Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66937 | Les parteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parteres | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 137. | Aquest costum ha desaparegut. | Segons aquest costum, recollit pel folklorista penedesenc Pere Sadurní, antigament estava manat que les parteres, això és, les dones que acabaven de tenir un fill, no podien sortir de casa fins passats quaranta dies d'haver donat a llum. El costum deia exactament que les parteres 'no podien sortir de sota teulada'. Com a anècdota, s'explica que l'any 1930, a Lavern, va sortir una vídua pel carrer portant una teula sobre el cap. | 08273-154 | Subirats | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66938 | Festa Major de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lavern | TOT SUBIRATS, nº28. Abril de 2000, pp. 3-4. | Festa Major que es celebra a Lavern cada 29 de juny en honor de Sant Pere, patró del poble. Els seus elements folklòrics més característics són: - El drac de Lavern, el Masellot: Obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra , es va inaugurar per la Festa Major Petita (principis de maig) de 1994. Està construït amb resina sintètica i fibra de vidre ignífuga. Pesa uns 65 kg. i disposa de nou punts de foc fixos i dues entrades per torxes al nas. Presenta un aspecte simpàtic, no ferotge ja que Masellot significa 'aquell qui rep garrotades i no es queixa'. L'acompanyen els Tabalers i el Bombo. La Colla del Drac, grup estable de15 membres des de l'any 2000, no té ball propi però acostuma a fer una rotllana al voltant del Masellot mentre aquest gira amb la cua encesa, fent ajupir la gent al seu pas. - Els gegants de Lavern: En Senderet i l'Adelaida, noms del castlà del castell de Subirats del segle X i de la seva dona. Són obra del Sr. Enric Sendra i estan construïts en fibra de vidre (cap i tors) i fusta (carcassa o estructura). El Senderet fa 3,25 m. d'alçada i pesa 32 kg. Vesteix una brusa verd amb passamaneria de vellut i or, falda d'or vell i armilla llarga de color verd. L'Adelaida fa 3,15 m. d'alçada i pesa 30 kg. Porta un vestit rosa malva, estil imperi amb passamaneria. L'any 1999 s'hi afegí a la parella 'el gegantó', anomenat Trapella, que llença aigua per la boca. El grup de geganters és d'unes 15 persones, nombre que s'incrementa en 10 més quan els gegants realitzen desplaçaments fora del poble. La colla consta de 10 músics que acompanyen els gegants al so de gralles i timbals. - Capgrossos: Es van estrenar a la Festa Major de 1996 i els va fer l'Enric Sendra amb l'ajuda dels joves del poble. Són sis peces de fibra de vidre inspirades en clàssics dels dibuixos animats. Surten a la cercavila i són portats per nens i nenes del poble acompanyats pel so de la gralla. - Panderetes i danses de Lavern: Varen actuar des de 1983 fins als anys 90. L'actual colla va sortir per primera vegada per la cercavila de la Festa Major l'any 1996. Els més petits fan una dansa amb mocadors i picarols i danses amb panderetes, vestits amb camisa i pantalons o faldilla blanca. - Bastoners de Lavern: Van néixer l'any 1997 per participar a la Cercavila. Els acompanyen un parell de grallers. Vesteixen camisa i pantalons blancs, espardenyes i faldellí i camals blaus. - Cercolets de Lavern: Van sorgir l'any 1983 i es van dissoldre a finals dels 80. L'actual colla va sortir per primer cop l'any 2004. Són uns 12 membres i vesteixen pantalons i calçat blanc i cinta lligada a la cintura a joc amb el cercolet que porten. Solen ballar al so de la música tradicional del ball de Cercolets de Vilafranca del Penedès. Els últims balls incorporats a la Festa Major són: - Els Pastorets de Lavern: Sortits l'any 2005. Són uns 16 ballador/es sortits dels estudiants del poble. Ballen el pot i la bota, l'ela i la barrejada, acompanyats per un flabiol i un sac de gemecs. Vesteixen pantalons i camisa blanques, calçat clar, camals blaus amb picarols i mocadors de colors creuats al pit. També solen portar mocador al coll o a les mànigues i una faixa. - Ball de les Gitanes: Apareix l'any 2004. Són vuit gitanes que ballen entorn del pal i dues galerones que ballen per fora. El pal central va guarnit amb un pom de flors i es aguantat per la figura de l'estaquirot. Vesteixen faldilles verdes o granatoses, cosset blanc, mantell i espardenyes. A la mà porten una castanyola i ballen al ritme de la musica del ball de les gitanes de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. - Grallers de Lavern: Van néixer l'any 1997, juntament amb els gegants i els bastoners fruit de la necessitat de dotar aquestes colles de músics que interpreten melodies a la cercavila. La colla sempre ha tingut uns cinc o sis membres cada temporada, tot i que per Festa Major es divideixen per acompanyar als diferents grups de folklore. | 08273-155 | Al poble de Lavern | Lavern ha tingut dos dracs al llarg de la seva història. L'any 1983 es va construir el primer drac, amb la col·laboració de mestres vilafranquins; el dia 1 de maig es va inaugurar. Fou elaborat amb paper cartró i carcassa de canya, el cap és de porexpan recobert de paper, com la resta del cos. La cua, de forma cargolada, es va fer amb tub de xemeneia. Aquell drac presentava, així, un fort impacte visual, era respectuós amb la forma tradicional dels dracs, de pell fosca, i ben acabat. Era però, extremadament pesat, de manera que calia molta gent per poder-lo portar. El mateix any 1983 es creà la Colla de Dimonis, les Panderetes, els Cercolets i els primitius Capgrossos, enriquint-se així la cercavila de Lavern. Durant els anys ‘90 el drac va caure en desús a causa del seu pes, que li provocà un desperfecte en ensorrar-se-li el coll per un costat. El drac restà des d'aleshores emmagatzemat a l'Ateneu del poble fins a la seva desaparició el 1996. Dos anys després, el 1998, el Grup de Joves de Lavern va editar un vídeo que recull aquesta història, a partir de la recuperació de cintes filmades en Súper 8, i una recollida de fotografies. Finalment, l'any 1994 va néixer el drac actual, el Masellot, obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra. Els gegants Sendered i Adelaida foren estrenats a la Festa Major de 1997. Davant de l'església es va celebrar la cerimònia del 'bateig', essent els seus padrins els gegants d'Ordal, el Jordi i la Motserrat. Fou aleshores quan els gegants de Lavern reberen els seus noms respectius. | 41.3899200,1.7731700 | 397431 | 4582769 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66939 | Festa Major d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dordal | TOT SUBIRATS, nº24, maig de 1998, p. 18. | La Festa Major d'Ordal es celebra durant cinc dies entre les dues primeres setmanes d'agost. En la part religiosa es veneren les relíquies de Sant Esteve, amb cant dels goigs. El cor parroquial canta la missa. Pel que fa als elements folklòrics, els més destacats són: - El drac d'Ordal, anomenat 'Escurcerot', fou dissenyat per Pere Pons, i creat per l'artista Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès. Presenta un coll llarg i unes ales amenaçadores, a punt de prendre el vol. i la seva estètica s'inspira en els models de dracs presents a la nostra cultura, en les amenaçadores gàrgoles de les esglésies gòtiques i en els dracs de ferro forjat modernistes. L'Escurcerot surt totes les festes majors, acompanyant dels Diables d'Ordal. El drac està fet de fibra de vidre, té un pes de 50 kg, 2,84 m de llargada i 1,54 m. d'alçada. Disposa de nou punts de foc i es portat per una sola persona. - Els gegants d'Ordal es diuen Jordi i Montserrat. En Jordi pesa 66 quilos i té una alçada de 3,60 metres, mentre que la Montserrat pesa 65 quilos i fa 3,50 metres d'alçada. La colla de Diables d'Ordal està composada actualment per catorze membres, i porten tres tabals, un bombo, tres tamborinos, xiulets i altres instruments. | 08273-156 | Al poble d'Ordal | Els gegants i nans d'Ordal: el dilluns de Pasqua, dia 29 d'abril de 1965, varis veïns d'Ordal van anar d'excursió a la ribera del riu Gaià prop de Santes Creus. Quan estaven entaulats van començar a pesar en fer alguna cosa per Festa Major, ja que aquesta estava pensada pels grans i els més petits no hi tenien lloc. D'aquesta idea comença el folklore d'Ordal i es concretà en que cadascun dels presents subvencionaria un cap gros i l'exhibiria a la Festa Major. Després els nans quedarien per la parròquia i així els nens els podrien portar. Els 12 nans es van estrenar a la Festa Major de 1965 i degut a l'emoció i alegria, un dels homes que portava els nans va dir 'l'any vinent tindrem gegants', i així va ser, durant tot l'any van fer una rifa i una subscripció popular, i anaven amb un cotxe 600 amb una cuina a sobre per recollir els diners. El diumenge de la festa major, dia 7 d'agost de 1966, els gegants Jordi i Montserrat van fer la seva entrada a la plaça de l'església, ballant el ball de gala, fent el pregó i el bateig simbòlic. Els padrins del gegant, en Jordi, van ser el Sr. Ramon Bofill, aleshores batlle de Subirats, i la Sra. Rosa Llorens d'Ibáñez; els padrins de la geganta el Sr. Conrad Vendrell, regidor, i la Sra. Elvira Vendrell de Vendrell. Arran d'aquesta festa es va formar el grup de grallers i timbalers. El drac d'Ordal, l'Escurcerot, fa la seva primera sortida a la Festa Major de l'any 1994. Els Diables d'Ordal va fer la seva primera sortida per la Festa Major de 1991. Aleshores portaven una comparsa ben petita, amb tres aprenents de timbal. | 41.3969300,1.8520300 | 404035 | 4583457 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66940 | Barraca G-42 / EM-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-42-em-39 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. | Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre una terrassa de superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,25 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca. També l'amplada de la porta és excepcional. En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-157 | A 700 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3961400,1.8617400 | 404845 | 4583359 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66940-foto-08273-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66941 | Carrerada de l'Ordal a Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-lordal-a-gelida | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). | El tram inicial de la carrerada, a la Creu d'Ordal, està força degradat a causa dels treballs d'una pedrera propera. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de la Creu d'Ordal fins a Gelida. Aquesta carrerada surt de la Creu d'Ordal; de fet és una continuació de la Carrerada de la Creu d'Ordal (fitxa 118); passant enmig del Coll de la Creu d'Ordal i la Serra Llarga, just per la divisòria entre el terme municipal de Subirats i el de Cervelló, arriba a una bifurcació, el tram que transcorre pel terme de Subirats és el de l'esquerra, que travessa el lloc dit 'La Cocona', mentre que el tram de la dreta envolta aquest lloc; un cop passada 'La Cocona', els dos camins es tornen a fer un de sol, ja al terme de Gelida. | 08273-158 | Entre la Creu d'Ordal (Subirats) i Gelida | 41.3921800,1.8752700 | 405971 | 4582905 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66942 | Carrerada de Can Rossell a Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-rossell-a-ordal | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Alguns trams de la carrerada estan asfaltats. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des del nucli de Can Rossell fins a l'Ordal. Aquesta carrerada surt de Can Rossell per la banda sud-est, de l'altra banda de la carretera BV-2427, per entre camps de vinyes, en direcció est, enfilant-se després per la Serra del Pi de Molló. Poc abans d'arribar al lloc dit 'La Creueta', la carrerada gira cap al sud; cal que, al girar, seguim pel camí més a la dreta i en direcció sud, travessem el Turó del Pi de Molló fins arribar a Can Ravella, nucli que travessarem. Sortirem de Can Ravella pel sector sud, enmig de camps de vinya fins travessar la N-340, endinsant-nos pel Pla de Can Ravella, sempre en direcció sud, fins que la carrerada conflueix amb la carrerada del Corral de la Roca (fitxa 119), que va fins a Ordal. | 08273-159 | Entre Can Rossell i Ordal | 41.4026900,1.8284400 | 402071 | 4584123 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66942-foto-08273-159-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66943 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta-1 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) BOHIGAS CONDAL, Miquel; NAVARRO SAENZ, Rosario; VIVES TORT, Miquel (1992): 'Aportaciones al estudio de la Vía Augusta a su paso por el Penedès'. El Miliario Extravagante, Cadis, 38, pp. 17-24. | I aC | Bona part de la Via Augusta al seu pas per Subirats està asfaltada. | El traçat proposat té com a base l'estudi de Bohigas, Navarro i Vives (1992), si bé hi ha lleugeres modificacions resultat de restitucions de traçades actuals. El sender principal de la Via Augusta segueix un recorregut de nord a sud, des de la frontera fins a Cadis. Les etapes que passen per l'Alt Penedès són: - La XI: dels Monjos a Sant Sadurní (23 km) - La XII: de Sant Sadurní a Martorell (17 km) Des del sud, l'etapa XI de la Via Augusta entra a Subirats des de la zona de la Peça Nova (terme municipal de Santa Fe del Penedès; per entre camps de vinya (zona Els Garrofers), fins arribar a la carretera BV-2155 cap a Can Cartró, nucli que travessa d'oest a est. La carrerada transcorre en direcció nord-est, travessant el nucli de Can Bas, amb la capella de Sant Joan Salerm; després de travessar aquest caseriu, la Via Augusta gira a l'esquerra per la carretera BV-2154 en direcció a Ca l'Avi, i es desvia de nou a la dreta, convertint-se en un camí que passa entremig de les Vinyes de la Salada per girar després a la dreta per camins enmig de ceps fins a Les Parellades (a la intersecció entre Subirats i El Pla del Penedès). Després de girar a l'esquerra en direcció nord, travessa el torrent de la Font de Jui per endinsar-se al terme de Sant Sadurní d'Anoia. La Via Augusta torna a entrar a Subirats, abans d'anar en direcció a Gelida i Martorell, per Can Ràfols, a la zona de La Foradada seguint la carretera BV-2296, fins al polígon industrial Can Bosc on, després de la rotonda, gira a l'esquerra, en direcció nord-est, vorejant el polígon i després continua per entre els camps del Pla de Ca n'Ocell fins endinsar-se al terme de Gelida. | 08273-160 | Trams entre Can Cartró i Sant Sadurní, i entre La Foradada i el polígon Can Bosc | La Via Augusta és la via romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un recorregut aproximat de 1.500 km des dels Pirineus fins a Cadis. Ha rebut diversos noms en funció de l'època: Via Hercúlea, Via Heráclea, però el seu nom més comú, Via Augusta, prové de les rectificacions i reparacions que l'emperador August hi va fer entre els anys 8 i 2 aC. | 41.3964300,1.7319900 | 393999 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part del recorregut de la Via Augusta coincideix amb la Carrerada de Martorell. | 83|80 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66944 | Carrerada del Pujol del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-pujol-del-mestre | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Gran part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de Puigdàlber fins a Can Cartró. Aquesta carrerada entra al terme de Subirats des de Puigdàlber per la zona del Gorner, i segueix la carretera BV-2155, on conflueix, poc abans d'arribar a Can Cartró, amb la carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i Sala. | 08273-161 | Entre la zona del Gorner i Can Cartró | 41.3985300,1.7312800 | 393943 | 4583776 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66944-foto-08273-161-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66945 | Carrerada de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-pere-de-riudebitlles | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa una part molt petita del terme municipal de Subirats; entra des de Santa Fe del Penedès per un camí de vinya entre Ca l'Orpí i Els Garrofers que segueix en direcció nord, passant a prop del Gorner fins a endinsar-se al terme municipal del Pla del Penedès. Aquesta carrerada acaba a Sant Pere de Riudebitlles. | 08273-162 | En uns camps de vinya dels Garrofers des de Santa Fe del Penedès fins al Pla del Penedès | 41.3995900,1.7180200 | 392836 | 4583910 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66945-foto-08273-162-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 66946 | Carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-fe-corral-del-mestre-i-la-sala-0 | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Bona part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa l'extrem occidental del terme municipal de Subirats. Entra des del terme de Santa Fe del Penedès pel sector dels Garrofers, entre camps de vinya, des de la continuació de la carretera BV-2156, que uneix La Granada amb Santa Fe del Penedès cap a Subirats. Un cop dins del terme de Subirats, continua per aquest camí entre vinyes en direcció nord-est, fins trobar la carretera BV-2155, on conflueix amb la carrerada del Pujol del Mestre, molt a prop de Can Cartró. La nostra carrerada, però, travessa la carretera i continua cap al nord, travessant el torrent dels Brivons per després girar a l'esquerra i passar per Can Parellada, i anar cap al Corral del Mestre. La carrerada s'endinsa posteriorment en el terme municipal del Pla del Penedès per entre vinyes, a la zona del Serral. | 08273-163 | Can Cartró, el Corral del Mestre | 41.4025600,1.7331200 | 394103 | 4584221 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66947 | Carrerada de la Cerdanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanya-1 | A.A.V.V. (2005) 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | XI | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. La carrerada de la Cerdanya és una de les més grans del Garraf i del Penedès; anava des de Vilanova i la Geltrú fins a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. Aquesta carrerada entra a Subirats pel seu extrem sud, des del Coll de Garró i La Calma, a les Gunyoles. Segueix en direcció nord, i pocs quilòmetres després es bifurca a la dreta la carrerada de la Creu d'Ordal. Continua serpentejant cap al nord amb el límit de Les Cabòries (Avinyonet del Penedès), resseguint el traçat de la riera dels Pelagons, per endinsar-se definitivament a Subirats, en direcció nord-est, seguint la N-340, prop de Cantallops. El traçat de la carrerada de la Cerdanya segueix la carretera nacional fins al desviament a l'esquerra per la carretera BP-2427 en direcció als Casots. No obstant, pocs quilòmetres després es desvia novament a l'esquerra, per camí que porta a Can Mata del Racó. De la muntanya de Can Mata del Racó la carrerada baixa per la vessant nord-oest, per passar per entre les vinyes de la Fassinaire fins a can Savall. Continua cap al nord, endinsant-se en un bosc de pi blanc per sortir, a l'altra banda d'aquest, a les terres de la masia de la Bardera, per davant de la qual passa. La carrerada continua en direcció nord-oest per entre camps de vinya i surt del terme de Subirats per les terres de Can Batista per entrar al terme de Sant Sadurní d'Anoia. | 08273-164 | Entre Coll de Garró i La Calma a Can Batista i Sant Sadurní | La carrerada de la Cerdanya és una de les més importants de Catalunya, i una de les documentades des de més antic. L'any 1055 apareix esmentada en una donació d'una propietat a les rodalies del nucli de l'Arborçar (actualment del municipi d'Avinyonet del Penedès). El document en qüestió forma part del diplomatari de Santa Maria de Poblet, i en ell es diu que aquella finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, anomenada avui Carrerada de la Cerdanya. El traçat d'aquesta, al pas per les comarques del Gran Penedès històric, ressegueixen generalment la carena litoral, de la qual ramificaven altres branques menys importants i que conduïen a les pastures que originaven els aiguamolls litorals, avui perduts a causa de l'activitat antròpica, que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra. | 41.3877500,1.8059000 | 400164 | 4582490 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66947-foto-08273-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66947-foto-08273-164-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66948 | Barraca G-41 / EM-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-41-em-38 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | En un dels costats exteriors s'aprecia un petit enderroc. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície desnivellada, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca de vinya. També l'amplada de la porta és excepcional. S'observen restes d'una antiga porta de fusta que ha estat esbotzada. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-165 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3962900,1.8587800 | 404598 | 4583379 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66948-foto-08273-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A 10 m de la barraca descrita en direcció est, hi ha una estructura de pedra seca i terra natural excavada just en el fondal, en forma de rectangle irregular. No resulta evident determinar el seu ús.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66949 | Molí d'en Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-guineu | A.A.V.V. (1992): 'Informe sobre la delimitació entre els termes municipals de Subirats i de Sant Sadurní d'Anoia'. Servei de Demarcacions Territorials. Generalitat de Catalunya. Barcelona. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia' Tipografia Emporium. Barcelona. PALAU I RAFECAS, Salvador (1991): 'Els molins fariners de la conca de l'Anoia'. Miscel·lània Penedesenca, 1991, p. 616. Vilafranca del Penedès. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. | XVIII | La masia ha estat rehabilitada recentment, mentre que al molí li falta una part. | Restes de la part baixa d'un antic molí fariner que es troba sota un masia edificada posteriorment. Les seves dimensions són 6,5 m. per 8,5 m., coberta amb volta de canó. Actualment encara es pot veure gairebé tot el muntatge de la mola del molí. La masia és de gran senzillesa, sense elements decoratius. De planta rectangular, la masia de Can Guineu està feta de blocs de pedra informes. Té planta baixa i pis, i teulada a doble vessant amb xemeneia. El portal presenta un arc escarser. | 08273-166 | Darrera la masia de la Foradada al peu del riu Anoia | La referència documental més reculada en el temps de què disposem d'aquest molí és la compra del mateix, efectuada per Pere Mir i Ros Guineu l'any 1753. | 41.4307600,1.8057700 | 400219 | 4587265 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66949-foto-08273-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66949-foto-08273-166-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és conegut amb el nom de Molí de Can Guineu o Molí del Racó. L'equip elaborador del present inventari tan sols ha pogut obtenir notícia del molí per fonts bibliogràfiques, ja que no ha pogut tenir accés al bé. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66950 | Barraca E-05 / LA-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-05-la-25 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pap. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Una part de la paret al costat esquerre de la porta està enrunada. | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície plana, enmig d'un bosc erm. La planta és circular i de forma troncocònica, de 2,10 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. No presenta cap fornícula al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. Una part de la paret al costat esquerre de la porta està enrunada. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. | 08273-167 | Prop d'un camí que des de Can Ravella (Ordal) s'enfila al nord cap a les Serres d'Ordal | 41.4013900,1.8366500 | 402756 | 4583970 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66950-foto-08273-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66950-foto-08273-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66951 | Maset del Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-curt | A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona, p. 199. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 175. | XVI | El mas està totalment enrunat. | Restes d'un antic mas, de petites dimensions, totalment enrunat, si bé conserva l'estructura d'algunes parts, que permeten deduir que estaria conformat a partir d'una casa principal, probablement de dos pisos, amb teulada a doble vessant, així com d'alguns annexos agrícoles. L'obra dels murs està feta a partir de blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra; en algunes parts del parament s'observa restes d'arrebossat de tàpia. | 08273-168 | Al camí que de la urbanització Muntanya Rodona va a la N-340 en direcció a Cantallops. | Aquest mas fou construït l'any 1550 per Joan Massana, de la mateixa família que generacions després seria propietària de Can Massana de la Casa Vella. El nom de la finca permet deduir que es tractava d'un mas modest, amb unes terres annexes de petites dimensions. | 41.3791700,1.8183100 | 401189 | 4581524 | 1550 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66951-foto-08273-168-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66952 | Maset de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-la-massana | CAMPS I ARBOIX, Joaquim (1966): 'Les cases pairals catalanes'. Ed. Destino. Barcelona. DOMÈNECH, Joan; ESPUÑES, Gabriel; MASACHS, Fèlix (2004): 'Alt Penedès. Itineraris escollits. 17 excursions a peu, btt o cavall per l'Alt Penedès i entorns'. Ramon Nadal, editor. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 175. | XVII | La construcció es troba en fase d'enrunament. | Construcció aïllada aixecada en una zona forestal de muntanya. Tant el baluard que fa de perímetre de la casa, com la pròpia construcció estan aixecats amb els mateixos materials, pedra, terra i calç. Els murs estan fet de terra mitjançant la tècnica de la tàpia, recoberts de pedra i en algun cas cimentades amb morter de calç. L'habitatge principal era de planta quadrada, es conserven només restes d'una teulada a una sola vessant, que era aguantada per bigues de fusta. També es conserven dues finestres emmarcades amb maons disposats entre ells per la cara ampla i plana. | 08273-169 | Camí de Cantallops a la urb. Muntanya Rodona, Pujals d'en Ràfols. | Masia bastida l'any 1648 per Antoni Massana, descendent de Joan Massana, del Maset del Curt, i de la mateixa família Massana de Can Massana de la Casa Vella. Es tracta del segon mas propietat de la família i, tot i que conserva el primer nom en diminutiu -'maset'-, és el primer cop que ostentava el cognom familiar -Massana-, a diferència del primer mas, el Maset del Curt. | 41.3698200,1.8130800 | 400737 | 4580491 | 1648 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66952-foto-08273-169-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Entre l'any 2004 i l'actualitat, de la casa s'han portat els carreus més ben treballats. Ha desaparegut un arc dovellat corresponent a l'entrada principal del mas, com es pot comprovar de la comparança de la realitat actual i una imatge apareguda en una publicació d'aquell any. DOMÈNECH (2004) | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 66953 | La Cotxeria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cotxeria | Arxiu de la propietat del Sr. Lluís Massana Sadurní (inèdit). | XIX | Edifici de planta allargassada format per dos cossos; el que està a peu de la carretera N-340 sobresurt lleugerament per sobre del cos posterior, més modern. Ambdós cossos tenen teulada de teula àrab a un sol vessant, i les parets estan arrebossades amb guix de color blanc. La façana principal presenta una porta d'entrada d'arc rebaixat, mentre que la resta de les finestres són obertures quadrangulars senzilles. Al costat dret de la porta principal hi ha una composició de rajoles modernes on es llegeix 'Any 1820. La Cotxeria'. | 08273-170 | A la carretera N-340 a l'alçada del nucli de Cantallops | El 30 de juny de 1818 es va anunciar a la ciutat de Barcelona l'establiment d'una diligència correu, que cobriria el trajecte entre Barcelona i València. Els cotxes sortien d'aquestes dues ciutats els dimarts, a les 8h del matí i els dissabtes a les 13h del migdia. Els procedents de Barcelona havien d'arribar a València el divendres, a les 9h del matí, i els que sortien de València havien d'arribar a Barcelona a les 4h de la matinada. Les diligències disposaven de vuit seients, sis interiors i dos exteriors, amb un preu de 19 duros els primers i de 15 duros els segons. Aquests preus eren per tot el viatge, i calia comprar els bitllets a la fonda de l'Escut de França, al carrer Nou de Sant Francesc, a Barcelona.. L'any 1820 l'empresa de diligències va demanar a Pere Massana Petit que fes construir una casa-cotxeria amb quadres i cavallerisses, per poder preparar la pujada a les costes del port d'Ordal. El Sr. Massana va accedir a la demanda, si bé va posar com a condició que li permetessin construir-la al peu de la carretera, la qual cosa se li va concedir. | 41.3715600,1.8043500 | 400010 | 4580695 | 1820 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66953-foto-08273-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66953-foto-08273-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66955 | Barraca G-40 / EM-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-40-em-36 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La vegetació ha envaït una part de la barraca, gairebé tapa la porta. | Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,50 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,20 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-172 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3974100,1.8587000 | 404593 | 4583503 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66955-foto-08273-172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66956 | Església de Sant Esteve d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-esteve-dordal | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 214-216. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | XX | Església de planta rectangular i cobert amb una teulada a dues vessants. La façana és d'estil neogòtic i s'orienta a l'oest. L'absis és recte, si bé la part posterior de l'església comparteix l'espai amb la sagristia. La planta de l'església presenta una nau central i dues nau laterals amb voltes de mig punt. L'element més modern del temple és la seva façana, d'estil neogòtic, ordenada a partir de tres cossos, un central i dos laterals. El cos central sobresurt pel campanar d'espadanya, amb teulada a dues vessants i obertura circular on hi ha una campana. Corona el campanar una creu de ferro. Els tres cossos de la façana estan dividits al mateix temps en dos pisos o registres. Al registre superior les dues finestres són d'arc ogival, mentre que al registre inferior són circulars amb formes quadrilobulades acabades al centre en forma de sageta amb decoració vegetal. La porta principal és d'arc ogival amb dues arquivoltes. El timpà, llis, està decorat amb pintures de les quals destaca un llibre on es llegeix la frase 'veig els cels oberts'. Les impostes i la llinda presenten decoració escultòrica de temàtica vegetal. La cantonada dreta de la façana es resolta a partir d'una estructura arquitectònica en forma de torreó, la teulada del qual acaba a l'alçada del primer registre de la façana de l'església. A la banda esquerra de l'església hi ha la rectoria, ara reconvertida en residència de gent gran. Es tracta d'una casa de dues plantes amb golfes. Les finestres dels dos primers pisos estan emmarcades en maó vist; les finestres de les golfes, en canvi, imiten les finestres de les galeries catalanes dels masos renaixentistes. A la cornisa s'observa un ràfec de biguetes de fusta. Igualment molt a prop de la cornisa s'observa una inscripció sobre el ciment amb la data '1986' juntament amb dos noms 'Maria Josep Raventós - Joan Ràfols'. | 08273-173 | c. del Forn de Vidre, al barri del Vidre (Ordal) | L'església de Sant Esteve d'Ordal és la més moderna de tot el terme municipal. Al segle XIX l'anhel comunitari de tenir un sacerdot es va traduir l'any 1867, en el decret d'erecció de la tinença parroquial de Sant Esteve d'Ordal per part del Bisbe de Barcelona, Dr. Pantaleó Montserrat. Va ser l'any 1963 quan el Bisbe de Barcelona, Dr. Modrego Casaus, va destinar a Mn. Josep Raventós a la tinença de Sant Esteve d'Ordal, que es preparà tota la documentació necessària per convertir la tinença en parròquia. El decret fou publicat al butlletí del Bisbat el dia 18 de gener de 1964. Raventós (2003) Fins la construcció d'aquesta església, els habitants d'Ordal utilitzaven primer la capella de Sant Esteve de Can Ravella (ara Sant Sebastià) i més tard el Centre Parroquial. El bisbe Pantaleó de Montserrat va fer una nova organització de parròquies, esdevenint Sant Esteve parròquia a costa de terrenys segregats de les de sant Pau d'Ordal i Sant Pere de Subirats. Tot i aquests canvis, la nova parròquia de Sant Esteve d'Ordal restà com a tinença de Sant Pere de Subirats. El primer mossèn va ser Jaume Mata; li van assignar la quantitat de 40 rals mensuals per a poder adquirir alguns objectes necessaris per servir i atendre les necessitats del culte. El 19 de març de 1870 s'estrenà la bandera del sant pagada pel pare Josep Vendrell, que va costar 25 duros. L'any següent es va concedir permís per posar una pila baptismal i construir el cementiri parroquial. La necessitat de construir el cementiri era molt urgent, ja que aquell any s'havia desencadenat una epidèmia entre la població, i moltes famílies es trobaven amb greus dificultats per a poder enterrar els seus difunts en el petit cementiri del castell de Subirats. Davant la negativa del Comte d'Olzinelles de sufragar les despeses d'una nova església quan la capella de Sant Esteve d'Ordal amenaçava de caure, el Bisbe de Barcelona, Dr. Jaume Català i Albosa, va optar per acceptar la cessió d'unes terres e la Casa Parellada i digué a Mn. Isidre Solsona que s'encarregués de gestionar amb el Degà de Vilafranca l'escriptura del terreny cedit i el projecte de la nova obra. Mort el bisbe, el seu substitut, Dr. Morgades i Gili aprovà els plànols presentats per l'arquitecte Eugeni Campllonch l'any 1900 i acceptà l'escriptura del terreny cedit. Mn. Isidre va fer una crida a la generositat a través d'una carta dirigida als mitjans de comunicació per sufragar les despeses del temple. El març de 1901es començà a construir una capella nova. Els feligresos hi van col·laborar amb prestacions personals, com ara peons, i també amb carruatges. Traginaven llenya i pedra per al forn de calç, que era conegut pel forn de Mn. Isidre. Transportaven terra per coure els maons i recollien sorra per les cunetes de la carretera. Mn. Isidre morí el 8 de gener de 1924, deixant l'obra inacabada. No va ser fins l'any 1927, quan les obres es reprenen definitivament, quan Mn. Trinitat Prat va ser nomenat tinent de Sant Esteve d'Ordal pel Sr. Bisbe Dr. Josep Miralles. També va anomenar arquitecte al marquès de Segnier, encomanant-se a l'empresa barcelonina Pujades i Llobet la construcció del temple, que fou obert al culte després de moltes vicissituds l'any següent, el 3 de maig de 1928. Raventós (2003) En començar la guerra civil, el 1936, l'església de Sant Sebastià va ser saquejada, perdent-se la majoria d'obres que hi havia al seu interior, a més de l'arxiu. D'aquest últim tan sols es van salvar alguns documents, com les consuetes. Durant el conflicte armat, la rectoria es va habilitar per donar cabuda als refugiats Un cop Sant Esteve d'Ordal esdevingué parròquia independent el 1963, es va adquirir un altar major, es va construir el presbiteri i la sagristia, es va pavimentar i pintar l'església i es va refer la façana inaugurada l'any 1967, element que finalitzava l'edifici definitivament, tal i com ha arribat a l'actualitat. | 41.3938300,1.8447000 | 403417 | 4583121 | 1927 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66956-foto-08273-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66956-foto-08273-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66956-foto-08273-173-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Eugeni Campllonch i Parés | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66957 | Font de l'església de Sant Esteve d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-de-sant-esteve-dordal | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part) HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats. | XX | Font construïda amb blocs irregulars de pedra calcària. S'assenta sobre una plataforma semicircular, també de calcària, amb dos graons per accedir-hi. El broc per on raja l'aigua és de ferro, i sobresurt d'entre dos blocs de pedra. A cada banda de la font hi ha un banc, igualment de pedra calcària. Corona la font una petita fornícula de pedretes lligades amb ciment, actualment buida. En un costat de la font s'observa una inscripció en una placa, on es llegeix 'Que l'Isidret de l'Ordal ens guardi de prendre mal. Pinyol, 9-8-70'. | 08273-174 | C/del Forn del Vidre | 41.3939900,1.8446500 | 403413 | 4583139 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66957-foto-08273-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La font es troba en una petita zona arbrada; l'utilització de la roca calcària resulta estèticament correcte, integrant-se la font en l'entorn. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66958 | Escultura de la Plaça del Centre (Lavern) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-del-centre-lavern | Tríptic del '2n SIMPÒSIUM D'ESCULTURA DE L'ALT PENEDÈS' (2004). Edita: Patronat de Turisme de Subirats; Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès; Museu de Vilafranca-Museu del Vi; Consell Comarcal de l'Alt Penedès. | XXI | Caldria valorar el desgast que li suposa a l'escultura de fusta el fet que estigui a l'intempèrie. | Escultura realitzada en fusta de mida 2,10 x 1,20 m. La base troncocònica té una cara lateral plana, a la part superior d'aquesta cara s'ubica una figura humana d'uns 90 cm. nua acotada (a la gatzoneta), d'esquena corbada i els braços flexionats amb les mans juntes i avançades sobre els genolls. La figura es mostra en una posició d'observació o de pensador. Darrera de la base hi ha la data de 2004 gravada sobre la fusta, igual que la signatura de l'autor, de molt difícil lectura. | 08273-175 | Al centre de Lavern | L'escultura és el resultat del 2n. Simpòsium d'escultura de l'Alt Penedès, que es va celebrar entre els dies 14 i 18 de juny de 2.004, a la Plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès, davant el Palau Baltà. L'entitat promotora de l'acte va ser el Patronat de Turisme de Subirats, que comptà amb la col·laboració del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Museu del Vi de Vilafranca del Penedès i el Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca del Penedès. Els escultors van rebre un tronc de fusta cadascun, a partir del qual can crear una escultura de temàtica lliure. Tenien una setmana per acabar la seva obra, i el públic va poder gaudir del procés de creació d'una escultura, ja que l'acte es celebrà a l'aire lliure. En total van participar 6 escultors de diversos indrets: BONAVENTURA ANSÓN (Tossa de Mar), AMANCIO GONZÁLEZ (Lleó), MARIDÉE ROSPORDEN (França), KOLDOBIKA JAUREGI (Guipúscoa), CHAN-KLAOD TALEK (França), i JOAN ESCUDÉ (Barcelona). Amancio González, autor d'aquesta escultura, ha exposat des de l'any 1992 en diverses galeries de l'estat espanyol, i ha realitzat les exposicions individuals 'Suspensiones psíquicas' (Galeria Cornión, a Gijón, 1999); 'Antropofaunas' (Galeria Clave, a Múrcia, 1999); i 'Antropofauna' (Galeria Gema Lazcano, a Madrid, 2001). | 41.3882100,1.7732600 | 397436 | 4582580 | 2004 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66958-foto-08273-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Amancio González | No hi ha cap suport informatiu amb dades com la data, l'autor, el títol o informació addicional. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 66959 | Can Martí de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-la-talaia | ARXIU DE LA PROPIETAT (inèdit). COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 167. | XIV | La masia presenta evidents signes d'abandonament, com finestres sense vidres ni porticons, invasió de la vegetació en algunes façanes, o portes provisionals fetes amb tot tipus de materials per tapar les obertures. | Masia de grans proporcions, amb accés per un pati tancat per un baluard amb un portal de pedra d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha un pany de paret de més alçada, coronat per una cornisa de teules amb voladís. Actualment la porta té forma rectangular, tot i que resten empremtes de la seva morfologia original. L'edifici principal, amb teulada a dues vessants, té un parament fet de pedra irregular lligada en algunes parets amb morter de calç. S'observen algunes refaccions modernes fetes amb ciment a la part davantera. La masia té dues plantes; presenta dues edificacions, els antics cellers, adossats a la banda esquerra de la masia, així com un altre annex adossat per la part posterior al cos central de l'edifici. Encara es conserven dues finestres de reixes de ferro forjat, verticals travessats per horitzontals, així com una finestra amb ferramenta del tipus d'espina de peix. La porta de l'entrada principal a l'edifici residencial era de grans proporcions i d'arc de mig punt. Era el mateix lloc d'entrada dels cavalls, ja que la quadra es trobava al cos adossat al darrere del cos central, a la dreta, juntament amb un galliner. A la planta baixa hi havia dues cuines, una per cuinar i a l'altra, anomenada 'amainador', hi havia les piques per a rentar els plats, la vaixella i la resta d'utensilis culinaris, tot i que també s'hi podia cuinar si era menester. Hi havia igualment un menjador per a les grans ocasions i un menjador per diari. Als dos edificis adossats al cantó esquerre hi havia els cellers per guardar les bótes de vi. A la part del darrere hi havia la premsa, els cups i la màquina de trinxar el raïm. Al primer pis hi havia una sala gran que feia de distribuïdor, amb mobles i complements d'època, així com un rellotge de peu de grans dimensions. Davant l'escala d'accés hi havia el salador, on salaven el porc després de la matança. A l'esquerra hi havia el servei i una pallissa, al costat d'una escala interior que menava als cellers. A la dreta hi havia quatre habitacions i l'habitació dels mossos. Al pati hi havia el jardí amb un safareig, així com un galliner, un abeurador per al bestiar, un cobert on es guardava la tartana, el carro de passeig i el carro de la vinya. Pujant unes escales hi havia la soll o cort de porcs i el coniller. | 08273-176 | Al costat de les escoles de Lavern | L'actual poble de Lavern es formà a partir d'uns censos de la masia de Can Martí de la Talaia, documentada des del segle XIV. L'any 1492 Nada Martí, propietari de la masia, formava part del govern municipal. Després de la independència de Sant Sadurní de Subirats, l'any 1764, Can Martí de la Talaia fou seu de la Universitat o Ajuntament. Eudald Vendrell i Carbó, alcalde del municipi entre els anys 1918 i 1922 es va casar amb la pubilla de Can Martí, Antònia Puig Martí. El matrimoni no va tenir fills, i van afillar a Eudald Vendrell Guilera, qui es va casar amb Maria Cuscó. A la mort d'Eudald Vendrell Carbó, Eudald Vendrell Guilera restà com a usufructuari de la masia fins la seva mort, als anys '50 del segle XX. La masia va passar a mans de la seva hereva, la senyora Dolors Puig Martí. Can Martí de la Talaia fou la primera casa del poble que va tenir aigua corrent, ja que van cedir els terrenys per a la portada d'aigües. A la vinya del davant hi ha un pou de corriola, de forma rodona i fet de pedra, actualment existent, on la gent del poble anava a buscar aigua fins que es van instal·lar les fonts a Lavern. | 41.3915000,1.7673500 | 396947 | 4582952 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66959-foto-08273-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66959-foto-08273-176-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originàriament la masia es trobava als afores de Lavern; amb el creixement del nucli ha quedat envoltada per aquest. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66960 | Forn de calç prop de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-prop-de-can-bou | ESTEVE, Joan; MENSA, Kim (2002): 'Els forns de calç a Ordal'. Revista d'Ordal. Nº37. | XIX-XX | A les immediacions hi ha restes d'unes cases il·legals que es van destruir. L'espai on hi ha el forn s'utilitza com a abocador. Tots aquesta factors fan que el forn de calç presenti un aspecte de degradació. | Forn de calç amb la base excavada al terra i a la roca mare, i a sobre amb parets de pedra irregular lligades amb morter de calç i sorra. El forn està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla és la zona del mig. La seva alçada total és d'uns 7-8 m.; i fa 4 m. de diàmetre. Al seu basament hi ha la porta, oberta en la 'davantera', paret feta amb blocs de pedra calcaria on es deixava l'obertura de la boca d'entrada per tirar llenya. | 08273-177 | En el camí que des de Can Bou baixa cap al Torrent del Bou | El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres. Aquesta era una operació complicada, que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', que era una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn. En aquesta davantera s'hi deixava un forat, que era per on s'anava tirant la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia d'estar un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, per això era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida de calç. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció havia aconseguit fer la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.4012300,1.7855000 | 398480 | 4584011 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66960-foto-08273-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66960-foto-08273-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66961 | Font de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cartro | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part) HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats. | XX | Font d'obra decorada amb rajoles blanques i blaves formant un escacat a la part inferior dels dos cossos sobreposats en forma de columna. El cos o columna inferior és de forma octogonal, col·locada sobre una plataforma de maons, igualment octogonal, de 95 cm d'alçada. Entre aquesta columna i la superior hi ha una altra plataforma de maó similar al basament octogonal de la font, però més petita. Sobre aquesta plataforma hi ha el segon cos o columna, de planta quadrada i de molt menys volum respecte la columna inferior, on hi ha l'aixeta de la font. A banda de la decoració en escacat feta de rajoles blanques i blaves s'observa també l'escut de Subirats a la cara de la font que s'obre a la plaça. Corona la font una petita piràmide feta amb maó. La part superior està decorada amb rajola blanca, on hi ha l'aixeta. Al centre de la font hi ha el dipòsit que recull l'aigua. | 08273-178 | Plaça Verge dels Pobres, al nucli de Can Cartró | 41.3960800,1.7385500 | 394547 | 4583495 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66961-foto-08273-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66961-foto-08273-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta font és de la mateixa tipologia que les restants fonts artificials ubicades als nuclis de població del terme municipal de Subirats, factor que els confereix unitat estilística i identitària. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66962 | Barraca de la Cova Miserachs I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova-miserachs-i | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Aquesta barraca de vinya està excepcionalment ben cuidada. | Construcció aixecada en pedra situada enmig d'una feixa de vinya abandonada, de planta rodona, perfectament cilíndrica, amb un diàmetre interior màxim d'uns 2,5 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta no presenta llinda, sinó que el llindar d'entrada està conformat a partir de les mateixes pedres de la paret. Aquesta barraca disposa d'una porta de metall que tanca l'edifici, senyal de la cura que en tenen els seus propietaris. A la part superior de la barraca, una filada de pedres molt ben disposada, a mode de cornisa, separa el cos de la barraca del sostre, cobert de terra amb plantes i herbes plantades. Al costat de la barraca hi ha una banqueta i una mena de taulell, tot fet modernament amb pedra. | 08273-179 | En una vinya entre les Cases de la Guàrdia i Can Mata del Racó, sota la Cova Miserachs | 41.3892000,1.7998100 | 399657 | 4582658 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66962-foto-08273-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66962-foto-08273-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66963 | Barraca B-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-14 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en un marge del camp de vinya que salva un desnivell, al costat d'un bosc, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,70 m. Disposa, al seu interior, de dues fornícules. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. | 08273-180 | A 600 metres al Nord de la Guàrdia, en un camp de vinya | 41.3916100,1.7967200 | 399403 | 4582929 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66963-foto-08273-180-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66964 | Barraca A-09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-09 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra adossada a un marge de pedra, de planta semicircular i una alçada màxima de 2,90 m. Degut a l'adossament al marge de vinya, té un interior molt irregular i de dimensions reduïdes (2 m quadrats de superfície, aproximadament). La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta aprofita, a la banda dreta, part del marge de vinya al qual s'adossa la barraca; el dintell superior és una llosa horitzontal. El sostre està cobert de terra per reforçar la unió de les pedres de la coberta. | 08273-181 | Adossada a un marge de vinya, a la zona compresa entre Can Mata del Racó i La Guàrdia | 41.3906400,1.7987000 | 399567 | 4582819 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66964-foto-08273-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66964-foto-08273-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Hi ha eines agrícoles a l'interior de la barraca, així com un taulell de fusta a l'exterior.El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66965 | Barraca A11 / Barraca del Turó de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a11-barraca-del-turo-de-la-guardia | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra, situada en el desnivell d'una petita pendent de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,60 m. Presenta una fornícula al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, molt ben alineades; una gran llosa colocada horitzontalment fa de llindar superior. Al contrari de la majoria d'aquest tipus de barraques, la falsa volta de pedra que forma la cúpula de l'edificació no presenta una llosa que la tanca, sinó que és l'acostament de pedres més petites el que manté tancada la coberta. Igualment, el sostre no està cobert amb terra. | 08273-182 | En una terrassa abandonada sobre el camí que des de Sant Pau d'Ordal va a Can Mata del Racó. | 41.3884800,1.7993400 | 399617 | 4582579 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66965-foto-08273-182-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca del Turó de la Guàrdia' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66966 | Barraca A-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca ha quedat semicolgada, i està força envaïda per esbarzers. | Construcció aixecada en pedra situada en un terreny desnivellat al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,10 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El marc de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca. Com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra, per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-183 | En un camí que porta a un camp de vinya, prop de la Hípica de Sant Pau d'Ordal. | 41.3887900,1.7981600 | 399519 | 4582615 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66966-foto-08273-183-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66967 | Barraca de la Cova Miserachs II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova-miserachs-ii | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Els terrenys on s'ubica aquesta barraca ara són erms, tot i que la vegetació circumdant no és excessivament espessa. Seria recomanable, doncs, controlar el seu creixement, doncs està començant a envair la barraca. | Construcció aixecada en pedra adossada a un marge de pedra seca, salvant el desnivell entre dues feixes de vinya. La planta és semicircular, de 1,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,10 m. La planta i la fesomia d'aquesta barraca són singulars, a causa que s'ha construït adossada entre dos grans marges de pedra seca que configuren dues terrasses. El marge posterior és més alt que la barraca i l'anterior més baix que aquesta. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, fet a partir de l'acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre. El llindar de la porta està fet amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca; a diferència que altres barraques dels voltants, el llindar superior no està fet amb una llosa horitzontal, sinó que també està fet a partir de pedres irregulars, com la resta de la barraca. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que configuren la cúpula de la barraca. En aquesta terra hi ha restes de lliris plantats, ara assecats. | 08273-184 | A 400 metres a l'oest de Can Mata del Racó, prop de la Cova Miserachs | 41.3890500,1.7989500 | 399585 | 4582643 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66967-foto-08273-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66968 | Barraca A12 / Barraca de Pau Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a12-barraca-de-pau-duran | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície lleugerament desnivellada entre dues feixes de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,15 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,60 m. Al seu interior hi ha una fornícula. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que una gran llosa fa de dintell. El sostre està cobert de terra i té lliris plantats, actuant les seves arrels com a reforç per mantenir lligades les pedres de la coberta. | 08273-185 | Al marge d'un camp de vinya sota el camí que de Sant Pau d'Ordal va a Can Mata del Racó | 41.3875400,1.7996500 | 399641 | 4582474 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66968-foto-08273-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66968-foto-08273-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La ubicació de la barraca salva un desnivell amb la feixa superior.El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.La denominació 'Barraca de Pau Duran' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66969 | Barraca C-09 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-09 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca està semiderruïda i envaïda per la vegetació. | Construcció aixecada en pedra situada al costat d'un camí que envolta un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima d'uns 3 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Els llindars laterals de la porta estan fets amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, excepte el marc superior que presenta una interessant llosa corba a la cara externa i una plana horitzontal a la cara interna. El sostre està cobert de terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. | 08273-186 | En un camp de conreu desviant-se a l'esquerra del camí que de Can Vidal va a Can Ros. | 41.4036800,1.8147800 | 400931 | 4584249 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66969-foto-08273-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66969-foto-08273-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66970 | Barraca C-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Si bé l'estat general de la barraca és bo, cal dir que el lateral esquerre de la cabana comença a ser envaït per la vegetació. | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície lleugerament desnivellada al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 3 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 3 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra amb plantes, les arrels de les quals ajuden a consolidar la unió de les pedres que formen la falsa cúpula. | 08273-187 | En un camp de conreu desviant-se a l'esquerra del camí que va de Can Vidal a Can Ros. | 41.4026600,1.8158600 | 401020 | 4584134 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66970-foto-08273-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66971 | Barraca C-06 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-06 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima d'uns 3 m. A diferència d'altres barraques del terme de Subirats, aquesta no presenta fornícules a l'interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, mentre que com a llindar superior hi ha una gran llosa. El sostre està cobert de terra amb lliris plantats, les arrels dels quals consoliden la unió de les pedres que tanquen la volta de la coberta. | 08273-188 | En un camp de vinya al costat del camí de Can Vidal a Can Ros. | 41.4053200,1.8158200 | 401020 | 4584430 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66971-foto-08273-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66972 | Barraca C-07 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-c-07 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima d'uns 3 m. El mur d'aquesta barraca és excepcionalment gruixut, de 1,10 m. d'amplada màxima, característica que confereix una imatge robusta a la construcció. No presenta fornícules a l'interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca; la llosa que fa de llindar superior, però és excepcionalment plana i té unes grans dimensions. El sostre està cobert de terra amb lliris plantats, les arrels dels quals consoliden la unió de les pedres que tanquen la volta de la coberta. | 08273-189 | En un camp de vinya al costat del camí de Can Vidal a Can Ros. | 41.4058800,1.8183200 | 401230 | 4584489 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66972-foto-08273-189-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66973 | Bassa a la Plaça de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-a-la-placa-de-subirats | XX | Algunes de les rajoles del frontal de la font han perdut el seu esmaltat i estan brutes. | Bassa rectangular feta amb materials d'obra, destacant el maó vist, emmarcada per una barana de ferro. El perímetre de la font està format per dues fileres de maons plans disposats verticalment, amb una franja enmig de les fileres, utilitzada a mode de jardinera amb terra i plantes. A cada cantonada i a la meitat de cada costat hi ha unes pilastres de maó vist a les quals s'hi encasten els ferros de la barana. Enmig de la bassa hi ha, com a decoració, un grup de roques de tipus volcànic que recorden les muntanyes de Montserrat. La font està adossada a la cantonada esquerre de la bassa mirant la construcció des de la plaça, per la part externa. Es tracta d'una font d'obra, amb la bassa feta de ciment tocant a terra, i els laterals de maó vist. El frontal, d'on sobresurt l'aixeta, està decorat amb rajola vidrada de colors verd i groc. A l'esquerra d'aquesta font hi ha un fanal sobre un basament quadrat de ciment que s'adossa a la font. | 08273-190 | Al nucli de Sant Pau d'Ordal, al costat del Forn Cal Xim, davant del Centre Agrícola | 41.3834900,1.7963800 | 399362 | 4582028 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66973-foto-08273-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66973-foto-08273-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 66974 | Barraca G-39 / EM-37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-39-em-37 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Les refaccions modernes i les annexes que s'han realitzat entorn aquest element no han tingut per objecte consolidar la barraca, que presenta un aspecte notablement regular en general. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana al marge d'un camí, de planta circular i forma troncocònica, però amb el sostre irregular. Les mides són de 2,60 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 3,40 m. Aquesta alçada correspon a la part més alta de la falsa volta que s'alça sobre la primera provocant la irregularitat i fent-la excepcional. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha dues fornícules interiors i la llinda de la porta és plana. Tant a l'interior com a l'exterior hi ha parts on la pedra està lligada amb ciment. Part del sostre presenta lliris plantats, les arrels dels quals actuen reforçant la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. S'observen annexes i refaccions de factura moderna. | 08273-191 | A 300 m. a l'est del nucli d'Ordal | 41.3966100,1.8575800 | 404498 | 4583416 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66974-foto-08273-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66975 | Festa de l'Arbre d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-dordal | A.A.V.V. (2006): Programa de la celebració de la Festa de l'Arbre, 14 de maig 2006. Homenatge a Dolors Vendrell. Ordal. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, pp. 103-115. | XX | Festa celebrada al poble d'Ordal, l'acte central de la qual és la plantada d'un arbre al Parc de la Immaculada, indret estretament vinculat als orígens de la festa. Altres actes afins són la celebració d'una missa a l'església d'Ordal, un parlament institucional, un aperitiu popular i una ballada de sardanes. Araceli Soler ha recollit com es vivia la Festa de l'Arbre ara fa 50 anys, SOLER (2006): 'Els mestres feien que els nens fossin els protagonistes de la festa. Quan s'acostava la data de la Festa de l'Arbre, que sempre era a finals de primavera o primers d'estiu, els mestres sortejaven entre els nens que havien fet la primera comunió, qui seria el rei i la reina de la festa. Els afortunats anaven vestits amb el vestit de la Comunió. A sobre se'ls hi col·locava una capa, una banda i una corona de rei i de reina. Altres nens, portaven també unes bandes diferents dels reis, i d'altres unes pancartes amb uns escrits relacionats amb els arbres. Els reis, el seu seguici, les autoritats i els organitzadors assistien a Missa, on feien ofrena d'una panera de fruites, que després d'acabar la festa, es donava a una família necessitada del poble. La festa estava molt adreçada a la canalla. Tots els nens i nenes deien un vers que quasi sempre feia referència a la natura. S'organitzaven carreres de sacs, gimcanes i trencar l'olla. Era un dia de festa i el vivíem intensament, doncs no era gaire habitual una festa per infants. Els hi regalaven caramels i marxaven més contents que un gínjol.' | 08273-192 | Al Parc de la Immaculada, a Ordal | La Festa de l'Arbre d'Ordal fou impulsada per Dolors Vendrell Torents, coneguda com la Lola de Cal Pep, nascuda a Ordal l'any 1906, dotada d'un caràcter emprenedor i un remarcable vessant artístic. Tot i que vivia a L'Hospitalet de Llobregat des que es va casar a l'edat de 22 anys, sempre va mantenir el contacte i la participació amb el seu poble natal. És així com Dolors Vendrell es posà en contacte amb el 'Patronato de la Fiesta del Árbol de la Diputación Provincial de Barcelona'; el seu secretari assessor, senyor Salvatella Parellada, va patrocinar la festa. El mes de maig de 1953, la senyora Dolors Vendrell va organitzar la festa, consistent en què cada nen i nena plantés un arbre als ermots que aleshores eren ocupats per l'escola del poble. Dolors Vendrell va morir en un accident l'any 1956, tan sols tres anys després de l'inici de la Festa de l'Arbre. Foren els Amics dels Jardins els que van tenir la iniciativa de retre un homenatge a la impulsora de la festa dissenyant un parc d'estil rústic a les mateixes terres on la Lola Vendrell i els nens havien plantat els primers arbres. La única condició posada pels Amics dels Jardins era que el parc havia de ser per al poble, de manera de el senyor Pau Ayxelà, propietari de l'indret, fou qui en va fer la donació. El nou parc, anomenat Parc de la Immaculada, va ser inaugurat el dia 12 de maig de 1957; des d'aleshores s'ha celebrat la Festa de l'Arbre gairebé anualment. Uns anys després, el 27 de maig de 1973, la família Llorens i amics van retre homenatge a la Dolors Vendrell, sufragant la confecció d'un medalló de ceràmica amb el seu perfil, col·locant dit medalló sobre un gran monòlit de pedra al centre del parc. | 41.3970400,1.8521200 | 404042 | 4583469 | 1953 | 08273 | Subirats | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 66976 | Cal Xic de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-de-lagusti | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim' (Llibre III). Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. Documentació de la propietat de Can Xic de l'Agustí. | XVII | Antiga masia reformada de planta quadrada amb dos pisos i golfes, i dos annexos agrícoles, un a cada banda de l'edifici. Tot i que la teulada és a doble vessant, el coronament de la façana presenta un frontís escalat amb un acabament semicircular a la part central, fruit de la reforma de l'any 1970. Aquest frontís està rematat amb una decoració amb rajola verda vidrada que ressegueix la seva forma. A la façana destaca el portal d'entrada, d'arc escarser, amb dos bancs d'obra a cada banda. A cada costat del portal d'entrada hi ha una finestra amb reixes de ferro forjat. A nivell del primer pis, destaca la finestra central, el balcó del qual té una barana igualment de ferro forjat. | 08273-193 | A la carretera que va del nucli de Can Batista a la C-243 | Sembla que els orígens d'aquesta masia es troben al segle XVII; ja l'any 1678 sabem que Joan Romagosa, propietari de la masia, prenia part en la política municipal. No és fins al segle XIX, però, que podem resseguir clarament la seva història. Efectivament, en una escriptura de venda amb data 18 de setembre de 1899, el senyor Saturnino Oliver Raventós rep de mans del senyor José Casanovas Cuscó una casa que porta per nom Manso o Mas Romagosa, amb el número 8, dotada de planta baixa amb oficines del camp, tot plegat amb una extensió de 304 m2. En una part d'aquella escriptura consta un testament dipositat pel senyor Plácido Casanovas i Bonastre davant del notari José Antonio de Lomana, amb data de 28 de febrer de 1852. L'any 1970 es va reformar l'edifici; l'element més destacat d'aquella intervenció fou el frontís que corona la façana actual. | 41.4152900,1.7676300 | 397008 | 4585593 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66976-foto-08273-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66976-foto-08273-193-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Mas Romagosa.Al jardí de davant de la casa hi ha una olivera centenària, així com un pou al límit entre dit jardí i els camps de vinya, construït fa pocs anys.Al porxo de la casa es conserva una premsa de fusta. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66977 | Mas Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olive | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XVI | Actualment la masia es troba en procés de reformes a l'interior per tal de dividir-la en tres habitatges | Masia de grans dimensions de planta quadrada, amb dos pisos i golfes i teulada a doble vessant amb teula àrab. La façana està centrada a partir del portal d'entrada, amb unes importants dovelles de pedra treballada. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra entrada, posterior, molt més senzilla, i al costat esquerre hi ha, adossat, un banc d'obra. Flanquejant les dues portes hi ha dues finestres allargassades verticalment, amb reixa de ferro, que sobresurten de la façana a mode de tribuna. A l'alçada del primer pis destaca un rellotge de Sol de mar quadrat, fons blau i esfera al centre, amb els fusos horaris i gnòmon (vara que projecta l'ombra), amb la data 1808. A la cantonera superior esquerre de la façana hi ha una fornícula amb una figureta de Sant Antoni al seu interior Al costat esquerre de la façana hi ha una petita capella, amb una placa on es llegeix: 'Capella de la Verge de l'Assumpció. Recordança dels esposos Miró-Galofré. 1982'. Es tracta d'una capella moderna ubicada en una part de l'antic celler, destacant el sostre, fet a partir de la volta catalana de dit celler. | 08273-194 | Carretera C-243 entre el polígon Can Bas i Sant Sadurní, en un trencant a la dreta | 41.4124300,1.7702000 | 397218 | 4585272 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66977-foto-08273-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66977-foto-08273-194-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | També és coneguda amb el nom de Mas Miró.A l'interior de la masia es conserva una llar de foc antiga, feta de pedra. A l'exterior hi ha una morera i una figuera centenàries, així com un molí de vent per pujar aigua d'un pou, i un safareig.En un edifici adossat a la masia es conserva un altre rellotge de Sol esculpit en pedra, amb la inscripció 'Tempus Fugit'.Actualment el Mas Olivé consta de dos habitatges; una, propietat de Francisca Miró Galofré; l'altra, dels germans Miró Berguer. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66978 | Can Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sallent | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XX | Les transformacions que ha sofert la masia no han tendit a harmonitzar amb l'estètica de l'edifici original. | Antiga masia actualment molt transformada. De la masia original tan sols en resta part de la porta arquitravada de la façana principal. Al costat superior dreta d'aquest portal una inscripció on es llegeix: 'Mas Arnau 1698 Jaume Carbó'. La façana principal està pintada i restaurada, i conserva la porta de fusta i els carreus de pedra amb les inscripcions treballades. A la façana posterior de l'edifici, una paret apuntala la casa, actuant també com a separador dels annexos. També hi ha un pou antic a la banda esquerra de la masia, encara en ús, que estava ubicat al costat de l'era. La seva factura és rústega, a semblança de les barraques de pedra seca. El cantó dret la paret està travessat per una pedra horitzontal que actua de petit safareig, amb un forat que comunica amb un safareig exterior, dotat d'una porta de fusta i una planxa de ferro. | 08273-195 | Carretera C-243, a la zona de 'Merca Xollo', prop de Sant Sadurní, desviació a l'esquerra. | 41.4200900,1.7633600 | 396659 | 4586131 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66978-foto-08273-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66978-foto-08273-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els avantpassats del propietari actual, Sr. Josep Mas Creixell, eren originaris de Sallent; per aquesta raó el mas porta aquest nom. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66979 | Cal Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-figueres | BOSCH DE NOIA, Ramon (inèdit): 'Arxiu Històric personal'. Censals davant del Mossèn Josep Gual, caixa 19G/26-26PA. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 175. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XVI | La façana lateral de l'edifici adossat al principal presenta una finestra d'època moderna tapiada. L'arrebossat de la façana del conjunt s'ha després en gairebé la meitat de la superfície, deixant a la vista l'aparell constructiu original. | Masia formada per diversos cossos. A la façana on hi ha el portal principal, d'arc de mig punt adovellat (amb la data gravada: 1699) i amb parament de carreus de pedra ben escairats, la teulada que la corona és a un sol vessant, ja que a aquesta façana se li adossa una altra per la banda esquerra, amb la teulada lleugerament rebaixada respecte la primera. Destaquen les finestres allindades d'estil renaixentista amb baranes de ferro forjat als balcons. A la dreta de la façana hi ha adossat un altre edifici que forma part del mateix conjunt, amb teulada a doble vessant, amb finestres també renaixentistes, però amb el parament de la façana més degradat. A l'actualitat hi té adossat un edifici de nova factura d'estil peculiar, on es troben les instal·lacions de les caves Oliver-Batllorí. | 08273-196 | Al nucli urbà dels Casots | Segons un document de l'arxiu històric de Ramon Bosch de Noya, Francisco Figueras ja pagava un censal per aquestes terres a l'any 1590 davant de Mossèn Josep Gual. Salvador Llorac aporta la següent informació sobres terres explotades per aquesta masia: ' Als últims dies del mes d'agost de l'any 1805, vingueren a Subirats quatre francesos que buscaven mines de carbó, i havent reconegut totes les terres de dita parròquia de Subirats, en terres de l'heretat de casa Figueres, prop lo maset Rigual, dits francesos trobaren una mina de carbó de pedra. Als últims de dit mes d'agost de dit any 1805 hi començaren a treballar, llogant varis jornalers de totes parts que hi acudien. Dits francesos, amb carros, feien portar dit carbó de pedra a la ciutat de Barcelona a vendre, i respecte que pudia molt a sofre tenia poca venda i per est motiu dits francesos, als últims dies del mes de gener de l'any 1896 pararen lo treball. Dita mina de carbó és molt abundanta.' | 41.4102700,1.8111900 | 400641 | 4584984 | 1699 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66979-foto-08273-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66979-foto-08273-196-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 66980 | Barraca de Jaume Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-jaume-sala | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | A més de l'enrunament del parament exterior de la barraca, el llentiscle està envaint bona part de l'edificació. | Construcció aixecada en pedra situada en una superfície lleugerament desnivellada, de planta circular i forma troncocònica, de 2 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre), si bé s'observen restes de morter de calç entre les pedres al parament extern de la barraca. El llindar de la porta està fet amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, disposades a manera de banc. A la zona de la porta, el parament extern de la barraca ha caigut. El sostre conserva part del cobriment de terra. | 08273-197 | Al marge d'un camp de vinya situat a l'esquerra del camí entre Cal Maristany i Can Bou | 41.3966100,1.7822200 | 398198 | 4583502 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66980-foto-08273-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66981 | Barraca de Cal Justino a Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-justino-a-savall | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La cabana està molt envaïda per la vegetació circumdant i el sostre de falsa cúpula ha caigut. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma al costat d'un camp de vinya, de planta circular i forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Tot i això, en aquest cas el sostre ha caigut. Degut a l'excessiva vegetació que envaeix la barraca, resulta impossible accedir a la porta d'entrada, de forma que no es pot documentar la seva tipologia ni el diàmetre i alçada interiors. L'única part fàcilment visible correspon a la part posterior de la barraca. | 08273-198 | En un camp de vinya prop del camí entre Cal Justino i Savall | 41.3936500,1.7844100 | 398377 | 4583170 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 66982 | Barraca de Cal Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-maristany | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Un lateral de la barraca està una mica deteriorat, havent-se produït una esllavissada de pedres corresponent al parament exterior. | Construcció aixecada en pedra situada sobre una superfície plana i erma, de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,62 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Disposa, al seu interior, d'una fornícula. Les pedres que conformen els llindars laterals de la porta són les mateixes que s'utilitzen a la paret de la barraca, tot i que són una mica més grans i estan força ben alineades. Com a llindar superior o dintell, en canvi, hi ha una gran llosa colocada horitzontalment sobre els marcs laterals. El sostre està cobert de terra utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que formen la cúpula. A sobre hi han crescut algunes herbes. | 08273-199 | En un camp de vinya, força allunyada del camí que de Cal Justino va a Savall. | 41.3962000,1.7835200 | 398306 | 4583454 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66982-foto-08273-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66982-foto-08273-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66983 | Jaciment paleontològic del Barranc de Sant Pau d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-barranc-de-sant-pau-dordal | <p>ALMERA, J. (1896) ' Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterráneo en el Panadés.' Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I. ALMERA, J. (1898) ' Compte-rendu de l'excursion du samedi 8 octubre a Castellvi de la Marca au vallon de San-Pau d'Ordal et a San-Sadurní de Noya'. Bulletin Societé Géologique de France, 26. BATALLER, J. (1953) ' Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos.T.12. BATLLORI, Jordi (1995) 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)' .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CLOSAS, Martin (1985). ' L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica'. Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. CRUSAFONT,M. y TRUYOLS J.F. (1954). 'Sinopsis Estratigráfico - Paleontológica del Vallés- Penedés'. Arraona,nº 4. LOPEZ, Civit (1984.). 'La microfauna d'ostràcodes del Miocè de l'Alt Penedés. Tesi doctoral.Dep. De Paleontologia de la Universitat de Barcelona. NAVAS, E. (1991) 'La malacofauna del yacimiento miocénico de Sant Pau d'Ordal (Barcelona): Tafonomia y Sistemática. Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona. NAVAS, E. MARTIONELL, J.DOMÈNECH, R. (1996): 'Correlación bioestratigráfica entre las sucesiones miocénicas marinas de Sant Pau d'Ordal y Sant Llorenç d'Hortons (Depresión del Vallès-Penedès, Barcelona)'. VEZIAN, A. (1856). ' Mollusques et zoophytes des terrains mummulitique et des ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée', Montpeller, Imprim. Ricard Fièrer, 116 pp, 1 mapa.</p> | <p>Aflorament marí del Miocè mitja amb una abundant fauna malacològica. Aquest jaciment forma part dels indrets més emblemàtics de la literatura científica del segle XIX. Localitzat en el marge dret de la Riera de Sant Pau, en una zona anomenada, Les Vinyes dels Saulons, en els rodals del poble de Sant Pau d'Ordal.</p> | 08273-200 | Marge dret de la Riera de Sant Pau, en un petit talús de les Vinyes dels Saulons | <p>El complex marí de Sant Pau d'Ordal és un dels indrets més estudiats de la literatura paleontològic clàssica. Els primers treballs que parlen de la geologia del Penedès són els de Vezian (1856), el qual esmenta l'existència d'esculls de coral en la depressió. Serà, però, Almera, Jaume (1896 , 1898) el primer en realitzar un tall geològic de la zona i confeccionar una llista faunística dels mol·luscs marins. Altres autors més recents que tracten la paleontologia dels sediments marins de la zona són Lopez Civit (1984), Closas, Martin (1985), Batllori (1995) i, Navas, E. (1991- 1996). Martinez Lázaro (2006).</p> | 41.3815600,1.7905500 | 398871 | 4581821 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66983-foto-08273-200-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori Les inicials EIG fan referència a (Espai d'Interès Geològic) segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L'escull de Sant Pau d'Ordal consta com el codi 340. | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 66984 | Can Batlle de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-de-la-pujada | COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els mons d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XVI | La façana principal és l'únic element ben conservat de la masia, si bé cal dir que el portal central és l'element més antic que es conserva. | Masia de planta rectangular de dos pisos i golfes, amb coberta a dos vessants amb la façana acabada en l'horitzó del ràfec de l'aiguavés orientat a llevant; aquesta façana és l'element més ben conservat de l'exterior de l'edifici. Destaca l'arcada del portal de l'entrada, centrat a la façana, de mig punt i adovellada, flanquejada per dues portes igualment de mig punt, però sense dovelles. El primer pis presenta tres finestres quadrades, amb carreus moderns a imitació renaixentista rural. Destaquen igualment les reixes de ferro forjat en algunes de les obertures. | 08273-201 | Al final d'un camí que es desvia a la dreta de la carretera BV-2429c de Lavern al polígon Can Bas | L'any 1582 apareix documentat Jacobus Batlle de la Pujada, que formava part del Govern Municipal de la Universitat de Subirats. Un dels seus descendents, Joseph Batlle de la Pujada, va prendre part activa en la segregació de Sant Sadurní d'Anoia del municipi de Subirats. | 41.4020200,1.7717300 | 397330 | 4584115 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66984-foto-08273-201-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66985 | La Cuscona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuscona | LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 177. | XX | El ciment que cobreix la superfície de la façana principal es veu a causa que l'arrebossat de guix blanc que la cobria s'ha després, tal i com es pot observar a altres parts de l'edifici. | Masia de planta rectangular amb teulada a doble vessant amb xemeneia, amb la façana orientada a llevant i amb un baluard a la banda sud. La porta principal és d'arc rebaixat, i no es troba a peu de carrer, sinó que cal pujar una escala metàl·lica per accedir-hi, ja que es troba ubicada al bell mig de la façana. Hi ha finestres a cada banda d'aquesta porta; la de la dreta és també d'arc rebaixat, i les altres són quadrades, la de l'esquerra està tapiada. Tota la façana està arrebossada de ciment, i presenta un coronament lobulat escalat, amb un marc que remata en una cornisa que recorre tot l'extrem de l'aiguavés. Al mig del coronament lobulat hi ha un ull de bou amb reixa de ferro forjat en forma de flor. | 08273-202 | Al final d'un camí que es desvia a l'esquerra des de la carretera BV-2154, abans de Ca l'Avi | Aquesta masia té els seus orígens al segle XVIII, tot i que el seu aspecte actual és fruit d'una remodelació realitzada al segle XX. | 41.4059500,1.7478900 | 395343 | 4584579 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66985-foto-08273-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66985-foto-08273-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66986 | Jaciment paleontològic de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-rossell | <p>BATLLORI, Jordi (1995) 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)' .Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CIVIS et al. (1986-87). 'La relación foraminíferos sedimento en los niveles finos del Mioceno medio de la Depresión Prelitoral Catalana'. Acta Geológica Hispánica, 21-22: 535-540 CLOSAS, Martin (1985). ' L'origen de la depressió del Penedès i la seva evolució geològica'. Miscel·lania Penedesenca,n7, 155-178. MAGNÉ (1978). 'Estudes microstratigraphiques sur le neogene de la Méditerranée nord-occidental'. Vol.1: Les bassins neogenes catalans. C.N.R.S., Centr. Reg. Pub. Toulouse. Sci de la Terre. Pub. Toulouse. MARTINELL J. y PORTA, J. (1981).' Nouvelles aportations sur la malacofauna miocenique de Catalunya. Considerations sur les Neritacea (Gastropoda)'. Iberus, 3: 99-105, 1 lám. PERMANYER BASTARDAS, Albert ( 1990). 'Sedimentologia i diagènesi dels esculls miocens de la conca del Penedès''. Institut d'Estudis Catalans. PLANA et al. (1990).' Comparación mineralógica y faunística entre las margas de Can Jeira y Can Rosell (Penedès): implicaciones paleoclimáticas'. Comunicaciones I Congreso Español Terciario. PORTA et al. (1990). 'Características de la pared en foraminíferos aglutinados (Textularia laevigata d'Orbigny) del Mioceno del Penedès (Depresión Prelitoral Catalana)'. Geogaceta, 7 VÁZQUEZ et al. (1990).' Caracterización paleoclimática de la serie margosa langhiense de Can Rosell (Barcelona)'. Acta Geológica Hispánica, 25 (3) VÁZQUEZ et al. (1991). 'La composición isotópica y los elementos traza de Amussiopecten baranensis (Pectinidae) como indicadores paleoambientales en el Langhiense catalán'. Revista de la Sociedad Geológica de España, 4 (3-4)</p> | La presència d'una bòbila abandonada a la zona del jaciment ha degradat força l'entorn. L'activitat industrial de l'esmentada bòbila durant el seu funcionament ha alterat enormement l'estratigrafia paleontològica del jaciment. | <p>Jaciment paleontològic ubicat ambdós vessants del torrent de Can Rossell. Aquest aflorament permet observar l'evolució del sistema plataforma - costa de l'entorn de l'escull de Sant Pau d'Ordal. Can Rossell respon a conjunt de fàcies associades a l'escull de Sant Pau d'Ordal i mostra una successió estratigràfica formada per margues i llims blaus o groguencs, que alternen amb nivell calcaris i sorrencs. Les capes de margues posseeixen una fauna abundant de mol·luscs, ostracodes i restes vegetals. Els nivells més fins han proporcionat una abundant fauna de foraminífers planctònics i nanoplancton calcari . La seva fauna associada i posició estratigràfica a permès establir una datació inferior del complex escullós de Sant Pau d'Ordal. Les datacions han estat discutides, segons els diversos autors. Els estudis de Magné, (1978) proposà una edat del Languià ( Miocè mitjà) per la formació de l'escull associat, per contra, Permanyer ( 1990) el considerà com a Burdigalià terminal ( Miocè inferior) en base als estudis més recents de nanoplancton.</p> | 08273-203 | Camí que va de la carretera BV-2427 a la urbanització Can Rossell | <p>Punt d'interès dels treballs sobre paleoecologia del diposits marins Miocens.</p> | 41.4009500,1.8094700 | 400483 | 4583952 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66986-foto-08273-203-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius | Aquest jaciment paleontològic és il·lustratiu dels esdeveniments micènics en l'actual marge continental català, característica que li confereix un indubtable interès científic. Can Rossell és un dels punts d'interès geològic habitual en les sortides de camp de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Imatge Cedida per Jordi Batllori. Tall geològic extret de la tesi d'Albert Permanyer | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 66987 | Barraca D-11 / CB-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-11-cb-25 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca es troba envaïda per la vegetació pel que fa a la possibilitat d'accedir al seu interior. | Construcció aixecada en pedra situada en un desnivell al costat d'un camp de vinya, molt envaïda per la vegetació. La seva planta és circular i de forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El sostre està cobert de terra amb lliris plantats amb l'objectiu que les arrels actuïn com a consolidant de la volta. | 08273-204 | En un marge de vinya prop del barri de la Capella, a Ordal. | 41.3909900,1.8345300 | 402563 | 4582817 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66987-foto-08273-204-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La vegetació que envaeix les immediacions de la cabana impedeix documentar el diàmetre i alçada d'aquesta, així com la porta, que no resulta visible.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc