Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66742 | Santa Llúcia de Sobremunt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-sobremunt-jaciment | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). | Les restes de l'antiga església romànica de Santa Llúcia de Sobremunt es troben sota els fonaments de l'església actual, una construcció d'època moderna (segle XVIII). Es conserven reduïdes restes romàniques al mur de tramuntana, fragments de parets absidials de planta semicircular que han quedat incrustats dins les parets de l'absis actual i els fonaments sota el paviment del presbiteri, que poden ser visibles aixecant les tapes de fusta de darrere l'altar. L'alçada de les restes és de 50 centímetres i l'amplada del mur de 75 centímetres. És probable que les restes de l'absis fossin aprofitades de murs d'una antiga guàrdia o torre de defensa. Queda ben clar que foren utilitzades com a murs absidials, ja que avui en les cares de tramuntana i de migjorn són apreciables les parts dels murs de superfície cilíndrica que coincideixen en planta amb el semicercle dels fonaments descoberts. | 08271-42 | Sector nord-est del terme municipal | L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna. | 42.0308600,2.1871600 | 432715 | 4653522 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66742-foto-08271-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66742-foto-08271-42-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66743 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-16 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. | El camí ramader de Sobremunt connecta la meitat nord de la Plana de Vic, i probablement també amb alguns dels territoris que s'estenen a l'est, amb un dels principals camins ramaders que travessa el Lluçanès i que connecta el Vallès amb la zona pirinenques i prepirinenques de la Cerdanya i el Ripollès; s'uneix a aquest camí al collet de Sant Agustí, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i al peu del massís dels Munts. La part que pròpiament discorre pel terme municipal de Sobremunt té aproximadament 3 quilòmetres i s'inicia a l'extrem sud-est del terme municipal, en un punt elevat al nord-est del Grau, sobre la serra de Sobremunt. Des d'aquest punt i fins abandonar el terme municipal el camí segueix en direcció nord-oest, passant sempre per la carena de la serra de Sobremunt. El camí pràcticament discorre sobre el límit del terme municipal, quedant a mà esquerra el terme municipal de Sobremunt i a la dreta un fort pendent, del terme municipal d'Orís a l'extrem nord, i de les Masies de Voltregà en la resta. Seguint la carena el camí passa per Santa Llúcia, el punt més alt del recorregut, i poc després arriba a cal Calet, on es troben dos elements associats al camí, una bassa i una remolta, anomenades de cal Calet. El camí abandona el terme municipal al nord de Potelles i al límit de la vall per on transcorre la carretera BV-4608, coneguda com 'la Trona', a la zona del collet de Sant Martí. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, dirigint-se cap a la Casanova de Viladecans i seguint en direcció als Munts. | 08271-43 | Sector est i nord-est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0363500,2.1838100 | 432443 | 4654134 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66743-foto-08271-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66743-foto-08271-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66744 | Camí empedrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat | Bona part dels carreus que formen el tram de camí presenten erosió. | El camí empedrat de Potelles està situat uns metres al nord-est de Potelles, a tocar de la pista encimentada que condueix a Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'un tram amb pendent d'uns 15 metres de llargada que segueix una orientació de sud-oest a nord-est. Únicament es conserva el mur de contenció del camí pel costat exterior, és a dir al sud. En aquesta part s'observa el mur de maçoneria de pedra petita coronat amb blocs de pedra treballada, bastit sobre un aflorament rocós. Aproximadament cada 5 metres sobresurt un monòlit cap enlaire, els guarda-rodes, dels quals se n'ha conservat tres. El límit nord del camí no s'observa ja que es troba cobert de terra però per les dimensions de l'espai on es troba encaixat, l'amplada del camí deuria ser inferior als 3 metres d'amplada. Seguint el traçat del camí a l'est, es troben, al marge d'un camp, diversos grans blocs de pedra treballada, probablement provinent del camí. A l'oest el traçat del camí creua amb la pista encimentada. | 08271-44 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0360100,2.1811800 | 432225 | 4654099 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66754 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-6 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Sobremunt encenia una foguera a diferents masies del terme. Actualment s'encén un sol foc a la plaça del poble a partir de les 9h del vespre. La revetlla s'acompanya amb un sopar popular de pa amb tomàquet, botifarra, llom i cansalada i s'amenitza amb petards. | 08271-54 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0351000,2.1647900 | 430868 | 4654011 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66755 | La Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes-0 | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | La plaça de les Bruixes es coneix més pel topònim que no pas per la llegenda. | La Plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba occidental de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera. La llegenda diu així: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ:2000). | 08271-55 | Sector sud del terme municipal | S'explica habitualment que la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi el sàbat, la festa en honor al diable. Una altra llegenda que es relaciona amb la plaça de les Bruixes com a lloc de reunió de les bruixes és la llegenda de 'La Teresa de la Barca' (ROVIRÓ:2000), una bruixa de Sant Hipòlit de Voltregà que feia descarregar grans temporals, es convertia en ocell, gallina o eruga i solia anar al gorg Negre a ajuntar-se amb altres bruixes; a la plaça de les Bruixes solien ballar i feien gran gatzara quan volien formar un temporal. | 42.0075700,2.1818800 | 432253 | 4650940 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66759 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-1 | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: www.mediambient.gencat.cat</p> | <p>La riera del Sorreigs és la principal riera que creua el terme municipal de Sobremunt i alhora estructura tot el relleu del terme, marcat pels torrents que d'ambdós costats aflueixen a la riera. Tot i els forts pendents que envolten la riera, es tracta d'un curs d'aigua relativament humanitzat, amb nombrosos molins a banda i banda del seu curs, i diversos ponts i rescloses que la creuen. Tot i així la riera conserva nombrosos espais d'interès natural i paisatgístic entre els que sobresurt el gorg Negre. Una part important del curs de la riera pel terme municipal de Sobremunt es troba inclòs dins del PEIN o Espai d'Interès Natural de la riera de Sorreigs i des del 2006 també dins la Xarxa Natura 2000. Concretament, de les 295 hectàrees incloses, 187'5 pertanyen al terme municipal de Sobremunt, per 70 hectàrees en terme municipal de Santa Cecília de Voltregà i 37'5 de Sant Bartomeu del Grau. Es tracta d'un espai natural estructurat a l'entorn de la part central del curs de la riera de Sorreigs a la conca del Ter. Per les seves característiques, aquest espai presenta sistemes naturals de notable interès, que sobresurten de les terres de l'entorn. La justificació de la inclusió d'aquest espai PEIN és especialment la derivada del particular interès dels seus ecosistemes fluvials. L'espai comprèn un tram de la riera del Sorreigs amb els dos respectius marges de riera. Els vessants, amb forta pendent i un relleu calcari característic, són tallats per l'excavació de la riera i diversos torrents, formant parets de gran atractiu paisatgístic. Situat en el país de la roureda de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), el paisatge és caracteritzat per les pinedes secundàries de pi roig i pinassa. Els prats secs de jonça (Brachypodio-Aphyllanthetum) prenen un paper important en bona part de l'espai. Allò més destacable de la vegetació, és que l'espai conserva una mostra representativa de la vegetació aigualosa del sector ausònic. La vegetació de ribera és ben representada per vernedes (Lamio-Alnetum) i salzedes, junt amb herbassars higròfils (Glycerio-Sparganion,....), jonqueres (Molinio-Holoschoenion,....) o comunitats d'hidròfits natans (Lemno-Azolletum). A les roques regalimoses d'aigua són interessants les comunitats de degotalls calcaris amb molses (Adontion). Els vessants assolellats, amb fragments d'alzinars i garrigues contrasten amb les fondalades obagues on apareixen comunitats riques en elements submediterranis i centreuropeus, com l'avellaner (Corylus avellana), el tell (Tilia platyphyllos), l'auró (Acer campestre), la blada (Acer opalus), etc. Són de particular interès els sistemes limnològics, característics de les rieres calcàries de curs mitjà. Cal remarcar l'interès algològic de les seves aigües, així com també en general el briològic i liquenològic. Pel seu bon estat de conservació l'espai acull una bona mostra de la fauna característica d'aquest sector fisiogràfic. S'ha de destacar la notable diversitat de lepidòpters, on sobresurten per la seva raresa diverses espècies (Eurodryas desfontainii, Zygaena ephialtes...).</p> | 08271-59 | Sector oest i sud del terme municipal | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97).</p> | 42.0089000,2.1699900 | 431270 | 4651098 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del curs de la riera de Sorreigs hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66760 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-0 | <p>El Gorg Negre està situat a l'extrem sud-est del terme municipal, prop dels termes municipals de Sant Bartomeu del Grau i les Masies de Voltregà. Es tracta d'una zona d'alt interès paisatgístic on conflueixen diversos cingles rocosos, travessats i erosionats pel pas de la riera de Sorreigs. La riera, en aquesta part, supera un petit meandre entrant en una zona de grans formacions rocoses. En aquest tram forma diversos salts i gorgs, el més espectacular dels quals és l'anomenat gorg Negre. Es tracta d'un gorg de grans dimensions i de forma ovalada, envoltat per diversos cingles rocosos de manera que en algunes èpoques de l'any la insolació és mínima. La riera forma un salt sobre el gorg d'uns 10 metres i continua en direcció est per un pas entre cingles rocosos. L'espai que envolta el gorg també destaca per la frondosa vegetació, que arriba fins als peus de la riera allà on les formacions rocoses ho permeten. Al costat nord del gorg, en la vessant solella, es troba dominat pels arbustos, amb escassos pins i roures. En la vessant obaga, en canvi, es troba un espès bosc amb roures, pins, alzines i un sotabosc dominat pels boixos. Tot el tram de riera es troba comunicat per la part sud a través de nombrosos corriols que permeten arribar a un mirador sobre el gorg o a la riera en diversos punts. Són camins estrets i de fort pendent que resulten complicats en condicions humides però que permeten gaudir de punts amb alt interès paisatgístic, passant a tocar dels cingles, entre la vegetació o vora la riera.</p> | 08271-60 | Sector sud del terme municipal | 42.0082000,2.1823400 | 432292 | 4651010 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Gorg Negre es troba inclòs dins el tram de PEIN de la riera del Sorreigs. Nombroses llegendes i històries han configurat aquest espai com a lloc de bruixeria i misteri. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66761 | El Salt de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-guiterons | El Salt de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, poc després que aquesta passi a l'altura del molí de Guiteres. Es tracta d'un salt d'aigua que forma la riera de Sorreigs, d'uns 5 metres d'alçada i amb un gorg de forma ovalada a sota. Just tocar del salt de Guiterons, a la banda de ponent de la riera, es troben les restes enrunades del molí de Guiterons, cobertes de vegetació que no es veuen a simple vista. | 08271-61 | Sector sud del terme municipal | 42.0100600,2.1710800 | 431361 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66761-foto-08271-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau solien anar a banyar-se al Salt de Guiterons a l'estiu. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66767 | Necròpolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis | Jaciment destruït gairebé en la seva totalitat. | La necròpolis es troba situada en el lloc conegut com el Cementiri, al damunt d'un petit serrat a tocar de la pista que condueix a l'ermita de Santa Llúcia. Es tractava d'un jaciment format per nombroses tombes de lloses de les quals sols se'n conserven algunes sota una capa de terra i vegetació. La resta van ser destruïdes quan es va ampliar el camp que hi ha a prop. L'erosió constant del serrat també ha propiciat la desaparició d'algunes tombes ja que fons orals asseguren haver vist ossos sobresortint de terra en la vessant sud-est del serrat, actualment molt erosionat. Es pot observar una tomba de llosa sota la capa d'herba, sense coberta, amb orientació est-oest, que presenta una amplada de 38 centímetres i una llargada indeterminada ja que es troba parcialment tapada. Al voltant es veuen algunes pedres i lloses apilonades, possiblement extretes del camp on hi havia les tombes que es van destruir. | 08271-67 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0337600,2.1846200 | 432508 | 4653846 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66767-foto-08271-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66767-foto-08271-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66769 | Font de can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyes | La font de can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a mig camí entre les masies de can Vinyes i els Hostalets de Barnera, a tocar de l'antiga masia de can Vinyes, les restes de la qual es conserven totalment cobertes de vegetació. S'accedeix a la font a través d'un trencant de la carretera BV-4601 que s'inicia pocs metres al sud del desviament que condueix a les masies de Barnera i els Hostalets de Barnera. Seguint aquesta pista es troba al cap de pocs metres un gran roure al marge del camí. A tocar del roure, tot i que en el cantó oposat de la pista, es troba l'antic emplaçament de la masia de can Vinyes, actualment totalment cobert de vegetació. Al fons del pla on es trobava la masia, més enllà d'una zona d'arços, es troba la font. La font està formada per un petit embassament rectangular on s'acumula l'aigua que neix d'un extrem de l'embassament, per on regalima l'aigua entre la molsa. La petita bassa està adossada a un marge, en un racó ombrívol envoltat de bosc de pins. | 08271-69 | Sector oest del terme municipal | 42.0255900,2.1371700 | 428571 | 4652978 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66775 | Font de Puigrúfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigrufol | La font de Puigrúfol està situada en un punt emboscat a l'oest de la serra de Sant Ponç i al nord de Sant Roc. S'accedeix a la font a través d'un antic camí, en alguns trams amb restes molt erosionades d'empedrat, que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt arribant fins a la riera de Sorreigs. Seguint aquest antic camí uns centenars de metres, passant entre feixes actualment ocupades per pins, i poc després d'iniciar un tram descendent amb fort pendent es troba la font, ubicada just sota el camí. Es tracta d'una font de bassal situada enmig d'un marge rocós, sobre el qual passa el camí, format per blocs de pedra despresos i parcialment coberts de molsa i vegetació. Enmig d'aquests blocs despresos hi ha la font, un bassal de reduïdes dimensions que sobresurt lleugerament d'entre els blocs. | 08271-75 | Sector oest del terme municipal | La font de Puigrúfol es troba situada al marge d'un camí que antigament comunicava el nucli de Sobremunt amb la riera de Sorreigs i a l'oest d'una carena on segons fonts orals, hauria existit una masia anomenada Puigrúfol. | 42.0286200,2.1566300 | 430185 | 4653298 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66776 | Font d'en Perrabolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-perrabolla | La font d'en Perrabolla està situada en una zona boscosa al sud-oest del nucli de Sobremunt, prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt i a l'oest de la Farigola i segueix en direcció nord-oest entrant a la baga coberta de pins. Seguint aquesta pista s'arriba a un petit pla on s'ha d'agafar un corriol que baixa per una petita carena, on s'observen restes d'antigues feixes empedrades amb un camí que les travessa. Uns metres més avall, en una raconada just després de travessar un filat elèctric, es troba la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada de bardisses i enmig d'un bosc de pins. L'aigua regalima per un petit marge cobert de molsa i s'acumula en un petit bassal. | 08271-76 | Sector oest del terme municipal | 42.0314300,2.1550300 | 430056 | 4653611 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66768 | Sant Martí de Sobremunt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sobremunt-jaciment | MOLES, M Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura (inèdita). Universitat central de Barcelona, pàg. 143. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Sant Martí de Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984. | -VII/V | Lloc d'habitació sense estructures molt erosionat. | El jaciment de Sant Martí de Sobremunt es troba situat al marge de la carretera que uneix Sobremunt (BV.4607) amb la comarcal BV. 4608 que va de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un conjunt de turons amb base de margues eoceàniques; en la seva part superior hi ha estrats sedimentaris quaternaris amb vegetació de pins i alzines. En les seves vertents, durant la prospecció, es recollí diversos fragments de ceràmica a mà, grollera, de color marró fosc i desgreixant ros de quars així com fragments de ceràmica a torn, rosades, compactes i també algun fragment de tipus 'sandwich' de tradició ibèrica. El jaciment era conegut per Martí Cassany de Vic qui juntament amb Dolors Moles, indiquen la presència en el lloc, de ceràmiques de torn ibèriques, així com de tipus campaniana A i B, extrem, aquest últim, que no s'ha pogut confirmar durant la prospecció. | 08271-68 | Sector nord del terme municipal | En el jaciment no s'hi ha realitzat mai cap excavació arqueològica. Les prospeccions van ser fetes per Walter Cruells l'any 1984 i revisades l'any 1990. | 42.0379500,2.1717900 | 431450 | 4654322 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66702 | Santa Llúcia de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-llucia-de-sobremunt | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XIV-XVIII | Santa Llúcia de Sobremunt es troba situada a l'extrem nord-oriental del límit del terme municipal dominant una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus. L'església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d'una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, i decorada de manera senzilla en estil barroc. Està coberta amb teulada de doble vessant coronada amb un campanar de torre amb teulada de quatre vents de fortes pendents. La façana oest presenta un atri adossat amb dues grans obertures d'arc de mig punt (a l'oest i al sud) emmarcades amb petites dovelles. El portal d'accés a l'església està emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta la data de 1720, inscrita a la doble llinda, intercalada amb un carreu on hi ha inscrita una creu. Sobre la creu hi ha un carreu gòtic força malmès amb una escena de la crucifixió, esculturada en baix relleu, en la qual s'hi distingeixen quatre personatges i el Crist crucificat, força mutilats. La façana nord no presenta obertures i hi ha un cos adossat, la sagristia construïda l'any 1737 (tal com indica la data a la llinda de la porta d'accés de l'interior de l'església), amb teulada d'una sola vessant. La façana est, la zona de l'absis, es troba parcialment coberta amb heura i només presenta una obertura, emmarcada amb maó, al cos de la sagristia. La façana sud hi ha adossada al rectoria. | 08271-2 | Sector nord-est del terme municipal | L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna, i calgué edificar un temple nou; l'any 1720 ja estava fet. A 1748 s'amplià el casal dels ermitans, adossat al temple. A 1885 eren recents les obres de conservació de la capella, que fou pintada, i també s'hi havia instal·lat un nou altar. Santa Llúcia va quedar bastant mal parada durant la Guerra Civil. Quedà sense imatges ni paraments, i sense els nombrosos ex-vots i presentalles que cobrien les parets. Acabada la guerra, la capella fou ràpidament retornada al seu culte: el dia 10 d'agost de 1941 es beneí la nova campana de Santa Llúcia, amb gran concurrència de feligresos de vàries parròquies. En aquests moments encara hi havia ermitans que cuidaven del manteniment de l'església. Actualment la capella es troba oberta al culte i segueix essent visitada pels devots de Santa Llúcia. | 42.0308400,2.1871000 | 432710 | 4653520 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66702-foto-08271-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Durant l'estiu de l'any 1982 s'hi realitzà una restauració per part de la Generalitat de Catalunya. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66703 | Mare de Déu de l'Assumpció de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lassumpcio-de-les-fosses | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. | XIX | Presenta arrebossat escrostonat, teulada en mal estat i vegetació als murs. | La capella de la Mare de Déu de l'Assumpció de les Fosses es troba situada a uns 4 metres de la façana sud-est de la masia de la Fosses. Es tracta d'una capella de planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals i murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Les úniques obertures es troben a la façana principal, orientada al sud-oest. Presenta un portal emmarcat amb brancals motllurats i coronament d'arc rebaixat motllurat amb dovelles curtes, desencaixades. A sobre s'obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada. Davant la façana principal hi ha un espai delimitat amb un mur de pedra. La façana nord-oest presenta un petit cos adossat amb teulada de doble vessant. | 08271-3 | Sector oest del terme municipal | La capella es troba documentada l'any 1892 en un informe que el rector de Sant Martí va fer repassant l'estat de la parròquia. En aquest informe a part de l'església parroquial i l'ermita de Santa Llúcia també hi apareixia la capella de la Mare de Déu de l'Assumpció, al mas les Fosses, en la qual s'hi deien dues misses anuals. Als anys 40 del segle XX la capella ja no tenia culte. | 42.0272500,2.1494200 | 429587 | 4653152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66703-foto-08271-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66703-foto-08271-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66720 | Can Calet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calet | XIX | Cal Calet està situada en un punt elevat amb grans vistes sobre la Plana de Vic i el Pirineu, al nord-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i al nord-est de Potelles. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres amb ampit de pedra al primer pis. Els emmarcaments de les obertures, com a la resta de l'edifici, estan arrebossats tot i que en aquest cas són de pedra treballada al primer pis i de maó amb llinda de fusta a la planta baixa. A l'esquerra de la façana hi ha adossada una estructura d'obra vista. Davant la façana hi ha un pati, delimitat a l'est per una estructura de dos nivells bastida amb obra vista sobre una fort desnivell. La façana est conté dues finestres al primer pis i diverses estructures adossades a nivell de planta baixa, bastides amb obra vista. La façana nord conté únicament una finestra, emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest conté dues finestres reformades a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra hi ha un cobert adossat, amb una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha l'estructura adossada que sobresurt a l'esquerra de la façana principal, tancant el pati de la masia pel costat oest. | 08271-20 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0366000,2.1838000 | 432443 | 4654162 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A tocar de can Calet hi passa el camí ramader. A prop hi ha una bassa d'abeuratge i una returada que servien per abeurar el bestiar i poder-hi parar a descansar. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66723 | Mas Miolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-miolet | XIX | Edifici en estat de ruïna. | El mas Miolet està situat en una zona boscosa dins la vall de la riera de Sorreigs, uns metres a l'est del petit embassament que forma la riera i a l'oest del Gorg Negre. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins al nivell de primer pis, amb carreus treballats delimitant les cantonades, exceptuant un cos amb les cantonades delimitades amb obra vista, i les obertures que encara es conserven es troben emmarcades amb maó. Els murs i l'interior de l'edifici es troben coberts d'heura i altra vegetació, especialment roures. La façana principal es trobava orientada al sud, actualment és la façana en pitjor estat, i la teulada era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que no se'n conserva cap tram. | 08271-23 | Sector sud del terme municipal | 42.0082600,2.1762300 | 431786 | 4651022 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66728 | Cabana de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-potelles | XIX | La cabana de Potelles es troba situada a uns metres al sud-oest de la masia de Potelles. Es tracta d'una cabana de grans dimensions, de planta rectangular, bastida amb murs de maçoneria de pedra irregular, cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals amb un ràfec d'ampla volada. La façana principal està orientada al sud-est i queda dominada per una gran arcada de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre que ocupa la major part de la façana. Una altra arcada d'iguals dimensions es repeteix a l'interior; presenta el sostre de fusta i un pilar central fet de pedra. A l'esquerra de la gran arcada hi ha una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada; a la llinda hi ha l'abreviació següent: JOP POS i la data de 1804 amb una creu intercalada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega triangular format per dues lloses petites. La façana sud-oest presenta dues finestres i la façana nord-oest hi ha una gran obertura emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta que actualment es troba tapiada. Sobre l'obertura hi ha un arc de descàrrega format per lloses a plec de llibre. La façana nord-est queda oberta i sense coberta de teulada formant dos espais entre mitgeres. | 08271-28 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Potelles presenta el seu punt de màxima esplendor a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, època en què es construí aquesta cabana. | 42.0348900,2.1787600 | 432024 | 4653976 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66728-foto-08271-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66728-foto-08271-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66734 | Molí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-fosses | XIX | A causa del desús, la vegetació cobreix la part nord de l'edifici i els interiors es van deteriorant. | El molí de les Fosses està situat en un meandre de la riera de Sorreigs, pocs metres al sud de les Fosses. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta baixa i primer pis. El volum original, d'alçada menor que el volum ampliat, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i l'ampliat, amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra en el superior, completament arrebossats. Ambdós volums tenen les cantonades delimitades amb carreus treballats i estan coronats amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum ampliat, amb un portal emmarcat amb maó a la planta baixa i un balcó emmarcat amb maó al primer pis, tot i que l'emmarcament es troba arrebossat, com a la majoria d'obertures d'aquest volum. A la cantonada dreta d'aquest volum hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'A.V.E. 1888'. A l'esquerra hi ha el volum original, on s'observa, per sota el nivell de planta baixa el carcabà, format per una volta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada, a partir de la qual continua el canal formant al cap de pocs metres un pas cobert amb volta per sobre del qual es transita. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una estructura, actualment aterrada i coberta de vegetació. La façana est es troba dominada pel volum ampliat, que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, actualment tapiada, al primer pis. La façana nord es troba completament coberta d'heura i només s'hi intueix una finestra. A la part dreta de la façana, darrera el volum original, hi ha adossada la bassa del molí. La façana oest es troba dominada pel volum original, amb un portal emmarcat amb pedra treballada i actualment tapiat a la planta baixa i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra s'observa un dels murs de maçoneria de pedra que delimiten la bassa del molí. | 08271-34 | Sector oest del terme municipal | El molí de les Fosses és un edifici bastit al segle XIX tal com ho indiquen algunes dates corresponents a l'edifici. Algunes vegades les diverses crescudes de la riera del Sorreigs havien inundat els baixos del molí. | 42.0267100,2.1492800 | 429575 | 4653092 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'interior de l'edifici es troba en mal estat però encara s'hi conserva una part de la maquinària del molí. A la propera masia de Reixac es conserva una llinda de grans dimensions de fusta provinent del molí i amb la data de 1870 inscrita junt amb una creu intercalada. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66765 | Pedró de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-roc-0 | XIX | El pedró de Sant Roc es troba situat en un punt elevat en la carena de la serra de Sant Ponç, al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt, just en l'encreuament de la pista que condueix a l'Aumatell amb la pista que condueix a Reixac. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de 135 x 90 centímetres, de maçoneria de pedra irregular coberta amb teulada de lloses de pedra i coronada amb una petita creu de ferro. Presenta una obertura a mode de fornícula al costat sud emmarcada amb brancals de pedra i coronament monolític d'arc de mig punt, on hi ha la data inscrita de 1865 amb una creu intercalada. Una reixa i un vidre protegeixen les imatges de Sant Roc i Sant Sebastià situades a l'interior. | 08271-65 | Sector central del terme municipal | 42.0224200,2.1577600 | 430272 | 4652609 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66782 | Forn d'obra del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-grau-0 | XIX | L'estructura es troba parcialment derruïda i coberta de terra i vegetació. | El forn d'obra del Grau està situat al sud-est de la masia del Grau, al límit d'un dels pocs camps de conreu de la zona, conegut com el camp de la Teuleria, i a tocar d'una bassa. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria parcialment enrunat, del que es conserva el forat on es col·locava l'obra per a la cocció. Aquest forat és de planta quadrada, d'aproximadament 270 centímetres per costat, i conserva restes d'obra als murs perimetrals. El forat es troba parcialment cobert de terra i vegetació, i força erosionat, especialment a l'oest, on probablement hi havia la boca o boques que donaven accés a la sala de combustió, actualment soterrada. | 08271-82 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0185700,2.1938700 | 433257 | 4652152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66705 | Can Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XIX-XX | Cal Jepet es troba situada a uns 200 metres al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i presenta el primer pis de la façana principal arrebossat. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal situat a l'esquerre emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. A la seva dreta hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana est presenta una estructura de corts a la planta baixa que presenta la teulada d'una sola vessant. A la banda dreta de les corts hi ha un portal d'arc rebaixat de maó, parcialment tapiat, que presenta els brancals de pedra. Al nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana nord presenta a nivell de primer pis una finestra balconera, parcialment tapiada, i una finestra, ambdues emmarcades amb maó. La façana est presenta només nivell de planta baixa a causa del desnivell on està bastida la casa i l'extensió de la teulada en aquesta banda. Presenta una antiga porta tapiada i dues petites finestres entre carreus. A l'extrem sud-oest de la casa i allargant-se perpendicularment en direcció sud hi ha un volum adossat de nova construcció (1940), format per planta baixa i un pis, que presenta nombroses obertures, ovalades a tota la planta baixa i amb arcades al primer pis de la façana sud. | 08271-5 | Sector nord-est del terme municipal | Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0289400,2.1884800 | 432822 | 4653308 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66730 | Pallissa de Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-conjunta | XIX-XX | Presenta la teulada vella amb bigues i llates de fusta. | La pallissa de Conjunta està situada uns metres a l'oest de la masia de Conjunta, en una zona de forts desnivells de la carena de Conjunta. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, bastida en una petita terrassa entre dos marges rocosos amb murs de contenció de maçoneria de pedra gran. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, consta de dos nivells i està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté al nivell inferior dos portals i dues finestres, totes quatre obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta. Al nivell superior hi ha dues grans obertures que ocupen una part important de l'ample de la façana, quedant separades per un pilar central bastit amb pedra treballada. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana oest no conté obertures. La façana nord sobresurt només lleugerament a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia. Conté únicament un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó, que dóna accés a la part alta del nivell superior de la pallissa. La façana oest té davant un pati tancat, delimitat a l'est per la masia de Conjunta i al nord per un fort pendent, solucionat amb un mur de contenció de maçoneria de pedra per on creuen unes escales també de pedra que comuniquen els dos nivells. Pròpiament a la façana hi ha un gran portal emmarcat amb pedra treballada, sobre el que hi ha un carreu integrat al mur amb un relleu circular en el que hi ha inscrit 'R.F. 1934'. Al nivell superior i a l'extrem dret hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, a la que s'accedeix a través d'un replà que formen les escales de pedra. | 08271-30 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0280400,2.1801200 | 432129 | 4653215 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66730-foto-08271-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66730-foto-08271-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66748 | Arxiu municipal de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sobremunt | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sobremunt. L'arxiu conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1847 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sobremunt a l'any 1997 constava de 346 registres i ocupava 160 capses / arxivadors. L'arxiu està situat al primer pis de l'ajuntament i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 01 ÒRGANS DE GOVERN (1878-1995) Institucions supramunicipals (1967) 02 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1853-1995) Secretaria (1939-1994) Registre General (1853-1995) Personal (1939-1993) 03 SERVEIS ECONÒMICS (1847-1997) Patrimoni (1954-1994) Comptabilitat (1880-1994) Pressupostos (1920-1993) Endeutament (1988-1989) Tresoreria (1902-1997) Fiscalitat (1847-1997) 04 SERVEIS PÚBLICS (1937-1957) Abastaments, racionaments i mercats (1937-1957) 05 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1954-1991) Beneficència (1954-1987) Assistència Social (1989-1991) 06 SALUBRITAT PÚBLICA (1882-1987) Sanitat (1882-1955) Extracció i transport de sang (1987-1988) 07 OBRES I URBANISME (1909-1996) Pla General d'Ordenació Urbana (1959) Plans Especials (1995) Obres d'infrastructura i serveis (1953-1963) Immobles municipals (1990-1993) Llicències d'obres (1962-1995) Obertura d'establiments (1962-1992) Subvencions obres (1983-1993) 08 SEGURETAT PÚBLICA (1876-1981) Sometent (1876-1934) Guàrdia Civil (s/d) Guàrdies Jurats (1912-1932) Salconduits (1939-1981) 09 SERVEIS MILITARS (1865-1996) Lleves (1865-1996) 10 POBLACIÓ (1880-1996) Padró d'habitants (1880-1991) Modificacions del padró (1960-1996) 11 ELECCIONS (1891-1996) Eleccions municipals (1976-1995) Eleccions al Parlament de Catalunya (1980-1995) Eleccions Generals (1891-1996) Eleccions Parlament Europeu (1987-1994) Referèndums i Plebiscits (1947-1986) Cens Electoral (1897-1996) Junta Municipal del Cens Electoral (1917-1974) 12 EDUCACIÓ (1877-1981) Instrucció pública (1877-1955) Cens escolar (1955) Juntes (1917-1981) 13 CULTURA (1986-1991) Cursos català (1986) Esports (1991) 14 AGRICULTURA, RAMADERIA I MEDI NATURAL (1941-1990) Censos d'agricultura i ramaderia (1941-1974) Declaracions forestals (1968-1990) Prevenció i Extinció d'Incendis (1962-1986) Sindicat agrícola (s/d) Cambra agrària (1994) Caça (1982-1983) Juntes i Comissions Municipals (1962-1982) | 08271-48 | Cal Tic, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997. | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66748-foto-08271-48-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66752 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-29 | XIX-XX | La festa Major de Sobremunt es celebra el dia 11 de novembre (Sant Martí) dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa en honor al patró que es celebra a l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt; així mateix al cap de setmana proper al dia del Sant es projecten un seguit d'activitats que varien segons la programació de cada any: campionat de petanca, sopars i dinars populars, ball de festa Major, espectacle infantil, llançada de pinyols, etc. | 08271-52 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | 42.0360300,2.1669600 | 431048 | 4654112 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66752-foto-08271-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66753 | Aplec de Santa Llúcia de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-llucia-de-sobremunt | XIX-XX | L'aplec de Santa Llúcia es celebra el diumenge després de Pasqua a l'església de Santa Llúcia. L'aplec s'inicia amb una missa on es canten els goigs de Santa Llúcia i també caramelles que es tornen a cantar al sortir de missa; les caramelles són cantades pels nens de Sant Boi. En sortir de missa es fa una rifa d'ous i fuets i s'acaba l'aplec amb un vermut i, depenent dels anys, un concert musical. | 08271-53 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | 42.0308500,2.1871000 | 432710 | 4653521 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66756 | El Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. IBORRA, Isabel (1985). 'Històries vora el foc' dins Espurna, publicació del Lluçanès, num. 11, gener de 1985. | XIX-XX | El Gorg Negre s'erigeix amb autoritat com el paratge més simbòlic de la riera de Sorreigs. Emmotllat per un pintoresc saltant de l'esmentada riera en baixar cap a la Plana, és un gorg profund on, segons la dita popular, s'apleguen les bruixes que desfermen les pitjors tempestes que assolen la plana de Vic. La gent també explica que el Gorg Negre no té fons i que, per tant, deu arribar fins al mateix infern. El seu aspecte alhora exòtic i sinistre ve refermat per la presència de parets de roca encastellades que el tanquen, com per protegir-lo de tot accés forà. Precisament dalt d'una d'aquestes parets se situa una petita esplanada coneguda com el pla de les Bruixes. S'explica que una vegada un home curiós va pretendre comprovar la seva profunditat, de manera que, situat a la cornisa de pedra que permet acostar-se fins al sallent d'una altra paret del Gorg, lligà una pedra a l'extrem d'un cordill molt llarg, que anà amollant lentament. El fil s'acabà del tot sense haver arribat a tocar el fons de dit Gorg, al mateix temps que sentí, des de la pregonesa, una sardònica veu que li deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que mai al fons no arribaràs'. També s'afirma que, ja fa molt temps, en una nit fosca com una gola de llop, hi havia un pagès que passava prop del Gorg i va veure un moltó gras i de bona presència. Va pensar que en aquell moment que l'animal es devia haver escapat a algú. Aleshores es va treure la faixa i el va lligar a la cua del cavall per tal de portar-lo a casa seva. Però, així que van passar el Gorg, el moltó s'encabrità tant i es posà a tibar amb tanta força que s'enduia el cavall i el pagès junts cap al fons del Gorg. En veure's en tan greu perill, el bon home exclamà: 'Valga'm les tèmpores de sant Tomàs!' Al mateix temps reaccionà tallant la faixa amb un punyal que duia. El moltó, sorprenentment, li contestà aleshores: 'Sort n'has tingut que dejunades les has'. I immediatament desaparegué en la sinistra fondària. | 08271-56 | Sector sud del terme municipal | 42.0081900,2.1823400 | 432292 | 4651009 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquestes llegendes sobre el Gorg Negre van ser recollides dins del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic', Tot i així ja havien estat recollides per Isabel Iborra i Plans dins la secció 'Històries de la vora del foc' a la revista Espurna. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66757 | En Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-marfa | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | XIX-XX | Es coneix més la ubicació del Gorg Negre i la Plaça de les Bruixes com a lloc de bruixeria que no pas la llegenda. | 'Baixant de Perafita al vespre ja fosc, ja nit enllà, baixava pel camí un pagès, en Marfà. Passava per sobre el gorg Negre i volia anar cap avall, cap a Santa Cecília, pel camí normal que es feia servir abans. Passant un tros abans d'arribar al front del gorg Negre, li va sortir una cabra. Primer es va espantar, però la cabra no es presentava gens esquerpa. Va pensar d'agafar-la; era un home amb els dits una mica llargs. Amb la veu molt calmosa l'anava cridant: - Nitona, nitona, nitona. La cabra es va deixar agafar. Pensant que era perduda, l'agafa i se la carrega a coll. Marxa cap avall i en passar per sota la plaça de les Bruixes, a tocar del gorg Negre, va sortir una altra cabra. Aquesta va dir a l'altra: - On vas, cabràs? Respon la que portava ell a coll: - A cavall d'en Marfà a portar-me fas! L'altre, en Marfà, en sentir això ja la fum per aquí enllà. Les cabres van marxar pel gorg Negre i ell pel camí avall, corrent i espantat. Compteu que els talons li deurien arribar més amunt del cul'. | 08271-57 | Sector sud del terme municipal | 42.0081500,2.1823300 | 432291 | 4651004 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Joanet Faja el dia 19 de juliol de 1986, a Vinyoles d'Orís. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66758 | Cançoner de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-sobremunt | MINOVES, Ramon (2000). 'El cançoner de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD) . Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995 | XIX-XX | El cançoner de Sobremunt és un recull de cançons (versions i de temàtica local) que es va fer a Sobremunt els anys 1974 i 1975. El recull el va fer Ramon Minoves en el marc d'un taller de peces d'electrodomèstics que hi havia a Sobremunt, on ell treballava. Allí els treballadors i treballadores escolaven la ràdio, xerraven i cantaven tant cançons del temps com antigues. D'entre les cantadores destacava Dolors Estrada i Terricabres que sabia i cantava moltes cançons que havia après de la seva mare, de la seva àvia i de les seves amistats infantils. Ramon Minoves, que va veure la importància de recopilar aquell testimoni musical, es va dedicar a escriure i gravar les cançons que van cantar Dolors Estrada, Conxita Cases, les germanes Hermínia i Montserrat Ordeig, Dolors Giravent, Joaquima Cases o Carme Alonginia. L'any 1975 un grup del Sac de Cançons va pujar a Sant Martí i es van posar en contacte amb ells per tal de gravar i transcriure les cançons amb les persones que sempre les havien cantat. Al juliol de 1976 el Sac de Cançons, en el seu quadern de cançó núm.3, publicava, en forma de capítol a part i amb una introducció explicativa, una dotzena de les cançons gravades. I, en una separata, un conjunt amb probablement totes les cançons. Les cançons que es van gravar a Sobremunt entre els anys 1974 i 1975 són les següents: Les minyones de Barcelona El municipi de Barcelona El filador L'orinal A les portes de Betlem L'avi del parc Bomba va! La nineta i el rector El testament de Donya Quitèria Confessió d'una monja A Palmerola El batlle de Sant Martí El lladre traïdor Visca Tolon, visca Marsella L'hostal del Roc La presó de França A Santa Llúcia | 08271-58 | Sector nord del terme municipal | L'any 1993, en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès', va néixer a Sobremunt la Trobada de cantadors i cantadores. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes d'aquestes cançons han estat editades en el cd: Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD). Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995. Les cançons d'aquest CD en que intervenen Mª Carme Alongina, Contxita Casas, Joaquima Casas, Maria Giravent, Mª Dolors Giravent, Rosa Estrada i Teresa Icart, de Sobremunt, són:A Palmerola / Minyones de Barcelona / Sóm soldats / El Municipi de Barcelona / La Nineta i el Rector / L'hostal del Roc / El Batlle de Sant Martí / L'enamorada morta / El mestre eixerit / Confessió d'una monja / El filador | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66764 | Font de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-potelles | XIX-XX | La font de Potelles està situada uns 400 metres a l'oest de la masia de Potelles, al peu d'un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia prop de la masia de Potelles vorejant un camp i passant per una petita pineda fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d'aproximadament un metre d'alçada del que en sobresurt, al centre, un brollador metàl·lic. Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada. Uns metres més al sud, seguint el curs del rec i en un nivell elevat respecte aquest, es troba una segona font, formada per una estructura de maçoneria de pedra coronada amb lloses i amb una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sota l'obertura sobresurt un abeurador allargat, delimitat amb blocs de pedra treballada, que s'omple amb l'aigua del dipòsit que conté l'estructura. | 08271-64 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0351800,2.1742400 | 431650 | 4654012 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font no està senyalitzada. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66766 | Font de cal Calet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-calet | XIX-XX | La font es troba envoltada de vegetació. | La font de cal Calet està situada a la vessant nord de la serra dels Pedrons, al nord del serrat de Sant Joan i al nord-oest de cal Calet. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia a l'indret conegut com el Cementiri, on hi ha una bifurcació múltiple on es separen els camins que porten a Conjunta, Santa Llúcia de Sobremunt i el que es desvia en direcció nord baixant a l'obaga de la serra dels Pedrons. Seguint aquesta pista uns 750 metres s'arriba a la font, ubicada a escassos 10 metres de la pista però difícil de trobar, ja que es troba coberta per la vegetació i no hi ha cap senyal a la pista que indiqui la font. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra i planta rectangular. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra que interiorment formen una volta de canó de lloses a plec de llibre. Està coronada amb una teulada de doble vessant de grans lloses que actualment es troba totalment coberta de vegetació. A l'interior de l'estructura es troba la font. Es tracta d'una font de bassal ja que l'aigua es recull en el bassal quadrat que ocupa l'interior de l'estructura, però a diferència d'altres fonts de bassal, l'aigua no hi brolla per sota sinó que entra a través d'un petit forat picat a la roca i cobert de molsa, situat en la paret posterior de l'estructura. | 08271-66 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0386300,2.1811300 | 432224 | 4654390 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66766-foto-08271-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66766-foto-08271-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66770 | Font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca-0 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XIX-XX | La font de la Roca està situada pocs metres al sud-oest de la Roca, en un punt enclotat a tocar del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'unes escales que s'inicien just davant la casa de la Roca i davallen uns metres fins la font, situada en una zona enclotada on neix el rec del gorg dels Cans. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a un cingle rocós, a la part inferior del qual es troba una aixeta metàl·lica i una petita obertura tancada amb porta metàl·lica a la dreta. Sobre l'aixeta hi ha una placa ceràmica amb la inscripció 'font de la Roca'. L'espai que envolta la font es troba enjardinat, amb diversos murs de maçoneria de pedra delimitant l'espai. A pocs metres de la font creua un rec, que es travessa per un petit pont, i just a l'altre costat hi ha un safareig rectangular, delimitat amb barana de ferro. El safareig conté batents bastits amb blocs de pedra treballada a l'extrem oest i s'omple amb l'aigua que raja per un brollador cobert de molsa a l'extrem est. | 08271-70 | Sector oest del terme municipal | És la font del poble i, per tant, la més freqüentada anys enrera. Quan venia un estiu de secada els veïns hi feien cua per omplir garrafes i galledes. L'agutzil s'encarregava d'obrir i tancar-ne el pas quan al dipòsit li convenia. Durant molts anys al safareig s'hi anà a rentar la roba però també s'havia fet servir per refrescar-s'hi quan s'havia begut massa per la festa Major. Es comenta que no fa massa anys, durant una nit de forta tormenta, va ser tanta la quantitat d'aigua que hi baixà i de terra remoguda que, a partir de llavors mai més ha sortit bona. | 42.0352600,2.1655900 | 430934 | 4654028 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66770-foto-08271-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66770-foto-08271-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de la Roca presentava un índex de nitrats de 37'10, 16'40, 41'40, 51'10, 49'60, 46'70 i 61'10 mg/l respectivament, superant en alguns moments el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar actualment com a no potable, tot i que intermitentment pugui ser potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66774 | Font de l'horta del Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-muntaner | XIX-XX | L'aigua és canalitzada directament des de l'interior de a balma. | La font de l'horta del Muntaner està situada en un punt lleugerament enclotat al sud-oest del serrat de les Forques i al nord-oest del Muntaner, a l'extrem sud-oest del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica el Collet amb cal Teixidor pel costat oest del serrat de les Forques. Seguint aquesta pista s'arriba a un bosc de pins des d'on s'ha de deixar la pista i agafar un corriol que baixa uns metres fins trobar la font, ubicada en una raconada sota una balma. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a una balma tancant un espai per on regalima l'aigua. Actualment d'aquest punt en surten uns tubs parcialment soterrats que condueixen l'aigua cap a uns abeuradors situats uns metres més avall. Al costat de la font hi havia una bassa, avui destruïda, i diverses feixes delimitades amb murs de maçoneria de pedra que constituïen l'horta del Muntaner. | 08271-74 | Sector nord del terme municipal | 42.0343500,2.1608800 | 430543 | 4653931 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66779 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-1 | XIX-XX | La font es troba coberta de vegetació | La font dels Abeuradors està situada en el nucli de Sobremunt, a mig camí entre cal Tic, seu de l'Ajuntament, i la Roca. S'accedeix a la font pel camí encimentat que condueix a l'Ajuntament i a l'església parroquial. Seguint aquest camí i pocs metres després de la Roca es troba una pista que surt a mà dreta. Als pocs metres d'iniciar aquesta pista es troba, a mà esquerra i entre la vegetació, la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra, completament cobert de vegetació, adossat a un marge. A la part central del mur sobresurten dos petits pilars que sustenten una llosa col·locada a mode de teulada. Entre els pilars i sota la llosa hi ha una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua, totalment coberta de molsa. A la part dreta del mur i entre la vegetació s'observa una obertura emmarcada amb pedra treballada. Uns metres davant la font hi ha una bassa rectangular, totalment arrebossada. | 08271-79 | Sector nord del terme municipal | 42.0354700,2.1669000 | 431043 | 4654050 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66783 | Forn de calç de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-beulovi | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | XIX-XX | Únicament es conserven petits trams del mur perimetral | El forn de calç de Beulovi està situat en un punt emboscat de difícil accés dins la vall del torrent del gorg dels Cans, a l'oest de Beulovi, tot i que en el costat oposat del torrent. Es tracta d'un forn de calç parcialment derruït, del que es conserven restes dels murs perimetrals, delimitant un espai circular de grans dimensions, d' aproximadament 4 metres de diàmetre. Les restes de mur conservades són de maçoneria de pedra per la part exterior i per la part interior s'observen les restes de la combustió. El forn queda envoltat per bosc en una zona on domina el pi amb sotabosc de boixos. | 08271-83 | Sector central del terme municipal | La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0178100,2.1700200 | 431282 | 4652087 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66713 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-3 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XIX | La Masia està situada al sud de Santa Llúcia de Sobremunt, a recer de la serra on s'aixeca l'església i sobre una petita carena, a l'est de Conjunta i a l'oest de cal Jepet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats en el volum original i amb obra vista en el volum ampliat. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i està formada per dos nivells, essent el del volum original lleugerament més baix. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums diferenciats. A la dreta hi ha el volum original, al que hi ha adossada un cobert a l'extrem dret, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i unes escales de pedra just al costat que condueixen al nivell superior del volum ampliat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum ampliat, que en aquesta façana es troba completament obert i sustentat per pilars d'obra vista. Al fons d'aquest espai obert hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord conté únicament dues finestres emmarcades amb maó, ambdues al volum original i una de les quals amb llinda de fusta. La façana est té adossat a la meitat esquerra el cobert que sobresurt a l'esquerra de la façana principal. A la resta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. | 08271-13 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0290200,2.1857000 | 432592 | 4653319 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66712 | Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aumatell | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XVIII | L'Aumatell està situada en una esplanada lleugerament elevada dins la vall de la riera de Sorreigs, al nord-oest del molí de l'Aumatell. És una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums i estructures adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un petit pati al seu davant, que queda delimitat per diverses estructures i un mur de maçoneria de pedra i que té per accés principal un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana s'observen tres volums diferents. El central té a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i una altra amb pedra treballada, les dues amb llinda de fusta. A la dreta s'observa el volum ampliat al sud que compta amb més alçada a causa del desnivell del terreny. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un carreu amb la data inscrita de 1950, i al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra del volum central hi ha el volum ampliat al nord, que forma un queixal. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. En el queixal que forma aquest cos i que queda orientat al sud hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, dues al primer pis i una a les golfes. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, i només conté obertures a nivell de primer pis, una galeria de quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentada amb pilars de pedra treballada. La façana est, com la principal, mostra els tres volums principals, que formen la masia, diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum adossat al sud, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada tant al nivell de planta baixa com al primer pis. El volum central conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta s'observa el volum ampliat al nord, amb una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. Encara més a la dreta hi ha un altre volum adossat formant un queixal, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis i una eixida a les golfes que ocupa tot l'ample del volum. A l'extrem dret hi ha un cos circular adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. La façana nord forma un queixal amb la part central sobresortint cap enfora. A l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una rampa. Al centre hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre tapiada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra reformada. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades que tanquen el pati que hi ha davant la façana principal de la masia. | 08271-12 | Sector sud del terme municipal | El mas Aumatell es troba documentat en el fogatge de 1553, vivint-hi Salvador Guiteres, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0148100,2.1548200 | 430020 | 4651766 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66749 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-sobremunt | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca del Bisbat de Vic: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Sobremunt es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 8 sèries amb 23 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.146.51. Baptismes. 4 UD. 1740-1804 - 2.146.52. Confirmacions. 4 UD. 1734-1978 - 2.146.53. Matrimonis. 3 UD. 1587-1907 - 2.146.54. Defuncions. 4UD. 1565-1907 - 2.146.55. Vària sacramental. 3 UD. 1567-2000 - 2.146.58. Visites pastorals. 2 UD. 1600-1889 - 2.146.69. Capítols matrimonials. 1 UD. 1602-1652 - 2.146.70. Testaments. 2 UD. 1548-2000</p> | 08271-49 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66749-foto-08271-49-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66707 | Les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fosses | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVII | Les Fosses està situada prop d'un meandre de la riera de Sorreigs, uns metres al nord del molí de les Fosses i prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta quadrada, amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes, i diverses estructures al voltant, entre les que hi ha la capella de la Mare de Déu de l'Assumpció. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals amb la inscripció '1624 IAVMA FOSAS'. A les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i la central, emmarcada amb pedra motllurada i amb decoració amb motius geomètrics a la base dels brancals i decoració també a la llinda, que consisteix en un arc conopial i una petita figura femenina esculpida al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un cobert adossat, bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana oest té el nivell de planta baixa dominat pel cobert adossat. Al primer pis hi ha dues finestres grans emmarcades amb pedra bisellada, protegides amb reixa de ferro forjat. A les golfes hi ha dues finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra amb pedra bisellada. La façana nord només compta amb una obertura per planta. A la planta baixa hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, i tant al primer pis com a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana est té davant una petita esplanada on es troba la capella. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha tres finestres apaïsades emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada com al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra treballada. | 08271-7 | Sector oest del terme municipal | Les Fosses es troba documentada el segle XIV, l'any 1348. L'onze de febrer de 1469 segons un testament, l'amo era Bernat Fosses àlies Casasubirana. Les Fosses també apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Pere i Antoni Fosses, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. En un altre testament del 12 de juny de 1618 l'hereu era Joan Fosses pagès. | 42.0273500,2.1492500 | 429573 | 4653163 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66707-foto-08271-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66707-foto-08271-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66724 | Cal Tic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tic | FORCADA, Ignasi, GAY, Víctor (2001). Caminant pel Lluçanès. Pòrtic. | XVII | Cal Tic es troba situada a uns 80 metres al sud de l'església de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i un pis, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per una finestra a l'esquerra, emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i una petita porta a la dreta, també emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada flanquejada per dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana hi ha una petita fornícula de quart d'esfera que presenta policromia interior de color blau. La resta de les façanes presenten diverses obertures reformades o de nova construcció. Només es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada situada a nivell de primer pis de la façana sud. | 08271-24 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Tot i no tenir dates inscrites en els elements estructurals, la seva tipologia constructiva fa pensar que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. Havia estat la seu de les antigues escoles. | 42.0352400,2.1675200 | 431094 | 4654024 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment és cal Tic és la seu de l'ajuntament de Sobremunt. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66721 | El Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-muntaner | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XIX | El Muntaner es troba situada al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La masia té una lliça al davant de la façana principal, closa per un volum que correspon a una masoveria, a una banda, i per unes estructures de corts, a l'altra. Tanca l'accés un portal de lliça emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta i barbacana de doble vessant. La façana principal, orientada a l'est, presenta dos portals a nivell de planta baixa. El portal de la dreta, d'accés a l'habitatge està emmarcat amb pedra bisellada i coronat per arc deprimit convex. El portal de l'extrem esquerra està emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la dreta, una finestra central emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data 1778 a la llinda i un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament d'arc deprimit convex amb llinda decorada amb arc de cortina i motius geomètrics al qual s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. La façana sud presenta a nivell de planta baixa dues petites obertures. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. La finestra central emmarcada amb pedra bisellada presenta la inscripció següent a la llinda: RENOVAT 18 IHS 28. A les golfes s'obre una finestra de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord hi ha, a la planta baixa, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i llinda de fusta, un portal d'accés i una finestra reformada. Al primer pis hi ha una finestra de nova construcció, una petita finestra tapiada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada amb decoració a la llinda de motius geomètrics hexagonals. Les golfes presenta tres finestres de menors dimensions: una emmarcada amb maó i dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la banda nord hi havia adossada una estructura de corral, actualment derruïda. La façana presenta dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra reformada i a les golfes dues finestres més: una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra emmarcada amb pedra treballada. | 08271-21 | Sector nord del terme municipal | El Muntaner es troba documentat en el fogatge de 1553, amb Joan Muntaner, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0316900,2.1618800 | 430623 | 4653634 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserva una data inscrita en una llinda d'una porta: 1677. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66709 | Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunta | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVII-XVIII | El volum sud de la masia conté grans esquerdes i esvorancs i una part de la teulada aterrada, amenaçant ruïna. | Conjunta està situada en un punt elevat de la carena de Conjunta, al sud-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i en una zona de forts desnivells, amb nombroses terrasses delimitades amb alts murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per tres volums adossats, dos dels quals amb els nivells de planta baixa i primer pis i un tercer, adossat al nord, amb el nivell de golfes, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i té tres nivells diferents que corresponen als tres volums que formen la masia. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres volums que formen la masia. En el volum central i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, amb dues petites obertures entre carreus flanquejant-lo, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra s'observa el volum adossat al sud, que en aquesta façana conté dues portes emmarcades amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'extrem dret hi ha adossat el volum nord, que no queda separat del volum central a través d'una cantonada integrada si no d'una manera irregular, com si el mur s'hagués enderrocat antigament. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada pel volum adossat al nord, on només s'observen obertures a nivell de planta baixa, concretament una finestra petita emmarcada amb llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha adossada una estructura de dos nivells i grans dimensions, amb obertures emmarcades amb brancals de pedra treballada o maó i llinda de fusta. La façana oest es troba dominada quasi exclusivament per l'estructura adossada. Només sobresurt a l'esquerra una part del volum nord, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes, i una part del volum sud a l'extrem dret, on hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a nivell de primer pis i un esvoranc al mur de càrrega, que en aquesta part amenaça ruïna. Davant l'estructura hi ha un pati, delimitat a l'oest per la pallissa i al sud i al nord per importants desnivells salvats amb murs de contenció de maçoneria de pedra. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, amb una gran alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia, i amb les cantonades delimitades amb obra vista. Mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta junt amb una finestra petita en un nivell inferior. Al primer pis hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A nivell de golfes hi ha una part central amb murs d'obra vista (que està cedint cap a l'interior junt amb un tram de teulada, dins el qual hi ha dues finestres. Tot l'espai que envolta la masia es troba dividit en terrasses o feixes que permeten salvar el desnivell a través de nombrosos murs de contenció de maçoneria de pedra. Els diferents nivells queden comunicats per escales i rampes. | 08271-9 | Sector nord-est del terme municipal | Conjunta es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Bernades de Conjunta, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix en un document a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0279900,2.1804800 | 432159 | 4653209 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66714 | Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/potelles | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). | XVII-XVIII | Potelles, anomenada actualment com a Portelles, està situada en un punt elevat a l'extrem nord del terme municipal, al nord-oest de Santa Llúcia i a l'est del nucli de Sobremunt. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un gran volum principal de planta baixa, primer pis i golfes fruit de nombroses ampliacions, un volum ampliat a l'oest i nombroses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, diverses de les quals han quedant integrades al mur denotant diferents etapes constructives. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, té adossada a la meitat esquerra un volum que sobresurt perpendicularment, la masoveria, i que queda acabat amb cos obert a nivell de planta baixa formant un pas cobert. A la part dreta i a pocs metres de la façana hi ha adossades diverses estructures d'usos agropecuaris bastides amb murs de maçoneria de pedra que tanquen un pati davant la façana. Aquest pati queda tancat a l'oest per un mur de maçoneria de pedra on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció '1687 JOAN POTELLAS' junt amb una creu triple. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra motllurada i la data de 1798 inscrita a la llinda, una finestra petita emmarcada amb maó, un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció 'JOP PS 1801' junt amb una creu intercalada i una obertura d'arc rebaixat a l'extrem dret emmarcada amb lloses a plec de llibre. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, un balcó emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1817 esculpida en relleu a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada i tres finestres juntes a l'extrem dret, emmarcades amb pedra treballada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. La façana nord mostra un volum adossat a la dreta, on hi ha un portal tapiat amb la data de 1871 esculpida a la llinda en relleu, i una estructura adossada al centre que forma una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre i que permet el pas per sobre, deixant un accés directe al nivell de primer pis. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una espitllera entre carreus. Al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb ampit motllurat, i una porta al centre emmarcada amb pedra bisellada i amb la inscripció 'RENOVAT 1792 SILVESTRA POTELLAS' junt amb una creu intercalada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i una finestra tapiada emmarcada amb monòlits de pedra treballada. La façana est mostra un volum adossat a l'esquerra que forma una terrassa a nivell de primer pis i conté una obertura d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada a la planta baixa. La canalera, en aquesta façana, està bastida amb grans blocs de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues grans finestres emmarcades amb pedra motllurada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals té la data de 1791 inscrita a la llinda entre motius geomètrics, dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra motllurada, tres finestres juntes emmarcades amb pedra treballada a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la inscripció '1706 RENOVAT 1800' junt amb una creu intercalada a la llinda. A nivell de golfes hi ha quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. La façana sud es troba dominada parcialment pel volum adossat en aquesta part, que forma una terrassa a nivell de primer pis. | 08271-14 | Sector nord-est del terme municipal | Potelles es troba documentada el segle XIV. El 1367 en un capítol matrimonial consta que una noia de Potelles es casa amb Ramon de Codina, de la Codina de Sant Bartomeu del Grau. També apareix documentat en el fogatge de 1553, amb Gabriel Potelles, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. La màxima esplendor de la masia de Potelles arriba a finals del segle XVIII i principis del XIX com es demostra en les nombroses ampliacions i renovacions de la casa, que es troben datades a les llindes de portes i finestres. | 42.0350600,2.1794700 | 432083 | 4653995 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66714-foto-08271-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66714-foto-08271-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66714-foto-08271-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) A la planta baixa hi ha quatre contraforts i entre aquests tres grans obertures amb arcs emmarcats amb lloses a plec de llibre. Les obertures laterals són d'arc de mig punt i la central, de majors dimensions, és d'arc rebaixat. Sobre aquestes obertures hi ha la barana de pedra motllurada que delimita la terrassa que hi ha a nivell de primer pis i just sota la barana, hi ha vuit monòlits de forma cònica foradats al centre que actuen com a sobreeixidors. A nivell de primer pis, ja formant part del volum principal, hi ha una gran galeria que ocupa bona part de l'ample de la façana. Està formada per cinc obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilars monolítics de pedra treballada amb un simple motllurat al capitell. A nivell de golfes hi ha una altra galeria, en aquest cas de menors dimensions i formada per dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb pedra treballada i sustentades amb pilars de pedra treballada. A la base dels pilars laterals hi ha dos carreus integrats al mur amb inscripció. En el de la l'esquerra es llegeix 'SE FEU LA PRESENT OBRA SEN DOS GERMANS JOSEPH MAJOR ANTON MENOR 1819', i en de la dreta 'PUTELLAS A 4 DE JUNY'.Al voltant de la masia hi ha diverses estructures, com l'hort tancat amb murs de pedra i amb sistema de rec al nord-est o la gran cabana al sud-oest, ubicada al límit de l'antiga era de la masia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66717 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-12 | GINEBRA, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, XXII, núm. 155, 2005. | XVII-XVIII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en estat de ruïna. | El Puig està situat sobre un turó elevat que queda encerclat per un meandre que forma la riera de Sorreigs i pel pas del rec del Puig, a l'oest de Reixac i al sud de les Fosses. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i un volum adossat al sud de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que amb la teulada d'una vessant del volum adossat al sud es forma una teulada de triple vessant. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, un ample portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra petita emmarcada amb maó, a més d'una petita estructura de planta circular adossada a l'extrem dret, la cisterna, que conté una obertura emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals, de majors dimensions, reformada amb obra vista. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Pocs metres davant la façana hi ha una pallissa de dos nivells, bastida completament amb obra vista. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i vegetació. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra on s'observa un porta emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó i llinda de fusta. La façana oest mostra dues parts diferenciades. A l'esquerra hi ha una estructura adossada que arriba fins al nivell de primer pis i a la dreta, en un tram de mur cobert d'heura hi ha una porta i una finestra emmarcada amb pedra treballada, a nivell de primer pis. Davant d'aquesta façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals en estat de ruïna. La façana sud es troba dominada pel volum que hi ha adossat en aquest costat i conté una estructura adossada parcialment aterrada. Únicament conté dues finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08271-17 | Sector oest del terme municipal | El Puig es troba documentada al segle XIV en un fogatge de l'any 1360 com a 'Mas des Pug de Soreys'. Tot i no presentar dates inscrites als elements estructurals, la seva tipologia constructiva indicaria que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. | 42.0229200,2.1481200 | 429474 | 4652672 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66727 | Rectoria de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-llucia | XVII-XVIII | La rectoria de Santa Llúcia es troba adossada al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt, sobre un turó elevat a l'extrem nord-est del terme municipal. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses fases constructives. Està format per diversos volums adossats, l'original dels quals format per planta baixa i primer pis, tot i que alguns dels volums adossats compten amb un nivell més, i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest i adossada a la dreta de l'església, mostra dos volums diferenciats, separats per una cantonada integrada al mur. En el de l'esquerra, l'original, hi ha una estructura adossada a nivell de planta baixa bastida amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada, amb una inscripció parcialment erosionada a la llinda on s'intueix 'SANCTA LVCIA ORA PRO NOBIS ANY 1717' junt amb una creu intercalada. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. El volum adossat a la dreta compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta l'edifici. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1748 inscrita a la llinda; al primer pis, que coincideix amb el nivell de planta baixa del volum original, hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra bisellada. La façana sud conté a nivell de planta baixa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra reformada amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes tres finestres emmarcades amb pedra treballada. A la dreta hi ha un volum adossat reformat modernament que conté un petit portal d'arc irregular de lloses a plec de llibre a la planta baixa i forma una eixida a nivell de golfes. La façana est conté un volum adossat a l'esquerra reformat. A la resta de la façana hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues reformades amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba completament adossada a l'església. | 08271-27 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0307500,2.1871200 | 432711 | 4653510 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66727-foto-08271-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la rectoria es conserva una data inscrita en una llinda del segle XVII. Actualment és la seu del Centre Residencial d'Acció Educativa, Santa Llúcia, on rehabiliten i formen adolescents en risc, amb conveni amb el Departament d'Acció social i ciutadania de la Generalitat de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66780 | Nucli de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sobremunt | XVII-XX | El nucli urbà de Sobremunt està situat en el sector nord-oest del terme municipal, en un punt elevat amb vistes cap a la vall de on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un nucli molt dispers, amb les cases separades ocupant una àrea força gran compresa entre el serrat de les Forques, al sud-oest, i el pla del Cementiri, al nord-est. Algunes de les cases formen petites agrupacions, delimitant petits carrers i places. Una part de les cases és de nova planta i una altra part han estat completament reformades. Les cases que es conserven sense reformes importants són bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronades amb teulades de doble vessant. A l'extrem sud del nucli hi ha una petita agrupació de cases entre les que destaca ca la Xicra, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i altres amb maó i llinda de fusta. Uns metres a l'oest es troba el Collet, una casa amb obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, i també amb maó. A l'extrem sud-est del nucli, a la capçalera de la vall del torrent del gorg dels Cans hi ha una altra agrupació de cases entre els que destaquen cal Casuc i cal Rei, dues cases adossades. De cal Casuc destaca el portal principal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, amb decoració d'arc de cortina dins del qual hi ha un motiu geomètric circular. Cal Rei conserva un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1744 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1773 inscrita amb una creu intercalada. Al nord-est d'aquesta petita agrupació hi ha diverses cases al voltant de l'església parroquial, la Sala, la Rectoria i cal Tic, seu de l'Ajuntament. A l'extrem nord-oest del nucli hi ha diverses cases ubicades en la vessant orientada a la vall on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Entre aquestes destaquen cal Moliner, cal Trampa i cal Bartoli. Cal Moliner conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó i diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó. Cal Trampa conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta i alguna emmarcada amb pedra treballada. Cal Bartoli conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el portal principal, amb la data repicada de 1661 junt amb una creu intercalada a la llinda. Finalment a l'extrem nord del nucli hi ha diverses cases que formen un petit carrer, entre els que destaquen cal Nis i ca la Grida. Cal Nis conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1755 inscrita a la llinda junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, i ca la Grida conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. La resta de cases que formen el nucli de Sobremunt o bé són de nova planta o han estat completament reformades. | 08271-80 | Sector nord del terme municipal | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66704 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-4 | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | El Grau està situada al límit sud d'una carena elevada a l'extrem est del terme municipal, al sud de cal Jepet i a l'est de Guspineda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures ubicades a banda i banda. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats a partir del nivell de sòcol, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals unides a través del brancal interior compartit. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals de majors dimensions. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un volum doble adossat, la pallissa, amb obertures reformades amb maó tot i que originalment estava formada per grans obertures. A la dreta hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, formant un pati o lliça tancat amb accés per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Davant la façana hi ha una esplanada, l'antiga era, delimitada amb un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada. Aquest mur que delimita l'era salva un gran desnivell, només comunicat a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una pati tancat al davant amb diverses estructures i un petit cos adossat a la façana a nivell de planta baixa. Pròpiament a la façana hi ha només dues finestres a nivell de primer pis. La façana nord mostra una part del mur de càrrega bastit amb tàpia i només conté dues finestres reformades a la part dreta. La façana est es troba dominada per la pallissa adossada a l'est, que en aquesta façana forma espais oberts sustentats per pilars d'obra arrebossats. A l'esquerra hi ha adossada una estructura amb murs de maçoneria de pedra, actualment aterrada. | 08271-4 | Sector est del terme municipal | La masia del Grau es troba documentada al segle XV quan Pere Grau, amo del mas Grau, l'any 1407 donà al rector i a la parròquia de Santa Llúcia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de l'església. Torna aparèixer documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0206800,2.1932500 | 433208 | 4652387 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66708 | Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guiteres | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Guiteres està situada al bell mig d'un meandre molt pronunciat que forma la riera de Sorreigs, uns metres al sud-oest del molí de Guiteres. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums, un de central i un altre ampliat a l'est, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, totes tres amb ampit motllurat. A l'extrem dret, formant part del volum est, hi ha una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu floral esculpit. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. A l'esquerra hi ha un pati tancat, que queda delimitat al nord per un cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i sustentat amb pilars que són de blocs de pedra treballada a la part baixa i d'obra vista a la resta. La façana nord té el pati tancat just davant. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, ampit motllurat i un esgrafiat erosionat que les envolta exteriorment. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, ampit de pedra i esgrafiat exterior erosionat. La façana est compta amb més alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba dominada pel volum adossat a l'est. Conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb maó i esgrafiat erosionat, una eixida al primer pis formada per tres obertures i sustentada amb dos pilars d'obra arrebossats, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta de la façana hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat que tanca el pati que s'estén davant la façana nord de la masia. Al sud de la masia hi ha l'antiga era, delimitada pel desnivell i per dues estructures d'usos agropecuaris, una de les quals és la pallissa. | 08271-8 | Sector sud del terme municipal | Guiteres es troba documentada el segle XIV, l'any 1340. El 12 de juny de 1395 surt documentat el mas en una permuta amb Jaume Vilaseca de Sant Bartomeu del Grau. L'any 1326 trobem transcrit el nom 'Miquel Guiteres' en una cessió a favor de Guillem de Vilaseca. També apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Joan Guiteres Batlle, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0092900,2.1692500 | 431209 | 4651141 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66710 | Mas Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cavaller | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | Alguns dels murs de càrrega mostren esquerdes i els interiors de la masia es troben en mal estat. | El Cavaller està situada en un punt elevat pocs metres al nord de Beulovi, en la carena que s'aixeca entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa dels volums adossats mostrant tres parts diferenciades. A l'esquerra hi ha un volum que queda completament obert als nivells de planta baixa i primer pis. Al fons d'aquest volum i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. A la part central de la façana hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb llinda de fusta al primer pis. A la dreta, i a nivell de planta baixa, hi ha unes escales bastides amb grans monòlits de pedra treballada que condueixen al nivell superior de la pallissa, adossada a la dreta. Al primer pis hi ha dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb brancals de pedra treballada i obra vista, una d'ampla i l'altra estreta. A la dreta de la façana hi ha la pallissa adossada, amb algunes obertures reformades amb pedra treballada a les façanes est i oest, quedant completament oberta a la façana sud. La façana est té la pallissa adossada a l'esquerra i conté una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A l'esquerra de la cantonada integrada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i a la dreta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté una petita estructura de planta irregular adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada d'un sola vessant. A cada costat de l'estructura hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb maó i llinda de fusta i la de la dreta reformada amb pedra treballada. A l'extrem dret de la façana, més enllà d'una cantonada integrada al mur de càrrega, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana oest conté una espitllera a nivell de planta baixa, emmarcada amb un únic monòlit de pedra treballada, i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. | 08271-10 | Sector central del terme municipal | Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0210200,2.1759200 | 431774 | 4652439 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66711 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac-0 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | Reixac està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Sorreigs, a l'est del Puig i al sud-oest de Sant Roc. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un pati al davant, delimitat a l'esquerra pel volum adossat que sobresurt i a la dreta per estructures adossades. A nivell de planta baixa hi ha un portal i una finestra emmarcats amb pedra treballada, el portal amb la data erosionada de 17-6 inscrita a la llinda. Tant al primer pis com a les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, tot i que la de les golfes està tapiada. A l'esquerra sobresurt perpendicularment un volum adossat de planta baixa i primer pis, amb les cantonades delimitades amb pedra treballada en la primera part i d'obra vista en la segona. Conté dues finestres emmarcades amb maó a nivell de planta baixa i un portal i una finestra al primer pis emmarcats amb maó, el portal també amb llinda de fusta i amb escales exteriors d'accés. La façana nord forma un queixal a causa del volum adossat i conté sis obertures que han estat reformades, cinc finestres i un portal. La façana est té adossada una estructura a l'esquerra, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades d'obra vista. Pròpiament a la façana hi ha dues finestres a la planta baixa i tres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. La façana sud està dominada per un volum adossat que forma una terrassa a nivell de primer pis. Sota la terrassa, a nivell de planta baixa, hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis hi ha diverses obertures reformades. | 08271-11 | Sector oest del terme municipal | Tot i aparèixer documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt, la masia de Reixac correspon a un edifici del segle XVIII tal com ho demostra la data inscrita a la llinda de la porta principal. | 42.0225600,2.1521200 | 429805 | 4652629 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66711-foto-08271-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc