Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66945 | Carrerada de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-pere-de-riudebitlles | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa una part molt petita del terme municipal de Subirats; entra des de Santa Fe del Penedès per un camí de vinya entre Ca l'Orpí i Els Garrofers que segueix en direcció nord, passant a prop del Gorner fins a endinsar-se al terme municipal del Pla del Penedès. Aquesta carrerada acaba a Sant Pere de Riudebitlles. | 08273-162 | En uns camps de vinya dels Garrofers des de Santa Fe del Penedès fins al Pla del Penedès | 41.3995900,1.7180200 | 392836 | 4583910 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66945-foto-08273-162-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66944 | Carrerada del Pujol del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-pujol-del-mestre | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Gran part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de Puigdàlber fins a Can Cartró. Aquesta carrerada entra al terme de Subirats des de Puigdàlber per la zona del Gorner, i segueix la carretera BV-2155, on conflueix, poc abans d'arribar a Can Cartró, amb la carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i Sala. | 08273-161 | Entre la zona del Gorner i Can Cartró | 41.3985300,1.7312800 | 393943 | 4583776 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66944-foto-08273-161-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66943 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) BOHIGAS CONDAL, Miquel; NAVARRO SAENZ, Rosario; VIVES TORT, Miquel (1992): 'Aportaciones al estudio de la Vía Augusta a su paso por el Penedès'. El Miliario Extravagante, Cadis, 38, pp. 17-24. | I aC | Bona part de la Via Augusta al seu pas per Subirats està asfaltada. | El traçat proposat té com a base l'estudi de Bohigas, Navarro i Vives (1992), si bé hi ha lleugeres modificacions resultat de restitucions de traçades actuals. El sender principal de la Via Augusta segueix un recorregut de nord a sud, des de la frontera fins a Cadis. Les etapes que passen per l'Alt Penedès són: - La XI: dels Monjos a Sant Sadurní (23 km) - La XII: de Sant Sadurní a Martorell (17 km) Des del sud, l'etapa XI de la Via Augusta entra a Subirats des de la zona de la Peça Nova (terme municipal de Santa Fe del Penedès; per entre camps de vinya (zona Els Garrofers), fins arribar a la carretera BV-2155 cap a Can Cartró, nucli que travessa d'oest a est. La carrerada transcorre en direcció nord-est, travessant el nucli de Can Bas, amb la capella de Sant Joan Salerm; després de travessar aquest caseriu, la Via Augusta gira a l'esquerra per la carretera BV-2154 en direcció a Ca l'Avi, i es desvia de nou a la dreta, convertint-se en un camí que passa entremig de les Vinyes de la Salada per girar després a la dreta per camins enmig de ceps fins a Les Parellades (a la intersecció entre Subirats i El Pla del Penedès). Després de girar a l'esquerra en direcció nord, travessa el torrent de la Font de Jui per endinsar-se al terme de Sant Sadurní d'Anoia. La Via Augusta torna a entrar a Subirats, abans d'anar en direcció a Gelida i Martorell, per Can Ràfols, a la zona de La Foradada seguint la carretera BV-2296, fins al polígon industrial Can Bosc on, després de la rotonda, gira a l'esquerra, en direcció nord-est, vorejant el polígon i després continua per entre els camps del Pla de Ca n'Ocell fins endinsar-se al terme de Gelida. | 08273-160 | Trams entre Can Cartró i Sant Sadurní, i entre La Foradada i el polígon Can Bosc | La Via Augusta és la via romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un recorregut aproximat de 1.500 km des dels Pirineus fins a Cadis. Ha rebut diversos noms en funció de l'època: Via Hercúlea, Via Heráclea, però el seu nom més comú, Via Augusta, prové de les rectificacions i reparacions que l'emperador August hi va fer entre els anys 8 i 2 aC. | 41.3964300,1.7319900 | 393999 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut de la Via Augusta coincideix amb la Carrerada de Martorell. | 83|80 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66946 | Carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-fe-corral-del-mestre-i-la-sala-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Bona part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa l'extrem occidental del terme municipal de Subirats. Entra des del terme de Santa Fe del Penedès pel sector dels Garrofers, entre camps de vinya, des de la continuació de la carretera BV-2156, que uneix La Granada amb Santa Fe del Penedès cap a Subirats. Un cop dins del terme de Subirats, continua per aquest camí entre vinyes en direcció nord-est, fins trobar la carretera BV-2155, on conflueix amb la carrerada del Pujol del Mestre, molt a prop de Can Cartró. La nostra carrerada, però, travessa la carretera i continua cap al nord, travessant el torrent dels Brivons per després girar a l'esquerra i passar per Can Parellada, i anar cap al Corral del Mestre. La carrerada s'endinsa posteriorment en el terme municipal del Pla del Penedès per entre vinyes, a la zona del Serral. | 08273-163 | Can Cartró, el Corral del Mestre | 41.4025600,1.7331200 | 394103 | 4584221 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66935 | Xatonada de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xatonada-de-can-cartro | TOT SUBIRATS, nº25, maig de 1998, p. 15. | Festa de caire gastronòmic celebrada a Can Cartró, que gira al voltant de la recepta del xató. La festa comença un divendres de febrer, abans de la festa pròpiament dita, que sempre es celebra en dissabte. El divendres s'ha d'esqueixar el bacallà al Centre Cultural de Can Cartró. A ultima hora del dia, entra en escena el 'Catasús', responsable de tastar el bacallà i decidir si és salat o no. Quan arriba el dissabte, la festa comença després de dinar. Hi ha tres protagonistes: el 'tiet', que prepara l'amanida i cou la carn a l brasa; i els dos 'Joseps', que van fent morter rera morter, fins omplir l'olla del xató. El sopar comença cap a les deu del vespre. Finalment, després del sopar comença un ball de disfresses, que dura fins a la matinada, en què conclou la festa. Els ingredients més habituals del Xató són: Per la salsa: Alls escalivats, alls crus, bitxo, pebre vermell, oli d'oliva verge, vinagre de vi, galetes Maria, pa torrat, sal. Plat: escarola, bacallà remullat i esqueixat, tonyina salada, anxoves, olives arbequines. | 08273-152 | Al Centre Cultural de Can Cartró | La xatonada de Can Cartró és una festa els orígens de la qual es remunten a abans de la Guerra Civil (1936-1939). Aleshores només la celebraven els homes. A partir dels anys '70 ja hi van poder anar tots els habitants del poble. | 41.3963500,1.7362400 | 394354 | 4583528 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66821 | Font de Can Catasús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-catasus | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 43. | XX | Font d'obra feta de maó vist a la base, on hi ha la bassa que recull l'aigua i d'obra arrebossada a la part superior, que forma un parament de coronament ondulant a la cara del qual hi ha una imatge de Sant Antoni Abat, feta de rajoles de ceràmica vidrada, a mode d'ex-vot ceràmic d'època moderna. Entre aquesta representació iconogràfica i la bassa destaca la decoració de rajola vidrada verda i groga. | 08273-38 | Plaça de Sant Isidre, al nucli de Can Cartró | Prop de la font, on avui s'observa una plantació d'arbres fruiters, hi havia una antiga font que rebia el mateix nom de Can Catasús, de la qual no en queda res, ja que està colgada prop de la riera. L'emplaçament on s'ubica l'actual font de Can Catasús era més profund, la seva arquitectura era més estètica i la seva estructura més complexa. L'any 1967 el lloc on era la font va ser reomplert amb terra sobreposada per configurar la plaça actual. En aquell moment es va refer l'estructura de la font amb una tipologia molt més simple, que és la que hom pot veure ara. Igualment es van refer les rajoles de ceràmica que decoraven la font i que representaven Sant Isidre, patró de la pagesia. Així, quan les rajoles es van fer de nou, al lloc de Sant Isidre es va representar a Sant Antoni Abat, que és la icona que s'observa actualment. | 41.3963800,1.7364000 | 394367 | 4583531 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66821-foto-08273-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66961 | Font de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cartro | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part) HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior dels dos cossos sobreposats en forma de columna. El cos o columna inferior és de forma octogonal, col·locada sobre una plataforma de maons, igualment octogonal, de 95 cm d'alçada. Entre aquesta columna i la superior hi ha una altra plataforma de maó similar al basament octogonal de la font, però més petita. Sobre aquesta plataforma hi ha el segon cos o columna, de planta quadrada i de molt menys volum respecte la columna inferior, on hi ha l'aixeta de la font. A banda de la decoració en escacat feta de rajoles blanques i blaves s'observa també l'escut de Subirats a la cara de la font que s'obre a la plaça. Corona la font una petita piràmide feta amb maó. La part superior està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. | 08273-178 | Plaça Verge dels Pobres, al nucli de Can Cartró | 41.3960800,1.7385500 | 394547 | 4583495 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66961-foto-08273-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66961-foto-08273-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta font és de la mateixa tipologia que les restants fonts artificials ubicades als nuclis de població del terme municipal de Subirats, factor que els confereix unitat estilística i identitària. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66858 | Font de Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lavi | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat als laterals inferiors, amb una coronació de tipus piramidal escalada. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. | 08273-75 | Al nucli urbà de Ca l'Avi | 41.4101200,1.7383300 | 394551 | 4585054 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66858-foto-08273-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66858-foto-08273-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66789 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-0 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment consistent en la troballa de diverses peces d'una dolia dins la propietat de Joan Martí Pinyol (de Cal Bitxo), el 7 d'octubre de 1990, destruïda en fer-se uns forats per a col·locar-hi fites de partió del camp de conreu. L'informador de la troballa fou el Sr. Pere Giró i Catasús, agrimensor de Vilafranca del Penedès, que es trobava en el terreny per a supervisar la correcta partió de les propietats, i que fou qui s'adonà de la destrucció de la peça. Ell mateix recollí alguns fragments per dipositar-los al Museu de Vilafranca i donar avís de la troballa. | 08273-6 | Al sud-est de la masia de Cal Bitxo, entre el Torrent dels Bribons i el Barranc de mas Rovira | L'equip que va elaborar la Carta Arqueològica l'any 1990 prospectà la zona un mes després de la troballa, localitzant únicament un fragment de dolium que podria pertànyer a la peça destruïda poc abans. Aquest dolium es trobà a una profunditat d'uns 0,50 m, el que fa pensar en l'existència d'un possible assentament agrícola d'època romana. Durant la mateixa prospecció es localitzà, en superfície, un taller d'indústria lítica en sílex, cronològicament situat al Paleolític inferior i mig, format per: - 1 fragment de percutor. - 1 ascla. - 1 fragment amb retocs denticulars. - 1 làmina amb retocs simples. - fragments indeterminats de sílex. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3997600,1.7424400 | 394878 | 4583899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66789-foto-08273-6-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66917 | Llegenda del Castell de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-subirats | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289-290. | Segons aquesta llegenda, el castell de Subirats va ser construït pels àrabs, per organitzar la guerra contra els cristians. Els desgavells que patien els cristians eren tan greus, que el rei va decidir que calia apoderar-se de la fortalesa, així que va enviar-hi un poderós exèrcit que va lluitar durant molts dies, però no hi havia manera de fer rendir la fortalesa. Veient això, el rei va decidir anar al combat personalment, i va aconseguir apoderar-se del castell. Mostrant la seva magnanimitat, el rei va decidir alliberar els àrabs que tan valentament havien defensat la seva plaça; a tots, menys al seu rei. Per celebrar la victòria, el rei va fer una gran festa al mateix castell, i el rei àrab que estava tancat a la presó del fons de la torre, sentint el brogit de la gatzara, s'estirava els pèls de la barba i jurar venjar-se del rei dels cristians. Passat un temps va presentar-se a la cort del rei un jove àrab molt gentil i gallard, dient que havia fugit de terra dels musulmans perquè n'havia rebut molts desenganys i que, des d'aleshores, voldria servir els cristians i ajudar-los en la lluita contra els àrabs, ja que, com que els coneixia tan bé, els podria ser de gran utilitat. El rei no va sospitar res i el va admetre al seu servei, ignorant que era el rei àrab del castell de Subirats, que s'havia afaitat la barba i s'havia desfigurat tant com havia pogut. En totes les batalles contra els musulmans, el fals servidor del rei hi va participar aconsellant-lo, de forma que el rei en va treure un gran profit i el tenia en gran estima. El rei àrab gallard i gentil com era, va enamorar bojament a una de les dames més belles de la cort. En agraïment pels serveis prestats en batalla, el rei cristià va avenir-se al casament i l'àrab renunciava a la llei islàmica i es feia batejar. I així es va fer: va ser batejat a la catedral i el rei i la reina en foren els padrins. El rei estava tan content que va prometre a l'àrab donar-li el castell de Subirats com a present de noces, on es va convenir celebrar-hi el casament. I així, un bonic matí, va sortir de la ciutat un gran seguici format pel rei i la reina, els dos promesos i la flor i nata dels cavallers i dames de la cort, seguits de molts servidors i patges. En la planificació de la sortida s'havia convingut que abans de pujar al castell, la comitiva s'aturaria per fer un bon berenar. L'àrab va subornar el cuiner del rei amb set monedes d'or, a canvi que aquest posés a la beguda del rei unes pols que donaven molta set. Al cap d'una estona, durant l'ascensió al castell, el rei va manifestar que tenia molta set. Immediatament, un servent va treure una copa d'or per anar a buscar aigua, però l'àrab va intervenir, dient que en un moment com aquell li corresponia a ell servir al rei, ja que el rei el servia també a ell. A més, també va dir que casualment ell coneixia una font que hi havia per aquelles contrades, que els patges no sabrien trobar. I amb aquesta excusa va agafar la copa i va separar-se del seguici. Quan feia estona que ja no se'l veia, el rei i la seva gent van sentir un toc de corn molt fort i ferotge, i de sobte van veure sortir de tot arreu un eixam d'àrabs que estaven amagats, que van sembrar el caos i la confusió. Però el rei, exhortant els seus cavallers a la lluita, va desembeinar l'espasa i tots van entrar en ferotge combat contra els musulmans. Tot i ser inferiors en nombre, el rei i els seus homes van aconseguir derrotar els seus enemics. Tothom estava molt content per la victòria obtinguda, excepte la pobra núvia, que plorava desconsoladament. Aleshores el rei li va dir que no plorés, que avui es casaria igualment, però no amb un àrab, sinó amb el més brau dels cavallers que havia lluitat en la batalla. I aquest cavaller no era altre que el jove Subirats, que es convertí en l'espòs de la bella dama. | 08273-134 | Al castell de Subirats | 41.4116300,1.7425100 | 394903 | 4585216 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66915 | Llegenda de la reina de Cantallops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops-0 | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 38. | Aquesta llegenda s'utilitzava per explicar el sentit llegendari del topònim de Cantallops. Segons aquesta, fa molt temps una reina va fer nit a la Cotxeria, on els cavalls reposen de les jornades de viatge, a la sortida de Cantallops. Com era costum, els llops de les muntanyes properes començaren a udolar, i la reina, sobresaltada contínuament, no va poder aclucar l'ull en tota la nit. L'endemà va preguntar pel nom del lloc on havia tingut tan mala nit, i li van respondre que era Vilaformosa, la reina es va estranyar que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i afegí que el més apropiat seria el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus udols, els autèntics protagonistes d'aquells entorns. Des d'aquell dia, el nom de Vilaformosa passà a l'oblit, i l'indret es digué Cantallops, en record i penitència de la mala nit d'aquella reina que hi havia estat de pas. | 08273-132 | A Cantallops | 41.4129300,1.7427500 | 394925 | 4585361 | 08273 | Subirats | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 66829 | Carrer nou de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-de-can-cartro | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XIX-XX | L'edificació d'habitatges davant de la línia de cases en el mateix carrer ha desvirtuat la panoràmica del conjunt del carrer. | Alineació de cases adossades en un sòl carrer, aïllat d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures, la del mig potser un balcó amb barana de ferro forjat; els sostres són a doble vessant. | 08273-46 | A 450 m a l'est del nucli de Can Cartró | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. | 41.3972400,1.7434200 | 394956 | 4583618 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66829-foto-08273-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica, excepte en algun cas, s'ha tendit a respectar. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66914 | Flandes dels Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flandes-dels-casots | AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183-185. | Les Flandes dels Casots són, des d'un punt de vista geològic, un exemple de geodinàmica externa força peculiar. Són blocs de pedra calcària esquarterada, formats per l'esllavissada d'una roca compacte situada a prop del nucli dels Casots. L'acció de diversos agents naturals erosius, com la força del vent, l'aigua, les arrels d'arbres adossades a les roques han format diversos passadissos i túnels, de formes capritxoses d'una singular bellesa. Tot el conjunt rocallós forma una timba. | 08273-131 | Prop dels Casots | 41.3966400,1.7436700 | 394976 | 4583551 | 08273 | Subirats | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Es desconeix l'origen del topònim de Flandes aplicat a aquest element natural, si bé a la comarca veïna de l'Anoia es coneix també amb aquest nom les timbes terroses singularment erosionades per l'acció del vent i l'aigua. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66985 | La Cuscona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuscona | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 177. | XX | El ciment que cobreix la superfície de la façana principal es veu a causa que l'arrebossat de guix blanc que la cobria s'ha després, tal i com es pot observar a altres parts de l'edifici. | Masia de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb xemeneia, amb la façana orientada a llevant i amb un baluard a la banda sud. La porta principal és d'arc rebaixat, i no es troba a peu de carrer, sinó que cal pujar una escala metàl·lica per accedir-hi, ja que es troba ubicada al bell mig de la façana. Hi ha finestres a cada banda d'aquesta porta; la de la dreta és també d'arc rebaixat, i les altres són quadrades, la de l'esquerra està tapiada. Tota la façana està arrebossada de ciment, i presenta un coronament lobulat escalat, amb un marc que remata en una cornisa que recorre tot l'extrem de l'aiguavés. Al mig del coronament lobulat hi ha un ull de bou amb reixa de ferro forjat en forma de flor. | 08273-202 | Al final d'un camí que es desvia a l'esquerra des de la carretera BV-2154, abans de Ca l'Avi | Aquesta masia té els seus orígens al segle XVIII, tot i que el seu aspecte actual és fruit d'una remodelació realitzada al segle XX. | 41.4059500,1.7478900 | 395343 | 4584579 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66985-foto-08273-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66985-foto-08273-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66797 | Pujolet de l'Escuder/Pujolet de Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujolet-de-lescuderpujolet-de-ca-lescuder | GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1964): 'Quaderns de camp', vol. 7. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | III-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Fins ara el jaciment es delimita a partir de restes ceràmiques documentades especialment en el camí terrer que puja en pendent des de la carretera, dividint les vinyes, mentre que als camps pròpiament dits apareix poc material: - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant, amb nanses de cinta i vores arrodonides de contenidor, a més de fragments informes. - 1 vora de ceràmica campaniana d'un petit plat (vernís negre molt erosionat). - Fragments d'àmfora itàlica. - Peça de pedra calcària treballada, amb una perforació central fins la meitat del gruix (no té sortida), de forma circular i amb una franja ben polimentada que l'emmarca. Les seves mides son: 4,5 cm de diàmetre, 1,7 cm de gruix total, 1 cm d'alçada de la franja polimentada i 0,9 cm de diàmetre de l'orifici. Els materials es troben dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès. | 08273-14 | Al vessant d'un turó a peu de carretera C-243a; a uns 150 m a l'oest hi ha la masia de Ca l'Escuder. | Pere Giró Romeu i Josep Ma. Masachs, membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, foren els descobridors d'aquest jaciment, el dia 22 d'agost de 1964. El terreny havia estat llaurat recentment amb maquinària agrícola, de tal forma que es van poder localitzar alguns fragments de ceràmica: 'Los fragmentos (cerámica ibérica de ánforas y romana) se hallan a lo largo de un camino que divide dicho campo y una viña colindante en una extensión de 50 m.' | 41.3969100,1.7510700 | 395595 | 4583572 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66797-foto-08273-14-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66800 | Can Bas-2/La Campana/Cal Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-2la-campanacal-ribes | A.A.V.V. 'Catàleg de promoció dels Vins Olivella Sadurní', elaborats a la finca de Can Bas de Lavern. Campanya de promoció de nous productes vinícoles sota un nou anagrama a l'etiqueta, que representa l'escultura en marbre d'una lleona (peça de trapezophorum localitzada a la partida de La Campana i conservada a la masia dels propietaris). BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): 'Castell de Subirats. El seu basament...'. Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions), p. 40. FABRE, Georges; MAYER, Marc; RODÀ, Isabel (1984): 'Inscriptions romaines de Catalogne - I. Barcelone (Sauf Barcino)', París: Difussion de Bocard, p. 52. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953): 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1957): 'Restos romanos en la Partida de La Campana'. Arxiu Pere Giró, Carpeta 4.22: Carta d'en J. C. Serra Ràfols dirigida a Pere Giró Romeu. Barcelona (inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (inèdit, 1960-1961): 'Vestigios romanos en la Partida de La Campana Can Bas de Lavern'. Noticia en Ampurias, 196; (esborrany d'una nota publicada a la revista 'Ampurias', vol. XXII-XXIII, p. 348). Arxiu Pere Giró, Carpeta 4. 22. GORGES, J. C. (1979): 'Les villes hispano-romaines. Inventarie et problematique archeologique'. París: Publication du Centre Pierre París, nº 4, p. 223. LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats: Ajuntament de Subirats, p. 97. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. SENABRE JUNCOSA, Maria Rosa; CEBRIÀ ESCUER, Artur; RIBÉ MONGE, Genís (1990): '20 sortida de la Secció d'Arqueologia. Els testimonis del moment romà de Sant Sebastià dels Gorgs i Lavern'. Gran Penedès, Vilafranca del Penedès- El Vendrell-Vilanova i la Geltrú: Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, n. 22, p. 12. | I aC-II dC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment abrasa dos sectors de partides diferents: La Campana i Cal Ribes; en tots dos casos s'ubiquen en cultius de vinya al N-NW de la masia de Can Bas, a Lavern. El jaciment s'ubica a banda i banda de la carretera que cap al NE enllaça amb la BV-2153. La prospecció més recent sobre el terreny que ocupa el jaciment fins ara és la realitzada per l'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'any 1990, traduïda en l'obtenció del següent lot de material, recuperat en superfície: - Sector de La Campana: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna; informes. - Ceràmica sigil·lata hispànica: informes i 1 vora de plat. - Sector de Cal Ribes: - Fragments de tègula. - Ceràmica a torn ibèrica comuna: vora de petit contenidor i informes. Per comprendre l'abast i funció d'aquest jaciment ens hem de basar forçosament en la història de la investigació. | 08273-17 | Conreus de vinya a uns 400-500 m. al nord/nord-oest de la masia Can Bas de Lavern. | Segons el quadern de camp de Pere Giró i Romeu (Vilafranca del Penedès), el 15 de març de 1951 es localitza prou material arqueològic en superfície per suggerir la presència de restes soterrades en aquell indret. 'En la partida de La Campana de esta finca han sido hallados fragmentos de cerámica romana y un trozo de mármol pulido de una cara liso, tégulas, doliums, ánforas y oenochoe...' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). Un any després (18 d'agost de 1952), el propietari dels terrenys, Sr. Olivella, convida el Sr. Giró a supervisar les tasques d'esbancament del terreny, durant les quals es localitza un lot més ampli de materials, els quals indiquen clarament la destrucció d'un assentament agrícola romà: - Ceràmica ibèrica comuna a torn. - Fragments de vidre que formarien part d'una copa. - Tègules. - Fragments de grans dolia. - Molins giratoris de pedra calcària. Al mateix moment es recullen restes superficials associables amb les identificades a La Campana, a la partida de Cal Ribes, de l'altra banda de la carretera: - Fragments de dolium de gran capacitat. - Tègules - Ceràmica campaniana amb palmetes estampillades. - Ceràmica a torn ibèrica (fragments de kalathos, vasos de parets fines i àmfora). En un moment donat entre el 1952 i 1956 (any en què Pere Giró és informat), surten a la llum tres peces de marbre a la zona de La Campana: - 1 fragment de la part esquerra d'una placa de marbre amb traces de motlluració i inscripció (Mides: 6,5 cm x 5 cm x 2,5 cm). - - - - - L (o E ?) (- - -) A (- - -) - - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - 1 fragment central d'una placa de marbre blanc amb inscripció de lletres profundament gravades. A partir de l'estudi epigràfic s'emmarca la peça al segle I-II d. C. Mides: 5,2 cm x 9 cm x 2,90 cm. Alçada de les lletres: 3,9 cm. Espais: 1,2 cm aprox. - - - - - - (- - -) E M (- - -) (- - -) S (- - -) - - - - - (FABRE, MAYER, RODÀ, 1984) - Peça de marbre amb la representació de la testa d'un felí, possiblement una lleona, fragmentat per la part inferior, amb un angle adossat a la part posterior del cap, que conserva encara les restes de metall per unir la peça a una taula, com de suport. Seria part d'un trapezophorum decorat amb el cap d'una lleona, de boca oberta amb la llengua representada, línies de la cara suaus, ulls amb les pupil·les marcades, i orelles arrapades al cap amb els plecs ben definits. Excepte el rostre, la resta del cos s'estilitza per donar forma al suport, desconeixent l'extrem, car, com ja s'ha dit, esta fragmentat. Mides: alçada total = 32 cm (cap = 10 cm., cos = 22 cm.) Amplada frontal (cap) = 11 cm. Angle de suport = 18 cm de llargada Amplada de costat = 15 cm. L'any 1956 el Sr. Olivella localitzà també una destral de basalt de 18 cm de llarg i 5,5 cm d'ample, fragmentada de la part distal i polimentada per la part més ample del tall. Aquesta peça procedeix de la seva finca, si bé hom no disposa d'una referència més explícita de la seva ubicació original. Tot aquest material descrit es troba repartit: si bé part de les peces son al Museu de Vilafranca del Penedès, la família Olivella, de Can Bas de Lavern custodia la peça de marbre amb el cap representant un felí. | 41.4087700,1.7520300 | 395694 | 4584887 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66800-foto-08273-17-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66866 | Sant Joan Salerm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-salerm | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 200. CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 183. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 260-261. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 86. OLIVELLA, Salvador (1998): 'La capella de Sant Joan Salerm', dins TOT SUBIRATS, nº26, novembre 1998, p.12. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 182. | X | Capella de planta rectangular d'una sola nau, coberta a dues vessants. A l'interior la coberta es resolt a partir d'una volta de canó de perfil rebaixat, reforçada per quatre arcs torals, dels quals els situats a l'est són ogivals, i els de la banda oest són de mig punt. L'absis semicircular, a llevant, està molt modificat, i presenta un ull de bou. A ponent, la nau es va ampliar amb un cos format per un transsepte i un absis semicircular. A la façana sud trobem la porta d'entrada al temple, senzilla, d'arc de mig punt amb les dovelles lligades posteriorment amb morter modern, amb dos graons, molt modificada. Tots els murs de l'edifici estan arrebossats; als llocs on el parament és visible, s'aprecia un reaprofitament de carreus molt més antics, potser romans. Tant a la façana nord com a la sud uns robustos contraforts ajuden a suportar les parets del temple. Més modern, del segle XVIII, és el campanar d'espadanya d'un sol ull, sobre el qual hi ha una creu, de 9,50 m. d'alçada, a la paret nord del temple. Disposa d'una campana de 60 cm. de diàmetre, construïda el 1940. Aquesta campana té una inscripció que, traduïda del llatí, diu: 'Francesc Olivella, la seva muller i els seus fills celebrant el triomf del cristianisme en la pàtria i la seva salvació en nom de Crist i de la puríssima Mare, foren donadors de Joana Maria Francisca, veu clamant lloances pel favor rebut. Any del Senyor 1940'. A l'oest trobem, adossat perpendicularment a la capella, un edifici el doble d'alt que aquesta, probablement la rectoria, de manera que el conjunt forma una planta de creu llatina. També la teulada d'aquest edifici és a dues vessants. A l'extrem oposat de la capella, aquest edifici annex presenta un absis que sobresurt del cos central. Les cornises d'ambdós edificis, fetes de maó, juguen amb motius geomètrics. | 08273-83 | Carretera BV-2154, km 0,5, dins la hisenda de Can Bas. | A França, Itàlia i Catalunya hi ha moltes esglésies i capelles dedicades a Sant Joan Baptista, com la de Sant Joan Salerm. L'etimologia del mot 'Salerm' fa referència a 'lloc ermotat', 'terra sense conrear'. Això es deu, segons Salvador Olivella, al fet que quan es va edificar la capella, tot el voltant era bosc, bàsicament d'alzina i garriga. Aquest bosc, conegut com 'l'alzinar', es va anar desartigant des de finals del segle XVIII fins a la segona meitat del XIX, a causa de l'extensió massiva del cultiu de la vinya a tot el Penedès. D'aquell bosc antic se'n conserva una part molt petita, plena d'arbres molt grans. La capella de Sant Joan Salerm es documenta per primer cop l'any 917, en un pergamí del monestir de Sant Cugat del Vallès; s'esmenten unes terres situades entre les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan. Aquestes esglésies podrien ser Santa Maria de Monistrol, Sant Pere de Lavern i, possiblement, Sant Joan Salerm. Va estar vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès, ja des de final del segle X: l'any 992, Geribert, pare de Mir Geribert, va comprar a l'abat Odó de Sant Cugat una vinya i una garriga situades al castell de Subirats, al costat de la 'casa de Sant Joan'. A principis del segle XI, diverses butlles papals confirmen la subjecció de la capella al monestir vallesenc, juntament amb els seus béns i possessions. A altres referències documentals del mateix monestir de Sant Cugat s'hi esmenta el nom de Sant Joan dins el terme de Subirats, són dels anys 1002, 1007, 1023 i 1098. Al segle XII tenim documentades diverses donacions dels castlans de Subirats a la capella de Sant Joan. Així, l'any 1167, Ramon, germà de Pere de Subirats, li llega un morabatí; el 1185, la seva esposa Azlada, o Adelaida, li llega dos morabatins. D'altra banda, el 1311, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, va visitar la capella, quan Arnau Camora era rector de Sant Pere de Lavern; d'aquella visita es dedueix que la capella de Sant Joan Salerm era aleshores sufragània de Sant Pere de Lavern. Sabem que al segle XIV hi havia al voltant de la capella un nucli de població disseminat, ja que al fogatge de 1358 hi consten cinc focs per a 'Sant Johan Çalerm': els focs d'Arnau Soler, Guillem Ferrer, Bernat Raffat, n'Albareda vídua i na Clareta vídua. L'any 1693 la capella fou visitada pel degà del Penedès. Als anys '40 del segle XX es va portar a terme una remodelació de l'edifici. Segons Salvador Olivella, per les característiques que presentaven les parets i arcades abans d'aquesta remodelació, la capella podria tenir orígens visigòtics. Sota l'altar primitiu hi havia una sitja, dins la qual s'hi van trobar, durant la intervenció dels anys '40, restes de rajoles vidrades, molt trossejades, amb la imatge de Sant Joan Baptista, encerclat per una gran sanefa, detalla cap a finals del segle XVII-principis del XVIII. També es van trobar ossos al voltant de les quatre parets de la capella, que després de la reconstrucció van ser abocats a l'ossari del cementiri de Sant Pere de Lavern. | 41.4037400,1.7523100 | 395709 | 4584329 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66866-foto-08273-83-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Existeix la possibilitat que aquest transsepte substitueixi un antic santuari; si això fos així, la capella de Sant Joan Salerm seria un cas únic al romànic català. | 92|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66818 | Font de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-julia | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 40-41. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 181. | Seria aconsellable desbrossar la vegetació circumdant que comença a envair l'espai de la font. | Font ubicada en una zona rica en aiguamolls, la majoria actualment drenats. La font és poc profunda, i rep l'aigua d'una mina localitzada en un terreny pantanós, tot i que actualment l'eixida no presenta cap aixeta ni broc per on raja l'aigua. La font està feta d'obra, construïda a partir de blocs de pedra irregulars de tamany mitjà, coronada per una cornisa de maons plans. Als costats de la font hi ha bancs, vora un marge amb un gran plataner. L'aigua de la font s'utilitza principalment per regar els horts propers; es canalitza l'aigua a través d'uns conductes fins al lloc on es troben els conreus. Tocant a la font hi ha un safareig, que conserva les batedores que servien per rentar, avui envaït per la vegetació. A uns 50 m. hi ha la font brollador de la bassa de Can Julià, una bassa natural a la qual s'hi adossa un mur d'obra que impedeix la inundació dels conreus. | 08273-35 | Als voltants de la masia de Can Julià, a l'heretat de Can Bas (Lavern) | L'any 1982 es van fer obres de millora a l'indret de la font; s'hi van instal·lar els bancs d'obra del laterals de la font. | 41.4012300,1.7531300 | 395774 | 4584049 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66818-foto-08273-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas.La zona de la font és un hàbitat d'espècies d'aus pròpies d'aiguamolls. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66854 | Font Brollador de la Bassa de Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-la-bassa-de-can-julia | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Seria recomanable controlar el creixement de la vegetació de ribera en els marges de la bassa. | Bassa amb aigua abundant, on sempre hi neix, situada enmig d'una zona de vegetació de ribera, on predominen els oms. Les ribes de la bassa estan, però, molt envaïdes per la vegetació. L'aigua d'aquesta bassa alimenta la Font de Can Julià o de Can Bas. | 08273-71 | Al camí a sota del restaurant Sol i Vi, a la zona de Can Bas. | 41.4014000,1.7534200 | 395798 | 4584068 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66854-foto-08273-71-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Font de Can Bas | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66885 | Ca l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescuder-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 238-239. | XVII | Actualment la masia esta força malmesa, i en alguns llocs l'edifici amenaça ruïna. | Masia de planta rectangular i sostre a doble vessant que conserva la seva estructura original, orientada a migdia, tot i haver sofert transformacions visibles. Té planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal presenta un portal de mig punt amb dovelles de pedra treballada, així com també estan treballats els carreus de les finestres. Hi ha dos rellotges de sol, i les façanes estan arrebossades de guix blanc, a excepció dels elements esmentats que presenten els carreus de pedra vista. La façana principal queda tancada per un baluard, al qual s'hi accedeix a través d'un portal rectangular. La masia té un edifici agrícola annex, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. A la façana principal es poden observar refaccions i línies de murs que permeten constatar que aquest edifici s'ha anat ampliant almenys en tres ocasions, passant de ser d'un sol cos, a tenir dos cossos més, adossats a banda i banda. Actualment, però, la teulada a doble vessant unifica els tres cossos en un sol edifici. | 08273-102 | A prop del polígon Can Bas, a l'oest, a peu de la carretera de Sant Sadurní a Vilafranca (C-243 a) | Els orígens de Ca l'Escuder es troben al segle XV, si bé l'estructura que hom pot observar és del segle XVII. L'edifici agrícola annex és de l'any 1862. | 41.3976500,1.7540000 | 395841 | 4583651 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66885-foto-08273-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66885-foto-08273-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Rocabert. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66900 | Can Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-6 | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 247. | XVII | Tan sols un cos d'aquesta masia, adossat a l'edifici històric, està habitat. La resta es troba en un estat força deteriorat. | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. Té un portal de mig punt adovellat, ara tapat, i cantoneres de pedra vista. Destaca, a la façana principal, una finestra d'arcada conupial, amb la pedra treballada, però amb poca decoració, una altre finestra té reixa del tipus d'espina de peix composta, amb forma de ferradura capiculada de dues tires. En general totes les obertures són emmarcades amb carreus ben escairats. Al voltant de la masia hi ha altres annexos moderns, com una cisterna, o d'altres elements d'ús agrícola. | 08273-117 | Carretera BV-2427 dels Casots a la N-340, desviació a l'esquerra. | Els orígens d'aquesta masia es remunten al segle XV, tot i que l'estructura actual és del XVII, molt modificada al XVIII. | 41.4047000,1.7541000 | 395860 | 4584433 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66900-foto-08273-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66900-foto-08273-117-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66827 | Jaciment paleontològic de la Garrofa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-garrofa | <p>A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). AGÜERA, Andreu; CRISTIÀ, Joan; RUBIRES, Xavi; et alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Grup Ecologista Bosc Verd.</p> | El traçat de la carretera C-243 al seu pas pel jaciment talla aquest per la meitat. D'altra banda, la presència d'una zona d'obres situada al costat del restaurant Sol i Vi està afectant igualment l'estratigrafia paleontològica. | <p>Aflorament marí en dos sectors a banda i banda de la carretera C-243 de Vilafranca del Penedès a Sant Sadurní d'Anoia.</p> | 08273-44 | A banda i banda de la carretera C-243, prop del restaurant Sol i Vi | 41.3996500,1.7542500 | 395865 | 4583872 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66827-foto-08273-44-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66835 | Pi de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-salada | MASCLANS, F. (1990): 'Guia per a conèixer els arbres'. Editorial Montblanc. Barcelona, p. 119 | Exemplar d'arbre mediterrani de pi blanc (Pinus Halepensis) de grans proporcions. D'entre 15 i 20 metres d'alçària, el tronc és recte des de la base fins a la capçada, on es converteix en tortuós, la capçada és esclarissada. L'escorça és grisa i esblanqueïda. Les fulles són d'un verd clar grisenc, primes i blanes, de 6 a 10 centímetres de llargada. | 08273-52 | Al Nord de Can Bas, molt a prop de la masia de la Salada, al torrent de la Salada | 41.4147300,1.7539800 | 395866 | 4585547 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66835-foto-08273-52-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Altres sinònims de pi blanc són: pi bord, pi garriguenc, sapina. Floreix entre abril i maig. Viu a la terra baixa, on primitivament restava a la garriga amb margalló i a les clarianes assolellades, àrides i pedregoses del país de l'alzina; a causa de la destrucció del bosc natural ha pogut estendre's i esdevenir el més comú i més abundant dels arbres d'aquest territori. Les pinyes que fa són ordinàriament molt abundants, de grandària mitjana i estretament còniques. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66799 | Can Bas-1/La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-1la-plana | CONDE BERDÓS, Maria Josep (1987): 'Estudi sobre un recipient ibèric: vasos amb broc inferior'. Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. Barcelona. Ed. Curial, n. 6, pp. 27-60. ESTRADA, J. (1969): 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona.' Barcelona, Comisión de Urbanismo B65, p. 67. GIRÓ ROMEU, Pere (1950-1953). 'Quaderns de camp', vol. 3. Inèdit). GIRÓ ROMEU, Pere (1959): 'Avance sobre la probable aplicación de un Vaso Inédito íbero-romano.' V Congreso Arqueológico Nacional. Zaragoza, pp. 196-205. GIRÓ ROMEU, Pere (1960): 'Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés (Barcelona)'. Memoria de los Museos Arqueológicos. Madrid, vol. XVI-XVII, fig.134. LLORACH SANTÍS, Salvador (1983): 'El Penedès durant el període romànic.' Sant Sadurní d'Anoia, p. 64. LLORACH SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Subirats, Ajuntament de Subirats, p. 96. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV-I aC | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba en un camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern. Actualment tan sols es poden trobar alguns fragments de ceràmica ibèrica a torn i en superfície, però és possible que hi hagi estructures soterrades. | 08273-16 | Camp de conreu de vinya, tot just davant de l'entrada a la masia Can Bas de Lavern | El descobriment d'aquest jaciment data del 15 de març de 1951, quan Pere Giró i Romeu (llavors Director de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca) va localitzar en superfície uns fragments de ceràmica comuna ibèrica a torn a la vinya de davant la masia. Giró va descriure aquests fragments com a pertanyents a '(...) ánforas ibéricas sin cuello y asas cortas, oenochoe, kalathos pintado y lisa. Debe de haber algun silo.' (GIRÓ ROMEU, 1950-1953). En vista d'aquesta hipòtesi, Giró va demanar al propietari de Can Bas, Sr. Olivella, que mantingués al corrent al Museu de l'aparició de qualsevol resta arqueològica. Quatre anys més tard, juny de 1955, el Sr. Olivella notificà l'aparició de gran quantitat de fragments de ceràmica. Pere Giró va efectuar un reconeixement del terreny, localitzant al menys tres sitges destruïdes per maquinària agrícola, podent excavar tan sols una part d'una d'elles. Així és com es va poder documentar el següent conjunt ceràmic: - Ceràmica a mà ibèrica, només alguns fragments informes, un d'ells amb decoració de cordó. - Ceràmica ibèrica comuna a torn: fragments d'àmfores, de vasos globulars, de contenidors globulars de vora arrodonida i broc a la part inferior, de petits vasos de pasta gris... - Ceràmica de vernís negre de producció local (imitació de campaniana, base de peu anul·lar amb decoració de 4 palmetes estampillades asimètriques i una base de ceràmica Campaniana A. Pocs dies després (25 de juny de 1955) es trobà una quarta sitja, al sector més proper al camí que mena a la capella de Sant Joan de Salerm, de la qual es recuperà el següent lot de materials: - Fragments de dolium. - Un morter - Totxo molt gruixut de possible factura romana. - Ceràmica ibèrica comú a torn: fragments d'àmfores, de kalathos amb decoració pintada roja, i de part d'una vora d'un oenochoe. - Ceràmica a mà. - Ceràmica vidrada moderna o medieval (no descrita) | 41.4040800,1.7542400 | 395871 | 4584364 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66799-foto-08273-16-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66902 | Carrerada del corral de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada surt del poble d'Olesa de Bonesvalls, davant de l'antiga font dels Bous i segueix, sense pèrdua el sender de gran recorregut GR-5 (Sitges-Montserrat-Canet de Mar), senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Anant sempre pel llom i pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu d'Ordal (veure fitxa 118). Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal. Cal tenir en compte, però, que en el punt es troba amb la carrerada de Can Rossell a l'Ordal; nosaltres hem de continuar pel camí de la dreta, fins a arribar a Ordal. | 08273-119 | D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal. | 41.4019800,1.7544600 | 395886 | 4584131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66902-foto-08273-119-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66901 | Carrerada de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats; el tram que passa per la Creu d'Ordal travessa la N-340 nova, així com l'antiga, ara tallada al trànsit, però degradada per la cantera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Una petita branca d'aquesta carrerada uneix la carrerada de la Cerdanya amb la de la serra de la Llampa. La carrerada de la Creu d'Ordal entra al terme de Subirats des de la carrerada de la Cerdanya sobre el pont de Coll de Garró i que va enlairada per la dreta de la riera dels Pelagons. Després de travessar un petit camp de vinya, es troba el sender que pel llom de la serra de Riés puja sense pèrdua cap al turó de les Mentides. Sempre seguint la carena, per la serra de les Planes, la carrerada passa pel turó de les Mentides, passa pel lloc del Pi de les Quatre Soques i arriba fins la Creu d'Ordal. Segurament, arribava fins a Gelida. | 08273-118 | Per la serra de la Llampa i Riés fins a la Creu d'Ordal. | 41.4127500,1.7544300 | 395901 | 4585326 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66816 | Font de la Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salada | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 38-39. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 180. | XX | Tot l'entorn de la font està perdut, envaït per la vegetació. | L'aigua d'aquesta font ve de dues mines; una d'aquestes és un pou que trobem a la dreta si continuem el camí, tot just travessar el torrent. Generalment l'aigua sempre brolla pel broc, excepte en temps de molta sequera. L'aigua que raja de la font és lleugerament ferruginosa, factor que la converteix en única a tot el municipi. Ara, però, l'aigua no és potable. La font es troba avui molt amagada, envaïda per la vegetació. Presenta un parament frontal de formigó, amb un gravat on es llegeix '1941'. Hi ha un senyal 'aigua no potable'. El broc per on raja l'aigua està també força cobert per vegetació; una manguera canalitza l'aigua fins a una zona d'horts propera. | 08273-33 | Al marge d'un camí que porta a la riera, prop de la masia de la Salada | Segons el senyor Salvador Olivella, de Can Bas, en un document de la finca de Can Bas datat al segle XII, es menciona el torrent de la Salada com a 'celata', que en llatí vol dir 'lloc ocult, amagat o ignorat'. Així, segons Carme Huerta Martín, (HUERTA MARTÍN, 1985)), és probable que el torrent donés nom a la font i que 'celata' acabés convertint-se en 'Salada', per deformacions en la transmissió oral de la llengua. Antigament hi havia a la font dos brocs; d'un d'ells sortia aigua ferruginosa, de l'altre l'aigua que provenia de les escorrialles del torrent. La font fou condicionada pels seus propietaris l'any 1950, com a lloc d'esbarjo, instal·lant-hi una taula d'obra amb bancs per seure-hi. | 41.4128100,1.7548000 | 395932 | 4585333 | 1941 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66816-foto-08273-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66816-foto-08273-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A la zona on s'ubica la font hi ha una taula per seure-hi, quan l'any 1950 es va condicionar el lloc. Ara, però, a causa de la caiguda d'un arbre de grans dimensions a la zona, que no ha estat retirat, el lloc s'ha deixat perdre com a lloc d'esbarjo. | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 66804 | Torrota del Moro/Torre del Moro/Torrassa de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrota-del-morotorre-del-morotorrassa-de-ca-lalmirall | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 225-228. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 2. Alt Penedès'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p. 180. | II-V | El jaciment es troba enmig d'un camp de conreu. L'element visible és un mur amb una entitat considerable, que corre el perill de ser enderrocat com a conseqüència dels treball agrícoles. | Jaciment situat enmig d'un camp de vinyes 100 m a l'oest del caseriu de Ca l'Almirall (zona de Lavern). Es tracta d'una concentració de materials ceràmics romans en superfície, així com una paret conservada feta de pedres de tamany regular, disposades en diverses filades on es poden apreciar els forats on es recolzava l'encofrat de construcció, típic d'època romana. La seva alçada mitjana és d'uns 3,20 m, mentre que té una amplada màxima de 4,5 m. El mur, fet de reble i calç presenta, a la seva part superior, una finestra revestida de maons, que forma un arc a sardinell. | 08273-21 | A 300 m. de Ca l'Almirall (zona de Lavern) en una zona de vinya. | La primera persona en esmentar el jaciment és Pere Giró i Romeu, l'any 1956, en què rep avís de la troballa d'un mur de construcció romana, a més de l'aparició de tègules, lloses, i d'altres trams de mur que van sorgir quan es va fer la replantació de la vinya nova. Tres anys després (1959), el Sr. Giró és informat de l'aparició de restes d'altres murs al voltant del primer que ja s'havia descobert, juntament amb un bon nombre de fragments de tègula, àmfora, dòlium, vasos i fragments de sigil·lata (sense especificar). L'equip redactor de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès (1990) va mantenir una entrevista amb Antoni Adell (de Sant Sadurní d'Anoia), qui va explicar que a mitjans dels anys ‘70, principis dels ‘80 es va fer un camí de conreu en uns camps al NE del mur conservat (de vinya a presseguers), on es van detectar diverses restes. Igualment, amb l'arrencament d'una figuera que hi havia també en aquests camps, es va localitzar un àrea amb vàries dolia. Al Museu de Vilafranca del Penedès hi ha dipositat només part del material. | 41.3890200,1.7627800 | 396561 | 4582682 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66804-foto-08273-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Encara ara s'observen restes en superfície, sobretot fragments de tègula. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66978 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XX | Les transformacions que ha sofert la masia no han tendit a harmonitzar amb l'estètica de l'edifici original. | Antiga masia actualment molt transformada. De la masia original tan sols en resta part de la porta arquitravada de la façana principal. Al costat superior dreta d'aquest portal una inscripció on es llegeix: 'Mas Arnau 1698 Jaume Carbó'. La façana principal està pintada i restaurada, i conserva la porta de fusta i els carreus de pedra amb les inscripcions treballades. A la façana posterior de l'edifici, una paret apuntala la casa, actuant també com a separador dels annexos. També hi ha un pou antic a la banda esquerra de la masia, encara en ús, que estava ubicat al costat de l'era. La seva factura és rústega, a semblança de les barraques de pedra seca. El cantó dret la paret està travessat per una pedra horitzontal que actua de petit safareig, amb un forat que comunica amb un safareig exterior, dotat d'una porta de fusta i una planxa de ferro. | 08273-195 | Carretera C-243, a la zona de 'Merca Xollo', prop de Sant Sadurní, desviació a l'esquerra. | 41.4200900,1.7633600 | 396659 | 4586131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66978-foto-08273-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66978-foto-08273-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els avantpassats del propietari actual, Sr. Josep Mas Creixell, eren originaris de Sallent; per aquesta raó el mas porta aquest nom. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66820 | Carrer i masia de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-i-masia-de-ca-lalmirall | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim' Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. ARXIU DE LA PROPIETAT(inèdit) | XX | Petit nucli de cases sorgit al voltant de la masia Torrent de Figuerola o de Ca l'Almirall de Figuerola, d'origen baix-medieval. Aquesta és una edificació de planta rectangular, de dos pisos, amb teulada a dues vessants coberta amb teula àrab. Actualment presenta les parets arrebossades de guix blanc a l'exterior, si bé en algunes finestres es pot veure el marc de carreus de pedra. Destaca, a la planta baixa, una arcada apuntada de pedra treballada, que testimonia l'antiguitat de la masia. Un portal d'arc de mig punt adovellat dóna accés a aquesta planta, d'altra banda perfectament adaptada per a l'entrada dels carros. També a la planta baixa es conserven les estances i estris per a l'elaboració de vi, com el cup, una premsa manual de fusta i ferro, i la que es considera la primera premsa hidràulica d'oli del Penedès. A la part esquerra de la façana hi ha adossat un cos en forma de torre quadrada de 5 x 5 m. amb murs d'un metre de gruix, tot ell molt modificat, d'origen medieval, que encara conserva algun merlet. Pel que fa al conjunt de cases colindants a la masia, les primeres daten de la primera dècada del segle XX, i estaven destinades als treballadors de la masia. | 08273-37 | Ca l'Almirall (Lavern) | El primer propietari de la masia de qui es té notícia era el senyor Torrent de Figuerola, qui ja participava en la política municipal. Després la propietat va passar a la família Almirall, fins que la va comprar el senyor Pau Raventós Duran, quan el seu penúltim propietari, el senyor Alvares, es va arruïnar i el senyor Manuel Duran Bas, comissionari dels acreedors del senyor Alvares, li va vendre la masia i la meitat de les terres. Les primeres cases colindants a la masia que es van construir són les que el senyor Pau Raventós va destinar als seus treballadors; són dues cases de l'any 1911, conegudes amb els noms de Cal Royo i Cal Modest. La tercera es va edificar desprès de la Guerra Civil, coneguda com a Cal Tofolet. També hi trobem dues cases més; una construïda l'any 1943 pel senyor Jaume Colet, i la del seu costat, edificada dotze anys més tard. | 41.3902400,1.7647500 | 396728 | 4582815 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66820-foto-08273-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66820-foto-08273-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La masia és coneguda per la gent del poble com a Ca la Tomasa, i l'edificació de la masoveria com a Cal Moro. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66913 | Alzina de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-ros | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183. | Aquest espècimen botànic és mort. | Alzina (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres. Actualment està morta. | 08273-130 | Sobre uns camps de conreu prop de la masia de Can Ros | Els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys. | 41.3887400,1.7656200 | 396798 | 4582647 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran.Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac, símbol de l'antic municipi de Subirats. En tot cas, el topònim és una referència identitària del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la poblacióAl costat de l'arbre, un cartell del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya declara l'alzina de Can Ros 'Arbre Monumental'. És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66831 | Pica baptismal de l'església de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-lesglesia-de-sant-pere-de-lavern | <p>A.A.V.V. (1992): CATALUNYA ROMÀNICA. Vol. XIX. 'El Penedès. L'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 181. ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; VALLRIBERA i MIR, Manuel (1980-1981): 'Inventari de protecció del patrimoni cultural europeu' (IPCE). Ajuntament de Subirats (1980-1981).</p> | XI | <p>Pica baptismal romànica de pedra calcària ubicada a l'interior de la primera capella lateral a l'esquerra del portal d'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. Les seves dimensions són 128 cm de diàmetre exterior, 106 cm de diàmetre interior i 93 cm d'alçada. Té la vora decorada amb un triple cordó amb uns petits permòdols. Es pot observar una inscripció, força malmesa, que diu 'FECIT G..EM...', referent al seu escultor o bé al seu promotor. Es tracta de la pica baptismal més gran de la comarca.</p> | 08273-48 | A l'interior de l'església de Sant Pere de Lavern | <p>Aquesta pica baptismal procedeix de la primitiva església romànica de Sant Pere de Lavern, esmentada amb tota seguretat l'any 1053 en el testament de Mir Lloc Sanç.</p> | 41.3973900,1.7665300 | 396888 | 4583607 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66831-foto-08273-48-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Oriol Vilanova | 92|85 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66867 | Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (1992): 'Catalunya Romànica'. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CLARAMUNT, Jaume; MASSANA, Montserrat; VALLS, Jordi (1996): 'Campanars i campanes de l'Alt i el Baix Penedès'. Vilafranca del Penedès, p. 185. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès.' Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 206-214; 271. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1978): 'El Penedès durant el període romànic', dins MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1978, vol. I, p. 85. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190-191. | XX | Església d'estil neoromànic, edificada al mateix emplaçament que ocupava l'antiga església romànica, de la qual no en queda cap rastre, excepte algunes pedres, algunes amb marques de picapedrer. L'edifici és de planta rectangular, d'una sola nau, absis semicircular i façana amb porta d'arc de mig punt amb arquivolta, imposta i capitells decorats, dintell i timpà llis. Sobre la porta, una gran rosassa també molt ornamentada. Coronant la façana hi ha una creu de pedra amb ràfec i arqueria cega. A l'esquerra d'aquesta façana hi ha el campanar, de torre de planta quadrada, amb obertures per a les campanes i coronament de merlets esglaonats. El campanar, que fa 20,5 m. d'alçada, té una sola campana, de mida irregular, feta l'any 1940. A l'interior de la primera capella lateral, a l'esquerra del portal d'entrada a l'edifici, es conserva una pica baptismal de pedra calcària, romànica, la més gran de la comarca, datada al segle XI (veure fitxes associades). Cal destacar les pintures dels laterals de l'interior de l'església, es tracta de quatre grans murals, dos a cada banda, i un cinquè a l'absis, realitzats l'any 1951 per J. Busquets i F. Vidal i Gomà. Els temes representats són diversos episodis de la vida de Sant Pere i de Jesucrist, destacant el mural de l'absis, on es representa Sant Pere com a 'pescador d'homes', ja que apareix en una petita embarcació de pesca llençant xarxes a la mar 'pescant' persones. A l'entrada de l'església hi ha les restes de l'antiga creu de terme, de la qual es pot observar els graons i la columna. | 08273-84 | Carretera BV-2428, km 5,2, a 1 km de Lavern | Tot i que l'església actual és neogòtica, construïda entre els anys 1912 i 1925, ocupa el mateix emplaçament que l'església antiga, esmentada possiblement l'any 917, quan Ermenard i Udalard van cedir un alou als monjos de Sant Cugat, prop de l'Anoia, al riu de Bitlles, dins el terme del castell de Subirats. La primera menció segura de l'església és de l'any 1053, en el testament sacramental de Mir Lloc Sanç. També Guitard, en el seu testament, de l'any 1130, llega un morabatí a Sant Pere de Lavern per a celebrar misses. Consta també en el testament de Guillem Dalmau, l'existència d'un altar dedicat a Sant Martí dins l'església. El testament fou jurat per Berenguer i Guinabal sobre aquest altar l'any 1134. Al llarg del segles XII i XIII la parròquia surt esmentada en diverses donacions, fins i tot els anys 1279 i 1280, l'església va contribuir a les croades amb 40 i 38 sous respectivament. L'església antiga, la romànica, fou totalment destruïda, però per algunes fotografies conservades dels anys deu del segle XX, sabem que era un edifici ple d'afegits, amb un imponent campanar d'espadanya de dos pisos i dues obertures per pis que havia modificat enormement la seva primitiva estructura romànica. | 41.3973600,1.7665400 | 396889 | 4583603 | 1912-15 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66867-foto-08273-84-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66927 | Ball Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-0 | CUSCÓ, Joan (1989): 'El ball pla'. Edita: Caixa Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, p. 89-90, 92. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 88. | Si bé aquest ball es balla en alguns indrets del Penedès, a Subirats ha desaparegut. | Ball tradicional i popular que consistia bàsicament en què el ballador, dirigint-se a la balladora, li feia uns petits moviments de cortesia, d'un quart de volta a dreta i esquerra. La balladora li corresponia amb els mateixos moviments, menys marcats, que indicaven que acceptava la cortesia del seu ballador. Els instruments per executar-lo eren la borrega, el flabiol i el tamborí. | 08273-144 | Subirats | Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní, el Ball Pla era el més típic de la comarca i el més conegut fora d'ella. S'ha relacionat sovint el Ball Pla amb Lavern, doncs és dels últims pobles penedesencs on es ballà. A Subirats, les últimes ballades es van fer els anys 1927-1929, i a la plaça de l'església de Lavern, encara es ballà durant la festa major de 1934. Aquesta fou l'última ballada que es va fer al Penedès. Segons Joan Cuscó, la versió del ball pla que es ballava a la Font Santa de Subirats i a Lavern era la mateixa, i aquesta només variava en petits aspectes al final de la dansa, de la variant que es ballava a Vilafranca. En les últimes ballades que es van fer, els balladors van anar acompanyats per l'orquestra dels escolans de Sant Sadurní, segons testimoni de P. Bové. A la Font Santa de Subirats, el ball s'executava les tardes de la diada de Pasqüetes, mentre que a Lavern es ballava les tardes de les diades de la Candelera. | 41.3972000,1.7666200 | 396895 | 4583585 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 67041 | Jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-sebastia-dels-gorgs-2 | <p>BATALLER (1955): 'Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del Mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos, t.12, 3-21p. BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CRUSAFONT M, (1959): 'La segunda fase transgresiva en el Vindoboniense del Valles-Penedés'. Notas y Comunicaciones del Instituto Geologico y Minero de España. N.55, 2-16p.</p> | <p>El jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs 2, situat al marge dret de la carretera en direcció Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429), en un camp de vinya proper al Bosc dels Rocs. El jaciment presenta una successió terrígena marina rica amb margues i sorres amb una abundant fauna malacològica del Miocè. Aquesta successió permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-258 | Situat al marge dret de la carretera en sentit Lavern a Sant Cugat de Sesgarrigues( BV2429) | <p>Aflorament de la literatura clàssica paleontològica. En aquest jaciment va ser descrita la fauna malacològica estudiada per Almera, Jaume del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona amb col·laboració amb Bofill, A. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.</p> | 41.3854800,1.7669200 | 396902 | 4582284 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67041-foto-08273-258-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66959 | Can Martí de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-la-talaia | ARXIU DE LA PROPIETAT (inèdit). COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 167. | XIV | La masia presenta evidents signes d'abandonament, com finestres sense vidres ni porticons, invasió de la vegetació en algunes façanes, o portes provisionals fetes amb tot tipus de materials per tapar les obertures. | Masia de grans proporcions, amb accés per un pati tancat per un baluard amb un portal de pedra d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha un pany de paret de més alçada, coronat per una cornisa de teules amb voladís. Actualment la porta té forma rectangular, tot i que resten empremtes de la seva morfologia original. L'edifici principal, amb teulada a dues vessants, té un parament fet de pedra irregular lligada en algunes parets amb morter de calç. S'observen algunes refaccions modernes fetes amb ciment a la part davantera. La masia té dues plantes; presenta dues edificacions, els antics cellers, adossats a la banda esquerra de la masia, així com un altre annex adossat per la part posterior al cos central de l'edifici. Encara es conserven dues finestres de reixes de ferro forjat, verticals travessats per horitzontals, així com una finestra amb ferramenta del tipus d'espina de peix. La porta de l'entrada principal a l'edifici residencial era de grans proporcions i d'arc de mig punt. Era el mateix lloc d'entrada dels cavalls, ja que la quadra es trobava al cos adossat al darrere del cos central, a la dreta, juntament amb un galliner. A la planta baixa hi havia dues cuines, una per cuinar i a l'altra, anomenada 'amainador', hi havia les piques per a rentar els plats, la vaixella i la resta d'utensilis culinaris, tot i que també s'hi podia cuinar si era menester. Hi havia igualment un menjador per a les grans ocasions i un menjador per diari. Als dos edificis adossats al cantó esquerre hi havia els cellers per guardar les bótes de vi. A la part del darrere hi havia la premsa, els cups i la màquina de trinxar el raïm. Al primer pis hi havia una sala gran que feia de distribuïdor, amb mobles i complements d'època, així com un rellotge de peu de grans dimensions. Davant l'escala d'accés hi havia el salador, on salaven el porc després de la matança. A l'esquerra hi havia el servei i una pallissa, al costat d'una escala interior que menava als cellers. A la dreta hi havia quatre habitacions i l'habitació dels mossos. Al pati hi havia el jardí amb un safareig, així com un galliner, un abeurador per al bestiar, un cobert on es guardava la tartana, el carro de passeig i el carro de la vinya. Pujant unes escales hi havia la soll o cort de porcs i el coniller. | 08273-176 | Al costat de les escoles de Lavern | L'actual poble de Lavern es formà a partir d'uns censos de la masia de Can Martí de la Talaia, documentada des del segle XIV. L'any 1492 Nada Martí, propietari de la masia, formava part del govern municipal. Després de la independència de Sant Sadurní de Subirats, l'any 1764, Can Martí de la Talaia fou seu de la Universitat o Ajuntament. Eudald Vendrell i Carbó, alcalde del municipi entre els anys 1918 i 1922 es va casar amb la pubilla de Can Martí, Antònia Puig Martí. El matrimoni no va tenir fills, i van afillar a Eudald Vendrell Guilera, qui es va casar amb Maria Cuscó. A la mort d'Eudald Vendrell Carbó, Eudald Vendrell Guilera restà com a usufructuari de la masia fins la seva mort, als anys '50 del segle XX. La masia va passar a mans de la seva hereva, la senyora Dolors Puig Martí. Can Martí de la Talaia fou la primera casa del poble que va tenir aigua corrent, ja que van cedir els terrenys per a la portada d'aigües. A la vinya del davant hi ha un pou de corriola, de forma rodona i fet de pedra, actualment existent, on la gent del poble anava a buscar aigua fins que es van instal·lar les fonts a Lavern. | 41.3915000,1.7673500 | 396947 | 4582952 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66959-foto-08273-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66959-foto-08273-176-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originàriament la masia es trobava als afores de Lavern; amb el creixement del nucli ha quedat envoltada per aquest. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 67040 | Jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-sebastia-dels-gorgs1 | <p>BATALLER (1955): 'Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del Mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos, t.12, 3-21p. BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CRUSAFONT M, (1959): 'La segunda fase transgresiva en el Vindoboniense del Valles-Penedés'. Notas y Comunicaciones del Instituto Geologico y Minero de España. N.55, 2-16p.</p> | <p>Aflorament de fauna marina situat a Carretera de Sant Pere de Lavern a Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429), entre el Camí del Serral i el Carrer dels Rocs, dins de les Ensulsiades. El jaciment presenta una successió de margues i sorres amb una abundant fauna marina del Miocè. Aquesta successió terrígena permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició. La seva situació cronològica correspon als estadis sedimentaris anteriors al jaciment de Lavern.</p> | 08273-257 | Marge esquerra de la Carretera en sentit Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429) , en les Ensulsiades. | <p>Aflorament de la literatura clàssica paleontològica. En aquest jaciment va ser descrita la fauna malacològica estudiada per Almera, Jaume del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona amb col·laboració amb Bofill, A. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.</p> | 41.3853900,1.7675800 | 396957 | 4582273 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67040-foto-08273-257-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66851 | Font Brollador de Sant Pere de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-brollador-de-sant-pere-de-lavern | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | Raja molt poca aigua i resulta impossible veure d'on surt. Qualsevol actuació a la carretera pot provocar la pèrdua de la font si no es té en compte. | Raig d'aigua que sorgeix a la vora de la carretera just a la cruïlla amb el camí de Caves Guilera/Ca l'Artigues. L'aigua es perd pel llindar de la carretera. No disposa de cap tipus de recipient ni dipòsit per recollir l'aigua, així com tampoc cap mànega o brollador. | 08273-68 | Davant de l'entrada a l'església de Sant Pere de Lavern. | 41.3973500,1.7674100 | 396961 | 4583601 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Font de la carretera.És una font poc atractiva paisatgísticament. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 67042 | Jaciment paleontològic de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-lavern | <p>BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. MAURETA,J i THOS, S. (1881): 'Descripción física geológica y minera de la provincia de Barcelona'. Mem. Comm. Mapa Geol. Esp. 487p. VEZIAN,A. (1856): 'Du terrain post-Pyrènèen des environs de Barcelona et de ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée.' Montpeller, 50p.</p> | <p>Jaciment paleontològic de fauna marina situat entre l'Estació de RENFE de Subirats i l'Autopista A-7, en un marge del camí ral de l'estació, dins d'un camp de conreu. El jaciment presenta una successió abundant de fauna marina del Miocè. Aquest aflorament permet un major coneixement de les condicions ecològiques i sedimentaries de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-259 | En el camí ral de l'Estació, entre l'Estació RENFE Subirats i l'Autopista A-7 | <p>El jaciment fossilífer forma part de la literatura clàssica de la recerca paleontològica del Vallès-Penedès.</p> | 41.3948800,1.7677900 | 396989 | 4583327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66976 | Cal Xic de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-de-lagusti | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim' (Llibre III). Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. Documentació de la propietat de Can Xic de l'Agustí. | XVII | Antiga masia reformada de planta quadrada amb dos pisos i golfes, i dos annexos agrícoles, un a cada banda de l'edifici. Tot i que la teulada és a doble vessant, el coronament de la façana presenta un frontís escalat amb un acabament semicircular a la part central, fruit de la reforma de l'any 1970. Aquest frontís està rematat amb una decoració amb rajola verda vidrada que ressegueix la seva forma. A la façana destaca el portal d'entrada, d'arc escarser, amb dos bancs d'obra a cada banda. A cada costat del portal d'entrada hi ha una finestra amb reixes de ferro forjat. A nivell del primer pis, destaca la finestra central, el balcó del qual té una barana igualment de ferro forjat. | 08273-193 | A la carretera que va del nucli de Can Batista a la C-243 | Sembla que els orígens d'aquesta masia es troben al segle XVII; ja l'any 1678 sabem que Joan Romagosa, propietari de la masia, prenia part en la política municipal. No és fins al segle XIX, però, que podem resseguir clarament la seva història. Efectivament, en una escriptura de venda amb data 18 de setembre de 1899, el senyor Saturnino Oliver Raventós rep de mans del senyor José Casanovas Cuscó una casa que porta per nom Manso o Mas Romagosa, amb el número 8, dotada de planta baixa amb oficines del camp, tot plegat amb una extensió de 304 m2. En una part d'aquella escriptura consta un testament dipositat pel senyor Plácido Casanovas i Bonastre davant del notari José Antonio de Lomana, amb data de 28 de febrer de 1852. L'any 1970 es va reformar l'edifici; l'element més destacat d'aquella intervenció fou el frontís que corona la façana actual. | 41.4152900,1.7676300 | 397008 | 4585593 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66976-foto-08273-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66976-foto-08273-193-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Romagosa.Al jardí de davant de la casa hi ha una olivera centenària, així com un pou al límit entre dit jardí i els camps de vinya, construït fa pocs anys.Al porxo de la casa es conserva una premsa de fusta. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66788 | Pont de Ca l'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lartigues | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp', vol. 7, 18 de març. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IIIaC - X | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba al costat d'un camp de conreu de vinya. Sembla que podria estar relacionat amb les restes d'un paviment i abundant ceràmica d'època republicana i alt-imperial que hi ha a 110-120m al NE, al turó de darrera de Ca l'Artigues. Cal tenir present també que, a 1 km en línia recta en direcció SW hi ha la vil·la de la 'Torrota/Torre del Moro' d'una gran extensió. Podria tractar-se, així, de dos possibles explotacions agrícoles d'època romana, si bé cal tenir present que també existeix el model de vil·la en la qual en un turó proper, a l'altra cantó d'una riera que abasteix d'aigua al conjunt hi ha la necròpolis d'aquesta, com succeeix a 'Cal Cuc' i 'Fondos de Cal Cuc', a Pacs del Penedès. Així, existeix la possibilitat que aquest jaciment sigui necròpolis del de Ca l'Artigues, o a l'inrevés. L'equip de la Carta Arqueològica de 1990 estableix, però, que el jaciment podria ser la part rústica d'una vil·la de considerables dimensions, situada al promontori de Ca l'Artigues; o bé un petit establiment d'època republicana, absorbit o traslladat posteriorment. En el primer cas s'explicaria el paviment d'opus signinum, element utilitzat per a la disposició i contenció de líquids, la presència de recipients d'emmagatzematge, com ara dolia i altres vasos de grans mides. Si s'accepta la segona interpretació s'explicaria l'absència de sigil·lates, la presència d'opus latericium, molt típic de la fase republicana, i les petites dimensions del jaciment. | 08273-5 | En un camp de vinyes prop, a l'est, del cementiri parroquial de Lavern | L'any 1964 l'arqueòleg Pere Giró anuncia al seu diari que troba en aquest lloc, durant un reconeixement '(...) gran cantidad de piedras de los cimientos de la villa rústica, numerosas tegulas fragmentadas y dolium. Escasas han sido las de cerámica de ánforas y otros vasos, y bastante numerosos los de ladrillos que miden 44 cm de largo x 25,5 de ancho x 5,5 de grueso. (...) No hemos hallado un solo fragmento de sigil·lata, y unos cuantos fragmentos de cerámica ibérica lisa (...)' (GIRÓ ROMEU, 1964). En la inspecció sobre el terreny de l'equip d'arqueòlegs de 1990 s'observa que al camp de cireres les restes son molt més fragmentàries i rodades, recollint fragments de tegula i ímbrex, dolia i algun os, un fragment de vernís negre itàlic, algun fragment informe de ceràmica ibèrica a torn de pasta 'sandwich' i una nansa gruixuda de gran vas contenidor amb vora plana exvasada. Sense una conclusió clara, aquest equip proposa que el lloc podria haver estat utilitzat com a cementiri en època alt-medieval o bé en un moment que s'amortitzés el seu possible ús rústic. Tots aquests materials estan dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès | 41.3985700,1.7683500 | 397042 | 4583736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66977 | Mas Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olive | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XVI | Actualment la masia es troba en procés de reformes a l'interior per tal de dividir-la en tres habitatges | Masia de grans dimensions de planta quadrada, amb dos pisos i golfes i teulada a doble vessant amb teula àrab. La façana està centrada a partir del portal d'entrada, amb unes importants dovelles de pedra treballada. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra entrada, posterior, molt més senzilla, i al costat esquerre hi ha, adossat, un banc d'obra. Flanquejant les dues portes hi ha dues finestres allargassades verticalment, amb reixa de ferro, que sobresurten de la façana a mode de tribuna. A l'alçada del primer pis destaca un rellotge de Sol de mar quadrat, fons blau i esfera al centre, amb els fusos horaris i gnòmon (vara que projecta l'ombra), amb la data 1808. A la cantonera superior esquerre de la façana hi ha una fornícula amb una figureta de Sant Antoni al seu interior Al costat esquerre de la façana hi ha una petita capella, amb una placa on es llegeix: 'Capella de la Verge de l'Assumpció. Recordança dels esposos Miró-Galofré. 1982'. Es tracta d'una capella moderna ubicada en una part de l'antic celler, destacant el sostre, fet a partir de la volta catalana de dit celler. | 08273-194 | Carretera C-243 entre el polígon Can Bas i Sant Sadurní, en un trencant a la dreta | 41.4124300,1.7702000 | 397218 | 4585272 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66977-foto-08273-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66977-foto-08273-194-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Mas Miró.A l'interior de la masia es conserva una llar de foc antiga, feta de pedra. A l'exterior hi ha una morera i una figuera centenàries, així com un molí de vent per pujar aigua d'un pou, i un safareig.En un edifici adossat a la masia es conserva un altre rellotge de Sol esculpit en pedra, amb la inscripció 'Tempus Fugit'.Actualment el Mas Olivé consta de dos habitatges; una, propietat de Francisca Miró Galofré; l'altra, dels germans Miró Berguer. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 67043 | Jaciment paleontològic de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-maristany | <p>BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.</p> | <p>L'aflorament situat en el marge esquerra de l'autopista A-7 en sentit Barcelona, a cent vint metres de la carretera de Sant Pere de Lavern a Sant Sebastià dels Gorgs. El jaciment presenta una successió abundant de fauna del Miocè marí, rica en malacofauna, foraminífers i ostràcodes. Aquest aflorament permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-260 | Marge esquerra de l'autopista A-7 sentit Barcelona i l'Estació de Subirats. | <p>Aflorament proper al jaciment paleontològic de Lavern, el qual fou estudiat per Vezian (1856) i Mauretha, J. y Thos, S, (1881). Localitzat per Jordi Batllori i publicat en la seva tesi doctoral.</p> | 41.3957400,1.7707400 | 397237 | 4583418 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | . | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66984 | Can Batlle de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-de-la-pujada | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XVI | La façana principal és l'únic element ben conservat de la masia, si bé cal dir que el portal central és l'element més antic que es conserva. | Masia de planta rectangular de dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants amb la façana acabada en l'horitzó del ràfec de l'aiguavés orientat a llevant; aquesta façana és l'element més ben conservat de l'exterior de l'edifici. Destaca l'arcada del portal de l'entrada, centrat a la façana, de mig punt i adovellada, flanquejada per dues portes igualment de mig punt, però sense dovelles. El primer pis presenta tres finestres quadrades, amb carreus moderns a imitació renaixentista rural. Destaquen igualment les reixes de ferro forjat en algunes de les obertures. | 08273-201 | Al final d'un camí que es desvia a la dreta de la carretera BV-2429c de Lavern al polígon Can Bas | L'any 1582 apareix documentat Jacobus Batlle de la Pujada, que formava part del Govern Municipal de la Universitat de Subirats. Un dels seus descendents, Joseph Batlle de la Pujada, va prendre part activa en la segregació de Sant Sadurní d'Anoia del municipi de Subirats. | 41.4020200,1.7717300 | 397330 | 4584115 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66984-foto-08273-201-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 67033 | Carrer del Comte de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comte-de-lavern | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | Alineació de cases adossades en un sol carrer, aïllat, d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures; els sostres són a doble vessant. | 08273-250 | Al nucli de Lavern | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. El carrer comte de Lavern és, juntament amb el de Pere Grau, el més antic del poble de Lavern, sorgit al voltant de la masia de Can Martí de la Talaia, documentada ja al segle XIV. El carrer, no obstant, es conformà, com ja hem dit, cap als segles XVIII-XIX. | 41.3903400,1.7727500 | 397397 | 4582817 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67033-foto-08273-250-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica s'ha tendit a respectar.Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927), fou un industrial i mecenes, ennoblit l'any 1911 pel rei Alfons XII, amb el títol de comte de Lavern, d'on el carrer pren el nom. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66856 | Font de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavern | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. | XX | Les rajoles de ceràmica blanques i blaves es presenten més brutes i trencades que a altres fonts d'aquest estil en altres nuclis del municipi. | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat al laterals inferior; amb una coronació de tipus piramidal escalada, arrebossat amb ciment de color groguenc. La part superior de la font està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua, fet de maó. | 08273-73 | Al nucli urbà de Lavern, al costat del camp de futbol de la zona esportiva | 41.3891800,1.7730000 | 397416 | 4582688 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66856-foto-08273-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'estètica d'aquesta font és la mateixa que en d'altres barris de Subirats, fet que reforça la identitat municipal. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66937 | Les parteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parteres | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 137. | Aquest costum ha desaparegut. | Segons aquest costum, recollit pel folklorista penedesenc Pere Sadurní, antigament estava manat que les parteres, això és, les dones que acabaven de tenir un fill, no podien sortir de casa fins passats quaranta dies d'haver donat a llum. El costum deia exactament que les parteres 'no podien sortir de sota teulada'. Com a anècdota, s'explica que l'any 1930, a Lavern, va sortir una vídua pel carrer portant una teula sobre el cap. | 08273-154 | Subirats | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66938 | Festa Major de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lavern | TOT SUBIRATS, nº28. Abril de 2000, pp. 3-4. | Festa Major que es celebra a Lavern cada 29 de juny en honor de Sant Pere, patró del poble. Els seus elements folklòrics més característics són: - El drac de Lavern, el Masellot: Obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra , es va inaugurar per la Festa Major Petita (principis de maig) de 1994. Està construït amb resina sintètica i fibra de vidre ignífuga. Pesa uns 65 kg. i disposa de nou punts de foc fixos i dues entrades per torxes al nas. Presenta un aspecte simpàtic, no ferotge ja que Masellot significa 'aquell qui rep garrotades i no es queixa'. L'acompanyen els Tabalers i el Bombo. La Colla del Drac, grup estable de15 membres des de l'any 2000, no té ball propi però acostuma a fer una rotllana al voltant del Masellot mentre aquest gira amb la cua encesa, fent ajupir la gent al seu pas. - Els gegants de Lavern: En Senderet i l'Adelaida, noms del castlà del castell de Subirats del segle X i de la seva dona. Són obra del Sr. Enric Sendra i estan construïts en fibra de vidre (cap i tors) i fusta (carcassa o estructura). El Senderet fa 3,25 m. d'alçada i pesa 32 kg. Vesteix una brusa verd amb passamaneria de vellut i or, falda d'or vell i armilla llarga de color verd. L'Adelaida fa 3,15 m. d'alçada i pesa 30 kg. Porta un vestit rosa malva, estil imperi amb passamaneria. L'any 1999 s'hi afegí a la parella 'el gegantó', anomenat Trapella, que llença aigua per la boca. El grup de geganters és d'unes 15 persones, nombre que s'incrementa en 10 més quan els gegants realitzen desplaçaments fora del poble. La colla consta de 10 músics que acompanyen els gegants al so de gralles i timbals. - Capgrossos: Es van estrenar a la Festa Major de 1996 i els va fer l'Enric Sendra amb l'ajuda dels joves del poble. Són sis peces de fibra de vidre inspirades en clàssics dels dibuixos animats. Surten a la cercavila i són portats per nens i nenes del poble acompanyats pel so de la gralla. - Panderetes i danses de Lavern: Varen actuar des de 1983 fins als anys 90. L'actual colla va sortir per primera vegada per la cercavila de la Festa Major l'any 1996. Els més petits fan una dansa amb mocadors i picarols i danses amb panderetes, vestits amb camisa i pantalons o faldilla blanca. - Bastoners de Lavern: Van néixer l'any 1997 per participar a la Cercavila. Els acompanyen un parell de grallers. Vesteixen camisa i pantalons blancs, espardenyes i faldellí i camals blaus. - Cercolets de Lavern: Van sorgir l'any 1983 i es van dissoldre a finals dels 80. L'actual colla va sortir per primer cop l'any 2004. Són uns 12 membres i vesteixen pantalons i calçat blanc i cinta lligada a la cintura a joc amb el cercolet que porten. Solen ballar al so de la música tradicional del ball de Cercolets de Vilafranca del Penedès. Els últims balls incorporats a la Festa Major són: - Els Pastorets de Lavern: Sortits l'any 2005. Són uns 16 ballador/es sortits dels estudiants del poble. Ballen el pot i la bota, l'ela i la barrejada, acompanyats per un flabiol i un sac de gemecs. Vesteixen pantalons i camisa blanques, calçat clar, camals blaus amb picarols i mocadors de colors creuats al pit. També solen portar mocador al coll o a les mànigues i una faixa. - Ball de les Gitanes: Apareix l'any 2004. Són vuit gitanes que ballen entorn del pal i dues galerones que ballen per fora. El pal central va guarnit amb un pom de flors i es aguantat per la figura de l'estaquirot. Vesteixen faldilles verdes o granatoses, cosset blanc, mantell i espardenyes. A la mà porten una castanyola i ballen al ritme de la musica del ball de les gitanes de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. - Grallers de Lavern: Van néixer l'any 1997, juntament amb els gegants i els bastoners fruit de la necessitat de dotar aquestes colles de músics que interpreten melodies a la cercavila. La colla sempre ha tingut uns cinc o sis membres cada temporada, tot i que per Festa Major es divideixen per acompanyar als diferents grups de folklore. | 08273-155 | Al poble de Lavern | Lavern ha tingut dos dracs al llarg de la seva història. L'any 1983 es va construir el primer drac, amb la col·laboració de mestres vilafranquins; el dia 1 de maig es va inaugurar. Fou elaborat amb paper cartró i carcassa de canya, el cap és de porexpan recobert de paper, com la resta del cos. La cua, de forma cargolada, es va fer amb tub de xemeneia. Aquell drac presentava, així, un fort impacte visual, era respectuós amb la forma tradicional dels dracs, de pell fosca, i ben acabat. Era però, extremadament pesat, de manera que calia molta gent per poder-lo portar. El mateix any 1983 es creà la Colla de Dimonis, les Panderetes, els Cercolets i els primitius Capgrossos, enriquint-se així la cercavila de Lavern. Durant els anys ‘90 el drac va caure en desús a causa del seu pes, que li provocà un desperfecte en ensorrar-se-li el coll per un costat. El drac restà des d'aleshores emmagatzemat a l'Ateneu del poble fins a la seva desaparició el 1996. Dos anys després, el 1998, el Grup de Joves de Lavern va editar un vídeo que recull aquesta història, a partir de la recuperació de cintes filmades en Súper 8, i una recollida de fotografies. Finalment, l'any 1994 va néixer el drac actual, el Masellot, obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra. Els gegants Sendered i Adelaida foren estrenats a la Festa Major de 1997. Davant de l'església es va celebrar la cerimònia del 'bateig', essent els seus padrins els gegants d'Ordal, el Jordi i la Motserrat. Fou aleshores quan els gegants de Lavern reberen els seus noms respectius. | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66958 | Escultura de la Plaça del Centre (Lavern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-del-centre-lavern | Tríptic del '2n SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2004). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | XXI | Caldria valorar el desgast que li suposa a l'escultura de fusta el fet que estigui a l'intempèrie. | Escultura realitzada en fusta de mida 2,10 x 1,20 m. La base troncocònica té una cara lateral plana, a la part superior d'aquesta cara s'ubica una figura humana d'uns 90 cm. nua acotada (a la gatzoneta), d'esquena corbada i els braços flexionats amb les mans juntes i avançades sobre els genolls. La figura es mostra en una posició d'observació o de pensador. Darrera de la base hi ha la data de 2004 gravada sobre la fusta, igual que la signatura de l'autor, de molt difícil lectura. | 08273-175 | Al centre de Lavern | L'escultura és el resultat del 2n. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 14 i 18 de juny de 2.004, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: BONAVENTURA ANSÓN (Tossa de Mar), AMANCIO GONZÁLEZ (Lleó), MARIDÉE ROSPORDEN (França), KOLDOBIKA JAUREGI (Guipúscoa), CHAN-KLAOD TALEK (França), i JOAN ESCUDÉ (Barcelona). Amancio González, autor d'aquesta escultura, ha exposat des de l'any 1992 en diverses galeries de l'estat espanyol, i ha realitzat les exposicions individuals 'Suspensiones psíquicas' (Galeria Cornión, a Gijón, 1999); 'Antropofaunas' (Galeria Clave, a Múrcia, 1999); i 'Antropofauna' (Galeria Gema Lazcano, a Madrid, 2001). | 41.3882100,1.7732600 | 397436 | 4582580 | 2004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66958-foto-08273-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Amancio González | No hi ha cap suport informatiu amb dades com la data, l'autor, el títol o informació addicional. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml