Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66716 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-6 | XVIII | La Roca, també coneguda com l'Hostal de la Roca, es troba situada a uns cent metres al sud-est de l'església parroquial de Sant Martí, a peu del camí que condueix a l'església i a l'ajuntament. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, bastida aprofitant el desnivell d'una roca, formada per planta baixa, un pis i golfes i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color crema, amb cantonades diferenciades deixant els carreus de pedra a la vista. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data de 1747 inscrita i una creu intercalada; es troba situat a nivell de primer pis degut al desnivell en el qual està assentada la casa. A la dreta s'obre una finestra reformada. A nivell de golfes hi ha dues finestres que presenten ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud presenta un portal a nivell de planta baixa emmarcat amb fusta i a la seva esquerra s'obre una petita finestra quadrada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra balconera (reformada d'una antiga finestra) que presenta part dels brancals i la llinda emmarcats amb pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres reformades i una petita estructura de galeria tancada, sustentada per bigues i coronada amb una petita i curta teulada. La façana oest queda dominada per un volum adossat de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions amb obertures emmarcades amb pedra bisellada. A la façana s'observa una finestra a nivell de golfes que presenta ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana nord queda dominada per un volum adossat construït modernament. | 08271-16 | La Roca, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | Es tracta d'una casa bastida al segle XVIII, tal com s'indica a la data inscrita a la llinda de la porta principal, que havia fet d'hostal. | 42.0354900,2.1659900 | 430967 | 4654053 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66718 | Els Arços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arcos | XVIII | Els Arços està situada en un punt elevat a l'est de la carretera BV-4601 i a l'oest de la riera de Sorreigs, al sud-oest del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses estructures adossades al voltant, tancant dos patis davant les façanes est i sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra reformada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una eixida formada per tres obertures rectangulars, sustentades amb un pilar de pedra treballada i altres d'obra vista. A l'esquerra hi ha un petit volum adossat de planta reduïda i alçada notable que conté petites obertures a nivell de primer pis. Davant la façana hi ha un pati o lliça delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i que té l'accés principal orientat al nord-oest i del que únicament es conserven els brancals de pedra treballada. El pati que s'estén davant la façana sud-est de l'edifici és de menors dimensions, també queda delimitat amb estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés orientat al pati gran i com l'altre, només se'n conserven els brancals de pedra treballada. La façana sud-est té adossades diverses estructures que tanquen un petit pati. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est conté un cos adossat arrebossat a la part dreta. A la resta de façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerra hi ha adossades les estructures que tanquen el pati petit, en aquesta part amb obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest conté dues espitlleres a nivell de planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra treballada a les golfes. | 08271-18 | Sector oest del terme municipal | 42.0205600,2.1435800 | 429096 | 4652414 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66719 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-0 | XX | Can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un punt elevat entre la carretera BV-4601 i el rec del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó de majors dimensions a l'esquerra i un portal d'arc rebaixat també emmarcat amb maó a la dreta. Al primer pis hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i sustentades amb columnes de pedra negra, decorada amb relleus al capitell i amb motllures a la base. A cada costat de la galeria hi ha una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes, i als dos extrems, hi ha dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord mostra un volum adossat a l'extrem dret, la pallissa, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals amb llinda d'arc de mig punt, i dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana oest té un pati tancat al davant, delimitat al nord per la pallissa i a la resta amb mur de maçoneria de pedra, i amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana hi ha una porta i quatre finestres petites emmarcades amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis i quatre finestres petites apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La pallissa, formada per dos nivells, conté en la seva façana principal dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó al nivell inferior, quedant el nivell superior obert i sustentat amb un pilar central d'obra vista. | 08271-19 | Sector oest del terme municipal | Es tracta d'una masia construïda a la primera meitat del segle XX. | 42.0246300,2.1394700 | 428760 | 4652869 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es coneix també com a Can Costa. L'accés a la casa queda tancat amb una cadena. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66720 | Can Calet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calet | XIX | Cal Calet està situada en un punt elevat amb grans vistes sobre la Plana de Vic i el Pirineu, al nord-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i al nord-est de Potelles. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres amb ampit de pedra al primer pis. Els emmarcaments de les obertures, com a la resta de l'edifici, estan arrebossats tot i que en aquest cas són de pedra treballada al primer pis i de maó amb llinda de fusta a la planta baixa. A l'esquerra de la façana hi ha adossada una estructura d'obra vista. Davant la façana hi ha un pati, delimitat a l'est per una estructura de dos nivells bastida amb obra vista sobre una fort desnivell. La façana est conté dues finestres al primer pis i diverses estructures adossades a nivell de planta baixa, bastides amb obra vista. La façana nord conté únicament una finestra, emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest conté dues finestres reformades a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra hi ha un cobert adossat, amb una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha l'estructura adossada que sobresurt a l'esquerra de la façana principal, tancant el pati de la masia pel costat oest. | 08271-20 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0366000,2.1838000 | 432443 | 4654162 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A tocar de can Calet hi passa el camí ramader. A prop hi ha una bassa d'abeuratge i una returada que servien per abeurar el bestiar i poder-hi parar a descansar. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66722 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-1 | XVIII-XIX | La Farigola està situada en un punt lleugerament a la capçalera de la vall del torrent de la Farigola, al sud-oest del Muntaner. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis . Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. Està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté diverses estructures adossades a la part esquerra amb un afegit que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta amb llinda de fusta i rampa d'accés de pedra, una porta emmarcada amb pedra treballada, aprofitant una cantonada integrada al mur, maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la terrassa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté una petita estructura adossada a la part esquerra. Únicament hi ha dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, ambdues obertures a nivell de primer pis. La façana oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha una porta i una finestra emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis un petit balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part esquerra només s'observa una petita obertura a nivell de planta baixa. La façana sud, com l'oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part esquerra, més alta, hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A la part dreta hi ha unes finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una petit balcó i una finestra emmarcats amb maó al primer pis. | 08271-22 | Sector nord del terme municipal | 42.0292200,2.1611400 | 430559 | 4653361 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66723 | Mas Miolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-miolet | XIX | Edifici en estat de ruïna. | El mas Miolet està situat en una zona boscosa dins la vall de la riera de Sorreigs, uns metres a l'est del petit embassament que forma la riera i a l'oest del Gorg Negre. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins al nivell de primer pis, amb carreus treballats delimitant les cantonades, exceptuant un cos amb les cantonades delimitades amb obra vista, i les obertures que encara es conserven es troben emmarcades amb maó. Els murs i l'interior de l'edifici es troben coberts d'heura i altra vegetació, especialment roures. La façana principal es trobava orientada al sud, actualment és la façana en pitjor estat, i la teulada era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que no se'n conserva cap tram. | 08271-23 | Sector sud del terme municipal | 42.0082600,2.1762300 | 431786 | 4651022 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66725 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-14 | XVIII-XIX | La Sala està situada pocs metres a l'oest de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, en un punt elevat a l'extrem nord-est del nucli de Sobremunt. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté una estructura adossada perpendicularment a la meitat esquerra, coronada amb teulada de doble vessant i sustentada amb pilars de blocs de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada que han estat pintats de vermell, com diversos emmarcaments d'obertures a la resta de l'edifici. Davant la façana hi ha un pati, delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, ambdues pintades de vermell, i tres finestres al primer pis, dos de les quals pintades de vermell; dues estan emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una amb llinda de fusta, i l'altra amb maó. La façana est forma un queixal i contenia nombroses estructures adossades, actualment en runes. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó i una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una part de mur bastida amb obra vista i una finestra a l'extrem dret. La façana nord conté estructures adossades a dreta i esquerra i únicament tres finestres, dues reformades a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. | 08271-25 | La Sala, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | 42.0361300,2.1668300 | 431038 | 4654123 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66727 | Rectoria de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-llucia | XVII-XVIII | La rectoria de Santa Llúcia es troba adossada al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt, sobre un turó elevat a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses fases constructives. Està format per diversos volums adossats, l'original dels quals format per planta baixa i primer pis, tot i que alguns dels volums adossats compten amb un nivell més, i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i adossada a la dreta de l'església, mostra dos volums diferenciats, separats per una cantonada integrada al mur. En el de l'esquerra, l'original, hi ha una estructura adossada a nivell de planta baixa bastida amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada, amb una inscripció parcialment erosionada a la llinda on s'intueix 'SANCTA LVCIA ORA PRO NOBIS ANY 1717' junt amb una creu intercalada. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. El volum adossat a la dreta compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1748 inscrita a la llinda; al primer pis, que coincideix amb el nivell de planta baixa del volum original, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat reformat modernament que conté un petit portal d'arc irregular de lloses a plec de llibre a la planta baixa i forma una eixida a nivell de golfes. La façana est conté un volum adossat a l'esquerra reformat. A la resta de la façana hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues reformades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba completament adossada a l'església. | 08271-27 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0307500,2.1871200 | 432711 | 4653510 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la rectoria es conserva una data inscrita en una llinda del segle XVII. Actualment és la seu del Centre Residencial d'Acció Educativa, Santa Llúcia, on rehabiliten i formen adolescents en risc, amb conveni amb el Departament d'Acció social i ciutadania de la Generalitat de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66728 | Cabana de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-potelles | XIX | La cabana de Potelles es troba situada a uns metres al sud-oest de la masia de Potelles. Es tracta d'una cabana de grans dimensions, de planta rectangular, bastida amb murs de maçoneria de pedra irregular, cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals amb un ràfec d'ampla volada. La façana principal està orientada al sud-est i queda dominada per una gran arcada de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre que ocupa la major part de la façana. Una altra arcada d'iguals dimensions es repeteix a l'interior; presenta el sostre de fusta i un pilar central fet de pedra. A l'esquerra de la gran arcada hi ha una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada; a la llinda hi ha l'abreviació següent: JOP POS i la data de 1804 amb una creu intercalada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega triangular format per dues lloses petites. La façana sud-oest presenta dues finestres i la façana nord-oest hi ha una gran obertura emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta que actualment es troba tapiada. Sobre l'obertura hi ha un arc de descàrrega format per lloses a plec de llibre. La façana nord-est queda oberta i sense coberta de teulada formant dos espais entre mitgeres. | 08271-28 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Potelles presenta el seu punt de màxima esplendor a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, època en què es construí aquesta cabana. | 42.0348900,2.1787600 | 432024 | 4653976 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66728-foto-08271-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66728-foto-08271-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66729 | Pallissa de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-beulovi | XVIII | La pallissa de Beulovi està situada pocs metres al sud-oest de la masia de Beulovi, entre el pati o lliça que forma la masia i l'era de la mateixa. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions i planta pràcticament quadrada, bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La pallissa conté únicament dues obertures, una a la façana principal que ocupa pràcticament tot la façana quedant la pallissa oberta al sud i una porta al mur posterior que comunica la pallissa amb la lliça de la masia. Per la part interior, aquesta porta conserva una llinda de fusta on hi ha la inscripció parcialment erosionada de 'Joan Casacoberta 17 + - - masove'. | 08271-29 | Sector central del terme municipal | Es tracta d'una pallissa bastida al segle XVIII tal com ho demostra la data, força erosionada, inscrita en una llinda d'una porta. | 42.0194100,2.1766100 | 431829 | 4652259 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66729-foto-08271-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66730 | Pallissa de Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-conjunta | XIX-XX | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | La pallissa de Conjunta està situada uns metres a l'oest de la masia de Conjunta, en una zona de forts desnivells de la carena de Conjunta. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, bastida en una petita terrassa entre dos marges rocosos amb murs de contenció de maçoneria de pedra gran. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, consta de dos nivells i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté al nivell inferior dos portals i dues finestres, totes quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al nivell superior hi ha dues grans obertures que ocupen una part important de l'ample de la façana, quedant separades per un pilar central bastit amb pedra treballada. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest no conté obertures. La façana nord sobresurt només lleugerament a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Conté únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó, que dóna accés a la part alta del nivell superior de la pallissa. La façana oest té davant un pati tancat, delimitat a l'est per la masia de Conjunta i al nord per un fort pendent, solucionat amb un mur de contenció de maçoneria de pedra per on creuen unes escales també de pedra que comuniquen els dos nivells. Pròpiament a la façana hi ha un gran portal emmarcat amb pedra treballada, sobre el que hi ha un carreu integrat al mur amb un relleu circular en el que hi ha inscrit 'R.F. 1934'. Al nivell superior i a l'extrem dret hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, a la que s'accedeix a través d'un replà que formen les escales de pedra. | 08271-30 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0280400,2.1801200 | 432129 | 4653215 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66730-foto-08271-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66730-foto-08271-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66731 | Pallissa de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-guiteres | XVIII-XIX | La pallissa de Guiteres està situada uns metres al sud-oest de Guiteres, en la part interior d'un pronunciat meandre que forma la riera de Sorreigs. Es tracta d'una pallissa de mitjanes dimensions i dos nivells, bastida una part amb murs de maçoneria de pedra i la resta amb obra vista, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'est, conté al nivell inferior una porta amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. El nivell superior, bastit parcialment amb obra vista, queda obert amb dues grans obertures separades per un pilar central d'obra vista. La façana nord mostra dues parts diferenciades, a la dreta no hi ha cap obertura i a l'esquerra, un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta al nivell inferior i una gran obertura emmarcada amb maó al superior. La façana oest no conté cap obertura al nivell inferior, quedant el nivell superior tancat amb un mur d'obra vista amb petites obertures entre maons. La façana sud compta només amb el nivell superior a causa de l'aflorament rocós sobre el que s'assenta la pallissa, i conté únicament una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. | 08271-31 | Sector sud del terme municipal | 42.0091100,2.1690700 | 431194 | 4651122 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66731-foto-08271-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66733 | Molí de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiterons | XVIII-XIX | Edifici en estat de ruïna. | El molí de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, i a tocar del salt de Guiterons, una cascada natural amb un gorg a sota. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions actualment en estat de ruïna. Es conserven diversos murs de maçoneria de pedra fins a una alçada de 2 a 3 metres, permetent observar diverses divisions interiors. Els murs es troben coberts de vegetació i només s'intueix alguna petita obertura emmarcada amb maó. L'edifici es troba ubicat paral·lel a la riera, de manera que es troben consecutivament, la bassa i dues estances, on es trobava la maquinària del molí. L'extrem inferior del molí coincideix amb el saltant de la riera de manera que s'aprofita parcialment el desnivell d'aquesta. | 08271-33 | Sector sud del terme municipal | L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons. | 42.0100500,2.1709100 | 431347 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66734 | Molí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-fosses | XIX | A causa del desús, la vegetació cobreix la part nord de l'edifici i els interiors es van deteriorant. | El molí de les Fosses està situat en un meandre de la riera de Sorreigs, pocs metres al sud de les Fosses. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta baixa i primer pis. El volum original, d'alçada menor que el volum ampliat, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i l'ampliat, amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra en el superior, completament arrebossats. Ambdós volums tenen les cantonades delimitades amb carreus treballats i estan coronats amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum ampliat, amb un portal emmarcat amb maó a la planta baixa i un balcó emmarcat amb maó al primer pis, tot i que l'emmarcament es troba arrebossat, com a la majoria d'obertures d'aquest volum. A la cantonada dreta d'aquest volum hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'A.V.E. 1888'. A l'esquerra hi ha el volum original, on s'observa, per sota el nivell de planta baixa el carcabà, format per una volta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada, a partir de la qual continua el canal formant al cap de pocs metres un pas cobert amb volta per sobre del qual es transita. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una estructura, actualment aterrada i coberta de vegetació. La façana est es troba dominada pel volum ampliat, que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, actualment tapiada, al primer pis. La façana nord es troba completament coberta d'heura i només s'hi intueix una finestra. A la part dreta de la façana, darrera el volum original, hi ha adossada la bassa del molí. La façana oest es troba dominada pel volum original, amb un portal emmarcat amb pedra treballada i actualment tapiat a la planta baixa i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra s'observa un dels murs de maçoneria de pedra que delimiten la bassa del molí. | 08271-34 | Sector oest del terme municipal | El molí de les Fosses és un edifici bastit al segle XIX tal com ho indiquen algunes dates corresponents a l'edifici. Algunes vegades les diverses crescudes de la riera del Sorreigs havien inundat els baixos del molí. | 42.0267100,2.1492800 | 429575 | 4653092 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'interior de l'edifici es troba en mal estat però encara s'hi conserva una part de la maquinària del molí. A la propera masia de Reixac es conserva una llinda de grans dimensions de fusta provinent del molí i amb la data de 1870 inscrita junt amb una creu intercalada. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66735 | Molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laumatell | XVIII-XIX | El molí de l'Aumatell es troba situat a tocar de la riera del Sorreigs, al sud-est de la masia de l'Aumatell. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per un molí, una casa, una pallissa i dues estructures agropecuàries. El molí, situat a peu de riera, és de planta irregular format per dos cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que s'hi ha fet al llarg dels anys. Està format per soterrani, planta baixa i un pis. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i estan arrebossats. Conserva a la façana est i a nivell de soterrani dos carcabans fets en volta, un dels quals conserva l'arbre al seu interior. Sobre els dos carcabans s'entreveuen (sota l'arrebossat escrostonat dels murs) dues finestres tapiades emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Als nivells de planta baixa i primer pis hi ha diverses finestres reformades al llarg de totes les façanes. Adossada a la façana oest hi ha la bassa del molí que conserva parcialment els murs de pedra i el pou que conduïa l'aigua al soterrani per fer moure el rodet i l'arbre que transmetien la força a la maquinària (situada a la planta baixa) que feia anar les moles; l'aigua sortia pels carcabans i retornava a la riera. Uns metres al nord, i situat en un nivell més alt hi ha la Casanova del molí de l'Aumatell. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals; està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades i obertures (finestres i portes) emmarcades amb maó. La façana sud presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres. El primer i les golfes presenten la mateixa disposició de les obertures que a la planta baixa; al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres; a les golfes hi ha una finestra balconera flanquejada per dues finestres. Sota teulada s'obre una obertura circular també emmarcada amb maó. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues finestres a primer pis. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell. Al nivell de primer pis hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra a l'esquerra. Al nivell de golfes hi ha una porta d'arc rebaixat, a la qual s'accedeix a partir d'unes escales d'obra, i dues finestres flanquejant-la. La façana est presenta tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa i dues finestres també de desiguals dimensions al primer pis. Al costat de la casa hi ha una pallissa bastida amb obra vista, maó i pedra i dues estructures agropecuàries construïdes amb maçoneria de pedra i cantonades i obertures emmarcades amb maó, una de les quals presenta un carreu amb la data de 1935. | 08271-35 | Sector sud del terme municipal | 42.0129000,2.1577400 | 430260 | 4651552 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'exterior del molí es conserva una mola. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66736 | Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-puig-0 | XVIII | El molí no conserva la teulada i alguns dels murs de càrrega estan coberts de vegetació. | El molí del Puig està situat pocs metres a l'oest de la riera de Sorreigs i al nord del rec del Puig, al sud-est del Puig i a l'oest de Reixac, en una zona on la riera queda tancada a l'est per un cingle rocós i forma prats herbats en el seu llit. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en estat de ruïna. Està format per un sol volum, amb la bassa adossada al nord-oest, i bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. Consta de dos nivells i originalment estava coronat amb una teulada d'una vessant, actualment inexistent. La façana principal, orientada al sud, mostra el volum del molí a la dreta i la bassa adossada a l'esquerra, de forma allargada, bastida amb alts murs de maçoneria de pedra i amb dues petites obertures a mode de sobreeixidor. Pròpiament a la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al nivell inferior. La façana est, orientada a la riera, conté una petita estructura adossada a l'extrem dret formada amb volta de canó de rajol i murs exteriors de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana i a nivell de soterrani hi ha el carcabà del molí format per una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre. Al nivell superior hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada que no conserva la llinda ja que es troba just sota el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes nord i oest resten completament cobertes d'heura i altra vegetació i tenen adossada la bassa, també completament coberta de vegetació. Uns metres al nord del molí s'observa el canal que conduïa l'aigua a la bassa, actualment molt erosionat. | 08271-36 | Sector oest del terme municipal | 42.0220700,2.1494300 | 429582 | 4652577 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66737 | Resclosa del molí de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-guiteres | XVIII | La resclosa del molí de Guiteres està situada uns 100 metres al sud Guiteres, en un meandre que forma la riera de Sorreigs, on la riera queda envoltada al sud per un cingle rocós. La resclosa està formada per diversos murs de maçoneria de pedra gran coronats amb una filada de blocs de pedra treballada. El mur principal, perpendicular a la riera té uns 15 metres de llarg i una alçada d'uns 2 metres. A un extrem s'adossa al cingle rocós que tanca el meandre de la riera i en l'altre a un segon mur, paral·lel al cingle rocós i que actua com a límit de la riera. Darrera aquest mur es conserven petits murs que marquen l'inici del canal, del que s'ha conservat el traçat tot i que es troba erosionat. El canal té un recorregut d'uns 150 metres fins desembocar a la bassa del molí de Guiteres, situada al nord-est. | 08271-37 | Sector sud del terme municipal | 42.0081500,2.1694200 | 431222 | 4651015 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66737-foto-08271-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66737-foto-08271-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El PR C-46 passa al costat de la resclosa i seguint un tram del canal, just abans de creuar unes passeres prop del molí de Guiteres. | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66738 | Resclosa del molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-laumatell | XVIII | La resclosa del molí de l'Aumatell està situada uns cent metres a l'oest del molí de l'Aumatell, a la riera de Sorreigs. Es tracta d'una resclosa ubicada en un punt on la vall és relativament ampla i formada per diversos murs de maçoneria de pedra. El mur principal, perpendicular a la riera, assoleix en alguns punts els 4 metres d'alçada i té una llargada total superior als 20 metres, tot i que el tram per on salta l'aigua és només d'uns 4 metres. El mur està coronat amb blocs de pedra treballada i es troba lleugerament inclinat, a mode de contrafort. A l'extrem dret del mur n'hi ha adossat un altre formant cantonada que delimita el canal del molí i una comporta, amb petits contraforts i coronat amb grans lloses. Del canal es conserva una comporta, bastida amb blocs de pedra treballada, i el seu recorregut, delimitat amb murs de maçoneria de pedra, tot i que molt erosionats en la part més propera a la bassa. Es tracta d'un canal curt, de només 60 metres aproximadament, que desemboca en la gran bassa del molí de l'Aumatell. En l'esplanada rocosa on s'assenta el mur principal de la resclosa i uns metres al sud es troba un gran forat rectangular picat a la roca. | 08271-38 | Sector sud del terme municipal | 42.0127800,2.1562300 | 430135 | 4651539 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66738-foto-08271-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66738-foto-08271-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66739 | Resclosa del molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-puig | XVIII | Una part de la resclosa es troba destruïda. | La resclosa del molí del Puig està situada uns 300 metres al nord del molí del Puig , just al final d'un meandre de la riera de Sorreigs on aquesta s'estreny lleugerament. Es tracta d'una resclosa parcialment destruïda que conserva un mur de maçoneria de pedra d'uns 12 metres de llarg i al que li manquen uns 3 o 4 metres, que és l'espai per on actualment passa la riera. És un mur lleugerament corbat i de gran amplada, que no conserva l'alçada total a causa de l'erosió del pas de la riera. A l'extrem superior, a una alçada entre un metre i un metre i mig, té una amplada de 70 centímetres, eixamplant-se a la base. A l'extrem dret el mur queda cobert de vegetació. El canal es troba parcialment conservat, es pot seguir tot el seu traçat però es troba erosionat en nombrosos punts i totalment cobert de vegetació en altres. | 08271-39 | Sector oest del terme municipal | 42.0247700,2.1484400 | 429503 | 4652877 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66739-foto-08271-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66739-foto-08271-39-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66740 | Sistema de rec de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-potelles | XVIII | Els sistema de rec de Potelles es troba situat a l'interior de l'hort tancat de la masia de Potelles. L'hort que té unes dimensions d'uns 47 metres de llargada per 19 metres d'amplada, es troba voltat per un mur de maçoneria de pedra amb un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta a mode de lliça coberta amb barbacana de doble vessant. Sobre la llinda hi ha un carreu de pedra amb la inscripció: H F 1768 RENOVADA PER JOSEPH POTS ANY 1823. L'inici del canal de rec es troba situat al mur nord de l'hort a la part més oriental. Del mur en surt un desaigua provinent probablement d'una bassa situada a l'exterior. El desaigua va a parar a una pica monolítica quadrada i de la pica en surt un tram de canal que al cap de 2 metres gira a l'esquerra formant un sistema de rec d'uns 30 metres de llargada; està format per diversos trams rectangulars de pedra treballada amb una canal enmig i els trams més llargs arriben gairebé als dos metres de llargada. Al llarg del canal de pedra hi ha diversos forats rodons que servien de desaigua per regar l'hort. | 08271-40 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0353800,2.1798200 | 432112 | 4654030 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66740-foto-08271-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66740-foto-08271-40-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66744 | Camí empedrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat | Bona part dels carreus que formen el tram de camí presenten erosió. | El camí empedrat de Potelles està situat uns metres al nord-est de Potelles, a tocar de la pista encimentada que condueix a Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'un tram amb pendent d'uns 15 metres de llargada que segueix una orientació de sud-oest a nord-est. Únicament es conserva el mur de contenció del camí pel costat exterior, és a dir al sud. En aquesta part s'observa el mur de maçoneria de pedra petita coronat amb blocs de pedra treballada, bastit sobre un aflorament rocós. Aproximadament cada 5 metres sobresurt un monòlit cap enlaire, els guarda-rodes, dels quals se n'ha conservat tres. El límit nord del camí no s'observa ja que es troba cobert de terra però per les dimensions de l'espai on es troba encaixat, l'amplada del camí deuria ser inferior als 3 metres d'amplada. Seguint el traçat del camí a l'est, es troben, al marge d'un camp, diversos grans blocs de pedra treballada, probablement provinent del camí. A l'oest el traçat del camí creua amb la pista encimentada. | 08271-44 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0360100,2.1811800 | 432225 | 4654099 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 66748 | Arxiu municipal de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sobremunt | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sobremunt. L'arxiu conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1847 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sobremunt a l'any 1997 constava de 346 registres i ocupava 160 capses / arxivadors. L'arxiu està situat al primer pis de l'ajuntament i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 01 ÒRGANS DE GOVERN (1878-1995) Institucions supramunicipals (1967) 02 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1853-1995) Secretaria (1939-1994) Registre General (1853-1995) Personal (1939-1993) 03 SERVEIS ECONÒMICS (1847-1997) Patrimoni (1954-1994) Comptabilitat (1880-1994) Pressupostos (1920-1993) Endeutament (1988-1989) Tresoreria (1902-1997) Fiscalitat (1847-1997) 04 SERVEIS PÚBLICS (1937-1957) Abastaments, racionaments i mercats (1937-1957) 05 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1954-1991) Beneficència (1954-1987) Assistència Social (1989-1991) 06 SALUBRITAT PÚBLICA (1882-1987) Sanitat (1882-1955) Extracció i transport de sang (1987-1988) 07 OBRES I URBANISME (1909-1996) Pla General d'Ordenació Urbana (1959) Plans Especials (1995) Obres d'infrastructura i serveis (1953-1963) Immobles municipals (1990-1993) Llicències d'obres (1962-1995) Obertura d'establiments (1962-1992) Subvencions obres (1983-1993) 08 SEGURETAT PÚBLICA (1876-1981) Sometent (1876-1934) Guàrdia Civil (s/d) Guàrdies Jurats (1912-1932) Salconduits (1939-1981) 09 SERVEIS MILITARS (1865-1996) Lleves (1865-1996) 10 POBLACIÓ (1880-1996) Padró d'habitants (1880-1991) Modificacions del padró (1960-1996) 11 ELECCIONS (1891-1996) Eleccions municipals (1976-1995) Eleccions al Parlament de Catalunya (1980-1995) Eleccions Generals (1891-1996) Eleccions Parlament Europeu (1987-1994) Referèndums i Plebiscits (1947-1986) Cens Electoral (1897-1996) Junta Municipal del Cens Electoral (1917-1974) 12 EDUCACIÓ (1877-1981) Instrucció pública (1877-1955) Cens escolar (1955) Juntes (1917-1981) 13 CULTURA (1986-1991) Cursos català (1986) Esports (1991) 14 AGRICULTURA, RAMADERIA I MEDI NATURAL (1941-1990) Censos d'agricultura i ramaderia (1941-1974) Declaracions forestals (1968-1990) Prevenció i Extinció d'Incendis (1962-1986) Sindicat agrícola (s/d) Cambra agrària (1994) Caça (1982-1983) Juntes i Comissions Municipals (1962-1982) | 08271-48 | Cal Tic, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997. | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66748-foto-08271-48-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66750 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-2 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior esquerra hi ha una imatge de Martí damunt un cavall que ofereix la capa a un pobre. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions. De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià les de Crist són les primeres a qui us vàreu allistà les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós foreu aquell soldat qu'armat només amb la creu al infernal Goliat valerosament venceu el maligne no pot res contra aquell que'ajudeu Vós. Difundiu, etc. Sent Catecúmen només vestíreu al despullat de vostra capa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat Jesús l'obsequi us ha près com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altre nit Crist en pobre transformat. - Sent catecúmen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor l'heu pascuda i defensada no ho fa un pare amb més amor de Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu no temeu deixar la vida ni la vida rebutjeu si'l poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cercau repòs no voleu cap humà auxili - Deixau-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plós. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla crudel combat dieu: - Que hi fas mala fera que hi cercas al mes costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sobremunt l'antic poble vos venera per Patró davant Vós son prec redobla vullau dar-li protecció per Vós sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès amb concert molt harmoniós Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós</p> | 08271-50 | Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0360800,2.1671400 | 431063 | 4654118 | 1953 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es van imprimir a la impremta Portavella de Vic l'any 1953. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66751 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Llúcia, verge i màrtir que es venera a la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior central hi ha una imatge de Santa Llúcia amb els seus atributs, flanquejada per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions i la partitura. Puix al Cel teniu posada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa. En poca edat vostra vida fou servida, de l'alt Déu l'omnipotència demostrà sa excel·lència i sens mida, observant en sa obediència de tantes virtuts dotada, molt amada. A vostra mare alcançàreu i donàreu millora en sa malaltia, puix Agata intercedia al qui pregàveu, que us animés cada dia fins vostra vida acabada, molt amada. Avorríreu les riqueses i promeses de les coses temporals fugint del món, tots els mals i ses vileses, amant sols les celestials, amb llum de fe il·luminada molt amada. Sentint Pascassi que amaveu i adoraveu a un sol Déu omnipotent manà rigurosament prest el neguéssiu de tot cor i enteniment: mes d'Ell fóreu ajudada, molt amada. Eixint amb palma i victòria, - o gran glòria! - de tropeses vostre cos de Sant Esperit amb Vós, - digna memòria - contra el dimoni envejós tinguéreu sempre guardada, molt amada. Quan paraules no bastaren, no faltaren grans assots i grans turments, mes de Vós els sants intents mai s'apartaren de qui els reservà contents, per ço fóreu degollada, molt amada. Vostra vida tan formosa i gloriosa, acabada en el món trist, servíreu a Jesucrist pura i sortosa, Santa com mai hagi vist en el Cel sou col·locada, molt amada. En aquesta vida trista de la vista, us tenim per protectora, qui favor us implora deu-li vista; amb llum clara i veu sonora, guieu-nos, Màrtir sagrada, molt amada. Vostra vida hem meditada, contemplada des d'aquest món de pecat guieu-nos, per pietat cel amunt i el poble de Sobremunt que tingui la fe arrelada, molt amada. A qui us té per advocada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa.</p> | 08271-51 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0308400,2.1871000 | 432710 | 4653520 | 1982 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es canten a l'aplec de Santa Llúcia. Es van imprimir a Tipografia Balmesiana de Vic l'any 1982. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66752 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-29 | XIX-XX | La festa Major de Sobremunt es celebra el dia 11 de novembre (Sant Martí) dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa en honor al patró que es celebra a l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt; així mateix al cap de setmana proper al dia del Sant es projecten un seguit d'activitats que varien segons la programació de cada any: campionat de petanca, sopars i dinars populars, ball de festa Major, espectacle infantil, llançada de pinyols, etc. | 08271-52 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | 42.0360300,2.1669600 | 431048 | 4654112 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66752-foto-08271-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66753 | Aplec de Santa Llúcia de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-llucia-de-sobremunt | XIX-XX | L'aplec de Santa Llúcia es celebra el diumenge després de Pasqua a l'església de Santa Llúcia. L'aplec s'inicia amb una missa on es canten els goigs de Santa Llúcia i també caramelles que es tornen a cantar al sortir de missa; les caramelles són cantades pels nens de Sant Boi. En sortir de missa es fa una rifa d'ous i fuets i s'acaba l'aplec amb un vermut i, depenent dels anys, un concert musical. | 08271-53 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | 42.0308500,2.1871000 | 432710 | 4653521 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66760 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-0 | <p>El Gorg Negre està situat a l'extrem sud-est del terme municipal, prop dels termes municipals de Sant Bartomeu del Grau i les Masies de Voltregà. Es tracta d'una zona d'alt interès paisatgístic on conflueixen diversos cingles rocosos, travessats i erosionats pel pas de la riera de Sorreigs. La riera, en aquesta part, supera un petit meandre entrant en una zona de grans formacions rocoses. En aquest tram forma diversos salts i gorgs, el més espectacular dels quals és l'anomenat gorg Negre. Es tracta d'un gorg de grans dimensions i de forma ovalada, envoltat per diversos cingles rocosos de manera que en algunes èpoques de l'any la insolació és mínima. La riera forma un salt sobre el gorg d'uns 10 metres i continua en direcció est per un pas entre cingles rocosos. L'espai que envolta el gorg també destaca per la frondosa vegetació, que arriba fins als peus de la riera allà on les formacions rocoses ho permeten. Al costat nord del gorg, en la vessant solella, es troba dominat pels arbustos, amb escassos pins i roures. En la vessant obaga, en canvi, es troba un espès bosc amb roures, pins, alzines i un sotabosc dominat pels boixos. Tot el tram de riera es troba comunicat per la part sud a través de nombrosos corriols que permeten arribar a un mirador sobre el gorg o a la riera en diversos punts. Són camins estrets i de fort pendent que resulten complicats en condicions humides però que permeten gaudir de punts amb alt interès paisatgístic, passant a tocar dels cingles, entre la vegetació o vora la riera.</p> | 08271-60 | Sector sud del terme municipal | 42.0082000,2.1823400 | 432292 | 4651010 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Gorg Negre es troba inclòs dins el tram de PEIN de la riera del Sorreigs. Nombroses llegendes i històries han configurat aquest espai com a lloc de bruixeria i misteri. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66761 | El Salt de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-guiterons | El Salt de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, poc després que aquesta passi a l'altura del molí de Guiteres. Es tracta d'un salt d'aigua que forma la riera de Sorreigs, d'uns 5 metres d'alçada i amb un gorg de forma ovalada a sota. Just tocar del salt de Guiterons, a la banda de ponent de la riera, es troben les restes enrunades del molí de Guiterons, cobertes de vegetació que no es veuen a simple vista. | 08271-61 | Sector sud del terme municipal | 42.0100600,2.1710800 | 431361 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66761-foto-08271-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau solien anar a banyar-se al Salt de Guiterons a l'estiu. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 66764 | Font de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-potelles | XIX-XX | La font de Potelles està situada uns 400 metres a l'oest de la masia de Potelles, al peu d'un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia prop de la masia de Potelles vorejant un camp i passant per una petita pineda fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d'aproximadament un metre d'alçada del que en sobresurt, al centre, un brollador metàl·lic. Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada. Uns metres més al sud, seguint el curs del rec i en un nivell elevat respecte aquest, es troba una segona font, formada per una estructura de maçoneria de pedra coronada amb lloses i amb una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sota l'obertura sobresurt un abeurador allargat, delimitat amb blocs de pedra treballada, que s'omple amb l'aigua del dipòsit que conté l'estructura. | 08271-64 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0351800,2.1742400 | 431650 | 4654012 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font no està senyalitzada. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66765 | Pedró de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-roc-0 | XIX | El pedró de Sant Roc es troba situat en un punt elevat en la carena de la serra de Sant Ponç, al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt, just en l'encreuament de la pista que condueix a l'Aumatell amb la pista que condueix a Reixac. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de 135 x 90 centímetres, de maçoneria de pedra irregular coberta amb teulada de lloses de pedra i coronada amb una petita creu de ferro. Presenta una obertura a mode de fornícula al costat sud emmarcada amb brancals de pedra i coronament monolític d'arc de mig punt, on hi ha la data inscrita de 1865 amb una creu intercalada. Una reixa i un vidre protegeixen les imatges de Sant Roc i Sant Sebastià situades a l'interior. | 08271-65 | Sector central del terme municipal | 42.0224200,2.1577600 | 430272 | 4652609 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66766 | Font de cal Calet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-calet | XIX-XX | La font es troba envoltada de vegetació. | La font de cal Calet està situada a la vessant nord de la serra dels Pedrons, al nord del serrat de Sant Joan i al nord-oest de cal Calet. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia a l'indret conegut com el Cementiri, on hi ha una bifurcació múltiple on es separen els camins que porten a Conjunta, Santa Llúcia de Sobremunt i el que es desvia en direcció nord baixant a l'obaga de la serra dels Pedrons. Seguint aquesta pista uns 750 metres s'arriba a la font, ubicada a escassos 10 metres de la pista però difícil de trobar, ja que es troba coberta per la vegetació i no hi ha cap senyal a la pista que indiqui la font. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra i planta rectangular. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra que interiorment formen una volta de canó de lloses a plec de llibre. Està coronada amb una teulada de doble vessant de grans lloses que actualment es troba totalment coberta de vegetació. A l'interior de l'estructura es troba la font. Es tracta d'una font de bassal ja que l'aigua es recull en el bassal quadrat que ocupa l'interior de l'estructura, però a diferència d'altres fonts de bassal, l'aigua no hi brolla per sota sinó que entra a través d'un petit forat picat a la roca i cobert de molsa, situat en la paret posterior de l'estructura. | 08271-66 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0386300,2.1811300 | 432224 | 4654390 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66766-foto-08271-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66766-foto-08271-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66767 | Necròpolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis | Jaciment destruït gairebé en la seva totalitat. | La necròpolis es troba situada en el lloc conegut com el Cementiri, al damunt d'un petit serrat a tocar de la pista que condueix a l'ermita de Santa Llúcia. Es tractava d'un jaciment format per nombroses tombes de lloses de les quals sols se'n conserven algunes sota una capa de terra i vegetació. La resta van ser destruïdes quan es va ampliar el camp que hi ha a prop. L'erosió constant del serrat també ha propiciat la desaparició d'algunes tombes ja que fons orals asseguren haver vist ossos sobresortint de terra en la vessant sud-est del serrat, actualment molt erosionat. Es pot observar una tomba de llosa sota la capa d'herba, sense coberta, amb orientació est-oest, que presenta una amplada de 38 centímetres i una llargada indeterminada ja que es troba parcialment tapada. Al voltant es veuen algunes pedres i lloses apilonades, possiblement extretes del camp on hi havia les tombes que es van destruir. | 08271-67 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0337600,2.1846200 | 432508 | 4653846 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66767-foto-08271-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66767-foto-08271-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 66769 | Font de can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyes | La font de can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a mig camí entre les masies de can Vinyes i els Hostalets de Barnera, a tocar de l'antiga masia de can Vinyes, les restes de la qual es conserven totalment cobertes de vegetació. S'accedeix a la font a través d'un trencant de la carretera BV-4601 que s'inicia pocs metres al sud del desviament que condueix a les masies de Barnera i els Hostalets de Barnera. Seguint aquesta pista es troba al cap de pocs metres un gran roure al marge del camí. A tocar del roure, tot i que en el cantó oposat de la pista, es troba l'antic emplaçament de la masia de can Vinyes, actualment totalment cobert de vegetació. Al fons del pla on es trobava la masia, més enllà d'una zona d'arços, es troba la font. La font està formada per un petit embassament rectangular on s'acumula l'aigua que neix d'un extrem de l'embassament, per on regalima l'aigua entre la molsa. La petita bassa està adossada a un marge, en un racó ombrívol envoltat de bosc de pins. | 08271-69 | Sector oest del terme municipal | 42.0255900,2.1371700 | 428571 | 4652978 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 66771 | Font de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-beulovi | XX | La font de Beulovi està situada en un punt enclotat a tocar del rec del gorg dels Cans, al sud-oest de Beulovi i al nord-est de Guiteres. S'accedeix a la font a través d'una pista que transcorre paral·lela al rec des de la zona del mas Miolet. Seguint aquesta pista s'arriba a una raconada humida on s'ha d'abandonar la pista i seguir uns metres per un corriol fins trobar la font, ubicada prop del rec i sota uns boixos. La font està formada per una estructura rectangular de maçoneria de pedra coronada amb lloses i adossada al marge. De la part frontal de l'estructura en sobresurt el brollador, completament cobert de molsa. Sobre el brollador hi ha un carreu amb la inscripció 'BEULOVI', i a la dreta, un tub plàstic que actua com a sobreeixidor. | 08271-71 | Sector central del terme municipal | 42.0148600,2.1740900 | 431616 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66772 | Font de Guspineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guspineda | XVIII | La font de Guspineda està situada en un punt enclotat a tocar del barranc de Guspineda, també conegut com torrent de l'Infern, al sud de Guspineda i al sud-est de Beulovi. S'accedeix a la font a través d'una de les pistes forestals que segueixen la riera de Sorreigs per la vessant solella. En una de les raconades que forma la pista s'ha d'abandonar i agafar un corriol emboscat que davalla uns metres fins la font, ubicada a tocar del rec. La font està formada per una petita estructura rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra i coberta interiorment amb volta de lloses a plec de llibre. L'estructura es troba parcialment coberta de terra i vegetació i conté una única obertura, per on s'accedeix a la font. L'obertura es troba emmarcada amb monòlits de pedra treballada i té una data erosionada del segle XVIII inscrita a la llinda. | 08271-72 | Sector central del terme municipal | 42.0174600,2.1809400 | 432186 | 4652039 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66772-foto-08271-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66772-foto-08271-72-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66773 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase-1 | XX | La font de l'Ase està situada en un punt enclotat al sud del Grau, a tocar del torrent del Grau i al nord de can Gil. S'accedeix a la font a través d'un corriol que comunica la zona de la masia del Grau amb el punt on es trobava la masia de can Gil. Seguint aquest corriol i just després de creuar el torrent del Grau es troba la font. La font està formada per una bassa rectangular adossada a un cingle rocós. La bassa té forma allargada, a mode d'abeurador, i està delimitada amb murs baixos completament encimentats. Just sobre la bassa hi ha una petita placa integrada a la roca amb la inscripció 'font de l'Ase'. | 08271-73 | Sector est del terme municipal | 42.0168000,2.1937500 | 433246 | 4651956 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66773-foto-08271-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66773-foto-08271-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66774 | Font de l'horta del Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-muntaner | XIX-XX | L'aigua és canalitzada directament des de l'interior de a balma. | La font de l'horta del Muntaner està situada en un punt lleugerament enclotat al sud-oest del serrat de les Forques i al nord-oest del Muntaner, a l'extrem sud-oest del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica el Collet amb cal Teixidor pel costat oest del serrat de les Forques. Seguint aquesta pista s'arriba a un bosc de pins des d'on s'ha de deixar la pista i agafar un corriol que baixa uns metres fins trobar la font, ubicada en una raconada sota una balma. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a una balma tancant un espai per on regalima l'aigua. Actualment d'aquest punt en surten uns tubs parcialment soterrats que condueixen l'aigua cap a uns abeuradors situats uns metres més avall. Al costat de la font hi havia una bassa, avui destruïda, i diverses feixes delimitades amb murs de maçoneria de pedra que constituïen l'horta del Muntaner. | 08271-74 | Sector nord del terme municipal | 42.0343500,2.1608800 | 430543 | 4653931 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66775 | Font de Puigrúfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigrufol | La font de Puigrúfol està situada en un punt emboscat a l'oest de la serra de Sant Ponç i al nord de Sant Roc. S'accedeix a la font a través d'un antic camí, en alguns trams amb restes molt erosionades d'empedrat, que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt arribant fins a la riera de Sorreigs. Seguint aquest antic camí uns centenars de metres, passant entre feixes actualment ocupades per pins, i poc després d'iniciar un tram descendent amb fort pendent es troba la font, ubicada just sota el camí. Es tracta d'una font de bassal situada enmig d'un marge rocós, sobre el qual passa el camí, format per blocs de pedra despresos i parcialment coberts de molsa i vegetació. Enmig d'aquests blocs despresos hi ha la font, un bassal de reduïdes dimensions que sobresurt lleugerament d'entre els blocs. | 08271-75 | Sector oest del terme municipal | La font de Puigrúfol es troba situada al marge d'un camí que antigament comunicava el nucli de Sobremunt amb la riera de Sorreigs i a l'oest d'una carena on segons fonts orals, hauria existit una masia anomenada Puigrúfol. | 42.0286200,2.1566300 | 430185 | 4653298 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 66776 | Font d'en Perrabolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-perrabolla | La font d'en Perrabolla està situada en una zona boscosa al sud-oest del nucli de Sobremunt, prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt i a l'oest de la Farigola i segueix en direcció nord-oest entrant a la baga coberta de pins. Seguint aquesta pista s'arriba a un petit pla on s'ha d'agafar un corriol que baixa per una petita carena, on s'observen restes d'antigues feixes empedrades amb un camí que les travessa. Uns metres més avall, en una raconada just després de travessar un filat elèctric, es troba la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada de bardisses i enmig d'un bosc de pins. L'aigua regalima per un petit marge cobert de molsa i s'acumula en un petit bassal. | 08271-76 | Sector oest del terme municipal | 42.0314300,2.1550300 | 430056 | 4653611 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 66777 | Font del molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-laumatell | XX | La font del molí de l'Aumatell està situada uns metres al sud del molí de l'Aumatell, en el costat oposat de la riera i sota un cingle rocós de grans dimensions. S'accedeix a la font creuant la riera de Sorreigs a pocs metres de la resclosa del molí de l'Aumatell. Just creuada la riera es troba un llarg cingle rocós que forma una lleugera balma, sota el qual es troba la font. La font està formada per nombrosos punts al llarg del cingle per on regalima l'aigua, formant petites formacions de pedra tosca, en la major part dels punts cobertes de molsa. En un d'aquests punts hi ha construïda una petita estructura d'obra vista que forma una petita bassa on s'acumula l'aigua. | 08271-77 | Sector sud del terme municipal | 42.0125300,2.1570900 | 430206 | 4651511 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66778 | Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig-1 | XX | La font del Puig està situada en un punt enclotat a tocar del rec del Puig, a l'oest del Puig. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica la vall de la riera de Sorreigs amb la carretera BV-4601. Seguint aquesta pista i prop del trencant que condueix a la masia del Puig es creua el rec del Puig, i just al costat hi ha un pas que dóna entrada a un hort situat a tocar del rec, al fons del qual es troba la font. La font brolla directament d'un marge, a poca alçada i just al darrera d'una caseta d'obra arrebossada, ubicada a un extrem de l'hort. A partir d'aquest punt l'aigua segueix vorejant l'hort i formant un petit rec fins al rec del Puig. | 08271-78 | Sector oest del terme municipal | 42.0240900,2.1452400 | 429237 | 4652804 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font molt abundosa que difícilment s'asseca. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66779 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-1 | XIX-XX | La font es troba coberta de vegetació | La font dels Abeuradors està situada en el nucli de Sobremunt, a mig camí entre cal Tic, seu de l'Ajuntament, i la Roca. S'accedeix a la font pel camí encimentat que condueix a l'Ajuntament i a l'església parroquial. Seguint aquest camí i pocs metres després de la Roca es troba una pista que surt a mà dreta. Als pocs metres d'iniciar aquesta pista es troba, a mà esquerra i entre la vegetació, la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra, completament cobert de vegetació, adossat a un marge. A la part central del mur sobresurten dos petits pilars que sustenten una llosa col·locada a mode de teulada. Entre els pilars i sota la llosa hi ha una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua, totalment coberta de molsa. A la part dreta del mur i entre la vegetació s'observa una obertura emmarcada amb pedra treballada. Uns metres davant la font hi ha una bassa rectangular, totalment arrebossada. | 08271-79 | Sector nord del terme municipal | 42.0354700,2.1669000 | 431043 | 4654050 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66780 | Nucli de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sobremunt | XVII-XX | El nucli urbà de Sobremunt està situat en el sector nord-oest del terme municipal, en un punt elevat amb vistes cap a la vall de on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un nucli molt dispers, amb les cases separades ocupant una àrea força gran compresa entre el serrat de les Forques, al sud-oest, i el pla del Cementiri, al nord-est. Algunes de les cases formen petites agrupacions, delimitant petits carrers i places. Una part de les cases és de nova planta i una altra part han estat completament reformades. Les cases que es conserven sense reformes importants són bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronades amb teulades de doble vessant. A l'extrem sud del nucli hi ha una petita agrupació de cases entre les que destaca ca la Xicra, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i altres amb maó i llinda de fusta. Uns metres a l'oest es troba el Collet, una casa amb obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, i també amb maó. A l'extrem sud-est del nucli, a la capçalera de la vall del torrent del gorg dels Cans hi ha una altra agrupació de cases entre els que destaquen cal Casuc i cal Rei, dues cases adossades. De cal Casuc destaca el portal principal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, amb decoració d'arc de cortina dins del qual hi ha un motiu geomètric circular. Cal Rei conserva un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1744 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1773 inscrita amb una creu intercalada. Al nord-est d'aquesta petita agrupació hi ha diverses cases al voltant de l'església parroquial, la Sala, la Rectoria i cal Tic, seu de l'Ajuntament. A l'extrem nord-oest del nucli hi ha diverses cases ubicades en la vessant orientada a la vall on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Entre aquestes destaquen cal Moliner, cal Trampa i cal Bartoli. Cal Moliner conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó i diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó. Cal Trampa conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta i alguna emmarcada amb pedra treballada. Cal Bartoli conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el portal principal, amb la data repicada de 1661 junt amb una creu intercalada a la llinda. Finalment a l'extrem nord del nucli hi ha diverses cases que formen un petit carrer, entre els que destaquen cal Nis i ca la Grida. Cal Nis conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1755 inscrita a la llinda junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, i ca la Grida conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. La resta de cases que formen el nucli de Sobremunt o bé són de nova planta o han estat completament reformades. | 08271-80 | Sector nord del terme municipal | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66781 | Jaciment de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-reixac | XVIII | Únicament es conserven petits trams de mur. | El jaciment de Reixac està situat a tocar de la pista forestal que transcorre paral·lela a la riera de Sorreigs, al sud-oest de Reixac i al sud del Puig. Es tracta d'una zona ubicada a tocar de la pista forestal on apareixen nombrosos murs de maçoneria de pedra bastits amb diverses orientacions, alguns dels quals units a través de cantonades delimitades amb carreus treballats. Tota la zona es troba coberta d'arbustos i petits roures, entre els que apareixen els murs, en alguns casos quasi completament derruïts. Els murs més visibles són els que donen directament a la pista i que en algun moment van ser parcialment destruïts per l'ampliació d'aquesta. Tant al nord com a l'est d'aquesta zona hi ha nombrosos murs de maçoneria de pedra delimitant petites feixes. | 08271-81 | Sector oest del terme municipal | 42.0205100,2.1499800 | 429626 | 4652403 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66782 | Forn d'obra del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-grau-0 | XIX | L'estructura es troba parcialment derruïda i coberta de terra i vegetació. | El forn d'obra del Grau està situat al sud-est de la masia del Grau, al límit d'un dels pocs camps de conreu de la zona, conegut com el camp de la Teuleria, i a tocar d'una bassa. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria parcialment enrunat, del que es conserva el forat on es col·locava l'obra per a la cocció. Aquest forat és de planta quadrada, d'aproximadament 270 centímetres per costat, i conserva restes d'obra als murs perimetrals. El forat es troba parcialment cobert de terra i vegetació, i força erosionat, especialment a l'oest, on probablement hi havia la boca o boques que donaven accés a la sala de combustió, actualment soterrada. | 08271-82 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0185700,2.1938700 | 433257 | 4652152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66759 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-1 | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: www.mediambient.gencat.cat</p> | <p>La riera del Sorreigs és la principal riera que creua el terme municipal de Sobremunt i alhora estructura tot el relleu del terme, marcat pels torrents que d'ambdós costats aflueixen a la riera. Tot i els forts pendents que envolten la riera, es tracta d'un curs d'aigua relativament humanitzat, amb nombrosos molins a banda i banda del seu curs, i diversos ponts i rescloses que la creuen. Tot i així la riera conserva nombrosos espais d'interès natural i paisatgístic entre els que sobresurt el gorg Negre. Una part important del curs de la riera pel terme municipal de Sobremunt es troba inclòs dins del PEIN o Espai d'Interès Natural de la riera de Sorreigs i des del 2006 també dins la Xarxa Natura 2000. Concretament, de les 295 hectàrees incloses, 187'5 pertanyen al terme municipal de Sobremunt, per 70 hectàrees en terme municipal de Santa Cecília de Voltregà i 37'5 de Sant Bartomeu del Grau. Es tracta d'un espai natural estructurat a l'entorn de la part central del curs de la riera de Sorreigs a la conca del Ter. Per les seves característiques, aquest espai presenta sistemes naturals de notable interès, que sobresurten de les terres de l'entorn. La justificació de la inclusió d'aquest espai PEIN és especialment la derivada del particular interès dels seus ecosistemes fluvials. L'espai comprèn un tram de la riera del Sorreigs amb els dos respectius marges de riera. Els vessants, amb forta pendent i un relleu calcari característic, són tallats per l'excavació de la riera i diversos torrents, formant parets de gran atractiu paisatgístic. Situat en el país de la roureda de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), el paisatge és caracteritzat per les pinedes secundàries de pi roig i pinassa. Els prats secs de jonça (Brachypodio-Aphyllanthetum) prenen un paper important en bona part de l'espai. Allò més destacable de la vegetació, és que l'espai conserva una mostra representativa de la vegetació aigualosa del sector ausònic. La vegetació de ribera és ben representada per vernedes (Lamio-Alnetum) i salzedes, junt amb herbassars higròfils (Glycerio-Sparganion,....), jonqueres (Molinio-Holoschoenion,....) o comunitats d'hidròfits natans (Lemno-Azolletum). A les roques regalimoses d'aigua són interessants les comunitats de degotalls calcaris amb molses (Adontion). Els vessants assolellats, amb fragments d'alzinars i garrigues contrasten amb les fondalades obagues on apareixen comunitats riques en elements submediterranis i centreuropeus, com l'avellaner (Corylus avellana), el tell (Tilia platyphyllos), l'auró (Acer campestre), la blada (Acer opalus), etc. Són de particular interès els sistemes limnològics, característics de les rieres calcàries de curs mitjà. Cal remarcar l'interès algològic de les seves aigües, així com també en general el briològic i liquenològic. Pel seu bon estat de conservació l'espai acull una bona mostra de la fauna característica d'aquest sector fisiogràfic. S'ha de destacar la notable diversitat de lepidòpters, on sobresurten per la seva raresa diverses espècies (Eurodryas desfontainii, Zygaena ephialtes...).</p> | 08271-59 | Sector oest i sud del terme municipal | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97).</p> | 42.0089000,2.1699900 | 431270 | 4651098 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del curs de la riera de Sorreigs hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66749 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-sobremunt | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca del Bisbat de Vic: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Sobremunt es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 8 sèries amb 23 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.146.51. Baptismes. 4 UD. 1740-1804 - 2.146.52. Confirmacions. 4 UD. 1734-1978 - 2.146.53. Matrimonis. 3 UD. 1587-1907 - 2.146.54. Defuncions. 4UD. 1565-1907 - 2.146.55. Vària sacramental. 3 UD. 1567-2000 - 2.146.58. Visites pastorals. 2 UD. 1600-1889 - 2.146.69. Capítols matrimonials. 1 UD. 1602-1652 - 2.146.70. Testaments. 2 UD. 1548-2000</p> | 08271-49 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66749-foto-08271-49-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66702 | Santa Llúcia de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-sobremunt | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XIV-XVIII | Santa Llúcia de Sobremunt es troba situada a l'extrem nord-oriental del límit del terme municipal dominant una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. L'església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d'una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, i decorada de manera senzilla en estil barroc. Està coberta amb teulada de doble vessant coronada amb un campanar de torre amb teulada de quatre vents de fortes pendents. La façana oest presenta un atri adossat amb dues grans obertures d'arc de mig punt (a l'oest i al sud) emmarcades amb petites dovelles. El portal d'accés a l'església està emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta la data de 1720, inscrita a la doble llinda, intercalada amb un carreu on hi ha inscrita una creu. Sobre la creu hi ha un carreu gòtic força malmès amb una escena de la crucifixió, esculturada en baix relleu, en la qual s'hi distingeixen quatre personatges i el Crist crucificat, força mutilats. La façana nord no presenta obertures i hi ha un cos adossat, la sagristia construïda l'any 1737 (tal com indica la data a la llinda de la porta d'accés de l'interior de l'església), amb teulada d'una sola vessant. La façana est, la zona de l'absis, es troba parcialment coberta amb heura i només presenta una obertura, emmarcada amb maó, al cos de la sagristia. La façana sud hi ha adossada al rectoria. | 08271-2 | Sector nord-est del terme municipal | L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna, i calgué edificar un temple nou; l'any 1720 ja estava fet. A 1748 s'amplià el casal dels ermitans, adossat al temple. A 1885 eren recents les obres de conservació de la capella, que fou pintada, i també s'hi havia instal·lat un nou altar. Santa Llúcia va quedar bastant mal parada durant la Guerra Civil. Quedà sense imatges ni paraments, i sense els nombrosos ex-vots i presentalles que cobrien les parets. Acabada la guerra, la capella fou ràpidament retornada al seu culte: el dia 10 d'agost de 1941 es beneí la nova campana de Santa Llúcia, amb gran concurrència de feligresos de vàries parròquies. En aquests moments encara hi havia ermitans que cuidaven del manteniment de l'església. Actualment la capella es troba oberta al culte i segueix essent visitada pels devots de Santa Llúcia. | 42.0308400,2.1871000 | 432710 | 4653520 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Durant l'estiu de l'any 1982 s'hi realitzà una restauració per part de la Generalitat de Catalunya. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66742 | Santa Llúcia de Sobremunt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-sobremunt-jaciment | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). | Les restes de l'antiga església romànica de Santa Llúcia de Sobremunt es troben sota els fonaments de l'església actual, una construcció d'època moderna (segle XVIII). Es conserven reduïdes restes romàniques al mur de tramuntana, fragments de parets absidials de planta semicircular que han quedat incrustats dins les parets de l'absis actual i els fonaments sota el paviment del presbiteri, que poden ser visibles aixecant les tapes de fusta de darrere l'altar. L'alçada de les restes és de 50 centímetres i l'amplada del mur de 75 centímetres. És probable que les restes de l'absis fossin aprofitades de murs d'una antiga guàrdia o torre de defensa. Queda ben clar que foren utilitzades com a murs absidials, ja que avui en les cares de tramuntana i de migjorn són apreciables les parts dels murs de superfície cilíndrica que coincideixen en planta amb el semicercle dels fonaments descoberts. | 08271-42 | Sector nord-est del terme municipal | L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna. | 42.0308600,2.1871600 | 432715 | 4653522 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66742-foto-08271-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66742-foto-08271-42-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66704 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-4 | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | El Grau està situada al límit sud d'una carena elevada a l'extrem est del terme municipal, al sud de cal Jepet i a l'est de Guspineda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures ubicades a banda i banda. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats a partir del nivell de sòcol, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals unides a través del brancal interior compartit. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals de majors dimensions. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un volum doble adossat, la pallissa, amb obertures reformades amb maó tot i que originalment estava formada per grans obertures. A la dreta hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, formant un pati o lliça tancat amb accés per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Davant la façana hi ha una esplanada, l'antiga era, delimitada amb un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada. Aquest mur que delimita l'era salva un gran desnivell, només comunicat a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una pati tancat al davant amb diverses estructures i un petit cos adossat a la façana a nivell de planta baixa. Pròpiament a la façana hi ha només dues finestres a nivell de primer pis. La façana nord mostra una part del mur de càrrega bastit amb tàpia i només conté dues finestres reformades a la part dreta. La façana est es troba dominada per la pallissa adossada a l'est, que en aquesta façana forma espais oberts sustentats per pilars d'obra arrebossats. A l'esquerra hi ha adossada una estructura amb murs de maçoneria de pedra, actualment aterrada. | 08271-4 | Sector est del terme municipal | La masia del Grau es troba documentada al segle XV quan Pere Grau, amo del mas Grau, l'any 1407 donà al rector i a la parròquia de Santa Llúcia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de l'església. Torna aparèixer documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0206800,2.1932500 | 433208 | 4652387 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/