Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
88179 Fita de la font de Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar-0 <p><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (1976) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1956) <em>Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica</em>. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100.</span></span></span></p> XVIII La inscripció es troba molt erosionada. <p>La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima.<br /> Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió.</p> 08280-248 El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) <p>Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Tavertet foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues.</p> 42.0150400,2.3669000 447580 4651640 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88179-248jpg0.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic/Cultural 2021-05-20 00:00:00 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87914 Balma de la Visera https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una <span><span>balma situada a les Roques de la Corbera, a l’interior d’una penya, amb una gran visera sortint. És molt visible i espectacular.</span></span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu interior presenta grans blocs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mides aproximades són 38 m de llargada, 10 m d’alçada i 14 m de fondària.</span></span></span></span></p> 08280-206 Roques de la Corbera 42.0036500,2.3887300 449379 4650362 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87914-206jpg2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-02-26 00:00:00 Virginia Cepero 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87915 Balma de les Corts https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-corts <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 344.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La balma de les Corts es troba al </span></span></span><span>darrere del salt del Molí-bernat, al cingle per on es despenja la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de grans dimensions</span><span><span><span> i permet transitar a mitja alçada del cingle.</span></span></span><span> En el cantó de migdia, a l’esquerra del salt, hi ha restes de murs de pedra que podrien correspondre a unes antigues corts, que donaren nom a la balma.</span></span></span></span></p> 08280-207 Molí-bernat 41.9983400,2.4105200 451179 4649760 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virginia Cepero 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87918 Roques de la Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-corbera <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 318.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Roques de la Corbera es troben a ponent de la masia de la Corbera, sobre la riba dreta del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’uns enormes penyals gairebé verticals, formant balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de les Roques es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el pantà de Sau i les Guilleries.</span></span></span></span></p> 08280-208 La Corbera 42.0039300,2.3885800 449367 4650393 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87918-208jpg0_1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-08 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87939 La Cort Fosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca-0 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia, p. 66.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <span><span><span>https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 290.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat natural situada </span></span></span><span>a uns 350 m al nord-est del Villaret de Baix, en una zona rocallosa, amagada per la vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un gran amuntegament de roques, amb tres entrades i </span><span><span><span>una petita galeria interior que permet la comunicació de les tres obertures. </span></span></span><span>Una de les balmes és força espaiosa. </span><span><span><span>Té una fondària aproximada de 15 m.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-210 El Villaret de Baix <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (consulteu bibliografia), podria haver estat habitada des de l’antiguitat i, durant la Guerra Civil, havia servit d’amagatall per a alguns veïns.</span></span></span></span></p> 42.0007900,2.3536100 446468 4650066 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87939-210jpg0.png Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2021-12-21 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografia i dibuix extrets del web: https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87953 Les Baconeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baconeres <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 303</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues balmes situades a la clotada del torrent de Sobiranes, una a cada banda del torrent, al sud-oest de la masia de Sobiranes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són molt singulars perquè es troben </span><span>entre enormes blocs de pedra, que formen aquestes cavitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu nom podria indicar l’antiga funcionalitat de les balmes com a cort de porcs (BORBONET, 1999:111).</span></span></span></span></p> 08280-213 Sobiranes 41.9979500,2.3701800 447838 4649740 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87953-213jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-02 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87957 La Bora Fosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bora-fosca <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J. Mª.; TALAVERA, F. (1982) ”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme.” <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol.6. Barcelona: Ed Políglota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: <a href='https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca'>https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 307.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RUBINAT, M. (2003) “Sistema de la Bora Fosca”. <em>EspeleoCat</em>, núm. 3. Barcelona: <span><span>Federació Catalana d'Espeleologia</span></span>.</span></span></span></span></p> Una bona part de les estalactites foren destruïdes. <p><span><span><span><span>La Bora Fosca és una famosa i concorreguda cova, situada a la solella homònima, a la riba dreta del torrent de la Feu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses galeries i un llarg corredor de 100 m de llargària, que destaquen per la formació de magnífiques estalactites i concrecions calcàries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu recorregut té diversos trams d’accés molt dificultós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’actes vandàlics per tal d’extreure estalactites, fet pel qual es va tancar el seu accés.</span></span></span></span></p> 08280-214 Sobiranes 41.9899000,2.3724600 448020 4648845 08280 Tavertet Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg1.jpg Física Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-03 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87958 Cova del Serrat del Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-serrat-del-vent <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 112.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVELLÓ, J.Mª; FREIXES, A; ICART, J. (1980) “La cova del Serrat del Vent. Introducció a l’estudi d’un sistema càrstic en roques gresoses”. <em>Muntanya</em>, núm. 709. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p.156-171.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVELLÓ, J.Mª (1980) “Cova del Serrat del Vent”. <em>Espeleòleg</em>, núm. 31. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 33-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ICART, J. (1989) “La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent, Tavertet (Osona)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI ESPAIS INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Espeleòleg</span></em><span>, núm. 38. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 45-47.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (1981) “Col·laboracions - El Forat del Vent”. <em>Els Cingles, </em>núm. 7</span></span></span><span>. <span><span>Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet</span></span>, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova del Serrat del Vent és una de les més grans del món en terreny de gresos </span><span>(gres de Folgueroles).</span><span> Té un total de 4.273 m de recorregut i un desnivell de +215,5 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta cavitat, que té diversos accessos, està oberta per un riu subterrani, que </span><span>ha excavat nombroses galeries i sales.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca inferior es troba a poca distància de la font del Gorgàs, oberta en el torrent de Gorgàs</span><span>, al lloc anomenat serrat del Vent, a la dreta de la pista de Cantonigròs pel sot de la Vall, poc després del torrent de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les boques superiors s’obren en el torrent de l’Abeurador, situat més a l’est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova, que presenta un gran interès espeleològic, és tancada i el seu riu subterrani abasteix d’aigua el municipi. </span></span></span></span></p> 08280-215 Serrat del Vent <p><span><span><span><span>Es coneixia, des d’antic, una petita esquerda anomenada “forat del vent”, de la que sortia aire.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova va ser descoberta l’any 1979, de forma fortuïta, en el decurs d’unes obres municipals de millora del subministrament d’aigua. Un grup d’espeleòlegs del G.I.E.G de l’A. E. de Granollers, va iniciar les exploracions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1984 es van trobar noves galeries, que fan el total dels 4.273 m de la cova.</span></span></span></span></p> 42.0157800,2.4181500 451824 4651692 08280 Tavertet Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87958-215jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87958-215jpg.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-03-02 00:00:00 Virginia Cepero González Es troba inclosa a l'Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (Geòtop 215).Fotografies 1 i 2 extretes de l’Arxiu Municipal de Tavertet. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87959 Balma del Puig de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-puig-de-les-baumes <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LA MIRADA DE L’ÒLIBA: <a href='http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html'>http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una petita cavitat situada al cingle de llevant del puig i al nord de la casa de les Baumes. Es tracta del buit que ha deixat un gran bloc de pedra al caure pel cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de planta rectangular, amb entrades a ambdós extrems, i fa una uns 10 m de llargària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (vegeu bibliografia) va ser habitada, per les restes que en queden, i pels tres graons de pedra que presenta.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-216 Les Baumes 41.9981700,2.4049800 450720 4649744 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87959-216jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-04 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87963 La Miradora https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miradora <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 118.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un mirador natural privilegiat, situat a poca distància al sud-oest del nucli urbà de Tavertet, a l'alterós cingle de la Miradora, a l'extrem oest del pla del Bosc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aquest indret es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent al sot de Balà, els cingles de la Codina i el gran salt de Molí-bernat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cingle de la Miradora és un lloc molt concorregut pels excursionistes.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-217 Cingle de la Miradora 41.9928500,2.4114500 451252 4649150 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87963-217jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87963-217jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87964 Mirador del pla del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-del-castell <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc.</em> Barcelona: Abadia de Montserrat, p.132.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Mirador natural de gran bellesa, situat al </span></span></span><span>pla de Baix del Castell, <span><span>molt concorregut pels excursionistes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aquest indret es pot gaudir d'un espectacular camp visual </span></span></span><span>abocat al pantà de Sau, el Montseny, Vilanova de Sau i el puig de la Força.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una taula d’orientació, de ferro, amb un croquis on s’indica el paisatge que s’hi observa. </span></span></span></span></p> 08280-218 El Castell 41.9814400,2.3978800 450119 4647891 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87964-218jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-05 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87965 Mirador de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-tavertet <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.132.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Mirador de Tavertet es troba a tocar del nucli urbà, al pla de cal Xicot, que voreja el cingle. A l’extrem del pla hi ha un relleu de ferro orientatiu amb un croquis on s’indica el paisatge que s’hi observa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes de les Guilleries, el Montseny i el Ter. Als seus peus i de cara a migdia hi ha la lleixa del Relliquer.</span></span></span></span></p> 08280-219 Nucli urbà de Tavertet 41.9936300,2.4187200 451855 4649232 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87965-219jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87965-219jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87973 Roques del Miolar https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-miolar <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 141.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p</span></span></span><span>. 321.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 73.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Roques del Miolar es troben</span><span> a la dreta del camí carreter que va de la Corbera al Crous.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estan formades per uns grans penyals</span><span>, a diferents nivells, i presenten una cavitat a mode de túnel d’uns 12 m de recorregut.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’extrem sud de les Roques, en un collet, s</span><span>’hi poden observar senyals d’extracció de rodes de molí</span><span> (ROMA, 2018, p. 73).</span></span></span></span></p> 08280-220 El Crous <p><span><span><span><span>Probablement el seu nom prové d’una corrupció de “molinar”, perquè en aquest indret s’hi observen les marques d’extracció de diverses rodes de molí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quirze Parés descriu aquestes senyals com a bassetes, tot i que probablement corresponen a rodes de molí, fet que explicaria el topònim amb que es coneix aquest monòlit (ROMA, 2018: 73).</span></span></span></span></p> 42.0017800,2.3935400 449776 4650152 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87973-220jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87975 Balma dels Carlins https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-carlins-0 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 338.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> 22-24.</em></span></span></span></span></p> XVIII-XIX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma dels Carlins es troba a migdia del pont de Baumadestral, a l’esquerra del torrent, per sota el camí de la Serra, al peu d’unes grans roques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una balma espaiosa que conserva restes de murs de pedra seca, a mode de paravents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de la balma s’intueix el lloc on havia hagut el quintà.</span></span></span></span></p> 08280-221 Pont de Baumadestral <p><span><span><span><span>Es desconeix la funcionalitat i cronologia dels murs conservats, tot i que és probable que corresponguin a una estructura d’hàbitat, potser durant alguna carlinada</span><span> (BORBONET,1999: 108).</span></span></span></span></p> 42.0164600,2.3958700 449980 4651780 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87975-221jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87975-221jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87975-221jpg1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virginia Cepero González 98|119|94 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87977 Riera de Balà https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-bala <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 161.</span></span></span></span></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274.</p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2000) “Torrents de Tavertet (II) - La riera de Balà”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16.</span></span></span></span></p> <p>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21.</p> <p><span><span><span><span>La riera de Balà </span></span></span></span>és de règim estacional <span><span><span><span>i té els seus orígens a la font del faig de Cantonigròs, on</span></span></span></span> recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles.</p> <p><span><span><span><span>És la continuació del torrent del Gorgàs, al nord del municipi, i presenta diferents noms en el seu recorregut. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es coneix amb el nom de Balà al seu últim tram, a partir del salt de Molí Bernat, a ponent del nucli urbà, quan travessa el sot de Balà i aboca les seves aigües al pantà de Sau, en el salt de Tirabous.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És el curs hidrogràfic més conegut de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08280-223 Sot de Balà 41.9907000,2.3962900 449995 4648920 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87977-223jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-05-10 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84397 Fotografies de Tavertet a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, 248 de les quals són del terme municipal de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-1 Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Pl. de Salvador Seguí, 1-9 (Edifici Filmoteca), 08001, Barcelona. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'.La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. 98 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84398 Fotografies de Tavertet al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal XX <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vuitantena de fotografies del municipi de Tavertet. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades, majoritàriament, entre els inicis i la dècada dels anys setanta del segle XX.</span></span></span></span></p> 08280-2 Edifici del Rellotge - planta baixa. C. Comte d'Urgell, 187, 08036, Barcelona. <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84400 Fotografies de Tavertet a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-la-memoria-digital-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 42 imatges del terme municipal de Tavertet procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 16 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, es poden consultar tres pergamins digitalitzats que fan referència a Tavertet, dipositats a la Biblioteca de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-3 Memòria Digital de Catalunya (MDC) <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84401 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Comarcal d’Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-comarcal-dosona <p><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/</span>ArxiusEnLinia/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal d’Osona conserva documentació relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents amb una àmplia cronologia, des del segle XIIII al XX. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACOS80-27: Biblioteca auxiliar.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-7: Col·lecció de manuscrits i documents solts de l'Arxiu Comarcal d'Osona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-137: Domènec Riera Comerma.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-78: Família Piquer-Pomés.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-119: Família Vila, els Pinosa i Perariera d'Alboquers i el Vilar de Pruit.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-28: Hemeroteca comarcal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-23: Hospital de la Santa Creu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-54: Josep Passola Puig.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-115: Masgrau – Comarmena.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-152: Pere Isern Puntí.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-45: Pietx.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-56: Quirze Parés i Ganyet.</span></span></span></span></li> </ul> 08280-4 Arxiu Comarcal d’Osona. C. de l'Era d'en Sellés, 6, 08500, Vic. <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS), creat l'any 1990, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal d’Osona i per l’Ajuntament de Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els fons documentals que custodia, s’hi troba la documentació semiactiva dels organismes de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i judicial de la comarca. També custodia el fons de l'Hospital de la Santa Creu, de titularitat privada, que destaca pel seu valor històric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, el tret característic de l'Arxiu Comarcal d'Osona és el d'arxiu fotogràfic, ja que conserva nombrosos fons personals i col·leccions locals de fotografia històrica.</span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84402 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-de-la-corona-darago <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> X-XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XIX, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu Reial (Reial Cancelleria). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Delegació Provincial d’Hisenda de Barcelona.</span></span></span></span></p> 08280-5 Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural BCIN 2025-02-28 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84405 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic <p><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</span></span></span></span></p> XI-XX <p><span><span><span><span>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavertet. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavertet es troben inventariats i classificats en les diferents seccions:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Mensa Episcopal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxius Parroquials.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxiu de la Cúria Fumada.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Entre aquesta documentació destaca la dels arxius parroquials de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a la secció d'Arxius Parroquials. </span></span></span></span></p> 08280-6 C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84406 Arxiu Municipal de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-tavertet <p><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</span></span></span></span></p> XI-XX <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Tavertet conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament i del Jutjat de Pau, es conserven fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, com el de la Germandat Agrícola (1941-1944), el de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) (1989-2000), el de la Delegació Local de FET i de las JONS (1939-1968) i el del Comité de Unión Patriótica (1924-1930). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fons municipal està classificat en:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>1. Administració general</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>2. Hisenda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>3. Proveïments</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Serveis Social</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Sanitat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Obres i Urbanisme</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. Seguretat Pública</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>8. Serveis militars</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>9. Població</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Eleccions</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Ensenyament</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Cultura</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient</span></span></span></span></span></span></p> 08280-7 Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. <p><span><span><span><span>El Servei d'Arxiu Municipal de Tavertet forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84408 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-nacional-de-catalunya <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547: Agència Catalana de l’Aigua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: <a>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’</a>Hisenda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515:</span> <span>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1133: Ecotècnia S. Coop.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera - Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-84: Fundació Jaume Bofill.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-726: Joan Fontanillas Ginabreda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-169: Llinatge Oriola-Cortada, Comtes de la Vall de Merlès.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-167: Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1070: Servei Civil Internacional de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA.</span></span></span></span></li> </ul> 08280-8 Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I, 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84410 Arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</span></span></span></span></span></span></p> XIII-XIX <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 67 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, llevadors de rendes, causes pies, confraries, varia administració, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, capbreus, processos i pergamins. La cronologia dels documents compren des del segle XIII al XIX.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-9 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84411 Aplec de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span><span>CASADESUS, J. (2009) “Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra cada any l’últim diumenge d’agost, pels volts del dia 24, Sant Bartomeu. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa en record als difunts i la cantada dels goigs de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l’església. En acabat, hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> 08280-10 Sant Bartomeu Sesgorgues 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg0.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web VIMEO (https://vimeo.com/). 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84412 Església de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974), p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOBRINO, J. (2002) <em>Proyecto histórico-constructivo de la iglesia de Sant Bartomeu Sesgorgues y su entorno (Tavertet-Collsacabra). Proyecto/Trabajo final de carrera. </em>Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica.</span></span></span></span></p> XII-XVIII <p><span><span><span><span>L'església de Sant Bartomeu Sesgorgues i el seu cementiri formen un conjunt aïllat en un pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un temple amb elements romànics i barrocs, de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret que l'amplada de la nau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta amb una volta de canó, des dels peus al transsepte, i amb volta apuntada a ponent; descansa sobre tres arcs torals. Està capçada per un absis llis romànic, sobrealçat, sense cap element decoratiu, amb una única obertura de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues capelles formen una mena de transsepte i al costat de migdia hi ha la sagristia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El frontis, que</span> <span>es troba a la banda de ponent, té un portal</span> <span>d'arc de mig punt, format per una única pedra, amb una finestra rectangular al damunt.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El capcer és coronat per un campanar d'espadanya, reconvertit en torre, amb un tancament de factura posterior amb murs de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és fet de carreus irregulars, disposats en filades.</span></span></span></span></p> 08280-11 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de l’antiga parròquia de</span> <span>Sant Bartomeu Sesgorgues són uns documents del segle XI relacionats amb el mas del Vilar o Desvilar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser una parròquia independent fins a l’any 1450, quan es va unir</span> <span>a la de Sant Martí Sescorts com a sufragània. Tenia els masos del Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores, entre d’altres. Al segle XVI va rebre els del Vilaret, Llobet, Verders i Sarriera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la documentació antiga consta com a Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga, i no apareix en plural fins als segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX es va separar de la parròquia de Sant Martí Sescorts i es van establir nous límits parroquials. </span></span></span></span></p> 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg0.jpg Inexistent Barroc|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 96|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84413 Església de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIGUÉ, J. dir. (1984) “Sant Cristòfol de Tavertet” (1984) <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> XI-XVIII <p><span><span><span><span>Sant Cristòfol de Tavertet, originàriament, era un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, amb absis semicircular</span> <span>orientat a llevant, precedit d'un ampli espai presbiteral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII es va construir, a ponent, el campanar fortificat, que presenta una gran finestra cruciforme.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII es va ampliar el temple, a tramuntana, amb una nau de tres trams coberts amb voltes de creueria. Al segle XVII es va afegir la sagristia de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, l’absis, que és</span> <span>la part més antiga de l'església, és decorat amb arcuacions entre lesenes (distribuïdes irregularment en grups de cinc, tres i quatre) i tres finestres de doble esqueixada. Molt a prop, en el mur del presbiteri, n'hi ha una altra, d'època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un rellotge de sol a la façana de migdia; és quadrat i ocupa la meitat superior d'un rectangle lliscat en bastant mal estat, orientat sud-oest, amb gnòmon de vareta simple. S'observen les restes d’un altre rellotge de sol a la torre del campanar, del que només se’n pot veure el gnòmon de vareta simple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’accés a la porta es troba sota d'un pont amb arc rebaixat, que comunica amb la rectoria. El portal, situat a la façana de migdia, és adovellat, i s’hi obre un òcul a la part superior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interiorment, les parets són de pedra vista, després del seu repicat durant les obres de restauració.</span> <span>Els paraments romànics mostren carreus matussers poc picats, amb una certa disposició en filades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta per una volta de canó reforçada per tres arcs torals, que la divideixen en quatre trams, i l'absis és cobert per una volta de quart d'esfera. La nau lateral, amb arqueria gòtica, s'obre a la principal mitjançant tres arcs de mig punt. En aquest mur, sobre els arcs, hi ha unes cartel·les per a recolzar els arcs torals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dues piques, una de nou cares, possiblement romànica, i una poligonal amb decoracions incises, de la que es desconeix la seva cronologia precisa, tot i que tampoc es descarta que el peu i la tassa siguin d'èpoques diferents. </span></span></span></span><span><span><span><span>També hi</span> <span>guarda una imatge d'alabastre de la Mare de Déu del Cor de principis del segle XV. </span></span></span></span><span><span><span><span>En destaquen els bancs de fusta, on consten els noms de les famílies del poble als que pertanyien.</span></span></span></span></p> 08280-12 Pl. Major, s/n, 08511. <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de Sant Cristòfol de Tavertet són de mitjans del segle XI: un llistat de parròquies del bisbat de Vic, i un document de l’any 1070, on consta que els vescomtes d´Osona-Cardona donen com a feu, a Robert Umbert, dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII, va ser objecte d’obres de reforma: es va construir el campanar al sector de ponent i, possiblement, es va dur a terme la unió amb la rectoria. Al segle XVII es va afegir una nau a tramuntana, i al segle XVIII, la sagristia i una capella a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XX, va ser restaurar l'absis que havia estat sobrealçat.</span></span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg1.jpg Legal Gòtic|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 93|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84415 Goigs de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'>https://algunsgoigs.blogspot.com/</a></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues, el primer diumenge després del 24 d’agost, dia de la seva festivitat, durant l'aplec de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut us féu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot l’apostolat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de pàtria galileu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i d’ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Àsia predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús bon camí feu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou l’escrit per Sant Mateu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la Índia citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on mostràreu amb fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a molts el camí del cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan oí la vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per l’Armènia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obràreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allí grans treballs passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la fe del Redemptor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant que heu actuat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot tenint l’amor de Déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Armènia, un ídol hi havia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que a tot el poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat a traça igual;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però amb vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany prompte es desfeu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A un altre regne passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins d’Armènia i fou aquell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on us llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la fe predicàreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>paga d’altre rei ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que volien pel seu déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort complida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>pels gentils el cos fou près,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i al mar submergit després,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb caixa de plom vestida;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però l’excelsa Majestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Lípari sorgir-lo féu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Les relíquies des d’allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Nàpols son traslladades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a Roma després portades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on un temple s’hi erigí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allà és vostre cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de forma que tothom veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De vostra gran perfecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit i dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan en el món estiguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja suprem guardó;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el cel on sou posat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu sempre gaudireu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Sesgorgues per Patró</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fa molts anys que us hi proclamen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i els fidels a vós demanen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la salut, la fe i l’amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el camí per vós fressat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguirem amb vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tant en la glòria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot us és atorgat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> 08280-13 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84415-13jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84419 Goigs de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-4 <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs en alabança del gloriós màrtir Sant Cristòfol es canten durant l'ofici religiós que es celebra a l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, durant la festa de Sant Cristòfol, patró del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix que sou tan estimat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús, nostre Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Canaan pàtria us donà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a la Lícia vostre zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mostrant el camí del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Crist Jesús hi portà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>essent per Déu enviat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com famós predicador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El vostre bastó floreix</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot just a terra el planteu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb tal miracle guanyeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un gentil que es converteix;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>així amb el bastó plantat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>planteu la fe del Senyor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Predicant a tot gentil,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb prodigis repetits,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>convertiu grans i petits</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fins a quaranta-vuit mil;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els ídols tots han deixat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i adoren el Creador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Us posen en presó estreta</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allà rendir-vos porfien</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dues rameres que envien,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquilina i Aniceta;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes en terra s’han postrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant intens dolor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els tirans fora de sí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us assoten fortament,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i en el cap un morrió ardent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us posa el cruel botxí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no podent amb tal crueltat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>superar vostre valor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Preparen un llit de foc</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i estès sobre ell us posen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tirar oli ardent disposen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per cremar-vos poc a poc;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quedant el jutge burlat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no us danyà pas tal ardor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóreu lligat en un pal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que la ràbia us prepara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contra vós fletxes dispara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però sense causar-vos mal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us mostreu, en veritat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per als turments superior:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Un gentil un ull perdé</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan a vós fletxes tirava;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’untà amb la sang que rajava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i l’ull de prompte hi vegé;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del miracle edificat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es convertí al Redemptor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Decapitat sucumbíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant la vida content,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el vostre esperit finalment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Déu gustós oferíreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dalt del cel sou coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’eterna resplendor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De tempesta, pedra i foc,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de fam i de pestilència,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mal i tota dolència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliureu vostres devots;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sou per la gent invocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb humil i devot cor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El poble de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us ha pres pel seu Patró,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb la vostra protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obtindrà el goig complert;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardeu-lo de la maldat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>feu que creixi a Déu l’amor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix sou del poble advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us tenim en gran amor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-14 Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84419-14jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84421 Goigs de la Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs</span> <span>de la Mare de Déu del Roser es canten per Pasqua Florida</span> <span>durant el</span> <span>recorregut que fan els cantaires per una part del poble i les masies que ho demanen.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cantarem Verge Maria:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix la vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>és la Verge del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Déu plantà dins Vós, Senyora,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser molt excel·lent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan us feu mereixedora</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de concebre’l purament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant fe al missatger</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que del cel us trametia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Déu el Pare que volia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóssiu Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Del sant ventre produïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la planta del Roser verd,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou dels Àngels circuïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i servida amb gran concert:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i restà par i sencer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre cos amb alegria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan florí en l’establia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan els Reis devots sentiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Roser la gran olor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’estrella ensems partiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per adorar el Senyor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i trobaren ser el ver</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Balzam la profecia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vostra Mercè tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en els braços el Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Gran delit us presentava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre Fill ressuscitat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cinc roses que portava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en les mans, peus i costat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per les quals el Llucifer,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>qui dels sants l’infern omplia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou robat en aquell dia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que florí el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Reparada la gran erra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Adam per la mort cruel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trasplantat fou de la terra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser a dalt el cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i pujant amb gran poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el patir no us entristia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contemplant com Déu rebia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran goig el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No fou de menor estima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el goig de l’Esperit Sant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vingué de l’altra cima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en vostre Col·legi sant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i regà aquell gran planter</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que el gran Déu s’hi elegia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per estar en companyia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra vida acabada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el major dels goigs senti’s</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a Déu sou presentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfant al Paradís;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i Senyora us volgué fer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del gran hort que posseïa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>col·locant-vos, com devia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sota l’ombra del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Manà vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>als Frares Predicadors</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que de vostra Confraria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fossin instituïdors;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i així ells ja l’han fundada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obeïnt vostre voler,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dignament intitulada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Verge i Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix mostreu vostre poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent miracles cada dia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>preserveu, Verge Maria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els confrares del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08280-15 Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84421-15jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84422 Aplec de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-corneli <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Corneli es celebra a l'ermita homònima, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa cantada en honor al sant patró i la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa.</span></span></span></span></p> 08280-16 Sant Corneli de Tavertet 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84422-16jpg.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84423 Goigs de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-corneli <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS TORELLONENCS: https://www.adet.info/</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Corneli i Sant Ciprià es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'ermita de Sant Corneli, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica, durant l'aplec de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mártyrs Benaventurats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig gosen del Soberá:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Siau nostres advocats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tinguéreu molta advertència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en créixer en santa vida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordenats de la potencia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que totes las coses guia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en virtuts tan ben dotats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>aquest mon deixeu per va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A la cadira de Sant Pere</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Corneli fou col·locat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confessant ser la primera</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mes alta dignitat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>regint al Pontifical,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a tots exemple donà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Com a bon Pastor y guia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>estigué molt desvetllat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confonent a la heretgia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Nestorio havia sembrat;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al poble descaminant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>segur camí amostrá, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Idolatra foreu, cert,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos, noble Sant Ciprià,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un sacerdot molt expert</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a bé vos encaminà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a la fe ja dedicat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguin lo nom cristià, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Cartago vos cridaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per vostra gran santedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab veu alta nomenaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que fosseu lo llur Prelat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no se han gens enganyat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vist lo fruyt que resultà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Informats de la excel·lència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de un sol Deu eternal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>llançàreu la pestilència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del culto del Infernal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>detestant los disbarats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de adorar a Déu profà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La fe de Cristo ab constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sòlidament confessant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tenint gran preseverancia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la dita fe predicant:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per ella foreu lligat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no persó se ausentà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vehent vostra fortalesa</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y cor de grans cavallers,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prenguérentvos ab prestesa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>promptament feren procés:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>manant fosseu degollats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y breument se executà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pluja alcansau saludable</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan tenim gran sequedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en temps de molta humitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sol y vent molt favorable!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardau també los sembrats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>venint-vos a visità, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Lo dia de nostra mort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos tingam tots ab bonansa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>posant los ulls com a nort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab fe viva y esperansa:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab la caritat armats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confiam y arribarà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Restáreu nets de pecats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ben purgats ab la sanch vostre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de gran gloria adornats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per molt gran exemple nostre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que patiam afectats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per lo que Cristo ensenyà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Trencadura y de tot mal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurau al qui os reclama,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>també de gota coral,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles, may no se acaban:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>los devots que os han cridats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ningú sens remey se’n va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Aquí està la Capella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>hont vos venim, suplicar,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tingau bona centinella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y las tempestats guardar:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amparau necessitats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig de Déu teniu la mà, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix gosau eterna gloria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guiaunos a tots allà:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Teniunos bona custodia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> 08280-17 Sant Corneli <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84423-17jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://www.adet.info/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84458 Ermita de Sant Corneli de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli-de-tavertet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1979) “La capella de Sant Corneli”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 2. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOY i AUMATELL, C. (1992) “L’ermita de Sant Corneli i Sant Cebrià”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10.</span></span></span></span></p> XIII/XVIII <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli és de nau única, sense absis, i orientada de llevant a ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al frontis, que es troba a migdia, s’hi obre un portal adovellat. Hi ha adossat un campanar de torre, fent espona a l’atri que presenta la façana de ponent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’atri és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra; la façana de ponent té un portal rectangular, amb llinda datada amb l’any “1717”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la nau és coberta amb volta de canó, i el presbiteri ve marcat per un graó. A l’altar hi ha dues imatges de guix, corresponents a Sant Corneli i Sant Cebrià. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aparell és de pedra lligada amb morter de calç i es conserva part de l’antic arrebossat.</span></span></span></span></p> 08280-18 Sant Corneli <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli pertany a la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres referències documentals són del segle XII, tot i que el seu origen pot ser anterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser objecte d’obres de reforma, probablement pel senyor Novelles, propietari del mas veí, i al segle XIX es va reformar de nou, tal com consta al campanar, datat l’any 1868. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1966 es va ensorrar l'atri i els veïns el van refer i van restaurar la capella. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S´hi celebra l’aplec de Sant Corneli el primer diumenge d'agost. </span></span></span></span></p> 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg1.jpg Inexistent Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92|94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84459 Església de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 305.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1991) <em>Sant Miquel de Sorerols (o Serarols), sufragània de la parròquia de Tavertet Novè centenari de la consagració de la capella totalment restaurada 1091 - 1991</em>. [s.l.: s.n.].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. [et.al.] (1984) “Sant Miquel de Sorerols”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 630-633.</span></span></span></span></p> XI-XVIII <p><span><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Sorerols és d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'absis, que es troba a llevant, és semicircular; el presbiteri està sobreaixecat de la resta de la nau, la qual està lleugerament desviada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal és d'arc de mig punt adovellat, coronat amb dues filades de pedra plana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és de petits carreus, disposats en filades uniformes i regulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment l'absis està decorat amb bandes llombardes i arquets cecs, i s'estén a la meitat dels murs de migjorn i de tramuntana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la capella, hi ha restes de l'antic cementiri.</span></span></span></span></p> 08280-19 Sorerols <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Sant Miquel de Sorerols és del segle XI, en l’acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1091 va ser consagrada com a parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, a causa de la despoblació del territori, va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el fogatge de l’any 1553 del terme i quadra de Soresols, hi havia set famílies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1855 constava d’onze famílies i hi havia intenció de fusionar-se amb el terme de Sant Bartomeu Sesgorgues, però no es va dur a terme. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1956 es va iniciar la restauració de la capella.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg0.jpg Inexistent Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92|94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84460 Església de Santa Cília https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FLUVIÀ, J. (1994) “Santa Cília de Sorerols”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> XI-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols, de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mesures interiors són 9 m de llargada per 3,3 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius.</span></span></span></span></p> 08280-20 Puig de Santa Cília <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Santa Cília és del segle XI, així com de la de Sant Miquel de Sorerols, en l'acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la capçalera s'hi observava un aparell constructiu diferent a la nau, pel que és possible que es reformés durant el segle XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir culte fins a l’any 1687, quan va ser unida al patrimoni de Tresserra, de la parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, va ser objecte d’obres de reforma per tal d’habilitar-la en masia i es va construir una nova capella adossada al mas.</span></span></span></span></p> 41.9854400,2.3773800 448424 4648347 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg0.jpg Inexistent Modern|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 94|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84461 Festa de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-4 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET: : </span><span><a href='http://www.tavertet.cat'>http://www.tavertet.cat</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>La Festa de Sant Antoni, patró dels traginers i dels animals, es celebra pels volts del dia de la seva onomàstica el 17 de gener, el diumenge més proper. </span></span></span><span>És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es celebra una missa en honor a Sant Antoni Abat i, en acabat, es treu la imatge del Sant a l’exterior de l'església, per a que el mossèn dugui a terme la tradicional benedicció dels animals.