Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78379 | Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vila-seca | <p>COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). “La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter”, Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Vila-seca està situada al costat del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa de forma linial de sud cap a nord. A la part de migdia hi trobem la fàbrica, constituïda per una gran nau de planta rectangular. Des d'aquí comencen els edificis residencials, construïts de manera ordenada a banda i banda de la carretera. Els tres primers edificis, separats de la resta, havien estat una fonda, una escola i la Torre d'en Frederic Marcet, respectivament, nom d'un dels amos de la colònia. Després de la filera de cases del costat dret, hi ha una plaça situada en una cota superior, en un extrem de la qual hi ha l'església del conjunt, dedicada a la Sagrada Família. Davant d'aquesta, a l'altre costat del carrer, hi trobem la torre de l'altre amo de la colònia. Al seu costat de ponent, en una cota inferior, s'hi conserva un magnífic jardí romàntic, que transcorre al costat del canal que portava aigua des de la resclosa del riu Ter fins a la fàbrica.</p> | 08265-2 | Ctra. BV-5626, km 1,6 - 2 | <p>L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràulica. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona fàbrica era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va produir l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dècada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics.</p> | 42.0594500,2.2552400 | 438378 | 4656645 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78381 | Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-borgonya | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SERRA, R. (2000). Colònies tèxtils de Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa, Barcelona: Angle Editorial. | XIX-XX | La colònia de Borgonyà està situada en un meandre del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa entre la plana del riu i un petit puig situat a tramuntana. A la primera zona s'hi troba la part eminentment industrial del conjunt, definida per naus construïdes entre el segle XIX i el XX. Entre les naus hi transcorre el canal que proveïa d'aigua a la fàbrica, provinent del riu Ter, on una resclosa desvia part del seu curs. A la part de gregal de la part industrial hi trobem la casa del metge de la colònia i una de les cases que conformava el carrer Ter. La part industrial i la residencial queden separades per la carretera i la línia ferroviària, sota la qual hi ha diversos passos subterranis que permeten la comunicació. Entre la línia i la carretera, al costat de mestral del conjunt, trobem els tres xalets dels directius del colònia, de notables dimensions i amb característiques d'habitatges senyorials. La part residencial de la colònia es desenvolupa al costat mateix de la línia ferroviària, amb carrers paral·lels disposats de sud a nord, llevat del carrer Borgonyà i el Fabra. Estan constituïts per cases entre mitgeres de marcat caràcter anglès, en què els materials constructius, la pedra i el maó, estan emfatitzats. Entre aquesta tipologia, hem d'incloure el carrer Canal, situat a l'extrem de ponent del conjunt, davant del canal. Al nord de les primeres, en una cota inferior i en situació de domini sobre aquests habitatges, hi ha la casa de l'administrador i del mestre. Ben aprop s'hi conserva el casino, i sobre d'aquest trobem l'església de la colònia, al costat de la qual s'adossa l'antiga escola dels nens. Durant els anys de creixement de la colònia, es van construir habitatges al nord i a l'oest de les existents, constituïts per blocs quadrangulars on hi residien diverses famílies. Al costat de l'església també hi trobem la casa cuna, on els treballadors deixaven els seus infants durant la jornada laboral. Tota la part residencial està enjardinada mitjançant parterres on s'hi planten flors i arbres ornamentals, a més dels horts que tenien moltes de les cases. L'accés per la part de ponent de la colònia es fa a través del pont de Borgonyà, que salva el riu Ter. Al sud d'aquest hi ha el camp de futbol amb els vestidors, típicament anglesos. Al nord de la colònia, per sobre del puig, s'hi troba el cementiri. | 08265-4 | Ctra. BV-5626, km. 0,5 | A principi de la dècada de 1890, es va contituir la societat escocesa Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. i es va construir una fàbrica de filatures a l'indret de Borgonyà, on hi havia el mas Borgonyà i un petit santuari marià. La fàbrica es va situar al costat del riu Ter, que proporcionava l'energia hidràulica necessària per al seu funcionament per mitjà d'una resclosa i un canal. De forma complementària, es van començar a construir les cases del personal obrer i dels directius, a més d'una nova església sota la mateixa advocació que l'anterior, la Mare de Déu de Borgonyà. L'orígen escocès dels socis fundadors es va veure reflectit en la trama urbanística, ja sigui en la tipologia dels edificis típicament britànica, els espais enjardinats a tot l'entorn i, més endavant, la construcció d'un camp de futbol, pioner per l'època. L'any 1895, la fàbrica va començar la seva activitat productiva, amb personal escocès que formava als treballadors locals. Aviat es van obrir a la part residecial de la colònia establiments com una fonda, la fleca, la carnisseria, la barberia i el Centre Recreatiu de Borgonyà on, després de les llargues jornades laborals, els treballadors podien passar les estones de lleure. L'any 1897 ja hi havia uns 5.000 treballadors. L'any 1903 els Coats i els Fabra van fusionar les respectives empreses per constituir la Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats, S.A, mantenint l'activitat de les fàbriques de Borgonyà i de Sant Andreu de Palomar. L'èxit de l'empresa, juntament amb l'adquisició de la Hilandería Planas de Ripoll va suposar que durant la dècada de 1920 la colònia visqués una primera fase d'expansió important, amb la construcció de noves naus, maquinària i serveis, així com els carrers Ter, Catalunya i Fabra. A la part residencial s'hi va habilitar el Casino, gestionat per una societat amb uns estatuts propis. Entre els serveis, hem de destacar l'existència de la 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que s'acabés la jornada laboral. També es va obtenir el permís del bisbat per a construir un cementiri propi, que fins aleshores estava situat al poble de Sant Vicenç. La Guerra Civil no va causar grans estralls a la colònia i, com a fet destacable, el bàndol republicà va dinamitar el pont de Borgonyà, que va ser reconstruït uns anys més tard. Després de la Guerra, la colònia va quedar petita en proporció al nombre de treballadors, pel que es decideixen construir els blocs del carrer Barcelona i més endavant al carrer Girona. Durant la dècada de 1960 s'amplia la part industrial amb la construcció de noves naus. La crisi del sector tèxtil va esclatar l'any 1973, la vida de la colònia va començar un període de declivi important. Es van acomiadar treballadors i es van retallar les despeses dels serveis socials i culturals. L'any 1976 es va començar el lent traspàs de competències, permetent que els treballadors adquirissin els habitatges i passant a mans de l'Ajuntament de Sant Vicenç els serveis públics. El proteccionisme a què estaven sotmesos els treballadors va transformar-se en desamparament, ja que de cop es trobaven sense servei de 'casa-cuna', de servei mèdic, etc. La fàbrica va tancar definitivament les portes l'any 2000. Des d'aleshores, la part industrial és ocupada per empreses de diversos sectors i la part residencial ha esdevingut un poble amb personalitat pròpia. | 42.0640000,2.2414600 | 437242 | 4657160 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78381-foto-08265-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com la Colònia dels Anglesos. | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78420 | Mines d'aigua de Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-joanet-de-pujols | SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX | A la finca del mas Joanet de Pujols hi ha una mina d'aigua de gran magnitud. Al voltant de la casa hi ha diverses canalitzacions exteriors i subterrànies amb un cabal d'aigua significatiu. El pati s'envolta per un fossat fet de pedra lligada amb morter, on hi ha diverses entrades a les galeries. A l'altre costat del camí que mena a la casa, s'hi observa una de les entrades de la mina. Està construïda en un marge, amb un mur obert amb una porta d'arc escarser. A la part superior s'hi conserva una part de rajola en trencadís, rematat per una cornisa ceràmica. A l'interior, s'observen les parets fetes d'obra. | 08265-52 | Masia de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0563000,2.2679500 | 439427 | 4656286 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78420-foto-08265-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78421 | Riu Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ter | El riu Ter neix al Pirineu Oriental, a 2.500 metres d'altitud, en municipi d'Ulldeter. És el segon riu més llarg de Catalunya, després del Segre, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, on desemboca a la Mediterrània. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El tram de Sant Vicenç de Torrelló correspon al curs mig del riu i transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de partió amb el terme d'Orís. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A finals del segle XIX es van construir a la seva llera les colònies tèxtils de Vila-seca i Borgonyà, amb les respectives rescloses i canals que proporcionaven l'energia necessària per al seu funcionament. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-53 | Sector oest del terme municipal | 42.0627200,2.2510300 | 438033 | 4657011 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78421-foto-08265-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78422 | Riu Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ges | El riu Ges neix a la Serra de Santa Margarida de Cambrils, al municipi de Vidrà. Transcorre per les comarques del Ripollès i Osona, on a Torelló desemboca al riu Ter. El tram de Sant Vicenç transcorre pel sector est del terme municipal, des de la Fontsanta fins al Molinot, fent de partió amb el terme de Torelló. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-54 | Sector est del terme municipal | 42.0587200,2.2786700 | 440316 | 4656548 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78435 | Cal Nunci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nunci | XVIII | La casa de Cal Nunci està situada a la plaça de Cal Ferrer, al nucli de Sant Vicenç. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al centre del frontis hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1738', amb una creu de malta intercalada i l'anagrama 'I (H) S'. Sobre el mateix eix trobem un finestral d'arc pla de pedra carejada, aquest cop amb l'anagrama 'INRI' i la creu intercalada. El finestral té sortida a un balcó de base motllurada i baranes forjades. La resta d'obertures de la façana són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna, i es distribueixen per la façana de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. | 08265-67 | Pl. de Cal Ferrer, 2 | Per les característiques constructives d'aquesta casa, hem de situar els seus orígens entorn el segle XVIII. Anteriorment es coneixia com a Can Viladrau. | 42.0621400,2.2736800 | 439906 | 4656931 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78435-foto-08265-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78490 | Oficines de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficines-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Les oficines de Borgonyà estan situades entre la carretera de Borgonyà a Torelló i l'Edifici industrial E1. És una nau de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta a dos vessants de teula romana. Les façanes de migdia i tramuntana s'obren amb nombroses obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, de les mateixes característiques que el portal i finestral que hi ha situat a la cara est. La imbricació ceràmica del ràfec es prolonga fins a la façana de llevant en forma de cornisa. A la façana de ponent trobem adossat un cos de construcció posterior, de mateixa alçada i coberta. Consta de pilastres i un coronament de maó vist, entre les que s'intercalen obertures d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat, amb uns sòcol de pedra en el cos afegit.</p> | 08265-122 | Colònia Borgonyà | <p>Les oficines i la porteria de la colònia Borgonyà es van construir durant el primer terç del segle XX, coincidint amb la primera ampliació del conjunt. Va ser ampliat pel costat de ponent al voltant de la dècada de 1940.</p> | 42.0642400,2.2420300 | 437290 | 4657187 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78490-foto-08265-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78490-foto-08265-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78490-foto-08265-122-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78491 | Menjador de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjador-de-borgonya | XX | <p>El menjador de Borgonyà està situat entre la carretera de Borgonyà a Torelló i les naus de la fàbrica. És una nau de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta a quatre vessants de teula romana. Es troba anivellat amb la carretera, pel que des de la fàbrica cal accedir-hi a través d'unes escales exteriors adossades en paral·lel a la construcció. Les obertures són de grans dimensions, d'arc pla, intercalades entre les pilastres i el coronament ceràmic que caracteritza les façanes. La resta dels paraments estan arrebossats i pintats, amb un sòcol de pedra a la part de migdia.</p> | 08265-123 | Colònia Borgonyà | <p>L'edifici del menjador va construir-se a la dècada de 1960 per dotar d'aquest servei als treballadors de la fàbrica. L'any 2007 va ser reformat per habilitar-hi un restaurant.</p> | 42.0642100,2.2413900 | 437237 | 4657184 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78491-foto-08265-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78491-foto-08265-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78491-foto-08265-123-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | S'ha habilitat per allotjar un restaurant. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78506 | Cases del carrer Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX-XX | <p>El carrer Borgonyà està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, prop de la via del tren. Està constituït per sis cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer. Totes elles presenten un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes obertes amb un gablet. El primer edifici es correspon amb l'economat i presenta una tipologia diferent d'obertures, en què es combinen les d'arc de mig punt i d'arc escarser. La resta d'edificis Les façanes es composen amb obertures d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-138 | C. Borgonyà. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Borgonyà es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna. Més endavant, en un extrem s'hi va construir la cooperativa de la colònia.</p> | 42.0647800,2.2425800 | 437336 | 4657246 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78512 | Cooperativa de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'antiga cooperativa de la colònia de Borgonyà està situada al carrer de Borgonyà de la colònia. És un edifici de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta d'un gran portal d'arc rebaixat arrebossat, amb impostes motllurades i unes lletres identificatives 'ECONOMAT'. En la seva proximitat hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, algunes de les quals estan tapades. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal, d'arc de mig punt arrebossat. La façana lateral té dues finestres d'arc pla arrebossat, a més d'una inscripció antiga on hi consta: 'En este municipio está prohibida la mendicidad pública'. L'angle entre aquesta façana i la posterior és arrodonit. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós a la façana lateral i posterior i de color blanc a la principal, amb les obertures emmarcades de color cru. A la façana posterior s'hi adossen els cossos corresponents als magatzems.