Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66825 | Festa Major de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-dordal | Festa Major que se celebra a Sant Pau d'Ordal, cap del municipi de Subirats, l'últim cap de setmana de gener. Els balls més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El drac de Sant Pau d'Ordal: va ser construït l'any 1981, de mà del Sr. Josep Mallofré, a partir d'una iniciativa de l'esplai 'Els cargols', de Sant Pau. Des d'aleshores ha participat en la cercavila de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, i ha fet vàries sortides a altres festes majors i trobades. - Els grallers de Sant Pau d'Ordal: es van fundar l'any 1983 per iniciativa del Sr. Salvador Mallofré Massana, qui va organitzar un curset per aprendre a tocar la gralla. A més de tocar a les Festes Majors del municipi de Subirats, també han tocat per tot Catalunya; als anys '90 del segle XX tocaven a la Festa Major de Vilafranca del Penedès. En altres ocasions han estat acompanyats pels falcons de la Ràpita, els de Sant Sadurní o el drac de Moja. Des de l'any 1991 es van fusionar amb els grallers de Moja i algun graller de Vilafranca. Actualment també tenen el nom de 'Grallers de la Becaina'. - Diables de Sant Pau d'Ordal: l'anagrama que llueix al seu vestit és un disseny del Sr. Eudald Vendrell, de l'any 2001; els vestits van ser realitzats per la Sra. Elisabeth Hernández. L'actual colla nova de Diables de Sant Pau és de l'any 2004, actuen per la Festa Major de Sant Pau, per la Festa de la Collita i el dia de la seva festa grossa, el correfoc, que coincideix aproximadament amb el primer cap de setmana de juliol. Des de la inauguració del Centre d'Esplai 'Els Cargols', fa 35 anys, es comença a introduir a la Festa Major de Sant Pau els diferents grups folklòrics infantils que intervenen en la cercavila. Aquests són: - Diables infantils de Sant Pau d'Ordal: normalment són uns 10 nens, que formen part de l'esplai. Els dirigeix el monitor del seu grup. - Bastoners petits de Sant Pau d'Ordal: surten a la cercavila des de fa uns 35 anys, són uns 10 integrants, entre nens i nenes. - Pastorets de Sant Pau d'Ordal: executen les mateixes coreografies de fa 35 anys, i normalment porten bastons grans. - Gitanes infantils de Sant Pau d'Ordal: són de recent creació, de l'any 2006, en què ja van prendre part en la cercavila. | 08273-42 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3833100,1.7960800 | 399336 | 4582009 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La informació ha estat recollida del testimoni oral de diversos membres dels grups folklòrics ressenyats. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 66840 | Font de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-subirats | XXI | Font d'obra nova, feta de totxo vist. Al cos central que sobresurt respecte a la resta, on hi ha l'aixeta, els totxos es disposen enfilades horitzontals, i està coronat per una filada de maons disposats verticalment. A cada lateral d'aquest cos central hi ha una banqueta, feta de totxo a la base; la de l'esquerra és més allargada que la de la dreta, i està coronada per una gruixuda llosa de pedra. La banqueta de la dreta, en canvi, és molt més curta, i sobresurt lleugerament perpendicular a la resta de la font. | 08273-57 | A Sant Pau d'Ordal, al camí enjardinat que de la Plaça Subirats baixa al camp de futbol. | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra la font, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 41.3827700,1.7958600 | 399317 | 4581949 | 2005 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66840-foto-08273-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font està perfectament integrada en l'estètica del conjunt que formen la Plaça Subirats i els voltants del camp de futbol. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66853 | Centre Recreatiu de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-de-can-rossell | XX | Edifici d'estil racionalista, de maó arrebossat de guix de color rosat a les façanes, excepte el sòcol, d'un color vermellós fosc. A la façana principal destaca la port d'entrada, ample, amb una finestra a cada costat, i el coronament, separat de la part baixa per una cornisa de maons, amb quatre pilastres de maó arrebossat del mateix color vermellós que el sòcol, que el divideixen en tres trams, dos laterals, plans, sota els quals hi ha un fanal de ferro forjat, i el central, semicircular, on hi ha pintat l'emblema o escut del Centre Recreatiu de Can Rossell, sota el qual hi ha la data de 1927. La façana lateral, que dóna al carrer de Can Rossell, presenta una porta lateral d'accés al centre i una filera de finestres amb el marc de maó vist. A l'esquerra de la façana principal hi ha un annex de pedra amb teulada a un sol vessant i porta de maó amb arc rebaixat. | 08273-70 | Al nucli urbà de Can Rossell | 41.3978000,1.8054600 | 400143 | 4583607 | 1927 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66973 | Bassa a la Plaça de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-a-la-placa-de-subirats | XX | Algunes de les rajoles del frontal de la font han perdut el seu esmaltat i estan brutes. | Bassa rectangular feta amb materials d'obra, destacant el maó vist, emmarcada per una barana de ferro. El perímetre de la font està format per dues fileres de maons plans disposats verticalment, amb una franja enmig de les fileres, utilitzada a mode de jardinera amb terra i plantes. A cada cantonada i a la meitat de cada costat hi ha unes pilastres de maó vist a les quals s'hi encasten els ferros de la barana. Enmig de la bassa hi ha, com a decoració, un grup de roques de tipus volcànic que recorden les muntanyes de Montserrat. La font està adossada a la cantonada esquerre de la bassa mirant la construcció des de la plaça, per la part externa. Es tracta d'una font d'obra, amb la bassa feta de ciment tocant a terra, i els laterals de maó vist. El frontal, d'on sobresurt l'aixeta, està decorat amb rajola vidrada de colors verd i groc. A l'esquerra d'aquesta font hi ha un fanal sobre un basament quadrat de ciment que s'adossa a la font. | 08273-190 | Al nucli de Sant Pau d'Ordal, al costat del Forn Cal Xim, davant del Centre Agrícola | 41.3834900,1.7963800 | 399362 | 4582028 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66973-foto-08273-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66973-foto-08273-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66991 | Corral de Can Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-ravella | XIX-XX | El corral es troba en una avançada fase d'enrunament. | Construcció de planta quadrangular aixecada amb diferents fàbriques. Tres dels seus murs estan fets de tàpia i maó amb la tècnica d'encofrar, mentre que el quart mur que tanca el polígon és de pedra lligada amb morter. Els murs de tàpia recolzen sobre un sòcol de pedra d'una alçada màxima d'1,20 m. L'alçada màxima dels murs és de 2,90 m. La superfície aproximada del corral és de 200 metres quadrats està dividida en dues parts amb murs de les mateixes característiques. | 08273-208 | A 200 m al NE de Can Ravella | 41.3969400,1.8367900 | 402761 | 4583475 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66991-foto-08273-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66991-foto-08273-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 67011 | Parc de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-subirats | XXI | Parc urbà ubicat al bell mig del nucli de Sant Pau d'Ordal. Diverses terrasses enjardinades són soportades per marges de pedra de grans proporcions. Els carrers que conformen el parc en forma de ziga - zaga salven el gran desnivell que hi ha entre el que era el torrent i els carrers del poble. Destaca l'estètica que combina els grans volums de pedra amb espècies conreades pròpies de la vegetació autòctona i conreada d'aquest territori : - Arbres: alzines, ametllers, figueres, lledoners, olivera, plàtan d'ombra, pollancre, cirerer i pomera. - Plantes aromàtiques: espígol, farigola, orenga, romaní, romaní rastrer, sàlvia i forni. - Arbustos: arboç, roser tapitzant, ginestera. - Flors: margarida groga, lliri. - Herbes: gram - Plantes enfiladisses: heura, vinya verge, taparera i vidalba. | 08273-228 | Sant Pau d'Ordal | Pel lloc que ocupa la plaça actualment, havia passat un torrent molt profund, que provocava un pendent molt pronunciat fins arribar a la part superior del poble. Com a zona humida i deprimida estava plena d'horts i feixes que aprofitaven les aigües freàtiques. L'antiga ruta entre la Granada i Barcelona creuava el torrent per l'anomenat 'Camí del Pedret' (ara pavimentat). Aquest va quedar en desús després de la construcció en un lloc proper del Pont de Can Ferrer (ara convertit en el carrer de Ponent). Als anys 60, es va soterrar la riera. Això va permetre reomplir la zona amb terres abocades, aconseguint així, l'actual esplanada de la plaça. Malgrat la superfície aconseguida, mai es va estabilitzar els forts pendents. L'accés a la part baix era molt dificultós i va afavorir la degradació de l'espai, recuperat amb la intervenció urbanística que l'ha convertit en parc urbà. | 41.3830100,1.7958900 | 399320 | 4581976 | 2005 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67011-foto-08273-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67011-foto-08273-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 67015 | Costumari dels Casots del segle XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-dels-casots-del-segle-xx | XX | Aquests costums han desaparegut actualment. | Aquesta fitxa recull alguns costums del nucli dels Casots relatats per una testimoni que les ha viscut, la Sra. Adela Cervera Ferrer. 1. Els dimecres de Setmana Santa es feia el Saltpàs, que consistia en què el mossèn i els escolans passaven a beneir les cases pel poble, anaven tocant una campaneta i portaven un cistell per recollir els ous i els diners que la gents els donava. 2. Pel dia de Corpus es feien unes catifes de flors i al portal d'algunes cases es feien uns altars: s'ajustaven les portes i es penjaven uns cobrellits que feien d'escenari de fons, davant es feia un altar petit. La processó de Corpus passava pels carrers i s'aturava davant de cada altar. 3. Per la Festa Major era costum que els músics anessin a menjar a 1 o 2 cases. Es feien obres de teatre representades per un grup d'aficionats i la recaptació era per arreglar el Patronat familiar. 4. Al costat del Patronat familiar hi havia la cooperativa, on es podia comprar arròs, sucre i altres productes. També hi havia una cafetera on es feia el cafè que es repartia a través d'un soci que anava per les cases demanant qui en volia. 5. La festa de la Santa Creu o del Pa i l'Empenta es feia al castell de Subirats, era el dia 3 de maig, fins que molts pagesos van anar a treballar a la indústria i aleshores es va passar al dia 1 de maig, perquè el dia 3 no era festiu. Es feien uns panets, pels quals prèviament s'havia recollit el blat per les cases. A vegades passava el campaner amb un ruc per recollir-lo. Del pa, un cop beneït a la festa, es feien varis trossets que es repartien entre el ruc o el matxo, els pares i els fills, es portaven trossets a la vinya i es deixaven també a la finestra perquè no pedregués. | 08273-232 | Al nucli dels Casots | 41.4092800,1.8088900 | 400447 | 4584877 | 08273 | Subirats | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquests cinc elements del costumari del nucli dels Casots han estat recollit per la Lluïsa Urmeneta Gibert, a través d'una entrevista directa a una testimoni directa, la Sra. Adela Cercera Ferrer. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 67035 | Arxiu parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dordal | XIX-XX | Els documents més antics (pergamins) necessitarien ser restaurats. | <p>L'arxiu parroquial d'Ordal es compon de documents de contingut heterogeni. Recull els llibres de registre habituals de l'església: casaments, bateigs, comunions, defuncions... d'època recent, ja que l'arxiu es va cremar durant la guerra civil. El més destacat són alguns pergamins en mal estat de conservació (nombre i contingut indeterminat) que es van salvar de la crema, i les consuetes (llibres de costums, pràctiques d'una església) escrites pels primers rectors d'Ordal des de l'any 1868. Aquest fons documental recull les celebracions, els projectes i les realitats de la feligresia, els inventaris d'objectes de culte i les vivències dels rectors. Els documents van ser ordenats per Mn. Jaume Ximenes i el rector actual, Mn. Josep Raventós va transcriure els que estaven desordenats i els va agrupar, creant el que ell anomena 'el llibre vermell d'Ordal'. Altres documents d'interès pel coneixement de la història local són els relacionats amb el centre parroquial o centre catòlic, ubicat al centre del nucli d'Ordal. Entre aquests es conserven des del reglament de l'associació en època de la República o el reglament de la secció teatral creada al Centre. Cal destacar que hi ha un recull de 191obres de teatre escrites, que es van interpretar al llarg de l'existència de l'entitat, on destaca un exemplar original de la 'Ventafocs' signada per Josep M. Folch i Torres. Alguns missals antics completen aquest arxiu.</p> | 08273-252 | església de Sant Esteve d'Ordal | 41.3938300,1.8447000 | 403417 | 4583121 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67035-foto-08273-252-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | De l'estudi dels documents de l'arxiu, Mn. Josep Raventós ha editat dos llibres que relaten la història d'Ordal, però que segons ell no han exhaurit la riquesa documental d'aquest patrimoni documental. Les obres són: RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 67037 | Corral del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-bosc | XIX-XX | La construcció es troba en fase d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (6 m X 12 m aprox.) , de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb morter de calç. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. El corral està envaït per la vegetació. | 08273-254 | A 500 metres al S d'Ordal pel GR-5 | 41.3899200,1.8429100 | 403262 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67037-foto-08273-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67037-foto-08273-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 67038 | Corral del Fondo del Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-del-pero | XIX-XX | La construcció es troba en fase d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (10 m X 20 m aprox.) , de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb morter de calç. Els blocs de pedra són irregulars i els forats estan reomplerts amb fragments de teula. L'alçada màxima conservada dels murs supera els 2 metres. S'observen restes de murs que havien dividit el corral interiorment. Alguns punts dels murs estan derruïts. El corral està envaït per la vegetació. Al costat de la construcció es conserva una pica de fer el caldo bordalès per sulfatar les vinyes, està feta amb maons i és de planta quadrada. | 08273-255 | A 650 m al sud d'Ordal, al Fondo del Peró o de la Remunga | 41.3887100,1.8479000 | 403677 | 4582549 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67038-foto-08273-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67038-foto-08273-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66862 | Castell de Subirats i església de Sant Pere del Castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-subirats-i-esglesia-de-sant-pere-del-castell-de-subirats | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 194-195. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1974): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. El primer document escrit'. Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats. 20 i 21 d'abril, i 1 de maig de 1974. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 216-217. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1980): 'Els castells d'arrel romànica de l'Alt i el Baix Penedès', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1980, vol. III, pp. 35-37. RAVENTÓS I ESCOFET, Josep; BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1976): 'El Castell de Subirats'. Seix i Barral Germans, S. A. Barcelona. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 179-180.</p> | X-XII | Tot i que es va portar a terme una campanya de restauració de la torre de l'homenatge l'any 2003, l'edifici en conjunt presenta un aspecte ruïnós.D'altra banda s'observa que la vegetació comença a envair els recintes recentment adequats per a visitar després de la intervenció arqueològica.L'església es va refer l'any 1807; posteriorment, el 1973 es va realitzar una campanya de restauració, durant la qual es va afegir el portal de la façana de migdia, sobre l'antic portal barroc del segle XVII, d'estil neoromànic, amb arquivolta i capitells esculpits. A diferència del castell l'església es troba, doncs, en bon estat de conservació. | <p>Actualment el castell es troba en un estat semi-ruïnós. Estava reforçat per quatre torres de planta circular, de les que se'n conserva part d'una, que presenta espitlleres. També hi ha restes de parament de muralla, de carreus petits i irregulars. La torre d'homenatge o torre mestra, del segle X, és de planta lleugerament rectangular, amb els angles rectes a l'interior i arrodonits a l'exterior. El mur nord, força alt, té un gruix de 80 cm, mentre l'est fa uns 275 cm. La torre devia tenir com a mínim tres sostres, dels quals es conserven les fileres de forats per a encabir les bigues. Els dos pisos inferiors del mur est presenten espitlleres. Al costat sud-oest de la torre mestra hi ha un espai identificat com a cisterna, només oberta per la part superior. A l'est de la cisterna hi ha encara altres estances. A l'est de la torre hi ha un vall o fossar, i més enllà existeix un segon recinte, enmig del qual s'aixeca una bestorre circular en ruïnes. L'edifici queda tancat a l'est per una muralla sobre la roca que la fonamenta. Al bell mig del recinte castral hi ha una construcció amb forma de tascó a la banda oriental i amb sengles murs paral·lels als costats nord i sud, mancant-li la cara occidental. L'aparell de l'obra és de carreus grossos, amb una alçada conservada d'uns 4,3 m. L'interior és massís. És possible que la cronologia d'aquesta estructura sigui anterior a l'Edat Mitjana, reutilitzant una construcció anterior. L'església de Sant Pere del Castell de Subirats, d'origen al segle XI, és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals apuntats, que arrenquen de pilastres adossades als murs, una de les quals té una motllura esculpida. La nau és suportada per arcs formers amb un perfil semicircular, excepte els dos més occidentals, de perfil apuntat. La capçalera presenta un absis semicircular que aprofita part d'un absis anterior més petit, En aquesta part de l'absis es conserven alguns vestigis de pintures, amb un fris de triangles vermells. La projecció exterior de l'absis té forma quasi rectangular, amb un sostre de dues vessants. La porta de la façana sud, en arc de mig punt i ornamentada amb una arquivolta sobre dues columnes, va ser construïda en estil neoromànic durant la restauració, substituint un portal datat el 1809. La Mare de Déu de la Font Santa es guarda actualment a la capella del Roser, oberta al culte des de 1683, i que conserva decoració en estuc a les voltes d'aresta. La imatge actual és una còpia de la que va desaparèixer el 1936. A la part antiga de l'absis i a la part baixa de la façana sud es conserva una cantonada de la nau original. L'aparell és de reble, amb carreus de pedra tosca interposats. L'interior i la part més elevada del mur s'han fet amb carreus ben escairats i disposats en filades poc uniformes. Finalment, al tram est l'aparell és de carreu petit, alternant amb reble. El campanar és d'espadanya de dos ulls, si bé resta inacabat a causa de la restauració que va suprimir l'acabament barroc. Fora del recinte de l'església de Sant Pere del Castell trobem el cementiri parroquial de Subirats, inaugurat l'any 1.974. Tancat per una reixa, és cobert amb un sostre que imita una cavitat natural.</p> | 08273-79 | Carretera BV-2427, km. 3,8, al cim d'un turó, sobre els Casots. | <p>Sobre els inicis de l'ocupació de l'indret on s'aixeca el castell, alguns autors han proposat l'origen íbero-romà, en base a jaciments d'aquesta època propers (Pujol d'en Figueres, Vinya de Dalt/Torre-ramona,..), al pas de la Via Augusta pels peus del castell i a la troballa d'un mil·liari romà reaprofitat. Però fins ara aquestes hipòtesis no es poden contrastar, ja que aquests jaciments presenten un patró d'assentament diferent al del castell (a la plana, en terrenys conreables, menys abruptes). Sembla ser que ens trobem, doncs, davant d'una ocupació originàriament medieval. El castell de Subirats és l'edifici militar del que se'n té constància documental més reculada en el temps de tota la comarca, concretament de l'any 917. Sota el nom de 'Kastro Subiratos' trobem la residència dels vescomtes de Barcelona, fins que a al segle X la seva condició de plaça forta fronterera amb territori musulmà es desplaça a Olèrdola. A partir d'aquest moment resta sota jurisdicció de diversos castlans. Una de les dames més rellevants del Castell de Subirats va ser Elvira de Subirats, esposa d'Armengol VIII, l'últim comte d'Urgell. Elvira pactà amb el Rei Pere el casament de la seva filla Aurembiaix amb el fill del rei, el futur Jaume I el Conqueridor. La mort del rei a Muret l'any 1213 representà l'anul·lació d'aquest pacte. El 1220 va morir Elvira de Subirats deixant el comtat a la seva filla Aurembiaix, morta dos anys després del seu segon matrimoni sense descendència i finint-se així la línia directa dels Armengol. El castell fou manat enderrocar pel marquès de los Vélez, durant la Guerra dels Segadors. La intervenció arqueològica del 2.003 va permetre identificar la planta del recinte excavat, amb una potent muralla perimetral, accessos complicats i murs d'alçades considerables que minimitzen els punts febles del recinte. Es deduí que hi havia algun sistema d'accés elevat, mitjançant escales elevades o passarel·les. Com a emplaçament fortificat de frontera, s'hi feren reformes per procurar la subsistència en cas de setge, com la construcció d'una gran cisterna. Pel que fa a l'església de Sant Pere del castell de Subirats, la trobem documentada l'any 1030, si bé a principis del segle X ja hi havia al mateix lloc una petita capella castral. En un document de l'any 917, es diu que l'església estava dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Els protectors d'aquest temple foren els Santmartí, senyors del castell de Subirats. Al llarg de la història, Sant Pere del castell de Subirats va anar acumulant riqueses i possessions. Al segle XIV la parròquia s'esmenta sovint a causa de les visites pastorals. De fet, ha mantingut la parroquialitat del terme fins el 1930, quan s'ha convertit en el santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en ser traslladada, el 1.726, la imatge que es venerava a la capella de la font de la Salut, als peus del castell. Durant les obres de restauració en una de les parets de l'absis aparegueren 9 monedes, classificades entre els segles XV i XIX, associades amb les ofrenes a la Mare de Déu de la Font Santa.</p> | 41.4159500,1.8170800 | 401142 | 4585608 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66862-foto-08273-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66862-foto-08273-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Si bé el castell es troba en un estat semi-ruïnós (per tant té un estat de conservació dolent), la capella continua en ús i per tant es troba en bon estat. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 66880 | La Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-ramona | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1975): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història: La casa-palau dels Gralla'. Aplecs de la Font Santa al castell de Subirats. 6 d'abril i 1 de maig de 1975 LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 228-230. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 183-184.</p> | XVI | <p>Casal senyorial de planta quadrangular amb pati central, compost de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre vessants. La façana principal és orientada a llevant, de composició sòbria però elegant, on destaca al mig un gran portal d'arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi han dues petites espitlleres i dues petites finestres. Damunt seu, al nivell del primer pis, hi ha tres finestres renaixentistes, amb els ampits, llindes, brancals i trencaigües de pedra motllurada amb mènsules decoratives. Sobre la finestra central hi ha un matacà de pedra polida, i una petita finestra a cada banda d'aquest. En aquesta façana s'observen restes d'un antic rellotge de Sol. Un ràfec envolta tota la teulada. A ponent es troba la façana de caire més monumental, amb set finestres profusament treballades, repartides entre els tres pisos. A la façana de llevant hi ha una torre adossada a la mateixa alçada que l'edifici, de forma rectangular, sense elements ornamentals destacables. Al primer pis de la paret nord hi ha un terrat amb balustrada amb tres finestres com les de la banda sud. Al pati interior trobem un arc escarser de grans dimensions, de pedra polida, així com dues premses verticals de vi. El portal que comunica amb el celler, a la banda esquerra, està feta amb carreus. Del celler en surt una mina o passadís subterrani, d'uns 90 m de longitud, molt ben conservat, que queda tallat, aproximadament als voltants de l'església de Sant Joan Sesrovires. Es tracta d'un túnel fet durant la construcció de l'edifici, el qual aprofitava la terra que s'extreia per construir part dels murs del palau i les obres que hi afronten. Més endavant s'hi van fer nínxols, utilitzats per guardar els productes que calia mantenir frescos, especialment durant els mesos de calor. La profunditat màxima d'aquest túnel és d'uns 4,5 m respecte el nivell del sòl. A la mateixa banda del celler hi ha uns petita escala de pedra que comunica amb un portal motllurat. Al costat hi ha una finestra renaixentista amb mènsules decorades amb caps d'àngels alats, corresponent a la que fou la dependència del cos de guàrdia i servents del palau. A la dreta del pati trobem l'entrada principal, amb arc escarser, així com l'escala principal, amb llambordes, que porta a la planta noble. Al primer pis hi ha dos finestrals d'època, al de ponent, les mènsules decorades amb bèsties fantàstiques, i al de la banda sud amb àngels alats. Al primer pis hi ha un passadís, amb quatre arcades ogivals amb fines columnetes, dotades de base i capitell, que formen un conjunt que despren gran esbeltesa arquitectònica. El sostre, restaurat, té l'enteixinat de fusta. A la dreta hi ha el portal d'entrada a la planta noble, d'estic gòtic flamíger, coronat per una gralla, i just a sota, un escut heràldic ovalat de quatre partions, sostingut per dos grius, amb restes de policromia. Les impostes estan també decorades amb animals fabulosos. A l'esquerra d'aquest portal n'hi ha un altre, també molt treballat i igual que l'anterior, però amb l'escut heràldic no timbrat i sense la gralla: és una obra posterior a la construcció del casal, i els escuts pertanyen a la família Ramon. Les finestres d'aquest pis nobles tenen dos festejadors cada una, i les del segon pis, un festejador cada una. El baluard del casal conforma una plaça, limitada per cases entre mitgeres a banda i banda, i conserva un mur amb merlets i portal d'entrada adovellat, que ara resta amagat entre les parets de les cases i magatzems.</p> | 08273-97 | Al nucli de Torre-ramona | <p>El 10 de desembre de 1493, el rei Ferran el Catòlic declarà incorporat a la Corona el terme de Subirats. L'any 1498, el notari de Vilafranca, Blasi Ferran, prevere, reconeix a Miquel Joan Gralla com a Senyor del Castell i terme de Subirats. En el llibre de viatges de Ferran el Catòlic, hi llegim que trobant-se el rei a Valladolid, el dia 4 del mes de febrer de l'any 1513 i en presència del seu notari Miquel Velázquez Climent, vengué els delmes i més drets que tenia a Subirats a Miquel Joan Gralla pel preu de 30.000 sous. Els Gralla, família molt rica, originària de Lleida, consten com prestigiosos mercaders exportadors de draps, en el segle XIII. El rei Ferran el Catòlic tenia gran estima per Miquel Joan Gralla, el qual fou Mestre Racional de Catalunya, militar i ambaixador, en els anys 1503 i 1504, i fins i tot testimoni del testament del Ferran el Catòlic. Miquel Joan Gralla es casà amb Anna Desplà, senyora d'Esponella i Desgüell; del seu matrimoni nasqué Francesc Joan Gralla Desplà, a favor del qui el seu pare testà l'any 1531, heretant totes les pertinences de Subirats, fou castlà i com el seu pare, Mestre Racional de Catalunya. L'any 1527 es casaria amb Guialmar d'Hostalrich-Sebastida. Comprà a Galceran de Barberà, en l'any 1513, el delme anomenat de Sant Just de Peralba, i l'any 1536, comprà a Joan Miquel de Montbuy, el delme de Vilarnau. Finalment comprà a Dionísia Joana i Dionís Joan de Subirats i Barberà en l'any 1542 el terç d'un delme d'Ordal (algunes peces de terra eren de les Parròquies de Sant Sadurní i Lavern). Francesc Joan Gralla i Desplà construí la casa - palau avui dia coneguda per Torre-Ramona durant el segle XVI; la seva construcció obeeix a la clàssica de transformació dels castells en palaus, per tenir més comoditats i estar situats en llocs més avinents, però amb certa fortificació. Del matrimoni de Francesc Joan Gralla i Guialmar d'Hostalric-Sabastida nasqueren dues noies, Jerònima, la gran, es casà amb Lluís de Requesens, lloctinent de Joan d'Àustria (germà bastard de Felip II) en la batalla de Lepanto (7/10/1571). La segona filla, anomenada Lucrècia es casà amb Francesc de Montcada, marquès d'Altona; heretaren del seu pare el patrimoni de Subirats. La Universitat de Subirats, no satisfeta amb el tracte que rebia dels Gralla, mitjançant un plet sol·licitaren la incorporació a la Corona, del Castell i terme de Subirats. Per Reial Sentència de l'Audiència el dia 30 d'octubre de 1568, es condemnà a Lucrècia Gralla, a atorgar retrovenda del Castell de Subirats juntament amb el seu terme i jurisdicció, reservant-se la casa-palau que havia construït el seu pare. Dos nois foren el fruit del matrimoni Montcada-Gralla, el primogènit Gastó de Montcada i Gralla, segon Marquès d'Aitona, i el fadristern Joan que fou Arquebisbe de Tarragona. L'any 1607, a Gastó de Montcada i Gralla, solament se li reconegueren sis declaracions de delmes i en cap no se'l reconeixia com a Senyor del Castell i la Baronia de Subirats. El dia 27 de gener de 1611, Gastó de Montcada i Gralla, vengué a Josep de Millsocós per 37600 lliures, els delmes particulars que encara posseïa a Subirats, però no el Castell de Subirats i el seu terme, ja que havia estat incorporat a la Corona després de la retrovenda efectuada per la seva mare Lucrècia Gralla, però si la nova casa-palau, ja que havia estat construïda pel seu avi Francesc Gralla i Desplà. Josep de Millsocós el donà després a la seva filla, Agnès de Millsocós. Agnès es va casar l'any 1619 amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra). Aleshores el palau va prendre el nom de torre d'en Ramon, però quan al segle XIX passà a ser propietat de Paula de Ramon, esposa d'Àlvar de Fortuny, se'l va anomenar Torre-ramona, nom que perviu actualment. Membre destacat d'aquesta família va ser Miquel Ramon i Tord, general partidari de l'Arxiduc Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió, qui fou ferit el 1714, li foren confiscats els béns i sofrí presó durant 11 anys.</p> | 41.4213500,1.8198900 | 401385 | 4586205 | 1517 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66880-foto-08273-97-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest edifici també és conegut amb el nom de casa Palau dels Gralla. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||
| 66806 | Torre de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lordal | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 221. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 45 ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XIX | L'estat de la torre és d'abandonament, restant dempeus únicament les parets mestres. | <p>Torre de dos pisos feta de pedra lligada amb calç i fragments de totxo, arrebossada per la cara interna externa. Fa uns deu metres d'alt, amb base quadrada, d'uns cinc metres de costat. La part inferior es presenta atalussada fins a una primera cornisa, i té tres espitlleres a cada costat. Per sobre d'aquesta cornisa, l'obra és d'aparell vertical, coronat per un ràfec. Les cares est i oest presenten dues finestres, una per cada pis, mentre que a les façanes nord i sud no hi ha obertures. S'accedia a l'interior de la torre per la finestra del primer pis, que en realitat era la porta, per mitjà d'una escala de fusta. Es poden observar els encaixos de bigues de fusta dels dos pisos de la torre des del seu interior.</p> | 08273-23 | A la divisòria amb Cervelló, a uns 600 m de la N-340, situada al Port d'Ordal. | <p>Tenim notícies de l'existència d'una torre en aquest lloc l'any 1640, en el context de la Guerra dels Segadors La funció d'aquesta torre era de telègraf òptic, formant la xarxa de comunicacions que anava des de València a Barcelona, seguint primer la línia de la costa fins a Sant Vicenç de Calders, i després la ruta del Penedès pel coll d'Ordal. El sistema de comunicació utilitzat des de la torre era el de 'Chape', consistent en un pal de fusta ubicat al terrat de l'edifici, a l'extrem del qual s'articulaven dos rengles. Aquests rengles formaven angles determinats entre ells i amb el pal, que formaven combinacions interpretades com a missatges, que eren vistos des d'una altra posició elevada. La torre actual, però, es va construir l'any 1854.</p> | 41.3949300,1.8746600 | 405924 | 4583210 | 1854 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66806-foto-08273-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Comunicacions | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda com la Torre del telègraf òptic. Per arribar a l'emplaçament de la torre cal agafar el trencall que surt de la carretera al peu de la torre de guaita metàl·lica d'incendis forestals; un costerut corriol a tall de la pedrera ens hi deixa. Avui es troba a la part superior d'un turó menjat per les màquines d'una pedrera. Cal comentar que a la cartografia oficial aquest edifici queda fora del terme municipal, mentre que a tota la documetació consultada, la torre està descrita com pertanyent a Subirats. | 98 | 45 | 1.1 | 1770 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||
| 66909 | Ateneu Ordalenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-ordalenc | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Primera part (1928-1953)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº38. Ordal, pp. 2-15. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Segona part (1954-1978)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº39. Ordal, pp. 2-13. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191.</p> | XX | <p>Edifici d'una sola nau coberta amb teulada a dues vessants, amb influències noucentistes i racionalistes. La façana està ordenada simètricament a partir de les obertures. Sobre un fons de color grana, s'obre la porta principal d'accés al local, al voltant de la qual hi ha un marc ondulant decoratiu de color clar que emmarca el nom del local i el màstil d'una senyera. A cada banda de la porta hi ha una finestra amb marcs igualment geomètrics de color clar. El sòcol de la façana és de formigó pintat, i corona l'edifici un ràfec ondulant de maó. Les parets laterals presenten les finestres emmarcades en maó. L'interior l'edifici allotja una espaiosa sala amb escenari, i hi destaca l'encavallat de fusta de melis de gran qualitat; estan lleugerament rebaixats per tal de donar menys pendent a la teulada</p> | 08273-126 | Plaça de l'Ateneu (Ordal) | <p>A l'edifici de l'Ateneu d'Ordal, els veïns del poble han tingut el lloc on s'han trobat especialment per a portar a terme les seves activitats d'esbarjo, com ballar, fer representacions teatrals o programar la Festa Major. Al principi l'Ateneu Ordalenc s'havia d'ubicar a la casa de Cal Fideu, on és ara la casa de l'actual Casablanca ja que estava a la venda. Degut a que aquest edifici necessitava un seguit de reformes caríssimes, es va decidir formar una junta per a construir el que seria l'Ateneu Ordalenc. Així, el dia 24 de gener de 1928 s'inaugurà l'edifici de nova planta de l'Ateneu d'Ordal amb el nom de 'Centro Ordalense' (ens trobem en plena dictadura de Primo de Rivera), construït al carrer de Can Novençà, nº11, i es forma la primera Junta de Govern de l'Ateneu, sota la presidència de Joan Vendrell Raventós. L'estètica i aspecte de l'edifici de l'Ateneu es va inspirar en el Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal; es va trigar sis mesos en la seva construcció, de gener fins a juliol, per poder-lo inaugurar per la Festa Major de l'any 1928. Per ser soci de l'Ateneu s'havia de satisfer una quota de 50 ptes en metàl·lic i unes altres 50 en treballs diversos. L'abril d'aquell mateix any s'instal·la un telèfon a l'Ateneu. El setembre de 1929 els socis de l'Ateneu decideixen llogar el bar-cafè del centre, ja que per a la societat era massa despesa ocupar-se de la venda de begudes. La subhasta per l'arrendament del bar fou guanyada al millor postor, en aquell cas, el Sr. Jaume Massana i Matas, per una quantitat de 66 ptes i 6 cèntims. A partir de l'any 1930, però, l'arrendament del bar passa per diverses mans i per rendes diferents. També es van succeint els canvis en la Junta de Govern de l'Ateneu. L'any 1933 es dona un cas de solidaritat entre els socis de l'Ateneu, ja que aquests acordaren per unanimitat que els socis que s'havien quedat a l'atur podrien entrar al local sense pagar cap quota. D'altra banda, l'abril d'aquell mateix any s'instal·la un aparell de ràdio al local. L'any 1935 s'inicien les obres per instal·lar un cel ras, que costen 825 ptes. Durant la postguerra, a l'any 1946, es compra una gramola, i es dota a l'Ateneu d'un departament en el local de ball per a col·locar-la. Dos anys més tard, el 1948 es construeix un cel ras en el local d'espectacles. L'any 1951 es proposa plantar arbres al rebedor del cafè i davant de la terrassa. Un cop plantats els arbres, cal fer unes escales i una terrassa per al cafè. Els socis que tenien quotes endarrerides les van poder pagar ajudant i treballant en la plantació dels arbres. Pel que fa a la resta de l'edifici, es va destinar el pressupost de l'any 1953 a arrebossar les façanes del local social i construir un paravent a l'entrada del bar-cafè. Fins l'any 1963 estava també obert el Centre Parroquial d'Ordal; aquell any es va tancar definitivament, ja que es trobava en molt mal estat. Des d'aleshores, tots els programes recreatius i culturals es realitzen exclusivament a l'Ateneu. El gener de 1964 s'acordà comprar una màquina de cinema per al local, de la marca Marín S. A. De Barcelona, al preu de 56.270 tes, que inclou l'equip complet; el 1969 es comprava una televisió, que no podria funcionar, per decisió de la Junta, mentre s'estigués projectant una pel·lícula amb la màquina cinematogràfica. L'any 1969 es decideix dotar l'Ateneu de personalitat jurídica, i per tal de fer-ho, la societat, que a la pràctica inclou a la majoria de veïns d'Ordal, es constitueix en Assemblea de Veïns. Uns anys més tard, el 1975, es renoven els Estatuts de l'Ateneu, amb l'ajuda d'un advocat. El 1977 es comencen les obres de la discoteca, la sala de juntes i la sala de jocs. L'any 1978 es celebra el cinquantenari de l'Ateneu d'Ordal, amb varietat d'espectacles i la projecció de diverses pel·lícules i, el dia 6 de gener de 1979 es constitueix, a l'edifici de l'Ateneu, el grup artístic Joves d'Ordal.</p> | 41.3957500,1.8497300 | 403841 | 4583329 | 1928 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66909-foto-08273-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 66838 | Pica baptismal de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XII | La part de la pica que es conserva és bona, si bé cal tenir en compte que tan sols es conserva la meitat de la mateixa. | <p>Pica baptismal fragmentària que es troba encastada a la paret d'una capella a la dreta de la porta d'entrada a l'edifici. Sobresurt la meitat de la peça, ja que es va recuperar de dins del mur de l'església on feia de reompliment, faltant-li gairebé l'altra meitat sencera. La forma és tetralobulada, amb una sanefa composta per una successió de petits triangles capiculats rebuidats a la pedra, que entorna la boca. També hi ha un petit cordó ornamental que ressegueix tota la seva circumferència i, juntament amb aquest, un altre de més gros. La pica té un diàmetre exterior d'1,20 m i una alçada de 0,81 m. Finalment hi ha, a la part esquerra i alta de la panxa, una inscripció gravada: 'GURCO ME FECIT', corresponent al nom del constructor, o bé a qui en pagà l'obra. Els caràcters de la inscripció són bastant regulars.</p> | 08273-55 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquesta pica baptismal va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a l'església i la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Segons els caràcters de la inscripció de la pica, es podria adscriure la peça a un període comprés entre els segles XII i XIV. La forma interna d'aquesta pica, còncava i de secció tetralobulada, era freqüent als segles V i VI, tant a les fonts encastades al paviment de l'església com a les piques exemptes. Segurament, aquesta forma va continuar utilitzant-se fins a finals de l'alta Edat Mitjana, i potser també durant els segles XIII i XIV, tot i que en aquest moment les formes ja canvien.</p> | 41.3814600,1.7959400 | 399322 | 4581804 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66833 | Sarcòfag de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XI-XII | El sarcòfag està fragmentat pel costat esquerre dels peus. | <p>Sepulcre exempt que inclou una tomba antropomorfa, fet de pedra calcària, amb unes dimensions d'1,87 m de llargada màxima, per una amplada de 0,57 m i una profunditat màxima de 0,35 m. La mida de l'enterrament és de 172 cm. El cap presenta una forma lleugerament trapezial, quasi quadrada, amb una longitud de 20 cm i les espatlles arrodonides. L'amplada del cos al nivell de les espatlles és d'uns 48 cm, que es va reduint fins a aproximadament uns 25 cm a la zona dels peus. La profunditat oscil·la entre els 19 cm del cap, els 35 cm de la part central del cos i els 23 cm dels peus.</p> | 08273-50 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquest sarcòfag va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Alguns estudiosos daten aquest tipus d'enterraments cap als segles X-XI (contemporanis de les tombes antropomorfes olerdolanes, excavades en roca mare), mentre d'altres tendeixen a emmarcar-los en una cronologia compresa entre els segles XII-XIII, en una època on ja predominaven els enterraments de lloses, tot i la forma antropomorfa del cas de Sant Pau.</p> | 41.3815100,1.7958600 | 399315 | 4581809 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66831 | Pica baptismal de l'església de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pere-de-lavern | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; VALLRIBERA i MIR, Manuel (1980-1981): 'Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu' (IPCE). Ajuntament de Subirats (1980-1981).</p> | XI | <p>Pica baptismal romànica de pedra calcària ubicada a l'interior de la primera capella lateral a l'esquerra del portal d'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. Les seves dimensions són 128 cm de diàmetre exterior, 106 cm de diàmetre interior i 93 cm d'alçada. Té la vora decorada amb un triple cordó amb uns petits permòdols. Es pot observar una inscripció, força malmesa, que diu 'FECIT G..EM...', referent al seu escultor o bé al seu promotor. Es tracta de la pica baptismal més gran de la comarca.</p> | 08273-48 | A l'interior de l'església de Sant Pere de Lavern | <p>Aquesta pica baptismal procedeix de la primitiva església romànica de Sant Pere de Lavern, esmentada amb tota seguretat l'any 1053 en el testament de Mir Lloc Sanç.</p> | 41.3973900,1.7665300 | 396888 | 4583607 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66827 | Jaciment paleontològic de la Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-garrofa | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd.</p> | El traçat de la carretera C-243 al seu pas pel jaciment talla aquest per la meitat. D'altra banda, la presència d'una zona d'obres situada al costat del restaurant Sol i Vi està afectant igualment l'estratigrafia paleontològica. | <p>Aflorament marí en dos sectors a banda i banda de la carretera C-243 de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08273-44 | A banda i banda de la carretera C-243, prop del restaurant Sol i Vi | 41.3996500,1.7542500 | 395865 | 4583872 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 66790 | Els Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casots | <p>AGUSTÍ Jordi y LLENAS Manel (1993). 'Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots ( Valles-Penedes)'. IX Jornadas de Paleontologia, Malaga. ALMERA, Jaume (1896). 'Sobre la Serie de Mamíferos fósiles descubiertos en Cataluya'. CRUSAFONT M., VILLALTA J.F. & TRUYOLS J.(1955). El Burgigaliense Continental de la Cuenca del Vallés-Penedés. I Estratigrafia, II. Paleontologia. Mem. Com. Inst. Geol. Dip. Prov. Barcelona t.XXII. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador ( 1994). Taucanamo (Suoidea, Tayassuidae) from the Middle Miocene of Els Casots, Barcelona, Spain. C.R . Acad. Sci. Paris, t. 319, serie II. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador (1995). Eurolistriodon gen. Nov. (Suoidea, Mammalia) from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proc.Kon. Ned. Akad., v. Wetensch, 98 (4). MOYA SOLA, Salvador; RIUS FONT, LLuís (1993). El jaciment paleontològic dels Casots ( Subirats, Alt Penedès). Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | El jaciment presenta actualment un estat de abandonament, ja que les mesures de protecció (tanques, coberts, etc.) no impedirien el pillatge de fòssils. D'altra banda, el jaciment no està dinamitzat ni adequat per a visitar. | <p>El jaciment de Els Casots fou una antiga cubeta lacustre del Miocè ubicada damunt del substrat muntanyós del Mesozoic. Localitzat en la vessant sud de El Puig d'en Figueres i el Torrent de Font Santa. El jaciment paleontològic de Els Casots és un dels jaciments del Miocè inferior més important d'Europa. A diferència d'altres jaciments europeus de la mateixa edat, hi trobem preservat un veritable ecosistema lacustre amb una gran diversitat de fauna, constituïda per espècies vinculades als entorns aquàtics, com restes de plantes hidròfiles, peixos, rèptils (cocodrils, tortugues), aus limnícoles i una gran varietat de mamífers. La bona preservació i diversitat de les restes fossilíferes ha permès un major coneixement de la fauna de vertebrats del Miocè continental de l'Europa Occidental. S'han descrit dos nous gèneres d'artiodàctils, un porc semblant a un senglar 'Eurolistriodon adelli' i el cèrvid primitiu 'Ampelomeryx ginsburgi'. Cal destacar la presència del cabirol petit de la mida d'un conill, 'Micromeryx', i els cérvols de banyes simples com 'Dorcatherium' i 'Lagomeryx'. Entre els perissodàctils trobem dues espècies de rinoceronts, alguns dels quals estan ben adaptats als hàbits aquàtics, com per exemple 'Lartetatherium' D'altra banda, apareixen a la Península Ibèrica els primers proboscidis, dinoteri i mastodonts, ben documentats a Els Casots. Una bona representació del grup dels carnívors són els mustèlids, fèlids, hiènids, cànids i úrsids. Hi ha també la resta d'un cànid gegant extint de la família dels amphiciònides, essent l'exemplar més ben preservat del Miocè inferior trobat avui a Europa.</p> | 08273-7 | Al peu sud oest del Pujol d'en Figueres | <p>La primera resta publicada de vertebrats del terme municipal fou curiosament la d'un petit rosegador en els rodals del jaciment Almera Jaume, (1896). Pocs anys després es publicaren altres restes aparegudes en llocs com Font Santa, Puig d'en Figueres i les Mines de lignits. Crusafont M, Villalta J.F. & Truyols J. (1955), vinculats al Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell, varen fer un estudi sedimentològic del sector de Gelida, Els Casots i Espiells. Finalment, en el 1989 va ser localitzat el jaciment lacustre de Els Casots fruit del moviment de terres per l'explotació d'una vinya. Les primeres visites tècniques foren realitzades pel Museu de Geologia de la ciutat de Barcelona i, en observar que es tractava de restes de vertebrats, es posaren en contacte amb l'Institut de Paleontologia de Sabadell. S'han realitzat cinc campanyes d'excavació en els anys 1989,90,91,92 i 94 per l'Institut de Paleontologia de Sabadell de la Diputació de Barcelona, les restes del qual, van ser dipositades en el mateix Institut de recerca. El jaciment va ser presentat internacionalment en el ' The 9e. Congress of Regional Commitee Stratigraphy', celebrat els dies 19 i 24 de novembre de 1990.</p> | 41.4152700,1.8071800 | 400313 | 4585544 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66790-foto-08273-7-2.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-27 00:00:00 | Lluís Rius | El jaciment dels Casots és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. BCIN (PGOU 22.4.1987, DOGC 873 de 5.8.1987). Declarat EPA R.22.9.1994. | 125 | 1792 | 5.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 66983 | Jaciment paleontològic del Barranc de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-barranc-de-sant-pau-dordal | <p>ALMERA, J. (1896) ' Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés.' Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) ' Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya'. Bulletin Societé Géologique de France, 26. BATALLER, J. (1953) ' Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos.T.12. BATLLORI, Jordi (1995) 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)' .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CLOSAS, Martin (1985). ' L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica'. Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. CRUSAFONT,M. y TRUYOLS J.F. (1954). 'Sinopsis Estratigráfico - Paleontológica del Vallés- Penedés'. Arraona,nº 4. LOPEZ, Civit (1984.). 'La microfauna d'ostràcodes del Miocè de l'Alt Penedés. Tesi doctoral.Dep. De Paleontologia de la Universitat de Barcelona. NAVAS, E. (1991) 'La malacofauna del yacimiento miocénico de Sant Pau d'Ordal (Barcelona): Tafonomia y Sistemática. Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona. NAVAS, E. MARTIONELL, J.DOMÈNECH, R. (1996): 'Correlación bioestratigráfica entre las sucesiones miocénicas marinas de Sant Pau d'Ordal y Sant Llorenç d'Hortons (Depresión del Vallès-Penedès, Barcelona)'. VEZIAN, A. (1856). ' Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée', Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa.</p> | <p>Aflorament marí del Miocè mitja amb una abundant fauna malacològica. Aquest jaciment forma part dels indrets més emblemàtics de la literatura científica del segle XIX. Localitzat en el marge dret de la Riera de Sant Pau, en una zona anomenada, Les Vinyes dels Saulons, en els rodals del poble de Sant Pau d'Ordal.</p> | 08273-200 | Marge dret de la Riera de Sant Pau, en un petit talús de les Vinyes dels Saulons | <p>El complex marí de Sant Pau d'Ordal és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coral en la depressió. Serà, però, Almera, Jaume (1896 , 1898) el primer en realitzar un tall geològic de la zona i confeccionar una llista faunística dels mol·luscs marins. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels sediments marins de la zona són Lopez Civit (1984), Closas, Martin (1985), Batllori (1995) i, Navas, E. (1991- 1996). Martinez Lázaro (2006).</p> | 41.3815600,1.7905500 | 398871 | 4581821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66983-foto-08273-200-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori Les inicials EIG fan referència a (Espai d'Interès Geològic) segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L'escull de Sant Pau d'Ordal consta com el codi 340. | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 67040 | Jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-sebastia-dels-gorgs1 | <p>BATALLER (1955): 'Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del Mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos, t.12, 3-21p. BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CRUSAFONT M, (1959): 'La segunda fase transgresiva en el Vindoboniense del Valles-Penedés'. Notas y Comunicaciones del Instituto Geologico y Minero de España. N.55, 2-16p.</p> | <p>Aflorament de fauna marina situat a Carretera de Sant Pere de Lavern a Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429), entre el Camí del Serral i el Carrer dels Rocs, dins de les Ensulsiades. El jaciment presenta una successió de margues i sorres amb una abundant fauna marina del Miocè. Aquesta successió terrígena permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició. La seva situació cronològica correspon als estadis sedimentaris anteriors al jaciment de Lavern.</p> | 08273-257 | Marge esquerra de la Carretera en sentit Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429) , en les Ensulsiades. | <p>Aflorament de la literatura clàssica paleontològica. En aquest jaciment va ser descrita la fauna malacològica estudiada per Almera, Jaume del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona amb col·laboració amb Bofill, A. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.</p> | 41.3853900,1.7675800 | 396957 | 4582273 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67040-foto-08273-257-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 67041 | Jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-sebastia-dels-gorgs-2 | <p>BATALLER (1955): 'Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del Mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos, t.12, 3-21p. BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CRUSAFONT M, (1959): 'La segunda fase transgresiva en el Vindoboniense del Valles-Penedés'. Notas y Comunicaciones del Instituto Geologico y Minero de España. N.55, 2-16p.</p> | <p>El jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs 2, situat al marge dret de la carretera en direcció Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429), en un camp de vinya proper al Bosc dels Rocs. El jaciment presenta una successió terrígena marina rica amb margues i sorres amb una abundant fauna malacològica del Miocè. Aquesta successió permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-258 | Situat al marge dret de la carretera en sentit Lavern a Sant Cugat de Sesgarrigues( BV2429) | <p>Aflorament de la literatura clàssica paleontològica. En aquest jaciment va ser descrita la fauna malacològica estudiada per Almera, Jaume del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona amb col·laboració amb Bofill, A. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.</p> | 41.3854800,1.7669200 | 396902 | 4582284 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67041-foto-08273-258-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 67039 | Jaciment paleontològic de Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-lleo | <p>BATLLORI, Jordi ( 1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.</p> | <p>Aflorament situat entre el Torrent de Sant Pau d'Ordal i el Torrent dels Tres Pins, a cent trenta metres al sud de la Font Espaiosa. Constitueix la part baixa d'en un marge de vinya. El jaciment paleontològic és una petita successió terrígena que permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex geològic marí i de transició. En realitat, aquest aflorament és la continuïtat lateral del jaciment clàssic de Sant Pau d'Ordal.</p> | 08273-256 | Entre el Torrent de Sant Pau d'Ordal i el Torrent dels Tres Pins | <p>Jaciment localitzat per Batllori, Jordi de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Aquest jaciment ha estat motiu d'estudi de la seva tesi doctoral.</p> | 41.3819200,1.7842600 | 398346 | 4581868 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge del jaciment cedida per Jordi Batllori. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66986 | Jaciment paleontològic de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-rossell | <p>BATLLORI, Jordi (1995) 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)' .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CIVIS et al. (1986-87). 'La relación foraminíferos sedimento en los niveles finos del Mioceno medio de la Depresión Prelitoral Catalana'. Acta Geológica Hispánica, 21-22: 535-540 CLOSAS, Martin (1985). ' L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica'. Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. MAGNÉ (1978). 'Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental'. Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse. MARTINELL J. y PORTA, J. (1981).' Nouvelles aportations sur la malacofauna miocenique de Catalunya. Considerations sur les Neritacea (Gastropoda)'. Iberus, 3: 99-105, 1 lám. PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). 'Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès''. Institut d'Estudis Catalans. PLANA et al. (1990).' Comparación mineralógica y faunística entre las margas de Can Jeira y Can Rosell (Penedès): implicaciones paleoclimáticas'. Comunicaciones I Congreso Español Terciario. PORTA et al. (1990). 'Características de la pared en foraminíferos aglutinados (Textularia laevigata d'Orbigny) del Mioceno del Penedès (Depresión Prelitoral Catalana)'. Geogaceta, 7 VÁZQUEZ et al. (1990).' Caracterización paleoclimática de la serie margosa langhiense de Can Rosell (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, 25 (3) VÁZQUEZ et al. (1991). 'La composición isotópica y los elementos traza de Amussiopecten baranensis (Pectinidae) como indicadores paleoambientales en el Langhiense catalán'. Revista de la Sociedad Geológica de España, 4 (3-4)</p> | La presència d'una bòbila abandonada a la zona del jaciment ha degradat força l'entorn. L'activitat industrial de l'esmentada bòbila durant el seu funcionament ha alterat enormement l'estratigrafia paleontològica del jaciment. | <p>Jaciment paleontològic ubicat ambdós vessants del torrent de Can Rossell. Aquest aflorament permet observar l'evolució del sistema plataforma - costa de l'entorn de l'escull de Sant Pau d'Ordal. Can Rossell respon a conjunt de fàcies associades a l'escull de Sant Pau d'Ordal i mostra una successió estratigràfica formada per margues i llims blaus o groguencs, que alternen amb nivell calcaris i sorrencs. Les capes de margues posseeixen una fauna abundant de mol·luscs, ostracodes i restes vegetals. Els nivells més fins han proporcionat una abundant fauna de foraminífers planctònics i nanoplancton calcari . La seva fauna associada i posició estratigràfica a permès establir una datació inferior del complex escullós de Sant Pau d'Ordal. Les datacions han estat discutides, segons els diversos autors. Els estudis de Magné, (1978) proposà una edat del Languià ( Miocè mitjà) per la formació de l'escull associat, per contra, Permanyer ( 1990) el considerà com a Burdigalià terminal ( Miocè inferior) en base als estudis més recents de nanoplancton.</p> | 08273-203 | Camí que va de la carretera BV-2427 a la urbanització Can Rossell | <p>Punt d'interès dels treballs sobre paleoecologia del diposits marins Miocens.</p> | 41.4009500,1.8094700 | 400483 | 4583952 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius | Aquest jaciment paleontològic és il·lustratiu dels esdeveniments micènics en l'actual marge continental català, característica que li confereix un indubtable interès científic. Can Rossell és un dels punts d'interès geològic habitual en les sortides de camp de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Imatge Cedida per Jordi Batllori. Tall geològic extret de la tesi d'Albert Permanyer | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 67042 | Jaciment paleontològic de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-lavern | <p>BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. MAURETA,J i THOS, S. (1881): 'Descripción física geológica y minera de la provincia de Barcelona'. Mem. Comm. Mapa Geol. Esp. 487p. VEZIAN,A. (1856): 'Du terrain post-Pyrènèen des environs de Barcelona et de ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée.' Montpeller, 50p.</p> | <p>Jaciment paleontològic de fauna marina situat entre l'Estació de RENFE de Subirats i l'Autopista A-7, en un marge del camí ral de l'estació, dins d'un camp de conreu. El jaciment presenta una successió abundant de fauna marina del Miocè. Aquest aflorament permet un major coneixement de les condicions ecològiques i sedimentaries de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-259 | En el camí ral de l'Estació, entre l'Estació RENFE Subirats i l'Autopista A-7 | <p>El jaciment fossilífer forma part de la literatura clàssica de la recerca paleontològica del Vallès-Penedès.</p> | 41.3948800,1.7677900 | 396989 | 4583327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 67043 | Jaciment paleontològic de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-maristany | <p>BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.</p> | <p>L'aflorament situat en el marge esquerra de l'autopista A-7 en sentit Barcelona, a cent vint metres de la carretera de Sant Pere de Lavern a Sant Sebastià dels Gorgs. El jaciment presenta una successió abundant de fauna del Miocè marí, rica en malacofauna, foraminífers i ostràcodes. Aquest aflorament permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-260 | Marge esquerra de l'autopista A-7 sentit Barcelona i l'Estació de Subirats. | <p>Aflorament proper al jaciment paleontològic de Lavern, el qual fou estudiat per Vezian (1856) i Mauretha, J. y Thos, S, (1881). Localitzat per Jordi Batllori i publicat en la seva tesi doctoral.</p> | 41.3957400,1.7707400 | 397237 | 4583418 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | . | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 67017 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal-0 | <p>CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.</p> | L'estat de conservació dels valors naturals de l'Espai d'Interès Natural de les Muntanyes d'Ordal no és l'òptim. El principal factor modificador de la vegetació original de l'espai han estat els incendis. Tret de petites fondalades i una clapa de vegetació d'alzinar, bona part de les 362 ha són actualment brolles que evolucionen cap a pinedes secundàries de pi blanc.Entre els impactes més destacables que recull el Pla especial, a l'àmbit de Subirats, destaquen els següents: la presència d'activitats extractives, les línies elèctriques d'alta tensió, la proximitat de la urbanització Casablanca, i l'espoli del patrimoni paleontològic de l'aflorament dels Casots. | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 3.596 ha, de les quals 362,29 (un 10% del total) pertanyen al municipi de Subirats. La superfície protegida per aquest espai representa un 6,5% de la superfície del municipi. La zona inclosa al PEIN se situa al nord-est del terme, als entorns del castell de Subirats. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat. Dins d'aquest espai destaquen, sobretot, tres elements: l'aflorament paleontològic dels Casots, l'entorn del Castell de Subirats i l'alzinar amb roure que hi ha a la Serra del Pi de Molló.</p> | 08273-234 | Nord-est del terme, entorns del castell de Subirats | 41.4112500,1.8310500 | 402302 | 4585071 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'any 1995 el Departament de Medi Ambient va elaborar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de les Muntanyes d'Ordal, si bé mai s'ha iniciat la seva tramitació i per tant no ha estat aprovat. Únicament s'aplica el règim general dels espais inclosos al PEIN. El Massís del Garraf-Ordal, les estribacions del qual constitueixen la zona muntanyosa del municipi de Subirats, està parcialment protegit. La part sud del massís, fora del terme de Subirats, pertany al Parc del Garraf, que es va crear l'any 1986 i que inclou més de 10.000 ha. El grau de protecció dels espais inclosos al PEIN és molt variable, si bé en general es tracta d'un règim de protecció bàsica amb unes normes de caràcter general, entre les quals destaca el règim urbanístic de sòl no urbanitzable. Un dels factors que poden atorgar un grau de protecció superior a aquests espais (però no l'únic) és l'aprovació d'un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66800 | Can Bas-2/La Campana/Cal Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-2la-campanacal-ribes | A.A.V.V. 'Catàleg de promoció dels Vins Olivella Sadurní', elaborats a la finca de Can Bas de Lavern. Campanya de promoció de nous productes vinícoles sota un nou anagrama a l'etiqueta, que representa l'escultura en marbre d'una lleona (peça de trapezophorum localitzada a la partida de La Campana i conservada a la masia dels propietaris). BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions), p. 40. FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1984): 'Inscriptions romaines de Catalogne - I. Barcelone (Sauf Barcino)', París: Difussion de Bocard, p. 52. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1957): 'Restos romanos en la Partida de La Campana'. Arxiu Pere Giró, Carpeta 4.22: Carta d'en J. C. Serra Ràfols dirigida a Pere Giró Romeu. Barcelona (inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1960-1961): 'Vestigios romanos en la Partida de La Campana Can Bas de Lavern'. Noticia en Ampurias, 196; (esborrany d'una nota publicada a la revista 'Ampurias', vol. XXII-XXIII, p. 348). Arxiu Pere Giró, Carpeta 4. 22. GORGES, J. C. (1979): 'Les villes hispano-romaines. Inventarie et problematique archeologique'. París: Publication du Centre Pierre París, nº 4, p. 223. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 97. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SENABRE JUNCOSA, Maria Rosa; CEBRIÀ ESCUER, Artur; RIBÉ MONGE, Genís (1990): '20 sortida de la Secció d'Arqueologia. Els testimonis del moment romà de Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern'. Gran Penedès, Vilafranca del Penedès- El Vendrell-Vilanova i la Geltrú: Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, n. 22, p. 12. | I aC-II dC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment abrasa dos sectors de partides diferents: La Campana i Cal Ribes; en tots dos casos s'ubiquen en cultius de vinya al N-NW de la masia de Can Bas, a Lavern. El jaciment s'ubica a banda i banda de la carretera que cap al NE enllaça amb la BV-2153. La prospecció més recent sobre el terreny que ocupa el jaciment fins ara és la realitzada per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'any 1990, traduïda en l'obtenció del següent lot de material, recuperat en superfície: - Sector de La Campana: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna; informes. - Ceràmica sigil·lata hispànica: informes i 1 vora de plat. - Sector de Cal Ribes: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna: vora de petit contenidor i informes. Per comprendre l'abast i funció d'aquest jaciment ens hem de basar forçosament en la història de la investigació. | 08273-17 | Conreus de vinya a uns 400-500 m. al nord/nord-oest de la masia Can Bas de Lavern. | Segons el quadern de camp de Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), el 15 de març de 1951 es localitza prou material arqueològic en superfície per suggerir la presència de restes soterrades en aquell indret. 'En la partida de La Campana de esta finca han sido hallados fragmentos de cerámica romana y un trozo de mármol pulido de una cara liso, tégulas, doliums, ánforas y oenochoe...' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Un any després (18 d'agost de 1952), el propietari dels terrenys, Sr. Olivella, convida el Sr. Giró a supervisar les tasques d'esbancament del terreny, durant les quals es localitza un lot més ampli de materials, els quals indiquen clarament la destrucció d'un assentament agrícola romà: - Ceràmica ibèrica comuna a torn. - Fragments de vidre que formarien part d'una copa. - Tègules. - Fragments de grans dolia. - Molins giratoris de pedra calcària. Al mateix moment es recullen restes superficials associables amb les identificades a La Campana, a la partida de Cal Ribes, de l'altra banda de la carretera: - Fragments de dolium de gran capacitat. - Tègules - Ceràmica campaniana amb palmetes estampillades. - Ceràmica a torn ibèrica (fragments de kalathos, vasos de parets fines i àmfora). En un moment donat entre el 1952 i 1956 (any en què Pere Giró és informat), surten a la llum tres peces de marbre a la zona de La Campana: - 1 fragment de la part esquerra d'una placa de marbre amb traces de motlluració i inscripció (Mides: 6,5 cm x 5 cm x 2,5 cm). - - - - - L (o E ?) (- - -) A (- - -) - - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - 1 fragment central d'una placa de marbre blanc amb inscripció de lletres profundament gravades. A partir de l'estudi epigràfic s'emmarca la peça al segle I-II d. C. Mides: 5,2 cm x 9 cm x 2,90 cm. Alçada de les lletres: 3,9 cm. Espais: 1,2 cm aprox. - - - - - - (- - -) E M (- - -) (- - -) S (- - -) - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - Peça de marbre amb la representació de la testa d'un felí, possiblement una lleona, fragmentat per la part inferior, amb un angle adossat a la part posterior del cap, que conserva encara les restes de metall per unir la peça a una taula, com de suport. Seria part d'un trapezophorum decorat amb el cap d'una lleona, de boca oberta amb la llengua representada, línies de la cara suaus, ulls amb les pupil·les marcades, i orelles arrapades al cap amb els plecs ben definits. Excepte el rostre, la resta del cos s'estilitza per donar forma al suport, desconeixent l'extrem, car, com ja s'ha dit, esta fragmentat. Mides: alçada total = 32 cm (cap = 10 cm., cos = 22 cm.) Amplada frontal (cap) = 11 cm. Angle de suport = 18 cm de llargada Amplada de costat = 15 cm. L'any 1956 el Sr. Olivella localitzà també una destral de basalt de 18 cm de llarg i 5,5 cm d'ample, fragmentada de la part distal i polimentada per la part més ample del tall. Aquesta peça procedeix de la seva finca, si bé hom no disposa d'una referència més explícita de la seva ubicació original. Tot aquest material descrit es troba repartit: si bé part de les peces son al Museu de Vilafranca del Penedès, la família Olivella, de Can Bas de Lavern custodia la peça de marbre amb el cap representant un felí. | 41.4087700,1.7520300 | 395694 | 4584887 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66925 | Aplec del Pa i l'Empenta i de la Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pa-i-lempenta-i-de-la-font-santa | A.A.V.V. (1975): 'Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats'. 6 d'abril i 1 de maig de 1975. AMADES, Joan (1982): 'Costumari català. El curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. II p. 955; Vol. III, p. 557. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 281-282. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62, 90. | XIX-XX | Festa celebrada el dia 1 de maig de caràcter religiós. A l'actualitat consisteix en una celebració eucarística, la benedicció i ofrena dels panets, la benedicció del terme parroquial i una ballada de sardanes. Es venen garlandes (producte de pastisseria tradicional a Subirats i al Penedès en general). El nom de la festa 'el pa i l'empenta' està relacionat amb l'acte més destacat dels que es feien en el context de la seva celebració. Consistia en què en l'aplec es feia menjar per repartir entre els més desfavorits i entre ells s'empentaven per aconseguir-ho. De la mateixa manera es beneïa un pa, que provocava un altre cop empentes per aconseguir-ne una part, al qual se li atribuïen determinades virtuts després de ser beneït. | 08273-142 | Al recinte del santuari de la Font Santa, al castell de Subirats | Segons Joan Amades, per l'aplec de la Mare de Déu de la Font Santa, primer es ballava un vals d'aire vuitcentista. Els balladors feien present d'uns ramells de flors i de garlandes a les seves companyes de ball que, posats dins d'uns cistells, lluïen en dansar. Fet aquest primer ball, es ballaven la resta de les danses, que els administradors de la Mare de Déu encantaven. Els balladors solien aplegar-se en colles de cinc o sis, que posaven preu a la dansa. El ball era cedit al més-dient (el millor postor), que tenia dret a ballar-lo sol amb la balladora que triés o amb els companys de colla. Hi havia hagut anys de competència en què s'havia arribat a pagar una unça per una dansa, i se n'encantaven tantes com postors hi havia. Per part de les donzelles poder ballar la dansa era tingut en gran honor. Aquest ball també era dit 'de les garlandes' i era especial d'aquest aplec i diferent d'altres per l'estil que es ballaven per les rodalies. Les garlandes també eren diferents a la comuna. Aquestes eren com un tortell quadrat, travessat per una creu feta de la mateixa pasta i amb un crostonet a cada angle. Les garlandes eren encantades per part dels pavordes de la Mare de Déu i cedides al més-dient. El ball propi i especial fa anys que ha caigut en desús, així com la forma típica de les garlandes. Avui dia es ballen balls moderns i encanten garlandes i tortells comuns, tot i que les balladores encara llueixen la garlanda quan ballen. També Joan Amades documenta a Subirats i a altres indrets del Penedès la benedicció dels panets dits 'de Santa Creu', els quals portaven una creu al damunt. Si es desencadenaven tempestes, es posaven panets al lloc que hom considerava més perillós, ja que es creia que tenien la virtut d'esquivar els llampecs i la tempesta. Les cases del terme, per torn, donaven les mesures de blat que calien per a fer la pastada dels panets, que eren repartits a tots els fidels que anaven a l'ofici. El 3 de maig era el dia típic de beneir pa i repartir-lo als fidels. Al pa de la Santa Creu li eren atribuïdes altres gràcies i virtuts remeieres. En la tradició cristiana, el 3 de maig es commemora la invenció de la Santa Creu; ara l'aplec es celebra l'1 de maig, festivitat de Sant Josep Obrer. Finalment, a la publicació de l'Aplec de la Font Santa de l'any 1975 (veure bibliografia), es diu que a Subirats existia el costum piadós de recollir blat entre les famílies de la parròquia per a distribuir-lo el dia de la Santa Creu entre els pobres. Aquest podria ser l'origen del 'Pa i l'Empenta'. | 41.3694300,1.8028000 | 399877 | 4580460 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al Costumari de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha la partitura de la tonada del ball de garlandes de l'Aplec de Subirats, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66865 | Sant Joan Sesrovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-sesrovires | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 198. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 189. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, 1988, pp. 262-263. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p 183. | XII | Església d'una nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, que arrenca d'una cornisa motllurada. La capçalera, a llevant, presenta un absis semicircular, lleugerament atalussat, amb una finestra al centre d'una sola esqueixada, paredada. L'absis està precedit per un tram presbiterial; tot aquest sector de l'edifici presenta, sobre el parament original, un segon tram arrebossat que suporta la teulada, i que presenta tres finestres molt estretes a mode d'espitlleres. A la façana nord s'obre la porta d'accés al temple, en arc de mig punt, prop de l'angle sud-oest. A la façana sud es pot observar una finestra, reformada. Aquesta façana queda tancada pel baluard del cementiri. A la façana oest es pot observar un ull de bou, també molt alterat, sota del campanar d'espadanya de dos ulls, que corona aquesta façana. Darrere de l'espadanya s'ha construït més modernament una teulada que permet accedir al campanar. El campanar, que fa 10 m. d'alçada, té una campana de 25 cm, que no presenta cap inscripció. L'edifici va quedar molt reformat amb l'afegitó d'una capella a l'angle nord-est, així com amb el sobrealçament de tota l'església, i la decoració interior, que amaga l'original, de la qual tan sols es veu la motllura, de quart de volta d'esfera, que formava el ràfec primigeni de la coberta de l'absis, i part dels paraments exteriors, on s'observa un parament de carreus irregulars, ben disposats, amb filades verticals i juntes encintades, que confereixen a l'edifici un aspecte de grans proporcions, però de tecnologia i detalls arcaïtzants. Al fons de la nau hi ha el cor, amb una escala de cargol al lateral. | 08273-82 | Al nucli de Torre-ramona, al cementiri. | L' edifici que ens ha arribat és data al segle XII, però existiria ja l'any 917. El primer esment documental on s'esmenta clarament l'església data de l'any 1325, en la concessió de sepultura atorgada pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de Corbins al cementiri de l'església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Pere de Subirats des del segle XIII. Sembla que els feligresos de Sant Joan es negaven a pujar a l'església de Sant Pere del castell de Subirats a escoltar la missa en les festivitats, tal i com era costum. Berenguer de Corbins, per tal de solucionar aquesta situació hi fundà un benefici per a l'església de Sant Joan en honor de Sant Jaume i manà construir una capella amb altar per a la veneració del sant. El bisbe Font, com a recompensa, li va concedir el dret a sepultura l'any 1325. En una visita pastoral de 1414, es diu que mai no hi ha hagut a l'església les fonts baptismals ni la sagristia; en canvi es notifica la presència del sagrari. Pocs anys més tard, el 1438, el sagrari es retira, ja que no hi viu cap prevere. L'any 1930, la rectoria es trobava en un estat ruïnós, el que provocà que el rector s'instal·lés a la Torre-ramona. És en aquest moment quan Sant Joan va perdre les seves funcions parroquials, tot i que va seguir essent sufragània de Sant Pere del castell de Subirats. Quan es va restaurar l'església castellera, Sant Joan perdé aquest privilegi, i ara resta tancada gairebé tot l'any. | 41.4202900,1.8200300 | 401395 | 4586087 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66865-foto-08273-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66865-foto-08273-82-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al fossar parroquial que hi ha al costat de l'església només s'hi enterren els veïns de Sant Joan.Aquesta església també s'anomena Església de Torre-ramona. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66866 | Sant Joan Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-salerm | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 200. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 183. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 260-261. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 86. OLIVELLA, Salvador (1998): 'La capella de Sant Joan Salerm', dins TOT SUBIRATS, nº26, novembre 1998, p.12. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 182. | X | Capella de planta rectangular d'una sola nau, coberta a dues vessants. A l'interior la coberta es resolt a partir d'una volta de canó de perfil rebaixat, reforçada per quatre arcs torals, dels quals els situats a l'est són ogivals, i els de la banda oest són de mig punt. L'absis semicircular, a llevant, està molt modificat, i presenta un ull de bou. A ponent, la nau es va ampliar amb un cos format per un transsepte i un absis semicircular. A la façana sud trobem la porta d'entrada al temple, senzilla, d'arc de mig punt amb les dovelles lligades posteriorment amb morter modern, amb dos graons, molt modificada. Tots els murs de l'edifici estan arrebossats; als llocs on el parament és visible, s'aprecia un reaprofitament de carreus molt més antics, potser romans. Tant a la façana nord com a la sud uns robustos contraforts ajuden a suportar les parets del temple. Més modern, del segle XVIII, és el campanar d'espadanya d'un sol ull, sobre el qual hi ha una creu, de 9,50 m. d'alçada, a la paret nord del temple. Disposa d'una campana de 60 cm. de diàmetre, construïda el 1940. Aquesta campana té una inscripció que, traduïda del llatí, diu: 'Francesc Olivella, la seva muller i els seus fills celebrant el triomf del cristianisme en la pàtria i la seva salvació en nom de Crist i de la puríssima Mare, foren donadors de Joana Maria Francisca, veu clamant lloances pel favor rebut. Any del Senyor 1940'. A l'oest trobem, adossat perpendicularment a la capella, un edifici el doble d'alt que aquesta, probablement la rectoria, de manera que el conjunt forma una planta de creu llatina. També la teulada d'aquest edifici és a dues vessants. A l'extrem oposat de la capella, aquest edifici annex presenta un absis que sobresurt del cos central. Les cornises d'ambdós edificis, fetes de maó, juguen amb motius geomètrics. | 08273-83 | Carretera BV-2154, km 0,5, dins la hisenda de Can Bas. | A França, Itàlia i Catalunya hi ha moltes esglésies i capelles dedicades a Sant Joan Baptista, com la de Sant Joan Salerm. L'etimologia del mot 'Salerm' fa referència a 'lloc ermotat', 'terra sense conrear'. Això es deu, segons Salvador Olivella, al fet que quan es va edificar la capella, tot el voltant era bosc, bàsicament d'alzina i garriga. Aquest bosc, conegut com 'l'alzinar', es va anar desartigant des de finals del segle XVIII fins a la segona meitat del XIX, a causa de l'extensió massiva del cultiu de la vinya a tot el Penedès. D'aquell bosc antic se'n conserva una part molt petita, plena d'arbres molt grans. La capella de Sant Joan Salerm es documenta per primer cop l'any 917, en un pergamí del monestir de Sant Cugat del Vallès; s'esmenten unes terres situades entre les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Aquestes esglésies podrien ser Santa Maria de Monistrol, Sant Pere de Lavern i, possiblement, Sant Joan Salerm. Va estar vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, ja des de final del segle X: l'any 992, Geribert, pare de Mir Geribert, va comprar a l'abat Odó de Sant Cugat una vinya i una garriga situades al castell de Subirats, al costat de la 'casa de Sant Joan'. A principis del segle XI, diverses butlles papals confirmen la subjecció de la capella al monestir vallesenc, juntament amb els seus béns i possessions. A altres referències documentals del mateix monestir de Sant Cugat s'hi esmenta el nom de Sant Joan dins el terme de Subirats, són dels anys 1002, 1007, 1023 i 1098. Al segle XII tenim documentades diverses donacions dels castlans de Subirats a la capella de Sant Joan. Així, l'any 1167, Ramon, germà de Pere de Subirats, li llega un morabatí; el 1185, la seva esposa Azlada, o Adelaida, li llega dos morabatins. D'altra banda, el 1311, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, va visitar la capella, quan Arnau Camora era rector de Sant Pere de Lavern; d'aquella visita es dedueix que la capella de Sant Joan Salerm era aleshores sufragània de Sant Pere de Lavern. Sabem que al segle XIV hi havia al voltant de la capella un nucli de població disseminat, ja que al fogatge de 1358 hi consten cinc focs per a 'Sant Johan Çalerm': els focs d'Arnau Soler, Guillem Ferrer, Bernat Raffat, n'Albareda vídua i na Clareta vídua. L'any 1693 la capella fou visitada pel degà del Penedès. Als anys '40 del segle XX es va portar a terme una remodelació de l'edifici. Segons Salvador Olivella, per les característiques que presentaven les parets i arcades abans d'aquesta remodelació, la capella podria tenir orígens visigòtics. Sota l'altar primitiu hi havia una sitja, dins la qual s'hi van trobar, durant la intervenció dels anys '40, restes de rajoles vidrades, molt trossejades, amb la imatge de Sant Joan Baptista, encerclat per una gran sanefa, detalla cap a finals del segle XVII-principis del XVIII. També es van trobar ossos al voltant de les quatre parets de la capella, que després de la reconstrucció van ser abocats a l'ossari del cementiri de Sant Pere de Lavern. | 41.4037400,1.7523100 | 395709 | 4584329 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Existeix la possibilitat que aquest transsepte substitueixi un antic santuari; si això fos així, la capella de Sant Joan Salerm seria un cas únic al romànic català. | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66867 | Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 185. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190-191. | XX | Església d'estil neoromànic, edificada al mateix emplaçament que ocupava l'antiga església romànica, de la qual no en queda cap rastre, excepte algunes pedres, algunes amb marques de picapedrer. L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau, absis semicircular i façana amb porta d'arc de mig punt amb arquivolta, imposta i capitells decorats, dintell i timpà llis. Sobre la porta, una gran rosassa també molt ornamentada. Coronant la façana hi ha una creu de pedra amb ràfec i arqueria cega. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha el campanar, de torre de planta quadrada, amb obertures per a les campanes i coronament de merlets esglaonats. El campanar, que fa 20,5 m. d'alçada, té una sola campana, de mida irregular, feta l'any 1940. A l'interior de la primera capella lateral, a l'esquerra del portal d'entrada a l'edifici, es conserva una pica baptismal de pedra calcària, romànica, la més gran de la comarca, datada al segle XI (veure fitxes associades). Cal destacar les pintures dels laterals de l'interior de l'església, es tracta de quatre grans murals, dos a cada banda, i un cinquè a l'absis, realitzats l'any 1951 per J. Busquets i F. Vidal i Gomà. Els temes representats són diversos episodis de la vida de Sant Pere i de Jesucrist, destacant el mural de l'absis, on es representa Sant Pere com a 'pescador d'homes', ja que apareix en una petita embarcació de pesca llençant xarxes a la mar 'pescant' persones. A l'entrada de l'església hi ha les restes de l'antiga creu de terme, de la qual es pot observar els graons i la columna. | 08273-84 | Carretera BV-2428, km 5,2, a 1 km de Lavern | Tot i que l'església actual és neogòtica, construïda entre els anys 1912 i 1925, ocupa el mateix emplaçament que l'església antiga, esmentada possiblement l'any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat, prop de l'Anoia, al riu de Bitlles, dins el terme del castell de Subirats. La primera menció segura de l'església és de l'any 1053, en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç. També Guitard, en el seu testament, de l'any 1130, llega un morabatí a Sant Pere de Lavern per a celebrar misses. Consta també en el testament de Guillem Dalmau, l'existència d'un altar dedicat a Sant Martí dins l'església. El testament fou jurat per Berenguer i Guinabal sobre aquest altar l'any 1134. Al llarg del segles XII i XIII la parròquia surt esmentada en diverses donacions, fins i tot els anys 1279 i 1280, l'església va contribuir a les croades amb 40 i 38 sous respectivament. L'església antiga, la romànica, fou totalment destruïda, però per algunes fotografies conservades dels anys deu del segle XX, sabem que era un edifici ple d'afegits, amb un imponent campanar d'espadanya de dos pisos i dues obertures per pis que havia modificat enormement la seva primitiva estructura romànica. | 41.3973600,1.7665400 | 396889 | 4583603 | 1912-15 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66868 | Capella de Sant Sebastià d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-dordal | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 263-264. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 187. | XVIII | Capella de planta rectangular, amb absis orientat a llevant, recte. La teulada és a dues vessants, amb teula àrab, que cobreix la volta, constituïda a partir d'arcs torals amb voltes nervades, mentre que els arcs formers, els laterals, són de mig punt. El campanar és d'espadanya, amb un sol ull, situat sobre el frontis; està fet de maó i actualment no té campana. La porta d'entrada és d'arc escarser, amb pedra treballada; amb la data 1782. A sobre, l'escut nobiliari del comtat d'Olzinelles, concedit pel papa Lleó XIII el 1883, a Hermenegild d'Olzinelles i de Tos, propietari de la hisenda de Can Ravella. L'escut és de tipus quadrilong francès, timbrat per una corona comtal. Dins el seu camper, tres alzines, la del mig més baixa a sobre d'aquest. Centrant la façana hi ha una finestra d'ull de bou. L'interior de la nau és senzill; destaca, però el retaule barroc de l'altar major, dedicat a Sant Sebastià. La capella és panteó de la família Ravella, ara Camps. La capella es troba adossada als habitatges del nucli de Can Ravella. Tant la capella com les cases han estat pintades uniformement. | 08273-85 | Al carrer de la Capella, prop del poble d'Ordal. N-340, km. 312,2 | Abans Capella de Sant Esteve de Can Ravella. Va ser utilitzada pels veïns d'Ordal com a església parroquial fins a la construcció, a inicis del segle XX, de la nova església de Sant Esteve d'Ordal. L'actual capella és del segle XVIII, però la construcció de la primitiva capella sota l'advocació del protomàrtir Sant Esteve, és molt més antiga ja que s'esmenta per primer cop l'any 1414, en que fou visitada pel bisbe Francesc Climent Saperes. Trobem notícia sobre els seus orígens en el document de sol·licitud que realitza Hermenegildo de Olzinellas y de Thos y de Ravella, Compte de Ozinellas, al Bisbat de Barcelona: ' ... Que estando proximo a terminarse las obras de restauración de la Yglesia de San Esteban de Ordal (Subirats), que como patrono de la misma y con correspondiente autorización viene costeando para ponerla en condiciones de seguridad, buen aspecto y holgura que el divino culto requiere, y deseando que consten algunos datos que sobre dicho Patronato se conservan en el archivo de Casa Ravella, con todo el respeto debido a S. Exc. Ilma. Solicita le faculte para colocar sobre la puerta de la Sacristia una pequeña lápida con el texto siguiente: Se ignora quien fue el primer Ravella que edificó esta Yglesia, sólo consta que en 1100 fue enterrada aquí Montserrate Ravella, en 1520 fue reedificada, en 1782 fue restaurada después de ser incendiada por los franceses. Todo por los Ravellas, señores de San Esteban de Ordal. En 1903 ha sido restaurada por D. Hermenegildo de Olzinellas y Thos y de Ravella, conde de Olzinellas. Gracia que espera alcanzar de S.E.I. - Barcelona, 3 de febrero de 1902.- El conde de Olzinellas. A su Eminencia Ilustrísima, el Cardenal Casañas.' (RAVENTÓS, 2003). Un altre document, escrit per Mn. Isidre Solsona, que hi va viure a la casa del capellà entre els anys 1882 i 1924 aporta també informació del suposat origen: '... Crec, i amb fonament, que l'Església primitiva, que era molt petita, va ser edificada a l'any 1520. Dic això perquè hi havia una de les pedres del costat de la sagristia amb la següent inscripció INRI - 1588. (RAVENTÓS, 2003). Al segle XVII, Sant Esteve d'Ordal era sufragània de Sant Pau d'Ordal. L'any 1657 es documenta una llicència del vicari general a Antoni Ravella i la seva família, de la parròquia de Sant Pau d'Ordal, per a fer sepultura a l'església de Sant Esteve d'Ordal. L'any 1782 l'antiga capella es va enderrocar i es començà a construir la nova, més alta i gran seguint el testament del senyor Antoni Ravella i sota la direcció del mestre de cases Rafael Garito. El 12 de maig de 1810 es tornà a beneir la capella de Sant Esteve, ja que l'exèrcit francès l'havia utilitzat com a estable durant la Guerra del Francès. El dia de Sant Esteve de 1816 fou beneïda una nova imatge de Sant Esteve, la qual fou col·locada a l'altar major de la capella. Durant molts anys es va anar demanant una parròquia per al poble d'Ordal, des de l'any 1816, en què el senyor Antoni Ravella i Busquets va dirigir la primera petició al bisbe, fins al 15 de maig de 1843, en què el regidor de Sant Pau d'Ordal, Pau Guilera, juntament amb alguns propietaris i altres veïns exposaren al bisbe que, pel bé espiritual de la parròquia, el senyor rector havia de celebrar dues misses a Sant Pau d'Ordal i busqués una solució per a la quadra d'Ordal. El bisbe proposà al Comte d'Olzinelles que busqués un mossèn per dir les misses i va elegir al pare Josep, trinitari exclaustrat, qui amb gran zel tingué cura de la capella d'Ordal. L'any 1867, el senyor bisbe Pantaleó de Montserrat, a causa d'una nova reorganització parroquial al bisbat, signà i decretà l'erecció de la tinença parroquial de Sant Esteve d'Ordal. La categoria canònica de parròquia no li va ser atorgada fins a la publicació al butlletí del Bisbat el dia 18 de gener de 1964. | 41.3923400,1.8371200 | 402781 | 4582964 | 1782 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66868-foto-08273-85-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mestre de cases Rafael Garito | L'advocació històrica de la capella és la de Sant Esteve. Així consta a tota la documentació eclesiàstica. No hi ha cap constància documental de l'advocació a Sant Sebastià, fet estrany si tenim en compte que els canvis d'advocació requereixen de l'aprovació del bisbat.Segons Mn. Raventós, el fet que el nom de Sant Sebastià hagi esdevingut popular entre els veïns a l'actualitat es deu a la circumstància que després de la Guerra Civil el marquès de Camps va decidir crear una festivitat pròpia per al nucli de Can Ravella. El patró triat per a aquesta festivitat fou Sant Sebastià. Es va fer una imatge del sant que actualment es conserva a la casa de Can Ravella, i que es porta a la capella el dia de Sant Sebastià. | 96|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 66888 | Can Massana de la Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-de-la-casa-vella | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 240-241. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 188. | XVIII/XIX | Masia de tipus basilical, amb teulada a dues vessants i quatre aiguavessos, amb planta baixa, primer pis i golfes situades al cos central triangular emergent. La porta principal és d'arc de mig punt, adovellada. Les finestres i cantoneres presenten carreus de pedra desbastats sense treballar. Les finestres del pis de les golfes, en canvi, són emmarcades en arc de mig punt de maó, la central lleugerament més gran que les laterals, amb la inscripció 'Any 1783' al centre. La finestra central, sobre el portal d'entrada, al primer pis, presenta, a l'interior, dos festejadors. També a l'interior hi ha un arc ogival de gran qualitat, i una llar de foc de rotllo. Reixa petita amb ferramenta de tipus espina de peix simple, anomenada de llangardaix, molt comú al municipi. Al costat nord d'aquesta masia hi ha un altre d'edificació més recent, d'estil eclèctic. La seva planta és quadrada, amb planta baixa i dos pisos, i terrat amb balustres i torratxa-mirador. Destaca la portal d'entrada, d'arc rebaixat, amb la inscripció '1893 CM' sobre la dovella central, així com les baranes de ferro forjat de les finestres centrals. | 08273-105 | N-340, km. 308,1 Prop de Cantallops | La família Massana es documenta des de l'any 1550, quan Joan Massana va construir el Maset del Curt, situat a la muntanya propera, avui en ruïnes. El 1648, Antoni Massana bastí, també a la muntanya, el Maset de Massana, que encara avui existeix. El 1773, un altre Joan Massana va fer aixecar l'actual Mas Massana. Quan l'any 1862 s'edificà l'edifici del costat nord, l'antiga masia fou destinada a habitatge de masovers i mossos. La masia ha estat restaurada recentment. El casal de Can Massana fou edificat l'any 1892 per Cristòfor Massana a la banda nord de l'antiga masia de Can Massana de la Casa Vella, com a habitatge permanent de la família propietària, els Massana. | 41.3713700,1.8022400 | 399833 | 4580676 | 1733 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66888-foto-08273-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66888-foto-08273-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66888-foto-08273-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Joan Massana (edifici de 1773) i Cristòfor Massana (edifici de 1892) | Un baluard tanca les dues masies, formant un conjunt rural. | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 66890 | Can Mata del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mata-del-raco | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 241-242. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 184. | XV | Masia de planta basilical, amb tres cossos o crugies. A la façana del cos central destaca el portal adovellat, d'arc de mig punt, els arcs de les finestres, de pedra, amb motllures trencaigües sobre mènsules, els arcs de diafragma ogivals a l'interior, i una galeria d'arcs de mig punt a les golfes. A la façana de migdia s'observen uns grans contraforts, amb una gàrgola on es representa un animal. A la llinda d'una finestra es llegeix '1164', en altres, '1797' i '1797-Isidro Mata del Racó'. Algunes tenen reixes de ferro forjat, algunes d'espina de peix doble; hi ha una molt ben treballada. El recinte de la masia és clos amb un baluard amb un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb una espitllera al costat. A la dovella central d'aquest arc hi ha esculpit un escut amb una mà i una flor de lis al costat; a sobre uns pals verticals que semblen una data, possiblement 1115 (?). | 08273-107 | Carretera BV-2427, km 0,6, a 650 metres (nord-est de Sant Pau d'Ordal) | El mas apareix documentat per primer cop l'any 1152, al 'Llibre blanc' de Santes Creus, cartulari del segle XII. No obstant, la família Mata del Racó no apareix referenciada fins l'any 1484, en què el comendatari del Priorat de Sant Sebastià dels Gorgs signà a precari, a favor de Felip Mata del racó, d'un mas anomenat 'Les Comes', d'unes 49 hectàrees de terra. L'any 1512, el fill de Felip, Joan Mata del Racó, va accedir a una partida de terra, anomenada 'La Calopa', de 9,7 hectàrees, fent augmentar així el patrimoni familiar. A mitjan segle XVI, Antoni Mata del Racó obtenia el domini útil d'unes altres 9,7 hectàrees a la partida coneguda com 'Les Malloles', en alou de Francesc de Gralla, senyor de Subirats. Seria al llarg del segle XVIII, però, quan es consolidà el patrimoni de la família, de la mà de Josep Mata del Racó i Vidal, regidor per la parròquia de Sant Pau d'Ordal després de la Guerra de Successió i posterior batlle del terme de Subirats. L'any 1704, Josep Mata compra a Antoni Badell, de la parròquia de Sant Pau d'Ordal, el domini útil sobre 22 hectàrees de terra campa i bosc a la partida com la muntanya de l'avenc d'Esteles. El 1716, Josep Mata del Racó compra a Josep Esteva, pagès de la mateixa parròquia, els drets que posseïa sobre 9,7 hectàrees de vinya, sembrat i muntanya en la mateixa partida de terra; el 1717 adquiria les terres del mas Muranta i, per últim, el 1730 comprava el domini útil de l'heretat coneguda com a casa Rosell, amb 7,5 hectàrees de sembrat, 0,12 d'hort, 3 de vinya, 1,5 d'oliveres, 17,6 de bosc i 44 de terra erma. A la dècada dels anys '60 del segle XVIII, el patrimoni familiar passa a càrrec d'Isidre Mata del Racó, qui va escriure uns llibres de notes, aproximadament entre els anys 1765 i 1825, de temàtica heterogènia, on l'autor relata aquells esdeveniments generals que afectaren o podien afectar el seu patrimoni, en el que constitueix una valuosa font per comprendre la seva època i la seva mentalitat, que és la pròpia d'un pagès benestant a la fi de l'Antic Règim. L'alçat original era de dues plantes amb golfes i graners. | 41.3888300,1.8029500 | 399919 | 4582614 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66890-foto-08273-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66890-foto-08273-107-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Als voltants hi ha alguns annexos del mas, ara en estat de ruïna, així com les restes d'un antic trull d'oli excavat a la roca. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66898 | Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/savall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245-246. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVIII | Actualment la masia es troba en restauració. | Masia de tipus basilical, amb planta baixa, pis i golfes amb porxo que presenten, a l'exterior de la façana, quatre arcades de mig punt. El portal principal és adovellat, d'arc de mig punt; les cantoneres i els marcs de les finestres són de pedra. Al costat de la finestra de la dreta de la façana hi ha un rellotge de sol. Adossada a la masia hi ha un edifici posterior amb la data 1729 a la dovella central del portal d'entrada. A l'interior hi ha una petita capella privada, i un foc de terra de llar central a ras de l'enrajolat | 08273-115 | Carretera BV-2427, km 4,5, a 1,8 km (A l'oest de Can Rossell de la Costa. S'hi va per la Bardera) | Existeix documentació del lloc de Savall des de l'any 1196, concretament al testament de Pere de Soler i la seva dona Arsenda, dipositat a l'Arxiu de Santa Anna de Barcelona, que anomenen el lloc com 'Sancti Petri Aual', això és, Sant Pere de Savall (la vall), on se suposa que hi hauria una capella. Es diu que el lloc era una antiga quadra del terme de Subirats, però fins al segle XV no consta documentació que ho confirmi. Un donzell anomenat Montbui n'era el propietari al segle XV; després esdevé lloc de repòs dels dominics, cosa que explicaria l'existència d'una capella i un cementiri. Sabem, per diverses visites pastorals de l'any 1818, que al límit de la parròquia de Sant Pere de Subirats existia una capella rústega, dels dominics. L'any 1839, en una carta de la comissió subalterna d'arbitris de Vilafranca, consta que els boscos del maset de Savall pertanyen al convent dels dominics de Barcelona. Madoz, al seu diccionari, diu que és una masia amb capella, ubicada en una fondalada, envoltada de boscos, que va pertànyer als dominics de Barcelona. Aquesta definició permet deduir que, amb la desamortització de Mendizábal, el lloc fou venut a particulars. En tot cas, l'aspecte que ofereix la masia a dia d'avui és del segle XVIII. | 41.4187300,1.8183000 | 401248 | 4585916 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66898-foto-08273-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66898-foto-08273-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons Salvador Llorac, a les rodalies del mas hi havia els indicis d'un cementiri monàstic amb túmuls de pedra amuntegats. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66884 | Molí d'en Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-coloma | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238. | XVIII | Masia formada per dos cossos de planta rectangular, separats entre ells per un passadís ample; aquesta separació no es tradueix, però, a l'exterior, ja que els dos edificis resten tancats per un mur, de forma que l'aparença és la d'un sol edifici. La masia consta de baixos, primer pis, golfes i una torratxa de planta quadrada ubicada entre els dos edificis anteriorment descrits, amb finestres triforades als quatre vents, coronada per merlets de maó de forma triangular. La coberta d'un dels cossos és de teula a dues vessants, mentre que la de l'altre edifici és a quatre vessants. La masia presenta les cantoneres de pedra treballada. Al davant de la casa hi ha un jardí. Es conserven les restes d'una premsa de paper. L'edifici té una capella adossada, d'una sola nau, amb absis poligonal i campanar d'espadanya. Actualment l'edifici és la seu de les Caves Sumarroca. Pertany a l'hisenda de les Cases de Can Flabiol. | 08273-101 | A 1 km de la carretera C-243, km 15,1 | El nom de Molí d'en Coloma li ve a aquest edifici del fet que és un antic molí paperer del segle XVIII, que aleshores s'anomenava Mas Canals. | 41.4286600,1.8301700 | 402255 | 4587004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66884-foto-08273-101-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Canals.El molí està situat al costat del riu Anoia, al seu pas pel nucli del Rebato. S'hi accedeix pel camí del Rebato. | 99|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66896 | Can Rovira de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-de-la-serra | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p.189. | XVII | Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, ara restaurada, amb coberta a dues vessants i un cos adossat a la dreta amb teulada a un sol vessant, on hi ha el portal d'entrada, en arc de mig punt fet de maó. L'obra de l'edifici és de pedra irregular lligada amb morter. Destaca, al nivell de les golfes, les tres finestres emmarcades amb maó; la del centre lleugerament més gran que les laterals. Enmig de les dues finestres del primer pis hi ha un exvot de ceràmica vidrada amb la representació de Sant Isidre. Al seu costat, la masia té adossat un edifici eclèctic, amb façana de composició simètrica, amb balcons als pisos i coronament amb balustrada i frontís semicircular amb un escut de les quatre barres com a decoració. Al frontís de les finestres presenta esgrafiats, baranes de ferro forjat. Al seu davant hi ha uns jardins amb un pou. És la seu de les Caves Rovira-Riba. | 08273-113 | Al Carrer d'en Rovira (Sant Pau d'Ordal) | La masia antiga és de finals del segle XVII, conserva documentació antiga. L'edifici eclèctic és de la segona meitat del segle XIX. El llibre III d'Isidre Mata del Racó es refereix en diferents cites a la nissaga familiar dels Rovira - Serra. L'obra cita a Guilera de la Serra quan es refereix a l'any 1591, l'any 1797 el relaciona amb Josep Rovira de la Serra i a Pau Rovira de la Serra l'any 1724. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66896-foto-08273-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66896-foto-08273-113-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66899 | Can Vendrell de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-de-la-codina | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 246-247. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 189. Opuscle de les Caves Albet i Noya. Editat per Albet i Noya, S.A.T. | XIX | Conjunt de diverses edificacions, la més antiga de les quals és una masia d'origen baix-medieval, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a dues vessants, i amb un portal d'entrada d'arc rebaixat. Les façanes han estat arrebossades amb guix de color blanc, si bé al portal d'entrada s'han deixat vistos els carreus de pedra que l'emmarquen. A l'antic estable es conserven tres arcades de pedra treballada, amb tendència a l'arc de mig punt, una d'elles tapiada, datada al segle XV. Al costat de l'antiga masia hi ha la casa més nova, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, amb la façana principal de composició simètrica, amb balconades a la planta superior, i la data de 1871 al dintell de la porta principal, amb les inicials 'PV' (Pericas Vendrell?). La coberta és a dues vessants, amb una torratxa coronada per una balustrada. Per accedir a la pairalia cal travessar un baluard que l'envolta; la porta d'accés és monumental, coronada per tres gerros de ceràmica, amb la data 1872 a la part superior de l'arc. Al pati del casal principal, ara en desús i malmès, hi ha un colomar d'estil modernista, de planta circular, de coberta cònica amb rajoles vidrades. També d'època modernista és el celler de la casa, amb arcades parabòliques amb obra de maó vist. Es conserven dues bases de premsa de vi de pedra, així com una pica bugadera de forma originàriament rodona i després cònica a la base, aquesta té un forat per buidar-la, és feta amb pedra calcària i ara s'utilitza com a jardinera. Tot el conjunt està tancat a llevant per una muralla d'època modernista, feta amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, dotada d'una porta adovellada amb arc de mig punt. | 08273-116 | Carretera BV-2428 entre Sant Pau d'Ordal i la N-340. | El nom de Can Vendrell de la Codina prové de la codina anomenada 'El Xapallà', prop de la qual hi ha la masia. La masia antiga es bastí al segle XIII. Es té constància que com a mínim des del segle XV la família prenia part en la política local, quan Jaume Raventós de la Codina formava part del Govern Local. L'any 1678 la masia passa a ser propietat de la família Vendrell de la Codina. El 1808 les tropes franceses cremen a Pau Vendrell de la Codina unes dues mil feixes, li van tallar alguns pins i li van arrasar els camps de conreu i el blat per unes quatre quarteres. El senyor Pericas Vendrell va fer construir una nova masia al costat de la vella al segle XIX, de grans dimensions. La masia antiga fou modificada radicalment l'any 1832; de resultes d'aquesta intervenció l'edifici ofereix l'aspecte actual. L'any 1903 Joan Albet i Rovirosa s'assenta a la finca com a masover, per empeltar i plantar ceps, degut a la plaga de la fil·loxera, i comença a elaborar vins. Pocs anys després, el 1924, Joan Albet i Rion i Joan Albet i Carbó modernitzen les instal·lacions de les caves. El celler modernista és una obra de l'any 1925, fet per l'arquitecte Josep Ma. Pericas i Morros (Vic, 1881-Barcelona, 1965). Finalment, l'any 1989 la família Albet i Noia van comprar la hisenda a la senyora Josefa Soler Vendrell i als seus hereus. | 41.3846100,1.8061300 | 400179 | 4582141 | 1832 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La hisenda de Can Vendrell és molt gran, d'unes 210 hectàrees, de les quals 100 són de bosc. Dins hi ha un important jaciment de fòssils, una bòbila d'argila i la pedrera de Can Sala per fer calç, actualment abandonades.Els masovers, la família Albet-Noya, elabora cava i vi ecològic. | 99|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66887 | Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maristany-0 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). BASSEGODA I AMIGÓ, Bonaventura (1927): 'Elogio del primer conde de Lavern (1863-1926)'. Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 240. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190. | XX | Masia de planta rectangular, composta de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants. Les façanes presenten, a l'alçada del primer pis, arcades seguides d'arcs carpanells. Adossada a la capçalera hi ha una torre quadrangular, amb coberta de pavelló, alçada respecte a l'edifici principal. La masia disposa de grans cellers. Al voltant d'aquest edifici principal n'hi ha d'altres, amb funció agrícola. Totes aquestes edificacions resten tancades per un baluard que presenta un gran portal d'entrada d'arc rebaixat, emmarcat amb dovelles de pedra i coronat per un frontó triangular. | 08273-104 | A 700 m a l'est de la BV-2428 (km 4,85). A prop estació ferrocarril. | Aquesta masia no té tradició pairalística, en ser una construcció moderna, bastida entre els anys 1910-1912. Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927), qui projectà la construcció de l'edifici, fou un industrial i mecenes, ennoblit l'any 1911 pel rei Alfons XII, amb el títol de comte de Lavern. Durant la Guerra Civil, Can Maristany va ser utilitzada els anys 1938 i 1939 com escola de pilots d'aviació de l'exèrcit republicà. Tot i ser de Subirats era coneguda i anomenada 'escuela de capacitación de pilotos de San Sadurní d'Anoia (anexa de la escuela de formación de pilotos de Sabadell - Barcelona)', ja que la Comandància de l'exèrcit de l'aire estava al c. Sant Antoni de Sant Sadurní d'Anoia. En aquell moment el propietari de la casa era Jacint Maristany 'Conde de Lavern'. Es van fer dues promocions de pilots: la primera de juny i juliol a desembre de 1938, la segona va entrar el gener de 1939. L'escola estava vinculada als camps d'aviació del Pla del Penedès, Sabadell i l'aeròdrom de Canudas. | 41.3975700,1.7769100 | 397756 | 4583614 | 1910-12 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66887-foto-08273-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66887-foto-08273-104-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'enginyer Eduard Maristany i Gibert i Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927) | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66893 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-3 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 243. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 187. | XIV/XX | L'edifici neoclàssic té annexa l'antiga masia original, del segle XIV, amb portal adovellat i arcs de diafragma a l'interior. Igualment adovellades són les finestres, de forma quadrangular. La resta de la superfície de la façana està pintada de color groc fosc. Sobre el portal adovellat d'entrada, lleugerament desplaçat a la dreta i entre dues finestres hi ha un rellotge de Sol. La masia original té annex un ran casal senyorial d'estil neoclàssic, de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, coberta en creu, de teula àrab, a dues vessants i terrats laterals. Les façanes presenten una composició simètrica, amb balcons i finestrals; coronaments amb frontó motllurat amb un ull de bou al mig. Els mobles de l'interior són d'època, situats molts d'ells a la gran escalinata central que mena al primer pis. El conjunt està tancat per un baluard que acull un jardí d'estil romàntic, així com una torre de rellotge feta de totxo en una cantonada. | 08273-110 | Al barri de Can Parellada, a l'oest d'Ordal, carretera N-340, km. 312,9 | Existeix documentació del mas original des del segle XIV; és l'edifici annex a la masia neoclàssica. La família Parellada ja prenia part en les decisions de política municipal al segle XV, quan Joan Parellada era conseller. Al nord d'aquest mas, a uns 440 metres d'alçada hi ha l'anomenat maset de Can Parellada; prop seu hi havia el mas Glaçat, que estava format per diverses cases; consta que fou venut per Bartomeu Guilera a Bernardí Parellada l'any 1515. D'aquest mas no en queda res actualment. L'any 1740, Josep Parellada fou nomenat procurador de tots els bens que el monestir de Ripoll tenia a Vilafranca i al Penedès. El dia 17 de febrer de 1927, el senyor Pau Ayxelà va sol·licitar permís per fer una casa al km. 62,965 de la carretera de Tarragona a Barcelona (N-340). Es tracta de la casa d'estil noucentista que és la residencial. | 41.3950600,1.8441600 | 403374 | 4583258 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66893-foto-08273-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La masia conserva documentació antiga referent a la pairalia. | 94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66892 | Can l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lolivella | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 242-243. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona,, p. 189-190. | XX | Masia composta de soterrani (celler), planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants, amb un terrat central i una torratxa amb balustrades. La façana presenta una composició simètrica, amb balcons al primer pis i finestres d'arc de mig punt cecs al segon. La paret està esgrafiada reproduint la forma dels carreus. Destaca la forja de ferro a totes les obertures. A la cornisa de la teulada s'observa un ràfec amb permòdols, biguetes de fusta que recolzen sobre mènsules. La cornisa està coberta amb ceràmica vidrada en forma de triangles de color marró i blaus. | 08273-109 | Prop del nucli de Lavern | El mas de la Font Clara està documentat, juntament amb el de Can Mata, l'any 1152, segons consta al 'Llibre Blanc' de Santes Creus. Al segle XV, la masia pertanyia a la família Abelló, després, per mitjà de casament, va passar als Llobet i, finalment, a mitjans del segle XVI, passà als Olivella, també en virtut d'un matrimoni entre la pubilla Joana Llobet de la Font Clara i Antoni Olivella. Es té constància, per un document de l'any 1544, de les propietats de la família Olivella, de la qualitat dels vins que elaboraven, i de la varietat de recipients de què disposaven per a contenir i conservar el vi. Tot i que l'antiga masia era de tipus basilical, la que hom pot veure avui dia es va fer al primer terç del segle XX. | 41.3912800,1.7742500 | 397524 | 4582919 | 1916-31 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66892-foto-08273-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66892-foto-08273-109-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Ca l'Olivella de la Font Clara o Ca l'Abelló. | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66894 | Can Ravella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ravella | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre II. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 243-244. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 186. | XIX | Gran masia senyorial, amb planta baixa i pis. Destaquen dues torres adossades amb coberta de pavelló i una tercera coronada amb merlets. Adossat a l'edifici principal hi ha un cos lateral amb galeria d'arcades de mig punt. A la façana davantera hi ha una terrassa amb balustrada. Totes les obertures estan emmarcades en pedra, la porta s'obre amb un arc rebaixat i al primer pis les obertures són totes portes amb balcó. A la torre principal les obertures són diferents, finestres petites amb arc de mig punt. A la part superior de la façana, sota de la cornisa, s'obren tres ulls de bou decorats amb ceràmica majòlica de decoracions geomètriques. La masia està envoltada de jardins. | 08273-111 | Al nucli de Can Ravella, a l'oest d'Ordal. N-340, km. 312,200. | Sembla que aquesta masia té els seus orígens als segles XIII-XIV, si bé les primeres notícies documentals segures de la seva existència són del segle XV, juntament amb la Capella de Sant Esteve de Can Ravella, ara Sant Sebastià, situada davant el mas, a l'altra banda de la carretera. Ja al segle XV trobem a Pere Ravella, que prenia part en la política municipal. En època moderna, els seus propietaris foren persones influents i familiars de la Inquisició. La família Ravella començà a engrandir el seu patrimoni amb una gran adquisició de bens l'any 1640, esdevenint una de les famílies més riques en diners i terres de tot el municipi. El senyor Antoni Ravella, comerciant molt ric de Barcelona, va morir solter, deixant el seu patrimoni a Josep Ravella Feu. En el testament li imposava la obligació d'enderrocar la vella capella d'Ordal i fer-ne una de nova: en aquell temps el poble d'Ordal no tenia església pròpia i depenia de l'església de Sant Pere del Castell de Subirats. L'any 1658, el senyor Antoni Ravella va fer construir la tomba on va ser enterrat, segons consta en el llibre d'òbits de la rectoria de Sant Pau d'Ordal. L'any 1777 es va construir la masia nova on hi havia hagut l'antiga, acabant el 1780, de tamany més gran que l'inicialment projectat. El dia 3 d'agost de 1793 va morir Josep Ravella Feu, deixant els seus bens a Anton Ravella Busquets. Des del dia 21 de desembre de 1808 fins el 27 de març de 1809, durant la Guerra del Francès, va haver-hi una guarnició francesa a Ordal, que saquejà la capella de Sant Esteve de Can Ravella, van cremar les portes i finestres de l'hostal de Can Ravella, la casa Parellada i altres cases del poble, excepte la casa de Can Ravella, on hi vivia un comandant francès. Un altre episodi lligat a la Guerra del Francès succeí al mes de juny de 1809, quan quatre soldats francesos que havien begut molt van fer nit al celler de Can Ravella. Els pagesos del poble van esperar fins que els soldats es van adormir. Aleshores els pagesos aprofitaren per matar els soldats a cops de maces i els van enterrar un a l'hort de la casa prop del pou i els altres a prop de l'hostal. L'any 1819 Antoni Ravella Busquets compra la masia de Can Bou de Lavern i les terres del seu voltant. En morir Antoni sense fills, l'any 1829, hereta les possessions la seva neta Josefa Tor Ravella. Aquesta es casa amb el senyor Ramon d'Olzinelles, comte d'Olzinelles. Al morir Josefa Tort Ravella, el seu hereu, Hermenegild d'Olzinelles Ros i Ravella, presentà una sentència als jutjats per heretar tots els bens de la seva mare i la meitat dels bens del senyor Esteban Ravella Nin, inscrivint-se l'escriptura del conveni al registre de la propietat l'any 1881, passant a ser ell el propietari de Can Ravella. Li gestionà la documentació de la seva propietat el senyor Alfons de Camps i d'Olzinelles, passant l'heretat fins avui a la família Camps, quan Concepció Olzinelles es casà amb Pelayo de Camps i de Matas, a qui fou concedit el títol de Marquès de Camps l'any 1878 per part del papa Pius IX. Es tracta d'un títol pontifici, no rehabilitat. La família Camps és la propietària actual de Can Ravella. | 41.3951600,1.8357000 | 402667 | 4583279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66894-foto-08273-111-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A la part alta de la casa senyorial hi ha les restes del mas Margassó; davant seu a l'altra banda de la carretera, hi ha la Casa Llarga, que forma part de l'heretat. | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66895 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 244. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; VALLRIBERA I MIR, Manuel (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya'. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, p. 184-185. | XVIII | Tot i que l'estructura exterior de l'edifici es manté, l'interior està completament enrunat, tant pel que fa a l'edifici principal com al seu annex agrícola. | Masia de tipus basilical, amb planta baixa i pis. Tot i que exteriorment presenta el cos central emergent per a les golfes, com és característic en la tipologia basilical, en aquest edifici les golfes foren eliminades i l'espai forma part de la sala principal, amb un embigat de fusta i dos portals decorats amb estuc al gust barroc. La porta d'entrada d'arc de mig punt, adovellada, i les cantoneres i els marcs de les finestres són de pedra amb ampits, brancals i dintells de pedra; la que hi ha sobre el portal principal té esculpida la data 1777. També a la façana nord hi ha tres finestres de pedra treballada, amb inscripcions, una d'elles amb la data de 1784, i un rellotge de sol. La masia té un cos lateral adossat que desfigura en part l'estructura basilical a la banda de migdia, on destaca una finestra amb motllura trencaaigües coronada amb mènsula esculpida amb cares humanes, a la paret de ponent d'aquest cos. Damunt d'aquesta finestra hi ha un altre, de forma conupial, molt més petita. En un portal d'aquest cos hi consta la data de 1772, així com a la paret de llevant hi ha la data de 1673, incrustada a la tàpia. Al costat de l'edifici hi ha una cisterna i, al seu davant, una era. | 08273-112 | Per la carretera BV-2427 dels Casots a la N-340, desviació a l'esquerra, prop de Can Vidal. | Els orígens del mas són al segle XV, si bé el seu aspecte actual és fruit d'una important reforma realitzada al segle XVIII. Un dels seus propietaris, Llorens Ros, va ser batlle de la sobirania de Subirats l'any 1690. La denominació de Can Golart s'ignora totalment des de mitjans del segle XIX. | 41.4059700,1.8216900 | 401512 | 4584495 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66895-foto-08273-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66895-foto-08273-112-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Mas Golart.Aquesta masia està considerada un dels edificis setcentistes més complerts de tot el Penedès. LLORAC (1988)Al mateix turó que Can Ros, a uns 250 m d'aquesta, es troba el Maset de Can Ros (UTM X= 401811; Y= 4584753), un petit mas en estat ruïnós, de planta única, rectangular, cobert amb teulada d'un sol vessant. S'hi adossa un tancat, probablement utilitzat al seu moment per al bestiar, fet de pedra, amb contraforts a les cantonades. L'edifici principal presenta alguns refacció posterior, realitzada amb maó, i teulada d'uralita. Aquest maset, ara en estat ruïnós, formava part de la masia de Can Ros. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66897 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol-1 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p.185. | XVII | El rellotge de Sol de la façana principal està força deteriorat. | Masia de tipus basilical, amb planta baixa, pis i golfes, construïda sobre un promontori. A la façana principal, i centrant aquesta, destaca el portal, d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra, amb la porta protegida per una reixa forjada creuada amb ferros horitzontals travessant els verticals. A l'alçada del primer pis, al costat de la finestra central, hi ha un rellotge de sol. A cada lateral la masia té adossada un cos de la mateixa longitud de l'edifici principal; si bé el de l'esquerra respecta l'esglaonat de les teulades, de la dreta és lleugerament més elevat. Aquests cossos adossats estan reforçats amb uns importants contraforts. | 08273-114 | Carretera BV-2427, km 4,5, a 150 m. | Els orígens de la masia són al segle XV, si bé l'aspecte actual és fruit d'una remodelació del segle XVII, amb alguns afegits posteriors. | 41.3981800,1.8534700 | 404157 | 4583595 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66897-foto-08273-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66897-foto-08273-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al mateix recinte de la masia hi ha un annex agrícola, perpendicular a l'edifici principal. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66912 | Cal Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guilera | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 162. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVI | Masia de planta rectangular, planta baixa, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants. A la façana s'observen dos arcs cecs de mig punt amb grans dovelles de pedra, on s'han obert finestres posteriorment. A l'esquerra del portal d'entrada, que té l'arc carpanell, hi ha dues finestres renaixentistes, amb el marc de pedra polida, ampits i dintells amb cornisa trencaaigües motllurada amb cul de llàntia. Les cantoneres de l'edifici són de pedra picada. A l'interior de l'edifici hi ha una arcada de punt rodó. També hi ha dos arcs apuntats al celler, així com una escala antiga que porta a un pis on hi ha una finestra amb festejador i reixa de ferro forjat. Al sostre d'una sala, l'estucat presenta grafits i motllures amb animals alats, interpretables com a àguiles (del llinatge de Can Guilera o Aguilera). | 08273-129 | A prop de l'església de Sant Pau d'Ordal, al nucli urbà. | Aquesta casa i la de Can Massana de la Plaça (veure fitxa n. 128) podrien haver format part en el passat d'una mateixa hisenda. Per algunes elements arquitectònics antics es podria datar els orígens de l'edifici al segle XIV, corresponent al segle XVI la seva estructura actual. | 41.3901400,1.8466900 | 403578 | 4582709 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66912-foto-08273-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66912-foto-08273-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66908 | Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-agricola-de-sant-pau-dordal | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MALLOFRÉ I MASSANA, Núria (1990): 'El Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal'. MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1990. Vol. XIV. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, pp. 461-466. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191. | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular d'una nau coberta a dues vessants, que allotja, a l'interior, un cafè, una sala de ball amb escenari i galeria, i una ala-mirador amb finestres geminades rectangulars que dóna a la Plaça de Subirats. Aquest mirador aprofita el sostre com a terrassa amb una balustrada sustentada per columnes. Destaquen les finestres de tot l'edifici, geminades i amb trencaigües | 08273-125 | C/Sant Pere, 5 (Sant Pau d'Ordal) | A principis del segle XX hi havia dos llocs a Sant Pau d'Ordal on la gent solia anar: el 'Cafè de Baix', després 'Cafè del Partit de Baix', de tendències esquerranes, desaparegut després de la Guerra Civil; i el 'Cafè del Partit de Dalt', de tendències dretanes. A la dècada dels anys '10, els homes del Cafè de Dalt decideixen que cal construir un local nou, ja que consideren que no tenen prou espai, i formar una societat. Aquest nou local estarà ubicat al seu emplaçament actual, al lloc anomenat 'La Taulera', on abans hi havia una feixa amb ceps plantats. Compren els ceps al pagès i acorden pagar un cens anual al propietari de les terres, cens que no es redimí fins l'any 1977. S'arrenca la vinya i s'aplana el terreny. La inauguració del nou local té lloc l'any 1914: només hi ha les quatre parets i la teulada. Dos anys més tard s'acaba de fer la part del cafè i part de la sala amb galeria i boca de teatre. La nova societat es constituí legalment l'any 1915. Es redactaren els estatuts, que serien les directrius de la societat, que tindrà el nom oficial de 'Centre Agrícola'. Estarà formada pels socis, i encapçalada per una junta (la meitat més un dels seus socis) renovable anualment, escollida per l'Assemblea General de socis. Només els homes podien ser socis: les dones no han pogut entrar com a sòcies fins l'any 1990. Per ser soci calia complir els següents requisits: - Exposar el nom del candidat en una 'tablilla' durant uns dies, per la seva acceptació o no per part de la resta de socis. - Calia pagar un dret d'entrada, que es podia satisfer en quotes parcials. Era obligatori comprar una acció com a mínim, al preu de 25 pts. cada una; cada acció representaria un vot en les assemblees de socis. La compra d'accions, en alguns casos, es feia en aportacions de brisa de raïm, per manca d'efectiu. -Pagar les quotes mensuals, semestrals o anuals, segons el període. Així, hi havia dos tipus de socis: els fundadors i els efectius. Amb el temps s'hi van anar apuntant cada cop més socis, fins que el Centre esdevé un lloc per tothom. Als anys '70, la Societat comprarà als socis les accions al preu inicial de venda. Des de la seva fundació, el Centre Agrícola passarà diverses vicissituds, algunes amb implicacions a nivell estatal, com les successions de juntes a les diverses etapes de la República; el canvi de nom durant el franquisme ('Centro Cultural y Artístico'), els canvis amb la democràcia... Pel que fa a l'edifici, es va anar millorant i ampliant, adquirint nous utensilis i electrodomèstica (nevera, cafetera, projector de pel·lícules, T.V....). Aquests s'obtenen principalment a partir de les prestacions personals dels socis, préstecs demanats a entitats financeres i subvencions d'organismes oficials. D'aquesta manera es van poder ampliar les activitats, com els balls, els primers amb un piano de manubri, després amb una gramola, orquestres, tocadiscs, etc; teatre, els primer grup era d'homes sols, i a partir de 1950 hi ha un grup mixt; cinema, des de finals dels '50: el 1957 es lloga l'antiga màquina de cine del Centre Parroquial de Sant Sadurní i després es compra. El 1967 es compra una màquina nova, una pantalla, i es condiciona la cabina de l'operador. Als anys '80 es deixen de projectar pel·lícules. També durant els anys '70 i '80 es promociona al Centre un moviment musical, anomenat 'En viu', en el que actuen cantautors catalans, grups de rock, jazz, etc. A banda d'aquestes activitats, el Centre també ha estat lloc de trobada on es preparava la Festa Major, les activitats de Pasqua, del Carnestoltes, etc. | 41.3972500,1.7921100 | 399026 | 4583561 | 1914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66804 | Torrota del Moro/Torre del Moro/Torrassa de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-del-morotorre-del-morotorrassa-de-ca-lalmirall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 225-228. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 2. Alt Penedès'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 180. | II-V | El jaciment es troba enmig d'un camp de conreu. L'element visible és un mur amb una entitat considerable, que corre el perill de ser enderrocat com a conseqüència dels treball agrícoles. | Jaciment situat enmig d'un camp de vinyes 100 m a l'oest del caseriu de Ca l'Almirall (zona de Lavern). Es tracta d'una concentració de materials ceràmics romans en superfície, així com una paret conservada feta de pedres de tamany regular, disposades en diverses filades on es poden apreciar els forats on es recolzava l'encofrat de construcció, típic d'època romana. La seva alçada mitjana és d'uns 3,20 m, mentre que té una amplada màxima de 4,5 m. El mur, fet de reble i calç presenta, a la seva part superior, una finestra revestida de maons, que forma un arc a sardinell. | 08273-21 | A 300 m. de Ca l'Almirall (zona de Lavern) en una zona de vinya. | La primera persona en esmentar el jaciment és Pere Giró i Romeu, l'any 1956, en què rep avís de la troballa d'un mur de construcció romana, a més de l'aparició de tègules, lloses, i d'altres trams de mur que van sorgir quan es va fer la replantació de la vinya nova. Tres anys després (1959), el Sr. Giró és informat de l'aparició de restes d'altres murs al voltant del primer que ja s'havia descobert, juntament amb un bon nombre de fragments de tègula, àmfora, dòlium, vasos i fragments de sigil·lata (sense especificar). L'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) va mantenir una entrevista amb Antoni Adell (de Sant Sadurní d'Anoia), qui va explicar que a mitjans dels anys ‘70, principis dels ‘80 es va fer un camí de conreu en uns camps al NE del mur conservat (de vinya a presseguers), on es van detectar diverses restes. Igualment, amb l'arrencament d'una figuera que hi havia també en aquests camps, es va localitzar un àrea amb vàries dolia. Al Museu de Vilafranca del Penedès hi ha dipositat només part del material. | 41.3890200,1.7627800 | 396561 | 4582682 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Encara ara s'observen restes en superfície, sobretot fragments de tègula. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66920 | Les parets antigues / Pont o resclosa sobre la riera de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parets-antigues-pont-o-resclosa-sobre-la-riera-de-sant-sebastia-dels-gorgs | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 180. | III a.C-XV | La riera sobre la qual s'assenta aquest element pot representar una amenaça per a la integritat física del bé, a menys que aquest sigui consolidat. | Restes d'un antic pont o resclosa sobre la riera de Sant Sebastià dels Gorgs; les restes pertanyents a Subirats, millor conservades que les de la riba oposada, s'ubiquen al marge dret de dit torrent. Està construït amb carreus de pedra petits i de mida irregular, amb algunes filades 'd'opus spicatum'. L'alçada màxima conservada supera els 2 m., i la llargada total de l'estructura fa entre 15 i 18 m. | 08273-137 | A la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, a uns 100 m. del carrer dels Rocs de Lavern | Es considera que aquesta construcció podria haver-se realitzat durant la romanitat tardana o en època pre-romànica, a jutjar per la factura de l'obra, amb restes 'd'opus spicatum'. | 41.3834200,1.7945400 | 399208 | 4582023 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Les restes es troben al límit dels termes municipals de Subirats i d'Avinyonet del Penedès.A la riba de la riera pertanyent al terme d'Avinyonet s'observa una línia de carreus perfectament tallats així com les restes d'un mur que deuria ajuntar-se d'extrem a extrem; ara, una entrada enmig de la riera separa els dos trams.Aquest jaciment arqueològic es troba fitxat a la CC.AA. corresponent al municipi d'Avinyonet del Penedès. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66805 | Torre de Can Llopart/Torrota de Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-lloparttorrota-de-can-llopart | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica', vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 199. A.A.V.V. (1971): 'Els castells catalans', vol. III. Rafael Dalmau, editor. Barcelona, p. 767. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. CARAFÍ I MORERA, E. (1999): 'Les torres de Subirats. Un patrimoni en perill'. TOT SUBIRATS, n. 27, novembre 1999, pp. 12-13. Publicat també al periòdic El 3 de vuit', del 30 de juliol de 1999, p. 22. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 219. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya'. Vol. 2. Alt Penedès. Barcelona, p. 181. | X-XV | L'any 2006 aquest edifici està en fase de consolidació per reparar determinades esquerdes que afecten la seva estructura. | Torre de guaita ubicada en un turó prop del nucli dels Casots. Era un edifici d'avançada depenent del castell de Subirats, en un lloc estratègic entre la depressió penedesenca i la conca del baix Anoia. El cos de la torre és de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 m, i un gruix del mur de 1,25 m. Té una alçada total de 10 m, de forma troncocònica, amb la part superior una mica més estreta que la inferior. Els murs estan fets de carreus petits i irregulars, units amb un morter de baixa qualitat. Aquests murs presenten algunes espitlleres, formades per quatre pedres a costat i costat. A uns 3,5 m d'alçada hi ha l'obertura de la porta principal, al nivell de la qual hi ha una falsa cúpula. Al cim de la torre n'hi ha una altra. També a la part alta s'observa la col·locació d'un desguàs per evacuar l'aigua de pluja i evitar inundacions. Al voltant de la torre, a les bandes S i O, hi ha diverses parets que tanquen un recinte rectangular, partit per la meitat per un mur transversal, segurament relacionats amb l'estructura militar. Aquest recinte té una longitud de 30 m x 20 m d'amplada el gruix d'aquests murs és de 75 cm, excepte l'oriental, que fa 210 cm. Cal dir també que per la superfície es poden trobar fragments de ceràmiques medievals i modernes. | 08273-22 | Carretera BV-2427, km 4,3 a 300 m al nord-oest de la masia de Can Llopart de la Costa. | Fins ara hom no ha trobat cap document d'època medieval referent a aquesta torre, si bé cal associar-la al castell de Subirats, documentat de de l'any 917, i del qual la torre era punt de guaita i defensa. Pere Giró i Romeu, Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès l'any 1968, va realitzar una sèrie de prospeccions inèdites aquell any, a la part baixa del turó, en el transcurs de les quals es van recollir, a nivell de superfície: - Fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn. - La Base d'un vas de ceràmica comuna ibèrica a mà. - Fragments de pedra granítica, possiblement parts de molins de mà. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès l'any 1990 no va poder documentar restes del període ibèric en tot el perímetre a peu del turó en superfície, si bé cal dir que els vessants N/NW i E són feixes ermes i abandonades, cobertes d'una espessa vegetació que feu impossible la prospecció. No se sap, per tant, si hi ha un establiment en vessant o dalt del turó, ni si es conserven més materials. | 41.4086900,1.8007500 | 399766 | 4584821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66805-foto-08273-22-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Enric Carafí i Morera, segons explica a un article publicat a la revista TOT SUBIRATS (veure bibliografia), documenta l'existència d'una pica de pedra tallada, que es va endur de la torre de Can Llopart als anys '80, i que es conserva a Gelida, a l'espera de poder-la integrar al seu lloc original. Sembla que aquesta pica pertany a la ocupació de la torre com a habitatge. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/