Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66786 | Turó del Pujol/Bosc de Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujolbosc-de-savall | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IVaC-XVI | En el moment d'elaborar aquest inventari no s'ha trobat cap resta material a l'emplaçament del jaciment. | Aquest jaciment es troba al cim del Turó d'en Pujol, a la zona del Bosc de Savall. Segons el seu descobridor, Antoni Adell, es tractaria d'un poblat ibèric, ja que existeixen murs visibles en un indret estratègicament situat dalt d'un turó, al costat d'un corrent d'aigua i amb zones properes aptes per al conreu. De totes maneres, però, no es pot descartar que les estructures conservades al cim del turó pertanyin a un assentament Baix Medieval o Modern, una masia ubicada en aquest punt estratègic. Pel que fa a material trobat, tan sols es tenen referències per part d'Antoni Adell i Salvador Llorac sobre ceràmica ibèrica comuna a torn, un petit molí de granit, un fragment de ceràmica sigil·lata i fragments de dolium. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica del 1990 no va trobar cap tipus de material.. | 08273-3 | Turó 350 m. a l'oest de la masia Savall, limitat al nord pel Torrent del Tro. | El jaciment fou descobert l'any 1978 per Antoni Adell, veí de Sant Sadurní d'Anoia. Més tard, en un moment indeterminat, es realitza una cala d'1,5 m en un punt a prop de les restes de murs visibles localitzades, descobrint-se així un mur nord-sud d'uns 7 m de llarg que feia cantonada amb un altre del qual se'n conserva una petita part. Es va rebaixar fins a establir una alçada total del mur d'1,5 m, essent l'obra d'aquest de petits blocs més o menys regulars, i carreus a la part baixa. Igualment, uns 3 m al nord es va trobar un amuntegament de pedres que tapaven una sitja d'aproximadament 1 m de fondària. Finalment, es localitzà una pedra circular amb orifici central d'una alçada de 45 cm, per un diàmetre d'1,10 m, de funcionalitat desconeguda. | 41.3970300,1.7877700 | 398663 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 80|81|85|94|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66788 | Pont de Ca l'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lartigues | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp', vol. 7, 18 de març. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IIIaC - X | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba al costat d'un camp de conreu de vinya. Sembla que podria estar relacionat amb les restes d'un paviment i abundant ceràmica d'època republicana i alt-imperial que hi ha a 110-120m al NE, al turó de darrera de Ca l'Artigues. Cal tenir present també que, a 1 km en línia recta en direcció SW hi ha la vil·la de la 'Torrota/Torre del Moro' d'una gran extensió. Podria tractar-se, així, de dos possibles explotacions agrícoles d'època romana, si bé cal tenir present que també existeix el model de vil·la en la qual en un turó proper, a l'altra cantó d'una riera que abasteix d'aigua al conjunt hi ha la necròpolis d'aquesta, com succeeix a 'Cal Cuc' i 'Fondos de Cal Cuc', a Pacs del Penedès. Així, existeix la possibilitat que aquest jaciment sigui necròpolis del de Ca l'Artigues, o a l'inrevés. L'equip de la Carta Arqueològica de 1990 estableix, però, que el jaciment podria ser la part rústica d'una vil·la de considerables dimensions, situada al promontori de Ca l'Artigues; o bé un petit establiment d'època republicana, absorbit o traslladat posteriorment. En el primer cas s'explicaria el paviment d'opus signinum, element utilitzat per a la disposició i contenció de líquids, la presència de recipients d'emmagatzematge, com ara dolia i altres vasos de grans mides. Si s'accepta la segona interpretació s'explicaria l'absència de sigil·lates, la presència d'opus latericium, molt típic de la fase republicana, i les petites dimensions del jaciment. | 08273-5 | En un camp de vinyes prop, a l'est, del cementiri parroquial de Lavern | L'any 1964 l'arqueòleg Pere Giró anuncia al seu diari que troba en aquest lloc, durant un reconeixement '(...) gran cantidad de piedras de los cimientos de la villa rústica, numerosas tegulas fragmentadas y dolium. Escasas han sido las de cerámica de ánforas y otros vasos, y bastante numerosos los de ladrillos que miden 44 cm de largo x 25,5 de ancho x 5,5 de grueso. (...) No hemos hallado un solo fragmento de sigil·lata, y unos cuantos fragmentos de cerámica ibérica lisa (...)' (GIRÓ ROMEU, 1964). En la inspecció sobre el terreny de l'equip d'arqueòlegs de 1990 s'observa que al camp de cireres les restes son molt més fragmentàries i rodades, recollint fragments de tegula i ímbrex, dolia i algun os, un fragment de vernís negre itàlic, algun fragment informe de ceràmica ibèrica a torn de pasta 'sandwich' i una nansa gruixuda de gran vas contenidor amb vora plana exvasada. Sense una conclusió clara, aquest equip proposa que el lloc podria haver estat utilitzat com a cementiri en època alt-medieval o bé en un moment que s'amortitzés el seu possible ús rústic. Tots aquests materials estan dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès | 41.3985700,1.7683500 | 397042 | 4583736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66789 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-0 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment consistent en la troballa de diverses peces d'una dolia dins la propietat de Joan Martí Pinyol (de Cal Bitxo), el 7 d'octubre de 1990, destruïda en fer-se uns forats per a col·locar-hi fites de partió del camp de conreu. L'informador de la troballa fou el Sr. Pere Giró i Catasús, agrimensor de Vilafranca del Penedès, que es trobava en el terreny per a supervisar la correcta partió de les propietats, i que fou qui s'adonà de la destrucció de la peça. Ell mateix recollí alguns fragments per dipositar-los al Museu de Vilafranca i donar avís de la troballa. | 08273-6 | Al sud-est de la masia de Cal Bitxo, entre el Torrent dels Bribons i el Barranc de mas Rovira | L'equip que va elaborar la Carta Arqueològica l'any 1990 prospectà la zona un mes després de la troballa, localitzant únicament un fragment de dolium que podria pertànyer a la peça destruïda poc abans. Aquest dolium es trobà a una profunditat d'uns 0,50 m, el que fa pensar en l'existència d'un possible assentament agrícola d'època romana. Durant la mateixa prospecció es localitzà, en superfície, un taller d'indústria lítica en sílex, cronològicament situat al Paleolític inferior i mig, format per: - 1 fragment de percutor. - 1 ascla. - 1 fragment amb retocs denticulars. - 1 làmina amb retocs simples. - fragments indeterminats de sílex. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3997600,1.7424400 | 394878 | 4583899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66789-foto-08273-6-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66791 | Balmes de la Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | Tot i que conserven força bé el seu potencial estratigràfic, en algunes de les balmes més grans s'hi ha abocat deixalles. | Conjunt de balmes obertes en un aflorament calcari ric en fòssils marins, detectats especialment als sostres de les cavitats, conserva un claríssim potencial arqueològic, on es trobaren restes òssies i lítiques. Basant-se en els trets morfològics de les cavitats, de dimensions reduïdes, ha estat interpretat com un jaciment sepulcral, en el qual els materials formarien part del conjunt d'aixovar funerari. | 08273-8 | Sector situat uns 300 m. al nord/nord-est de la masia de La Bardera | Tot i que es coneixen des de l'any 1927, és l'any 1979 quan el Sr. Salvador Llorac i Santís efectua una exploració de la balma principal, situada més a l'est, i reaprofitada posteriorment com a refugi de pagès. L'equip d'arqueòlegs que confeccionaren la Carta Arqueològica de 1990 identificaren també altres 3 balmes, de dimensions més reduïdes, disposades al llarg de l'eix est-oest, encobertes de bosc de pi i alzina en els sectors central i oest. La balma explorada pel Sr. Llorac encara conserva en alguna zona una potència sedimentària d'1,20 m aprox., presentant en els talls, encara avui, restes òssies, algunes podrien ser humanes. Es va recollir el següent material: - Làmina de sílex fragmentada, amb retocs bilaterals (21 x 12 mm.) - Raspador de sílex (29 x 25 mm.) - Destral polida, fragmentada, de secció ovalada, amb concrecions de calcària (57 x 37 x 25 mm.) - Percussor de basalt, força desgastat i fracturat per la meitat (42 x 48 x 40 mm.).El material forma part de la col·lecció particular del Sr. Salvador Llorac i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4043600,1.7910700 | 398950 | 4584352 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66793 | Coves de Can Ros/Coves del Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-roscoves-del-torrent-del-gavatx | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | La situació de les coves en un vessant muntanyós situat en terreny boscós ha provocat que la vegetació sigui tan espessa que amenaci amb cobrir totalment el jaciment. | Conjunt de tres coves situades en un aflorament calcari orientades a nord/nord-oest, a mitja vessant de llevant per damunt del Torrent del Gavatx o de can Ros. - La cova nº1, la més gran, és més aviat una balma, amb unes dimensions de 3,20 m d'amplada x 1,20 m. D'alçada, en la boca, i una 3,80 m de profunditat, tot i que al fons hi ha una petita cavitat que s'endinsa fins 4/5 m en total). - La cova nº2, petita, es troba per sobre de la cova nº1, oberta a N/NW. La boca fa 1,30 m d'amplada i 2,20 d'alçada, amb una profunditat de 2,60 m. - La cova nº3 esta emplaçada en una penya inferior a la primera. Oberta a l'oest, té una amplada de boca d'1,20 m i una profunditat d'uns 2,50 m. | 08273-10 | Vessant muntanyós a l'est del Torrent del Gavatx. Masia de Can Ros a uns 450 n al sud/sud-est. | De la cova nº1 procedeix la major part del material recuperat els anys 1980/1981 i 1983, segons Anton Adell. El mateix any 1983 s'explorà la cova nº2, realitzat una cala interior, que va permetre la recollida de ceràmica i sílex. En conjunt es documenten: - 2 destrals de basalt senceres, polides. - Indústria lítica sense especificar. - Fragments de ceràmica a mà, també sense determinar. - Dents humanes. Aquest últim element portà als arqueòlegs elaboradors de la Carta Arqueològica de 1990 a considerar el jaciment com a possible lloc sepulcral; a més, les reduïdes dimensions de les cavitats afavoreixen aquesta hipòtesi. L'esmentat material forma part de la col·lecció particular de Salvador Llorach i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4086700,1.8225900 | 401591 | 4584794 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66794 | La Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | XV-XVIII | Als voltants del jaciment es localitzen restes de materials de la construcció, així com electrodomèstics vells i ferros; tot plegat amenaça amb la degradació de l'entorn. | Amuntegament de pedres informes de tamany mitjà-gran sobre una superfície de roca calcària allisada per treballs recents amb maquinària pesant. Tret d'aquestes pedres, no es localitzen altres materials arqueològics similars als descrits a l'apartat 'història'. | 08273-11 | Vinyes situades uns 100 m a l'oest de la masia La Bardera. | La Bardera és una antiga masia del segle XVIII que tenia un maset proper que fou desmantellat i enderrocat. L'any 1983 Antoni Adell i Ton Ferrer realitzaren unes prospeccions durant les quals es posaren al descobert els següents materials, acumulats als marges dels camps i en clarianes del bosc: - Carreus treballats sobre pedra calcària. - Pedres circulars de diverses mides (al voltant del metre de diàmetre les més grosses, amb un gruix d'uns 10/15 cm. Algunes tenen un rebaix al seu contorn, a manera de canaló. Podrien ser tapadores de sitges amb la boca treballada amb pedra local (margues-calcàries, l'anomenat 'soldó'). - 1 fragment de molí de granit. - 1 pedra sorrenca d'esmolar. - 1 fragment de pica, possiblement de safareig, treballada en calcària, de 45 x 45 cm i amb una alçada d'uns 40 cm. Els elements descrits més amunt son segurament producte de l'enderroc del maset. | 41.4036900,1.7891900 | 398792 | 4584279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66795 | Vinya de Dalt/Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-dalttorre-ramona | BELLMUNT, Joan (1966): AMPURIAS, vol. XXVIII, p. 261. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...' Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions). Sant Sadurní d'Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): Subirats. Visió general d'un municipi de l'alt Penedès. Subirats. Ajuntament de Subirats, p. 96 RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment desaparegut arran l'afectació que les obres de construcció de l'autopista A-7 durant els anys '70 del segle XX van ocasionar als terrenys adjacents. | 08273-12 | A l'alçada dels km. 15 i 15,5 de la carretera C-243a, a les terres del camí cap a Torre-ramona. | D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes. El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del 'Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer', qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada 'Vinya de Dalt', '(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)' (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar: - Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la 'Vinya de Dalt'. - Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966) - Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica. - Vores i bases de vasos de diverses mides. - Ceràmica gris fragmentada. - 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana. - 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú). Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt. | 41.4217100,1.8214800 | 401518 | 4586243 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66796 | El Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pago | MESTRES MERCADÉ, Josep (inèdit, 1976): 'Notes de camp' RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-II aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment arrasat sota un camp de conreu de vinya i presseguer. No s'ha localitzat restes de material arqueològic a nivell de superfície. Tan sols una excavació arqueològica sistemàtica podria verificar si es conserven sitges com les trobades durant els treballs d'esplanació del terreny. | 08273-13 | En un camp de conreu 150 m. al nord-oest del nucli del Pago | Aquest jaciment va treure a la llum les seves restes durant els treballs d'esplanació dels terrenys agrícoles on es troba, l'any 1976. El seu propietari, Sr. Antonio Forns Raventós ho va comunicar a l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, Pere Giró Romeu, qui reconegué el terreny, així com l'arqueòleg Josep Mestres i Mercadé. En les seves notes de camp, Mestres esmenta la destrucció d'unes 30 sitges que el propietari del terrenys recordava com '(...) taques fosques que es repetien sense ordre per tota la superfície del turó en número d'una trentena. Aquestes taques tenien una fondària de mig metre i una forma circular (...)' (MESTRES MERCADÉ, 1976). Quan els arqueòlegs realitzaren les seves visites no restava cap d'aquestes estructures, degut al fort rebaix fet al terreny. El conjunt de materials recollits tant pel propietari com en posteriors prospeccions es compon de: - Ceràmica a mà indígena ibèrica: una vora i algun fragment informe. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb fragments informes de contenidors (àmfora, etc.), vores arrodonides de petit contenidor i alguns fragments informes amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana i una base amb decoració de palmetes estampillades pròpia de la ceràmica pre-campaniana. - Àmfora itàlica. - Fragment d'un possible suport per coure ceràmiques. - Ceràmiques passades de voltes per mala cocció i algun fragment de terra amb restes de vidrat que podria pertànyer a les parets d'un forn de ceràmica. - Molí rotatori de pedra arenisca. L'equip redactor de la Carta Arqueològica de 1990 va trobar encara alguns materials ceràmics, producte de la destrucció de les sitges, que provocà una forta dispersió de materials arqueològics. Només una part d'aquest material es troba dipositat al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3863500,1.8131000 | 400764 | 4582327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66796-foto-08273-13-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66797 | Pujolet de l'Escuder/Pujolet de Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-lescuderpujolet-de-ca-lescuder | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1964): 'Quaderns de camp', vol. 7. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Fins ara el jaciment es delimita a partir de restes ceràmiques documentades especialment en el camí terrer que puja en pendent des de la carretera, dividint les vinyes, mentre que als camps pròpiament dits apareix poc material: - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i vores arrodonides de contenidor, a més de fragments informes. - 1 vora de ceràmica campaniana d'un petit plat (vernís negre molt erosionat). - Fragments d'àmfora itàlica. - Peça de pedra calcària treballada, amb una perforació central fins la meitat del gruix (no té sortida), de forma circular i amb una franja ben polimentada que l'emmarca. Les seves mides son: 4,5 cm de diàmetre, 1,7 cm de gruix total, 1 cm d'alçada de la franja polimentada i 0,9 cm de diàmetre de l'orifici. Els materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès. | 08273-14 | Al vessant d'un turó a peu de carretera C-243a; a uns 150 m a l'oest hi ha la masia de Ca l'Escuder. | Pere Giró Romeu i Josep Ma. Masachs, membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, foren els descobridors d'aquest jaciment, el dia 22 d'agost de 1964. El terreny havia estat llaurat recentment amb maquinària agrícola, de tal forma que es van poder localitzar alguns fragments de ceràmica: 'Los fragmentos (cerámica ibérica de ánforas y romana) se hallan a lo largo de un camino que divide dicho campo y una viña colindante en una extensión de 50 m.' | 41.3969100,1.7510700 | 395595 | 4583572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66797-foto-08273-14-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66798 | Les Cases d'en Rossell/Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-rossellcan-rossell | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment ubicat en un camp de conreu de presseguers. No s'han trobat restes de cap tipus, de forma que l'única referència que tenim d'aquest jaciment és purament històrica/bibliogràfica. | 08273-15 | Al marge oest de la carretera BP-2427, a l'alçada del km 2,8, al costat d'una bòbila abandonada. | El 17 d'agost de l'any 1950, Pere Giró Romeu (de Vilafranca del Penedès) i Mossèn Lluís Via (membre de la Secció de Geologia del Museu de Vilafranca) van realitzar una excursió durant la qual van localitzar aquesta estació arqueològica, consistent en diversos materials ceràmics en un terreny al peu del camí que porta a Les Cases d'en Rossell, ocupat en aquella època per un conreu de vinya, i una estructura d'emmagatzematge en un marge: '(...) en el lado derecho (del camí que porta a Les Cases d'en Rossell) hemos hallado fragmentos de cerámica ibérica y romana y escasos fragmentos de campaniense en la viña de encima el margen de aquel camino. Podría tratarse de un silo ya que se ven en la citada pared o corte del margen de dicho camino piedras con la cerámica. Hemos extraído unos escasos fragmentos en la rápida ojeada practicada.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Només part d'aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.4017700,1.8103200 | 400555 | 4584042 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66798-foto-08273-15-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66799 | Can Bas-1/La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-1la-plana | CONDE BERDÓS, Maria Josep (1987): 'Estudi sobre un recipient ibèric: vasos amb broc inferior'. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. Barcelona. Ed. Curial, n. 6, pp. 27-60. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona.' Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, p. 67. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953). 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (1959): 'Avance sobre la probable aplicación de un Vaso Inédito íbero-romano.' V Congreso Arqueológico Nacional. Zaragoza, pp. 196-205. GIRÓ ROMEU, Pere (1960): 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés (Barcelona)'. Memoria de los Museos Arqueológicos. Madrid, vol. XVI-XVII, fig.134. LLORACH SANTÍS, Salvador (1983): 'El Penedès durant el període romànic.' Sant Sadurní d'Anoia, p. 64. LLORACH SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats, Ajuntament de Subirats, p. 96. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba en un camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern. Actualment tan sols es poden trobar alguns fragments de ceràmica ibèrica a torn i en superfície, però és possible que hi hagi estructures soterrades. | 08273-16 | Camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern | El descobriment d'aquest jaciment data del 15 de març de 1951, quan Pere Giró i Romeu (llavors Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) va localitzar en superfície uns fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn a la vinya de davant la masia. Giró va descriure aquests fragments com a pertanyents a '(...) ánforas ibéricas sin cuello y asas cortas, oenochoe, kalathos pintado y lisa. Debe de haber algun silo.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). En vista d'aquesta hipòtesi, Giró va demanar al propietari de Can Bas, Sr. Olivella, que mantingués al corrent al Museu de l'aparició de qualsevol resta arqueològica. Quatre anys més tard, juny de 1955, el Sr. Olivella notificà l'aparició de gran quantitat de fragments de ceràmica. Pere Giró va efectuar un reconeixement del terreny, localitzant al menys tres sitges destruïdes per maquinària agrícola, podent excavar tan sols una part d'una d'elles. Així és com es va poder documentar el següent conjunt ceràmic: - Ceràmica a mà ibèrica, només alguns fragments informes, un d'ells amb decoració de cordó. - Ceràmica ibèrica comuna a torn: fragments d'àmfores, de vasos globulars, de contenidors globulars de vora arrodonida i broc a la part inferior, de petits vasos de pasta gris... - Ceràmica de vernís negre de producció local (imitació de campaniana, base de peu anul·lar amb decoració de 4 palmetes estampillades asimètriques i una base de ceràmica Campaniana A. Pocs dies després (25 de juny de 1955) es trobà una quarta sitja, al sector més proper al camí que mena a la capella de Sant Joan de Salerm, de la qual es recuperà el següent lot de materials: - Fragments de dolium. - Un morter - Totxo molt gruixut de possible factura romana. - Ceràmica ibèrica comú a torn: fragments d'àmfores, de kalathos amb decoració pintada roja, i de part d'una vora d'un oenochoe. - Ceràmica a mà. - Ceràmica vidrada moderna o medieval (no descrita) | 41.4040800,1.7542400 | 395871 | 4584364 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66800 | Can Bas-2/La Campana/Cal Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-2la-campanacal-ribes | A.A.V.V. 