</p> | 08265-144 | C. Borgonyà, 1. Colònia Borgonyà | <p>La creació de la cooperativa 'la Familiar Borgoñense' al carrer Borgonyà l'any 1910 va atorgar a la colònia un servei de subministrament de queviures, que fins aleshores proporcionava la fonda. Els socis de la mateixa es feien càrrec de l'establiment, que una dècada més tard ja disposava de carnisseria i fleca. Entre els anys 1926 i 1927 també passaria a tenir barberia, estanc i telèfon públic. La cooperativa estava tutelada per l'empresa, ja que nomenava dos dels quatre socis de la junta consultiva, que solien coincidir amb el personal directiu de la fàbrica. Tanmateix , no va ser fins al període de postguerra que l'empresa va participar-hi de manera més activa. L'empresa proporcionava a la cooperativa part de la infraestructura, el suport administratiu i nombroses ajudes econòmiques sol·licitades per la dificultat de les famílies de pagar els comestibles. Entre els anys 1958 i 1959, les pèrdues de la cooperativa van provocar que l'establiment fos convertit en economat. Tanmateix, la societat de la cooperativa no va deixar d'existir fins dues dècades més tard, amb l'esperança que al cap d'uns anys es pogués recuperar. L'establiment de l'economat no va tenir gaire més fortuna, a causa de la poca diversitat de productes i els preus poc competitius que oferia. Les despeses que suposava el seu manteniment per a la fàbrica van ser el motiu perquè l'any 1986 deixés de funcionar com a economat. Des d'aleshores, del negoci se'n fa càrrec un particular.</p> | 42.0647000,2.2423900 | 437320 | 4657237 | 1910 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78513 | Escola i convent de monges de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-convent-de-monges-de-borgonya | XIX | <p>Els edificis que s'utilitzaven com a escola i convent de monges de la colònia de Borgonyà estan situats al final del carrer Barcelona. Es tracta de dos volums de planta rectangular diposats de forma paral·lela, entre els quals s'hi intercalen dos cossos quadrangulars, pel que queda un espai reduït entre ambdós. Tots dos presenten un sol nivell d'alçat, un d'ells amb semisoterrani, i tenen la coberta a dos vessants de teula romana. L'accés es fa a través d'unes escales exteriors adossades en paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla emmarcades amb ceràmica i la llinda motllurada. Els angles cantoners també es troben reforçats amb ceràmica, que ressalta amb el parament dels murs de maçoneria. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-145 | C. Barcelona. Colònia Borgonyà | <p>Actualment s'utilitza com a restaurant.</p> | 42.0656700,2.2481900 | 437801 | 4657341 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78513-foto-08265-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78513-foto-08265-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78513-foto-08265-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78527 | Font de les Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-passeres | XX | <p>La font de les Passeres està situada en un marge del riu Ges, sota la masia de les Passeres. Consta d'un dipòsit rectangular de formigó amb unes escaletes d'obra al lateral que permeten descendir fins al nivell de la font. No té brollador, sinó un forat tapat amb un tronc, al costat del qual hi creixen abundants líquens. Sobre el dipòsit hi ha un petit cos de maó que podria albergar una bomba d'extracció. Des de la casa en surt un tub exterior que condueix fins el riu, davant mateix de la font.</p> | 08265-159 | Mas les Passeres | 42.0616100,2.2788400 | 440333 | 4656868 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78527-foto-08265-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78532 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-i | XIX | Es troba erosionada. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada al camí que voreja el costat nord del Serrat de Puig-robí, a garbí de la masia del Jolis. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. A la part frontal, que mira a Sant Vicenç, la inscripció es troba erosionada, mentre que a la part posterior, encarada a Torelló, hi consten les inicials 'T.T'.</p> | 08265-164 | Serrat de Puig-robí | 42.0585000,2.2568100 | 438507 | 4656539 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78534 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-ii | XIX | Es troba erosionada. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada en un camp de cultiu a garbí de la casa de Can Capdevila. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. L'erosió que pateix dificulta que se n'observi la inscripció. En una de les cares hi consta 'ST / VT' i a l'altra diverses lletres i/o números i a sota 'TT'.</p> | 08265-166 | Can Capdevila | 42.0513600,2.2810400 | 440505 | 4655729 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78535 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-iii | XIX | Està recoberta de líquens. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada al camí que va de Can Capdevila fins a la masia de Can Pesseta. És un petit bloc monolític tallat de forma circular i que es troba fixat al terra. No s'hi observen inscripcions.</p> | 08265-167 | Camí de Can Capdevila a Can Pesseta | 42.0497600,2.2837000 | 440724 | 4655549 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78394 | Torre d'en Frederic Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-frederic-marcet | XIX | La Torre d'en Frederic Marcet està situada a la Colònia Vila-seca. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior les obertures també són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. El nivell de forjat del primer pis es posa de manifest a l'exterior mitjançant una cornisa senzilla pintada de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-26 | C. Vila-seca, 5 | Va ser construïda cap a l'any 1892. També coneguda com l'antiga torre d'en Frederic Marcet. És coneguda com la Torre de les Monges perquè va ser utilitzada fins a l'any 1977 com a escola de la colònia, regentada per monges, quedant des d'aleshores en desús. L'any 2007 es va rehabilitar per albergar el centre cívic de la Colònia Vila-seca. | 42.0599200,2.2549700 | 438356 | 4656698 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Torre de les Monges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78401 | Fons documental d'Almeda Alamany y CIA, S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dalmeda-alamany-y-cia-sa | XIX-XX | El fons documental de la companyia d'Almeda Alamany y CIA, S.A. es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Comprèn la documentació administrativa, de direcció, de producció i de gestió de personal generada a la fàbrica a Vila-seca des dels seus orígens fins que va cessar l'activitat, així com de la documentació comptable de les empreses precedents Almeda Sindreu y Cia, Almeda Hermanos y Cia i Sindreu y Cia. Conté un total de 207 unitats d'instal·lació de documentació textual. S'organitza en sèries, entre les quals hi ha: Informació econòmica d'empreses externes, Relació amb organitzacions empresarials, professionals i sindicals, Maquinària i utillatge, Assegurances, Llibres de diari, Llibres de major, Llibres d'inventaris i balanços, Llibres auxiliars de diari, Tresoreria, Fiscalitat, Proveïment, Producció, Expedients de personal, Remuneració del personal, Assegurances, subsidis i previsió social i Moviments del personal. | 08265-33 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. de Jaume I, 33-51. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va crear-se l'any 1980 per gestionar la documentació generada en l'activitat administrativa de la Generalitat de Catalunya i per salvaguardar el patrimoni documental privat del territori català i així esdevenir l'arxiu històric nacional. El fons de l'empresa Almeda Alamany y CIA, S.A. hi va ingressar en tres trameses entre els anys 1991, 1992 i 1993, en concepte de cessió en dipòsit. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | El fons pot consultar-se en línia. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78423 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-20 | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Sant Vicenç de Torelló està situat a la planta baixa de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX, quan es va segregar de Sant Pere de Torelló, fins a l'actualitat. A banda, també inclou el fons del jutjat de pau. | 08265-55 | Pl. de l'Ajuntament, 6 | La documentació de l'arxiu municipal va ser classificada per primera vegada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, entre el mes de novembre de l'any 1998 i el febrer de l'any següent. L'any 2007 l'Ajuntament va adherir-se al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, en què es garanteix el manteniment de l'arxiu a través d'un arxiver itinerant. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78423-foto-08265-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78423-foto-08265-55-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78451 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-8 | XX-XXI | A l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló s'hi conserva un destacat fons de fotografies antigues de la població. Les fotografies daten entre finals del segle XIX i l'actualitat la major part de les quals són positius o còpies. Es troben guardades en àlbums, algunes datades i identificades segons la persona que les ha cedit. La temàtica de les imatges gira entorn el poble de Sant Vicenç i la rodalia, ja sigui dels seus habitants, dels fets destacats com d'indrets emblemàtics. Entre les nombroses fotografies, destaquen les següents: - Campanar romànic de Sant Vicenç (1957) - Inauguració del dipòsit d'aigua (1929) - Riu Ges a la Fontsanta - Berenar familiar al pedronet de la Miraculosa - Celebració a Can Villegas (1968) - Arribada de les autoritats franquistes al pont de Borgonyà - Antiga rectoria - Barri de Serrallonga - Plaça de Cal Ferrer - Vistes generals de la població - Pedronet de la Verge de Montserrat (finals segle XIX) - Família de pagès de Sant Vicenç (1933) - Pessebre del Centre Catòlic, fet per Mn. Lluís Alemany (anys 40) - Festes de la Verge de Fàtima. Precessó cap a Vila-seca (1950) - Festa Major de setembre (1955) - Arranjament del carrer de la Font i Cerdanya - Festa de l'arbre a Vila-seca (1965) - Santa Missió (1953) - Carro inventat per Lluís i Esteve Arxer (1934) - Carretera d'accés a Sant Vicenç abans d'asfaltar-se - Antiga palanca del molí - Escola municipal al carrer Major, 5 - Construcció de l'escorxador municipal - Ocellaires - Castell dels Torelló - Cuina d'una masia de Sant Vicenç - Font de Nogueres (1972) - Cantada de caramelles (1924) - Col·legi de nens i de nenes - Pabordes de la Festa Major (1921) - La bassa de Can Roquet - Sardanes del Centre Catòlic (1955) - Enderrocament de la Rectoria - Equip de futbol (1957) A banda d'aquestes fotografies, n'hi ha de recents classificades en àlbums: el Divino, Mercat de l'Avet, Festes Gent Gran, Escola CEIP Lloriana, Piscines municipals, Carrers del municipi, etc. | 08265-83 | Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Pl. de l'Ajuntament, 6 | Les fotografies han estat donades per diversos veïns de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78451-foto-08265-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78451-foto-08265-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78454 | Recull fotogràfic de l'Associació de Veïns de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-lassociacio-de-veins-de-borgonya | XX | <p>El recull fotogràfic de l'entitat Associació de Veïns de Borgonyà es conserva a la Casa Cuna de la colònia Borgonyà. Està integrat per unes 2.000 còpies d'imatges datades del segle XX, de les quals les de la primera etapa són en blanc i negre. Les fotografies retraten els habitants de la colònia de Borgonyà, els actes, aconteixements i festivitats més rellevants de la comunitat, així com de la colònia i del seu entorn. Estan classificades en arxivadors, amb un número de registre, el tema i el propietari de la còpia original. Algunes imatges s'han digitalitzat.</p> | 08265-86 | C. Girona | <p>Les còpies de les fotografies van ser recollides entre els veïns de Borgonyà com a material gràfic per a la publicació del llibre 'Borgonyà: Una colònia industrial del Ter', d'Eumo Editorial.</p> | 42.0651500,2.2421700 | 437302 | 4657288 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78458 | Retaule de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-vicenc | <p>LÓPEZ, A., FIERRO, X. Memòria d'excavació a l'església de Sant Vicenç de Torelló (Osona). Direcció General del patrimoni Cultural. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XVI | <p>El retaule de Sant Vicenç es conserva a la sala d'exposicions del Museu Episcopal de Vic. Es composa de tres cossos verticals, dividits en dos pisos cadascun, rematats a la part superior amb motllures decoratives. La tècnica és de pintura al tremp i a l'oli sobre fusta, en què predomina el color vermell i el blau, sobre el fons daurat. A la taula central, de més alçada que les laterals, hi ha representat el calvari a dalt i la imatge de Sant Vicenç Espanyol a baix, sostenint una palma i un llibre obert. A la taula de l'esquerra, a dalt, s'hi representa al Sant amb el bisbe Valeri quan són interrogats per l'emperador romà Dacià. A l'escena inferior, el Sant és martiritzat lligant-lo a una creu i essent torturat. A l'altre costat, a la part superior de la taula dreta, s'escenifica la mort del Sant, estirat en un llit en una cambra, davant de jutges i soldats, mentre dos angelets porten la seva ànima al Cel. Finalment, a la part inferior de la taula hi veiem el cos sense vida del Sant, que acaba de ser llençat al costat del riu, acompanyat d'un corb.</p> | 08265-90 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El retaule de Sant Vicenç està poc documentat. Diverses fonts l'han atribuït a l'artista Perot Gascó, autor destacat que va treballar a la zona de Vic. Coincidint amb l'època de construcció del retaule, hi ha documentada una ampliació al presbiteri de l'església de Sant Vicenç, que podria estar motivada per la seva adquisició. Al cap d'uns anys, el retaule va substituir-se per un grup escultòric, pel que va ser traslladat al santuari de la Mare de Déu de Borgonyà. A finals del segle XIX, Borgonyà va començar el seu període de transformació en colònia tèxtil, pel que el santuari primitiu va ser enderrocat. El nou temple va ser consagrat pel bisbe Morgades, qui va recollir el retaule i el va dipositar al Museu Episcopal de Vic, que tot just s'acabava de crear.</p> | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78458-foto-08265-90-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Joan Gascó | La fotografia es correspon amb la rèplica del retaule que hi ha a l'església parroquial. | 95 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78479 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-mas | XX | <p>A l'Arxiu Mas s'hi conserva un fons de fotografies i postals de Sant Vicenç de Torelló. - Absis i campanar de Sant Vicenç (1919) - (2) Façana principal i campanar de Sant Vicenç (1985) - (2) Façana lateral i campanar de Sant Vicenç (1985) - Absis i campanar de Sant Vicenç (1985) - Campanar de Sant Vicenç (postal) - Angle façana principal i lateral de Sant Vicenç(1985) - Detall absis i campanar de Sant Vicenç (1985) - (2) Creu processional de Sant Vicenç - Vista general del poble de Sant Vicenç des de la carretera (1916) - Absis de Sant Vicenç (postal) - Façana lateral i campanar de Sant Vicenç - Detall del campanar i la coberta de Sant Vicenç - Campanar de Sant Vicenç - Pòrtic tapiat de Sant Vicenç - Absis de Sant Vicenç - Carreta de bous al nucli de Sant Vicenç (postal)</p> | 08265-111 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941 quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelamemt amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78480 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | <p>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies i postals de Sant Vicenç de Torelló. Bona part de les fotografies són de l'església de Sant Vicenç, tant abans com després de la restauració feta pel mateix Servei. La majoria són del clixé del Servicio o bé de l'Ajuntament de Sant Vicenç. Es troben classificades en els següents àmbits: Església de Sant Vicenç abans de la restauració: - Planta i alçat del campanar. - Campanar. Absis. - (2) Campanar (1979). - Absis (1975). - Campanar (1972). - Antic portal (1974). Església de Sant Vicenç durant la restauració: - Vista general de la població amb el campanar restaurat (1974). - (2) Vista parcial de la població amb el campanar restaurat (1974). - (2) Vista parcial de la població amb el campanar en procés de restauració (1974). - (2) Campanar (vist des de l'antiga rectoria) durant les obres de consolidació i restauració (1974). - (2) Campanar durant les obres de consolidació i restauració (1974). - (2) Campanar i absis durant la restauració (1974). - (2) Vista del campanar en restauració des del Mas Andreu (1976). - (2) Campanar i absis ja restaurats (1974). - (2) Campanar i mur lateral (1974). - Campanar restaurat (1974). - (2) Absis i base del campanar (1974). - Absis i campanar (1974). - Absis i campanar després de la restauració (1974). - Absis i base del campanar (1974). - (3) Angle de la façana principal i lateral (1974). - Absis (1975). - Absis i campanar (1975). - Campanar (1975). - Enderroc de la rectoria (1980). Vistes de la població: - granja-magatzem (?). - (2) vista general del municipi. - dipòsits per a regadiu. - interior de l'escorxador. A banda de les fotografies que formen part del catàleg monumental del Servei, disposen d'un gran nombre de fotografies de les diferents intervencions practicades a l'església.</p> | 08265-112 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | <p>L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78533 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Sant Vicenç de Torelló hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Sant Vicenç. Anys 1968, 1969 (2), 1976 (12), 1982 (7). Fotografies de les diferents façanes, el campanar, l'interior i la pica baptismal. - Mare de Déu de Borgonyà. Anys 1943, 1968, 1982 (6). Fotografies de la façana principal i de l'interior. - Sagrada Família de Vila-seca. Anys 1967, 1982 (5). Fotografies de la façana i de l'interior. D'altra banda, l'arxiu també consta d'un conjunt de postals antigues de la població, en blanc i negre i en color. Hi ha les següents: - Església de Sant Vicenç (23). Anys 1975, 1982. - Vista de Sant Pere des de Sant Vicenç (2) - Cases del carrer Cerdanya (?) - Santuari de Bellmunt des de Sant Vicenç - Castell de Torelló - Riu Ges - Colònia Borgonyà (2)</p> | 08265-165 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78541 | Col·lecció de Sant Vicenç al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-vicenc-al-museu-episcopal-de-vic | 8500aC-XVI | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositats diversos objectes provinents de Sant Vicenç de Torelló, tot i que es desconeix la procedència exacta d'alguns d'ells. La majoria estan guardats en vitrines a les Galeries visitables, excepte el retaule, que està a la sala d'exposicions i el document manuscrit, que està a la sala de reserves. Els objectes són els següents: - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1928. - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1929. - Buc de copó del nord de França, datat de principi del segle XIV. És de coure daurat, cisellat i puntejat. Va ingressar al Museu l'any 1913. - Retaule de Sant Vicenç de l'ermita de Borgonyà, datat entre els anys 1529 i 1546. La tècnica és de pintura al tremp i oli sobre fusta. Prové de l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà i s'ha atribuït a Perot Gascó. Va ingressar al Museu abans de l'any 1893. - Document manuscrit, datat de l'any 1508. És un pergamí provinent de Borgonyà. Va ingressar al Museu l'any 1913.</p> | 08265-173 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Física | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78547 | Escola de nens de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-nens-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'escola de nens de Borgonyà està situat al carrer Girona, a la part més elevada de la colònia Borgonyà. És un edifici de factura moderna, constituït per dos volums rectangulars disposats de forma paral·lela, units per un cos central. El volum orientat a migdia presenta una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat i una terrassa semicoberta al pis superior. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és de pedra vista a les façanes laterals i la galeria de migdia de pedra vista i la resta arrebossat i pinat.</p> | 08265-179 | C. Girona, 14. Colònia Borgonyà | <p>El creixement que va patir la colònia Borgonyà durant la dècada de 1940 va fer necessària la construcció d'una nova escola per a nens. L'any 1955 se'n va col·locar la primera pedra, i es va inaugurar l'any següent. En un principi, l'edifici tenia dues aules, a les quals se'n va incorporar una altra pocs anys més tard. Com a l'escola vella, els personal directiu de l'empresa seguia supervisant el treball dels alumnes i dels professors. A mitjans dels anys 1960, es va dotar l'escola d'un servei d'autocars per desplaçar-se als instituts de la rodalia. L'any 1980, l'escola va desvincular-se definitivament de l'empresa.</p> | 42.0660300,2.2429700 | 437369 | 4657385 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78547-foto-08265-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78547-foto-08265-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78548 | Fons bibliogràfic de la colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-colonia-borgonya | XIX-XX | Estan guardats a la part baixa d'un armari que presenta humitats. | <p>A la Casa Cuna s'hi conserven els volums que constituïen la Biblioteca popular de la colònia de Borgonyà. La majoria són obres de referència, escrits amb anglès, castellà i català, i estan datats entre finals del segle XIX i primera meitat del XX. Entre d'altres autors, trobem obres de Dickens, Shakespeare, Cervantes, Jacint Verdaguer, Menéndez y Pelayo, Alexander Dyce, John Galt, etc.</p> | 08265-180 | C. Girona. Colònia Borgonyà | 42.0651100,2.2422600 | 437310 | 4657283 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78434 | Pont de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOBRINO, J.; MESQUIDA, D. (1999). Memòria del projecte de Reforma i ampliació del 'Pont dels Anglesos' sobre el riu Ter, a Sant Vicenç de Torelló. Diputació de Barcelona. | XX | Pont de cinc trams iguals constituïts per cinc arcs rebaixats de mateixes dimensions, a més d'un arc el·líptic situat en un extrem que permet per travessar el canal. Els arcs són fets de formigó, amb quinze muntants equidistants de formigó que suporten el tauler. Els timpans són fets amb murs de formigó i les piles són del mateix material amb un únic fust rectangular amb extrems circulars. El tauler està pavimentat amb asfalt i delimitat amb baranes metàl·liques. En dues pilastres s'observa l'escut de la Diputació de Barcelona. | 08265-66 | Ctra. BV-5626, km. 0,1 | L'agost de 1928 es va començar a construir el pont que comunicava la colònia de Borgonyà amb la carretera de Ribes. Estava situat darrera la fàbrica número 2 i el va projectar Franciso Gassol, enginyer de la Diputació de Barcelona. L'estructura no va finalitzar-se fins a l'any 1934, després d'una reforma de l'enginyer RamonTarrida dirigida per la Generalitat de Catalunya. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el pont va ser destruït durant la retirada del bàndol republicà. Després d'intentar de reconstruir-lo al mateix indret, finalment va decidir construir-se aigües avall, segons projecte del mateix Ramon Tarrida. Va començar a edificar-se el març del 1946 i no va inaugurar-se fins a l'any 1955. Va ser ampliat i reformat entre els anys1999 i 2004 segons projecte de l'enginyer Juan Antonio Sobrino, a causa del mal estat del tauler i de l'amplada insuficient que tenia. En aquest moment, es van substituír les baranes d'obra per unes de metàl·liques. | 42.0654800,2.2373000 | 436900 | 4657328 | 1955 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el pont dels Anglesos. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78439 | Canal de la Colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | El canal de Borgonyà transcorre paral·lel al riu Ter, entre la resclosa de Borgonyà i el complex industrial de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 950 metres de longitud i uns 10 metres d'amplada. Al llarg del seu recorregut, passa paral·lel al carrer Canal i sota el pont de Borgonyà, per on segueix entre el camp de futbol i la fàbrica. En aquest punt, hi ha un sistema de bagants que controla l'entrada d'aigua. A partir d'aquí el canal té menys amplada i arriba a l'edifici de les turbines, que s'accionen a través d'un salt d'aigua. Des d'aquí comença el canal de desguàs, que aboca l'aigua de nou al riu Ter. | 08265-71 | Riu Ter | L'any 1893 l'Ajuntament de Sant Vicenç va rebre una comunicació de l'administrador de la companyia Nuevas Hilaturas del Ter detallant l'adquisició de la concessió d'aigua del Ter al seu pas per la fàbrica. Les obres es van fer sota la supervisió de Manuel Gispert. L'aigua que portava el canal, amb un cabal mig de 500 litres per segon i un salt d'aigua de més de cinc metres, permetia accionar les turbines de la fàbrica i, per tant, generar l'energia necessària per al seu funcionament (amb una força d'uns 300 cavalls). | 42.0639200,2.2396200 | 437090 | 4657153 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78439-foto-08265-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78440 | Canal de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | El canal de Vila-seca transcorre paral·lel al riu Ter, des de la resclosa fins a la fàbrica de la colònia. És una obra feta de pedra i formigó d'uns 900 metres de longitud i uns 6 metres d'amplada. A cada costat consta d'un petit mur on, al llarg del seu recorregut, incorpora diversos bagants per controlar el cabal de l'aigua. A l'alçada de la fàbrica, a través d'un salt d'aigua, s'accionava la turbina. | 08265-72 | Riu Ter | El canal de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0618500,2.2527200 | 438172 | 4656914 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78440-foto-08265-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78441 | Resclosa de la Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-colonia-vila-seca | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX | La resclosa deVila-seca està construïda al riu Ter, aigües amunt de la colònia. És una obra de pedra i formigó perpendicular al riu, que amida uns 95 metres de longitud. A la proximitat de la riba esquerra hi ha un sistema de bagants que permetia desviar l'aigua cap al canal de la colònia. | 08265-73 | Riu Ter | La resclosa de Vila-seca va començar-se a construir uns anys després de la concessió dels dos aprofitaments d'aigua a Josep Callís l'any 1863. L'any 1869, Josep Callís va morir, quan les obres de la resclosa i el canal havien començat. La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua l'any 1871, quedant pendents que l'administració aprovés la modificació del projecte original on, entre d'altres aspectes, situaven el canal al costat oposat, a la riba esquerra. Abans d'obtenir el permís definitiu (maig de 1873), es van iniciar les obres de construcció del canal i la resclosa segons el nou projecte. Mentre es construïen, es van començar a bastir els edificis industrials i residencials que donarien lloc a la colònia Vila-seca. | 42.0643500,2.2490900 | 437874 | 4657194 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78441-foto-08265-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78441-foto-08265-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78442 | Resclosa de la Colònia de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-colonia-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX-XX | La resclosa de Borgonyà està construïda al riu Ter, aigües amunt de la colònia. És una obra de formigó perpendicular al riu, que amida uns 90 metres de longitud. Sobre la resclosa hi ha un petit pont o passarel·la metàl·lica que condueix a un sistema de bagants. L'aigua desviada és conduïda a la riba esquerra del riu, on hi ha la casa de comportes, una edificació petita de planta rectangular oberta a la base amb pòrtics d'arc de mig punt, per on transcorre l'aigua. Des d'aquí comença el canal de la colònia. A la roca que aflora en el riu, sota la resclosa, hi ha fixades les restes d'una antiga palanca de fusta. | 08265-74 | Riu Ter | La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua de Pius Callís l'any 1871, tot i que el projecte no fou aprovat fins el 1873. El mes d'abril de 1894 s'aprovà definitivament l'adquisició de la societat Nuevas Hilaturas del Ter del dret d'explotació del salt d'aigua de Borgonyà. En aquest moment, es comença a construir la resclosa i el canal sota la direcció de l'enginyer Manuel Gispert, prèvia notificació a l'Ajuntament de Sant Vicenç. L'energia que s'obtenia amb l'aigua que accionava les turbines, es complementava amb una màquina de vapor, per les èpoques en què el cabal del riu era menor. La casa de comportes de l'entrada del canal va ser ampliada l'any 1923, conincidint amb l'ampliació que s'estava fent a la fàbrica. També es van ser reparacions importans a la resclosa, que es repetirien uns anys més tard, vers el 1933. | 42.0689600,2.2408300 | 437195 | 4657712 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78476 | Pont del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent | XIX | <p>El pont del Torrent està situat a la carretera BV-5229, sobre el qual hi transcorre la línia ferroviària. És un pont d'un sol tram, constituït per un arc d'arc de mig punt adovellat de gran alçada. L'arc és fet de maó aplantillat i les impostes són de carreus. Des del pont en surten dos murs en angle obtús fets també de carreuada.</p> | 08265-108 | Ctra. BV-5229 | <p>El pont del Torrent es va construir per salvar el torrent per la línia ferroviària. Més endavant, es va aprofitar l'existència d'aquest pont per comunicar el nucli de Vila-seca amb el de Sant Vicenç.</p> | 42.0595100,2.2562700 | 438463 | 4656651 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78518 | Pont del canal de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-vila-seca | XIX | <p>A l'extrem nord de la finca de la casa de l'amo de la Colònia Vila-seca, hi ha un pontet que permet creuar el canal. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert en arc de mig punt ceràmic. El mur és de maçoneria i el tauler està delimitat amb baranes de maó vist. Una de les baranes enllaça amb el mur de tancament de la finca de la casa de l'amo de la colònia.</p> | 08265-150 | Canal de Vila-seca | 42.0629600,2.2516600 | 438085 | 4657038 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78518-foto-08265-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78518-foto-08265-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78524 | Pont ferroviari de Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ferroviari-de-can-tomas | XX | <p>Al camí que descendeix de Can Tomàs hi ha un petit pont que permet creuar sota la línia ferroviària en direcció al riu Ter. És una estructura oberta en arc de mig punt adovellat sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat. El costat de ponent ha estat reforçat amb un encofrat de formigó.</p> | 08265-156 | Camí de Can Tomàs | <p>Durant la dècada de 1920 la companyia Fabra i Coats va sol·licitar de construir un cementiri per a Borgonyà, ja que fins aleshores els morts s'enterraven a Sant Vicenç. El nou cementiri va projectar-se a la part nord de la colònia, proper a la masia de Can Tomàs. L'aprovació del projecte va suposar que el pou que hi havia a la masia fos anul·lat i s'hagués de canalitzar l'aigua al mas. Per a fer-ho, es va construir una conducció provinent del carrer del Canal, fent un pas sota la via ferroviària.</p> | 42.0686200,2.2410500 | 437213 | 4657674 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78545 | Dipòsits d'aigua de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX-XX | El segon dipòsit està parcialment cobert de vegetació. | <p>A la part residencial de la colònia Borgonyà, aprofitant el desnivell de la part de tramuntana, s'hi van construir tres dipòsits per garantir el subministrament d'aigua a les cases. A mida que es van anar construïnt a mesura que s'incorporaven nous habitatges a la colònia. El primer dipòsit està situat al nord de la Casa del Mestre. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, de planta quadrangular troncocònica. A la part frontal té adossat un petit cos on hi havia la maquinària. Els murs són de maçoneria arrebossats amb morter. A pocs metres al nord, al costat de l'escola dels nens, hi ha un segon dipòsit. És de planta quadrangular i té la part superior coberta. Els murs són de maçoneria revestits amb morter, amb els angles ceràmics. Finalment, uns metres més amunt, sobre l'escola dels nens, hi ha el darrer dipòsit. És de planta quadrangular, amb murs de maçoneria i maó, acabat amb una cornisa ceràmica. A la part frontal hi ha un plafó metàl·lic on hi consta 'AGUAS 1946 H.F.C'.</p> | 08265-177 | Colònia Borgonyà | <p>El primer dipòsit de subministrament d'aigua es va construir durant la primera etapa de creixement de la colònia de Borgonyà, per tal de proveir d'aigua les cases dels treballadors que s'estaven construïnt. A principi de la dècada de 1920 va ampliar-se la indústria i, de retruc, es van construir nous habitatges pels obrers. Això va suposar que s'hagués de construir un nou dipòsit, uns metres més amunt que l'anterior. Una nova etapa d'expansió de la colònia, amb la construcció dels blocs dels carrers Barcelona i Girona, va significar la construcció d'un tercer dipòsit l'estiu del 1944.</p> | 42.0661400,2.2435500 | 437417 | 4657397 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78545-foto-08265-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78545-foto-08265-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM es corresponen amb el dipòsit més elevat. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78550 | Pont de Can Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-salvans | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>A l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà hi ha un pas subterrani que comunica la carretera de Torelló a Borgonyà i la part residencial de la colònia, sota el carril ferroviari. És una estructura oberta en arc de mig punt adovellat, de forma obliqua, sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat.</p> | 08265-182 | Ctra. De Torelló a Borgonyà BV-5626 | <p>La part industrial de Borgonyà estava dividida de la residencial per la línia ferroviària. Per facilitar la comunicació entre les dues parts, es van construir dos passos subterranis, el pont de Can Salvans o 'paso oblicuo' i el pont del mig, que sembla que també funcionava com a desguàs de l'aigua que baixava de la muntanya. Originalment, aquest pont es trobava al camí de Torelló a Orís, tot i que també constituïa l'accés a la masia de Can Salvans.</p> | 42.0649100,2.2466300 | 437671 | 4657258 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment es coneix com el 'paso oblicuo'. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78551 | Pont del mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mig | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>Entre el carrer Ter i Escòcia de la colònia Borgonyà hi ha un pas subterrani que transcorre sota el carril ferroviari. És una estructura oberta en arc de mig punt ceràmic obert sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat.</p> | 08265-183 | Ctra. De Torelló a Borgonyà BV-5626 | <p>La part industrial de Borgonyà estava dividida de la residencial per la línia ferroviària. Per facilitar la comunicació entre les dues parts, es van construir dos passos subterranis, el pont de Can Salvans o 'paso oblicuo' i el pont del mig, que sembla que també funcionava com a desguàs de l'aigua que baixava de la muntanya.</p> | 42.0642700,2.2438900 | 437444 | 4657189 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78411 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-14 | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any els primer cap de setmana de setembre. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, cercavila de gegants i capgrossos, els partits de futbol, la pujada al castell, la baixada de carros, etc. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, cinema i concerts. | 08265-43 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78412 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-14 | XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el dia 22 de gener. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne en honor al patró Sant Vicenç. El programa d'activitats varia cada any, tot i que es mantenen algunes activitats, com són el pregó, la caminada de Festa Major, el concurs de pintura ràpida i la cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, teatre i concerts. | 08265-44 | Sant Vicenç de Torelló | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 78413 | Aplec de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX-XXI | L'aplec de Borgonyà es celebra cada any el dia 25 de març, en què es celebra un ofici solemne, en què es canten els goigs en honor a la Mare de Déu de Borgonyà. Els actes programats en motiu de l'aplec no es desenvolupen fins el següent cap de setmana. El dissabte al matí es celebra la tradicional xocolatada popular. Entre els actes que es desenvolupen durant la festivitat, destaca el partit de futbol entre casats i solters i la sessió de cinema o de teatre. De forma paral·lela, s'organitzen tallers, jocs concerts i visites a la fàbrica. | 08265-45 | Colònia Borgonyà | L'aplec de Borgonyà s'ha celebrat de manera gairebé continuada des de principi del segle XX. Entre el 1920 i el 1940, a les 7 del matí hi havia missa i després de combregar els malalts, es celebrava l'ofici solemne, acompanyat de cantaires. La mateixa tarda, hi havia una sessió de cinema o teatre al local del Casino. L'any 1923 es coneix que hi va haver un repic de campanes i es va fer foc als turons. A partir dels anys 1940, es va donar més importància a la celebració religiosa, i les obres de teatre només eren representades per dones, que les havien d'interpretar en castellà. Després d'uns anys en què la festa va quedar pràcticament reduïda a la missa i la projecció d'una pel·lícula, durant els anys 80 van recuperar-se les activitats com el teatre i se'n van incorporar de noves. | 42.0653800,2.2417900 | 437271 | 4657313 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78414 | El contrapàs Llarg: 'El Divino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-llarg-el-divino | 2001: 10 anys de Contrapàs Llarg a Sant Vicenç de Torelló. Agrupació Cultural Sant Vicenç de Torelló - Amics del Contrapàs Llarg. Sant Vicenç de Torelló. S/d. S/n. CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Danses. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SELLARÈS, J.; PUJOL, J. (2001). Petita història del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló. Barcelona: Editorial Mediterrània. | XX | El contrapàs llarg 'el Divino'és un cant de la Passió de Crist, que es balla el dissabte vigília de Rams al vespre a la plaça de l'Església de Sant Vicenç. La dansa és interpretada per una vintena de persones vestides de negre i blanc, acompanyats d'un cor de 18 himes, tres timbals i un flaviol. Els contradansaires ballen amb gran solemnitat formant una filera, amb les mans entrellaçades. El pas consisteix en puntejar sempre de costat, avançant i retrocedint de dreta a esquerra, fins a donar la volta a la plaça i tornar al lloc d'inici. Consta de diversos passos característics, com són els 'trencats', en què rellisquen els peus, les 'camades', en què es passa una cama sobre l'altra i es torna a la posició anterior, o la 'roda', on formen una rotllana. Entre els balladors, hi ha el capdanser, que compta els punts i dirigeix a la resta, i el cua, situat a l'altre extrem de la filera. La música és tocada per un flaviol que acompanya al cor que entona la lletra. | 08265-46 | Sant Vicenç de Torelló | El contrapàs és una de les danses més arrelades de Catalunya des del segle XVI, tot i que quan va tenir més popularitat va ser entre els segles XVIII i XIX. Tradicionalment es ballava a la sortida dels Oficis de Setmana Santa i hi havia quatre modalitats diferents, el 'Llarg', el 'Curt', el 'Cerdà' i el 'Porsigola'. La música del Contrapàs Llarg es va transmetre de forma oral fins que a principi del segle XX poca gent la coneixia. Però el cantaire i cornamussaire Miquel Puigbó i Farrés, veí de Sant Vicenç conegut com en 'Quel de la Munda' en recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any. | 42.0614900,2.2738000 | 439916 | 4656859 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78415 | Festa Major de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vila-seca | XX | La Festa Major de Vila-seca es celebra cada any l'últim cap de setmana del mes. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne, després del qual es fa una ofrena de flors a la Sagrada Família. Cada any s'organitza un programa d'activitats lúdiques i esportives per a tots els públics, a més de la tradicional cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, espectacles i concerts. | 08265-47 | Colònia Vila-seca | La Festa Major es celebra des de principis del segle XX i era una de les festivitats més esperades dels habitants de la colònia de Vila-seca. Les activitats que s'hi desenvolupaven eren bàsicament l'ofici solemne i un ball amb orquestra. | 42.0609800,2.2549800 | 438358 | 4656815 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78436 | Gegants de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-vicenc | XX | A Sant Vicenç de Torelló hi ha una parella de gegants que surten en cercavila en les festes més assenyalades de la població. Es diuen Vicenç del Castell i Pubilla de Lloriana i estan fets de cartró pedra. En Vicenç està caracteritzat com un personatge morisc i porta un pergamí a les mans on s'expliquen els seus orígens. La Pubilla de Lloriana està caracteritzada com la típica pubilla catalana, amb un mocador en una mà i un ram de flors a l'altra. | 08265-68 | Sant Vicenç de Torelló | Els gegants de Sant Vicenç van ser batejats pels alumnes del CEIP Lloriana. Durant la Festa Major d'Hivern de l'any 2011 s'han celebrat els 25 anys dels gegants de Sant Vicenç. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78436-foto-08265-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78436-foto-08265-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78446 | Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-0 | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | La festa de l'Arbre es celebra cada primavera a Sant Vicenç de Torelló. És una activitat organitzada pel Consorci de la Vall del Ges en què hi participen els alumnes de l'escola CEIP Lloriana. Cada any es celebra en un lloc diferent, des de la riba del Ges fins a les colònies Vila-seca i Borgonyà. Els nens i nenes de primària surten caminant des del centre escolar fins al lloc de la plantada. Quan arriben planten els arbres i tot seguit esmorzen. Els tècnics del Consorci expliquen les característiques de les espècies plantades i es llegeixen poemes i canten cançons relacionades amb la matèria. | 08265-78 | Sant Vicenç de Torelló | La festa de l'Arbre es celebra a Sant Vicenç de Torelló des de principi de segle. Concretament, sabem que a la colònia Borgonyà el Patronat Provincial de la Festa de l'Arbre vetllava per fomentar l'amor per la natura i els arbres. Uns anys després, vers e 1925, la festa va deixar de celebrar-se, i no va recuperar-se fins el 1952. Des d'aleshores, va ser una celebració vinculada a les escoles, tot i que hi participava tota la població. S'escollien un nen i una nena perquè recitessin una poesia relacionada amb els arbres, es cantaven cançons i es plantaven els arbres. La festa acabava en un berenar. Tenim coneixement que la festa es va començar a celebrar a les colònies Borgonyà i Vila-seca, i que va ser després que la va assumir l'escola CEIP Lloriana. | 42.0625900,2.2740900 | 439941 | 4656980 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78447 | Calçotada a Sant Vicenç de Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calcotada-a-sant-vicenc-de-torello | XX | La calçotada popular de Sant Vicenç es celebra cada any un diumenge del mes de febrer. A la plaça de l'Ajuntament es munten les graelles els calçots, la botifarra artesanal dels comerços del poble, pa i vi la salsa la fa Joan Martínez, de la Masia Bou de Valls | 08265-79 | Sant Vicenç de Torelló | L'any 2011 s'ha celebrat la 23 ena edició de la calçotada. | 42.0625900,2.2737800 | 439915 | 4656981 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78448 | Mercat de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-lavet | XX | El Mercat de l'Avet es celebra cada any durant un cap de setmana de desembre proper al dia de Nadal. Les parades es munten entorn el nucli antic de Sant Vicenç, engalanat i ambientat amb música nadalenca, tot i que si el temps ho requereix s'instal·len al pavelló municipal. S'hi venen gran varietat d'avets de i productes nadalencs, artesania i productes alimentaris locals. A banda, s'organitzen activitats paral·leles, tals com àpats populars, cercavila de gegants, cinema, música i tallers. Les darreres edicions s'han acompanyat d'una Fira Esotèrica. | 08265-80 | Sant Vicenç de Torelló | El certamen és organitzat per l'Ajuntament de Sant Vicenç i l'Associació de Comerciants. L'any 2010 es va celebrar la 23ena edifició del Mercat de l'Avet. | 42.0636800,2.2740800 | 439941 | 4657101 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 78456 | Gegants de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vila-seca | XX | A la colònia de Vila-seca hi ha una parella de gegants que surten en cercavila, juntament amb els capgrossos, durant les festivitats més importants del nucli. El gegant s'anomena Vila i la geganta Seca i estan representats com un pagès i una pagesa. L'estructura està feta amb alumini, el cap i el cos amb fibra de vidre i els vestits amb teixit. Ell porta un pergamí enrotllat i ella un ram de flors. | 08265-88 | Colònia Vila-seca | Els gegants de la colònia Vila-seca van ser construïts pel jovent de Vila-seca l'any 1984. Van ser inaugurats el dia 10 de juny del mateix any, en el context de la Festa Major. En motiu de la celebració del seu 25è aniversari, es van restaurar perquè pesessin menys. | 42.0599400,2.2549900 | 438358 | 4656700 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78456-foto-08265-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78456-foto-08265-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'associació Amics de Vila-seca Cultural. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78461 | Camp de futbol i vestidors de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-futbol-i-vestidors-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El camp de futbol i els vestidors estan situats a l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà, al costat del riu Ter i el pont. El camp amida 100 metres de llarg per 70 d'ample i està plantat amb gespa natural. A la banda de ponent trobem les banquetes dels visitants i dels locals, amb el marcador a la part superior. Al costat de llevant hi ha un edifici de planta rectangular que constitueix el vestidor. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a quatre vessants, amb dos característics gablets a la part frontal, pintats amb línies verticals blanques i negres. Davant de la façana hi ha un porxo que cobreix els accessos, d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08265-93 | Colònia Borgonyà | L'origen britànic dels creadors de la colònia de Borgonyà va influir en el fet que des dels seus inicis s'hi jugués a 'football'. Durant el primer període, es jugava a l'entorn de les instal·lacions fabrils, tot i que davant de l'èxit de l'activitat aviat es va plantejar la possibilitat de construir un camp propi. El dia 12 d'octubre del 1924 va inaugurar-se el primer camp de futbol i les casetes de vestidors per als jugadors i àrbitres. En aquesta data es va celebrar el primer partit, entre el Sant Andreu i Torelló, tot i que dos dies abans l'equip local ja havia fet un amistós contra la Farga d'Ordeig. Des d'aleshores, el nou equip de la colònia, el C.D. Borgonyà, vestits amb ratlles verticals de color negre i blanc, van disputar diversos campionats per la comarca. Els aiguats de l'any 1940 es van emportar el camp de futbol, tot i que l'empenta que tenia l'entitat, que ja comtava amb 108 socis, va suposar que el camp fos reconstruït poc després. Des dels seus origens, l'entitat esportiva depenia de la junta de la societat del Casino. Una nova riuada, l'any 1982, va tornar-se a emportar el camp, però entre els veïns i els socis, empesos per l'eufòria de l'ascenció a segona regional, el van tornar a construir aviat. | 42.0643200,2.2387000 | 437014 | 4657198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78461-foto-08265-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78461-foto-08265-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78496 | Capgrossos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-vila-seca | XX | <p>Els capgrossos de Vila-seca estan guardat a la Torre d'en Frederic Marcet. Hi ha una dotzena de figures, que representen personatges de contes populars i de còmic: la Caputxeta, l'Alícia, la Blancaneus, en Patufet, la Rateta, el Rei, la Iaia, l'estudiant, en Zipi, en Zape, etc. Són fets de fibra de vidre pintada.</p> | 08265-128 | C. Vila-seca, 7. Colònia Vila-seca | <p>Els capgrossos de Vila-seca van ser creats vers l'any 1985 per la comissió de festes de Vila-seca. Des d'aleshores, surten en cercavila durant les celebracions i festivitats més importants del nucli.</p> | 42.0598700,2.2550100 | 438359 | 4656692 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78496-foto-08265-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78496-foto-08265-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'associació Amics de Vila-seca Cultural. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc