ressenya Històrica extreta del Pla Director. Església Santa Maria L'Antiga, 2008: En el segle XVII per Santa Maria l'Antiga hi passava un camí Reial, anomenat així en varis documents localitzats a l'Arxiu Històric de Sabadell. Un camí reial era una camí que unia possessions reials i gaudia de la protecció dels soldats del rei. Eren emprats no només pel rei i els seus exèrcits, sinó també com un eix de comerç per a tots els qui volien portar la seva mercaderia a ciutat o vila. Hi regia un codi, com el codi vial d'avui en dia, que protegia als vianants i imposava estrictes càstigs als que no el complien. En el segle XVIII, finalitzada la guerra de successió, Felip V, guiat per la intenció de fomentar la riquesa, va dipositar un interès molt especial en la construcció i millora de camins, tan necessaris per facilitar el transport de mercaderies i viatgers. No serà fins el regnat de Felip VI, quan s'inicià veritablement la construcció de les primeres carreteres en el territori nacional, aptes en la totalitat del seu traçat, pel pas dels carros -d'aquí el seu nom de camins carreters o carreteres-. L'any 1749 s'inicia la construcció de les carreteres modernes a Espanya que, en general, es construeixen de nova planta en els seus trams fora dels nuclis urbans, tot i que segueixen aproximadament els traçats dels vells camins existents. Les noves idees respecte a la infraestructura dels transports en el segle XVIII, determinaran la classificació dels camins, primerament respecte a la seva importància jeràrquica, donant lloc als camins Reials o públics de primer ordre i els camins veïnals. Posteriorment es distingiran segons les seves característiques tècniques en camins carreters o de ferradura, per on tan sols podran caminar cavalls. Segons l'autor Josep Ignasi Uriol, és un tòpic manifestar que les actuals carreteres a la península, segueixen els traçats de les antigues calçades romanes. Segons l'autor, la relació entre les carreteres actuals i les calçades romanes, passa inevitablement a través dels camins del segle XVI. Pedro Juan de Villuga, l'any 1546, realitza un estudi únic sobre els camins existents a la península anomenat Repertorio de todos los caminos de España. Cada camí s'identifica amb un número i les poblacions extremes, amb indicació de les seves principals poblacions de pas. El camí de Girona a Lleida, identificat amb el número 130 del repertori de Villuga, parteix de Girona, passa per Hostalric, Sant Celoni, Llinars del Vallès i un cop arriba a la Roca del Vallès, es dirigeix a Igualada, passant per Montserrat. Les poblacions entre la Roca del Vallès i Montserrat no apareixen. Fins a la Roca del Vallès, aquest itinerari coincideix amb el de la Via Augusta, abans descrit. En arribar a la Roca del Vallès, l'antiga via romana es dirigia a Arraona (Sabadell) i prosseguia el seu traçat cap a Martorell i Tarraco. A l'Arxiu Històric de Sabadell, en el fons de la Cort del batlle de Santiga s'han localitzat dos processos on es descriu clarament el Camí Reial que passa pel nucli de Santiga. Els dos processos corresponen a dos assassinats comesos a la parròquia de Santiga. La declaració dels testimonis descriu, el que hagin pogut veure en relació al cas. En el primer expedient de l'any 1636 (caixa 2520/ex. 2), un testimoni declara en relació a l'assassinat de Josep Tarragó. (...) un home de barba roig de alguns quaranta anys lo hauria tret de (...) del dit Castell de Santiga ab bona amistat y lo sen hauria amanat en lo cami real qui va de la ciutat de Gerona a la vila de Sabadell y a Nstra. Sra. de Montserrat (...) Un segon testimoni del mateix procés afirma: (...) jo estant devant lo cementiri de la Esglesia de la parroquia que es cerca lo Castell y hera de St. Iga i devant de mi passa un home alt barba roig que no se com se diu y se atura a parlar ab Joseph Tarragó masover de dit castell y sen anaran los dos per lo cami real anant vers Sabadell y en no veurels se sent una scopetada (...) Altre testimoni anomenat Anthonius Bonet diu: (...) que estava en lo castell del Governador y que (...) un home alt barba roig (...) y de bona amistat lo hauria tret de las heras de dit castell entrada la nit y se lo hauria amanat en lo cami real qui va a Sabadell (...) Jacobus Rojas (...) notari públic de la vila de Sabadell (...) y Cort del honorable Batlle de la parroquia de St. Iga confirma: (...) en lo cami real qui va de la dita parroquia a la vila de Sabadell y en una pessa de terra del noble don Miquel Salta de pertinenca de la heretat del castell de St. Iga en lo cami real (...) En el segon expedient de l'any 1629 (DI-26), un testimoni declara en relació al cas: Bartomeu Borrell de la parroquia de St. Julia de Altura (...) habitant empero en lo dit terme de St. Iga, lo qual se trobaba (...)dins lo hostal de Joan Llobera del present terme ahont eren dos homens que (...) coneguts de dit Borrell lo hu dels quals anomena moltes vegades dit Borrell ans quel matassen ab lo nom de Joan y (...) fer dits dos homens moltes festas a dit Borrell convidant-lo a menjar i beure y aixi comensant despres de haver menjat aixi fora de dit hostal estant pasejantse davant lo cementiri y rectoria li tiraren ab senyal de amistat dos tirs de pedrenyal dels quals caygue en terra mort (...) Altre testimoni declara seguidament: (...) y trobat en dita plaça davant del fossar de la esglesia parroquial de Santiga y en lo Cami Real que va de la vila de Sabadell a la vila de Granollers un cadaver o cos de home mort ajegut en terra (...) Amb aquestes declaracions queda confirmat que un Camí Real passava pel bellmig del nucli de Santiga. Provenint de Montserrat i Sabadell, entraria en el nucli pel costat de la era del castell, vorejaria la plaça de Santiga, giraria passant per davant el cementiri de l'església i es dirigiria vers Santa Perpètua de Mogoda i seguidament cap a Granollers i Girona. Aquest camí correspon a l'antic camí de Sabadell a Santa Perpètua. Aquest traçat coincideix amb la descripció del camí nº 130 del Repertorio de todos los caminos de España de Villuga, on s'identificaven els principals camins del segle XVI. L'existència d'aquesta ancestral via de comunicació recolzaria la dita popular que diu: 'Qui va a Montserrat i no passa per Santiga, deixa de veure la mare per anar a veure la filla'. | 41.5343700,2.1527400 | 429322 | 4598426 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78273-foto-08260-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78273-foto-08260-106-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Més conegut actualment com a camí Estret de les Vinyes. Relacionat amb aquest camí s'ha pogut recollir de la documentació de l'època (expedients dels anys 1629 i 1670), l'existència d'un antic hostal situat davant l'antiga rectoria, edifici aquest darrer que situen en una caseta en ruïnes a la zona sud-oest del conjunt. La Sala d'interpretació etnogràfica i l'aula de natura projectades en el Pla Director ocuparien l'espai que presumiblement hauria haver estat ocupat per l'antic hostal de la parròquia de Santiga (Pla Director, 2008). | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78274 | Mas Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-riba | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII/XIX | Sense mateniment, molt deixat. | Mas Riba és un mas absorbit per la zona urbana. Es troba situat a la cantonada entre el carrer Joaquim Malats i el Carrer Doctor Ferran. És un edifici de planta gairebé quadrada, desenvolupat en planta baixa i primer pis, amb la coberta a dues aigües de teula àrab. A la seva façana principal hi trobem a la planta baixa una sola obertura, el portal d'entrada i un balcó a la planta pis. A la façana lateral hi ha una petita obertura a la planta baixa, que per les seves dimensions podria tractar-se d'una obertura antiga. També s'observen restes d'un antic tapiat que podria correspondre a una finestra, allà on s'ha perdut l'arrebossat. A la planta pis, dues finestres molt juntes descentrades de l'eix de la façana. Cap de les obertures ni tampoc les façanes presenten cap tipus de decoració ornamental, només conserva restes d'un arrebossat més antic de color taronja i bru emmarcant el portal d'entrada. Es tracta d'una construcció senzilla sense cap interès arquitectònic. | 08260-107 | C/Joaquim Malats, 7 - C/Doctor Ferran (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. Existia un mas Riba prop del que avui s'anomena les Minetes i Can Banús. Estava situat a cavall entre les terres de l'antiga vila de la Rovira i les de Mogoda. 1137. És documentat Pere de Riba i Berenguer de Riba com a cap de casa. 1275 i 1291. En els llistats del lloçol 1291 es confirma l'existència d'un segon mas Morral a l'indret on hi havia hagut el mas Riba. Això fa pensar segons Canyameres que es podria tractar d'un canvi de nom del mas i un nou mas Riba situat a la sagrera de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XV. El mas Riba de la Sagrera va anar perdent terres a partir de vendes i establiments. Principis del segle XVI. El mas Riba de la sagrera era encara un dels masos més potents de la zona. El darrer hereu per línia masculina del mas Riba, Jaume Riba, va tenir molts problemes econòmics que varen comportar pràcticament la ruïna del mas Riba i el fraccionament. 1596. Hi ha documentada una primera sèrie de vendes forçades per sentència judicial per morositat de Jaume Riba. Compra les terres encantades judicialment el nou ric del moment, en Montserrat Regàs, el ferrer de la sagrera de Santa Perpètua, qui pràcticament s'havia quedat amb totes les terres al voltant de la sagrera que tenia el mas Riba. Jaume Riba no tingué descendència i el que quedava del patrimoni del mas Riba va passar a mans de la seva germana casada a Caldes de Montbui, i per diversos entroncaments passaria a la família Forns, botiguers calderins. Del mas Riba només va quedar la casa i un camp i feixes a migdia de la mateixa fins a tocar a la riba i el camí de Can Folguera. Mitjan segle XVIII. La família Forns i els seus descendents, els Mas i Montau, ja només tenien drets emfitèutics a Santa Perpètua. 1755. Isabel Mas Oliver i Forns, vídua habitant a Olot, és propietària del mas Riba de Santa Perpètua de Mogoda. Finals del segle XVIII. El record de les possessions i dels drets dels Riba i els seus descendents, els Forns de Caldes de Montbui, es perd. La darrera pista a les escriptures era l'advertiment que les terres eren establiments emfitèutics a cens anual cobrador pels successors de Baltasar Forns, botiguer de teles de Caldes de Montbui, que ningú no sabia qui eren, però per al notari que redactava la fórmula, ja servia perquè documen | 41.5342400,2.1795300 | 431557 | 4598390 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78274-foto-08260-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78280 | La mina de Can Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-de-can-bernat | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | Es desconeix el seu traçat malgrat hi baixa molta aigua. | La mina de Can Bernat segons informacions orals donades per Esteve Canyameres correspon a la mina de Can Mallol - Can Bernat. A l'alçada de Can Mallol hi tindria la seva captació. Actualment només se'n coneix un tram que es troba per sota la línia fèrria Papiol - Mollet, al sud del castell de Can Taió, entre la riera Seca i el camí del Padró. Es conserva un tram de mina al descobert que encara porta aigua fins a un petit aiguamoll, aquesta aigua avui es perd i les seves aigües deuen arribar a la riera Seca. La mina que porta aigua en molta abundància queda amagada dins una petita arbreda de ribera. Observem la mina en secció construïda i coberta amb volta de maons, per aquest motiu no es veu la seva alçària. La seva amplada aproximada ha d'estar entre els 60-70 cm. | 08260-113 | Can Mallol - Can Bernat | 4 de juliol de 1730. L'intendent general del Principat de Catalunya establí a Josep Güell i Soler, prevere beneficiat de la parroquial església de Santa Maria del Mar de Barcelona, com a privada persona, les aigües tant profundes com superficials de la riera de Santiga, des del cap de vall de la seva propietat del mas Prat de Santa Perpètua de Mogoda, fins al paratge davant de l'església de Santa Maria l'Antiga, amb facultat de poder fer mines i conduccions. 29 de desembre de 1779. Nou establiment de l'intendent general del Principat de Catalunya a favor de Teresa Vidal, vídua de Francesc Mas i Güell, difunt notari de Barcelona, i el seu fill Josep Francesc mas i Vidal, notari de la ciutat de Barcelona, de les aigües subterrànies i superficials de la riera de Santiga des del paratge davant de l'església de Santiga, fins al cap de vall de les terres del mas Prat, amb facultat de poder fer mines i conduccions. 1785 i posteriors. Josep Francesc Masvidal i Antoni Mallol acordaren obrir mina en la part d'orient de la riera de 100 canes. Diego Llobet i dit Josep Francesc Masvidal tenien projectada una mina que travessaria la riera de Santiga i aniria a terres de can Bruguera. Es formulen tres plets a la Reial Audiència a partir de 1784 amb els propietaris de la Ferrussa, plets que els magistrats de la Reial Audiència van refondre en un de sol contra els impediments dels propietaris de la Ferrussa. | 41.5218500,2.1756000 | 431216 | 4597018 | 1730 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78280-foto-08260-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78280-foto-08260-113-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | No catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment es desconeix el seu traçat, no marcada sobre plànols, tot i que l'aigua hi baixa amb molta abundància.Sembla que antigament duria les seves aigües cap a dues basses de Can Bernat, una de les quals encara és visible, tot i que buida, l'altra es troba a l'altra banda del camí del Padró colmatada de runes i coberta de vegetació. Es coneix una fotografia antiga (segons informació oral de Pere Garcia) on es veu una de les basses amb mainada banyant-se amb el castell de Can Taió al fons. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78287 | L'espai del pensament. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespai-del-pensament | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'espai del pensament és una escultura situada en una rotonda en el passeig de la Florida, al costat sud de la línia del tren, en el barri de la Florida. Aquesta escultura fou concebuda expressament amb la voluntat d'arribar al màxim nombre de ciutadans. El projecte es basa sobre l'escolaritat del nen com a esperança de futur. La maleta, objecte escolar, oberta, conté una llibreta que recull anònims projectes en fulls. Plens de continguts insignificants i infantils, es poden transformar en grans sorpreses en el futur. Així com la molla uneix les dues parts de la llibreta, l'escultura és el veritable lligam entre els dos nuclis de la població. Les diferents inquietuds culturals poden ser incorporades a aquesta llibreta. El llapis, el reflex de l'expressió del pensament del nen, és l'eina de transmetre idees. Per l'infant tots aquests objectes formen un entorn que el marcarà culturalment, un entorn que també es deixarà intervenir i modificar. Un pensament en l'espai lliure. Mides: 250 x 335 x 700 cm. Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-120 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. 7 de març de 1993 | 41.5263700,2.1884600 | 432294 | 4597510 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Jordi Dalmau, JL Ocaña Miranda, Jordi Riera, Montserrat Riera, Vicenç Soley | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78288 | L'arc d'una ferida de lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larc-duna-ferida-de-lluna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura és un homenatge a Joan Miró. El monòlit central està suspès en l'aire per una biga de ferro amb quatre barres: el pintor universal i cosmopolita té els peus íntimament enfonsats en una terra amb la qual se sentia molt lligat. Una aresta amb una motllura de tall clàssic s'associa al 1893, any del seu naixement. Diferents fractures del volum mutilen les superfícies planes, i indiquen la ruptura estètica que suposà l'obra mironiana a partir de 1929. Grafismes en baixos relleus i acolorits recorden una iconografia que ha estat popularment acceptada. El bust de l'artista identifica l'homenatjat i li dóna una presència constant i transparent. Un arc monumental que travessa l'escultura recull dos elements omnipresents en la seva obra, una lluna i una esfera. Mides: 1200 x 1080 x 120 cm, i urbanització de la rotonda. Material: formigó blanc, ferro (acer 111), acer galvanitzat, fibra de vidre, pintura plàstica, esmalts antioxidants i rajola. | 08260-121 | Passeig de la Florida / Onze de Setembre. | Centenari del naixement de Joan Miró. 6 de març de 1994. | 41.5290300,2.1863300 | 432119 | 4597807 | 1994 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cesc Bas | Projecte i direcció artística: Cesc Bas (Mollet del Vallès).Euip de treball: Elies Camarena, Marta Casanovas, M. Sierra Gillué, Rubén Gonzàlez, Joan Masip, Eva Sans, Lluís Solà i Elisenda Ventura (Santa Perpètua de Mogoda). | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78289 | El Nu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2003). Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | El Nu. Aquesta escultura representa un nu amb quatre variacions. La primera és un baix relleu a semblança de la cultura egípcia: la importància del contorn preval per damunt del volum. La segona és un alt relleu a la manera de l'escultura grega, calant l'obra de tal manera que es fa difícil la diferenciació entre relleu i escultura. La tercera variació s'oposa a les dues anteriors: el buidat, la valoració integral de l'espai per ell mateix, així com el silenci en la música, suposa un homenatge a la cultura del Renaixement pel que representà a la llibertat creativa. La quarta és originada en dues variacions anteriors i en l'estructura bàsica d'un cub: és un al·legat de la cultura actual, en què la llibertat de pensament i d'expressió dins dins de l'art ha permès el llibertinatge en la creació, o el tot val depèn de qui ho faci. Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó | 08260-122 | Parc de Catalunya | Parc de Catalunya, 11 de setembre de 1995. | 41.5280500,2.1803900 | 431622 | 4597703 | 1995 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Carles Gonzàlez i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78290 | Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaus | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Blaus és una escultura que es troba situada prop de la porta principal d'entrada a la Granja Soldevila, en un petit jardinet envoltat d'una petita tanca. Blaus és un homenatge a la Mediterrània, un concepte ple de sentiments, emocions, imatges, ingenuïtats, clams, olors, lluminositat, un concepte definit per en Pep Fortuny com a un cúmul d'influències ètniques i paganes d'una forta (contundent) intensitat lírica. Aquí la Mediterrània esdevé un contenidor que pren forma en un rectangle de tres dimensions. L'escultura esdevé un trencaclosques que juga amb línies rectes i corbes, conformant amb múltiples variacions nous rectangles, triangles, semicercles, polígons irregulars, i expressant així, a través de la seva múltiple geometria, tota la sensibilitat que emana d'aquest món proper, nostrat, però alhora idealitzat. Mides: 163 x 23 x 143 cm Material: Fang refractari i esmalts. Peu de fusta de pi. | 08260-123 | Jardí de la Granja Soldevila | Jardí de la Granja, espai cultural. Exposició 'Sense Límits', juliol de 1996 | 41.5267400,2.1857800 | 432071 | 4597553 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Montserrat Riera i Oller | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78291 | Vida completa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-completa | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Vida completa és una escultura que es troba situada a ponent i arran d'un caminet que travessa longitudinalment el Parc Municipal, pròxima al centre del parc. Aquest es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. 'Vida completa' significa per a l'artista: 'Infantesa, adolescència, maduresa i vellesa. Un camí que tots hem de seguir. Però, qui no se sent nen almenys una vegada al dia? El parc és una situació perfecta. Qui no veu un nen, un avi que juga amb el seu nét en els gronxadors... Qui tingués l'estratègia per aconseguir gaudir de les quatre edats durant la nostra vida... Mides: 100cm x 100cm x 200cm Material: Formigó Parc municipal | 08260-124 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5361300,2.1821700 | 431779 | 4598598 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78292 | Doble yo, núm. 2. El que calla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-2-el-que-calla | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Doble yo, núm. 2. El que calla. És l'escultura situada a la meitat inferior i més meridional del Parc Municipal, i al costat nord d'una pista de petanca. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Aquesta escultura forma part d'una sèrie antropomorfa, concebuda per a expressar la part animal que tenim. Així doncs, les característiques de l'animal passen a formar part de les de l'home, ja sigui l'animal aeri, terrestre, amfibi, aquàtic o mitològic. En aquest cas, l'escultura té fesomia de mico, un animal molt cridaner, xerraire, nerviós i molt social, amb gestos molts semblants als nostres. El nou homínid té taponada la boca amb una mà, recordant els micos de la cultura asiàtica, però amb l'afegit de tenir tres braços. Un d'ells li envolta el coll donant-li suport, companyia i amistat, i el tercer el té sobre el genoll, gest que li dóna repòs i un xic de grandesa. El complementen 7 forats a l'esquena, símbol dels 7 nivells interns de la cultura oriental, i un sol radiant que emergeix del sexe. El hieratisme de la figura correspon al llenguatge totèmic d'Amèrica. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: Formigó | 08260-125 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996 | 41.5358700,2.1834400 | 431885 | 4598568 | 1996 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Danillo Mota Marroquín | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78293 | Apoyado en ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | 'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica | 08260-126 | Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997 | 41.5366100,2.1826400 | 431819 | 4598651 | 1997 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78295 | Família universal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/familia-universal | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Família universal és un grup escultòric que trobem situat al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. Aquest grup escultòric està basat en el següent principi: 'L'energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma' (Albert Einsten). L'essència de la proposta és el principi de la conservació i de la reutilització dels materials amb una intenció estètica i comunicativa, per tal de donar-los un altre valor i un nou ús. Així ens trobem amb la transformació de l'energia d'un arbre en un pal de la llum (usat i desestimat per a la seva reutilització), i amb la transformació del pal en un grup escultòric. La reutilització del pal de la llum té la intenció de perllongar la seva vida mitjançant l'art a nivell testimonial o metafòric i homenatjar la família universal, com a símbol de continuïtat de tot allò que existeix. Mides: 90 x 85 x 380 cm Material: fusta reciclada | 08260-128 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. III Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1998. | 41.5254500,2.1936200 | 432723 | 4597404 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Anna Riverola i Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78296 | Silla luna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silla-luna | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Silla luna' la trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Silla luna': és una metàfora que evoca l'encontre universal de cada home amb ell mateix. En sa quietud serena s'articula la poètica de les seves formes per a constituir un lloc sense temps. Tal com la lluna s'asseu sobre la nit en els seus cicles sempre renovant-se, l'home s'atura davant la seva soledat per a trobar la seva companyia autèntica. Les seqüències d'espais de reflexió, en sa senzillesa i rigor geomètric, es van elevant en aquest respatller-escala ascendint des d'allò més quotidià cap a espais de pensament i contemplació, fins a participar del nostre esperit, consciència de l'ésser. La recerca en aquest 'blau diàleg' queda impresa en la superfície amb els signes que busquen simplement comprendre's, romanent velluts per l'òxid, sobre aquesta fèrria cadira lluna que portem per quan necessitem aturar-nos i transcendir accedint als sentits autèntics de la nostra vida, enterrant els buits (vacíos) en l'obscuritat de la buidor (hueco). Mides: 85 x 130 x 400 cm Material: Perfileria de ferro (acer 111) i acer corten | 08260-129 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5255900,2.1932300 | 432691 | 4597419 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Yolanda Ellacuría Garcia | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78298 | Pneumàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pneumatic | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Pneumàtic és una escultura situada uns metres al sud de la façana principal de la Granja Soldevila. Segons l'artista aquesta estructura en forma de cub enrajolat amb rajola blanca valenciana està disposat per a contenir aire comprimit. Considerant l'home com a acumulació, com a una associació de complements, i la vida com a una successió de complements, i la vida com a una successió d'adquisicions (materials i mentals), el concepte anhelat de buit funciona com una utopia davant el vertigen del ple. És la impossibilitat del buit, la condemna al complement, a l'acumulació. Queda sempre l'aire, però fins i tot eliminant-lo tenim sempre la forma ocupant un lloc. La pedra és una acumulació com a mínim d'aire, i actua com una interferència a la zona. Amb estètica 'thunderbird' i un color de confort 'retro' sembla una nevera portàtil enmig del bosc. Mides: 120 x 120 x 120 cm Material: Totxana, morter, rajola, griffi i acer inoxidable | 08260-131 | Jardí de la Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Jardí de la Granja, espai cultural. III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998. | 41.5266800,2.1858500 | 432076 | 4597546 | 1998 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Dani Montlleó i Alsina | Es troba prop de les escultures Blau i de la Campana, situades al costat de l'edifici de la Granja. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78300 | Atracció pel vertigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atraccio-pel-vertigen | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | L'escultura 'Atracció pel vertigen' es troba situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument Atracció pel vertigen vol expressar les següents idees: No tan sols les alçades provoquen vertigen. De vegades les coses més petites també tenen aquest poder. Moltes emocions impliquen un risc, i el risc provoca vertigen. Però sense emoció no hi ha color. L'obra parla d'aquest dilema, d'aquesta línia fronterera entre la placidesa i la intensitat, entre la tranquil·litat i l'excitació, entre el moviment i el repòs. Cap dels dos extrems és l'ideal. Intentem viure com a funambulistes caminant per aquesta arriscada i difícil corda. Descric aquesta sensació molt senzilla i elemental, comuna a tot tipus de persona. És la metàfora personal de la meva manera d'entendre les coses. És l'amor pels moments intensos. És la passió pels equilibris incerts, pels camins desconeguts, que ens fan por i a la vegada ens donen força i coratge per a conèixer-los i transitar-los. Com deia Jean Cocteau és la por de trobar el minotaure i les ganes boges de veure'l. | 08260-133 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5266900,2.1919900 | 432589 | 4597542 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78301 | 5 móns, 5 mirades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades | <p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p> | XX | <p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p> | 08260-134 | Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p> | 41.5247200,2.1919200 | 432581 | 4597324 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | Aquest monument | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78302 | La ciutat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ciutat | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | El monument 'la ciutat' es troba a la façana d'un edifici situat en el camí de la Granja, just abans d'entrar en el solar que actualment es fa servir com a aparcament. Cal alçar la vista amunt per localitzar-lo, sinó passa completament desapercebut per al vianant. 'La ciutat' vol expressar les següents idees de l'artista: Instal·lades sobre el mur d'aquest edifici un conjunt de petites cases envaeixen un espai, el redescobreixen, l'habiten en forma de petita ciutat. Aquest habitar és la base de l'escultura 'La ciutat', una peça que vol estar present, igual que els nostres records, en un espai que coneixem com a propi. L'escultura vol formar part de l'entorn, vol obrir una reflexió sobre el lloc on vivim i la relació que tenim amb aquest, vol resituar-nos, sorprendre'ns. Mides: 12 elements de 20 x 25 x 20 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111) | 08260-135 | Camí de la Granja (Granja Soldevila) - 08130 - Santa Perpètua de Mogoda | Camí de la Granja. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999. | 41.5265900,2.1867100 | 432148 | 4597536 | 1999 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78302-foto-08260-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Xevi Roura i Pla | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78303 | Mountain of mine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mountain-of-mine | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Aquesta és una escultura teixida amb les mans, ordit amb una estructura contundent com l'herència genètica, i tramat amb el fil prim de la vida, dur però alhora flexible i mal·leable. Teixir un paisatge és més que una actitud artesana. Tenint en compte que es tracta d'una metàfora de la vida, una muntanya solitària en el mig d'un paisatge urbà esdevé una muntanya compacta, tancada, portadora d'un espai íntim, protegit, però que es deixa entreveure. Teixir equival a caminar, a construir, a veure créixer. La muntanya configura el paisatge de la solitud, de la força, de la solidesa. És tan senzill i tan complex com la combinació d'una actitud amb una realitat. 'Camino observant el paisatge i treballo veient el paisatge que jo genero'. Mides: 325 x 150 x 150 cm Material: ferro (acer 111) i ferro recuit | 08260-136 | Parc dels Països Catalans | Parc dels Països Catalans. V Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 2000. | 41.5310900,2.1850700 | 432016 | 4598036 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78303-foto-08260-136-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Matilde Grau i Armengol | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78304 | Abrazo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrazo | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Abrazo. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: A partir d'una imatge d'una forta presència física, però plena de lirisme, l'escultura desenvolupa un joc ordenat dins la seva rigidesa, austeritat i buit. La peça proporciona un estímul visual i estableix un paral·lelisme entre la unió de formes i la barreja de diferents races i cultures que integren la nostra societat, com a únic camí en la recerca de la riquesa cultural compartida. El títol descriptiu de l'escultura ja ajuda l'espectador a mobilitzar imatges en la memòria i a crear una fusió entre formes i contingut. Una peça íntima i humana que intenta provocar sensacions intenses a través del material i de les diferents tonalitats cromàtiques de la pedra. Mides: 195 x 85 x 70 cm Material: Pedra calcaria (Markina). Peu de formigó | 08260-137 | Passeig de la Florida / Avinguda de Barcelona | Passeig de la Florida /Av de Barcelona. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5326000,2.1838100 | 431912 | 4598205 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78304-foto-08260-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Millán Fernández de Garaialde | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78305 | Miratge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miratge | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Miratge és una escultura que es troba en una façana d'un cos rectangular d'edifici de la Granja Soldevila, que dóna a llevant. Cal alçar la vista per veure'l, però les seves característiques no el deixen passar desapercebut. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'artista: Un retall de paisatge transformat, modificat que canvia depenent del lloc on mirem, una mirada confusa, trucada, seductora. Un simple reflex. Una finestra oberta en un mur, un joc, una pregunta: és veritat el que veiem? És fidel el reflex de les coses? Constantment veiem persones i coses que fan que ens plantegem la mateixa pregunta: Serà com ho veig? Aquest aparentment ingenu joc tanca dins seu aquesta transcendent pregunta. És una mirada divertida i lúdica sobre qüestions importants i de vegades abismals. Què apareix quan una cosa s'oculta i què s'oculta quan una cosa apareix? Ens guiem per la nostra percepció de les coses, però aquesta no sempre és fidel, sinó que de vegades es distorsiona per l'exterior o d'altres per nosaltres mateixos. Mides: 560 x 90 x 60 cm Material: acer corten i acer inoxidable | 08260-138 | Pati del Galliner. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Pati del Galliner. La Granja, espai cultural. V Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2000. | 41.5270400,2.1857700 | 432070 | 4597586 | 2000 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78305-foto-08260-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Albert Casañé i López | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78306 | Sound hull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sound-hull | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Sound hull és una escultura que es troba dins els jardins de la casa Windish, en el barri de la Florida. Aquests es troben situats entre l'avinguda Nou i Set. Aquesta escultura vol expressar les següents idees de l'autora: Aquests tubs musicals són metàfores de diferents significats, de diferents cultures i de diferents llenguatges. Cada objecte escultòric té diferents sons, com un reflex de la diversitat del món. En aquesta escultura la participació activa dels espectadors esdevé necessària per a completar-la. Colpejant amb les mans, l'escultura s'omple de so, de ritme i de sentit. La melodia que es crea i se sent esdevé comunicació, diàleg i interrelació. El diàleg, la música, però també la participació dels individus poden conformar una realitat que s'adapta a la nostra voluntat. Podem acabar fent una cançó dels nostres somnis insatisfets. Mides: base 190 x 195 x 260 cm, alçada 336 cm Material: planxa i perfilaria de ferro (acer 111), acer inoxidable. | 08260-139 | Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Centre cívic La Florida. VI Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 2001. | 41.5198700,2.1905200 | 432459 | 4596786 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78306-foto-08260-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Erika Inger | Només es veu des del carrer, el recinte actualment està tancat per obres de reforma. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78307 | Portes tancades, portes obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portes-tancades-portes-obertes | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Amb graffittis d'origen? | Portes tancades, portes obertes. Es troba just sota el pont de la línia fèrria, en el costat oest o esquerra del voral del Passeig de la Florida. Segons l'artista expressa: 'Les portes són enigmàtiques. Tancades són suggerents, desconeixem què hi ha al darrera amagat; obertes són una invitació, veiem un món nou que ens convida a entrar-hi. Aquesta escultura està a mig camí entre una escultura i un poema visual. En un carrer les portes, tancades, prenen una altra dimensió: no porten enlloc, però ens suggereixen accessos a tots els racons ocults del nostre imaginari. La mateixa escultura ens acosta a l'univers de l'escultor, lúdic i misteriós. El nostre, l'hem de trobar nosaltres mateixos'. Mides: 250x 615 x 25 cm Material: planxa i perfileria de ferro (acer 111) | 08260-140 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. VI concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2001. | 41.5267700,2.1879400 | 432251 | 4597555 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pere Pich i Rosell | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78308 | Natural system | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natural-system | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Natural system és una escultura situada a la zona central i en una petita elevació del Parc d'Europa, al barri de la Florida. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. Aquesta escultura Natural System representa les següents idees de l'artista: 'La biorecerca està desxifrant l'estructura bàsica de la vida, la visualitza i en permet el desenvolupament i les aplicacions dels coneixements. Aquesta escultura simbolitza la pauta genèrica del creixement des de tots els elements de la natura. A cada nivell 12 planxes d'acer simètriques han estat entrellaçades per a construir una estructura que es desenvolupa en formes rítmiques semblants a les que es poden trobar en els cristalls. La seva geometria triangular esdevé una rèplica de l'estructura molecular bàsica dels sistemes naturals. L'escultura representa la gènesi del creixement natural quan la nova vida sorgeix'. Mides: 200 x 200 x 330 cm Material: planxa de ferro (acer 111) de 3 mm | 08260-141 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa. VI Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5210000,2.1823200 | 431776 | 4596918 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78308-foto-08260-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roland Mayer | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78309 | La nota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nota | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | La nota és una escultura situada a l'extrem nord-est de la plaça anomenada l'Era de la Granja Soldevila. Aquesta escultura 'La nota' vol representar les següents idees de l'artista: La idea pren cos en una pinzellada. Una línia agafa volum en una escultura. El traç s'ha alçat en la recerca de la tridimensionalitat. El públic començà a batejar el projecte escultòric com 'la nota', i l'escultura per ella mateixa escollí el seu nom definitiu. La seva ubicació davant l'escola de Música acaba d'establir la seva identitat formal. La coincidència semàntica entre l'espai i l'escultura dóna la raó al públic. I és el públic qui ha d'acabar de trobar la utilitat de l'escultura, assimilar-la com a element integrat en el medi urbà. Asseieu-vos-hi i, si voleu, canteu. Mides: 165 x 290 x 5 cm Material: planxa d'acer corten de 4 mm | 08260-142 | L'Era. La Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'Era, La Granja, espai cultural. VII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2002. | 41.5273200,2.1855500 | 432052 | 4597617 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78309-foto-08260-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bruno Pötsch | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78310 | La sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'La sardana' es troba situada al nord de la Rambla, en el Passatge de Josep Irla, realitzada en bronze i formigó. Tot i que és de petites dimensions no passa desapercebuda per al vianant. 'La sardana' representa per a l'artista: Una bossa, una americana, una sabata, una ampolla... Tots aquest elements esdevenen el centre d'una rotllana de balladors que puntegen al ritme d'una tenora, el tible, el flabiol, el tamborí, el contrabaix, la trompeta, el trombó i el fiscorn. La sardana és una dansa catalana, col·lectiva i popular, tan en nombre de balladors com en la perspectiva social. Els balladors, units per les mans, en són els protagonistes anònims. La seva pluralitat pot ser identificada a partir dels objectes que dipositen al mig de la rotllana. Aquest punt esdevé l'epicentre dels cercles concèntrics que, com ones en l'aigua, creixen i creixen. Una dansa oberta a noves incorporacions. Mides: 70 x 70 x 45 cm Material: Bronze i formigó | 08260-143 | Passatge de Josep Irla (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passatge de Josep Irla. 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista Santa Perpètua, desembre de 2002. | 41.5356500,2.1823500 | 431794 | 4598545 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Marta Águeda, David Alcaide, Alejandra Lemus i Abel Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78311 | Marta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marta | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'Marta' es troba disposada damunt un suport mòbil, amb rodes situada al vestíbul d'entrada de la biblioteca. De fet es tracta d'una doble escultura formada per dues figures humanes. Aquesta escultura expressa per a l'artista les següents idees: No és solament dins d'una mateixa on les dones han de negociar situacions difícils i fins i tot impossibles, obligades a formar part d'aquest joc que és la humanitat. Les dones substitueixen la seva veritat, la seva ànima i la seva història pel seu coratge, deixades enrere per por, per a enfrontar-se al món amb la mirada alta i amb tota la seva transparència, receptora a qualsevol transacció o esquitxada. Aquesta és la Marta, la representació de la lluita per a anar endavant arrossegant un tresor de sentiments sense fi. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: formigó | 08260-144 | La Granja, espai cultural | Col·locada el 6 de març de 2003 a La Granja, espai cultural. | 41.5272700,2.1850700 | 432012 | 4597612 | 2003 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78311-foto-08260-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78311-foto-08260-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noemí Ramos Galacho | No sembla feta de formigó. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78312 | Sense nom (Rotonda dels arbres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-nom-rotonda-dels-arbres | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | Escultura vegetal 'Sense nom'. El concepte arquitectònic i la solució final cerquen una fita tipus 'Land Art' i un retrat històric dels arbres escapçats que resseguien les carreteres i que, lluny de morir pel tall que l'home els produïa, sobrevivien, esdevenint el marc de les vies, reafirmat pel seu pintat blanc. El projecte urbanístic pren cos en una escultura vegetal viva que es modifica per ella mateixa. Una concavitat amb el seu centre situat sota la rasant del vial exterior, on s'han plantat 77 arbres, podats i pintats amb pintura ecològica a cotes fixes, i disposats en cercles concèntrics, configuren una geometria senzilla i austera. L'acabat superficial és una capa de material de rebuig de cantera de marbre blanc. La forma còncava ha estat dissenyada per afavorir la creació d'un microclima i l'autosuficiència en els cicles vitals de l'aigua i de l'energia (recollida d'aigües pluvials, aportació orgànica de les mateixes fulles seques...). Les llumeneres, de nit, emfasitzen la solució final. Mides: 37,5 m diàmetre Material: formigó, marbre blanc triturat, acer corten, pintura ecològica i Acer negundo | 08260-145 | Mossèn Cinto Verdaguer - C/Onze de Setembre | Mossèn Cinto Verdaguer / Onze de Setembre. Urbanització de la Central Integrada de Mercaderies del Vallès, maig de 2002. | 41.5304300,2.1895300 | 432387 | 4597960 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78312-foto-08260-145-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Enric Batlle i Joan Roig | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78313 | Luz y sombra I - juego de sombras IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/luz-y-sombra-i-juego-de-sombras-iv | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | 'Luz y sombra I - juego de sombras IV' és una escultura situada a l'extrem nord del Parc d'Europa, al barri de la Florida, just al costat sud d'on arrenca un caminet que se'n va cap a ponent i travessa el torrent de Polinyà. A llevant hi ha el Passeig de Can Taió, que delimita el parc per llevant. L'escultura 'Luz y sombra I' té per objectiu reviure la fascinació i la sorpresa que hi ha a l'ombra. Mitjançant el camí del sol al matí es creen rombes sobre la superfície de projecció, que canvien de forma contínuament. Són produïts per les ombres que donen els acers a la llum del sol. A les dues de la tarda les ombres es converteixen en franges. Al llarg de la tarda, les franges es tornen a desfer i es converteixen de nou en rombes, cada cop més petits. Qui observi un temps l'escultura percebrà el canvi lent, qui passi de nou per l'escultura quedarà sorprès de veure-la diferent. Mides: 400 x 520 x 450 cm Material: acer, acer inox, formigó, sikatop blanc i colorant negre | 08260-146 | Parc d'Europa. Passeig de Can Taió. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Parc d'Europa VIII Concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2003. | 41.5225400,2.1815700 | 431715 | 4597090 | 2003 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78313-foto-08260-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Martin Boettcher | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78314 | Placa Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-prat-de-la-riba | Llibres de registre del fons municipal del Museu. Núm. Reg. 451. | XX | La placa Prat de la Riba és una placa commemorativa amb peu de ferro per subjectar-la si es vol tenir exposada. Està inscrita per les dues cares. En ambdues cares les inscripcions són incisos. A la cara A: Escut de Catalunya i creu de Sant Jordi amb garlanda amb decoracions de motius vegetals i orla perimetral negre amb florons trilobulars. Les lletres devien estar pintades negres i el dibuix de la garlanda i l'escut en daurat i vermell. El text de la cara A: A la memòria del que fou seny ordenador de la vida nacional de Catalunya. Primer resident de la Mancomunitat. Es dona an aquest carrer el nom de Enric Prat de la Riba. Sta Perpétua 1r setembre 1918. A la cara B: No hi ha cap decoració, les lletres devien estar pintades negres, en queden alguns rastres. | 08260-147 | C/ Prat de la Riba | La placa original que dóna nom al Carrer Prat de la Riba fou instal·lada el 1r de setembre de 1918, en homenatge al que fou primer president de la Mancomunitat de Catalunya. Organisme públic que contribuï en la recuperació nacional catalana. Després de la Guerra Civil, i amb la repressió de tots els símbols identificatius del nacionalisme català, el carrer passà a ser anomenat del Cardenal Gomà, i la placa fou girada i aprofitada per a gravar al revers el text següent: 18 de Julio de 1936 - 1 de abril de 1939. Comunicado de la Victoria En el día de hoy cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Burgos 1 abril 1939. Año de la Victoria. El Generalísimo Francisco Franco. Aquesta placa de marbre l'original de la qual es troba al Museu Municipal és reposada al seu emplaçament originari després d'haver viscut un segle trasbalsat pel transcurs de la història. Santa Perpètua, 11 de setembre de 1998. | 41.5350400,2.1795900 | 431563 | 4598479 | 1918 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78314-foto-08260-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78314-foto-08260-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78314-foto-08260-147-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Hi ha una reproducció al carrer, l'original és al fons del Museu. | 106|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78315 | Placa de carrer Genís Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-carrer-genis-sala | RICART, Joan ; RIERA, Pere (1995). Pere Riera. Imatges de Santa Perpètua de Mogoda. 1953-1968. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 220. SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Pàg.130. | XX | La placa de carrer col·locada l'any 1966, és una placa de marbre situada actualment a l'extrem de llevant d'aquest carrer en l'edifici que fa cantonada amb la Rambla. Consta d'una placa amb la llegenda en castellà on fa referència al nom del carrer, situada en la meitat dreta de dita placa. La llegenda diu Calle de Genís Sala. Es troba disposada en tres línies una sota l'altre. Al costat dret de la segona línia s'hi troba una lira. A la meitat esquerre de la placa s'hi troba emmarcat en un cercle el bust esculpit de Genís Sala en relleu, lleugerament de costat i mirant cap a la dreta. Porta ulleres rodones i una 'pajarita'. A la base i exterior del cercle decora la imatge una branqueta de llorer. Tots els elements descrits es troben realitzats en relleu, a excepció del cercle que es troba una mica enfondit. Una segona placa també de marbre es troba situada just sota l´anterior, de dimensions més reduïdes i realitzada amb la llegenda en baix relleu i en català, disposades en sis línies amb el text centrat que diu: 'Fill d'aquest poble gran mestre claverià propulsor i creador de la cultura musical i folklòrica de nostra terra'. Sota la darrera línia, n'hi trobem una altra amb la data de 09-10-1966. | 08260-148 | C/Genís Sala, 4 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'any 1966 es va posar la placa de carrer dedicada a Genís Sala (RIERA, 1995: 220). | 41.5345500,2.1800600 | 431602 | 4598424 | 1966 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78315-foto-08260-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78316 | La caixa de tres panys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caixa-de-tres-panys | Llibres de registre del fons municipal del Museu. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 359-360. | XIX | La caixa de tres panys és una caixa de fusta molt reforçada que es tancava i s'obria amb tres claus diferents que tenien, una el president, una altra el secretari, i la tercera el caixer, i tant per posar-hi com per treure'n havien de reunir-se tots tres. En el segle XIX no hi havia cap banc ni caixa per portar diners a guardar, i segons la mentalitat de l'època el fer-ho com ho feien donava la garantia de la salvaguarda del capital de la mancomunitat (Vinyals, 1994: 359). | 08260-149 | Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda | La caixa de tres panys va ser comprada per la Germandat de Sant Isidre per a guardar els balanços anuals. En el segle XIX no hi havia cap banc ni caixa per portar diners a guardar, i segons la mentalitat de l'època el fer-ho com ho feien donava la garantia de la salvaguarda del capital de la mancomunitat | 41.5272300,2.1851400 | 432018 | 4597608 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78316-foto-08260-149-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | En la fitxa del registre d'entrada del Fons del Museu Municipal és anomenada com a caixa de cabdals.Fotos 1, 2 i 3: Autor - Propietat Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78317 | Pinedes de l'Estret de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinedes-de-lestret-de-les-vinyes | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Les pinedes de l'estret de les Vinyes es troben en el camí ral de Santa Perpètua cap a Sabadell. Es tracta de tres pinedes on l'alzina domina. La riquesa biològica és molt elevada en les zones de contacte bosc/camps de conreu | 08260-150 | A ponent de Santiga | 41.5357400,2.1459200 | 428755 | 4598584 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78317-foto-08260-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78317-foto-08260-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml