Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78535 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-iii | XIX | Està recoberta de líquens. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada al camí que va de Can Capdevila fins a la masia de Can Pesseta. És un petit bloc monolític tallat de forma circular i que es troba fixat al terra. No s'hi observen inscripcions.</p> | 08265-167 | Camí de Can Capdevila a Can Pesseta | 42.0497600,2.2837000 | 440724 | 4655549 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78534 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-ii | XIX | Es troba erosionada. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada en un camp de cultiu a garbí de la casa de Can Capdevila. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. L'erosió que pateix dificulta que se n'observi la inscripció. En una de les cares hi consta 'ST / VT' i a l'altra diverses lletres i/o números i a sota 'TT'.</p> | 08265-166 | Can Capdevila | 42.0513600,2.2810400 | 440505 | 4655729 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78466 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus-0 | XIX | <p>La masia de Can Creus està situada a l'extrem de migdia del terme municipal, a la partida coneguda com els Cortils. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A l'eix central s'hi obre el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Al seu voltant s'hi distribueixen aleatòriament finestres d'arc pla arrebossat. A la façana lateral, orientada a xaloc, i a la façana posterior hi ha adossats annexes moderns, essent el segon superior en alçada que el volum principal. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-98 | Els Cortils | <p>No s'han trobat referències documentals d'aquest mas, tot i que per les característiques constructives hem de situar els seus orígens entorn el segle XIX.</p> | 42.0529000,2.2843900 | 440784 | 4655897 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78466-foto-08265-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78432 | Fita de terme de Sant Vicenç i Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-sant-pere | XIX | Està recoberta de líquens. | Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Sant Pere, situada al nord de la masia de Can Creus. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. No s'hi observen inscripcions. | 08265-64 | Al nord de Can Creus | 42.0557200,2.2864500 | 440957 | 4656209 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78432-foto-08265-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78370 | Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilardell-1 | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vol. XXII. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XVI-XX | La masia de Vilardell està situada a la part de xaloc del terme municipal. És un edifici de planta rectangular constituïda per diversos cossos superposats. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'accés actual es troba orientat a la façana sud, tot i que es troba tapat d'estructures precàries de fusta i uralita. El primer i el segon nivell s'obren amb una galeria horitzontal de tres pòrtics d'arc carpanell arrebossats, tot i que la del primer pis està tapiada i reoberta amb finestres d'arc pla arrebossat. A l'actual façana posterior s'hi conserva un portal d'arc escarser de pedra carejada, sobre el qual hi ha un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó de baranes forjades. A banda i banda del portal hi ha adossats annexes agrícoles. La façana de ponent consta d'unes escales exteriors de pedra que condueixen al primer nivell, on hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada. D'aquesta façana hem de destacar un finestral d'arc pla de pedra carejada que incorpora motllures linials, a més d'un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada en un dels brancals. Davant d'aquest cos hi ha un altre annex agrícola, que conserva una porta amb llinda de fusta amb l'any '1854' inscrit. A continuació d'aquest cos en direcció a migdia n'hi ha un altre de dos nivells d'alçat. A la façana de llevant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat i una de pedra carejada amb motllura conopial. Davant d'aquesta trobem un altre annex que comunica amb la planta baixa de la casa. La resta de naus que envolten la casa són de construcció moderna. El revestiment dels murs es manté arrebossat. | 08265-11 | Camí de Vilardell | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç dues masies anomenades Vilardell sobirà i Vilardell jussà (SOLÀ, 1948: 124). El Consell format pels súbdits del castell de Torelló i d'Orís es van congregar l'any 1280, entre els que hi figuren Pere de Vilardell de Dalt i Pere de Vilardell de Baix. En una congregació posterior de les tres parròquies, per tal de reconcilar-se amb el batlle Jaume de la Coromina, torna a esmentar-se un tal Bernat de Vilardell. El mas consta en un capbreu de l'any 1391 en motiu de la seva venda (document de Arxiu Moja, custodiat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya). En el fogatge de l'any 1360 de Sant Vicenç de Torelló hi consta el Mas den Ramon de Vilardel. Algunes fonts apunten que el mas Vilardell havia estat casa alodial de Sant Pere de Torelló. En el fogatge de l'any 1553 apareix novament esmentat, aquest cop amb Miquel Vilardell com a propietari. El mas tenia una teuleria pròpia, d'on va sortir l'obra cuita necessària per la construcció de l'església de Sant Feliu de Torelló, quan hi residia Gabriel Vilardell. Es tractava d'un mas important, ja que dins la propietat, a part de la teuleria, hi havia quatre masoveries. Sembla que patí un incendi i va haver de reconstruir-se parcialment. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Eudalt Font, que també posseïa el Mas Xisquet. | 42.0557600,2.2808900 | 440497 | 4656217 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78370-foto-08265-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78404 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-6 | XIX | La coberta presenta desperfectes. | L'edifici del Molinot està situat a la riba del Ges, a peu de la carretera de Torelló a Sant Pere. És un edifici constituït per dos volums superposats, construïts aprofitant el desnivell del terreny. El primer volum consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, de les quals les superiors de la façana lateral de migdia estan emmarcades amb motllures. El frontis queda parcialment tapat per un cobert de dos nivells d'alçat, habilitat com a terrassa transitable al pis superior. El segon volum està adossat a la façana de tramuntana i es prolonga per llevant. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la façana de migdia presenta un finestral i un portal d'arc rebaixat ceràmic, el darrer dels quals permet accedir a la terrassa del primer volum. A la façana de llevant trobem dues finestres conopials de pedra, sota les que comença un cos modern de maó, d'un sol nivell d'alçat, adossat de forma paral·lela. A la façana de tramuntana hi ha dos finestrals d'arc carpanell ceràmic, un d'ells geminat amb columneta central. La façana de ponent dels dos volums està anivellada amb la carretera, quedant a l'alçada del pis superior, i presenta un tractament diferenciat de la resta de la construcció. El primer volum té les obertures d'arc pla arrebossat i està rematat amb un petit capcer quadrangular. El segon volum té un gran portal d'arc de mig punt adovellat, on s'hi conserva una inscripció pintada: 'JOSE SUBIÑA'. En un costat del portal hi ha una finestra d'arc de mig punt de pedra i a l'altre una finestra d'arc primitiu de pedra. Aquest cos queda rematat per un capcer semicircular. L'acabat exterior del primer volum es manté arrebossat, mentre que el segon és de pedra vista. A la part de ponent tots dos es troben arrebossats amb pòrtland. Al costat de migdia hi transcorre el rec que prové de la masia de Joanet de Pujols, que més endavant desaigua al riu Ges. | 08265-36 | Ctra. De Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 7,2 | En els amirallaments de l'any 1856 hi consta el molí dit d'Amalrich, que limita amb les finques de l'Amalrich, el Viver, el rec de Malianta, el terme de Sant Feliu de Torelló i el camí de la serra d'en Jolis. Per la seva situació, sembla que aquest molí es podria correspondre amb l'actual edifici del Molinot. | 42.0560300,2.2683800 | 439462 | 4656256 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78404-foto-08265-36-3.jpg | Inexistent | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78420 | Mines d'aigua de Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-de-joanet-de-pujols | SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX | A la finca del mas Joanet de Pujols hi ha una mina d'aigua de gran magnitud. Al voltant de la casa hi ha diverses canalitzacions exteriors i subterrànies amb un cabal d'aigua significatiu. El pati s'envolta per un fossat fet de pedra lligada amb morter, on hi ha diverses entrades a les galeries. A l'altre costat del camí que mena a la casa, s'hi observa una de les entrades de la mina. Està construïda en un marge, amb un mur obert amb una porta d'arc escarser. A la part superior s'hi conserva una part de rajola en trencadís, rematat per una cornisa ceràmica. A l'interior, s'observen les parets fetes d'obra. | 08265-52 | Masia de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0563000,2.2679500 | 439427 | 4656286 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78420-foto-08265-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78464 | Font de Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilardell | XIX | <p>La font de Vilardell està situada al torrent de Collfred, al nord de la masia de Vilardell. Està construïda en un marge, en un mur fet de pedra. En aquest hi ha fixat un brollador metàl·lic. No té pica, pel que l'aigua que brolla es perd torrent avall.</p> | 08265-96 | Torrent de Collfred | 42.0571400,2.2816400 | 440560 | 4656370 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78464-foto-08265-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78375 | Joanet de Pujols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joanet-de-pujols | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX-XX | La masia de Joanet de Pujols està situada a garbí del nucli de Sant Vicenç, davant de la carretera de Torelló a Sant Pere. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser de pedra a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al primer i al segon pis. Els finestrals dels pisos centrals, ressaltats amb una tonalitat més fosca, tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les golfes s'obren amb un grup de tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, a cada costat dels quals hi ha un òcul ovalat. A les façanes laterals i posterior les obertures són totes d'arc pla arrebossat, excepte les dues de la planta baixa de la façana de ponent, que són biforades amb columneta central. La façana de llevant presenta un volum adossat en perpendicular, de tres nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Es troba obert a la façana de migdia amb tres galeries horitzontals amb pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es prolonguen amb un pòrtic als pisos superiors de la façana lateral. Aquest cos té adossat a tramuntana un volum perpendicular, que s'obre amb petites finestres a mode d'espitllera. També a la façana posterior del volum principal hi ha un cos adossat de dos nivells d'alçat i coberta a dos vessants. L'acabat exterior dels volums és arrebossat i pintat de color blanc. A pocs metres de la façana de ponent hi ha una gran bassa quadrangular, des d'on surt abundantment l'aigua, conduïda per un rec que voreja la finca. Davant la façana de migdia, situats en un bancal inferior, hi ha els horts de la casa, que queden tancats per un gran baluard de pedra i ceràmica. | 08265-16 | Camí de Joanet de Pujols | Al llibre de Fortià Solà explica que el 12 de juliol del 1893, a canvi de la canalització de les vies públiques municipals i de les clavegueres, Maria Font i Roca dóna gratuïtament a la vila de Torelló tres plomes d'aigua de la seva finca, coneguda com a Vil·la Maria o Joanet de Pujols. Un any més tard, el consistori adquireix sis plomes més per a les fonts públiques existents i per construir. L'any 1924 es va construir un nou dipòsit al pla de les Serrasses de Torelló, omplert amb l'aigua de la mina de Joanet de Pujols i d'un pou a les terres d'en Basses. | 42.0571500,2.2687500 | 439494 | 4656380 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78375-foto-08265-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78405 | Molí del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-viver | Ruta per les masies de la Vall del Ges. Museu de la Torneria. 2010 [inèdit]. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XIX | Només se'n conserven restes de fonaments. | El molí del Viver estava situat sobre el riu Ges, a migdia del nucli de Sant Vicenç. Actualment només se'n conserven dos murs formant angle, d'una alçada d'uns dos metres. A la part de llevant s'hi observen dues obertures, una d'arc pla arrebossat i l'altra amb llinda de fusta. Al seu costat hi ha les restes d'unes escales exteriors adossades en paral·lel al mur. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, on s'observen restes de l'arrebossat original. A poca distància aigües amunt s'hi conserva la resclosa i el rec que hi conduïa l'aigua. | 08265-37 | Riu Ges | El molí del Viver formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver. El va fer construir l'any 1821 Manuel Viver, qui va comprar les moles i útils corresponents del molí d'en Sala de Torelló. Un cop construït, el propietari del molí de la Malianta, situat aigües avall, va presentar una al·legació per la construcció del nou molí, tot exposant que aquest tram d'aigua s'havia adjudicat al seu molí. En resposta, van presentar un informe al municipi de Sant Vicenç on es constata la seva utilitat pública i que la quantitat d'aigua que necessita és poc significativa. El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Va ser enderrocat fa pocs anys a causa del mal estat de conservació que presentava, tot i que encara se'n conserva la resclosa i una part del rec. | 42.0573300,2.2753400 | 440039 | 4656396 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78405-foto-08265-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78536 | Rec del molí del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-moli-del-viver | <p>Ruta per les masies de la Vall del Ges. Museu de la Torneria. 2010 [inèdit]. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina.</p> | XIX | Ha quedat mutilat per la carretera. | <p>El rec del molí del Viver recollia l'aigua des de la resclosa del riu Ges i la conduïa fins al molí. Està excavat directament del terra i té una amplada de poc més d'un metre. El seu traçat ha quedat mutilat per la construcció de la carretera, pel que només se'n conserva el primer tram. Al seu voltant hi creix vegetació.</p> | 08265-168 | Riu Ges | <p>El molí del Viver formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver. El va fer construir l'any 1821 Manuel Viver, qui va comprar les moles i útils corresponents del molí d'en Sala de Torelló. Un cop construït, el propietari del molí de la Malianta, situat aigües avall, va presentar una al·legació per la construcció del nou molí, tot exposant que aquest tram d'aigua s'havia adjudicat al seu molí. En resposta, van presentar un informe al municipi de Sant Vicenç on es constata la seva utilitat pública i que la quantitat d'aigua que necessita és poc significativa. El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Va ser enderrocat fa pocs anys a causa del mal estat de conservació que presentava, tot i que encara se'n conserva la resclosa i una part del rec.</p> | 42.0577700,2.2779600 | 440256 | 4656443 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78536-foto-08265-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78536-foto-08265-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78425 | Resclosa del Molí del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-viver | XIX | Es troba parcialment coberta de vegetació i deixalles. | La resclosa del molí del Viver està situada al riu Ges, abans de la confluència amb el torrent de Vinyoles. És una estructura perpendicular al riu, feta de còdols lligats amb morter i reforçat a la part externa amb posts de fusta verticals. A l'extrem de ponent hi ha les restes del bagant, que permetia desviar l'aigua cap al rec. Al seu costat hi ha unes escaletes. | 08265-57 | Riu Ges | La resclosa portava aigua al molí del Viver, que formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver. El va fer construir l'any 1821 Manuel Viver, qui va comprar les moles i útils corresponents del molí d'en Sala de Torelló. Suposem que de forma simultània es va construir la resclosa que havia de conduir les aigües del Ges fins al molí, a través d'un rec. Un cop construït el molí i la resclosa, el propietari del molí de la Malianta, situat aigües avall, va presentar una al·legació tot exposant que aquest tram d'aigua s'havia adjudicat al seu molí. En resposta, van presentar un informe al municipi de Sant Vicenç on es constata la seva utilitat pública i que la quantitat d'aigua que necessita és poc significativa. El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Va ser enderrocat fa pocs anys a causa del mal estat de conservació que presentava, pel que només se'n conserva la resclosa i part del rec. | 42.0580500,2.2787400 | 440321 | 4656473 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78425-foto-08265-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78532 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-i | XIX | Es troba erosionada. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada al camí que voreja el costat nord del Serrat de Puig-robí, a garbí de la masia del Jolis. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. A la part frontal, que mira a Sant Vicenç, la inscripció es troba erosionada, mentre que a la part posterior, encarada a Torelló, hi consten les inicials 'T.T'.</p> | 08265-164 | Serrat de Puig-robí | 42.0585000,2.2568100 | 438507 | 4656539 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78422 | Riu Ges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-ges | El riu Ges neix a la Serra de Santa Margarida de Cambrils, al municipi de Vidrà. Transcorre per les comarques del Ripollès i Osona, on a Torelló desemboca al riu Ter. El tram de Sant Vicenç transcorre pel sector est del terme municipal, des de la Fontsanta fins al Molinot, fent de partió amb el terme de Torelló. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. | 08265-54 | Sector est del terme municipal | 42.0587200,2.2786700 | 440316 | 4656548 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78422-foto-08265-54-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 78395 | Can Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix | XX | La casa de Can Peix està situada a la carretera de Torelló a Sant Pere, al sud del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat que es troba constituït per dos habitatges adossats de les mateixes característiques. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Cadascun dels frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, totes elles emmarcades amb una motllura. A la planta baixa, la major part d'obertures han estat reformades, ja que actualment són de dimensions inferiors que els emmarcaments motllurats. Els finestrals dels extrems tenen sortida a balcons de baranes forjades. El ràfec està acabat amb cabirons. Les obertures de la resta de façanes són totes d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. Davant de la façana posterior hi ha diversos volums de construcció moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. | 08265-27 | Ctra. De Torelló a Sant Pere BV-5224, km. 7,8 | No s'han localitzat referències històriques d'aquesta casa, tot i que per les seves característiques constructives hem de situar els seus orígens durant la primera meitat del segle XX. | 42.0590600,2.2756100 | 440063 | 4656587 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78395-foto-08265-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78530 | Lledoner del Jolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-jolis | XIX | L'interior del tronc està buidat. | <p>Lledoner (Celtis australis) centenari que es troba situat davant la masia del Jolis. Presenta un tronc buidat per dins i obert de dalt a baix per un costat. És un arbre de tipus caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és el lledó, força petit i de color verd abans de madurar i fosc quan madura a la tardor.</p> | 08265-162 | Mas el Jolis | <p>Els lledoners són arbres molt habituals en les proximitats de les masies, ja que la seva fusta era aprofitada per fer estris i objectes.</p> | 42.0590300,2.2587600 | 438669 | 4656596 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78530-foto-08265-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78530-foto-08265-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78444 | Fàbrica de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vila-seca | COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | La fàbrica està situada a l'extrem de migdia de la colònia de Vila-seca. Originalment, la construcció estava formulada com a dues fàbriques diferents, de marcada simetria, que van ser unificades posteriorment. És un edifici aïllat de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les quatre façanes s'obren amb obertures d'arc rebaixat emmarcades amb ceràmica, que es distribueixen formant eixos simètrics. A la façana principal i posterior, orientades a llevant i ponent respectivament, hi ha adossat un cos quadrangular de mateixa alçada i característiques que el principal. Entorn de les façanes laterals també s'observen diversos cossos adossats, alguns dels quals afegits o reformats amb posterioritat. El parament dels murs és de maçoneria, on destaquen els acabaments ceràmics de les obertures i cornises, a més dels carreus escairats de les cantonades. | 08265-76 | Ctra. BV-5626, km. 2 | L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràuloca. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va dissoldre l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dàcada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics. | 42.0590500,2.2548500 | 438345 | 4656601 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78444-foto-08265-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78444-foto-08265-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78369 | El Jolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jolis | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Ruta per les masies de la Vall del Ges. Museu de la Torneria. 2010 [inèdit]. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. | XVIII-XX | La casa de la Cabanyeta es troba en mal estat estructural. La masia i la masoveria s'estan restaurant en l'actualitat. | La masia del Jolis està situada a gregal del Serrat de Puig-robí, prop de la Colònia de Vila-seca. El mas està constituït per tres habitatges, entre els quals hi ha l'edifici principal, la masoveria i una petita casa coneguda com la Cabanyeta. El primer consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està obert amb un gran portal de factura moderna i un petit portal d'arc pla arrebossat. Sobre d'aquest hi ha una llinda de pedra on hi ha gravada una creu de malta i dues moles, entre d'altres figures. Al primer pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1709' i 'AVE MARIA' amb una orla intercalada, on hi ha representat un cor amb tres sagetes a cada costat i una creu a sobre. El finestral té sortida a un balcó de baranes forjades. La part de llevant del frontis queda tapada per un cos perpendicular afegit en a mitjans del segle XX, de dos nivells d'alçat i coberta a tres vessants. Al primer pis s'obre a les tres façanes amb una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat. La galeria té accés per una escala exterior adossada a migdia. A la façana de llevant del volum principal en destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals incorpora la data '1780'. La masoveria es troba adossada a la façana de ponent, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana de migdia per un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra que es troba descentrat. La resta d'obertures d'aquest volum són d'arc pla arrebossat, excepte una finestra d'arc pla de pedra carejada que hi ha sobre el portal. A pocs metres a la façana de garbí trobem el tercer volum, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Davant de la façana principal i posterior hi ha un cobert agropecuari modern. A la façana de ponent també s'hi ha adossat un cos modern d'obra vista. El parament dels murs de tots tres volums és de tàpia amb alguns trams de pedra lligada amb morter i estan revestits amb morter. | 08265-10 | Camí del Jolis | Durant el període medieval, la casa Cabrera posseia l'alou del mas Joli de Sant Vicenç (SOLÀ, 1948: 168). Més endavant, en el fogatge de l'any 1553 hi torna a constar la casa, quan era habitada per Feliu Joli. L'any 1658 el propietari de la casa, Joan Jolis, va ser batlle de Sant Vicenç. Un any més tard, en el context de la Guerra dels Segadors, es coneix que van anar a buscar palla al mas Jolis perquè no n'hi havia a Torelló. El cognom Jolis es va perdre a finals del segle XIX. En aquesta casa hi van néixer personalitats destacades, tals com escriptors, professors, gravadors, industrials del tèxtil, comerciants, etc. Algunes fonts apunten que durant uns anys va pertànyer als Almeda-Alamany, amos de la colònia Vila-seca. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Francisco Jolis, la propietat del qual limita amb la de Can Vilaseca. L'any 1923, el propietari del mas va donar la pedra provinent del Jolis per a la restauració del Santuari de Rocaprebera de Torelló. | 42.0591800,2.2586300 | 438658 | 4656613 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78369-foto-08265-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78465 | Font d'en Cristo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-cristo | XX | No hi brolla aigua i està coberta de restes vegetals i deixalles. | <p>La font d'en Cristo està situada davant de la fàbrica de Vila-seca, a l'altre costat de la carretera. Està construïda en una cota inferior respecte el nivell del terreny, dins d'una estructura de planta rectangular. En un extrem d'aquesta hi trobem unes escales d'obra que permeten descendir fins a la font, situada en el mur de l'altre extrem. En aquest punt hi ha un brollador metàl·lic fixat a la paret, sobre el qual hi ha una placa ceràmica identificativa. Els murs són fets de pedra i maó lligats amb argamassa.</p> | 08265-97 | Carretera de Borgonyà a Torelló | 42.0593000,2.2557600 | 438421 | 4656628 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78465-foto-08265-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78465-foto-08265-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78379 | Colònia Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-vila-seca | <p>COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. MASFERRER, D. (1983). Vilaseca, cent anys d'història. Torelló: Comissió de Festes de la Colònia Vilaseca. VINYES, J. (2003). “La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter”, Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XIX-XX | <p>La colònia de Vila-seca està situada al costat del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme municipal. Es tracta d'un complex industrial i residencial que es desenvolupa de forma linial de sud cap a nord. A la part de migdia hi trobem la fàbrica, constituïda per una gran nau de planta rectangular. Des d'aquí comencen els edificis residencials, construïts de manera ordenada a banda i banda de la carretera. Els tres primers edificis, separats de la resta, havien estat una fonda, una escola i la Torre d'en Frederic Marcet, respectivament, nom d'un dels amos de la colònia. Després de la filera de cases del costat dret, hi ha una plaça situada en una cota superior, en un extrem de la qual hi ha l'església del conjunt, dedicada a la Sagrada Família. Davant d'aquesta, a l'altre costat del carrer, hi trobem la torre de l'altre amo de la colònia. Al seu costat de ponent, en una cota inferior, s'hi conserva un magnífic jardí romàntic, que transcorre al costat del canal que portava aigua des de la resclosa del riu Ter fins a la fàbrica.</p> | 08265-2 | Ctra. BV-5626, km 1,6 - 2 | <p>L'any 1863 es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís. En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar. L'any 1873, Callís cedeix el dret dels salts a Ferran Almeda i Viñuales, Francesc J. Sindreu i Esparo, Rafel Puget i Terradas i a Pere Almeda i Viñas. El segon dels salts, situat en terme d'Orís, es vendria l'any 1893 i seria l'origen de las Nuevas Hilaturas del Ter, S.A. de Borgonyà. Entre els anys 1874 i 1882 es van començar a construir a Vila-seca els edificis industrials i els habitatges dels obrers, a més de la resclosa i el canal del riu Ter que abastia la fàbrica d'energia hidràulica. Uns anys més tard, l'any 1881, es construïa l'església de la colònia, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família. L'any 1879, les dues empreses van sol·licitar el reconeixement de la colònia i que se li donés un estatus jurídic i fiscal. La colònia va començar la seva activitat a principi del 1880, tot i que fins al març del 1883 no consta el primer lloguer d'un habitatge. Des del començament, la colònia es dividia en dues parts; hi havia dues fàbriques (un mateix edifici dividit en dues parts), dues cases dels amos i els habitatges dels treballadors pertanyien a uns o altres. D'una banda, la primera fàbrica va passar a mans de Joan Vila, tot i que poc més tard la va adquirir Frederic Marcet, després que el primer no pogués sufragar el deute que tenia amb el segon. D'altra banda, la segona fàbrica era dirigida pel soci fundador Pere Almeda. Ben aviat, vers l'any 1887, es van haver de construir dos pisos més per allotjar als treballadors. La dissolució de l'empresa Almeda, Sindreu i Cia es va produir l'any 1913, i poc després es van arrendar les instal·lacions a la societat Almeda, Alamany i Cia. L'any 1932, la societat Almeda, Alamany i Cia adquiria la totalitat de la fàbrica, quedant així unificada la colònia. L'any 1948 es va construir l'edifici del carrer Vila-seca, número 5, que va habilitar-se com a escola de les nenes. Abans d'això, l'escola es trobava a la plaça del costat de l'església, quedant a partir d'aleshores destinada als nens. La colònia va créixer de manera molt sostinguda durant els anys següents. La crisi del sector tèxtil de la dècada de 1970 va suposar que el sistema de la colònia quedés obsolet, ja que es va reduir la mà d'obra i la millora de comunicacions feia innecesari viure al costat de la fàbrica. A la dècada de 1990, la majoria dels habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors a la fàbrica. El desenvolupament d'un Pla Especial de Reforma Interior va permetre una remodelació de la colònia i la recuperació dels seus espais emblemàtics.</p> | 42.0594500,2.2552400 | 438378 | 4656645 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78379-foto-08265-2-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 106|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78476 | Pont del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent | XIX | <p>El pont del Torrent està situat a la carretera BV-5229, sobre el qual hi transcorre la línia ferroviària. És un pont d'un sol tram, constituït per un arc d'arc de mig punt adovellat de gran alçada. L'arc és fet de maó aplantillat i les impostes són de carreus. Des del pont en surten dos murs en angle obtús fets també de carreuada.</p> | 08265-108 | Ctra. BV-5229 | <p>El pont del Torrent es va construir per salvar el torrent per la línia ferroviària. Més endavant, es va aprofitar l'existència d'aquest pont per comunicar el nucli de Vila-seca amb el de Sant Vicenç.</p> | 42.0595100,2.2562700 | 438463 | 4656651 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78476-foto-08265-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78494 | Fonda d'en Joan Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-den-joan-vila | <p>VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XX | <p>L'antic col·legi de les monges de la colònia Vila-seca està situat al carrer de Vila-seca, prop de la fàbrica. És un edifici de planta rectangular i tres crugies que es troba adossat per la façana de tramuntana a l'edifici del Col·legi de les Monges, de les mateixes característiques. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte les finestres dels eixos laterals al primer nivell, que són d'arc escarser. Les finestres de l'eix central, on hi ha el portal principal, són de menors proporcions que les dels laterals. A la façana de migdia hi ha poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat, distribuïdes entorn l'eix central. Els pisos superiors de la façana posterior presenten dues galeries horitzontals amb pòrtics de mig punt arrebossat que han estat tapiades i reobertes com a finestres. L'acabat exterior de l'edifici es manté arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-126 | C. de Vila-seca, 3. Colònia Vila-seca | <p>La Fonda d'en Joan Vila es va construir durant els primers anys de funcionament de la colònia. El primer lloguer anual que es va cobrar data del setembre de 1882. Es coneix amb aquest nom perquè es trobava en mans de la part comprada per Joan Vila, que més tard adquiriria Francesc Marcet.</p> | 42.0596000,2.2552000 | 438375 | 4656662 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78494-foto-08265-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78494-foto-08265-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78460 | Font i safareig del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-viver | ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. | XVIII | La font i el safareig del Viver es troben situats al costat del camí de la masia del Viver. La font està construïda en un marge, en un mur fet de pedra. En aquest hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica quadrangular tallada a la pedra. Sobre el brollador hi ha un plafó de fusta on hi ha escrit 'No potable'. A pocs metres a ponent hi ha el safareig, també adossat en el marge. És de planta rectangular i consta de lloses inclinades en el costat del camí. En un extrem hi ha el sobreeixidor, des d'on l'aigua, juntament amb la de la font, és conduïda subterràniament fins a una bassa que hi ha a l'altre costat del camí. | 08265-92 | Camí del Viver | 42.0597600,2.2747100 | 439989 | 4656666 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78460-foto-08265-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78460-foto-08265-92-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78511 | Col·legi de les monges de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-les-monges-de-vila-seca | <p>VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XX | La coberta presenta desperfectes. | <p>L'antic col·legi de les monges de la colònia Vila-seca està situat al carrer de Vila-seca, prop de la fàbrica. És un edifici de planta rectangular i tres crugies que es troba adossat per la façana de migdia a l'edifici de la Fonda d'en Joan Vila, de mateixes característiques. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc de mig punt. Al costat de la porta hi ha un plafó ceràmic identificatiu. A la façana de tramuntana hi ha poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat, que es distribueixen de forma aleatòria. Els pisos superiors de la façana posterior presenten dues galeries horitzontals amb pòrtics de mig punt arrebossat i baranes ceràmiques. L'acabat exterior de l'edifici es manté arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-143 | C. Vila-seca, 5. Colònia Vila-seca | <p>L'edifici del col·legi de les monges es va construir l'any 1948 per ampliar l'escola mixta que hi havia a la plaça de l'església. El nou edifici, adossat a l'antiga Fonda d'en Joan Vila, va permetre separar l'educació que rebien els nens i les nenes. La comunitat de les Filles de la Caritat es va fer càrrec del nou equipament, motiu pel qual l'edifici és conegut com el col·legi de les monges. La planta baixa es va habilitar com a guarderia i escola de nenes, mentre que l'edifici de la plaça va quedar per als nens. Als pisos superiors s'hi van crear quatre habitatges per als encarregats.</p> | 42.0597200,2.2551900 | 438374 | 4656675 | 1948 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78511-foto-08265-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78511-foto-08265-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78511-foto-08265-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 78371 | El Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-viver | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVI-XVIII | Masia situada a l'entrada sud del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos; a l'eix central hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat, que queda tapat a la part superior per un balcó de base motllurada i baranes forjades. Aquest té accés per un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una motllura decorativa a la llinda i una roseta tallada a la part central. Els eixos laterals presenten una finestra d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós mollurat per pis, una de les quals reprodueix la decoració del finestral central. En una de les finestres de la planta baixa hi ha inscrita la data de la darrera restauració. Les golfes s'obren amb tres finestres d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals les obertures estan distribuïdes de forma aleatòria, si bé es mantenen d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i al pis, i arrebossat a les golfes. La façana posterior queda tapada per un cos modern de mateixa alçada i coberta a una vessant. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. La casa queda frontalment tancada per una lliça on s'obre una gran portalada amb llinda de fusta i brancals de pedra. A la part de llevant hi ha els annexes agrícoles. Al principi del camí que mena al mas hi ha un viver que s'omple amb l'aigua sobrera de la font i el safareig. | 08265-12 | Ctra. BV-5228 | El llinatge dels Viver està documentat a la zona des de l'any 1190, en motiu de l'establiment d'una vinya feta per Guillem Viver en favor de Joan Roca. La seva relació amb diverses cases nobles del país semblen indicar que tingui origens militars (SOLÀ, 1948: 127). L'any 1353, quan la vídua de Bernat del Prat el ven a Gilabert de Sau, salvant el domini que hi exercia el noble Bernat de Cabrera, senyor del Castell i el terme de Torelló. Més endavant, Francesc Viver és nomenat l'any 1376 hereu del mas per Bernadí de Cabrera, tot i que mantenint les corresponents servituds. Uns anys més tard, vers el 1390, Antoni Vinyes confia la batllia a Francesc Viver de Sant Vicenç, amb dret a la percepció de sis lliures. L'any 1407 Francesc i Bernat Viver compren el mas Dosrius, una casa forta documentada a la zona des de l'any 1148, i que va quedar assimilada dins la mateixa propietat. L'any 1411, la vídua de Berenguer d'Orís, Blanca, va vendre a Francesc l'honor de Llop dejú, veí del Viver, que la casa dels Orís posseïa per la raó de la casa Castellnou. Durant la segona meitat del segle XVI, Segimon Viver viu al Mas Dosrius mentre es construeix la casa nova del Viver, construïda per un tal Darnís. Durant la primera meitat del segle XIX, a la finca s'hi va construir un molí, el qual va ser enderrocat fa pocs anys. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Francesc Viver. El llinatge dels Viver s'ha perpetuat fins als nostres dies com a propietaris del mas. | 42.0599600,2.2751200 | 440023 | 4656688 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78371-foto-08265-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78496 | Capgrossos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-vila-seca | XX | <p>Els capgrossos de Vila-seca estan guardat a la Torre d'en Frederic Marcet. Hi ha una dotzena de figures, que representen personatges de contes populars i de còmic: la Caputxeta, l'Alícia, la Blancaneus, en Patufet, la Rateta, el Rei, la Iaia, l'estudiant, en Zipi, en Zape, etc. Són fets de fibra de vidre pintada.</p> | 08265-128 | C. Vila-seca, 7. Colònia Vila-seca | <p>Els capgrossos de Vila-seca van ser creats vers l'any 1985 per la comissió de festes de Vila-seca. Des d'aleshores, surten en cercavila durant les celebracions i festivitats més importants del nucli.</p> | 42.0598700,2.2550100 | 438359 | 4656692 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78496-foto-08265-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78496-foto-08265-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'associació Amics de Vila-seca Cultural. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78394 | Torre d'en Frederic Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-frederic-marcet | XIX | La Torre d'en Frederic Marcet està situada a la Colònia Vila-seca. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior les obertures també són d'arc pla arrebossat i es troben distribuïdes de forma aleatòria. El nivell de forjat del primer pis es posa de manifest a l'exterior mitjançant una cornisa senzilla pintada de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-26 | C. Vila-seca, 5 | Va ser construïda cap a l'any 1892. També coneguda com l'antiga torre d'en Frederic Marcet. És coneguda com la Torre de les Monges perquè va ser utilitzada fins a l'any 1977 com a escola de la colònia, regentada per monges, quedant des d'aleshores en desús. L'any 2007 es va rehabilitar per albergar el centre cívic de la Colònia Vila-seca. | 42.0599200,2.2549700 | 438356 | 4656698 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78394-foto-08265-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Torre de les Monges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78456 | Gegants de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vila-seca | XX | A la colònia de Vila-seca hi ha una parella de gegants que surten en cercavila, juntament amb els capgrossos, durant les festivitats més importants del nucli. El gegant s'anomena Vila i la geganta Seca i estan representats com un pagès i una pagesa. L'estructura està feta amb alumini, el cap i el cos amb fibra de vidre i els vestits amb teixit. Ell porta un pergamí enrotllat i ella un ram de flors. | 08265-88 | Colònia Vila-seca | Els gegants de la colònia Vila-seca van ser construïts pel jovent de Vila-seca l'any 1984. Van ser inaugurats el dia 10 de juny del mateix any, en el context de la Festa Major. En motiu de la celebració del seu 25è aniversari, es van restaurar perquè pesessin menys. | 42.0599400,2.2549900 | 438358 | 4656700 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78456-foto-08265-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78456-foto-08265-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'associació Amics de Vila-seca Cultural. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78437 | Cases del carrer Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-vila-seca | XIX | El carrer de Vila-seca està situat a la carretera de Borgonyà a Torelló al seu pas per la colònia. Està constituït per una filera de cases entre mitgeres a cada costat del carrer. Totes elles es van construir segons una mateixa tipologia i originalment es trobaven dividides en diversos habitatges. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes es composen simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla o escarser arrebossats. A nivell tipològic, l'edifici de la fonda presenta variacions, ja sigui pels balcons de l'eix central com per les galeries porticades de la façana posterior. El revestiment exterior dels murs és arrebossat i pintat de diferents tonalitats càlides, que atorguen certa particularitat al conjunt. | 08265-69 | C. Vila-seca. Colònia Vila-seca | Els socis de l'empresa Almeda, Sindreu i Companyia van adquirir els terrenys de diverses heretats de la zona per construir-hi una fàbrica de filatures, un cop obtinguda la concesió d'aprofitament de les aigües del Ter. Als terrenys de la masia la Roca s'hi van construir les cases per als treballadors, les cases dels amos i l'església, totes elles distribuïdes entorn l'actual carrer Vila-seca. Durant la construcció del complex fabril, el barceloní Joan Vila va adquirir la meitat de la propietat i del dret d'explotació del salt d'aigua. El deute que aviat va assumir Joan Vila va fer que hagués de recórrer al capital del seu amic Frederic Marcet que, finalment, l'any 1879 va passar a ser-ne el propietari. Aquest mateix any, se li va donar un estatus jurídic i fiscal a la nova indústria cotonera. En un primer moment, es van construir dues cases de planta baixa, pis i golfes, una d'elles destinada als encarregats (actual núm. 19). Al costat s'hi ban bastir 12 cases més de planta baixa, que es corresponen amb els actuals números 9, 11, 13 i 15. L'any 1880 hi havia 25 pisos llogats, mentre que l'any següent ja n'hi havia 40. Cal afegir que, com que hi havia dues fàbriques amb propietaris diferents, la promoció d'habitatges i el cobrament dels lloguers corresponia a cadascun d'ells. La creixent demanda d'habitatges per als treballadors que s'incorporaven a la fàbrica va suposar que els edificis fossin ampliats sucessivament fins a donar-los la forma actual. L'any 1948 es va construir l'edifici que actualment té el número 5, segons les mateixes característiques que els existents, que va habilitar-se com a escola de nens i pisos dels encarregats a dalt. Finalment, durant la dècada de 1950 es va construir un altre edifici, on s'hi contaven 12 pisos més (actuals 2 i 2 bis). La crisi del sector tèxtil durant la dècada de 1970 va suposar el progressiu abandonament de la colònia, fins que, vint anys més tard, la majoria d'habitatges estaven desocupats. La zona va ser reformada en el context d'un Pla Especial de Reforma Interior, que va suposar una recuperació dels antics espais i habitatges de la colònia. | 42.0605300,2.2547800 | 438341 | 4656765 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78437-foto-08265-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78553 | Capelletes de visita domiciliària de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-visita-domiciliaria-de-vila-seca | XIX | Han estat restaurades l'any 2011. | <p>A la colònia de Vila-seca hi ha quatre capelletes de visita domiciliària, de les quals una circula per les cases de la colònia, la Torre de les Monges i la Fonda, i l'altra ho fa al barri de Montserrat de Torelló. Dues de les capelles contenen la imatge de la Sagrada Família i dues més de la Verge de la Miraculosa. Es tracta de petites capelles de fusta amb portetes, a l'interior de les quals hi ha la imatge, feta de ceràmica pintada.Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.</p> | 08265-185 | Colònia Vila-seca | <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des de l'inici de la colònia de Vila-seca. Entre els veïns, hi havia un celador o celadora que s'encarregava que al llarg del mes la capella canviés de casa diàriament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns feien una aportació econòmica per la rectoria. En l'actualitat la capella s'està més dies en cada casa.</p> | 42.0606400,2.2550000 | 438359 | 4656778 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78553-foto-08265-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78399 | La Torre de l'Ambre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-lambre | XVIII-XX | Es troba en procés de restauració. | Masia situada al carrer de Montserrat del nucli de Sant Vicenç. És un edifici de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per dues galeries horitzontals situades als pisos superiors, obertes amb tres pòrtics d'arc carpanell ceràmic, que queden protegits amb baranes de fusta. Seguint l'eix central hi ha un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic que dóna accés a l'entrada coberta de la casa, on trobem un portal d'arc pla de pedra carejada. A la part central del frontis, sobre la galeria, hi ha un petit òcul ovalat. La resta de façanes presenten obertures d'arc pla amb llinda de fusta i brancals ceràmics, distribuïdes de forma aleatòria. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter a l'alçada del primer nivell i en tota la façana principal, i de tàpia la resta de la construcció. Només es troba revestit el mur de llevant, amb morter de pòrtland. Els angles cantoners presenten grans carreus escairats fins a l'alçada de la planta baixa i la part superior de maó. La coberta ha estat aixecada amb un mur de maó en la darrera restauració. De cada extrem de la façana principal en surt un cos modern de maó i de planta rectangular, situat de forma paral·lela. Aquests cossos substitueixen uns que hi havia hagut abans de la reforma. Tenen un sol nivell d'alçat, la coberta a dues vessants i formen un pati davant la casa. El cos de llevant es prolonga fins a la façana posterior. | 08265-31 | C. Montserrat | És probable que el nom d'aquest mas hagi canviat amb el pas dels segles, pel que no se n'ha trobat referències documentals. Per les seves característiques constructives, hem de situar la seva construcció entorn el segle XVIII. | 42.0608400,2.2650300 | 439189 | 4656793 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78399-foto-08265-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78399-foto-08265-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78399-foto-08265-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78470 | Politja de la fàbrica de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/politja-de-la-fabrica-de-vila-seca | XX | Està oxidada per trobar-se a l'intempèrie. | <p>La politja de la fàbrica de Vila-seca està situada en un extrem de la plaça de la Sagrada Família, sobre el carrer Vila-seca. Es tracta d'una roda de notables dimensions que servia per obtenir energia a través d'un sistema d'engranatges. Originalment, estava situada al costat de la turbina horitzontal.</p> | 08265-102 | Pl. de la Sagrada Família | <p>La politja és un element bàsic per al funcionament de la maquinària de les fàbriques, actuant com a volant d'inèrcia del motor per tal d'obtenir energia elèctrica. L'Ajuntament de Sant Vicenç va recuperar la politja de la fàbrica Almeda Alamany i el va instal·lar a la plaça, com un reconeixement al treball de totes les generacions que han passat per Vila-seca.</p> | 42.0608100,2.2549100 | 438352 | 4656796 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78470-foto-08265-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78470-foto-08265-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78457 | Aplec de la Mare de Déu Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | L'aplec de la Mare de Déu de la Miraculosa es celebra cada any el segon diumenge de setembre. A les 10 del matí es celebra un ofici a l'església parroquial de Sant Vicenç, on es beneeixen les medalles de la Miraculosa i es canten els goigs en honor a la Verge Miraculosa. Tot seguit, els assistents s'adrecen a la serra de la Miraculosa, on dipositen les medalles beneïdes i es ballen sardanes. | 08265-89 | Serra de la Miraculosa | L'origen de la devoció a la Miraculosa es remunta a mitjans del segle XX, quan el santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. Originalment, la missa s'oficiava a la serra de la Miraculosa, davant de l'aplec, però per manca de mossens s'ha passat a fer a l'església parroquial. L'any 2010 es va celebrar la 65ena edició de l'aplec. | 42.0610400,2.2838200 | 440744 | 4656802 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78397 | Pedronet de la Miraculosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedronet-de-la-miraculosa | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | El pedronet de la Miraculosa està situat a la part més alta de la Serra de la Miraculosa, prop de la masia de Serra Xicopera. És una construcció de base rectangular sobre el qual s'hi fixa un pilar quadrangular amb petits contraforts al costat. A la part frontal del pilar hi ha una fornícula d'arc apuntat on hi ha la imatge de la Verge. Sota d'aquesta hi ha un plafó ceràmic en forma de creu on hi ha una caixa encastada on es custodien les medalles. Sota la caixa hi ha una figura oral amb una 'M' i una creu i a la part inferior la data '24-11-1940'. El pilar es troba rematat per una coberta a dos vessants amb acusat pendent i el carener perpendicular. És fet de maó. Davant del pedronet hi ha una estructuctura semicircular de maó que serveix per a seure-hi. | 08265-29 | Serra de la Miraculosa | La devoció de la Mare de Déu de la Miraculosa està molt arrelada entre els santvicentencs. Cada any s'hi celebra un aplec en què es beneeixen les medalles i es canten els goigs. El santvicentenc Ramon Tor va lluitar a la guerra civil i va prometre que si sortia viu de la batalla faria construir un pedronet al seu poble en honor a la Miracolosa. El noi aconseguí tornar a casa i tal com havia promès va fer aixecar el pedronet. L'any 2010 es va celebrar el 65è aplec. | 42.0610700,2.2838500 | 440747 | 4656805 | 1940 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78397-foto-08265-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78397-foto-08265-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78477 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-1 | XVIII | <p>La casa de Can Pau està situada al carrer de Serrallonga, al nucli de Sant Vicenç. És un edifici cantoner de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de tres eixos, el central definit per un portal d'arc pla de pedra carejada que incorpora la inscripció '1777' amb una creu intercalada a la llinda. Sobre el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat, que igualment incorpora una data a la llinda '1780' i el relleu d'una mola intercalada. A l'eix lateral, hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i un pòrtic d'arc escarser arrebossat. L'altre eix presenta un portal obert modernament per a l'entrada de vehicles, i un finestral al pis d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat i la llinda datada de '1779'. Les golfes s'obren amb quatre petites obertures quadrangulars que es troben distribuïdes de forma aleatòria. A la façana lateral hi ha tres obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs és arrebossat.</p> | 08265-109 | C. Serrallonga, 5 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII.</p> | 42.0610500,2.2713600 | 439713 | 4656811 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78477-foto-08265-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78415 | Festa Major de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vila-seca | XX | La Festa Major de Vila-seca es celebra cada any l'últim cap de setmana del mes. L'acte central de la festivitat és l'ofici solemne, després del qual es fa una ofrena de flors a la Sagrada Família. Cada any s'organitza un programa d'activitats lúdiques i esportives per a tots els públics, a més de la tradicional cercavila de gegants i capgrossos. Les activitats s'acompanyen d'àpats populars, espectacles i concerts. | 08265-47 | Colònia Vila-seca | La Festa Major es celebra des de principis del segle XX i era una de les festivitats més esperades dels habitants de la colònia de Vila-seca. Les activitats que s'hi desenvolupaven eren bàsicament l'ofici solemne i un ball amb orquestra. | 42.0609800,2.2549800 | 438358 | 4656815 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78415-foto-08265-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78521 | Portal i finestral de Can Minguell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestral-de-can-minguell | XVII | La llinda del portal es troba esquerdada, malgrat haver estat reparada amb morter. | <p>A la casa situada a l'inici del carrer Serrallonga del nucli de Sant Vicenç s'hi conserven l'antic portal i un finestral. El portal és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1661' i una creu intercalada. Sobre el portal hi ha un balcó d'ampit motllurat i baranes de ferro forjat. Al costat del primer hi ha el finestral antic, també d'arc pla de pedra carejada. La casa ha estat molt reformada en els darrers anys, pel que el portal i el finestral són els únics testimonis de l'antiguitat de la construcció.</p> | 08265-153 | C. Serrallonga, 3 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII.</p> | 42.0611100,2.2711300 | 439694 | 4656818 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78531 | Monument als donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-donants-de-sang | XXI | <p>Escultura urbana situada al principi del carrer Montserrat, davant de la masia de la Torre. La figura està formada per la secció d'un ou de color blanc, al centre del qual en sobresurt una gran gota de color vermellós. A la part posterior hi ha gravada la inscripció 'DÓNA SANG, DÓNA VIDA'. L'escultura té un suport metàl·lic que està fixat sobre una base de formigó rectangular on hi ha una placa identificativa.</p> | 08265-163 | C. Montserrat | <p>L'escultura és obra del dissenyador Ramon Pons, nascut a Sant Vicenç de Torelló.</p> | 42.0611300,2.2644100 | 439138 | 4656825 | 2006 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78531-foto-08265-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78531-foto-08265-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Ramon Pons Casadevall | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78372 | Mas Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-andreu | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. | XVII | Presenta cert grau de deteriorament per trobar-se deshabitada. La coberta es troba en mal estat. | El mas Andreu està situat al nucli de Sant Vicenç de Torelló, proper a l'església romànica. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, que té la façana posterior adossada a un volum de dimensions similars. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està caracteritzat per una galeria vertical de dos grans pòrtics d'arc carpanell arrebossat, que es situen als pisos superiors de la crugia central. Els pòrtics estan delimitats per una barana de fusta i s'observa l'embigat de fusta com a element de suport, que al superior es correspon amb la coberta. Els tres graons que salven el desnivell del carrer faciliten l'entrada al mas per un portal d'arc carpanell adovellat amb l'intradós motllurat. Pel que fa a les crugies laterals presenten una obertura per nivell; a la planta baixa hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, amb l'ampit motllurat, i una d'arc pla arrebossat. Al primer pis destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, que incorporen una motllura decorativa a la llinda, amb una roseta tallada en alt relleu a la part central. A nivell de les golfes, hi ha dues finestres d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats dos cossos annexes. El primer presenta un sol nivell d'alçat i té la coberta a un vessant que desaigua al lateral. A la mateixa façana lateral hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1640'. El cos posterior té dos nivells i la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la posterior. La seva façana de migdia es troba oberta en forma de galeria. La part de la façana del volum principal que queda descoberta té un finestral d'arc pla de pedra carejada. La façana de ponent està oberta amb finestres d'arc pla arrebossat diposades de forma aleatòria. El ràfec de la masia assoleix una volada considerable i està definit amb cabirons. L'acabat exterior es manté arrebossat, amb carreus escairats a les cantonades. | 08265-13 | C. del Ges, 5 | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Mas Andreu (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1315 Berenguer de Dosrius i Guerava van vendre en franc alou el Mas Andreu de Sant Vicenç a un tal Jeroni Guerau de Sant Feliu de Torelló. En un pergamí conservat a l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya del mateix any hi consta que Jeroni Guerau promet anul·lar la venda del mas si Berenguer i Guerava no paguen els 460 sous que deuen en el termini de tres anys. En aquell moment, tenien cura del mas Bartomeu Margalida i la seva esposa Maria. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietària del mas i del seu molí la Rosa Vila i Masandreu. Uns anys més tard, vers el 1883, el mossèn Marc Oms diu que la Vicenta Roma ha registrat en nom propi en el d'Hipoteques la propietat que va ser d'Agustí Vila, el Masandreu, oferint-se als hereus d'Agustí pels drets que en puguin tenir una quantitat de 8.000 reals. Durant la Guerra Civil s'hi va guardar el tresor parroquial. | 42.0612300,2.2740400 | 439935 | 4656829 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78372-foto-08265-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Galliner. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78431 | Goigs a la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-sagrada-familia | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XX | Els goigs en honor a la Sagrada Família, Jesús, Josep i Maria, venerada a l'església de la colònia Vila-seca, es canten el dia de la seva festivitat. Se'n conserven dues versions, entre les que hi ha dos textos diferents. La versió de l'any 1923, amb música composat pel mossèn Lluís Brugaroles, comença així: 'Puix sempre oïm amb amor al qui en vosaltres confia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor. Sou, oh Família Sagrada, real, humana i divina de tot favor rica mina que mai es veurà esgotada, mina en la que tot tresor de la gràcia se acopia: Jesús, Josep i Maria, inflameu el nostre cor (...)'. La segona versió va ser composta pel prevere Ramon Bergadà i impresa per Joan Sallent. Comença així: 'Cantem amb molta alegria, cantem, pobrets pecadors: Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. Jesús és font de dolçura, Jesús és nom celestial; l'infern sa ràbia detura tan sols sentint pronuncia'l. Oh estels del nostre bon dia, refugi dels pecadors! Jesús, Josep i Maria, regneu en els nostres cors. (...)' | 08265-63 | Església de la Sagrada Família. Colònia Vila-seca | 42.0611900,2.2549200 | 438353 | 4656839 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 78380 | La Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrada-familia-0 | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | Les obres que s'han fet al seu entorn han provocat humitats que estan malmetent la coberta i les pintures de l'interior. | L'església de la Sagrada Família està situada a la part nord de la colònia Vila-seca, prop de la casa dels amos. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau amb el sostre pla, perfilat amb una motllura sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar una fornícula encapçalada per un frontó semicircular, dins la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. A cada costat de la fornícula trobem dues pilasters més, entre les quals hi ha les portes que condueixen a la sagristia. Les parets de la nau i el sostre estan decorades amb pintura al fresc, entre les que destaquen dues escenes de la Sagrada Família situades als laterals de la nau. Als peus del temple hi ha el cor de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través de dos finestrals d'arc de mig punt que s'intercalen entre les pilastres, a més de la rosassa. A l'exterior, el portal d'accés és d'arc pla, que queda custodiat per pilastes que sostenen una cornisa triangular. Sobre la llinda hi ha un relleu amb una àncora i les inicials ' A / M' als costats. L'edifici queda rematat per un capcer triangular en forma de frontó, sobre el qual hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls. A la façana posterior hi ha un capcer de les mateixes característiques. L'acabat exterior es manté arrebossat. | 08265-3 | Pl. de la Sagrada Família | La capella de la Sagrada Família va posar-se en servei el dia 29 de juny de 1881 per donar servei religiós a la Colònia industrial de Vila-seca. Va ser beneïda pe Josep Morgades, bisbe de Vic, el dia 22 d'octubre de 1882. | 42.0612100,2.2549200 | 438353 | 4656841 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78380-foto-08265-3-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | En el moment de fer l'inventari (en data juliol de 2011), la coberta de la capella s'ha esfondrat a causa de les humitats que pateix. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 78493 | Cooperativa de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-vila-seca | XIX | Presenta deficiències estructurals. La façana posterior i una part de la coberta s'han esfondrat. | <p>L'antiga cooperativa de la colònia Vila-seca està situada a l'inici del carrer Cooperativa, separat de la colònia per la línia ferroviària. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc escarser a la planta baixa i d'arc pla al pis, totes elles ceràmiques. Els finestrals dels extrems del primer pis tenen sortida a petits balcons de baranes forjades. El ràfec està rematat per una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Els angles cantoners estan acabats amb ceràmica. La façana lateral que s'orienta a migdia presenta tres finestres d'arc pla a nivell del primer pis. L'aparell dels murs és de còdols lligats amb morter a la façana principal i al nivell de la planta baixa de la resta de façanes, mentre que al primer pis és de maó vist. Davant de la façana posterior hi ha un cobert que s'uneix amb el volum a través d'un mur que es desenvolupa pel costat de migdia, fet també de còdols i obra vista.</p> | 08265-125 | C. Cooperativa, 1 | <p>La cooperativa de Vila-seca era un servei habilitat per al proveïment d'aliments i productes diversos per part dels treballadors de la colònia.</p> | 42.0612600,2.2561600 | 438456 | 4656846 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78493-foto-08265-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78508 | Cases del carrer Cooperativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-cooperativa | XIX | L'edifici de la cooperativa es troba en estat ruïnós. Les altres cases es troben en bon estat. | <p>El carrer de la Cooperativa està situat molt a prop de la colònia de Vila-seca, tot i que queden separats per la línia ferroviària. Està constituït per quatre cases aliniades, les dues primeres aïllades i les darreres adossades. Totes elles consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La primera casa es correspon amb l'antiga cooperativa, que presenta obertures d'arc rebaixat ceràmic. Aquest volum enllaça amb el següent a través d'un mur obert amb una portalada d'arc rebaixat ceràmic. La segona casa ha estat notablement reformada, ampliant-la en alçada un nivell i substituïnt les obertures originals per unes d'arc pla arrebossat. Entre aquest volum i el següent hi ha un altre arc rebaixat ceràmic. La tercera casa té quatre obertures a la planta baixa i tres al pis, totes d'arc rebaixat ceràmic. Les darreres tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. L'edifici queda rematat per una imbricació ceràmica dentada. Finalment, la quarta casa té les finestres de la planta baixa d'arc pla i les del pis d'arc rebaixat, totes elles arrebossades. El ràfec està acabat amb cabirons. L'acabat exterior és de pedra vista a la primera casa i arrebossat a les altres. Davant de la façana posterior de les cases hi ha els coberts, que tanquen l'espai formant un pati enmig.</p> | 08265-140 | C. Cooperativa, 1-4 | <p>La cooperativa de Vila-seca era un servei habilitat per al proveïment d'aliments i productes diversos per part dels treballadors de la colònia. Al seu costat s'hi van bastir tres habitatges.</p> | 42.0612600,2.2561600 | 438456 | 4656846 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78508-foto-08265-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78508-foto-08265-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78508-foto-08265-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78406 | Casa dels amos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-amos-de-vila-seca | VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona. | XIX | La casa dels amos de la colònia Vila-seca està situada a l'extrem nord de la colònia, al final del carrer Vila-seca. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana de migdia i tramuntana estan definides per tres galeries horitzontals amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat, de les quals les del frontis es prolonguen amb un pòrtic als pisos superiors. A la façana principal, cadascun dels pisos consta de tres portals d'arc pla arrebossat que dónen accés a la terrassa de la galeria. La façana de llevant, aliniada amb la carretera, consta de diversos portals i finestrals, els de la planta baixa i el pis d'arc rebaixat i els de les golfes d'arc pla, tots ells arrebossats i distribuïts de forma aleatòria. La façana de tramuntana queda tancada per un cos quadrangular amb la part superior habilitada com a terrassa i un baluard. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color rosat i les galeries de color gris, amb un sòcol de pedra. Davant la façana de migdia hi ha un pati que queda tancat per un baluard. | 08265-38 | C. Vila-seca, 29 | La casa va ser construïda l'any 1881 per allotjar als amos i socis fundadors d'una de les fàbriques de la colònia Vila-seca, la societat Almeda, Sindreu i Puget. Es va bastir una casa senyorial dotada d'una important extensió de terra, on s'hi va plantar un magnífic jardí romàntic. | 42.0612800,2.2543700 | 438308 | 4656849 | 1881 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78406-foto-08265-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78443 | Sequoia de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequoia-de-vila-seca | XIX | La sequoia de Vila-seca està situada al jardí de la casa dels amos de Vila-seca. Es tracta d'un exemplar centenari de sequoia (Sequoia sempervirens), espècie originària de la franja oest dels Estats Units. És un arbre de gran magnitud, d'uns quaranta metres d'alçada i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça gruixuda i rogenca . La seva capçada, de forma densa i arrodonida, sobresurt per sobre les coníferes del jardí. Al seu costat hi creix un altre exemplar de menors dimensions. | 08265-75 | Colònia Vila-seca | La casa va ser construïda l'any 1881 per allotjar als amos i socis fundadors d'una de les fàbriques de la colònia Vila-seca, la societat Almeda, Sindreu i Puget. Es va bastir una casa senyorial dotada d'una important extensió de terra, on s'hi va plantar un magnífic jardí romàntic. | 42.0613000,2.2539500 | 438273 | 4656852 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78443-foto-08265-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78443-foto-08265-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78414 | El contrapàs Llarg: 'El Divino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-llarg-el-divino | 2001: 10 anys de Contrapàs Llarg a Sant Vicenç de Torelló. Agrupació Cultural Sant Vicenç de Torelló - Amics del Contrapàs Llarg. Sant Vicenç de Torelló. S/d. S/n. CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Danses. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. SELLARÈS, J.; PUJOL, J. (2001). Petita història del Contrapàs Llarg de Sant Vicenç de Torelló. Barcelona: Editorial Mediterrània. | XX | El contrapàs llarg 'el Divino'és un cant de la Passió de Crist, que es balla el dissabte vigília de Rams al vespre a la plaça de l'Església de Sant Vicenç. La dansa és interpretada per una vintena de persones vestides de negre i blanc, acompanyats d'un cor de 18 himes, tres timbals i un flaviol. Els contradansaires ballen amb gran solemnitat formant una filera, amb les mans entrellaçades. El pas consisteix en puntejar sempre de costat, avançant i retrocedint de dreta a esquerra, fins a donar la volta a la plaça i tornar al lloc d'inici. Consta de diversos passos característics, com són els 'trencats', en què rellisquen els peus, les 'camades', en què es passa una cama sobre l'altra i es torna a la posició anterior, o la 'roda', on formen una rotllana. Entre els balladors, hi ha el capdanser, que compta els punts i dirigeix a la resta, i el cua, situat a l'altre extrem de la filera. La música és tocada per un flaviol que acompanya al cor que entona la lletra. | 08265-46 | Sant Vicenç de Torelló | El contrapàs és una de les danses més arrelades de Catalunya des del segle XVI, tot i que quan va tenir més popularitat va ser entre els segles XVIII i XIX. Tradicionalment es ballava a la sortida dels Oficis de Setmana Santa i hi havia quatre modalitats diferents, el 'Llarg', el 'Curt', el 'Cerdà' i el 'Porsigola'. La música del Contrapàs Llarg es va transmetre de forma oral fins que a principi del segle XX poca gent la coneixia. Però el cantaire i cornamussaire Miquel Puigbó i Farrés, veí de Sant Vicenç conegut com en 'Quel de la Munda' en recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any. | 42.0614900,2.2738000 | 439916 | 4656859 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 78400 | Serra Xicopera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-xicopera | XIX | La masia de Serra Xicopera està situada en una petita serra entre el Pla de les Baietes i el Pla de Vilardell, a llevant del riu Ges. És un edifici de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla amb llinda de fusta i brancals ceràmics, de les mateixes característiques que les finestres que es distribueixen entorn seu. La part posterior del volum està parcialment habilitada com a cobert, que queda suportat per un pilar. Les façanes laterals i posterior pràcticament no presenten obertures. A la façana de ponent i a la posterior hi ha adossats dos cossos quadrangulars d'un sol nivell d'alçat. El segon s'obre a llevant amb un portal d'arc rebaixat ceràmic. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru. | 08265-32 | Serrat de la Miracolosa | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del Manso Serra, que limita amb la Casanova i Vilardell, Francesc d'Assís Font. | 42.0615600,2.2828400 | 440664 | 4656860 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78400-foto-08265-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 78391 | Mas les Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-passeres | XIX | La coberta presenta desperfectes. | La masia de les Passeres està situada sobre el riu Ges, a ponent de la Serra de la Miracolosa. És un edifici aïllat de planta quadrangular i dues crugies. El frontis es composa de dos eixos; el primer s'obre amb un portal d'arc pla amb llinda de fusta, mentre que la resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Sobre el portal hi ha una pedra inscrita amb les inicials 'R. R.' amb l'any '1888' a sota, entre els quals hi ha el relleu d'un cor amb una creu. La resta de façanes presenten poques obertures, totes elles de reduïdes dimensions d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior es manté arrebossat. A la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos annexes de maó i de dos nivells d'alçat. | 08265-23 | Camí de les Passeres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Parés. | 42.0616000,2.2790700 | 440352 | 4656867 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78391-foto-08265-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78527 | Font de les Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-passeres | XX | <p>La font de les Passeres està situada en un marge del riu Ges, sota la masia de les Passeres. Consta d'un dipòsit rectangular de formigó amb unes escaletes d'obra al lateral que permeten descendir fins al nivell de la font. No té brollador, sinó un forat tapat amb un tronc, al costat del qual hi creixen abundants líquens. Sobre el dipòsit hi ha un petit cos de maó que podria albergar una bomba d'extracció. Des de la casa en surt un tub exterior que condueix fins el riu, davant mateix de la font.</p> | 08265-159 | Mas les Passeres | 42.0616100,2.2788400 | 440333 | 4656868 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78527-foto-08265-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 78410 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-7 | GONZÁLEZ, A., dir. (1999). 'Plaça de l'Església de Sant Vicenç de Torelló'. La restauració objectiva. Memòria 1993-1998. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | La creu de la Santa Missió es troba situada davant l'església parroquial de Sant Vicenç. És una creu llatina patent i concavada, sobre una columna de base, fust i capitell quadrangular. En una de les cares hi ha inscrit: '1953 SANTA MISIÓN'. És feta de pedra. | 08265-42 | Pl. de l'Església | La creu va ser construïda l'any 1953 per conmemorar la celebració de la Santa Missió i per substituir un antic pedró que va ser destruït durant la Guerra Civil. | 42.0616400,2.2737700 | 439913 | 4656875 | 1953 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78410-foto-08265-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78410-foto-08265-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.