Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78401 | Fons documental d'Almeda Alamany y CIA, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dalmeda-alamany-y-cia-sa | XIX-XX | El fons documental de la companyia d'Almeda Alamany y CIA, S.A. es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Comprèn la documentació administrativa, de direcció, de producció i de gestió de personal generada a la fàbrica a Vila-seca des dels seus orígens fins que va cessar l'activitat, així com de la documentació comptable de les empreses precedents Almeda Sindreu y Cia, Almeda Hermanos y Cia i Sindreu y Cia. Conté un total de 207 unitats d'instal·lació de documentació textual. S'organitza en sèries, entre les quals hi ha: Informació econòmica d'empreses externes, Relació amb organitzacions empresarials, professionals i sindicals, Maquinària i utillatge, Assegurances, Llibres de diari, Llibres de major, Llibres d'inventaris i balanços, Llibres auxiliars de diari, Tresoreria, Fiscalitat, Proveïment, Producció, Expedients de personal, Remuneració del personal, Assegurances, subsidis i previsió social i Moviments del personal. | 08265-33 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va crear-se l'any 1980 per gestionar la documentació generada en l'activitat administrativa de la Generalitat de Catalunya i per salvaguardar el patrimoni documental privat del territori català i així esdevenir l'arxiu històric nacional. El fons de l'empresa Almeda Alamany y CIA, S.A. hi va ingressar en tres trameses entre els anys 1991, 1992 i 1993, en concepte de cessió en dipòsit. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons pot consultar-se en línia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78411 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-14 | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any els primer cap de setmana de setembre. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, cercavila de gegants i capgrossos, els partits de futbol, la pujada al castell, la baixada de carros, etc. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, cinema i concerts. | 08265-43 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 78412 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-14 | XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el dia 22 de gener. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, la caminada de Festa Major, el concurs de pintura ràpida i la cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, teatre i concerts. | 08265-44 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 78413 | Aplec de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX-XXI | L'aplec de Borgonyà es celebra cada any el dia 25 de març, en què es celebra un ofici solemne, en què es canten els goigs en honor a la Mare de Déu de Borgonyà. Els actes programats en motiu de l'aplec no es desenvolupen fins el següent cap de setmana. El dissabte al matí es celebra la tradicional xocolatada popular. Entre els actes que es desenvolupen durant la festivitat, destaca el partit de futbol entre casats i solters i la sessió de cinema o de teatre. De forma paral·lela, s'organitzen tallers, jocs concerts i visites a la fàbrica. | 08265-45 | Colònia Borgonyà | L'aplec de Borgonyà s'ha celebrat de manera gairebé continuada des de principi del segle XX. Entre el 1920 i el 1940, a les 7 del matí hi havia missa i després de combregar els malalts, es celebrava l'ofici solemne, acompanyat de cantaires. La mateixa tarda, hi havia una sessió de cinema o teatre al local del Casino. L'any 1923 es coneix que hi va haver un repic de campanes i es va fer foc als turons. A partir dels anys 1940, es va donar més importància a la celebració religiosa, i les obres de teatre només eren representades per dones, que les havien d'interpretar en castellà. Després d'uns anys en què la festa va quedar pràcticament reduïda a la missa i la projecció d'una pel·lícula, durant els anys 80 van recuperar-se les activitats com el teatre i se'n van incorporar de noves. | 42.0653800,2.2417900 | 437271 | 4657313 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78414 | El contrapàs Llarg: 'El Divino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-llarg-el-divino | 2001: 10 anys de Contrapàs Llarg a Sant Vicenç de Torelló. Agrupació Cultural Sant Vicenç de Torelló - Amics del Contrapàs Llarg. Sant Vicenç de Torelló. S/d. S/n. CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Danses. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SELLARÈS, J.; PUJOL, J. (2001). Petita història del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló. Barcelona: Editorial Mediterrània. | XX | El contrapàs llarg 'el Divino'és un cant de la Passió de Crist, que es balla el dissabte vigília de Rams al vespre a la plaça de l'Església de Sant Vicenç. La dansa és interpretada per una vintena de persones vestides de negre i blanc, acompanyats d'un cor de 18 himes, tres timbals i un flaviol. Els contradansaires ballen amb gran solemnitat formant una filera, amb les mans entrellaçades. El pas consisteix en puntejar sempre de costat, avançant i retrocedint de dreta a esquerra, fins a donar la volta a la plaça i tornar al lloc d'inici. Consta de diversos passos característics, com són els 'trencats', en què rellisquen els peus, les 'camades', en què es passa una cama sobre l'altra i es torna a la posició anterior, o la 'roda', on formen una rotllana. Entre els balladors, hi ha el capdanser, que compta els punts i dirigeix a la resta, i el cua, situat a l'altre extrem de la filera. La música és tocada per un flaviol que acompanya al cor que entona la lletra. | 08265-46 | Sant Vicenç de Torelló | El contrapàs és una de les danses més arrelades de Catalunya des del segle XVI, tot i que quan va tenir més popularitat va ser entre els segles XVIII i XIX. Tradicionalment es ballava a la sortida dels Oficis de Setmana Santa i hi havia quatre modalitats diferents, el 'Llarg', el 'Curt', el 'Cerdà' i el 'Porsigola'. La música del Contrapàs Llarg es va transmetre de forma oral fins que a principi del segle XX poca gent la coneixia. Però el cantaire i cornamussaire Miquel Puigbó i Farrés, veí de Sant Vicenç conegut com en 'Quel de la Munda' en recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any. | 42.0614900,2.2738000 | 439916 | 4656859 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78421 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter | El riu Ter neix al Pirineu Oriental, a 2.500 metres d'altitud, en municipi d'Ulldeter. És el segon riu més llarg de Catalunya, després del Segre, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, on desemboca a la Mediterrània. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El tram de Sant Vicenç de Torrelló correspon al curs mig del riu i transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de partió amb el terme d'Orís. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A finals del segle XIX es van construir a la seva llera les colònies tèxtils de Vila-seca i Borgonyà, amb les respectives rescloses i canals que proporcionaven l'energia necessària per al seu funcionament. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-53 | Sector oest del terme municipal | 42.0627200,2.2510300 | 438033 | 4657011 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 78422 | Riu Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ges | El riu Ges neix a la Serra de Santa Margarida de Cambrils, al municipi de Vidrà. Transcorre per les comarques del Ripollès i Osona, on a Torelló desemboca al riu Ter. El tram de Sant Vicenç transcorre pel sector est del terme municipal, des de la Fontsanta fins al Molinot, fent de partió amb el terme de Torelló. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-54 | Sector est del terme municipal | 42.0587200,2.2786700 | 440316 | 4656548 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 78427 | Goigs de la Verge Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-verge-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Verge de la Miraculosa es canten cada any el segon diumenge de setembre, en motiu de l'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa. La versió impresa data de l'any 1947. Comença així: 'Puix aquell que en Vós espera troba auxili portentós: Pregueu, Verge Miraclera, pel mortal que acut a Vós. És una ànima agraïda que us aixeca el Pedronet, és un cor que no s'oblida dels favors que li heu fet. Com l'esqueix de rosa-vera s'ha fet prest molt ufanós. (...)'. | 08265-59 | Pedronet de la Miraculosa | La devoció de la Mare de Déu de la Miraculosa està molt arrelada entre els santvicentencs. Cada any s'hi celebra un aplec en què es beneeixen les medalles i es canten els goigs. El santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. L'any 2010 es va celebrar el 65è aplec. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Alemany | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 78428 | Goigs de Santa Maria de la Vall del Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-la-vall-del-ges | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a Santa Maria de la Vall del Ges es canten el dia de la seva festivitat. Va ser escrit l'any 1990 per Mn. Rafael Portús i Arimany, canonge de la Seu de Vic. La música l'ha composat en Sebastià Parés i Jordana. Comença així: 'Ja hi ereu, fa vuit centúries, en mig dels nostres conreus apaivagant les penúries del poble de Sant Vicenç. La fillada protegia vostre gran mantell entès. Troba en Vós la gent nostrada un fogar de pietat; ressò per la vall aimada, de Ripoll i Montserrat. Nostres pobles nit i dia imperen vostres mercès (...)'. | 08265-60 | Església de Sant Vicenç de Torelló | A l'església parroquial de Sant Vicenç apareix documentat l'altar de Santa Maria del Racó des del segle XIII, on s'hi trobava la seva talla. Durant diverses centúries el culte marià a la Verge va gaudir de gran nomenada En motiu de l'esclat de la Guerra Civil, la imatge va ser cremada, com bona part del patrimoni religiós del país. L'any 1989, l'aleshores mossèn Jesús Carrera va fer fabricar una nova imatge a l'obrador Bas-Prims de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 1990 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Rafael Portús i Arimany, Sebastià Parés i Jordana | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78429 | Goigs a Lluís Masferrer i Vila, Beat P. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-lluis-masferrer-i-vila-beat-p | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor al beat i màrtir Lluís Masferrer i Vila es van composar en motiu de la seva beatificació. Va ser escrit l'any 1992 per Lluís Badia i Torras i en va composar la música Jordi Domènec i Subiranas. Comença així: 'Com una mística poncella, ha esclatat del cel en l'hort: Pare Lluís, sigues l'estrella de fe i de pau, que ens meni a port. Neixes en terra molt benigna com és la baixa vall del Ges; si sant Vicenç la fe et persigna és el romànic el teu bres. I l'esperança en Déu, l'anella que en l'orfenesa t'és suport. (...)' | 08265-61 | Sant Vicenç de Torelló | Lluís Masferrer i Vila va néixer a Sant Vicenç, a la masia desapareguda de la Serra d'en Jolis. El dia 19 d'abril de l'any 1936 va ser ordenat prevere a Barbastre, pel bisbe de Lleida, Salvi Huix. Trobant-se entre la comunitat claretiana de Barbastre, va ser pres amb l'esclat de la Guerra Civil. Després d'uns dies de tortura va ser afusellat, a l'edat de 24 anys, juntament amb tots els membres de la seva comunitat. L'any 1992 van ser beatificats i es va composar un goig en honor seu. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 1992 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Lluís Badia i Torres (lletra), Jordi Domènec i Subiranas (música) | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78430 | Goigs a Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XIX-XX | Els goigs en honor al diaca i màrtir Sant Vicenç es canten el dia de la seva festivitat, el 22 de gener. Se'n conserven diverses versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1834 i comença així: 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró. De Huesca sou natural ciutat noble en Aragó, per servir Deu eternal estudiáreu aab fervor: hisquereu assenyalat, com de un mestre tan bo (...)' Una altra versió és de l'any 1945, impresa a Vic, i l'altra de l'any 1985, amb lletra de Lluís Alemany i música de Josep Bonada. Comencen així: 'Puix la palma us heu guanyada per ser màrtir del Senyor: Dalt del cel deu-nos entrada, Sant Vicenç, nostre patró. Osca, terra aragonesa, el bressol us va gronxar, en la sang porteu noblesa i en el front nom cristià. D'un sant mestre heu heredada cristiana educació(...)'. | 08265-62 | Església de Sant Vicenç de Torelló | 42.0616500,2.2739200 | 439926 | 4656876 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78431 | Goigs a la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-sagrada-familia | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Sagrada Família, Jesús, Josep i Maria, venerada a l'església de la colònia Vila-seca, es canten el dia de la seva festivitat. Se'n conserven dues versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió de l'any 1923, amb música composat pel mossèn Lluís Brugaroles, comença així: 'Puix sempre oïm amb amor al qui en vosaltres confia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor. Sou, oh Família Sagrada, real, humana i divina de tot favor rica mina que mai es veurà esgotada, mina en la que tot tresor de la gràcia se acopia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor (...)'. La segona versió va ser composta pel prevere Ramon Bergadà i impresa per Joan Sallent. Comença així: 'Cantem amb molta alegria, cantem, pobrets pecadors: Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. Jesús és font de dolçura, Jesús és nom celestial; l'infern sa ràbia detura tan sols sentint pronuncia'l. Oh estels del nostre bon dia, refugi dels pecadors! Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. (...)' | 08265-63 | Església de la Sagrada Família. Colònia Vila-seca | 42.0611900,2.2549200 | 438353 | 4656839 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78433 | Esclatats a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esclatats-a-sant-vicenc-de-torello | AMADES, J. (1937). 'Refranys geogràfics', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nú. 510. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona: Editorial Selecta. CASTELLS, J. (1980). Folklore torellonenc. Torelló: Promotora Torelló. CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVIII | A la vall del Ges és molt habitual la següent dita: 'A Sant Pere, bullfarines esclatats a Sant Vicenç, a Torelló pescallunes i a Manlleu són els cadells'. | 08265-65 | Vall del Ges | Segons creença popular, la dita fa referència a les lluites entre els nyerros i els cadells. En aquest conflicte, els de Sant Pere lluitaven a favor del cabdill nyerro Pere de Bullfarines. Quan aquests van necessitar l'ajuda dels de Sant Vicenç, van contestar que no podien perquè, de tant treballar la terra, estaven esclatats. El qualificatiu pescallunes associat a Torelló es refereix a la llegenda en què els torellonencs van veure el reflex de la lluna al riu i van provar de caçar-la en un cove. Els de Manlleu són esmentats com a cadells perquè eren partidaris declarats del bàndol. D'altres versions apunten que els distintius de Sant Vicenç i Manlleu fan referència a la guerra dels Segadors i a la de Successió. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78446 | Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-0 | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | La festa de l'Arbre es celebra cada primavera a Sant Vicenç de Torelló. És una activitat organitzada pel Consorci de la Vall del Ges en què hi participen els alumnes de l'escola CEIP Lloriana. Cada any es celebra en un lloc diferent, des de la riba del Ges fins a les colònies Vila-seca i Borgonyà. Els nens i nenes de primària surten caminant des del centre escolar fins al lloc de la plantada. Quan arriben planten els arbres i tot seguit esmorzen. Els tècnics del Consorci expliquen les característiques de les espècies plantades i es llegeixen poemes i canten cançons relacionades amb la matèria. | 08265-78 | Sant Vicenç de Torelló | La festa de l'Arbre es celebra a Sant Vicenç de Torelló des de principi de segle. Concretament, sabem que a la colònia Borgonyà el Patronat Provincial de la Festa de l'Arbre vetllava per fomentar l'amor per la natura i els arbres. Uns anys després, vers e 1925, la festa va deixar de celebrar-se, i no va recuperar-se fins el 1952. Des d'aleshores, va ser una celebració vinculada a les escoles, tot i que hi participava tota la població. S'escollien un nen i una nena perquè recitessin una poesia relacionada amb els arbres, es cantaven cançons i es plantaven els arbres. La festa acabava en un berenar. Tenim coneixement que la festa es va començar a celebrar a les colònies Borgonyà i Vila-seca, i que va ser després que la va assumir l'escola CEIP Lloriana. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78447 | Calçotada a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calcotada-a-sant-vicenc-de-torello | XX | La calçotada popular de Sant Vicenç es celebra cada any un diumenge del mes de febrer. A la plaça de l'Ajuntament es munten les graelles els calçots, la botifarra artesanal dels comerços del poble, pa i vi la salsa la fa Joan Martínez, de la Masia Bou de Valls | 08265-79 | Sant Vicenç de Torelló | L'any 2011 s'ha celebrat la 23 ena edició de la calçotada. | 42.0625900,2.2737800 | 439915 | 4656981 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78448 | Mercat de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-lavet | XX | El Mercat de l'Avet es celebra cada any durant un cap de setmana de desembre proper al dia de Nadal. Les parades es munten entorn el nucli antic de Sant Vicenç, engalanat i ambientat amb música nadalenca, tot i que si el temps ho requereix s'instal·len al pavelló municipal. S'hi venen gran varietat d'avets de i productes nadalencs, artesania i productes alimentaris locals. A banda, s'organitzen activitats paral·leles, tals com àpats populars, cercavila de gegants, cinema, música i tallers. Les darreres edicions s'han acompanyat d'una Fira Esotèrica. | 08265-80 | Sant Vicenç de Torelló | El certamen és organitzat per l'Ajuntament de Sant Vicenç i l'Associació de Comerciants. L'any 2010 es va celebrar la 23ena edifició del Mercat de l'Avet. | 42.0636800,2.2740800 | 439941 | 4657101 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78455 | La cançó 'Al carrer més alt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canco-al-carrer-mes-alt | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Cançons. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Al nucli de Vila-seca s'hi va recollir una versió de la cançó popular 'Al carrer més alt'. Diu així: 'Al carrer més alt n'hi ha una finestreta, passa un senyoret li'n tira una pedreta, torna a passar li'n torna a tirar. Si la seva mare ho veu: - Ai! què és això Pepeta? - És el gatet que encalça la rateta-. Ara plou, ara neva, ara cau pedra, pedra rodona; sim, sim, sim, posa-hi pega, posa-hi pega, sim, sim, sim, posa-hi pega al turim. Si el turim no hi va bé posa-hi pega, posa-hi pega, si el turim no hi va bé posa-hi pega sabater'. | 08265-87 | Vila-seca | La lletra i la música de la cançó foren recollides l'any 1919 al nucli de Vila-seca de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78457 | Aplec de la Mare de Déu Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | L'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa es celebra cada any el segon diumenge de setembre. A les 10 del matí es celebra un ofici a l'església parroquial de Sant Vicenç, on es beneeixen les medalles de la Miraculosa i es canten els goigs en honor a la Verge Miraculosa. Tot seguit, els assistents s'adrecen a la serra de la Miraculosa, on dipositen les medalles beneïdes i es ballen sardanes. | 08265-89 | Serra de la Miraculosa | L'origen de la devoció a la Miraculosa es remunta a mitjans del segle XX, quan el santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. Originalment, la missa s'oficiava a la serra de la Miraculosa, davant de l'aplec, però per manca de mossens s'ha passat a fer a l'església parroquial. L'any 2010 es va celebrar la 65ena edició de l'aplec. | 42.0610400,2.2838200 | 440744 | 4656802 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78479 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-mas | XX | <p>A l'Arxiu Mas s'hi conserva un fons de fotografies i postals de Sant Vicenç de Torelló. - Absis i campanar de Sant Vicenç (1919) - (2) Façana principal i campanar de Sant Vicenç (1985) - (2) Façana lateral i campanar de Sant Vicenç (1985) - Absis i campanar de Sant Vicenç (1985) - Campanar de Sant Vicenç (postal) - Angle façana principal i lateral de Sant Vicenç(1985) - Detall absis i campanar de Sant Vicenç (1985) - (2) Creu processional de Sant Vicenç - Vista general del poble de Sant Vicenç des de la carretera (1916) - Absis de Sant Vicenç (postal) - Façana lateral i campanar de Sant Vicenç - Detall del campanar i la coberta de Sant Vicenç - Campanar de Sant Vicenç - Pòrtic tapiat de Sant Vicenç - Absis de Sant Vicenç - Carreta de bous al nucli de Sant Vicenç (postal)</p> | 08265-111 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941 quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelamemt amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78480 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Sant Vicenç de Torelló. Bona part de les fotografies són de l'església de Sant Vicenç, tant abans com després de la restauració feta pel mateix Servei. La majoria són del clixé del Servicio o bé de l'Ajuntament de Sant Vicenç. Es troben classificades en els següents àmbits: Església de Sant Vicenç abans de la restauració: - Planta i alçat del campanar. - Campanar. Absis. - (2) Campanar (1979). - Absis (1975). - Campanar (1972). - Antic portal (1974). Església de Sant Vicenç durant la restauració: - Vista general de la població amb el campanar restaurat (1974). - (2) Vista parcial de la població amb el campanar restaurat (1974). - (2) Vista parcial de la població amb el campanar en procés de restauració (1974). - (2) Campanar (vist des de l'antiga rectoria) durant les obres de consolidació i restauració (1974). - (2) Campanar durant les obres de consolidació i restauració (1974). - (2) Campanar i absis durant la restauració (1974). - (2) Vista del campanar en restauració des del Mas Andreu (1976). - (2) Campanar i absis ja restaurats (1974). - (2) Campanar i mur lateral (1974). - Campanar restaurat (1974). - (2) Absis i base del campanar (1974). - Absis i campanar (1974). - Absis i campanar després de la restauració (1974). - Absis i base del campanar (1974). - (3) Angle de la façana principal i lateral (1974). - Absis (1975). - Absis i campanar (1975). - Campanar (1975). - Enderroc de la rectoria (1980). Vistes de la població: - granja-magatzem (?). - (2) vista general del municipi. - dipòsits per a regadiu. - interior de l'escorxador. A banda de les fotografies que formen part del catàleg monumental del Servei, disposen d'un gran nombre de fotografies de les diferents intervencions practicades a l'església.</p> | 08265-112 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78533 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Sant Vicenç de Torelló hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Sant Vicenç. Anys 1968, 1969 (2), 1976 (12), 1982 (7). Fotografies de les diferents façanes, el campanar, l'interior i la pica baptismal. - Mare de Déu de Borgonyà. Anys 1943, 1968, 1982 (6). Fotografies de la façana principal i de l'interior. - Sagrada Família de Vila-seca. Anys 1967, 1982 (5). Fotografies de la façana i de l'interior. D'altra banda, l'arxiu també consta d'un conjunt de postals antigues de la població, en blanc i negre i en color. Hi ha les següents: - Església de Sant Vicenç (23). Anys 1975, 1982. - Vista de Sant Pere des de Sant Vicenç (2) - Cases del carrer Cerdanya (?) - Santuari de Bellmunt des de Sant Vicenç - Castell de Torelló - Riu Ges - Colònia Borgonyà (2)</p> | 08265-165 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78539 | Festa de reis de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX-XXI | <p>La festa de reis de la colònia Borgonyà manté l'essència de la celebració que s'havia fet antigament. En aquesta festa, els Reis de l'Orient surten en cavalcada des de la fàbrica. Entren al complex residencial pel túnel i es dirigeixen a l'església entre un camí de torxes. Allà fan l'adoració del nen Jesús i li ofereixen oli, encens i mirra, seguit d'un petit parlament del mossèn. Tot seguit es dirigeixen al casino, on la gent els espera a la sala de butaques, amb les cortines tancades. Quan s'obren les cortines, s'hi veuen els reis asseguts en els respectius trons. Els nens es disposen en filera i van a veure els reis, que els dónen caramels. Una vegada han vist tots als reis, cadascú va cap a casa seva. Aleshores, els reis van, porta per porta, a entregar els regals, que dónen en mà als nens. Allà, se'ls convida a un petit refrigeri.</p> | 08265-171 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa de Reis va començar a celebrar-se a la colònia Borgonyà a principi del segle XX. En aquest moment, l'empresa assumia totes les despeses de la celebració, des de l'orquestra que amenitzava la festa fins als regals que es donava als nens i nenes. El lliurement de regals es feia al casino, i variaven segons el sexe i l'edat de les criatures. En acabat, hi havia ball i concerts. En motiu de la Guerra Civil, l'any 1937 no va celebrar-se. Després d'uns anys on pràcticament no s'organitzaven activitats, es va constituir la Comissió de Reis, que va passar a organitzar la festa. Fa uns anys, la cavalcada començava a l'antiga escola de monges i desfilava per tots els carrers del poble. Igualment, davant de l'església es muntava un pessebre i es rebien els reis allà mateix.</p> | 42.0651200,2.2429800 | 437369 | 4657284 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78546 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell-0 | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. MASFERRER, J.M. (1980). El Castell de Torelló [inèdit]. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIV | Pràcticament no se n'observen restes. | <p>Al costat del cim del Coll de Gallina, situat sota el turó del Castell, hi ha les restes d'una construcció. Estan situades a la part de tramuntana del mateix, prop del camí que condueix al castell. S'hi observen indicis de fonamentació d'un edifici de planta rectangular. Els murs són construïts amb marga i no arriben al metre d'amplada. Al voltant s'observen abundants fragments de ceràmica, la majoria corresponents a les teules de la coberta.</p> | 08265-178 | Coll de Gallina | <p>Les restes de la construcció del coll de Gallina han estat identificades com el mas del Castell, construïda pels Torelló un cop van abandonar el castell. L'any 1303, el seu propietari, Berenguer d'Orís, va demanar a la senyora jurisdiccional autorització per poder reconstruir la casa. Fortià Solà esmenta a la seva Història de Torelló que un tal Pericas va fer una inspecció de les ruïnes de l'indret del Coll de Gallina a principi del segle XX. El coll de Gallina ha estat identificat com el Puig Cornador, al qual es refereixen les fonts antigues. Aquestes esmenten la notícia escrita per Mn. Parassols a finals del segle XIX, sobre la troballa als peus del puig d'una pedra fenícia amb el relleu d'un brau i els atributs dels dos sexes. Apunta a que la pedra prové de l'esllavissada que patí el castell l'any 1767. Sovint s'ha relacionat el puig com a avantguarda del castell de Torelló, situat a la carena de sobre del mateix. El topònim Cornador es referiria a l'avís que s'hi feia amb el corn davant les situacions de perill.</p> | 42.0711300,2.2670100 | 439363 | 4657934 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 78552 | La crida muda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-crida-muda | <p>CASTELLS, J. (1980). Folklore torellonenc. Torelló: Promotora Torelló. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIX | <p>La 'crida muda' fa referència a una costum pretèrita de Sant Vicenç de Torelló. Diu així: 'Era en el temps aquell de portes i col·lectes, burots i vigilants, amb gorra i franja verda: no es podia entrar carn, ni comprar-ne a les tendes. Per'xo, de tant en tant, al mas de la Torreta, casa de Sant Vicenç, arran de la carretera, mataven, si algun bou a algun barranc els queia, o bé escanyava un nap alguna vaca vella. En Vadó, pregoner, sabia la trampeta: es girava un cuixal dels pantalons i feia la passejada arreu, pels carrers i placetes, sense fer cap pregó. Les dones, a l'orella es deien d'amagat: 'Hi ha bou a la Torreta'. ... Qui hi anava de dret, qui feia la marradeta... I fent el desentès, amb la cistella d'herba, burlaven els burots, tornant de la Torreta'. Una altra versió del costum explica que es portava el bou a la Torreta per estalviar-se els drets d'escorxadors. Quan el masover de la masia volia avisar que tenia carn per vendre clandestinament, portava el camal del pantaló doblegat. En veure-ho, els veïns entenien que hi havia bou a la Torreta.</p> | 08265-184 | Sant Vicenç de Torelló | <p>Durant en segle passat, en època de Quaresma, era habitual la prohibició de comprar carn, pel que la gent se les empescava totes per poder-la obtenir. Fins fa uns anys, quan algú portava per error el camal del pantaló recollit és avisat amb la dita 'hi ha bou a la Torreta!'. La masia de la Torreta va ser enderrocada fa pocs anys en motiu de l'ampliació de l'accés a Sant Vicenç.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78380 | La Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrada-familia-0 | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | Les obres que s'han fet al seu entorn han provocat humitats que estan malmetent la coberta i les pintures de l'interior. | L'església de la Sagrada Família està situada a la part nord de la colònia Vila-seca, prop de la casa dels amos. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau amb el sostre pla, perfilat amb una motllura sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar una fornícula encapçalada per un frontó semicircular, dins la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. A cada costat de la fornícula trobem dues pilasters més, entre les quals hi ha les portes que condueixen a la sagristia. Les parets de la nau i el sostre estan decorades amb pintura al fresc, entre les que destaquen dues escenes de la Sagrada Família situades als laterals de la nau. Als peus del temple hi ha el cor de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través de dos finestrals d'arc de mig punt que s'intercalen entre les pilastres, a més de la rosassa. A l'exterior, el portal d'accés és d'arc pla, que queda custodiat per pilastes que sostenen una cornisa triangular. Sobre la llinda hi ha un relleu amb una àncora i les inicials ' A / M' als costats. L'edifici queda rematat per un capcer triangular en forma de frontó, sobre el qual hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. A la façana posterior hi ha un capcer de les mateixes característiques. L'acabat exterior es manté arrebossat. | 08265-3 | Pl. de la Sagrada Família | La capella de la Sagrada Família va posar-se en servei el dia 29 de juny de 1881 per donar servei religiós a la Colònia industrial de Vila-seca. Va ser beneïda pe Josep Morgades, bisbe de Vic, el dia 22 d'octubre de 1882. | 42.0612100,2.2549200 | 438353 | 4656841 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari (en data juliol de 2011), la coberta de la capella s'ha esfondrat a causa de les humitats que pateix. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78390 | Dipòsit d'aigua municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-municipal | Inventari de béns (1911-1993) de l'Arxiu Municipal. | XX | Al principi del carrer Cerdanya del nucli de Sant Vicenç hi ha l'antic dipòsit d'aigua municipal. És una construcció de planta circular troncocònica, de quatre nivells diferenciats. El portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra. Els tres nivells de la torre es posen de manifest a l'exterior a través d'una quadrícula motllurada, entre la que s'intercalen petites finestres d'arc de mig punt. Sobre la cornisa dentada del remat hi ha el dipòsit on es recollia l'aigua, que sobresurt notablement del plom del mur. El parament dels murs és de maó pla. | 08265-22 | C. Cerdanya | El dipòsit es va construir en un terreny propietat de les senyores Margarita Villegas Muntaña i Maria Erra Villegas, que el van vendre a l'ajuntament de Sant Vicenç el 18 d'abril de 1929. Va construir-se segons el plànol de l'enginyer Josep Ignasi Miravet i ser inaugurat el novembre del 1929, quan era alcalde Josep Jolis i Barcons. El dipòsit va suposar l'arribada del subministrament d'aigua a les cases de la població. | 42.0638400,2.2738100 | 439919 | 4657119 | 1929 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78390-foto-08265-22-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | Josep Ignasi Miravet | Al costat de la porta hi ha un plafó identificatiu on s'explica breument la seva història. | 102|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78408 | Casino de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El casino de la colònia Borgonyà està situat al carrer Borgonyà, prop de la Casa Cuna. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos frontal, que es correspon amb el bar, té menor alçada que la resta de la construcció. El portal d'accés és d'arc mixtilini emmarcat amb ceràmica, que enllaça amb un finestral triforat del nivell superior emmarcat amb ceràmica i la llinda motllurada en forma d'arc rebaixat. A cada costat del portal hi ha un finestral d'arc pla igualment emmarcat amb ceràmica i motllura d'arc rebaixat a sobre, que es repeteix en les finestres i portals de la façana de migdia. El frontis queda rematat per una gran cornisa sobre la qual hi ha un petit capcer de formes ondulants. La façana de migdia es composa formant eixos, en què les finestres dels pisos superiors són d'arc pla emmarcat amb ceràmica. A la façana posterior hi ha un petit òcul a la part superior i un cos quadrangular adossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb els elements com les cornises i els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. A l'interior es manté l'espai del bar en el primer cos i la sala d'espectacles al segon, mentre que al pis superior hi ha la cabina de projecció de cinema amb el projector. | 08265-40 | C. Borgonyà, 10. Colònia Borgonyà | L'antecedent del Casino de la colònia Borgonyà el trobem en el Centro Recreativo de Borgoñá, creat a l'inici de la fundació de la colònia, vers l'any 1897. Aquest espai era formulat per al lleure dels treballadors i les seves famílies, que comprenia un saló de cafè, la sala de lectura i un petit teatre i sala de ball. Per tal d'ampliar la oferta lúdica i cultural dels treballadors, l'any 1924 es va inaugurar el nou edifici, conegut com el Casino. Aquest espai també disposava d'una sala de cafè, d'una sala d'espectacles amb escenari i la sala de lectura. El 26 de novembre del mateix any es va formar la primera junta i es van llegir els estatuts, que tenien un total del 32 articles, que comprenien des de la seva Constitució i objecte, els socis i els seus drets, les baixes, el govern del casino les assamblees i les imposicions generals. Qualsevol treballador de la fàbrica major de divuit anys podia ser-ne soci de forma gratuïta. El director de Fabra i Coats, el senyor Street, va ser-ne el primer president, pel que el funcionament del Casino quedava estretament vinculat a la companyia. Els treballadors de la fàbrica que exercien els càrrecs necessaris per fer funcionar el casino rebien una remuneració complementària i estaven assegurats. Des del principi, la societat estava vinculada amb el Club Deportiu Borgonyà, que constava d'un equip de futbol format per treballadors. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la junta va dissoldre's i van votar-se els càrrecs entre els socis. Entre els anys 1937 i 1941 no s'hi van celebrar actes, fins que la direcció de Fabra i Coats torna a presidir la societat. A partir d'aquest moment s'hi van celebrar nombroses activitats, entre les que destaca les projeccions de pel·lícules, les representacions teatrals i els balls de Festa Major. Des de l'any 1950 el càrrec de la presidència deixa d'estar en mans dels directius de la fàbrica i el van ocupar els mateixos treballadors. L'any 1963 la societat del Casino i el Club Deportiu Borgonyà queden definitivament desvinculats. A principi de la dècada de 1970 es va disoldre la societat després d'un període de desvinculació de l'empresa Fabra i Coats, que coincidia amb la crisi que patia el sector tèxtil en tot el territori català. El desembre de l'any 1977 es va incendiar l'edifici del Casino. Finalment, l'edifici va ser adquirit per l'ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0651200,2.2429200 | 437364 | 4657284 | 1924 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78379 | Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vila-seca | <p>COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). “La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter”, Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Vila-seca està situada al costat del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa de forma linial de sud cap a nord. A la part de migdia hi trobem la fàbrica, constituïda per una gran nau de planta rectangular. Des d'aquí comencen els edificis residencials, construïts de manera ordenada a banda i banda de la carretera. Els tres primers edificis, separats de la resta, havien estat una fonda, una escola i la Torre d'en Frederic Marcet, respectivament, nom d'un dels amos de la colònia. Després de la filera de cases del costat dret, hi ha una plaça situada en una cota superior, en un extrem de la qual hi ha l'església del conjunt, dedicada a la Sagrada Família. Davant d'aquesta, a l'altre costat del carrer, hi trobem la torre de l'altre amo de la colònia. Al seu costat de ponent, en una cota inferior, s'hi conserva un magnífic jardí romàntic, que transcorre al costat del canal que portava aigua des de la resclosa del riu Ter fins a la fàbrica.</p> | 08265-2 | Ctra. BV-5626, km 1,6 - 2 | <p>L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràulica. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona fàbrica era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va produir l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dècada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics.</p> | 42.0594500,2.2552400 | 438378 | 4656645 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78404 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-6 | XIX | La coberta presenta desperfectes. | L'edifici del Molinot està situat a la riba del Ges, a peu de la carretera de Torelló a Sant Pere. És un edifici constituït per dos volums superposats, construïts aprofitant el desnivell del terreny. El primer volum consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, de les quals les superiors de la façana lateral de migdia estan emmarcades amb motllures. El frontis queda parcialment tapat per un cobert de dos nivells d'alçat, habilitat com a terrassa transitable al pis superior. El segon volum està adossat a la façana de tramuntana i es prolonga per llevant. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de migdia presenta un finestral i un portal d'arc rebaixat ceràmic, el darrer dels quals permet accedir a la terrassa del primer volum. A la façana de llevant trobem dues finestres conopials de pedra, sota les que comença un cos modern de maó, d'un sol nivell d'alçat, adossat de forma paral·lela. A la façana de tramuntana hi ha dos finestrals d'arc carpanell ceràmic, un d'ells geminat amb columneta central. La façana de ponent dels dos volums està anivellada amb la carretera, quedant a l'alçada del pis superior, i presenta un tractament diferenciat de la resta de la construcció. El primer volum té les obertures d'arc pla arrebossat i està rematat amb un petit capcer quadrangular. El segon volum té un gran portal d'arc de mig punt adovellat, on s'hi conserva una inscripció pintada: 'JOSE SUBIÑA'. En un costat del portal hi ha una finestra d'arc de mig punt de pedra i a l'altre una finestra d'arc primitiu de pedra. Aquest cos queda rematat per un capcer semicircular. L'acabat exterior del primer volum es manté arrebossat, mentre que el segon és de pedra vista. A la part de ponent tots dos es troben arrebossats amb pòrtland. Al costat de migdia hi transcorre el rec que prové de la masia de Joanet de Pujols, que més endavant desaigua al riu Ges. | 08265-36 | Ctra. De Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 7,2 | En els amirallaments de l'any 1856 hi consta el molí dit d'Amalrich, que limita amb les finques de l'Amalrich, el Viver, el rec de Malianta, el terme de Sant Feliu de Torelló i el camí de la serra d'en Jolis. Per la seva situació, sembla que aquest molí es podria correspondre amb l'actual edifici del Molinot. | 42.0560300,2.2683800 | 439462 | 4656256 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78382 | Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. | XIX | La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial de Borgonyà, sobre la vessant del puig on s'hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau dividida en quatre trams a través d'arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s'obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora, al costat de l'altar, un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l'any '1706' amb una creu intercalada, que probablement constitueix l'únic vestigi conservat de l'antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s'obre un portal d'arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il·luminació del temple s'obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral. A nivell exterior, la portalada és d'arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l'edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L'accés al temple es fa a través d'una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d'arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l'anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d'arc de mig punt on s'hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà. | 08265-5 | C. Girona | La primera referència documental del santuari de Borgonyà la trobem en un testament de Pere del Pujol de Torelló de l'any 1298. En aquell moment, la capella era sufragània de la parroquia de Sant Vicenç i posseïa terres al seu voltant i el mas Envers. Durant el segle XIV, a l'ermita s'hi funda un benifet presbiterial, en què la Mitra ha de celebrar la missa matinal. El temple va ser reformat a mitjans del segle XVI i es va dotar d'un retaule de la Mare de Déu de Borgonyà, encarregat al pintor barceloní Ramon Puix. Entre els segles XIV i XIX els torellonencs sortien en processó fins a l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, en què durant els primers anys les relíquies de Sant Fortià eren submergides en aigües del Ter. Més endavant, quan aquesta costum quedà abolida, el cos del Sant era portat fins al peu de la imatge de la Verge de Borgonyà. L'any 1895 les terres del mas Borgonyà, juntament amb la capella, són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials. El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral. Durant la construcció del temple, dues cases del carrer Paisley (número 24 i 26) van habilitar-se com a capella provisional. Va ser beneïda pel bisbe Morgades el Dilluns de Pasqua Florida de l'any 1898, amb l'assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter. Va ser el mateix bisbe qui, volent garantir el culte catòlic davant de la propietat de confessió protestant, va determinar que el temple havia de superar en alçada la resta de les construccions de la colònia. La direcció de Fabra i Coats va anar més enllà i va reforçar el paper del capellà sobre la comunitat, a més de donar suport a les celebracions religioses i subvencionar l'ensenyament a través de monges i capellans. | 42.0654200,2.2417800 | 437270 | 4657318 | 1898 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78478 | Escola i habitatge del capellà i de l'ermità de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-habitatge-del-capella-i-de-lermita-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>L'edifici de l'escola i habitatge del capellà i de l'ermità es troba situat a la part residencial de la colònia Borgonyà, entre els carrers Girona i Catalunya. Està adossat a la façana de llevant de l'església de la Mare de Déu de Borgonyà. És una construcció de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a tres vessants. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc pla amb guardapols, excepte els portals dels extrems que són d'arc de mig punt arrebossat. Les finestres del segon pis són biforades, separades per una columneta amb capitell motllurat, sobre la qual s'incorporen relleus decoratius. Els nivells de forjats estan definits per una cornisa amb rosetes decoratives. El ràfec està rematat per una cornisa dentada. La mateixa composició d'obertures i elements decoratius es reprodueix als pisos superiors de la façana de llevant, entorn dos eixos compositius. La façana posterior està formulada de forma més senzilla, amb obertures d'arc escarser arrebossat sense elements ornamentals. El revestiment dels murs exteriors es manté arrebossat.</p> | 08265-110 | C. de Catalunya, 28. Colònia Borgonyà | <p>L'església de la Mare de Déu de Borgonyà va ser consagrada l'any 1898 pel bisbe Morgades, juntament amb les escoles dels nens. En aquest edifici, a banda de l'escola, s'hi van habilitar les habitacions del capellà i la casa de la família de l'ermità. El primer mestre de l'escola va entrar l'abril de 1898 i va ser el capellà Ramon Vila, vicari de Sant Vicenç. A partir de 1910, des de l'empresa es comença a veure la necessitat que el mestre docent tingués una titulació. Per aquest motiu, va assumir la despesa de donar-li la formació oportuna al capellà. El mateix director de la fàbrica feia exàmens als alumnes i es premiava amb un regal als alumnes més destacats a final de curs. La proclamació de la República va suposar que, vers l'any 1934, es contractés un professor titulat i el capellà quedes relegat com a adjunt. Després de la Gerra Civil el capellà tornà a exercir de director de l'escola. L'any 1956 es va començar a construir la nova escola, ja que aquesta quedava petita a causa de l'augment de la població.</p> | 42.0653700,2.2419800 | 437287 | 4657312 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78371 | El Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-viver | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVI-XVIII | Masia situada a l'entrada sud del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que queda tapat a la part superior per un balcó de base motllurada i baranes forjades. Aquest té accés per un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una motllura decorativa a la llinda i una roseta tallada a la part central. Els eixos laterals presenten una finestra d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós mollurat per pis, una de les quals reprodueix la decoració del finestral central. En una de les finestres de la planta baixa hi ha inscrita la data de la darrera restauració. Les golfes s'obren amb tres finestres d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals les obertures estan distribuïdes de forma aleatòria, si bé es mantenen d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i al pis, i arrebossat a les golfes. La façana posterior queda tapada per un cos modern de mateixa alçada i coberta a una vessant. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. La casa queda frontalment tancada per una lliça on s'obre una gran portalada amb llinda de fusta i brancals de pedra. A la part de llevant hi ha els annexes agrícoles. Al principi del camí que mena al mas hi ha un viver que s'omple amb l'aigua sobrera de la font i el safareig. | 08265-12 | Ctra. BV-5228 | El llinatge dels Viver està documentat a la zona des de l'any 1190, en motiu de l'establiment d'una vinya feta per Guillem Viver en favor de Joan Roca. La seva relació amb diverses cases nobles del país semblen indicar que tingui origens militars (SOLÀ, 1948: 127). L'any 1353, quan la vídua de Bernat del Prat el ven a Gilabert de Sau, salvant el domini que hi exercia el noble Bernat de Cabrera, senyor del Castell i el terme de Torelló. Més endavant, Francesc Viver és nomenat l'any 1376 hereu del mas per Bernadí de Cabrera, tot i que mantenint les corresponents servituds. Uns anys més tard, vers el 1390, Antoni Vinyes confia la batllia a Francesc Viver de Sant Vicenç, amb dret a la percepció de sis lliures. L'any 1407 Francesc i Bernat Viver compren el mas Dosrius, una casa forta documentada a la zona des de l'any 1148, i que va quedar assimilada dins la mateixa propietat. L'any 1411, la vídua de Berenguer d'Orís, Blanca, va vendre a Francesc l'honor de Llop dejú, veí del Viver, que la casa dels Orís posseïa per la raó de la casa Castellnou. Durant la segona meitat del segle XVI, Segimon Viver viu al Mas Dosrius mentre es construeix la casa nova del Viver, construïda per un tal Darnís. Durant la primera meitat del segle XIX, a la finca s'hi va construir un molí, el qual va ser enderrocat fa pocs anys. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Francesc Viver. El llinatge dels Viver s'ha perpetuat fins als nostres dies com a propietaris del mas. | 42.0599600,2.2751200 | 440023 | 4656688 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78372 | Mas Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-andreu | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVII | Presenta cert grau de deteriorament per trobar-se deshabitada. La coberta es troba en mal estat. | El mas Andreu està situat al nucli de Sant Vicenç de Torelló, proper a l'església romànica. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, que té la façana posterior adossada a un volum de dimensions similars. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat per una galeria vertical de dos grans pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es situen als pisos superiors de la crugia central. Els pòrtics estan delimitats per una barana de fusta i s'observa l'embigat de fusta com a element de suport, que al superior es correspon amb la coberta. Els tres graons que salven el desnivell del carrer faciliten l'entrada al mas per un portal d'arc carpanell adovellat amb l'intradós motllurat. Pel que fa a les crugies laterals presenten una obertura per nivell; a la planta baixa hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat, i una d'arc pla arrebossat. Al primer pis destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, que incorporen una motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. A nivell de les golfes, hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats dos cossos annexes. El primer presenta un sol nivell d'alçat i té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. A la mateixa façana lateral hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1640'. El cos posterior té dos nivells i la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la posterior. La seva façana de migdia es troba oberta en forma de galeria. La part de la façana del volum principal que queda descoberta té un finestral d'arc pla de pedra carejada. La façana de ponent està oberta amb finestres d'arc pla arrebossat diposades de forma aleatòria. El ràfec de la masia assoleix una volada considerable i està definit amb cabirons. L'acabat exterior es manté arrebossat, amb carreus escairats a les cantonades. | 08265-13 | C. del Ges, 5 | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Mas Andreu (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1315 Berenguer de Dosrius i Guerava van vendre en franc alou el Mas Andreu de Sant Vicenç a un tal Jeroni Guerau de Sant Feliu de Torelló. En un pergamí conservat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya del mateix any hi consta que Jeroni Guerau promet anul·lar la venda del mas si Berenguer i Guerava no paguen els 460 sous que deuen en el termini de tres anys. En aquell moment, tenien cura del mas Bartomeu Margalida i la seva esposa Maria. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietària del mas i del seu molí la Rosa Vila i Masandreu. Uns anys més tard, vers el 1883, el mossèn Marc Oms diu que la Vicenta Roma ha registrat en nom propi en el d'Hipoteques la propietat que va ser d'Agustí Vila, el Masandreu, oferint-se als hereus d'Agustí pels drets que en puguin tenir una quantitat de 8.000 reals. Durant la Guerra Civil s'hi va guardar el tresor parroquial. | 42.0612300,2.2740400 | 439935 | 4656829 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Galliner. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78383 | Mas el Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camps | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVI | La masia del Camps està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, al camí que continua per l'avinguda del Castell. És un edifici aïllat de planta irregular i dues crugies. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. Sobre el portal hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. La part de ponent del frontis està definida per un cos quadrangular en forma de torre, de tres nivells d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Entre les obertures que presenta, la majoria amb llinda de fusta, destaca una finestra orientada a migdia amb la llinda de pedra inscrita amb l'any '1641' amb una figura en forma de calze intercalada. La resta d'obertures d'aquest volum són ceràmiques amb llinda de fusta, algunes de les quals són de factura moderna. El segon volum està adossat a la façana de llevant de forma perpendicular. Consta de planta baixa i pis i té el carener paral·lel a la façana. La part frontal està caracteritzada per una galeria horitzontal de dos nivells que queda suportada amb bigues de fusta i un pilar circular al centre fet de pedra lligada amb morter. Davant d'aquest cos hi ha un pati que queda tancat per un baluard, obert amb una portalada amb pilars ceràmics i una llinda de fusta, que està situada davant del portal principal del mas. Les obertures de la façana posterior són també amb llinda de fusta, algunes amb brancals ceràmics de factura moderna. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter. A l'entorn del mas hi ha diverses dependències agrícoles modernes. | 08265-6 | Camí del mas el Camps | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Camps (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1416, Ramon de Camps estableix a Francesc ça Torra unes terres pertanyents al Mas de Camps que, entre d'altres, afronten amb les propietats de Grau Amalric i el mas Andreu. Més endavant, en el fogatge de l'any 1553 hi torna a constar la casa, quan era habitada per Jaume Camps. Uns anys més tard, vers el 1573, Joan Camps es casa amb Dionisia Cortada, del Mas Cortada d'Orís. El nebot de Dionisa, Silvestre Cortada, es casarà l'any 1608, en segones núpcies, amb la Maria Vilar, del Mas Vilar de Sant Vicenç. Un fill del Mas Amalric, en Pere Amalric, es va casar amb la Violant Camps l'any 1562. Més endavant, les famílies Amalric-Camps quedarien emparentades de nou, ja que l'any 1614, Jeroni Amalric va casar-se amb la Marianna Camps. Des dels seus orígens, el mas ha estat reformat en diverses ocasions, entre les que destaca la del segle XVII, tal com ho testimonia la llinda inscrita. A principi del segle XVIII, Vicenç Camps promet a Sant Fortià una quartera de blat anual perquè la pedra no li torni a pendre la collita. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Camps. | 42.0667300,2.2700200 | 439608 | 4657443 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78386 | L'Amalric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lamalric | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVII | La masia de l'Amalric està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, propera al Mas Grau. És un edifici de planta rectangular que es composa de diversos cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada. Al primer pis hi ha un finestral també d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha tres finestres amb llinda de fusta de factura moderna. A la façana lateral i posterior hi trobem aquest mateix tipus d'obertura, a l'alçada del primer i segon pis. Entre aquestes oberures modernes, en destaca una d'antiga conservada a la façana lateral orientada a tramuntana. És d'arc pla de pedra carejada, que incorporauna motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. Al'altra façana lateral, orientada a migdia, hi ha un cos adossat que segueix el pendent de la coberta del volum principal. Està obert amb dues galeries a nivell del primer pis, que es sostenen amb un pilar de maó. D'aquest cos hem de destacar l'angle de llevant, que consta de carreus escairats als angles. Sobre del parament original s'ha reconstruït una part de maó. Al costat d'aquest cos hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada. La casa queda tancada frontalment per aquest cos i un altre situat a ponent, des d'on surt un baluard obert amb una portalada amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, excepte els angles de llevant que es manten de pedra vista. | 08265-9 | Camí del Mas Grau | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Amalrich (SOLÀ, 1948: 124). El mas Amalrich apareix nombrat en un capbreu de l'any 1391 pertanyent a l'Arxiu Moja, que procedeix del llinatge Desbac de Torelló, i que es troba custodiat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya. En un dels documents hi consten els dominis dels masos Comelles i Amalrich. L'hereva del mas, Margarida Amalric, es va casar amb Bernat Vinyoles, amb qui va tenir dos fills, en Segimon i en Pere. El primer fill va esdevenir l'hereu i senyor útil del mas, i es va casar amb Esperança Codolosa a mitjans del segle XVI, establint així lligams amb els negociants torellonencs i la petita noblesa local. Ell mateix va ser, juntament amb els Parella, els Calveria i d'altres, els que van monopolitzar el mercat del blat torellonenc durant aquest període. En aquest moment, la casa Amalric va fundar una missa setmanera a l'església parroquial de Sant Feliu de Torelló i era l'encarregada del manteniment de l'altar del Sant Sepulcre. El segon fill, en Pere, es va casar l'any 1562 amb la Violant Camps, filla de la mas el Camps. De l'any 1571 es conserva un tracte de construcció d'una torre al costat del mas, on s'explica amb gran detall com l'ha de fer el mestre d'obres Joan Rossell, de Sant Pere de Torelló, encomanada pel propi Segimon Amalric. Sabem que poc després, vers l'any 1577, es va casar en segones núpcies amb una Carrera (del mas Carrera), amb qui van tenir un fill, Rafael. Del casament d'aquest amb una tal Francina, va néixer en Jeroni. L'any 1614, va casar-se amb la Marianna Camps, entroncant així de nou les famílies dels masos Amalric i Camps. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Pere Amalrich. | 42.0647000,2.2665200 | 439316 | 4657220 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78386-foto-08265-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78435 | Cal Nunci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nunci | XVIII | La casa de Cal Nunci està situada a la plaça de Cal Ferrer, al nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1738', amb una creu de malta intercalada i l'anagrama 'I (H) S'. Sobre el mateix eix trobem un finestral d'arc pla de pedra carejada, aquest cop amb l'anagrama 'INRI' i la creu intercalada. El finestral té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna, i es distribueixen per la façana de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. | 08265-67 | Pl. de Cal Ferrer, 2 | Per les característiques constructives d'aquesta casa, hem de situar els seus orígens entorn el segle XVIII. Anteriorment es coneixia com a Can Viladrau. | 42.0621400,2.2736800 | 439906 | 4656931 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78469 | Llinda del carrer Major, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-carrer-major-3 | XVIII | <p>Llinda conservada d'una casa entre mitgeres del carrer Major del nucli de Sant Vicenç. L'element formava part de l'accés original de l'immoble, tot i que ha estat reformat recentment i s'ha habilitat per l'entrada de vehicles. Es tracta d'una llinda monolítica on hi ha inscrit l'any '1777' amb una creu de malta intercalada.</p> | 08265-101 | C. Major, 3 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII, a l'entorn de l'antiga sagrera.</p> | 439931 | 465701 | 1777 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78469-foto-08265-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78469-foto-08265-101-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78472 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre-0 | XVIII | La llinda es troba erosionada. | <p>Casa situada al carrer Major del nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita 'MAICH MOYA/ 1774' i una creu de malta intercalada. Sobre el portal hi ha un finestral d'arc pla amb brancals de pedra carejada i ampit motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, com també ho està la pedra de les obertures.</p> | 08265-104 | C. Major, 12 | <p>Antigament, la casa de Can Pere Mestre havia estat la carnisseria del poble. Cada any, en motiu de la Festa Major de Sant Vicenç, mataven un vedell.</p> | 42.0632200,2.2741500 | 439946 | 4657050 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78477 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-1 | XVIII | <p>La casa de Can Pau està situada al carrer de Serrallonga, al nucli de Sant Vicenç. És un edifici cantoner de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de tres eixos, el central definit per un portal d'arc pla de pedra carejada que incorpora la inscripció '1777' amb una creu intercalada a la llinda. Sobre el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat, que igualment incorpora una data a la llinda '1780' i el relleu d'una mola intercalada. A l'eix lateral, hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i un pòrtic d'arc escarser arrebossat. L'altre eix presenta un portal obert modernament per a l'entrada de vehicles, i un finestral al pis d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat i la llinda datada de '1779'. Les golfes s'obren amb quatre petites obertures quadrangulars que es troben distribuïdes de forma aleatòria. A la façana lateral hi ha tres obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat.</p> | 08265-109 | C. Serrallonga, 5 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII.</p> | 42.0610500,2.2713600 | 439713 | 4656811 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78521 | Portal i finestral de Can Minguell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestral-de-can-minguell | XVII | La llinda del portal es troba esquerdada, malgrat haver estat reparada amb morter. | <p>A la casa situada a l'inici del carrer Serrallonga del nucli de Sant Vicenç s'hi conserven l'antic portal i un finestral. El portal és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1661' i una creu intercalada. Sobre el portal hi ha un balcó d'ampit motllurat i baranes de ferro forjat. Al costat del primer hi ha el finestral antic, també d'arc pla de pedra carejada. La casa ha estat molt reformada en els darrers anys, pel que el portal i el finestral són els únics testimonis de l'antiguitat de la construcció.</p> | 08265-153 | C. Serrallonga, 3 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII.</p> | 42.0611100,2.2711300 | 439694 | 4656818 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78373 | Mas Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-de-nogueres | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La masia de Font de Nogueres està situada a gregal del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta rectangular que es troba construït aprofitant el desnivell natural del terreny. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, un dels quals té més llargada que l'altre. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic i es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant s'hi distribueixen de forma aleatòria diverses finestres amb llinda de fusta. A la façana de tramuntana s'hi adossa un cos annex que es prolonga per ponent, de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que fa el desaiguat al lateral. S'obre a la façana de migdia amb un gran portal ceràmic. A causa del desnivell del terreny, des de la façana posterior s'accedeix directament pel primer pis. En aquesta, les obertures són totes d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant trobem tres petites finestres a mode d'espitllera. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. | 08265-14 | Camí del mas Font de Nogueres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Font. | 42.0703900,2.2721700 | 439789 | 4657848 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78374 | Torre Novelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-novelles | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Es troba deteriorada per trobar-se en desús. | La Torre Novelles està situada a llevant del nucli de Sant Vicenç, prop del pont de l'Aníjol. És un edifici de planta quadrangular i quatre crugies, amb un volum corresponent a la masoveria adossat en un extrem de la façana de migdia. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants. El frontis, orientat a llevant, es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb pedra motllurada, excepte el portal, que és d'arc de mig punt arrebossat. En aquesta façana hi ha adossada una galeria d'un sol nivell d'alçat, oberta amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat i la part superior habilitada com a terrassa transitable. Tres dels finestrals del primer pis tenen sortida a la terrassa, entre els que destaca el central, que incorpora un petit frontó a la llinda amb un rellotge de sol circular al mig. Sobre d'aquesta obertura hi ha una finestra triforada que trenca la simetria de la façana. Les façanes laterals presenten el mateix tipus d'obertura, igualment distribuïdes segons eixos simètrics. Entre la façana lateral i la façana posterior s'hi adossa un cos de dos nivells d'alçat i coberta a un vessant. A nivell del primer pis s'obre amb una galeria horitzontal de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. La façana de migdia queda tancada entre la masoveria, un cos annex i dues portalades d'arc de mig punt arrebossat, una de les quals incorpora una petita fornícula. La masoveria és de planta rectangular, de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc de mig punt arrebossat. El primer pis està novament definit per una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. L'acabat exterior dels edificis és arrebossat i pintat de color blanc. Al voltant de la casa hi ha l'antic jardí, en un extrem del qual hi ha la piscina i els vestidors. | 08265-15 | Ctra de Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 8,5 | La Torre Novelles és una casa senyorial construïda a principi del segle XX. | 42.0648300,2.2778200 | 440251 | 4657227 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78374-foto-08265-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Can Passerells. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78375 | Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanet-de-pujols | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX-XX | La masia de Joanet de Pujols està situada a garbí del nucli de Sant Vicenç, davant de la carretera de Torelló a Sant Pere. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser de pedra a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al primer i al segon pis. Els finestrals dels pisos centrals, ressaltats amb una tonalitat més fosca, tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les golfes s'obren amb un grup de tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, a cada costat dels quals hi ha un òcul ovalat. A les façanes laterals i posterior les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte les dues de la planta baixa de la façana de ponent, que són biforades amb columneta central. La façana de llevant presenta un volum adossat en perpendicular, de tres nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Es troba obert a la façana de migdia amb tres galeries horitzontals amb pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es prolonguen amb un pòrtic als pisos superiors de la façana lateral. Aquest cos té adossat a tramuntana un volum perpendicular, que s'obre amb petites finestres a mode d'espitllera. També a la façana posterior del volum principal hi ha un cos adossat de dos nivells d'alçat i coberta a dos vessants. L'acabat exterior dels volums és arrebossat i pintat de color blanc. A pocs metres de la façana de ponent hi ha una gran bassa quadrangular, des d'on surt abundantment l'aigua, conduïda per un rec que voreja la finca. Davant la façana de migdia, situats en un bancal inferior, hi ha els horts de la casa, que queden tancats per un gran baluard de pedra i ceràmica. | 08265-16 | Camí de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0571500,2.2687500 | 439494 | 4656380 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78377 | Aqüeducte de l'Aníjol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lanijol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. | XIX | La part del tauler es troba coberta de vegetació. | L'aqüeducte de l'Aníjol està situat al torrent de l'Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges. L'estructura actual comprèn almenys dues etapes constructives diferents, que probablement es corresponen a la reconstrucció efectuada després de l'aiguat que va emportar-se el molí contigu. La part més antiga està situada al costat de migdia i consta de cinc arcs de mig punt ceràmics que es recolzen sobre pilars. El pilar de l'ull central està reforçat amb un esperó fet de carreus. El parament dels murs és de maçoneria i els arcs i la barana del primer tauler són ceràmics. En fer-se més alt el pont, es va construir una paret de maçoneria i una barana acabada amb una imbricació ceràmica. Al costat de tramuntana hi trobem la part reconstruïda, amb tres arcs escarsers ceràmics de majors dimensions. El parament dels murs en aquest tram és de còdols lligats amb morter. La part per on circulava l'aigua es troba aïllada amb formigó. | 08265-18 | Torrent de l'Aníjol | L'aqüeducte de l'Aníjol formava part del molí del Mas Andreu, que va endur-se l'aiguat de l'any 1940. Fins aleshores, l'aigua del riu Ges era desviada a través d'una resclosa, que avui encara existeix, des d'on es conduïa l'aigua, passant per un rec i per l'aqüeducte, fins al molí del Mas Andreu. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el molí constava de dos edificis i un cos en forma de torre, situat al costat de l'aqüeducte, des d'on probablement es distribuïa l'aigua. En aquest també es constata que l'estructura va ser ampliada posteriorment. | 42.0649200,2.2792700 | 440371 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es denomina Pont de l'Aníjol. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78391 | Mas les Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-passeres | XIX | La coberta presenta desperfectes. | La masia de les Passeres està situada sobre el riu Ges, a ponent de la Serra de la Miracolosa. És un edifici aïllat de planta quadrangular i dues crugies. El frontis es composa de dos eixos; el primer s'obre amb un portal d'arc pla amb llinda de fusta, mentre que la resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Sobre el portal hi ha una pedra inscrita amb les inicials 'R. R.' amb l'any '1888' a sota, entre els quals hi ha el relleu d'un cor amb una creu. La resta de façanes presenten poques obertures, totes elles de reduïdes dimensions d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior es manté arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos annexes de maó i de dos nivells d'alçat. | 08265-23 | Camí de les Passeres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Parés. | 42.0616000,2.2790700 | 440352 | 4656867 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78393 | La Palmarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palmarola | XIX | La masia de la Palmarola està situada a ponent de la carena del Castell. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics que es troba descentrat en el frontis. Al seu costat hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, mentre que el pis hi ha un grup de tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic i una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics a cada costat. Les golfes s'obren de nou amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic. A l'extrem de ponent de la façana s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat. A l'altre extrem del volum hi trobem adossat una portalada en arc escarser ceràmic, que dóna accés a la part lateral i posterior de la casa. Les façanes laterals i posterior tenen totes les obertures d'arc pla arrebossat. A la part posterior s'hi adossen diversos cossos de dos nivells d'alçat. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland. | 08265-25 | Camí de la Palmarola | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Pumarola en Miquel Puigdecanet. | 42.0739900,2.2623400 | 438979 | 4658255 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78394 | Torre d'en Frederic Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-frederic-marcet | XIX | La Torre d'en Frederic Marcet està situada a la Colònia Vila-seca. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior les obertures també són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. El nivell de forjat del primer pis es posa de manifest a l'exterior mitjançant una cornisa senzilla pintada de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-26 | C. Vila-seca, 5 | Va ser construïda cap a l'any 1892. També coneguda com l'antiga torre d'en Frederic Marcet. És coneguda com la Torre de les Monges perquè va ser utilitzada fins a l'any 1977 com a escola de la colònia, regentada per monges, quedant des d'aleshores en desús. L'any 2007 es va rehabilitar per albergar el centre cívic de la Colònia Vila-seca. | 42.0599200,2.2549700 | 438356 | 4656698 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Torre de les Monges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78395 | Can Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix | XX | La casa de Can Peix està situada a la carretera de Torelló a Sant Pere, al sud del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat que es troba constituït per dos habitatges adossats de les mateixes característiques. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Cadascun dels frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, totes elles emmarcades amb una motllura. A la planta baixa, la major part d'obertures han estat reformades, ja que actualment són de dimensions inferiors que els emmarcaments motllurats. Els finestrals dels extrems tenen sortida a balcons de baranes forjades. El ràfec està acabat amb cabirons. Les obertures de la resta de façanes són totes d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. Davant de la façana posterior hi ha diversos volums de construcció moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. | 08265-27 | Ctra. De Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 7,8 | No s'han localitzat referències històriques d'aquesta casa, tot i que per les seves característiques constructives hem de situar els seus orígens durant la primera meitat del segle XX. | 42.0590600,2.2756100 | 440063 | 4656587 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78400 | Serra Xicopera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-xicopera | XIX | La masia de Serra Xicopera està situada en una petita serra entre el Pla de les Baietes i el Pla de Vilardell, a llevant del riu Ges. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb llinda de fusta i brancals ceràmics, de les mateixes característiques que les finestres que es distribueixen entorn seu. La part posterior del volum està parcialment habilitada com a cobert, que queda suportat per un pilar. Les façanes laterals i posterior pràcticament no presenten obertures. A la façana de ponent i a la posterior hi ha adossats dos cossos quadrangulars d'un sol nivell d'alçat. El segon s'obre a llevant amb un portal d'arc rebaixat ceràmic. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-32 | Serrat de la Miracolosa | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del Manso Serra, que limita amb la Casanova i Vilardell, Francesc d'Assís Font. | 42.0615600,2.2828400 | 440664 | 4656860 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78403 | Can Mundó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mundo | XVIII | Presenta deficiències estructurals, la coberta en mal estat i cert nivell de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Masia situada en un extrem del petit veïnat de Can Corrius, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es troba adossat per llevant a la casa de Can Corrius, actualment molt reformada. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada, al costat del qual hi ha una finestra de les mateixes característiques. La major part del frontis queda tapat per un cos quadrangular contrafortat, de dos nivells d'alçat i que es trobava obert formant una galeria, a la part superior suportat per columnes circulars de pedra i argamassa. Aquest cos es troba en mal estat estructural i ha perdut la coberta, tot i que encara conserva algunes bigues i una part de la barana de fusta del nivell superior. Des de la casa es podia accedir a aquest nivell per un finestral d'arc pla arrebossat. A la façana posterior, les obertures són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. La façana de ponent té adossat un cos de la mateixa alçada i coberta a un vessant que desaigua al lateral. El revestiment dels murs es troba deteriorat, pel que deixa veure el parament dels murs de tàpia. La casa queda separada de Can Corrius per un petit baluard perpendicular a la façana, obert amb una portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. | 08265-35 | Veïnat de Can Corrius | En diversos plànols antics i a nivell popular, aquesta casa es coneix com el molí. A nivell exterior, no s'han trobat indicis de tractar-se d'aquest tipus de construcció. Per les seves característiques constructives, l'edifici actual data entorn el segle XVIII. | 42.0638300,2.2513700 | 438062 | 4657134 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.