Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66841 | Font del Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capellades | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | La vegetació ha envaït l'indret fins al punt que no es veu el dipòsit d'uralita. | Mina l'aigua la qual és recollida per un dipòsit d'uralita reforçat amb parets de maó arrebossades amb ciment. L'entorn està molt envaït per la vegetació natural, que dificulta l'observació directa del bé. | 08273-58 | Prop del pont del costat de l'església de Sant Pau d'Ordal | 41.3799400,1.7934200 | 399109 | 4581638 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66841-foto-08273-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66841-foto-08273-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | A causa de la frondosa vegetació que envolta la mina d'aigua no s'ha pogut documentar si l'aigua del dipòsit d'uralita està canalitzada cap a algun indret concret. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66845 | Font del Clot del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està força afectat pel camí rural que hi passa pel costat. | Clot al costat d'un camí rural que en època d'abundància de pluges s'omple d'aigua que ve del filtrat dels camps de sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-62 | Al camí de Cal Bou | 41.3994000,1.7802800 | 398040 | 4583814 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66845-foto-08273-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | En el moment de realitzar aquest inventari el clot és absolutament sec, només la vegetació associada als clots d'aigua delata que l'aigua queda retinguda. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66846 | Font del Clot de Dalt del Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-de-dalt-del-sabater | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Aquest clot està actualment força afectat pel pas del camí rural que hi passa pel costat. | Pèlag o clot profund on es concentra l'aigua en èpoques d'abundància de pluges. La vegetació circumdant marca el límit de la humitat d'aquest pèlag. L'aigua prové de filtracions dels camps que hi ha a sobre. El sòl és argilós i reté l'aigua. | 08273-63 | Al camí de Cal Bou | 41.3998900,1.7814600 | 398140 | 4583867 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66846-foto-08273-63-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66947 | Carrerada de la Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanya-1 | A.A.V.V. (2005) 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | XI | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. La carrerada de la Cerdanya és una de les més grans del Garraf i del Penedès; anava des de Vilanova i la Geltrú fins a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. Aquesta carrerada entra a Subirats pel seu extrem sud, des del Coll de Garró i La Calma, a les Gunyoles. Segueix en direcció nord, i pocs quilòmetres després es bifurca a la dreta la carrerada de la Creu d'Ordal. Continua serpentejant cap al nord amb el límit de Les Cabòries (Avinyonet del Penedès), resseguint el traçat de la riera dels Pelagons, per endinsar-se definitivament a Subirats, en direcció nord-est, seguint la N-340, prop de Cantallops. El traçat de la carrerada de la Cerdanya segueix la carretera nacional fins al desviament a l'esquerra per la carretera BP-2427 en direcció als Casots. No obstant, pocs quilòmetres després es desvia novament a l'esquerra, per camí que porta a Can Mata del Racó. De la muntanya de Can Mata del Racó la carrerada baixa per la vessant nord-oest, per passar per entre les vinyes de la Fassinaire fins a can Savall. Continua cap al nord, endinsant-se en un bosc de pi blanc per sortir, a l'altra banda d'aquest, a les terres de la masia de la Bardera, per davant de la qual passa. La carrerada continua en direcció nord-oest per entre camps de vinya i surt del terme de Subirats per les terres de Can Batista per entrar al terme de Sant Sadurní d'Anoia. | 08273-164 | Entre Coll de Garró i La Calma a Can Batista i Sant Sadurní | La carrerada de la Cerdanya és una de les més importants de Catalunya, i una de les documentades des de més antic. L'any 1055 apareix esmentada en una donació d'una propietat a les rodalies del nucli de l'Arborçar (actualment del municipi d'Avinyonet del Penedès). El document en qüestió forma part del diplomatari de Santa Maria de Poblet, i en ell es diu que aquella finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, anomenada avui Carrerada de la Cerdanya. El traçat d'aquesta, al pas per les comarques del Gran Penedès històric, ressegueixen generalment la carena litoral, de la qual ramificaven altres branques menys importants i que conduïen a les pastures que originaven els aiguamolls litorals, avui perduts a causa de l'activitat antròpica, que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra. | 41.3877500,1.8059000 | 400164 | 4582490 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66947-foto-08273-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66947-foto-08273-164-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 67004 | Barraca B-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana ubicada a l'interior d'una casa particular de la urbanització Can Rossell, de planta circular i forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Sembla que s'ha respectat l'estructura i li han donat un paper preponderant en la configuració de la parcel·la amb habitatge. No obstant això, el sostre ha estat cobert exteriorment amb ciment i la porta ha estat reforçada per evitar despreniments de pedres. | 08273-221 | A la urbanització Can Rossell | 41.4009300,1.7958600 | 399345 | 4583965 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67004-foto-08273-221-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66825 | Festa Major de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-dordal | Festa Major que se celebra a Sant Pau d'Ordal, cap del municipi de Subirats, l'últim cap de setmana de gener. Els balls més destacats que surten a les cercaviles de la Festa Major són: - El drac de Sant Pau d'Ordal: va ser construït l'any 1981, de mà del Sr. Josep Mallofré, a partir d'una iniciativa de l'esplai 'Els cargols', de Sant Pau. Des d'aleshores ha participat en la cercavila de la Festa Major de Sant Pau d'Ordal, i ha fet vàries sortides a altres festes majors i trobades. - Els grallers de Sant Pau d'Ordal: es van fundar l'any 1983 per iniciativa del Sr. Salvador Mallofré Massana, qui va organitzar un curset per aprendre a tocar la gralla. A més de tocar a les Festes Majors del municipi de Subirats, també han tocat per tot Catalunya; als anys '90 del segle XX tocaven a la Festa Major de Vilafranca del Penedès. En altres ocasions han estat acompanyats pels falcons de la Ràpita, els de Sant Sadurní o el drac de Moja. Des de l'any 1991 es van fusionar amb els grallers de Moja i algun graller de Vilafranca. Actualment també tenen el nom de 'Grallers de la Becaina'. - Diables de Sant Pau d'Ordal: l'anagrama que llueix al seu vestit és un disseny del Sr. Eudald Vendrell, de l'any 2001; els vestits van ser realitzats per la Sra. Elisabeth Hernández. L'actual colla nova de Diables de Sant Pau és de l'any 2004, actuen per la Festa Major de Sant Pau, per la Festa de la Collita i el dia de la seva festa grossa, el correfoc, que coincideix aproximadament amb el primer cap de setmana de juliol. Des de la inauguració del Centre d'Esplai 'Els Cargols', fa 35 anys, es comença a introduir a la Festa Major de Sant Pau els diferents grups folklòrics infantils que intervenen en la cercavila. Aquests són: - Diables infantils de Sant Pau d'Ordal: normalment són uns 10 nens, que formen part de l'esplai. Els dirigeix el monitor del seu grup. - Bastoners petits de Sant Pau d'Ordal: surten a la cercavila des de fa uns 35 anys, són uns 10 integrants, entre nens i nenes. - Pastorets de Sant Pau d'Ordal: executen les mateixes coreografies de fa 35 anys, i normalment porten bastons grans. - Gitanes infantils de Sant Pau d'Ordal: són de recent creació, de l'any 2006, en què ja van prendre part en la cercavila. | 08273-42 | A Sant Pau d'Ordal | 41.3833100,1.7960800 | 399336 | 4582009 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La informació ha estat recollida del testimoni oral de diversos membres dels grups folklòrics ressenyats. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66862 | Castell de Subirats i església de Sant Pere del Castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-subirats-i-esglesia-de-sant-pere-del-castell-de-subirats | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 194-195. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1974): 'Castell de Subirats. Apunts per a la seva història. El primer document escrit'. Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats. 20 i 21 d'abril, i 1 de maig de 1974. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 216-217. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1980): 'Els castells d'arrel romànica de l'Alt i el Baix Penedès', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1980, vol. III, pp. 35-37. RAVENTÓS I ESCOFET, Josep; BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1976): 'El Castell de Subirats'. Seix i Barral Germans, S. A. Barcelona. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 179-180.</p> | X-XII | Tot i que es va portar a terme una campanya de restauració de la torre de l'homenatge l'any 2003, l'edifici en conjunt presenta un aspecte ruïnós.D'altra banda s'observa que la vegetació comença a envair els recintes recentment adequats per a visitar després de la intervenció arqueològica.L'església es va refer l'any 1807; posteriorment, el 1973 es va realitzar una campanya de restauració, durant la qual es va afegir el portal de la façana de migdia, sobre l'antic portal barroc del segle XVII, d'estil neoromànic, amb arquivolta i capitells esculpits. A diferència del castell l'església es troba, doncs, en bon estat de conservació. | <p>Actualment el castell es troba en un estat semi-ruïnós. Estava reforçat per quatre torres de planta circular, de les que se'n conserva part d'una, que presenta espitlleres. També hi ha restes de parament de muralla, de carreus petits i irregulars. La torre d'homenatge o torre mestra, del segle X, és de planta lleugerament rectangular, amb els angles rectes a l'interior i arrodonits a l'exterior. El mur nord, força alt, té un gruix de 80 cm, mentre l'est fa uns 275 cm. La torre devia tenir com a mínim tres sostres, dels quals es conserven les fileres de forats per a encabir les bigues. Els dos pisos inferiors del mur est presenten espitlleres. Al costat sud-oest de la torre mestra hi ha un espai identificat com a cisterna, només oberta per la part superior. A l'est de la cisterna hi ha encara altres estances. A l'est de la torre hi ha un vall o fossar, i més enllà existeix un segon recinte, enmig del qual s'aixeca una bestorre circular en ruïnes. L'edifici queda tancat a l'est per una muralla sobre la roca que la fonamenta. Al bell mig del recinte castral hi ha una construcció amb forma de tascó a la banda oriental i amb sengles murs paral·lels als costats nord i sud, mancant-li la cara occidental. L'aparell de l'obra és de carreus grossos, amb una alçada conservada d'uns 4,3 m. L'interior és massís. És possible que la cronologia d'aquesta estructura sigui anterior a l'Edat Mitjana, reutilitzant una construcció anterior. L'església de Sant Pere del Castell de Subirats, d'origen al segle XI, és d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals apuntats, que arrenquen de pilastres adossades als murs, una de les quals té una motllura esculpida. La nau és suportada per arcs formers amb un perfil semicircular, excepte els dos més occidentals, de perfil apuntat. La capçalera presenta un absis semicircular que aprofita part d'un absis anterior més petit, En aquesta part de l'absis es conserven alguns vestigis de pintures, amb un fris de triangles vermells. La projecció exterior de l'absis té forma quasi rectangular, amb un sostre de dues vessants. La porta de la façana sud, en arc de mig punt i ornamentada amb una arquivolta sobre dues columnes, va ser construïda en estil neoromànic durant la restauració, substituint un portal datat el 1809. La Mare de Déu de la Font Santa es guarda actualment a la capella del Roser, oberta al culte des de 1683, i que conserva decoració en estuc a les voltes d'aresta. La imatge actual és una còpia de la que va desaparèixer el 1936. A la part antiga de l'absis i a la part baixa de la façana sud es conserva una cantonada de la nau original. L'aparell és de reble, amb carreus de pedra tosca interposats. L'interior i la part més elevada del mur s'han fet amb carreus ben escairats i disposats en filades poc uniformes. Finalment, al tram est l'aparell és de carreu petit, alternant amb reble. El campanar és d'espadanya de dos ulls, si bé resta inacabat a causa de la restauració que va suprimir l'acabament barroc. Fora del recinte de l'església de Sant Pere del Castell trobem el cementiri parroquial de Subirats, inaugurat l'any 1.974. Tancat per una reixa, és cobert amb un sostre que imita una cavitat natural.</p> | 08273-79 | Carretera BV-2427, km. 3,8, al cim d'un turó, sobre els Casots. | <p>Sobre els inicis de l'ocupació de l'indret on s'aixeca el castell, alguns autors han proposat l'origen íbero-romà, en base a jaciments d'aquesta època propers (Pujol d'en Figueres, Vinya de Dalt/Torre-ramona,..), al pas de la Via Augusta pels peus del castell i a la troballa d'un mil·liari romà reaprofitat. Però fins ara aquestes hipòtesis no es poden contrastar, ja que aquests jaciments presenten un patró d'assentament diferent al del castell (a la plana, en terrenys conreables, menys abruptes). Sembla ser que ens trobem, doncs, davant d'una ocupació originàriament medieval. El castell de Subirats és l'edifici militar del que se'n té constància documental més reculada en el temps de tota la comarca, concretament de l'any 917. Sota el nom de 'Kastro Subiratos' trobem la residència dels vescomtes de Barcelona, fins que a al segle X la seva condició de plaça forta fronterera amb territori musulmà es desplaça a Olèrdola. A partir d'aquest moment resta sota jurisdicció de diversos castlans. Una de les dames més rellevants del Castell de Subirats va ser Elvira de Subirats, esposa d'Armengol VIII, l'últim comte d'Urgell. Elvira pactà amb el Rei Pere el casament de la seva filla Aurembiaix amb el fill del rei, el futur Jaume I el Conqueridor. La mort del rei a Muret l'any 1213 representà l'anul·lació d'aquest pacte. El 1220 va morir Elvira de Subirats deixant el comtat a la seva filla Aurembiaix, morta dos anys després del seu segon matrimoni sense descendència i finint-se així la línia directa dels Armengol. El castell fou manat enderrocar pel marquès de los Vélez, durant la Guerra dels Segadors. La intervenció arqueològica del 2.003 va permetre identificar la planta del recinte excavat, amb una potent muralla perimetral, accessos complicats i murs d'alçades considerables que minimitzen els punts febles del recinte. Es deduí que hi havia algun sistema d'accés elevat, mitjançant escales elevades o passarel·les. Com a emplaçament fortificat de frontera, s'hi feren reformes per procurar la subsistència en cas de setge, com la construcció d'una gran cisterna. Pel que fa a l'església de Sant Pere del castell de Subirats, la trobem documentada l'any 1030, si bé a principis del segle X ja hi havia al mateix lloc una petita capella castral. En un document de l'any 917, es diu que l'església estava dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Els protectors d'aquest temple foren els Santmartí, senyors del castell de Subirats. Al llarg de la història, Sant Pere del castell de Subirats va anar acumulant riqueses i possessions. Al segle XIV la parròquia s'esmenta sovint a causa de les visites pastorals. De fet, ha mantingut la parroquialitat del terme fins el 1930, quan s'ha convertit en el santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, en ser traslladada, el 1.726, la imatge que es venerava a la capella de la font de la Salut, als peus del castell. Durant les obres de restauració en una de les parets de l'absis aparegueren 9 monedes, classificades entre els segles XV i XIX, associades amb les ofrenes a la Mare de Déu de la Font Santa.</p> | 41.4159500,1.8170800 | 401142 | 4585608 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66862-foto-08273-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66862-foto-08273-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Si bé el castell es troba en un estat semi-ruïnós (per tant té un estat de conservació dolent), la capella continua en ús i per tant es troba en bon estat. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||
| 66909 | Ateneu Ordalenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-ordalenc | <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Primera part (1928-1953)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº38. Ordal, pp. 2-15. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Segona part (1954-1978)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº39. Ordal, pp. 2-13. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191.</p> | XX | <p>Edifici d'una sola nau coberta amb teulada a dues vessants, amb influències noucentistes i racionalistes. La façana està ordenada simètricament a partir de les obertures. Sobre un fons de color grana, s'obre la porta principal d'accés al local, al voltant de la qual hi ha un marc ondulant decoratiu de color clar que emmarca el nom del local i el màstil d'una senyera. A cada banda de la porta hi ha una finestra amb marcs igualment geomètrics de color clar. El sòcol de la façana és de formigó pintat, i corona l'edifici un ràfec ondulant de maó. Les parets laterals presenten les finestres emmarcades en maó. L'interior l'edifici allotja una espaiosa sala amb escenari, i hi destaca l'encavallat de fusta de melis de gran qualitat; estan lleugerament rebaixats per tal de donar menys pendent a la teulada</p> | 08273-126 | Plaça de l'Ateneu (Ordal) | <p>A l'edifici de l'Ateneu d'Ordal, els veïns del poble han tingut el lloc on s'han trobat especialment per a portar a terme les seves activitats d'esbarjo, com ballar, fer representacions teatrals o programar la Festa Major. Al principi l'Ateneu Ordalenc s'havia d'ubicar a la casa de Cal Fideu, on és ara la casa de l'actual Casablanca ja que estava a la venda. Degut a que aquest edifici necessitava un seguit de reformes caríssimes, es va decidir formar una junta per a construir el que seria l'Ateneu Ordalenc. Així, el dia 24 de gener de 1928 s'inaugurà l'edifici de nova planta de l'Ateneu d'Ordal amb el nom de 'Centro Ordalense' (ens trobem en plena dictadura de Primo de Rivera), construït al carrer de Can Novençà, nº11, i es forma la primera Junta de Govern de l'Ateneu, sota la presidència de Joan Vendrell Raventós. L'estètica i aspecte de l'edifici de l'Ateneu es va inspirar en el Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal; es va trigar sis mesos en la seva construcció, de gener fins a juliol, per poder-lo inaugurar per la Festa Major de l'any 1928. Per ser soci de l'Ateneu s'havia de satisfer una quota de 50 ptes en metàl·lic i unes altres 50 en treballs diversos. L'abril d'aquell mateix any s'instal·la un telèfon a l'Ateneu. El setembre de 1929 els socis de l'Ateneu decideixen llogar el bar-cafè del centre, ja que per a la societat era massa despesa ocupar-se de la venda de begudes. La subhasta per l'arrendament del bar fou guanyada al millor postor, en aquell cas, el Sr. Jaume Massana i Matas, per una quantitat de 66 ptes i 6 cèntims. A partir de l'any 1930, però, l'arrendament del bar passa per diverses mans i per rendes diferents. També es van succeint els canvis en la Junta de Govern de l'Ateneu. L'any 1933 es dona un cas de solidaritat entre els socis de l'Ateneu, ja que aquests acordaren per unanimitat que els socis que s'havien quedat a l'atur podrien entrar al local sense pagar cap quota. D'altra banda, l'abril d'aquell mateix any s'instal·la un aparell de ràdio al local. L'any 1935 s'inicien les obres per instal·lar un cel ras, que costen 825 ptes. Durant la postguerra, a l'any 1946, es compra una gramola, i es dota a l'Ateneu d'un departament en el local de ball per a col·locar-la. Dos anys més tard, el 1948 es construeix un cel ras en el local d'espectacles. L'any 1951 es proposa plantar arbres al rebedor del cafè i davant de la terrassa. Un cop plantats els arbres, cal fer unes escales i una terrassa per al cafè. Els socis que tenien quotes endarrerides les van poder pagar ajudant i treballant en la plantació dels arbres. Pel que fa a la resta de l'edifici, es va destinar el pressupost de l'any 1953 a arrebossar les façanes del local social i construir un paravent a l'entrada del bar-cafè. Fins l'any 1963 estava també obert el Centre Parroquial d'Ordal; aquell any es va tancar definitivament, ja que es trobava en molt mal estat. Des d'aleshores, tots els programes recreatius i culturals es realitzen exclusivament a l'Ateneu. El gener de 1964 s'acordà comprar una màquina de cinema per al local, de la marca Marín S. A. De Barcelona, al preu de 56.270 tes, que inclou l'equip complet; el 1969 es comprava una televisió, que no podria funcionar, per decisió de la Junta, mentre s'estigués projectant una pel·lícula amb la màquina cinematogràfica. L'any 1969 es decideix dotar l'Ateneu de personalitat jurídica, i per tal de fer-ho, la societat, que a la pràctica inclou a la majoria de veïns d'Ordal, es constitueix en Assemblea de Veïns. Uns anys més tard, el 1975, es renoven els Estatuts de l'Ateneu, amb l'ajuda d'un advocat. El 1977 es comencen les obres de la discoteca, la sala de juntes i la sala de jocs. L'any 1978 es celebra el cinquantenari de l'Ateneu d'Ordal, amb varietat d'espectacles i la projecció de diverses pel·lícules i, el dia 6 de gener de 1979 es constitueix, a l'edifici de l'Ateneu, el grup artístic Joves d'Ordal.</p> | 41.3957500,1.8497300 | 403841 | 4583329 | 1928 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66909-foto-08273-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 66924 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-36 | LOBATO I BUIL, David (2000): 'Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Subirats'. Vol. I. Edita: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural. | XX | L'Arxiu Municipal de Subirats està dividit en dos grans fons organitzats: el fons del Jutjat de Pau i el fons del propi Ajuntament. Els documents d'arxiu definitiu del Jutjat de Pau estan dipositats en una prestatgeria específica de la sala 3 de les golfes, amb un tipus de caixa diferent a l'utilitzat en el fons de l'Ajuntament; davant del número de cada caixa hi ha escrita la lletra 'c'. Ocupa un total de 80 caixes, que representa aproximadament uns 12 metres lineals. La resta de documents, inclosos els llibres del Registre Civil des de 1870, es conserven en un armari al despatx del Jutjat a la segona planta. Existeix un inventari per a la seva consulta, que conserva l'administrativa responsable de l'arxiu municipal. El quadre de classificació del fons del Jutjat de Pau de Subirats és el següent: 1. Administració interna (1858-1986) 1.1. Inventaris (1908-1952) 1.2. Informes anuals (1952-1979) 1.3. Actes de possessions i cessaments (1871-1952) 1.4. Cartes - ordre (1983-1986) 1.5. Correspondència (1858-1984) 1.6. Llibres registre (1930-1986) 2. Afers civils (1855-1982) 2.1. Actes de conciliació (1855-1978) 2.2. Judicis verbals (1856-1968) 2.3. Judicis de desnonament (1878-1940) 2.4. Jurisdicció voluntària (1867-1982) 2.4.1. Autoritzacions i consentiments (1867-1982) 2.4.2. Consells de família (1897-1943) 2.4.3. Expedients possessoris (1878-1944) 2.4.4. Declaració d'hereus (1878-1945) 3. Afers penals (1854-1955) 3.1. Judicis verbals de faltes (1854-1955) 3.2. Llibres registre (1877-1954) 4. Registre civil (1870-1990) 4.1. Declaracions de naixements (1951-1986) 4.2. Certificats d'avortament (1904-1954) 4.3. Expedients d'adopció (1952-1960) 4.4. Expedients matrimonials (1871-1986) 4.5. Certificats de defunció (1876-1986) 4.6. Llibres de naixements (1870-1987) 4.7. Llibres de matrimonis (1870-1990) 4.8. Llibres de defuncions (1870-1990) 4.9. Actes d'emancipació (1901-1929) 4.10. Expedients del Registre Civil (1916-1959) 4.11. Actes de visita (1876-1958) 4.12. Llibres registre (1903) Els documents que formen part de l'arxiu definitiu del fons de l'Ajuntament estan presentats i ordenats d'acord amb un quadre de classificació, el qual consta de tretze seccions, corresponents a la gestió interna, competències de l'Ajuntament, i serveis delegats per l'Estat. Les tretze seccions són les següents: 01. Administració general. 02. Hisenda. 03. Proveïments. 04. Beneficència i Assistència Social. 05. Sanitat. 06. Obres i Urbanisme. 07. Seguretat pública. 08. Serveis militars. 09. Població. 10. Eleccions. 11. Ensenyament. 12. Cultura. 13. Serveis agropecuaris. L'arxiu conserva també una sèrie de documents solts, que ocupen unes prestatgeries de gran format, dins de caixes retolades amb la seva descripció: - Comitè local de Milícies Antifeixistes (1936) - Jefatura local de FET y de las JONS (1974-1974) - Còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) - Altres documents indeterminats. Per a la descripció informatitzada dels documents s'ha utilitzat el programa de gestió de bases de dades ACCESS en l'aplicació concreta de l'Oficina de Patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0. Pel que fa al tipus de material d'arxivament, s'ha mantingut el tipus de caixa, excepte en els casos de documents de gran format, en què s'ha utilitzat caixes específiques. L'allotjament dels documents a l'interior de les caixes, en alguns casos s'han mantingut les carpetes existents, i en els casos en què no en tenien o estaven malmeses, s'han utilitzat les carpetes facilitades per l'Ajuntament. Tots els materials d'arxivament que contenien elements metàl·lics han estat substituïts per altres més adients. | 08273-141 | C/Ponent, nº13 (Casa de la Vila) | L'actual ordenació del fons documental de l'Ajuntament de Subirats és fruit d'un inventari que es va realitzar entre els mesos de juliol i desembre de l'any 1999. Abans d'aquesta data, els documents estaven repartits en diversos espais, en funció de la tipologia i la data del document. Aquest estat inicial era fruit dels diversos trasllats de documents i de la manca de cura en la seva conservació. En el dipòsit per a l'arxiu definitiu dels documents, es conservaven la pràctica totalitat dels documents anteriors a 1985. Aquest conjunt suposava un total de 170 metres lineals, dels quals uns 30 metres ja estaven tractats per una intervenció anterior, i uns altres 12 metres corresponien al fons del Jutjat de Pau, ordenat i classificat en la seva totalitat per la mateixa intervenció anterior. La resta es trobava en piles i col·locats desordenadament als prestatges. Els manaments d'ingrés i pagament des de 1945 a 1994 estaven col·locats en caixes de gran format en una sala no condicionada de les golfes. A la segona planta de l'Ajuntament hi havia els documents del Departament d'Urbanisme i Obres posteriors a 1985 (uns 30 metres lineals). En aquesta mateixa planta es troba el despatx del Jutjat de Pau, amb un armari on es conserven tots els documents posteriors a 1980 i la totalitat dels llibres del Registre Civil, des de 1870 fins a l'actualitat. Finalment, a la primera planta de les dependències municipals, es trobava l'arxiu de gestió, en el qual es conservaven la totalitat dels documents posteriors a 1985, tret dels documents d'Urbanisme i Obres, que ocupaven un total de 45 metres lineals. Poc abans de realitzar-se la intervenció de l'inventari de l'any 1999, es va produir un incendi en una sala propera a aquest espai, que va omplir aquests documents de cendra. La meitat de les caixes es van pujar a les golfes sense netejar, esperant la intervenció de 1999; l'altra meitat es van netejar i tornar a instal·lar a l'arxiu de gestió. La primera intervenció documentada sobre el fons de l'Ajuntament de Subirats es va realitzar l'any 1987, per l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Aquella intervenció va consistir en la realització d'una guia-inventari del fons, l'etiquetatge dels arxivadors existents, així com la descripció a partir de les indicacions de la part exterior dels arxivadors, i la posterior classificació a partir d'aquesta informació. Aquest tipus d'intervenció sobre un volum de documents tant important i desorganitzat, afegit al posterior trasllat dels documents per les obres de remodelació de l'Ajuntament l'any 1989, van fer l'arxiu ràpidament inoperatiu. A partir de l'any 1992, i fins el 1997 es va realitzar una altra intervenció en diverses fases. En aquesta ocasió es va tractar únicament una petita part del fons, tot i que es va iniciar el tractament sobre la pràctica totalitat de les seccions de l'actual quadre de classificació. El resultat d'aquesta intervenció fou un catàleg dels documents tractats, classificats a partir del quadre de classificació publicat pel Servei d'Arxius de la Generalitat l'any 1989. Aquesta eina descriptiva, que només permetia accedir als documents que estaven tractats, fou la que va estar utilitzant l'Ajuntament fins a la intervenció de l'any 1999. Aquesta darrera intervenció tenia l'objectiu continuar i finalitzar la de l'any 1992, per a poder disposar així d'un instrument de descripció de la totalitat dels documents existents a l'arxiu definitiu, a més d'informatitzar el fons i d'establir una normativa d'ús i consulta que permetés garantir un servei de consulta ràpid i eficaç, no tan sols per a les oficines administratives de l'Ajuntament, sinó també per als investigadors i ciutadans en general. La manca absoluta de diferenciació entre còpies, esborranys i documents de recolzament informatiu en l'organització interna dels documents, va generar un important volum de paper eliminat, assolint el volum total de documentació i còpies eliminades aproximadament uns 20 metres lineals. | 41.4062600,1.8164100 | 401071 | 4584533 | 1999 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Les caixes estan instal·lades a les prestatgeries seguint el sistema d'instal·lació contínua per a tots els documents. Els documents de gran format, donat l'important volum d'aquests, aproximadament uns 20 metres lineals, s'ha habilitat la meitat de la primera sala per a aquests, mantenint el sistema d'instal·lació contínua, i indicant la seva situació en el camp de 'Signatura Topogràfica'. Totes les capses s'han instal·lat en posició horitzontal, de manera que es pot llegir la respectiva identificació en el llom petit de la caixa. La instal·lació i numeració de les caixes s'ha fet per blocs de prestatgeria (per bloc s'entén l'estructura que formen els diferents prestatges situats un sobre l'altre), d'esquerra a dreta i de dalt a baix.L'ordenació de les sèries i subsèries del fons documental de l'Arxiu Municipal de Subirats segueix un criteri lògic i cronològic. Igualment, el criteri per fixar la separació entre documents d'arxiu definitiu i documents d'arxiu de gestió és cronològic, d'acord amb la vigència legal i administrativa de les diverses sèries documentals i les necessitats organitzatives del propi Ajuntament, i físic, ja que l'espai actual per instal·lar els documents d'arxiu definitiu ja es troba totalment ocupat. La data que marca la separació entre l'un i l'altre oscil·la entre 1988 i 1998, en funció del tipus de sèrie.Per a la classificació dels documents del fons de l'Ajuntament s'ha aplicat el quadre de classificació que facilita l'Oficina de Patrimoni Cultural amb la seva aplicació de gestió de base de dades. Aquest quadre parteix del presentat a la publicació 'Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989)'. Les agrupacions documentals (subsecció, sèrie i subsèrie) que no estaven reflectides en aquest quadre s'hi ha afegit amb el codi corresponent.Les còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) procedeixen del fons patrimonial de Can Ravella.Durant l'elaboració de l'inventari de l'Arxiu Municipal que es va fer l'any 1999 es van detectar alguns documents procedents d'Ajuntaments d'altres municipis:- Edicte del Jutjat de Pau d'Avinyonet del Penedès (1877)- Alta de Contribució Industrial de Villalba Saserra (1940)- Alta de Contribució Industrial de Talamanca (1940)- Acta d'inspecció del Cadastre de Sant Cugat Sesgarrigues (1967)- Ordenança fiscal de Sant Cugat Sesgarrigues (1965)- Llibre registre de despeses per partides de Sant Cugat Sesgarrigues (1964)- Diligències del Jutjat de Pau de La Granada (1875-1876)- Sol·licitud al Ministeri d'Hisenda de l'Ajuntament de La Granada (1879)- Llibre de caixa de Pacs del Penedès (1928-1929)- Llibre d'entrades i sortides de cabals de Sant Martí Sarroca (1892-1895)Aquests documents es van retornar als respectius Ajuntaments. | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66938 | Festa Major de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lavern | TOT SUBIRATS, nº28. Abril de 2000, pp. 3-4. | Festa Major que es celebra a Lavern cada 29 de juny en honor de Sant Pere, patró del poble. Els seus elements folklòrics més característics són: - El drac de Lavern, el Masellot: Obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra , es va inaugurar per la Festa Major Petita (principis de maig) de 1994. Està construït amb resina sintètica i fibra de vidre ignífuga. Pesa uns 65 kg. i disposa de nou punts de foc fixos i dues entrades per torxes al nas. Presenta un aspecte simpàtic, no ferotge ja que Masellot significa 'aquell qui rep garrotades i no es queixa'. L'acompanyen els Tabalers i el Bombo. La Colla del Drac, grup estable de15 membres des de l'any 2000, no té ball propi però acostuma a fer una rotllana al voltant del Masellot mentre aquest gira amb la cua encesa, fent ajupir la gent al seu pas. - Els gegants de Lavern: En Senderet i l'Adelaida, noms del castlà del castell de Subirats del segle X i de la seva dona. Són obra del Sr. Enric Sendra i estan construïts en fibra de vidre (cap i tors) i fusta (carcassa o estructura). El Senderet fa 3,25 m. d'alçada i pesa 32 kg. Vesteix una brusa verd amb passamaneria de vellut i or, falda d'or vell i armilla llarga de color verd. L'Adelaida fa 3,15 m. d'alçada i pesa 30 kg. Porta un vestit rosa malva, estil imperi amb passamaneria. L'any 1999 s'hi afegí a la parella 'el gegantó', anomenat Trapella, que llença aigua per la boca. El grup de geganters és d'unes 15 persones, nombre que s'incrementa en 10 més quan els gegants realitzen desplaçaments fora del poble. La colla consta de 10 músics que acompanyen els gegants al so de gralles i timbals. - Capgrossos: Es van estrenar a la Festa Major de 1996 i els va fer l'Enric Sendra amb l'ajuda dels joves del poble. Són sis peces de fibra de vidre inspirades en clàssics dels dibuixos animats. Surten a la cercavila i són portats per nens i nenes del poble acompanyats pel so de la gralla. - Panderetes i danses de Lavern: Varen actuar des de 1983 fins als anys 90. L'actual colla va sortir per primera vegada per la cercavila de la Festa Major l'any 1996. Els més petits fan una dansa amb mocadors i picarols i danses amb panderetes, vestits amb camisa i pantalons o faldilla blanca. - Bastoners de Lavern: Van néixer l'any 1997 per participar a la Cercavila. Els acompanyen un parell de grallers. Vesteixen camisa i pantalons blancs, espardenyes i faldellí i camals blaus. - Cercolets de Lavern: Van sorgir l'any 1983 i es van dissoldre a finals dels 80. L'actual colla va sortir per primer cop l'any 2004. Són uns 12 membres i vesteixen pantalons i calçat blanc i cinta lligada a la cintura a joc amb el cercolet que porten. Solen ballar al so de la música tradicional del ball de Cercolets de Vilafranca del Penedès. Els últims balls incorporats a la Festa Major són: - Els Pastorets de Lavern: Sortits l'any 2005. Són uns 16 ballador/es sortits dels estudiants del poble. Ballen el pot i la bota, l'ela i la barrejada, acompanyats per un flabiol i un sac de gemecs. Vesteixen pantalons i camisa blanques, calçat clar, camals blaus amb picarols i mocadors de colors creuats al pit. També solen portar mocador al coll o a les mànigues i una faixa. - Ball de les Gitanes: Apareix l'any 2004. Són vuit gitanes que ballen entorn del pal i dues galerones que ballen per fora. El pal central va guarnit amb un pom de flors i es aguantat per la figura de l'estaquirot. Vesteixen faldilles verdes o granatoses, cosset blanc, mantell i espardenyes. A la mà porten una castanyola i ballen al ritme de la musica del ball de les gitanes de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. - Grallers de Lavern: Van néixer l'any 1997, juntament amb els gegants i els bastoners fruit de la necessitat de dotar aquestes colles de músics que interpreten melodies a la cercavila. La colla sempre ha tingut uns cinc o sis membres cada temporada, tot i que per Festa Major es divideixen per acompanyar als diferents grups de folklore. | 08273-155 | Al poble de Lavern | Lavern ha tingut dos dracs al llarg de la seva història. L'any 1983 es va construir el primer drac, amb la col·laboració de mestres vilafranquins; el dia 1 de maig es va inaugurar. Fou elaborat amb paper cartró i carcassa de canya, el cap és de porexpan recobert de paper, com la resta del cos. La cua, de forma cargolada, es va fer amb tub de xemeneia. Aquell drac presentava, així, un fort impacte visual, era respectuós amb la forma tradicional dels dracs, de pell fosca, i ben acabat. Era però, extremadament pesat, de manera que calia molta gent per poder-lo portar. El mateix any 1983 es creà la Colla de Dimonis, les Panderetes, els Cercolets i els primitius Capgrossos, enriquint-se així la cercavila de Lavern. Durant els anys ‘90 el drac va caure en desús a causa del seu pes, que li provocà un desperfecte en ensorrar-se-li el coll per un costat. El drac restà des d'aleshores emmagatzemat a l'Ateneu del poble fins a la seva desaparició el 1996. Dos anys després, el 1998, el Grup de Joves de Lavern va editar un vídeo que recull aquesta història, a partir de la recuperació de cintes filmades en Súper 8, i una recollida de fotografies. Finalment, l'any 1994 va néixer el drac actual, el Masellot, obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra. Els gegants Sendered i Adelaida foren estrenats a la Festa Major de 1997. Davant de l'església es va celebrar la cerimònia del 'bateig', essent els seus padrins els gegants d'Ordal, el Jordi i la Motserrat. Fou aleshores quan els gegants de Lavern reberen els seus noms respectius. | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66939 | Festa Major d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dordal | TOT SUBIRATS, nº24, maig de 1998, p. 18. | La Festa Major d'Ordal es celebra durant cinc dies entre les dues primeres setmanes d'agost. En la part religiosa es veneren les relíquies de Sant Esteve, amb cant dels goigs. El cor parroquial canta la missa. Pel que fa als elements folklòrics, els més destacats són: - El drac d'Ordal, anomenat 'Escurcerot', fou dissenyat per Pere Pons, i creat per l'artista Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès. Presenta un coll llarg i unes ales amenaçadores, a punt de prendre el vol. i la seva estètica s'inspira en els models de dracs presents a la nostra cultura, en les amenaçadores gàrgoles de les esglésies gòtiques i en els dracs de ferro forjat modernistes. L'Escurcerot surt totes les festes majors, acompanyant dels Diables d'Ordal. El drac està fet de fibra de vidre, té un pes de 50 kg, 2,84 m de llargada i 1,54 m. d'alçada. Disposa de nou punts de foc i es portat per una sola persona. - Els gegants d'Ordal es diuen Jordi i Montserrat. En Jordi pesa 66 quilos i té una alçada de 3,60 metres, mentre que la Montserrat pesa 65 quilos i fa 3,50 metres d'alçada. La colla de Diables d'Ordal està composada actualment per catorze membres, i porten tres tabals, un bombo, tres tamborinos, xiulets i altres instruments. | 08273-156 | Al poble d'Ordal | Els gegants i nans d'Ordal: el dilluns de Pasqua, dia 29 d'abril de 1965, varis veïns d'Ordal van anar d'excursió a la ribera del riu Gaià prop de Santes Creus. Quan estaven entaulats van començar a pesar en fer alguna cosa per Festa Major, ja que aquesta estava pensada pels grans i els més petits no hi tenien lloc. D'aquesta idea comença el folklore d'Ordal i es concretà en que cadascun dels presents subvencionaria un cap gros i l'exhibiria a la Festa Major. Després els nans quedarien per la parròquia i així els nens els podrien portar. Els 12 nans es van estrenar a la Festa Major de 1965 i degut a l'emoció i alegria, un dels homes que portava els nans va dir 'l'any vinent tindrem gegants', i així va ser, durant tot l'any van fer una rifa i una subscripció popular, i anaven amb un cotxe 600 amb una cuina a sobre per recollir els diners. El diumenge de la festa major, dia 7 d'agost de 1966, els gegants Jordi i Montserrat van fer la seva entrada a la plaça de l'església, ballant el ball de gala, fent el pregó i el bateig simbòlic. Els padrins del gegant, en Jordi, van ser el Sr. Ramon Bofill, aleshores batlle de Subirats, i la Sra. Rosa Llorens d'Ibáñez; els padrins de la geganta el Sr. Conrad Vendrell, regidor, i la Sra. Elvira Vendrell de Vendrell. Arran d'aquesta festa es va formar el grup de grallers i timbalers. El drac d'Ordal, l'Escurcerot, fa la seva primera sortida a la Festa Major de l'any 1994. Els Diables d'Ordal va fer la seva primera sortida per la Festa Major de 1991. Aleshores portaven una comparsa ben petita, amb tres aprenents de timbal. | 41.3969300,1.8520300 | 404035 | 4583457 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66975 | Festa de l'Arbre d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-dordal | A.A.V.V. (2006): Programa de la celebració de la Festa de l'Arbre, 14 de maig 2006. Homenatge a Dolors Vendrell. Ordal. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, pp. 103-115. | XX | Festa celebrada al poble d'Ordal, l'acte central de la qual és la plantada d'un arbre al Parc de la Immaculada, indret estretament vinculat als orígens de la festa. Altres actes afins són la celebració d'una missa a l'església d'Ordal, un parlament institucional, un aperitiu popular i una ballada de sardanes. Araceli Soler ha recollit com es vivia la Festa de l'Arbre ara fa 50 anys, SOLER (2006): 'Els mestres feien que els nens fossin els protagonistes de la festa. Quan s'acostava la data de la Festa de l'Arbre, que sempre era a finals de primavera o primers d'estiu, els mestres sortejaven entre els nens que havien fet la primera comunió, qui seria el rei i la reina de la festa. Els afortunats anaven vestits amb el vestit de la Comunió. A sobre se'ls hi col·locava una capa, una banda i una corona de rei i de reina. Altres nens, portaven també unes bandes diferents dels reis, i d'altres unes pancartes amb uns escrits relacionats amb els arbres. Els reis, el seu seguici, les autoritats i els organitzadors assistien a Missa, on feien ofrena d'una panera de fruites, que després d'acabar la festa, es donava a una família necessitada del poble. La festa estava molt adreçada a la canalla. Tots els nens i nenes deien un vers que quasi sempre feia referència a la natura. S'organitzaven carreres de sacs, gimcanes i trencar l'olla. Era un dia de festa i el vivíem intensament, doncs no era gaire habitual una festa per infants. Els hi regalaven caramels i marxaven més contents que un gínjol.' | 08273-192 | Al Parc de la Immaculada, a Ordal | La Festa de l'Arbre d'Ordal fou impulsada per Dolors Vendrell Torents, coneguda com la Lola de Cal Pep, nascuda a Ordal l'any 1906, dotada d'un caràcter emprenedor i un remarcable vessant artístic. Tot i que vivia a L'Hospitalet de Llobregat des que es va casar a l'edat de 22 anys, sempre va mantenir el contacte i la participació amb el seu poble natal. És així com Dolors Vendrell es posà en contacte amb el 'Patronato de la Fiesta del Árbol de la Diputación Provincial de Barcelona'; el seu secretari assessor, senyor Salvatella Parellada, va patrocinar la festa. El mes de maig de 1953, la senyora Dolors Vendrell va organitzar la festa, consistent en què cada nen i nena plantés un arbre als ermots que aleshores eren ocupats per l'escola del poble. Dolors Vendrell va morir en un accident l'any 1956, tan sols tres anys després de l'inici de la Festa de l'Arbre. Foren els Amics dels Jardins els que van tenir la iniciativa de retre un homenatge a la impulsora de la festa dissenyant un parc d'estil rústic a les mateixes terres on la Lola Vendrell i els nens havien plantat els primers arbres. La única condició posada pels Amics dels Jardins era que el parc havia de ser per al poble, de manera de el senyor Pau Ayxelà, propietari de l'indret, fou qui en va fer la donació. El nou parc, anomenat Parc de la Immaculada, va ser inaugurat el dia 12 de maig de 1957; des d'aleshores s'ha celebrat la Festa de l'Arbre gairebé anualment. Uns anys després, el 27 de maig de 1973, la família Llorens i amics van retre homenatge a la Dolors Vendrell, sufragant la confecció d'un medalló de ceràmica amb el seu perfil, col·locant dit medalló sobre un gran monòlit de pedra al centre del parc. | 41.3970400,1.8521200 | 404042 | 4583469 | 1953 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 67035 | Arxiu parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dordal | XIX-XX | Els documents més antics (pergamins) necessitarien ser restaurats. | <p>L'arxiu parroquial d'Ordal es compon de documents de contingut heterogeni. Recull els llibres de registre habituals de l'església: casaments, bateigs, comunions, defuncions... d'època recent, ja que l'arxiu es va cremar durant la guerra civil. El més destacat són alguns pergamins en mal estat de conservació (nombre i contingut indeterminat) que es van salvar de la crema, i les consuetes (llibres de costums, pràctiques d'una església) escrites pels primers rectors d'Ordal des de l'any 1868. Aquest fons documental recull les celebracions, els projectes i les realitats de la feligresia, els inventaris d'objectes de culte i les vivències dels rectors. Els documents van ser ordenats per Mn. Jaume Ximenes i el rector actual, Mn. Josep Raventós va transcriure els que estaven desordenats i els va agrupar, creant el que ell anomena 'el llibre vermell d'Ordal'. Altres documents d'interès pel coneixement de la història local són els relacionats amb el centre parroquial o centre catòlic, ubicat al centre del nucli d'Ordal. Entre aquests es conserven des del reglament de l'associació en època de la República o el reglament de la secció teatral creada al Centre. Cal destacar que hi ha un recull de 191obres de teatre escrites, que es van interpretar al llarg de l'existència de l'entitat, on destaca un exemplar original de la 'Ventafocs' signada per Josep M. Folch i Torres. Alguns missals antics completen aquest arxiu.</p> | 08273-252 | església de Sant Esteve d'Ordal | 41.3938300,1.8447000 | 403417 | 4583121 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67035-foto-08273-252-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | De l'estudi dels documents de l'arxiu, Mn. Josep Raventós ha editat dos llibres que relaten la història d'Ordal, però que segons ell no han exhaurit la riquesa documental d'aquest patrimoni documental. Les obres són: RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66853 | Centre Recreatiu de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-de-can-rossell | XX | Edifici d'estil racionalista, de maó arrebossat de guix de color rosat a les façanes, excepte el sòcol, d'un color vermellós fosc. A la façana principal destaca la port d'entrada, ample, amb una finestra a cada costat, i el coronament, separat de la part baixa per una cornisa de maons, amb quatre pilastres de maó arrebossat del mateix color vermellós que el sòcol, que el divideixen en tres trams, dos laterals, plans, sota els quals hi ha un fanal de ferro forjat, i el central, semicircular, on hi ha pintat l'emblema o escut del Centre Recreatiu de Can Rossell, sota el qual hi ha la data de 1927. La façana lateral, que dóna al carrer de Can Rossell, presenta una porta lateral d'accés al centre i una filera de finestres amb el marc de maó vist. A l'esquerra de la façana principal hi ha un annex de pedra amb teulada a un sol vessant i porta de maó amb arc rebaixat. | 08273-70 | Al nucli urbà de Can Rossell | 41.3978000,1.8054600 | 400143 | 4583607 | 1927 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66853-foto-08273-70-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 120|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66935 | Xatonada de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xatonada-de-can-cartro | TOT SUBIRATS, nº25, maig de 1998, p. 15. | Festa de caire gastronòmic celebrada a Can Cartró, que gira al voltant de la recepta del xató. La festa comença un divendres de febrer, abans de la festa pròpiament dita, que sempre es celebra en dissabte. El divendres s'ha d'esqueixar el bacallà al Centre Cultural de Can Cartró. A ultima hora del dia, entra en escena el 'Catasús', responsable de tastar el bacallà i decidir si és salat o no. Quan arriba el dissabte, la festa comença després de dinar. Hi ha tres protagonistes: el 'tiet', que prepara l'amanida i cou la carn a l brasa; i els dos 'Joseps', que van fent morter rera morter, fins omplir l'olla del xató. El sopar comença cap a les deu del vespre. Finalment, després del sopar comença un ball de disfresses, que dura fins a la matinada, en què conclou la festa. Els ingredients més habituals del Xató són: Per la salsa: Alls escalivats, alls crus, bitxo, pebre vermell, oli d'oliva verge, vinagre de vi, galetes Maria, pa torrat, sal. Plat: escarola, bacallà remullat i esqueixat, tonyina salada, anxoves, olives arbequines. | 08273-152 | Al Centre Cultural de Can Cartró | La xatonada de Can Cartró és una festa els orígens de la qual es remunten a abans de la Guerra Civil (1936-1939). Aleshores només la celebraven els homes. A partir dels anys '70 ja hi van poder anar tots els habitants del poble. | 41.3963500,1.7362400 | 394354 | 4583528 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66817 | Escultura del Saló de Plens de l'Ajuntament de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-salo-de-plens-de-lajuntament-de-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | Escultura abstracte realitzada en fusta, amb unes dimensions de 2,80 m d'alçada i 50 cm d'amplada, situada verticalment amb obertures interiors sinuoses. | 08273-34 | Al saló de plens de l'Ajuntament de Subirats. | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Anton Mendizábal, autor d'aquesta peça, va néixer a Donosti l'any 1945, i actualment viu i treballa a Oiartzun des de 1969. És llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Pedagogia. Finalitzà la carrera de 'txistu' amb Isidro Ansorena i es dedicà a fer classes d'Història de l'Art, Cultura Musical i Arts Plàstiques en el diferents cursos de batxillerat de la Ikastola Orereta de Renteria durant 25 anys. També és professor de talla de les diputacions de Guipúscoa i Biscaia i del Club de Arte Catalina de Erauso. Ha estat professor de pedagogia general a la Universitat del País Basc. Ha realitzat exposicions des de l'any 1982 a diferents indrets de l'estat espanyol, així com a París, Tolosa i Frankfurt. | 41.3824500,1.7945800 | 399210 | 4581915 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66817-foto-08273-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Anton Mendizábal | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66833 | Sarcòfag de l'església de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pau-dordal | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 197-198. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 200-206. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 82. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181.</p> | XI-XII | El sarcòfag està fragmentat pel costat esquerre dels peus. | <p>Sepulcre exempt que inclou una tomba antropomorfa, fet de pedra calcària, amb unes dimensions d'1,87 m de llargada màxima, per una amplada de 0,57 m i una profunditat màxima de 0,35 m. La mida de l'enterrament és de 172 cm. El cap presenta una forma lleugerament trapezial, quasi quadrada, amb una longitud de 20 cm i les espatlles arrodonides. L'amplada del cos al nivell de les espatlles és d'uns 48 cm, que es va reduint fins a aproximadament uns 25 cm a la zona dels peus. La profunditat oscil·la entre els 19 cm del cap, els 35 cm de la part central del cos i els 23 cm dels peus.</p> | 08273-50 | A l'interior de l'església de Sant Pau d'Ordal | <p>Aquest sarcòfag va aparèixer durant les tasques d'excavació arqueològica que es van realitzar als anys '40 del segle XX a la necròpolis de l'església de Sant Pau d'Ordal. Alguns estudiosos daten aquest tipus d'enterraments cap als segles X-XI (contemporanis de les tombes antropomorfes olerdolanes, excavades en roca mare), mentre d'altres tendeixen a emmarcar-los en una cronologia compresa entre els segles XII-XIII, en una època on ja predominaven els enterraments de lloses, tot i la forma antropomorfa del cas de Sant Pau.</p> | 41.3815100,1.7958600 | 399315 | 4581809 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66833-foto-08273-50-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66849 | Escultura de la Plaça Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-subirats | Tríptic del '1r SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2003). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | XXI | Caldria valorar el desgast que li suposa a l'escultura de fusta el fet que estigui a l'intempèrie. | Escultura abstracta de fusta en forma de bloc rectangular lleugerament corbat de 3 metres d'alçada i una base trapezoïdal irregular de menys d'un metre quadrat. Presenta, a la part frontal superior, un desdoblament a mode de llibre entreobert. La fusta no és llisa, està plena d'osques transversals. L'escultura està fixada a terra mitjançant una plataforma metàl·lica. | 08273-66 | Plaça de Subirats (Sant Pau d'Ordal) | L'escultura és el resultat del 1r. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 16 i 20 de juny de 2.003, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: CLAUDE LE LUHERNE (Bretanya), ALFREDO SÁNCHEZ (Salamanca), EVA ROUKA (Txecoslovàquia), ANTON MENDIZÁBAL (Donosti), JOSEP MASSANA (Sant Pau d'Ordal), i LLUÍS BANTÍ (Olot). Alfredo Sánchez, autor d'aquesta escultura, va néixer a Salamanca l'any 1948 i actualment resideix a Barcelona. Es formà artísticament a l'Escola Massana i a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics Llotja, a Barcelona. Va rebre un premi extraordinari de fi de carrera. Ha realitzat exposicions temporals els anys 1989 (al Centre d'Art Alexandre Cirici, de l'Hospitalet de Llobregat); 1992 (a la Galeria d'Art Can Marc, Begur; i a la Galeria Lleonart, Barcelona); 1993 ( al Centro Cultural Chamartín 'Nicolás Salmerón', Madrid, i a la Galeria Lleonart, Barcelona); 1994 (a la Galeria Trànsit-Art, a Barcelona, i al Centre Cultural Escoles Velles, a Begur); 1999 (Galeria Lleonart, Barcelona); 2000 (a la Galeria Rafael García, Madrid); i el 2002 (a la Fundació Niebla-Baix Empordà, a Casavells). | 41.3830200,1.7956600 | 399301 | 4581977 | 2003 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66849-foto-08273-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66849-foto-08273-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alfredo Sánchez | El conjunt de la Plaça i Parc de Subirats, a Sant Pau d'Ordal, on s'integra l'escultura, fou dissenyat per l'arquitecte Iñaki Ozcariz. S'inaugurà el mes de juny de l'any 2005. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 66863 | Creu del castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-castell-de-subirats | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 189-199, 270-271. RAVENTÓS I ESCOFET, Josep; BOSCH DE NOIA I CASANOVAS, Ramon (1976): 'El Castell de Subirats'. Seix i Barral Germans, S. A. Barcelona. | XX | Creu de terme del castell de Subirats, s'alça al pati de ponent del castell de Subirats. Es tracta d'una creu de pedra, de planta quadrada i dos peus, amb columna octogonal, coronada per un capitell octogonal, on s'hi representen les quatre parròquies de terme municipal de Subirats, amb els seus patrons, excepte la de Sant Pere de Subirats, representada per l'escut parroquial. També hi ha representades les capelles de Sant Josep de Can Cartró, Sant Sebastià de Can Ravella; Sant Joan Salerm i de Sesrovires i Sant Benet d'Espiells. Coronant el capitell, la creu, orientada d'est a oest, amb una escultura d'una Mare de Déu seient d'una banda, i un sant Crist d'una altra. La creu és d'estil neogòtic. A la banda del pati, pocs metres per sota de la situació de la creu, hi ha una placa amb una inscripció que diu: 'Creu de Crist i creu de tots els que siguin vàlids els mots; el Cel és del bon hereu que es fa creu de Crist en Creu. Mossèn Pere Ribot'. | 08273-80 | Carretera BV-2427, km. 3,8, a ponent del recinte del castell de Subirats. | La creu de terme del castell de Subirats va ser beneïda l'1 de maig de 1984 | 41.4163200,1.8164200 | 401087 | 4585650 | 1984 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66863-foto-08273-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66863-foto-08273-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66877 | Creu del Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-maset-den-lleo | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 271. | XIX-XX | Creu de terme de ferro forjat, que corona una columna cilíndrica de pedra treballada, de sòcol llis i fust estriat, amb un capitell atípic, on s'encasta la creu. La columna té una alçada de 1,70 m. i la creu uns 70 cm. La creu està molt decorada, presenta unes volutes als angles que formen els braços, els extrems dels quals acaben a mode de punta de llança. | 08273-94 | Intersecció entre la carretera de Lavern a Sant Pau d'Ordal (BV-2428) i camí del maset d'en Lleó. | 41.3838800,1.7853700 | 398442 | 4582085 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66877-foto-08273-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66877-foto-08273-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66958 | Escultura de la Plaça del Centre (Lavern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-del-centre-lavern | Tríptic del '2n SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2004). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | XXI | Caldria valorar el desgast que li suposa a l'escultura de fusta el fet que estigui a l'intempèrie. | Escultura realitzada en fusta de mida 2,10 x 1,20 m. La base troncocònica té una cara lateral plana, a la part superior d'aquesta cara s'ubica una figura humana d'uns 90 cm. nua acotada (a la gatzoneta), d'esquena corbada i els braços flexionats amb les mans juntes i avançades sobre els genolls. La figura es mostra en una posició d'observació o de pensador. Darrera de la base hi ha la data de 2004 gravada sobre la fusta, igual que la signatura de l'autor, de molt difícil lectura. | 08273-175 | Al centre de Lavern | L'escultura és el resultat del 2n. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 14 i 18 de juny de 2.004, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: BONAVENTURA ANSÓN (Tossa de Mar), AMANCIO GONZÁLEZ (Lleó), MARIDÉE ROSPORDEN (França), KOLDOBIKA JAUREGI (Guipúscoa), CHAN-KLAOD TALEK (França), i JOAN ESCUDÉ (Barcelona). Amancio González, autor d'aquesta escultura, ha exposat des de l'any 1992 en diverses galeries de l'estat espanyol, i ha realitzat les exposicions individuals 'Suspensiones psíquicas' (Galeria Cornión, a Gijón, 1999); 'Antropofaunas' (Galeria Clave, a Múrcia, 1999); i 'Antropofauna' (Galeria Gema Lazcano, a Madrid, 2001). | 41.3882100,1.7732600 | 397436 | 4582580 | 2004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66958-foto-08273-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Amancio González | No hi ha cap suport informatiu amb dades com la data, l'autor, el títol o informació addicional. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66788 | Pont de Ca l'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lartigues | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp', vol. 7, 18 de març. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IIIaC - X | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba al costat d'un camp de conreu de vinya. Sembla que podria estar relacionat amb les restes d'un paviment i abundant ceràmica d'època republicana i alt-imperial que hi ha a 110-120m al NE, al turó de darrera de Ca l'Artigues. Cal tenir present també que, a 1 km en línia recta en direcció SW hi ha la vil·la de la 'Torrota/Torre del Moro' d'una gran extensió. Podria tractar-se, així, de dos possibles explotacions agrícoles d'època romana, si bé cal tenir present que també existeix el model de vil·la en la qual en un turó proper, a l'altra cantó d'una riera que abasteix d'aigua al conjunt hi ha la necròpolis d'aquesta, com succeeix a 'Cal Cuc' i 'Fondos de Cal Cuc', a Pacs del Penedès. Així, existeix la possibilitat que aquest jaciment sigui necròpolis del de Ca l'Artigues, o a l'inrevés. L'equip de la Carta Arqueològica de 1990 estableix, però, que el jaciment podria ser la part rústica d'una vil·la de considerables dimensions, situada al promontori de Ca l'Artigues; o bé un petit establiment d'època republicana, absorbit o traslladat posteriorment. En el primer cas s'explicaria el paviment d'opus signinum, element utilitzat per a la disposició i contenció de líquids, la presència de recipients d'emmagatzematge, com ara dolia i altres vasos de grans mides. Si s'accepta la segona interpretació s'explicaria l'absència de sigil·lates, la presència d'opus latericium, molt típic de la fase republicana, i les petites dimensions del jaciment. | 08273-5 | En un camp de vinyes prop, a l'est, del cementiri parroquial de Lavern | L'any 1964 l'arqueòleg Pere Giró anuncia al seu diari que troba en aquest lloc, durant un reconeixement '(...) gran cantidad de piedras de los cimientos de la villa rústica, numerosas tegulas fragmentadas y dolium. Escasas han sido las de cerámica de ánforas y otros vasos, y bastante numerosos los de ladrillos que miden 44 cm de largo x 25,5 de ancho x 5,5 de grueso. (...) No hemos hallado un solo fragmento de sigil·lata, y unos cuantos fragmentos de cerámica ibérica lisa (...)' (GIRÓ ROMEU, 1964). En la inspecció sobre el terreny de l'equip d'arqueòlegs de 1990 s'observa que al camp de cireres les restes son molt més fragmentàries i rodades, recollint fragments de tegula i ímbrex, dolia i algun os, un fragment de vernís negre itàlic, algun fragment informe de ceràmica ibèrica a torn de pasta 'sandwich' i una nansa gruixuda de gran vas contenidor amb vora plana exvasada. Sense una conclusió clara, aquest equip proposa que el lloc podria haver estat utilitzat com a cementiri en època alt-medieval o bé en un moment que s'amortitzés el seu possible ús rústic. Tots aquests materials estan dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès | 41.3985700,1.7683500 | 397042 | 4583736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66789 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-0 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment consistent en la troballa de diverses peces d'una dolia dins la propietat de Joan Martí Pinyol (de Cal Bitxo), el 7 d'octubre de 1990, destruïda en fer-se uns forats per a col·locar-hi fites de partió del camp de conreu. L'informador de la troballa fou el Sr. Pere Giró i Catasús, agrimensor de Vilafranca del Penedès, que es trobava en el terreny per a supervisar la correcta partió de les propietats, i que fou qui s'adonà de la destrucció de la peça. Ell mateix recollí alguns fragments per dipositar-los al Museu de Vilafranca i donar avís de la troballa. | 08273-6 | Al sud-est de la masia de Cal Bitxo, entre el Torrent dels Bribons i el Barranc de mas Rovira | L'equip que va elaborar la Carta Arqueològica l'any 1990 prospectà la zona un mes després de la troballa, localitzant únicament un fragment de dolium que podria pertànyer a la peça destruïda poc abans. Aquest dolium es trobà a una profunditat d'uns 0,50 m, el que fa pensar en l'existència d'un possible assentament agrícola d'època romana. Durant la mateixa prospecció es localitzà, en superfície, un taller d'indústria lítica en sílex, cronològicament situat al Paleolític inferior i mig, format per: - 1 fragment de percutor. - 1 ascla. - 1 fragment amb retocs denticulars. - 1 làmina amb retocs simples. - fragments indeterminats de sílex. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3997600,1.7424400 | 394878 | 4583899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66789-foto-08273-6-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66794 | La Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | XV-XVIII | Als voltants del jaciment es localitzen restes de materials de la construcció, així com electrodomèstics vells i ferros; tot plegat amenaça amb la degradació de l'entorn. | Amuntegament de pedres informes de tamany mitjà-gran sobre una superfície de roca calcària allisada per treballs recents amb maquinària pesant. Tret d'aquestes pedres, no es localitzen altres materials arqueològics similars als descrits a l'apartat 'història'. | 08273-11 | Vinyes situades uns 100 m a l'oest de la masia La Bardera. | La Bardera és una antiga masia del segle XVIII que tenia un maset proper que fou desmantellat i enderrocat. L'any 1983 Antoni Adell i Ton Ferrer realitzaren unes prospeccions durant les quals es posaren al descobert els següents materials, acumulats als marges dels camps i en clarianes del bosc: - Carreus treballats sobre pedra calcària. - Pedres circulars de diverses mides (al voltant del metre de diàmetre les més grosses, amb un gruix d'uns 10/15 cm. Algunes tenen un rebaix al seu contorn, a manera de canaló. Podrien ser tapadores de sitges amb la boca treballada amb pedra local (margues-calcàries, l'anomenat 'soldó'). - 1 fragment de molí de granit. - 1 pedra sorrenca d'esmolar. - 1 fragment de pica, possiblement de safareig, treballada en calcària, de 45 x 45 cm i amb una alçada d'uns 40 cm. Els elements descrits més amunt son segurament producte de l'enderroc del maset. | 41.4036900,1.7891900 | 398792 | 4584279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66795 | Vinya de Dalt/Torre-ramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-dalttorre-ramona | BELLMUNT, Joan (1966): AMPURIAS, vol. XXVIII, p. 261. BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...' Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions). Sant Sadurní d'Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): Subirats. Visió general d'un municipi de l'alt Penedès. Subirats. Ajuntament de Subirats, p. 96 RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment desaparegut arran l'afectació que les obres de construcció de l'autopista A-7 durant els anys '70 del segle XX van ocasionar als terrenys adjacents. | 08273-12 | A l'alçada dels km. 15 i 15,5 de la carretera C-243a, a les terres del camí cap a Torre-ramona. | D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes. El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del 'Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer', qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada 'Vinya de Dalt', '(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)' (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar: - Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la 'Vinya de Dalt'. - Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966) - Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica. - Vores i bases de vasos de diverses mides. - Ceràmica gris fragmentada. - 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana. - 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú). Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt. | 41.4217100,1.8214800 | 401518 | 4586243 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66795-foto-08273-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66796 | El Pago | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pago | MESTRES MERCADÉ, Josep (inèdit, 1976): 'Notes de camp' RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-II aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment arrasat sota un camp de conreu de vinya i presseguer. No s'ha localitzat restes de material arqueològic a nivell de superfície. Tan sols una excavació arqueològica sistemàtica podria verificar si es conserven sitges com les trobades durant els treballs d'esplanació del terreny. | 08273-13 | En un camp de conreu 150 m. al nord-oest del nucli del Pago | Aquest jaciment va treure a la llum les seves restes durant els treballs d'esplanació dels terrenys agrícoles on es troba, l'any 1976. El seu propietari, Sr. Antonio Forns Raventós ho va comunicar a l'aleshores Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, Pere Giró Romeu, qui reconegué el terreny, així com l'arqueòleg Josep Mestres i Mercadé. En les seves notes de camp, Mestres esmenta la destrucció d'unes 30 sitges que el propietari del terrenys recordava com '(...) taques fosques que es repetien sense ordre per tota la superfície del turó en número d'una trentena. Aquestes taques tenien una fondària de mig metre i una forma circular (...)' (MESTRES MERCADÉ, 1976). Quan els arqueòlegs realitzaren les seves visites no restava cap d'aquestes estructures, degut al fort rebaix fet al terreny. El conjunt de materials recollits tant pel propietari com en posteriors prospeccions es compon de: - Ceràmica a mà indígena ibèrica: una vora i algun fragment informe. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb fragments informes de contenidors (àmfora, etc.), vores arrodonides de petit contenidor i alguns fragments informes amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana i una base amb decoració de palmetes estampillades pròpia de la ceràmica pre-campaniana. - Àmfora itàlica. - Fragment d'un possible suport per coure ceràmiques. - Ceràmiques passades de voltes per mala cocció i algun fragment de terra amb restes de vidrat que podria pertànyer a les parets d'un forn de ceràmica. - Molí rotatori de pedra arenisca. L'equip redactor de la Carta Arqueològica de 1990 va trobar encara alguns materials ceràmics, producte de la destrucció de les sitges, que provocà una forta dispersió de materials arqueològics. Només una part d'aquest material es troba dipositat al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3863500,1.8131000 | 400764 | 4582327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66796-foto-08273-13-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66797 | Pujolet de l'Escuder/Pujolet de Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-lescuderpujolet-de-ca-lescuder | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1964): 'Quaderns de camp', vol. 7. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Fins ara el jaciment es delimita a partir de restes ceràmiques documentades especialment en el camí terrer que puja en pendent des de la carretera, dividint les vinyes, mentre que als camps pròpiament dits apareix poc material: - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i vores arrodonides de contenidor, a més de fragments informes. - 1 vora de ceràmica campaniana d'un petit plat (vernís negre molt erosionat). - Fragments d'àmfora itàlica. - Peça de pedra calcària treballada, amb una perforació central fins la meitat del gruix (no té sortida), de forma circular i amb una franja ben polimentada que l'emmarca. Les seves mides son: 4,5 cm de diàmetre, 1,7 cm de gruix total, 1 cm d'alçada de la franja polimentada i 0,9 cm de diàmetre de l'orifici. Els materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès. | 08273-14 | Al vessant d'un turó a peu de carretera C-243a; a uns 150 m a l'oest hi ha la masia de Ca l'Escuder. | Pere Giró Romeu i Josep Ma. Masachs, membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, foren els descobridors d'aquest jaciment, el dia 22 d'agost de 1964. El terreny havia estat llaurat recentment amb maquinària agrícola, de tal forma que es van poder localitzar alguns fragments de ceràmica: 'Los fragmentos (cerámica ibérica de ánforas y romana) se hallan a lo largo de un camino que divide dicho campo y una viña colindante en una extensión de 50 m.' | 41.3969100,1.7510700 | 395595 | 4583572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66797-foto-08273-14-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66798 | Les Cases d'en Rossell/Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-rossellcan-rossell | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment ubicat en un camp de conreu de presseguers. No s'han trobat restes de cap tipus, de forma que l'única referència que tenim d'aquest jaciment és purament històrica/bibliogràfica. | 08273-15 | Al marge oest de la carretera BP-2427, a l'alçada del km 2,8, al costat d'una bòbila abandonada. | El 17 d'agost de l'any 1950, Pere Giró Romeu (de Vilafranca del Penedès) i Mossèn Lluís Via (membre de la Secció de Geologia del Museu de Vilafranca) van realitzar una excursió durant la qual van localitzar aquesta estació arqueològica, consistent en diversos materials ceràmics en un terreny al peu del camí que porta a Les Cases d'en Rossell, ocupat en aquella època per un conreu de vinya, i una estructura d'emmagatzematge en un marge: '(...) en el lado derecho (del camí que porta a Les Cases d'en Rossell) hemos hallado fragmentos de cerámica ibérica y romana y escasos fragmentos de campaniense en la viña de encima el margen de aquel camino. Podría tratarse de un silo ya que se ven en la citada pared o corte del margen de dicho camino piedras con la cerámica. Hemos extraído unos escasos fragmentos en la rápida ojeada practicada.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Només part d'aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.4017700,1.8103200 | 400555 | 4584042 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66798-foto-08273-15-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66799 | Can Bas-1/La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-1la-plana | CONDE BERDÓS, Maria Josep (1987): 'Estudi sobre un recipient ibèric: vasos amb broc inferior'. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. Barcelona. Ed. Curial, n. 6, pp. 27-60. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona.' Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, p. 67. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953). 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (1959): 'Avance sobre la probable aplicación de un Vaso Inédito íbero-romano.' V Congreso Arqueológico Nacional. Zaragoza, pp. 196-205. GIRÓ ROMEU, Pere (1960): 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés (Barcelona)'. Memoria de los Museos Arqueológicos. Madrid, vol. XVI-XVII, fig.134. LLORACH SANTÍS, Salvador (1983): 'El Penedès durant el període romànic.' Sant Sadurní d'Anoia, p. 64. LLORACH SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats, Ajuntament de Subirats, p. 96. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba en un camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern. Actualment tan sols es poden trobar alguns fragments de ceràmica ibèrica a torn i en superfície, però és possible que hi hagi estructures soterrades. | 08273-16 | Camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern | El descobriment d'aquest jaciment data del 15 de març de 1951, quan Pere Giró i Romeu (llavors Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) va localitzar en superfície uns fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn a la vinya de davant la masia. Giró va descriure aquests fragments com a pertanyents a '(...) ánforas ibéricas sin cuello y asas cortas, oenochoe, kalathos pintado y lisa. Debe de haber algun silo.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). En vista d'aquesta hipòtesi, Giró va demanar al propietari de Can Bas, Sr. Olivella, que mantingués al corrent al Museu de l'aparició de qualsevol resta arqueològica. Quatre anys més tard, juny de 1955, el Sr. Olivella notificà l'aparició de gran quantitat de fragments de ceràmica. Pere Giró va efectuar un reconeixement del terreny, localitzant al menys tres sitges destruïdes per maquinària agrícola, podent excavar tan sols una part d'una d'elles. Així és com es va poder documentar el següent conjunt ceràmic: - Ceràmica a mà ibèrica, només alguns fragments informes, un d'ells amb decoració de cordó. - Ceràmica ibèrica comuna a torn: fragments d'àmfores, de vasos globulars, de contenidors globulars de vora arrodonida i broc a la part inferior, de petits vasos de pasta gris... - Ceràmica de vernís negre de producció local (imitació de campaniana, base de peu anul·lar amb decoració de 4 palmetes estampillades asimètriques i una base de ceràmica Campaniana A. Pocs dies després (25 de juny de 1955) es trobà una quarta sitja, al sector més proper al camí que mena a la capella de Sant Joan de Salerm, de la qual es recuperà el següent lot de materials: - Fragments de dolium. - Un morter - Totxo molt gruixut de possible factura romana. - Ceràmica ibèrica comú a torn: fragments d'àmfores, de kalathos amb decoració pintada roja, i de part d'una vora d'un oenochoe. - Ceràmica a mà. - Ceràmica vidrada moderna o medieval (no descrita) | 41.4040800,1.7542400 | 395871 | 4584364 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66800 | Can Bas-2/La Campana/Cal Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-2la-campanacal-ribes | A.A.V.V. 'Catàleg de promoció dels Vins Olivella Sadurní', elaborats a la finca de Can Bas de Lavern. Campanya de promoció de nous productes vinícoles sota un nou anagrama a l'etiqueta, que representa l'escultura en marbre d'una lleona (peça de trapezophorum localitzada a la partida de La Campana i conservada a la masia dels propietaris). BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions), p. 40. FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1984): 'Inscriptions romaines de Catalogne - I. Barcelone (Sauf Barcino)', París: Difussion de Bocard, p. 52. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1957): 'Restos romanos en la Partida de La Campana'. Arxiu Pere Giró, Carpeta 4.22: Carta d'en J. C. Serra Ràfols dirigida a Pere Giró Romeu. Barcelona (inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1960-1961): 'Vestigios romanos en la Partida de La Campana Can Bas de Lavern'. Noticia en Ampurias, 196; (esborrany d'una nota publicada a la revista 'Ampurias', vol. XXII-XXIII, p. 348). Arxiu Pere Giró, Carpeta 4. 22. GORGES, J. C. (1979): 'Les villes hispano-romaines. Inventarie et problematique archeologique'. París: Publication du Centre Pierre París, nº 4, p. 223. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 97. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SENABRE JUNCOSA, Maria Rosa; CEBRIÀ ESCUER, Artur; RIBÉ MONGE, Genís (1990): '20 sortida de la Secció d'Arqueologia. Els testimonis del moment romà de Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern'. Gran Penedès, Vilafranca del Penedès- El Vendrell-Vilanova i la Geltrú: Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, n. 22, p. 12. | I aC-II dC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment abrasa dos sectors de partides diferents: La Campana i Cal Ribes; en tots dos casos s'ubiquen en cultius de vinya al N-NW de la masia de Can Bas, a Lavern. El jaciment s'ubica a banda i banda de la carretera que cap al NE enllaça amb la BV-2153. La prospecció més recent sobre el terreny que ocupa el jaciment fins ara és la realitzada per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'any 1990, traduïda en l'obtenció del següent lot de material, recuperat en superfície: - Sector de La Campana: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna; informes. - Ceràmica sigil·lata hispànica: informes i 1 vora de plat. - Sector de Cal Ribes: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna: vora de petit contenidor i informes. Per comprendre l'abast i funció d'aquest jaciment ens hem de basar forçosament en la història de la investigació. | 08273-17 | Conreus de vinya a uns 400-500 m. al nord/nord-oest de la masia Can Bas de Lavern. | Segons el quadern de camp de Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), el 15 de març de 1951 es localitza prou material arqueològic en superfície per suggerir la presència de restes soterrades en aquell indret. 'En la partida de La Campana de esta finca han sido hallados fragmentos de cerámica romana y un trozo de mármol pulido de una cara liso, tégulas, doliums, ánforas y oenochoe...' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Un any després (18 d'agost de 1952), el propietari dels terrenys, Sr. Olivella, convida el Sr. Giró a supervisar les tasques d'esbancament del terreny, durant les quals es localitza un lot més ampli de materials, els quals indiquen clarament la destrucció d'un assentament agrícola romà: - Ceràmica ibèrica comuna a torn. - Fragments de vidre que formarien part d'una copa. - Tègules. - Fragments de grans dolia. - Molins giratoris de pedra calcària. Al mateix moment es recullen restes superficials associables amb les identificades a La Campana, a la partida de Cal Ribes, de l'altra banda de la carretera: - Fragments de dolium de gran capacitat. - Tègules - Ceràmica campaniana amb palmetes estampillades. - Ceràmica a torn ibèrica (fragments de kalathos, vasos de parets fines i àmfora). En un moment donat entre el 1952 i 1956 (any en què Pere Giró és informat), surten a la llum tres peces de marbre a la zona de La Campana: - 1 fragment de la part esquerra d'una placa de marbre amb traces de motlluració i inscripció (Mides: 6,5 cm x 5 cm x 2,5 cm). - - - - - L (o E ?) (- - -) A (- - -) - - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - 1 fragment central d'una placa de marbre blanc amb inscripció de lletres profundament gravades. A partir de l'estudi epigràfic s'emmarca la peça al segle I-II d. C. Mides: 5,2 cm x 9 cm x 2,90 cm. Alçada de les lletres: 3,9 cm. Espais: 1,2 cm aprox. - - - - - - (- - -) E M (- - -) (- - -) S (- - -) - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - Peça de marbre amb la representació de la testa d'un felí, possiblement una lleona, fragmentat per la part inferior, amb un angle adossat a la part posterior del cap, que conserva encara les restes de metall per unir la peça a una taula, com de suport. Seria part d'un trapezophorum decorat amb el cap d'una lleona, de boca oberta amb la llengua representada, línies de la cara suaus, ulls amb les pupil·les marcades, i orelles arrapades al cap amb els plecs ben definits. Excepte el rostre, la resta del cos s'estilitza per donar forma al suport, desconeixent l'extrem, car, com ja s'ha dit, esta fragmentat. Mides: alçada total = 32 cm (cap = 10 cm., cos = 22 cm.) Amplada frontal (cap) = 11 cm. Angle de suport = 18 cm de llargada Amplada de costat = 15 cm. L'any 1956 el Sr. Olivella localitzà també una destral de basalt de 18 cm de llarg i 5,5 cm d'ample, fragmentada de la part distal i polimentada per la part més ample del tall. Aquesta peça procedeix de la seva finca, si bé hom no disposa d'una referència més explícita de la seva ubicació original. Tot aquest material descrit es troba repartit: si bé part de les peces son al Museu de Vilafranca del Penedès, la família Olivella, de Can Bas de Lavern custodia la peça de marbre amb el cap representant un felí. | 41.4087700,1.7520300 | 395694 | 4584887 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66801 | La Foradada/Pas de Piles nº50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradadapas-de-piles-no50 | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp'. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VI-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El terreny on s'emplaça aquest jaciment està ocupat actualment per un camp de conreu de vinya que s'estén a banda i banda de la carretera C-243b que des de la rotonda que hi ha al davant de la masia de la Foradada va cap al nucli de Torre-ramona. No es trobà cap material en superfície, però podria haver-hi restes al subsòl. | 08273-18 | En un camp de cultiu de vinya, al davant de la masia La Foradada, 1,5 km a l'est de Sant Sadurní | El dia 26 de maig de 1964, en el decurs d'uns treballs agrícoles en uns camps al davant mateix de la casa de La Foradada, propietat del Sr. Josep Casanovas Carbó, del Pas de Piles nº50, el fill d'aquest va localitzar diversos fragments de ceràmica, a les zones del camp que eren més fosques. A les anotacions de camp de Pere Giró és on obtenim la primera informació de la troballa: 'Dn. José Casanovas, propietario de San Sadurní de Noya, nos avisó que se habian descubierto vestigios en terrenos de su propiedad; personados en su finca identificamos un campo de silos con cerámica de tipo primitivo con la cual se intentarán las reconstrucciones de varios vasos, y organizar luego las excavaciones.' (Arxiu Pere Giró-Museu de Vilafranca, 1964) Dos tipus de ceràmica foren identificats: - Ceràmica ibèrica comuna a torn, de la qual no n'hi ha cap mostra conservada al Museu de Vilafranca. - Ceràmica a mà, corresponent al període del Bronze Final. Al Museu de Vilafranca hi ha dipositat: - 1 base plana. - 1 vora exvasada de llavi pla i decoració de cordó amb incisions en el punt de contacte de la vora amb el cos de la peça. - 1 fragment informe amb acanalats. Segons les anotacions de Pere Giró, ambdós tipus de ceràmica s'ubicaven en llocs diferents, l'elaborada a mà en sectors on la màquina havia treballat a més profunditat, podent pertànyer perfectament a una fase pre o paleoibèrica, a jutjar pel tipus de tradició del Bronze. La manca de dades no permet interpretar el tipus de jaciment; si bé el Sr. Giró havia definit com a camp de sitges, en base a les concentracions de terres més fosques, també podria tractar-se d'un altre tipus d'estructura (fons de cabana?). | 41.4276300,1.8093800 | 400516 | 4586914 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66801-foto-08273-18-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66804 | Torrota del Moro/Torre del Moro/Torrassa de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-del-morotorre-del-morotorrassa-de-ca-lalmirall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 225-228. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 2. Alt Penedès'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 180. | II-V | El jaciment es troba enmig d'un camp de conreu. L'element visible és un mur amb una entitat considerable, que corre el perill de ser enderrocat com a conseqüència dels treball agrícoles. | Jaciment situat enmig d'un camp de vinyes 100 m a l'oest del caseriu de Ca l'Almirall (zona de Lavern). Es tracta d'una concentració de materials ceràmics romans en superfície, així com una paret conservada feta de pedres de tamany regular, disposades en diverses filades on es poden apreciar els forats on es recolzava l'encofrat de construcció, típic d'època romana. La seva alçada mitjana és d'uns 3,20 m, mentre que té una amplada màxima de 4,5 m. El mur, fet de reble i calç presenta, a la seva part superior, una finestra revestida de maons, que forma un arc a sardinell. | 08273-21 | A 300 m. de Ca l'Almirall (zona de Lavern) en una zona de vinya. | La primera persona en esmentar el jaciment és Pere Giró i Romeu, l'any 1956, en què rep avís de la troballa d'un mur de construcció romana, a més de l'aparició de tègules, lloses, i d'altres trams de mur que van sorgir quan es va fer la replantació de la vinya nova. Tres anys després (1959), el Sr. Giró és informat de l'aparició de restes d'altres murs al voltant del primer que ja s'havia descobert, juntament amb un bon nombre de fragments de tègula, àmfora, dòlium, vasos i fragments de sigil·lata (sense especificar). L'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) va mantenir una entrevista amb Antoni Adell (de Sant Sadurní d'Anoia), qui va explicar que a mitjans dels anys ‘70, principis dels ‘80 es va fer un camí de conreu en uns camps al NE del mur conservat (de vinya a presseguers), on es van detectar diverses restes. Igualment, amb l'arrencament d'una figuera que hi havia també en aquests camps, es va localitzar un àrea amb vàries dolia. Al Museu de Vilafranca del Penedès hi ha dipositat només part del material. | 41.3890200,1.7627800 | 396561 | 4582682 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Encara ara s'observen restes en superfície, sobretot fragments de tègula. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66815 | Molí de Cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-terra | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 24-25. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | XX | Molí de vent utilitzat per extreure aigua d'una deu que hi ha a sota. El molí és de principis del segle XX, de planta quadrada amb un cos superior octogonal, fet a base de maó i reble units amb morter i terra cuita. A la part superior de l'edifici hi ha una cornisa de maó sobre la qual hi ha un ràfec que envolta la teulada a manera de merlets de maó esglaonats. Una base sobre el sostre suporta el molí, d'aspes metàl·liques; en aquest cos superior hi ha una porta per entrar al molí. Per la seva cara sud-oest, l'edifici té una porta d'arc de mig punt i finestres emmarcades en maó, que coincideixen amb els pisos, d'un estil que recorda l'art mossàrab, així com el mudèjar, per l'ús del maó. Al costat del molí hi ha un safareig. L'aigua d'aquesta deu, però, no és potable, i s'utilitzava per regar els camps o rentar roba. | 08273-32 | Prop de la masia de Cal Terra, a la zona de Can Batista. | La font es va construir al segle XIX. Aleshores era l'únic subministrament d'aigua de la masia de Cal Terra, així com també s'utilitzava per a regar els horts que hi havia a pocs metres de la font. La font es trobava coberta sota un arc de volta de maó pla i una obra de planta circular, talment com si la font fos dins d'una gruta. La construcció que cobria la font era de maó arrebossat, completament impregnat d'humitat. Al broc de la font hi havia una aixeta, que va desaparèixer; en lloc seu s'hi va col·locar una canya que evitava la pèrdua d'aigua. | 41.4049700,1.7761600 | 397705 | 4584437 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66815-foto-08273-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66815-foto-08273-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A uns 50 metres del molí hi havia la Font de Cal Terra, actualment colgada. La volta de maó pla que s'utilitzà en la construcció de l'arc que cobria la font és una tècnica tradicional catalana; s'utilitzava sobretot en la construcció d'escales, així com en les voltes dels cellers o per cobrir pous. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66816 | Font de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salada | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 38-39. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | Tot l'entorn de la font està perdut, envaït per la vegetació. | L'aigua d'aquesta font ve de dues mines; una d'aquestes és un pou que trobem a la dreta si continuem el camí, tot just travessar el torrent. Generalment l'aigua sempre brolla pel broc, excepte en temps de molta sequera. L'aigua que raja de la font és lleugerament ferruginosa, factor que la converteix en única a tot el municipi. Ara, però, l'aigua no és potable. La font es troba avui molt amagada, envaïda per la vegetació. Presenta un parament frontal de formigó, amb un gravat on es llegeix '1941'. Hi ha un senyal 'aigua no potable'. El broc per on raja l'aigua està també força cobert per vegetació; una manguera canalitza l'aigua fins a una zona d'horts propera. | 08273-33 | Al marge d'un camí que porta a la riera, prop de la masia de la Salada | Segons el senyor Salvador Olivella, de Can Bas, en un document de la finca de Can Bas datat al segle XII, es menciona el torrent de la Salada com a 'celata', que en llatí vol dir 'lloc ocult, amagat o ignorat'. Així, segons Carme Huerta Martín, (HUERTA MARTÍN, 1985)), és probable que el torrent donés nom a la font i que 'celata' acabés convertint-se en 'Salada', per deformacions en la transmissió oral de la llengua. Antigament hi havia a la font dos brocs; d'un d'ells sortia aigua ferruginosa, de l'altre l'aigua que provenia de les escorrialles del torrent. La font fou condicionada pels seus propietaris l'any 1950, com a lloc d'esbarjo, instal·lant-hi una taula d'obra amb bancs per seure-hi. | 41.4128100,1.7548000 | 395932 | 4585333 | 1941 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66816-foto-08273-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66816-foto-08273-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A la zona on s'ubica la font hi ha una taula per seure-hi, quan l'any 1950 es va condicionar el lloc. Ara, però, a causa de la caiguda d'un arbre de grans dimensions a la zona, que no ha estat retirat, el lloc s'ha deixat perdre com a lloc d'esbarjo. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 66822 | Serres de les Planes, Crestabocs i Riés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-les-planes-crestabocs-i-ries | CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona. | La carena que uneix les serres de Riés i de les Planes, des del coll de Garró fins al coll de la Creu d'Ordal esdevé el límit entre els municipis de Subirats i Olesa de Bonesvalls. A banda del seu interès paisatgístic, aquestes serres destaquen per la continuïtat de la massa forestal i per l'escassa fragmentació. En alguns indrets d'obaga de les serres de Crestabocs i de Planes, des del 200 als 500 m i en terrenys abruptes, apareixen petits retalls d'alzinar litoral, la comunitat potencial de la zona. A més, en les zones més ombrívoles i a prop de les rieres, l'alzinar apareix acompanyat de roures. Així mateix, al vessant sud dels Pujols d'en Ràfols, a la serra de Riés, apareixen comunitats de màquia amb llentiscle i margalló (el margalló, una espècie de flora d'interès ecològic, és una espècie protegida per l'Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de flora autòctona a Catalunya). Aquestes serres pertanyen al massís del Garraf ja que, a part de la mateixa vegetació, també comparteixen una litologia calcària similar. | 08273-39 | Sector meridional i de llevant del municipi | 41.3656000,1.8258100 | 401796 | 4580008 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66822-foto-08273-39-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La Plataforma Pro-Espai Natural Serres Garraf-Ordal, constituïda l'any 1997, va redactar el juny de 2002 el Manifest Comarcal a Favor de la Constitució d'un Consorci per a la Protecció de l'Espai Natural (Agrícola-Forestal) Serres Garraf-Ordal (Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç l'Aregall). En aquest manifest, signat pel Grup de Medi Ambient de Subirats i ERC Subirats, se sol·licita l'ampliació del Parc del Garraf cap al municipi de Subirats per tal d'incloure tota la part forestal de llevant.L'Ajuntament de Subirats té interès en aquesta ampliació i per això ha sol·licitat un estudi de viabilitat a la Diputació de Barcelona, administració gestora del Parc del Garraf. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66823 | Barraca A13 / Barraca de Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a13-barraca-de-cal-mariano | A.A.V.V. CRESTABOCS. GUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats' SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre un desnivell que forma part del marge natural d'un camí. La planta és circular i la forma troncocònica, de 2,90 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. Presenta una fornícula a l'interior, a terra a la dreta de la porta d'entrada. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, tot i que de dimensions més grans i amb una forma tendent a rectangular. Com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de pedruscall i de terra, utilitzada per a reforçar les pedres de la cúpula. Destaca a l'exterior la presència d'una pedra clavada enmig del sostre. | 08273-40 | En un camp de vinya entre el cementiri de Sant Pau d'Ordal i Can Mata del Racó. | 41.3873000,1.8013800 | 399786 | 4582446 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66823-foto-08273-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66823-foto-08273-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Cal Mariano' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66844 | Font de Cal Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-savall | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Tot i que la instal·lació hidràulica funciona perfectament, part de la caseta que guarda la font està força envaïda per la vegetació, fins i tot al seu interior han entrat algunes branques. | Font ubicada dins d'una caseta baixa d'obra de ciment, de petites dimensions, coberta amb un sostre d'uralita suportat per tres grans rocs, i amb una planxa metàl·lica força rovellada que tapa l'accés a l'interior. Aquesta caseta tanca un pou dins del qual hi raja l'aigua, fet també de ciment, de forma rectangular amb les cantonades lleugerament arrodonides, cobert amb una altra planxa metàl·lica. | 08273-61 | En un corriol que surt a la dreta del camí que va de Can Justino a Savall | 41.3956500,1.7915500 | 398977 | 4583384 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66844-foto-08273-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66844-foto-08273-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66847 | Font del Pèlag de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pelag-de-can-bou | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Actualment el pèlag està sec, i els seus contorns afectats per un camp proper de vinya abandonada. | Entrada d'aigua a la part superior d'un pèlag artificial, fet en retirar la terra per reparar la via, sota una timba de la qual raja l'aigua. El pèlag està enclavat a l'argila, que reté l'aigua. No obstant, actualment tan sols la vegetació pròpia de ribera que creix al voltant de l'indret delata la presència del pèlag. | 08273-64 | Zona de Can Bou | 41.4007500,1.7840500 | 398358 | 4583959 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66847-foto-08273-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66850 | Can Serra (Caves Castellroig) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-caves-castellroig | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XIX | Masia de nova construcció, edificada sobre les restes d'una masia més antiga, formada a partir de diversos edificis ocupats actualment per les dependències de les Caves Castellroig, així com una capella privada, moderna. Aquests edificis no són sinó annexos d'un edifici principal, de planta basilical, amb un cos central, amb teulada a doble vessant, que sobresurt de dos cossos laterals amb teulada a un sol vessant; reprodueix l'esquema de la masia catalana tradicional de planta basilical. L'únic element conservat de la masia antiga és part d'un mur, que ara forma part de la capella moderna. Aquest mur està fet a partir de blocs de pedra irregulars, lligats amb morter de calç i sorra, amb presència d'alguns fragments de maó escampats arreu del parament. El celler, ara restaurat, és igualment originari de l'antiga masia, amb la porta que s'utilitzava per a entrar el raïm amb les portadores. També hi ha una premsa de cargol, els cups i les trepitjadores. | 08273-67 | C-243, de Sant Sadurní a Vilafranca, km.1 | L'actual masia de Can Serra, amb les caves Castellroig, s'ha edificat sobre les restes de l'antiga. A partir d'una escriptura de l'any 1880 sabem que la masia ja existia el 1834; el que sembla segur és que no és anterior al segle XIX. L'esmentat document és la venda que el senyor Magí Ràfols i Mir fa al senyor Ramon Casanovas i Escudé d'una partida de terra a la qual hi ha dues cases juntes assenyalades amb el número 49, de planta baixa i pis, a les quals hi ha cinc cubes de les anomenades de set càrregues, que s'inclouen a la venda. La finca s'ubicava al terme de Lavern, districte municipal de Subirats, partida de Can Pera de la Mina, que el senyor Ràfols heretà de la seva mare, Francisca Mir i Rabentòs, segons consta al testament dipositat al notari de Sant Sadurní d'Anoia, Jaume Domingo Mullob, amb data 19 d'agost de 1834. Era una masia de planta rectangular, amb diversos cossos. Sabem que tenia un portal d'arc de mig punt fet amb dovelles de pedra picada amb aresta viva, rellotge de Sol rectangular a la façana, balcons amb baranes de ciment a imitació de barrots de ceràmica cuita. Era una de les poques masies de Subirats que tenia la façana de carreus de pedra. A la part posterior de l'edifici hi havia un pou que, a diferència de l'estructura de pedra de la casa, estava fet amb rajola. | 41.4176600,1.7730200 | 397462 | 4585849 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66850-foto-08273-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66850-foto-08273-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El nom de Can Serra és el nom que ha adoptat la família Sabaté i Coca per anomenar la finca on s'ubiquen les seves caves, si bé al llarg de la història la propietat ha rebut diverses denominacions. Aquest fet provoca que es pugui trobar la mateixa masia esmentada de diverses formes, encara avui dia. L'antiga masia havia rebut al llarg del temps diversos noms: Cal Ramon Pelut, Cal Porcater, Cal Pere de la Mina, Cal Casanovas o La Casa Vella.Cal fer esment també de dues peces que es conserven a l'inetrior de la capella: es tracta, d'una banda, de la pica d'aigua beneïda, que sembla ser una mola de molí antiga i reaprofitada per a aquest ús; i el basament de l'altar, que correspon a un bloc de pedra d'aparença antiga, sense poder fer més precisions. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66852 | Maset d'en Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-den-lleo-0 | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. Maset d'en Lleó (2005): 'Centenari Casa Nova Maset d'en Lleó'. Fulletó. | XVII-XX | Antiga masia amb caves, l'edifici principal de la qual és una reforma realitzada a principis del segle XX sobre un anterior del segle XVII. És un edifici de planta quadrada amb alguns afegits, de dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant i cantoneres de pedra vista. Entre els afegits destaca una torrassa que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici. Aquesta torrassa és de planta quadrada amb finestres als quatre vents i teulada a quatre vessants. A la façana principal les obertures són d'arc rebaixat, amb emmarcat de maons; destaca la ferramenta forjada del portal principal, així com la barana del balcó que hi ha a sobre de la porta, igualment de ferro forjat. De la masia antiga tan sols es conserva l'antiga façana amb un rellotge de Sol que hom troba a l'entrada lateral que des de l'exterior dóna a les caves, darrera d'un baluard que tanca la finca. D'aquesta façana tan sols es veu el tram del rellotge, que presenta, sota seu, un parell d'obertures amb els llindars de pedra i els arcs de maó vist, i a banda i banda del rellotge, dues petites finestres quadrades. El rellotge de Sol és modern; està decorat a partir d'una esfera que centra la composició. Aquesta esfera és el rellotge pròpiament dit, amb els fusos horaris; en la figura d'un Sol més petit, amb ulls, nas i boca, hi ha el gnòmon o vareta que projecta l'ombra indicadora de l'hora. Als voltants de l'esfera la decoració està feta a partir de gotims de raïm amb els seus pàmpols. Coronant el rellotge hi ha el nom de 'El Maset del Lleó' amb l'escut dels Massana. A sota hi ha una inscripció on es llegeix: 'Pels camins del cel el Sol va fent via. Mira l'hora que és i aprofita el dia'. A la banda dreta de la façana del rellotge hi ha l'edifici nou, descrit anteriorment; a l'esquerra ha hi la nau de la cava, de l'any 1905, contemporània a la casa nova. Del seu interior destaquen els pilars de maó vist, que suporten una interessant encavallada de fusta, algunes bigues de la qual són originals, i d'altres són posteriors, fetes a semblança de les antigues. | 08273-69 | A 1,2 km a l'oest de Sant Pau d'Ordal, carretera BV-2428 i camí terrer | La masia El Maset de Sant Pau d'Ordal s'havia anomenat antigament 'El Maset de les Canyes'. Després s'anomenà solament 'El Maset', fins que l'heretà el senyor Guillermo Lleó, moment en què passà a anomenar-se 'El Maset del Lleó'. Actualment el nom de la masia, juntament amb les terres que l'integren s'anomena 'Finca El Maset', ja que el seu propietari és el senyor Eudald Massana Noya, integrant de la novena generació d'aquesta família. En un principi estaven com a rabassers al Maset, fins que l'any 1975 esdevingueren propietaris. Els propietaris anteriors eren Modesto Lleó Ubach, Guillermo Lleó y de Moy, i Guillermo Lleó Royo, qui va vendre la finca a Antonio Massana Ràfols, pare de l'actual propietari, Eudald Massana Noya. Les terres de la finca El Maset pertanyien, en un principi, a cal Mata de la Plaça, de Sant Pau d'Ordal. Quan aquestes terres foren propietat de la família Lleó, aquests pagaven tributs en espècie al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, que pertanyia a l'abadia de Montserrat. Tot i que probablement era més antiga, trobem documentada la família Lleó des del Segle XVIII, concretament des de l'any 1781, en què s'esmenta Fèlix Lleó de Vilanoveta, de la parròquia de Sant Martí Sarroca, amo de la Casa Mata de la Plaça de Sant Pau d'Ordal. | 41.3813800,1.7809500 | 398068 | 4581812 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66852-foto-08273-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Maset de les CanyesUn annex al celler, posterior a l'any 1905 fou un corral per a aus.A l'interior de la casa es conserva una interessant sèrie de fotografies antigues en blanc i negre, sobre els treballs a les vinyes. Hi ha retratats alguns dels membres de la família Massana Noya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66870 | Barraca de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-guardia | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma, prop d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,50 m. Disposa, al seu interior, de dues fornícules. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindars laterals de la porta estan fets amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret circular de la barraca, observant-se morter de calç per consolidar l'obertura. Per llindar superior hi ha, en canvi, una gran llosa. Aquesta porta té una alçada de 1,50 m. A la dreta de la porta s'observen restes d'un mur adossat a la barraca, que va davallant fins a quedar colgat sota terra. El sostre està cobert de pedruscall i terra, utilitzada per a consolidar les pedres que conformen la cúpula de la barraca. | 08273-87 | Camp de vinyes al N del barri de La Guàrdia, a Sant Pau d'Ordal | 41.3885500,1.7916600 | 398975 | 4582596 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66870-foto-08273-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66870-foto-08273-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66883 | Molí de Can Bosc d'Anoia/Molí d'en Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-bosc-danoiamoli-den-bosch | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 237-238. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 618. Vilafranca de Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 184. | XVIII | L'edifici està en fase d'enrunament. | Antic molí fariner, i posteriorment paperer, de la hisenda de Can Bosc d'Anoia, que ja no està en ús i està molt transformat Es tracta d'un edifici d'estil industrial, de quatre plantes amb una filera de finestres allargades d'arc rebaixat a cada planta, que envolten l'edifici per les quatre cares. Sobre els quatre pisos hi ha una teulada a dues vessants, feta de maó i teula moderns. En una vessant d'aquesta teulada s'observen dos dipòsits d'aigua. Sota les edificacions de la indústria paperera, resta la part baixa, coberta amb volta de canó del que fou el molí fariner. | 08273-100 | Al mig del polígon industrial de Can Bosc. | Tot i que es desconeix amb exactitud la data de construcció del molí, està documentat que el 20 de juny de 1784, Ramon Bosch Ferrer el va fer reconstruir, i va estar en funcionament fins l'any 1916. L'últim moliner fou el Sr. Puig, de Sant Martí Sarroca. El mateix any 1916, la família Bosch instal·là una farinera més moderna a Sant Sadurní d'Anoia, que molturava 10.000 quilos diaris. Posteriorment s'amplià a 40.000 quilos. | 41.4275600,1.8212500 | 401508 | 4586892 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66883-foto-08273-100-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és conegut amb el nom de Molí d'en Bosch. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66885 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238-239. | XVII | Actualment la masia esta força malmesa, i en alguns llocs l'edifici amenaça ruïna. | Masia de planta rectangular i sostre a doble vessant que conserva la seva estructura original, orientada a migdia, tot i haver sofert transformacions visibles. Té planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal presenta un portal de mig punt amb dovelles de pedra treballada, així com també estan treballats els carreus de les finestres. Hi ha dos rellotges de sol, i les façanes estan arrebossades de guix blanc, a excepció dels elements esmentats que presenten els carreus de pedra vista. La façana principal queda tancada per un baluard, al qual s'hi accedeix a través d'un portal rectangular. La masia té un edifici agrícola annex, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. A la façana principal es poden observar refaccions i línies de murs que permeten constatar que aquest edifici s'ha anat ampliant almenys en tres ocasions, passant de ser d'un sol cos, a tenir dos cossos més, adossats a banda i banda. Actualment, però, la teulada a doble vessant unifica els tres cossos en un sol edifici. | 08273-102 | A prop del polígon Can Bas, a l'oest, a peu de la carretera de Sant Sadurní a Vilafranca (C-243 a) | Els orígens de Ca l'Escuder es troben al segle XV, si bé l'estructura que hom pot observar és del segle XVII. L'edifici agrícola annex és de l'any 1862. | 41.3976500,1.7540000 | 395841 | 4583651 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66885-foto-08273-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66885-foto-08273-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Rocabert. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66899 | Can Vendrell de la Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-de-la-codina | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 246-247. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 189. Opuscle de les Caves Albet i Noya. Editat per Albet i Noya, S.A.T. | XIX | Conjunt de diverses edificacions, la més antiga de les quals és una masia d'origen baix-medieval, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a dues vessants, i amb un portal d'entrada d'arc rebaixat. Les façanes han estat arrebossades amb guix de color blanc, si bé al portal d'entrada s'han deixat vistos els carreus de pedra que l'emmarquen. A l'antic estable es conserven tres arcades de pedra treballada, amb tendència a l'arc de mig punt, una d'elles tapiada, datada al segle XV. Al costat de l'antiga masia hi ha la casa més nova, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, amb la façana principal de composició simètrica, amb balconades a la planta superior, i la data de 1871 al dintell de la porta principal, amb les inicials 'PV' (Pericas Vendrell?). La coberta és a dues vessants, amb una torratxa coronada per una balustrada. Per accedir a la pairalia cal travessar un baluard que l'envolta; la porta d'accés és monumental, coronada per tres gerros de ceràmica, amb la data 1872 a la part superior de l'arc. Al pati del casal principal, ara en desús i malmès, hi ha un colomar d'estil modernista, de planta circular, de coberta cònica amb rajoles vidrades. També d'època modernista és el celler de la casa, amb arcades parabòliques amb obra de maó vist. Es conserven dues bases de premsa de vi de pedra, així com una pica bugadera de forma originàriament rodona i després cònica a la base, aquesta té un forat per buidar-la, és feta amb pedra calcària i ara s'utilitza com a jardinera. Tot el conjunt està tancat a llevant per una muralla d'època modernista, feta amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, dotada d'una porta adovellada amb arc de mig punt. | 08273-116 | Carretera BV-2428 entre Sant Pau d'Ordal i la N-340. | El nom de Can Vendrell de la Codina prové de la codina anomenada 'El Xapallà', prop de la qual hi ha la masia. La masia antiga es bastí al segle XIII. Es té constància que com a mínim des del segle XV la família prenia part en la política local, quan Jaume Raventós de la Codina formava part del Govern Local. L'any 1678 la masia passa a ser propietat de la família Vendrell de la Codina. El 1808 les tropes franceses cremen a Pau Vendrell de la Codina unes dues mil feixes, li van tallar alguns pins i li van arrasar els camps de conreu i el blat per unes quatre quarteres. El senyor Pericas Vendrell va fer construir una nova masia al costat de la vella al segle XIX, de grans dimensions. La masia antiga fou modificada radicalment l'any 1832; de resultes d'aquesta intervenció l'edifici ofereix l'aspecte actual. L'any 1903 Joan Albet i Rovirosa s'assenta a la finca com a masover, per empeltar i plantar ceps, degut a la plaga de la fil·loxera, i comença a elaborar vins. Pocs anys després, el 1924, Joan Albet i Rion i Joan Albet i Carbó modernitzen les instal·lacions de les caves. El celler modernista és una obra de l'any 1925, fet per l'arquitecte Josep Ma. Pericas i Morros (Vic, 1881-Barcelona, 1965). Finalment, l'any 1989 la família Albet i Noia van comprar la hisenda a la senyora Josefa Soler Vendrell i als seus hereus. | 41.3846100,1.8061300 | 400179 | 4582141 | 1832 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | La hisenda de Can Vendrell és molt gran, d'unes 210 hectàrees, de les quals 100 són de bosc. Dins hi ha un important jaciment de fòssils, una bòbila d'argila i la pedrera de Can Sala per fer calç, actualment abandonades.Els masovers, la família Albet-Noya, elabora cava i vi ecològic. | 99|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66949 | Molí d'en Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-guineu | A.A.V.V. (1992): 'Informe sobre la delimitació entre els termes municipals de Subirats i de Sant Sadurní d'Anoia'. Servei de Demarcacions Territorials. Generalitat de Catalunya. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia' Tipografia Emporium. Barcelona. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 616. Vilafranca del Penedès. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. | XVIII | La masia ha estat rehabilitada recentment, mentre que al molí li falta una part. | Restes de la part baixa d'un antic molí fariner que es troba sota un masia edificada posteriorment. Les seves dimensions són 6,5 m. per 8,5 m., coberta amb volta de canó. Actualment encara es pot veure gairebé tot el muntatge de la mola del molí. La masia és de gran senzillesa, sense elements decoratius. De planta rectangular, la masia de Can Guineu està feta de blocs de pedra informes. Té planta baixa i pis, i teulada a doble vessant amb xemeneia. El portal presenta un arc escarser. | 08273-166 | Darrera la masia de la Foradada al peu del riu Anoia | La referència documental més reculada en el temps de què disposem d'aquest molí és la compra del mateix, efectuada per Pere Mir i Ros Guineu l'any 1753. | 41.4307600,1.8057700 | 400219 | 4587265 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66949-foto-08273-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66949-foto-08273-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és conegut amb el nom de Molí de Can Guineu o Molí del Racó. L'equip elaborador del present inventari tan sols ha pogut obtenir notícia del molí per fonts bibliogràfiques, ja que no ha pogut tenir accés al bé. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66962 | Barraca de la Cova Miserachs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova-miserachs-i | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Aquesta barraca de vinya està excepcionalment ben cuidada. | Construcció aixecada en pedra situada enmig d'una feixa de vinya abandonada, de planta rodona, perfectament cilíndrica, amb un diàmetre interior màxim d'uns 2,5 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta no presenta llinda, sinó que el llindar d'entrada està conformat a partir de les mateixes pedres de la paret. Aquesta barraca disposa d'una porta de metall que tanca l'edifici, senyal de la cura que en tenen els seus propietaris. A la part superior de la barraca, una filada de pedres molt ben disposada, a mode de cornisa, separa el cos de la barraca del sostre, cobert de terra amb plantes i herbes plantades. Al costat de la barraca hi ha una banqueta i una mena de taulell, tot fet modernament amb pedra. | 08273-179 | En una vinya entre les Cases de la Guàrdia i Can Mata del Racó, sota la Cova Miserachs | 41.3892000,1.7998100 | 399657 | 4582658 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66962-foto-08273-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66962-foto-08273-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66964 | Barraca A-09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-09 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra adossada a un marge de pedra, de planta semicircular i una alçada màxima de 2,90 m. Degut a l'adossament al marge de vinya, té un interior molt irregular i de dimensions reduïdes (2 m quadrats de superfície, aproximadament). La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta aprofita, a la banda dreta, part del marge de vinya al qual s'adossa la barraca; el dintell superior és una llosa horitzontal. El sostre està cobert de terra per reforçar la unió de les pedres de la coberta. | 08273-181 | Adossada a un marge de vinya, a la zona compresa entre Can Mata del Racó i La Guàrdia | 41.3906400,1.7987000 | 399567 | 4582819 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66964-foto-08273-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66964-foto-08273-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Hi ha eines agrícoles a l'interior de la barraca, així com un taulell de fusta a l'exterior.El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66968 | Barraca A12 / Barraca de Pau Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a12-barraca-de-pau-duran | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície lleugerament desnivellada entre dues feixes de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,15 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,60 m. Al seu interior hi ha una fornícula. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que una gran llosa fa de dintell. El sostre està cobert de terra i té lliris plantats, actuant les seves arrels com a reforç per mantenir lligades les pedres de la coberta. | 08273-185 | Al marge d'un camp de vinya sota el camí que de Sant Pau d'Ordal va a Can Mata del Racó | 41.3875400,1.7996500 | 399641 | 4582474 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66968-foto-08273-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66968-foto-08273-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La ubicació de la barraca salva un desnivell amb la feixa superior.El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Pau Duran' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66970 | Barraca C-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Si bé l'estat general de la barraca és bo, cal dir que el lateral esquerre de la cabana comença a ser envaït per la vegetació. | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície lleugerament desnivellada al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 3 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 3 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra amb plantes, les arrels de les quals ajuden a consolidar la unió de les pedres que formen la falsa cúpula. | 08273-187 | En un camp de conreu desviant-se a l'esquerra del camí que va de Can Vidal a Can Ros. | 41.4026600,1.8158600 | 401020 | 4584134 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66970-foto-08273-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.