'Catàleg de promoció dels Vins Olivella Sadurní', elaborats a la finca de Can Bas de Lavern. Campanya de promoció de nous productes vinícoles sota un nou anagrama a l'etiqueta, que representa l'escultura en marbre d'una lleona (peça de trapezophorum localitzada a la partida de La Campana i conservada a la masia dels propietaris). BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions), p. 40. FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1984): 'Inscriptions romaines de Catalogne - I. Barcelone (Sauf Barcino)', París: Difussion de Bocard, p. 52. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1957): 'Restos romanos en la Partida de La Campana'. Arxiu Pere Giró, Carpeta 4.22: Carta d'en J. C. Serra Ràfols dirigida a Pere Giró Romeu. Barcelona (inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1960-1961): 'Vestigios romanos en la Partida de La Campana Can Bas de Lavern'. Noticia en Ampurias, 196; (esborrany d'una nota publicada a la revista 'Ampurias', vol. XXII-XXIII, p. 348). Arxiu Pere Giró, Carpeta 4. 22. GORGES, J. C. (1979): 'Les villes hispano-romaines. Inventarie et problematique archeologique'. París: Publication du Centre Pierre París, nº 4, p. 223. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 97. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SENABRE JUNCOSA, Maria Rosa; CEBRIÀ ESCUER, Artur; RIBÉ MONGE, Genís (1990): '20 sortida de la Secció d'Arqueologia. Els testimonis del moment romà de Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern'. Gran Penedès, Vilafranca del Penedès- El Vendrell-Vilanova i la Geltrú: Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, n. 22, p. 12. | I aC-II dC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment abrasa dos sectors de partides diferents: La Campana i Cal Ribes; en tots dos casos s'ubiquen en cultius de vinya al N-NW de la masia de Can Bas, a Lavern. El jaciment s'ubica a banda i banda de la carretera que cap al NE enllaça amb la BV-2153. La prospecció més recent sobre el terreny que ocupa el jaciment fins ara és la realitzada per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'any 1990, traduïda en l'obtenció del següent lot de material, recuperat en superfície: - Sector de La Campana: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna; informes. - Ceràmica sigil·lata hispànica: informes i 1 vora de plat. - Sector de Cal Ribes: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna: vora de petit contenidor i informes. Per comprendre l'abast i funció d'aquest jaciment ens hem de basar forçosament en la història de la investigació. | 08273-17 | Conreus de vinya a uns 400-500 m. al nord/nord-oest de la masia Can Bas de Lavern. | Segons el quadern de camp de Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), el 15 de març de 1951 es localitza prou material arqueològic en superfície per suggerir la presència de restes soterrades en aquell indret. 'En la partida de La Campana de esta finca han sido hallados fragmentos de cerámica romana y un trozo de mármol pulido de una cara liso, tégulas, doliums, ánforas y oenochoe...' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Un any després (18 d'agost de 1952), el propietari dels terrenys, Sr. Olivella, convida el Sr. Giró a supervisar les tasques d'esbancament del terreny, durant les quals es localitza un lot més ampli de materials, els quals indiquen clarament la destrucció d'un assentament agrícola romà: - Ceràmica ibèrica comuna a torn. - Fragments de vidre que formarien part d'una copa. - Tègules. - Fragments de grans dolia. - Molins giratoris de pedra calcària. Al mateix moment es recullen restes superficials associables amb les identificades a La Campana, a la partida de Cal Ribes, de l'altra banda de la carretera: - Fragments de dolium de gran capacitat. - Tègules - Ceràmica campaniana amb palmetes estampillades. - Ceràmica a torn ibèrica (fragments de kalathos, vasos de parets fines i àmfora). En un moment donat entre el 1952 i 1956 (any en què Pere Giró és informat), surten a la llum tres peces de marbre a la zona de La Campana: - 1 fragment de la part esquerra d'una placa de marbre amb traces de motlluració i inscripció (Mides: 6,5 cm x 5 cm x 2,5 cm). - - - - - L (o E ?) (- - -) A (- - -) - - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - 1 fragment central d'una placa de marbre blanc amb inscripció de lletres profundament gravades. A partir de l'estudi epigràfic s'emmarca la peça al segle I-II d. C. Mides: 5,2 cm x 9 cm x 2,90 cm. Alçada de les lletres: 3,9 cm. Espais: 1,2 cm aprox. - - - - - - (- - -) E M (- - -) (- - -) S (- - -) - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - Peça de marbre amb la representació de la testa d'un felí, possiblement una lleona, fragmentat per la part inferior, amb un angle adossat a la part posterior del cap, que conserva encara les restes de metall per unir la peça a una taula, com de suport. Seria part d'un trapezophorum decorat amb el cap d'una lleona, de boca oberta amb la llengua representada, línies de la cara suaus, ulls amb les pupil·les marcades, i orelles arrapades al cap amb els plecs ben definits. Excepte el rostre, la resta del cos s'estilitza per donar forma al suport, desconeixent l'extrem, car, com ja s'ha dit, esta fragmentat. Mides: alçada total = 32 cm (cap = 10 cm., cos = 22 cm.) Amplada frontal (cap) = 11 cm. Angle de suport = 18 cm de llargada Amplada de costat = 15 cm. L'any 1956 el Sr. Olivella localitzà també una destral de basalt de 18 cm de llarg i 5,5 cm d'ample, fragmentada de la part distal i polimentada per la part més ample del tall. Aquesta peça procedeix de la seva finca, si bé hom no disposa d'una referència més explícita de la seva ubicació original. Tot aquest material descrit es troba repartit: si bé part de les peces son al Museu de Vilafranca del Penedès, la família Olivella, de Can Bas de Lavern custodia la peça de marbre amb el cap representant un felí. | 41.4087700,1.7520300 | 395694 | 4584887 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66801 | La Foradada/Pas de Piles nº50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradadapas-de-piles-no50 | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp'. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VI-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El terreny on s'emplaça aquest jaciment està ocupat actualment per un camp de conreu de vinya que s'estén a banda i banda de la carretera C-243b que des de la rotonda que hi ha al davant de la masia de la Foradada va cap al nucli de Torre-ramona. No es trobà cap material en superfície, però podria haver-hi restes al subsòl. | 08273-18 | En un camp de cultiu de vinya, al davant de la masia La Foradada, 1,5 km a l'est de Sant Sadurní | El dia 26 de maig de 1964, en el decurs d'uns treballs agrícoles en uns camps al davant mateix de la casa de La Foradada, propietat del Sr. Josep Casanovas Carbó, del Pas de Piles nº50, el fill d'aquest va localitzar diversos fragments de ceràmica, a les zones del camp que eren més fosques. A les anotacions de camp de Pere Giró és on obtenim la primera informació de la troballa: 'Dn. José Casanovas, propietario de San Sadurní de Noya, nos avisó que se habian descubierto vestigios en terrenos de su propiedad; personados en su finca identificamos un campo de silos con cerámica de tipo primitivo con la cual se intentarán las reconstrucciones de varios vasos, y organizar luego las excavaciones.' (Arxiu Pere Giró-Museu de Vilafranca, 1964) Dos tipus de ceràmica foren identificats: - Ceràmica ibèrica comuna a torn, de la qual no n'hi ha cap mostra conservada al Museu de Vilafranca. - Ceràmica a mà, corresponent al període del Bronze Final. Al Museu de Vilafranca hi ha dipositat: - 1 base plana. - 1 vora exvasada de llavi pla i decoració de cordó amb incisions en el punt de contacte de la vora amb el cos de la peça. - 1 fragment informe amb acanalats. Segons les anotacions de Pere Giró, ambdós tipus de ceràmica s'ubicaven en llocs diferents, l'elaborada a mà en sectors on la màquina havia treballat a més profunditat, podent pertànyer perfectament a una fase pre o paleoibèrica, a jutjar pel tipus de tradició del Bronze. La manca de dades no permet interpretar el tipus de jaciment; si bé el Sr. Giró havia definit com a camp de sitges, en base a les concentracions de terres més fosques, també podria tractar-se d'un altre tipus d'estructura (fons de cabana?). | 41.4276300,1.8093800 | 400516 | 4586914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66817 | Escultura del Saló de Plens de l'Ajuntament de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-salo-de-plens-de-lajuntament-de-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | Escultura abstracte realitzada en fusta, amb unes dimensions de 2,80 m d'alçada i 50 cm d'amplada, situada verticalment amb obertures interiors sinuoses. | 08273-34 | Al saló de plens de l'Ajuntament de Subirats. | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Anton Mendizábal, autor d'aquesta peça, va néixer a Donosti l'any 1945, i actualment viu i treballa a Oiartzun des de 1969. És llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Pedagogia. Finalitzà la carrera de 'txistu' amb Isidro Ansorena i es dedicà a fer classes d'Història de l'Art, Cultura Musical i Arts Plàstiques en el diferents cursos de batxillerat de la Ikastola Orereta de Renteria durant 25 anys. També és professor de talla de les diputacions de Guipúscoa i Biscaia i del Club de Arte Catalina de Erauso. Ha estat professor de pedagogia general a la Universitat del País Basc. Ha realitzat exposicions des de l'any 1982 a diferents indrets de l'estat espanyol, així com a París, Tolosa i Frankfurt. | 41.3824500,1.7945800 | 399210 | 4581915 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66817-foto-08273-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Anton Mendizábal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66821 | Font de Can Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-catasus | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 43. | XX | Font d'obra feta de maó vist a la base, on hi ha la bassa que recull l'aigua i d'obra arrebossada a la part superior, que forma un parament de coronament ondulant a la cara del qual hi ha una imatge de Sant Antoni Abat, feta de rajoles de ceràmica vidrada, a mode d'ex-vot ceràmic d'època moderna. Entre aquesta representació iconogràfica i la bassa destaca la decoració de rajola vidrada verda i groga. | 08273-38 | Plaça de Sant Isidre, al nucli de Can Cartró | Prop de la font, on avui s'observa una plantació d'arbres fruiters, hi havia una antiga font que rebia el mateix nom de Can Catasús, de la qual no en queda res, ja que està colgada prop de la riera. L'emplaçament on s'ubica l'actual font de Can Catasús era més profund, la seva arquitectura era més estètica i la seva estructura més complexa. L'any 1967 el lloc on era la font va ser reomplert amb terra sobreposada per configurar la plaça actual. En aquell moment es va refer l'estructura de la font amb una tipologia molt més simple, que és la que hom pot veure ara. Igualment es van refer les rajoles de ceràmica que decoraven la font i que representaven Sant Isidre, patró de la pagesia. Així, quan les rajoles es van fer de nou, al lloc de Sant Isidre es va representar a Sant Antoni Abat, que és la icona que s'observa actualment. | 41.3963800,1.7364000 | 394367 | 4583531 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66827 | Jaciment paleontològic de la Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-garrofa | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd.</p> | El traçat de la carretera C-243 al seu pas pel jaciment talla aquest per la meitat. D'altra banda, la presència d'una zona d'obres situada al costat del restaurant Sol i Vi està afectant igualment l'estratigrafia paleontològica. | <p>Aflorament marí en dos sectors a banda i banda de la carretera C-243 de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08273-44 | A banda i banda de la carretera C-243, prop del restaurant Sol i Vi | 41.3996500,1.7542500 | 395865 | 4583872 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66831 | Pica baptismal de l'església de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pere-de-lavern | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; VALLRIBERA i MIR, Manuel (1980-1981): 'Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu' (IPCE). Ajuntament de Subirats (1980-1981).</p> | XI | <p>Pica baptismal romànica de pedra calcària ubicada a l'interior de la primera capella lateral a l'esquerra del portal d'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. Les seves dimensions són 128 cm de diàmetre exterior, 106 cm de diàmetre interior i 93 cm d'alçada. Té la vora decorada amb un triple cordó amb uns petits permòdols. Es pot observar una inscripció, força malmesa, que diu 'FECIT G..EM...', referent al seu escultor o bé al seu promotor. Es tracta de la pica baptismal més gran de la comarca.</p> | 08273-48 | A l'interior de l'església de Sant Pere de Lavern | <p>Aquesta pica baptismal procedeix de la primitiva església romànica de Sant Pere de Lavern, esmentada amb tota seguretat l'any 1053 en el testament de Mir Lloc Sanç.</p> | 41.3973900,1.7665300 | 396888 | 4583607 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66832 | Font dels Canons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-canons-0 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 20-22. | XX | L'actual Font dels Canons va ser canalitzada i ara surt al nucli mateix de Torre-ramona, al costat de la Confraria del Cava, on es pot veure la nova font. Aquesta font nova és una construcció feta amb el mateix tipus de pedra que la de la paret de l'edifici de la Confraria on està adossada. Pel que fa al pou, és una remodelació de l'antic. Les restes del lloc per on brollava la font original continua estant al seu lloc primigeni, al bosc de la finca de Can Formosa, si bé el que s'observa són les restes d'aquesta. | 08273-49 | Al nucli de Torre-ramona | Tal i com constava a la inscripció de l'antiga font dels canons (fitxa 243), la construcció d'aquella es va fer l'any 1932. La nova font dels Canons va ser instal·lada al moment en què es va construir l'edifici de la Confraria del Cava, l'any 1981. Abans, però, la font original estava al lloc esmentat al camp 'ubicació', davant del que fou l'edifici d'unes caves. Prop de la font hi havia el pou que abastava el nucli de Torre-ramona, una construcció antiga coberta amb una gran llosa de pedra. El pou i la font van ser enderrocats durant les obres de la construcció de la Confraria del Cava. | 41.4207800,1.8199400 | 401388 | 4586141 | 1981 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66832-foto-08273-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66833 | Sarcòfag de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XI-XII | El sarcòfag està fragmentat pel costat esquerre dels peus. | <p>Sepulcre exempt que inclou una tomba antropomorfa, fet de pedra calcària, amb unes dimensions d'1,87 m de llargada màxima, per una amplada de 0,57 m i una profunditat màxima de 0,35 m. La mida de l'enterrament és de 172 cm. El cap presenta una forma lleugerament trapezial, quasi quadrada, amb una longitud de 20 cm i les espatlles arrodonides. L'amplada del cos al nivell de les espatlles és d'uns 48 cm, que es va reduint fins a aproximadament uns 25 cm a la zona dels peus. La profunditat oscil·la entre els 19 cm del cap, els 35 cm de la part central del cos i els 23 cm dels peus.</p> | 08273-50 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquest sarcòfag va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Alguns estudiosos daten aquest tipus d'enterraments cap als segles X-XI (contemporanis de les tombes antropomorfes olerdolanes, excavades en roca mare), mentre d'altres tendeixen a emmarcar-los en una cronologia compresa entre els segles XII-XIII, en una època on ja predominaven els enterraments de lloses, tot i la forma antropomorfa del cas de Sant Pau.</p> | 41.3815100,1.7958600 | 399315 | 4581809 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66838 | Pica baptismal de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XII | La part de la pica que es conserva és bona, si bé cal tenir en compte que tan sols es conserva la meitat de la mateixa. | <p>Pica baptismal fragmentària que es troba encastada a la paret d'una capella a la dreta de la porta d'entrada a l'edifici. Sobresurt la meitat de la peça, ja que es va recuperar de dins del mur de l'església on feia de reompliment, faltant-li gairebé l'altra meitat sencera. La forma és tetralobulada, amb una sanefa composta per una successió de petits triangles capiculats rebuidats a la pedra, que entorna la boca. També hi ha un petit cordó ornamental que ressegueix tota la seva circumferència i, juntament amb aquest, un altre de més gros. La pica té un diàmetre exterior d'1,20 m i una alçada de 0,81 m. Finalment hi ha, a la part esquerra i alta de la panxa, una inscripció gravada: 'GURCO ME FECIT', corresponent al nom del constructor, o bé a qui en pagà l'obra. Els caràcters de la inscripció són bastant regulars.</p> | 08273-55 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquesta pica baptismal va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a l'església i la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Segons els caràcters de la inscripció de la pica, es podria adscriure la peça a un període comprés entre els segles XII i XIV. La forma interna d'aquesta pica, còncava i de secció tetralobulada, era freqüent als segles V i VI, tant a les fonts encastades al paviment de l'església com a les piques exemptes. Segurament, aquesta forma va continuar utilitzant-se fins a finals de l'alta Edat Mitjana, i potser també durant els segles XIII i XIV, tot i que en aquest moment les formes ja canvien.</p> | 41.3814600,1.7959400 | 399322 | 4581804 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66838-foto-08273-55-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66839 | La Nova Font Santa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nova-font-santa | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font situada a la banda nord del santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en una paret de pedra moderna, on hi ha l'aixeta. Adossada a aquesta paret, a nivell de terra, hi ha la bassa, també de pedra, que recull l'aigua. Sobre l'aixeta, entre una finestra i una porta d'entrada al santuari, hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Font Santa, feta amb rajoles vidrades, a mode d'ex-vot. Al fons de la imatge es veu un paisatge amb el castell de Subirats i el santuari. Tota la composició està emmarcada per decoració a base de fulles allargades, amb escuts de Catalunya a les quatre cantonades de l'enrajolat. | 08273-56 | Al castell de Subirats, darrera del santuari | Segons l'estudiós local Ramon Bosch de Noya, el nom de la font prové de la tradicional creença en que un dia indeterminat en el passat aparegué una imatge de la Mare de Déu dintre d'un espès esbarzerar, molt a prop de la font. Aquesta és la raó per què a part de la font, la Verge també és la Verge trobada Mare de Déu de la Font Santa; i fins i tot la torrentera se la coneix per la torrentera de la Font Santa. | 41.4163200,1.8166700 | 401108 | 4585650 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66839-foto-08273-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66842 | La Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-1 | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | L'entorn de la font està força degradat. | Font enclotada sota el pont de la carretera que des de Sant Pau d'Ordal va cap a Lavern. S'hi accedeix baixant unes escales de maó al peu de les quals hi ha un banc d'obra, també de maó. A les parets de la font hi ha pintades i el terra esta força brut. La font en sí mateixa es troba al davant de les escales, un cop s'han baixat. És una senzilla aixeta de metall dotada de clau de pas per a l'aigua, que sobresurt de la paret. A la dreta d'aquesta es pot observar una obertura quadrada realitzada a la paret, a l'interior de la qual es veu part del tub per on l'aigua està canalitzada cap a l'aixeta. | 08273-59 | A Sant Pau d'Ordal, prop de la parada de bus a la carretera de Lavern, sota el pont. | 41.3845400,1.7964100 | 399366 | 4582145 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66842-foto-08273-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66843 | Font del Bassot de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bassot-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el clot està sec i envaït per la vegetació de ribera. | Clot actualment colgat per vegetació, al marge de la riera de Lavern. Segons Manel Córdoba i Martínez, el clot era molt gran i sempre hi havia aigua, utilitzada per als sulfats i altres tasques agrícoles. | 08273-60 | A 300 m de l'entrada al nucli de Lavern en direcció a Sant Pau d'Ordal | 41.3892200,1.7757500 | 397646 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66843-foto-08273-60-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66844 | Font de Cal Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-savall | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Tot i que la instal·lació hidràulica funciona perfectament, part de la caseta que guarda la font està força envaïda per la vegetació, fins i tot al seu interior han entrat algunes branques. | Font ubicada dins d'una caseta baixa d'obra de ciment, de petites dimensions, coberta amb un sostre d'uralita suportat per tres grans rocs, i amb una planxa metàl·lica força rovellada que tapa l'accés a l'interior. Aquesta caseta tanca un pou dins del qual hi raja l'aigua, fet també de ciment, de forma rectangular amb les cantonades lleugerament arrodonides, cobert amb una altra planxa metàl·lica. | 08273-61 | En un corriol que surt a la dreta del camí que va de Can Justino a Savall | 41.3956500,1.7915500 | 398977 | 4583384 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66844-foto-08273-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66844-foto-08273-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66846 | Font del Clot de Dalt del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-dalt-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està actualment força afectat pel pas del camí rural que hi passa pel costat. | Pèlag o clot profund on es concentra l'aigua en èpoques d'abundància de pluges. La vegetació circumdant marca el límit de la humitat d'aquest pèlag. L'aigua prové de filtracions dels camps que hi ha a sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-63 | Al camí de Cal Bou | 41.3998900,1.7814600 | 398140 | 4583867 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66846-foto-08273-63-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66847 | Font del Pèlag de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pelag-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el pèlag està sec, i els seus contorns afectats per un camp proper de vinya abandonada. | Entrada d'aigua a la part superior d'un pèlag artificial, fet en retirar la terra per reparar la via, sota una timba de la qual raja l'aigua. El pèlag està enclavat a l'argila, que reté l'aigua. No obstant, actualment tan sols la vegetació pròpia de ribera que creix al voltant de l'indret delata la presència del pèlag. | 08273-64 | Zona de Can Bou | 41.4007500,1.7840500 | 398358 | 4583959 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66847-foto-08273-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66853 | Centre Recreatiu de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-de-can-rossell | XX | Edifici d'estil racionalista, de maó arrebossat de guix de color rosat a les façanes, excepte el sòcol, d'un color vermellós fosc. A la façana principal destaca la port d'entrada, ample, amb una finestra a cada costat, i el coronament, separat de la part baixa per una cornisa de maons, amb quatre pilastres de maó arrebossat del mateix color vermellós que el sòcol, que el divideixen en tres trams, dos laterals, plans, sota els quals hi ha un fanal de ferro forjat, i el central, semicircular, on hi ha pintat l'emblema o escut del Centre Recreatiu de Can Rossell, sota el qual hi ha la data de 1927. La façana lateral, que dóna al carrer de Can Rossell, presenta una porta lateral d'accés al centre i una filera de finestres amb el marc de maó vist. A l'esquerra de la façana principal hi ha un annex de pedra amb teulada a un sol vessant i porta de maó amb arc rebaixat. | 08273-70 | Al nucli urbà de Can Rossell | 41.3978000,1.8054600 | 400143 | 4583607 | 1927 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66863 | Creu del castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell-de-subirats | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 189-199, 270-271. RAVENTÓS I ESCOFET, Josep; BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1976): 'El Castell de Subirats'. Seix i Barral Germans, S. A. Barcelona. | XX | Creu de terme del castell de Subirats, s'alça al pati de ponent del castell de Subirats. Es tracta d'una creu de pedra, de planta quadrada i dos peus, amb columna octogonal, coronada per un capitell octogonal, on s'hi representen les quatre parròquies de terme municipal de Subirats, amb els seus patrons, excepte la de Sant Pere de Subirats, representada per l'escut parroquial. També hi ha representades les capelles de Sant Josep de Can Cartró, Sant Sebastià de Can Ravella; Sant Joan Salerm i de Sesrovires i Sant Benet d'Espiells. Coronant el capitell, la creu, orientada d'est a oest, amb una escultura d'una Mare de Déu seient d'una banda, i un sant Crist d'una altra. La creu és d'estil neogòtic. A la banda del pati, pocs metres per sota de la situació de la creu, hi ha una placa amb una inscripció que diu: 'Creu de Crist i creu de tots els que siguin vàlids els mots; el Cel és del bon hereu que es fa creu de Crist en Creu. Mossèn Pere Ribot'. | 08273-80 | Carretera BV-2427, km. 3,8, a ponent del recinte del castell de Subirats. | La creu de terme del castell de Subirats va ser beneïda l'1 de maig de 1984 | 41.4163200,1.8164200 | 401087 | 4585650 | 1984 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66863-foto-08273-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66863-foto-08273-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66864 | Església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pau-dordal | A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 187. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181. | XII | Església d'una nau amb absis, portal adovellat i campanar de planta quadrada al costat esquerra de la façana principal, situada a llevant, en lloc de l'absis, degut a una profunda remodelació realitzada l'any 1919, de resultes de la qual la orientació de l'edifici està capgirada totalment, amb l'absis mirant a ponent. A la façana principal i en part de la façana sud hom pot observar un parament format per carreus ben escairats i polits, de mida irregular, disposats en filades uniformes. La façana sud presenta també una finestra d'una sola esqueixada, amb llinda monolítica retallada en arc. El campanar de torre, de planta quadrada, es troba a l'angle sud-est de l'edifici, i presenta un sol nivell de finestres, amb quatre obertures esveltes coronades per arcs de mig punt. L'aparell és similar al de les parets sud i est, si bé la part alta de la torre està totalment alterada, acabant en un terrat amb merlets als quatre angles. Aquest campanar té tres campanes. La de la cara nord fa 69 cm. de diàmetre i té una inscripció que diu 'Maria del Rosari. Sant Pau d'Ordal. 1955'. La campana de la cara est fa 88 cm. de diàmetre i té una inscripció escrita en llatí, que traduïda diu: 'En el baptisme dels infants m'alegro. En la mort dels fidels ploro. En tot temps lloo Déu. M'anomeno Paula. Parròquia de Sant Pau d'Ordal. Joan Borràs, Rector. Any del Senyor 1959. Em va fer Murua Vitoria. Espanya'. La tercera campana és al terrat i connectada al rellotge, i no presenta cap inscripció. A finals de l'any 1989 es va col·locar un sistema electro-mecànic que actua sobre les dues campanes grans, fent els tocs de l'Angelus, de Difunts i repica per cridar a missa, de forma automàtica. Aquest campanar té una alçada de 15 metres. Durant unes obres que es portaren a terme als anys ‘40 a la necròpolis d'època medieval pertanyent a l'església, al sector sud, van aparèixer dos elements arqueològics destacats (veure fitxes associades): un sarcòfag antropomorf fet de pedra calcària i una pica baptismal; tots dos elements d'època romànica. Les dues peces estan actualment conservades a l'interior de l'església. L'equip elaborador de la Carta Arqueològica de 1990 relaciona aquestes peces amb la primitiva construcció de l'edifici, o bé d'un anterior no documentat, també de tipus religiós. Quan es descobrí el sarcòfag també aparegueren força restes humanes. | 08273-81 | Plaça de l'església, s/n (Sant Pau d'Ordal)/Carrer de Sant Pau | La data més antiga de què tenim constància sobre l'església de Sant Pau d'Ordal són els anys 1054-1060, en què Mir Geribert, senyor del castell de Subirats, féu donació al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs de totes les seves possessions des del gorg negre al torrent i el prat, passant per Sant Pau. L'any 1095, l'església passà a ser propietat del cenobi de Sant Sebastià, en virtut de la donació que en va fer Arnau Mir de Santmartí, juntament amb la seva dona Jordana i el seu fill Jordà. Arnau Mir disposà també que els monjos celebressin un ofici per la seva ànima a l'església de Sant Pau. Aquesta cessió va ser ratificada pel bisbe de Barcelona l'any 1101. El 1147 es documenta també un plet entre el castlà de Subirats, Alaman, i el prior dels Gorgs, resolt a favor del segon. En aquest plet el castlà pretenia el dret de percepció de les civades, joves, palles, toltes i forces de la parròquia de Sant Pau. Aquest tipus de conflictes jurisdiccionals entre els senyors de Subirats i els priors dels Gorgs s'allargaren al llarg dels segles XIII i XIV. Finalment, el 1409, Sant Pau d'Ordal i Sant Sebastià dels Gorgs van passar a dependre de Montserrat, fins que el 1835, a causa de la desamortització de Mendizábal, fou retornada de nou a Subirats. El 1936 l'església i la rectoria van ser saquejades, destruint-se gran part del seu patrimoni documental. Actualment, a la rectoria es conserven els documents que es van salvar de la destrucció de l'arxiu parroquial de Sant Pau. Durant unes obres que es portaren a terme als anys ‘40 a la necròpolis d'època medieval pertanyent a l'església, al sector sud, van aparèixer dos elements arqueològics destacats (veure fitxes associades): un sarcòfag antropomorf fet de pedra calcària i una pica baptismal; tots dos elements d'època romànica. Les dues peces estan actualment conservades a l'interior de l'església. L'equip elaborador de la Carta Arqueològica de 1990 relaciona aquestes peces amb la primitiva construcció de l'edifici, o bé d'un anterior no documentat, també de tipus religiós. Quan es descobrí el sarcòfag també aparegueren força restes humanes. | 41.3814600,1.7959400 | 399322 | 4581804 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66864-foto-08273-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66864-foto-08273-81-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66867 | Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 185. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190-191. | XX | Església d'estil neoromànic, edificada al mateix emplaçament que ocupava l'antiga església romànica, de la qual no en queda cap rastre, excepte algunes pedres, algunes amb marques de picapedrer. L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau, absis semicircular i façana amb porta d'arc de mig punt amb arquivolta, imposta i capitells decorats, dintell i timpà llis. Sobre la porta, una gran rosassa també molt ornamentada. Coronant la façana hi ha una creu de pedra amb ràfec i arqueria cega. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha el campanar, de torre de planta quadrada, amb obertures per a les campanes i coronament de merlets esglaonats. El campanar, que fa 20,5 m. d'alçada, té una sola campana, de mida irregular, feta l'any 1940. A l'interior de la primera capella lateral, a l'esquerra del portal d'entrada a l'edifici, es conserva una pica baptismal de pedra calcària, romànica, la més gran de la comarca, datada al segle XI (veure fitxes associades). Cal destacar les pintures dels laterals de l'interior de l'església, es tracta de quatre grans murals, dos a cada banda, i un cinquè a l'absis, realitzats l'any 1951 per J. Busquets i F. Vidal i Gomà. Els temes representats són diversos episodis de la vida de Sant Pere i de Jesucrist, destacant el mural de l'absis, on es representa Sant Pere com a 'pescador d'homes', ja que apareix en una petita embarcació de pesca llençant xarxes a la mar 'pescant' persones. A l'entrada de l'església hi ha les restes de l'antiga creu de terme, de la qual es pot observar els graons i la columna. | 08273-84 | Carretera BV-2428, km 5,2, a 1 km de Lavern | Tot i que l'església actual és neogòtica, construïda entre els anys 1912 i 1925, ocupa el mateix emplaçament que l'església antiga, esmentada possiblement l'any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat, prop de l'Anoia, al riu de Bitlles, dins el terme del castell de Subirats. La primera menció segura de l'església és de l'any 1053, en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç. També Guitard, en el seu testament, de l'any 1130, llega un morabatí a Sant Pere de Lavern per a celebrar misses. Consta també en el testament de Guillem Dalmau, l'existència d'un altar dedicat a Sant Martí dins l'església. El testament fou jurat per Berenguer i Guinabal sobre aquest altar l'any 1134. Al llarg del segles XII i XIII la parròquia surt esmentada en diverses donacions, fins i tot els anys 1279 i 1280, l'església va contribuir a les croades amb 40 i 38 sous respectivament. L'església antiga, la romànica, fou totalment destruïda, però per algunes fotografies conservades dels anys deu del segle XX, sabem que era un edifici ple d'afegits, amb un imponent campanar d'espadanya de dos pisos i dues obertures per pis que havia modificat enormement la seva primitiva estructura romànica. | 41.3973600,1.7665400 | 396889 | 4583603 | 1912-15 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66870 | Barraca de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-guardia | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma, prop d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,50 m. Disposa, al seu interior, de dues fornícules. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindars laterals de la porta estan fets amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret circular de la barraca, observant-se morter de calç per consolidar l'obertura. Per llindar superior hi ha, en canvi, una gran llosa. Aquesta porta té una alçada de 1,50 m. A la dreta de la porta s'observen restes d'un mur adossat a la barraca, que va davallant fins a quedar colgat sota terra. El sostre està cobert de pedruscall i terra, utilitzada per a consolidar les pedres que conformen la cúpula de la barraca. | 08273-87 | Camp de vinyes al N del barri de La Guàrdia, a Sant Pau d'Ordal | 41.3885500,1.7916600 | 398975 | 4582596 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66870-foto-08273-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66870-foto-08273-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66871 | Corral d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-massana | CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199 | XIX-XX | El corral es troba en una fase molt avançada d'enrunament. | Construcció aixecada en pedra calcària. Es tracta d'un tancat de pedra de planta quadrada, conservat només parcialment, fet en pedra seca. En la part conservada el mur pot arribar a superar els dos metres d'alçada. Destaca un edifici de planta quadrada amb un cantó esberlat i sense sostre, els murs que el componen són de gran alçada i gruix, més de quatre metres, aixecades en pedra irregular i petita lligades i recobertes amb morter de calç (s'observen restes del cobriment). Hi ha una finestra al primer pis desplaçada a un dels costats d'una paret i dues obertures (portes) juntes a la part baixa de la construcció, a la mateixa paret. Hi ha bigues de fusta caigudes. Tant l'interior del tancat general com aquest edifici que sembla haver estat cobert, estan envaïts per la vegetació natural. | 08273-88 | A 600 metres al SE del Masset de la Massana, als Pujals d'en Ràfols | 41.3669600,1.8099700 | 400473 | 4580178 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66871-foto-08273-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66871-foto-08273-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66873 | Capella del Sant Crist d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 267. | XX | Edifici de dimensions reduïdes (6 metres quadrats aprox.) de factura moderna. Un sòcol de quatre fileres horitzontals de carreus de pedra artificial, cobreix un terç de l'edificació des de terra. La resta d'edifici està realitzat amb roca calcària en mamposteria lligada en bona part per ciment. Un arc de mig punt rebaixat del mateix material que el sòcol obre la capella a l'espai obert del cementiri. La part superior és rematada per un altre filera de carreus horitzontals. El sostre és a quatre vessants fet de maó i coronat per un element decoratiu de peces poligonals superposades. A la façana destaca centrat a la paret un símbol gravat sobre la pedra: un ancora amb una creu grega i les lletres del alfabet grec alfa i omega, símbol del principi i el final governat per Déu segons el cristianisme. A l'interior destaca un altar de pedra decorada amb motius geomètrics i una inscripció escrita en llatí dona fe de quan es va fer el cementiri actual (1949-1950) en substitució del que hi havia al costat de l'església de Sant Pau d'Ordal. | 08273-90 | Al cementiri municipal de Sant Pau d'Ordal | 41.3858100,1.8021000 | 399844 | 4582279 | 1950 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66873-foto-08273-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66873-foto-08273-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66876 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. | XIX-XX | Creu de terme de ferro forjat, dedicada a Sant Isirde, patró dels pagesos. La creu es recolza en un sòcol compost per quatre peus de ferro forjat, coronats cadascun d'ells per una punta cònica i adossats a la columna per tijes de ferro, que recorden motius vegetals. Enmig de la columna també hi ha decoració de ferro forjat en forma de petites fulles. Coronant la columna, tornem a trobar decoració en forma de fulles amb la punta cap al terra, que fan la funció de capitell que suporta la creu. Els extrems de la creu es rematen amb una decoració en forma de flor de tres fulles. | 08273-93 | Sortida de Sant Pau d'Ordal en direcció a la N-340. | 41.3845400,1.7990700 | 399588 | 4582142 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66876-foto-08273-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66876-foto-08273-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66877 | Creu del Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maset-den-lleo | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. | XIX-XX | Creu de terme de ferro forjat, que corona una columna cilíndrica de pedra treballada, de sòcol llis i fust estriat, amb un capitell atípic, on s'encasta la creu. La columna té una alçada de 1,70 m. i la creu uns 70 cm. La creu està molt decorada, presenta unes volutes als angles que formen els braços, els extrems dels quals acaben a mode de punta de llança. | 08273-94 | Intersecció entre la carretera de Lavern a Sant Pau d'Ordal (BV-2428) i camí del maset d'en Lleó. | 41.3838800,1.7853700 | 398442 | 4582085 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66877-foto-08273-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66877-foto-08273-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66878 | Creu de la Missió d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967', Barcelona, p.152. | XX | Creu molt senzilla, amb els braços cilíndrics, de grans proporcions, feta de formigó a partrir de dos cossos sobre una base de ciment de forma cònica. Té unes mides aproximades de 5,5 m d'alçada i 2 m el transsepte de la creu. La creu pròpiament dita consta de dos trams, un d'inferior, corresponent al tronc de la creu, i el superior, que és la creu en sí mateixa, amb els braços a mode de creu grega. Fa uns 5,5 m. d'alçada per 2 m. el braç transversal. Al basament cònic es llegeix una inscripció on diu 'Creu de la Missió. Del 14 al 25 de novembre de 1945. De l'11 al 22 de novembre de 1964' | 08273-95 | Plaça de la Creu, a Ordal | 41.3942200,1.8473900 | 403643 | 4583162 | 1945 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66878-foto-08273-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66878-foto-08273-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66879 | La Creu Trencada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-trencada | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 272. | XX | Creu de terme de ciment, que fa de fita que limita el terme municipal de Subirats amb el de Sant Sadurní d'Anoia. La creu està enclavada en una base troncocònica feta de pedres de tamany irregular lligades amb morter; aquest basament està recobert de ciment on, a la banda més propera a Sant Sadurní es llegeix una inscripció commemorativa, on es llegeix: 'Restaurada en la celebració de les Constantinianes. Any 1913'. Sobre aquesta primera base, que es recolza directament a terra, hi ha una segona base, circular i molt més petita, de ciment, sobre la qual hi ha enclavada la creu, la columna de la qual es divideix en dos cossos: l'inferior, de planta octogonal recolzat sobre una cúpula que fa de peu de la creu; i un cos superior, que és la creu pròpiament dita, amb les seves puntes lobulades. | 08273-96 | A la carretera de Sant Sadurní a Torre-ramona | Aquesta creu fou restaurada l'any 1913, tal i com recorda la inscripció que hi ha al basament. | 41.4259300,1.8003000 | 399755 | 4586736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66879-foto-08273-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66879-foto-08273-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66887 | Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maristany-0 | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). BASSEGODA I AMIGÓ, Bonaventura (1927): 'Elogio del primer conde de Lavern (1863-1926)'. Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 240. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190. | XX | Masia de planta rectangular, composta de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants. Les façanes presenten, a l'alçada del primer pis, arcades seguides d'arcs carpanells. Adossada a la capçalera hi ha una torre quadrangular, amb coberta de pavelló, alçada respecte a l'edifici principal. La masia disposa de grans cellers. Al voltant d'aquest edifici principal n'hi ha d'altres, amb funció agrícola. Totes aquestes edificacions resten tancades per un baluard que presenta un gran portal d'entrada d'arc rebaixat, emmarcat amb dovelles de pedra i coronat per un frontó triangular. | 08273-104 | A 700 m a l'est de la BV-2428 (km 4,85). A prop estació ferrocarril. | Aquesta masia no té tradició pairalística, en ser una construcció moderna, bastida entre els anys 1910-1912. Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927), qui projectà la construcció de l'edifici, fou un industrial i mecenes, ennoblit l'any 1911 pel rei Alfons XII, amb el títol de comte de Lavern. Durant la Guerra Civil, Can Maristany va ser utilitzada els anys 1938 i 1939 com escola de pilots d'aviació de l'exèrcit republicà. Tot i ser de Subirats era coneguda i anomenada 'escuela de capacitación de pilotos de San Sadurní d'Anoia (anexa de la escuela de formación de pilotos de Sabadell - Barcelona)', ja que la Comandància de l'exèrcit de l'aire estava al c. Sant Antoni de Sant Sadurní d'Anoia. En aquell moment el propietari de la casa era Jacint Maristany 'Conde de Lavern'. Es van fer dues promocions de pilots: la primera de juny i juliol a desembre de 1938, la segona va entrar el gener de 1939. L'escola estava vinculada als camps d'aviació del Pla del Penedès, Sabadell i l'aeròdrom de Canudas. | 41.3975700,1.7769100 | 397756 | 4583614 | 1910-12 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66887-foto-08273-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66887-foto-08273-104-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'enginyer Eduard Maristany i Gibert i Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927) | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66896 | Can Rovira de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-de-la-serra | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p.189. | XVII | Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, ara restaurada, amb coberta a dues vessants i un cos adossat a la dreta amb teulada a un sol vessant, on hi ha el portal d'entrada, en arc de mig punt fet de maó. L'obra de l'edifici és de pedra irregular lligada amb morter. Destaca, al nivell de les golfes, les tres finestres emmarcades amb maó; la del centre lleugerament més gran que les laterals. Enmig de les dues finestres del primer pis hi ha un exvot de ceràmica vidrada amb la representació de Sant Isidre. Al seu costat, la masia té adossat un edifici eclèctic, amb façana de composició simètrica, amb balcons als pisos i coronament amb balustrada i frontís semicircular amb un escut de les quatre barres com a decoració. Al frontís de les finestres presenta esgrafiats, baranes de ferro forjat. Al seu davant hi ha uns jardins amb un pou. És la seu de les Caves Rovira-Riba. | 08273-113 | Al Carrer d'en Rovira (Sant Pau d'Ordal) | La masia antiga és de finals del segle XVII, conserva documentació antiga. L'edifici eclèctic és de la segona meitat del segle XIX. El llibre III d'Isidre Mata del Racó es refereix en diferents cites a la nissaga familiar dels Rovira - Serra. L'obra cita a Guilera de la Serra quan es refereix a l'any 1591, l'any 1797 el relaciona amb Josep Rovira de la Serra i a Pau Rovira de la Serra l'any 1724. | 41.4161500,1.8166600 | 401107 | 4585631 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66896-foto-08273-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66896-foto-08273-113-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66900 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-6 | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 247. | XVII | Tan sols un cos d'aquesta masia, adossat a l'edifici històric, està habitat. La resta es troba en un estat força deteriorat. | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. Té un portal de mig punt adovellat, ara tapat, i cantoneres de pedra vista. Destaca, a la façana principal, una finestra d'arcada conupial, amb la pedra treballada, però amb poca decoració, una altre finestra té reixa del tipus d'espina de peix composta, amb forma de ferradura capiculada de dues tires. En general totes les obertures són emmarcades amb carreus ben escairats. Al voltant de la masia hi ha altres annexos moderns, com una cisterna, o d'altres elements d'ús agrícola. | 08273-117 | Carretera BV-2427 dels Casots a la N-340, desviació a l'esquerra. | Els orígens d'aquesta masia es remunten al segle XV, tot i que l'estructura actual és del XVII, molt modificada al XVIII. | 41.4047000,1.7541000 | 395860 | 4584433 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66900-foto-08273-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66900-foto-08273-117-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66901 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats; el tram que passa per la Creu d'Ordal travessa la N-340 nova, així com l'antiga, ara tallada al trànsit, però degradada per la cantera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Una petita branca d'aquesta carrerada uneix la carrerada de la Cerdanya amb la de la serra de la Llampa. La carrerada de la Creu d'Ordal entra al terme de Subirats des de la carrerada de la Cerdanya sobre el pont de Coll de Garró i que va enlairada per la dreta de la riera dels Pelagons. Després de travessar un petit camp de vinya, es troba el sender que pel llom de la serra de Riés puja sense pèrdua cap al turó de les Mentides. Sempre seguint la carena, per la serra de les Planes, la carrerada passa pel turó de les Mentides, passa pel lloc del Pi de les Quatre Soques i arriba fins la Creu d'Ordal. Segurament, arribava fins a Gelida. | 08273-118 | Per la serra de la Llampa i Riés fins a la Creu d'Ordal. | 41.4127500,1.7544300 | 395901 | 4585326 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66902 | Carrerada del corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada surt del poble d'Olesa de Bonesvalls, davant de l'antiga font dels Bous i segueix, sense pèrdua el sender de gran recorregut GR-5 (Sitges-Montserrat-Canet de Mar), senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Anant sempre pel llom i pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu d'Ordal (veure fitxa 118). Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal. Cal tenir en compte, però, que en el punt es troba amb la carrerada de Can Rossell a l'Ordal; nosaltres hem de continuar pel camí de la dreta, fins a arribar a Ordal. | 08273-119 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal. | 41.4019800,1.7544600 | 395886 | 4584131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66902-foto-08273-119-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66903 | Carrerada de Can Castellví a Sant Sadurní d'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni-danoia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, pp. 123-124. Tríptic: 'Camins del Vi i del Cava. Camí de Montserrat'. Edita: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Turisme. 2003. | La carrerada es troba asfaltada en la major part del seu recorregut. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Des de Cal Castellví, aquesta carrerada segueix el camí de Vilafranca. Seguint a la dreta la carena de la serra d'espill, passa per sobre de Can Ximet i la font de l'Ametllor. En arribar a unes granges, el camí es desvia a l'esquerra i baixa per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia del Papiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de les obres de la carretera de Vilanova (C-244) ara cal passar per sobre un pont. A l'altra banda de la carretera, la carrerada continua per la pista enquitranada, enmig de camps de vinyes, fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. Al lloc de la casa Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, arran del polígon industrial, pren un camí a la dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Vorejant el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, la carrerada surt a trobar la carretera BV-2429, que entra al terme de Subirats des de Sant Sebastià dels Gorgs per un camí entre vinyes, travessa el petit nucli del Carrer dels Rocs i va cap a Lavern fins a travessar, per sota, el pont de l'autopista i la via de tren, per anar a trobar, passant prop del polígon industrial on hi ha la masia de Ca l'Antonet, la carretera de Sant Sadurní d'Anoia (C-243). Tot i coincidir amb la carretera, molts pastors que venien de la ruta de Manresa arribaven a Sant Sadurní per aquesta carrerada, ja que la carrerada de la Cerdanya va quedar tallada per l'autopista A-7. | 08273-120 | Correspon a la carretera BV-2429 | 41.3824300,1.7945800 | 399210 | 4581913 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66903-foto-08273-120-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66908 | Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-agricola-de-sant-pau-dordal | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MALLOFRÉ I MASSANA, Núria (1990): 'El Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal'. MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1990. Vol. XIV. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, pp. 461-466. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191. | XX | Edifici aïllat, de planta rectangular d'una nau coberta a dues vessants, que allotja, a l'interior, un cafè, una sala de ball amb escenari i galeria, i una ala-mirador amb finestres geminades rectangulars que dóna a la Plaça de Subirats. Aquest mirador aprofita el sostre com a terrassa amb una balustrada sustentada per columnes. Destaquen les finestres de tot l'edifici, geminades i amb trencaigües | 08273-125 | C/Sant Pere, 5 (Sant Pau d'Ordal) | A principis del segle XX hi havia dos llocs a Sant Pau d'Ordal on la gent solia anar: el 'Cafè de Baix', després 'Cafè del Partit de Baix', de tendències esquerranes, desaparegut després de la Guerra Civil; i el 'Cafè del Partit de Dalt', de tendències dretanes. A la dècada dels anys '10, els homes del Cafè de Dalt decideixen que cal construir un local nou, ja que consideren que no tenen prou espai, i formar una societat. Aquest nou local estarà ubicat al seu emplaçament actual, al lloc anomenat 'La Taulera', on abans hi havia una feixa amb ceps plantats. Compren els ceps al pagès i acorden pagar un cens anual al propietari de les terres, cens que no es redimí fins l'any 1977. S'arrenca la vinya i s'aplana el terreny. La inauguració del nou local té lloc l'any 1914: només hi ha les quatre parets i la teulada. Dos anys més tard s'acaba de fer la part del cafè i part de la sala amb galeria i boca de teatre. La nova societat es constituí legalment l'any 1915. Es redactaren els estatuts, que serien les directrius de la societat, que tindrà el nom oficial de 'Centre Agrícola'. Estarà formada pels socis, i encapçalada per una junta (la meitat més un dels seus socis) renovable anualment, escollida per l'Assemblea General de socis. Només els homes podien ser socis: les dones no han pogut entrar com a sòcies fins l'any 1990. Per ser soci calia complir els següents requisits: - Exposar el nom del candidat en una 'tablilla' durant uns dies, per la seva acceptació o no per part de la resta de socis. - Calia pagar un dret d'entrada, que es podia satisfer en quotes parcials. Era obligatori comprar una acció com a mínim, al preu de 25 pts. cada una; cada acció representaria un vot en les assemblees de socis. La compra d'accions, en alguns casos, es feia en aportacions de brisa de raïm, per manca d'efectiu. -Pagar les quotes mensuals, semestrals o anuals, segons el període. Així, hi havia dos tipus de socis: els fundadors i els efectius. Amb el temps s'hi van anar apuntant cada cop més socis, fins que el Centre esdevé un lloc per tothom. Als anys '70, la Societat comprarà als socis les accions al preu inicial de venda. Des de la seva fundació, el Centre Agrícola passarà diverses vicissituds, algunes amb implicacions a nivell estatal, com les successions de juntes a les diverses etapes de la República; el canvi de nom durant el franquisme ('Centro Cultural y Artístico'), els canvis amb la democràcia... Pel que fa a l'edifici, es va anar millorant i ampliant, adquirint nous utensilis i electrodomèstica (nevera, cafetera, projector de pel·lícules, T.V....). Aquests s'obtenen principalment a partir de les prestacions personals dels socis, préstecs demanats a entitats financeres i subvencions d'organismes oficials. D'aquesta manera es van poder ampliar les activitats, com els balls, els primers amb un piano de manubri, després amb una gramola, orquestres, tocadiscs, etc; teatre, els primer grup era d'homes sols, i a partir de 1950 hi ha un grup mixt; cinema, des de finals dels '50: el 1957 es lloga l'antiga màquina de cine del Centre Parroquial de Sant Sadurní i després es compra. El 1967 es compra una màquina nova, una pantalla, i es condiciona la cabina de l'operador. Als anys '80 es deixen de projectar pel·lícules. També durant els anys '70 i '80 es promociona al Centre un moviment musical, anomenat 'En viu', en el que actuen cantautors catalans, grups de rock, jazz, etc. A banda d'aquestes activitats, el Centre també ha estat lloc de trobada on es preparava la Festa Major, les activitats de Pasqua, del Carnestoltes, etc. | 41.3972500,1.7921100 | 399026 | 4583561 | 1914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66909 | Ateneu Ordalenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-ordalenc | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Primera part (1928-1953)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº38. Ordal, pp. 2-15. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Segona part (1954-1978)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº39. Ordal, pp. 2-13. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191.</p> | XX | <p>Edifici d'una sola nau coberta amb teulada a dues vessants, amb influències noucentistes i racionalistes. La façana està ordenada simètricament a partir de les obertures. Sobre un fons de color grana, s'obre la porta principal d'accés al local, al voltant de la qual hi ha un marc ondulant decoratiu de color clar que emmarca el nom del local i el màstil d'una senyera. A cada banda de la porta hi ha una finestra amb marcs igualment geomètrics de color clar. El sòcol de la façana és de formigó pintat, i corona l'edifici un ràfec ondulant de maó. Les parets laterals presenten les finestres emmarcades en maó. L'interior l'edifici allotja una espaiosa sala amb escenari, i hi destaca l'encavallat de fusta de melis de gran qualitat; estan lleugerament rebaixats per tal de donar menys pendent a la teulada</p> | 08273-126 | Plaça de l'Ateneu (Ordal) | <p>A l'edifici de l'Ateneu d'Ordal, els veïns del poble han tingut el lloc on s'han trobat especialment per a portar a terme les seves activitats d'esbarjo, com ballar, fer representacions teatrals o programar la Festa Major. Al principi l'Ateneu Ordalenc s'havia d'ubicar a la casa de Cal Fideu, on és ara la casa de l'actual Casablanca ja que estava a la venda. Degut a que aquest edifici necessitava un seguit de reformes caríssimes, es va decidir formar una junta per a construir el que seria l'Ateneu Ordalenc. Així, el dia 24 de gener de 1928 s'inaugurà l'edifici de nova planta de l'Ateneu d'Ordal amb el nom de 'Centro Ordalense' (ens trobem en plena dictadura de Primo de Rivera), construït al carrer de Can Novençà, nº11, i es forma la primera Junta de Govern de l'Ateneu, sota la presidència de Joan Vendrell Raventós. L'estètica i aspecte de l'edifici de l'Ateneu es va inspirar en el Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal; es va trigar sis mesos en la seva construcció, de gener fins a juliol, per poder-lo inaugurar per la Festa Major de l'any 1928. Per ser soci de l'Ateneu s'havia de satisfer una quota de 50 ptes en metàl·lic i unes altres 50 en treballs diversos. L'abril d'aquell mateix any s'instal·la un telèfon a l'Ateneu. El setembre de 1929 els socis de l'Ateneu decideixen llogar el bar-cafè del centre, ja que per a la societat era massa despesa ocupar-se de la venda de begudes. La subhasta per l'arrendament del bar fou guanyada al millor postor, en aquell cas, el Sr. Jaume Massana i Matas, per una quantitat de 66 ptes i 6 cèntims. A partir de l'any 1930, però, l'arrendament del bar passa per diverses mans i per rendes diferents. També es van succeint els canvis en la Junta de Govern de l'Ateneu. L'any 1933 es dona un cas de solidaritat entre els socis de l'Ateneu, ja que aquests acordaren per unanimitat que els socis que s'havien quedat a l'atur podrien entrar al local sense pagar cap quota. D'altra banda, l'abril d'aquell mateix any s'instal·la un aparell de ràdio al local. L'any 1935 s'inicien les obres per instal·lar un cel ras, que costen 825 ptes. Durant la postguerra, a l'any 1946, es compra una gramola, i es dota a l'Ateneu d'un departament en el local de ball per a col·locar-la. Dos anys més tard, el 1948 es construeix un cel ras en el local d'espectacles. L'any 1951 es proposa plantar arbres al rebedor del cafè i davant de la terrassa. Un cop plantats els arbres, cal fer unes escales i una terrassa per al cafè. Els socis que tenien quotes endarrerides les van poder pagar ajudant i treballant en la plantació dels arbres. Pel que fa a la resta de l'edifici, es va destinar el pressupost de l'any 1953 a arrebossar les façanes del local social i construir un paravent a l'entrada del bar-cafè. Fins l'any 1963 estava també obert el Centre Parroquial d'Ordal; aquell any es va tancar definitivament, ja que es trobava en molt mal estat. Des d'aleshores, tots els programes recreatius i culturals es realitzen exclusivament a l'Ateneu. El gener de 1964 s'acordà comprar una màquina de cinema per al local, de la marca Marín S. A. De Barcelona, al preu de 56.270 tes, que inclou l'equip complet; el 1969 es comprava una televisió, que no podria funcionar, per decisió de la Junta, mentre s'estigués projectant una pel·lícula amb la màquina cinematogràfica. L'any 1969 es decideix dotar l'Ateneu de personalitat jurídica, i per tal de fer-ho, la societat, que a la pràctica inclou a la majoria de veïns d'Ordal, es constitueix en Assemblea de Veïns. Uns anys més tard, el 1975, es renoven els Estatuts de l'Ateneu, amb l'ajuda d'un advocat. El 1977 es comencen les obres de la discoteca, la sala de juntes i la sala de jocs. L'any 1978 es celebra el cinquantenari de l'Ateneu d'Ordal, amb varietat d'espectacles i la projecció de diverses pel·lícules i, el dia 6 de gener de 1979 es constitueix, a l'edifici de l'Ateneu, el grup artístic Joves d'Ordal.</p> | 41.3957500,1.8497300 | 403841 | 4583329 | 1928 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66909-foto-08273-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 66911 | Can Massana de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-de-la-placa | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 162. | XVI | Casa de tipus pairal amb teulada a dues vessants; presenta dues arcades apuntades. La façana és allargassada, amb planta baixa, pis i golfes, amb el carener paral·lel a la façana. De l'edifici baixmedieval original conserva tres arcades ogivals de pedra treballada; dues d'aquestes arcades són de dimensions considerables, ubicades una al costat de l'altre, datades de finals del segle XIII-principis del XIV. La tercera arcada apareix lleugerament més apartada de les altres, i és de dimensions més reduïdes que les altres. Vers principis del segle XVII al primer pis es van fer dues petites finestres conopials, una d'elles amb ampit. Trobem igualment un altre arc conopial en una porta d'una habitació de l'interior d'aquest primer pis. Al sostre dels baixos s'observen, entre les bigues, a l'estucat, diversos grafits i motllures, datades al segle XVII. A banda d'aquests elements arquitectònics, la casa conserva la boca d'un antic forn, probablement de pa, i un cup rodó revestit amb rajoles roges. Al parament de l'edifici hi ha força tàpia, amb algunes pedres cantoneres. | 08273-128 | Plaça de l'església (Sant Pau d'Ordal) | En el passat, aquest edifici s'havia anomenat Can Mata de la Plaça. Aquesta casa i la de Can Guilera (veure fitxa 129) podrien haver format part en el passat d'una sola hisenda. Per algunes elements arquitectònica antics es podria datar els orígens de l'edifici al segle XIV, corresponent als segles XVI-XVII la seva estructura actual. La família dels Mata de la Plaça apareix documentada als fogatges de l'any 1497, 1515 i 1553. S'anomenen així per diferenciar-se de la família Mata del Racó, contemporanis seus. Existeix també un document de l'any 1499 sobre el nomenament de síndics de Subirats, en què es congregà la Universitat i els prohoms del castell i terme de Subirats, manat fer per Llorenç Coll, batlle del territori, i per Elionor de Montcada, possessora dels béns que havien estat del noble Guerau de Rocabertí, marit seu. Ja el 1493 el rei Ferran II d'Aragó va incorporar el territori de Subirats a la Corona. Entre els citats en el document apareix en Pau Mata de la Plaça, de la parròquia de Sant Pau d'Ordal, propietari de la masia de Can Mata de la Plaça, posteriorment Can Massana. Al segle XVIII els béns dels Mata de la Plaça havien passat, per motius que desconeixem, a la família dels Lleó de Vilanoveta, del terme de Sant Martí Sarroca, tal i com consta en un cadastre de Sant Pau d'Ordal datat l'any 1777, on es llegeix que Pau Massana era masover de Fèlix Lleó i tenia assignada una quantitat anual de cadastre de 26 lliures, 15 sous i 5 diners, que equivalien a una talla de 7 lliures, 11 sous i 10 diners. Pau Massana, d'altra banda, tenia béns propis, de cadastre 2 lliures i 10 diners i de talla, 11 sous i 7 diners. El llinatge dels Massana apareix lligat també al Maset del Curt, construït per Joan Massana vers el 1550. Els descendents de Joan Massana es van traslladar a la masia de can Massana de la Casa Vella, prop de Cantallops, masia que és el bressol de la nissaga Massana. Pel que fa a la família de terratinents, els Lleó de Vilanoveta, de Sant Martí Sarroca, tingueren també el Maset d'en Lleó, entre Sant Pau d'Ordal i Lavern, els masovers del qual s'anomenen Massana. | 41.3896300,1.8765900 | 406077 | 4582620 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66911-foto-08273-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66911-foto-08273-128-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66912 | Cal Guilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guilera | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 162. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVI | Masia de planta rectangular, planta baixa, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants. A la façana s'observen dos arcs cecs de mig punt amb grans dovelles de pedra, on s'han obert finestres posteriorment. A l'esquerra del portal d'entrada, que té l'arc carpanell, hi ha dues finestres renaixentistes, amb el marc de pedra polida, ampits i dintells amb cornisa trencaaigües motllurada amb cul de llàntia. Les cantoneres de l'edifici són de pedra picada. A l'interior de l'edifici hi ha una arcada de punt rodó. També hi ha dos arcs apuntats al celler, així com una escala antiga que porta a un pis on hi ha una finestra amb festejador i reixa de ferro forjat. Al sostre d'una sala, l'estucat presenta grafits i motllures amb animals alats, interpretables com a àguiles (del llinatge de Can Guilera o Aguilera). | 08273-129 | A prop de l'església de Sant Pau d'Ordal, al nucli urbà. | Aquesta casa i la de Can Massana de la Plaça (veure fitxa n. 128) podrien haver format part en el passat d'una mateixa hisenda. Per algunes elements arquitectònics antics es podria datar els orígens de l'edifici al segle XIV, corresponent al segle XVI la seva estructura actual. | 41.3901400,1.8466900 | 403578 | 4582709 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66912-foto-08273-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66912-foto-08273-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66915 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops-0 | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 38. | Aquesta llegenda s'utilitzava per explicar el sentit llegendari del topònim de Cantallops. Segons aquesta, fa molt temps una reina va fer nit a la Cotxeria, on els cavalls reposen de les jornades de viatge, a la sortida de Cantallops. Com era costum, els llops de les muntanyes properes començaren a udolar, i la reina, sobresaltada contínuament, no va poder aclucar l'ull en tota la nit. L'endemà va preguntar pel nom del lloc on havia tingut tan mala nit, i li van respondre que era Vilaformosa, la reina es va estranyar que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i afegí que el més apropiat seria el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus udols, els autèntics protagonistes d'aquells entorns. Des d'aquell dia, el nom de Vilaformosa passà a l'oblit, i l'indret es digué Cantallops, en record i penitència de la mala nit d'aquella reina que hi havia estat de pas. | 08273-132 | A Cantallops | 41.4129300,1.7427500 | 394925 | 4585361 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66916 | Llegenda del Morrut d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-dordal | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre II, p. 104. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 26. REVISTA DE L'ATENEU D'ORDAL, nº42, desembre 2004, p. 9. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 47. | Segons aquesta llegenda, el Morrut d'Ordal era el sobrenom d'un bandoler que atacava els vianants a les serres d'Ordal. Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa ala muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal. COLOMÉ (1997) | 08273-133 | Per les Serres d'Ordal | Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa a la muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal COLOMÉ (1997) | 41.3768200,1.8207200 | 401387 | 4581260 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/