Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66757 | En Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-marfa | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | XIX-XX | Es coneix més la ubicació del Gorg Negre i la Plaça de les Bruixes com a lloc de bruixeria que no pas la llegenda. | 'Baixant de Perafita al vespre ja fosc, ja nit enllà, baixava pel camí un pagès, en Marfà. Passava per sobre el gorg Negre i volia anar cap avall, cap a Santa Cecília, pel camí normal que es feia servir abans. Passant un tros abans d'arribar al front del gorg Negre, li va sortir una cabra. Primer es va espantar, però la cabra no es presentava gens esquerpa. Va pensar d'agafar-la; era un home amb els dits una mica llargs. Amb la veu molt calmosa l'anava cridant: - Nitona, nitona, nitona. La cabra es va deixar agafar. Pensant que era perduda, l'agafa i se la carrega a coll. Marxa cap avall i en passar per sota la plaça de les Bruixes, a tocar del gorg Negre, va sortir una altra cabra. Aquesta va dir a l'altra: - On vas, cabràs? Respon la que portava ell a coll: - A cavall d'en Marfà a portar-me fas! L'altre, en Marfà, en sentir això ja la fum per aquí enllà. Les cabres van marxar pel gorg Negre i ell pel camí avall, corrent i espantat. Compteu que els talons li deurien arribar més amunt del cul'. | 08271-57 | Sector sud del terme municipal | 42.0081500,2.1823300 | 432291 | 4651004 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Joanet Faja el dia 19 de juliol de 1986, a Vinyoles d'Orís. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66760 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-0 | <p>El Gorg Negre està situat a l'extrem sud-est del terme municipal, prop dels termes municipals de Sant Bartomeu del Grau i les Masies de Voltregà. Es tracta d'una zona d'alt interès paisatgístic on conflueixen diversos cingles rocosos, travessats i erosionats pel pas de la riera de Sorreigs. La riera, en aquesta part, supera un petit meandre entrant en una zona de grans formacions rocoses. En aquest tram forma diversos salts i gorgs, el més espectacular dels quals és l'anomenat gorg Negre. Es tracta d'un gorg de grans dimensions i de forma ovalada, envoltat per diversos cingles rocosos de manera que en algunes èpoques de l'any la insolació és mínima. La riera forma un salt sobre el gorg d'uns 10 metres i continua en direcció est per un pas entre cingles rocosos. L'espai que envolta el gorg també destaca per la frondosa vegetació, que arriba fins als peus de la riera allà on les formacions rocoses ho permeten. Al costat nord del gorg, en la vessant solella, es troba dominat pels arbustos, amb escassos pins i roures. En la vessant obaga, en canvi, es troba un espès bosc amb roures, pins, alzines i un sotabosc dominat pels boixos. Tot el tram de riera es troba comunicat per la part sud a través de nombrosos corriols que permeten arribar a un mirador sobre el gorg o a la riera en diversos punts. Són camins estrets i de fort pendent que resulten complicats en condicions humides però que permeten gaudir de punts amb alt interès paisatgístic, passant a tocar dels cingles, entre la vegetació o vora la riera.</p> | 08271-60 | Sector sud del terme municipal | 42.0082000,2.1823400 | 432292 | 4651010 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Gorg Negre es troba inclòs dins el tram de PEIN de la riera del Sorreigs. Nombroses llegendes i històries han configurat aquest espai com a lloc de bruixeria i misteri. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66750 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-2 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior esquerra hi ha una imatge de Martí damunt un cavall que ofereix la capa a un pobre. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions. De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià les de Crist són les primeres a qui us vàreu allistà les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós foreu aquell soldat qu'armat només amb la creu al infernal Goliat valerosament venceu el maligne no pot res contra aquell que'ajudeu Vós. Difundiu, etc. Sent Catecúmen només vestíreu al despullat de vostra capa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat Jesús l'obsequi us ha près com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altre nit Crist en pobre transformat. - Sent catecúmen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor l'heu pascuda i defensada no ho fa un pare amb més amor de Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu no temeu deixar la vida ni la vida rebutjeu si'l poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cercau repòs no voleu cap humà auxili - Deixau-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plós. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla crudel combat dieu: - Que hi fas mala fera que hi cercas al mes costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sobremunt l'antic poble vos venera per Patró davant Vós son prec redobla vullau dar-li protecció per Vós sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès amb concert molt harmoniós Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós</p> | 08271-50 | Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0360800,2.1671400 | 431063 | 4654118 | 1953 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es van imprimir a la impremta Portavella de Vic l'any 1953. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66751 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Llúcia, verge i màrtir que es venera a la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior central hi ha una imatge de Santa Llúcia amb els seus atributs, flanquejada per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions i la partitura. Puix al Cel teniu posada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa. En poca edat vostra vida fou servida, de l'alt Déu l'omnipotència demostrà sa excel·lència i sens mida, observant en sa obediència de tantes virtuts dotada, molt amada. A vostra mare alcançàreu i donàreu millora en sa malaltia, puix Agata intercedia al qui pregàveu, que us animés cada dia fins vostra vida acabada, molt amada. Avorríreu les riqueses i promeses de les coses temporals fugint del món, tots els mals i ses vileses, amant sols les celestials, amb llum de fe il·luminada molt amada. Sentint Pascassi que amaveu i adoraveu a un sol Déu omnipotent manà rigurosament prest el neguéssiu de tot cor i enteniment: mes d'Ell fóreu ajudada, molt amada. Eixint amb palma i victòria, - o gran glòria! - de tropeses vostre cos de Sant Esperit amb Vós, - digna memòria - contra el dimoni envejós tinguéreu sempre guardada, molt amada. Quan paraules no bastaren, no faltaren grans assots i grans turments, mes de Vós els sants intents mai s'apartaren de qui els reservà contents, per ço fóreu degollada, molt amada. Vostra vida tan formosa i gloriosa, acabada en el món trist, servíreu a Jesucrist pura i sortosa, Santa com mai hagi vist en el Cel sou col·locada, molt amada. En aquesta vida trista de la vista, us tenim per protectora, qui favor us implora deu-li vista; amb llum clara i veu sonora, guieu-nos, Màrtir sagrada, molt amada. Vostra vida hem meditada, contemplada des d'aquest món de pecat guieu-nos, per pietat cel amunt i el poble de Sobremunt que tingui la fe arrelada, molt amada. A qui us té per advocada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa.</p> | 08271-51 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0308400,2.1871000 | 432710 | 4653520 | 1982 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es canten a l'aplec de Santa Llúcia. Es van imprimir a Tipografia Balmesiana de Vic l'any 1982. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66749 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-sobremunt | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca del Bisbat de Vic: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Sobremunt es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 8 sèries amb 23 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.146.51. Baptismes. 4 UD. 1740-1804 - 2.146.52. Confirmacions. 4 UD. 1734-1978 - 2.146.53. Matrimonis. 3 UD. 1587-1907 - 2.146.54. Defuncions. 4UD. 1565-1907 - 2.146.55. Vària sacramental. 3 UD. 1567-2000 - 2.146.58. Visites pastorals. 2 UD. 1600-1889 - 2.146.69. Capítols matrimonials. 1 UD. 1602-1652 - 2.146.70. Testaments. 2 UD. 1548-2000</p> | 08271-49 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66749-foto-08271-49-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66759 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-1 | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: www.mediambient.gencat.cat</p> | <p>La riera del Sorreigs és la principal riera que creua el terme municipal de Sobremunt i alhora estructura tot el relleu del terme, marcat pels torrents que d'ambdós costats aflueixen a la riera. Tot i els forts pendents que envolten la riera, es tracta d'un curs d'aigua relativament humanitzat, amb nombrosos molins a banda i banda del seu curs, i diversos ponts i rescloses que la creuen. Tot i així la riera conserva nombrosos espais d'interès natural i paisatgístic entre els que sobresurt el gorg Negre. Una part important del curs de la riera pel terme municipal de Sobremunt es troba inclòs dins del PEIN o Espai d'Interès Natural de la riera de Sorreigs i des del 2006 també dins la Xarxa Natura 2000. Concretament, de les 295 hectàrees incloses, 187'5 pertanyen al terme municipal de Sobremunt, per 70 hectàrees en terme municipal de Santa Cecília de Voltregà i 37'5 de Sant Bartomeu del Grau. Es tracta d'un espai natural estructurat a l'entorn de la part central del curs de la riera de Sorreigs a la conca del Ter. Per les seves característiques, aquest espai presenta sistemes naturals de notable interès, que sobresurten de les terres de l'entorn. La justificació de la inclusió d'aquest espai PEIN és especialment la derivada del particular interès dels seus ecosistemes fluvials. L'espai comprèn un tram de la riera del Sorreigs amb els dos respectius marges de riera. Els vessants, amb forta pendent i un relleu calcari característic, són tallats per l'excavació de la riera i diversos torrents, formant parets de gran atractiu paisatgístic. Situat en el país de la roureda de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), el paisatge és caracteritzat per les pinedes secundàries de pi roig i pinassa. Els prats secs de jonça (Brachypodio-Aphyllanthetum) prenen un paper important en bona part de l'espai. Allò més destacable de la vegetació, és que l'espai conserva una mostra representativa de la vegetació aigualosa del sector ausònic. La vegetació de ribera és ben representada per vernedes (Lamio-Alnetum) i salzedes, junt amb herbassars higròfils (Glycerio-Sparganion,....), jonqueres (Molinio-Holoschoenion,....) o comunitats d'hidròfits natans (Lemno-Azolletum). A les roques regalimoses d'aigua són interessants les comunitats de degotalls calcaris amb molses (Adontion). Els vessants assolellats, amb fragments d'alzinars i garrigues contrasten amb les fondalades obagues on apareixen comunitats riques en elements submediterranis i centreuropeus, com l'avellaner (Corylus avellana), el tell (Tilia platyphyllos), l'auró (Acer campestre), la blada (Acer opalus), etc. Són de particular interès els sistemes limnològics, característics de les rieres calcàries de curs mitjà. Cal remarcar l'interès algològic de les seves aigües, així com també en general el briològic i liquenològic. Pel seu bon estat de conservació l'espai acull una bona mostra de la fauna característica d'aquest sector fisiogràfic. S'ha de destacar la notable diversitat de lepidòpters, on sobresurten per la seva raresa diverses espècies (Eurodryas desfontainii, Zygaena ephialtes...).</p> | 08271-59 | Sector oest i sud del terme municipal | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97).</p> | 42.0089000,2.1699900 | 431270 | 4651098 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del curs de la riera de Sorreigs hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66706 | Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulovi | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII-XIX | Beulovi està situada en una carena entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans, uns 150 metres al sud del Cavaller. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums adossats, el central dels quals format per planta baixa, primer pis i golfes i els adossats al voltant, per planta baixa i primer pis. Pràcticament tots els volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum central, quedant alguns dels volums adossats amb teulada d'una vessant. Els diferents volums que formen la masia i les diverses estructures que hi ha al voltant tanquen un pati o lliça davant la façana principal de l'edifici, amb l'accés principal orientat a l'oest on es conserva la llinda de fusta bisellada amb la data de 1803 inscrita junt amb una creu intercalada. La façana principal, orientada al sud, mostra diferents volums adossats. A l'esquerra hi ha un queixal a causa d'un volum que sobresurt on hi ha una única obertura, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'LAUS DEO BEULOVI' junt amb una creu intercalada. A la dreta s'observa un volum adossat davant del volum central de la masia. A nivell de planta baixa queda obert, observant-se al fons un portal i al primer pis forma dues eixides, quedant la de l'esquerra tancada amb un murs d'obra vista. Per sobre aquest volum, en el nivell de golfes del volum principal hi ha tres finestres. La façana oest mostra els diversos volums adossats. Al centre sobresurt el volum central, l'únic que compta amb el nivell de golfes, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. A l'esquerra hi ha un volum adossat, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una amb maó a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. A la dreta hi ha un volum amb una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. Encara més a la dreta hi ha el mur que tanca el pati que s'estén davant la façana principal de la masia, amb l'accés principal i més enllà, tancant el conjunt, hi ha la pallissa. La façana nord mostra part del volum adossat al nord i part del volum central i té una estructura adossada que ocupa tot el nivell de planta baixa i que acaba en punt rodó a l'extrem esquerra, on es troba la cisterna. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i per sobre apareix el nivell de golfes del volum central, sense obertures en aquesta façana. La façana est té una forma irregular a causa dels nombrosos volums i estructures adossats. A la dreta hi ha el volum adossat al nord, amb dos contraforts adossats, un arriba fins al nivell de planta baixa i l'altre fins al primer pis, i quatre obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part esquerra s'observa el volum adossat a l'est, al qual hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, el femer. En el volum que sobresurt hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i més amunt, en el nivell de golfes del volum central, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al sud de la masia hi ha una esplanada herbada delimitada amb murs de maçoneria de pedra coronats amb blocs de pedra treballada, l'era, i a l'oest hi ha un hort tancat, delimitat amb murs de maçoneria de pedra coronats amb una filada de lloses col·locades verticalment. | 08271-6 | Sector central del terme municipal | 42.0195300,2.1766400 | 431832 | 4652272 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66720 | Can Calet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calet | XIX | Cal Calet està situada en un punt elevat amb grans vistes sobre la Plana de Vic i el Pirineu, al nord-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i al nord-est de Potelles. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres amb ampit de pedra al primer pis. Els emmarcaments de les obertures, com a la resta de l'edifici, estan arrebossats tot i que en aquest cas són de pedra treballada al primer pis i de maó amb llinda de fusta a la planta baixa. A l'esquerra de la façana hi ha adossada una estructura d'obra vista. Davant la façana hi ha un pati, delimitat a l'est per una estructura de dos nivells bastida amb obra vista sobre una fort desnivell. La façana est conté dues finestres al primer pis i diverses estructures adossades a nivell de planta baixa, bastides amb obra vista. La façana nord conté únicament una finestra, emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest conté dues finestres reformades a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra hi ha un cobert adossat, amb una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha l'estructura adossada que sobresurt a l'esquerra de la façana principal, tancant el pati de la masia pel costat oest. | 08271-20 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0366000,2.1838000 | 432443 | 4654162 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A tocar de can Calet hi passa el camí ramader. A prop hi ha una bassa d'abeuratge i una returada que servien per abeurar el bestiar i poder-hi parar a descansar. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66705 | Can Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XIX-XX | Cal Jepet es troba situada a uns 200 metres al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i presenta el primer pis de la façana principal arrebossat. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal situat a l'esquerre emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. A la seva dreta hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana est presenta una estructura de corts a la planta baixa que presenta la teulada d'una sola vessant. A la banda dreta de les corts hi ha un portal d'arc rebaixat de maó, parcialment tapiat, que presenta els brancals de pedra. Al nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana nord presenta a nivell de primer pis una finestra balconera, parcialment tapiada, i una finestra, ambdues emmarcades amb maó. La façana est presenta només nivell de planta baixa a causa del desnivell on està bastida la casa i l'extensió de la teulada en aquesta banda. Presenta una antiga porta tapiada i dues petites finestres entre carreus. A l'extrem sud-oest de la casa i allargant-se perpendicularment en direcció sud hi ha un volum adossat de nova construcció (1940), format per planta baixa i un pis, que presenta nombroses obertures, ovalades a tota la planta baixa i amb arcades al primer pis de la façana sud. | 08271-5 | Sector nord-est del terme municipal | Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0289400,2.1884800 | 432822 | 4653308 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66724 | Cal Tic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tic | FORCADA, Ignasi, GAY, Víctor (2001). Caminant pel Lluçanès. Pòrtic. | XVII | Cal Tic es troba situada a uns 80 metres al sud de l'església de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i un pis, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per una finestra a l'esquerra, emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i una petita porta a la dreta, també emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada flanquejada per dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana hi ha una petita fornícula de quart d'esfera que presenta policromia interior de color blau. La resta de les façanes presenten diverses obertures reformades o de nova construcció. Només es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada situada a nivell de primer pis de la façana sud. | 08271-24 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Tot i no tenir dates inscrites en els elements estructurals, la seva tipologia constructiva fa pensar que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. Havia estat la seu de les antigues escoles. | 42.0352400,2.1675200 | 431094 | 4654024 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment és cal Tic és la seu de l'ajuntament de Sobremunt. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66719 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-0 | XX | Can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un punt elevat entre la carretera BV-4601 i el rec del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó de majors dimensions a l'esquerra i un portal d'arc rebaixat també emmarcat amb maó a la dreta. Al primer pis hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i sustentades amb columnes de pedra negra, decorada amb relleus al capitell i amb motllures a la base. A cada costat de la galeria hi ha una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes, i als dos extrems, hi ha dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord mostra un volum adossat a l'extrem dret, la pallissa, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals amb llinda d'arc de mig punt, i dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana oest té un pati tancat al davant, delimitat al nord per la pallissa i a la resta amb mur de maçoneria de pedra, i amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana hi ha una porta i quatre finestres petites emmarcades amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis i quatre finestres petites apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La pallissa, formada per dos nivells, conté en la seva façana principal dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó al nivell inferior, quedant el nivell superior obert i sustentat amb un pilar central d'obra vista. | 08271-19 | Sector oest del terme municipal | Es tracta d'una masia construïda a la primera meitat del segle XX. | 42.0246300,2.1394700 | 428760 | 4652869 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es coneix també com a Can Costa. L'accés a la casa queda tancat amb una cadena. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66709 | Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunta | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVII-XVIII | El volum sud de la masia conté grans esquerdes i esvorancs i una part de la teulada aterrada, amenaçant ruïna. | Conjunta està situada en un punt elevat de la carena de Conjunta, al sud-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i en una zona de forts desnivells, amb nombroses terrasses delimitades amb alts murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per tres volums adossats, dos dels quals amb els nivells de planta baixa i primer pis i un tercer, adossat al nord, amb el nivell de golfes, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i té tres nivells diferents que corresponen als tres volums que formen la masia. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres volums que formen la masia. En el volum central i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, amb dues petites obertures entre carreus flanquejant-lo, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra s'observa el volum adossat al sud, que en aquesta façana conté dues portes emmarcades amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'extrem dret hi ha adossat el volum nord, que no queda separat del volum central a través d'una cantonada integrada si no d'una manera irregular, com si el mur s'hagués enderrocat antigament. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada pel volum adossat al nord, on només s'observen obertures a nivell de planta baixa, concretament una finestra petita emmarcada amb llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha adossada una estructura de dos nivells i grans dimensions, amb obertures emmarcades amb brancals de pedra treballada o maó i llinda de fusta. La façana oest es troba dominada quasi exclusivament per l'estructura adossada. Només sobresurt a l'esquerra una part del volum nord, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes, i una part del volum sud a l'extrem dret, on hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a nivell de primer pis i un esvoranc al mur de càrrega, que en aquesta part amenaça ruïna. Davant l'estructura hi ha un pati, delimitat a l'oest per la pallissa i al sud i al nord per importants desnivells salvats amb murs de contenció de maçoneria de pedra. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, amb una gran alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia, i amb les cantonades delimitades amb obra vista. Mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta junt amb una finestra petita en un nivell inferior. Al primer pis hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A nivell de golfes hi ha una part central amb murs d'obra vista (que està cedint cap a l'interior junt amb un tram de teulada, dins el qual hi ha dues finestres. Tot l'espai que envolta la masia es troba dividit en terrasses o feixes que permeten salvar el desnivell a través de nombrosos murs de contenció de maçoneria de pedra. Els diferents nivells queden comunicats per escales i rampes. | 08271-9 | Sector nord-est del terme municipal | Conjunta es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Bernades de Conjunta, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix en un document a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0279900,2.1804800 | 432159 | 4653209 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66710 | Mas Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cavaller | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | Alguns dels murs de càrrega mostren esquerdes i els interiors de la masia es troben en mal estat. | El Cavaller està situada en un punt elevat pocs metres al nord de Beulovi, en la carena que s'aixeca entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis, bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa dels volums adossats mostrant tres parts diferenciades. A l'esquerra hi ha un volum que queda completament obert als nivells de planta baixa i primer pis. Al fons d'aquest volum i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. A la part central de la façana hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb llinda de fusta al primer pis. A la dreta, i a nivell de planta baixa, hi ha unes escales bastides amb grans monòlits de pedra treballada que condueixen al nivell superior de la pallissa, adossada a la dreta. Al primer pis hi ha dues obertures d'arc rebaixat emmarcades amb brancals de pedra treballada i obra vista, una d'ampla i l'altra estreta. A la dreta de la façana hi ha la pallissa adossada, amb algunes obertures reformades amb pedra treballada a les façanes est i oest, quedant completament oberta a la façana sud. La façana est té la pallissa adossada a l'esquerra i conté una cantonada integrada al mur denotant una ampliació. A l'esquerra de la cantonada integrada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis, i a la dreta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. La façana nord conté una petita estructura de planta irregular adossada, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada d'un sola vessant. A cada costat de l'estructura hi ha una finestra, la de l'esquerra emmarcada amb maó i llinda de fusta i la de la dreta reformada amb pedra treballada. A l'extrem dret de la façana, més enllà d'una cantonada integrada al mur de càrrega, hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a nivell de planta baixa. La façana oest conté una espitllera a nivell de planta baixa, emmarcada amb un únic monòlit de pedra treballada, i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra treballada. | 08271-10 | Sector central del terme municipal | Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0210200,2.1759200 | 431774 | 4652439 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66710-foto-08271-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66746 | Sender de Gran Recorregut. GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3-1 | Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org | XX | El GR-3 és un itinerari circular amb inici i final a la ciutat de Lleida que recorre un gran nombre de les comarques catalanes connectant amb la majoria dels GR catalans. El recorregut que passa pel municipi de Sobremunt correspon al tram 4 que té inici al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i arriba fins a Sant Bartomeu del Grau passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua formant una etapa de 26,160 km amb durada aproximada de 6:25 h. La part que pròpiament discorre pel terme municipal té aproximadament 3 quilòmetres i s'inicia a l'extrem nord del terme municipal, al nord de Potelles i al límit de la vall per on transcorre la carretera BV-4608, coneguda com 'la Trona'. Des d'aquest punt i fins abandonar el terme municipal el camí segueix en direcció sud-est, passant sempre per la carena de la serra de Sobremunt. El camí pràcticament discorre sobre el límit del terme municipal, quedant a mà dreta el terme municipal de Sobremunt i a l'esquerra un abrupte pendent, del terme municipal d'Orís a l'extrem nord, i de les Masies de Voltregà en la resta. Seguint la carena el camí passa per Santa Llúcia, el punt més alt del recorregut, i abandona el terme municipal per entrar al de Sant Bartomeu del Grau en un punt al nord-est del Grau. | 08271-46 | Sector est i nord-est del terme municipal | La data d'homologació del sender fou 1992. | 42.0316400,2.1867400 | 432681 | 4653609 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66746-foto-08271-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66746-foto-08271-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí coincideix en pràcticament tot el seu recorregut amb el camí ramader. El sender està senyalitzat amb marques de pintura vermelles i blanques. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66756 | El Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. IBORRA, Isabel (1985). 'Històries vora el foc' dins Espurna, publicació del Lluçanès, num. 11, gener de 1985. | XIX-XX | El Gorg Negre s'erigeix amb autoritat com el paratge més simbòlic de la riera de Sorreigs. Emmotllat per un pintoresc saltant de l'esmentada riera en baixar cap a la Plana, és un gorg profund on, segons la dita popular, s'apleguen les bruixes que desfermen les pitjors tempestes que assolen la plana de Vic. La gent també explica que el Gorg Negre no té fons i que, per tant, deu arribar fins al mateix infern. El seu aspecte alhora exòtic i sinistre ve refermat per la presència de parets de roca encastellades que el tanquen, com per protegir-lo de tot accés forà. Precisament dalt d'una d'aquestes parets se situa una petita esplanada coneguda com el pla de les Bruixes. S'explica que una vegada un home curiós va pretendre comprovar la seva profunditat, de manera que, situat a la cornisa de pedra que permet acostar-se fins al sallent d'una altra paret del Gorg, lligà una pedra a l'extrem d'un cordill molt llarg, que anà amollant lentament. El fil s'acabà del tot sense haver arribat a tocar el fons de dit Gorg, al mateix temps que sentí, des de la pregonesa, una sardònica veu que li deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que mai al fons no arribaràs'. També s'afirma que, ja fa molt temps, en una nit fosca com una gola de llop, hi havia un pagès que passava prop del Gorg i va veure un moltó gras i de bona presència. Va pensar que en aquell moment que l'animal es devia haver escapat a algú. Aleshores es va treure la faixa i el va lligar a la cua del cavall per tal de portar-lo a casa seva. Però, així que van passar el Gorg, el moltó s'encabrità tant i es posà a tibar amb tanta força que s'enduia el cavall i el pagès junts cap al fons del Gorg. En veure's en tan greu perill, el bon home exclamà: 'Valga'm les tèmpores de sant Tomàs!' Al mateix temps reaccionà tallant la faixa amb un punyal que duia. El moltó, sorprenentment, li contestà aleshores: 'Sort n'has tingut que dejunades les has'. I immediatament desaparegué en la sinistra fondària. | 08271-56 | Sector sud del terme municipal | 42.0081900,2.1823400 | 432292 | 4651009 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquestes llegendes sobre el Gorg Negre van ser recollides dins del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic', Tot i així ja havien estat recollides per Isabel Iborra i Plans dins la secció 'Històries de la vora del foc' a la revista Espurna. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 66704 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-4 | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | El Grau està situada al límit sud d'una carena elevada a l'extrem est del terme municipal, al sud de cal Jepet i a l'est de Guspineda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures ubicades a banda i banda. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats a partir del nivell de sòcol, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals unides a través del brancal interior compartit. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals de majors dimensions. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un volum doble adossat, la pallissa, amb obertures reformades amb maó tot i que originalment estava formada per grans obertures. A la dreta hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, formant un pati o lliça tancat amb accés per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Davant la façana hi ha una esplanada, l'antiga era, delimitada amb un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada. Aquest mur que delimita l'era salva un gran desnivell, només comunicat a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una pati tancat al davant amb diverses estructures i un petit cos adossat a la façana a nivell de planta baixa. Pròpiament a la façana hi ha només dues finestres a nivell de primer pis. La façana nord mostra una part del mur de càrrega bastit amb tàpia i només conté dues finestres reformades a la part dreta. La façana est es troba dominada per la pallissa adossada a l'est, que en aquesta façana forma espais oberts sustentats per pilars d'obra arrebossats. A l'esquerra hi ha adossada una estructura amb murs de maçoneria de pedra, actualment aterrada. | 08271-4 | Sector est del terme municipal | La masia del Grau es troba documentada al segle XV quan Pere Grau, amo del mas Grau, l'any 1407 donà al rector i a la parròquia de Santa Llúcia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de l'església. Torna aparèixer documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0206800,2.1932500 | 433208 | 4652387 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66721 | El Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-muntaner | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XIX | El Muntaner es troba situada al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La masia té una lliça al davant de la façana principal, closa per un volum que correspon a una masoveria, a una banda, i per unes estructures de corts, a l'altra. Tanca l'accés un portal de lliça emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta i barbacana de doble vessant. La façana principal, orientada a l'est, presenta dos portals a nivell de planta baixa. El portal de la dreta, d'accés a l'habitatge està emmarcat amb pedra bisellada i coronat per arc deprimit convex. El portal de l'extrem esquerra està emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la dreta, una finestra central emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data 1778 a la llinda i un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament d'arc deprimit convex amb llinda decorada amb arc de cortina i motius geomètrics al qual s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. La façana sud presenta a nivell de planta baixa dues petites obertures. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. La finestra central emmarcada amb pedra bisellada presenta la inscripció següent a la llinda: RENOVAT 18 IHS 28. A les golfes s'obre una finestra de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord hi ha, a la planta baixa, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i llinda de fusta, un portal d'accés i una finestra reformada. Al primer pis hi ha una finestra de nova construcció, una petita finestra tapiada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada amb decoració a la llinda de motius geomètrics hexagonals. Les golfes presenta tres finestres de menors dimensions: una emmarcada amb maó i dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la banda nord hi havia adossada una estructura de corral, actualment derruïda. La façana presenta dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra reformada i a les golfes dues finestres més: una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra emmarcada amb pedra treballada. | 08271-21 | Sector nord del terme municipal | El Muntaner es troba documentat en el fogatge de 1553, amb Joan Muntaner, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0316900,2.1618800 | 430623 | 4653634 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserva una data inscrita en una llinda d'una porta: 1677. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66717 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-12 | GINEBRA, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, XXII, núm. 155, 2005. | XVII-XVIII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en estat de ruïna. | El Puig està situat sobre un turó elevat que queda encerclat per un meandre que forma la riera de Sorreigs i pel pas del rec del Puig, a l'oest de Reixac i al sud de les Fosses. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i un volum adossat al sud de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que amb la teulada d'una vessant del volum adossat al sud es forma una teulada de triple vessant. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, un ample portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra petita emmarcada amb maó, a més d'una petita estructura de planta circular adossada a l'extrem dret, la cisterna, que conté una obertura emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals, de majors dimensions, reformada amb obra vista. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Pocs metres davant la façana hi ha una pallissa de dos nivells, bastida completament amb obra vista. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i vegetació. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra on s'observa un porta emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó i llinda de fusta. La façana oest mostra dues parts diferenciades. A l'esquerra hi ha una estructura adossada que arriba fins al nivell de primer pis i a la dreta, en un tram de mur cobert d'heura hi ha una porta i una finestra emmarcada amb pedra treballada, a nivell de primer pis. Davant d'aquesta façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals en estat de ruïna. La façana sud es troba dominada pel volum que hi ha adossat en aquest costat i conté una estructura adossada parcialment aterrada. Únicament conté dues finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08271-17 | Sector oest del terme municipal | El Puig es troba documentada al segle XIV en un fogatge de l'any 1360 com a 'Mas des Pug de Soreys'. Tot i no presentar dates inscrites als elements estructurals, la seva tipologia constructiva indicaria que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. | 42.0229200,2.1481200 | 429474 | 4652672 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66761 | El Salt de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-guiterons | El Salt de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, poc després que aquesta passi a l'altura del molí de Guiteres. Es tracta d'un salt d'aigua que forma la riera de Sorreigs, d'uns 5 metres d'alçada i amb un gorg de forma ovalada a sota. Just tocar del salt de Guiterons, a la banda de ponent de la riera, es troben les restes enrunades del molí de Guiterons, cobertes de vegetació que no es veuen a simple vista. | 08271-61 | Sector sud del terme municipal | 42.0100600,2.1710800 | 431361 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66761-foto-08271-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau solien anar a banyar-se al Salt de Guiterons a l'estiu. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 66744 | Camí empedrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat | Bona part dels carreus que formen el tram de camí presenten erosió. | El camí empedrat de Potelles està situat uns metres al nord-est de Potelles, a tocar de la pista encimentada que condueix a Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'un tram amb pendent d'uns 15 metres de llargada que segueix una orientació de sud-oest a nord-est. Únicament es conserva el mur de contenció del camí pel costat exterior, és a dir al sud. En aquesta part s'observa el mur de maçoneria de pedra petita coronat amb blocs de pedra treballada, bastit sobre un aflorament rocós. Aproximadament cada 5 metres sobresurt un monòlit cap enlaire, els guarda-rodes, dels quals se n'ha conservat tres. El límit nord del camí no s'observa ja que es troba cobert de terra però per les dimensions de l'espai on es troba encaixat, l'amplada del camí deuria ser inferior als 3 metres d'amplada. Seguint el traçat del camí a l'est, es troben, al marge d'un camp, diversos grans blocs de pedra treballada, probablement provinent del camí. A l'oest el traçat del camí creua amb la pista encimentada. | 08271-44 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0360100,2.1811800 | 432225 | 4654099 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 66743 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-16 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. | El camí ramader de Sobremunt connecta la meitat nord de la Plana de Vic, i probablement també amb alguns dels territoris que s'estenen a l'est, amb un dels principals camins ramaders que travessa el Lluçanès i que connecta el Vallès amb la zona pirinenques i prepirinenques de la Cerdanya i el Ripollès; s'uneix a aquest camí al collet de Sant Agustí, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i al peu del massís dels Munts. La part que pròpiament discorre pel terme municipal de Sobremunt té aproximadament 3 quilòmetres i s'inicia a l'extrem sud-est del terme municipal, en un punt elevat al nord-est del Grau, sobre la serra de Sobremunt. Des d'aquest punt i fins abandonar el terme municipal el camí segueix en direcció nord-oest, passant sempre per la carena de la serra de Sobremunt. El camí pràcticament discorre sobre el límit del terme municipal, quedant a mà esquerra el terme municipal de Sobremunt i a la dreta un fort pendent, del terme municipal d'Orís a l'extrem nord, i de les Masies de Voltregà en la resta. Seguint la carena el camí passa per Santa Llúcia, el punt més alt del recorregut, i poc després arriba a cal Calet, on es troben dos elements associats al camí, una bassa i una remolta, anomenades de cal Calet. El camí abandona el terme municipal al nord de Potelles i al límit de la vall per on transcorre la carretera BV-4608, coneguda com 'la Trona', a la zona del collet de Sant Martí. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, dirigint-se cap a la Casanova de Viladecans i seguint en direcció als Munts. | 08271-43 | Sector est i nord-est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0363500,2.1838100 | 432443 | 4654134 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66743-foto-08271-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66743-foto-08271-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 66758 | Cançoner de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-sobremunt | MINOVES, Ramon (2000). 'El cançoner de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD) . Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995 | XIX-XX | El cançoner de Sobremunt és un recull de cançons (versions i de temàtica local) que es va fer a Sobremunt els anys 1974 i 1975. El recull el va fer Ramon Minoves en el marc d'un taller de peces d'electrodomèstics que hi havia a Sobremunt, on ell treballava. Allí els treballadors i treballadores escolaven la ràdio, xerraven i cantaven tant cançons del temps com antigues. D'entre les cantadores destacava Dolors Estrada i Terricabres que sabia i cantava moltes cançons que havia après de la seva mare, de la seva àvia i de les seves amistats infantils. Ramon Minoves, que va veure la importància de recopilar aquell testimoni musical, es va dedicar a escriure i gravar les cançons que van cantar Dolors Estrada, Conxita Cases, les germanes Hermínia i Montserrat Ordeig, Dolors Giravent, Joaquima Cases o Carme Alonginia. L'any 1975 un grup del Sac de Cançons va pujar a Sant Martí i es van posar en contacte amb ells per tal de gravar i transcriure les cançons amb les persones que sempre les havien cantat. Al juliol de 1976 el Sac de Cançons, en el seu quadern de cançó núm.3, publicava, en forma de capítol a part i amb una introducció explicativa, una dotzena de les cançons gravades. I, en una separata, un conjunt amb probablement totes les cançons. Les cançons que es van gravar a Sobremunt entre els anys 1974 i 1975 són les següents: Les minyones de Barcelona El municipi de Barcelona El filador L'orinal A les portes de Betlem L'avi del parc Bomba va! La nineta i el rector El testament de Donya Quitèria Confessió d'una monja A Palmerola El batlle de Sant Martí El lladre traïdor Visca Tolon, visca Marsella L'hostal del Roc La presó de França A Santa Llúcia | 08271-58 | Sector nord del terme municipal | L'any 1993, en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès', va néixer a Sobremunt la Trobada de cantadors i cantadores. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes d'aquestes cançons han estat editades en el cd: Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD). Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995. Les cançons d'aquest CD en que intervenen Mª Carme Alongina, Contxita Casas, Joaquima Casas, Maria Giravent, Mª Dolors Giravent, Rosa Estrada i Teresa Icart, de Sobremunt, són:A Palmerola / Minyones de Barcelona / Sóm soldats / El Municipi de Barcelona / La Nineta i el Rector / L'hostal del Roc / El Batlle de Sant Martí / L'enamorada morta / El mestre eixerit / Confessió d'una monja / El filador | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66782 | Forn d'obra del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-grau-0 | XIX | L'estructura es troba parcialment derruïda i coberta de terra i vegetació. | El forn d'obra del Grau està situat al sud-est de la masia del Grau, al límit d'un dels pocs camps de conreu de la zona, conegut com el camp de la Teuleria, i a tocar d'una bassa. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria parcialment enrunat, del que es conserva el forat on es col·locava l'obra per a la cocció. Aquest forat és de planta quadrada, d'aproximadament 270 centímetres per costat, i conserva restes d'obra als murs perimetrals. El forat es troba parcialment cobert de terra i vegetació, i força erosionat, especialment a l'oest, on probablement hi havia la boca o boques que donaven accés a la sala de combustió, actualment soterrada. | 08271-82 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0185700,2.1938700 | 433257 | 4652152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66783 | Forn de calç de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-beulovi | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | XIX-XX | Únicament es conserven petits trams del mur perimetral | El forn de calç de Beulovi està situat en un punt emboscat de difícil accés dins la vall del torrent del gorg dels Cans, a l'oest de Beulovi, tot i que en el costat oposat del torrent. Es tracta d'un forn de calç parcialment derruït, del que es conserven restes dels murs perimetrals, delimitant un espai circular de grans dimensions, d' aproximadament 4 metres de diàmetre. Les restes de mur conservades són de maçoneria de pedra per la part exterior i per la part interior s'observen les restes de la combustió. El forn queda envoltat per bosc en una zona on domina el pi amb sotabosc de boixos. | 08271-83 | Sector central del terme municipal | La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0178100,2.1700200 | 431282 | 4652087 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66781 | Jaciment de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-reixac | XVIII | Únicament es conserven petits trams de mur. | El jaciment de Reixac està situat a tocar de la pista forestal que transcorre paral·lela a la riera de Sorreigs, al sud-oest de Reixac i al sud del Puig. Es tracta d'una zona ubicada a tocar de la pista forestal on apareixen nombrosos murs de maçoneria de pedra bastits amb diverses orientacions, alguns dels quals units a través de cantonades delimitades amb carreus treballats. Tota la zona es troba coberta d'arbustos i petits roures, entre els que apareixen els murs, en alguns casos quasi completament derruïts. Els murs més visibles són els que donen directament a la pista i que en algun moment van ser parcialment destruïts per l'ampliació d'aquesta. Tant al nord com a l'est d'aquesta zona hi ha nombrosos murs de maçoneria de pedra delimitant petites feixes. | 08271-81 | Sector oest del terme municipal | 42.0205100,2.1499800 | 429626 | 4652403 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66768 | Sant Martí de Sobremunt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sobremunt-jaciment | MOLES, M Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura (inèdita). Universitat central de Barcelona, pàg. 143. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Sant Martí de Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984. | -VII/V | Lloc d'habitació sense estructures molt erosionat. | El jaciment de Sant Martí de Sobremunt es troba situat al marge de la carretera que uneix Sobremunt (BV.4607) amb la comarcal BV. 4608 que va de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un conjunt de turons amb base de margues eoceàniques; en la seva part superior hi ha estrats sedimentaris quaternaris amb vegetació de pins i alzines. En les seves vertents, durant la prospecció, es recollí diversos fragments de ceràmica a mà, grollera, de color marró fosc i desgreixant ros de quars així com fragments de ceràmica a torn, rosades, compactes i també algun fragment de tipus 'sandwich' de tradició ibèrica. El jaciment era conegut per Martí Cassany de Vic qui juntament amb Dolors Moles, indiquen la presència en el lloc, de ceràmiques de torn ibèriques, així com de tipus campaniana A i B, extrem, aquest últim, que no s'ha pogut confirmar durant la prospecció. | 08271-68 | Sector nord del terme municipal | En el jaciment no s'hi ha realitzat mai cap excavació arqueològica. Les prospeccions van ser fetes per Walter Cruells l'any 1984 i revisades l'any 1990. | 42.0379500,2.1717900 | 431450 | 4654322 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66723 | Mas Miolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-miolet | XIX | Edifici en estat de ruïna. | El mas Miolet està situat en una zona boscosa dins la vall de la riera de Sorreigs, uns metres a l'est del petit embassament que forma la riera i a l'oest del Gorg Negre. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva els murs de càrrega de maçoneria de pedra fins al nivell de primer pis, amb carreus treballats delimitant les cantonades, exceptuant un cos amb les cantonades delimitades amb obra vista, i les obertures que encara es conserven es troben emmarcades amb maó. Els murs i l'interior de l'edifici es troben coberts d'heura i altra vegetació, especialment roures. La façana principal es trobava orientada al sud, actualment és la façana en pitjor estat, i la teulada era de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, tot i que no se'n conserva cap tram. | 08271-23 | Sector sud del terme municipal | 42.0082600,2.1762300 | 431786 | 4651022 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66723-foto-08271-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66732 | Molí de Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiteres | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | La vegetació envolta tot l'edifici i la bassa. | El molí de Guiteres està situat uns metres al nord-est de Guiteres, a la part interior d'un meandre pronunciat que forma la riera de Sorreigs, i en una zona actualment coberta de vegetació. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit amb murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, conté en un nivell inferior al de planta baixa i a l'extrem esquerra, dues obertures de volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre: els carcabans. Un està completament cobert de runa i l'altra conserva part de la maquinària. A nivell de planta baixa hi ha dos portals amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta al centre, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes dues finestres més. A l'esquerra hi ha un cos adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra. La façana est es troba dominada parcialment pel cos adossat, que conté una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A la part visible del volum principal, parcialment coberta de vegetació, hi ha dues finestres. La façana sud té molt poca alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta el molí i no conté cap obertura. A uns dos metres de la façana hi ha la bassa, delimitada amb alts murs de maçoneria de pedra coberts de vegetació. La façana oest, com la sud, té poca alçada a causa del desnivell existent, i només compta amb una obertura, una porta emmarcada amb maó i llinda de fusta a nivell de golfes. | 08271-32 | Sector sud del terme municipal | El molí de Guiteres va tenir activitat fins els anys 40 del segle XX. Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau anaven a moldre el blat al molí de Guiteres. L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons, uns metres més avall. | 42.0096300,2.1696800 | 431245 | 4651179 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66732-foto-08271-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Una ruta anomenada 'ruta dels Solans' discorre, en part, pel camí que feien servir els veïns de Sant Bartomeu del Grau per anar a moldre gra al molí de Guiteres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66733 | Molí de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guiterons | XVIII-XIX | Edifici en estat de ruïna. | El molí de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, i a tocar del salt de Guiterons, una cascada natural amb un gorg a sota. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions actualment en estat de ruïna. Es conserven diversos murs de maçoneria de pedra fins a una alçada de 2 a 3 metres, permetent observar diverses divisions interiors. Els murs es troben coberts de vegetació i només s'intueix alguna petita obertura emmarcada amb maó. L'edifici es troba ubicat paral·lel a la riera, de manera que es troben consecutivament, la bassa i dues estances, on es trobava la maquinària del molí. L'extrem inferior del molí coincideix amb el saltant de la riera de manera que s'aprofita parcialment el desnivell d'aquesta. | 08271-33 | Sector sud del terme municipal | L'aigua que deixaven anar de la bassa del molí de Guiteres per el molí de Guiterons. | 42.0100500,2.1709100 | 431347 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66733-foto-08271-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66735 | Molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laumatell | XVIII-XIX | El molí de l'Aumatell es troba situat a tocar de la riera del Sorreigs, al sud-est de la masia de l'Aumatell. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per un molí, una casa, una pallissa i dues estructures agropecuàries. El molí, situat a peu de riera, és de planta irregular format per dos cossos adossats, fruit de les ampliacions i reformes que s'hi ha fet al llarg dels anys. Està format per soterrani, planta baixa i un pis. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i estan arrebossats. Conserva a la façana est i a nivell de soterrani dos carcabans fets en volta, un dels quals conserva l'arbre al seu interior. Sobre els dos carcabans s'entreveuen (sota l'arrebossat escrostonat dels murs) dues finestres tapiades emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Als nivells de planta baixa i primer pis hi ha diverses finestres reformades al llarg de totes les façanes. Adossada a la façana oest hi ha la bassa del molí que conserva parcialment els murs de pedra i el pou que conduïa l'aigua al soterrani per fer moure el rodet i l'arbre que transmetien la força a la maquinària (situada a la planta baixa) que feia anar les moles; l'aigua sortia pels carcabans i retornava a la riera. Uns metres al nord, i situat en un nivell més alt hi ha la Casanova del molí de l'Aumatell. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes, coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals; està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades i obertures (finestres i portes) emmarcades amb maó. La façana sud presenta un portal d'arc rebaixat flanquejat per dues finestres. El primer i les golfes presenten la mateixa disposició de les obertures que a la planta baixa; al primer pis hi ha un balcó central flanquejat per dues finestres; a les golfes hi ha una finestra balconera flanquejada per dues finestres. Sota teulada s'obre una obertura circular també emmarcada amb maó. La façana oest presenta dues finestres a la planta baixa i dues finestres a primer pis. La façana nord presenta un pis menys a causa del desnivell. Al nivell de primer pis hi ha un portal d'arc rebaixat i una finestra a l'esquerra. Al nivell de golfes hi ha una porta d'arc rebaixat, a la qual s'accedeix a partir d'unes escales d'obra, i dues finestres flanquejant-la. La façana est presenta tres finestres de desiguals dimensions a la planta baixa i dues finestres també de desiguals dimensions al primer pis. Al costat de la casa hi ha una pallissa bastida amb obra vista, maó i pedra i dues estructures agropecuàries construïdes amb maçoneria de pedra i cantonades i obertures emmarcades amb maó, una de les quals presenta un carreu amb la data de 1935. | 08271-35 | Sector sud del terme municipal | 42.0129000,2.1577400 | 430260 | 4651552 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66735-foto-08271-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'exterior del molí es conserva una mola. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66734 | Molí de les Fosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-fosses | XIX | A causa del desús, la vegetació cobreix la part nord de l'edifici i els interiors es van deteriorant. | El molí de les Fosses està situat en un meandre de la riera de Sorreigs, pocs metres al sud de les Fosses. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions format per dos volums adossats de planta baixa i primer pis. El volum original, d'alçada menor que el volum ampliat, està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb restes d'arrebossat i l'ampliat, amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra en el superior, completament arrebossats. Ambdós volums tenen les cantonades delimitades amb carreus treballats i estan coronats amb teulades de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums que formen l'edifici. A la dreta hi ha el volum ampliat, amb un portal emmarcat amb maó a la planta baixa i un balcó emmarcat amb maó al primer pis, tot i que l'emmarcament es troba arrebossat, com a la majoria d'obertures d'aquest volum. A la cantonada dreta d'aquest volum hi ha un carreu integrat al mur amb la inscripció 'A.V.E. 1888'. A l'esquerra hi ha el volum original, on s'observa, per sota el nivell de planta baixa el carcabà, format per una volta d'arc rebaixat emmarcada amb pedra treballada, a partir de la qual continua el canal formant al cap de pocs metres un pas cobert amb volta per sobre del qual es transita. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. A l'extrem esquerre hi ha adossada una estructura, actualment aterrada i coberta de vegetació. La façana est es troba dominada pel volum ampliat, que conté una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, actualment tapiada, al primer pis. La façana nord es troba completament coberta d'heura i només s'hi intueix una finestra. A la part dreta de la façana, darrera el volum original, hi ha adossada la bassa del molí. La façana oest es troba dominada pel volum original, amb un portal emmarcat amb pedra treballada i actualment tapiat a la planta baixa i una obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra s'observa un dels murs de maçoneria de pedra que delimiten la bassa del molí. | 08271-34 | Sector oest del terme municipal | El molí de les Fosses és un edifici bastit al segle XIX tal com ho indiquen algunes dates corresponents a l'edifici. Algunes vegades les diverses crescudes de la riera del Sorreigs havien inundat els baixos del molí. | 42.0267100,2.1492800 | 429575 | 4653092 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66734-foto-08271-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | L'interior de l'edifici es troba en mal estat però encara s'hi conserva una part de la maquinària del molí. A la propera masia de Reixac es conserva una llinda de grans dimensions de fusta provinent del molí i amb la data de 1870 inscrita junt amb una creu intercalada. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66736 | Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-puig-0 | XVIII | El molí no conserva la teulada i alguns dels murs de càrrega estan coberts de vegetació. | El molí del Puig està situat pocs metres a l'oest de la riera de Sorreigs i al nord del rec del Puig, al sud-est del Puig i a l'oest de Reixac, en una zona on la riera queda tancada a l'est per un cingle rocós i forma prats herbats en el seu llit. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en estat de ruïna. Està format per un sol volum, amb la bassa adossada al nord-oest, i bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats. Consta de dos nivells i originalment estava coronat amb una teulada d'una vessant, actualment inexistent. La façana principal, orientada al sud, mostra el volum del molí a la dreta i la bassa adossada a l'esquerra, de forma allargada, bastida amb alts murs de maçoneria de pedra i amb dues petites obertures a mode de sobreeixidor. Pròpiament a la façana hi ha únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al nivell inferior. La façana est, orientada a la riera, conté una petita estructura adossada a l'extrem dret formada amb volta de canó de rajol i murs exteriors de maçoneria de pedra. Pròpiament a la façana i a nivell de soterrani hi ha el carcabà del molí format per una volta d'arc rebaixat de lloses a plec de llibre. Al nivell superior hi ha una obertura emmarcada amb pedra treballada que no conserva la llinda ja que es troba just sota el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes nord i oest resten completament cobertes d'heura i altra vegetació i tenen adossada la bassa, també completament coberta de vegetació. Uns metres al nord del molí s'observa el canal que conduïa l'aigua a la bassa, actualment molt erosionat. | 08271-36 | Sector oest del terme municipal | 42.0220700,2.1494300 | 429582 | 4652577 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66736-foto-08271-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66780 | Nucli de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sobremunt | XVII-XX | El nucli urbà de Sobremunt està situat en el sector nord-oest del terme municipal, en un punt elevat amb vistes cap a la vall de on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un nucli molt dispers, amb les cases separades ocupant una àrea força gran compresa entre el serrat de les Forques, al sud-oest, i el pla del Cementiri, al nord-est. Algunes de les cases formen petites agrupacions, delimitant petits carrers i places. Una part de les cases és de nova planta i una altra part han estat completament reformades. Les cases que es conserven sense reformes importants són bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronades amb teulades de doble vessant. A l'extrem sud del nucli hi ha una petita agrupació de cases entre les que destaca ca la Xicra, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i altres amb maó i llinda de fusta. Uns metres a l'oest es troba el Collet, una casa amb obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, i també amb maó. A l'extrem sud-est del nucli, a la capçalera de la vall del torrent del gorg dels Cans hi ha una altra agrupació de cases entre els que destaquen cal Casuc i cal Rei, dues cases adossades. De cal Casuc destaca el portal principal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, amb decoració d'arc de cortina dins del qual hi ha un motiu geomètric circular. Cal Rei conserva un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1744 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1773 inscrita amb una creu intercalada. Al nord-est d'aquesta petita agrupació hi ha diverses cases al voltant de l'església parroquial, la Sala, la Rectoria i cal Tic, seu de l'Ajuntament. A l'extrem nord-oest del nucli hi ha diverses cases ubicades en la vessant orientada a la vall on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Entre aquestes destaquen cal Moliner, cal Trampa i cal Bartoli. Cal Moliner conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó i diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó. Cal Trampa conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta i alguna emmarcada amb pedra treballada. Cal Bartoli conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el portal principal, amb la data repicada de 1661 junt amb una creu intercalada a la llinda. Finalment a l'extrem nord del nucli hi ha diverses cases que formen un petit carrer, entre els que destaquen cal Nis i ca la Grida. Cal Nis conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1755 inscrita a la llinda junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, i ca la Grida conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. La resta de cases que formen el nucli de Sobremunt o bé són de nova planta o han estat completament reformades. | 08271-80 | Sector nord del terme municipal | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66765 | Pedró de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-roc-0 | XIX | El pedró de Sant Roc es troba situat en un punt elevat en la carena de la serra de Sant Ponç, al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt, just en l'encreuament de la pista que condueix a l'Aumatell amb la pista que condueix a Reixac. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de 135 x 90 centímetres, de maçoneria de pedra irregular coberta amb teulada de lloses de pedra i coronada amb una petita creu de ferro. Presenta una obertura a mode de fornícula al costat sud emmarcada amb brancals de pedra i coronament monolític d'arc de mig punt, on hi ha la data inscrita de 1865 amb una creu intercalada. Una reixa i un vidre protegeixen les imatges de Sant Roc i Sant Sebastià situades a l'interior. | 08271-65 | Sector central del terme municipal | 42.0224200,2.1577600 | 430272 | 4652609 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66745 | Ruta del Sorreigs. PR C-46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-sorreigs-pr-c-46 | Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló. | XX | El sender de petit recorregut PR C-46, anomenat ruta del Sorreigs, és un itinerari de 21 quilòmetres que connecta el santuari de la Mare de Déu dels Munts, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès amb Santa Cecília de Voltregà, recorrent pràcticament tot el curs alt i mitjà de la riera de Sorreigs. Es tracta d'un recorregut que supera les 5 hores de durada. La part que discorre pel terme municipal de Sobremunt segueix en tot moment el curs de la riera de Sorreigs, entrant al terme municipal a l'extrem oest, al nord de les Fosses, i abandonant-lo a l'extrem sud-est, a l'est del Gorg Negre. En bona part del seu recorregut el camí travessa l'espai d'interès natural o PEIN de la riera de Sorreigs, i passa prop de nombrosos molins (molí de les Fosses, molí del Puig, molí de l'Aumatell, molí de Guiteres), amb les respectives basses, canals i rescloses, i espais d'interès paisatgístic com el Gorg Negre o el salt de Guiterons. El camí no presenta grans dificultats i únicament abandona la riera en alguns punts on aquesta s'engorja. En aquests punts el camí ascendeix per la vessant i retorna a la riera uns metres més endavant. A la zona del Gorg Negre, el camí es separa uns metres de la riera elevant-se per la vessant i el Gorg Negre és accessible únicament a través d'un camí que salva el desnivell d'uns 40 metres. Poc després d'abandonar el terme municipal de Sobremunt, el camí connecta amb els senders GR-3 i PR C-49. | 08271-45 | Sector oest i sud del terme municipal | 42.0147100,2.1540300 | 429955 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender està senyalitzat amb marques de pintura blanques i grogues. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66718 | Els Arços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arcos | XVIII | Els Arços està situada en un punt elevat a l'est de la carretera BV-4601 i a l'oest de la riera de Sorreigs, al sud-oest del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses estructures adossades al voltant, tancant dos patis davant les façanes est i sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra reformada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una eixida formada per tres obertures rectangulars, sustentades amb un pilar de pedra treballada i altres d'obra vista. A l'esquerra hi ha un petit volum adossat de planta reduïda i alçada notable que conté petites obertures a nivell de primer pis. Davant la façana hi ha un pati o lliça delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i que té l'accés principal orientat al nord-oest i del que únicament es conserven els brancals de pedra treballada. El pati que s'estén davant la façana sud-est de l'edifici és de menors dimensions, també queda delimitat amb estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés orientat al pati gran i com l'altre, només se'n conserven els brancals de pedra treballada. La façana sud-est té adossades diverses estructures que tanquen un petit pati. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est conté un cos adossat arrebossat a la part dreta. A la resta de façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerra hi ha adossades les estructures que tanquen el pati petit, en aquesta part amb obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest conté dues espitlleres a nivell de planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra treballada a les golfes. | 08271-18 | Sector oest del terme municipal | 42.0205600,2.1435800 | 429096 | 4652414 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66754 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-6 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Sobremunt encenia una foguera a diferents masies del terme. Actualment s'encén un sol foc a la plaça del poble a partir de les 9h del vespre. La revetlla s'acompanya amb un sopar popular de pa amb tomàquet, botifarra, llom i cansalada i s'amenitza amb petards. | 08271-54 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0351000,2.1647900 | 430868 | 4654011 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 66740 | Sistema de rec de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-potelles | XVIII | Els sistema de rec de Potelles es troba situat a l'interior de l'hort tancat de la masia de Potelles. L'hort que té unes dimensions d'uns 47 metres de llargada per 19 metres d'amplada, es troba voltat per un mur de maçoneria de pedra amb un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta a mode de lliça coberta amb barbacana de doble vessant. Sobre la llinda hi ha un carreu de pedra amb la inscripció: H F 1768 RENOVADA PER JOSEPH POTS ANY 1823. L'inici del canal de rec es troba situat al mur nord de l'hort a la part més oriental. Del mur en surt un desaigua provinent probablement d'una bassa situada a l'exterior. El desaigua va a parar a una pica monolítica quadrada i de la pica en surt un tram de canal que al cap de 2 metres gira a l'esquerra formant un sistema de rec d'uns 30 metres de llargada; està format per diversos trams rectangulars de pedra treballada amb una canal enmig i els trams més llargs arriben gairebé als dos metres de llargada. Al llarg del canal de pedra hi ha diversos forats rodons que servien de desaigua per regar l'hort. | 08271-40 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0353800,2.1798200 | 432112 | 4654030 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66740-foto-08271-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66740-foto-08271-40-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66708 | Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guiteres | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Guiteres està situada al bell mig d'un meandre molt pronunciat que forma la riera de Sorreigs, uns metres al sud-oest del molí de Guiteres. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums, un de central i un altre ampliat a l'est, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, totes tres amb ampit motllurat. A l'extrem dret, formant part del volum est, hi ha una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu floral esculpit. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. A l'esquerra hi ha un pati tancat, que queda delimitat al nord per un cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i sustentat amb pilars que són de blocs de pedra treballada a la part baixa i d'obra vista a la resta. La façana nord té el pati tancat just davant. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, ampit motllurat i un esgrafiat erosionat que les envolta exteriorment. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, ampit de pedra i esgrafiat exterior erosionat. La façana est compta amb més alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba dominada pel volum adossat a l'est. Conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb maó i esgrafiat erosionat, una eixida al primer pis formada per tres obertures i sustentada amb dos pilars d'obra arrebossats, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta de la façana hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat que tanca el pati que s'estén davant la façana nord de la masia. Al sud de la masia hi ha l'antiga era, delimitada pel desnivell i per dues estructures d'usos agropecuaris, una de les quals és la pallissa. | 08271-8 | Sector sud del terme municipal | Guiteres es troba documentada el segle XIV, l'any 1340. El 12 de juny de 1395 surt documentat el mas en una permuta amb Jaume Vilaseca de Sant Bartomeu del Grau. L'any 1326 trobem transcrit el nom 'Miquel Guiteres' en una cessió a favor de Guillem de Vilaseca. També apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Joan Guiteres Batlle, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0092900,2.1692500 | 431209 | 4651141 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66715 | Guspineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guspineda | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Guspineda està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del barranc de Guspineda, al nord-est de Beulovi i al sud de Conjunta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, mostra una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal al centre emmarcat amb brancals de pedra treballada i reformes d'obra i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una obertura central d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A la dreta hi ha un cobert adossat i a l'esquerra diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb reformes d'obra vista. La façana nord-est conté un cobert adossat a l'esquerra i una estructura adossada a la dreta, aquedant al centre una rampa empedrada que condueix a un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al primer pis. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest compta amb menys alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. Únicament s'hi observen tres finestres, una al primer pis i dues a les golfes. A pocs metres de la façana hi ha nombroses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals aterrades. La façana sud-oest conté diverses estructures adossades a nivell de planta baixa i únicament dues obertures a la resta de façana, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. Uns metres al sud de la masia i en un nivell inferior hi ha una estructura de grans dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment enrunada. | 08271-15 | Sector central del terme municipal | Guspineda es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Pere Plateu de Cospineda, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. A la casa feien pa per les cases del voltant amb els dos forns que tenien, actualment en mal estat. | 42.0221700,2.1821500 | 432291 | 4652561 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66712 | Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aumatell | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XVIII | L'Aumatell està situada en una esplanada lleugerament elevada dins la vall de la riera de Sorreigs, al nord-oest del molí de l'Aumatell. És una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums i estructures adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un petit pati al seu davant, que queda delimitat per diverses estructures i un mur de maçoneria de pedra i que té per accés principal un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana s'observen tres volums diferents. El central té a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i una altra amb pedra treballada, les dues amb llinda de fusta. A la dreta s'observa el volum ampliat al sud que compta amb més alçada a causa del desnivell del terreny. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un carreu amb la data inscrita de 1950, i al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra del volum central hi ha el volum ampliat al nord, que forma un queixal. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. En el queixal que forma aquest cos i que queda orientat al sud hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, dues al primer pis i una a les golfes. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, i només conté obertures a nivell de primer pis, una galeria de quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentada amb pilars de pedra treballada. La façana est, com la principal, mostra els tres volums principals, que formen la masia, diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum adossat al sud, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada tant al nivell de planta baixa com al primer pis. El volum central conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta s'observa el volum ampliat al nord, amb una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. Encara més a la dreta hi ha un altre volum adossat formant un queixal, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis i una eixida a les golfes que ocupa tot l'ample del volum. A l'extrem dret hi ha un cos circular adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. La façana nord forma un queixal amb la part central sobresortint cap enfora. A l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una rampa. Al centre hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre tapiada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra reformada. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades que tanquen el pati que hi ha davant la façana principal de la masia. | 08271-12 | Sector sud del terme municipal | El mas Aumatell es troba documentat en el fogatge de 1553, vivint-hi Salvador Guiteres, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0148100,2.1548200 | 430020 | 4651766 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66753 | Aplec de Santa Llúcia de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-llucia-de-sobremunt | XIX-XX | L'aplec de Santa Llúcia es celebra el diumenge després de Pasqua a l'església de Santa Llúcia. L'aplec s'inicia amb una missa on es canten els goigs de Santa Llúcia i també caramelles que es tornen a cantar al sortir de missa; les caramelles són cantades pels nens de Sant Boi. En sortir de missa es fa una rifa d'ous i fuets i s'acaba l'aplec amb un vermut i, depenent dels anys, un concert musical. | 08271-53 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | 42.0308500,2.1871000 | 432710 | 4653521 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66748 | Arxiu municipal de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sobremunt | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sobremunt. L'arxiu conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1847 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sobremunt a l'any 1997 constava de 346 registres i ocupava 160 capses / arxivadors. L'arxiu està situat al primer pis de l'ajuntament i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 01 ÒRGANS DE GOVERN (1878-1995) Institucions supramunicipals (1967) 02 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1853-1995) Secretaria (1939-1994) Registre General (1853-1995) Personal (1939-1993) 03 SERVEIS ECONÒMICS (1847-1997) Patrimoni (1954-1994) Comptabilitat (1880-1994) Pressupostos (1920-1993) Endeutament (1988-1989) Tresoreria (1902-1997) Fiscalitat (1847-1997) 04 SERVEIS PÚBLICS (1937-1957) Abastaments, racionaments i mercats (1937-1957) 05 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1954-1991) Beneficència (1954-1987) Assistència Social (1989-1991) 06 SALUBRITAT PÚBLICA (1882-1987) Sanitat (1882-1955) Extracció i transport de sang (1987-1988) 07 OBRES I URBANISME (1909-1996) Pla General d'Ordenació Urbana (1959) Plans Especials (1995) Obres d'infrastructura i serveis (1953-1963) Immobles municipals (1990-1993) Llicències d'obres (1962-1995) Obertura d'establiments (1962-1992) Subvencions obres (1983-1993) 08 SEGURETAT PÚBLICA (1876-1981) Sometent (1876-1934) Guàrdia Civil (s/d) Guàrdies Jurats (1912-1932) Salconduits (1939-1981) 09 SERVEIS MILITARS (1865-1996) Lleves (1865-1996) 10 POBLACIÓ (1880-1996) Padró d'habitants (1880-1991) Modificacions del padró (1960-1996) 11 ELECCIONS (1891-1996) Eleccions municipals (1976-1995) Eleccions al Parlament de Catalunya (1980-1995) Eleccions Generals (1891-1996) Eleccions Parlament Europeu (1987-1994) Referèndums i Plebiscits (1947-1986) Cens Electoral (1897-1996) Junta Municipal del Cens Electoral (1917-1974) 12 EDUCACIÓ (1877-1981) Instrucció pública (1877-1955) Cens escolar (1955) Juntes (1917-1981) 13 CULTURA (1986-1991) Cursos català (1986) Esports (1991) 14 AGRICULTURA, RAMADERIA I MEDI NATURAL (1941-1990) Censos d'agricultura i ramaderia (1941-1974) Declaracions forestals (1968-1990) Prevenció i Extinció d'Incendis (1962-1986) Sindicat agrícola (s/d) Cambra agrària (1994) Caça (1982-1983) Juntes i Comissions Municipals (1962-1982) | 08271-48 | Cal Tic, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997. | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66748-foto-08271-48-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66701 | Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sobremunt | AADD (1995) Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. BURON, Vicenç (1977). Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi Edicions. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII-XIX | L'església de Sant Martí de Sobremunt es troba situada al nucli de Sobremunt. Es tracta d'un temple que correspon al resultat de l'ampliació que es va fer a la segona meitat del segle XVIII d'una antiga església bastida el 1620. De l'església del segle XVII sols en queden unes restes incloses en la base de la nova construcció. L'església consta d'una sola nau, flanquejada per capelles laterals que allotgen sengles altars. En la capçalera, el presbiteri es troba situat entre la sagristia, a la dreta, i la capella del Santíssim, a l'esquerra; centrat per la imatge de Sant Martí, es troba decorat amb notables pintures modernes, situades en el plafó del fons i en el sostre. La capella del Santíssim, orientada de forma paral·lela a la nau central, és capçada per un absis semicircular (FONT:1992). Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista l'emmarcament de les obertures i les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada a l'oest, hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra motllurada i llinda tripartida amb la data 1890 emmarcada en un segell. A sobre hi ha un òcul emmarcat amb pedra; de la façana s'aixeca el campanar, una ampla torre de planta rectangular, amb discreta coberta piramidal. Es troba dividit en quatre pisos, en l'últim del qual s'hi obren quatre finestres. A la façana sud hi ha el cos adossat de la sagristia i a l'esquerra un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. A la dovella central hi ha la inscripció IHS i a sota les inicials MA. A l'esquerra del portal s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra amb ample bisellat; més amunt hi ha un rellotge de sol que presenta la inscripció: GINESOLENIHIL. | 08271-1 | Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | L'església de Sant Martí de Sobremunt apareix documentada per primera vegada l'any 1094 quan ja feia temps que exercia de parroquial apareixent en els llistats de parròquies del bisbat de Vic d'entre els anys 1025 i 1050 amb el nom de 'Supra Monte'. Aquesta parròquia es trobava situada dins el terme del castell de Voltregà, sota la jurisdicció del qual estigué fins a principis del segle XIX. Aquest edifici romànic, però, no ha arribat als nostres dies ja que fou totalment renovat vers l'any 1620; sols en resten uns fragments inclosos en la base de la nova construcció. El temple del segle XVII, al seu torn, també fou seriosament modificat quan en la segona meitat del segle XVIII es veié la necessitat d'ampliar-lo ja que havia quedat petit per acollir la cada vegada més nombrosa feligresia. Les obres es dugueren a terme vers 1760, i juntament amb l'ampliació es construí el campanar. Aquest temple és el que ha arribat als nostres dies; la modificació més important que ha patit es produí a finals del segle XIX, quan se li afegí una espaiosa capella del Santíssim Sagrament, projectada a 1894 i construïda en la mateixa dècada. En aquestes obres també es construí una nova sagristia. L'any 1892 ja s'havia canviat la porta de lloc, situant-la en la façana, i en el lloc on hi havia la porta es col·locaren les fonts baptismals. També s'havia canviat el paviment i s'havien restaurat tres altars, dedicant-ne un al Sagrat Cor de Jesús i un altre a la Nostra Senyora de Lourdes. Durant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat però no patí danys de consideració. La rehabilitació no es féu esperar i l'església fou ràpidament retornada al culte. A 1946 es consagraren els altars: el dia 5 d'agost el bisbe Joan Perelló consagrà l'altar de la Nostra Senyora de Lourdes, i el dia 22 de setembre es consagraren tres altars laterals. A finals de la dècada dels 70 es va condicionà l'espaiosa capella del Santíssim per poder-hi realitzar les celebracions parroquials durant l'hivern. L'any 1979 l'artista Camil Bofill pintà dos grans quadres al·legòrics a la Conversió de Sant Martí, i es decorà també el presbiteri amb pintures murals (FONT:1992). | 42.0360800,2.1671400 | 431063 | 4654118 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66701-foto-08271-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La majoria dels bancs de l'església duen inscrits els noms de masies o cognoms de propietaris del terme com Conjunta, Aumatell, Potellas, molí de l'Aumatell, Orra, etc. | 94|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66722 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-1 | XVIII-XIX | La Farigola està situada en un punt lleugerament a la capçalera de la vall del torrent de la Farigola, al sud-oest del Muntaner. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis . Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. Està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté diverses estructures adossades a la part esquerra amb un afegit que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta amb llinda de fusta i rampa d'accés de pedra, una porta emmarcada amb pedra treballada, aprofitant una cantonada integrada al mur, maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la terrassa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté una petita estructura adossada a la part esquerra. Únicament hi ha dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, ambdues obertures a nivell de primer pis. La façana oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha una porta i una finestra emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis un petit balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part esquerra només s'observa una petita obertura a nivell de planta baixa. La façana sud, com l'oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part esquerra, més alta, hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A la part dreta hi ha unes finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una petit balcó i una finestra emmarcats amb maó al primer pis. | 08271-22 | Sector nord del terme municipal | 42.0292200,2.1611400 | 430559 | 4653361 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66713 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-3 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XIX | La Masia està situada al sud de Santa Llúcia de Sobremunt, a recer de la serra on s'aixeca l'església i sobre una petita carena, a l'est de Conjunta i a l'oest de cal Jepet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats en el volum original i amb obra vista en el volum ampliat. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i està formada per dos nivells, essent el del volum original lleugerament més baix. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums diferenciats. A la dreta hi ha el volum original, al que hi ha adossada un cobert a l'extrem dret, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i unes escales de pedra just al costat que condueixen al nivell superior del volum ampliat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum ampliat, que en aquesta façana es troba completament obert i sustentat per pilars d'obra vista. Al fons d'aquest espai obert hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord conté únicament dues finestres emmarcades amb maó, ambdues al volum original i una de les quals amb llinda de fusta. La façana est té adossat a la meitat esquerra el cobert que sobresurt a l'esquerra de la façana principal. A la resta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. | 08271-13 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0290200,2.1857000 | 432592 | 4653319 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66755 | La Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes-0 | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | La plaça de les Bruixes es coneix més pel topònim que no pas per la llegenda. | La Plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba occidental de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera. La llegenda diu així: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ:2000). | 08271-55 | Sector sud del terme municipal | S'explica habitualment que la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi el sàbat, la festa en honor al diable. Una altra llegenda que es relaciona amb la plaça de les Bruixes com a lloc de reunió de les bruixes és la llegenda de 'La Teresa de la Barca' (ROVIRÓ:2000), una bruixa de Sant Hipòlit de Voltregà que feia descarregar grans temporals, es convertia en ocell, gallina o eruga i solia anar al gorg Negre a ajuntar-se amb altres bruixes; a la plaça de les Bruixes solien ballar i feien gran gatzara quan volien formar un temporal. | 42.0075700,2.1818800 | 432253 | 4650940 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66726 | Rectoria de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-1 | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVIII | La Rectoria està situada a l'extrem nord-est del nucli de Sobremunt, adossada al sud-est de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, tot i que en algunes parts aquest s'ha escrostonat, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada, i dos portals, el central dels quals emmarcat amb pedra bisellada i llinda monolítica d'arc rebaixat i el de l'extrem dret, també d'arc rebaixat, emmarcat amb maó. Al primer pis hi ha un balcó al centre emmarcat amb pedra bisellada i quatre finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A nivell de golfes hi ha una finestra balconera central emmarcada amb pedra bisellada, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb decoració d'arc conopial a la llinda, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'extrem esquerre de la façana hi ha adossat un mur de maçoneria de pedra rematat en un pilar bastit amb blocs de pedra treballada i coronat amb una peça monolítica de forma troncocònica. La façana est conté adossada una estructura parcialment enrunada i un petit cos a la part dreta amb una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al primer pis. La façana nord es troba adossada en el seu extrem dret a l'església. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada; al primer pis hi ha quatre finestres emmarcades amb maó, una de les quals amb llinda de fusta i dues amb llinda de pedra, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data de 1789 inscrita a la llinda; i a les golfes hi ha tres finestres, una emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una amb maó i una amb pedra treballada. La façana oest compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la casa i es troba a pocs metres de l'entrada principal de l'església. A nivell de primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada, un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1921 inscrita a la llinda, una finestra emmarcada amb maó i una obertura d'arc rebaixat reformada. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra petita emmarcada amb maó. | 08271-26 | Rectoria de Sant Martí, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | La rectoria es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Mn. Antoni vicari, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0360000,2.1673100 | 431077 | 4654109 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66726-foto-08271-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66716 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-6 | XVIII | La Roca, també coneguda com l'Hostal de la Roca, es troba situada a uns cent metres al sud-est de l'església parroquial de Sant Martí, a peu del camí que condueix a l'església i a l'ajuntament. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, bastida aprofitant el desnivell d'una roca, formada per planta baixa, un pis i golfes i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color crema, amb cantonades diferenciades deixant els carreus de pedra a la vista. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data de 1747 inscrita i una creu intercalada; es troba situat a nivell de primer pis degut al desnivell en el qual està assentada la casa. A la dreta s'obre una finestra reformada. A nivell de golfes hi ha dues finestres que presenten ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud presenta un portal a nivell de planta baixa emmarcat amb fusta i a la seva esquerra s'obre una petita finestra quadrada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra balconera (reformada d'una antiga finestra) que presenta part dels brancals i la llinda emmarcats amb pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres reformades i una petita estructura de galeria tancada, sustentada per bigues i coronada amb una petita i curta teulada. La façana oest queda dominada per un volum adossat de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions amb obertures emmarcades amb pedra bisellada. A la façana s'observa una finestra a nivell de golfes que presenta ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana nord queda dominada per un volum adossat construït modernament. | 08271-16 | La Roca, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | Es tracta d'una casa bastida al segle XVIII, tal com s'indica a la data inscrita a la llinda de la porta principal, que havia fet d'hostal. | 42.0354900,2.1659900 | 430967 | 4654053 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66725 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-14 | XVIII-XIX | La Sala està situada pocs metres a l'oest de l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt, en un punt elevat a l'extrem nord-est del nucli de Sobremunt. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté una estructura adossada perpendicularment a la meitat esquerra, coronada amb teulada de doble vessant i sustentada amb pilars de blocs de pedra treballada. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada que han estat pintats de vermell, com diversos emmarcaments d'obertures a la resta de l'edifici. Davant la façana hi ha un pati, delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra. La façana sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, ambdues pintades de vermell, i tres finestres al primer pis, dos de les quals pintades de vermell; dues estan emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una amb llinda de fusta, i l'altra amb maó. La façana est forma un queixal i contenia nombroses estructures adossades, actualment en runes. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals de pedra treballada i arc de maó i una porta tapiada emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al primer pis hi ha una part de mur bastida amb obra vista i una finestra a l'extrem dret. La façana nord conté estructures adossades a dreta i esquerra i únicament tres finestres, dues reformades a la planta baixa i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis. | 08271-25 | La Sala, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | 42.0361300,2.1668300 | 431038 | 4654123 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66725-foto-08271-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc