Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78402 | Vallmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallmajor | XVIII-XX | La masia de Vallmajor està situada a l'extrem nord del terme municipal, a ponent de la carena del Castell. És un edifici de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està desenvolupat a diferents nivells del plom del mur, on s'intercalen obertures d'arc pla arrebossat i una escala exterior adossada en paral·lel que permet accedir al primer pis. Al costat de llevant, a l'alçada del primer pis, l'espai està formulat com una terrassa, amb pilars ceràmics com a element de suport. A la façana de llevant hi ha una única obertura d'arc pla arrebossat i un cairó inscrit amb la data '1770'. A l'extrem sud de la façana de ponent hi ha adossat un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat i coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent. El revestiment dels murs és arrebossat amb pòrtland, entre el que s'observen un dels angles de pedra. El cos annex combina la pedra vista amb l'arrebossat. Davant de la casa hi ha un habitatge modern. | 08265-34 | Camí de Vallmajor | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Antoni Puig. La casa va ser reformada notablement durant la segona meitat del segle XX, tot i que manté part de l'estructura antiga. | 42.0760800,2.2624400 | 438990 | 4658487 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78402-foto-08265-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78402-foto-08265-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78402-foto-08265-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78419 | Font de la Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola-0 | XIX | Està tapada per la vegetació. | La font de la Palmerola està situada al torrent de Vallmajor, entre les masies de Vallmajor i la Palmerola. Es troba en una zona enclotada, d'on brolla l'aigua de forma natural. A sota es forma una petita bassa. | 08265-51 | Torrent de Vallmajor | 42.0749500,2.2629800 | 439033 | 4658361 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78419-foto-08265-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78419-foto-08265-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78393 | La Palmarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palmarola | XIX | La masia de la Palmarola està situada a ponent de la carena del Castell. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics que es troba descentrat en el frontis. Al seu costat hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, mentre que el pis hi ha un grup de tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic i una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics a cada costat. Les golfes s'obren de nou amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic. A l'extrem de ponent de la façana s'hi adossa un cos quadrangular d'un sol nivell d'alçat. A l'altre extrem del volum hi trobem adossat una portalada en arc escarser ceràmic, que dóna accés a la part lateral i posterior de la casa. Les façanes laterals i posterior tenen totes les obertures d'arc pla arrebossat. A la part posterior s'hi adossen diversos cossos de dos nivells d'alçat. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland. | 08265-25 | Camí de la Palmarola | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Pumarola en Miquel Puigdecanet. | 42.0739900,2.2623400 | 438979 | 4658255 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78393-foto-08265-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78378 | Castell dels Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dels-torello | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MASFERRER, J.M. (1979). Sant Vicenç de Torelló [inèdit]. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona II, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XI | Es troba en estat ruïnós. | <p>El castell dels Torelló està situat en un cim de la Carena del Castell, des d'on es hi ha un domini visual sobre tota la vall del Ges. És un castell roquer constituït per una torre de defensa i un aljub o cisterna, que es trobaven dins un recinte que ocupava tot el cim rocós del penyal. La torre es situa al nord del mateix, és de planta circular i està feta de petits carreus escairats disposats en filades regulars. A la cara de tramuntana presenta un forat a la base, que permet accedir al seu interior. El mur assoleix una amplada d'uns dos metres. La part de migdia ha estat reconstruïda modernament. Tant el parament de la torre com el seu entorn presenten forats on hi anava fixada l'estructura de fusta i els empostissats que configuraven el castell. A l'extrem de migdia del penyal hi ha l'aljub, que es troba tallat de la roca. És de planta rectangular i està cobert de bardisses. Tot el penyal estava protegit per una muralla, feta de pedra lligada amb morter, de la qual en queden algunes restes, especialment a la part de llevant.</p> | 08265-1 | Carena del Castell | <p>El terme del castell de Torelló comprenia les parròquies de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Vicenç. La primera notícia documental que tenim del castell la trobem l'any 881, quan Servusdei i Fredegona venen a l'arxiprest Gotmar les terres situades a l'apèndix del castell de Torelló. Més endavant, l'any 937, el compte Sunyer de Barcelona dóna al monestir de Ridaura uns alous del castell de Torelló, a la vila de Cervià. El senyor del castell, el comte Ramon Berenguer III, va donar-lo al compte Bernat III de Besalú com a dot de la seva filla Ximena Roderic. Tot i així, més endavant va tornar a mans del comtat de Barcelona, per falta de descendència. Des del segle XII, consten com a castlans del castell els Torelló, fins que l'any 1280 la pubilla Simona de Torelló es casa amb Berenguer d'Orís. La família Orís va mantenir la castlania de forma intermitent almenys fins a mitjans del segle XV, ja que durant la primera meitat del segle XIV ho van ser els Dosrius. L'any 1136, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV encomana el castell a Guillem Ramon de Montcada, després que els Besora en perdessin l'adjudicació per haver-se revoltat contra els primers. El castell passà a mans de la corona pel casament de Guilleuma de Montcada amb l'infant Pere. Durant la primera meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós el va encomanar a Bernat de Mont-roig, Bernat de Mont-rodon i Pere de Vilademany, fins que Bernat III de Cabrera va exercir el seu dret de redimir-lo i el va obtenir l'any 1351; el vescomptat de Cabrera en va mantenir la propietat fins al segle XIX. El castell va quedar afectat pel terratrèmol de l'any 1427, pel que alguns pagesos del terme en van reconstruir una part. Després del seu abandonament per part del procurador d'Osona, es va procedir al seu enderrocament perquè no fos pres pels remences, que finalment se'n van apoderar. L'any 1554, el virrei de Catalunya, Pedro Afán Enríquez de Ribera, va ordenar que fos enderrocat perquè no s'hi refugiessin bandolers. Les restes que en quedaven van quedar malmeses per l'huracà de l'any 1746, quedant només la torre actual. Fa uns anys se'n va reconstruir una part.</p> | 42.0735000,2.2654100 | 439233 | 4658198 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78378-foto-08265-1-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el Castell dels Moros. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 78392 | Jaciment paleontològic del turó del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-del-castell | <p>A l'entorn del turó del Castell de Torelló s'hi localitza abundant material paleontològic. Es tracta de fòssils que contenen malacologia marina d'origen bartonià. Molts dels fòssils es troben despresos de l'estrat per l'erosió.</p> | 08265-24 | Turó del Castell | 42.0734600,2.2661300 | 439292 | 4658193 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78392-foto-08265-24-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Prehistòric | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 123|76 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78546 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell-0 | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. MASFERRER, J.M. (1980). El Castell de Torelló [inèdit]. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIV | Pràcticament no se n'observen restes. | <p>Al costat del cim del Coll de Gallina, situat sota el turó del Castell, hi ha les restes d'una construcció. Estan situades a la part de tramuntana del mateix, prop del camí que condueix al castell. S'hi observen indicis de fonamentació d'un edifici de planta rectangular. Els murs són construïts amb marga i no arriben al metre d'amplada. Al voltant s'observen abundants fragments de ceràmica, la majoria corresponents a les teules de la coberta.</p> | 08265-178 | Coll de Gallina | <p>Les restes de la construcció del coll de Gallina han estat identificades com el mas del Castell, construïda pels Torelló un cop van abandonar el castell. L'any 1303, el seu propietari, Berenguer d'Orís, va demanar a la senyora jurisdiccional autorització per poder reconstruir la casa. Fortià Solà esmenta a la seva Història de Torelló que un tal Pericas va fer una inspecció de les ruïnes de l'indret del Coll de Gallina a principi del segle XX. El coll de Gallina ha estat identificat com el Puig Cornador, al qual es refereixen les fonts antigues. Aquestes esmenten la notícia escrita per Mn. Parassols a finals del segle XIX, sobre la troballa als peus del puig d'una pedra fenícia amb el relleu d'un brau i els atributs dels dos sexes. Apunta a que la pedra prové de l'esllavissada que patí el castell l'any 1767. Sovint s'ha relacionat el puig com a avantguarda del castell de Torelló, situat a la carena de sobre del mateix. El topònim Cornador es referiria a l'avís que s'hi feia amb el corn davant les situacions de perill.</p> | 42.0711300,2.2670100 | 439363 | 4657934 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 78373 | Mas Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-de-nogueres | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La masia de Font de Nogueres està situada a gregal del nucli de Sant Vicenç. És un edifici aïllat de planta rectangular que es troba construït aprofitant el desnivell natural del terreny. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, un dels quals té més llargada que l'altre. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic i es troba descentrat en el frontis. Al seu voltant s'hi distribueixen de forma aleatòria diverses finestres amb llinda de fusta. A la façana de tramuntana s'hi adossa un cos annex que es prolonga per ponent, de dos nivells d'alçat i coberta a una vessant que fa el desaiguat al lateral. S'obre a la façana de migdia amb un gran portal ceràmic. A causa del desnivell del terreny, des de la façana posterior s'accedeix directament pel primer pis. En aquesta, les obertures són totes d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant trobem tres petites finestres a mode d'espitllera. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. | 08265-14 | Camí del mas Font de Nogueres | En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Font. | 42.0703900,2.2721700 | 439789 | 4657848 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78373-foto-08265-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78462 | Font d'en Marcel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-marcel | XX | La font d'en Marcel està situada al costat del camí del Sot Gran. En el marge hi ha fixat el brollador metàl·lic per on cau l'aigua. Sota d'aquest hi ha una petita pica excavada del terra i reforçada als extrems per dues lloses de pedra. Al costat hi ha unes pedres que serveixen com a seient. | 08265-94 | Camí del Sot Gran | La font va ser creada fa pocs anys pel propietari de Can Marcel, una de les cases del Sot Gran. | 42.0702700,2.2586400 | 438670 | 4657844 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78462-foto-08265-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78462-foto-08265-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78467 | Roviroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roviroles | XIX | La coberta presenta deficiències. | <p>La masia de Roviroles està situada sobre la carena de Roviroles, a la part de mestral del terme municipal. La seva situació a la part més elevada de la carena fa que tingui unes vistes panoràmiques de tota la vall. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies, construït sobre la roca natural. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de dos eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat, llevat del portal, amb llinda de fusta pintada i brancals ceràmics amb l'intradós motllurat. A la façana de llevant s'hi adossava un cos annex, sobre el qual es va construir un volum més alt que el principal amb la coberta a dos vessants i el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. S'hi accedeix des d'una escala exterior de dos trams, adossada a la façana del volum principal. La façana principal conserva el revestiment arrebossat i pintat, mentre que a la façana lateral es troba molt deteriorat i permet observar el parament de maó amb la base de pedra lligada amb morter. El volum annex està arrebossat amb pòrtland, excepte la base que s'ha deixat amb la pedra vista.</p> | 08265-99 | Carena de Roviroles | <p>En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Basas, també propietari del Masgrau, Sotgran i Comadebó.</p> | 42.0698200,2.2559200 | 438444 | 4657796 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78467-foto-08265-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78418 | Font de Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-nogueres | ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. | XIX | La font de Nogueres està situada al camí del mas Font de Nogueres. La font està construïda en el marge, d'on surt una pedra tallada amb una teula que la cobreix, que fa de brollador. L'aigua cau en una pica rectangular de pedra que s'adossa en paral·lel al marge. S'ha fixat una barra de ferro al costat que permet atansar-se a beure. A l'altre costat del camí hi ha una bassa o safareig de majors dimensions, que recapta l'aigua sobrant de la font a través d'una canalització subterrània. Com a mesura de seguretat, s'ha fixat una reixa metàl·lica al seu voltant. | 08265-50 | Camí de la masia Font de Nogueres | Antigament, els pagesos que cultivaven les terres de les Costes del Camps paraven a beure a la font quan baixaven de tornada. D'altra banda, al safareig hi rentaven els masovers del Mas Font de Nogueres i a la bassa s'hi abeurava el bestiar. En motiu de l'arranjament del camí, la font va deixar de brollar, pel que l'any 2001 es va sol·licitar el permís per recuperar-la. L'aigua no és potable, perquè té uns nivells elevats de nitrats. | 42.0697100,2.2737700 | 439921 | 4657771 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78418-foto-08265-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78418-foto-08265-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78442 | Resclosa de la Colònia de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-colonia-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. | XIX-XX | La resclosa de Borgonyà està construïda al riu Ter, aigües amunt de la colònia. És una obra de formigó perpendicular al riu, que amida uns 90 metres de longitud. Sobre la resclosa hi ha un petit pont o passarel·la metàl·lica que condueix a un sistema de bagants. L'aigua desviada és conduïda a la riba esquerra del riu, on hi ha la casa de comportes, una edificació petita de planta rectangular oberta a la base amb pòrtics d'arc de mig punt, per on transcorre l'aigua. Des d'aquí comença el canal de la colònia. A la roca que aflora en el riu, sota la resclosa, hi ha fixades les restes d'una antiga palanca de fusta. | 08265-74 | Riu Ter | La societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys propers i els drets d'explotació dels salts d'aigua de Pius Callís l'any 1871, tot i que el projecte no fou aprovat fins el 1873. El mes d'abril de 1894 s'aprovà definitivament l'adquisició de la societat Nuevas Hilaturas del Ter del dret d'explotació del salt d'aigua de Borgonyà. En aquest moment, es comença a construir la resclosa i el canal sota la direcció de l'enginyer Manuel Gispert, prèvia notificació a l'Ajuntament de Sant Vicenç. L'energia que s'obtenia amb l'aigua que accionava les turbines, es complementava amb una màquina de vapor, per les èpoques en què el cabal del riu era menor. La casa de comportes de l'entrada del canal va ser ampliada l'any 1923, conincidint amb l'ampliació que s'estava fent a la fàbrica. També es van ser reparacions importans a la resclosa, que es repetirien uns anys més tard, vers el 1933. | 42.0689600,2.2408300 | 437195 | 4657712 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78442-foto-08265-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78524 | Pont ferroviari de Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ferroviari-de-can-tomas | XX | <p>Al camí que descendeix de Can Tomàs hi ha un petit pont que permet creuar sota la línia ferroviària en direcció al riu Ter. És una estructura oberta en arc de mig punt adovellat sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat. El costat de ponent ha estat reforçat amb un encofrat de formigó.</p> | 08265-156 | Camí de Can Tomàs | <p>Durant la dècada de 1920 la companyia Fabra i Coats va sol·licitar de construir un cementiri per a Borgonyà, ja que fins aleshores els morts s'enterraven a Sant Vicenç. El nou cementiri va projectar-se a la part nord de la colònia, proper a la masia de Can Tomàs. L'aprovació del projecte va suposar que el pou que hi havia a la masia fos anul·lat i s'hagués de canalitzar l'aigua al mas. Per a fer-ho, es va construir una conducció provinent del carrer del Canal, fent un pas sota la via ferroviària.</p> | 42.0686200,2.2410500 | 437213 | 4657674 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78417 | Font del Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-duc-1 | XIX-XX | La font del Duc està situada al torrent de Comadebò, prop del camí que mena a la casa. La font està construïda en un marge, en un mur fet de pedra. En aquest hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una pica rectangular feta d'obra, que s'adossa al marge de forma paral·lela. | 08265-49 | Torrent de Comadebò | La font del Duc era molt concorreguda pels habitants de Borgonyà, que hi anaven sovint a buscar aigua i a berenar. | 42.0676400,2.2514800 | 438075 | 4657557 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78417-foto-08265-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78417-foto-08265-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78385 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-11 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVI-XX | La masia del Vilar està situada al nord del nucli de Sant Vicenç. És un edifici de planta rectangular i tres crugies, al qual s'adossen diversos volums a les façanes laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'accés a la casa es fa a través d'unes escales d'obra, que condueixen a un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla i tres petits pòrtics d'arc de mig punt a les golfes. Llevat del portal, la resta d'obertures d'aquest volum són de factura moderna i d'arc pla, les de la planta baixa amb llinda de fusta i les del pis emmarcades amb pedra. A l'extrem que es troba enretirat del plom del mur s'hi ha obert una entrada de garatge. A la façana de garbí hi ha adossat un segon volum de planta baixa i dos pisos, cobert a quatre vessants. Consta d'un portal d'arc pla de pedra carejada, que incorpora motius a la llinda, on s'hi distingeix una creu custodiada per dues figures de forma conopial, dels quals no se'n reconeix la iconografia interior per trobar-se erosionada. Sota d'aquests motius, hi ha una sanefa en relleu de formes ondulants. La resta d'obertures d'aquest cos són de factura moderna, com també ho és el cos que es va adossar a la façana de garbí i a la façana de gregal del volum principal. L'acabat exterior és arrebossat amb pòrtland, excepte a la base dels volums centrals on s'ha deixat la pedra vista. | 08265-8 | Camí del Vilar | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada el Vilar (SOLÀ, 1948: 124). En un Consell general convocat l'any 1357 per diverses qüestions de la casa Puigdesalit, s'esmenta un tal Pere del Vilar de Sant Vicenç. L'any 1466 Margarida, filla de Bernat de Vivar i Caterina, es casa amb Pere Joan de Fraixà, de Sant Boi de Lluçanès, i van a viure al mas de Vilar de Sant Vicenç de Torelló, fent donació dels béns que hi havia en dit mas, que fins aleshores pertanyien al seu oncle Jaume de Vilar. El mas consta en el fogatge de l'any 1553 i en un capbreu de l'Arxiu Espiscopal de Vic de l'any 1550, quan l'habitaven Pere i Bernat Vilar. Més endavant, vers l'any 1608, Maria Vilar es casa amb en Silvestre Cortada, del Mas Cortada d'Orís. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Josep Vilar i Amigó. El mas i les terres foren adquirides per llurs masovers l'any 1968 a Jaume Bofarull. | 42.0668800,2.2669500 | 439354 | 4657462 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78385-foto-08265-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat hi consta erròniament com a 'Villar'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78383 | Mas el Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camps | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pergamins de la Cúria del Castell de Torelló (de l'any 1381 al 1416). Torelló: Publicacions de l'Associació d'Estudis Torellonencs (1988). SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. TORRES, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una història de paraires i bandolers. Vic: Eumo Editorial. | XVI | La masia del Camps està situada al nord del nucli de Sant Vicenç, al camí que continua per l'avinguda del Castell. És un edifici aïllat de planta irregular i dues crugies. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat en el frontis. Sobre el portal hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. La part de ponent del frontis està definida per un cos quadrangular en forma de torre, de tres nivells d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Entre les obertures que presenta, la majoria amb llinda de fusta, destaca una finestra orientada a migdia amb la llinda de pedra inscrita amb l'any '1641' amb una figura en forma de calze intercalada. La resta d'obertures d'aquest volum són ceràmiques amb llinda de fusta, algunes de les quals són de factura moderna. El segon volum està adossat a la façana de llevant de forma perpendicular. Consta de planta baixa i pis i té el carener paral·lel a la façana. La part frontal està caracteritzada per una galeria horitzontal de dos nivells que queda suportada amb bigues de fusta i un pilar circular al centre fet de pedra lligada amb morter. Davant d'aquest cos hi ha un pati que queda tancat per un baluard, obert amb una portalada amb pilars ceràmics i una llinda de fusta, que està situada davant del portal principal del mas. Les obertures de la façana posterior són també amb llinda de fusta, algunes amb brancals ceràmics de factura moderna. El revestiment dels murs és arrebossat amb morter. A l'entorn del mas hi ha diverses dependències agrícoles modernes. | 08265-6 | Camí del mas el Camps | Els orígens d'aquest mas es podrien remuntar al període medieval, ja que durant el segle XIII ja existia a Sant Vicenç una masia anomenada Camps (SOLÀ, 1948: 124). L'any 1416, Ramon de Camps estableix a Francesc ça Torra unes terres pertanyents al Mas de Camps que, entre d'altres, afronten amb les propietats de Grau Amalric i el mas Andreu. Més endavant, en el fogatge de l'any 1553 hi torna a constar la casa, quan era habitada per Jaume Camps. Uns anys més tard, vers el 1573, Joan Camps es casa amb Dionisia Cortada, del Mas Cortada d'Orís. El nebot de Dionisa, Silvestre Cortada, es casarà l'any 1608, en segones núpcies, amb la Maria Vilar, del Mas Vilar de Sant Vicenç. Un fill del Mas Amalric, en Pere Amalric, es va casar amb la Violant Camps l'any 1562. Més endavant, les famílies Amalric-Camps quedarien emparentades de nou, ja que l'any 1614, Jeroni Amalric va casar-se amb la Marianna Camps. Des dels seus orígens, el mas ha estat reformat en diverses ocasions, entre les que destaca la del segle XVII, tal com ho testimonia la llinda inscrita. A principi del segle XVIII, Vicenç Camps promet a Sant Fortià una quartera de blat anual perquè la pedra no li torni a pendre la collita. En els amirallaments de l'any 1856 figura com a propietari del mas Esteve Camps. | 42.0667300,2.2700200 | 439608 | 4657443 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78383-foto-08265-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78545 | Dipòsits d'aigua de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX-XX | El segon dipòsit està parcialment cobert de vegetació. | <p>A la part residencial de la colònia Borgonyà, aprofitant el desnivell de la part de tramuntana, s'hi van construir tres dipòsits per garantir el subministrament d'aigua a les cases. A mida que es van anar construïnt a mesura que s'incorporaven nous habitatges a la colònia. El primer dipòsit està situat al nord de la Casa del Mestre. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, de planta quadrangular troncocònica. A la part frontal té adossat un petit cos on hi havia la maquinària. Els murs són de maçoneria arrebossats amb morter. A pocs metres al nord, al costat de l'escola dels nens, hi ha un segon dipòsit. És de planta quadrangular i té la part superior coberta. Els murs són de maçoneria revestits amb morter, amb els angles ceràmics. Finalment, uns metres més amunt, sobre l'escola dels nens, hi ha el darrer dipòsit. És de planta quadrangular, amb murs de maçoneria i maó, acabat amb una cornisa ceràmica. A la part frontal hi ha un plafó metàl·lic on hi consta 'AGUAS 1946 H.F.C'.</p> | 08265-177 | Colònia Borgonyà | <p>El primer dipòsit de subministrament d'aigua es va construir durant la primera etapa de creixement de la colònia de Borgonyà, per tal de proveir d'aigua les cases dels treballadors que s'estaven construïnt. A principi de la dècada de 1920 va ampliar-se la indústria i, de retruc, es van construir nous habitatges pels obrers. Això va suposar que s'hagués de construir un nou dipòsit, uns metres més amunt que l'anterior. Una nova etapa d'expansió de la colònia, amb la construcció dels blocs dels carrers Barcelona i Girona, va significar la construcció d'un tercer dipòsit l'estiu del 1944.</p> | 42.0661400,2.2435500 | 437417 | 4657397 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78545-foto-08265-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78545-foto-08265-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM es corresponen amb el dipòsit més elevat. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 78516 | Nous blocs d'habitatges al carrer Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nous-blocs-dhabitatges-al-carrer-girona | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Els nous blocs d'habitatges estan situats al final del carrer Girona, en el punt més elevat de la colònia Borgonyà. Es tracta de quatre blocs de planta rectangular, que es troben disposats en parells, dos a cada costat del carrer. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part central de la façana principal i posterior es troba enretirada respecte el plom del mur. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. Consten d'escales exteriors que permeten accedir en cadascun dels habitatges en què es troben dividits. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat amb cornises de diferent tonalitat i un gran sòcol de pedra. Com a curiositat, a la façana encara s'hi conserva la placa del Instituto Nacional de la Vivienda amb l'escut falangista.</p> | 08265-148 | C. Girona, 12-15. Colònia Borgonyà | <p>Els blocs d'habitatges del carrer Girona es van començar a construir l'any 1945 per allotjar el nombre creixent de treballadors de la colònia. Uns anys més tard, entre els anys 1965 i 1966 es va portar a terme una segona fase de construcció, seguint el mateix model arquitectònic tot i que incorporant-hi petites modificacions.</p> | 42.0660800,2.2425100 | 437331 | 4657391 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78516-foto-08265-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78516-foto-08265-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78547 | Escola de nens de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-nens-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'escola de nens de Borgonyà està situat al carrer Girona, a la part més elevada de la colònia Borgonyà. És un edifici de factura moderna, constituït per dos volums rectangulars disposats de forma paral·lela, units per un cos central. El volum orientat a migdia presenta una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat i una terrassa semicoberta al pis superior. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és de pedra vista a les façanes laterals i la galeria de migdia de pedra vista i la resta arrebossat i pinat.</p> | 08265-179 | C. Girona, 14. Colònia Borgonyà | <p>El creixement que va patir la colònia Borgonyà durant la dècada de 1940 va fer necessària la construcció d'una nova escola per a nens. L'any 1955 se'n va col·locar la primera pedra, i es va inaugurar l'any següent. En un principi, l'edifici tenia dues aules, a les quals se'n va incorporar una altra pocs anys més tard. Com a l'escola vella, els personal directiu de l'empresa seguia supervisant el treball dels alumnes i dels professors. A mitjans dels anys 1960, es va dotar l'escola d'un servei d'autocars per desplaçar-se als instituts de la rodalia. L'any 1980, l'escola va desvincular-se definitivament de l'empresa.</p> | 42.0660300,2.2429700 | 437369 | 4657385 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78547-foto-08265-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78547-foto-08265-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78501 | Xalet número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-numero-10 | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>El xalet número 10 de la Colònia Borgonyà està situat a l'altre costat dels blocs del carrer Girona, enmig d'una parcel·la enjardinada. És un edifici aïllat de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una casa de factura moderna, amb les obertures d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc.</p> | 08265-133 | C. Girona, 10. Colònia Borgonyà | <p>El xalet número 10 va construir-se durant la segona fase d'ampliació de la colònia Borgonyà, al voltant de la dècada de 1940.</p> | 42.0659600,2.2413600 | 437236 | 4657378 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78501-foto-08265-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78501-foto-08265-133-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78509 | Blocs d'habitatges del carrer Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-dhabitatges-del-carrer-girona | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Els blocs d'habitatges estan situats al costat esquerre del carrer Girona, a l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà. En total hi ha una filera ascendent de cinc blocs, tres més a la part alta del carrer i un de sol a mestral de l'església. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Cada bloc es divideix en quatre habitatges independents, als quals s'accedeix a través d'escales exteriors, les del primer pis adossades en paral·lel a les façanes laterals. Els cinc primers blocs ofereixen la particularitat un cos adossat a les façanes laterals (originalment es corresponia amb el safareig), que enllaça amb el volum amb un arc de mig punt des d'on comença l'escala. Al frontis hi ha el portal d'accés on hi ha les portes dels habitatges de la planta baixa, obert en arc escarser arrebossat. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte els dos petits pòrtics d'arc de mig punt del nivell superior. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i un gran sòcol de pedra.</p> | 08265-141 | C. Girona, 1-9. Colònia Borgonyà | <p>Els blocs d'habitatges del carrer Girona es van començar a construir l'any 1945 per allotjar el nombre creixent de treballadors de la colònia. Uns anys més tard, entre els anys 1965 i 1966 es va portar a terme una segona fase de construcció, seguint el mateix model arquitectònic tot i que incorporant-hi petites modificacions.</p> | 42.0657200,2.2410600 | 437211 | 4657352 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78509-foto-08265-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78513 | Escola i convent de monges de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-convent-de-monges-de-borgonya | XIX | <p>Els edificis que s'utilitzaven com a escola i convent de monges de la colònia de Borgonyà estan situats al final del carrer Barcelona. Es tracta de dos volums de planta rectangular diposats de forma paral·lela, entre els quals s'hi intercalen dos cossos quadrangulars, pel que queda un espai reduït entre ambdós. Tots dos presenten un sol nivell d'alçat, un d'ells amb semisoterrani, i tenen la coberta a dos vessants de teula romana. L'accés es fa a través d'unes escales exteriors adossades en paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla emmarcades amb ceràmica i la llinda motllurada. Els angles cantoners també es troben reforçats amb ceràmica, que ressalta amb el parament dels murs de maçoneria. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-145 | C. Barcelona. Colònia Borgonyà | <p>Actualment s'utilitza com a restaurant.</p> | 42.0656700,2.2481900 | 437801 | 4657341 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78513-foto-08265-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78513-foto-08265-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78513-foto-08265-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78507 | Cases del carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-catalunya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Catalunya està situat a la part superior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, darrera l'església. Està constituït per deu cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer, que es troba alçat a través d'un mur de contenció. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons tres eixos d'obertures, en forma de portal al centre i una finestra a cada costat. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic, així com una senzilla cornisa que ressegueix les cases fins a l'alçada del sòcol. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi ha un petit pati. Davant de les façanes hi ha un espai enjardinat on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-139 | C. Catalunya. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Catalonia Terrace es van construir al voltant de l'any 1922, coincidint amb la primera ampliació important de la colònia Borgonyà. Es van fer per allotjar als nous obrers que s'havien contractat en aquell moment. La tipologia constructiva i la distribució és molt semblant a les cases del pla, tot i que són de majors dimensions per allotjar-hi famílies nombroses.</p> | 42.0655200,2.2423400 | 437317 | 4657329 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78507-foto-08265-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78434 | Pont de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-borgonya | DIVERSOS AUTORS (2005). Inventari del Patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Consorci Alba-Ter. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOBRINO, J.; MESQUIDA, D. (1999). Memòria del projecte de Reforma i ampliació del 'Pont dels Anglesos' sobre el riu Ter, a Sant Vicenç de Torelló. Diputació de Barcelona. | XX | Pont de cinc trams iguals constituïts per cinc arcs rebaixats de mateixes dimensions, a més d'un arc el·líptic situat en un extrem que permet per travessar el canal. Els arcs són fets de formigó, amb quinze muntants equidistants de formigó que suporten el tauler. Els timpans són fets amb murs de formigó i les piles són del mateix material amb un únic fust rectangular amb extrems circulars. El tauler està pavimentat amb asfalt i delimitat amb baranes metàl·liques. En dues pilastres s'observa l'escut de la Diputació de Barcelona. | 08265-66 | Ctra. BV-5626, km. 0,1 | L'agost de 1928 es va començar a construir el pont que comunicava la colònia de Borgonyà amb la carretera de Ribes. Estava situat darrera la fàbrica número 2 i el va projectar Franciso Gassol, enginyer de la Diputació de Barcelona. L'estructura no va finalitzar-se fins a l'any 1934, després d'una reforma de l'enginyer RamonTarrida dirigida per la Generalitat de Catalunya. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el pont va ser destruït durant la retirada del bàndol republicà. Després d'intentar de reconstruir-lo al mateix indret, finalment va decidir construir-se aigües avall, segons projecte del mateix Ramon Tarrida. Va començar a edificar-se el març del 1946 i no va inaugurar-se fins a l'any 1955. Va ser ampliat i reformat entre els anys1999 i 2004 segons projecte de l'enginyer Juan Antonio Sobrino, a causa del mal estat del tauler i de l'amplada insuficient que tenia. En aquest moment, es van substituír les baranes d'obra per unes de metàl·liques. | 42.0654800,2.2373000 | 436900 | 4657328 | 1955 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78434-foto-08265-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com el pont dels Anglesos. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78382 | Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. COLLELLDEMONT, P. (1994). 'Osona Nord', Les Guies: El 9 Nou. Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL. A.; VINYETA, R. (1979). La Vall de Torelló. Geografia i història. Torelló: Editorial Celblau. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta. | XIX | La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial de Borgonyà, sobre la vessant del puig on s'hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau dividida en quatre trams a través d'arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s'obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora, al costat de l'altar, un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l'any '1706' amb una creu intercalada, que probablement constitueix l'únic vestigi conservat de l'antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s'obre un portal d'arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il·luminació del temple s'obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral. A nivell exterior, la portalada és d'arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l'edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L'accés al temple es fa a través d'una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d'arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l'anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d'arc de mig punt on s'hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà. | 08265-5 | C. Girona | La primera referència documental del santuari de Borgonyà la trobem en un testament de Pere del Pujol de Torelló de l'any 1298. En aquell moment, la capella era sufragània de la parroquia de Sant Vicenç i posseïa terres al seu voltant i el mas Envers. Durant el segle XIV, a l'ermita s'hi funda un benifet presbiterial, en què la Mitra ha de celebrar la missa matinal. El temple va ser reformat a mitjans del segle XVI i es va dotar d'un retaule de la Mare de Déu de Borgonyà, encarregat al pintor barceloní Ramon Puix. Entre els segles XIV i XIX els torellonencs sortien en processó fins a l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà, en què durant els primers anys les relíquies de Sant Fortià eren submergides en aigües del Ter. Més endavant, quan aquesta costum quedà abolida, el cos del Sant era portat fins al peu de la imatge de la Verge de Borgonyà. L'any 1895 les terres del mas Borgonyà, juntament amb la capella, són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials. El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral. Durant la construcció del temple, dues cases del carrer Paisley (número 24 i 26) van habilitar-se com a capella provisional. Va ser beneïda pel bisbe Morgades el Dilluns de Pasqua Florida de l'any 1898, amb l'assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter. Va ser el mateix bisbe qui, volent garantir el culte catòlic davant de la propietat de confessió protestant, va determinar que el temple havia de superar en alçada la resta de les construccions de la colònia. La direcció de Fabra i Coats va anar més enllà i va reforçar el paper del capellà sobre la comunitat, a més de donar suport a les celebracions religioses i subvencionar l'ensenyament a través de monges i capellans. | 42.0654200,2.2417800 | 437270 | 4657318 | 1898 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78382-foto-08265-5-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78426 | Goigs de la Mare de Déu de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-borgonya | CAMPRODON, A. (1994). Música tradicional popular de l'antic terme del Castell de Torelló: Goigs. Vol. 2. Torelló: Antoni Camprodon Rovira. | XVIII-XX | Els goigs en honor a Nostra Senyora de Borgonyà es canten el dia de la seva festivitat. Se n'han conservat diverses versions, de les quals n'hi ha dues de l'estamper Joan Jolis. La més antiga comença així: 'Devant vos Reyna, y Senyora nos miram al Fill de Deu, ab sinch llagas llastimosas, que pati en la vera Creu. Estant vos dell ausentada patireu molt gran tristor, per la nova queus han dada, feus redoblá lo dolor; dientvos, que al Redemptor patí dolor cruel condemnat per lo mal Jutge, que havia de morir en Creu (...)'. La segona versió del goig consta de diverses versions, totes elles anteriors a la instal·lació de la colònia tèxtil de Fabra i Coats. Hi ha una còpia impresa pel mateix Joan Jolis, una d'Ignasi Valls de l'any 1845 i una altra de l'Impremta Barjau de Vic de l'any 1866. Comença així: 'Arca de Déu fabricada ahont Jesus fe encarnà Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyá. Lo primer goig que sentis Maria Verge sagrada, sonch portantvos la Embaixada Gabriel de Paradis: Y restareu vos prenyada del Verb, que en vos se humanà, Verge, y Mare immaculada Maria de Borgonyà. (...)'. La tercera versió del goig va ser escrita l'any 1934, va ser escrita pel mossèn Isidre Castells i en fa ver la música el mossèn Josep Potellas. Comença així: 'Vora el Ter teniu l'estada pel devot que us ve a clamà: Sigueu nostra advocada oh, Verge de Borgonyà. De molts segles que la història ens recorda el temple humil que s'alçava ple de glòria i amb un goig tot infantil per dosser la serralada i per guarda l'ermità. (...)'. | 08265-58 | Santa Maria de Borgonyà | La primera versió conservada del goig no es troba datada, tot i que el nom de l'estamper ens permet datar-lo entre finals del segle XVII i principi del XVIII. Joan Jolis Santjaume (1650-1705) és fill del mas del Jolis de Sant Vicenç, i va ser un destacat impressor, estamper i gravador del carrer dels Cotoners de Barcelona. | 42.0654000,2.2418000 | 437272 | 4657316 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78426-foto-08265-58-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 78413 | Aplec de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX-XXI | L'aplec de Borgonyà es celebra cada any el dia 25 de març, en què es celebra un ofici solemne, en què es canten els goigs en honor a la Mare de Déu de Borgonyà. Els actes programats en motiu de l'aplec no es desenvolupen fins el següent cap de setmana. El dissabte al matí es celebra la tradicional xocolatada popular. Entre els actes que es desenvolupen durant la festivitat, destaca el partit de futbol entre casats i solters i la sessió de cinema o de teatre. De forma paral·lela, s'organitzen tallers, jocs concerts i visites a la fàbrica. | 08265-45 | Colònia Borgonyà | L'aplec de Borgonyà s'ha celebrat de manera gairebé continuada des de principi del segle XX. Entre el 1920 i el 1940, a les 7 del matí hi havia missa i després de combregar els malalts, es celebrava l'ofici solemne, acompanyat de cantaires. La mateixa tarda, hi havia una sessió de cinema o teatre al local del Casino. L'any 1923 es coneix que hi va haver un repic de campanes i es va fer foc als turons. A partir dels anys 1940, es va donar més importància a la celebració religiosa, i les obres de teatre només eren representades per dones, que les havien d'interpretar en castellà. Després d'uns anys en què la festa va quedar pràcticament reduïda a la missa i la projecció d'una pel·lícula, durant els anys 80 van recuperar-se les activitats com el teatre i se'n van incorporar de noves. | 42.0653800,2.2417900 | 437271 | 4657313 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78478 | Escola i habitatge del capellà i de l'ermità de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-habitatge-del-capella-i-de-lermita-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>L'edifici de l'escola i habitatge del capellà i de l'ermità es troba situat a la part residencial de la colònia Borgonyà, entre els carrers Girona i Catalunya. Està adossat a la façana de llevant de l'església de la Mare de Déu de Borgonyà. És una construcció de planta rectangular i quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a tres vessants. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos, definits per obertures d'arc pla amb guardapols, excepte els portals dels extrems que són d'arc de mig punt arrebossat. Les finestres del segon pis són biforades, separades per una columneta amb capitell motllurat, sobre la qual s'incorporen relleus decoratius. Els nivells de forjats estan definits per una cornisa amb rosetes decoratives. El ràfec està rematat per una cornisa dentada. La mateixa composició d'obertures i elements decoratius es reprodueix als pisos superiors de la façana de llevant, entorn dos eixos compositius. La façana posterior està formulada de forma més senzilla, amb obertures d'arc escarser arrebossat sense elements ornamentals. El revestiment dels murs exteriors es manté arrebossat.</p> | 08265-110 | C. de Catalunya, 28. Colònia Borgonyà | <p>L'església de la Mare de Déu de Borgonyà va ser consagrada l'any 1898 pel bisbe Morgades, juntament amb les escoles dels nens. En aquest edifici, a banda de l'escola, s'hi van habilitar les habitacions del capellà i la casa de la família de l'ermità. El primer mestre de l'escola va entrar l'abril de 1898 i va ser el capellà Ramon Vila, vicari de Sant Vicenç. A partir de 1910, des de l'empresa es comença a veure la necessitat que el mestre docent tingués una titulació. Per aquest motiu, va assumir la despesa de donar-li la formació oportuna al capellà. El mateix director de la fàbrica feia exàmens als alumnes i es premiava amb un regal als alumnes més destacats a final de curs. La proclamació de la República va suposar que, vers l'any 1934, es contractés un professor titulat i el capellà quedes relegat com a adjunt. Després de la Gerra Civil el capellà tornà a exercir de director de l'escola. L'any 1956 es va començar a construir la nova escola, ja que aquesta quedava petita a causa de l'augment de la població.</p> | 42.0653700,2.2419800 | 437287 | 4657312 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78478-foto-08265-110-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78500 | Casa de l'administrador de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-ladministrador-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>La casa de l'administrador de la colònia Borgonyà està situada al nord del carrer Escòcia. Té un ampli domini visual dels primers carrers que es van formar a la colònia, ja que es troba construïda en una cota superior. La casa va bastir-se en un terreny amb desnivell pronunciat, que és salvat a través d'un cos de notable alçada, sobre el qual es va edificar la casa. La part superior del mateix està habilitada com a terrassa transitable i s'hi pot accedir directament des de la façana de migdia. L'edifici és de planta quadrangular, consta de semisoterrani, planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana de migdia consta de tres obertures a la planta baixa: al centre hi ha el portal d'accés i a cada costat trobem un finestral triforat rematat per un frontó molt rebaixat. Totes les obertures de la construcció estan emmarcades amb ceràmica que, juntament amb les cornises i el ràfec ceràmics, ressalten sobre el revestiment de tonalitat clara. El cos frontal està acabat amb pedra vista.</p> | 08265-132 | C. Borgonyà. Colònia Borgonyà | <p>El també conegut com a xalet número 9, era ocupat per l'administrador de la colònia. És un edifici construït durant els primers anys de funcionament de la colònia Borgonyà. Està situat en una cota molt superior als habitatges dels treballadors, alinat amb ells i exercint un domini important sobre ells.</p> | 42.0653500,2.2438800 | 437444 | 4657309 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78500-foto-08265-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78502 | Casa del mestre de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>La casa del mestre està situada al nord els carrers Borgonyà, Paisley, Escòcia i Coats, dels quals té un domini visual per trobar-se en una cota superior. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a llevant, es composa de tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb ceràmica, de les quals la central és el portal d'accés. La mateixa composició es reprodueix a la façana posterior. A la façana de migdia hi ha tres finestrals també d'arc pla emmarcats amb ceràmica, dels quals els dels extrems són triforats. A nivell de l'altell hi ha una petita finestra biforada. Els angles cantoners i la cornisa que marca el nivell de forjat estan acabats amb ceràmica. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos. L'acabat exterior es manté arrebossat, amb una cornisa de pedra. Davant de la casa hi ha l'hort. Per accedir a la casa cal seguir un caminet ascendent l'entorn del qual es troba enjardinat.</p> | 08265-134 | C. Borgonyà, 38. Colònia Borgonyà | <p>Originalment, la casa era utilitzada per allotjar els alts càrrecs de la colònia. Quan el mestre de l'escola va deixar de ser el capellà, van passar a allotjar-lo en aquesta casa.</p> | 42.0653500,2.2431700 | 437385 | 4657309 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78502-foto-08265-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78505 | Blocs d'habitatges del carrer Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blocs-dhabitatges-del-carrer-barcelona | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Els blocs d'habitatges estan situats entre el carrer Fabra i l'escola i convent de monges, a l'extrem de llevant de la colònia Borgonyà. En total hi ha una filera ascendent de vuit blocs aliniats, construïts a un sol costat del carrer. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Cada bloc es divideix en quatre habitatges independents, als quals s'accedeix a través d'escales exteriors, les del primer pis adossades en paral·lel a les façanes laterals. Al frontis hi ha el portal d'accés on hi ha les portes dels habitatges de la planta baixa, obert en arc escarser. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte els dos petits pòrtics d'arc de mig punt del nivell superior. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat i un gran sòcol de pedra. A la part posterior de les cases, situats en una cota superior, hi trobem els horts. Entre el carrer i les cases l'espai està enjardinat amb arbres, arbusts i flors.</p> | 08265-137 | C. Barcelona. Colònia Borgonyà | <p>Els blocs d'habitatges del carrer Barcelona es van començar a construir l'any 1943 per allotjar el nombre creixent de treballadors de la colònia. En els nous edificis, hi ha un canvi tipològic important respecte els construïts fins al moment; estan formulats com a blocs aïllats amb quatre vivendes cadascun. Els edificis es doten de serveis inexistents a les altres cases, com lavabo a l'interior, pati de ventilació, rebost, safareig i traster.</p> | 42.0652900,2.2471700 | 437716 | 4657299 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78505-foto-08265-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78505-foto-08265-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78505-foto-08265-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78498 | Cases del carrer Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-fabra | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>El carrer Fabra es situa a l'extrem de llevant del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre els carrers Borgonyà i Barcelona. Està constituït per vint-i-tres cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer, que es troba alçat a través d'un mur de contenció. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes de les quals obertes a l'altell amb un gablet. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre els murs de maçoneria. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-130 | C. Fabra. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Fabra es van construir entre els anys 1923 i 1924, coincidint amb la primera ampliació important de la colònia Borgonyà. Es van fer per allotjar als nous obrers que s'havien contractat en aquell moment. La tipologia constructiva i la distribució és molt semblant a les cases del pla.</p> | 42.0652600,2.2453300 | 437564 | 4657298 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78498-foto-08265-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78529 | Font dels dissortats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-dissortats | XIX | La font va ser parcialment mutilada en reformar el carrer. Es troba coberta de vegetació. | <p>La font dels dissortats està situada en un marge del carrer Bellmunt. Consta d'un brollador metàl·lic fixat directament a la roca del marge, que es troba oxidat i parcialment cobert de sediments. L'aigua no hi brolla, sinó que ho fa per degoteig i es perd carrer avall. Al seu voltant hi creix molsa i herbes que la tapen. Antigament hi havia un petit safareig al costat, però va ser destruït en reformar el carrer.</p> | 08265-161 | C. Bellmunt | <p>Segons un testimoni oral, la font es denomina dels dissortats perquè és on els santvicentencs anaven a rentar la roba dels malalts.</p> | 42.0654600,2.2764100 | 440135 | 4657297 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78529-foto-08265-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78529-foto-08265-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78454 | Recull fotogràfic de l'Associació de Veïns de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-lassociacio-de-veins-de-borgonya | XX | <p>El recull fotogràfic de l'entitat Associació de Veïns de Borgonyà es conserva a la Casa Cuna de la colònia Borgonyà. Està integrat per unes 2.000 còpies d'imatges datades del segle XX, de les quals les de la primera etapa són en blanc i negre. Les fotografies retraten els habitants de la colònia de Borgonyà, els actes, aconteixements i festivitats més rellevants de la comunitat, així com de la colònia i del seu entorn. Estan classificades en arxivadors, amb un número de registre, el tema i el propietari de la còpia original. Algunes imatges s'han digitalitzat.</p> | 08265-86 | C. Girona | <p>Les còpies de les fotografies van ser recollides entre els veïns de Borgonyà com a material gràfic per a la publicació del llibre 'Borgonyà: Una colònia industrial del Ter', d'Eumo Editorial.</p> | 42.0651500,2.2421700 | 437302 | 4657288 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78454-foto-08265-86-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78408 | Casino de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-borgonya | COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial. | XX | El casino de la colònia Borgonyà està situat al carrer Borgonyà, prop de la Casa Cuna. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El cos frontal, que es correspon amb el bar, té menor alçada que la resta de la construcció. El portal d'accés és d'arc mixtilini emmarcat amb ceràmica, que enllaça amb un finestral triforat del nivell superior emmarcat amb ceràmica i la llinda motllurada en forma d'arc rebaixat. A cada costat del portal hi ha un finestral d'arc pla igualment emmarcat amb ceràmica i motllura d'arc rebaixat a sobre, que es repeteix en les finestres i portals de la façana de migdia. El frontis queda rematat per una gran cornisa sobre la qual hi ha un petit capcer de formes ondulants. La façana de migdia es composa formant eixos, en què les finestres dels pisos superiors són d'arc pla emmarcat amb ceràmica. A la façana posterior hi ha un petit òcul a la part superior i un cos quadrangular adossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb els elements com les cornises i els emmarcaments ressaltats de diferent tonalitat. A l'interior es manté l'espai del bar en el primer cos i la sala d'espectacles al segon, mentre que al pis superior hi ha la cabina de projecció de cinema amb el projector. | 08265-40 | C. Borgonyà, 10. Colònia Borgonyà | L'antecedent del Casino de la colònia Borgonyà el trobem en el Centro Recreativo de Borgoñá, creat a l'inici de la fundació de la colònia, vers l'any 1897. Aquest espai era formulat per al lleure dels treballadors i les seves famílies, que comprenia un saló de cafè, la sala de lectura i un petit teatre i sala de ball. Per tal d'ampliar la oferta lúdica i cultural dels treballadors, l'any 1924 es va inaugurar el nou edifici, conegut com el Casino. Aquest espai també disposava d'una sala de cafè, d'una sala d'espectacles amb escenari i la sala de lectura. El 26 de novembre del mateix any es va formar la primera junta i es van llegir els estatuts, que tenien un total del 32 articles, que comprenien des de la seva Constitució i objecte, els socis i els seus drets, les baixes, el govern del casino les assamblees i les imposicions generals. Qualsevol treballador de la fàbrica major de divuit anys podia ser-ne soci de forma gratuïta. El director de Fabra i Coats, el senyor Street, va ser-ne el primer president, pel que el funcionament del Casino quedava estretament vinculat a la companyia. Els treballadors de la fàbrica que exercien els càrrecs necessaris per fer funcionar el casino rebien una remuneració complementària i estaven assegurats. Des del principi, la societat estava vinculada amb el Club Deportiu Borgonyà, que constava d'un equip de futbol format per treballadors. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la junta va dissoldre's i van votar-se els càrrecs entre els socis. Entre els anys 1937 i 1941 no s'hi van celebrar actes, fins que la direcció de Fabra i Coats torna a presidir la societat. A partir d'aquest moment s'hi van celebrar nombroses activitats, entre les que destaca les projeccions de pel·lícules, les representacions teatrals i els balls de Festa Major. Des de l'any 1950 el càrrec de la presidència deixa d'estar en mans dels directius de la fàbrica i el van ocupar els mateixos treballadors. L'any 1963 la societat del Casino i el Club Deportiu Borgonyà queden definitivament desvinculats. A principi de la dècada de 1970 es va disoldre la societat després d'un període de desvinculació de l'empresa Fabra i Coats, que coincidia amb la crisi que patia el sector tèxtil en tot el territori català. El desembre de l'any 1977 es va incendiar l'edifici del Casino. Finalment, l'edifici va ser adquirit per l'ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. | 42.0651200,2.2429200 | 437364 | 4657284 | 1924 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78408-foto-08265-40-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78499 | Casa Cuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cuna | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>La casa cuna està situada al principi del carrer Girona, a xaloc de l'església de la Mare de Déu de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta en forma de 'U', que es troba envoltat d'un espai enjardinat. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta composta a quatre vessants. El frontis té la part central enretirada del plom del mur, que constitueix l'accés a l'edifici. Aquesta part està definida per un petit porxo sostingut per pilars de fusta. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i es distribueixen de forma regular per les façanes. Sobre la porta d'accés hi ha un relleu decoratiu de fusta on s'hi representa una dona abraçant un infant. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc amb un sòcol de pedra.</p> | 08265-131 | C. Girona. Colònia Borgonyà | <p>Durant la primera fase d'expansió de la colònia Borgonyà, durant la dècada de 1920, es va dotar a la colònia d'un major nombre de serveis per als treballadors. Entre aquests, destaca l'existència d'una 'casa-cuna', on els obrers podien deixar els seus fills fins que acabés la jornada laboral. El servei s'inaugurà l'any 1928 al carrer Escòcia, número 29. No serà fins a l'any 1952 que es construirà l'edifici actual, on hi havia millors condicions.</p> | 42.0651200,2.2422600 | 437310 | 4657284 | 1952 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78499-foto-08265-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78539 | Festa de reis de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX-XXI | <p>La festa de reis de la colònia Borgonyà manté l'essència de la celebració que s'havia fet antigament. En aquesta festa, els Reis de l'Orient surten en cavalcada des de la fàbrica. Entren al complex residencial pel túnel i es dirigeixen a l'església entre un camí de torxes. Allà fan l'adoració del nen Jesús i li ofereixen oli, encens i mirra, seguit d'un petit parlament del mossèn. Tot seguit es dirigeixen al casino, on la gent els espera a la sala de butaques, amb les cortines tancades. Quan s'obren les cortines, s'hi veuen els reis asseguts en els respectius trons. Els nens es disposen en filera i van a veure els reis, que els dónen caramels. Una vegada han vist tots als reis, cadascú va cap a casa seva. Aleshores, els reis van, porta per porta, a entregar els regals, que dónen en mà als nens. Allà, se'ls convida a un petit refrigeri.</p> | 08265-171 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa de Reis va començar a celebrar-se a la colònia Borgonyà a principi del segle XX. En aquest moment, l'empresa assumia totes les despeses de la celebració, des de l'orquestra que amenitzava la festa fins als regals que es donava als nens i nenes. El lliurement de regals es feia al casino, i variaven segons el sexe i l'edat de les criatures. En acabat, hi havia ball i concerts. En motiu de la Guerra Civil, l'any 1937 no va celebrar-se. Després d'uns anys on pràcticament no s'organitzaven activitats, es va constituir la Comissió de Reis, que va passar a organitzar la festa. Fa uns anys, la cavalcada començava a l'antiga escola de monges i desfilava per tots els carrers del poble. Igualment, davant de l'església es muntava un pessebre i es rebien els reis allà mateix.</p> | 42.0651200,2.2429800 | 437369 | 4657284 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 78548 | Fons bibliogràfic de la colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-colonia-borgonya | XIX-XX | Estan guardats a la part baixa d'un armari que presenta humitats. | <p>A la Casa Cuna s'hi conserven els volums que constituïen la Biblioteca popular de la colònia de Borgonyà. La majoria són obres de referència, escrits amb anglès, castellà i català, i estan datats entre finals del segle XIX i primera meitat del XX. Entre d'altres autors, trobem obres de Dickens, Shakespeare, Cervantes, Jacint Verdaguer, Menéndez y Pelayo, Alexander Dyce, John Galt, etc.</p> | 08265-180 | C. Girona. Colònia Borgonyà | 42.0651100,2.2422600 | 437310 | 4657283 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78538 | Festa Major de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Borgonyà es celebra cada any el quart diumenge de juliol. El tret de sortida de la festa el dóna el pregó, fet per un personatge públic, seguit de l'elecció del pubill i la pubilla. Entre els actes programats, destaca la cercavila de gegants i capgrossos, la caminada nocturna, la baixada pel canal, la sorollosa desperta, la xocolatada, els jocs escocesos, concerts, balls, etc.</p> | 08265-170 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa Major es celebra a la colònia Borgonyà des de principi del segle XX. En un principi, l'empresa i l'Ajuntament assumien els costos a parts iguals. Fins a l'any 1923 es celebrava el mateix dia que a Sant Vicenç, pel que va decidir canviar-se. L'acte central de la festa era l'ofici solemne cantat. L'acte que gaudia de més popularitat era el teatre, representat tant per companyies locals com forànies. També s'organitzaven activitats com el concurs de pesca, partits de futbol, concerts, balls, etc.</p> | 42.0650500,2.2428000 | 437354 | 4657276 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78538-foto-08265-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78538-foto-08265-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'Associació de Veïns de Borgonyà. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78497 | Cases del carrer Coats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-coats | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Coats està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el carrer d'Escòcia i de Fabra. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de vuit habitatges cadascun. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes les quals s'obren gablets a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-129 | C. Coats. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Coats es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0650100,2.2446100 | 437504 | 4657270 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78497-foto-08265-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78550 | Pont de Can Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-salvans | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>A l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà hi ha un pas subterrani que comunica la carretera de Torelló a Borgonyà i la part residencial de la colònia, sota el carril ferroviari. És una estructura oberta en arc de mig punt adovellat, de forma obliqua, sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat.</p> | 08265-182 | Ctra. De Torelló a Borgonyà BV-5626 | <p>La part industrial de Borgonyà estava dividida de la residencial per la línia ferroviària. Per facilitar la comunicació entre les dues parts, es van construir dos passos subterranis, el pont de Can Salvans o 'paso oblicuo' i el pont del mig, que sembla que també funcionava com a desguàs de l'aigua que baixava de la muntanya. Originalment, aquest pont es trobava al camí de Torelló a Orís, tot i que també constituïa l'accés a la masia de Can Salvans.</p> | 42.0649100,2.2466300 | 437671 | 4657258 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment es coneix com el 'paso oblicuo'. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78503 | Cases del carrer Escòcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-escocia | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Escòcia està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el carrer de Paisley i el de Coats. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, de setze habitatges cadascun. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes les quals s'obren gablets a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-135 | C. Escòcia. Colònia Borgonyà | <p>Les primeres cases que es van construir a la part residencial de la colònia van ser els números 30 i 32 del carrer Escòcia, vers el 1895. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, aquestes primeres cases diferien de la resta perquè tenien com a element de suport voltes catalanes.A nivell de tipologia, tenen la mateixa distribució que la resta de cases del pla: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0648300,2.2439800 | 437452 | 4657251 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78503-foto-08265-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78519 | Xalets número 11 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-numero-11-i-12 | XIX | <p>Xalet situat a l'entrada de la Colònia de Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que està dividit verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 11 i xalet 12. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'accedeix a la casa a través d'unes escales exteriors centrades respecte el portal, d'arc escarser arrebossat. A tots dos costats hi ha un gran finestral d'arc escarser que incorpora motllures a la llinda i als ampits, de la mateixa manera que la finestra de les golfes situada a l'eix central. El tractament del frontis, pintat de blanc i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La part posterior de l'edifici orientada a llevant està feta amb obra vista. La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics.</p> | 08265-151 | Colònia Borgonyà | <p>Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1.</p> | 42.0648100,2.2408200 | 437190 | 4657251 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78519-foto-08265-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78519-foto-08265-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78471 | Cal Pegot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pegot | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La casa de Cal Pegot està situada al carrer de la Cerdanya. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures estan distribuïdes pel frontis de forma aleatòria; a la planta baixa en destaca un gran portal d'arc escarser arrebossat, al costat del qual n'hi ha un d'arc pla. Al primer pis hi ha un finestral al centre i una finestra a cada costat, totes d'arc pla arrebossat. Entre els dos portals hi ha un plafó ceràmic commemoratiu que es va fixar en motiu del centenari de la mort de Miquel Puigbò i Farrés, conegut com a 'Quel de la Munda'. El ràfec està acabat amb cabirons. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08265-103 | C. de la Cerdanya, 31 | <p>La casa de Cal Pegot va ser la casa on va morir en 'Quel de la Munda', el cantaire i cornamussaire anomenat Miquel Puigbó i Farrés. La música i la lletra del contrapàs llarg 'el Divino' s'havien transmès de forma oral fins a finals del segle XIX, quan pràcticament ningú el recordava en la seva totaliat. Afortunadament, el santvicentenc Miquel Puigbó recordava la composició amb molta exactitud. Així va ser que el doctor Tort i Matamala el va convèncer d'anar a Barcelona per transcriure'l. Van passar llargues estades amb l'erudit musicòleg Francesc Pujol i Pons, aleshores sotsdirector de l'Orfeó Català, fins que van treure'n la partitura completa. Al cap de pocs anys, l'any 1907, va morir en Miquel Puigbò. L'estudi de Pujol, que ja formava part de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va presentar-se en el Congrés d'Història de la Música de Viena de l'any 1927, on va ser reconegut com el document de caràcter religiós més important que es coneixia del geni popular. D'aquesta manera, el 'divino' esdevé l'únic exemple de contrapàs sil·làbic que existeix, en què la lletra i la música lliguen perfectament. Gràcies al retorn de l'Obra del Cançoner Popular a Catalunya, Sant Vicenç de Torelló va poder recuperar la dansa tradicional que havia caigut en l'oblit. La representació va tenir lloc el dia 11 de maig del 1991, sota la direcció d'Àngel Ros, Sebastià Bardolet i Àngels Marginedes, entre d'altres. Des d'aleshores es balla cada any.</p> | 42.0650100,2.2732300 | 439872 | 4657250 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78471-foto-08265-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | També es coneix com a Can Quel de la Munda. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78549 | Espais enjardinats de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espais-enjardinats-de-borgonya | <p>VIVES, R. (2003). Proposta de treball per a la conservació i millora de l'ajardinament de la colònia industrial de Borgonyà. [inèdit].</p> | XX | Les espècies perdudes no s'han restituït. | <p>A la part residencial de la Colònia Borgonyà s'inclouen, a l'entorn dels habitatges, nombrosos parterres i espais enjardinats oberts que li dónen un aspecte típicament anglès. Els parterres davant de les cases presenten arbres aliniats, la majoria d'ells moreres, entre els que s'intercalen rosers i d'altres plantes ornamentals. Als espais entre carrers i les petites places hi ha plantades espècies arbustives retallades, seguint una influència pròpia dels jardins de tipus francès. També destaca la presència de plantes enfiladisses, en especial de la glicina del Casino.</p> | 08265-181 | Colònia Borgonyà | 42.0648000,2.2420600 | 437293 | 4657249 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78549-foto-08265-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78549-foto-08265-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78438 | Xalets 2 i 3 de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-2-i-3-de-borgonya | XIX | Xalet situat a l'entrada de la Colònia Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que es divideix verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 2 i 3. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures del frontis són d'arc escarser, de les quals les del costat del portal són triforades. Totes elles incorporen motllures a la llinda i als ampits. El tractament del frontis, pintat de color terrós i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La façana de ponent presenta una galeria coberta a nivell de la planta baixa . La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics. | 08265-70 | Colònia Borgonyà | Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1. | 42.0647700,2.2404100 | 437156 | 4657247 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78438-foto-08265-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 78506 | Cases del carrer Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX-XX | <p>El carrer Borgonyà està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, prop de la via del tren. Està constituït per sis cases entre mitgeres aliniades en un costat del carrer. Totes elles presenten un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, algunes obertes amb un gablet. El primer edifici es correspon amb l'economat i presenta una tipologia diferent d'obertures, en què es combinen les d'arc de mig punt i d'arc escarser. La resta d'edificis Les façanes es composen amb obertures d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de color blanc. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08265-138 | C. Borgonyà. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Borgonyà es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna. Més endavant, en un extrem s'hi va construir la cooperativa de la colònia.</p> | 42.0647800,2.2425800 | 437336 | 4657246 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78506-foto-08265-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78522 | Xalet número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-numero-1 | XIX | <p>Xalet situat a l'entrada de la Colònia de Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici aïllat de planta en forma de 'L', d'un sol nivell d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una casa de factura moderna, amb les obertures d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat amb el sòcol de pedra.</p> | 08265-154 | Colònia Borgonyà | <p>El xalet número 1 de la colònia Borgonyà va ser construït durant la segona meitat del segle XX per allotjar el personal directiu de la fàbrica.</p> | 42.0647700,2.2412900 | 437229 | 4657246 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 78504 | Cases del carrer Paisley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-paisley | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>El carrer Paisley està situat a la part inferior del nucli d'habitatges obrers de la Colònia de Borgonyà, entre el Casino i la via del tren. Està constituït per una filera de cases a cada costat del carrer, la primera d'onze edificis i la segona de tretze. Totes elles consten de planta baixa i altell i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, una de les quals s'obre amb un gablet a l'altell. Les façanes es composen segons dos eixos d'obertures, que es corresponen amb el portal d'accés i una finestra. Totes són d'arc pla emmarcades amb ceràmica i una cornisa superior. Els angles de les cantonades també presenten el mateix acabament ceràmic. Les obertures ressalten de forma notable sobre el revestiment dels murs, pintat de tonalitats clares. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana posterior hi havia els patis, que han estat reformats per habilitar-hi annexes. Entre les voreres hi ha parterres intercalats on hi ha plantades moreres i rosers.</p> | 08265-136 | C. Paisley. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Paisley es van construir durant els primers anys de funcionament de la colònia, a finals del segle XIX. Es van fer per allotjar als primers obrers que hi van treballar, que llogaven a l'empresa per un preu simbòlic. Tipològicament, les cases són molt semblants a les del carrer Canal, però aquestes disposaven de millors condicions d'habitabilitat, com l'existència de llar de foc i de safareig. Totes les cases d'obrers tenien la mateixa distribució: una sala, una cuina i tres habitacions, a més d'un pati on hi havia la comuna.</p> | 42.0647600,2.2433000 | 437395 | 4657243 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78504-foto-08265-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 78512 | Cooperativa de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'antiga cooperativa de la colònia de Borgonyà està situada al carrer de Borgonyà de la colònia. És un edifici de planta rectangular, d'un sol nivell d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta d'un gran portal d'arc rebaixat arrebossat, amb impostes motllurades i unes lletres identificatives 'ECONOMAT'. En la seva proximitat hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, algunes de les quals estan tapades. A l'extrem de ponent hi ha un altre portal, d'arc de mig punt arrebossat. La façana lateral té dues finestres d'arc pla arrebossat, a més d'una inscripció antiga on hi consta: 'En este municipio está prohibida la mendicidad pública'. L'angle entre aquesta façana i la posterior és arrodonit. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós a la façana lateral i posterior i de color blanc a la principal, amb les obertures emmarcades de color cru. A la façana posterior s'hi adossen els cossos corresponents als magatzems.</p> | 08265-144 | C. Borgonyà, 1. Colònia Borgonyà | <p>La creació de la cooperativa 'la Familiar Borgoñense' al carrer Borgonyà l'any 1910 va atorgar a la colònia un servei de subministrament de queviures, que fins aleshores proporcionava la fonda. Els socis de la mateixa es feien càrrec de l'establiment, que una dècada més tard ja disposava de carnisseria i fleca. Entre els anys 1926 i 1927 també passaria a tenir barberia, estanc i telèfon públic. La cooperativa estava tutelada per l'empresa, ja que nomenava dos dels quatre socis de la junta consultiva, que solien coincidir amb el personal directiu de la fàbrica. Tanmateix , no va ser fins al període de postguerra que l'empresa va participar-hi de manera més activa. L'empresa proporcionava a la cooperativa part de la infraestructura, el suport administratiu i nombroses ajudes econòmiques sol·licitades per la dificultat de les famílies de pagar els comestibles. Entre els anys 1958 i 1959, les pèrdues de la cooperativa van provocar que l'establiment fos convertit en economat. Tanmateix, la societat de la cooperativa no va deixar d'existir fins dues dècades més tard, amb l'esperança que al cap d'uns anys es pogués recuperar. L'establiment de l'economat no va tenir gaire més fortuna, a causa de la poca diversitat de productes i els preus poc competitius que oferia. Les despeses que suposava el seu manteniment per a la fàbrica van ser el motiu perquè l'any 1986 deixés de funcionar com a economat. Des d'aleshores, del negoci se'n fa càrrec un particular.</p> | 42.0647000,2.2423900 | 437320 | 4657237 | 1910 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78512-foto-08265-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 78377 | Aqüeducte de l'Aníjol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-lanijol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Vicenç de Torelló (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. | XIX | La part del tauler es troba coberta de vegetació. | L'aqüeducte de l'Aníjol està situat al torrent de l'Aníjol, prop de la seva desembocadura al riu Ges. L'estructura actual comprèn almenys dues etapes constructives diferents, que probablement es corresponen a la reconstrucció efectuada després de l'aiguat que va emportar-se el molí contigu. La part més antiga està situada al costat de migdia i consta de cinc arcs de mig punt ceràmics que es recolzen sobre pilars. El pilar de l'ull central està reforçat amb un esperó fet de carreus. El parament dels murs és de maçoneria i els arcs i la barana del primer tauler són ceràmics. En fer-se més alt el pont, es va construir una paret de maçoneria i una barana acabada amb una imbricació ceràmica. Al costat de tramuntana hi trobem la part reconstruïda, amb tres arcs escarsers ceràmics de majors dimensions. El parament dels murs en aquest tram és de còdols lligats amb morter. La part per on circulava l'aigua es troba aïllada amb formigó. | 08265-18 | Torrent de l'Aníjol | L'aqüeducte de l'Aníjol formava part del molí del Mas Andreu, que va endur-se l'aiguat de l'any 1940. Fins aleshores, l'aigua del riu Ges era desviada a través d'una resclosa, que avui encara existeix, des d'on es conduïa l'aigua, passant per un rec i per l'aqüeducte, fins al molí del Mas Andreu. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el molí constava de dos edificis i un cos en forma de torre, situat al costat de l'aqüeducte, des d'on probablement es distribuïa l'aigua. En aquest també es constata que l'estructura va ser ampliada posteriorment. | 42.0649200,2.2792700 | 440371 | 4657236 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78377-foto-08265-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es denomina Pont de l'Aníjol. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml