API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
78352	Jardins casa Windish	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-casa-windish	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX	El recinte es troba tancat per obres.	Presenta aquest indret una instal·lació metàl·lica (tipus cobert) amb diferents departaments individualitzats que serveixen per a desar les eines dels pagesos. També sota cobert hi ha taules i bancs per a aixoplugar-se i descansar.	08260-185	Avinguda Nou. Centre Cívic La Florida. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Durant l'any 1996 es va realitzar un acondicionament del jardí.	41.5196100,2.1906100	432466	4596758		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78352-foto-08260-185-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78352-foto-08260-185-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Dins aquest recinte hi ha el Centre Cívic La Florida.	98	2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78368	Arbreda de la Riera Seca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-la-riera-seca	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		L' Arbreda de la Riera Seca es troba al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda, vorejant la Riera Seca, a ponent del Parc d'Europa (Barri la Florida). Al seu extrem sud i a l'alçada de la Granja Girbau hi trobem el final del tram sud del camí del Padró. L' Arbreda de la Riera Seca és una arbreda fluvial que actua d'espai de refugi a una gran varietat d'ocells que s'alimenten del conreu de secà que envolta l'arbreda. Els gafarrons, els estornells, els pardals xarrecs produeixen, a la vesprada un escàndol considerable, tot lluitant per les millors branques per dormir.	08260-201	Al sud del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda		41.5202200,2.1763600	431278	4596836		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78368-foto-08260-201-3.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78174	La Ferrussa; Torreferrussa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrussa-torreferrussa	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 211. MELO, Joana (2008). Intervenció arqueològica a l'edifici medieval de Torrerrussa. La Domus fortificada de Canalies (s. XII-XIII). Pàg. 157 - 170. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	X-XVI	Rehabilitació el 1980. En espera de nova rehabilitació per ubicar el Centre de la Propietat Forestal.	Torreferrussa es troba al costat de l'autopista Ap-7, a l'oest del nucli urbà, i amb accés des de la B-140. A la rotonda que hi ha a l'alçada de Can Sabau es pren una pista que voreja el Bosc de Can Sabau pel costat nord i que ens porta fins al Camí del Padró. La Ferrussa queda a uns 700m de la carretera, a l'interior d'un recinte tancat propietat de Medi Ambient (Generalitat de Catalunya). L'edifici està situat dins una finca de diverses hectàrees, subdividida en diferents àrees: vivers, granges, etc. Hi ha una gran varietat d'espècies vegetals, a destacar la palmera de davant de la façana principal, el camí d'accés d'avets i el petit estany rodejat de plàtans, situat a uns 50m de l'edifici. Aquest edifici va ser construït sobre les restes d'una antiga casa pairal dels segles XV-XVI molt reformada al segle XIX,, que tenia una torre de medieval (segle XI), que encara es conserva. És de difícil classificació, ha sofert moltes transformacions. Formada per dos cossos longitudinals i dos transversals (un d'ells enfonsat respecte a la façana principal uns 5m) que constitueixen un pati quadrat central, on està situada la torre circular medieval, de tres plantes, les dues primeres pertanyen a la torre original i l'ultima és un dipòsit d'aigües afegit. La primera planta de la torre conté una original capella de finals del segle XIX dedicada a la Verge de Montserrat. L'estructura de suport està formada per parets de totxo i bigues de fusta amb reforços de bigues de formigó. La coberta és de teula àrab. Els cossos longitudinals tenen coberta a una aigua i els transversals a dues aigües. La façana és asimètrica, amb forats nous horitzontals a la planta baixa i verticals a la primera. La façana és plana i sense motius decoratius. La coberta queda amagada darrera dels merlets de coronament. Essent una façana molt racionalista, el coronament li dóna un aire exòtic. Les parets són de totxo, amb acabats d'arrebossat i pintat de blanc. La torre és de pedra en les dues primeres plantes i la tercera està arrebossada i pintada de blanc. L'estat de conservació de l'estructura de suport, coberta i façanes és bo, donat que va ser rehabilitat el 1980. Tot i que la pintura de la façana és molt tacada a causa dels escorredors d'aigua de les cobertes. L'estructura funcional és totalment nova en funció de les necessitats dels habitatges existents. A la planta baixa encara es conserven les zones d'estable amb accés pel pati, en un estat de conservació molt baix	08260-7	Camí del Padró	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: La primera referència documental és de l'any 988. Segle X. S'esmenta el lloc de Canalies. Segle XI. El lloc de Canalies es relaciona amb una família propietària aloera de la major part d'aquest territori. 1044. Ricolf. Deixa en testament la casa i solar de Canalies al seu fill Miró. Segle XII: 1104. Ramon Maier i la seva dona Adalet permuten amb l'abat del monestir de Sant Cugat del Vallès uns alous a Gallecs i Breda per un altre situat a Canalies. Tenen una filla casada amb Odalguer als quals han construït torre a l'alou de Canalies:'in Canalies, ubi construxerat gener noster Udalgarius cum filia nostra Maiasendis turrim.' 1137. Acta de donació dels delmes, lluïsmes i la vintena part de les primícies a l'església de Santa Perpètua. Entre els promotors hi ha Guillem de Canalies probablement el Guillem Gerald de Canalies. 1148. El cap de casa de Canalies sembla que era Pere Berenguer de Canalies, probablement marit de Sança de Canalies, el qual feia d'avalador del deute de Pere de Sentmenat per a l'obra de l'església de Santiga. A finals del segle XII els Canalies i els Rocavert de la sagrera de Santa Perpètua han entroncat com a família passant finalment tot el que tenien els Rocavert als Canalies. 1175. Guerau de Rocavert fa testament per anar amb l'exèrcit reial a Tolosa amb el rei d'Aragó. Deixa la vinya que té a Canalies a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Elisenda de Canalies, neta de Guerau de Rocavert, esdevingué pubilla del patrimoni de Canalies i el de Rocavert. Segle XIII: 1249. Elisenda de Canalies (neboda de Pere de Rocavert), el seu marit Pere de Gallifa i la seva filla Sància venen a Guillem de Badalona les cases que tenen per la parròquia de Santa Perpètua i el delme que tenen per la casa de Canalies. 1266. Bernat de Perapertussa, procurador per Catalunya del vescomte de Bearn i senyor de Montcada confirma i de nou cedeix a Jaume de Sant Martí, nebot de Bernat de Mogoda, el feu de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda que té per la casa de Canalies. 1275. Elisenda de Canalies actualitza el cens de dret de lloçol de la ferreria de Santa Perpètua de Mogoda i alguns situats en l'òrbita de Canalies. 1277. Elisenda de Canalies dona al seu fill Bernat de Canalies, la casa de Canalies amb tots els seus honors i possessions. Elisenda de Canalies morí abans de 1279. 1275-1297. Es troba documentat el personatge de Bernat de Canalies, dedicat a l'exercici de les armes. 1297. Berenguera, muller de Berenguer de Sant Vicenç, senyor de Mogoda, presta jurament i homenatge a Bernat de Canalies, militar, senyor de la casa de Canalies per la meitat del delme de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Amb Bernat de Canalies es perd el rastre de la família Canalies. Després de quasi 50 anys sens notícies els drets i les rendes feudals de la casa de Canalies apareixen en mans dels Bell·lloc, senyors de la Roca del Vallès. Segle XIV: 1350. Bernat de Bell·lloc i la seva dona Orpai venen a Berenguer de Santvicenç, senyor de Mogoda, la part del delme que tenia i rebia a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda i la ferreria pel preu de 4.000 sous. Mitjan segle XIV. La casa i les terres de la casa de Canalies estan en mans dels senyors de Castellcir, emparentats també amb els Bell·lloc. 1352. Galceran de Castellcir i la seva mare venen a Jaume Sala, mercader de Barcelona, una parellada de terra prop de la casa de Canalies, alou del monestir de Sant Miquel del Fai. Jaume Sala, mercader de Barcelona adquireix la torre de Canalies i les seves terres. 1383. Guillem Sala, fill de Jaume Sala, de Barcelona, va vendre a Francesc Martínez, mercader també de Barcelona, la torre de Canalies. Segle XV.: La casa de Canalies passa a ser propietat dels Gassius, senyors del castell de Gallifa, que mantindran la propietat de la torre de Canalies fins els volts de 1570. 1493. El batlle general de Catalunya establí a Bernat de Gassius, senyor del castell de Gallifa i de la casa de Canalies, la facultat de cercar les aigües tant subterrànies com superficials de la riera de Canalies des de la casa de Canalies fins l'església de Santa Maria l'Antiga. A mitjan segle XVI, Jerònima de Gassius hereta les propietats dels Gassius. 1560. Jerònima de Gassius fa donació universal de la torre de Canalies al monestir de Santa Maria de Montsió de Barcelona. A la segona meitat del segle XVI la gent anomenava a la torre de Canalies amb el nom actual de Ferrussa. Segle XVII: 1606. Onofre Font i Brescó de Barcelona és condemnat a deixar la possessió de la torre o casa situada a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda a favor de la prioressa del monestir de Montsió de Barcelona. 1659. Es fa l'acte de presa de possessió corporal de la finca de la Ferrussa a través d'Agustí Vidal com a representant del procurador del monestir de Santa Maria de Montsió. 1661. Anastàsia Font i Brescó mor i deixa hereu al seu únic fill Sebastià de Portolés i de Brescó. 1666. El monestir i convent de Santa Maria de Montsió fa un establiment emfitèutic a Francesc Casademunt, pagès de Mollet del Vallès i Eulàlia, la seva muller, amb tota la casa, torre i quadra dita Ferrussa, abans Canalies, amb les seves terres i honors i possessions franc alou. 1668. Bonaventura Bolló, pubill de can Llobet de Santiga, que impugnà l'establiment davant dels tribunals, signa concòrdia amb Francesc Casademunt, pagès de Mollet i Eulàlia la seva dona, pel domini útil de la propietat de la Ferrussa, alou del monestir de Montsió. La concòrdia i renunciació donava compliment a la sentència de la Reial Audiència, per la qual la propietat útil passava als Llobet de Santiga. A finals del segle XVII la propietat útil i directa torna a la família Portolés. Segle XVIII: 1712. Consta Sebastià de Portolés com a hereu de Jaume Agustí, ciutadà de Barcelona. 1706. Sebastià de Portolés estableix en el seu testament un fideïcomís pel qual segons parer d'alguns descendents, prohibia l‘alienació del seu patrimoni. Aquesta clàusula marcarà els propers 130 anys en què diverses branques dels fills de Sebastià de Portolés es barallaran judicialment per l'herència, essent un dels objectius de tots, la Ferrussa. Darrers anys del segle XVIII. Hi ha plets contra els veïns de la Ferrussa pel tema de les mines d'aigua. 1799. Apareix esmentada en la documentació el nom antic de la Torre Ferrussa com a Torre de Canalies. Segle XIX: Les sentències dels anys 1816 i 1818 atorguen a Salvador Llongueres Segalà, la propietat de la Ferrussa. Salvador Llongueres i Segalà reforma la casa i torre medieval de la Ferrussa. 1867. Salvador Llongueres i Segalà mor. Anys més tard la seva jove ven la Ferrussa. 1878. La Ferrussa tenia unes 26 ha, de les quals 4,6 ha eren de bosc, 6.38 ha de vinya, 13,5 ha de secà, 1,5 ha de regadiu, a més de camps de sembrar. 1886. Manuela Maçanet Serrades ven a Bernadí Martorell i Falp l'heretat torre Ferrussa de Santa Perpètua de Mogoda. La torre Ferrussa estava formada per 18, 27 ha de terra amb casa i bosc. El nou propietari de la Ferrussa i el seu fill, Bernadí Martorell i Puig van fer diverses reformes a la casa i la torre com la capella dedicada a la verge de Montserrat o la mina actual. Segle XX: 1924. Bernadí Martorell Puig ven la Ferrussa als germans Domingo i Antònia Forners i Cortés, de Barcelona amb 23 quarteres (6,46 ha) i una casa amb planta baixa i pis i una torre al pati interior. 1925. Teresa Fornés i Cortés i els seus nebots, Domingo, Antoni, Maria i Isidre Fornés i Tribó, venen la Ferrussa a Salvador Ros Bordanova, industrial barceloní. 1934. La Ferrussa passà a ser heretada per la vídua, Isidra Bartra Domènech, i els fills. 1953. La filla gran d'Isidra Bartra Domènech, Felícia Ros i Bartra, rep la Ferrussa. 1968. Felícia Ros i Bartra ven a l'Estat Espanyol la finca de la Ferrussa, 1984. Traspàs de la Ferrussa a la Generalitat de Catalunya per part de l'Estat. 1986. La Ferrussa és inscrita al Registre de la Propietat de Sabadell, per part de la Generalitat de Catalunya. Segle XXI: Actualment ocupen les seves dependències: una granja cinegètica de perdius, un viver forestal, el centre de recuperació de rapinyaires, el centre de control de transmissions dels agents rurals, el Servei de Prevenció d'Incendis Forestals i el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya.	41.5280300,2.1644600	430293	4597713	988	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78174-foto-08260-7-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78174-foto-08260-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78174-foto-08260-7-3.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Contemporani\|Popular\|Racionalisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Noms anteriors: Domus de Canalies.En els seus terrenys s'han trobat restes d'un poblat iberoromà.	92\|94\|98\|119\|120\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78189	Torre del Rector	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-rector	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XII-XVIII	Edifici i annexes rehabilitats. Recinte tancat.	La masia Torre del Rector es troba ubicada al mig del Polígon Industrial Bernades Subirà, entre els carrers del Vallès, C/ del Mar Mediterrani i C/ del Mar Carib, rodejada de naus. La Torre del Rector, té una disposició tradicional de tres cossos i va ser molt reformada al segle XVIII donant-li un aspecte molt diferent de la casa de pagès. A la part central del pis, hi havia la residència del senyor propietari que només venia a passar temporades. L'origen de la part més antiga de l'edifici i la petita capella es podria situar cap al segle XVI. En el segle XVIII es construeix just adossada a la primera masia, una nova ampliació; és aquest conjunt el que ha arribat fins als nostres dies. La masia és de planta basilical, de tres crugies en planta quadrada de 15 x 15m) amb coberta a doble vessant. Aquesta construcció està adossada a l'edificació més antiga de 15 x 9m, amb dues crugies perpendiculars a les anteriors. En múltiples ampliacions s'han anat afegint edificacions adossades a banda i banda. A la banda esquerra hi ha una vaqueria amb tipologia de masia catalana de planta baixa i pis (18 x 14m), a la banda esquerra un paller amb planta baixa i pis (4,5 x 24m) i un estable amb planta baixa amb coberta a dues aigües (10 x 24m). L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La masia i la vaqueria tenen coberta a dues aigües de teula àrab amb encavallades, bigues i rastells de fusta. El paller té coberta a una aigua de teula àrab i bigues de fusta. L'estable té coberta a dues aigües de fibrociment amb encavallades i bigues de fusta. Davant de la vaqueria Granja Roca hi ha una era de tova ceràmica. Davant la masia i enfrontada a la seva façana principal hi ha una petita construcció de 4 x 6 m de parets de còdols i coberta a dues aigües, on es situava l'antiga capella.. El seu darrer ús vas ser un galliner. La façana de la masia principal és simètrica respecte a l'eix principal. Està distribuïda en tres pisos i la porta d'entrada ha perdut la seva forma original. A banda i banda del portal d'accés de la planta baixa hi ha finestres rectangulars. A la planta pis, hi ha un balcó central i finestres a banda i banda. A la tercera planta s'hi troben les golfes amb tres finestres amb llindes en arc. A la façana posterior, destaquen les tres finestres del pis superior amb arc de mig punt. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades amb esgrafiats. Les llindes, els ampits i brancals de finestres de planta baixa i planta pis són de pedra. Els de la planta tercera són de totxo massís. Com a elements arquitectònics a destacar hi ha el merlet de coronament de la façana principal, que amaga la coberta, té forma ondulada acabada en peces ceràmiques. L'estructura funcional és l'original.	08260-22	C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Ressenya històrica extreta de les fitxes de CANYAMERES, 2009: La torre del Rector és el resultat històric de l'agregació de diversos masos medievals i terres disperses a partir de la compravenda dels drets de propietat útil entre els segles XVI i XVII. Els antics masos medievals Torrents de Rovira i Morral, són el nucli principal de terres i de la casa que formaren al segle XVIII la propietat dels Tagell, a més de les terres del mas Salom o de l'Om, o del mas Aguiló. 1136. Primera referència al topònim Morral que fa referència a un mas amb totes les seves possessions i pertinences. 1137. Aquest mas era habitat per una família cognominada amb el nom del lloc i del mas, el cap de casa de la família era Arnal Ramon de Morral. Segles XII i XIII. Diferents notícies sobre el mas i la família Morral. Al segle XIII hi havia dues propietats habitades amb el nom de Morral. Exemple: 1275. Document del llòçol de Mogoda es troba esmentat el mas Torrents de Rovira i dos masos Morral. Després dels episodis de pesta del segle XIV continua existint un mas Morral i un mas Torrents de Rovira habitats i explotats per famílies cognominades Morral i Torrents. Segle XV. El mas Morral estava compost de terres de secà, horts, prats (terres de pastura prop de la riera i en zona d'inundació). La major part eren alou de la Comanda Hospitalera de Sant Joan de Jerusalem. Segle XVI. Segona meitat segle. El mas Morral tenia problemes econòmics. 1574. Es ven la propietat útil del Mas Morral a Salvador Boera, notari de Barcelona. Aquest també comprà el mas Torrents de Rovira, alou de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. 1553. El mas Torrents encara era habitat per la família cognominada amb el mateix nom que el mas. 1584 Joana, vídua de Salvador Boera, confessava que tenia el mas Morral per la Cartoixa de Montalegre i que el mas Torrents també era seu. Posteriorment els béns del notari Boera a Santa Perpètua de Mogoda passaren a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. 1593. El mas Torrents consta que s'havia venut a Rafel Costurer, un altre mercader de Barcelona. Segle XVII. El mas Torrents fou anomenat amb el nom de mas Costurer o Costurera pel temps en què fou regit per la vídua de Rafel Costurer, la vídua Costurera. 1645. L'església de Santa Maria del Mar de Barcelona fa venda perpètua de tot el mas Torrents de Rovira, el mas Morral i diverses peces de terra, situats a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. 1666. Els masos Torrents de Rovira i Morral són establerts pels successors de la vídua Messeguer a Pere Tagell. Els Tagell esdevenien propietaris d'una gran finca integrada per un mas principal, l'antic mas Torrents de Rovira, després dit Ferrer, i després Costurer, i un mas secundari, el mas Morral. 1740. El canonge Francesc Tagell era a Roma al servei del cardenal Colonna. En aquest moment escriví un extens poema satíric sobre la mort del papa Climent XII i l'elecció de Benet XIV, pel qual ha estat recordat. 1752. El canonge Francesc Tagell va fer construir un oratori a la casa. 1758. Testament d'Eulàlia Tagell i Pi. En el testament manà que tots els seus béns passessin al seu germà Francesc Tagell mentre visqués. Un cop mort aquest s'havia de subhastar tot en públic encant. Es fan diversos intents de fer la subhasta pública dels béns d'Eulàlia Tagell sense èxit. Finalment la propietat fou comprada per Don Manuel d'Amat i de Junyent (1700-1782), militar i polític, fill del primer marquès de Castellvell, arribà al grau de tinent general de l'exèrcit reial, i políticament al càrrec de virrei del Perú entre 1761 i 1776. 1777. El virrei retornà a Catalunya. Deixa com a llegat un mas totalment reformat al gust barroc de l'època. 1779. Manuel d'Amat i de Junyent es casà a Barcelona amb Francesca de Fivaller (la Virreina). 1782. La vídua en fou usufructuària fins que morí l'any 1791. 1773-1848. La propietat fou explotada en la forma clàssica de masoveria. 1778. La torre del Rector tenia declarades quasi 60 hectàrees (bosc, erms, regadiu, secà i vinya). 1848-1855. Esdevé propietari Jaume Pons, botiguer de la ciutat de Barcelona, la propietat situada al terme de Santa Perpètua i part a Palau-solità, i part a Polinyà.	41.5482400,2.1831200	431871	4599942	1136	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78189-foto-08260-22-3.jpg	Legal	Modern\|Renaixement\|Barroc\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		També coneguda com a Can Roca, per un dels darrers propietaris, i per Mas Torrents de Rovira i Morral. Es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica en el Pla especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda.Foto 2: Autor: Esteve Canyameres. Any: 2003.	94\|95\|96\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78213	Forn del Camp d'en Ventura de l'Oller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-camp-den-ventura-de-loller	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.	I		El forn romà del camp d'en Ventura de l'Oller es troba en el Polígon industrial de Ca n'Oller, just en el límit del terme municipal de Polinyà. S'hi accedeix per un camí que travessa el polígon industrial i que comença al barri de la Creueta de Santa Perpètua. L'accés és difícil per la manca de senyalització. No hi ha camí que hi porti expressament, ni tan sols un sender, però així i tot no té pèrdua arribar-hi. Es troba a l'extrem nord-oest del Bosc de Ca n'Oller en la part elevada d'un marge que marca la topografia actual. De lluny s'observa l'habitacle construït per tal de preservar-lo, que de fet és una caseta de pilars i coberta de formigó amb tancaments laterals formats per un sòcol d'1m de totxo vist i la resta de l'alçada de reixa metàl·lica, que permeten la visió des de l'exterior de les restes del forn. Es troba a llevant d'una instal·lació elèctrica (Hidroelèctrica de Catalunya, propietària dels terrenys). Es tracta d'un forn ceràmic d'època romana construït a la fi del segle I dC que formava part d'una vila romana dedicada a la producció de ceràmica. És de planta rectangular, excavat en bona part en el substrat natural d'argiles. El seu praefurnium (passadís on es cremava la llenya) té una longitud de 23m. La cambra de foc té 6m de longitud i 3,2m d'amplada. Està retallada en el mateix terreny natural i consta de sis arcades fetes de maons. La seva alçada mitjana és d'1,6m a nivell de les arcades. La graella consta de 7 rengleres d'orificis per on circulava l'aire calent necessari per a la cocció. Cada renglera estava formada per dues filades amb deu forats cadascuna, disposades en els espai entre les arcades de la cambra de foc. La conservació és força bona. Es conserva només, part de l'estança anterior al praefurnium. Dues de les arcades de la cambra de foc devien caure ja a l'època romana. De la graella en resten només dos terços, per tant es conserven 5 de les 7 rengleres de forats. De la cambra de cocció només es conserva l'arrencament de les parets que l'envolten, així com també el d'una obertura lateral per on es treien les peces un cop cuites.	08260-46	Polígon Industrial Ca n'Oller	Fou descobert al 1991 i excavat pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. L'any 1993 s'acaben les obres de consolidació i adequació.	41.5485000,2.1734700	431067	4599978		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78213-foto-08260-46-3.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Manca de senyalització d'accés, donat que la seva imatge no s'integra a l'indret ni suggereix però el seu contingut. És visitable si es demanen les claus. És un dels pocs vestigis arqueològics visitables de Santa Perpètua.	83\|80	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78222	Estela ibèrica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica	PERICOT, L. (1940). 'Lectura de la nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 170-171. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). VELLOSO, J. (1940). 'Una nueva estela ibérica'. Ampurias. Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 63. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).	- II		L'Estela ibèrica es va localitzar aproximadament a la zona avui situada entre l'avinguda Canalis i el carrer Font dels Joncs, al barri de la Florida. L'estela ibèrica és de pedra sorrenca i les seves mides són: 1,07 x 0,52 x 0,31m. La inscripció que porta gravada presenta 38 signes ibèrics d'una fondària d'uns 5 mm i es disposa en 7 línies. L'estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics, va ser datada pels arqueòlegs al segle IIdC. La interpretació dels signes de l'estela ibèrica de Santa Perpètua de Mogoda, segons Manuel Gómez Moreno, una vegada suplerts enterament els signes inicials de les dues primeres línies: Allò que resta és segur. Bascones o Baintanes Ebanen an Runingica Ortin se igica siba itin (Vinyals, 1994: 63).	08260-55	Entre Avinguda Canalis i Carrer Font dels Joncs. Barri la Florida.	Pel mes de maig de 1939, J. Velloso va localitzar l'estela ibèrica en el bosquet de Can Soldevila que és molt aprop de la Florida, a les rodalies de la Granja Soldevila i situada a uns dos quilòmetres al sud est de Santa Perpètua. J. Velloso trobà l'estela superficialment. Aquesta formava part d'uns bancs situats en un petit bosc artificial.	41.5234200,2.1855400	432047	4597184		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78222-foto-08260-55-3.jpg	Legal i física	Ibèric\|Antic	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Coneguda també com Estela ibèrica de Can Soldevila (s. IIaC), segons RICART (1993: 170-171). Actualment l'original es troba exposada al Museu Arqueològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08038 - Barcelona). Hi ha una reproducció al fons del Museu de Santa Perpètua de Mogoda.Les coordenades corresponen a l'indret aproximat de la troballa.Foto 2. Autor: Fermí Vinyals. Publicada a; VINYALS, 1994: 63.	81\|80	52	2.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78223	La Ferrussa. Can Maiol.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrussa-can-maiol	GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. MARCET, R.; PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del neolític al Bronze Final.' Estudios de la Antigüedad, 2. MELO, Joana (2008). Intervenció arqueològica a l'edifici medieval de Torrerrussa. La Domus fortificada de Canalies (s. XII-XIII). Pàg. 157 - 170. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SAURA, Pau (1986). 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la antigüedad 3, Áreas de prehistoria, arqueología e historia antigua. Pág. 137-140. Universidad Autónoma de Barcelona. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 26-33.	-XX/XX	Bo: el jaciment entorn immediat de la torre medieval. Desconegut: el jaciment d'època antiga.	El jaciment es troba situat dins de les instal·lacions d'una granja experimental de la Generalitat de Catalunya (abans ICONA), al mig d'una plana, molt propera a l'autopista A-7, a ponent del nucli urbà, amb accés per la B-140. En els darrers anys s'ha dut una excavació arqueològica a l'edifici de la Ferrussa que ha posat al descobert les evidències físiques de la Domus de Canalies que apareix en la documentació escrita així com restes de la seva evolució al llarg del temps, d'una casa forta d'època medieval a mas agrícola en època moderna i contemporània. La intervenció arqueològica a l'interior de l'edifici de Torreferrussa s'emmarca en el projecte de rehabilitació de l'edifici per tal d'instal·lar-hi el Centre de la Propietat Forestal. La intervenció arqueològica s'ha dut a terme en dues fases, la primera l'any 2002 i la segona l'any 2004. Amb aquest treballs s'ha excavat pràcticament la totalitat de l'interior de l'edifici. En aquestes campanyes es van identificar les restes pertanyent a la Domus de Canalies (s. XII- XIII), i es descarta l'existència de cap resta arqueològica anterior a l'època medieval. Relacionat amb aquesta edificació medieval s'ha localitzat un fossat defensiu associat a la construcció de la torre circular que presideix l'edifici i 17 sitges al seu voltant amortitzades en diferents moments durant època medieval. S'ha pogut determinar l'existència de murs corresponents a una construcció datada al segle XV integrats en l'edifici actual. S'han documentat també una sèrie d'estructures que manifesten la profunda transformació de l'espai en època moderna, configurant un mas dedicat a l'explotació agrària (MELO, 2008). Es documenten quatre fases evolutives: Fase I. Ante quem inicis s. XII. La primera fase d'ocupació de l'indret el situen amb anterioritat a la construcció de la torre, amb la presència de tres sitges, amortitzades amb una massa compacta de morter i pedres escairades que es lligava als fonaments de la torre. En el seu interior només s'hi va recuperar algun fragment de ceràmica grisa medieval. Fase II. Segles XII-XIII. Aquesta fase s'inicia amb la construcció de la torre de planta circulat de 6,85m de diàmetre exterior i 3,25m de diàmetre interior, amb uns murs de 1,80m de gruixària, amb una alçada conservada de 8,70m i una finestra a 5m del nivell del sòl actual. Està obrada amb una llinda recta d'un sol bloc de pedra. Actualment dóna a un primer pis que el connecta amb un edifici annex d'època moderna. A la planta baixa de la torre hi ha una porta oberta segurament en època moderna o contemporània que dona accés a la planta baixa. Els fonaments de la torre queden vistos en una alçària de 1,20-1,30m. La torre presenta una fàbrica molt regular, feta de petits carreus rectangulars ben escairats disposats regularment en fileres horitzontals. Associada a la torre es va excavar un fossat defensiu, situat al costat sud de l'edifici, prenent una orientació est-oest. Tan sols es va poder documentar el vessant nord. Presenta un perfil en 'V' amb una amplada estimada d'uns 4,30m i una fondària màxima documentada de 2,87m, i una llargada d'uns 16m. L'edifici medieval s'emplaça a poca distància d'un barranc per on passa l'actual riera Seca, la torrentera esmentada en la documentació com a riu/riera de Canalies. Al voltant de la torre, i dins el perímetre que forma el fossat s'han localitzat un total de 9 sitges, amortitzades successivament durant els segles XII-XIII. En aquestes s'hi va recuperar ceràmica grollera de pasta reductora homogènia de color gris clar i gris fosc en menor mesura ceràmica grollera de cuita oxidant, ceràmica grollera de pastes ataronjades i grises de vores exvasades en S, una gerreta o setrill amb vidrat de color verd i cos estriat, amb nansa de secció lenticular aplicada i bec pinçat present en conjunts de la segona meitat del segle XIII, un fragment de vora d'un ataifor (ceràmica islàmica valenciana del segle XII/XIII, tenalles, etc. Aquesta fase s'acabaria a finals del segle XIII-inicis del segle XIV amb l'amortització del fossat que evidencia una transformació definitiva de les funcions militars-defensives. Fase III. Segles XIII-XIV. Es transforma l'espai que rodeja la torre. D'aquesta fase es documenten només dues sitges amb presència de ceràmica decorada en verd i manganès i monocrom manganès de producció catalana. Durant el segle XV a la part sud del jaciment i damunt de l'antic fossat es va construir un cos de planta rectangular que segurament ampliava les dependències originals de la torre, convertint la propietat en un edifici residencial d'explotació agrària, tipus mas. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de 17 x 6 m que es disposa seguint un eix est-oest. Els murs estan fets de còdols escairats lligats amb morter de calç i presenten una amplada d'uns 60cm. Associat a aquest edifici del segle XV es va documentar una canalització d'aigua de 50-60 cm d'amplada i una llargària d'uns 3,5m, amb pendent cap a l'oest i a l'exterior de l'edifici. Fase IV. Època moderna i contemporània. S. XVI-XX. Es documenta una important remodelació estructural de l'edifici i de l'espai transformant els espais en zones funcionals relacionades amb activitats agrícoles. Es conforma la fisonomia actual de l'edifici, amb dos cossos a banda i banda de la torre (segle XVII), adossant-se a l'edifici gòtic construït durant el segle XV. També es va documentar una sitja de grans dimensions amortitzada a mitjans del segle XVII, i un pou d'aigua fet d'obra amortitzat dins el segle XVII. Durant el segle XVIII es va ampliant l'edifici vers el nord al costat oest de la torre. Segurament l'alçat del segon pis de l'edifici actual (fet de tàpia) forma part d'aquestes rehabilitar. S'identifiquen diferents retalls i una canalització feta de teules lligades amb morter de calç i sorra. Durant el segle XIX i principis del segle XX es rehabilitaren els espais interiors de l'edifici, s'edifica la part nord i es delimitaren els espais construïts ja d'antic.	08260-56	Dins de les instal·lacions de la granja la Ferrussa (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	L'any 1968 els col·laboradors del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda prospectaren la zona i com a resultat es constatà l'existència de ceràmica de les edats del Bronze, ibèrica i romana. També aparegueren molins de pedra. El senyor Vinyals, historiador local, creia probable que hi hagué un poblat a les rodalies	41.5281600,2.1650400	430342	4597727		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78223-foto-08260-56-3.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Antic\|Ibèric\|Romà\|Medieval\|Modern\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Jaciment també conegut com l'Espina de la Ferrussa o Can Maiol.La delimitació del jaciment d'època antiga supera els límits de la propietat pública.Cronologia: Prehistòria. Edat del Bronze (2000aC-1300aC).	79\|80\|81\|83\|85\|94\|76	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78264	Pati de l'escola pública de Terrablanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pati-de-lescola-publica-de-terrablanca	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.	-XXX	Desconegut	En el jaciment Pati de l'escola pública de Terrablanca s'hi varen localitzar restes d'un assentament del neolític recent (Veracià).	08260-97	C/Salvador Espriu, C/Pau Vila, C/Tierno Galván		41.5290700,2.1782900	431448	4597817		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78264-foto-08260-97-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78264-foto-08260-97-2.jpg	Legal	Neolític\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Apareix com a àrea d'expectativa arqueològica en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua.Cronologia: Neolític recent. Veracià (3000aC).	78\|76	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78316	La caixa de tres panys	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caixa-de-tres-panys	Llibres de registre del fons municipal del Museu. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 359-360.	XIX		La caixa de tres panys és una caixa de fusta molt reforçada que es tancava i s'obria amb tres claus diferents que tenien, una el president, una altra el secretari, i la tercera el caixer, i tant per posar-hi com per treure'n havien de reunir-se tots tres. En el segle XIX no hi havia cap banc ni caixa per portar diners a guardar, i segons la mentalitat de l'època el fer-ho com ho feien donava la garantia de la salvaguarda del capital de la mancomunitat (Vinyals, 1994: 359).	08260-149	Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda	La caixa de tres panys va ser comprada per la Germandat de Sant Isidre per a guardar els balanços anuals. En el segle XIX no hi havia cap banc ni caixa per portar diners a guardar, i segons la mentalitat de l'època el fer-ho com ho feien donava la garantia de la salvaguarda del capital de la mancomunitat	41.5272300,2.1851400	432018	4597608		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78316-foto-08260-149-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		En la fitxa del registre d'entrada del Fons del Museu Municipal és anomenada com a caixa de cabdals.Fotos 1, 2 i 3: Autor - Propietat Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	98	52	2.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78318	Ara d'altar paleocristiana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-paleocristiana	<p>ALAVEDRA, Salvador. L'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga. Pàg. 45-80. Dins VINYALS, 1984. Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus (DOGC, n. 1367, 14. 11. 1990).</p> <p>VINYALS i ROVIRA, Fermí (1984). Notes de la Història de Santiga. Petit poble del Vallès. Santa Perpètua de Mogoda. Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 41. Foto de l'ara quasi sencera a; Recuperem Santiga.</p>	V-XII	Fragmentada	<p>Ara d'altar paleocristiana. Salvador Alavedra (VINYALS, 1984) interpreta aquesta peça com d'època baiximperial romana, abans de ser reutilitzada com a ara d'altar. Aquesta peça presenta una única decoració formada pel relleu del marc o motllura que emmarcaria el rectangle de la pedra. Aquesta motllura ample, de factura poc acurada presenta forma de relleu fent tres careners i dues mitges canyes. En els angles, aquests careners s'uneixen en forma de sageta i no pas en un estil d'angles arrodonits. El revers d'aquesta ara és buixardat tot ell de manera molt uniforme, sense irregularitats ni solcs de cap mena. Un dels fragments conservats de l'ara presenten un forat rodó, per encabir-hi la lipsanoteca o reliquiari, probablement realitzat en la baixa edat mitjana. La realització d'aquesta perforació va malmetre la inscripció del levita Adalbert, que anava de cap a cap del pla baix de la mesa: ADALBERTUS LE [vita cum omnibus] PARENTIBUS SUIS M[ortis et vi]vis. Aquest epígraf per la seva situació i estil cal·ligràfic es pot dir que és germà del d'un altre levita ací inscrit, de nom GUADAMIR, la grafia del qual es troba també perjudicada per dit forat. Aquest levita es troba documentat firmant una donació feta al monestir de Sant Cugat, documentat precisament l'any 983, que tracta de Santa Maria Antiga, en el qual consta un Vvadamirus levita. L'ara presenta una variada col·locació de les diverses inscripcions, agrupaments de noms i textos, apilaments, superposicions, enllaços, varietats de mida, format i cal·ligrafies. Tot i la seva complexitat d'interpretació es van poder identificar una sèrie d'inscripcions, ben poques de senceres, que van del segle VIII a l'XI. Les mesures calculades per l'autor d'aquest estudi van ser llavors de 65 x 52 x 7/6 cm. Aureli Alvàrez de la Universitat de Barcelona va determinar que aquesta peça va ser realitzada sobre marbre calcari de color blanc, bastant uniforme, d'aspecte granulós amb un gra de mida tan considerable que feia descartar la possibilitat que es tractés d'un marbre de Carrara o extret de les pedreres del Pirineu, o ni tan sols grec. Així Salvador Alavedra apuntava la hipòtesis que dit marbre hagués procedit de la Bètica i reutilitzat aquí.</p>	08260-151	Església de Santa Maria Antiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	<p>1974. Troballa de dos fragments d'ara per part del senyor Antoni Guilleumas, localitzats entre un munt de rocs i a tocar un xiprer del cementiri de l'església de Santa Maria Antiga. 1980. Fermí Vinyals del Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda encarrega l'estudi de dos fragments de marbre treballat que es coneixien amb el nom d'ara d'altar paleocristiana de Santa Maria Antiga-Santiga a Salvador Alavedra, en motiu dels actes de commemoració del mil·lenari de Santiga (983-1983). 1981. Troballa de dos nous fragments de l'ara en el pilar d'entrada al clos del cementiri de Santiga com a material de reble.</p>	41.5345600,2.1526100	429312	4598448		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78318-foto-08260-151-1.jpg	Legal i física	Romà\|Paleocristià\|Medieval\|Pre-romànic\|Romànic	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Científic			Inexistent	2023-05-29 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Actualment és al Museu Diocesà de Barcelona (Bisbat de Barcelona. C/ dels Bisbe, 5 (08001 -Barcelona).	83\|84\|85\|91\|92	52	2.2	2484	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78319	Col·lecció municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-0	Documentació administrativa (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda). Llibres de registre del Museu Municipal de Santa Perpètua. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 211-215.		Mancada d'organització	El fons municipal del museu consta en l'actualitat de 881 elements registrats en dos volums. La darrera entrada es va fer en data de 16/12/2008. Segons una valoració que n'ha fet una empresa recentment, les obres es classifiquen en quatre fons: 1. Arqueològic (229 objectes) 2. Etnogràfic (343 objectes) 3. Numismàtic i Medalles (215 objectes) 4. Pinacoteca (40 Objectes) Es tracta d'una col·lecció constituïda per peces de diferent naturalesa. També hi trobem una mostra important de mobles, una mostra d'objectes, instruments relatius a les tasques de la llar i de diferents oficis, i una pinacoteca constituïda amb les obres guanyadores del Certamen de pintura del municipi. La primera característica del fons és la seva heterogeneïtat i el fet d'estar constituïda sense planificació prèvia. Formada pràcticament de manera espontània, mitjançant diferents donacions. La col·lecció de Santa Perpètua de Mogoda està mancada d'un principi organitzador. Els objectes amb més trascendència en el fons són el rellotge de Campanar (n.Reg. 418), la Creu de Sant Crist (n. Reg. 423), un armari de l'any 1720 (n. Reg. 433) i una caixa de núvia gòtica (n. Reg. 447). Del fons arqueològic destaquem que l'ingrés dels materials va ser fet majoritàriament pel Grup Pro Arqueologia de Santa Perpètua.	08260-152	L'Era. Espai Cultural Granja Soldevila	El Grup Pro Arqueologia fa la primera exposició del Grup al 1969 per la Festa Major, a partir dels materials recuperats fruit dels treballs arqueològics d'anys anteriors. Aquesta exposició aplegava materials que s'havien reunit en un petit museu,ubicat a la planta baixa de l'edifici que avui dóna aixopluc al Jutjat de Pau. En aquella exposició es podien veure unes fotografies del primer museu de Santa Perpètua de Mogoda vinculat a la prrrroquia que va ser destruït l'any 1936, fet que va suposar perdre una part molt important de patrimoni i objectes religiosos. Per tant el Grup Pro Arqueologia va ser el fundador de l'actual museu, inaugurat el setembre de 1971. Primer fou un museu amb poc material arqueològic, però que s'anà bastint de peces i eines d'oficis relacionats amb l'activitat d'un poble agrícola que era llavors. Al cap dels anys el museu va anar creixent amb material arqueològic i s'anà arraconant el material etnològic cap al magatzem. L'any 1999 s'inaugura el nou museu municipal situat a La Granja, espai Cultural. A partir d'aquí el Grup deixà de gestionar el Museu agafà el rellu l'Ajuntament, atès que n'és el propietari. Al museu, l'entrada és gratuïta. Obert al públic els dimecres, dijous iiveres aa tarda, els dissabtes i diumenges al matí. De 'museu' però només en té el nom. De moment, només hi ha una sala d'exposició permanent, ja que no reuneix les condicions que l'actual legislació de museus exigeix pel que fa a instal·lacions i personal per a ser reconegut com a tal per la Generalitat (GARCIA, 2008: 211-214).	41.5272300,2.1851400	432018	4597608		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78319-foto-08260-152-3.jpg	Inexistent	Neolític\|Antic\|Ibèric\|Romà\|Medieval\|Gòtic\|Modern\|Barroc\|Contemporani\|Prehistòric	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila			78\|80\|81\|83\|85\|93\|94\|96\|98\|76	53	2.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78325	Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-santa-perpetua-de-mogoda	Guia - Inventari de l'Arxiu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda (CAT AMSPM), actualitzada a 1 d'abril per Mª Lurdes Bailao (Cap del Servei d'Arxiu - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda) en motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Santa Perpètua de Mogoda. 2009. SOLEY i SALA, Joan (2006). Les cròniques d'en Sila. Edició a cura d'Ernest Vilàs i Joan Ricart (CREM). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Llei 10/2001, de 13 de juliol d'arxius i documents (DOGC n. 3437, de 24 de juliol de 2001).	XIX-XXI		L'Arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda consta dels següents fons: Quadre de fons: 1. Fons de l'administració local: 01 Fons municipal (1813 - 2009) 2. Fons de l'administració judicial: 02. Fons del Jutjat de Pau (1936-1953) 3. Fons d'institucions: 03. Fons escola Santa Perpètua (1932-2000) 4. Fons d'associacions: 04. Fons Sila (1873-1986) 05. Fons Frente de Juventudes (1939-1968) (Falange Española Tradicionalista y de las Jons) 5. Fons empresarials (1893-1960) Quadre classificació (seccions i subseccions): 01 Administració general (1813 / 2009) 02. Hisenda (1827 / 2006) 03 Proveïments (1931 / 2007) 04 Beneficiència i asistencia social (1906 / 2006) 05. Sanitat (1863 / 1998) 06. Urbanisme (1852 / 2007) 07. Seguretat Pública (Policia) (1891 / 2005) 08. Serveis militars (1937 / 1996) 09. Població (1905 / 2005) 10. Eleccions (1872 / 2004) 11. Ensenyament (1887 / 2007) 12. Cultura (1928 / 2008) 13. Serveis Agropecuaris (1904 / 2002) 14. Transports (1937 / 2005) 15. Patronats Municipals (1985 / 2008) 16. Empreses municipals 17. Col·leccions factícies (1852 / 2008) Fotografies, cartells, plànols.. 18. Biblioteca. Hemeroteca (1930 / 2009)	08260-158	C/ Plaça de la Vila, 5 ( 08130 Santa Perpètua de Mogoda)	La documentació més antiga d'aquest arxiu és de l'any 1813, com a arxiu organitzat amb personal existeix però des de l'any 1996. Ressenya històrica relacionada amb el Fons Sila - Societat Coral Aurora Perpetuense: La Societat Coral Aurora Perpetuense, va ser fundada el mes de desembre de 1898. Aquesta entitat va estar en actiu durant quasi vuitanta anys, fins a l'any 1974, en què es va dissoldre. Després de la mort del mestre Josep Anselm Clavé i sota la influència dels seus ensenyaments sorgeixen a Catalunya diverses agrupacions corals. La Coral Perpetuense té el primer domicili al Cafè de Dalt, situat al carrer que avui dia s'anomena d'Anselm Clavé. Després d'haver ocupat altres espais, el 1913, torna a aquest indret on es conservarà fins a la dissolució de la societat. Durant la seva existència la direcció de va ser exercida per: Joan Santamaria, de Mollet; Josep Genescà, de Caldes de Montbui; J. Artigas, de Ripollet; Jacint Llargés de Santa Perpètua; des del 1913 fins al 1964 per en Genís Sala i Castells i l'últim president va ser en Joan Soley i Sala, en Sila. A més de les actuacions pròpies 'concerts corals i instrumentals', que feien gaudir a tot el poble, tots els anys era esperada pels perpetuencs l'actuació de la Coral amb la cantada de caramelles i el concert final de la Festa Major d'Hivern. A més de les participacions en les trobades de Corals i en tots els actes en què eren convidats, la Coral organitzava amb regularitat, funcions teatrals amb la participació dels seus membres i també contractava artistes de fora. Des de l'any de la seva fundació que la societat desenvolupa una intensa activitat que desapareix durant els anys de la guerra civil. Del 1943 a 1947, en què es reestructura, la situació és crítica. Una vegada reorganitzada la societat continua amb les seves actuacions però minva molt la participació dels seus membres. Tan sols l'empenta i la dedicació del mestre Genis Sala fan que el 1963, s'organitzi una nova agrupació coral l'Agrupació juvenil de l'Aurora Perpetuense. El 21 de novembre de 1964 mort Genís Sala. Sense la direcció del mestre a partir d'aquesta data l'activitat de la Coral es veu molt debilitada i el 28 de setembre de 1974 fou dissolta.	41.5345400,2.1834400	431884	4598421	1996	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78325-foto-08260-158-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78325-foto-08260-158-3.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		L'arxiu municipal de Santa Perpètua de Mogoda és un arxiu històric i administratiu tot junt en el mateix arxiu. Es tracta per tant d'un arxiu viu, on els canvis en la classificació són freqüents, amb desclassificacions periòdiques dictaminades per administracions superiors.Destaquem el fons Sila-Societat Coral Aurora Perpetuense, que recull els documents produïts per l'Agrupació Coral i també alguns documents del fons privat d'en Joan Soley i Sala, en Sila, cedits a l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. D'aquest fons destaquem la sèrie de programes de Festa Major (1913-1984), els programes de la Secció Teatral (1917-1956) i també la col·lecció de partitures de la Coral.	98	56	3.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78345	Ball de gitanes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-14	VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993).	XVIII		El ball de gitanes és un ball tradicional arrelat a la població que es celebra el diumenge de Rams. És un ball que també es fa per la Festa major d'estiu, tot i que es va perdre durant un temps s'ha tornat a recuperar. La dansa consisteix en anar trenant i destrenant unes cintes de colors subjectes a un pal. S'ha interpretat com l'evolució d'una dansa de ritual agrari en el que un arbre era el protagonista. També existia un joc de flirteig entre l'home (cap de la comunitat) i la dona (la fertilitat).	08260-178	Santa Perpètua de Mogoda	El ball de gitanes es remunta al segle XVIII. Antigament aquest ball tenia lloc el dilluns de pasqua a la plaça. Les colles de balladors assajaven els passos del tradicional ball, acompanyada amb música de piano, i cada jove buscava la seva parella femenina. En la diada assenyalada ballaven amb acompanyaments d'orquestra a la plaça Major de la població, acte que era presenciat per l'Ajuntament, el Senyor jutge i el Senyor Rector. En aquell mateix acte hi participaven colles de les poblacions veïnes del Vallès. A la seva hora els balladors entraven a la plaça de la mà de la balladora al compàs de la música i saludaven les autoritats. Els xicots durant la rúbrica de l'entrada portaven gràcilment a l'espatlla un tapaboques virolat; que bo i donant-li un doblec retornava a l'espatlla i que tot desplegat podia abrigar tot el cos, i que era peça imprescindible una faixa vermella que lligava la cintura i en voleiava un dels seus caps. L'ornamentació de les noies ressaltava perquè portaven un mantell a l'espatlla que abrigava l'esquena de cap a cap, ple de flors de tots colors, i en la majorai dels casos procdeia de l'avior i era una peça que només sortia de casa en aquella diada. Els vestits de les noies eren femenins amb senzillesa. Abans de començar el ball els xicots es treien el tapaboques i el portaven a guardar a la falda de la mare de la noia que l'acompanyava i la noia també hi portava el mantell que la mare posava sobre l'abrigall del seu ballador. Els nois durant el ball feien repicar les castanyoles, però les noies no (Vinyals, 1994: 352-353).	41.5345400,2.1834400	431884	4598421		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Legal	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			98	62	4.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78570	Campana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-1		XX		La Campana, dedicada a Santa Maria de Santa Perpètua, es troba situada davant l'accés principal de la granja Soldevila. Es troba damunt una base d'obra vista de planta quadrada i subjectada amb una cadena a una barra metàl·lica ornamentada en espiral i que acaba a la part superior un xic cargolada. És de grans dimensions, fabricada en bronze. La campana data de l'1 de gener de 1909, i fou fabricada a Barcelona per Juan Dencausse. Aquesta presenta una subjecció a la part superior de nanses creuades, a la part més elevada ornamentades per cares de diferents animals que recorden els de les gàrgoles. De dalt a baix la campana es troba plantejada en tres espais o bandes, amb un tractament diferenciat. En la franja superior hi trobem tres grups de bandes concèntriques en relleu entre les quals s'observen decoracions amb motius vegetals. En l'espai central, pràcticament llis, s'hi troben dues figures, una d'un sant i l'altre de la Verge Maria, intercalades per la llegenda: Maria - Santa Perpètua - 1 enero 1909. Sota d'aquesta emmarcada dins una mena d'escut s'hi llegeix el nom del fabricant Juan Dencausse, amb seu a Barcelona.	08260-218	Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	La campana data de l'1 de gener de 1909, i fou fabricada a Barcelona per Juan Dencausse.	41.5267300,2.1857200	432066	4597552	1909	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78570-foto-08260-218-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78570-foto-08260-218-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78573	Festa de l'arbre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-1	RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. Pàg. 78. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993).	XX		La festa de l'arbre de Santiga es fa al març. En la Festa de l'arbre es fa un homenatge a un poeta nacional, i també es col·loca una placa al mur dels sentiments, situat a la paret exterior del cementiri que dóna a la plaça de Santiga.	08260-221	Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Al 1907 s'instituí la festa de l'Arbre o Escolar, durant el transcurs de la qual s'ahvia d'avaluar els alumnes. El primer any, els mestres no van poder entregar premis perquè 'la asistencia a las escuelas es muy irregular, por razón que los alumnos se ven privados continuamente de poder asistir a las clases, y sobretodo durante unas épocas del año, en que sus padres los distraen de las obligaciones escolares por emplearlos, como auxiliares suyos para la práctica de diverssas operaciones agrícolas'. Més endavant, tot i millorar els resultats dels examens, els mestres insistiran reiteradament en el fet que cal una major assitència i dedicació a l'escola. Durant la Festa de l'Arbre, es premiava també als alumnes que, durant l'any, havien criat millor els cucs de seda.	41.5347000,2.1522300	429280	4598464	1907	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78573-foto-08260-221-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78573-foto-08260-221-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Científic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			98	2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78192	Vapor Aranyó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-aranyo	<p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda</em>. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.</p> <p>RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999).<em> El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979.</em> Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.</p> <p>TRAVESET PLA, N., (2033). '<a href='https://revista.museologia.cat/ct/article/la-transformacio-de-col-leccio-a-museu-del-treball-i-la-industria-viva-a-santa-perp-tua-de-mogoda-museu-del-treball-i-la-industria-viva-mtiv-234'>La transformació de col·lecció a Museu del Treball i la Indústria Viva a Santa Perpètua de Mogoda Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV)</a>', <em>Mnemòsine, Revista Catalana de Museologia</em>, núm. 13.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2024). <em>Vapor Aranyó, l’èxit d’un fracàs.</em></span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX	Ha estat rehabilitat recentment per acollir el Museu del Treball i de la Indústria Viva.	<p>El Vapor Aranyó es troba situat en una illa de 6157 m2 amb l'accés principal a l'avinguda de Santiga, al límit del nucli antic. Es troba enmig de l'eixample de principis de segle XX, amb carrers estrets i envoltats d'edificis residencials.</p> <p>Les dues naus principals corresponen a la tipologia d'edifici industrial de totxo vist amb plantes lliures, de final del segle XIX. Disposades en L són independents l'una de l'altra, estan construïdes paral·lelament als carrers de Martí Costa i d'Enric Granados deixant la resta de la parcel·la lliure, on se situen d'una manera desordenada un seguit d'edificis annexos.</p> <p>La nau més gran (56 x 18m), té planta baixa més una planta pis, i l'altra (40 x 12m) es desenvolupa en planta baixa. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La planta pis de la nau més gran té unes arcades de totxo massís que suporten les bigues de fusta de la coberta. La nau de la planta baixa té coberta a dues aigües de teula àrab. La nau de planta baixa més planta pis també té coberta a dues aigües, però li sobresurten els volums de les finestres amb teulada de dues aigües, però perpendiculars a la teulada principal. <span><span><span><span><span><span><span>Les naus principals són un bon exemple d'arquitectura industrial de finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En l'espai lliure del recinte </span></span></span><span><span><span>industrial hi ha un jardí interior amb diversos arbres: plàtans, palmera, acàcies, etc. Una part de l’antic recinte industrial s’ha obert i s’ha format un espai públic, la plaça 8 de març.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaca entre totes les construccions l'alta xemeneia de totxo massís de l'antiga caldera. Tant la nau petita com la gran segueixen un ritme constant en la composició de les façanes. La repetició del mòdul de finestral en la nau petita i el joc entre aquests i les finestres bessones que es repeteixen alternativament a la planta pis destacant el seu volum respecte el pla de la teulada en la nau gran dóna a aquest conjunt una riquesa formal molt significativa dins la seva simplicitat. Destaquen, a nivell arquitectònic, els volums de les finestres de la planta pis de la nau gran i els contraforts de les façanes d'ambdues naus. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És la primera indústria </span></span></span><span><span><span>que s'instal·là a Santa Perpètua i representa</span></span></span><span><span><span> l’element </span></span></span><span><span><span>més important del patrimoni industrial de la vila. La seva existència ha tingut un paper fonamental per a la història del segle XX al municipi (1914 primera vaga d'obreres per reivindicacions salarials). </span></span></span></span></span></span></span></p>	08260-25	C/ Enric Granados, 1-3	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>Fundat per Claudi Arañó i Arañó al 1857, amb la construcció d’una nau d’una planta, per a encabir-hi una fàbrica tèxtil, la primera del municipi. Aquest empresari barceloní ja disposava d’una fàbrica de llana a Barcelona i, en aquells moments s’expandeix pel Vallès Occidental, amb aquesta fàbrica i una segona a Mollet del Vallès.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Quinze anys més tard construeix un segon edifici, de dues plantes i més llarg, per a ampliar la fàbrica, juntament amb l’edifici de la Caldera i la seva xemeneia com a quadra energètica del recinte. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Amb la mort de l’empresari al 1884, la seva vídua lloga el recinte a diversos industrials que segueixen dins el sector del tèxtil.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Durant la guerra civil es va fer servir de magatzem, garatge de vehicles i com a habitatge per als refugiats.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>A partir de 1945 canvia de propietaris, a les famílies d’Agustí Portell i Guillem Moresco però continua la seva producció industrial tèxtil i, química als darrers anys.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al 1999 l’Ajuntament de Santa Perpètua adquireix el recinte. Al 2004 es rehabilita l’edifici de la nau baixa, i es converteix en un Centre Cívic, i l’edifici de la Caldera. Recentment, al 2023 es rehabiliten la resta d’espais i se'ls atorga nous usos, com el Museu del Treball i al Indústria Viva i una Sala polivalent per a usos Culturals.</span></span></span></span></span></p>	41.5359500,2.1797400	431576	4598580	Edifici nau baixa: 1857 / Edifici planta alta i recinte industrial: 1872	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-exteriormtiv_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-interiormtiv.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-exteriormtiv.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-interiorcalderamtiv.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78192-foto-08260-25-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Lúdic/Cultural			BCIL	2024-04-05 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Actualment el Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) té la seu principal a l'edifici principal del Vapor Aranyó. Aquest equipament es va inaugurar el 4 de març del2023, després de la restauració i condicionament de la nau gran, els edificis annexos i la urbanització de la plaça 8 de març.Aquest museu està dedicat al treball i la indústria viva, fa un recorregut per l’evolució de les formes de treball de la humanitat, amb la transformació del model productiu, del món agrari a l'industrial, així com una reflexió de les formes del treball del present i el futur. Més informació i horaris a info@mtiv.cat	98	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78206	Granja Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/granja-soldevila	<p>AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda</em>. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.<br /> <br /> CANYAMERES, Esteve (2009). <em>Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX)</em>. Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, Joan et alii (1993). <em>Temps enrera, portes endins</em>. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.</p> <p>RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999).<em> El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979.</em> Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums.</p>	XII-XVIII		<p>La Granja Soldevila es troba situada a la zona limítrof amb el nucli urbà. A uns 80m de la façana principal es situa la línia de ferrocarril que el separa del barri de la Florida. A la vessant sud hi ha un petit jardí romàntic amb magnífics exemplars d'espècies vegetals, a la vessant est hi ha restes dels antics camps de conreu amb diverses construccions auxiliars, a la vessant nord es situa l'antic pati amb els corrals i a la vessant oest hi ha adossat l'edifici de la capella i l'antic habitatge dels porters, seu de ràdio Santa Perpètua. En aquesta mateixa vessant, i separat per un petit passatge, hi ha el modern edifici de l'institut d'ensenyament secundari. L'edifici principal correspon a un mas de finals del segle XVIII, molt reformat al segle XX. A principis de segle XX, respectant el primer pis de l'antic mas, dugueren a terme les obres d'ampliació de la casa que amb algunes modificacions posteriors esdevingué el que avui coneixem. El que s'observa avui és un edifici residencial amb trets modernistes format per un bloc central de planta rectangular (17 x 23m) amb tres crugies, desenvolupat en una planta semisoterrani, una planta baixa, dues plantes pis i una torre amb dos nivells més. A la vessant oest hi ha un cos de galeria que li dona un aire colonial, també existeix una porxada destinada a magatzem que està adossada a la façana posterior nord al nivell semisoterrani, i a la vessant oest hi ha un altre edifici de 3 plantes i una sola crugia que conté l'antiga capella i l'antic habitatge dels porters. A l'extrem d'aquest cos hi ha una segona torre de 4 plantes amb coberta a 4 aigües. Els interiors tenen una rica ornamentació. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues metàl·liques o de fusta amb revoltons ceràmics segons la dependència. A la planta soterrani els forjats són de volta de canó. La coberta: es combinen les zones de terrat accessible amb les de coberta inclinada, amb remats de teula ceràmica vitrificada. L'edifici principal té la seva crugia central amb terrat accessible i les cobertes de les crugies laterals són inclinades a una aigua. La façana principal té una composició simètrica respecte a l'eix central amb un portal adovellat i una finestra enreixada a banda i banda en planta baixa, 3 balcons en planta 1, i 3 finestres subdividides per columnes en planta 2. A la façana est destaca el seguit de finestres d'arc de mig punt de la galeria. La paret és de totxo arrebossada i treballada imitant obra de carreus. Les baranes dels balcons, les reixes de les finestres i els fanals són de diferent treballs de forja. Les fusteries suporten vidrieres emplomades de colors. Destaquen a nivell arquitectònic el volum de la torre mirador (amb dues plantes més que el cos de l'edifici principal) que queda enfonsat uns 10m a la façana sud i uns 5m respecte a la façana nord. També destaca la segona torre, una planta més baixa, amb coberta a 4 aigües. És un dels edifici que millor conjuga el seu valor com a exemple d'arquitectura modernista amb el paper destacat que va tenir en el desenvolupament històric i econòmic de la vila. Les seves generoses dimensions, la riquesa dels seus elements decoratius, i el bon estat general de conservació, van fer molt adequat el seu pas a ús públic.</p>	08260-39	Camí de la Granja, s/n	<p><span><span><span><span><span><span><span>Descripció del mas Granollacs, segons la inscripció registrat l'any 1864 al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. Així per la descripció que se'n fa sabem que: 'La casa consta de soterrani i pis principal i segon amb galeria a llevant. Mesurava en pams 154 x 154 (23.716 pams quadrats). Tenia també un barri tancat amb murs amb porta d'entrada mirant a migdia. Afegit a la casa hi havia el corral, corts, celler, l'era i altres dependències agrícoles. Pel que fa a la finca aquesta es composava de 80 quarteres i 9 quartans, de les quals 8 anaven destinades a planter d'arbres fruiters i de passeig o ornament 25 quarteres 3 quartans de regadiu, 36 quarteres de cereals de secà, i 6 quarteres 6 quartans de vinya, 3 quarteres de bosc i 2 d'erm. Amb dret d'ús per a regar de l'aigua de la mina construïda dins les propietats Folguera, Colomer, Casanovas i Banús. Aquesta mina té de llarg 2,5 Km, 4 pams d'ample i 6 pams d'alçada. Té direcció de migdia a nord fins arribar al poble de Santa Perpètua. En aquest punt la mina forma un angle i pren direcció cap a llevant fins arribar a l'heretat Banús, pròpia de don Salvador Banús, on es troba un repartidor amb la seva porta tancada amb dos panys i dues claus diferents. En aquest repartidor es parteix l'aigua per la meitat, una serveix per al rec de les finques Banús i Mogoda i l'altra serveix per al rec de la propietat Casanovas, Regàs, Folguera i de l'heretat Granullacs' (Canyameres, 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: El que avui o en el decurs del segle XX ha estat la propietat moderna de la Granja Soldevila és el resultat de l'agregació de les terres de diversos masos, la majoria dels quals havien esdevingut masos rònecs d'origen medieval. Concretament la major part de les terres s'han fet a partir dels masos rònecs Cirera, Caldes, i Soler, a més de les compres de terres de Can Folguera del segle XIX. El nucli original, el formaven les terres del mas Granollacs, anteriorment dit mas Bruguera, i abans del s.XVI, anomenat mas Perera. Mas de Caldes. Deshabitat des del segle XV. Les seves terres es repartiren entre el mas Folguera i el mas Perera. Estava entremig de Can Folguera i la Granja Soldevila i com aquests dos, la propietat anava des de la serra fins a la riera de Caldes. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Cirera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Havia estat un alou del priorat de Santa Maria de Terrassa. Estava situat a la serra entre el mas Bell·lloc (can Miró), el mas de Jaume Perera (terres de la Granja Soldevila) i el mas Folguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1163. Primera notícia sobre el Mas Cirera.</span><br /> <span>Segle XV, el mas Cirera ja era rònec. Fou establert pel prior de Terrassa als pagesos del mas Colomer de la sagrera de Mogoda.</span><br /> <span>A principis del segle XVI, les terres del mas Cirera, foren establertes pels diferents hereus Colomer als pagesos del mas Bell·lloc (Can Miró), del mas Prat (Can Bernat) i del mas Perera (Granja Soldevila).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Perera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>El mas Perera segurament té el seu origen a finals del segle XI o principis del XII.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1256. Primera menció a un mas Perera.</span><br /> <span>1275 i 1290. Queda confirmada l'existència del mas Perera en els llistats del llòçol.</span><br /> <span>1290. En els llistats de llòçol hi consta un segon mas, el de Jaume Perera que és el que continuarà. El mas Perera primer estava situat més a ponent, entre Can Vaquer i Can Bernat.</span><br /> <span>Al segle XIV hi ha documentades diverses noticies relacionades amb persones cognominades Perera. A finals del segle XIV i principis del XV el cap de casa del mas Perera, és Antic Perera, i el seu fill també de nom Antic Perera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Bruguera. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>1450. Arribada dels Bruguera. El mas canviarà de nom i començarà un procés expansiu fins a finals del segle XVI.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>Segle XVI. La família del mas Bruguera esdevé una de les importants del Vallès.</span><br /> <span>1592. Incorporació del mas Llirana de Montmeló.</span><br /> <span>A finals de segle XVI havien començat els problemes econòmics al mas Bruguera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Mas Granollacs. </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Plet de 82 anys entre els Granollacs i els Bruguera.</span></span></span></span><br /> <span><span><span><span>1717. Pere de Ribes i de Granollacs, 2n marquès d'Alfarràs, cedí la casa heretat i mas anomenat Granollacs abans Bruguera a Josep de Bru i de Mora i a la seva dona Marianna de Sampsó-Rocabruna, senyora de Montpalau.</span><br /> <span>XVIII. El mas Granollacs estarà en mans de la família noble dels Bru de Sala durant una centena d'anys. La venda és forçada per la mala situació econòmica del cap de casa Jacint Bru de Sala, deguda a la Guerra del Francès.</span><br /> <span>1822. Consta que el mas Granollacs tenia una extensió aproximada de 40 quarteres de sembradura entre cultiu, erms, i bosc.</span><br /> <span>1864. Es fa la inscripció registral del mas Granollacs al Registre de la Propietat, on es descriu com a casa i heretat anomenada Granullachs. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La família Soldevila des de Lluís Soldevila (1911) fins a l'expropiació (ACTUR de Gallecs), estigué vinculada a activitats empresarials agràries, la producció i venda de llet, la llet condensada, les patates que feren famosa la finca de Santa Perpètua per la seva alta productivitat, i va estar entre els pioners de l'avicultura a Catalunya a la postguerra espanyola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5268200,2.1855600	432052	4597562	1163	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78206-foto-08260-39-3.jpg	Legal	Modern\|Barroc\|Romàntic\|Eclecticisme\|Modernisme\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Científic/Lúdic/Cultural			BCIL	2024-04-04 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Noms anteriors documentats: Mas Perera, Mas Bruguera, Mas Granollacs, Torre Bru.Actualment el recinte de la Granja conté diversos usos municipals, com són l'escola de música i de les arts (EMA), ràdio Santa Perpètua (ubicada a l’antiga masoveria) i les oficines tècniques de les Regidories de Cultura, Educació i Comunicació. Recentment, a l’abril del 2023, s’ha inaugurat una exposició a part de la zona baixa de l’edifici modernista, on es dona a conèixer la història de l’edifici i la seva explotació industrial fruït dels usos empresarials de la família Soldevila. Aquest espai, és una seu radial del Museu del Treball i la Indústria Viva (MTIV) ubicat al Vapor Aranyó. Per contactar-hi i visitar-lo, podeu demanar més informació a info@mtiv.cat	94\|96\|101\|102\|105\|85	45	1.1	1761	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78214	Finestra gòtica de Can Banús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-de-can-banus	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme.	XIV		La finestra gòtica de Can Banús es troba en la façana de Can Banús, situada al costat de la carretera C-59 a Caldes, prop de l'autopista Ap-7, rodejada de camps de conreu a la seva vessant est. La masia és de tres cossos en planta baixa, planta pis i golfes. Es va edificar en tres fases diferents, l'any 1830 es construeixen les golfes situades sobre la nau central i la nau del costat est. Afectada pel traçat de la carretera C-59 (antiga B-143), s'enderroquen les quadres que hi havia adossades a la vessant oest de l'edifici. L'estructura de suport està formada per parets de càrrega de còdols i sorra i bigues de fusta. La coberta de teula àrab és a dues aigües a pla planta golfes i d'una aigua a la nau oest. Es troba envoltada d'una tanca de pedra, amb un portal d'accés cobert. A la vessant est hi té annexats diversos cossos auxiliars en condicions ruïnoses. La façana era originàriament simètrica, respecte el portal d'accés de planta baixa i la finestra gòtica de planta pis, amb una finestra a banda i banda a cada planta. Actualment descompensada per la planta de golfes que puja un pis més sobre la nau central i la nau est, deixant el costat oest un pis més baix. Les parets són de còdols i sorra, arrebossades i pintades de blanc. L'adovellat del portal, les llindes i els ampits de la finestra gòtica són de pedra vista. De la façana destaca el finestral gòtic i el portal adovellat. És una de les masies més antigues de Santa Perpètua. La seva fisonomia ha sofert moltes transformacions que han ant desvirtuant la seva tipologia, no obstant això la seva façana principal té una finestra gòtica de gran interès.	08260-47	Crta de Caldes C-59		41.5393200,2.1901100	432445	4598946		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78214-foto-08260-47-2.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			93\|85	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78238	Can Banús II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-banus-ii	SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).	-II/V	Destruït	El jaciment de Can Banús II estava situat al peu de l'antiga carretera B-143 (C-59) a l'encreuament amb la carretera que va des de Mollet a Santa Perpètua de Mogoda (B-140) i el Mas de Can Banús. El 1995 es va localitzar i excavar una cambra de combustió d'un forn de tiratge vertical, amb praefurnium i corredor central que per les seves característiques morfològiques respon a la tipologia d'aquests elements en època romana i que es pot englobar en la categoria II/b de la classificació feta per Ninina Cuomo di Carpio o en la IIE de la classificació de Franzoise le NY. La cambra de combustió del foc respon a una construcció excavada en gran part en el terreny natural, té una alçada màxima conservada d'un metre i una planta més o menys quadrangular, amb els costats d ela banda del corredor d'accés que presenten un lleuger arrodoniment. Aquesta cambra presenta cinc murs a cada costat, ortogonals a les parets laterals i amb poc espai buit entre ells. En el seu moment estarien units per arcs, dels quals no se n'ha conservat cap sencer. Les arcades i els murs estan construïts amb pans de tova de formes més o menys quadrangulars que quedarien cuits a la primera fornada. Les parets del praefurnium en la seva cara més externa havien estat bastides amb pedra i tant el sòl com les parets estaven recobertes per diferents capes d'argila. Destaca la presència d'un pilar vertical a la cambra de combustió fet amb tovots quadrangulars, entre els murs que formarien la quarta arcada. Segurament aquest element respon a una reforma de l'estructura ja que inutilitza en part la funció del corredor central. Durant l'excavació no va aparèixer cap fragment de ceràmica fina de taula, només es documentaren fragments de dolia i tègula, la qual cosa fa impossible donar una datació més concreta fora de l'època romana.	08260-71	Carretera de Caldes C-59	El jaciment va ser localitzat durant el seguiment arqueològic realitzat amb motiu del desdoblament de la carretera C-59, nus sud (CIM Vallès). I va ser desmuntat posteriorment en data de 19 de desembre de 1995 (Resolució del D.G. del Patrimoni Cultural, amb data 19 de desembre de 1995, autoritzant el desmuntatge del forn i la finalització de les excavacions pendents, el control dels rebaixos de l'antiga carretera i la realització de les anàlisis necessàries per exhaurir les dades que avalin la tecnologia i producció del forn).	41.5387800,2.1904900	432476	4598886		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78238-foto-08260-71-1.jpg	Legal	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Estructural				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			83	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78240	Can Cirera; Can Sirera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-can-sirera	CARLÚS, X. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica d'urgència al jaciment de Can Cirera. Intersecció n. 9, PK 4,900 de la B-140 (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental). Campanya 1997. Memòria inèdita dipositada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. CARLÚS, X. (2008). Els forns de can Cirera (Sant Perpetua de Mogoda, Vallès Occidental). Pàg. 71-192. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).	XVII-XX	Desconegut.	El jaciment Can Cirera / Can Sirera va ser descobert durant els treballs de prospecció realitzats amb motiu de l'acondicionament de la carretera B-140, concretament durant la construcció d'una rotonda, situada a ponent de Can Cirera. Actualment l'espai és ocupat per camps de conreu en producció. El jaciment de Can Cirera és d'època moderna i contemporània i correspon a una àrea industrial de fabricació de material constructiu i obtenció de calç. S'hi ha localitzat un forn d'obra i un forn de calç, així com un sector de funció indeterminada amortitzat amb deixalles procedents de les esmentades infrastructures. També s'ha documentat un mur i una mina d'aigua construïda en època moderna o contemporània que podrien formar part del complex industrial i agrari del mas de Bellsolà.	08260-73	Crta, B-140 de Sabadell a Mollet	En el registre de la Propietat de Sabadell número 2 existeix la inscripció del manso de Bellsolà, en l'actualitat Can Sirera, en un document de 1984 en el qual es delimiten els terrenys de la finca i les infrastructures que tenia	41.5346800,2.1717900	430912	4598445		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78240-foto-08260-73-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78240-foto-08260-73-2.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Estructural				2019-12-16 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Antic manso Bellsolà.	98\|94	1754	1.4		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78169	Parc Municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-0	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Volum 2. Pàg. 31-32.	XX		El Parc Municipal es troba situat a l'Avinguda de Santiga i a ponent de la Riera de Caldes. Deu el seu nom al fet de ser el primer parc recuperat per al municipi. És una bonica i espessa pineda molt definida. Presenta vàries escultures repartides per aquest espai. És un espai de lleure per a petits i grans, amb pistes de petanca, una font, una font ornamental que no raja sempre i jocs per a la mainada. El parc té una superfície de 10.137 m2.	08260-2	Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	A la dècada dels anys quaranta del segle XX es fa un projecte urbanístic important per als perpetuencs, que seria la construcció del parc Municipal. L'abril del 1942 va fer-se la primera proposta i el projecte s'aprovà el 20 de juliol, amb la intenció de fomentar 'la cultura física conveniente para la creación de una juventud sana, fuerte y apta para el engrandecimiento de la patria'. També es pretenia sanejar així la riba de la riera a l'alçada de Grupo escolar, trasformada en un veritable abocador, i dotar al Frente de Juventudes d'un lloc adient per a les seves activitats. El projecte inicial preveia la construcció d'un frontó, un espai per atletisme, dues pistes de tennis, instal·lació per a fer carreres a peu i en bicileta i una biblioteca a l'extrem del parc. En total l'obra havia de costar 71.087 pessetes, de les quals prop de 30.000 eren per a expropiacions. Aquell ambiciós projecte, però , s'aplicà considerablement retallat. Les obres del parc Municipal van iniciar-se amb l'aplanament dels terrenys l'any 1946. Malgrat estar en obres i expropiat, l'Ajuntament va permetre continuar treballant la terra als antics propietaris, ja que 'con la escasez renuente de productos comestibles conviene aprovechar todos los recursos'. Al novembre el consistori autoritzà aquests conreus un any més, atès que 'por el momento no puede realizarse obra alguna en dicha parcela y qye su cultivo constituye una aportación de alimentos en estos tiempos tan necesarios'. Malgreat això, una vegada aplanat el terreny van fer-se petits treballs de manteniment com arrencar herbes, regar arbres.. Les obres definitives van endegar-se el gener del 1947 i el parc va ser inaugurat uns mesos més tard.	41.5362300,2.1833900	431881	4598608	1946-47	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78169-foto-08260-2-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			98	2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78171	Cal Rectoret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret-1	CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XIV - XVI		Cal Rectoret es troba situat al costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140), a l'alçada d'una rotonda que porta en direcció nord al nucli de Santiga, i cap al sud per la carretera de Ripollet. Per entrar al recinte del pàrking del restaurant de Cal Rectoret cal agafar la carretera de Ripollet. El mas es veu des de la carretera. Can Rectoret és una masia del s.XVI molt modificada, desenvolupada en planta baixa i planta pis, amb coberta a dues aigües, de teula àrab. La masia està envoltada de construccions adossades a l'edifici principal que emmascaren les seves façanes. Afegit a la façana principal, orientada a llevant, hi trobem un porxo que funciona com a terrassa exterior del restaurant. La façana és de còdols i maons. A la planta baixa s'hi observa el portal principal d'entrada centrat respecte l'eix de la façana i dues obertures al costat esquerra, una de les quals correspon a finestra. A la planta pis que es troba directament sota teulada presenta dues finestres més. Totes les obertures són construïdes amb maons. La façana posterior sembla que presenta més alçada. S'hi observa una planta més, marcada per l'existència de les obertures parcialment visibles, que es resumirien en planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta diferència potser ve marcada per la topografia actual. Fa l'efecte que la casa es troba enfonsada respecte les cotes actuals que trobem a l'exterior. S'hi observen restes d'arrebossats.	08260-4	Costat sud de la Carretera de Sabadell a Mollet (B-140)	Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:La primera referència documental és de l'any 1336. Un dels 15 o 16 masos medievals que van formar el castell termenat de Santiga a finals del segle XIV, era el mas Pont, situat a migdia del castell després del torrent de l'Home Mort. Aquest mas medieval és documentat a partir de les dades de la família que l'habita l'any 1369 en què a la visita pastoral a la parròquia de Santiga del bisbe de Barcelona consta que el rector és Galceran de Ribes, de la nissaga de propietaris del castell, i els parroquians entrevistats són Asbert Ferran, Ferrer Ferran, Antic de Pont i Ramon Seriol. Antic Pont, el tornem a trobar documentat l'any 1375 en un establiment del tutor i curador dels fills de Berenguer de Riba, senyor de la casa de Santiga, que estableix a cens de 8 sous a Antic Pont una peça de terra anomenada el camp de Pont de la parròquia de Santiga. El dia 21 de setembre de 1437 se signen capítols matrimonials entre Bartomeu Pont, fill de Miquel Pont, i de Francesca, difunta, pagesos de Santiga, amb Francesca Onyó i Gelabert, pubilla i filla de Pere Onyó, difunt, i Francesca Gelabert i Millars, també de Santiga. Un cabaler d'aquest mas es casà i per tant passa al mas Gelabert, on també es cognominaren Pont. L'any 1480 Joan Ravella i Gabriela Ravella i Pont, cònjuge usufructuari i propietària respectivament, restitueixen el mas Pont de Santiga a favor de la Sra. Isabel de Sentmenat, senyora del castell de Santiga i senyora al·lodial del mas Pont. Aquest és el final del mas Pont com a mas independent del castell de Santiga. A partir d'aquesta restitució, sempre més fins a les segregacions del segle XX de terres i cases de la propietat del castell de Santiga, restarà unit a la gran propietat com a masoveria. En el decurs del segle XVI, el mas Pont serà habitat per la família Ferriol o Furriol, i aquest serà el nom del mas que perdurarà fins ben entrat el segle XX en què canviarà pel de cal Rectoret. L'any 1552 habitava aquest mas Pont, Antoni Just àlies Ferriol, fill de Roc Just àlies Ferriol, i d'Antiga. A finals del segle XVIII, l'any 1798 en l'acta de presa de possessió de l'heretat del castell de Santiga pel procurador del duc d'Hixar consta que el procurador del duc, els testimonis, i el notari van entrar al portal major de la casa Furriol que habita com a masover Josep Fadó, un cabaler de can Fadó de la parròquia de Sant Feliu de Sabadell. Can Ferriol o Furriol, era encara documentat amb aquest nom a principis del segle XX, quan segons explica Joan Ricart s'instal·la Jaume Fité Alemany a un dels quatre habitatges en què s'havia dividit el mas Ferriol. La seva biografia carregada d'anècdotes i el sobrenom 'Rectoret' explicat per Joan Ricart, són la part més viva d'aquest petit mas medieval estroncat en la seva evolució normal i al qual la fama com a restaurant que ha tingut a la segona meitat del segle XX, l'ha fet sortir de l'anonimat d'una masoveria de segles. El fet de ser una masoveria ja des de finals del segle XV fa que l'edifici, tot i que molt transformat pel fet de fer-hi quatre habitatges més l'adaptació a restaurant, mantingui una estructura indefinida i bastant estranya, però interessant des del punt de vista de la comparativa de l'evolució d'un mas normal de la zona respecte d'aquest.	41.5330100,2.1541000	429434	4598274	1336	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78171-foto-08260-4-3.jpg	Inexistent	Modern\|Renaixement\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Cal Rectoret de Santiga. Conegut també com antics mas Ferriol i mas Pont, segons CANYAMERES (2009, Fitxa. Pàg. 347).Actualment funciona com a restaurant. Destaca un pou d'aigua a la cantonada, construït amb maons i coberta en cúpula amb una pica de pedra, igual que els que hom identifica com a pous de vinya. Creiem que tindria la doble utilitat.	94\|95\|119\|85	45	1.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78211	Castell de Santiga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-santiga	<p>Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. VILÀS, Ernest (2009). 'L'església de Santa Maria l'Antiga o Santiga (983-2009): una història per recuperar. Notes, vol. 24. Mollet del Vallès. Pàg. 127-143.</p>	XI-XVII		<p>El castell de Santiga es troba situat al costat nord de la plaça de Santiga. En aquest lloc s'hi havia aixecat antigament l'antic castell de Santiga. Actualment hi ha un gran casal de planta quadrada amb tres crugies i tres pisos d'alçada, coberta a quatre vessants i envoltada d'un mur amb un portal adovellat d'accés. En aquest portal hi ha esculpit un escut amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat. Al voltant de la masia s'aixequen construccions auxiliars excepte davant de la façana principal on hi ha un jardí. Al segle XVII es fan obres de reformes a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual són fruit d'aquesta època.</p>	08260-44	Santiga. Plaça de Santiga, 6 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	<p>Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: A finals del segle XI, Santiga té un cap de casa molt important, Arnal Geribert d'Antiga, entre les seves propietats consta la 'domus de Santiga'. És present com a testimoni en actes documentals importants com és el de l'any1098 en la confirmació que fa el comte Ramon Berenguer de la propietat del cenobi de Sant Llorenç del Munt a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. 1121. Testament d'Arnal Geribert. D'aquest es desprèn que ell fou el darrer hereu de la família propietària de la vila altmedieval de Santiga. Ja al segle IX havia donat la seva esglesiola al bisbe de Barcelona. Fa donació també de sagrera i el cementiri de Santiga. Llega una part important del seu patrimoni a la parròquia de Santiga, als monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt, Sant Miquel del Fai, la canònica de Santa Maria de l'Estany, a la Seu de Barcelona, i dos masos a l'orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Confirmació del paper de fortalesa de la casa de Santiga. 1187. Es té notícia que una tal Arssenda era senyora de Santiga . 1262. Marimon de Plegamans consta com a senyor del castell de Santiga. Es desconeix en quin moment el castell de Santiga passa a la família dels Plegamans. 1323. Romeu de Corbera, senyor de Corbera de Llobregat, fill de Ramon Marimon de Plegamans, dóna al seu fill, Gilabert de Corbera, el castell de Santiga amb la fortalesa, cases i altres possessions, honors, homes, dones i jurisdicció. 1388. Privilegi reial. El territori de la parròquia de Santiga esdevé castell termenat. El castell de Santiga al segle XIV no era una fortalesa segura, des del punt de vista militar. A mitjan segle XIV es va decretar que la gent de Santiga havia de refugiar-se a la vila de Sabadell. Segles XIV-XV-XVI. Els Sentmenat són senyors del castell de Santiga. 1595. Ramon Vicenç de Sentmenat i de Vallseca deixa l'herència al seu parent Miquel de Salbà i de Vallseca. Miquel de Salbà i de Vallseca, doctor regent de la Reial Audiència de Catalunya i després regent del Consell Suprem d'Aragó, fou vertaderament l'artífex de la gran propietat agrícola en què es convertí el castell de Santiga al segle XVII. Morí vers 1627 deixant hereu el seu fill. 1613 - 1684. Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Jorba, de Santiga i primer marquès de Vilanant, va acumular dos grans patrimonis: el dels Vallgornera amb una gran propietat a l'Empordà a Vilanant, i l'altre vingut per l'àvia materna Vicenç de Sentmenat, el castell de Santiga. Fa millores a les cases i al castell, fins al punt que pràcticament l'estructura actual de tot el conjunt actual es deu a les reformes que va fer. Deixà rastre de la seva obra amb el seu escut personal amb les armes dels Salbà, els Vallgornera, els Vallseca i els Sentmenat esculpit al portal d'accés al pati. 1683. Don Miquel de Salbà i de Vallgornera, primer marquès de Vilanant va fer testament en el qual feia hereva universal la seva filla, na Caterina de Salbà i de Pons, casada amb el segon comte de Robres i de Montagut, Bernat Agustí de Pons i López de Mendoza. 1668-1729. Miquel Agustí Pons de Mendoza i de Salbà, 3r marquès de Vilanant, 3r comte de Robres i comte de Montagut, casat en primeres núpcies amb Esperanza de Gurrea Cerdan i Urritigoitia (+1702) i en segones amb Maria Ignàsia de Bournonville i Erill, filla del vescomte de Joc i marquès de Rupit, senyor del patrimoni de Vilademany de Caldes de Montbui. 1764. Poc abans d'aquest any el patrimoni del vescomtat de Joc, marquesat de Rupit, baronies d'Orcau i Eramprunyà, Vilademany de Caldes i el castell de Santiga retornaven als Pons de Mendoza, concretament a la cosina germana Maria Josepa Pons de Mendoza i de Bournonville, marquesa de Torres, i comtessa de Robres, vídua de Pedro Buenaventura Abarca de Bolea, novè comte d'Aranda. 1798. El comte d'Aranda moria al seu palau del poble d'Epila, a la província de Saragossa. Heretava el seu extens patrimoni català i aragonès el nebot fill de la germana Pedro Fadrique Fernández de Hijar, duc d'Hixar, una de les grans nissagues nobles aragoneses. 1802. El novè duc d'Hixar va vendre el castell de Santiga i el patrimoni Vilademany de Caldes de Montbui a favor de Jaume Mas i Dot. 1832. El nou propietari absentista fa testament. Hereta el seu fill, Santiago Mas i Giró. 1858. Santiago Mas i Giró va morir a l'edat de 65 anys. En testament deixava a la seva tia Gertrudis Giró Asenjo l'usdefruit de la finca. Un cop morta aquesta, la finca havia de ser venuda pels seus marmessors testamentaris per fer obres de caritat. Va deixar una bona quantitat de diners per a les obres de millora de l'església, rectoria i cementiri de Santiga així com per a guarniments del culte. 1873. La propietat del castell de Santiga és venuda a Josep Vila i Gener. A la venda es descriu que l'heretat del castell de Santiga tenia 186,5213 ha d'extensió, amb una parcel·la separada de la finca de 0,88 ha de vinya plantada propera al terme de Barberà i el camí de Ripollet. Era pràcticament la segona gran finca del nou terme de Santa Perpètua després de la de Mogoda. 1914. Josep Vila Casanoves esdevé propietari del castell de Santiga però també de can Puiggalí. 1932. Empar Vila inscriu al Registre de la propietat, tant la finca de can Puiggalí com la del castell de Santiga. 1948. Començaren les segregacions de peces petites properes a la parròquia i el castell, entre la carretera de Sabadell, el camí de Santiga, la parròquia i la riera. 1848-1951. Es ven el castell de Santiga a Josep Font de Falgàs i terres a Joan i Joan Baptista Vidal, Maria Bosc, Àngel Trompeta, Josep Vidal, Montserrat Cosidor, Maria Enric i Meliton Puig. 1951. Empar Vila i Santromà venia el lot de terres i cases que no comprenia el castell a favor dels germans Manuel i Josep Maria Agustí i Marfà, industrials de la ciutat de Mataró. 1950-1999. Els nous propietaris aniran venent peces de terra de diferents extensions. Els successors de Manel i Josep Agustí i Marfà, els germans Agustí Tura, continuen el procés de vendes. El que restava de terres a la banda dreta de la riera de Santiga, el castell i altres dependències foren comprades pel súbdit italià Sr. Ballota Baltasari.</p>	41.5350500,2.1520200	429263	4598503	1098	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78211-foto-08260-44-3.jpg	Legal	Modern\|Barroc\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic	BCIN	National Monument Record	Defensa	2020-06-22 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Actualment l'edifici és destinat a lleure (Restaurant). Noms anteriors: Domus d'Antiga.	94\|96\|98\|85	45	1.1	1771	40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78332	Festa Major d'Estiu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-13	Programa Festa Major 2008. Santa Perpètua de Mogoda. 5, 6, 7, 8 de setembre. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. Pàg. 40. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993).	XX-XXI		La Festa Major d'Estiu de Santa Perpètua de Mogoda es celebra el primer cap de setmana de setembre. Les activitats presents en el programa de la festa major comencen ja a finals d'agost amb la inauguració del curs de Pintura a l'oli del Centre Cívic Can Folguera i de la mostra dels cartells participants al Concurs de Cartells de la Festa Major. A Santiga també s'inaugura una exposició de Pintura, que l'any passat ja va arribar a la dinovena edició, organitzada pels Amics de Santiga. La festa major comença amb una acte de benvinguda on tothom hi és convidat. El divendres de la Festa Major ja és ple d'activitats. A partir de la tarda es porta a terme un Homenatge a la Gent Gran, acte que l'any passat va complir la seixanta novena edició, amb berenar i ball amb orquestra en envelat. Al vespre es fan diferents actes com la Festa de la Ràdio, amb moltes actuacions de diferents artistes, espectacles de Balls Folklòrics, etc. A la nit es fa el Pregó de la Festa Major amb un esclat de foc inaugural, a la plaça de la vila. A partir de les onze de la nit i fins a la matinada comencen diferents balls simultanis en diferents indrets de la ciutat (envelats, parcs..). Al dissabte, la festa comença al matí amb tallers, festa infantil, i continua a la tarda amb certamen poètic, més tallers, audicions de sardanes i festival flamenc. Al capvespre es fa un cercavila i exhibicions de danses. A la nit, el Correfoc amb el Grup de Joves Diables de Santa Perpètua de Mogoda i les colles convidades precedeixen els diferents balls que animaran la nit. El diumenge comença amb activitats també per als matiners com una marxa en bicicleta, matinal de Tango, concurs de parxís i espectacles infantils. I per als que no es volen quedar a casa ni per dinar, un concurs de Paelles. A la tarda, balls de saló, espectacles infantils i Cercavila de gegants pels carrers de la vila, amb la participació del grup de Gegantes de Santa Perpètua i colles convidades. A continuació l'actuació del Grup de Ball de Gitanes de Santa Perpètua. Al vespre, Havaneres i rom cremat. A la nit altre cop balls per a tots els gustos. El matí de dilluns, que és el pròpiament el dia de festa local, es fan actes durant tot el dia: xocolatada, espectacles, baixada de carretons, ball infantil de tarda, concert de tarda amb orquestra i Castell de Focs i Ball del Fanalet a l'Envelat per acabar la festa.	08260-165	Santa Perpètua de Mogoda	Durant el segle XX (1900-1979) cada sector polític de la població havia fet la seva pròpia festa major de SPM, i per tant el seu propi programa. Era una festa popular, poc institucionalitzada. Només l'any 1928, el consistori patrocinà directament la Festa Major i publicà un programa oficial, en castellà per primera vegada, on es recollien les activitats organitzades pel Casino Perpetuense, L'Agrupación Familiar Sagalés i el Fomento de la Sardana aixecaven els respectius envelats expressant així la rivalitat i l'enfrontament que mantenien (Ricart et ali, 1999: 40).	41.5345400,2.1834400	431884	4598421		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78332-foto-08260-165-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78332-foto-08260-165-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Foto 2. Títol: Portada del Programa de Festa Major. Any: 1960. Propietat: Arxiu Municipal.Foto 3. Gegants nous. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Any: 2008.	98	2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78333	Tres toms	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tres-toms	Programa d'Actes. Santa Perpètua de Mogoda. Festa de Sant Antoni Abad. 17-24 de gener, 1 de febrer de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993).	XX		Els tres toms és una festa organitzada per la Societat de Carreters, entitat fundada l'any 1916. Antigament la festa es celebrava el dia del patró, per Sant Antoni, el dia 17 de gener, fins que es va canviar la data pel primer diumenge de febrer, que és el calendari que se segueix també actualment. La missa solemne es celebra però encara el 17 de gener pel Sant del Patró, Sant Antoni Abad. Des del 2008 la missa és cantada per un cor com es feia abans almenys fins a l'any 1960. Es canta el 'Tedeum Laudamus' de Perossi. En sortir de l'església es reparteixen dos talls de coca com sempre s'ha fet. El dia de la festa dels Tres Toms es fa la Benedicció de les tradicionals coques. La seva presència és significativa doncs se n'arriben a repartir fins a 500kg. Els participants a la festa arriben de molts indrets de les rodalies amb els cavalls, carruatges i genets que fan la tradicional passejada dels Tres Toms pels carrers de la vila.	08260-166	Santa Perpètua de Mogoda	La festa va deixar d'organitzar-se durant el període de la Guerra Civil, fins que, l'any 1940 s'impulsa de nou fins a l'actualitat. Fins l'any 1960 aproximadament encara es feia un Concurs de carrosses i de genets. Antigament el dia de la festa es treia el Sant en processó, amb el capellà, el veterinari, i l'orquestra. Es feia dansa, concert i fins i tot ball.	41.5345400,2.1834400	431884	4598421	1916?	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78334	Aplec de la Sardana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-3	http://www.sardanista.org/ Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993).	XX		L'Aplec de la Sardana es celebra durant dos dies durant el primer cap de setmana de maig, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, a fer les ofrenes com cada any, ballant al final la sardana ja tradicional 'Toc d'Oració' a la plaça de l'església i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc.	08260-167	Bosc de la Torre del Rector. C/ Mar Adriàtic (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	El dia 29 de maig de l'any 1927 nasqué la idea de fundar el Foment de la Sardana i el dia 30 de juliol quedà fundada l'entitat nomenant president Fermí Vinyals, secretari Jaume Marbà i caixer José Valls. Es proposaren el repte d'organitzar l'aplec. Fou el 24 d'abril de l'any 1928 en el bosc de Mirapeix i varen tenir el suport i l'ajut del Foment de la Sardana de Barcelona, que els donà un cop de mà. Aquell primer aplec va ser un èxit, es va iniciar a la plaça de l´església perquè la gent no sabia arribar al bosc i es va començar amb la sardana 'Toc d'oració' de Pep Ventura, (des d'aleshores s´ha tocat sempre per iniciar l'aplec, després de la missa del sardanista i tot seguit la gent es desplaça cap al bosc). El Foment es va animar a seguir aquella tasca començada i varen continuar els cursets i les ballades. Es va celebrar el segon aplec i arribà el tercer, que es traslladà al bosc de la Torre, ja que el bosc de Mirapeix va ser talat. Fou en el sisè aplec quan s'estrenà la sardana 'L'Aplec' d'en Genís Sala, nascut a Sta. Perpètua (1889-1964) i d'ofici boter, però si avui encara se'l recorda, és per la seva gran passió: la música. Va compondre obres corals, sardanes i diverses peces musicals que, majoritàriament, feien referència a Sta. Perpètua. L'ajuntament, en agraïment, l'any 1966 va posar el seu nom a un carrer de la població i en aquest acte, l'Agrupació Sardanista va organitzar una audició dedicant-li per la seva tasca, una sardana del mestre Francesc Mas Ros: 'Mestre Genís'. L'aplec va continuar fins el 10 de maig de l'any 1936, dia en què se celebrava el 9è. Esclatada la Guerra Civil es deixà de fer. Però va ser l´any 1943 quan a Barcelona va haver-hi un governador anomenat Antonin F. De Correa y Véglison (membre del 'Consejo Nacional del Movimiento' i 'Procurador en las Cortes') que va arribar a autoritzar que es fes un altre cop l'aplec. No va ser fins el 6 de juny de l'any 1946 que es va reiniciar la festa, completant-se així la 10a. edició de l´Aplec de Sta. Perpètua. Una cosa que no es va aconseguir aleshores era fer els programes en català, això no esdevé fins més tard. Àdhuc l'entitat hagué de canviar el nom de Foment de la Sardana pel de Folklore Sta. Perpètua a l'any 1947 i va haver d'arrossegar-lo durant molts anys. Des d'aleshores l'aplec s'ha continuat celebrant ininterrompudament. L'any 1973 l'aplec es va celebrar al bosc de Ca n'Ollé i s'organitzaren diferents actes paral·lels: concurs de fotografia, focs de camp, etc. Arriba el 40è Aplec, hi ha moltes il·lusions posades, es vol que sigui un gran aplec. La vigília s'organitza un gran foc de camp i bivac en el mateix bosc de Ca n'Ollé . L'endemà missa, dinar de germanor, l'estrena de la Sardana '40 Aplecs' de T. Gil i Membrado i la presentació de la lletra de la sardana 'Santa Perpètua' de F. Mas Ros. L'any 1980 es va celebrar l'últim concurs de colles i tan sols hi va participar, de les colles de Sta. Perpètua, la Colla Perpetuenca, i tot i així fora de concurs, ja que estava pràcticament dissolta. Els actes del 50 Aplec van començar el 19 d'abril amb el veredicte del jurat del concurs de fotografia, el tema del qual era 'la Sardana i el Folklore Català'. Aquesta exposició es va poder visitar tots els dies festius fins al dia de l'Aplec. Per aquest acte es va comptar amb l'ajuda d'un gran amic i aficionat a la fotografia. La vigília de l'Aplec es va aconseguir treure al carrer, després de molts i molts anys, els gegants de Sta. Perpètua. Al capvespre, en el teatre del Centre Parroquial, es va celebrar la 15a Nit de la Sardana, gran final per escollir per votació popular la sardana de l'any entre les sardanes estrenades. En aquest acte, hi col·laborà la Coral Renaixença, fent una cantada mentre es realitzava el recompte de les votacions, i el grup de teatre Tàndem, que va muntar l'escenari. El dia de l'Aplec va seguir la tònica d'un GRAN APLEC. Es va augmentar el nombre de cobles i per primera vegada a Sta. Perpètua, es va organitzar un concurs de colles improvisades. També es van estrenar dues sardanes: 'Santa Perpètua 1928' d'en Josep Capell i ' Aplec d'Or' d'en Martirià Font. A tots els assistents, juntament amb l'entrada, se'ls va fer entrega d'una medalla de fang commemorativa del 50è Aplec i a les autoritats, entitats i persones que amb el seu ajut varen col·laborar per tirar endavant aquest gran somni, se'ls va lliurar un plat també de fang. En el 53è Aplec varen tenir la idea de fer unes barbacoes amb uns bidons tallats de dalt a baix i unes potes de ferro. Volien aconseguir que la gent que es quedava a dinar al bosc no hagués de fer foc d'una manera incontrolada i a la vegada donar un servei perquè els assistents no haguessin de marxar a dinar fora del recinte, per això també es regalava un got de vi amb el tiquet de l'entrada. L'any 1993, a causa del pacte que van signar l'Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasòl), l'Aplec va canviar de lloc novament, passant del bosc de Ca n'Ollé al bosc de la Torre. Aquest últim havia estat totalment arreglat: s'havia fet una gran plaça circular, que porta el nom de plaça de la Sardana El 60è Aplec, es va celebrar els dies 3, 4 i 5 de maig de l'any 1996. La festa va començar el divendres al vespre amb la inauguració de l'exposició 'La Sardana' i l'actuació de la Coral Renaixença. Els geganters també van sortir al carrer, celebrant així els 10 anys de la seva primera aparició. Fent una cercavila pels carrers de la nostra població van acabar a la plaça de l'Església, on els esperava la cobla per començar l'audició. Totes les sardanes que varen ser interpretades eren dedicades a Sta. Perpètua i Ràdio Sta. Perpètua les enregistrà en directe. Un cop acabat l'entrepà, l'Esbart Dansaire Montgrí ens va fer una demostració de l'evolució musical i coreogràfica dels 200 anys de la sardana, que portava per nom 'Trencats i Seguits'. A continuació es va fer la xerricada de cava i coca de vidre. I per acabar la festa del dissabte tothom va ballar al so de l'Orquestra Montgrins. L'endemà, com sempre a la nostra localitat, es va començar amb la missa del sardanista durant la qual un grup de mainada va fer les ofrenes, a continuació el 'Toc d'Oració' i després de les sardanes els amics del Grup d'Esplai El Refugi ens van fer més dolç el matí perquè tenien preparada xocolata i coca per a tots els assistents. Tothom es va dirigir cap al bosc de la Torre on junt amb l'entrada s'obsequiava amb una medalla de fang commemorativa del 60è Aplec. Aquests tres dies de festa van finalitzar amb una ballada de sardanes a la plaça de l'Església el diumenge a la nit. L'Aplec va ser un èxit de gent, tant el dissabte com el diumenge. Des d'aleshores l'hem continuat celebrant dos dies, el dissabte amb audició de sardanes, pa amb tomàquet i ball amb la ja típica xerricada de cava, i el diumenge amb la missa, on col·laboren els Joves de la Parròquia, el 'Toc d'Oració' a la plaça i l'Aplec al bosc de la Torre amb les sardanes, el concurs de colles improvisades, les barbacoes, etc. L'any 2000 amb les innovacions informàtiques l'Aplec va tenir una pàgina Web. A l'hora de dinar s'organitzà un concurs d'allioli fet amb mà de morter.	41.5460700,2.1798100	431593	4599704	1928	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		Enguany es celebra la 73ena edició (2-3 de maig de 2009). Entre les sardanes que es tocaran en destaquem dues: L'aplec de Santa Perpètua de J. Auferil i Tres cobles. Espurnes perpètues de J. Molina.		2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78335	Aplec de Santiga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santiga	http://staperpetua.org/agenda/agenda.htm#webs_entitats Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993).	XX		L'Aplec de Santiga es fa una setmana més tard que la Festa major d'estiu de Santa Perpètua de Mogoda, és a dir, el segon cap de setmana de setembre. Hom es troba al matí a la plaça per assistir a la missa ja que dins de l'església no es pot fer per raons de seguretat. I tot seguit s'inicia la ballada de sardanes, ja que l'Aplec consta d'una ballada al matí i una altra a la tarda. Al matí la gent pot participar en el concurs de la sardana incògnita, que consisteix a endevinar el títol i l'autor de la sardana que s'està tocant. A la tarda hi ha un concurs de colles improvisades. De mica en mica s'ha fet la diada més completa participant-hi altres entitats de la població. Els Amics de Santiga fan la clausura del concurs de pintura fent lliurament dels premis i muntant l'exposició. L'Associació de Veïns Centre Vila junt amb el Centre Excursionista Sta. Perpètua, organitzen una caminada fins a Santiga, visitant alguna casa de pagès que encara es conserva a la població. També preparen un dinar a l'era de Santiga per gaudir del segon diumenge de setembre fent la diada més plena.	08260-168	Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	L'aplec de Santiga. L'any 1954 Mn. Josep Artigues (mossèn de la Parròquia) va voler organitzar un Aplec Marià a Santiga, coincidint amb les dates de celebració del naixement de la Mare de Déu, el l2 de setembre. Durant uns quants anys va ser el mossèn qui organitzava l'aplec, llogava les cobles, editava els programes, etc. Amb el temps aquesta feina se li va fer feixuga i demanà a l'entitat que portés endavant la part de les sardanes i l'edició del programa. Actualment ha canviat una mica d'aquell Aplec Marià, ara tan sols resta la missa del matí, que és molt volguda per tota la gent. Un fet històric per a Santa Perpètua de Mogoda va ser a l'any 1983 la celebració del Mil·lenari de Santiga. L'entitat davant d'aquest fet, encarregà al mestre Carles Santiago la creació d'una sardana, que es va estrenar a Santiga l'11 de setembre del mateix any, i porta el nom de 'Mil·lenari de Santiga'.	41.5347000,2.1522300	429280	4598464	1954	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78336	Festivitat de Santa Prisca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-santa-prisca	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2009). 'Festivitat de Santa Prisca. 18 de gener'. Jornades Tradició cultural a Santiga. Benedicció del panet. 25 de gener de 2009. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993).	XVIII		La festa de Santa Prisca recuperada enguany altre cop, commemorava antigament el dia del martiri de la santa (18 de gener) amb la missa corresponent en el seu honor i la benedicció d'uns panets repartits a la sortida de l'església a tots els assistents. Els panets, fets amb la farina donada pels pagesos de Santiga, sembla que són una petició a les forces de la natura per mitjà de Santa Prisca, per tal de protegir els sembrats de cereals que tot just naixien aquells dies. La tradició manava conservar aquell panet a casa per tal de guanyar la protecció contra els llamps durant tot l'any.	08260-169	Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Prisca va ser una jove de tretze anys executada a Roma per no renunciar a les seves creences religioses. Malgrat no constar al Nou calendari litúrgic sorgit del Concili Vaticà Segon, sí que figurava al martiriologi jeronimià del segle IV i es manté en el Sacramentari gregorià el dia 18 de gener, el dia de la seva execució. La seva vinculació amb Santiga vindria del fet que la traducció de Prisca del llatí és 'antiga'. És a dir, Santa Prisca podria ser Santa Antiga i el nom de l'església no fer referència a l'antiguitat de l'indret sinó al nom de santa 'Antiga'. L'única referència històrica a aquest costum es troba en un document de 1790. En aquell temps, a la parròquia de Santa Maria l'Antiga s'acostumava a fer caritat de pa beneït als pobres el segon dia de Pasqua de Resurrecció (dilluns de Pasqua de Pentecosta) per tal que Deu 'socorres en certa necessitat amb pluja als fruits de la terra'. Al segle XVIII hi havia acudit més de mil persones ocasionant 'gran quantitat d'escàndols i tumults', segons manifestava el batlle de Santiga. Per aquesta raó i durant tres anys, la caritat va traslladar-se al dia de la Santa Creu de Maig. La celebració aquells anys va transcorrer amb molta quietud i sense escàndols, però, va tenir unes conseqüències inesperades: uns anys de collites escasses. Els parroquians van atribuir les males collites al canvi de data i el 1789 van tornar a fer la celebració el segon dia de Pasqua, van repetir-se els problemes de seguretat i la festa va decaure. No hi ha constància documental de quan va començar a celebrar-se aquest acte al gener, la diada de Santa Prisca, però podem aventurar algun moment del segle XIX com el de la represa d'aquesta antiga tradició que enguany s'ha tornat a engegar amb motiu del projecte de recuperació de l'espai de Santiga.	41.5347000,2.1522300	429280	4598464	1790	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78337	Festa major d'Hivern	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-13	Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993).	XX-XXI		La festa major d'hivern es celebra el 7 de març, és com la festa major d'estiu però de més petit format amb menys activitats i actes programats.	08260-170	Santa Perpètua de Mogoda		41.5345400,2.1834400	431884	4598421		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas				2116	4.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78560	Bosc de Ca n'Oller	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-noller	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. (2008). Plànol d'actualització del Catàleg de camins rurals de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XX	Bé la zona arbrada, la resta és terreny erm.	El bosc de Ca n'Oller es troba situat a ponent de la riera de Caldes, delimitat al nord per un camí d'accés a la central hidroelèctrica, i al sud pel carrer Sardenya. Pel mig del Bosc hi passa l'antic camí de Can Fontanet, que el travessa longitudinalment. El bosc de Ca n'Oller és una pineda de la falca agrícola de Ca n'Oller. Es troba en vies de recuperació com a parc.	08260-208	C/Sardenya (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)		41.5479700,2.1747800	431175	4599919		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78560-foto-08260-208-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas		A l'extrem sud-est del bosc hi ha una petita parcel·la de propietat privada Reg. Cad: 1299407DF3919N.		2151	5.2		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78565	Parc de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-catalunya	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX/XXI		El Parc de Catalunya es troba al Barri de Can Taió, en un solar situat entre els carrers de Pau Vila, Tierno Galván, Ausiàs March i Josep Carner. Presenta diferents serveis per a l'activitat lúdica de petits i grans com són els jocs infantils, una pista de patinatge, una font i una glorieta. És força bonic, amb un arbrat crescut perimetral i una zona més airejada al centre amb una font ornamental o petit estany acompanyat d'un gran desmai.	08260-213	C/de Pau Vila, C/Tierno Galván, C/Ausiàs March, C/Josep Carner		41.5282600,2.1801700	431604	4597726		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78565-foto-08260-213-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78565-foto-08260-213-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			98	2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78566	Parc de Tesanj	https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-tesanj	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.	XX/XXI		El Parc de Tesanj es troba ocupant un solar al barri de Can Filuà, entre l'avinguda Sabadell, el carrer de Ramon Casas i el carrer de Josep Maria de Segarra, al nord-oest del nucli de Santa Perpètua. És un espai destinat a l'activitat lúdica de petits i grans amb jocs infantils i una font. L'arbrat està constituït per arbres de fulla caduca de força alçada.	08260-214	Avinguda Sabadell - C/de Ramon Casas - C/de Josep Maria de Segarra		41.5339000,2.1761800	431277	4598355		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78566-foto-08260-214-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78566-foto-08260-214-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Lúdic				2020-07-14 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			98	2153	5.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78215	Rellotge sol. C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-cjosep-jardi-csant-llorenc	Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 131.	XX	No conservat l'agulla.	Rellotge de sol situat a la cantonada dels carrers Josep Jardí amb carrer Sant Llorenç, en el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d'un rellotge de sol de tipus vertical, de forma semicircular, dins d'un requadre realitzat a base d'un suport de nou rajoles de ceràmica. Les línies horàries van de 6 a 6 i les senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. La iconografia és una sardana situada a la part central, amb un lema que diu: 'Mentre el sol em tocarà sabràs l'hora que serà'. No té gnòmon.	08260-48	C/Josep Jardí - C/Sant Llorenç		41.5365900,2.1783500	431461	4598652		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Regular		Inexistent		Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Pastor, M.			47	1.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78216	Rellotge de sol de la Torre del Rector	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-del-rector	Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/	XX		Rellotge de sol de la Torre del Rector es troba a la façana de la masia coneguda com a Torre del Rector, situada en el carrer Mar del Carib, dins el polígon industrial Can Bernades Subirà . És tipus vertical declinant, realitzat sobre esgrafiat. Presenta una orientació Sud-Est. Les línies horàries es troben a les hores i les mitges hores, de les 5,30 a les 5, amb xifres aràbigues.	08260-49	C/ del Mar Carib, 6. Polígon Industrial Bernades Subirà (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)		41.5482400,2.1831200	431871	4599942		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78216-foto-08260-49-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Jaume Salichs. Càlculs: Eduard Farré.	Fitxat com a Escola Taller Torre del Rector, Pol. Ind. Can Roc. Referència: 1074.L'escola taller va fer la restauració de la façana. Hi ha restes d'un antic quadrant en un petit edifici davant de la casa.	98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78217	Rellotge de sol de la Plaça alta, 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-alta-2	Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Referència: 1079.	XIX-XX		El rellotge de sol de la Plaça Alta, 2 es troba situat a la façana principal de la masia de Ca l'Andal. Actualment totalment englobada dins el casc urbà, al barri de La Florida. El rellotge de sol és de tipus vertical declinant. Presenta un esgrafiat on hi figuren les inicials 'M.R.' i els anys '1808, 1960 i 1990'.	08260-50	Plaça Alta, 2. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)		41.5227200,2.1892100	432353	4597104	1808	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78217-foto-08260-50-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			98	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78218	Rellotge sol. Restaurant Castell Santiga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-sol-restaurant-castell-santiga	Inventaris de rellotges de sol, societat catalana de gnomonica: http://www.gnomonica.cat/ Restaurant Castell de Santiga, Referència: 1451.	XVIII-XX		El Rellotge de sol Restaurant Castell de Santiga, es troba en la façana principal del Castell de Santiga, edifici que es troba a la plaça de Santiga. S'hi accedeix per la carretera de Sabadell a Sta. Perpètua de Mogoda (B-140). És de tipus vertical declinant, realitzat sobre suport de pedra, tallat de forma quadrada. Presenta una orientació sud-est, amb les línies horàries de les 7 a les 4, amb xifres romanes. Hi ha el cap d'un àngel en relleu a la part superior.	08260-51	Castell de Santiga. Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)		41.5350500,2.1520200	429263	4598503		08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78218-foto-08260-51-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas			98\|94	47	1.3		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78287	L'espai del pensament.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespai-del-pensament	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		L'espai del pensament és una escultura situada en una rotonda en el passeig de la Florida, al costat sud de la línia del tren, en el barri de la Florida. Aquesta escultura fou concebuda expressament amb la voluntat d'arribar al màxim nombre de ciutadans. El projecte es basa sobre l'escolaritat del nen com a esperança de futur. La maleta, objecte escolar, oberta, conté una llibreta que recull anònims projectes en fulls. Plens de continguts insignificants i infantils, es poden transformar en grans sorpreses en el futur. Així com la molla uneix les dues parts de la llibreta, l'escultura és el veritable lligam entre els dos nuclis de la població. Les diferents inquietuds culturals poden ser incorporades a aquesta llibreta. El llapis, el reflex de l'expressió del pensament del nen, és l'eina de transmetre idees. Per l'infant tots aquests objectes formen un entorn que el marcarà culturalment, un entorn que també es deixarà intervenir i modificar. Un pensament en l'espai lliure. Mides: 250 x 335 x 700 cm. Material: acer corten i acer inoxidable	08260-120	Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Passeig de la Florida. 7 de març de 1993	41.5263700,2.1884600	432294	4597510	1993	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78287-foto-08260-120-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Jordi Dalmau, JL Ocaña Miranda, Jordi Riera, Montserrat Riera, Vicenç Soley		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78288	L'arc d'una ferida de lluna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/larc-duna-ferida-de-lluna	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		L'escultura és un homenatge a Joan Miró. El monòlit central està suspès en l'aire per una biga de ferro amb quatre barres: el pintor universal i cosmopolita té els peus íntimament enfonsats en una terra amb la qual se sentia molt lligat. Una aresta amb una motllura de tall clàssic s'associa al 1893, any del seu naixement. Diferents fractures del volum mutilen les superfícies planes, i indiquen la ruptura estètica que suposà l'obra mironiana a partir de 1929. Grafismes en baixos relleus i acolorits recorden una iconografia que ha estat popularment acceptada. El bust de l'artista identifica l'homenatjat i li dóna una presència constant i transparent. Un arc monumental que travessa l'escultura recull dos elements omnipresents en la seva obra, una lluna i una esfera. Mides: 1200 x 1080 x 120 cm, i urbanització de la rotonda. Material: formigó blanc, ferro (acer 111), acer galvanitzat, fibra de vidre, pintura plàstica, esmalts antioxidants i rajola.	08260-121	Passeig de la Florida / Onze de Setembre.	Centenari del naixement de Joan Miró. 6 de març de 1994.	41.5290300,2.1863300	432119	4597807	1994	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78288-foto-08260-121-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Cesc Bas	Projecte i direcció artística: Cesc Bas (Mollet del Vallès).Euip de treball: Elies Camarena, Marta Casanovas, M. Sierra Gillué, Rubén Gonzàlez, Joan Masip, Eva Sans, Lluís Solà i Elisenda Ventura (Santa Perpètua de Mogoda).	98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78289	El Nu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nu	AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (2003). Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda.	XX		El Nu. Aquesta escultura representa un nu amb quatre variacions. La primera és un baix relleu a semblança de la cultura egípcia: la importància del contorn preval per damunt del volum. La segona és un alt relleu a la manera de l'escultura grega, calant l'obra de tal manera que es fa difícil la diferenciació entre relleu i escultura. La tercera variació s'oposa a les dues anteriors: el buidat, la valoració integral de l'espai per ell mateix, així com el silenci en la música, suposa un homenatge a la cultura del Renaixement pel que representà a la llibertat creativa. La quarta és originada en dues variacions anteriors i en l'estructura bàsica d'un cub: és un al·legat de la cultura actual, en què la llibertat de pensament i d'expressió dins dins de l'art ha permès el llibertinatge en la creació, o el tot val depèn de qui ho faci. Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó	08260-122	Parc de Catalunya	Parc de Catalunya, 11 de setembre de 1995.	41.5280500,2.1803900	431622	4597703	1995	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78289-foto-08260-122-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Carles Gonzàlez i López		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78290	Blaus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaus	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Blaus és una escultura que es troba situada prop de la porta principal d'entrada a la Granja Soldevila, en un petit jardinet envoltat d'una petita tanca. Blaus és un homenatge a la Mediterrània, un concepte ple de sentiments, emocions, imatges, ingenuïtats, clams, olors, lluminositat, un concepte definit per en Pep Fortuny com a un cúmul d'influències ètniques i paganes d'una forta (contundent) intensitat lírica. Aquí la Mediterrània esdevé un contenidor que pren forma en un rectangle de tres dimensions. L'escultura esdevé un trencaclosques que juga amb línies rectes i corbes, conformant amb múltiples variacions nous rectangles, triangles, semicercles, polígons irregulars, i expressant així, a través de la seva múltiple geometria, tota la sensibilitat que emana d'aquest món proper, nostrat, però alhora idealitzat. Mides: 163 x 23 x 143 cm Material: Fang refractari i esmalts. Peu de fusta de pi.	08260-123	Jardí de la Granja Soldevila	Jardí de la Granja, espai cultural. Exposició 'Sense Límits', juliol de 1996	41.5267400,2.1857800	432071	4597553	1996	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78290-foto-08260-123-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Montserrat Riera i Oller		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78291	Vida completa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vida-completa	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Vida completa és una escultura que es troba situada a ponent i arran d'un caminet que travessa longitudinalment el Parc Municipal, pròxima al centre del parc. Aquest es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. 'Vida completa' significa per a l'artista: 'Infantesa, adolescència, maduresa i vellesa. Un camí que tots hem de seguir. Però, qui no se sent nen almenys una vegada al dia? El parc és una situació perfecta. Qui no veu un nen, un avi que juga amb el seu nét en els gronxadors... Qui tingués l'estratègia per aconseguir gaudir de les quatre edats durant la nostra vida... Mides: 100cm x 100cm x 200cm Material: Formigó Parc municipal	08260-124	Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996	41.5361300,2.1821700	431779	4598598	1996	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78291-foto-08260-124-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Noemí Ramos Galacho		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78292	Doble yo, núm. 2. El que calla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-2-el-que-calla	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Doble yo, núm. 2. El que calla. És l'escultura situada a la meitat inferior i més meridional del Parc Municipal, i al costat nord d'una pista de petanca. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Aquesta escultura forma part d'una sèrie antropomorfa, concebuda per a expressar la part animal que tenim. Així doncs, les característiques de l'animal passen a formar part de les de l'home, ja sigui l'animal aeri, terrestre, amfibi, aquàtic o mitològic. En aquest cas, l'escultura té fesomia de mico, un animal molt cridaner, xerraire, nerviós i molt social, amb gestos molts semblants als nostres. El nou homínid té taponada la boca amb una mà, recordant els micos de la cultura asiàtica, però amb l'afegit de tenir tres braços. Un d'ells li envolta el coll donant-li suport, companyia i amistat, i el tercer el té sobre el genoll, gest que li dóna repòs i un xic de grandesa. El complementen 7 forats a l'esquena, símbol dels 7 nivells interns de la cultura oriental, i un sol radiant que emergeix del sexe. El hieratisme de la figura correspon al llenguatge totèmic d'Amèrica. Mides: 100 x 100 x 195 cm Material: Formigó	08260-125	Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc Municipal. I Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1996	41.5358700,2.1834400	431885	4598568	1996	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78292-foto-08260-125-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Danillo Mota Marroquín		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78293	Apoyado en ti	https://patrimonicultural.diba.cat/element/apoyado-en-ti	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		'Apoyado en ti' és una escultura situada a l'extrem nord-oest del Parc Municipal, arran i al costat nord d'un caminet d'accés al parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Apoyado en ti. És una escultura que expressa les següents idees de l'artista: 'La relació entre matèria i moviment sempre ha estat una finalitat perseguida per en l'escultura. Aquesta escultura representa dos personatges que es recolzen l'un a l'altre, una situació ben quotidiana. L'equilibri en l'estructura i les proporcions dins de la verticalitat del bloc de formigó són aspectes formals i artístics que també es poden extrapolar a la vida i a les relacions humanes. Les línies rectes i corbes pretenen donar com a resultat una composició diferent per a cadascuna de les diferents perspectives que adopti l'espectador. Els diferents punts de visió, modificats també pel buit interior de l'escultura, ens guien en l'evolució de la imatge de l'obra en l'intent de vincular-se amb un entorn determinat. La pàtina final amb un color càlid vol concentrar l'atenció de l'espectador en aquesta zona del parc'. Mides: 100 x 80 x 195 cm Material: formigó i pintura plàstica	08260-126	Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc Municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1997	41.5366100,2.1826400	431819	4598651	1997	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78293-foto-08260-126-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Millán Fernández de Garaialde		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78294	Doble yo, núm. 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/doble-yo-num-3	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		'Doble yo, núm. 3', és una escultura situada darrera de la font ornamental, al costat de llevant d'un camí que travessa longitudinalment el parc. El Parc Municipal es troba situat entre l'avinguda de Santiga i la Riera de Caldes a llevant. Com tots els 'Doble yo', aquesta escultura és de la sèrie antropomorfa. Tota la sèrie utilitza una estètica precolombina, tant en les seves composicions com en la forma de presentació dels éssers que la configuren: homes i animals dotats d'un nou significat. L'escultura 'Home granota' recull l'evolució un tan estranya d'aquest animal i és extrapolada per a explicar la que pateix l'home al llarg de la seva vida, i més concretament en la seva psíquica. Les etapes de la infantesa, de la joventut i de la maduresa hi són paral·lelament equiparades amb aquest animal, el qual, per una altra banda, està dotat d'unes característiques místiques molt fortes, i un tant sagrades (allò que seria l'ànima o l'esperit en l'home). Mides: 100 x 100 x 200 cm Material: Formigó	08260-127	Parc Municipal. Avinguda Santiga, 2 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc municipal. II Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1997	41.5364300,2.1833300	431876	4598631	1997	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78294-foto-08260-127-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Danillo Mota Marroquín		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78295	Família universal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/familia-universal	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Família universal és un grup escultòric que trobem situat al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. Aquest grup escultòric està basat en el següent principi: 'L'energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma' (Albert Einsten). L'essència de la proposta és el principi de la conservació i de la reutilització dels materials amb una intenció estètica i comunicativa, per tal de donar-los un altre valor i un nou ús. Així ens trobem amb la transformació de l'energia d'un arbre en un pal de la llum (usat i desestimat per a la seva reutilització), i amb la transformació del pal en un grup escultòric. La reutilització del pal de la llum té la intenció de perllongar la seva vida mitjançant l'art a nivell testimonial o metafòric i homenatjar la família universal, com a símbol de continuïtat de tot allò que existeix. Mides: 90 x 85 x 380 cm Material: fusta reciclada	08260-128	Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc de la Ribera. III Concurs d'Escultures a l'Aire lliure, juliol de 1998.	41.5254500,2.1936200	432723	4597404	1998	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78295-foto-08260-128-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Anna Riverola i Garcia		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78296	Silla luna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/silla-luna	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		L'escultura 'Silla luna' la trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Silla luna': és una metàfora que evoca l'encontre universal de cada home amb ell mateix. En sa quietud serena s'articula la poètica de les seves formes per a constituir un lloc sense temps. Tal com la lluna s'asseu sobre la nit en els seus cicles sempre renovant-se, l'home s'atura davant la seva soledat per a trobar la seva companyia autèntica. Les seqüències d'espais de reflexió, en sa senzillesa i rigor geomètric, es van elevant en aquest respatller-escala ascendint des d'allò més quotidià cap a espais de pensament i contemplació, fins a participar del nostre esperit, consciència de l'ésser. La recerca en aquest 'blau diàleg' queda impresa en la superfície amb els signes que busquen simplement comprendre's, romanent velluts per l'òxid, sobre aquesta fèrria cadira lluna que portem per quan necessitem aturar-nos i transcendir accedint als sentits autèntics de la nostra vida, enterrant els buits (vacíos) en l'obscuritat de la buidor (hueco). Mides: 85 x 130 x 400 cm Material: Perfileria de ferro (acer 111) i acer corten	08260-129	Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998.	41.5255900,2.1932300	432691	4597419	1998	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78296-foto-08260-129-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Yolanda Ellacuría Garcia		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78297	Habitacle	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitacle	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX	En procés de degradació	Habitacle és una escultura que trobem situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. 'Habitacle': El cau, el refugi, el recer; l'habitacle. L'espai que qualsevol ésser viu es construeix per a protegir-se de l'entorn hostil i de les inclemències meteorològiques i per a desenvolupar la seva vida amb normalitat és un tret comú tant en els pobles primitius com en els anomenats desenvolupats. Aquest habitacle, molt naïf i ancestral, pren forma de joc infantil. El material, un tronc d'eucaliptus, ens permet recuperar els elements naturals que han possibilitat el desenvolupament de l'espècie humana i retornar-los el protagonisme. Un desenvolupament que ens allunya del respecte necessari per la natura que ens envolta i la qual ens permet sobreviure. Un habitacle antediluvià ens recorda quin són els nostres orígens i quines són les nostres obligacions amb la nostra casa: el món. Mides: 158 x 285 x 280 cm Material: ferro (acer 111) i fusta d'eucaliptus.	08260-130	Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998.	41.5257300,2.1928400	432659	4597435	1998	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78297-foto-08260-130-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Josep Pons i Garcia		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78298	Pneumàtic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pneumatic	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Pneumàtic és una escultura situada uns metres al sud de la façana principal de la Granja Soldevila. Segons l'artista aquesta estructura en forma de cub enrajolat amb rajola blanca valenciana està disposat per a contenir aire comprimit. Considerant l'home com a acumulació, com a una associació de complements, i la vida com a una successió de complements, i la vida com a una successió d'adquisicions (materials i mentals), el concepte anhelat de buit funciona com una utopia davant el vertigen del ple. És la impossibilitat del buit, la condemna al complement, a l'acumulació. Queda sempre l'aire, però fins i tot eliminant-lo tenim sempre la forma ocupant un lloc. La pedra és una acumulació com a mínim d'aire, i actua com una interferència a la zona. Amb estètica 'thunderbird' i un color de confort 'retro' sembla una nevera portàtil enmig del bosc. Mides: 120 x 120 x 120 cm Material: Totxana, morter, rajola, griffi i acer inoxidable	08260-131	Jardí de la Granja Soldevila (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Jardí de la Granja, espai cultural. III Concurs d'Escultures a l'Aire Lliure, juliol de 1998.	41.5266800,2.1858500	432076	4597546	1998	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78298-foto-08260-131-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Dani Montlleó i Alsina	Es troba prop de les escultures Blau i de la Campana, situades al costat de l'edifici de la Granja.	98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78299	Mathausen	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mathausen	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		Mathausen és una escultura situada a la cantonada que formen el Passeig de la Florida amb el camí de la Granja, damunt de la vorera vianant ubicada al nord-est de l'esmentada cruïlla. Aquest monument escultòric és un homenatge als deportats als camps d'extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. Entre els milers d'éssers que indiscriminadament foren sotmesos al genocidi més infame i cruel hi figuraren dos fills de Santa Perpètua. La celebració de l'assemblea anual de l'Amical de Mathausen donà peu a la construcció de l'escultura: l'expressió de l'horror del genocidi. L'artista ha conformat a través dels seus dits la tragèdia de l'holocaust en una composició caòtica de cossos superposats i enreixats. Els cossos han tornat a ser devorats pel foc del forn, una silueta que s'endevina en la xemeneia, en el procés del bronze a la cera perduda, com en el crematori de Mathausen. El drama de la deportació és reviscut cada vegada que el tren dóna vida al so d'una part de la història que cal conèixer i tenir present per a no repetir-la mai més. Mides: 195 x 50 x 200 cm Material: bronze, ferro (acer 111) i formigó	08260-132	Passeig de la Florida - Camí de la Granja (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Passeig de la Florida/Camí de la Granja. Assamblea d'Amical de Mathause, 19 d'abril de 1998	41.5270800,2.1879700	432254	4597589	1998	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78299-foto-08260-132-3.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Roser Muntañola d'Odubar		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57
78300	Atracció pel vertigen	https://patrimonicultural.diba.cat/element/atraccio-pel-vertigen	Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.	XX		L'escultura 'Atracció pel vertigen' es troba situada al Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument Atracció pel vertigen vol expressar les següents idees: No tan sols les alçades provoquen vertigen. De vegades les coses més petites també tenen aquest poder. Moltes emocions impliquen un risc, i el risc provoca vertigen. Però sense emoció no hi ha color. L'obra parla d'aquest dilema, d'aquesta línia fronterera entre la placidesa i la intensitat, entre la tranquil·litat i l'excitació, entre el moviment i el repòs. Cap dels dos extrems és l'ideal. Intentem viure com a funambulistes caminant per aquesta arriscada i difícil corda. Descric aquesta sensació molt senzilla i elemental, comuna a tot tipus de persona. És la metàfora personal de la meva manera d'entendre les coses. És l'amor pels moments intensos. És la passió pels equilibris incerts, pels camins desconeguts, que ens fan por i a la vegada ens donen força i coratge per a conèixer-los i transitar-los. Com deia Jean Cocteau és la por de trobar el minotaure i les ganes boges de veure'l.	08260-133	Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda)	Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.	41.5266900,2.1919900	432589	4597542	1999	08260	Santa Perpètua de Mogoda	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78300-foto-08260-133-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental				2023-08-02 00:00:00	Goretti Vila i Fàbregas	Albert Casañé i López		98	51	2.1		40	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:57

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús