Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78392 | Jaciment paleontològic del turó del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-del-castell | <p>A l'entorn del turó del Castell de Torelló s'hi localitza abundant material paleontològic. Es tracta de fòssils que contenen malacologia marina d'origen bartonià. Molts dels fòssils es troben despresos de l'estrat per l'erosió.</p> | 08265-24 | Turó del Castell | 42.0734600,2.2661300 | 439292 | 4658193 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Prehistòric | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 123|76 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78421 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter | El riu Ter neix al Pirineu Oriental, a 2.500 metres d'altitud, en municipi d'Ulldeter. És el segon riu més llarg de Catalunya, després del Segre, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, on desemboca a la Mediterrània. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El tram de Sant Vicenç de Torrelló correspon al curs mig del riu i transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de partió amb el terme d'Orís. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A finals del segle XIX es van construir a la seva llera les colònies tèxtils de Vila-seca i Borgonyà, amb les respectives rescloses i canals que proporcionaven l'energia necessària per al seu funcionament. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-53 | Sector oest del terme municipal | 42.0627200,2.2510300 | 438033 | 4657011 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78422 | Riu Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ges | El riu Ges neix a la Serra de Santa Margarida de Cambrils, al municipi de Vidrà. Transcorre per les comarques del Ripollès i Osona, on a Torelló desemboca al riu Ter. El tram de Sant Vicenç transcorre pel sector est del terme municipal, des de la Fontsanta fins al Molinot, fent de partió amb el terme de Torelló. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-54 | Sector est del terme municipal | 42.0587200,2.2786700 | 440316 | 4656548 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78541 | Col·lecció de Sant Vicenç al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-vicenc-al-museu-episcopal-de-vic | 8500aC-XVI | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositats diversos objectes provinents de Sant Vicenç de Torelló, tot i que es desconeix la procedència exacta d'alguns d'ells. La majoria estan guardats en vitrines a les Galeries visitables, excepte el retaule, que està a la sala d'exposicions i el document manuscrit, que està a la sala de reserves. Els objectes són els següents: - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1928. - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1929. - Buc de copó del nord de França, datat de principi del segle XIV. És de coure daurat, cisellat i puntejat. Va ingressar al Museu l'any 1913. - Retaule de Sant Vicenç de l'ermita de Borgonyà, datat entre els anys 1529 i 1546. La tècnica és de pintura al tremp i oli sobre fusta. Prové de l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà i s'ha atribuït a Perot Gascó. Va ingressar al Museu abans de l'any 1893. - Document manuscrit, datat de l'any 1508. És un pergamí provinent de Borgonyà. Va ingressar al Museu l'any 1913.</p> | 08265-173 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Física | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78387 | Jaciment de l'església de Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-de-sant-vicenc-de-torello | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LÓPEZ, A., FIERRO, X. Memòria d'excavació a l'església de Sant Vicenç de Torelló (Osona). Direcció General del patrimoni Cultural. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | IX-XIX | A l'indret on s'assenta l'església romànica de Sant Vicenç s'hi va localitzar una necròpolis d'inhumació datada dels segles IX i X, consistent en tombes antropomorfes i elipsoidals excavades a les margues naturals. La intervenció arqueològica va permetre determinar que sobre aquesta base es va bastir una capella romànica, entorn el segle XI. L'edifici era d'una sola nau amb absis semicircular que estava coberta amb lloses de pissarra. A finals d'aquest segle es va edificar el campanar, que s'ha pogut datar gràcies a la presència de ceràmica gris del segle XI al seu interior. En aquest moment es va enderrocar l'antic absis i se'n va construir un de més gran, acompanyat d'una absidiola, que va suposar un engrandiment del presbiteri. Aquesta reforma s'ha relacionat amb la necessitat d'engrandiment del temple motivat per l'augment del nombre de fidels. També es van localitzar les restes de l'altar de l'època i la base de la pica baptismal amb el seu canal de desaiguament. Aquesta fase s'ha pogut datar per la troballa d'una moneda a l'escala d'accés al presbiteri. Entre els segles XII i XIII, es va construir un porxo a migdia del temple. A finals del segle XIV es va reconstruir la coberta de l'absis, es va modificar el paviment i es va avançar el presbiteri. Entre els segles XIV i XVII el temple va ser reformat fins a donar-li la configuració actual, ja que es van afegir dues naus laterals, una de les quals aprofitava el porxo existent. En quedar tapat l'accés primitiu, es va obrir una nova portalada a la façana de ponent. D'altra banda, es va construir una nova coberta i s'aprofità un campanar d'espadanya romànic per construir el comunidor. L'any 1812 es va construir la sagristia al lloc de l'absidiola, on hi havia la capella de Santa Maria. Després de l'excavació arqueològica del temple i la seva restauració, s'han deixat visibles algunes de les tombes sota el nou paviment empostissat, a més de la base de la pica i la coberta de teula de pissarra, visible des de l'escala que condueix al comunidor. Així mateix, es va enderrocar la sagristia i es va reconstruir l'absidola. | 08265-19 | Pl. de l'Església, 1 | L'any 1983 s'hi va ser una excavació d'urgència en motiu de les obres de restauració del temple promogudes per la Diputació de Barcelona. Els directors de l'excavació van ser Albert López i Mercedes Juan. | 42.0616500,2.2738600 | 439921 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78387-foto-08265-19-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 92|94|96|98|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78378 | Castell dels Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dels-torello | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MASFERRER, J.M. (1979). Sant Vicenç de Torelló [inèdit]. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell dels Torelló està situat en un cim de la Carena del Castell, des d'on es hi ha un domini visual sobre tota la vall del Ges. És un castell roquer constituït per una torre de defensa i un aljub o cisterna, que es trobaven dins un recinte que ocupava tot el cim rocós del penyal. La torre es situa al nord del mateix, és de planta circular i està feta de petits carreus escairats disposats en filades regulars. A la cara de tramuntana presenta un forat a la base, que permet accedir al seu interior. El mur assoleix una amplada d'uns dos metres. La part de migdia ha estat reconstruïda modernament. Tant el parament de la torre com el seu entorn presenten forats on hi anava fixada l'estructura de fusta i els empostissats que configuraven el castell. A l'extrem de migdia del penyal hi ha l'aljub, que es troba tallat de la roca. És de planta rectangular i està cobert de bardisses. Tot el penyal estava protegit per una muralla, feta de pedra lligada amb morter, de la qual en queden algunes restes, especialment a la part de llevant.</p> | 08265-1 | Carena del Castell | <p>El terme del castell de Torelló comprenia les parròquies de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Vicenç. La primera notícia documental que tenim del castell la trobem l'any 881, quan Servusdei i Fredegona venen a l'arxiprest Gotmar les terres situades a l'apèndix del castell de Torelló. Més endavant, l'any 937, el compte Sunyer de Barcelona dóna al monestir de Ridaura uns alous del castell de Torelló, a la vila de Cervià. El senyor del castell, el comte Ramon Berenguer III, va donar-lo al compte Bernat III de Besalú com a dot de la seva filla Ximena Roderic. Tot i així, més endavant va tornar a mans del comtat de Barcelona, per falta de descendència. Des del segle XII, consten com a castlans del castell els Torelló, fins que l'any 1280 la pubilla Simona de Torelló es casa amb Berenguer d'Orís. La família Orís va mantenir la castlania de forma intermitent almenys fins a mitjans del segle XV, ja que durant la primera meitat del segle XIV ho van ser els Dosrius. L'any 1136, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana el castell a Guillem Ramon de Montcada, després que els Besora en perdessin l'adjudicació per haver-se revoltat contra els primers. El castell passà a mans de la corona pel casament de Guilleuma de Montcada amb l'infant Pere. Durant la primera meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós el va encomanar a Bernat de Mont-roig, Bernat de Mont-rodon i Pere de Vilademany, fins que Bernat III de Cabrera va exercir el seu dret de redimir-lo i el va obtenir l'any 1351; el vescomptat de Cabrera en va mantenir la propietat fins al segle XIX. El castell va quedar afectat pel terratrèmol de l'any 1427, pel que alguns pagesos del terme en van reconstruir una part. Després del seu abandonament per part del procurador d'Osona, es va procedir al seu enderrocament perquè no fos pres pels remences, que finalment se'n van apoderar. L'any 1554, el virrei de Catalunya, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ordenar que fos enderrocat perquè no s'hi refugiessin bandolers. Les restes que en quedaven van quedar malmeses per l'huracà de l'any 1746, quedant només la torre actual. Fa uns anys se'n va reconstruir una part.</p> | 42.0735000,2.2654100 | 439233 | 4658198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Castell dels Moros. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 78388 | Campanar de l'església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sant-vicenc | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. GONZÁLEZ, A., dir. (2006). 'Església parroquial de Sant Vicenç'. Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R. (1984). Memòria 1983. 1380-1980 Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Barcelona: Diputació de Barcelona. GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LACUESTA, R., dir. (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i tècnics 3. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI | La torre del cloquer de l'església parroquial de Sant Vicenç està adossada a l'extrem de gregal del temple. És de planta quadrangular i es divideix en quatre nivells, dels quals la base adquireix una alçada considerable. Els nivells estan marcats exteriorment a través d'arcuacions cegues d'estil llombard, als pisos superiors dividits per engranatges de dents de serra. A la base, a la cara orientada a llevant, s'observa una espitllera com a única obertura. Al primer pis trobem una obertura d'arc de mig punt per façana, mentre que als superiors les finestres són geminades amb columneta central i capitell trapezoïdal. La torre queda rematada per una coberta de lloses a quatre vessants. A l'interior del campanar es van substituir l'escala antiga i els empostissats per una escala de cargol metàl·lica. Al pis superior s'hi conserven les campanes antigues. | 08265-20 | Pl. de l'Església, 1 | En la documentació antiga, l'església també es coneixia com a Sant Vicenç de Cervià, quan formava part del terme del castell de Torelló.La primera referència documental de l'església és de l'any 938, quan n'era sacerdot un tal Bernat. Des de mitjans del segle XI ja consta com a parròquia i poc després el temple primitiu va ser reconstruït i s'hi va afegir el campanar. Durant el segle XII va reformar-se de nou, probablement per albergar la població que s'aplegava al seu voltant formant una sagrera. Aquesta va quedar despoblada durant l'alta edat mitjana, però l'església es va mantenir com a lloc de culte. A finals del segle XIII n'era rector Pere Camprodon, qui era el beneficiat de l'altar de Santa Maria, que gaudia de gran devoció. A la visita pastoral de l'any 1399 hi consta que la volta i el campanar es trobaven en mal estat. L'any 1520 l'església es va dotar d'un retaule, que ha estat atribuït a Joan Gascó. Pocs anys després es van incorporar noves campanes i es va fer una creu processional de plata, obra de l'argenter Antoni Ballès. Durant el segle XVII l'edifici es va reformar de nou ampliant la nau aprofitant l'atri lateral, que va suposar que els pòrtics que el conformaven es tapiessin. En aquest moment, el portal d'accés és traslladat a la façana de ponent. A principi del segle XIX, les tres parròquies que formaven part del terme del Castell de Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Sant Feliu, van constituir-se com a municipis independents. A mitjans d'aquest segle, es va començar a consolidar el nucli de Sant Vicenç, es va construir un nou cementiri en terres del mas del Viver i quedà així suprimit l'antic sagrer. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la primitiva imatge de Santa Maria de la Vall del Ges, va ser cremada com bona part del patrimoni religiós del país. Els arquitectes Antoni González i Josep Rovira del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la van restaurar l'any 1973. | 42.0616700,2.2739800 | 439931 | 4656878 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78376 | Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-torello | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. GONZÁLEZ, A., dir. (2006). 'Església parroquial de Sant Vicenç'. Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R. (1984). Memòria 1983. 1380-1980 Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Barcelona: Diputació de Barcelona. GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LACUESTA, R., dir. (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i tècnics 3. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI-XVII | L'església parroquial de Sant Vicenç està situada a ponent del nucli de Sant Vicenç. És un edifici de planta basilical amb absis semicircular. Originalment constava d'una sola nau, a la qual es van adossar capelles laterals. Està coberta amb volta de canó de pedra col·locada a plec de llibre, mentre que les naus laterals estan cobertes amb voltes d'aresta. Les naus laterals i central comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt de pedra que descansen sobre pilastres amb impostes motllurades. Als peus del temple hi trobem la nova sagristia per un costat, i una escala que condueix al comunidor, des d'on es pot observar l'antiga coberta romànica feta de lloses. Cal afegir que durant la intervenció arqueològica, es va descobrir la base circular de la pica baptismal romànica al costat del cancell d'accés, que va portar-se de nou al seu indret. La part de 'absis està coberta amb volta de quart d'esfera. A cada costat del presbiteri hi ha una obertura en arc de mig punt adovellat; la de l'esquerra condueix al campanar, mentre que l'altra està tapiada i es correspon amb l'absidiola. Per salvar el desnivell existent entre la nau i el presbiteri i per deixar vistes les tombes descobertes en l'excavació arqueològica, s'ha construït un paviment empostissat que permet observar les tombes antropomorfes i la base de la pica que esmentàvem anteriorment. El temple consta de poca il·luminació natural, a través d'un petit òcul sobre el portal, una finestra de mig punt a la façana de migdia i tramuntana i la finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada, a més de dues espitlleres, de l'absis. En la darrera restauració es va afegir una nova obertura tipus claraboia. Pel que fa a l'exterior, l'església consta d'un portal d'arc pla amb carreus encoixinats, sobre el qual hi ha un frontó trencat on se situa la fornícula amb la imatge del sant. A cada costat del portal hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El frontis queda rematat pel comunidor quadrangular, amb coberta a dos vessants i una obertura d'arc escarser a cada costat. A l'extrem de migdia de la façana s'observa un pòrtic d'arc de mig punt adovellat, que es prolonga amb dos pòrtics més per migdia, i que es correspon amb l'antiga galeria que s'adossava al sud del temple romànic. Al costat de l'absis hi ha una petita absidiola reconstruïda. Finalment, a l'altre costat de l'absis hi ha adossat el campanar, de quatre nivells d'alçat i obert amb finestres geminades als pisos superiors. L'aparell dels murs és de petits carreus diposats en filades, llevat d'alguns trams (la nau lateral de tramuntana i el comunidor) on és de pedra irregular lligada amb argamassa. | 08265-17 | Pl. de l'Església, 1 | En la documentació antiga, l'església també es coneixia com a Sant Vicenç de Cervià, quan formava part del terme del castell de Torelló.La primera referència documental de l'església és de l'any 938, quan n'era sacerdot un tal Bernat. Des de mitjans del segle XI ja consta com a parròquia i poc després el temple primitiu va ser reconstruït i s'hi va afegir el campanar. Durant el segle XII va reformar-se de nou, probablement per albergar la població que s'aplegava al seu voltant formant una sagrera. Aquesta va quedar despoblada durant l'alta edat mitjana, però l'església es va mantenir com a lloc de culte. A finals del segle XIII n'era rector Pere Camprodon, qui era el beneficiat de l'altar de Santa Maria, que gaudia de gran devoció. A la visita pastoral de l'any 1399 hi consta que la volta i el campanar es trobaven en mal estat. L'any 1520 l'església es va dotar d'un retaule, que ha estat atribuït a Joan Gascó. Pocs anys després es van incorporar noves campanes i es va fer una creu processional de plata, obra de l'argenter Antoni Ballès. Durant el segle XVII l'edifici es va reformar de nou ampliant la nau aprofitant l'atri lateral, que va suposar que els pòrtics que el conformaven es tapiessin. En aquest moment, el portal d'accés és traslladat a la façana de ponent. A principi del segle XIX, les tres parròquies que formaven part del terme del Castell de Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Sant Feliu, van constituir-se com a municipis independents. A mitjans d'aquest segle, es va començar a consolidar el nucli de Sant Vicenç, es va construir un nou cementiri en terres del mas del Viver i quedà així suprimit l'antic sagrer. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la primitiva imatge de Santa Maria de la Vall del Ges, va ser cremada com bona part del patrimoni religiós del país. Els arquitectes Antoni González i Josep Rovira del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la van restaurar l'any 1973. | 42.0616500,2.2738800 | 439922 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78376-foto-08265-17-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78389 | Pica baptismal de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-vicenc | XII | Part de la vora es troba mutilada. | <p>La pica baptismal de Sant Vicenç està situada a l'entrada de l'església parroquial de Sant Vicenç. Es tracta d'una pica d'immersió tallada en un sol bloc de pedra i de forma circular. La part exterior està esculpida amb un cordó en relleu ornamentat amb incisions, col·locat prop de la vora. L'interior de la pica és llis.</p> | 08265-21 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'excavació arqueològica practicada a l'església va permetre localitzar la base de la pica. Va desaparèixer durant la reforma barroca del temple. La pica baptismal va ser recuperada de la masia del Viver, on fins aleshores tenia un ús agropecuari.</p> | 42.0616500,2.2738800 | 439922 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78389-foto-08265-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78389-foto-08265-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78389-foto-08265-21-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78546 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell-0 | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. MASFERRER, J.M. (1980). El Castell de Torelló [inèdit]. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIV | Pràcticament no se n'observen restes. | <p>Al costat del cim del Coll de Gallina, situat sota el turó del Castell, hi ha les restes d'una construcció. Estan situades a la part de tramuntana del mateix, prop del camí que condueix al castell. S'hi observen indicis de fonamentació d'un edifici de planta rectangular. Els murs són construïts amb marga i no arriben al metre d'amplada. Al voltant s'observen abundants fragments de ceràmica, la majoria corresponents a les teules de la coberta.</p> | 08265-178 | Coll de Gallina | <p>Les restes de la construcció del coll de Gallina han estat identificades com el mas del Castell, construïda pels Torelló un cop van abandonar el castell. L'any 1303, el seu propietari, Berenguer d'Orís, va demanar a la senyora jurisdiccional autorització per poder reconstruir la casa. Fortià Solà esmenta a la seva Història de Torelló que un tal Pericas va fer una inspecció de les ruïnes de l'indret del Coll de Gallina a principi del segle XX. El coll de Gallina ha estat identificat com el Puig Cornador, al qual es refereixen les fonts antigues. Aquestes esmenten la notícia escrita per Mn. Parassols a finals del segle XIX, sobre la troballa als peus del puig d'una pedra fenícia amb el relleu d'un brau i els atributs dels dos sexes. Apunta a que la pedra prové de l'esllavissada que patí el castell l'any 1767. Sovint s'ha relacionat el puig com a avantguarda del castell de Torelló, situat a la carena de sobre del mateix. El topònim Cornador es referiria a l'avís que s'hi feia amb el corn davant les situacions de perill.</p> | 42.0711300,2.2670100 | 439363 | 4657934 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78373 | Mas Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-de-nogueres | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La masia de Font de Nogueres està situada a gregal del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta rectangular que es troba construït aprofitant el desnivell natural del terreny. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, un dels quals té més llargada que l'altre. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic i es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant s'hi distribueixen de forma aleatòria diverses finestres amb llinda de fusta. A la façana de tramuntana s'hi adossa un cos annex que es prolonga per ponent, de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que fa el desaiguat al lateral. S'obre a la façana de migdia amb un gran portal ceràmic. A causa del desnivell del terreny, des de la façana posterior s'accedeix directament pel primer pis. En aquesta, les obertures són totes d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant trobem tres petites finestres a mode d'espitllera. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. | 08265-14 | Camí del mas Font de Nogueres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Font. | 42.0703900,2.2721700 | 439789 | 4657848 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78377 | Aqüeducte de l'Aníjol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lanijol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. | XIX | La part del tauler es troba coberta de vegetació. | L'aqüeducte de l'Aníjol està situat al torrent de l'Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges. L'estructura actual comprèn almenys dues etapes constructives diferents, que probablement es corresponen a la reconstrucció efectuada després de l'aiguat que va emportar-se el molí contigu. La part més antiga està situada al costat de migdia i consta de cinc arcs de mig punt ceràmics que es recolzen sobre pilars. El pilar de l'ull central està reforçat amb un esperó fet de carreus. El parament dels murs és de maçoneria i els arcs i la barana del primer tauler són ceràmics. En fer-se més alt el pont, es va construir una paret de maçoneria i una barana acabada amb una imbricació ceràmica. Al costat de tramuntana hi trobem la part reconstruïda, amb tres arcs escarsers ceràmics de majors dimensions. El parament dels murs en aquest tram és de còdols lligats amb morter. La part per on circulava l'aigua es troba aïllada amb formigó. | 08265-18 | Torrent de l'Aníjol | L'aqüeducte de l'Aníjol formava part del molí del Mas Andreu, que va endur-se l'aiguat de l'any 1940. Fins aleshores, l'aigua del riu Ges era desviada a través d'una resclosa, que avui encara existeix, des d'on es conduïa l'aigua, passant per un rec i per l'aqüeducte, fins al molí del Mas Andreu. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el molí constava de dos edificis i un cos en forma de torre, situat al costat de l'aqüeducte, des d'on probablement es distribuïa l'aigua. En aquest també es constata que l'estructura va ser ampliada posteriorment. | 42.0649200,2.2792700 | 440371 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es denomina Pont de l'Aníjol. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78380 | La Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrada-familia-0 | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | Les obres que s'han fet al seu entorn han provocat humitats que estan malmetent la coberta i les pintures de l'interior. | L'església de la Sagrada Família està situada a la part nord de la colònia Vila-seca, prop de la casa dels amos. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau amb el sostre pla, perfilat amb una motllura sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar una fornícula encapçalada per un frontó semicircular, dins la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. A cada costat de la fornícula trobem dues pilasters més, entre les quals hi ha les portes que condueixen a la sagristia. Les parets de la nau i el sostre estan decorades amb pintura al fresc, entre les que destaquen dues escenes de la Sagrada Família situades als laterals de la nau. Als peus del temple hi ha el cor de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través de dos finestrals d'arc de mig punt que s'intercalen entre les pilastres, a més de la rosassa. A l'exterior, el portal d'accés és d'arc pla, que queda custodiat per pilastes que sostenen una cornisa triangular. Sobre la llinda hi ha un relleu amb una àncora i les inicials ' A / M' als costats. L'edifici queda rematat per un capcer triangular en forma de frontó, sobre el qual hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. A la façana posterior hi ha un capcer de les mateixes característiques. L'acabat exterior es manté arrebossat. | 08265-3 | Pl. de la Sagrada Família | La capella de la Sagrada Família va posar-se en servei el dia 29 de juny de 1881 per donar servei religiós a la Colònia industrial de Vila-seca. Va ser beneïda pe Josep Morgades, bisbe de Vic, el dia 22 d'octubre de 1882. | 42.0612100,2.2549200 | 438353 | 4656841 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari (en data juliol de 2011), la coberta de la capella s'ha esfondrat a causa de les humitats que pateix. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78382 | Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. | XIX | La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial de Borgonyà, sobre la vessant del puig on s'hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau dividida en quatre trams a través d'arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s'obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora, al costat de l'altar, un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l'any '1706' amb una creu intercalada, que probablement constitueix l'únic vestigi conservat de l'antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s'obre un portal d'arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il·luminació del temple s'obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral. A nivell exterior, la portalada és d'arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l'edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L'accés al temple es fa a través d'una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d'arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l'anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d'arc de mig punt on s'hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà. | 08265-5 | C. Girona | La primera referència documental del santuari de Borgonyà la trobem en un testament de Pere del Pujol de Torelló de l'any 1298. En aquell moment, la capella era sufragània de la parroquia de Sant Vicenç i posseïa terres al seu voltant i el mas Envers. Durant el segle XIV, a l'ermita s'hi funda un benifet presbiterial, en què la Mitra ha de celebrar la missa matinal. El temple va ser reformat a mitjans del segle XVI i es va dotar d'un retaule de la Mare de Déu de Borgonyà, encarregat al pintor barceloní Ramon Puix. Entre els segles XIV i XIX els torellonencs sortien en processó fins a l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, en què durant els primers anys les relíquies de Sant Fortià eren submergides en aigües del Ter. Més endavant, quan aquesta costum quedà abolida, el cos del Sant era portat fins al peu de la imatge de la Verge de Borgonyà. L'any 1895 les terres del mas Borgonyà, juntament amb la capella, són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials. El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral. Durant la construcció del temple, dues cases del carrer Paisley (número 24 i 26) van habilitar-se com a capella provisional. Va ser beneïda pel bisbe Morgades el Dilluns de Pasqua Florida de l'any 1898, amb l'assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter. Va ser el mateix bisbe qui, volent garantir el culte catòlic davant de la propietat de confessió protestant, va determinar que el temple havia de superar en alçada la resta de les construccions de la colònia. La direcció de Fabra i Coats va anar més enllà i va reforçar el paper del capellà sobre la comunitat, a més de donar suport a les celebracions religioses i subvencionar l'ensenyament a través de monges i capellans. | 42.0654200,2.2417800 | 437270 | 4657318 | 1898 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78391 | Mas les Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-passeres | XIX | La coberta presenta desperfectes. | La masia de les Passeres està situada sobre el riu Ges, a ponent de la Serra de la Miracolosa. És un edifici aïllat de planta quadrangular i dues crugies. El frontis es composa de dos eixos; el primer s'obre amb un portal d'arc pla amb llinda de fusta, mentre que la resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Sobre el portal hi ha una pedra inscrita amb les inicials 'R. R.' amb l'any '1888' a sota, entre els quals hi ha el relleu d'un cor amb una creu. La resta de façanes presenten poques obertures, totes elles de reduïdes dimensions d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior es manté arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos annexes de maó i de dos nivells d'alçat. | 08265-23 | Camí de les Passeres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Parés. | 42.0616000,2.2790700 | 440352 | 4656867 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78393 | La Palmarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palmarola | XIX | La masia de la Palmarola està situada a ponent de la carena del Castell. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics que es troba descentrat en el frontis. Al seu costat hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, mentre que el pis hi ha un grup de tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic i una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics a cada costat. Les golfes s'obren de nou amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic. A l'extrem de ponent de la façana s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat. A l'altre extrem del volum hi trobem adossat una portalada en arc escarser ceràmic, que dóna accés a la part lateral i posterior de la casa. Les façanes laterals i posterior tenen totes les obertures d'arc pla arrebossat. A la part posterior s'hi adossen diversos cossos de dos nivells d'alçat. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland. | 08265-25 | Camí de la Palmarola | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Pumarola en Miquel Puigdecanet. | 42.0739900,2.2623400 | 438979 | 4658255 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78394 | Torre d'en Frederic Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-frederic-marcet | XIX | La Torre d'en Frederic Marcet està situada a la Colònia Vila-seca. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior les obertures també són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. El nivell de forjat del primer pis es posa de manifest a l'exterior mitjançant una cornisa senzilla pintada de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-26 | C. Vila-seca, 5 | Va ser construïda cap a l'any 1892. També coneguda com l'antiga torre d'en Frederic Marcet. És coneguda com la Torre de les Monges perquè va ser utilitzada fins a l'any 1977 com a escola de la colònia, regentada per monges, quedant des d'aleshores en desús. L'any 2007 es va rehabilitar per albergar el centre cívic de la Colònia Vila-seca. | 42.0599200,2.2549700 | 438356 | 4656698 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Torre de les Monges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78400 | Serra Xicopera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-xicopera | XIX | La masia de Serra Xicopera està situada en una petita serra entre el Pla de les Baietes i el Pla de Vilardell, a llevant del riu Ges. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb llinda de fusta i brancals ceràmics, de les mateixes característiques que les finestres que es distribueixen entorn seu. La part posterior del volum està parcialment habilitada com a cobert, que queda suportat per un pilar. Les façanes laterals i posterior pràcticament no presenten obertures. A la façana de ponent i a la posterior hi ha adossats dos cossos quadrangulars d'un sol nivell d'alçat. El segon s'obre a llevant amb un portal d'arc rebaixat ceràmic. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-32 | Serrat de la Miracolosa | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del Manso Serra, que limita amb la Casanova i Vilardell, Francesc d'Assís Font. | 42.0615600,2.2828400 | 440664 | 4656860 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78404 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-6 | XIX | La coberta presenta desperfectes. | L'edifici del Molinot està situat a la riba del Ges, a peu de la carretera de Torelló a Sant Pere. És un edifici constituït per dos volums superposats, construïts aprofitant el desnivell del terreny. El primer volum consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, de les quals les superiors de la façana lateral de migdia estan emmarcades amb motllures. El frontis queda parcialment tapat per un cobert de dos nivells d'alçat, habilitat com a terrassa transitable al pis superior. El segon volum està adossat a la façana de tramuntana i es prolonga per llevant. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de migdia presenta un finestral i un portal d'arc rebaixat ceràmic, el darrer dels quals permet accedir a la terrassa del primer volum. A la façana de llevant trobem dues finestres conopials de pedra, sota les que comença un cos modern de maó, d'un sol nivell d'alçat, adossat de forma paral·lela. A la façana de tramuntana hi ha dos finestrals d'arc carpanell ceràmic, un d'ells geminat amb columneta central. La façana de ponent dels dos volums està anivellada amb la carretera, quedant a l'alçada del pis superior, i presenta un tractament diferenciat de la resta de la construcció. El primer volum té les obertures d'arc pla arrebossat i està rematat amb un petit capcer quadrangular. El segon volum té un gran portal d'arc de mig punt adovellat, on s'hi conserva una inscripció pintada: 'JOSE SUBIÑA'. En un costat del portal hi ha una finestra d'arc de mig punt de pedra i a l'altre una finestra d'arc primitiu de pedra. Aquest cos queda rematat per un capcer semicircular. L'acabat exterior del primer volum es manté arrebossat, mentre que el segon és de pedra vista. A la part de ponent tots dos es troben arrebossats amb pòrtland. Al costat de migdia hi transcorre el rec que prové de la masia de Joanet de Pujols, que més endavant desaigua al riu Ges. | 08265-36 | Ctra. De Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 7,2 | En els amirallaments de l'any 1856 hi consta el molí dit d'Amalrich, que limita amb les finques de l'Amalrich, el Viver, el rec de Malianta, el terme de Sant Feliu de Torelló i el camí de la serra d'en Jolis. Per la seva situació, sembla que aquest molí es podria correspondre amb l'actual edifici del Molinot. | 42.0560300,2.2683800 | 439462 | 4656256 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78405 | Molí del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-viver | Ruta per les masies de la Vall del Ges. Museu de la Torneria. 2010 [inèdit]. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX | Només se'n conserven restes de fonaments. | El molí del Viver estava situat sobre el riu Ges, a migdia del nucli de Sant Vicenç. Actualment només se'n conserven dos murs formant angle, d'una alçada d'uns dos metres. A la part de llevant s'hi observen dues obertures, una d'arc pla arrebossat i l'altra amb llinda de fusta. Al seu costat hi ha les restes d'unes escales exteriors adossades en paral·lel al mur. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, on s'observen restes de l'arrebossat original. A poca distància aigües amunt s'hi conserva la resclosa i el rec que hi conduïa l'aigua. | 08265-37 | Riu Ges | El molí del Viver formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver. El va fer construir l'any 1821 Manuel Viver, qui va comprar les moles i útils corresponents del molí d'en Sala de Torelló. Un cop construït, el propietari del molí de la Malianta, situat aigües avall, va presentar una al·legació per la construcció del nou molí, tot exposant que aquest tram d'aigua s'havia adjudicat al seu molí. En resposta, van presentar un informe al municipi de Sant Vicenç on es constata la seva utilitat pública i que la quantitat d'aigua que necessita és poc significativa. El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Va ser enderrocat fa pocs anys a causa del mal estat de conservació que presentava, tot i que encara se'n conserva la resclosa i una part del rec. | 42.0573300,2.2753400 | 440039 | 4656396 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78406 | Casa dels amos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-amos-de-vila-seca | VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | La casa dels amos de la colònia Vila-seca està situada a l'extrem nord de la colònia, al final del carrer Vila-seca. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana de migdia i tramuntana estan definides per tres galeries horitzontals amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat, de les quals les del frontis es prolonguen amb un pòrtic als pisos superiors. A la façana principal, cadascun dels pisos consta de tres portals d'arc pla arrebossat que dónen accés a la terrassa de la galeria. La façana de llevant, aliniada amb la carretera, consta de diversos portals i finestrals, els de la planta baixa i el pis d'arc rebaixat i els de les golfes d'arc pla, tots ells arrebossats i distribuïts de forma aleatòria. La façana de tramuntana queda tancada per un cos quadrangular amb la part superior habilitada com a terrassa i un baluard. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color rosat i les galeries de color gris, amb un sòcol de pedra. Davant la façana de migdia hi ha un pati que queda tancat per un baluard. | 08265-38 | C. Vila-seca, 29 | La casa va ser construïda l'any 1881 per allotjar als amos i socis fundadors d'una de les fàbriques de la colònia Vila-seca, la societat Almeda, Sindreu i Puget. Es va bastir una casa senyorial dotada d'una important extensió de terra, on s'hi va plantar un magnífic jardí romàntic. | 42.0612800,2.2543700 | 438308 | 4656849 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78407 | Xemeneia de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XIX | La xemeneia de la colònia Borgonyà està situada dins el complex industrial, al costat de l'equipament públic E4B. És de planta octogonal troncocònica, sobre una base de les mateixes característiques amb una motllura i relleus triangulars a sobre. Consta de dos collarins, un a la part central que incorpora motius geomètrics i un de motllurat a la part superior. El parament és de totxo vist aplantillat. | 08265-39 | Colònia Borgonyà | La xemeneia de Borgonyà es va construir durant la primera etapa de la colònia, a finals del segle XIX. Al mateix temps, es va construir la sala de calderes, on s'obtenia el vapor necessari per fer funcionar la indústria, per tal complementar l'energia que s'obtenia de les turbines a través de la força de l'aigua. La funció de la xemeneia era d'extreure els fums que es desprenien a la sala de les calderes. Originalment, la xemeneia assolia una alçada de 33 metres, que va ser ampliada posteriorment fins arribar als 46 metres. Després de quedar en desús durant uns anys, va ser restaurada entre l'octubre de l'any 2007 i el maig del 2008 a causa del mal estat que presentava la part superior. | 42.0638800,2.2429700 | 437367 | 4657146 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78407-foto-08265-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78418 | Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nogueres | ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. | XIX | La font de Nogueres està situada al camí del mas Font de Nogueres. La font està construïda en el marge, d'on surt una pedra tallada amb una teula que la cobreix, que fa de brollador. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra que s'adossa en paral·lel al marge. S'ha fixat una barra de ferro al costat que permet atansar-se a beure. A l'altre costat del camí hi ha una bassa o safareig de majors dimensions, que recapta l'aigua sobrant de la font a través d'una canalització subterrània. Com a mesura de seguretat, s'ha fixat una reixa metàl·lica al seu voltant. | 08265-50 | Camí de la masia Font de Nogueres | Antigament, els pagesos que cultivaven les terres de les Costes del Camps paraven a beure a la font quan baixaven de tornada. D'altra banda, al safareig hi rentaven els masovers del Mas Font de Nogueres i a la bassa s'hi abeurava el bestiar. En motiu de l'arranjament del camí, la font va deixar de brollar, pel que l'any 2001 es va sol·licitar el permís per recuperar-la. L'aigua no és potable, perquè té uns nivells elevats de nitrats. | 42.0697100,2.2737700 | 439921 | 4657771 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78418-foto-08265-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78418-foto-08265-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78419 | Font de la Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola-0 | XIX | Està tapada per la vegetació. | La font de la Palmerola està situada al torrent de Vallmajor, entre les masies de Vallmajor i la Palmerola. Es troba en una zona enclotada, d'on brolla l'aigua de forma natural. A sota es forma una petita bassa. | 08265-51 | Torrent de Vallmajor | 42.0749500,2.2629800 | 439033 | 4658361 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78419-foto-08265-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78419-foto-08265-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78420 | Mines d'aigua de Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-joanet-de-pujols | SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX | A la finca del mas Joanet de Pujols hi ha una mina d'aigua de gran magnitud. Al voltant de la casa hi ha diverses canalitzacions exteriors i subterrànies amb un cabal d'aigua significatiu. El pati s'envolta per un fossat fet de pedra lligada amb morter, on hi ha diverses entrades a les galeries. A l'altre costat del camí que mena a la casa, s'hi observa una de les entrades de la mina. Està construïda en un marge, amb un mur obert amb una porta d'arc escarser. A la part superior s'hi conserva una part de rajola en trencadís, rematat per una cornisa ceràmica. A l'interior, s'observen les parets fetes d'obra. | 08265-52 | Masia de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0563000,2.2679500 | 439427 | 4656286 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78420-foto-08265-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78424 | Cases del carrer Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-canal | XIX | El carrer Canal està situat a la part de ponent de la colònia de Borgonyà, davant del canal. Està constituït per sis volums compostos de dos cases aparellades, aliniats a un sol costat. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons tres eixos d'obertures, en forma de portal al centre i una finestra a cada costat. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el parament dels murs, de maçoneria. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi ha un petit pati i l'hort. Davant de les façanes hi ha un espai enjardinat on hi ha plantades moreres i rosers. | 08265-56 | C. Canal. Colònia Borgonyà | El carrer conegut a Canal Terrace va ser construït a finals del segle XIX, durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. A diferència dels altres carrers que s'estaven construïnt (Escòcia i Coats) al nord de la fàbrica, a l'altre costat de la línia ferroviària, el carrer Canal Terrace es va construir davant del canal de subministrament energètic. Les cases estaven destinades al personal qualificat d'origen britànic que va venir a Borgonyà per formar als treballadors locals. Per aquest motiu, els edificis oferien millors condicions que les altres, com és la presència d'un safareig i un magatzem a la part posterior de les cases. Els primers habitants del carrer, la tipologia constructiva i la situació davant del canal fan que popularment sigui conegut com el 'carrer dels anglesos'. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78425 | Resclosa del Molí del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-viver | XIX | Es troba parcialment coberta de vegetació i deixalles. | La resclosa del molí del Viver està situada al riu Ges, abans de la confluència amb el torrent de Vinyoles. És una estructura perpendicular al riu, feta de còdols lligats amb morter i reforçat a la part externa amb posts de fusta verticals. A l'extrem de ponent hi ha les restes del bagant, que permetia desviar l'aigua cap al rec. Al seu costat hi ha unes escaletes. | 08265-57 | Riu Ges | La resclosa portava aigua al molí del Viver, que formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver. El va fer construir l'any 1821 Manuel Viver, qui va comprar les moles i útils corresponents del molí d'en Sala de Torelló. Suposem que de forma simultània es va construir la resclosa que havia de conduir les aigües del Ges fins al molí, a través d'un rec. Un cop construït el molí i la resclosa, el propietari del molí de la Malianta, situat aigües avall, va presentar una al·legació tot exposant que aquest tram d'aigua s'havia adjudicat al seu molí. En resposta, van presentar un informe al municipi de Sant Vicenç on es constata la seva utilitat pública i que la quantitat d'aigua que necessita és poc significativa. El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Va ser enderrocat fa pocs anys a causa del mal estat de conservació que presentava, pel que només se'n conserva la resclosa i part del rec. | 42.0580500,2.2787400 | 440321 | 4656473 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78432 | Fita de terme de Sant Vicenç i Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-sant-pere | XIX | Està recoberta de líquens. | Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Sant Pere, situada al nord de la masia de Can Creus. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. No s'hi observen inscripcions. | 08265-64 | Al nord de Can Creus | 42.0557200,2.2864500 | 440957 | 4656209 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78432-foto-08265-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78437 | Cases del carrer Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-vila-seca | XIX | El carrer de Vila-seca està situat a la carretera de Borgonyà a Torelló al seu pas per la colònia. Està constituït per una filera de cases entre mitgeres a cada costat del carrer. Totes elles es van construir segons una mateixa tipologia i originalment es trobaven dividides en diversos habitatges. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes es composen simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla o escarser arrebossats. A nivell tipològic, l'edifici de la fonda presenta variacions, ja sigui pels balcons de l'eix central com per les galeries porticades de la façana posterior. El revestiment exterior dels murs és arrebossat i pintat de diferents tonalitats càlides, que atorguen certa particularitat al conjunt. | 08265-69 | C. Vila-seca. Colònia Vila-seca | Els socis de l'empresa Almeda, Sindreu i Companyia van adquirir els terrenys de diverses heretats de la zona per construir-hi una fàbrica de filatures, un cop obtinguda la concesió d'aprofitament de les aigües del Ter. Als terrenys de la masia la Roca s'hi van construir les cases per als treballadors, les cases dels amos i l'església, totes elles distribuïdes entorn l'actual carrer Vila-seca. Durant la construcció del complex fabril, el barceloní Joan Vila va adquirir la meitat de la propietat i del dret d'explotació del salt d'aigua. El deute que aviat va assumir Joan Vila va fer que hagués de recórrer al capital del seu amic Frederic Marcet que, finalment, l'any 1879 va passar a ser-ne el propietari. Aquest mateix any, se li va donar un estatus jurídic i fiscal a la nova indústria cotonera. En un primer moment, es van construir dues cases de planta baixa, pis i golfes, una d'elles destinada als encarregats (actual núm. 19). Al costat s'hi ban bastir 12 cases més de planta baixa, que es corresponen amb els actuals números 9, 11, 13 i 15. L'any 1880 hi havia 25 pisos llogats, mentre que l'any següent ja n'hi havia 40. Cal afegir que, com que hi havia dues fàbriques amb propietaris diferents, la promoció d'habitatges i el cobrament dels lloguers corresponia a cadascun d'ells. La creixent demanda d'habitatges per als treballadors que s'incorporaven a la fàbrica va suposar que els edificis fossin ampliats sucessivament fins a donar-los la forma actual. L'any 1948 es va construir l'edifici que actualment té el número 5, segons les mateixes característiques que els existents, que va habilitar-se com a escola de nens i pisos dels encarregats a dalt. Finalment, durant la dècada de 1950 es va construir un altre edifici, on s'hi contaven 12 pisos més (actuals 2 i 2 bis). La crisi del sector tèxtil durant la dècada de 1970 va suposar el progressiu abandonament de la colònia, fins que, vint anys més tard, la majoria d'habitatges estaven desocupats. La zona va ser reformada en el context d'un Pla Especial de Reforma Interior, que va suposar una recuperació dels antics espais i habitatges de la colònia. | 42.0605300,2.2547800 | 438341 | 4656765 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78438 | Xalets 2 i 3 de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-2-i-3-de-borgonya | XIX | Xalet situat a l'entrada de la Colònia Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es divideix verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 2 i 3. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures del frontis són d'arc escarser, de les quals les del costat del portal són triforades. Totes elles incorporen motllures a la llinda i als ampits. El tractament del frontis, pintat de color terrós i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La façana de ponent presenta una galeria coberta a nivell de la planta baixa . La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics. | 08265-70 | Colònia Borgonyà | Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1. | 42.0647700,2.2404100 | 437156 | 4657247 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78439 | Canal de la Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d'amplada. Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica. En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l'entrada d'aigua. A partir d'aquí el canal té menys amplada i arriba a l'edifici de les turbines, que s'accionen a través d'un salt d'aigua. Des d'aquí comença el canal de desguàs, que aboca l'aigua de nou al riu Ter. | 08265-71 | Riu Ter | L'any 1893 l'Ajuntament de Sant Vicenç va rebre una comunicació de l'administrador de la companyia Nuevas Hilaturas del Ter detallant l'adquisició de la concessió d'aigua del Ter al seu pas per la fàbrica. Les obres es van fer sota la supervisió de Manuel Gispert. L'aigua que portava el canal, amb un cabal mig de 500 litres per segon i un salt d'aigua de més de cinc metres, permetia accionar les turbines de la fàbrica i, per tant, generar l'energia necessària per al seu funcionament (amb una força d'uns 300 cavalls). | 42.0639200,2.2396200 | 437090 | 4657153 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78440 | Canal de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | El canal de Vila-seca transcorre paral·lel al riu Ter, des de la resclosa fins a la fàbrica de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 900 metres de longitud i uns 6 metres d'amplada. A cada costat consta d'un petit mur on, al llarg del seu recorregut, incorpora diversos bagants per controlar el cabal de l'aigua. A l'alçada de la fàbrica, a través d'un salt d'aigua, s'accionava la turbina. | 08265-72 | Riu Ter | El canal de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0618500,2.2527200 | 438172 | 4656914 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78441 | Resclosa de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | La resclosa deVila-seca està construïda al riu Ter, aigües amunt de la colònia. És una obra de pedra i formigó perpendicular al riu, que amida uns 95 metres de longitud. A la proximitat de la riba esquerra hi ha un sistema de bagants que permetia desviar l'aigua cap al canal de la colònia. | 08265-73 | Riu Ter | La resclosa de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0643500,2.2490900 | 437874 | 4657194 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78441-foto-08265-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78441-foto-08265-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78443 | Sequoia de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-vila-seca | XIX | La sequoia de Vila-seca està situada al jardí de la casa dels amos de Vila-seca. Es tracta d'un exemplar centenari de sequoia (Sequoia sempervirens), espècie originària de la franja oest dels Estats Units. És un arbre de gran magnitud, d'uns quaranta metres d'alçada i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça gruixuda i rogenca . La seva capçada, de forma densa i arrodonida, sobresurt per sobre les coníferes del jardí. Al seu costat hi creix un altre exemplar de menors dimensions. | 08265-75 | Colònia Vila-seca | La casa va ser construïda l'any 1881 per allotjar als amos i socis fundadors d'una de les fàbriques de la colònia Vila-seca, la societat Almeda, Sindreu i Puget. Es va bastir una casa senyorial dotada d'una important extensió de terra, on s'hi va plantar un magnífic jardí romàntic. | 42.0613000,2.2539500 | 438273 | 4656852 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78443-foto-08265-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78443-foto-08265-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78444 | Fàbrica de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vila-seca | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | La fàbrica està situada a l'extrem de migdia de la colònia de Vila-seca. Originalment, la construcció estava formulada com a dues fàbriques diferents, de marcada simetria, que van ser unificades posteriorment. És un edifici aïllat de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les quatre façanes s'obren amb obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, que es distribueixen formant eixos simètrics. A la façana principal i posterior, orientades a llevant i ponent respectivament, hi ha adossat un cos quadrangular de mateixa alçada i característiques que el principal. Entorn de les façanes laterals també s'observen diversos cossos adossats, alguns dels quals afegits o reformats amb posterioritat. El parament dels murs és de maçoneria, on destaquen els acabaments ceràmics de les obertures i cornises, a més dels carreus escairats de les cantonades. | 08265-76 | Ctra. BV-5626, km. 2 | L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràuloca. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va dissoldre l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dàcada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics. | 42.0590500,2.2548500 | 438345 | 4656601 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78444-foto-08265-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78444-foto-08265-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78463 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-2 | XIX | L'entorn es troba descuidat i el camí entre la font i el safareig ha estat omplert de grava fins a una alçada considerable. | <p>La font del Raig està situada a ponent de la masia de Fontsanta, al costat del riu Ges. En el marge del camí hi ha un orifici excavat del terreny natural per on brolla l'aigua directament. A l'altre costat del camí hi trobem un safareig, on era conduïda l'aigua de la font. És de planta rectangular i al seu voltant hi ha les pedres inclinades característiques.</p> | 08265-95 | Fontsanta | 42.0647000,2.2815500 | 440560 | 4657210 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78463-foto-08265-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78463-foto-08265-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78464 | Font de Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilardell | XIX | <p>La font de Vilardell està situada al torrent de Collfred, al nord de la masia de Vilardell. Està construïda en un marge, en un mur fet de pedra. En aquest hi ha fixat un brollador metàl·lic. No té pica, pel que l'aigua que brolla es perd torrent avall.</p> | 08265-96 | Torrent de Collfred | 42.0571400,2.2816400 | 440560 | 4656370 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78464-foto-08265-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78466 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-0 | XIX | <p>La masia de Can Creus està situada a l'extrem de migdia del terme municipal, a la partida coneguda com els Cortils. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'eix central s'hi obre el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Al seu voltant s'hi distribueixen aleatòriament finestres d'arc pla arrebossat. A la façana lateral, orientada a xaloc, i a la façana posterior hi ha adossats annexes moderns, essent el segon superior en alçada que el volum principal. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-98 | Els Cortils | <p>No s'han trobat referències documentals d'aquest mas, tot i que per les característiques constructives hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.</p> | 42.0529000,2.2843900 | 440784 | 4655897 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78467 | Roviroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roviroles | XIX | La coberta presenta deficiències. | <p>La masia de Roviroles està situada sobre la carena de Roviroles, a la part de mestral del terme municipal. La seva situació a la part més elevada de la carena fa que tingui unes vistes panoràmiques de tota la vall. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies, construït sobre la roca natural. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, amb llinda de fusta pintada i brancals ceràmics amb l'intradós motllurat. A la façana de llevant s'hi adossava un cos annex, sobre el qual es va construir un volum més alt que el principal amb la coberta a dos vessants i el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. S'hi accedeix des d'una escala exterior de dos trams, adossada a la façana del volum principal. La façana principal conserva el revestiment arrebossat i pintat, mentre que a la façana lateral es troba molt deteriorat i permet observar el parament de maó amb la base de pedra lligada amb morter. El volum annex està arrebossat amb pòrtland, excepte la base que s'ha deixat amb la pedra vista.</p> | 08265-99 | Carena de Roviroles | <p>En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Basas, també propietari del Masgrau, Sotgran i Comadebó.</p> | 42.0698200,2.2559200 | 438444 | 4657796 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78468 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-6 | XIX | <p>Casa situada a la plaça de Cal Ferrer del nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'accés, que és d'arc carpanell. Sobre el portal hi ha un finestral amb la data '1803' gravada a la llinda, que té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. Un dels ampits de pedra de les finestres de les golfes presenta una motllura que indica que podria ser reaprofitat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08265-100 | Pl. de Cal Ferrer, 5 | <p>La casa és coneguda com a Cal Mestre perquè durant la primera meitat del segle XX hi vivia el mestre de l'escola, Vicenç Capellades i Pagès, que morí durant la guerra.</p> | 42.0619100,2.2736500 | 439904 | 4656905 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78471 | Cal Pegot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pegot | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La casa de Cal Pegot està situada al carrer de la Cerdanya. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan distribuïdes pel frontis de forma aleatòria; a la planta baixa en destaca un gran portal d'arc escarser arrebossat, al costat del qual n'hi ha un d'arc pla. Al primer pis hi ha un finestral al centre i una finestra a cada costat, totes d'arc pla arrebossat. Entre els dos portals hi ha un plafó ceràmic commemoratiu que es va fixar en motiu del centenari de la mort de Miquel Puigbò i Farrés, conegut com a 'Quel de la Munda'. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-103 | C. de la Cerdanya, 31 | <p>La casa de Cal Pegot va ser la casa on va morir en 'Quel de la Munda', el cantaire i cornamussaire anomenat Miquel Puigbó i Farrés. La música i la lletra del contrapàs llarg 'el Divino' s'havien transmès de forma oral fins a finals del segle XIX, quan pràcticament ningú el recordava en la seva totaliat. Afortunadament, el santvicentenc Miquel Puigbó recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any.</p> | 42.0650100,2.2732300 | 439872 | 4657250 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Can Quel de la Munda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78473 | Can Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>Casa situada al carrer Cerdanya del nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc escarser. Al costat del portal s'hi ha obert modernament una entrada de garatge. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment exterior dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-105 | C. Cerdanya, 9 | <p>Les cases més antigues del carrer Cerdanya van ser construïdes entorn el segle XIX, coincidint amb el creixement que tingué el poble en aquest període.</p> | 42.0641900,2.2736500 | 439906 | 4657158 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78473-foto-08265-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78473-foto-08265-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78473-foto-08265-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78476 | Pont del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent | XIX | <p>El pont del Torrent està situat a la carretera BV-5229, sobre el qual hi transcorre la línia ferroviària. És un pont d'un sol tram, constituït per un arc d'arc de mig punt adovellat de gran alçada. L'arc és fet de maó aplantillat i les impostes són de carreus. Des del pont en surten dos murs en angle obtús fets també de carreuada.</p> | 08265-108 | Ctra. BV-5229 | <p>El pont del Torrent es va construir per salvar el torrent per la línia ferroviària. Més endavant, es va aprofitar l'existència d'aquest pont per comunicar el nucli de Vila-seca amb el de Sant Vicenç.</p> | 42.0595100,2.2562700 | 438463 | 4656651 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78478 | Escola i habitatge del capellà i de l'ermità de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-habitatge-del-capella-i-de-lermita-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>L'edifici de l'escola i habitatge del capellà i de l'ermità es troba situat a la part residencial de la colònia Borgonyà, entre els carrers Girona i Catalunya. Està adossat a la façana de llevant de l'església de la Mare de Déu de Borgonyà. És una construcció de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a tres vessants. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc pla amb guardapols, excepte els portals dels extrems que són d'arc de mig punt arrebossat. Les finestres del segon pis són biforades, separades per una columneta amb capitell motllurat, sobre la qual s'incorporen relleus decoratius. Els nivells de forjats estan definits per una cornisa amb rosetes decoratives. El ràfec està rematat per una cornisa dentada. La mateixa composició d'obertures i elements decoratius es reprodueix als pisos superiors de la façana de llevant, entorn dos eixos compositius. La façana posterior està formulada de forma més senzilla, amb obertures d'arc escarser arrebossat sense elements ornamentals. El revestiment dels murs exteriors es manté arrebossat.</p> | 08265-110 | C. de Catalunya, 28. Colònia Borgonyà | <p>L'església de la Mare de Déu de Borgonyà va ser consagrada l'any 1898 pel bisbe Morgades, juntament amb les escoles dels nens. En aquest edifici, a banda de l'escola, s'hi van habilitar les habitacions del capellà i la casa de la família de l'ermità. El primer mestre de l'escola va entrar l'abril de 1898 i va ser el capellà Ramon Vila, vicari de Sant Vicenç. A partir de 1910, des de l'empresa es comença a veure la necessitat que el mestre docent tingués una titulació. Per aquest motiu, va assumir la despesa de donar-li la formació oportuna al capellà. El mateix director de la fàbrica feia exàmens als alumnes i es premiava amb un regal als alumnes més destacats a final de curs. La proclamació de la República va suposar que, vers l'any 1934, es contractés un professor titulat i el capellà quedes relegat com a adjunt. Després de la Gerra Civil el capellà tornà a exercir de director de l'escola. L'any 1956 es va començar a construir la nova escola, ja que aquesta quedava petita a causa de l'augment de la població.</p> | 42.0653700,2.2419800 | 437287 | 4657312 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78481 | Font del Joncaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-joncaret | XIX | <p>La font del Joncaret està situada en un ramal del torrent de Vallmajor. En el marge del torrent hi brolla l'aigua abundanment, que es canalitza a través d'una rasa fins a una bassa natural on l'espècie predominant són els joncs, que dónen nom a la font. A la rasa s'hi observa una teula per on anteriorment brollava l'aigua. En motiu de l'arrenjament de l'indret per part dels veïns, es va localitzar un tupí que s'utilitzava per beure de la font amb més comoditat. També s'hi va plantar un castanyer i s'hi van col·locar unes pedres per a seure-hi.</p> | 08265-113 | Torrent de Vallmajor | <p>Aquesta font és molt concorreguda pels veïns de la colònia de Vila-seca, que antigament hi anaven a celebrar la castanyada.</p> | 42.0644700,2.2597000 | 438752 | 4657199 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78481-foto-08265-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78481-foto-08265-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78483 | Serveis públics de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serveis-publics-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>L'edifici de serveis públics està situat a ponent de l'Edifici industrial E1 del complex industrial de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta rectangular de dimensions reduïdes. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb voladís i el carener paral·lel a la façana. Com a úniques obertures presenta un portal a la façana de ponent i de llevant, d'arc escarser emmarcat amb ceràmica. Sota el ràfec té una cornisa ceràmica que incorpora motius geomètrics en forma de creu. La decoració ceràmica de les cornises, angles, ràfec i obertures ressalta per sobre del parament de maçoneria.</p> | 08265-115 | Colònia Borgonyà | <p>L'edifici dels serveis públics va ser construït a finals del segle XIX, durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. En aquest s'hi van instal·lar els lavabos per als treballadors.</p> | 42.0637200,2.2418500 | 437274 | 4657129 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78483-foto-08265-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78483-foto-08265-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78483-foto-08265-115-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78485 | Edifici equipament públic E4A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-equipament-public-e4a | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>L'edifici equipament públic E4A està situat a llevant de l'edififci industrial E1 del complex industrial de Borgonyà, al costat del canal. És una nau de planta rectangular que es composa de tres cossos allargats orientats de ponent a llevant, cadascun amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos orientat a migdia està construït sobre el canal, aprofitant el mur de contenció del mateix, que es troba atirantat a la part superior. Els cossos de migdia i tramuntana s'obren a la part frontal amb tres finestres d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, mentre que al cos central hi ha dos grans pòrtics d'arc de mig punt ceràmic. A la façana de migdia, les obertures són de les mateixes característiques que les primeres i es distribueixen de forma regular. La resta de façanes queda tapada per una ampliació posterior, que es correspon amb la fàbrica 4B. La decoració ceràmica de les cornises, angles, ràfec i obertures ressalta per sobre del parament de maçoneria.</p> | 08265-117 | Colònia Borgonyà | <p>Va ser construït a finals del segle XIX, durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. Era un edifici destinat a la sala de calderes, pel que al seu costat es va instal·lar la xemeneia per on sortien els fums. Durant la dècada de 1940 es va ampliar, amb la nau denominada 4B.</p> | 42.0636300,2.2426500 | 437340 | 4657118 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78485-foto-08265-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78485-foto-08265-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78485-foto-08265-117-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78489 | Xalet nº6 i Xalet nº7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-no6-i-xalet-no7 | XIX | Presenta humitats i cert estat de deteriorament. Les obertures es troben tapiades. | <p>Els xalets número 6 i 7 estan situats al costat de la carretera de Borgonyà a Torelló, a pocs metres de l'edifici equipament públic E4A. És un edifici aïllat de planta en forma de 'U', constituït per dos habitatges adossats. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. De cada extrem de la façana de migdia en sobresurt un cos quadrangular perpendicular al primer volum, de mateixa alçada i coberta a dos vessants. El frontis s'orienta a tramuntana i presenta tres obertures per habitatge, d'arc rebaixat emmarcat amb ceràmica, la dels extrems biforades. El mateix tipus d'obertures es reprodueix a la resta de façanes; totes elles han estat tapiades. A nivell de l'altell hi ha petites finestres quadrades emmarcades amb ceràmica. La decoració ceràmica de les cornises, angles, ràfec i obertures ressalta per sobre del parament de maçoneria.</p> | 08265-121 | Colònia Borgonyà | <p>Els xalets número 6 i 7 estaven habilitats com la casa del metge, construïts durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. L'empresa es feia càrrec dels honoraris del metge i oferia als treballadors un servei d'assistència mèdica gratuït. Amb el creixement de la colònia, el metge no donava a l'abast i es va haver de contractar metges que visitessin als treballadors. L'instrumental mèdic es va modernitzar l'any 1951, amb l'adquisició d'un aparell de raigs X. L'any 1956 arribà a la colònia un nou metge, de família nombrosa, pel que es va decidir ampliar la casa.</p> | 42.0642000,2.2425200 | 437330 | 4657182 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78489-foto-08265-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78489-foto-08265-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78489-foto-08265-121-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Casa del metge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78493 | Cooperativa de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-vila-seca | XIX | Presenta deficiències estructurals. La façana posterior i una part de la coberta s'han esfondrat. | <p>L'antiga cooperativa de la colònia Vila-seca està situada a l'inici del carrer Cooperativa, separat de la colònia per la línia ferroviària. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser a la planta baixa i d'arc pla al pis, totes elles ceràmiques. Els finestrals dels extrems del primer pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. El ràfec està rematat per una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Els angles cantoners estan acabats amb ceràmica. La façana lateral que s'orienta a migdia presenta tres finestres d'arc pla a nivell del primer pis. L'aparell dels murs és de còdols lligats amb morter a la façana principal i al nivell de la planta baixa de la resta de façanes, mentre que al primer pis és de maó vist. Davant de la façana posterior hi ha un cobert que s'uneix amb el volum a través d'un mur que es desenvolupa pel costat de migdia, fet també de còdols i obra vista.</p> | 08265-125 | C. Cooperativa, 1 | <p>La cooperativa de Vila-seca era un servei habilitat per al proveïment d'aliments i productes diversos per part dels treballadors de la colònia.</p> | 42.0612600,2.2561600 | 438456 | 4656846 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78497 | Cases del carrer Coats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-coats | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Coats està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el carrer d'Escòcia i de Fabra. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de vuit habitatges cadascun. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes les quals s'obren gablets a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-129 | C. Coats. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Coats es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0650100,2.2446100 | 437504 | 4657270 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc