Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78168 | Església parroquial de Santa Perpètua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-perpetua | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa núm. 21. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 106 i 128. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 29-34. | XI-XIII | Rehabilitació anys 90 (segle XX) | L'església parroquial de Santa Perpètua es troba situada al bell mig del nucli antic, a la plaça de l'església. La seva imatge primitiva i la seva bellesa romànica queda amagada darrera dels edificis adossats que l'envolten. Només la façana principal, oposada a l'absis, on es situa l'accés actual, queda oberta a l'exterior i el volum del campanar continua essent un punt de referència que sobresurt entre les edificacions annexes. Es tracta d'una construcció d'estil romànic de transició, assentada sobre una altra d'origen visigòtic. Originàriament d'una única nau d'orientació est-oest (de 15 x 15m interiors) que posteriorment va ser ampliada amb dues naus laterals (35 x 15 i 45 x 15m) que es comuniquen amb la nau principal per uns arcs de 10m d'amplada. El campanar és posterior a la construcció de la nau. La porta d'accés també ha sofert un canvi, ja que inicialment es trobava en un dels laterals. La coberta original estava situada més amunt que l'actual, sobre la línia de finestres que ventilaven la seva cambra d'aire. En els anys 50, es va fer de nou, rebaixant la seva altura i deixant les finestres com a merlet esglaonat de coronament de la façana. Les parets de càrrega són de 1,5m de gruix de pedra i voltes de suport de la coberta. La coberta original hauria de ser de pedra de full, però actualment és de teula àrab, a dues aigües sobre la nau central i a una aigua sobre les naus laterals. La façana nord, est i sud tenen edificacions adossades. A la façana oest s'ha construït en els últims temps un porxo de bigues de fusta i coberta de teula àrab, per protegir l'accés. La geometria de les façanes era originàriament simètrica, la façana on se situa actualment l'accés, queda desfigurada per la construcció de l'annex de la rectoria situada a l'esquerra i pel porxo que abrasa la part dreta fins la cantonada. La façana sud, té unes finestres rodones de voltants dels anys 50, i té adossat el cos de l'edifici dels jutjats i del museu arqueològic. Les parets són de pedra amb restes de l'antic arrebossat amb que estaven tractades les façanes. Destaca com a elements arquitectònics del conjunt el campanar octogonal situat sobre l'absis. El frontal de l'altar d'estel gòtic primerenc (del qual en l'edifici hi ha una reproducció fotogràfica) es troba al museu diocesà de Barcelona des de principi de segle. L'estructura de suport i la coberta estan en bon estat. El tractament de les façanes està en mal estat, queden restes dels arrebossats que tapen les pedres de les façanes. Hi ha un sòcol d'uns 2 m d'alt, aplacat amb pedra tallada geomètricament als anys 50 del segle XX. L'estructura funcional original ha sofert moltes transformacions mantenint-se actualment la que es va aconseguir després de la reforma dels anys 50 (segle XX); les tres naus estan comunicades pels arcs de 10m d'amplada amb l'accés per la porta de la façana oest. Resumint l'església parroquial de Santa Perpètua consta de tres naus i capçalera de tres absis (amagats per construccions posteriors) amb cimbori. Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna. La façana, amb un porxo d'accés producte d'una reforma, té la porta d'accés d'arc de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d'espadanya superior, amb dues obertures d'arc de mig punt. El campanar vuitavat té obertures d'arc ogival. | 08260-1 | Plaça de l'església (Santa Perpètua de Mogoda) | Situada en el creuer dels dos camins més antics (de tradició neolítica) de la zona, hi ha la hipòtesis de que el seu orígens remunta a l'assentament romà, embrió del cenacle de culte i tradició, que va ser recollit a l'època visigòtica i es va consolidar a través de la construcció d'un primer temple (s. VII / VIII) del qual s'han trobat restes de l'absis en el subsòl, que seria incorporat a la construcció d'estil romànic que ha arribat als nostres dies. Aquest darrer edifici va ser consagrat al 1178 i va funcionar com a fortalesa en època de conflictes. La construcció actual és fruit de les moltes transformacions paleses, lliurant-se de la seva destrucció durant la guerra civil, al ser habilitada com a magatzem i garatge. Al 1950 es va construir la rectoria i el local del Centre Catòlic; durant anys l'ajuntament es situava en un edifici adossat i el campanar feia les funcions de calabós. L'església, tot i que actualment està modificada, segurament va ser bastida durant el segle XI, adossada a una construcció anterior. L'any 998 apareix documentada en una escriptura de permuta i al llarg del segle XI, en diverses escriptures de donació. L'any 1178 el temple va ser consagrat pel bisbe Bernat de Barcelona. Sembla que entre els segles XII-XIII va ser bastida la capçalera i es degué reconstruir la volta de la nau central. | 41.5352700,2.1789800 | 431512 | 4598505 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78168-foto-08260-1-3.jpg | Legal | Antic|Paleocristià|Medieval|Visigot|Romànic|Gòtic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | La volen fer BCIL. És el monument més notable del municipi, signe d'identitat i herència directa dels seus orígens. Hi ha previst des dels anys 90 (segle XX) despullar els voltants del temple de tots els edificis adossats que l'amaguen, però encara no s'ha fet. La plaça durant aquells anys va ser urbanitzada de nou afectant el seu paviment i el mobiliari urbà. | 80|84|85|87|92|93|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78170 | Santa Maria Antiga o Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-antiga-o-santiga | <p>AADD. <em>Catalunya Romànica</em>. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1991.</p> <p>ÀLVAREZ, Bruna (2009). 'Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi històric-arqueològic'.<em> L'ordit</em>, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155.</p> <p>GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. <em>L'ordit</em>, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 210.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). <em>Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental).</em> Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008.</p> <p>VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. <em>Notes</em>, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). <em>Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. </em>Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p><span><span><span><span>Ajuntament de Santa Perpètua i Diputació de Barcelona. <em>Santiga, una joia del patrimoni cultural i natural. </em>Ajuntament de Santa Perpètua. 2010.</span></span></span></span></p> | X - XVIII | En bon estat. S’ha rehabilitat la zona de la rectoria el 2023. | <p><span><span><span><span><span><span><span>L'església de Santa Maria Antiga o Santiga es troba al sud de la plaça de Santiga, al costat esquerre (llevant) del camí d'accés que des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet porta al nucli de Santiga. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'església té dues naus amb dos absis de planta trapezoïdal al nord i semicircular al sud amb volta de quart d'esfera. La nau de la banda nord es cobreix amb volta de canó, mentre que la del costat sud es cobreix amb volta. L'accés al temple es fa per una porta situada a la banda de ponent de la nau de tramuntana. En el parament lateral d'aquesta nau s'obren dues altres portes, una d'arc de mig punt i l'altra d'arc rebaixat. El campanar, de planta quadrada i decorat amb lesenes, és adossat a la banda de tramuntana.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08260-3 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>L'església apareix documentada des de l'any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle XII, quan apareix esmentada la parròquia. L'any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s'hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació. Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV. L'any 1574 es va obrir o modificar la porta d'accés. Els segles XVII-XVIII es va reconstruir l'absis principal i es va alçar el campanar.</p> | 41.5346200,2.1527600 | 429324 | 4598454 | 983 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-portadasantiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-paret-dels-poetessantiga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-foto-08260-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78170-foto-08260-3-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-04-04 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment és visitable cada segon diumenge de mes. A la zona de la rectoria s’ubicarà una de les seus radials del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV). | 91|92|93|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||
| 78171 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV - XVI | Cal Rectoret es troba situat al costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a l'alçada d'una rotonda que porta en direcció nord al nucli de Santiga, i cap al sud per la carretera de Ripollet. Per entrar al recinte del pàrking del restaurant de Cal Rectoret cal agafar la carretera de Ripollet. El mas es veu des de la carretera. Can Rectoret és una masia del s.XVI molt modificada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. La masia està envoltada de construccions adossades a l'edifici principal que emmascaren les seves façanes. Afegit a la façana principal, orientada a llevant, hi trobem un porxo que funciona com a terrassa exterior del restaurant. La façana és de còdols i maons. A la planta baixa s'hi observa el portal principal d'entrada centrat respecte l'eix de la façana i dues obertures al costat esquerra, una de les quals correspon a finestra. A la planta pis que es troba directament sota teulada presenta dues finestres més. Totes les obertures són construïdes amb maons. La façana posterior sembla que presenta més alçada. S'hi observa una planta més, marcada per l'existència de les obertures parcialment visibles, que es resumirien en planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta diferència potser ve marcada per la topografia actual. Fa l'efecte que la casa es troba enfonsada respecte les cotes actuals que trobem a l'exterior. S'hi observen restes d'arrebossats. | 08260-4 | Costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental és de l'any 1336. Un dels 15 o 16 masos medievals que van formar el castell termenat de Santiga a finals del segle XIV, era el mas Pont, situat a migdia del castell després del torrent de l'Home Mort. Aquest mas medieval és documentat a partir de les dades de la família que l'habita l'any 1369 en què a la visita pastoral a la parròquia de Santiga del bisbe de Barcelona consta que el rector és Galceran de Ribes, de la nissaga de propietaris del castell, i els parroquians entrevistats són Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. Antic Pont, el tornem a trobar documentat l'any 1375 en un establiment del tutor i curador dels fills de Berenguer de Riba, senyor de la casa de Santiga, que estableix a cens de 8 sous a Antic Pont una peça de terra anomenada el camp de Pont de la parròquia de Santiga. El dia 21 de setembre de 1437 se signen capítols matrimonials entre Bartomeu Pont, fill de Miquel Pont, i de Francesca, difunta, pagesos de Santiga, amb Francesca Onyó i Gelabert, pubilla i filla de Pere Onyó, difunt, i Francesca Gelabert i Millars, també de Santiga. Un cabaler d'aquest mas es casà i per tant passa al mas Gelabert, on també es cognominaren Pont. L'any 1480 Joan Ravella i Gabriela Ravella i Pont, cònjuge usufructuari i propietària respectivament, restitueixen el mas Pont de Santiga a favor de la Sra. Isabel de Sentmenat, senyora del castell de Santiga i senyora al·lodial del mas Pont. Aquest és el final del mas Pont com a mas independent del castell de Santiga. A partir d'aquesta restitució, sempre més fins a les segregacions del segle XX de terres i cases de la propietat del castell de Santiga, restarà unit a la gran propietat com a masoveria. En el decurs del segle XVI, el mas Pont serà habitat per la família Ferriol o Furriol, i aquest serà el nom del mas que perdurarà fins ben entrat el segle XX en què canviarà pel de cal Rectoret. L'any 1552 habitava aquest mas Pont, Antoni Just àlies Ferriol, fill de Roc Just àlies Ferriol, i d'Antiga. A finals del segle XVIII, l'any 1798 en l'acta de presa de possessió de l'heretat del castell de Santiga pel procurador del duc d'Hixar consta que el procurador del duc, els testimonis, i el notari van entrar al portal major de la casa Furriol que habita com a masover Josep Fadó, un cabaler de can Fadó de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Can Ferriol o Furriol, era encara documentat amb aquest nom a principis del segle XX, quan segons explica Joan Ricart s'instal·la Jaume Fité Alemany a un dels quatre habitatges en què s'havia dividit el mas Ferriol. La seva biografia carregada d'anècdotes i el sobrenom 'Rectoret' explicat per Joan Ricart, són la part més viva d'aquest petit mas medieval estroncat en la seva evolució normal i al qual la fama com a restaurant que ha tingut a la segona meitat del segle XX, l'ha fet sortir de l'anonimat d'una masoveria de segles. El fet de ser una masoveria ja des de finals del segle XV fa que l'edifici, tot i que molt transformat pel fet de fer-hi quatre habitatges més l'adaptació a restaurant, mantingui una estructura indefinida i bastant estranya, però interessant des del punt de vista de la comparativa de l'evolució d'un mas normal de la zona respecte d'aquest. | 41.5330100,2.1541000 | 429434 | 4598274 | 1336 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Cal Rectoret de Santiga. Conegut també com antics mas Ferriol i mas Pont, segons CANYAMERES (2009, Fitxa. Pàg. 347).Actualment funciona com a restaurant. Destaca un pou d'aigua a la cantonada, construït amb maons i coberta en cúpula amb una pica de pedra, igual que els que hom identifica com a pous de vinya. Creiem que tindria la doble utilitat. | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78172 | Can Barnola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barnola | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII - XVI | Can Barnola es troba situada a uns 300m al nord del nucli de Santiga, i a llevant del camí i Torrent de Canyameres. S'hi accedeix des de Santiga, on des de la plaça surt una pista forestal que ressegueix el terreny de Canyameres. Cal arribar fins a un pontet que travessa l'esmentat torrent. La casa queda a la riba esquerra d'aquest (costat llevant). La masia es desenvolupa en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La planta baixa presenta dues obertures, el portal d'entrada a la dreta i un finestral al costat esquerra de la porta. A la planta pis hi trobem dues finestres rectangulars. La façana es troba arrebossada i sense pintar. No hi ha cap element arquitectònic destacat. Can Barnola és avui una masia del s.XVI molt modificada, amb moltes construccions modernes adossades a ponent, llevant i a la façana posterior que és la que dóna al camí que comunica més endavant amb el camí del Padró. | 08260-5 | A uns 300m al nord del nucli de Santiga | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 1142. Can Barnola és un mas amb uns orígens ben documentats al segle XII primer com a mas Gelabert de Santiga, posteriorment anomenat Pont, Cuiàs, Puiggalí, i finalment can Barnola. En el decurs dels segles XII, XIII i principis del segle XIV, el mas Gelabert, manté el nom i la propietat al·lodial en mans de la parròquia de Santa Maria d'Antiga. Des del segle XIV fins als nostres dies, el mas Gelabert ha estat habitat i les seves terres treballades. La família de pagesos senyors útils de dit mas anirà canviant de cognom principal pel fet que hi hagué diversos maridatges de pubilles. Els cognoms van estar lligats fins al segle XVI amb el del mas Gelabert. La documentació del segle XVI reflecteix que s'està produint un nou canvi de manera de denominar el mas Gelabert. Tothom coneix la casa, la família i les terres pel mas Cuiàs de Santiga. Des del segle XVII el mas Cuiàs ja és conegut com a mas Puiggalí i aquest es manté durant tot el segle XVIII i bona part del XIX. La denominació de can Barnola actual és deguda al fet que la família que en els darrers cent anys ha habitat un dels habitatges de la casa del mas Puiggalí ha estat la família cognominada Barnola, des de Joan Barnola Parés a finals del segle XIX fins al matrimoni de Martí Barnola Morató. | 41.5376600,2.1519600 | 429261 | 4598792 | 1142 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78172-foto-08260-5-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic mas Puiggalí, mas Cuiàs, mas Pont, mas Millars i mas Gelabert, segons CANYAMERES (Fitxa, pàg. 313). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78173 | Can Xiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xiol | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 8. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa pàg. 95. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 159-168. | XII - XVI | Actualment està rehabilitada. | La masia de Can Xiol es troba a la sortida del nucli urbà, direcció Sabadell, prop del cementiri, entre els carrers de la Creueta i C/ de Sant Antoni, amb sortida al carrer Sant Isidre. Es troba rodejada d'un gran espai lliure amb molta vegetació dins de la tanca de pedra que la protegeix. La finca té accés a través del camí asfaltat que porta al cementiri. Can Xiol correspon a una masia del segle XVI molt modificada, de tres cossos, de planta rectangular de 10 x 16 m, desenvolupada en planta baixa i planta pis. El costat esquerre de la façana principal va ser mutilat i reconstruït, per la qual cosa té una composició mol més moderna (segle XIX). L'estructura de suport està constituïda per parets de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues aigües. La masia té adossat a la façana oest un gran cobert de planta baixa i teulada a una aigua, que s'utilitzava de cotxera dels carruatges. També hi ha diversos coberts adossats a la tanca, que feien les funcions d'estable, una gran bassa amb un pou i un molí sobre una torre de totxo. La composició original de la façana era simètrica, respecte el portal d'accés i la finestra gòtica de la planta pis; aquesta composició fou trencada en reconstruir-se la part esquerra amb una finestra balconera enreixada a la planta baixa i un balcó a la planta pis. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades. Els adovellats i les llindes, brancals i ampit de la finestra gòtica són de pedra vista. | 08260-6 | Carrer Sant Isidre, 52 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 1137. En documentació dels segles XII i XIII apareix el nom Coll, que era el nom primigeni del nucli formador del que serà la propietat de Can Xiol. El mas Coll era alou del monestir de Sant Miquel del Fai. L'any 1200 el prior del monestir de Sant Miquel del Fai féu donació del mas Coll de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda a Arnau de Santa Cecília. Als segles XIV i XV hi ha notícies documentades de la família del mas Coll o també del mas Om. L'any 1526 Antoni Coll presta homenatge al procurador de la Cartoixa de Montalegre. El dia 4 de setembre de 1526 es va fer l'acte de prestació d'homenatge al senyor de la baronia de Mogoda, fra Llorenç Verra, prior del monestir de la Cartoixa de Montalegre i confirmació per part d'aquest dels privilegis, immunitats, franqueses i bons usos donats pels seus predecessors en la baronia de Mogoda. A mitjan segle XVI (1553) consta com a batlle de la baronia Joan Coll, l'hereu del mas Coll. L'any 1570 el mas Coll ja s'ha venut. Una escriptura de censal mort fet per Jerònima de Gassius, senyora de la torre de Canalies (la Ferrussa) i vídua de Francesc de Castellet en dóna notícia. L'any 1596 tenim noticia dels fills de Joan Coll. Una filla es casa amb l'hereu Calders de Valldoreix (actual torre de la Llebre) i Antic i Joan s'han establert a Barcelona i consten com a negociants. L'any 1601 el mas de l'Om consta com a propietat de la vídua del notari de Barcelona, Rafel Costurer. El mas Coll romandrà en mans dels descendents del notari barceloní Montserrat Dot fins l'any 1648. 1693. Venda a carta de gràcia de tot el mas Xiol de Santa Perpètua a favor de Joan Camprubí, sastre de Barcelona. El mas Xiol des de principis del segle XVIII fou explotat en règim de masoveria pels descendents de Miquel Vinyals. La darrera de la nissaga, Maria Teresa Castellet Camprubí, morí soltera el 1817, passant el patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda a Josepa Tuixants. 1818. Josepa Tuixants ven a Llorenç Miralpeix i Lloberes, comerciant de Barcelona, el mas Xiol de Santa Perpètua pel preu de 14.972 lliures, 11 sous. El nou propietari parà tot el procés de segregacions de Can Xiol, fet que ha motivat que es conservi la quintana de Can Xiol, i que l'urbanisme a aquest sector del poble quedés fins als nostres dies més o menys amb la mateixa fesomia que el 1818. 1864. Llorenç Miralpeix fa cessió d'un tros de terra a l'Ajuntament de Santa Perpètua, per construir el cementiri municipal i un camí que comunicava el lloc on es faria el cementiri i el poble. | 41.5353700,2.1754600 | 431219 | 4598519 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78173-foto-08260-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78173-foto-08260-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78173-foto-08260-6-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic Mas Coll, segons CANYAMERES (2009, Fitxa Pàg. 95). En els seus terrenys s'hi havia organitzat durant un temps l'Aplec de la Sardana. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78175 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol-1 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIII - XVI | L'antic mas es troba totalment tancat, en desús, finestres tapiades. | L'antic mas Mallol es troba situat entre l'autopista Ap-7 i el camí Ral del Ripollet, a uns 200m a ponent d'aquest camí, i a 250m de la cruïlla entre el camí Ral del Ripollet i el Camí del Padró. L'edifici principal del mas correspon a una masia del segle XVI molt modificada als segles XVIII i XIX. Actualment els edificis habitats de Can Mallol on també hi ha les instal·lacions de la granja es troben situats un xic més al sud. L'antic Can Mallol està format per una sèrie de construccions de pedra, còdols i maons adossades a l'edifici principal, avui totes elles abandonades. La façana principal està constituïda per un cos afegit que emmascara l'edifici principal amb coberta a dues aigües. L'edifici que s'observa avui a la façana principal és una construcció rectangular desenvolupada en planta baixa i planta pis amb coberta a una sola aigua, que presenta a la planta baixa tres obertures, el portal d'entrada principal amb arcada de mig punt realitzat amb maó a centre, un altre portal rectangular a la seva esquerra i una finestra rectangular a la dreta. A la planta pis hi ha tres obertures rectangulars que corresponen a finestres. A la façana de llevant s'observa un altre portal a la planta baixa i dues finestres a la planta pis. A l'esquerra o a ponent d'aques cos n'hi ha una altre també rectangular i a una sola aigua, que presenta un pis més. Les obertures de la planta pis, tan d'aquest cos com el de llevant i el portal d'entrada d'aquest últim es troben actualment tapiats amb obra vista. | 08260-8 | Al sud de l'Ap-7 i al nord del Camí Ral del Ripollet | Ressenya extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1275. Can Mallol apareix en els llistats de masos que paguen el llòçol a la casa de Canalies. La part més important del nucli original del mas Ferran està format per terres aloeres de la milícia del Temple de Jerusalem. 1290. Pareix documentat com a mas de na Maria Ferrana en el llistat de masos que paguen el llòçol a Bernat de Canalies. A principis del segle XIV apareix documentat Asbert de Ferran com a cap de casa i parroquià. 1400. Confessió en capbreu d'un altre Asbert Ferran al procurador del monestir de Sant Miquel del Fai. Segle XV. Incorporació del mas Moragues i el mas Soler a Sant Quirze de Terrassa. 1438. Els Ferran han incorporat també el mas Pons. En el decurs del segle XV es troben documentats membres de la família Ferran de Santiga, en actes de capítols matrimonials, comandes, treves i concòrdies entre pagesos de diversos pobles de la comarca. L'any 1499 consta Pere Ferran com a cap de casa del mas Ferran de Santiga. Segle XVI.1521. Consta Joan Salvà com a pagès i propietari del mas Ferran, situat a la parròquia de Santiga. El mas Ferran primigeni perd el nom del mas i és substituït pel de Mallol. Aquest estava situat a migdia de la torre de Canalies. 1552. Apareix documentat Joan Mallol, vidu d'Antiga Salvà i Ferran en uns capítols matrimonials. 1573. S'obre un període marcat pels problemes econòmics al mas Mallol, tant per pagar dots com altres deutes. 1587. Es fa l'escriptura de venda a carta de gràcia del Mas Mallol per pagar diversos deutes. La família hi continuà com a masovers. 1588. Joan Omet, Antoni Omet, Miquel Puiggalí i d'altres van agredir a bastonades els germans Mallol a la plaça de la parròquia de Santiga, després d'una discussió sobre deutes. Can Mallol retorna a la família ja que van poder salvar la carta de gràcia i tornar els diners de la venda de l'any 1587. Segle XVII. Nomenament com a batlles reials de membres de la família del mas Mallol. Segle XVIII.1797. Antoni Arimon i Mallol va fer 16 establiments de peces de terra de pertinences del mas Mallol, alou del monestir de Sant Cugat del Vallès, de les quals 8 peces corresponien a terres alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem i 33 al monestir de Sant Cugat del Vallès. 1798. Antoni Mallol fa establiments de terra a termini de 100 anys. Segle XIX.1802. Establiments de terra a termini de 100 anys. 1865. En l'inventari de béns que es fa després de la mort de Joaquím Arimon Mallol i Martíque es descriu una finca composta de 59 quarteres de terra campa, 16 quarteres de vinya, 1/2 d'arbreda, una casa de camp amb planta baixa i pis i 15 censos sobre establiments de terra. Segle XX.1900. La propietat de can Mallol constava d'unes 139,5 quarteres de terra d'extensió, de les quals 24 peces de terra estaven establertes i a rabassa morta a 24 parcers, amb un total de 64,5 quarteres d'extensió, quedant de conreu directe de can Mallol 75 quarteres de terra. 1901. Josep Arimon i Vidal, hisendat de Santiga, ven al seu cunyat, Pere Gusi i Guitard, una porció de terra de 51 quarteres de sembradura amb la casa composta de baixos i pis a dins, de pertinences del mas Mallol de Santiga. La venda fou motivada pels deutes que tenia. 1914. Antònia Margenat i Font, natural de Sentmenat, vídua de Josep Arimon i Vidal, féu inventari dels béns del seu marit. Els béns consistien en la casa del carrer Latorre de Sabadell i 88 quarteres de terra de l'antiga propietat Mallol de Santiga. La resta de la propietat venuda l'any 1901 ha continuat en mans dels Gusi. | 41.5250500,2.1672900 | 430526 | 4597380 | 1275 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78175-foto-08260-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ferran | 94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78176 | Can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llobet-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Estructura molt ben conservada | Can Llobet es troba situada entre la Riera Seca i l'Autopista Ap-7, a uns 90m a ponent de la Riera Seca, entre Can Targa i la Ferrussa. S'hi accedeix des de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet, a l'alçada de Can Sabau, on es pren el camí del Padró fins passat la Ferrussa. Un cop aquí es continua cap a ponent fins a la primera cruïlla, per un camí estret que passa primer per davant de Can Cadernera. Es troba a uns 400m a ponent en línia recta del camí del Padró. L'edifici principal del mas, correspon a una masia de nova planta edificada l'any 1882. Es tracta d'un edifici de tres cossos desenvolupat en planta baixa, planta pis i golfes. La façana és simètrica respecte el portal d'entrada. Destaca la seva balconada amb tres finestrals de la primera planta, els tres balcons petits de la segona i el terrat, darrera d'una barana en forma de merlet. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha un estel que corona, el punt central de la façana al nivell del terrat i els gerros amb motius florals que decoren la barana del terrat. El material és una barreja de còdols i maons, arrebossades i de color beix. Té dues naus laterals a banda i banda de planta baixa i planta pis amb porxo. L'escala és nova, amb paviment de terratzo. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. La planta de les golfes és de bigues de formigó. La coberta era originàriament coberta plana accessible que cobreix els tres cossos formant un terrat al nivell la planta tres. Hi ha terrats a banda i banda en el nivell de la planta dos. Aquests han quedat transformats en cobertes a tres aigües de teula àrab. | 08260-9 | Entre la Riera Seca i l'Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1189. Primera referència sobre el mas Trilla. Segle XIII: 1220. Berenguer de Llàcera va vendre a Pere Vullpelleres i a Ramon de Vullpelleres, el seu mas de Trilla, franc alou, situat a la parròquia de Santiga prop de Canalies. 1221. Els Vullperes venen a Guillem Mercader, el mas de Canalies dit de Trilla. 1266. Sibil·la de Mercader, filla de Guillem de Mercader, ven a Pere de Capellades representant de la Pia Almoina de Barcelona, el mas de Trilla de Santiga. Segle XIII. El mas Trilla pagava a la casa de Canalies una quartera d'ordi i un quartà de vi pel dret de llòçol. Segle XIV. Els habitants del mas (pagesos propietaris útils) duen el cognom Tria. Segle XV. 1432. Bartomeu sa Tria o Tries, senyor útil i possessor del mas sa Tria de Santiga, confessa en capbreu que el tenia per Jaume Canyelles, prevere i procurador de la Pia Almoina de Barcelona. 1438. Consta un Antic Llobet, àlies Trilla, pagès de Santiga, que confessa al rector de la mateixa parròquia, que tenia una peça de terra dita la Pineda, de pertinences del mas Trilla, a cens anual de 9 sous. La nova denominació del mas Tria (Llobet) es consolida des de mitjan segle XV. Segle XVI.Capítols matrimonials referits a la família del mas, apareixen sempre esmenten amb el cognom i nom Llobet. 1553. Fogatge. La pubilla, Clara Llobet, casada amb Cebrià Lletget, cabaler del proper mas Lletget de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell, és anomenat de les dues maneres: Sebrià Leget àlias Lobet. Al llistat dels caps de casa de Santiga torna a aparèixer el mateix Cebrià i ara només amb el cognom de la dona: Cebrià Llobet. El patrimoni del mas Trilla augmenta amb terres alou del monestir de Sant Miquel del Fai de pertinences del mas rònec dit Pons, comprades al matrimoni Castellet Gasius, propietaris de la casa de Canalies, en aquest moment ja denominada la Ferrussa. Segle XVII: Al mas Llobet continuen els casaments de fills i filles, documentats a les cases de pagès de la comarca. 1620, 1623, 1629 i 1633. L'hereu Lluís Llobet, exerceix el càrrec de batlle de Santiga. 1629. Lluís Llobet formula demanda contra Pau Lloberes (pagès de Santiga) per empara de garbes i garberes. 1635. Lluís Llobet fou interrogat per l'oficial judicial, per malferir a cops de canó de pedrenyal a Nicolau Mallol, minyó d'uns 10 anys d'edat del veí mas Mallol. Segona meitat segle XVII. Mort prematura de l'hereu Josep Llobet. La pubilla morí força jove deixant els fills menors d'edat a càrrec del marit Bonaventura Bolló (probablement fill o descendent de la casa i mas del Bolló de Santa Eugènia de Berga a la plana de Vic). 1666. Bonaventura Bolló pledeja per la propietat de la Ferrussa, la qual aconsegueix per sentència favorable de la Reial Audiència. 1695-1693. Mor prematurament Jaume Llobet i Bolló heretant el seu germà Josep, adroguer a Barcelona que morí jove. El patrimoni Llobet passa a Marianna Llobet i Bolló, la germana gran casada al mas Güell de Polinyà. Així s''ajunten per qüestions de maridatge dos patrimonis de masos, el de la casa de Sant Martí de Polinyà (entre can Querol i can Garcia), i el del mas Llobet de Santiga, més les terres adquirides del mas Vallhonrat. Segle XVIII.1700. Marianna Llobet i Bolló, pubilla del mas Llobet de Santiga, feia testament en el qual deixava tancada la successió dels dos masos amb el nomenament del fill gran, Antoni Güell i Llobet, com hereu dels dos patrimonis Antoni Güell i Llobet. 1727. Antoni Güell i Llobet és excomunicat perquè tocà les campanes sens autorització, encén ciris i després els llençà a terra, dient públicament que no volia pagar el que devia al procurador de Sant Pere de les Puel·les, ni la multa prèvia a l'excomunicació. 1717. Antoni Güell i Llobet i el seu fill Mateu, com a propietari i hereu dels masos Llobet de Santiga i Güell de Polinyà respectivament, venen a Maria, vídua de Pau Querol, pagès de Polinyà, el mas Güell, abans dit Gili i abans de Sant Martí de Baix. 1741. Mateu Güell i Llobet inicià el costum dels establiments a rabassa morta. Segles XVIII-XIX: Els Llobet es caracteritzaren per intentar garantir la subsistència familiar amb la renda dinària procedent dels establiments a rabassa, masoveries i establiments emfitèutics a termini limitat i viure per sobre de les possibilitats reals del que donava el patrimoni. Segle XIX. 1819. L'endeutament crònic força que Pau Güell Torres i el seu fill, Pau Güell i Farell, haguessin de vendre a carta de gràcia a Josep Llobet i Vinyals, revenedor establert a Barcelona, el mas Puiggalí de Santiga, pel preu de 2.698 lliures catalanes. 1832. Venien el dret de recobrar la propietat a favor de Joaquima Vinyes, vídua de Josep Llobet i Vinyals, pel preu de 2.250 lliures catalanes i 18 sous. 1849. Teresa Torres, vídua de Francesc Güell Llobet i Farell, natural de Lliçà de Vall, fa inventari dels béns del seu difunt marit. 1848. Continuïtat dels problemes econòmics que s'agreugen per la mort de Francesc Güell i Llobet Farell. 1879. La vídua va tornar a casar-se i va tenir descendència. Per pagar els dots de les germanastres i de la mare va vendre perpètuament a Antoni Grasses i Riera, advocat de Barcelona, el mas Llobet de Santiga amb 33 drets reials de recobrar peces de terres establertes a termini. 1880. Poc temps després el nou propietari va vendre can Llobet a carta de gràcia a Josep Voltà i Vivé, fabricant tèxtil i també de Sabadell, la propietat del mas Llobet de Santiga i els 33 drets reials de peces de terra establertes a termini i a rabassa morta. 1882. El nou propietari va edificar una masia de nova planta, a mig camí entre casa colonial, torre d'estiueig i masia típica de tres cossos amb sala. Segle XX.1927. Amillarament. A can Llobet encara quedaven 14 parcers i l'establiment emfitèutic de can Cadernera. 1941. L'hereu del patrimoni Voltà fou Josep Cirera Voltà que va actualitzar el registre de la propietat i va inscriure al registre la titularitat de can Llobet a favor seu com a hereu de la seva mare i com a nét del fabricant sabadellenc Josep Voltà Vives. 1941-1942. Josep Cirera Voltà va vendre en dos lots, a Josep Agustí, la propietat de can Llobet. Poc temps després, la va vendre a en Joaquim Font. Però tampoc trigà gaire a vendre-la al carnisser barceloní, avi de l'actual propietari.' | 41.5256700,2.1620200 | 430087 | 4597453 | 1882 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78176-foto-08260-9-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Té una font i una bassa del 1892. Hi ha diversos coberts al davant de la casa i al vessant dret de la façana principal la torre d'un molí d'aigua, de maó massís i arrebossat i de color blanc, amb la seva bassa quadrada. La font i la bassa són al davant de la façana principal. Noms anteriors: Mas TrillaFoto 2. Autor: Canyameres. Any: 2003 | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78177 | Ca l'Andal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landal-0 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XVIII-XIX | Ca l'Andal és un edifici de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX, que es troba al bell mig del barri de la Florida, a la plaça Alta, núm. 2. Actualment passa desapercebuda com a masia. El context de ciutat jardí en el que es troba, fa que hom pensi més en un xalet o casa aïllada de tipus urbà. És una masia de planta rectangular amb el carener paral·lel a la façana i coberta a dues aigües sobre la façana. Es tracta tipològicament del tipus més senzill i pobre, mol desenvolupat durant el segle XVIII. Desenvolupada en planta baixa i primer pis. La façana no presenta cap tipus de decoració a excepció d'un rellotge de sol situat a la planta pis, entre les finestres centrals. La distribució de les obertures és simètrica a nivell de la planta baixa respecte el portal principal, tot i que sembla l'edifici s'hauria allargat en un altre cos afegit cap a l'oest (?), que és de fet l'únic que trenca l'harmonia del conjunt. En aquest hi trobem un altre portal fins i tot més gran que pot funcionar actualment com a entrada de garatge. La porta principal és d'arc rebaixat d'execució contemporània, feta a base de pedra molt petita aplacada, a l'igual que la resta d'obertures de la planta baixa. Les quatre finestres de la planta pis són rectangulars i realitzades amb pedra petita. Els murs de les façanes estan arrebossats i pintats de color grana. Com a elements arquitectònics destaca el rellotge de sol de la façana principal. | 08260-10 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:Finals del s. XVIII. Sembla que s'edifica una nova casa dins la propietat de Can Murtra. Segle XIX.1803. La finca de Can Murtra és partida en dues propietats. Una conserva la casa del mas Murtra, la pallissa i l'era, que van restar en la finca 'Can Murtra Vell', i l'altra situada a la part més septentrional de la finca serà la propietat coneguda com Can Murtra Nou, i més tard com ca l'Andal. Aquesta constava d'una porció petita de terra alou franc, una part era alou de la Cartoixa de Montalegre i la peça on hi havia la casa nova era alou de Sant Miquel del Fai, i una peça era alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem. 1822. En un debitori dels propietaris del mas Granollacs (la Granja Soldevila actual) consta escrit que afrontava a migdia amb el mas Murtra Nou. 1878. Amillarament. Can Murtra Nou estava compost de 5,38 ha de secà, 5,38 ha de vinya, 3.86 ha d'erms i 5,80 ha de bosc. En total la propietat Murtra Nou tenia 20,42 ha d'extensió. Segle XX. El nom de Ca l'Andal sembla ser que estaria relacionat amb el sobrenom de la propietat: 'Eudald' que en la forma oral popular seria Andal. Tot i que s'apunta també la hipòtesi que aquest nom sigui més antic, ja que el masover de Can Murtra a finals del segle XVIII, eren la família d‘Andal Pous. Els renoms, sobrenoms i malnoms, a vegades queden físicament a la casa, a vegades marxen amb la família que se'n porten el sobrenom de la casa. 1920. Venda de Can Murtra Vell. A afrontacions consta que termeneja amb ca l'Andal. 1925. Escolapi Càrcer i Duaso, de Barcelona, presentà un pla de fer la ciutat Jardí La Florida a la part de la finca de ca l'Andal, propietat d'Antoni Guitard i Llong. 1926. Es ven aquesta meitat de ca l'Andal propietat d'Antoni Guitard i Llong a favor d'Escolapi Càrcer Duaso, al preu de 22.600 pessetes. 1940. S'inscriu al Registre de la Propietat de Sabadell la segregació d'una parcel·la de 860 metres quadrats en la qual hi ha la casa de ca l'Andal, identificada amb el número 3 (nomenclàtor anterior a la urbanització). | 41.5227400,2.1891900 | 432351 | 4597106 | 1803 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78177-foto-08260-10-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Un dels antics noms d'aquesta masia era Mas Murtra Nou. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78178 | Can Bellsolà - Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsola-can-cirera | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIX | Façanes molt deixades. No hi ha hagut manteniment de l'edifici en general durant molt de temps. | Cal Cirera (antic Bellsolà) es troba al costat nord de la crta. B-140, al costat d'una rotonda situada per sota i a llevant de l'autopista Ap-7, just abans d'entrar al nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. L'accés es realitza pel camí del Cementiri, que passa per davant de Can Xiol. La casa actual de cal Cirera, pràcticament té poc a veure amb una masia de tres cossos, les reformes de la segona meitat del segle XIX i del XX han conformat una casa amb aspecte de torre d'estiueig tot i que conserva el barri. Amb tot a la banda de ponent encara s'aprecien parets més antigues pertanyent al que havia estat pròpiament la masia de Can Bellsolà. L'edifici principal és de planta rectangular i es desenvolupa en planta baixa, primera planta i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La composició de la façana és simètrica amb tres balcons a nivell de la planta pis i amb tres obertures petites al pis golfes, dues de laterals quadrades i una de central rectangular també petita amb barana de balcó. Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc. Tota ella presenta un aspecte general d'abandonament | 08260-11 | Camí Can Xiol - Can Sirera - Cementiri | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES. 2009:Segle XIV. 1396. Primera menció a la família dels Bellsolà de Santa Perpètua. Segle XV.1423. Primera notícia que expressa l'existència del mas Bellsolà. 1434. Bernat Bellsolà és present a la presa de possessió de la baronia de Mogoda i del castell de Cabanyes per part del monjo de la Cartoixa de Montalegre, Joan de Nea. 1450. Jaume Bellsolà l'any 1450 adquireix per la via de l'establiment, un gran camp alou de la rectoria. Segle XVI. 1555. Antoni Bellsolà ven el mas Seriol a Antic Lloberes. Amb aquesta venda desapareix la línia Bellsolà de Santiga. 1572. Capbreu de Montalegre. Es descriu el mas Bellsolà de Santa Perpètua de Mogoda on consta que tenia una extensió de 20 jornals franc alou, una gran peça de terra a tocar a la parròquia de pertinences del mas Cladells, a més de diverses peces de terra en alou d'altres. Mitjan segle XVII.Trencament generacional amb la mort prematura dels dos hereus (Jaume i Pere Joan Bellsolà. La viuda del segon confessa les terres de la Cartoixa, com a usufructuària. Segle XVIII Els hereus de Can Bellsolà els trobarem sempre casant-se amb filles de cases de pagès del mateix o major estatus social. La procedència és l'àmbit comarcal del Vallès. 1772. Josep Bosc i Josep Duran arrenden a Francesc Vinyals per 4 anys la propietat del mas Bellsolà pel preu de 200 lliures, 50 lliures cada any pagadores l'1 de gener. 1787. Francesc Bellsolà i Bosc, l'hereu, signà el conveni per retornar la riera de Caldes a l''alvèol' de 1777 amb els altres propietaris que tenien terres al voltant de la riera, Andreu Banús, Jaume Colomer, Josep Folguera Arimon, Joan Regàs, Francesc Casanoves i Josep Vaquer. Segle XIX.. 1821. Francesc Bellsolà Bosc comença el procés de segregació de terres a cens per fer vinya i vendes perpètues que portaran a una situació compromesa als seus hereus. 1842. Josep Bellsolà Cuscó, hereu de can Bellsolà, hipoteca els censos de les terres del mas Bellsolà que té establertes.per pagar un debitori de 800 lliures. Rafel Bellsolà Paradell, el darrer hereu, no va tenir descendència. Tots els seus béns passaran al bisbat de Barcelona per la via de la figura d'una fundació, la Fundació Bellsolà. 1878. Amillarament. Consta que Can Bellsolà estava format per la casa i dos camps de secà (4,7 ha) i una vinya de 3,7 ha. La resta fins a unes 20 ha era en mans de particulars i de parcers. Segle XX.1927. El 75% de terres de Can Bellsolà eren destinades a cereal de secà, i només un 25% aproximadament restaven com a vinya. | 41.5350400,2.1730200 | 431015 | 4598484 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78178-foto-08260-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78179 | Can Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-4 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XIV-XVI | Teulada parcialment esfondrada | Can Bruguera es troba situada al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140), entre la Riera de Santiga i el camí del Padró. Accés pel carrer Elisenda de Montcada, d'on surt un camí que mena a la propietat. Can Bruguera es troba a 427m a llevant del castell de Santiga. L'edifici principal del mas correspon a un mas del segle XVI ampliat al segle XX. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, construït en pedra a la planta baixa i maó a la planta pis. La coberta és a dues aigües, de teula àrab. Es troba envoltada de construccions modernes de tipus auxiliar, realitzada amb obra vista sense arrebossar. | 08260-12 | Al nord de la Carretera de Sabadell a Mollet ( B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIV.1361. Primera referència documental. Na Beatriu d'Horta, monja del Convent de Santa Maria de Jonqueres, firma àpoca de 2 florins d'Aragó per ajudar a maridar donzelles pobres, a favor de Ramon Seriol i Guillem de Feu, de Santiga, com a marmessors d'Elisenda, muller de Pere Bofill, difunt pagès de Santiga. Segle XV.1402. Guillem Dossa és documentat com a propietari útil del mas Bofill. 1413. Se signen capítols matrimonials entre Antic Bofí i Puig amb Francesca Palau. 1438. Bartomeu Bofill confessa que té pel rector de la mateixa parròquia, un hort prop de la riera de Santiga. 1465. Se signen capítols matrimonials entre Francesc Casapere amb Margarida Bofill. 1496. Es documenta la venda que fan Salvador Bofill i el seu fill Antic, a favor de Jaume Llobateres d'una peça que tenen a la parròquia de Santiga. Segle XVI.1509. Embargament de blat i altres cereals per part del castell de Santiga a Pasqual Gili perquè no ha pagat el delme i censos emfitèutics. Primera meitat del segle XVI, el nom del mas Bofill es perd i passa a dir-se Bruguera, per maridatge de la pubilla amb un Bruguera. 1592. Antiga Bruguera, ven el mas Bofill i les seves terres a Antic Lletget, pagès de Sant Feliu de Sabadell. 1598. Antic Lletget i el seu fill venen a Miquel de Salbà i de Vallseca, senyor del castell de Santiga, el mas Bofill de Santiga, amb totes les seves terres i possessions, en acte fet davant el notari públic de Barcelona. A partir d'ací, el mas Bruguera i les seves terres esdevindran la segona masoveria del castell de Santiga. Aquesta venda tan primerenca comportarà que l'edifici del mas Bruguera, majoritàriament fet al segle XVI a base de parets de tàpia, es mantingui pràcticament sense poques variacions fins als nostres dies. Per tant ens queda l'estructura d'un mas de finals del segle XVI 'fossilitzada' fins avui dia. XVIII.1798. Presa de possessió del representant del duc d'Hixar com a propietari del castell de Santiga. S'esmenta que també va prendre possessió de la 'casita' de Bruguera. Segle XIX. Mitjan segle XIX. can Bruguera és habitat per la família Soley (masovers). En aquest període can Bruguera és coneguda també pel renom de cal M'enganyes. | 41.5349300,2.1572100 | 429696 | 4598485 | 1361 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78179-foto-08260-12-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bofill.Foto 2. Autor: Canyameres. Any 2003. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78180 | Can Sabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabau | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Pàg. 79-83. | XVI | Aspecte exterior façanes molt deixat. Darrera reforma de 1886. | La masia de Can Sabau es troba al costat sud d'una rotonda situada en la carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a 1km a ponent del nucli urbà. L'edifici principal de la masia data del segle XVI, molt reformada al segle XVIII i primera meitat del segle XX. Podria conservar restes medievals. La seva estructura ha sofert diverses modificacions i actualment presenta una fisonomia molt singular amb 4 pisos d'alçada i les finestres gòtiques a la penúltima planta. La masia és de planta basilical quadrada (20x 20m) amb tres plantes i golfes. Presenta tres cossos, el central té planta baixa més 3 pisos (el darrer són les golfes) i els dos cossos laterals tenen una alçada de planta baixa més 2 pisos. L'escala és l'original. Es poden apreciar les diferents etapes de construcció a partir dels diversos tipus de finestres que s'observen a la façana posterior de l'edifici. Destaquen les que són d'ornamentació gòtica. La distribució de les obertures és molt simètrica. La façana principal no presenta cap tipus de decoració i tot l'edifici està cobert amb teulada a doble vessant, de teula àrab. Presenta dues entrades i la principal no està orientada a migjorn sinó a la part posterior. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de pi de melis i revoltons ceràmics. Els paviments són de toves ceràmiques. La coberta a nivell de la planta 3 (golfes) és a dues aigües. A nivell de la segona planta, la coberta dels dos cossos laterals és a una sola aigua. Ambdues són de teula àrab i bigues de fusta. A la banda esquerra de la façana principal hi ha diversos coberts adossats: estable, garatge, zona de lavabos del restaurant, i un porxo de pilars d'obra de maó, amb bigues de fusta i coberta de fibrociment, de construcció recent. Les façanes són simètriques, amb tres nivells de finestres de mida decreixent. A la primera planta, finestres renaixentistes; a la segona planta gòtiques; a la tercera planta destaca el volum de les golfes amb una obertura central. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada no adovellat. Les parets són de còdols i sorra, amb acabat arrebossat i pintat de blanc, deixant les llindes de les finestres de pedra sorrenca vista. L'estructura de suport és en bon estat i correspon a l'original; la coberta també es en bon estat, a excepció de la zona de les golfes on hi ha degoters. Els arrebossats exteriors són relativament recents amb reparació de possibles esquerdes, però no s'ha pintat de nou en molt de temps. L'estructura funcional conserva la distribució de la fi de segle XIX. L'ús de la planta baixa és de restaurant, de la planta 1 i planta 2 com a habitatges independents i de la planta 3 de golfes. L'entorn és molt acurat, amb una àmplia zona d'aparcament enfront de la façana principal i un jardinet al darrere. | 08260-13 | Crta de Santa Perpètua a Sabadell (B-140) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII.1137. Apareixen esmentats en el llistat de la donació del delme dos caps de casa amb el cognom Bord, Pere Bord i Arnal Ramon Bord. 1178. Dotalia de la consagració de l'actual església parroquial de Santa Perpètua. Consta un camp situat al coll de Santiga que treballa Ramon Ballestar. Segle XIII.1275 i 1290. Als llistats del llòçol consten dos masos Ballestar que paguen una quartera d'ordi i un quartà de vi, cadascun. Segle XIV. Amb la crisi demogràfica d'aquest segle restarà habitat només un dels dos masos Ballestar. Segle XV. A la primera meitat del segle consta com a família propietària útil els Mas. 1455. Guillem Galceran de Ribes, senyor del castell de Barberà, estableix tres peces de terra situades dins la parròquia de Barberà, a la torre de Canalies, al mas Ballestar de Santa Perpètua de Mogoda, i al mas Coll de Sant Pere de Reixac. Segle XVI. 1512. Venda d'una peça de terra al Padró de Santa Perpètua. 1572. Capbreu de Montalegre. Bernat Mas confessa el mas Ballestar, franc alou, que té 30 jornals d'extensió i que inclou un altre mas rònec també de nom Ballestar, alou de Santa Anna de Barcelona. Segle XVII. 1629. Sentència de la Reial Audiència de Barcelona condemnant el prior de Santa Anna a pagar els costos del procés que havia promogut contra la família Mas per pretendre que tot el mas Ballestar estava en alou de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona. 1629 i 1635. Es ven el mas Ballestar a carta de gràcia a Joan Pau Llopis. 1670. La propietat de Santa Perpètua de Mogoda es troba a càrrec de Narcís Feliu de la Penya i Farell, advocat, publicista i historiador i autor del Fènix de Catalunya. Segle XVIII. 1712. Salvador Feliu de la Penya i Farell, prior dels Mercedaris de Barcelona i germà, hereta la propietat de Santa Perpètua. Segle XIX. 1823. La propietat de can Sabau tenia 28 mujades de regadiu, 6 mujades de secà, 48 de bosc i 4 de vinya. En aquest document ja s'esmenta la 'Torre' pel nom actual can Sabau. Segurament és el nom d'algun dels masovers o alguna de les famílies de masovers del període en què la torre de Feliu fou dels mercedaris. 1830. Amb la restauració de l'absolutisme, can Sabau torna als mercedaris. 1835. Antoni de Nadal i Derrer reclama les propietats incautades l'any 1823. 1883. Segons l'escriptura de la finca aquesta constava d'una gran peça de terra on hi havia la casa i les seves dependències d'extensió unes 33,4442 ha. Can Sabau pagava un cens a la parròquia, un censal a la Santa Missió i un cens a la cartoixa de Montalegre. Segle XX. 1922. La propietat de Can Sabau constava aproximadament d'unes 34,44 ha. L'edifici principal fou reformat, ampliat amb unes golfes que donaven la forma de planta basilical i els finestrals gotitzants (aprofitats d'estructures anteriors) es van moure fins a posar-los al tercer pis. La façana es passà a la cara nord, on a principis dels anys trenta s'havia construït la carretera de Sabadell a Mollet. El comte de Caldes destinà can Sabau a masoveria principal del seu patrimoni vallesà, i punt de segona residència on passava alguns estius. Això durà fins a la postguerra i als anys cinquanta. També en tot aquest temps la família de masovers ha estat la mateixa: els Font. | 41.5326300,2.1641500 | 430272 | 4598224 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78180-foto-08260-13-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Ballestar, Torre Feliu, torre dels Mercedaris o un dels masos Bord.Actualment, continua essent un nucli d'explotació agrícola i al mateix temps, s'utilitza com a restaurant. És famosa en el municipi la font d'aigua potable que hi ha a uns 150 m de la masia, envoltada per diverses alzines. Cal destacar la bassa de rec i el magnífic plàtan de la part del darrere i també el camí d'entrada amb unes moreres que l'envolten i el bosquet. | 93|94|95|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78181 | Can Miró Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miro-nou | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Can Miró es troba al mig d'una illa de cases de la urbanització de Can Taió , molt per sobre dels nivells dels carrers que l'envolten (C/ de les Camèlies, C/ de l'Iris i C/del Gessamí). Can Miró és avui un edifici sense cap interès arquitectònic. En la seva construcció es van reutilitzar les pedres de l'edifici principal de l'antic mas que va ser enderrocat durant la dècada dels anys 50 (segle XX). Sabem que l'antiga casa de Can Miró l'any 1901 estava assenyalada amb el número 7 i constava de planta baixa, planta pis i golfes, i una superfície d'uns tres-cents quaranta-quatre metres aproximadament. | 08260-14 | C/Gessamí, 1. Barri Can Taió (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XI. 1020. Les primeres referències documentals són referents a l'indret on se situarà posteriorment Can Miró, a llevant de la riera d'Omet. El mas Om, després mas Bell·lloc i finalment can Miró, a més de les terres pròpies del mas alou de la Seu de Barcelona, tenien parts o havien tingut parts d'altres masos que són esmentats molt aviat als documents. Segle XII.1137. Entre el llistat de caps de casa que donen el delme per la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda trobem entre d'altres Carbonell d'Om i Bernat Pere d'Om. Segle XIII. 1275 i 1290. Llistats de lloçol de Santa Perpètua. apareix altre cop el mas d'Om. Segle XIV. Canvi de nom de mas Om a Bell·lloc. 1386. Existència del llinatge Bell·lloc, en l'acte de possessió del delme de Santa Perpètua de Mogoda, Santiga i Mollet. Segle XV. Està documentat que els Bell·lloc adquireixen per la via de l'establiment emfitèutic terres de masos rònecs, masos deshabitats (mas Cirera, mas Font, can Fontanet i mas Costa). Segle XVI. A la segona meitat del segle XVI hi ha problemes econòmics del mas Bell·lloc que acabaran aproximadament 80 anys més tard amb la venda del mas. Segle XVII. 1667. Venda per la fórmula de la insolutumdació del mas Bell·lloc i altres peces de terra. Segles XVIII-XIX. El mas Bell·lloc entra a formar part del patrimoni dels Duran fins a mitjan segle XIX en règim de masoveria una part i d'administració directa l'altra. 1844. Venda del mas Bell·lloc a Joan Güell i Balcells. 1847. Venda del mas Bell·lloc a Salvador Bonaplata i Corriol. 1873. Els hereus tornen a vendre a Joan Güell i Baucells la finca de can Miró de Santa Perpètua de Mogoda amb la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de can Miró. Segle XX. 1901. La casa de can Miró constava de baixos, un pis i golfes amb una superfície de 340 m2. Després de la guerra civil, els masovers de can Miró es traslladen al Castell ateses les males condicions de can Miró. A principis dels anys cinquanta el propietari de can Taió construeix Can Miró Nou amb les pedres de la vella masia, per als treballadors. | 41.5266900,2.1800000 | 431588 | 4597552 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78181-foto-08260-14-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Mas Bell·lloc, Mas Om. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78182 | Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyalets | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxes (CD). RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 155-158. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XIX | El mas de Can Vinyalets es troba situat al nord del polígon del mateix nom, just al límit del terme municipal de Santa Perpètua amb Polinyà. S'hi accedeix per una rotonda de la carretera de Polinyà, just abans d'entrar en aquest terme. Can Vinyalets correspon a un mas del segle XIX molt reformat. És un mas de planta rectangular, originàriament desenvolupat en planta baixa i planta pis i golfes. Actualment però la façana principal presenta una planta més, quedant la part posterior de la casa més baixa. Ambdós cossos a diferents nivells presenten coberta a doble vessant de teula àrab. Probablement el cos més baix correspon a l'edifici principal del mas. La façana principal (oest) ofereix avui una composició simètrica amb dues obertures a banda i banda de la porta principal a nivell de la planta baixa, i tres balcons a nivell de primer pis. A la segona planta hi trobem tres finestres contínues amb arcada de mig punt realitzades amb maó vist. Totes les obertures de les façanes són d'execució contemporània, realitzades a base de maons i una llinda de fusta tant en portes com en balcons. A la façana sud hi trobem un portal d'accés a la planta baixa i tres balcons a la planta pis. Només a la façana posterior hi trobem una petita obertura quadrada o finestra en un lateral i una sèrie de cossos annexats a la planta baixa que difereixen de l'harmonia del conjunt. Com a elements a destacar observem en l'angle nord-oest del mas un tram de la cantonada construïda en pedra, que s'ha deixat a la vista. La resta de l'edifici es troba, a excepció de les obertures, arrebossat i pintat en color ocre. | 08260-15 | Poligon industrial Can Vinyalets | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XII. 1121. Primera referència documental del lloc on avui dia hi ha Can Vinyalets. 1137. Apareix documentat en Vidal en el llistat de caps de casa del terme de Santa Perpètua. 1194. Arnau de Foixà, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Barcelona, estableix a cens anual el mas Joan a favor de Ferrer Dalmau i Pere Llobet. Segle XV. La història de Can Vinyalets es vincula amb els destins del mas Camp (actual Can Vinyals). Segle XVI. 1535. Es ven el mas Vidal a carta de gràcia a Bernat Mas. Es trobava ja en runes. 1550. Enric de Santjust, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona, féu precari per al mas Vidal, a Bernat Mas. 1554. S'adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua. 1577. Pasqual Soler ven perpètuament a Pere Climent, el mas Vidal (en ruïnes). Segle XVII. 1672. Francesc Climent va vendre perpètuament a Francesc Bonaventura Torres, el mas Camp i el mas Vidal enrunat, de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVIII. 1784. Francesc de Minguella Ferrer i la seva dóna Francesca Torres confessaren que tenien el mas Vidal (en ruïnes i deshabitat) amb la gleva de terra en què es trobava edificat. Segles XIX-XX. Segona meitat del segle XIX. Apareix en les terres de l'antic mas Vidal, un nou mas. 1904. És inscrit al registre de la propietat com a 'Manso Robira'. Tenia llavors unes 6,1971 ha, amb casa edificada amb planta baixa i pis amb barri de superfície de 400 metres quadrats. El nom del mas ve de que es trobava en terres de Can Vinyals. 1908. És inscrita al registre de la propietat de Sabadell, per Jaume Baqué i Permanyer. 1911. Francesc Rovira Ferrer ven la resta d'una finca anomenada mas Rovira de 1,42418 ha. Finals de segle. Reparcel·lació i construcció del polígon industrial. La masia és reformada i actualment és un restaurant. | 41.5398700,2.1665200 | 430478 | 4599026 | 1800 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78182-foto-08260-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Can Vinyalets (noms anteriors Mas Rovira, Mas Vidal). També dit antigament Cal mas Manso. Trobem també hi ha un molí de vent molt ben conservat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78183 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-6 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 5. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 71-78. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | L'any 1996, es manté únicament la façana existent mitjançant contrapesos sobre bastida i s'enderroca del tot l'habitatge darrera la façana del carrer. | L'antiga masia de Cal Rovira es troba situada al final de la Rambla, eix principal urbà de la Vila, a prop de l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer i de la plaça de la Vila. L'edifici està alineat amb el carrer i a la part posterior disposa d'un jardí amb accés pel carrer Prat de la Riba, amb arbres d'espècies diferents. A principi de segle XX es situaven en aquest indret diverses cases que varen ser afectades pels enderrocs necessaris per l'eixamplament de la Rambla. Dues d'aquestes cases eren propietat del Sr. Josep Mº Rovira (personatge il·lustrat i dinamitzador de la vida cultural de la vila) que aprofitant la part no ensorrada dels edificis, els va unir formant un únic habitatge amb una nova façana al 1933, obra de Josep Danès. L'any 1996, es manté únicament la façana existent mitjançant contrapesos sobre bastida i s'enderroca del tot l'habitatge darrera la façana del carrer. L'antic edifici constava de tres plantes, tancada per un ràfec i coberta a doble vessant amb teula àrab. A la planta baixa, la porta principal amb la dovella central, que està descentrada, on hi ha un escut (IHS). A la primera planta, hi ha dues finestres rectangulars amb un escut a la de la banda dreta. A la segona planta, hi ha cinc finestres amb arc de mig punt que podrien haver tingut la funció d'assecador. Fins a l'any 1996, presentava un cos adossat, ara desaparegut, amb data de 1624, molt més baix que el principal i que estava molt reformat. Aquest tenia un rellotge de sol a la façana, que també va desaparèixer. L'antic edifici es configurava per l'antiga estructura de les dues cases originals, de distribució bastant irregular, i d'una façana principal de construcció posterior (1933), que imita l'estil de les masies catalanes, fa que li resti importància al seu interès tipològic, tot i que actualment és el que es conserva. L'estructura de suport era de parets de còdols i sorra, amb bigues de fusta. La façana principal de l'any 1933 és de totxo. La coberta de teula àrab, era amb pendent a tres aigües. La paret de les façanes és de totxo massís, arrebossada i pintada de groc, l'adovellat del portal i les llindes i brancals, i ampits de les finestres de la planta pis són de pedra sorrenca vista. Com a elements arquitectònics a destacar tenim el portal adovellat i una de les finestres de la planta pis, amb unes inscripcions cristianes. Són les úniques peces antigues recuperades de les cases originals. La resta d'elements són imitacions. | 08260-16 | Rambla núm. 51 - 53 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | De l'edifici construït l'any 1933, en resta actualment tan sols la façana, la resta de l'habitatge fou enderrocat l'any 1996. Masia d'estil renaixentista que conserva les antigues pedres nobles pertanyent a l'antiga Cal Gatzira. | 41.5353700,2.1826100 | 431815 | 4598513 | 1933 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78183-foto-08260-16-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | de la façana: Josep Danès | Esmentat en L'IPA com a Cal Gatzira - Can Francisquet.El número 55 correspon a un bloc de pisos. En aquest indret fins a l'any 1996 s'ubicava el cos adossat a la dreta de la façana principal, que presentava un rellotge de sol, avui també desaparegut. | 95|98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78184 | Ca n'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 3. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa pàg. 79. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 135-142. | XI-XVI | Es la masia que millor conserva la tipologia respecte el seu ús original. | La masia de Ca n'Oller es troba a ponent del polígon industrial de Ca n'Oller, prop de la Riera de Caldes, tocant a Polinyà, en un paratge agrícola que encara es conserva al nord, sud i oest. L'accés per un camí de terra és dificultós. Pateix d'un alt grau d'aïllament respecte el casc urbà al qual s'hi arriba pel carrer de Catalunya. L'edifici principal del mas correspon a una masia del segle XVI. Consta de tres cossos (14 x 16 m), i es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Orientada a migdia, té un cos adossat al vessant est que es fa servir de garatge. La planta baixa consta de menjador, cuina i rebost i la planta 1 amb les corresponents habitacions. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. A la nau central s'ha substituït per bigues de ferro i s'ha eliminat l'arc de pedra en el qual carregaven. En les dues naus de dreta i esquerra l'arc es manté. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Les construccions annexes estan formades per una sèrie de coberts d'obra vista (planta baixa més primer) sense arrebossar, un corral de vaques (planta baixa més primer) adossat a la casa a la banda oest i un habitatge unifamiliar en Planta baixa dels anys 60 (segle XX), a uns 40, enfront de la masia. Les façanes són simètriques respecte el portal adovellat d'entrada, amb tres finestres gòtiques, totes tres diferents quant a mida i motius; els dos forats a la planta baixa a banda i banda del portal són obertures noves. El tractament de les façanes està format per còdols i sorra, arrebossat en color blanc, deixant les llindes de les finestres i el portal de pedra sorrenca vista. Com a elements arquitectònics a destacar senyalem el portal rodó adovellat i les finestres, les petites escultures de les llindes, amb motius que fan referència a l'ofici d'oller. La conservació de l'estructura de suport està en bon estat, el forjat de la nau central en PB és nou, construït amb biguetes metàl·liques; la coberta està en bon estat, així com també la façana principal, est i oest. A la façana posterior de pedra i sorra vista hi ha reblum. L'estructura funcional està en bon estat, s'ha conservat l'original, amb cuina i banys totalment nous. L'entorn està també ben conservat. | 08260-17 | Polígon industrial de Ca n'Oller | Ressenya històrica segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 79): Segle XI. La zona de ca n'Oller era habitada i la propietat de les terres estava perfectament repartida. 1018. Hi havia al voltant del riu Fontanet cases com les de Belmir. 1044. Es documenta per primera vegada el nom Fontanet Jussà referint-se a les terres que avui dia es coneixen per ca n'Oller. Segle XII. 1137. Signen com a caps de casa Pons Ramon de Fontanet, Guillem Berenguer de Fontanet i Arnal Ramon del mas Regulat de Fontanet. 1151. Consta que el mas Fontanet Jussà era propietat al·lodial dels canonges regulars de Santa Maria de Terrassa. 1163. Guillem de Santa Coloma, senyor de Polinyà, i el monestir de Santa Maria de Terrassa es disputaven la propietat dels masos de Bernat de Fontanet i l'anomenat mas Cirera, també alou del monestir de Santa Maria de Terrassa. 1182 i 1183. Guillema de Fontanet fa una sèrie de pactes amb el monestir de Santa Maria de Terrassa pels quals els dona terres de pertinences del mas Font. Segle XIII. 1228. El mas Font era habitat per una família cognominada Font. El canvi de nom de mas Fontanet Jussà o de Baix, per l'actual Oller, sembla que tingui a veure amb un maridatge a finals del segle XIII. Segle XIV. 1311. Confirmació de l'establiment del mas Font a Simó de Font pel prior de Santa Maria de Terrassa. A finals del segle XIV, després de les terribles epidèmies de pesta, el monestir de Santa Maria de Terrassa, intenta posar ordre en els seus béns terrenals i promou les capbrevacions o confessions dels pagesos que han quedat. Entre ells hi ha Bernat Oller, de Santa Perpètua de Mogoda, que el 9 d'abril de l'any 1398 confessa que és home propi, soliu i afocat del monestir. Segle XV. 1498. Joan Soler, usufructuari de la seva muller, Antònia Oller, confessava en capbreu a favor de l'administrador del monestir de Santa Maria de Terrassa, els masos Oller i Font de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Segle XVI. 1514, Jaume Diumer i el seu fill, Narcís Diumer, pagesos de Santiga, venien el dret de recuperar una peça de terra de pertinences del mas Diumer de Santiga, a favor de Joan Soler àlies Oller, pubill del mas Oller. Segle XVII. 1647. La família Oller no vivia al mas, ja que a la llista d‘assistents a la reunió per iniciar les obres del campanar de la parròquia consta que va faltar a la crida en Guillem Bonet, el masover de casa Oller. Segle XVIII. Primera meitat. Regència del mas per una pubilla, n‘Arcàngela Oller, filla de Pau Oller, serà la darrera d'aquest cognom a la masia. Segona meitat. Hereta Bonaventura Cuiàs Oller. Va fer millores al mas i obtingué drets d'aigua de l'intendent general del Principat de Catalunya qui li va establir les aigües del torrent de Caganell l'any 1777. 1779. Se signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell entre Pere Cuiàs Oller i Giralt i Maria Comadran i Lledó. Segle XIX. 1820. Bernat Cuiàs Oller i Comadran tenia problemes econòmics greus. 1827 - 1830. Es ven totes les terres de l'antic mas Font. El principal comprador d'aquesta banda de la riera fou Josep Banús i Guasch, veí i propietari de Can Banús. El mas Oller o ca n'Oller, és pràcticament l'únic mas que malgrat els canvis i les crisis en diferents períodes històrics ha continuat en mans de la mateixa família de pagesos en els darrers 700 anys. | 41.5466400,2.1717900 | 430925 | 4599773 | 1044 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78184-foto-08260-17-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic Mas Fontanet Jussà, segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 79).A davant de la masia hi ha una gran palmera i un pou de pedra. Totes les altres edificacions són molt recents i la majoria són coberts o naus per a bestiar.Foto 2. Autor: Canyameres. Any: 2009. | 93|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78185 | Masia del carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-sant-josep | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 9 | XVII-XVIII | Façana pintada de nou, fa molt goig. | La masia del Carrer de Sant Josep, 2 es troba situada en una parcel·la en cantonada a l'extrem d'una illa del nucli antic de cases de cos de dues plantes i envoltada per un pati en dues de les seves façanes. Correspon a la masia de planta rectangular de 14 x 10m amb tres cossos o crugies, desenvolupada en planta baixa, planta pis i planta de golfes sobre la nau central. Orientada a migdia, la seva façana principal queda enfonsada respecte l'alineació del carrer Sant Josep. La façana oest és mitgera amb els edificis del costat, la façana nord té adossada una nau en planta baixa i la façana est queda oberta cap al pati. L'estructura de suport és feta amb parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab. La coberta de la nau central de tres plantes és a dues aigües i les laterals de dues plantes són a una aigua. Al costat est de la parcel·la hi ha un pati, on es situen diversos coberts auxiliars. La façana és geomètrica. En planta baixa té el portal d'accés centrat amb una finestra rectangular a banda i banda. Aquesta composició es repeteix a la primera planta, amb tres finestres que corresponen a cada una de les crugies. A la planta de les golfes hi ha una única finestra. La façana no té cap tipus d'ornament. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades És un dels pocs exemples de masia inserida dins de la trama urbana que, amb el temps, no ha estat substituïda ni ha patit transformacions importants. | 08260-18 | Carrer Sant Josep, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | La data de la seva construcció no es pot precisar amb exactitud. Les úniques referències del seu origen, les trobaríem en la seva tipologia i la seva situació en la zona del nucli antic que va créixer al segle XVII i XVIII, seguint les traces de l'antic camí ral de Sabadell. | 41.5360300,2.1783300 | 431459 | 4598590 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78185-foto-08260-18-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el Cadastre l'any de construcció del local principal és de l'any 1800. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78186 | Masia del carrer Joan Fiveller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-joan-fiveller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 10. | XVII-XVIII | Façanes en mal estat (arrebossats caiguts..) | La masia del C/Joan Fiveller, 17 es troba situada molt a prop de la part posterior de l'església de Santa Perpètua, al bell mig del nucli antic de la vila, en el punt d'encreuament dels carrers de Fiveller, d'Ignasi Iglesias i de Sant Ramon. Actualment és difícil el seu reconeixement, a causa de les moltes transformacions que ha sofert i la disposició dels edificis que l'envolten. La masia és de planta rectangular de 15m x 7m, amb tres cossos o crugies, desenvolupada en planta baixa, planta pis i golfes sobre la nau central. Orientada a migdia, la seva façana principal no és paral·lela al carrer pel qual té accés. Actualment té la meitat del seu volum endinsat a l'interior de l'illa on se situa i la seva façana queda mig amagada pels edificis construïts al voltant de l'absis de l'església, amb alineació perpendicular a la de l'edifici de la masia. L'estructura de suport és de càrrega de còdols i sorra, amb bigues de fusta. La coberta és de teula àrab. La coberta de la nau central de tres plantes és a dues aigües i les laterals de dues plantes són a una aigua. La típica composició simètrica amb el portal de planta baixa i les finestres a cada costat ha estat modificada amb el pas del temps. S'han obert noves finestres de diverses proporcions i el costat esquerre ha quedat convertit en una paret de separació interior, que comunica amb l'edifici perpendicular que està adossat a ella. La façana posterior s'ha convertit en mitgera. Els edificis que l'envolten són la majoria construccions dels anys 60 (segle XX). | 08260-19 | Carrer Joan Fiveller, 17 | La data de la seva construcció no es pot precisar amb exactitud, no obstant això, al segle XVI ja hi havia un edifici d'aquestes característiques en aquest mateix indret, a la vora de l'antic camí de la Creueta cap a Caldes. Es desconeix si aquesta masia és la que ens ha arribat fins als nostres dies. | 41.5354800,2.1790800 | 431521 | 4598528 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78186-foto-08260-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons el cadastre l'any de construcció del local principal és de l'any 1900. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78188 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa 6. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa, pàg. 11). RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 123-130. | XII-XVIII | Es veu deixat, sobretot pel C/Prat de la Riba, 4. | La masia de Can Colomer es troba al casc antic de Santa Perpètua de Mogoda, entre el carrer Santa Maria, 2 i C/ Prat de la Riba, 2-4. Actualment es troba endinsada entre dos edificis de 5 i 6 plantes d'alçada, que deixen les seves mitgeres vistes cap a l'interior del pati. La masia actual data del segle XVII però està construïda sobre una altra de més antiga documentada al segle XIII que va ser destruïda per una riuada a mitjan segle XVII, sense deixar rastre d'ella (PEPPA, Pàg. 154). Segons CANYAMERES (2009) L'edifici principal del mas correspon a una masia de nova planta del segle XVIII. Segons el cadastre l'any de construcció de l'edifici principal és de l'any 1850. La masia correspon tipològicament a la masia catalana de tres crugies (tres cossos), de planta quadrada de 16 x 16m, amb el cos central amb tres plantes i els laterals amb dues. La part que té accés pel carrer Prat de la Riba és de construcció posterior i està alineada al vial. Les golfes foren construïdes al 1947 per l'arquitecte Eduard Mª Valcells utilitzant l'estil gaudinià. Té coberta a dues vessants i portal d'arc de mig punt. Les dues finestres de la tercera planta que estan separades per un pilar quadrat, són també d'arc de mig punt. Presenta la façana principal arrebossada. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra, les llindes de les finestres són de totxo massís. Les bigues són de fusta, i les golfes són suportades per uns arcs ogivals i bigues de formigó. La coberta és de teula àrab, amb bigues i rastells de fusta. Hi ha diversos pendents a diferents nivells, segons les parts d'edifici que cobreixen. En el pati hi ha construïts a banda i banda de la porta d'accés de la tanca diversos coberts de totxana i totxo vist, uns amb terrat accessible i altres amb coberta a una aigua de teulada àrab. Pel carrer Prat de la Riba l'edifici es veu molt deixat, amb una porta principal amb arc rebaixat fet de maons, i una altra porta enreixada situada a l'esquerra de la porta esmentada. Per aquest costat l'edifici consta de planta baixa i primer pis, amb quatre finestres, una de les quals està tapiada. Aquesta façana té una composició típica de casa de cos entre mitgeres de planta baixa més planta pis. La façana principal que dóna al pati té una composició simètrica, on destaca la part central amb el portal adovellat de la planta baixa, la gran finestra de la planta pis i les dues finestres amb forma d'arc de la planta de golfes. Els forats de planta 1 i les golfes pertanyen a la reforma de 1947. Les parets són de còdols i sorra. Les golfes són de paret de totxo. I l'arrebossat general és pintat de blanc. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha el portal adovellat de la planta baixa i en l'interior destaca l'originalitat de l'estructura de suport de les golfes (arcs ogivals). En destaquem el barri i mur de tancament exterior fet de còdols i maons que dóna al Carrer Santa Maria. Des del carrer la masia quasi no es veu, queda enretirada al fons, separada per un pati que hi ha entremig. La conservació de l'estructura de suport presenta moltes zones amb bigues de fusta noves. A la part baixa on es situava un antic forn, les bigues estan substituïdes per bigues metàl·liques. Els arcs ogivals de les golfes presenten esquerdes estructurals. La coberta en general està en bon estat, ja que es van reconstruir parts en la darrera reforma. Els arrebossats de les façanes i la pintura estan molt malament. La fusteria està podrida per la humitat. L'estructura funcional és l'original. Els interiors estan enguixats i pintats amb sanefes de colors en molt mal estat. Els paviments són originals de tova ceràmica, en bon estat. L'entorn està constituït per coberts amb molt mal estat. | 08260-21 | C/Santa Maria, 2 - Prat de la Riba, 4 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1202 es confirma l'existència documental a la zona entremig de la Rovira i Mogoda, de terres i cases propietat de Bernat Bonuç. 1206. Donació d'unes terres de la Milícia del Temple als Morral, esmenta que afronten a ponent amb terres de Pere Bonúç. 1290. Llistat del llòçol. Consta el mas Banús ha de pagar per lloçol a Bernat de Canalies, 1 quartera i mitja d'ordi i un quartà de vi. Segles XIV-XV. Hi ha documentades notícies discontínues sobre el mas Banús i la família Banús. 1492. Es signaven capítols matrimonials a Terrassa entre Jaume Banús amb Joana Costa. Mitjan segle XVI. Mas Banús no sempre manté una continuïtat biològica per línia masculina. Tot i això la possibilitat d'heretar el nom de la mare que permet el dret civil català, fa que es mantingui el cognom Banús fins a l'extinció de la línia d'hereus l'any 1866. 1574. Joan Banús signa la concòrdia amb la Cartoixa de Montalegre pel delme anual a pagar. Segona meitat segle XVI. Expansió territorial del mas Banús amb les primeres agregacions de terres de masos veïns. 1585. Àngela, vídua de Joan Banús, confessa una peça de terra al mas Conill, permutada pel seu marit amb Gaspar Colomer, alou de la Cartoixa de Montalegre. Segle XVII. 1604. Antic Banús, prevere beneficiat a la Seu de Barcelona, procurador d'Àngela, confessà en capbreu que tenien per la comanda dels hospitalers i la parròquia de Santa Perpètua peces de terra al lloc dit Les Hortes prop del camí de Santa Perpètua a Mollet. 1605. Àngela Banussa, hereva universal de Joan Banús, el seu pare, confessava en capbreu a fra Enric Joan, comanador de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem per les terres que tenien a Santa Perpètua de Mogoda. A finals del segle XVII el mas Banús continuava creixent i ja afrontava amb les terres dels Colomer i la riera de Caldes de Montbui. 1683. Jaume Banús, pagès de Santa Perpètua de Mogoda, confessava el mas Banús, alou de la sagristia del monestir de Santa Maria de l'Estany i dels preveres beneficiats sota invocació de Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona. Segle XVIII. 1703. Es signaven capítols matrimonials a l'escrivania de Sabadell davant el notari Joan Baptista Asbert, entre Jaume Altaió amb Magdalena Banús, filla de Jaume Banús, pagès i hereu del mas Banús de Santa Perpètua de Mogoda, i de Beneta, difunta. Segle XIX. Primera meitat. Can Banús continua amb la seva expansió territorial amb l'adquisició de terres de ca n'Oller situades a l'esquerra de la riera de Caldes. 1866. Després de la mort de Salvador Banús Guasc comença un plet entre la vídua de segones núpcies i la família Castellvell conegut com a plet la Banussa, que es resolgué favorablement a la família Castellvell de Sentmenat. 1878. La propietat de Can Banús tenia 14 arrendaments de terres i 27 parcers que en total conreaven 48 ha. La masoveria tenia la casa i 20 ha (una vinya d'una quartera, 2 ha de bosc, 10 ha de regadiu i 7 de secà per sembrar). Segle XX. 1912. No és fins a l'hereu Josep Castellvell i Camp, la seva dona, Carme Costajussà, i els seus fills que s'instal·len a Can Banús. 1927. La família propietària menava 68 de les 80 ha que declaren que tenia en aquell moment la propietat de Can Banús. L'ACTUR de Gallecs va expropiar tota la finca malgrat la lluita de la vídua de l'hereu per recuperar-la durant anys. | 41.5349900,2.1797500 | 431576 | 4598474 | 1137 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78188-foto-08260-21-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Eduard Mª Valcells (golfes) | Antic Mas Moragues i Mas Teixidor, segons CANYAMERES (2009, Fitxa pàg. 119). | 94|96|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78190 | Granja Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-subira | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XI-XVI | En runes; es veuen restes de murs. | La Granja Subirà es troba dins el polígon industrial que porta el seu nom, al nord de la població. Tot i que enrunada encara es conserven restes de les parets de l'antiga masia. En la memòria històrica del PEPPASPM s'esmenta que a la Granja Subirà hi ha parets que daten del segle XI i XII, que tenen una certa importància arqueològica. Al seu moment durant la realització del catàleg del Pla esmentat es va considerar que l'estructura de l'edificació havia sofert moltes transformacions modernes que l'havien alterat fortament, i que per aquest motiu i pel seu poc interès no s'havia inclòs en dit Catàleg. Com a explotació ramadera va ser pionera i s'hi podien trobar els mecanismes i artefactes vinculats a l'edificació, que es varen enginyar per a la millora productiva d'aquesta activitat. | 08260-23 | C/Berguedà, 14 N2-16. Polígon Industrial Can Bernades Subirà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: Primera referència documental és de l'any 1075. La història del mas Anglí, ca n'Anglí, o la Granja Sobirà comença amb la transformació d'una vila alt medieval, en casa forta o torre, amb una família propietària rural, que amb la feudalització del segle XI, esdevenen milites, cavallers. N'és un dels protagonistes Berenguer Guillem (de Rovira). Aquesta família noble rural a cada generació fa donacions pietoses a l'Església, i finalment s'extingeix, passant tot el que quedava a una orde militar, justament els templers. A l'orde, li interessa que les terres produeixin i farà establiments a pagesos. En les terres donades es fan assentaments i proliferen masos als segles XII i XIII. Aquests masos, després de les crisis demogràfiques del segle XIV, esdevenen la majoria rònecs, els pocs que han sobreviscut als segles XV i XVI pel procés de concentració i reorganització dels masos a la Catalunya Vella, després de la Sentència Arbitral de Guadalupe, acabaran incorporats a únic gran mas al nord-est del terme de Santa Perpètua de Mogoda. Aquest mas seguirà a partir del segle XVI totes les etapes dels masos del Vallès. Passarà per la fase de l'endeutament crònic del segle XVII, la fase de ruïna de la família Anglí i la venda de les terres i el mas. La penetració del capital forà, bàsicament barceloní, converteix el mas Anglí en una masoveria. El canvi a mans foranes a mesura que aquells emprenedors són succeïts pels seus descendents, en un procés d'assegurar el rendisme i el privilegi, acaba portant a una altra venda a un nou personatge forà emprenedor i així fins a 200 anys, amb la darrera etapa de màxima expansió. A principis del s. XX, una família pagesa comprà el mas Anglí. Aquesta masia es reconvertí als nous productes demanats per la gran ciutat industrial i de serveis que és Barcelona, en la granja Sobirà. L'explotació de ca n'Anglí es decantà molt vers la ramaderia i especialment les vaques. Finalment el desenvolupament industrial i urbà acaba amb aquest mas i els seus 1.000 anys d'història. A principis dels anys setanta iniciaren una de les primers promocions industrials a la zona RVASA. La resta de terres no dedicades al polígon i la casa i granja foren expropiades el 1971 per l'ACTUR de Gallecs. | 41.5534300,2.1801300 | 431627 | 4600521 | 1075 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78190-foto-08260-23-1.jpg | Inexistent | Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També coneguda per Ca l'Anglí o la domus o torre de Rovira.Destaquem que per aquests terrenys s'hi podria trobar algun tram de la mina d'aigua de Mogoda, donat que el solar no està urbanitzat. L'edifici principal hauria conservat, segons Canyameres, restes de la Torre Medieval. | 92|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78191 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-2 | CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XII-XIX | Sense manteniment, façanes molt deixades. | Can Vinyals és una masia de finals del segle XIX, envoltada de diferents coberts que n'obstaculitzen la visió completa de les diferents façanes. Es tracta d'un edifici rectangular que es desenvolupa en planta baixa i planta pis. Presenta el carener paral·lel a la façana principal, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La composició i geometria de la façana hauria estat originàriament simètrica respecte el portal d'entrada, amb balcons a la planta pis. Els murs de la façana són arrebossats i pintats de blanc, en mal estat de conservació. | 08260-24 | Crta de Sabadell (B-140) - Crta de Polinyà - Camí vell de Polinyà i Ap-7 | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que fou propietat de Can Vinyals era l'agrupació de tres masos medievals, el mas Diumer de la parròquia de Santiga i terme de Santa Perpètua de Mogoda, el mas Camp i el mas Vidal. Les primeres dades documentades de cadascun d'ells conformen la cronologia. Les referències a l'indret on hi havia el mas Vidal són de l'any 1121. 1247. Primera referència documental al mas Diumer de la parròquia de Santiga. En diverses confessions en capbreu i en successives vendes del mas Camp sempre s'esmenta el mas Diumer com a unitat. Segle XIV. Es consolida el nom del mas i dels seus habitants, els Camp. 1535. Els masos Camp i Vidal són venuts a carta de gràcia a Bernat Mas. 1554. A causa dels deutes contrets per Bernat Mas, hi ha una sentència que adjudica a Bernat Soler els masos Camp i Vidal de la parròquia de Santa Perpètua que havien estat d'Antoni Camp i posteriorment de Pere Pellicer. Des del segle XVI, el mas Camp esdevindrà una masoveria, fet que ajudarà a fixar el nom d'una de les nissagues de masovers com a nom de la propietat que ha perdurat fins als nostres dies. Segles XVI - XVIII. Es documenta la denominació torre Climenta. La propietat dels Torres comprenia 65 jornals de terra i hi tenien masovers. 1739. Miquel Vinyals i Palet fa testament. Miquel Vinyals havia estat molts anys masover de la torre Feliu (Can Sabau), i després junt amb el seu fill gran de masover a la casa del notari Pere Martí Torres. D'aquest Miquel Vinyals descendeixen totes les línies actuals de Vinyals de Santa Perpètua i a causa de la seva estada i la dels seus descendents com a masovers al mas Camp o la torre Climenta, aquesta propietat fixa el nom de Can Vinyals a partir del segle XVIII. A finals del segle XVIII, Can Vinyals passa per herència a Maria Francesca de Torres. Després a la filla, Teresa Minguella i Torres, casada amb Joaquim de Vedruna i Vidal. 1851. El matrimoni Vedruna Minguella donen la propietat de Santa Perpètua al seu fill no hereu Ferran de Vedruna i de Minguella. Ferran de Vedruna es casà amb Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i de Segarra, filla de Felip de Cruïlles de Peratallada Despujol i de Farnés, marquès de Castell Torrent, i de Maria Concepció de Segarra i de Vilamajor, tots domiciliats a Barcelona. 1851. La propietat de Can Vinyals era de 78 quarteres establertes a cens emfitèutic i 42 quarteres no establertes en les quals hi ha la casa, sínia i cisterna d'aigua, és a dir, és la part de masoveria i administració pròpia. La tradició de no vincular aquesta propietat a l'hereu sinó de donar-la com a part de l‘herència de lliure disposició, que ja havien practicat els avantpassats Torres es manté i Gertrudis de Cruïlles de Peratallada i Francesc de Vedruna i de Minguella donaren la propietat de Can Vinyals al fill no hereu, Lluís de Vedruna i Cruïlles de Peratallada, casat amb Concepció Blanca. El germà segon hereta part de les rendes dels Vedruna i Can Vinyals de Santa Perpètua de Mogoda. 1903. Lluís de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, la seva dona Concepció Blanca i els seus 8 fills consten com a empadronats que viuen a Santa Perpètua. 1940. Els germans Vedruna Blanca es reparteixen la finca de Can Vinyals a parts més o menys iguals en valor, i les inscriuen al registre de la propietat. A partir d'ací la propietat de Can Vinyals es vendrà a trossos en funció del que decideixi cadascun dels germans i a partir dels anys 40, cada lot es fraccionarà en menor o major grau depenent de la política de segregacions i vendes de cada germà: La urbanització del polígon industrial ha estat el final de la història rural. | 41.5345700,2.1696600 | 430734 | 4598435 | 1121 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78191-foto-08260-24-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors: Torre Climenta, Mas Pellicer, Mas Camp | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78193 | Edifici Honda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-honda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | L'edifici Honda es troba situat en el polígon industrial Torre del Rector, en una illa situada entre els carrers Mar del Nord, on té el seu accés principal i el carrer del Japó que delimita l'illa pel costat nord. L'edifici es localitza dins d'una illa de 86000m2 propietat de l'empresa i s'aïlla dels sorolls de l'Ap-7 mitjançant una paret de vidre, inclinada, que recull tota la façana principal. L'edifici de volumetria específica aïllada, està format per dos edificis diferenciats però amb contacte per una de les seves cares. Un edifici longitudinal de planta baixa, planta pis de 1700m2 en planta, fa les vegades d'accés principal i conté les dependències administratives i de serveis de personal (vestidors, menjador per a 50 persones, aules). L'altre volum és una nau magatzem de 8600m2 en planta amb una alçada equivalent a tres pisos, de planta lliure, distribuïda segons l'ocasió. En el punt de contacte entre els dos, s'han creat uns patis oberts, que donen llum i ventilació als despatxos interiors amb jardí d'estil japonès. L'estructura de suport està feta a base de pilars i façanes de formigó en l'edifici administratiu, i de pilars, jàsseres i encavalcades metàl·liques en la nau magatzem. La coberta de l'edifici i administratiu és plana amb paviment de grava no accessible. La coberta de la nau magatzem de forma còncava és de xap d'alumini sobre jàsseres o metàl·liques foradades i encavalcades de tirants també metàl·lics. En el punt d'accés al recinte hi ha una petita cabina, amb els mateixos acabats de xapa metàl·lica, que fa les funcions de porteria i control d'accés. També hi ha una pista de conducció que ocupa uns 5000m2 en planta. En la composició de les façanes predomina l'horitzontalitat. La façana principal protegida per una gran mampara de vidre suportada per uns pilars metàl·lics inclinats, es reflecteix sobre un estany longitudinal. L'edifici magatzem és una gran caixa metàl·lica sense obertures, on destaca la seva coberta còncava. Els tancaments són fets amb peces de formigó prefabricades, vistes a l'interior i exteriorment recobertes per planxes d'alumini ondulat. Els tancaments són d'alumini. Quan a elements arquitectònics destaca la gran paret de vidre enfosquit, que fa les funcions de para-sol i barrera contra el soroll. També es converteix en façana principal i suport del logotip de l'empresa. És un exemple destacat d'arquitectura industrial contemporània, on s'han utilitzat materials i equipaments de nova tecnologia. | 08260-26 | C/ del Mar del Nord, 1. Poligon Industrial Torre del Rector (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | El 19 de maig de 1993, el president de la Generalitat de Catalunya inaugurà les dependències de l'empresa de fabricació de motocicletes Montesa-Honda. En l'actualitat s'ha construït la nau de magatzem i l'àrea administrativa i de serveis de personal. En un futur es completarà el complex amb una planta de producció i un centre de distribució de recanvis. | 41.5436800,2.1844800 | 431980 | 4599435 | 1993 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78193-foto-08260-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Roser Amador i Lluís Domènech | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78196 | Edifici Caixa Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-caixa-sabadell | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | L'edifici Caixa Sabadell es troba en ple nucli urbà, i cèntric, situat a l'encreuament entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, que comunica el centre urbà, amb la carretera cap a Sabadell i Barcelona. És un edifici de vivendes distribuïdes en cinc pisos amb local a la planta baixa de forma circular i construït en vidre, rodejat pels pilars de l'estructura (oficines de l'entitat) i garatge al soterrani. Té coberta plana, amb façana de maó massís i finestres balconeres de proporció vertical. A la façana, predominen els buits sobre els plens. L'element que sobresurt és el nucli de comunicacions verticals on se situa l'escala i l'ascensor. Aquest nucli està rematat per un mirador. Tot el conjunt és de forma circular. L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975, amb un volum singular que consolida una aportació al millorament urbanístic de la zona en deixar uns porxos en els seus baixos que engrandeixen les voreres d'aquesta illa i en crear un punt de referència amb la torre que destaca des de totes les visuals. Presenta una volumetria específica, amb una composició en tres volums, dos longitudinals que formen un angle entre ells de 60º: un de 40 x 15m amb façana a la Rambla, i un de 15 x 8 amb façana a la plaça de la vila, articulats per un volum vertical consistent en una torre circular que és la caixa d'una de les tres escales de cargol d'accés als habitatges. Aquest edifici es constitueix en tancament de l'illa i inclou 27 habitatges i 2 locals comercials amb una alçada de 6 plantes. L'estructura de suport està formada per forjats de lloses de formigó alleugerit amb elements ceràmics i murs de càrrega de totxo, sobre pilars d'acer laminat a la planta baixa. El terrat és pla, accessible. La façana és plana amb obertures i balcons endinsats. Presenta una composició amb predomini de la totalitat del conjunt sobre la particularitat de cada dependència. Contrasta la horitzontalitat de la façana amb la verticalitat de la torre de cantonada que correspon a una de les escales de cargol. Destaca del conjunt la torre i les escales de cargol que proporcionen accés als tres grups d'habitatges. És l'exemple d'arquitectura contemporània més destacat del municipi. La singularitat del solar, suggereix la composició de l'edifici. La torre de volum complex i dominant cilíndrica es converteix en un element representatiu. El rellotge i el mirador del seu cim són els punts d'atracció. | 08260-29 | Plaça de la Vila, 1 - La Rambla, 48-50 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'edifici Caixa de Sabadell correspon a un edifici d'habitatges construït al 1973-1975. | 41.5352500,2.1832800 | 431871 | 4598500 | 1973-75 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78196-foto-08260-29-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Bohigas, Martorell, Mackay | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78197 | Casa Colonial núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-1 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitació de 1994 | La Casa colonial n. 1 es troba situada a la barriada de la Florida, al carrer Tres, 16. És un edifici aïllat amb planta baixa, planta pis i golfes, d'estil colonial. Desenvolupat en planta quadrada de 10m x 10m. Hi destaquen reculades del seu volum i el porxo d'accés de la planta baixa que és converteix a la planta pis en terrassa amb balustrada. Les parets de càrrega són de totxo massís amb suport de bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana a dues aigües, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta i decorat amb cassetons de guix. La composició de les cobertes no és significativa, destaquen en canvi els volums, les teulades i la balustrada de la terrassa. Les llindes de les finestres adopten diferents formes: ondulada, triangular, recta... Les parets són de totxo, arrebossades i pintades. Les persianes són de llibrets de fusta. Com a element arquitectònic destaca el ràfec de la teulada. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives.1930-1940 | 08260-30 | C/Tres, núm. 16. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial i espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té millor connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) que amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, en quedar aïllada per una gran zona deshabitada. No obstant això, actualment, la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5222100,2.1915300 | 432546 | 4597045 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78202 | Casa Mudèjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mudejar | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Actualment s'està rehabilitant | La casa Mudèjar ocupa un solar situat entre el carrer Cinc, el carrer Sis i l'Avinguda Tres, davant de la Plaça dels Cinc Carrers, en el barri de la Florida. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular de 20 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis, amb una torre descentrada de tres plantes. L'edifici està compost per quatre volums adossats que reculen tant en alçada com en façana. Hi ha un cos al costat dret de la torre, i dos a l'esquerra. L'ornamentació de les façanes és d'estil àrab. A la façana posterior hi ha una tribuna en planta baixa que es converteix en terrassa a la planta pis. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta, a quatre aigües, de la torre és de teula ceràmica plana, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. Els altres cossos tenen terrat pla accessible i estan coronats per un merlet esglaonat. A la part posterior de la parcel·la, hi ha una sèrie de coberts de totxana vista, autoconstruïts. La situació de les obertures està en funció de les dependències a les quals serveixen. Hi ha un cert desordre compositiu i una barreja de diferents ornamentacions d'estil oriental. Destaquen la torre-mirador, i la tribuna amb cinc finestres de la façana posterior. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les finestres amb arc de ferradura són peces prefabricades de pedra artificial. Les llindes esglaonades de les finestres de la façana posterior són fetes amb totxo. Com a elements arquitectònics destaquem els diferents tipus de finestres: les d'estil àrab de la façana principal i les de llinda triangular esglaonada de la façana posterior. Aquest és un exemple únic i atípic dins la tipologia de caseta colonial de barri. La dimensió, tant de la parcel·la com de l'edifici, és molt més gran de l'habitual. El jardí pren un protagonisme que tampoc es dóna en la majoria d'edificacions de la zona. | 08260-35 | C/Cinc, 2 - C/Sis, 5 - Avinguda Tres. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5241800,2.1923500 | 432616 | 4597264 | 1920-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78203 | Casa La Caixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-la-caixa-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | La casa La Caixa es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, eix urbà principal del municipi, i el c/ de Martí Costa. Es tracta d'un edifici en cantonada amb dues façanes a l'exterior i les altres mitgeres. Ocupa el 100% d'una parcel·la de 9m x 24,5. Desenvolupat en planta soterrani, planta baixa i dues plantes pis, més una planta de serveis en forma de torre, que sobresurt respecte a la teulada. Les plantes estan formades per dues crugies de 4 i 5m, perpendiculars a la façana de la Rambla. L'estructura de suport està constituïda per murs, jàsseres i pilars de formigó armat a la planta soterrani. Les parets de càrrega de les plantes pis són de totxo massís i les bigues de formigó i revoltons de rajola. La coberta, és de teula àrab a dues aigües, i l'altra part és un terrat a la catalana, accessible. De les façanes planes hi destaquen les llindes, els ampits i brancals de les finestres de pedra sorrenca buixardada. La torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües de teula àrab, articula el gir a 90º de la façana. Les parets són de totxo massís, acabades i pintades en Blanc. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha la torre i la fornícula o posella de la cantonada on en un inici es va situar una verge, ara inexistent. El seu valor arquitectònic és escàs, ja que es tracta d'una interpretació de l'estil popular de les masies mediterrànies, aplicat a un edifici d'habitatges en alçada i de caràcter urbà, no obstant això compositivament resol molt bé la cantonada i dóna una imatge representativa i singular a aquest punt de la Rambla. En resum podem dir que es tracta d'un edifici d'estructura tipus xalet-torre, format per tres plantes amb obertures que combinen l'arc de mig punt amb la forma allindada. A la segona planta hi ha tres balcons correguts i a la cantonada, l'edifici té un pis més. La coberta és a doble vessant formant un ràfec que sobresurt molt decorat per la paret de sota. Aquest tipus de coberta es troba també al carrer Martí Costa. Totes les obertures estan emmarcades per dovelles d'un tipus de material diferent a la resta de la construcció. És l'única decoració de l'edifici. | 08260-36 | Rambla 17 - C/Martí Costa, 2 | La casa La Caixa va ser construïda al 1959, com a edifici d'habitatges i ús social, a la planta baixa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Santa Perpètua de Mogoda. Actualment continua el seu ús residencial i a la planta baixa s'hi ha instal·lat una oficina comercial d'aquesta entitat. | 41.5349200,2.1808700 | 431670 | 4598465 | 1959 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78203-foto-08260-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78204 | Cal Bacallaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bacallaner-0 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitacions de 1980 i 1989 | Cal Bacallaner es troba situada en una cantonada en una parcel·la triangular de 40 x 20m de costat. L'edifici es localitza en l'angle del carrer de Pompeu Fabra amb el carrer de Rafael de Casanova. La façana dóna a aquests dos carrers i al pati de parcel·la, tenint l'altre costat amb paret mitgera. L'accés directe és pel carrer de Pompeu Fabra i per l'avinguda de Mossèn Jacint Verdaguer té accés a través del jardí, per on s'arriba al garatge i a la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. És una casa colonial amb vocació d'edifici aïllat, però amb una de les seves façanes mitgera amb la parcel·la del costat i la resta alineades a vial. Desenvolupada en planta baixa i planta pis, és en origen unifamiliar, amb els serveis a planta baixa i la planta noble situada al pis on es situava l'habitatge. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta de melis. La coberta està formada per teulada a tres aigües de teula àrab, suportada per bigues de fusta, amb camera d'aire i cel ras de guix. En el jardí s'ha construït per a garatge un annex que dóna a la façana del carrer de Rafael de Casanova amb una terrassa accessible amb porxo, que comunica amb les terrasses existents que donen accés a la planta pis. La geometria de les façanes és molt regular amb finestres rectangulars a la planta pis, corresponents a cada una de les dependències. A la planta baixa destaca el portal d'accés a la façana alineada al carrer de Pompeu Fabra. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les cantonades són de pedra sorrenca abuixardada. Com a elements arquitectònics destaquen la sanefa amb motius florals en el coronament superior sota el ràfec de la coberta. El ràfec sobresurt de la façana suportat per biguetes de fusta. A la planta baixa les distribucions s'han adequat a l'ús actual d'habitatge (abans era la zona de serveis). A la planta pis hi ha les distribucions originals, amb terres, pintures dels sostres, parets i mobiliari original. La fusteria és nova, menys a les portes d'accés. És un exemple de casa d'estil colonial, inserida en una illa de l'eixampla de la vila, en molt bon estat de conservació tant exterior com interior. | 08260-37 | C/Pompeu Fabra,15, C/Rafael Casanova,1,2 i Av. Mossèn Jacint Verdaguer, 20 | Va ser construïda al 1930, com a residència d'estiu de la família Fabra; el nom pel qual és coneguda la referència a la professió del seu primer propietari. Ha estat rehabilitada al 1980 i reformada per convertir-la en dos habitatges independents, a la planta baixa i planta pis, al 1989. | 41.5343000,2.1844100 | 431964 | 4598393 | 1930-33 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78204-foto-08260-37-3.jpg | Legal | Romàntic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jardí va ésser dissenyat d'estil romàntic, amb les ornamentacions imitant troncs de fusta natural i grutes de pedra. El jardí original ha estat desfet i la majoria dels arbres tallats per poder construir el garatge i la piscina, no obstant això és molt acurat i les terrasses, escales i els elements d'ornamentació (fons, parterres, etc.) han estat conservats. | 101|102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78208 | Nucli de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. AADD. Catalunya Romànica. Encilopèdia Catalana. Barcelona, 1991. ÀLVAREZ, Bruna (2009). Santa Maria de Santiga: Fase inicial de l'estudi històric-arqueològic. L'ordit, vol. 2. CREM. Santa Perpètua de Mogoda, pàg. 131-155. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 86-87. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. | X-XII | El nucli de Santiga es troba a la vall de Santiga enclavada entre la Serra de la Salut i la de Polinyà que emmarquen l'estructura de la seva conca, les aigües pluvials de la qual s'escorren per la riera. Aquesta àrea que encara conserva la seva original morfologia d'estructura agrícola ha quedat envoltada de noves zones industrials. La carretera de Sabadell a Mollet (B-140), que passa a uns 150m de la plaça principal del nucli, s'ha convertit en una nova frontera que ha deixat aïllat el barri de dalt respecte el barri de baix, que ha patit moltes més transformacions. Santiga és bàsicament, a banda de l'església i la masia fortificada, un grapat de cases de pagès disperses i més aviat pobres, que han sofert moltes transformacions. L'església dels segles XI-XII es desenvolupa en una nau principal de planta rectangular i una crugia, que té adossada una nau lateral, també d'una crugia, amb un absis rodó, sota la qual s'han trobat restes de l'absis de la primera ermita. El campanar és posterior i la capella dedicada a la mare de Déu de l'Heura és del segle XVII. L'edifici, d'estil romànic, ha incorporat trets gòtics en el seu llarg procés de construcció. L'altre edifici significatiu, és la masia fortificada del segle XVII (?) de planta quadrada amb tres crugies i de tres pisos d'alçada, envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. L'església té adossada a la seva façana posterior (est) i a la lateral (nord) l'edifici de la rectoria. Aquest edifici de planta baixa i pis té un pati interior que es connecta directament amb la part posterior de l'església; en el seu subsòl s'han trobat restes que possiblement siguin d'origen romà. Davant de la façana principal hi ha els antics nínxols del cementiri. L'edifici de la masia fortificada o castell està envoltat a les seves façanes nord, est i oest d'edificis auxiliars a nivell de planta baixa i pis, a excepció de la façana principal on es situa un petit jardí. La façana principal de l'església té una composició asimètrica. El portal d'accés està centrat respecte la nau principal i a sobre hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. Més amunt hi ha una finestra rodona i tres creus de pedra. La façana principal del castell presenta una composició simètrica amb un portal adovellat d'accés a planta baixa i finestra a banda i banda, tres balcons a planta pis i un seguit de finestres amb arc de mig punt a la planta de golfes. Les parets de l'església són de pedra vista amb acabat rústic. Les de la masia fortificada o castell, són de parets de còdols i sorra arrebossades i pintades, les llindes i els brancals dels balcons i d'adovellat del portal d'accés són de pedra vista. Quan a elements arquitectònics a destacar hi ha de l'església: el campanar, la fornícula sobre el portal d'accés i les tres creus de pedra. Del castell el portal adovellat del mur d'accés al jardí i el portal adovellat d'accés a l'interior de l'edifici. La plaça on es situen tan l'església com la masia fortificada, conserva el seu caràcter pintoresc; en destaca la font i el safareig (que reben les aigües d'una canalització encara existent), el magnífic lledoner, a prop del mateix safareig, l'olivera del centre de la plaça i el vell plataner del costat. A prop de la rectoria encara es conserva un pou d'aigua fet d'obra. Actualment aquest nucli ha esdevingut un dels signes d'identitat de Santa Perpètua, amb l'aplec de Santiga, la festa de l'arbre o el dia de Santa Prisca. Aquestes festes han arrelat dins la vida cultural del municipi. És un testimoni encara viu del passat rural del municipi. | 08260-41 | Crta de Sabadell - Mollet (B-140) | Els orígens d'aquest assentament al voltant de la Riera es remunten a l'època prehistòrica, s'han trobat restes d'un poblat de l'època romana anomenat Canalies i indicis de que abans de l'ermita romànica que ha arribat als nostres dies, n'hi havia una altra dedicada a Santa Maria l'Antiga. L'església és l'epicentre de Santiga i la seva nau principal comença a edificar-se en els segles XI o XII. Des de l'edat mitjana Santiga havia tingut personalitat política i religiosa pròpia i fou un nucli independent fins el segle XIX. Al 1845 passa a pertànyer al terme municipal de Santa Perpètua. Santiga, emprant la riera com a frontera natural, es dividia en dos barris el de dalt i el de baix, del primer eren l'església, la masia fortificada o castell, Can Rectoret, Can Barnola i altres; del segon eren Can Sabau, Torreferrussa, Can Maiol i Can Llobet. Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: L'indret de Santiga, és document al segle X. Si bé el topònim que dóna nom a Santiga tingui la primera notícia escrita l'any 983, a la venda de l'any 969 de la vila de Polinyà que van fer el comte de Barcelona Borrell II i la seva esposa, la comtessa Letgarda, a Galí, a les afrontacions ja consten Omet i Santa Maria (d'Antiga). Altres topònims propers a Santiga com Canalies o el Congostell també apareixen el 988. L'any 994 es fa esment a l'existència d'una esglesiola, en canvi l'any 1068 ja es parla de l'edifici com església. Entremig, concretament l'any 1065, es documenta ja com a parròquia. Al segle XI, el poder religiós ja havia estructurat el territori de Santiga ampliant els seus dominis a part de la vall d'Omet. Santiga no obtindrà la categoria de castell termenat fins al segle XIV, quan tot el seu voltant ja està perfectament organitzat. De la vila altmedieval, poques notícies hi ha, el que està clar és que a finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga. És present com a testimoni en actes documentals importants com l'any 1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament Arnal Geribert. Fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga, que ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació d'una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga (sagrera i cementiri de Santiga) als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Es confirma l'existència d‘un edifici singular a més de l'església, la seva pròpia casa convertida en fortalesa. La parròquia de Santiga passa a ser una autèntica parròquia rural. És una propietat al·lodial independent dels vincles feudals. Però per altra banda en fortificar la casa de Santiga vincula el territori propi i el de la parròquia a una defensa i prestació típicament del món feudal. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 983 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78208-foto-08260-41-3.jpg | Legal | Paleocristià|Medieval|Romànic|Gòtic|Barroc|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 84|85|92|93|96|80 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78211 | Castell de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-santiga | <p>Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p> | XI-XVII | <p>El castell de Santiga es troba situat al costat nord de la plaça de Santiga. En aquest lloc s'hi havia aixecat antigament l'antic castell de Santiga. Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d'alçada, coberta a quatre vessants i envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. En aquest portal hi ha esculpit un escut amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Al voltant de la masia s'aixequen construccions auxiliars excepte davant de la façana principal on hi ha un jardí. Al segle XVII es fan obres de reformes a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual són fruit d'aquesta època.</p> | 08260-44 | Santiga. Plaça de Santiga, 6 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: A finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga, entre les seves propietats consta la 'domus de Santiga'. És present com a testimoni en actes documentals importants com és el de l'any1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament d'Arnal Geribert. D'aquest es desprèn que ell fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga. Ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació també de sagrera i el cementiri de Santiga. Llega una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga, als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Confirmació del paper de fortalesa de la casa de Santiga. 1187. Es té notícia que una tal Arssenda era senyora de Santiga . 1262. Marimon de Plegamans consta com a senyor del castell de Santiga. Es desconeix en quin moment el castell de Santiga passa a la família dels Plegamans. 1323. Romeu de Corbera, senyor de Corbera de Llobregat, fill de Ramon Marimon de Plegamans, dóna al seu fill, Gilabert de Corbera, el castell de Santiga amb la fortalesa, cases i altres possessions, honors, homes, dones i jurisdicció. 1388. Privilegi reial. El territori de la parròquia de Santiga esdevé castell termenat. El castell de Santiga al segle XIV no era una fortalesa segura, des del punt de vista militar. A mitjan segle XIV es va decretar que la gent de Santiga havia de refugiar-se a la vila de Sabadell. Segles XIV-XV-XVI. Els Sentmenat són senyors del castell de Santiga. 1595. Ramon Vicenç de Sentmenat i de Vallseca deixa l'herència al seu parent Miquel de Salbà i de Vallseca. Miquel de Salbà i de Vallseca, doctor regent de la Reial Audiència de Catalunya i després regent del Consell Suprem d'Aragó, fou vertaderament l'artífex de la gran propietat agrícola en què es convertí el castell de Santiga al segle XVII. Morí vers 1627 deixant hereu el seu fill. 1613 - 1684. Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Jorba, de Santiga i primer marquès de Vilanant, va acumular dos grans patrimonis: el dels Vallgornera amb una gran propietat a l'Empordà a Vilanant, i l'altre vingut per l'àvia materna Vicenç de Sentmenat, el castell de Santiga. Fa millores a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual de tot el conjunt actual es deu a les reformes que va fer. Deixà rastre de la seva obra amb el seu escut personal amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat esculpit al portal d'accés al pati. 1683. Don Miquel de Salbà i de Vallgornera, primer marquès de Vilanant va fer testament en el qual feia hereva universal la seva filla, na Caterina de Salbà i de Pons, casada amb el segon comte de Robres i de Montagut, Bernat Agustí de Pons i López de Mendoza. 1668-1729. Miquel Agustí Pons de Mendoza i de Salbà, 3r marquès de Vilanant, 3r comte de Robres i comte de Montagut, casat en primeres núpcies amb Esperanza de Gurrea Cerdan i Urritigoitia (+1702) i en segones amb Maria Ignàsia de Bournonville i Erill, filla del vescomte de Joc i marquès de Rupit, senyor del patrimoni de Vilademany de Caldes de Montbui. 1764. Poc abans d'aquest any el patrimoni del vescomtat de Joc, marquesat de Rupit, baronies d'Orcau i Eramprunyà, Vilademany de Caldes i el castell de Santiga retornaven als Pons de Mendoza, concretament a la cosina germana Maria Josepa Pons de Mendoza i de Bournonville, marquesa de Torres, i comtessa de Robres, vídua de Pedro Buenaventura Abarca de Bolea, novè comte d'Aranda. 1798. El comte d'Aranda moria al seu palau del poble d'Epila, a la província de Saragossa. Heretava el seu extens patrimoni català i aragonès el nebot fill de la germana Pedro Fadrique Fernández de Hijar, duc d'Hixar, una de les grans nissagues nobles aragoneses. 1802. El novè duc d'Hixar va vendre el castell de Santiga i el patrimoni Vilademany de Caldes de Montbui a favor de Jaume Mas i Dot. 1832. El nou propietari absentista fa testament. Hereta el seu fill, Santiago Mas i Giró. 1858. Santiago Mas i Giró va morir a l'edat de 65 anys. En testament deixava a la seva tia Gertrudis Giró Asenjo l'usdefruit de la finca. Un cop morta aquesta, la finca havia de ser venuda pels seus marmessors testamentaris per fer obres de caritat. Va deixar una bona quantitat de diners per a les obres de millora de l'església, rectoria i cementiri de Santiga així com per a guarniments del culte. 1873. La propietat del castell de Santiga és venuda a Josep Vila i Gener. A la venda es descriu que l'heretat del castell de Santiga tenia 186,5213 ha d'extensió, amb una parcel·la separada de la finca de 0,88 ha de vinya plantada propera al terme de Barberà i el camí de Ripollet. Era pràcticament la segona gran finca del nou terme de Santa Perpètua després de la de Mogoda. 1914. Josep Vila Casanoves esdevé propietari del castell de Santiga però també de can Puiggalí. 1932. Empar Vila inscriu al Registre de la propietat, tant la finca de can Puiggalí com la del castell de Santiga. 1948. Començaren les segregacions de peces petites properes a la parròquia i el castell, entre la carretera de Sabadell, el camí de Santiga, la parròquia i la riera. 1848-1951. Es ven el castell de Santiga a Josep Font de Falgàs i terres a Joan i Joan Baptista Vidal, Maria Bosc, Àngel Trompeta, Josep Vidal, Montserrat Cosidor, Maria Enric i Meliton Puig. 1951. Empar Vila i Santromà venia el lot de terres i cases que no comprenia el castell a favor dels germans Manuel i Josep Maria Agustí i Marfà, industrials de la ciutat de Mataró. 1950-1999. Els nous propietaris aniran venent peces de terra de diferents extensions. Els successors de Manel i Josep Agustí i Marfà, els germans Agustí Tura, continuen el procés de vendes. El que restava de terres a la banda dreta de la riera de Santiga, el castell i altres dependències foren comprades pel súbdit italià Sr. Ballota Baltasari.</p> | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 1098 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Actualment l'edifici és destinat a lleure (Restaurant). Noms anteriors: Domus d'Antiga. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 78215 | Rellotge sol. C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-cjosep-jardi-csant-llorenc | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 131. | XX | No conservat l'agulla. | Rellotge de sol situat a la cantonada dels carrers Josep Jardí amb carrer Sant Llorenç, en el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical, de forma semicircular, dins d'un requadre realitzat a base d'un suport de nou rajoles de ceràmica. Les línies horàries van de 6 a 6 i les senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. La iconografia és una sardana situada a la part central, amb un lema que diu: 'Mentre el sol em tocarà sabràs l'hora que serà'. No té gnòmon. | 08260-48 | C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç | 41.5365900,2.1783500 | 431461 | 4598652 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pastor, M. | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78217 | Rellotge de sol de la Plaça alta, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-alta-2 | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 1079. | XIX-XX | El rellotge de sol de la Plaça Alta, 2 es troba situat a la façana principal de la masia de Ca l'Andal. Actualment totalment englobada dins el casc urbà, al barri de La Florida. El rellotge de sol és de tipus vertical declinant. Presenta un esgrafiat on hi figuren les inicials 'M.R.' i els anys '1808, 1960 i 1990'. | 08260-50 | Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5227200,2.1892100 | 432353 | 4597104 | 1808 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78217-foto-08260-50-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78218 | Rellotge sol. Restaurant Castell Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-restaurant-castell-santiga | Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Restaurant Castell de Santiga, Referència: 1451. | XVIII-XX | El Rellotge de sol Restaurant Castell de Santiga, es troba en la façana principal del Castell de Santiga, edifici que es troba a la plaça de Santiga. S'hi accedeix per la carretera de Sabadell a Sta. Perpètua de Mogoda (B-140). És de tipus vertical declinant, realitzat sobre suport de pedra, tallat de forma quadrada. Presenta una orientació sud-est, amb les línies horàries de les 7 a les 4, amb xifres romanes. Hi ha el cap d'un àngel en relleu a la part superior. | 08260-51 | Castell de Santiga. Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5350500,2.1520200 | 429263 | 4598503 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98|94 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78219 | Can Bernades I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades-i | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 209. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | V- XV | Destruït | El jaciment de Can Bernades es troba localitzat en una illa del poligon industrial Can Bernades Subirà, situada entre els carrers Montsià, Vallès, Empordà, Ripollès i la carretera de Caldes (C-59). Es tracta d'una sitja amb material ceràmic medieval. | 08260-52 | C/ Montsià, 1. Polígon industrial Can Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Els membres col·laboradors del Museu de Santa Perpètua de Mogoda realitzaren el salvament de les restes arqueològiques. | 41.5504500,2.1845500 | 431993 | 4600186 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78219-foto-08260-52-1.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Les naus més antigues es van construir l'any 1982, segons figura al Cadastre. | 85|87 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78221 | Salcies; Salzies; Paratge de Salzies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salcies-salzies-paratge-de-salzies | CASTELLS, Andreu; COSTA, Felip (1982). 'El jaciment epicardial a l'aire lliure de Salcies (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Ca Banús i Salcies. Pàg. 73-76. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, 1982. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -LX/-XXX | Destruït | El jaciment de les Salcies està situat a l'oest del nucli de Santa Perpètua de Mogoda, on limita amb el municipi de Barberà del Vallès, concretament a la zona que es situa entre el Polígon Industrial de Santiga i l'autopista Ap-7. El jaciment es localitzà en el decurs dels rebaixos efectuats a la construcció de l'autopista de Mollet al Papiol l'any 1975. El Grup Pro Arqueologia i Història del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda va recuperar restes arqueològiques que es van relacionar amb una possible estructura prehistòrica. Es van documentar fragments ceràmics (brunyides, cordons aplicats), material lític (un fragment de jaspi) i restes d'una estructura de la qual no es van poder precisar ni la forma ni les dimensions. Amb motiu de les obres d'ampliació del quart carril de la B-30, tram El Papiol- Montmeló i la creació d'una nova sortida a l'altura de la població de Santa Perpètua de Mogoda al polígon industrial de Santiga, es va portar a terme un control i seguiment arqueològic de les obres de rebaix i possible extracció de terres. El resultat va ser negatiu. El 2007 es va dur a terme una altra prospecció arqueològica superficial a l'àrea afectada pel Pla Especial per a l'ordenació d'espais lliures i d'equipaments a la zona C9 i C0 del Torrent de les Salcies. També es van obtenir resultats negatius, ja que no es van trobar restes de materials arqueològics en superfície a causa de les característiques del terreny que dificultaven la prospecció visual al camp. | 08260-54 | Al sud del Polígon Industrial de Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les 1975. Jaciment localitzat durant les obres de rebaix de l'autopista Ap-7 en el paratge de les Salzies. Els col·laboradors del Grup Pro-Arqueologia i Història del Museu de Santa Perpètua en van efectuar el salvament del material. | 41.5211500,2.1537100 | 429389 | 4596958 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78221-foto-08260-54-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78224 | Can Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soldevila-1 | BOQUER, Sílvia; MIRET, Josep (1996). 'Noves estructures arqueològiques a Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda). Campanya de 1993'. ARRAHONA revista d'història. III època, núm. 18. Pàg. 69-80. Patronat dels Museus Municipals de la Ciutat, Patronat de l'Arxiu Històric de Sabadell. COSTA, Felip; GARCIA, Pere; MARCET, Roger; MAS, Josep (1982). 'El jaciment prehistòric de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 9-48. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'Can Soldevila, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Sepulcre en fossa Can Soldevila VI'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 89-90. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arquològiques a Catalunya n. 1. MIRÓ, Carme; MOLIST, Núria (1982). 'Estudi de la fauna del jaciment de Can Soldevila III (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 55-60. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. VIVES, Elisenda (1982). 'Estudi antropològic de les restes òssies de la necròpolis de Can Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda)'. Els jaciments a l'aire lliure de Can Soldevila, Can Banús i Salcies. Pàg. 49-54. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Fulls d'arqueologia i història de Santa Perpètua de Mogoda. Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | -LX/V | Afectat parcialment per la realització de la via fèrria Mollet-El Papiol i per una rasa d'aigües. | El jaciment de Can Soldevila es troba situat entre l'avinguda de l'Onze de Setembre, l'avinguda de l'Estela Ibèrica i l'Avinguda Girona, partit en dos sectors per la línia del ferrocarril Papiol - Mollet. Ubicat al sud del centre de Santa Perpètua de Mogoda, entre aquest i el barri de la Florida. Es troba al cim d'una petita serra entre la riera de Caldes i el torrent de Can Sabau (terrenys actualment conreats). L'any 1978, a conseqüència de la realització de la via fèrria Mollet - El Papiol van sortir nombroses restes arqueològiques. L'any 1980 en obrir una rasa d'aigües van aparèixer més restes. Can Soldevila I: Es tracta d'una estructura circular de 100cm de fondària x 130cm de diàmetre. En el seu interior apareixen fragments de tubot i cendres. Material ceràmic del Bronze final. Can Soldevila II: Estructura de planta imprecisa, d'un diàmetre aproximat de 130cm. Material atribuïble al Bronze Final. Can Soldevila III: Sepulcre. Estructura circular de 120cm de diàmetre i 160cm de fondària. Es tracta d'un enterrament individual (a 50cm de l'esquelet s'hi trobà una gerra col·locada cap per avall i al seu costat unes restes de gos). El material indica una cronologia del Bronze Antic. Estructura IV: Estructura circular de 150cm de diàmetre. Apareix amb material del Neolític Antic Cardial. Estructura V: Estructura de planta circular de 165cm de diàmetre i 120cm de fondària. La sitja presenta un reompliment de pedres i poc material ceràmic, que la data en el Bronze Antic. Estructura VI: Estructura rectangular amb banquetes laterals i al mig una fossa amb una petita cambra (sepulcre de fossa). Les seves dimensions són 0,98m d'amplada, 2,55m de llargada des de la part oest fins al fons de l'absis de la cambra i 1,43m de fondària. La cambra contenia en el seu interior una inhumació individual. Cronològicament s'ha situat en el Neolític Mitjà. Estructura VII: Estructura de 150cm de diàmetre i 30cm de profunditat màxima. El material ceràmic la data com Neolític Antic Epicardial. Les restes faunístiques pertanyen a Canis familiaris, Sus csropha, Oryctolagus. Estructures VIII i IX: Estructures circulars que es daten en el Bronze Final. També es localitzaren 28 estructures rectangulars d'unes dimensions mitjanes de 90 x 40 x 15cm i disposades en agrupacions de manera paral·lela, la cronologia i la funció de les quals resta incerta ja que solament es recuperaren 2 fragments de ceràmica a mà. Estructura X: Fossa de forma circular, d'època romana, amb abundant presència de restes de tegula i dolia. Estructura XI: Fossa de forma arrodonida caracteritzada per la presència de nombrosos fragments de tegula i dolia. Els únics materials recuperats (tegula, dolia, maons i ceràmica comuna de fabricació local), solament ens permeten contextualitzar la fosa dins l'època romana. Estructura XII: Estructura de planta rectangular, amb els costats arrodonits i 1,95 x 1,75m de dimensions. Les parets eren verticals, el fons feia pendent de sud a nord i la potència màxima era de 85cm. A la part nord presentava una cambra inferior d'1,10 x 0,70 x 0,40m amb les parets lleugerament inclinades i el fons fent pendent de sud a nord. A l'interior de la cambra inferior, tocant a la paret nord i perfectament encaixada es trobà una llosa de considerables dimensions situada de manera vertical. Es recuperaren un total de 6 fragments de ceràmica informe feta a mà i un fragment cortical de sílex translúcid. La proximitat d'aquesta fossa a la sepultura VI i la seva tipologia, fan pensar en una cronologia del Neolític Mitjà. | 08260-57 | Av. 11 de setembre, Av. de l'estela ibèrica i Av. Girona (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | L'any 1978 els col·laboradors del Museu de Santa Perpètua realitzaren tres campanyes de salvament. | 41.5247600,2.1830900 | 431844 | 4597335 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78224-foto-08260-57-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | També Can Soldevila I, Can Soldevila II, Can Soldevila III.El jaciment abasta dues àrees d'espectativa arqueològica (Serra de Granollacs o Granja Soldevila i Turó de Can Soldevila) dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78227 | Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreblanca | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XIII/XIII | Destruït, totalment urbanitzat | El jaciment de Terreblanca es troba sota els fonaments d'unes vivendes a l'anomenada urbanització de Terrablanca. Les primeres restes van ser localitzades l'any 1975 per membres del Museu d'història Local. Es tracta de tres sitges de cronologia iberoromana, i una del bronze final localitzades al pavelló. L'any 1984, en ampliar la via pública aparegueren dues estructures (sitges) amb material del bronze final i una de cronologia medieval (s. XII-XIII). | 08260-60 | Av. Girona, C/de Pau Vila, C/Josep Carner | Les primeres restes van ser localitzades l'any 1975 per membres del Museu d'història Local. Els col·laboradors del Grup Pro arqueologia i Història del Museu de Santa Perpètua de Mogoda van recuperar el material. Aquest material apareixia amb les contínues remocions de terres. | 41.5293300,2.1806000 | 431641 | 4597845 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78227-foto-08260-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78227-foto-08260-60-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|81|83|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78228 | Timba d'en Humbert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timba-den-humbert | GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207-208. MARCET, R.; PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del neolític al Bronze Final.' Estudios de la Antigüedad, 2. | -XIII/V | Destruït, actualment urbanitzat (sota naus industrials) | El jaciment Timba d'en Humbert es troba en terrenys plans, justament al límit entre els termes de Santa Perpètua i Polinyà, on es trobaren, superficialment, materials que cronològicament estarien datats entre el bronze final i l'època romana. | 08260-61 | C/València, C/Aragó, C/Catalunya | Localitzat per membres del Grup de col·laboradors del museu de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5406300,2.1770400 | 431356 | 4599102 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78228-foto-08260-61-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78230 | Urbanització Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-santiga | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XIII/XV | Destruït | El jaciment Urbanització Santiga es troba situat a uns 300m a ponent de l'església de Santiga, entre un camí asfaltat, sense accés i tallat per als vehicles, i el camí de l'Estret de les Vinyes que es troba paral·lel a aquest i situat al nord. Entre ambdós camins hi ha un gran pi aïllat com a referència. L'any 1977 els membres del grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda recuperaren les restes arqueològiques que van aparèixer en obrir un carrer en una urbanització clandestina. El jaciment, segons els seus descobridors, era un clot amb material ceràmic i restes de fauna. El material arqueològic recuperat és representatiu de dos moments diferents, un del bronze final i un altre medieval. Vers l'any 1988 les tasques de remoció de terres per part de la urbanització es van aturar. Segons Pau Saura existeix també un dipòsit hidràulic d'opus signinum amb mitja canya. | 08260-63 | Camí de l'Estret de les Vinyes (Santiga) | L'any 1977 els membres del grup de Col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda recuperaren les restes arqueològiques que van aparèixer en obrir un carrer en una urbanització clandestina. | 41.5348900,2.1480500 | 428932 | 4598488 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78230-foto-08260-63-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 79|80|85|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78231 | Can Vinyals Paleolític | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-paleolitic | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -D/-CCCXXX | Sota 2m de potència. Sota naus industrials. | El jaciment Can Vinyals Paleolític es troba situat on avui hi ha el carrer Violant d'Hongria que parteix el jaciment longitudinalment, a llevant queda delimitat pel torrent de Polinyà, al nord per la línia divisòria que limita amb el terme municipal de Polinyà. La zona de Can Vinyals es troba localitzada a la banda nord de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet i a ponent de la carretera de Polinyà. Les restes arqueològiques localitzades segons els seus descobridors pertanyen a l'horitzó Musterià. Actualment, fruit de les actuals remocions de terres, el jaciment es troba sota una capa de terra de 2m de potència. | 08260-64 | C/Violant d'Hongria. Poligon Industrial Can Vinyals (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1968. Jaciment localitzat per membres del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 41.5377000,2.1642700 | 430288 | 4598787 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78231-foto-08260-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78231-foto-08260-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78231-foto-08260-64-3.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | -50000/-33000; Paleolític Mig. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78232 | Can Vinyals enterrament col·lectiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-enterrament-collectiu | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. DOMÈNEC, M.; MORRAL, 3. (1980). 'L'enterrament col·lectiu de Can Vinyals'. Arrahona, 10. Sabadell. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -XXX | Destruït, per la construcció d'una nau industrial | El jaciment Can Vinyals enterrament col·lectiu es troba situat en el polígon industrial de Can Vinyals, a la banda nord de la carretera B-140 de Sabadell a Mollet. A partir de les remocions de terres motivades per les explanacions dels solars, aparegueren restes d'un infant trobat a 45m al nord de la carretera de Sabadell a Santa Perpètua en front del punt quilomètric 4,525m. Aquest infant en edat de canvi de dentició, es trobava en posició fetal però aquestes restes es trobaren en molt mal estat de conservació. Amb ell aparegueren còdols, uns ossos llargs de persona adulta i un gra de collaret de lignit. Al continuar el rebaix de terres es descobriren uns còdols i una llosa de conglomerat, just sota aquest enterrament. El sepulcre era una fossa de planta gairebé circular de 1'85m de diàmetre i 1,20m de profunditat, excavada en l'argila del terreny. En el costat nord-oest hi havia una prolongació quadrangular (o pou d'accés), la coberta es limitava a una fossa de conglomerat i alguns còdols. La fossa contenia un total de tres inhumacions més el nen trobat sobre la llosa. Un dels individus era un home jove d'uns 18-20 anys, però l'esquelet estava incomplet, ja que estava en posició secundària. Dos dels altres individus estaven enterrats simètricament d'esquena un de l'altre, un dels dos era un home d'uns 22 anys, estava ajagut sobre el costat esquerre, en posició fetal, les cames molt flexionades, els braços entrecreuats i les mans plegades al costat de la boca. Al costat hi havia un cargol marí, un triangle blans i una punta de sageta pedunculada i amb aletes tocant la pelvis. El segon tenia la mateixa posició que l'altre i era un home d'uns 30-35 anys. Com a aixovar tenia una punta de sageta pedunculada i un triangle i una petita fulla de sílex blanc. El jaciment es data en el Neolític Final. | 08260-65 | Carrer Ramon Berenguer I, 1. Poligon industrial Can Vinyals | 1978. Es realitza una excavació de salvament portada a terme per membres dels Museus de Santa Perpètua i Sabadell amb la col·laboració de E. Morral, R. Ten i D. Miquel. | 41.5343700,2.1612300 | 430031 | 4598420 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78232-foto-08260-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78232-foto-08260-65-2.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica esmentada com a Carena de la Serra de Can Sabau al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. A finals de 1977 es va trobar un enterrament neolític, al llom de la Carena de la Serra de Can Sabau, a la part nord de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140). | 78|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78234 | Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector-0 | SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | -III/V | Parcialment destruït | El jaciment Torre del Rector es troba en el vessant sud-oest d'un turó situat davant del polígon industrial Torre del Rector, a llevant de la carretera C-59 de Mollet a Caldes, i a uns 300m al nord-est de l'edifici Honda, també situat en l'esmentat polígon. Del jaciment es coneix la troballa de material arqueològic que aparegué superficialment, format bàsicament per fragments de tègula, dòlia i petits fragments ceràmics no determinables. Un marge tallava longitudinalment el jaciment, posant al descobert una estructura que possiblement podia tractar-se d'una sitja. L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica de control a causa dels moviments de terres efectuats amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, que afectava, entre d'altres, aquest jaciment. Es prospectà el vessant sud d'un turó situat al davant del polígon industrial, en una superfície de 2900m2. Es localitzà una sitja que pel tipus de material ceràmic recollit en superfície, semblava pertànyer a cronologia tardoromana. | 08260-67 | Carretera de Caldes (C-59) | 41.5454400,2.1878000 | 432259 | 4599627 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78234-foto-08260-67-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78235 | La Florida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-florida | MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'La Florida. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Enterrament col·lectiu'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 91-92. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arqueològiques a Catalunya n. 1. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 36. | -XXX/-XIII | Destruït | El jaciment La Florida va ser localitzat en obrir un carrer a la urbanització La Florida, que es situaria aproximadament a la meitat nord de l'illa de cases formada pel carrer Disset al nord i les Avingudes Vuit a llevant i Nou a ponent. Va ser excavat per R. Marcet i J. Morral, l'any 1980. El terreny on apareixien les restes estava constituït per una capa d'argila i a sobre d'aquesta hi havia una altra de sauló endurit. Morfològicament, el lloc d'enterrament estava format per una coberta de blocs o lloses de sauló endurit, sota de les quals es trobava la cambra sepulcral. Per la quantitat de pedres aparegudes al seu interior, els seus excavadors van proposar que estarien destinades a sostenir el sostre de lloses de sauló. L'estratigrafia estava formada per una capa superficial remoguda, una capa de sauló (dividida per una petita capa d'argila blanca) i una capa de graves i sorres. Les seves dimensions eren de set metres d'amplada i de dos metres i mig de fondària, essent la part excavada com a balma de 80cm. La disposició de les restes òssies (enterrament secundari, segons la valoració del excavadors) formaven amuntegaments disposats en paquets i ossos aïllats. Al sector oest es va localitzar part d'un esquelet en connexió anatòmica. Cal destacar que tan sols van ser tres els individus sencers: dos d'ells abraçats i en posició fetal. Sembla existir una diferenciació entre el sector nord i sud, que segons els seus excavadors es pot tractar d'una zona d'inhumació primària i una d'inhumació secundària. Els materials arqueològics que acompanyaven aquestes restes es reduïen a uns quants fragments de ceràmica llisos i una petxina. Durant els mesos de setembre i octubre de 2002, Mireia Pedro va realitzar un treball de reconeixement arqueològic en el marc de la recerca sobre 'Estudi de les coves i abrics amb estructures paradolmèniques al NE peninsular (Catalunya), inclosa en un projecte d'investigació del Seminari d'Estudis i Recerques (SERP) de la Universitat de Barcelona. El projecte contemplava el reconeixement In situ de diversos jaciments presumiblement de tipus paradolmènic així com la contrastació de la informació inicialment coneguda. Donat que el jaciment va ser destruït, només es va poder consultar les dades aportades pels seus excavadors, els quals l'interpretaren com una balma sepulcral col·lectiva. No obstant, però en aquest darrer estudi es proposa que podria tractar-se d'algun tipus d'hipogeu. El jaciment el daten entorn el Neolític Final i l'edat del Bronze. | 08260-68 | C/Disset, Avinguda Nou i Vuit. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5223900,2.1884200 | 432286 | 4597068 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78235-foto-08260-68-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78236 | Ca l'Oller. Camp Ventura Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-camp-ventura-oller | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 66. | -II/XVIII | Parcialment destruït, sota una central elèctrica | El jaciment Ca l'Oller o Camp d'en Ventura de l'Oller es troba situat al cim d'una petita elevació al marge dret de la Riera de Caldes, al nord del Polígon Industrial de Ca n'Oller. Es tracta d'una vil·la. Les restes documentades consisteixen en un conjunt d'habitacions que es separen per un gran mur central (amplada 70-80cm) de l'àrea oberta. La part edificada és travessada per un mur transversal que la divideix en dues parts, la nord encara no delimitada i la sud, dividida en tres petites estances. El paviment es troba molt deteriorat i bàsicament està constituït per terra batuda amb calç. A prop del conjunt, s'ha trobat una estructura formada per teules i tovot que delimita un espai ple de cendres, i s'interpretaria com un forn romà. També s'ha trobat una estructura rubefactada de planta circular excavada al subsòl (forn medieval), un retall de planta irregular i grans dimensions excavat al terreny natural (estructura per decantar o pastar d'argila, semblant a la de Can Banús II), 18 retalls de planta circular excavats al sòl natural reblerts de fragments ceràmics, pedres, carbons i cendres (sitges per emmagatzemar gra aprofitades com a abocadors), un retall allargat excavat al subsòl natural (interpretat com una estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera) i una estructura indeterminada bastida amb pedres i morter de calç (canal o probable clavegueram). L'amortització de les 18 sitges, gràcies a les ceràmiques trobades en el seu interior, s'han pogut datar entorn el segle XI i principis del segle XIII. L'estructura destinada a tasques d'explotació agrícola o ramadera i la canal donen una datació dels segle XVI i XVIII. El material ceràmic trobat és de fabricació local (ceràmica comuna, a torn i àmfores) i d'importació (terra sigil·lada). Entre les restes metàl·liques, es localitzen peces d'ornament (fíbules i plaques de bronze) i utensilis de treball agrícola i monedes (August, Galba i Vespasià). Tots aquest elements fan pensar que aquest jaciment constituïa un centre manufacturer important destinat bàsicament a la fabricació d'àmfores probablement dels tipus Dressel-1, Pascual 1 i Dressel 2-4, entre altres de menor importància. A més, també cal pensar, que l'assentament es troba ubicat en un entorn que permetia el proveïment de les matèries primeres imprescindibles per a la producció de ceràmica: argila, llenya i aigua. | 08260-69 | Polígon Industrial de Ca n'Oller (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 1968. F. Martí Jusmet dóna la notícia de la troballa de fragments ceràmics a mà de pasta fosca, alguns decorats, amb incisions o amb cordó, en relleu, amb impressions i de ceràmiques a torn vermelloses. 1970. Els afeccionats locals realitzen les primeres prospeccions. 1985. Excavació dirigida per E. Sanmartí i R. Marcet. 1986. Excavació dirigida per E. Sanmartí i R. Marcet i J. Tremoleda. Campanya del 3 al 31 d'octubre. 1987. Excavació dirigida per E. Sanmartí i J. Tremoleda. Campanya de l'1 al 23 d'octubre. | 41.5482600,2.1732600 | 431049 | 4599952 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78236-foto-08260-69-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Vil·la romana als 'Camps del Ventura de Ca l'Oller. VINYALS (1994: 66); Plans d'ordenació, Jaciment: protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, com àrea d'expectativa arqueològica i paleontològica.El jaciment es troba també en terme municipal de Polinyà. | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78237 | Turó de Can Filuà. Escoles nacionals II, CEIP Santiga. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-filua-escoles-nacionals-ii-ceip-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. BOQUER, Sílvia; PARPAL, A. (1994). Can Roqueta. Estructures prehistòriques i medievals. Campanya 1991 (Sabadell, Vallès Occidental). Barcelona. BOQUER, Sílvia; PARPAL, A. (1990). Les estructures del bronze antic-bronze mitjà al jaciment arqueològic de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental). ARRAHONA revista d'història, n 7. Barcelona. CARLÚS, X. et alii (2003). El paraje arqueológico de Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental): diacronia y tipologia de las ocupaciones. Congreso Nacional de Arqueología, Huesca, mayo de 2003. GONZÁLEZ, P.; MARTÍN, A.; MORA, R. (1999). Can Roqueta un establiment pagès prehistòric i medieval. Barcelona. GONZÀLEZ, Javier; HARZBECHER, Karin (2008). Nova intervenció arqueològica al turó de can Filuà. Un espai domèstic del bronze inicial a l'escola bressol municipal l'Espiga. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Pàg. 73-85. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. MARCET, Roger; MORRAL, Joan (1982). 'La Florida. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). Enterrament col·lectiu'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Pàg. 91-92. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Excavacions arqueològiques a Catalunya n. 1. MARTÍ, Miquel; POU, Calvet; BUCH, Montserrat (1995). 'Les estructures prehistòriques del jaciment de Can Filuà, Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)'. Limes, revista d'arqueologia n. 4-5. Pàg. 28-44. CRAC, Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. MARTÍN, A. (1990). El neolític i el Calcolític al Vallès. Limes. Cerdanyola del Vallès. PALOMO, A. (et alii). (2002). Estructures d'hàbitat a Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental). Pirineus i veïns al 3er mi.leni aC. Actes del XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. PETIT, MA (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès'. Limes, 0. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). TERRATS, Noemí (2008). 'Les ocupacions prehistòriques i antigues del turó de Can Filuà (Santa Perpètua, vallès occidental): de les comunitats neolítiques als nostres dies. (campanya 2007). Pàg. 51- 71. | -XXX/XVIII | Parcialment destruït | El jaciment Turó de Can Filuà. Escoles nacionals II, CEIP Santiga es localitza al sud-oest del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. El jaciment delimita al nord per l'encreuament de la carretera de Sabadell amb l'avinguda de Sabadell, a l'oest per la carretera de Sabadell, a l'est per l'avinguda de Sabadell i l'avinguda de Barcelona, mentre que pel sud es troba delimitat per camps de conreu. A la part superior del turó, l'any 1982 en fer una rasa per a la col·locació d'una tanca protectora en el pati de les escoles nacionals, es va observar que en el tall fet per la màquina, hi havia una estructura de planta circular i secció en 'V'. El material ceràmic trobat pertanyia a un màxim de quatre vasos, pertanyent a un gran vas decorat amb mamellons superposats del Neolític Final. Posteriorment l'any 1992, es va fer una excavació del jaciment, es van identificar 8 estructures subterrànies excavades a les argiles naturals, una de les quals formava part d'un enterrament col·lectiu. L'estructura estava formada per un pou amb una cambra, a l'interior de la qual es localitzà un enterrament col·lectiu. El pou era excavat a les argiles i tenia un diàmetre màxim de 125cm, amb les parets força rectes i reomplert de pedres calcàries. Quant a materials, gairebé no n'hi havia. La cambra de la sepultura s'obria a la paret nord del pou, a uns 20cm de la superfície. L'estructura d'enterrament col·lectiu tenia 16 individus distribuïts en dos nivells, i es podien diferenciar els canvis en els rituals d'enterrament que es van produir a partir del neolític final. La cronologia varia segons les estructures, tenint però una ocupació d'aquest indret des de finals del Calcolític (1900aC) fins a la fase antiga del període Ferro-Ibèric, és a dir, cap a l'entorn del 600aC. D'altra banda, amb motiu de la construcció d'un nou CEIP (Santiga) en el municipi de Santa Perpètua de Mogoda, es va realitzar, en el 2005, un seguiment arqueològic i paleontològic dels rebaixos de terres per a les obres de construcció de l'edifici situat dins l'àrea d'expectativa arqueològica del Turó de Can Filuà. En aquesta zona van ser documentades en intervencions anteriors les restes fòssils d'un probioscidi del gènere 'Deinotherium' en els rebaixos més profunds. El seguiment arqueològic va permetre documentar únicament fragments de ceràmica procedents de l'estrat de terra vegetal i dos retalls que van ser excavats manualment. Es tracta de ceràmiques d'adscripció cronològica ibèrica o romana. Els altres fragments són informes, de ceràmica vidrada marró, d'època moderna o contemporània. No va ser identificada cap estructura arqueològica. D'altra banda, al mateix temps es va realitzar també un control paleontològic. El 2006 es va fer una altra excavació on es van registrar onze estructures rebaixades com a conseqüència de les tasques agrícoles. La major part de fragments ceràmics trobats pertanyien al Bronze Inicial. Es va localitzar una llar o forn domèstic de planta ovalada composada per un nivell de pedres alterades tèrmicament, una solera i dues petites parets laterals també rubefactades. Una altra estructura podria ser una fossa o fons de cabana, que es trobava molt arrasada. Es va localitzar una sitja de planta circular i secció troncocònica. També dos possibles fons de sitja de planta circular i una petita estructura negativa de planta rodona, contenidora de productes agrícoles. Es van documentar dues estructures de planta pseudo-ovalada negatives que podrien ser grans fosses contenidors i utilitzades posteriorment com a abocadors de deixalles. El 2007 es va dur a terme una altra intervenció arqueològica motivada pel desenvolupament urbanístic de la zona. Es van excavar 7 sitges amb materials neolítics, que es trobaven molt arrasades. La majoria estaven situades al sud-est i al sud-oest del jaciment. Els materials estaven representats per cordons horitzontals amb decoracions digitades, cordons llisos, decoracions d'espigues impreses amb cardium, impressions de mitja canya en el llavi, petites impressions fetes amb l'umbó de malacofauna marina i garlandes impreses entre d'altres. Del bronze inicial es van trobar 16 estructures localitzades al sud-oest del jaciment, compartint espai amb les neolítiques. La majoria eren sitges, també es van documentar tres cubetes, dues estructures complexes i dues indeterminades. Les estructures complexes deurien estar relacionades amb l'hàbitat cobert, producció o transformació de productes i fins i tot un lloc d'extracció d'argiles. Els materials tenien els trets característics d'aquest període, llengüetes, vores rectes, amb incisions, cordons impresos, engrutats i impressions de mitja canya. També es van localitzar dos forns de moments diferenciats, però no es va poder establir la seva cronologia absoluta. Un s'ubicava en un dels punts més alts del turó, estava molt malmès, es conservava la cambra de cocció, l'entrada de la cambra i un retall adjacent que hauria servit per la neteja de les cendres del forn. L'altre forn era un forn de calç situat al sud-oest del jaciment i el seu estat de conservació era força bo. Estava format per la cendrera, el forn i un retall adjacent. Es tractava d'un forn de graella, excavat en un marge i que tenia l'olla del forn intacta amb les restes de pedres procedents de la darrera fornada. Es van documentar grans superfícies amb presència, molt puntual, de materials rodats, es tractaria de petits canals o torrenteres amb restes de materials arrossegats d'origen natural. | 08260-70 | Crta Sabadell, Av. Sabadell i Av Barcelona | 41.5322900,2.1775600 | 431391 | 4598176 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78237-foto-08260-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78237-foto-08260-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78237-foto-08260-70-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Modern|Neògen|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Es troba dins una àrea d'expectativa arqueològica dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Actualment la zona es troba en fase d'urbanització. | 78|80|83|94|125|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78240 | Can Cirera; Can Sirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-can-sirera | CARLÚS, X. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica d'urgència al jaciment de Can Cirera. Intersecció n. 9, PK 4,900 de la B-140 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Campanya 1997. Memòria inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. CARLÚS, X. (2008). Els forns de can Cirera (Sant Perpetua de Mogoda, Vallès Occidental). Pàg. 71-192. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XVII-XX | Desconegut. | El jaciment Can Cirera / Can Sirera va ser descobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu de l'acondicionament de la carretera B-140, concretament durant la construcció d'una rotonda, situada a ponent de Can Cirera. Actualment l'espai és ocupat per camps de conreu en producció. El jaciment de Can Cirera és d'època moderna i contemporània i correspon a una àrea industrial de fabricació de material constructiu i obtenció de calç. S'hi ha localitzat un forn d'obra i un forn de calç, així com un sector de funció indeterminada amortitzat amb deixalles procedents de les esmentades infrastructures. També s'ha documentat un mur i una mina d'aigua construïda en època moderna o contemporània que podrien formar part del complex industrial i agrari del mas de Bellsolà. | 08260-73 | Crta, B-140 de Sabadell a Mollet | En el registre de la Propietat de Sabadell número 2 existeix la inscripció del manso de Bellsolà, en l'actualitat Can Sirera, en un document de 1984 en el qual es delimiten els terrenys de la finca i les infrastructures que tenia | 41.5346800,2.1717900 | 430912 | 4598445 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78240-foto-08260-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78240-foto-08260-73-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Antic manso Bellsolà. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78241 | Can Vinyals III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals-iii | TRESSERRAS, J.J. (1998). Can Vinyals (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Oriental). Anàlisi arqueobotànica: macrorestes (llavors) i microrestes (fitòlits i midons). Inèdit. | -LX/V | Destruït | El jaciment de Can Vinyals III es troba dins el polígon industrial de Can Vinyals, en els terrenys actualment ocupats per una nau de l'empresa VALEO. Entre els mesos de novembre i desembre de 1997 es van realitzar uns treballs de prospecció i excavació arqueològica d'urgència al polígon industrial de Can Vinyals en la parcel·la situada entre els carrers de Ramon Berenguer I i de Guifré el Pelós, a l'extrem sud de l'illa que conformen els dos carrers esmentat anteriorment i els carrers de Jaume I el Conqueridor i de Roger de Flor. Durant aquesta intervenció es van localitzar i documentar 5 possibles estructures arqueològiques: CV4: durant el control arqueològic dels rebaixos fou identificada com una possible cabana de planta ovalada, encaixada al subsòl natural. Aquesta estructura va ser destruïda quasi per complet per acció de la màquina excavadora, conservant-ne únicament dues petites depressions corresponents al fons de la possible cabana. Les restes ceràmiques recuperades no presenten característiques que permetin adscriure-les a un període crono-cultural concret. Només el fet de ser fetes a mà, de presentar les superfícies llises sense decoració, i la presència d'un fragment amb un mugró aplicat, permet de situar-les entre el neolític i els inicis de l'edat del bronze, sense més precisió. CV5: identificada en el moment de la seva localització com un possible fons de cabana d'època iberoromana, de planta ovalada d'uns 4 2 2,5m, secció irregular, fons còncau, i una fondària de 10cm. Només es va recuperar material en superfície corresponent a un fragment de pivot d'àmfora i alguns fragments rodats de ceràmica comuna ibèrica. CV6: correspon al fons molt arrasat d´una estructura excavada al subsòl del tipus sitja o coberta, de planta circular d'uns 85 cm de diàmetre, fons còncau i una fondària de 8cm. No va proporcionar material arqueològic durant el procés d'excavació. CV7: Correspon al fons molt arrasat d'una estructura excavada al subsòl de planta circular d'uns 50cm de diàmetre, fons còncau irregular i una fondària de 7cm. Només es van recollir algun fragment de ceràmica a mà durant la prospecció. CV8: Correspon al fons d'una estructura d'emmagatzematge o sitja de planta circular de 130 cm de diàmetre, parets de tendència còncava, fons pla i una fondària de 35cm. Al seu interior es va recuperar material constructiu romà, especialment fragments de dòlia i tègula, un fragment de molí circular i diverses pedres. Posteriorment, durant un seguiment realitzat entre el 23 de març i el 3 d'abril del 2000 a l'extrem sud d'aquesta mateixa parcel·la es localitzà una sitja excavada al subsòl natural. Era de planta circular amb un diàmetre superior de 110cm, amb una fondària conservada de 84cm. Entre la pasta de ceràmica recuperada es troben varis fragments informes de ceràmica comuna grisa d'època ibèrica, diversos fragments i una nansa de pasta de sandvitx que correspondrien a una gerra, part d'un recipient pertanyent a la vora i el cos d'una olla feta a mà que presenta decoració feta a base d'un cordó aplicat amb impressions digitals al voltant del coll. A partir del material ceràmic pot determinar-se que la sitja correspon a època ibèrica, amb restes ceràmiques de tradició corresponent al bronze final.. | 08260-74 | C/ Ramon Berenguer I, C/Guifré el Pelós (Polígon Industrial de Can Vinyals) | A finals de 1977 es va trobar un enterrament neolític, al llom de la Carena de la Serra de Can Sabau, a la part nord de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140). | 41.5350700,2.1627200 | 430156 | 4598496 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78241-foto-08260-74-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-16 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El jaciment es troba dins de l'àrea d'expectativa arqueològica esmentada com a Carena de la Serra de Can Sabau al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 78|79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78242 | Can VinyaletsCan Vinyalets Sector II. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyalets-can-vinyalets-sector-ii | CABALLÉ, Gemma; GUTIÉRREZ, Daniel; VILA, Goretti; VILA, Josep Maria. (2004). 'L'excavació arqueològica a Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)'. Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona 1996-2001. Volum 3. Pàg. 903-925. La Garriga. FONT, Josep (2002). Anàlisi per DRX de mostres d'argila provinents d'una estructura de combustió del jaciment arqueològic de Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). CSIC - Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera. Inèdit. FONT, Josep (2005). 'Noves aportacions al neolític final-calcolític verazià: l'assentament del Camp del Rector (Jorba, Anoia) i les estructures de combustió del sector II de Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)'. Tribuna d'Arqueologia 2001-2002. Generalitat de Catalunya. FONT, Josep (2006). 'Les estructures del neolític final-calcolític i del Bronze mitjà-recent de Can Vinyalets (Santa Perpètua de Mogoda)'. El patrimoni arqueològic del Baix Vallès. Notes. Volum 21. Pàg. 185-216. Centre d'Estudis Molletans – Ajuntament de Mollet del Vallès, 2006. | -XXX/IX | Destruït | El jaciment de Can Vinyalets es situa fora del nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, dins el polígon industrial de Can Vinyalets, situat entre aquesta població i Polinyà. El solar sobre el que es troba el jaciment limita a l'oest amb la carretera de Polinyà (B-142) i a l'est amb l'antic camí de Polinyà a Ripollet. Entre els mesos de juliol i agost de 1999 es va realitzar una excavació arqueològica d'urgència en la qual es van diferenciar dues àrees, localitzant ses següents àrees arqueològiques: Zona I: Es van documentar i excavar un total de 46 estructures, totes elles corresponents a retalls en el terreny natural. D'aquestes estructures, 3 corresponien a retalls irregulars de gran mida, 42 a fons de sitges i 1 a un fons de dòlia. Aquest conjunt d'estructures correspon a una zona d'emmagatzematge associada a una explotació agrícola entorn els segles VIII-IX, per la presència de ceràmiques comunes de cuita reductora, juntament amb ceràmica espatulada i la pràctica absència de material ceràmic tardoromà (amb excepció de tègula, ímbrex i dòlia). Zona II: s'hi localitzà un forn excavat al subsòl que definia un nivell superior (cambra de cocció) de planta circular de 160cm de diàmetre i que anava tancant fins arribar al nivell inferior (cambra de combustió) de planta quadrangular de 222 x 40cm. La segona corresponia a una àrea d'ocupació formada per diversos encaixos al sòl geològic i restes disperses de terra cuita que podrien indicar l'existència de focs. Es van poder definir dues zones d'hàbitat, tot i que no es va poder establir si existia una relació de contemporaneïtat entre ambdues. L'estudi preliminar del material situa aquestes de manera provisional en un moment cronològic altmedieval, essent interpretades com hàbitats de construcció senzilla i amb un període d'utilització força curt. L'any 2001 es va realitzar una altra intervenció arqueològica en el jaciment amb motiu de la construcció d'una nova nau industrial de l'empresa Volpak Packaging Machines. Aquesta intervenció es centrà en el que s'ha anomenat Sector II de Can Vinyalets, el qual limita al nord i a l'est amb l'antic camí de Polinyà a Ripollet, al sud amb un turó limítrof amb l'autopista Ap-7 i al sud-oest amb la parcel·la ocupada per la nau de Draka Cables, SA. La intervenció arqueològica en el Sector II va permetre documentar dos conjunts d'estructures d'època prehistòrica, un primer conjunt del bronze mitjà/final i un segon del neolític final - calcolític. Les restes arqueològiques que conformen el primer conjunt d'estructures formen part d'una única gran estructura. Es tracta d'una depressió excavada al subsòl geològic, de planta oval i amb una superfície de 13,23 m2. que l'estructura correspon a un fons de cabana. Els materials ceràmics exhumats permeten considerar que aquest hàbitat pertany cronològicament al període bronze Mitjà / Recent (aproximadament 1550 - 1250 cal BC), L'estructura es caracteritza per una clara divisió de l'espai en dues àrees: un sector nord constituït per una rampa d'accés i un corredor d'entrada i un sector sud que conforma la cambra habitacional pròpiament dita, de planta oval/circular, base plana i amb una banqueta correguda. Estratigràficament s'han distingit dos moments d'ocupació, probablement poc distants en el temps i dins el mateix període cultural. D'ambdues fases s'ha localitzat el sòl d'ocupació i una llar de foc. L'excavació de l'estructura ha proporcionat diverses restes materials, destacant els fragments de ceràmica de tipologia típica del període, i diversos fragments de fauna, on hi ha equilibri entre les restes de bou i d'ovicraprins. El segon conjunt d'estructures correspon a les restes datades del Neolític final - Calcolític (3215 - 2250 cal BC), on s'hi ha determinat l'existència d'un mínim de dues fases d'ocupació probablement molt poc distants. Ambdós períodes corresponen, però a l'ocupació d'un mateix indret per una mateixa funcionalitat. Sembla que aquestes dues fases d'ocupació neolítica responen a una instal·lació a l'aire lliure de tipus artesanal / productiva. Durant els treballs d'excavació d'aquestes estructures s'ha exhumat un total de 863 fragments de ceràmica, corresponents a un mínim de 77 individus. Les característiques tècniques, morfològiques i pseudodecoratives (elements de premsió) permeten atribuir-la a l'anomenat Grup de Véraza. També s'han recuperat abundants restes de fauna, amb predomini del bou seguit dels ovicaprins, alguns fragments d'indústria lítica polida (artefactes de molins) i dues denes de collaret. La cronologia relativa proposada a partir de les restes mobles s'ha confirmat mitjançant l'anàlisi readiocarbònica de mostres de carbons, obtenint una datació absoluta de 2581 cal BC. Tot aquest conjunt d'estructures s'interpreta, doncs, com una instal·lació de caràcter artesanal / productiu. La manca d'evidències d'ona possible coberta realitzada amb materials peribles (forats de pal, pedres de falca, restes de terra cuita amb empremtes de brancatge), la pròpia morfologia de la depressió i dels dispositius interns i la localització de les nombroses i variades estructures de combustió no permeten considerar que es tracti d'una instal·lació d'habitatge tal i com tradicionalment s'ha entès (fons de cabana). És precisament el total de 12 estructures de combustió (llars, cubetes, brasers/cendreres i un probable fornal) un dels trets que aporten una certa singularitat a les restes | 08260-75 | Polígon Industrial Can Vinyalets (naus Draga Kables i Volpack Packaging Machines) | 41.5378200,2.1692800 | 430706 | 4598796 | -2581 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78242-foto-08260-75-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval|Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Aquesta fitxa inclou també Can Vinyalets Sector II. Les seves coordenades són: X:430784; Y: 4599090 i Z: 111m snm. (Ref. Cad: 0890011DF3909S).Els vials d'accés actuals a les naus de Draga Kables i Volpack Packaging Machines també van ser objecte de seguiment arqueològic l'any 2000 (VILA, 2004). | 78|79|85|90 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc