Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78413 | Aplec de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX-XXI | L'aplec de Borgonyà es celebra cada any el dia 25 de març, en què es celebra un ofici solemne, en què es canten els goigs en honor a la Mare de Déu de Borgonyà. Els actes programats en motiu de l'aplec no es desenvolupen fins el següent cap de setmana. El dissabte al matí es celebra la tradicional xocolatada popular. Entre els actes que es desenvolupen durant la festivitat, destaca el partit de futbol entre casats i solters i la sessió de cinema o de teatre. De forma paral·lela, s'organitzen tallers, jocs concerts i visites a la fàbrica. | 08265-45 | Colònia Borgonyà | L'aplec de Borgonyà s'ha celebrat de manera gairebé continuada des de principi del segle XX. Entre el 1920 i el 1940, a les 7 del matí hi havia missa i després de combregar els malalts, es celebrava l'ofici solemne, acompanyat de cantaires. La mateixa tarda, hi havia una sessió de cinema o teatre al local del Casino. L'any 1923 es coneix que hi va haver un repic de campanes i es va fer foc als turons. A partir dels anys 1940, es va donar més importància a la celebració religiosa, i les obres de teatre només eren representades per dones, que les havien d'interpretar en castellà. Després d'uns anys en què la festa va quedar pràcticament reduïda a la missa i la projecció d'una pel·lícula, durant els anys 80 van recuperar-se les activitats com el teatre i se'n van incorporar de noves. | 42.0653800,2.2417900 | 437271 | 4657313 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78457 | Aplec de la Mare de Déu Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | L'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa es celebra cada any el segon diumenge de setembre. A les 10 del matí es celebra un ofici a l'església parroquial de Sant Vicenç, on es beneeixen les medalles de la Miraculosa i es canten els goigs en honor a la Verge Miraculosa. Tot seguit, els assistents s'adrecen a la serra de la Miraculosa, on dipositen les medalles beneïdes i es ballen sardanes. | 08265-89 | Serra de la Miraculosa | L'origen de la devoció a la Miraculosa es remunta a mitjans del segle XX, quan el santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. Originalment, la missa s'oficiava a la serra de la Miraculosa, davant de l'aplec, però per manca de mossens s'ha passat a fer a l'església parroquial. L'any 2010 es va celebrar la 65ena edició de l'aplec. | 42.0610400,2.2838200 | 440744 | 4656802 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78377 | Aqüeducte de l'Aníjol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lanijol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. | XIX | La part del tauler es troba coberta de vegetació. | L'aqüeducte de l'Aníjol està situat al torrent de l'Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges. L'estructura actual comprèn almenys dues etapes constructives diferents, que probablement es corresponen a la reconstrucció efectuada després de l'aiguat que va emportar-se el molí contigu. La part més antiga està situada al costat de migdia i consta de cinc arcs de mig punt ceràmics que es recolzen sobre pilars. El pilar de l'ull central està reforçat amb un esperó fet de carreus. El parament dels murs és de maçoneria i els arcs i la barana del primer tauler són ceràmics. En fer-se més alt el pont, es va construir una paret de maçoneria i una barana acabada amb una imbricació ceràmica. Al costat de tramuntana hi trobem la part reconstruïda, amb tres arcs escarsers ceràmics de majors dimensions. El parament dels murs en aquest tram és de còdols lligats amb morter. La part per on circulava l'aigua es troba aïllada amb formigó. | 08265-18 | Torrent de l'Aníjol | L'aqüeducte de l'Aníjol formava part del molí del Mas Andreu, que va endur-se l'aiguat de l'any 1940. Fins aleshores, l'aigua del riu Ges era desviada a través d'una resclosa, que avui encara existeix, des d'on es conduïa l'aigua, passant per un rec i per l'aqüeducte, fins al molí del Mas Andreu. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el molí constava de dos edificis i un cos en forma de torre, situat al costat de l'aqüeducte, des d'on probablement es distribuïa l'aigua. En aquest també es constata que l'estructura va ser ampliada posteriorment. | 42.0649200,2.2792700 | 440371 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es denomina Pont de l'Aníjol. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78505 | Blocs d'habitatges del carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-dhabitatges-del-carrer-barcelona | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Els blocs d'habitatges estan situats entre el carrer Fabra i l'escola i convent de monges, a l'extrem de llevant de la colònia Borgonyà. En total hi ha una filera ascendent de vuit blocs aliniats, construïts a un sol costat del carrer. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Cada bloc es divideix en quatre habitatges independents, als quals s'accedeix a través d'escales exteriors, les del primer pis adossades en paral·lel a les façanes laterals. Al frontis hi ha el portal d'accés on hi ha les portes dels habitatges de la planta baixa, obert en arc escarser. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte els dos petits pòrtics d'arc de mig punt del nivell superior. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i un gran sòcol de pedra. A la part posterior de les cases, situats en una cota superior, hi trobem els horts. Entre el carrer i les cases l'espai està enjardinat amb arbres, arbusts i flors.</p> | 08265-137 | C. Barcelona. Colònia Borgonyà | <p>Els blocs d'habitatges del carrer Barcelona es van començar a construir l'any 1943 per allotjar el nombre creixent de treballadors de la colònia. En els nous edificis, hi ha un canvi tipològic important respecte els construïts fins al moment; estan formulats com a blocs aïllats amb quatre vivendes cadascun. Els edificis es doten de serveis inexistents a les altres cases, com lavabo a l'interior, pati de ventilació, rebost, safareig i traster.</p> | 42.0652900,2.2471700 | 437716 | 4657299 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78505-foto-08265-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78505-foto-08265-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78505-foto-08265-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78509 | Blocs d'habitatges del carrer Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-dhabitatges-del-carrer-girona | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Els blocs d'habitatges estan situats al costat esquerre del carrer Girona, a l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà. En total hi ha una filera ascendent de cinc blocs, tres més a la part alta del carrer i un de sol a mestral de l'església. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Cada bloc es divideix en quatre habitatges independents, als quals s'accedeix a través d'escales exteriors, les del primer pis adossades en paral·lel a les façanes laterals. Els cinc primers blocs ofereixen la particularitat un cos adossat a les façanes laterals (originalment es corresponia amb el safareig), que enllaça amb el volum amb un arc de mig punt des d'on comença l'escala. Al frontis hi ha el portal d'accés on hi ha les portes dels habitatges de la planta baixa, obert en arc escarser arrebossat. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte els dos petits pòrtics d'arc de mig punt del nivell superior. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i un gran sòcol de pedra.</p> | 08265-141 | C. Girona, 1-9. Colònia Borgonyà | <p>Els blocs d'habitatges del carrer Girona es van començar a construir l'any 1945 per allotjar el nombre creixent de treballadors de la colònia. Uns anys més tard, entre els anys 1965 i 1966 es va portar a terme una segona fase de construcció, seguint el mateix model arquitectònic tot i que incorporant-hi petites modificacions.</p> | 42.0657200,2.2410600 | 437211 | 4657352 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78474 | Ca la Pepa dels Ulls Petits, Can Dijous i Can Coberons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pepa-dels-ulls-petits-can-dijous-i-can-coberons | <p>EIZAGUIRRE, X. [et al.] (1985). Estudis urbans 4. Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere, Sant Hipòlit, Masies del Voltregà, Roda de Ter i Masies de Roda 1984. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme.</p> | XVII- XIX | La coberta del cos central presenta deficiències estructurals. | <p>La casa està situada al carrer Nou del nucli de Sant Vicenç. Consta de tres cossos, cadascun dels quals s'ha habilitat com a habitatge independent, motiu pel qual cada casa es coneix amb un nom diferent. És un edifici entre mitgeres de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al cos central hi ha el portal d'accés, amb llinda de fusta datada i brancals de pedra carejada. La data de la llinda està tapada pel cablejat elèctric, tot i que s'endevina l'any '16 (8?) 90'. Sobre el portal s'obre un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un petit balcó de base motllurada i baranes forjades. A nivell de les golfes, descentrada de l'eix, hi ha una petita finestra quadrada d'arc pla arrebossat. Els dos cossos laterals presenten una entrada de garatge de factura moderna a la planta baixa, mentre que al pis hi ha una finestra d'arc carpanell ceràmic amb l'intradós motllurat. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland.</p> | 08265-106 | C. Nou, 19 - 21 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII, a l'entorn de l'antiga sagrera.</p> | 42.0637500,2.2729700 | 439849 | 4657110 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78474-foto-08265-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78474-foto-08265-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78474-foto-08265-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78475 | Cal Corcoy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corcoy | XVIII-XX | <p>La casa de Cal Corcoy està situada a la plaça de Cal Ferrer, al nucli de Sant Vicenç. És un edifici cantoner de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per dues obertures d'arc pla per nivell. Al primer pis els finestrals són de pedra carejada pintada, una de les quals incorpora la inscripció 'AVE MARIA (SIN) PECADO CONCEB(IDA)', amb una creu intercalada. La resta d'obertures d'aquesta façana són arrebossades i s'han pintat imitant la pedra carejada. A la façana lateral i posterior les obertures són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color salmó a les façanes principal i lateral, amb les obertures ressaltades de color gris a la primera, i de color blanc a la posterior.</p> | 08265-107 | Pl. de Cal Ferrer, 10 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII, a l'entorn de l'antiga sagrera.</p> | 42.0617200,2.2734300 | 439885 | 4656884 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78475-foto-08265-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78475-foto-08265-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78475-foto-08265-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78468 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-6 | XIX | <p>Casa situada a la plaça de Cal Ferrer del nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada, llevat del portal d'accés, que és d'arc carpanell. Sobre el portal hi ha un finestral amb la data '1803' gravada a la llinda, que té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. Un dels ampits de pedra de les finestres de les golfes presenta una motllura que indica que podria ser reaprofitat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08265-100 | Pl. de Cal Ferrer, 5 | <p>La casa és coneguda com a Cal Mestre perquè durant la primera meitat del segle XX hi vivia el mestre de l'escola, Vicenç Capellades i Pagès, que morí durant la guerra.</p> | 42.0619100,2.2736500 | 439904 | 4656905 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78468-foto-08265-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78435 | Cal Nunci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nunci | XVIII | La casa de Cal Nunci està situada a la plaça de Cal Ferrer, al nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1738', amb una creu de malta intercalada i l'anagrama 'I (H) S'. Sobre el mateix eix trobem un finestral d'arc pla de pedra carejada, aquest cop amb l'anagrama 'INRI' i la creu intercalada. El finestral té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna, i es distribueixen per la façana de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. | 08265-67 | Pl. de Cal Ferrer, 2 | Per les característiques constructives d'aquesta casa, hem de situar els seus orígens entorn el segle XVIII. Anteriorment es coneixia com a Can Viladrau. | 42.0621400,2.2736800 | 439906 | 4656931 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78471 | Cal Pegot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pegot | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La casa de Cal Pegot està situada al carrer de la Cerdanya. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan distribuïdes pel frontis de forma aleatòria; a la planta baixa en destaca un gran portal d'arc escarser arrebossat, al costat del qual n'hi ha un d'arc pla. Al primer pis hi ha un finestral al centre i una finestra a cada costat, totes d'arc pla arrebossat. Entre els dos portals hi ha un plafó ceràmic commemoratiu que es va fixar en motiu del centenari de la mort de Miquel Puigbò i Farrés, conegut com a 'Quel de la Munda'. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-103 | C. de la Cerdanya, 31 | <p>La casa de Cal Pegot va ser la casa on va morir en 'Quel de la Munda', el cantaire i cornamussaire anomenat Miquel Puigbó i Farrés. La música i la lletra del contrapàs llarg 'el Divino' s'havien transmès de forma oral fins a finals del segle XIX, quan pràcticament ningú el recordava en la seva totaliat. Afortunadament, el santvicentenc Miquel Puigbó recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any.</p> | 42.0650100,2.2732300 | 439872 | 4657250 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Can Quel de la Munda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78447 | Calçotada a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calcotada-a-sant-vicenc-de-torello | XX | La calçotada popular de Sant Vicenç es celebra cada any un diumenge del mes de febrer. A la plaça de l'Ajuntament es munten les graelles els calçots, la botifarra artesanal dels comerços del poble, pa i vi la salsa la fa Joan Martínez, de la Masia Bou de Valls | 08265-79 | Sant Vicenç de Torelló | L'any 2011 s'ha celebrat la 23 ena edició de la calçotada. | 42.0625900,2.2737800 | 439915 | 4656981 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78461 | Camp de futbol i vestidors de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-i-vestidors-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El camp de futbol i els vestidors estan situats a l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà, al costat del riu Ter i el pont. El camp amida 100 metres de llarg per 70 d'ample i està plantat amb gespa natural. A la banda de ponent trobem les banquetes dels visitants i dels locals, amb el marcador a la part superior. Al costat de llevant hi ha un edifici de planta rectangular que constitueix el vestidor. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a quatre vessants, amb dos característics gablets a la part frontal, pintats amb línies verticals blanques i negres. Davant de la façana hi ha un porxo que cobreix els accessos, d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08265-93 | Colònia Borgonyà | L'origen britànic dels creadors de la colònia de Borgonyà va influir en el fet que des dels seus inicis s'hi jugués a 'football'. Durant el primer període, es jugava a l'entorn de les instal·lacions fabrils, tot i que davant de l'èxit de l'activitat aviat es va plantejar la possibilitat de construir un camp propi. El dia 12 d'octubre del 1924 va inaugurar-se el primer camp de futbol i les casetes de vestidors per als jugadors i àrbitres. En aquesta data es va celebrar el primer partit, entre el Sant Andreu i Torelló, tot i que dos dies abans l'equip local ja havia fet un amistós contra la Farga d'Ordeig. Des d'aleshores, el nou equip de la colònia, el C.D. Borgonyà, vestits amb ratlles verticals de color negre i blanc, van disputar diversos campionats per la comarca. Els aiguats de l'any 1940 es van emportar el camp de futbol, tot i que l'empenta que tenia l'entitat, que ja comtava amb 108 socis, va suposar que el camp fos reconstruït poc després. Des dels seus origens, l'entitat esportiva depenia de la junta de la societat del Casino. Una nova riuada, l'any 1982, va tornar-se a emportar el camp, però entre els veïns i els socis, empesos per l'eufòria de l'ascenció a segona regional, el van tornar a construir aviat. | 42.0643200,2.2387000 | 437014 | 4657198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78461-foto-08265-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78461-foto-08265-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78388 | Campanar de l'església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sant-vicenc | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. GONZÁLEZ, A., dir. (2006). 'Església parroquial de Sant Vicenç'. Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1999-2001. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R. (1984). Memòria 1983. 1380-1980 Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1990). Com i per a qui restaurem. Objectius, mètodes i difusió de la restauració monumental. Barcelona: Diputació de Barcelona. GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. ERRA, A.; OCAÑA, M. (1992). Esglésies romàniques. 118 testimonis arquitectònics de la història d'Osona. Figueres: Carles Vallès, editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. JUNYENT, E. (1987). Monuments romànics d'Osona. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. LACUESTA, R., dir. (1991). Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). Quaderns Científics i tècnics 3. Barcelona: Diputació de Barcelona. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI | La torre del cloquer de l'església parroquial de Sant Vicenç està adossada a l'extrem de gregal del temple. És de planta quadrangular i es divideix en quatre nivells, dels quals la base adquireix una alçada considerable. Els nivells estan marcats exteriorment a través d'arcuacions cegues d'estil llombard, als pisos superiors dividits per engranatges de dents de serra. A la base, a la cara orientada a llevant, s'observa una espitllera com a única obertura. Al primer pis trobem una obertura d'arc de mig punt per façana, mentre que als superiors les finestres són geminades amb columneta central i capitell trapezoïdal. La torre queda rematada per una coberta de lloses a quatre vessants. A l'interior del campanar es van substituir l'escala antiga i els empostissats per una escala de cargol metàl·lica. Al pis superior s'hi conserven les campanes antigues. | 08265-20 | Pl. de l'Església, 1 | En la documentació antiga, l'església també es coneixia com a Sant Vicenç de Cervià, quan formava part del terme del castell de Torelló.La primera referència documental de l'església és de l'any 938, quan n'era sacerdot un tal Bernat. Des de mitjans del segle XI ja consta com a parròquia i poc després el temple primitiu va ser reconstruït i s'hi va afegir el campanar. Durant el segle XII va reformar-se de nou, probablement per albergar la població que s'aplegava al seu voltant formant una sagrera. Aquesta va quedar despoblada durant l'alta edat mitjana, però l'església es va mantenir com a lloc de culte. A finals del segle XIII n'era rector Pere Camprodon, qui era el beneficiat de l'altar de Santa Maria, que gaudia de gran devoció. A la visita pastoral de l'any 1399 hi consta que la volta i el campanar es trobaven en mal estat. L'any 1520 l'església es va dotar d'un retaule, que ha estat atribuït a Joan Gascó. Pocs anys després es van incorporar noves campanes i es va fer una creu processional de plata, obra de l'argenter Antoni Ballès. Durant el segle XVII l'edifici es va reformar de nou ampliant la nau aprofitant l'atri lateral, que va suposar que els pòrtics que el conformaven es tapiessin. En aquest moment, el portal d'accés és traslladat a la façana de ponent. A principi del segle XIX, les tres parròquies que formaven part del terme del Castell de Torelló, Sant Vicenç, Sant Pere i Sant Feliu, van constituir-se com a municipis independents. A mitjans d'aquest segle, es va començar a consolidar el nucli de Sant Vicenç, es va construir un nou cementiri en terres del mas del Viver i quedà així suprimit l'antic sagrer. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la primitiva imatge de Santa Maria de la Vall del Ges, va ser cremada com bona part del patrimoni religiós del país. Els arquitectes Antoni González i Josep Rovira del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona la van restaurar l'any 1973. | 42.0616700,2.2739800 | 439931 | 4656878 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78388-foto-08265-20-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 92|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78526 | Campanes de l'església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-vicenc | <p>GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina.</p> | XIX-XX | Les vores es troben deteriorades. | <p>Al campanar de l'església de Sant Vicenç de Torelló s'hi conserven dues campanes antigues. Són fetes de bronze i una d'elles és més gran que l'altra. La campana grossa presenta una inscripció on hi consta que va ser feta a la fundició d'Esteban Barberi d'Olot l'any 1906, essent rector Juan Solé Pvre, natural de Castellterçol. Els seus padrins van ser D.Joan Jolis i Maria Alibés, i la van batejar com a Maria Josepa i Filomena. A la petita, a la part superior hi ha un fris on hi ha inscrit 'BURGUNYA'. A la part central presenten les orles amb les imatges dels sants.</p> | 08265-158 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Algunes fonts parlen de l'existència de quatre campanes, foses els anys 1528, 1609, 1673 i 1906. Per fer aquesta darrera, de majors dimensions, va desmuntar-se un dels finestrals per poder-la pujar, quan era rector de la parròquia Joan Soller. A banda de les campanes, també hi havia unes esquelles foses per Bernat Espona entorn el 1548. En un document de l'Arxiu de la Cúria del Bisbat de Vic hi ha una relació dels fets ocorreguts entre el 1936 i 1939, on explica que de les quatre campanes de l'església de Sant Vicenç se'n van perdre dues, i les dues restants van portar-se al rellotge públic. Els de les esglésies de Vilaseca i de Borgonyà també es van treure.</p> | 42.0616600,2.2739800 | 439931 | 4656877 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78526-foto-08265-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78526-foto-08265-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78449 | Camí vora Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vora-ter-0 | XX | Alguns trams es troben tapats de vegetació i bruts de deixalles. | El camí vora Ter transcorre per la part de ponent del terme municipal, entre les colònies de Borgonyà i Vila-seca. En total el camí té un recorregut de 61 km. i transcorre paral·lel al riu Ter, passant pels municipis osonencs de Masies de Roda, Roda de Ter, Manlleu, les Masies de Voltregà, Torelló, Orís, Sant Vicenç de Torelló, Sant Quirze de Besora i Montesquiu. En terme de Sant Vicenç, entra vorejant el canal de la colònia de Borgonyà, segueix per sota el pont en direcció la colònia Vila-seca, per on passa entre el seu canal i el riu, fins entrar en terme de Torelló. Es tracta d'un tram de camí de gran interès tant per la vegetació de ribera i la fauna associada com del patrimoni cultural industrial present en diversos punts. | 08265-81 | Riu Ter | 42.0616300,2.2524800 | 438152 | 4656889 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78449-foto-08265-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78449-foto-08265-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Es correspon amb el sender de gran recorregut GR 210, aprovat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78466 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-0 | XIX | <p>La masia de Can Creus està situada a l'extrem de migdia del terme municipal, a la partida coneguda com els Cortils. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'eix central s'hi obre el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Al seu voltant s'hi distribueixen aleatòriament finestres d'arc pla arrebossat. A la façana lateral, orientada a xaloc, i a la façana posterior hi ha adossats annexes moderns, essent el segon superior en alçada que el volum principal. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-98 | Els Cortils | <p>No s'han trobat referències documentals d'aquest mas, tot i que per les característiques constructives hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.</p> | 42.0529000,2.2843900 | 440784 | 4655897 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78473 | Can Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>Casa situada al carrer Cerdanya del nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc d'arc pla arrebossat, excepte el portal, que és d'arc escarser. Al costat del portal s'hi ha obert modernament una entrada de garatge. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment exterior dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-105 | C. Cerdanya, 9 | <p>Les cases més antigues del carrer Cerdanya van ser construïdes entorn el segle XIX, coincidint amb el creixement que tingué el poble en aquest període.</p> | 42.0641900,2.2736500 | 439906 | 4657158 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78473-foto-08265-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78473-foto-08265-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78473-foto-08265-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78403 | Can Mundó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mundo | XVIII | Presenta deficiències estructurals, la coberta en mal estat i cert nivell de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Masia situada en un extrem del petit veïnat de Can Corrius, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es troba adossat per llevant a la casa de Can Corrius, actualment molt reformada. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada, al costat del qual hi ha una finestra de les mateixes característiques. La major part del frontis queda tapat per un cos quadrangular contrafortat, de dos nivells d'alçat i que es trobava obert formant una galeria, a la part superior suportat per columnes circulars de pedra i argamassa. Aquest cos es troba en mal estat estructural i ha perdut la coberta, tot i que encara conserva algunes bigues i una part de la barana de fusta del nivell superior. Des de la casa es podia accedir a aquest nivell per un finestral d'arc pla arrebossat. A la façana posterior, les obertures són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. La façana de ponent té adossat un cos de la mateixa alçada i coberta a un vessant que desaigua al lateral. El revestiment dels murs es troba deteriorat, pel que deixa veure el parament dels murs de tàpia. La casa queda separada de Can Corrius per un petit baluard perpendicular a la façana, obert amb una portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics. | 08265-35 | Veïnat de Can Corrius | En diversos plànols antics i a nivell popular, aquesta casa es coneix com el molí. A nivell exterior, no s'han trobat indicis de tractar-se d'aquest tipus de construcció. Per les seves característiques constructives, l'edifici actual data entorn el segle XVIII. | 42.0638300,2.2513700 | 438062 | 4657134 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78403-foto-08265-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78477 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-1 | XVIII | <p>La casa de Can Pau està situada al carrer de Serrallonga, al nucli de Sant Vicenç. És un edifici cantoner de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de tres eixos, el central definit per un portal d'arc pla de pedra carejada que incorpora la inscripció '1777' amb una creu intercalada a la llinda. Sobre el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat, que igualment incorpora una data a la llinda '1780' i el relleu d'una mola intercalada. A l'eix lateral, hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i un pòrtic d'arc escarser arrebossat. L'altre eix presenta un portal obert modernament per a l'entrada de vehicles, i un finestral al pis d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat i la llinda datada de '1779'. Les golfes s'obren amb quatre petites obertures quadrangulars que es troben distribuïdes de forma aleatòria. A la façana lateral hi ha tres obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat.</p> | 08265-109 | C. Serrallonga, 5 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII.</p> | 42.0610500,2.2713600 | 439713 | 4656811 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78395 | Can Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix | XX | La casa de Can Peix està situada a la carretera de Torelló a Sant Pere, al sud del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat que es troba constituït per dos habitatges adossats de les mateixes característiques. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Cadascun dels frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, totes elles emmarcades amb una motllura. A la planta baixa, la major part d'obertures han estat reformades, ja que actualment són de dimensions inferiors que els emmarcaments motllurats. Els finestrals dels extrems tenen sortida a balcons de baranes forjades. El ràfec està acabat amb cabirons. Les obertures de la resta de façanes són totes d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. Davant de la façana posterior hi ha diversos volums de construcció moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. | 08265-27 | Ctra. De Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 7,8 | No s'han localitzat referències històriques d'aquesta casa, tot i que per les seves característiques constructives hem de situar els seus orígens durant la primera meitat del segle XX. | 42.0590600,2.2756100 | 440063 | 4656587 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78472 | Can Pere Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-mestre-0 | XVIII | La llinda es troba erosionada. | <p>Casa situada al carrer Major del nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita 'MAICH MOYA/ 1774' i una creu de malta intercalada. Sobre el portal hi ha un finestral d'arc pla amb brancals de pedra carejada i ampit motllurat. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, com també ho està la pedra de les obertures.</p> | 08265-104 | C. Major, 12 | <p>Antigament, la casa de Can Pere Mestre havia estat la carnisseria del poble. Cada any, en motiu de la Festa Major de Sant Vicenç, mataven un vedell.</p> | 42.0632200,2.2741500 | 439946 | 4657050 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78472-foto-08265-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78439 | Canal de la Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d'amplada. Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica. En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l'entrada d'aigua. A partir d'aquí el canal té menys amplada i arriba a l'edifici de les turbines, que s'accionen a través d'un salt d'aigua. Des d'aquí comença el canal de desguàs, que aboca l'aigua de nou al riu Ter. | 08265-71 | Riu Ter | L'any 1893 l'Ajuntament de Sant Vicenç va rebre una comunicació de l'administrador de la companyia Nuevas Hilaturas del Ter detallant l'adquisició de la concessió d'aigua del Ter al seu pas per la fàbrica. Les obres es van fer sota la supervisió de Manuel Gispert. L'aigua que portava el canal, amb un cabal mig de 500 litres per segon i un salt d'aigua de més de cinc metres, permetia accionar les turbines de la fàbrica i, per tant, generar l'energia necessària per al seu funcionament (amb una força d'uns 300 cavalls). | 42.0639200,2.2396200 | 437090 | 4657153 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78440 | Canal de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | El canal de Vila-seca transcorre paral·lel al riu Ter, des de la resclosa fins a la fàbrica de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 900 metres de longitud i uns 6 metres d'amplada. A cada costat consta d'un petit mur on, al llarg del seu recorregut, incorpora diversos bagants per controlar el cabal de l'aigua. A l'alçada de la fàbrica, a través d'un salt d'aigua, s'accionava la turbina. | 08265-72 | Riu Ter | El canal de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0618500,2.2527200 | 438172 | 4656914 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78482 | Capelleta de Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-cal-curt | XIX-XX | <p>A la façana de la casa de Cal Curt, situada al carrer Major, hi ha una capelleta encastada que incorpora la imatge de Sant Antoni de Pàdua. Es tracta d'una fornícula quadrada, amb marc de fusta i porta de fusta tancada amb vidre. A l'interior hi ha la imatge de Sant Antoni vestit de franciscà amb el Nen als braços. A cada costat hi ha un lliri blanc, símbol de puresa.</p> | 08265-114 | C. Major, 11 | <p>Les fornícules o capelletes de carrer eren col·locades a les façanes de les cases privades en senyal de devoció a un sant. En el cas de l'advocació a Sant Antoni de Pàdua, pot tenir l'origen en l'ofici dels constructors, de qui n'és considerat el patró. Tanmateix, en la religiositat popular el Sant també es relaciona amb la vida sentimental i la troballa de coses perdudes. A Sant Vicenç, el dia de Sant Antoni de Pàdua, les dones anaven a davant de la capelleta de Cal Curt i resaven el rosari.</p> | 42.0631900,2.2740100 | 439935 | 4657047 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78482-foto-08265-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78482-foto-08265-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78482-foto-08265-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La casa de Cal Curt ha estat molt reformada en els darrers anys, pel que de la façana només se'n manté la capelleta i el finestral d'arc pla de pedra carejada del costat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78553 | Capelletes de visita domiciliària de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-visita-domiciliaria-de-vila-seca | XIX | Han estat restaurades l'any 2011. | <p>A la colònia de Vila-seca hi ha quatre capelletes de visita domiciliària, de les quals una circula per les cases de la colònia, la Torre de les Monges i la Fonda, i l'altra ho fa al barri de Montserrat de Torelló. Dues de les capelles contenen la imatge de la Sagrada Família i dues més de la Verge de la Miraculosa. Es tracta de petites capelles de fusta amb portetes, a l'interior de les quals hi ha la imatge, feta de ceràmica pintada.Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.</p> | 08265-185 | Colònia Vila-seca | <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des de l'inici de la colònia de Vila-seca. Entre els veïns, hi havia un celador o celadora que s'encarregava que al llarg del mes la capella canviés de casa diàriament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns feien una aportació econòmica per la rectoria. En l'actualitat la capella s'està més dies en cada casa.</p> | 42.0606400,2.2550000 | 438359 | 4656778 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78553-foto-08265-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78496 | Capgrossos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-vila-seca | XX | <p>Els capgrossos de Vila-seca estan guardat a la Torre d'en Frederic Marcet. Hi ha una dotzena de figures, que representen personatges de contes populars i de còmic: la Caputxeta, l'Alícia, la Blancaneus, en Patufet, la Rateta, el Rei, la Iaia, l'estudiant, en Zipi, en Zape, etc. Són fets de fibra de vidre pintada.</p> | 08265-128 | C. Vila-seca, 7. Colònia Vila-seca | <p>Els capgrossos de Vila-seca van ser creats vers l'any 1985 per la comissió de festes de Vila-seca. Des d'aleshores, surten en cercavila durant les celebracions i festivitats més importants del nucli.</p> | 42.0598700,2.2550100 | 438359 | 4656692 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78496-foto-08265-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78496-foto-08265-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'associació Amics de Vila-seca Cultural. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78499 | Casa Cuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cuna | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>La casa cuna està situada al principi del carrer Girona, a xaloc de l'església de la Mare de Déu de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta en forma de 'U', que es troba envoltat d'un espai enjardinat. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta composta a quatre vessants. El frontis té la part central enretirada del plom del mur, que constitueix l'accés a l'edifici. Aquesta part està definida per un petit porxo sostingut per pilars de fusta. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma regular per les façanes. Sobre la porta d'accés hi ha un relleu decoratiu de fusta on s'hi representa una dona abraçant un infant. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc amb un sòcol de pedra.</p> | 08265-131 | C. Girona. Colònia Borgonyà | <p>Durant la primera fase d'expansió de la colònia Borgonyà, durant la dècada de 1920, es va dotar a la colònia d'un major nombre de serveis per als treballadors. Entre aquests, destaca l'existència d'una 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que acabés la jornada laboral. El servei s'inaugurà l'any 1928 al carrer Escòcia, número 29. No serà fins a l'any 1952 que es construirà l'edifici actual, on hi havia millors condicions.</p> | 42.0651200,2.2422600 | 437310 | 4657284 | 1952 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78500 | Casa de l'administrador de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-ladministrador-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>La casa de l'administrador de la colònia Borgonyà està situada al nord del carrer Escòcia. Té un ampli domini visual dels primers carrers que es van formar a la colònia, ja que es troba construïda en una cota superior. La casa va bastir-se en un terreny amb desnivell pronunciat, que és salvat a través d'un cos de notable alçada, sobre el qual es va edificar la casa. La part superior del mateix està habilitada com a terrassa transitable i s'hi pot accedir directament des de la façana de migdia. L'edifici és de planta quadrangular, consta de semisoterrani, planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana de migdia consta de tres obertures a la planta baixa: al centre hi ha el portal d'accés i a cada costat trobem un finestral triforat rematat per un frontó molt rebaixat. Totes les obertures de la construcció estan emmarcades amb ceràmica que, juntament amb les cornises i el ràfec ceràmics, ressalten sobre el revestiment de tonalitat clara. El cos frontal està acabat amb pedra vista.</p> | 08265-132 | C. Borgonyà. Colònia Borgonyà | <p>El també conegut com a xalet número 9, era ocupat per l'administrador de la colònia. És un edifici construït durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. Està situat en una cota molt superior als habitatges dels treballadors, alinat amb ells i exercint un domini important sobre ells.</p> | 42.0653500,2.2438800 | 437444 | 4657309 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78525 | Casa del carrer Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-ter | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | La coberta es troba en mal estat i l'estructura està afectada d'humitats. Les obertures es troben tapiades. | <p>Casa situada entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la nau del Nou Magatzem de Bales de la fàbrica de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta rectangular que està constituït per dos habitatges aparellats. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal i posterior presenten tres obertures per habitatge, la central en forma de portal, totes elles d'arc pla emmarcades amb ceràmica. A la façana lateral hi ha una finestra geminada per pis, també d'arc pla ceràmic. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb un sòcol de pedra revestit. Actualment les obertures es troben tapiades amb maó.</p> | 08265-157 | C. Ter. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Ter es van construir entre els anys 1923 i 1924 per allotjar als encarregats o majordoms de la fàbrica de Borgonyà. Originalment hi havia dos edificis amb un total de quatre habitatges, un dels quals ha estat enderrocat recentment. Aquests habitatges disposaven de millors condicions que els dels obrers, ja que disposaven de ventilació exterior i d'un safareig particular, entre d'altres. Durant la dècada de 1960 van ser reformades.</p> | 42.0640500,2.2432900 | 437394 | 4657165 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78502 | Casa del mestre de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>La casa del mestre està situada al nord els carrers Borgonyà, Paisley, Escòcia i Coats, dels quals té un domini visual per trobar-se en una cota superior. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a llevant, es composa de tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb ceràmica, de les quals la central és el portal d'accés. La mateixa composició es reprodueix a la façana posterior. A la façana de migdia hi ha tres finestrals també d'arc pla emmarcats amb ceràmica, dels quals els dels extrems són triforats. A nivell de l'altell hi ha una petita finestra biforada. Els angles cantoners i la cornisa que marca el nivell de forjat estan acabats amb ceràmica. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos. L'acabat exterior es manté arrebossat, amb una cornisa de pedra. Davant de la casa hi ha l'hort. Per accedir a la casa cal seguir un caminet ascendent l'entorn del qual es troba enjardinat.</p> | 08265-134 | C. Borgonyà, 38. Colònia Borgonyà | <p>Originalment, la casa era utilitzada per allotjar els alts càrrecs de la colònia. Quan el mestre de l'escola va deixar de ser el capellà, van passar a allotjar-lo en aquesta casa.</p> | 42.0653500,2.2431700 | 437385 | 4657309 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78406 | Casa dels amos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-amos-de-vila-seca | VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | La casa dels amos de la colònia Vila-seca està situada a l'extrem nord de la colònia, al final del carrer Vila-seca. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana de migdia i tramuntana estan definides per tres galeries horitzontals amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat, de les quals les del frontis es prolonguen amb un pòrtic als pisos superiors. A la façana principal, cadascun dels pisos consta de tres portals d'arc pla arrebossat que dónen accés a la terrassa de la galeria. La façana de llevant, aliniada amb la carretera, consta de diversos portals i finestrals, els de la planta baixa i el pis d'arc rebaixat i els de les golfes d'arc pla, tots ells arrebossats i distribuïts de forma aleatòria. La façana de tramuntana queda tancada per un cos quadrangular amb la part superior habilitada com a terrassa i un baluard. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color rosat i les galeries de color gris, amb un sòcol de pedra. Davant la façana de migdia hi ha un pati que queda tancat per un baluard. | 08265-38 | C. Vila-seca, 29 | La casa va ser construïda l'any 1881 per allotjar als amos i socis fundadors d'una de les fàbriques de la colònia Vila-seca, la societat Almeda, Sindreu i Puget. Es va bastir una casa senyorial dotada d'una important extensió de terra, on s'hi va plantar un magnífic jardí romàntic. | 42.0612800,2.2543700 | 438308 | 4656849 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78506 | Cases del carrer Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX-XX | <p>El carrer Borgonyà està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, prop de la via del tren. Està constituït per sis cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer. Totes elles presenten un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes obertes amb un gablet. El primer edifici es correspon amb l'economat i presenta una tipologia diferent d'obertures, en què es combinen les d'arc de mig punt i d'arc escarser. La resta d'edificis Les façanes es composen amb obertures d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-138 | C. Borgonyà. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Borgonyà es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna. Més endavant, en un extrem s'hi va construir la cooperativa de la colònia.</p> | 42.0647800,2.2425800 | 437336 | 4657246 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78424 | Cases del carrer Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-canal | XIX | El carrer Canal està situat a la part de ponent de la colònia de Borgonyà, davant del canal. Està constituït per sis volums compostos de dos cases aparellades, aliniats a un sol costat. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons tres eixos d'obertures, en forma de portal al centre i una finestra a cada costat. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el parament dels murs, de maçoneria. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi ha un petit pati i l'hort. Davant de les façanes hi ha un espai enjardinat on hi ha plantades moreres i rosers. | 08265-56 | C. Canal. Colònia Borgonyà | El carrer conegut a Canal Terrace va ser construït a finals del segle XIX, durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. A diferència dels altres carrers que s'estaven construïnt (Escòcia i Coats) al nord de la fàbrica, a l'altre costat de la línia ferroviària, el carrer Canal Terrace es va construir davant del canal de subministrament energètic. Les cases estaven destinades al personal qualificat d'origen britànic que va venir a Borgonyà per formar als treballadors locals. Per aquest motiu, els edificis oferien millors condicions que les altres, com és la presència d'un safareig i un magatzem a la part posterior de les cases. Els primers habitants del carrer, la tipologia constructiva i la situació davant del canal fan que popularment sigui conegut com el 'carrer dels anglesos'. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78424-foto-08265-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78507 | Cases del carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-catalunya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Catalunya està situat a la part superior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, darrera l'església. Està constituït per deu cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer, que es troba alçat a través d'un mur de contenció. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons tres eixos d'obertures, en forma de portal al centre i una finestra a cada costat. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic, així com una senzilla cornisa que ressegueix les cases fins a l'alçada del sòcol. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi ha un petit pati. Davant de les façanes hi ha un espai enjardinat on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-139 | C. Catalunya. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Catalonia Terrace es van construir al voltant de l'any 1922, coincidint amb la primera ampliació important de la colònia Borgonyà. Es van fer per allotjar als nous obrers que s'havien contractat en aquell moment. La tipologia constructiva i la distribució és molt semblant a les cases del pla, tot i que són de majors dimensions per allotjar-hi famílies nombroses.</p> | 42.0655200,2.2423400 | 437317 | 4657329 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78497 | Cases del carrer Coats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-coats | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Coats està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el carrer d'Escòcia i de Fabra. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de vuit habitatges cadascun. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes les quals s'obren gablets a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-129 | C. Coats. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Coats es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0650100,2.2446100 | 437504 | 4657270 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78508 | Cases del carrer Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-cooperativa | XIX | L'edifici de la cooperativa es troba en estat ruïnós. Les altres cases es troben en bon estat. | <p>El carrer de la Cooperativa està situat molt a prop de la colònia de Vila-seca, tot i que queden separats per la línia ferroviària. Està constituït per quatre cases aliniades, les dues primeres aïllades i les darreres adossades. Totes elles consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La primera casa es correspon amb l'antiga cooperativa, que presenta obertures d'arc rebaixat ceràmic. Aquest volum enllaça amb el següent a través d'un mur obert amb una portalada d'arc rebaixat ceràmic. La segona casa ha estat notablement reformada, ampliant-la en alçada un nivell i substituïnt les obertures originals per unes d'arc pla arrebossat. Entre aquest volum i el següent hi ha un altre arc rebaixat ceràmic. La tercera casa té quatre obertures a la planta baixa i tres al pis, totes d'arc rebaixat ceràmic. Les darreres tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. L'edifici queda rematat per una imbricació ceràmica dentada. Finalment, la quarta casa té les finestres de la planta baixa d'arc pla i les del pis d'arc rebaixat, totes elles arrebossades. El ràfec està acabat amb cabirons. L'acabat exterior és de pedra vista a la primera casa i arrebossat a les altres. Davant de la façana posterior de les cases hi ha els coberts, que tanquen l'espai formant un pati enmig.</p> | 08265-140 | C. Cooperativa, 1-4 | <p>La cooperativa de Vila-seca era un servei habilitat per al proveïment d'aliments i productes diversos per part dels treballadors de la colònia. Al seu costat s'hi van bastir tres habitatges.</p> | 42.0612600,2.2561600 | 438456 | 4656846 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78508-foto-08265-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78508-foto-08265-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78508-foto-08265-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78503 | Cases del carrer Escòcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-escocia | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Escòcia està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el carrer de Paisley i el de Coats. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de setze habitatges cadascun. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes les quals s'obren gablets a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-135 | C. Escòcia. Colònia Borgonyà | <p>Les primeres cases que es van construir a la part residencial de la colònia van ser els números 30 i 32 del carrer Escòcia, vers el 1895. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, aquestes primeres cases diferien de la resta perquè tenien com a element de suport voltes catalanes.A nivell de tipologia, tenen la mateixa distribució que la resta de cases del pla: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0648300,2.2439800 | 437452 | 4657251 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78498 | Cases del carrer Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-fabra | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>El carrer Fabra es situa a l'extrem de llevant del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre els carrers Borgonyà i Barcelona. Està constituït per vint-i-tres cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer, que es troba alçat a través d'un mur de contenció. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre els murs de maçoneria. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-130 | C. Fabra. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Fabra es van construir entre els anys 1923 i 1924, coincidint amb la primera ampliació important de la colònia Borgonyà. Es van fer per allotjar als nous obrers que s'havien contractat en aquell moment. La tipologia constructiva i la distribució és molt semblant a les cases del pla.</p> | 42.0652600,2.2453300 | 437564 | 4657298 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78504 | Cases del carrer Paisley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-paisley | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Paisley està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el Casino i la via del tren. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, la primera d'onze edificis i la segona de tretze. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, una de les quals s'obre amb un gablet a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-136 | C. Paisley. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Paisley es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0647600,2.2433000 | 437395 | 4657243 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78437 | Cases del carrer Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-vila-seca | XIX | El carrer de Vila-seca està situat a la carretera de Borgonyà a Torelló al seu pas per la colònia. Està constituït per una filera de cases entre mitgeres a cada costat del carrer. Totes elles es van construir segons una mateixa tipologia i originalment es trobaven dividides en diversos habitatges. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes es composen simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla o escarser arrebossats. A nivell tipològic, l'edifici de la fonda presenta variacions, ja sigui pels balcons de l'eix central com per les galeries porticades de la façana posterior. El revestiment exterior dels murs és arrebossat i pintat de diferents tonalitats càlides, que atorguen certa particularitat al conjunt. | 08265-69 | C. Vila-seca. Colònia Vila-seca | Els socis de l'empresa Almeda, Sindreu i Companyia van adquirir els terrenys de diverses heretats de la zona per construir-hi una fàbrica de filatures, un cop obtinguda la concesió d'aprofitament de les aigües del Ter. Als terrenys de la masia la Roca s'hi van construir les cases per als treballadors, les cases dels amos i l'església, totes elles distribuïdes entorn l'actual carrer Vila-seca. Durant la construcció del complex fabril, el barceloní Joan Vila va adquirir la meitat de la propietat i del dret d'explotació del salt d'aigua. El deute que aviat va assumir Joan Vila va fer que hagués de recórrer al capital del seu amic Frederic Marcet que, finalment, l'any 1879 va passar a ser-ne el propietari. Aquest mateix any, se li va donar un estatus jurídic i fiscal a la nova indústria cotonera. En un primer moment, es van construir dues cases de planta baixa, pis i golfes, una d'elles destinada als encarregats (actual núm. 19). Al costat s'hi ban bastir 12 cases més de planta baixa, que es corresponen amb els actuals números 9, 11, 13 i 15. L'any 1880 hi havia 25 pisos llogats, mentre que l'any següent ja n'hi havia 40. Cal afegir que, com que hi havia dues fàbriques amb propietaris diferents, la promoció d'habitatges i el cobrament dels lloguers corresponia a cadascun d'ells. La creixent demanda d'habitatges per als treballadors que s'incorporaven a la fàbrica va suposar que els edificis fossin ampliats sucessivament fins a donar-los la forma actual. L'any 1948 es va construir l'edifici que actualment té el número 5, segons les mateixes característiques que els existents, que va habilitar-se com a escola de nens i pisos dels encarregats a dalt. Finalment, durant la dècada de 1950 es va construir un altre edifici, on s'hi contaven 12 pisos més (actuals 2 i 2 bis). La crisi del sector tèxtil durant la dècada de 1970 va suposar el progressiu abandonament de la colònia, fins que, vint anys més tard, la majoria d'habitatges estaven desocupats. La zona va ser reformada en el context d'un Pla Especial de Reforma Interior, que va suposar una recuperació dels antics espais i habitatges de la colònia. | 42.0605300,2.2547800 | 438341 | 4656765 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78408 | Casino de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El casino de la colònia Borgonyà està situat al carrer Borgonyà, prop de la Casa Cuna. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos frontal, que es correspon amb el bar, té menor alçada que la resta de la construcció. El portal d'accés és d'arc mixtilini emmarcat amb ceràmica, que enllaça amb un finestral triforat del nivell superior emmarcat amb ceràmica i la llinda motllurada en forma d'arc rebaixat. A cada costat del portal hi ha un finestral d'arc pla igualment emmarcat amb ceràmica i motllura d'arc rebaixat a sobre, que es repeteix en les finestres i portals de la façana de migdia. El frontis queda rematat per una gran cornisa sobre la qual hi ha un petit capcer de formes ondulants. La façana de migdia es composa formant eixos, en què les finestres dels pisos superiors són d'arc pla emmarcat amb ceràmica. A la façana posterior hi ha un petit òcul a la part superior i un cos quadrangular adossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb els elements com les cornises i els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. A l'interior es manté l'espai del bar en el primer cos i la sala d'espectacles al segon, mentre que al pis superior hi ha la cabina de projecció de cinema amb el projector. | 08265-40 | C. Borgonyà, 10. Colònia Borgonyà | L'antecedent del Casino de la colònia Borgonyà el trobem en el Centro Recreativo de Borgoñá, creat a l'inici de la fundació de la colònia, vers l'any 1897. Aquest espai era formulat per al lleure dels treballadors i les seves famílies, que comprenia un saló de cafè, la sala de lectura i un petit teatre i sala de ball. Per tal d'ampliar la oferta lúdica i cultural dels treballadors, l'any 1924 es va inaugurar el nou edifici, conegut com el Casino. Aquest espai també disposava d'una sala de cafè, d'una sala d'espectacles amb escenari i la sala de lectura. El 26 de novembre del mateix any es va formar la primera junta i es van llegir els estatuts, que tenien un total del 32 articles, que comprenien des de la seva Constitució i objecte, els socis i els seus drets, les baixes, el govern del casino les assamblees i les imposicions generals. Qualsevol treballador de la fàbrica major de divuit anys podia ser-ne soci de forma gratuïta. El director de Fabra i Coats, el senyor Street, va ser-ne el primer president, pel que el funcionament del Casino quedava estretament vinculat a la companyia. Els treballadors de la fàbrica que exercien els càrrecs necessaris per fer funcionar el casino rebien una remuneració complementària i estaven assegurats. Des del principi, la societat estava vinculada amb el Club Deportiu Borgonyà, que constava d'un equip de futbol format per treballadors. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la junta va dissoldre's i van votar-se els càrrecs entre els socis. Entre els anys 1937 i 1941 no s'hi van celebrar actes, fins que la direcció de Fabra i Coats torna a presidir la societat. A partir d'aquest moment s'hi van celebrar nombroses activitats, entre les que destaca les projeccions de pel·lícules, les representacions teatrals i els balls de Festa Major. Des de l'any 1950 el càrrec de la presidència deixa d'estar en mans dels directius de la fàbrica i el van ocupar els mateixos treballadors. L'any 1963 la societat del Casino i el Club Deportiu Borgonyà queden definitivament desvinculats. A principi de la dècada de 1970 es va disoldre la societat després d'un període de desvinculació de l'empresa Fabra i Coats, que coincidia amb la crisi que patia el sector tèxtil en tot el territori català. El desembre de l'any 1977 es va incendiar l'edifici del Casino. Finalment, l'edifici va ser adquirit per l'ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0651200,2.2429200 | 437364 | 4657284 | 1924 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78378 | Castell dels Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dels-torello | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MASFERRER, J.M. (1979). Sant Vicenç de Torelló [inèdit]. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell dels Torelló està situat en un cim de la Carena del Castell, des d'on es hi ha un domini visual sobre tota la vall del Ges. És un castell roquer constituït per una torre de defensa i un aljub o cisterna, que es trobaven dins un recinte que ocupava tot el cim rocós del penyal. La torre es situa al nord del mateix, és de planta circular i està feta de petits carreus escairats disposats en filades regulars. A la cara de tramuntana presenta un forat a la base, que permet accedir al seu interior. El mur assoleix una amplada d'uns dos metres. La part de migdia ha estat reconstruïda modernament. Tant el parament de la torre com el seu entorn presenten forats on hi anava fixada l'estructura de fusta i els empostissats que configuraven el castell. A l'extrem de migdia del penyal hi ha l'aljub, que es troba tallat de la roca. És de planta rectangular i està cobert de bardisses. Tot el penyal estava protegit per una muralla, feta de pedra lligada amb morter, de la qual en queden algunes restes, especialment a la part de llevant.</p> | 08265-1 | Carena del Castell | <p>El terme del castell de Torelló comprenia les parròquies de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Vicenç. La primera notícia documental que tenim del castell la trobem l'any 881, quan Servusdei i Fredegona venen a l'arxiprest Gotmar les terres situades a l'apèndix del castell de Torelló. Més endavant, l'any 937, el compte Sunyer de Barcelona dóna al monestir de Ridaura uns alous del castell de Torelló, a la vila de Cervià. El senyor del castell, el comte Ramon Berenguer III, va donar-lo al compte Bernat III de Besalú com a dot de la seva filla Ximena Roderic. Tot i així, més endavant va tornar a mans del comtat de Barcelona, per falta de descendència. Des del segle XII, consten com a castlans del castell els Torelló, fins que l'any 1280 la pubilla Simona de Torelló es casa amb Berenguer d'Orís. La família Orís va mantenir la castlania de forma intermitent almenys fins a mitjans del segle XV, ja que durant la primera meitat del segle XIV ho van ser els Dosrius. L'any 1136, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana el castell a Guillem Ramon de Montcada, després que els Besora en perdessin l'adjudicació per haver-se revoltat contra els primers. El castell passà a mans de la corona pel casament de Guilleuma de Montcada amb l'infant Pere. Durant la primera meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós el va encomanar a Bernat de Mont-roig, Bernat de Mont-rodon i Pere de Vilademany, fins que Bernat III de Cabrera va exercir el seu dret de redimir-lo i el va obtenir l'any 1351; el vescomptat de Cabrera en va mantenir la propietat fins al segle XIX. El castell va quedar afectat pel terratrèmol de l'any 1427, pel que alguns pagesos del terme en van reconstruir una part. Després del seu abandonament per part del procurador d'Osona, es va procedir al seu enderrocament perquè no fos pres pels remences, que finalment se'n van apoderar. L'any 1554, el virrei de Catalunya, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ordenar que fos enderrocat perquè no s'hi refugiessin bandolers. Les restes que en quedaven van quedar malmeses per l'huracà de l'any 1746, quedant només la torre actual. Fa uns anys se'n va reconstruir una part.</p> | 42.0735000,2.2654100 | 439233 | 4658198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Castell dels Moros. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 78537 | Col·lecció d'objectes de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-borgonya | XX | <p>Al magatzem de la brigada municipal s'hi conserven diversos objectes procedents de la fàbrica de Borgonyà. La major part formen part de l'instrumental que s'utilitzava per al funcionament de la fàbrica. Entre d'altres objectes, hi trobem les mànegues dels bombers i tota la seva indumentària, un dinamòmetre, una màquina d'escriure, un telèfon, un carro-camilla, un forn, balances de precisió, rotlles de fils i etiquetes de files, un carro de bombers, etc.</p> | 08265-169 | C. Camí de la Paciència | <p>L'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló va adquirir alguns dels edificis del complex industrial de Borgonyà. Els objectes que es van trobar aleshores a la fàbrica van recollir-se i es van portar al magatzem on, des de fa gairebé una dècada, es troben dipositats.</p> | 42.0621200,2.2612200 | 438875 | 4656937 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78537-foto-08265-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78537-foto-08265-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els objectes estan etiquetats i numerats, però no s'ha localitzat a l'Ajuntament un inventari dels mateixos. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78541 | Col·lecció de Sant Vicenç al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-vicenc-al-museu-episcopal-de-vic | 8500aC-XVI | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositats diversos objectes provinents de Sant Vicenç de Torelló, tot i que es desconeix la procedència exacta d'alguns d'ells. La majoria estan guardats en vitrines a les Galeries visitables, excepte el retaule, que està a la sala d'exposicions i el document manuscrit, que està a la sala de reserves. Els objectes són els següents: - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1928. - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1929. - Buc de copó del nord de França, datat de principi del segle XIV. És de coure daurat, cisellat i puntejat. Va ingressar al Museu l'any 1913. - Retaule de Sant Vicenç de l'ermita de Borgonyà, datat entre els anys 1529 i 1546. La tècnica és de pintura al tremp i oli sobre fusta. Prové de l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà i s'ha atribuït a Perot Gascó. Va ingressar al Museu abans de l'any 1893. - Document manuscrit, datat de l'any 1508. És un pergamí provinent de Borgonyà. Va ingressar al Museu l'any 1913.</p> | 08265-173 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Física | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78452 | Col·lecció municipal d'objectes antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dobjectes-antics | XVIII-XX | En el pis d'una casa del carrer Major de Sant Vicenç s'hi conserven diversos objectes antics de diversa utilitat i procedència. Entre d'altres objectes destaca un bressol provinent del Mas Andreu, un ebulliscopi, eines de sutura del Dr. Cervera, el quadre de promoció del doctorat del Dr. Cervera, instrumental per practicar autòpsies, el crist de les antigues escoles, un ventilador, una màquina d'escriure, un esclopet de saula per segar, una romana, un pàmpol de porcellana, un joc de quatre mesures, el picaporta de l'ajuntament, una caixa d'eines de fuster, la pedra d'una mola, un llum d'oli i d'esperit de vi, piles per l'aigua beneïda, imatge de la Mare de Déu de Núria, una imatge record de Sant Pere de Roma, un porta segells, els fanals del poble, un fanal utilitzat pel Divino, un molinet de cafè, etc. | 08265-84 | C. Major, 2 | Els objectes van ser donats a l'ajuntament per particulars, excepte els fanals dels carrers, que ja eren de titularitat pública. A l'Ajuntament s'hi conserva un inventari dels objectes. Cada peça està etiquetada, registrada i identificada. | 42.0627900,2.2741500 | 439946 | 4657003 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78452-foto-08265-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78511 | Col·legi de les monges de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-les-monges-de-vila-seca | <p>VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XX | La coberta presenta desperfectes. | <p>L'antic col·legi de les monges de la colònia Vila-seca està situat al carrer de Vila-seca, prop de la fàbrica. És un edifici de planta rectangular i tres crugies que es troba adossat per la façana de migdia a l'edifici de la Fonda d'en Joan Vila, de mateixes característiques. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc de mig punt. Al costat de la porta hi ha un plafó ceràmic identificatiu. A la façana de tramuntana hi ha poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat, que es distribueixen de forma aleatòria. Els pisos superiors de la façana posterior presenten dues galeries horitzontals amb pòrtics de mig punt arrebossat i baranes ceràmiques. L'acabat exterior de l'edifici es manté arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-143 | C. Vila-seca, 5. Colònia Vila-seca | <p>L'edifici del col·legi de les monges es va construir l'any 1948 per ampliar l'escola mixta que hi havia a la plaça de l'església. El nou edifici, adossat a l'antiga Fonda d'en Joan Vila, va permetre separar l'educació que rebien els nens i les nenes. La comunitat de les Filles de la Caritat es va fer càrrec del nou equipament, motiu pel qual l'edifici és conegut com el col·legi de les monges. La planta baixa es va habilitar com a guarderia i escola de nenes, mentre que l'edifici de la plaça va quedar per als nens. Als pisos superiors s'hi van crear quatre habitatges per als encarregats.</p> | 42.0597200,2.2551900 | 438374 | 4656675 | 1948 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78511-foto-08265-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78511-foto-08265-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78511-foto-08265-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 78381 | Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-borgonya | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SERRA, R. (2000). Colònies tèxtils de Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa, Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La colònia de Borgonyà està situada en un meandre del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa entre la plana del riu i un petit puig situat a tramuntana. A la primera zona s'hi troba la part eminentment industrial del conjunt, definida per naus construïdes entre el segle XIX i el XX. Entre les naus hi transcorre el canal que proveïa d'aigua a la fàbrica, provinent del riu Ter, on una resclosa desvia part del seu curs. A la part de gregal de la part industrial hi trobem la casa del metge de la colònia i una de les cases que conformava el carrer Ter. La part industrial i la residencial queden separades per la carretera i la línia ferroviària, sota la qual hi ha diversos passos subterranis que permeten la comunicació. Entre la línia i la carretera, al costat de mestral del conjunt, trobem els tres xalets dels directius del colònia, de notables dimensions i amb característiques d'habitatges senyorials. La part residencial de la colònia es desenvolupa al costat mateix de la línia ferroviària, amb carrers paral·lels disposats de sud a nord, llevat del carrer Borgonyà i el Fabra. Estan constituïts per cases entre mitgeres de marcat caràcter anglès, en què els materials constructius, la pedra i el maó, estan emfatitzats. Entre aquesta tipologia, hem d'incloure el carrer Canal, situat a l'extrem de ponent del conjunt, davant del canal. Al nord de les primeres, en una cota inferior i en situació de domini sobre aquests habitatges, hi ha la casa de l'administrador i del mestre. Ben aprop s'hi conserva el casino, i sobre d'aquest trobem l'església de la colònia, al costat de la qual s'adossa l'antiga escola dels nens. Durant els anys de creixement de la colònia, es van construir habitatges al nord i a l'oest de les existents, constituïts per blocs quadrangulars on hi residien diverses famílies. Al costat de l'església també hi trobem la casa cuna, on els treballadors deixaven els seus infants durant la jornada laboral. Tota la part residencial està enjardinada mitjançant parterres on s'hi planten flors i arbres ornamentals, a més dels horts que tenien moltes de les cases. L'accés per la part de ponent de la colònia es fa a través del pont de Borgonyà, que salva el riu Ter. Al sud d'aquest hi ha el camp de futbol amb els vestidors, típicament anglesos. Al nord de la colònia, per sobre del puig, s'hi troba el cementiri. | 08265-4 | Ctra. BV-5626, km. 0,5 | A principi de la dècada de 1890, es va contituir la societat escocesa Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. i es va construir una fàbrica de filatures a l'indret de Borgonyà, on hi havia el mas Borgonyà i un petit santuari marià. La fàbrica es va situar al costat del riu Ter, que proporcionava l'energia hidràulica necessària per al seu funcionament per mitjà d'una resclosa i un canal. De forma complementària, es van començar a construir les cases del personal obrer i dels directius, a més d'una nova església sota la mateixa advocació que l'anterior, la Mare de Déu de Borgonyà. L'orígen escocès dels socis fundadors es va veure reflectit en la trama urbanística, ja sigui en la tipologia dels edificis típicament britànica, els espais enjardinats a tot l'entorn i, més endavant, la construcció d'un camp de futbol, pioner per l'època. L'any 1895, la fàbrica va començar la seva activitat productiva, amb personal escocès que formava als treballadors locals. Aviat es van obrir a la part residecial de la colònia establiments com una fonda, la fleca, la carnisseria, la barberia i el Centre Recreatiu de Borgonyà on, després de les llargues jornades laborals, els treballadors podien passar les estones de lleure. L'any 1897 ja hi havia uns 5.000 treballadors. L'any 1903 els Coats i els Fabra van fusionar les respectives empreses per constituir la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, S.A, mantenint l'activitat de les fàbriques de Borgonyà i de Sant Andreu de Palomar. L'èxit de l'empresa, juntament amb l'adquisició de la Hilandería Planas de Ripoll va suposar que durant la dècada de 1920 la colònia visqués una primera fase d'expansió important, amb la construcció de noves naus, maquinària i serveis, així com els carrers Ter, Catalunya i Fabra. A la part residencial s'hi va habilitar el Casino, gestionat per una societat amb uns estatuts propis. Entre els serveis, hem de destacar l'existència de la 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que s'acabés la jornada laboral. També es va obtenir el permís del bisbat per a construir un cementiri propi, que fins aleshores estava situat al poble de Sant Vicenç. La Guerra Civil no va causar grans estralls a la colònia i, com a fet destacable, el bàndol republicà va dinamitar el pont de Borgonyà, que va ser reconstruït uns anys més tard. Després de la Guerra, la colònia va quedar petita en proporció al nombre de treballadors, pel que es decideixen construir els blocs del carrer Barcelona i més endavant al carrer Girona. Durant la dècada de 1960 s'amplia la part industrial amb la construcció de noves naus. La crisi del sector tèxtil va esclatar l'any 1973, la vida de la colònia va començar un període de declivi important. Es van acomiadar treballadors i es van retallar les despeses dels serveis socials i culturals. L'any 1976 es va començar el lent traspàs de competències, permetent que els treballadors adquirissin els habitatges i passant a mans de l'Ajuntament de Sant Vicenç els serveis públics. El proteccionisme a què estaven sotmesos els treballadors va transformar-se en desamparament, ja que de cop es trobaven sense servei de 'casa-cuna', de servei mèdic, etc. La fàbrica va tancar definitivament les portes l'any 2000. Des d'aleshores, la part industrial és ocupada per empreses de diversos sectors i la part residencial ha esdevingut un poble amb personalitat pròpia. | 42.0640000,2.2414600 | 437242 | 4657160 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Colònia dels Anglesos. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78379 | Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vila-seca | <p>COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). “La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter”, Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Vila-seca està situada al costat del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa de forma linial de sud cap a nord. A la part de migdia hi trobem la fàbrica, constituïda per una gran nau de planta rectangular. Des d'aquí comencen els edificis residencials, construïts de manera ordenada a banda i banda de la carretera. Els tres primers edificis, separats de la resta, havien estat una fonda, una escola i la Torre d'en Frederic Marcet, respectivament, nom d'un dels amos de la colònia. Després de la filera de cases del costat dret, hi ha una plaça situada en una cota superior, en un extrem de la qual hi ha l'església del conjunt, dedicada a la Sagrada Família. Davant d'aquesta, a l'altre costat del carrer, hi trobem la torre de l'altre amo de la colònia. Al seu costat de ponent, en una cota inferior, s'hi conserva un magnífic jardí romàntic, que transcorre al costat del canal que portava aigua des de la resclosa del riu Ter fins a la fàbrica.</p> | 08265-2 | Ctra. BV-5626, km 1,6 - 2 | <p>L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràulica. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona fàbrica era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va produir l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dècada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics.</p> | 42.0594500,2.2552400 | 438378 | 4656645 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78512 | Cooperativa de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'antiga cooperativa de la colònia de Borgonyà està situada al carrer de Borgonyà de la colònia. És un edifici de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta d'un gran portal d'arc rebaixat arrebossat, amb impostes motllurades i unes lletres identificatives 'ECONOMAT'. En la seva proximitat hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, algunes de les quals estan tapades. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal, d'arc de mig punt arrebossat. La façana lateral té dues finestres d'arc pla arrebossat, a més d'una inscripció antiga on hi consta: 'En este municipio está prohibida la mendicidad pública'. L'angle entre aquesta façana i la posterior és arrodonit. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós a la façana lateral i posterior i de color blanc a la principal, amb les obertures emmarcades de color cru. A la façana posterior s'hi adossen els cossos corresponents als magatzems.</p> | 08265-144 | C. Borgonyà, 1. Colònia Borgonyà | <p>La creació de la cooperativa 'la Familiar Borgoñense' al carrer Borgonyà l'any 1910 va atorgar a la colònia un servei de subministrament de queviures, que fins aleshores proporcionava la fonda. Els socis de la mateixa es feien càrrec de l'establiment, que una dècada més tard ja disposava de carnisseria i fleca. Entre els anys 1926 i 1927 també passaria a tenir barberia, estanc i telèfon públic. La cooperativa estava tutelada per l'empresa, ja que nomenava dos dels quatre socis de la junta consultiva, que solien coincidir amb el personal directiu de la fàbrica. Tanmateix , no va ser fins al període de postguerra que l'empresa va participar-hi de manera més activa. L'empresa proporcionava a la cooperativa part de la infraestructura, el suport administratiu i nombroses ajudes econòmiques sol·licitades per la dificultat de les famílies de pagar els comestibles. Entre els anys 1958 i 1959, les pèrdues de la cooperativa van provocar que l'establiment fos convertit en economat. Tanmateix, la societat de la cooperativa no va deixar d'existir fins dues dècades més tard, amb l'esperança que al cap d'uns anys es pogués recuperar. L'establiment de l'economat no va tenir gaire més fortuna, a causa de la poca diversitat de productes i els preus poc competitius que oferia. Les despeses que suposava el seu manteniment per a la fàbrica van ser el motiu perquè l'any 1986 deixés de funcionar com a economat. Des d'aleshores, del negoci se'n fa càrrec un particular.</p> | 42.0647000,2.2423900 | 437320 | 4657237 | 1910 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78493 | Cooperativa de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-vila-seca | XIX | Presenta deficiències estructurals. La façana posterior i una part de la coberta s'han esfondrat. | <p>L'antiga cooperativa de la colònia Vila-seca està situada a l'inici del carrer Cooperativa, separat de la colònia per la línia ferroviària. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser a la planta baixa i d'arc pla al pis, totes elles ceràmiques. Els finestrals dels extrems del primer pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. El ràfec està rematat per una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Els angles cantoners estan acabats amb ceràmica. La façana lateral que s'orienta a migdia presenta tres finestres d'arc pla a nivell del primer pis. L'aparell dels murs és de còdols lligats amb morter a la façana principal i al nivell de la planta baixa de la resta de façanes, mentre que al primer pis és de maó vist. Davant de la façana posterior hi ha un cobert que s'uneix amb el volum a través d'un mur que es desenvolupa pel costat de migdia, fet també de còdols i obra vista.</p> | 08265-125 | C. Cooperativa, 1 | <p>La cooperativa de Vila-seca era un servei habilitat per al proveïment d'aliments i productes diversos per part dels treballadors de la colònia.</p> | 42.0612600,2.2561600 | 438456 | 4656846 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc