Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66753 | Aplec de Santa Llúcia de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-llucia-de-sobremunt | XIX-XX | L'aplec de Santa Llúcia es celebra el diumenge després de Pasqua a l'església de Santa Llúcia. L'aplec s'inicia amb una missa on es canten els goigs de Santa Llúcia i també caramelles que es tornen a cantar al sortir de missa; les caramelles són cantades pels nens de Sant Boi. En sortir de missa es fa una rifa d'ous i fuets i s'acaba l'aplec amb un vermut i, depenent dels anys, un concert musical. | 08271-53 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | 42.0308500,2.1871000 | 432710 | 4653521 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66748 | Arxiu municipal de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sobremunt | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sobremunt. L'arxiu conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1847 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sobremunt a l'any 1997 constava de 346 registres i ocupava 160 capses / arxivadors. L'arxiu està situat al primer pis de l'ajuntament i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 01 ÒRGANS DE GOVERN (1878-1995) Institucions supramunicipals (1967) 02 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1853-1995) Secretaria (1939-1994) Registre General (1853-1995) Personal (1939-1993) 03 SERVEIS ECONÒMICS (1847-1997) Patrimoni (1954-1994) Comptabilitat (1880-1994) Pressupostos (1920-1993) Endeutament (1988-1989) Tresoreria (1902-1997) Fiscalitat (1847-1997) 04 SERVEIS PÚBLICS (1937-1957) Abastaments, racionaments i mercats (1937-1957) 05 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1954-1991) Beneficència (1954-1987) Assistència Social (1989-1991) 06 SALUBRITAT PÚBLICA (1882-1987) Sanitat (1882-1955) Extracció i transport de sang (1987-1988) 07 OBRES I URBANISME (1909-1996) Pla General d'Ordenació Urbana (1959) Plans Especials (1995) Obres d'infrastructura i serveis (1953-1963) Immobles municipals (1990-1993) Llicències d'obres (1962-1995) Obertura d'establiments (1962-1992) Subvencions obres (1983-1993) 08 SEGURETAT PÚBLICA (1876-1981) Sometent (1876-1934) Guàrdia Civil (s/d) Guàrdies Jurats (1912-1932) Salconduits (1939-1981) 09 SERVEIS MILITARS (1865-1996) Lleves (1865-1996) 10 POBLACIÓ (1880-1996) Padró d'habitants (1880-1991) Modificacions del padró (1960-1996) 11 ELECCIONS (1891-1996) Eleccions municipals (1976-1995) Eleccions al Parlament de Catalunya (1980-1995) Eleccions Generals (1891-1996) Eleccions Parlament Europeu (1987-1994) Referèndums i Plebiscits (1947-1986) Cens Electoral (1897-1996) Junta Municipal del Cens Electoral (1917-1974) 12 EDUCACIÓ (1877-1981) Instrucció pública (1877-1955) Cens escolar (1955) Juntes (1917-1981) 13 CULTURA (1986-1991) Cursos català (1986) Esports (1991) 14 AGRICULTURA, RAMADERIA I MEDI NATURAL (1941-1990) Censos d'agricultura i ramaderia (1941-1974) Declaracions forestals (1968-1990) Prevenció i Extinció d'Incendis (1962-1986) Sindicat agrícola (s/d) Cambra agrària (1994) Caça (1982-1983) Juntes i Comissions Municipals (1962-1982) | 08271-48 | Cal Tic, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997. | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66748-foto-08271-48-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66749 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-sobremunt | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca del Bisbat de Vic: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Sobremunt es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 8 sèries amb 23 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.146.51. Baptismes. 4 UD. 1740-1804 - 2.146.52. Confirmacions. 4 UD. 1734-1978 - 2.146.53. Matrimonis. 3 UD. 1587-1907 - 2.146.54. Defuncions. 4UD. 1565-1907 - 2.146.55. Vària sacramental. 3 UD. 1567-2000 - 2.146.58. Visites pastorals. 2 UD. 1600-1889 - 2.146.69. Capítols matrimonials. 1 UD. 1602-1652 - 2.146.70. Testaments. 2 UD. 1548-2000</p> | 08271-49 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66749-foto-08271-49-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66712 | Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aumatell | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XVIII | L'Aumatell està situada en una esplanada lleugerament elevada dins la vall de la riera de Sorreigs, al nord-oest del molí de l'Aumatell. És una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums i estructures adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs són de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, forma un petit pati al seu davant, que queda delimitat per diverses estructures i un mur de maçoneria de pedra i que té per accés principal un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana s'observen tres volums diferents. El central té a nivell de planta baixa un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i una altra amb pedra treballada, les dues amb llinda de fusta. A la dreta s'observa el volum ampliat al sud que compta amb més alçada a causa del desnivell del terreny. A nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i un carreu amb la data inscrita de 1950, i al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. A l'esquerra del volum central hi ha el volum ampliat al nord, que forma un queixal. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, al primer pis, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. En el queixal que forma aquest cos i que queda orientat al sud hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, dues al primer pis i una a les golfes. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, i només conté obertures a nivell de primer pis, una galeria de quatre obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada i sustentada amb pilars de pedra treballada. La façana est, com la principal, mostra els tres volums principals, que formen la masia, diferenciats. A l'esquerra hi ha el volum adossat al sud, amb una finestra emmarcada amb pedra treballada tant al nivell de planta baixa com al primer pis. El volum central conté a nivell de planta baixa dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals tapiada. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la dreta s'observa el volum ampliat al nord, amb una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb maó a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó al primer pis. Encara més a la dreta hi ha un altre volum adossat formant un queixal, on hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis i una eixida a les golfes que ocupa tot l'ample del volum. A l'extrem dret hi ha un cos circular adossat bastit amb murs de maçoneria de pedra, la cisterna. La façana nord forma un queixal amb la part central sobresortint cap enfora. A l'esquerra hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis a la que s'accedeix a través d'una rampa. Al centre hi ha una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre tapiada a nivell de planta baixa. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una finestra petita emmarcada amb maó i a les golfes hi ha una finestra reformada. A la dreta de la façana hi ha diverses estructures adossades que tanquen el pati que hi ha davant la façana principal de la masia. | 08271-12 | Sector sud del terme municipal | El mas Aumatell es troba documentat en el fogatge de 1553, vivint-hi Salvador Guiteres, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0148100,2.1548200 | 430020 | 4651766 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66712-foto-08271-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66706 | Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beulovi | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII-XIX | Beulovi està situada en una carena entre el barranc de Guspineda i el torrent del gorg dels Cans, uns 150 metres al sud del Cavaller. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per nombrosos volums adossats, el central dels quals format per planta baixa, primer pis i golfes i els adossats al voltant, per planta baixa i primer pis. Pràcticament tots els volums estan bastits amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior en el volum central, quedant alguns dels volums adossats amb teulada d'una vessant. Els diferents volums que formen la masia i les diverses estructures que hi ha al voltant tanquen un pati o lliça davant la façana principal de l'edifici, amb l'accés principal orientat a l'oest on es conserva la llinda de fusta bisellada amb la data de 1803 inscrita junt amb una creu intercalada. La façana principal, orientada al sud, mostra diferents volums adossats. A l'esquerra hi ha un queixal a causa d'un volum que sobresurt on hi ha una única obertura, una porta emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció 'LAUS DEO BEULOVI' junt amb una creu intercalada. A la dreta s'observa un volum adossat davant del volum central de la masia. A nivell de planta baixa queda obert, observant-se al fons un portal i al primer pis forma dues eixides, quedant la de l'esquerra tancada amb un murs d'obra vista. Per sobre aquest volum, en el nivell de golfes del volum principal hi ha tres finestres. La façana oest mostra els diversos volums adossats. Al centre sobresurt el volum central, l'únic que compta amb el nivell de golfes, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. A l'esquerra hi ha un volum adossat, amb una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una amb maó a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. A la dreta hi ha un volum amb una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra treballada al primer pis. Encara més a la dreta hi ha el mur que tanca el pati que s'estén davant la façana principal de la masia, amb l'accés principal i més enllà, tancant el conjunt, hi ha la pallissa. La façana nord mostra part del volum adossat al nord i part del volum central i té una estructura adossada que ocupa tot el nivell de planta baixa i que acaba en punt rodó a l'extrem esquerra, on es troba la cisterna. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i per sobre apareix el nivell de golfes del volum central, sense obertures en aquesta façana. La façana est té una forma irregular a causa dels nombrosos volums i estructures adossats. A la dreta hi ha el volum adossat al nord, amb dos contraforts adossats, un arriba fins al nivell de planta baixa i l'altre fins al primer pis, i quatre obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada al primer pis. A la part esquerra s'observa el volum adossat a l'est, al qual hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra, el femer. En el volum que sobresurt hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, i més amunt, en el nivell de golfes del volum central, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Al sud de la masia hi ha una esplanada herbada delimitada amb murs de maçoneria de pedra coronats amb blocs de pedra treballada, l'era, i a l'oest hi ha un hort tancat, delimitat amb murs de maçoneria de pedra coronats amb una filada de lloses col·locades verticalment. | 08271-6 | Sector central del terme municipal | 42.0195300,2.1766400 | 431832 | 4652272 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66706-foto-08271-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66728 | Cabana de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-potelles | XIX | La cabana de Potelles es troba situada a uns metres al sud-oest de la masia de Potelles. Es tracta d'una cabana de grans dimensions, de planta rectangular, bastida amb murs de maçoneria de pedra irregular, cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals amb un ràfec d'ampla volada. La façana principal està orientada al sud-est i queda dominada per una gran arcada de mig punt emmarcada amb lloses a plec de llibre que ocupa la major part de la façana. Una altra arcada d'iguals dimensions es repeteix a l'interior; presenta el sostre de fusta i un pilar central fet de pedra. A l'esquerra de la gran arcada hi ha una porta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada; a la llinda hi ha l'abreviació següent: JOP POS i la data de 1804 amb una creu intercalada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega triangular format per dues lloses petites. La façana sud-oest presenta dues finestres i la façana nord-oest hi ha una gran obertura emmarcada amb brancals de maó i llinda de fusta que actualment es troba tapiada. Sobre l'obertura hi ha un arc de descàrrega format per lloses a plec de llibre. La façana nord-est queda oberta i sense coberta de teulada formant dos espais entre mitgeres. | 08271-28 | Sector nord-est del terme municipal | La masia de Potelles presenta el seu punt de màxima esplendor a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, època en què es construí aquesta cabana. | 42.0348900,2.1787600 | 432024 | 4653976 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66728-foto-08271-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66728-foto-08271-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66724 | Cal Tic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tic | FORCADA, Ignasi, GAY, Víctor (2001). Caminant pel Lluçanès. Pòrtic. | XVII | Cal Tic es troba situada a uns 80 metres al sud de l'església de Sant Martí de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i un pis, teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i murs de maçoneria de pedra arrebossats amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat flanquejat per una finestra a l'esquerra, emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada, i una petita porta a la dreta, també emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada. Al primer pis, sobre el portal, hi ha una finestra balconera emmarcada amb pedra bisellada flanquejada per dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra bisellada. A l'extrem esquerra de la façana hi ha una petita fornícula de quart d'esfera que presenta policromia interior de color blau. La resta de les façanes presenten diverses obertures reformades o de nova construcció. Només es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada situada a nivell de primer pis de la façana sud. | 08271-24 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Tot i no tenir dates inscrites en els elements estructurals, la seva tipologia constructiva fa pensar que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. Havia estat la seu de les antigues escoles. | 42.0352400,2.1675200 | 431094 | 4654024 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66724-foto-08271-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment és cal Tic és la seu de l'ajuntament de Sobremunt. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66744 | Camí empedrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat | Bona part dels carreus que formen el tram de camí presenten erosió. | El camí empedrat de Potelles està situat uns metres al nord-est de Potelles, a tocar de la pista encimentada que condueix a Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'un tram amb pendent d'uns 15 metres de llargada que segueix una orientació de sud-oest a nord-est. Únicament es conserva el mur de contenció del camí pel costat exterior, és a dir al sud. En aquesta part s'observa el mur de maçoneria de pedra petita coronat amb blocs de pedra treballada, bastit sobre un aflorament rocós. Aproximadament cada 5 metres sobresurt un monòlit cap enlaire, els guarda-rodes, dels quals se n'ha conservat tres. El límit nord del camí no s'observa ja que es troba cobert de terra però per les dimensions de l'espai on es troba encaixat, l'amplada del camí deuria ser inferior als 3 metres d'amplada. Seguint el traçat del camí a l'est, es troben, al marge d'un camp, diversos grans blocs de pedra treballada, probablement provinent del camí. A l'oest el traçat del camí creua amb la pista encimentada. | 08271-44 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0360100,2.1811800 | 432225 | 4654099 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66743 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-16 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. | El camí ramader de Sobremunt connecta la meitat nord de la Plana de Vic, i probablement també amb alguns dels territoris que s'estenen a l'est, amb un dels principals camins ramaders que travessa el Lluçanès i que connecta el Vallès amb la zona pirinenques i prepirinenques de la Cerdanya i el Ripollès; s'uneix a aquest camí al collet de Sant Agustí, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès i al peu del massís dels Munts. La part que pròpiament discorre pel terme municipal de Sobremunt té aproximadament 3 quilòmetres i s'inicia a l'extrem sud-est del terme municipal, en un punt elevat al nord-est del Grau, sobre la serra de Sobremunt. Des d'aquest punt i fins abandonar el terme municipal el camí segueix en direcció nord-oest, passant sempre per la carena de la serra de Sobremunt. El camí pràcticament discorre sobre el límit del terme municipal, quedant a mà esquerra el terme municipal de Sobremunt i a la dreta un fort pendent, del terme municipal d'Orís a l'extrem nord, i de les Masies de Voltregà en la resta. Seguint la carena el camí passa per Santa Llúcia, el punt més alt del recorregut, i poc després arriba a cal Calet, on es troben dos elements associats al camí, una bassa i una remolta, anomenades de cal Calet. El camí abandona el terme municipal al nord de Potelles i al límit de la vall per on transcorre la carretera BV-4608, coneguda com 'la Trona', a la zona del collet de Sant Martí. A partir d'aquest punt el camí entra en terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, dirigint-se cap a la Casanova de Viladecans i seguint en direcció als Munts. | 08271-43 | Sector est i nord-est del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 42.0363500,2.1838100 | 432443 | 4654134 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66743-foto-08271-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66743-foto-08271-43-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66720 | Can Calet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calet | XIX | Cal Calet està situada en un punt elevat amb grans vistes sobre la Plana de Vic i el Pirineu, al nord-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i al nord-est de Potelles. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis i diverses estructures al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres amb ampit de pedra al primer pis. Els emmarcaments de les obertures, com a la resta de l'edifici, estan arrebossats tot i que en aquest cas són de pedra treballada al primer pis i de maó amb llinda de fusta a la planta baixa. A l'esquerra de la façana hi ha adossada una estructura d'obra vista. Davant la façana hi ha un pati, delimitat a l'est per una estructura de dos nivells bastida amb obra vista sobre una fort desnivell. La façana est conté dues finestres al primer pis i diverses estructures adossades a nivell de planta baixa, bastides amb obra vista. La façana nord conté únicament una finestra, emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana oest conté dues finestres reformades a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'esquerra hi ha un cobert adossat, amb una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha l'estructura adossada que sobresurt a l'esquerra de la façana principal, tancant el pati de la masia pel costat oest. | 08271-20 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0366000,2.1838000 | 432443 | 4654162 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66720-foto-08271-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A tocar de can Calet hi passa el camí ramader. A prop hi ha una bassa d'abeuratge i una returada que servien per abeurar el bestiar i poder-hi parar a descansar. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66705 | Can Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jepet | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XIX-XX | Cal Jepet es troba situada a uns 200 metres al sud de l'església de Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa i un pis amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular i presenta el primer pis de la façana principal arrebossat. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal situat a l'esquerre emmarcat amb brancals de maó i llinda de fusta. A la seva dreta hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana est presenta una estructura de corts a la planta baixa que presenta la teulada d'una sola vessant. A la banda dreta de les corts hi ha un portal d'arc rebaixat de maó, parcialment tapiat, que presenta els brancals de pedra. Al nivell de primer pis s'obren dues finestres emmarcades amb brancals de maó i llindes de fusta. La façana nord presenta a nivell de primer pis una finestra balconera, parcialment tapiada, i una finestra, ambdues emmarcades amb maó. La façana est presenta només nivell de planta baixa a causa del desnivell on està bastida la casa i l'extensió de la teulada en aquesta banda. Presenta una antiga porta tapiada i dues petites finestres entre carreus. A l'extrem sud-oest de la casa i allargant-se perpendicularment en direcció sud hi ha un volum adossat de nova construcció (1940), format per planta baixa i un pis, que presenta nombroses obertures, ovalades a tota la planta baixa i amb arcades al primer pis de la façana sud. | 08271-5 | Sector nord-est del terme municipal | Apareix documentada a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0289400,2.1884800 | 432822 | 4653308 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66705-foto-08271-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66719 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-0 | XX | Can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un punt elevat entre la carretera BV-4601 i el rec del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta quadrada, de planta baixa, primer pis i golfes, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades d'obra vista. La teulada és de quatre vessants. La façana principal, orientada al sud, mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A nivell de planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó de majors dimensions a l'esquerra i un portal d'arc rebaixat també emmarcat amb maó a la dreta. Al primer pis hi ha una galeria central formada per tres obertures d'arc rebaixat emmarcades amb maó i sustentades amb columnes de pedra negra, decorada amb relleus al capitell i amb motllures a la base. A cada costat de la galeria hi ha una finestra emmarcada amb maó. A nivell de golfes, i als dos extrems, hi ha dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó. La façana est conté un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó i tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb maó al primer pis i tres petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana nord mostra un volum adossat a l'extrem dret, la pallissa, que en aquesta façana conté una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal d'arc rebaixat emmarcat amb maó. Pròpiament a la façana hi ha una finestra emmarcada amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis, una de les quals amb llinda d'arc de mig punt, i dues petites finestres apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La façana oest té un pati tancat al davant, delimitat al nord per la pallissa i a la resta amb mur de maçoneria de pedra, i amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Pròpiament a la façana hi ha una porta i quatre finestres petites emmarcades amb maó a la planta baixa, quatre finestres emmarcades amb maó al primer pis i quatre finestres petites apaïsades emmarcades amb maó a les golfes. La pallissa, formada per dos nivells, conté en la seva façana principal dues obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó al nivell inferior, quedant el nivell superior obert i sustentat amb un pilar central d'obra vista. | 08271-19 | Sector oest del terme municipal | Es tracta d'una masia construïda a la primera meitat del segle XX. | 42.0246300,2.1394700 | 428760 | 4652869 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66719-foto-08271-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia es coneix també com a Can Costa. L'accés a la casa queda tancat amb una cadena. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66758 | Cançoner de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-sobremunt | MINOVES, Ramon (2000). 'El cançoner de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD) . Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995 | XIX-XX | El cançoner de Sobremunt és un recull de cançons (versions i de temàtica local) que es va fer a Sobremunt els anys 1974 i 1975. El recull el va fer Ramon Minoves en el marc d'un taller de peces d'electrodomèstics que hi havia a Sobremunt, on ell treballava. Allí els treballadors i treballadores escolaven la ràdio, xerraven i cantaven tant cançons del temps com antigues. D'entre les cantadores destacava Dolors Estrada i Terricabres que sabia i cantava moltes cançons que havia après de la seva mare, de la seva àvia i de les seves amistats infantils. Ramon Minoves, que va veure la importància de recopilar aquell testimoni musical, es va dedicar a escriure i gravar les cançons que van cantar Dolors Estrada, Conxita Cases, les germanes Hermínia i Montserrat Ordeig, Dolors Giravent, Joaquima Cases o Carme Alonginia. L'any 1975 un grup del Sac de Cançons va pujar a Sant Martí i es van posar en contacte amb ells per tal de gravar i transcriure les cançons amb les persones que sempre les havien cantat. Al juliol de 1976 el Sac de Cançons, en el seu quadern de cançó núm.3, publicava, en forma de capítol a part i amb una introducció explicativa, una dotzena de les cançons gravades. I, en una separata, un conjunt amb probablement totes les cançons. Les cançons que es van gravar a Sobremunt entre els anys 1974 i 1975 són les següents: Les minyones de Barcelona El municipi de Barcelona El filador L'orinal A les portes de Betlem L'avi del parc Bomba va! La nineta i el rector El testament de Donya Quitèria Confessió d'una monja A Palmerola El batlle de Sant Martí El lladre traïdor Visca Tolon, visca Marsella L'hostal del Roc La presó de França A Santa Llúcia | 08271-58 | Sector nord del terme municipal | L'any 1993, en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès', va néixer a Sobremunt la Trobada de cantadors i cantadores. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes d'aquestes cançons han estat editades en el cd: Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD). Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995. Les cançons d'aquest CD en que intervenen Mª Carme Alongina, Contxita Casas, Joaquima Casas, Maria Giravent, Mª Dolors Giravent, Rosa Estrada i Teresa Icart, de Sobremunt, són:A Palmerola / Minyones de Barcelona / Sóm soldats / El Municipi de Barcelona / La Nineta i el Rector / L'hostal del Roc / El Batlle de Sant Martí / L'enamorada morta / El mestre eixerit / Confessió d'una monja / El filador | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66709 | Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunta | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVII-XVIII | El volum sud de la masia conté grans esquerdes i esvorancs i una part de la teulada aterrada, amenaçant ruïna. | Conjunta està situada en un punt elevat de la carena de Conjunta, al sud-oest de Santa Llúcia de Sobremunt i en una zona de forts desnivells, amb nombroses terrasses delimitades amb alts murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per tres volums adossats, dos dels quals amb els nivells de planta baixa i primer pis i un tercer, adossat al nord, amb el nivell de golfes, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i té tres nivells diferents que corresponen als tres volums que formen la masia. La façana principal, orientada a l'est, mostra els tres volums que formen la masia. En el volum central i a nivell de planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat, amb dues petites obertures entre carreus flanquejant-lo, a més de quatre finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra s'observa el volum adossat al sud, que en aquesta façana conté dues portes emmarcades amb maó i llinda de fusta a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A l'extrem dret hi ha adossat el volum nord, que no queda separat del volum central a través d'una cantonada integrada si no d'una manera irregular, com si el mur s'hagués enderrocat antigament. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord es troba dominada pel volum adossat al nord, on només s'observen obertures a nivell de planta baixa, concretament una finestra petita emmarcada amb llinda de fusta, una espitllera emmarcada amb pedra treballada i una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. A la dreta hi ha adossada una estructura de dos nivells i grans dimensions, amb obertures emmarcades amb brancals de pedra treballada o maó i llinda de fusta. La façana oest es troba dominada quasi exclusivament per l'estructura adossada. Només sobresurt a l'esquerra una part del volum nord, on s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes, i una part del volum sud a l'extrem dret, on hi ha un portal emmarcat amb maó i llinda de fusta a nivell de primer pis i un esvoranc al mur de càrrega, que en aquesta part amenaça ruïna. Davant l'estructura hi ha un pati, delimitat a l'oest per la pallissa i al sud i al nord per importants desnivells salvats amb murs de contenció de maçoneria de pedra. La façana sud es troba dominada pel volum adossat al sud, amb una gran alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia, i amb les cantonades delimitades amb obra vista. Mostra una disposició d'obertures pràcticament simètrica. A la planta baixa hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta junt amb una finestra petita en un nivell inferior. Al primer pis hi ha una gran obertura d'arc rebaixat emmarcada amb maó al centre, amb una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A nivell de golfes hi ha una part central amb murs d'obra vista (que està cedint cap a l'interior junt amb un tram de teulada, dins el qual hi ha dues finestres. Tot l'espai que envolta la masia es troba dividit en terrasses o feixes que permeten salvar el desnivell a través de nombrosos murs de contenció de maçoneria de pedra. Els diferents nivells queden comunicats per escales i rampes. | 08271-9 | Sector nord-est del terme municipal | Conjunta es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Bernades de Conjunta, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix en un document a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0279900,2.1804800 | 432159 | 4653209 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66709-foto-08271-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66756 | El Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. IBORRA, Isabel (1985). 'Històries vora el foc' dins Espurna, publicació del Lluçanès, num. 11, gener de 1985. | XIX-XX | El Gorg Negre s'erigeix amb autoritat com el paratge més simbòlic de la riera de Sorreigs. Emmotllat per un pintoresc saltant de l'esmentada riera en baixar cap a la Plana, és un gorg profund on, segons la dita popular, s'apleguen les bruixes que desfermen les pitjors tempestes que assolen la plana de Vic. La gent també explica que el Gorg Negre no té fons i que, per tant, deu arribar fins al mateix infern. El seu aspecte alhora exòtic i sinistre ve refermat per la presència de parets de roca encastellades que el tanquen, com per protegir-lo de tot accés forà. Precisament dalt d'una d'aquestes parets se situa una petita esplanada coneguda com el pla de les Bruixes. S'explica que una vegada un home curiós va pretendre comprovar la seva profunditat, de manera que, situat a la cornisa de pedra que permet acostar-se fins al sallent d'una altra paret del Gorg, lligà una pedra a l'extrem d'un cordill molt llarg, que anà amollant lentament. El fil s'acabà del tot sense haver arribat a tocar el fons de dit Gorg, al mateix temps que sentí, des de la pregonesa, una sardònica veu que li deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que mai al fons no arribaràs'. També s'afirma que, ja fa molt temps, en una nit fosca com una gola de llop, hi havia un pagès que passava prop del Gorg i va veure un moltó gras i de bona presència. Va pensar que en aquell moment que l'animal es devia haver escapat a algú. Aleshores es va treure la faixa i el va lligar a la cua del cavall per tal de portar-lo a casa seva. Però, així que van passar el Gorg, el moltó s'encabrità tant i es posà a tibar amb tanta força que s'enduia el cavall i el pagès junts cap al fons del Gorg. En veure's en tan greu perill, el bon home exclamà: 'Valga'm les tèmpores de sant Tomàs!' Al mateix temps reaccionà tallant la faixa amb un punyal que duia. El moltó, sorprenentment, li contestà aleshores: 'Sort n'has tingut que dejunades les has'. I immediatament desaparegué en la sinistra fondària. | 08271-56 | Sector sud del terme municipal | 42.0081900,2.1823400 | 432292 | 4651009 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquestes llegendes sobre el Gorg Negre van ser recollides dins del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic', Tot i així ja havien estat recollides per Isabel Iborra i Plans dins la secció 'Històries de la vora del foc' a la revista Espurna. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66704 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-4 | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1900. -Arxiu particular de Rocafiguera - Vic. | XVIII | El Grau està situada al límit sud d'una carena elevada a l'extrem est del terme municipal, al sud de cal Jepet i a l'est de Guspineda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures ubicades a banda i banda. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats a partir del nivell de sòcol, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat adovellat i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, dues de les quals unides a través del brancal interior compartit. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals de majors dimensions. A nivell de golfes hi ha dues finestres emmarcades amb maó i una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre. A l'esquerra de la façana hi ha un volum doble adossat, la pallissa, amb obertures reformades amb maó tot i que originalment estava formada per grans obertures. A la dreta hi ha nombroses estructures d'usos agropecuaris, formant un pati o lliça tancat amb accés per un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Davant la façana hi ha una esplanada, l'antiga era, delimitada amb un mur de maçoneria de pedra coronat amb blocs de pedra treballada. Aquest mur que delimita l'era salva un gran desnivell, només comunicat a través d'unes escales bastides amb monòlits de pedra treballada. La façana est té una pati tancat al davant amb diverses estructures i un petit cos adossat a la façana a nivell de planta baixa. Pròpiament a la façana hi ha només dues finestres a nivell de primer pis. La façana nord mostra una part del mur de càrrega bastit amb tàpia i només conté dues finestres reformades a la part dreta. La façana est es troba dominada per la pallissa adossada a l'est, que en aquesta façana forma espais oberts sustentats per pilars d'obra arrebossats. A l'esquerra hi ha adossada una estructura amb murs de maçoneria de pedra, actualment aterrada. | 08271-4 | Sector est del terme municipal | La masia del Grau es troba documentada al segle XV quan Pere Grau, amo del mas Grau, l'any 1407 donà al rector i a la parròquia de Santa Llúcia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de l'església. Torna aparèixer documentada en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. També apareix a finals del segle XIX en una llista de masos del terme municipal de Sobremunt. | 42.0206800,2.1932500 | 433208 | 4652387 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66704-foto-08271-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66721 | El Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-muntaner | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII-XIX | El Muntaner es troba situada al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant i aigües a les façanes principal i posterior. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats. La masia té una lliça al davant de la façana principal, closa per un volum que correspon a una masoveria, a una banda, i per unes estructures de corts, a l'altra. Tanca l'accés un portal de lliça emmarcat amb brancals de pedra i llinda de fusta i barbacana de doble vessant. La façana principal, orientada a l'est, presenta dos portals a nivell de planta baixa. El portal de la dreta, d'accés a l'habitatge està emmarcat amb pedra bisellada i coronat per arc deprimit convex. El portal de l'extrem esquerra està emmarcat amb pedra treballada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la dreta, una finestra central emmarcada amb monòlits de pedra treballada i la data 1778 a la llinda i un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra bisellada i coronament d'arc deprimit convex amb llinda decorada amb arc de cortina i motius geomètrics al qual s'accedeix a través d'unes escales de pedra. A les golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb llinda de fusta. La façana sud presenta a nivell de planta baixa dues petites obertures. Al primer pis hi ha tres finestres, dues de les quals emmarcades amb brancals i llinda de pedra treballada. La finestra central emmarcada amb pedra bisellada presenta la inscripció següent a la llinda: RENOVAT 18 IHS 28. A les golfes s'obre una finestra de menors dimensions emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la façana nord hi ha, a la planta baixa, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i llinda de fusta, un portal d'accés i una finestra reformada. Al primer pis hi ha una finestra de nova construcció, una petita finestra tapiada i una finestra emmarcada amb pedra motllurada amb decoració a la llinda de motius geomètrics hexagonals. Les golfes presenta tres finestres de menors dimensions: una emmarcada amb maó i dues emmarcades amb monòlits de pedra treballada. A la banda nord hi havia adossada una estructura de corral, actualment derruïda. La façana presenta dues finestres al primer pis: una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra reformada i a les golfes dues finestres més: una emmarcada amb maó i llinda de fusta i l'altra emmarcada amb pedra treballada. | 08271-21 | Sector nord del terme municipal | El Muntaner es troba documentat en el fogatge de 1553, amb Joan Muntaner, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0316900,2.1618800 | 430623 | 4653634 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66721-foto-08271-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia es conserva una data inscrita en una llinda d'una porta: 1677. | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66717 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-12 | GINEBRA, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, XXII, núm. 155, 2005. | XVII-XVIII | Algunes de les estructures que envolten l'edifici es troben en estat de ruïna. | El Puig està situat sobre un turó elevat que queda encerclat per un meandre que forma la riera de Sorreigs i pel pas del rec del Puig, a l'oest de Reixac i al sud de les Fosses. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal i un volum adossat al sud de planta baixa, primer pis i golfes, bastits amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que amb la teulada d'una vessant del volum adossat al sud es forma una teulada de triple vessant. La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta, un ample portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra petita emmarcada amb maó, a més d'una petita estructura de planta circular adossada a l'extrem dret, la cisterna, que conté una obertura emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la central de les quals, de majors dimensions, reformada amb obra vista. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. Pocs metres davant la façana hi ha una pallissa de dos nivells, bastida completament amb obra vista. La façana nord es troba parcialment coberta d'heura i vegetació. A nivell de planta baixa hi ha una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada, al primer pis una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada. A la dreta de la façana hi ha adossada una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra on s'observa un porta emmarcat amb brancals de pedra treballada i maó i llinda de fusta. La façana oest mostra dues parts diferenciades. A l'esquerra hi ha una estructura adossada que arriba fins al nivell de primer pis i a la dreta, en un tram de mur cobert d'heura hi ha una porta i una finestra emmarcada amb pedra treballada, a nivell de primer pis. Davant d'aquesta façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals en estat de ruïna. La façana sud es troba dominada pel volum que hi ha adossat en aquest costat i conté una estructura adossada parcialment aterrada. Únicament conté dues finestres a nivell de primer pis, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. | 08271-17 | Sector oest del terme municipal | El Puig es troba documentada al segle XIV en un fogatge de l'any 1360 com a 'Mas des Pug de Soreys'. Tot i no presentar dates inscrites als elements estructurals, la seva tipologia constructiva indicaria que es tracta d'un edifici bastit en època Moderna. | 42.0229200,2.1481200 | 429474 | 4652672 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66717-foto-08271-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66761 | El Salt de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-guiterons | El Salt de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, poc després que aquesta passi a l'altura del molí de Guiteres. Es tracta d'un salt d'aigua que forma la riera de Sorreigs, d'uns 5 metres d'alçada i amb un gorg de forma ovalada a sota. Just tocar del salt de Guiterons, a la banda de ponent de la riera, es troben les restes enrunades del molí de Guiterons, cobertes de vegetació que no es veuen a simple vista. | 08271-61 | Sector sud del terme municipal | 42.0100600,2.1710800 | 431361 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66761-foto-08271-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau solien anar a banyar-se al Salt de Guiterons a l'estiu. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66718 | Els Arços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-arcos | XVIII | Els Arços està situada en un punt elevat a l'est de la carretera BV-4601 i a l'oest de la riera de Sorreigs, al sud-oest del Puig. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses estructures adossades al voltant, tancant dos patis davant les façanes est i sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud-oest conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra bisellada i llinda de fusta i una finestra reformada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes una eixida formada per tres obertures rectangulars, sustentades amb un pilar de pedra treballada i altres d'obra vista. A l'esquerra hi ha un petit volum adossat de planta reduïda i alçada notable que conté petites obertures a nivell de primer pis. Davant la façana hi ha un pati o lliça delimitat per diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i que té l'accés principal orientat al nord-oest i del que únicament es conserven els brancals de pedra treballada. El pati que s'estén davant la façana sud-est de l'edifici és de menors dimensions, també queda delimitat amb estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i té l'accés orientat al pati gran i com l'altre, només se'n conserven els brancals de pedra treballada. La façana sud-est té adossades diverses estructures que tanquen un petit pati. A nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb maó, al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una emmarcada amb pedra bisellada, i a les golfes hi ha una gran obertura emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-est conté un cos adossat arrebossat a la part dreta. A la resta de façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta a les golfes. A l'esquerra hi ha adossades les estructures que tanquen el pati petit, en aquesta part amb obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest conté dues espitlleres a nivell de planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i l'altra amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb maó i llinda de pedra treballada a les golfes. | 08271-18 | Sector oest del terme municipal | 42.0205600,2.1435800 | 429096 | 4652414 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66718-foto-08271-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66757 | En Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-marfa | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | XIX-XX | Es coneix més la ubicació del Gorg Negre i la Plaça de les Bruixes com a lloc de bruixeria que no pas la llegenda. | 'Baixant de Perafita al vespre ja fosc, ja nit enllà, baixava pel camí un pagès, en Marfà. Passava per sobre el gorg Negre i volia anar cap avall, cap a Santa Cecília, pel camí normal que es feia servir abans. Passant un tros abans d'arribar al front del gorg Negre, li va sortir una cabra. Primer es va espantar, però la cabra no es presentava gens esquerpa. Va pensar d'agafar-la; era un home amb els dits una mica llargs. Amb la veu molt calmosa l'anava cridant: - Nitona, nitona, nitona. La cabra es va deixar agafar. Pensant que era perduda, l'agafa i se la carrega a coll. Marxa cap avall i en passar per sota la plaça de les Bruixes, a tocar del gorg Negre, va sortir una altra cabra. Aquesta va dir a l'altra: - On vas, cabràs? Respon la que portava ell a coll: - A cavall d'en Marfà a portar-me fas! L'altre, en Marfà, en sentir això ja la fum per aquí enllà. Les cabres van marxar pel gorg Negre i ell pel camí avall, corrent i espantat. Compteu que els talons li deurien arribar més amunt del cul'. | 08271-57 | Sector sud del terme municipal | 42.0081500,2.1823300 | 432291 | 4651004 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Joanet Faja el dia 19 de juliol de 1986, a Vinyoles d'Orís. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66752 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-29 | XIX-XX | La festa Major de Sobremunt es celebra el dia 11 de novembre (Sant Martí) dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa en honor al patró que es celebra a l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt; així mateix al cap de setmana proper al dia del Sant es projecten un seguit d'activitats que varien segons la programació de cada any: campionat de petanca, sopars i dinars populars, ball de festa Major, espectacle infantil, llançada de pinyols, etc. | 08271-52 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | 42.0360300,2.1669600 | 431048 | 4654112 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66752-foto-08271-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66754 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-6 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Sobremunt encenia una foguera a diferents masies del terme. Actualment s'encén un sol foc a la plaça del poble a partir de les 9h del vespre. La revetlla s'acompanya amb un sopar popular de pa amb tomàquet, botifarra, llom i cansalada i s'amenitza amb petards. | 08271-54 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0351000,2.1647900 | 430868 | 4654011 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66776 | Font d'en Perrabolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-perrabolla | La font d'en Perrabolla està situada en una zona boscosa al sud-oest del nucli de Sobremunt, prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt i a l'oest de la Farigola i segueix en direcció nord-oest entrant a la baga coberta de pins. Seguint aquesta pista s'arriba a un petit pla on s'ha d'agafar un corriol que baixa per una petita carena, on s'observen restes d'antigues feixes empedrades amb un camí que les travessa. Uns metres més avall, en una raconada just després de travessar un filat elèctric, es troba la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada de bardisses i enmig d'un bosc de pins. L'aigua regalima per un petit marge cobert de molsa i s'acumula en un petit bassal. | 08271-76 | Sector oest del terme municipal | 42.0314300,2.1550300 | 430056 | 4653611 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66771 | Font de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-beulovi | XX | La font de Beulovi està situada en un punt enclotat a tocar del rec del gorg dels Cans, al sud-oest de Beulovi i al nord-est de Guiteres. S'accedeix a la font a través d'una pista que transcorre paral·lela al rec des de la zona del mas Miolet. Seguint aquesta pista s'arriba a una raconada humida on s'ha d'abandonar la pista i seguir uns metres per un corriol fins trobar la font, ubicada prop del rec i sota uns boixos. La font està formada per una estructura rectangular de maçoneria de pedra coronada amb lloses i adossada al marge. De la part frontal de l'estructura en sobresurt el brollador, completament cobert de molsa. Sobre el brollador hi ha un carreu amb la inscripció 'BEULOVI', i a la dreta, un tub plàstic que actua com a sobreeixidor. | 08271-71 | Sector central del terme municipal | 42.0148600,2.1740900 | 431616 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66762 | Font de Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-conjunta | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XX | La font de Conjunta està situada uns 150 metres a l'oest de la masia de Conjunta, sota una bassa i a tocar d'un roure de grans dimensions. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que condueix a la masia de Conjunta. Seguint aquesta pista i poc després d'un revolt pronunciat es troba als peus de la pista un pou bastit a mitjans del segle XX. Des del pou s'ha de baixar uns metres fins trobar una bassa, la qual s'ha de vorejar per sota fins la font, ubicada al costat d'un gran roure. La font està formada per diversos murs de maçoneria de pedra tancant un espai rectangular. En un dels murs hi ha una obertura rectangular tapada amb porta de fusta, darrera la qual hi ha una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit de la font. Sobre l'espai rectangular que envolta la font hi reposa un roure de grans dimensions i curiosa forma. El roure surt del marge lateral de l'espai on es troba la font, de manera paral·lela al terra, i amb un tronc de grans dimensions que creua l'espai a poc més d'un metre d'alçada. | 08271-62 | Sector nord-est del terme municipal | Fa uns anys el propietari de Conjunta hi va fer un pedrís de pedra, força senzill. Abans les dones hi rentaven la roba en un safareig prefabricat que havien posat al costat de la font. Era una font que utilitzaven exclusivament els veïns de Conjunta. Sovint però, aquesta font no satisfeia les necessitats dels de la casa i per això es va construir un pou més amunt que tampoc solventà els problemes del tot. | 42.0281100,2.1786600 | 432008 | 4653224 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66762-foto-08271-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66762-foto-08271-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de Conjunta presentava un índex de nitrats de 3'10, 1'50, 5'70, 11'00, 5'10 i 12'40 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66772 | Font de Guspineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guspineda | XVIII | La font de Guspineda està situada en un punt enclotat a tocar del barranc de Guspineda, també conegut com torrent de l'Infern, al sud de Guspineda i al sud-est de Beulovi. S'accedeix a la font a través d'una de les pistes forestals que segueixen la riera de Sorreigs per la vessant solella. En una de les raconades que forma la pista s'ha d'abandonar i agafar un corriol emboscat que davalla uns metres fins la font, ubicada a tocar del rec. La font està formada per una petita estructura rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra i coberta interiorment amb volta de lloses a plec de llibre. L'estructura es troba parcialment coberta de terra i vegetació i conté una única obertura, per on s'accedeix a la font. L'obertura es troba emmarcada amb monòlits de pedra treballada i té una data erosionada del segle XVIII inscrita a la llinda. | 08271-72 | Sector central del terme municipal | 42.0174600,2.1809400 | 432186 | 4652039 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66772-foto-08271-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66772-foto-08271-72-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66764 | Font de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-potelles | XIX-XX | La font de Potelles està situada uns 400 metres a l'oest de la masia de Potelles, al peu d'un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia prop de la masia de Potelles vorejant un camp i passant per una petita pineda fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d'aproximadament un metre d'alçada del que en sobresurt, al centre, un brollador metàl·lic. Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada. Uns metres més al sud, seguint el curs del rec i en un nivell elevat respecte aquest, es troba una segona font, formada per una estructura de maçoneria de pedra coronada amb lloses i amb una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sota l'obertura sobresurt un abeurador allargat, delimitat amb blocs de pedra treballada, que s'omple amb l'aigua del dipòsit que conté l'estructura. | 08271-64 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0351800,2.1742400 | 431650 | 4654012 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font no està senyalitzada. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66775 | Font de Puigrúfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigrufol | La font de Puigrúfol està situada en un punt emboscat a l'oest de la serra de Sant Ponç i al nord de Sant Roc. S'accedeix a la font a través d'un antic camí, en alguns trams amb restes molt erosionades d'empedrat, que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt arribant fins a la riera de Sorreigs. Seguint aquest antic camí uns centenars de metres, passant entre feixes actualment ocupades per pins, i poc després d'iniciar un tram descendent amb fort pendent es troba la font, ubicada just sota el camí. Es tracta d'una font de bassal situada enmig d'un marge rocós, sobre el qual passa el camí, format per blocs de pedra despresos i parcialment coberts de molsa i vegetació. Enmig d'aquests blocs despresos hi ha la font, un bassal de reduïdes dimensions que sobresurt lleugerament d'entre els blocs. | 08271-75 | Sector oest del terme municipal | La font de Puigrúfol es troba situada al marge d'un camí que antigament comunicava el nucli de Sobremunt amb la riera de Sorreigs i a l'oest d'una carena on segons fonts orals, hauria existit una masia anomenada Puigrúfol. | 42.0286200,2.1566300 | 430185 | 4653298 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66763 | Font de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-llucia | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XX | La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l'oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s'estén a l'oest de l'església. S'accedeix a la font vorejant el marge del camp, tant per l'extrem nord com pel sud. Seguint el marge s'arriba a un punt on es troben dos pollancres morts, a tocar d'una bassa. A escassos metres dels pollancres es troba la font. La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses. A l'interior de l'espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la paret posterior, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica. A l'esquerra de l'aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions. L'espai que envolta la font, situat pocs metres sota un camp de conreu, es troba ocupat per roures i pins. | 08271-63 | Sector nord-est del terme municipal | Fa uns seixanta anys hi van fer una construcció de pedra força monumental. També és coneguda com a font de can Jepet. La font era utilitzada pels veïns de can Jepet, la Masia, els de Santa Llúcia. En èpoques de secada quan la font de la Roca s'assecava la gent de Sobremunt acudia a la font de Santa Llúcia. Era sabut que la font provocava disputes entre els masovers de can Jepet i els de la Masia per aclarir-ne la propietat. Per 'Pasqüetes' i per Santa Llúcia els habitants del municipi s'hi aplegaven per celebrar la diada. | 42.0305700,2.1852300 | 432555 | 4653491 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66763-foto-08271-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66763-foto-08271-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí que baixava a la font des de l'església de Santa Llúcia va ser destruït va uns anys en ampliar una àrea conreable. La font no està senyalitzada. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de Santa Llúcia presentava un índex de nitrats de 28'10, 11'10, 57'90, 38'30, 30'10, 27'50 i 28'70 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66766 | Font de cal Calet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-calet | XIX-XX | La font es troba envoltada de vegetació. | La font de cal Calet està situada a la vessant nord de la serra dels Pedrons, al nord del serrat de Sant Joan i al nord-oest de cal Calet. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia a l'indret conegut com el Cementiri, on hi ha una bifurcació múltiple on es separen els camins que porten a Conjunta, Santa Llúcia de Sobremunt i el que es desvia en direcció nord baixant a l'obaga de la serra dels Pedrons. Seguint aquesta pista uns 750 metres s'arriba a la font, ubicada a escassos 10 metres de la pista però difícil de trobar, ja que es troba coberta per la vegetació i no hi ha cap senyal a la pista que indiqui la font. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra i planta rectangular. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra que interiorment formen una volta de canó de lloses a plec de llibre. Està coronada amb una teulada de doble vessant de grans lloses que actualment es troba totalment coberta de vegetació. A l'interior de l'estructura es troba la font. Es tracta d'una font de bassal ja que l'aigua es recull en el bassal quadrat que ocupa l'interior de l'estructura, però a diferència d'altres fonts de bassal, l'aigua no hi brolla per sota sinó que entra a través d'un petit forat picat a la roca i cobert de molsa, situat en la paret posterior de l'estructura. | 08271-66 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0386300,2.1811300 | 432224 | 4654390 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66766-foto-08271-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66766-foto-08271-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66769 | Font de can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyes | La font de can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a mig camí entre les masies de can Vinyes i els Hostalets de Barnera, a tocar de l'antiga masia de can Vinyes, les restes de la qual es conserven totalment cobertes de vegetació. S'accedeix a la font a través d'un trencant de la carretera BV-4601 que s'inicia pocs metres al sud del desviament que condueix a les masies de Barnera i els Hostalets de Barnera. Seguint aquesta pista es troba al cap de pocs metres un gran roure al marge del camí. A tocar del roure, tot i que en el cantó oposat de la pista, es troba l'antic emplaçament de la masia de can Vinyes, actualment totalment cobert de vegetació. Al fons del pla on es trobava la masia, més enllà d'una zona d'arços, es troba la font. La font està formada per un petit embassament rectangular on s'acumula l'aigua que neix d'un extrem de l'embassament, per on regalima l'aigua entre la molsa. La petita bassa està adossada a un marge, en un racó ombrívol envoltat de bosc de pins. | 08271-69 | Sector oest del terme municipal | 42.0255900,2.1371700 | 428571 | 4652978 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66773 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase-1 | XX | La font de l'Ase està situada en un punt enclotat al sud del Grau, a tocar del torrent del Grau i al nord de can Gil. S'accedeix a la font a través d'un corriol que comunica la zona de la masia del Grau amb el punt on es trobava la masia de can Gil. Seguint aquest corriol i just després de creuar el torrent del Grau es troba la font. La font està formada per una bassa rectangular adossada a un cingle rocós. La bassa té forma allargada, a mode d'abeurador, i està delimitada amb murs baixos completament encimentats. Just sobre la bassa hi ha una petita placa integrada a la roca amb la inscripció 'font de l'Ase'. | 08271-73 | Sector est del terme municipal | 42.0168000,2.1937500 | 433246 | 4651956 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66773-foto-08271-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66773-foto-08271-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66774 | Font de l'horta del Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-muntaner | XIX-XX | L'aigua és canalitzada directament des de l'interior de a balma. | La font de l'horta del Muntaner està situada en un punt lleugerament enclotat al sud-oest del serrat de les Forques i al nord-oest del Muntaner, a l'extrem sud-oest del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica el Collet amb cal Teixidor pel costat oest del serrat de les Forques. Seguint aquesta pista s'arriba a un bosc de pins des d'on s'ha de deixar la pista i agafar un corriol que baixa uns metres fins trobar la font, ubicada en una raconada sota una balma. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a una balma tancant un espai per on regalima l'aigua. Actualment d'aquest punt en surten uns tubs parcialment soterrats que condueixen l'aigua cap a uns abeuradors situats uns metres més avall. Al costat de la font hi havia una bassa, avui destruïda, i diverses feixes delimitades amb murs de maçoneria de pedra que constituïen l'horta del Muntaner. | 08271-74 | Sector nord del terme municipal | 42.0343500,2.1608800 | 430543 | 4653931 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66770 | Font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca-0 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XIX-XX | La font de la Roca està situada pocs metres al sud-oest de la Roca, en un punt enclotat a tocar del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'unes escales que s'inicien just davant la casa de la Roca i davallen uns metres fins la font, situada en una zona enclotada on neix el rec del gorg dels Cans. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a un cingle rocós, a la part inferior del qual es troba una aixeta metàl·lica i una petita obertura tancada amb porta metàl·lica a la dreta. Sobre l'aixeta hi ha una placa ceràmica amb la inscripció 'font de la Roca'. L'espai que envolta la font es troba enjardinat, amb diversos murs de maçoneria de pedra delimitant l'espai. A pocs metres de la font creua un rec, que es travessa per un petit pont, i just a l'altre costat hi ha un safareig rectangular, delimitat amb barana de ferro. El safareig conté batents bastits amb blocs de pedra treballada a l'extrem oest i s'omple amb l'aigua que raja per un brollador cobert de molsa a l'extrem est. | 08271-70 | Sector oest del terme municipal | És la font del poble i, per tant, la més freqüentada anys enrera. Quan venia un estiu de secada els veïns hi feien cua per omplir garrafes i galledes. L'agutzil s'encarregava d'obrir i tancar-ne el pas quan al dipòsit li convenia. Durant molts anys al safareig s'hi anà a rentar la roba però també s'havia fet servir per refrescar-s'hi quan s'havia begut massa per la festa Major. Es comenta que no fa massa anys, durant una nit de forta tormenta, va ser tanta la quantitat d'aigua que hi baixà i de terra remoguda que, a partir de llavors mai més ha sortit bona. | 42.0352600,2.1655900 | 430934 | 4654028 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66770-foto-08271-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66770-foto-08271-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de la Roca presentava un índex de nitrats de 37'10, 16'40, 41'40, 51'10, 49'60, 46'70 i 61'10 mg/l respectivament, superant en alguns moments el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar actualment com a no potable, tot i que intermitentment pugui ser potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66778 | Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig-1 | XX | La font del Puig està situada en un punt enclotat a tocar del rec del Puig, a l'oest del Puig. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica la vall de la riera de Sorreigs amb la carretera BV-4601. Seguint aquesta pista i prop del trencant que condueix a la masia del Puig es creua el rec del Puig, i just al costat hi ha un pas que dóna entrada a un hort situat a tocar del rec, al fons del qual es troba la font. La font brolla directament d'un marge, a poca alçada i just al darrera d'una caseta d'obra arrebossada, ubicada a un extrem de l'hort. A partir d'aquest punt l'aigua segueix vorejant l'hort i formant un petit rec fins al rec del Puig. | 08271-78 | Sector oest del terme municipal | 42.0240900,2.1452400 | 429237 | 4652804 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font molt abundosa que difícilment s'asseca. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66777 | Font del molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-laumatell | XX | La font del molí de l'Aumatell està situada uns metres al sud del molí de l'Aumatell, en el costat oposat de la riera i sota un cingle rocós de grans dimensions. S'accedeix a la font creuant la riera de Sorreigs a pocs metres de la resclosa del molí de l'Aumatell. Just creuada la riera es troba un llarg cingle rocós que forma una lleugera balma, sota el qual es troba la font. La font està formada per nombrosos punts al llarg del cingle per on regalima l'aigua, formant petites formacions de pedra tosca, en la major part dels punts cobertes de molsa. En un d'aquests punts hi ha construïda una petita estructura d'obra vista que forma una petita bassa on s'acumula l'aigua. | 08271-77 | Sector sud del terme municipal | 42.0125300,2.1570900 | 430206 | 4651511 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66779 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-1 | XIX-XX | La font es troba coberta de vegetació | La font dels Abeuradors està situada en el nucli de Sobremunt, a mig camí entre cal Tic, seu de l'Ajuntament, i la Roca. S'accedeix a la font pel camí encimentat que condueix a l'Ajuntament i a l'església parroquial. Seguint aquest camí i pocs metres després de la Roca es troba una pista que surt a mà dreta. Als pocs metres d'iniciar aquesta pista es troba, a mà esquerra i entre la vegetació, la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra, completament cobert de vegetació, adossat a un marge. A la part central del mur sobresurten dos petits pilars que sustenten una llosa col·locada a mode de teulada. Entre els pilars i sota la llosa hi ha una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua, totalment coberta de molsa. A la part dreta del mur i entre la vegetació s'observa una obertura emmarcada amb pedra treballada. Uns metres davant la font hi ha una bassa rectangular, totalment arrebossada. | 08271-79 | Sector nord del terme municipal | 42.0354700,2.1669000 | 431043 | 4654050 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66782 | Forn d'obra del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-grau-0 | XIX | L'estructura es troba parcialment derruïda i coberta de terra i vegetació. | El forn d'obra del Grau està situat al sud-est de la masia del Grau, al límit d'un dels pocs camps de conreu de la zona, conegut com el camp de la Teuleria, i a tocar d'una bassa. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria parcialment enrunat, del que es conserva el forat on es col·locava l'obra per a la cocció. Aquest forat és de planta quadrada, d'aproximadament 270 centímetres per costat, i conserva restes d'obra als murs perimetrals. El forat es troba parcialment cobert de terra i vegetació, i força erosionat, especialment a l'oest, on probablement hi havia la boca o boques que donaven accés a la sala de combustió, actualment soterrada. | 08271-82 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0185700,2.1938700 | 433257 | 4652152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66783 | Forn de calç de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-beulovi | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | XIX-XX | Únicament es conserven petits trams del mur perimetral | El forn de calç de Beulovi està situat en un punt emboscat de difícil accés dins la vall del torrent del gorg dels Cans, a l'oest de Beulovi, tot i que en el costat oposat del torrent. Es tracta d'un forn de calç parcialment derruït, del que es conserven restes dels murs perimetrals, delimitant un espai circular de grans dimensions, d' aproximadament 4 metres de diàmetre. Les restes de mur conservades són de maçoneria de pedra per la part exterior i per la part interior s'observen les restes de la combustió. El forn queda envoltat per bosc en una zona on domina el pi amb sotabosc de boixos. | 08271-83 | Sector central del terme municipal | La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0178100,2.1700200 | 431282 | 4652087 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66750 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-2 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior esquerra hi ha una imatge de Martí damunt un cavall que ofereix la capa a un pobre. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions. De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià les de Crist són les primeres a qui us vàreu allistà les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós foreu aquell soldat qu'armat només amb la creu al infernal Goliat valerosament venceu el maligne no pot res contra aquell que'ajudeu Vós. Difundiu, etc. Sent Catecúmen només vestíreu al despullat de vostra capa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat Jesús l'obsequi us ha près com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altre nit Crist en pobre transformat. - Sent catecúmen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor l'heu pascuda i defensada no ho fa un pare amb més amor de Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu no temeu deixar la vida ni la vida rebutjeu si'l poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cercau repòs no voleu cap humà auxili - Deixau-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plós. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla crudel combat dieu: - Que hi fas mala fera que hi cercas al mes costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sobremunt l'antic poble vos venera per Patró davant Vós son prec redobla vullau dar-li protecció per Vós sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès amb concert molt harmoniós Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós</p> | 08271-50 | Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0360800,2.1671400 | 431063 | 4654118 | 1953 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es van imprimir a la impremta Portavella de Vic l'any 1953. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66751 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Llúcia, verge i màrtir que es venera a la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior central hi ha una imatge de Santa Llúcia amb els seus atributs, flanquejada per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions i la partitura. Puix al Cel teniu posada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa. En poca edat vostra vida fou servida, de l'alt Déu l'omnipotència demostrà sa excel·lència i sens mida, observant en sa obediència de tantes virtuts dotada, molt amada. A vostra mare alcançàreu i donàreu millora en sa malaltia, puix Agata intercedia al qui pregàveu, que us animés cada dia fins vostra vida acabada, molt amada. Avorríreu les riqueses i promeses de les coses temporals fugint del món, tots els mals i ses vileses, amant sols les celestials, amb llum de fe il·luminada molt amada. Sentint Pascassi que amaveu i adoraveu a un sol Déu omnipotent manà rigurosament prest el neguéssiu de tot cor i enteniment: mes d'Ell fóreu ajudada, molt amada. Eixint amb palma i victòria, - o gran glòria! - de tropeses vostre cos de Sant Esperit amb Vós, - digna memòria - contra el dimoni envejós tinguéreu sempre guardada, molt amada. Quan paraules no bastaren, no faltaren grans assots i grans turments, mes de Vós els sants intents mai s'apartaren de qui els reservà contents, per ço fóreu degollada, molt amada. Vostra vida tan formosa i gloriosa, acabada en el món trist, servíreu a Jesucrist pura i sortosa, Santa com mai hagi vist en el Cel sou col·locada, molt amada. En aquesta vida trista de la vista, us tenim per protectora, qui favor us implora deu-li vista; amb llum clara i veu sonora, guieu-nos, Màrtir sagrada, molt amada. Vostra vida hem meditada, contemplada des d'aquest món de pecat guieu-nos, per pietat cel amunt i el poble de Sobremunt que tingui la fe arrelada, molt amada. A qui us té per advocada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa.</p> | 08271-51 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0308400,2.1871000 | 432710 | 4653520 | 1982 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es canten a l'aplec de Santa Llúcia. Es van imprimir a Tipografia Balmesiana de Vic l'any 1982. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66760 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-0 | <p>El Gorg Negre està situat a l'extrem sud-est del terme municipal, prop dels termes municipals de Sant Bartomeu del Grau i les Masies de Voltregà. Es tracta d'una zona d'alt interès paisatgístic on conflueixen diversos cingles rocosos, travessats i erosionats pel pas de la riera de Sorreigs. La riera, en aquesta part, supera un petit meandre entrant en una zona de grans formacions rocoses. En aquest tram forma diversos salts i gorgs, el més espectacular dels quals és l'anomenat gorg Negre. Es tracta d'un gorg de grans dimensions i de forma ovalada, envoltat per diversos cingles rocosos de manera que en algunes èpoques de l'any la insolació és mínima. La riera forma un salt sobre el gorg d'uns 10 metres i continua en direcció est per un pas entre cingles rocosos. L'espai que envolta el gorg també destaca per la frondosa vegetació, que arriba fins als peus de la riera allà on les formacions rocoses ho permeten. Al costat nord del gorg, en la vessant solella, es troba dominat pels arbustos, amb escassos pins i roures. En la vessant obaga, en canvi, es troba un espès bosc amb roures, pins, alzines i un sotabosc dominat pels boixos. Tot el tram de riera es troba comunicat per la part sud a través de nombrosos corriols que permeten arribar a un mirador sobre el gorg o a la riera en diversos punts. Són camins estrets i de fort pendent que resulten complicats en condicions humides però que permeten gaudir de punts amb alt interès paisatgístic, passant a tocar dels cingles, entre la vegetació o vora la riera.</p> | 08271-60 | Sector sud del terme municipal | 42.0082000,2.1823400 | 432292 | 4651010 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Gorg Negre es troba inclòs dins el tram de PEIN de la riera del Sorreigs. Nombroses llegendes i històries han configurat aquest espai com a lloc de bruixeria i misteri. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66708 | Guiteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guiteres | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Arxiu parroquial de Sant Boi de Lluçanès. y/12, llibre de la cort del Batlle. AEV. Arxiu particular notarial de Josep Serra (La Carrera - Sentfores, Vic). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Guiteres està situada al bell mig d'un meandre molt pronunciat que forma la riera de Sorreigs, uns metres al sud-oest del molí de Guiteres. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums, un de central i un altre ampliat a l'est, de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra completament arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada al centre i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a cada costat, totes tres amb ampit motllurat. A l'extrem dret, formant part del volum est, hi ha una finestra emmarcada amb maó. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, la de l'esquerra de les quals amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu floral esculpit. La façana oest conté únicament dues obertures, una finestra petita emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. A l'esquerra hi ha un pati tancat, que queda delimitat al nord per un cobert bastit amb murs de maçoneria de pedra i sustentat amb pilars que són de blocs de pedra treballada a la part baixa i d'obra vista a la resta. La façana nord té el pati tancat just davant. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una porta emmarcada amb maó. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó, ampit motllurat i un esgrafiat erosionat que les envolta exteriorment. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb maó, ampit de pedra i esgrafiat exterior erosionat. La façana est compta amb més alçada a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba dominada pel volum adossat a l'est. Conté tres finestres a la planta baixa, dues de les quals emmarcades amb maó i esgrafiat erosionat, una eixida al primer pis formada per tres obertures i sustentada amb dos pilars d'obra arrebossats, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. A la dreta de la façana hi ha un mur de maçoneria de pedra adossat que tanca el pati que s'estén davant la façana nord de la masia. Al sud de la masia hi ha l'antiga era, delimitada pel desnivell i per dues estructures d'usos agropecuaris, una de les quals és la pallissa. | 08271-8 | Sector sud del terme municipal | Guiteres es troba documentada el segle XIV, l'any 1340. El 12 de juny de 1395 surt documentat el mas en una permuta amb Jaume Vilaseca de Sant Bartomeu del Grau. L'any 1326 trobem transcrit el nom 'Miquel Guiteres' en una cessió a favor de Guillem de Vilaseca. També apareix documentada en el fogatge de 1553, amb Joan Guiteres Batlle, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. | 42.0092900,2.1692500 | 431209 | 4651141 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66708-foto-08271-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66715 | Guspineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guspineda | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XVIII | Guspineda està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall del barranc de Guspineda, al nord-est de Beulovi i al sud de Conjunta. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-est, mostra una distribució d'obertures simètrica. A la planta baixa hi ha un portal al centre emmarcat amb brancals de pedra treballada i reformes d'obra i llinda de fusta, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta, i a les golfes, una obertura central d'arc rebaixat emmarcada amb lloses a plec de llibre i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta a cada costat. A la dreta hi ha un cobert adossat i a l'esquerra diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i amb reformes d'obra vista. La façana nord-est conté un cobert adossat a l'esquerra i una estructura adossada a la dreta, aquedant al centre una rampa empedrada que condueix a un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés directe al primer pis. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta. La façana nord-oest compta amb menys alçada a causa dels desnivell sobre el que s'assenta la masia. Únicament s'hi observen tres finestres, una al primer pis i dues a les golfes. A pocs metres de la façana hi ha nombroses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, la majoria de les quals aterrades. La façana sud-oest conté diverses estructures adossades a nivell de planta baixa i únicament dues obertures a la resta de façana, una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. Uns metres al sud de la masia i en un nivell inferior hi ha una estructura de grans dimensions bastida amb murs de maçoneria de pedra, parcialment enrunada. | 08271-15 | Sector central del terme municipal | Guspineda es troba documentada en el fogatge de 1553, amb Pere Plateu de Cospineda, formant part de la parròquia i terme de Sant Martí de Sobremunt. A la casa feien pa per les cases del voltant amb els dos forns que tenien, actualment en mal estat. | 42.0221700,2.1821500 | 432291 | 4652561 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66715-foto-08271-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66781 | Jaciment de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-reixac | XVIII | Únicament es conserven petits trams de mur. | El jaciment de Reixac està situat a tocar de la pista forestal que transcorre paral·lela a la riera de Sorreigs, al sud-oest de Reixac i al sud del Puig. Es tracta d'una zona ubicada a tocar de la pista forestal on apareixen nombrosos murs de maçoneria de pedra bastits amb diverses orientacions, alguns dels quals units a través de cantonades delimitades amb carreus treballats. Tota la zona es troba coberta d'arbustos i petits roures, entre els que apareixen els murs, en alguns casos quasi completament derruïts. Els murs més visibles són els que donen directament a la pista i que en algun moment van ser parcialment destruïts per l'ampliació d'aquesta. Tant al nord com a l'est d'aquesta zona hi ha nombrosos murs de maçoneria de pedra delimitant petites feixes. | 08271-81 | Sector oest del terme municipal | 42.0205100,2.1499800 | 429626 | 4652403 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66722 | La Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola-1 | XVIII-XIX | La Farigola està situada en un punt lleugerament a la capçalera de la vall del torrent de la Farigola, al sud-oest del Muntaner. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa i primer pis . Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en algunes parts, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur denotant diverses etapes constructives. Està coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada a l'oest, conté diverses estructures adossades a la part esquerra amb un afegit que forma una petita terrassa a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una porta amb llinda de fusta i rampa d'accés de pedra, una porta emmarcada amb pedra treballada, aprofitant una cantonada integrada al mur, maó i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna accés a la terrassa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i un balcó emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i conté una petita estructura adossada a la part esquerra. Únicament hi ha dues obertures, una porta emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta, ambdues obertures a nivell de primer pis. La façana oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part dreta i a nivell de planta baixa hi ha una porta i una finestra emmarcades amb maó i llinda de fusta, i al primer pis un petit balcó i una finestra emmarcats amb pedra treballada i llinda de fusta. A la part esquerra només s'observa una petita obertura a nivell de planta baixa. La façana sud, com l'oest forma un queixal a causa dels diferents volums adossats. A la part esquerra, més alta, hi ha una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. A la part dreta hi ha unes finestra emmarcada amb maó a la planta baixa i una petit balcó i una finestra emmarcats amb maó al primer pis. | 08271-22 | Sector nord del terme municipal | 42.0292200,2.1611400 | 430559 | 4653361 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66722-foto-08271-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66713 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-3 | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1983. | XV-XIX | La Masia està situada al sud de Santa Llúcia de Sobremunt, a recer de la serra on s'aixeca l'església i sobre una petita carena, a l'est de Conjunta i a l'oest de cal Jepet. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per dos volums adossats de planta baixa i primer pis, i diverses estructures adossades al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats en el volum original i amb obra vista en el volum ampliat. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i està formada per dos nivells, essent el del volum original lleugerament més baix. La façana principal, orientada al sud, mostra els dos volums diferenciats. A la dreta hi ha el volum original, al que hi ha adossada un cobert a l'extrem dret, bastida amb murs de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i unes escales de pedra just al costat que condueixen al nivell superior del volum ampliat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb maó i llinda de fusta. A l'esquerra hi ha el volum ampliat, que en aquesta façana es troba completament obert i sustentat per pilars d'obra vista. Al fons d'aquest espai obert hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta al primer pis. La façana oest conté tres finestres emmarcades amb maó a la planta baixa i tres finestres emmarcades amb maó al primer pis. La façana nord conté únicament dues finestres emmarcades amb maó, ambdues al volum original i una de les quals amb llinda de fusta. La façana est té adossat a la meitat esquerra el cobert que sobresurt a l'esquerra de la façana principal. A la resta hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa i una finestra emmarcada amb maó al primer pis. | 08271-13 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0290200,2.1857000 | 432592 | 4653319 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66713-foto-08271-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66755 | La Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes-0 | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | La plaça de les Bruixes es coneix més pel topònim que no pas per la llegenda. | La Plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba occidental de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera. La llegenda diu així: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ:2000). | 08271-55 | Sector sud del terme municipal | S'explica habitualment que la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi el sàbat, la festa en honor al diable. Una altra llegenda que es relaciona amb la plaça de les Bruixes com a lloc de reunió de les bruixes és la llegenda de 'La Teresa de la Barca' (ROVIRÓ:2000), una bruixa de Sant Hipòlit de Voltregà que feia descarregar grans temporals, es convertia en ocell, gallina o eruga i solia anar al gorg Negre a ajuntar-se amb altres bruixes; a la plaça de les Bruixes solien ballar i feien gran gatzara quan volien formar un temporal. | 42.0075700,2.1818800 | 432253 | 4650940 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66716 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-6 | XVIII | La Roca, també coneguda com l'Hostal de la Roca, es troba situada a uns cent metres al sud-est de l'església parroquial de Sant Martí, a peu del camí que condueix a l'església i a l'ajuntament. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, bastida aprofitant el desnivell d'una roca, formada per planta baixa, un pis i golfes i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats de color crema, amb cantonades diferenciades deixant els carreus de pedra a la vista. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data de 1747 inscrita i una creu intercalada; es troba situat a nivell de primer pis degut al desnivell en el qual està assentada la casa. A la dreta s'obre una finestra reformada. A nivell de golfes hi ha dues finestres que presenten ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana sud presenta un portal a nivell de planta baixa emmarcat amb fusta i a la seva esquerra s'obre una petita finestra quadrada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i una finestra balconera (reformada d'una antiga finestra) que presenta part dels brancals i la llinda emmarcats amb pedra bisellada. A les golfes hi ha dues finestres reformades i una petita estructura de galeria tancada, sustentada per bigues i coronada amb una petita i curta teulada. La façana oest queda dominada per un volum adossat de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions amb obertures emmarcades amb pedra bisellada. A la façana s'observa una finestra a nivell de golfes que presenta ampit de pedra i brancals i llinda de pedra bisellada. La façana nord queda dominada per un volum adossat construït modernament. | 08271-16 | La Roca, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | Es tracta d'una casa bastida al segle XVIII, tal com s'indica a la data inscrita a la llinda de la porta principal, que havia fet d'hostal. | 42.0354900,2.1659900 | 430967 | 4654053 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66716-foto-08271-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.