</span></span></span></span></p> 08280-21 Sant Cristòfol de Tavertet <p><span><span><span><span><span><span>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) és considerat el patró dels animals. Segons la llegenda, era un gran amic dels animals i va guarir un porquet ferit que, en senyal d’agraïment, va acompanyar-lo la resta de la seva vida. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. </span></span></span></span></span></span></p> 41.9955900,2.4192600 451901 4649450 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84461-21jpg.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84462 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-4 <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>La festivitat de Sant Cristòfol es celebra el diumenge més proper abans del dia de la seva onomàstica, el 10 de juliol.</span></span></span> <span><span><span>És organitzada per la parròquia de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La festa és de caire religiós i comença amb una missa a l'església de Sant Cristòfol. En acabat, a l’exterior de la parròquia, el mossèn fa la benedicció de cotxes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha la tradicional concentració de vehicles antics, amb una gran participació.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-22 Sant Cristòfol de Tavertet <p><span><span><span><span>La Festa de Sant Cristòfol, patró dels automòbils i protector dels viatgers, és celebrada des de fa segles a Catalunya. Durant el dia, cotxes, motos i bicicletes passen davant diverses esglésies dels Països Catalans per a ser beneïts.</span></span></span></span></p> 41.9956600,2.4192300 451899 4649457 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84462-22jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84463 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-41 <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Tavertet es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d’agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, bingo, xocolatada, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, jocs cucanya i escuma, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen la despertada amb repic de campanes, la missa solemne i la cercavila dels gegants de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08280-23 Nucli urbà de Tavertet 41.9957800,2.4192900 451904 4649471 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg0.jpeg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de l'Arxiu Municipal de Tavertet. 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84464 Pasqua Florida https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-florida <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><a href='https://amicsdetavertet.org/'><span>https://amicsdetavertet.org/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2001) <em>Tavertet cent anys d'història: història, anècdotes, vivències i vida a pagès </em>(2a ed.). Sant Hipòlit de Voltregà: Els Cingles, p. 109-111.</span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La festa de la Pasqua Florida es celebra el dissabte i diumenge de Pasqua. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol i per l’Associació d’Amics de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen durant la Vetlla Pasqual, amb la cantada dels goigs del Roser fent recorregut per una part del nucli urbà de Tavertet i d’algunes de les masies properes. Actualment, canten un grup de persones i d’infants acompanyats d’instruments, com flautes, guitarres o violins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge es fa la cantada dels goigs del Roser, recorrent la resta del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabat, es fa la rifa d’ous a la plaça major. Es fan servir unes velles “virolles” de fusta, amb una sageta que pot giravoltar sobre un cercle de sectors numerats, i el premi és una dotzena d’ous.</span></span></span></span></p> 08280-24 Nucli urbà de Tavertet <p><span><span><span><span><span>Es desconeix la data de l’inici de la cantada dels goigs del Roser a Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els últims confrares que organitzaven l'antiga cantada dels goigs van estar en actiu fins a la dècada dels anys setanta del segle passat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tractava d’un petit grup d’homes, de vegades acompanyat d’alguns músics, que feien un recorregut que començava el dissabte de Pasqua. S’iniciava per les masies i a cada lloc hi havia un descans recompensat, amb alguna beguda o berenar. Feien nit i retornaven el diumenge al poble, fent pelegrinatge per les cases, cantant a canvi d’una recapta d’ofrenes voluntària, sovint ous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mitjans dels anys setanta, es van incorporar noves persones que no pertanyien a la confraria.</span></span></span></span></span></p> 41.9957300,2.4193200 451906 4649465 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg0.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84465 A Tavertet, de la merda en fan paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> 08280-25 Terme municipal de Tavertet 41.9959700,2.4195800 451928 4649492 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84466 Goigs de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs de Sant Miquel de Sorerols es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l’església de Sant Miquel, el segon diumenge de setembre, durant l'aplec.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Príncep és de gran valia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arcàngel superior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en suprema jerarquia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>exaltat per lo Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i vestit de immortal vel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la batalla del cel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es demostrà general,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’infern llençà Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enemic seu capital:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà tenir lligat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tal dragó fort i crudel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Guarda fou antigament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de jueus i Sinagoga,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre catòlica gent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mangala regeix i toga:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser allistat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb Capità tan fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De l’Església mare bella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el seu príncep Jesucrist,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que vigila tant per ella,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com tot el món té per vist:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser fill amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i mostrar tan degut zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els dimonis tremolant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de ses armes van fugint,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix amb elles va borrant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot quant ells van escrivint:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser perdonat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del procés li fa Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De les ànimes el pes</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>té Sant Miquel en ses mans,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allí el guany i després</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trobaran els cristians:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser despatx</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per entrar a dalt del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan trompeta cridarà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran veu per son ofici</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Surgant Mortriu, dirà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Venite, tots al Judici:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser deslliurat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i guardat en tal rezel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Molt s’alegra Serarols</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de tenir un patró tal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que ens dóna tot consol</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i que ens guarda de tot mal:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Vingui doncs tot el veïnat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cor devot i fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> 08280-26 Sant Miquel de Sorerols <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 1975 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84466-26jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84467 L'enigma de les Estaques de Surroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-les-estaques-de-surroca <p><span><span><span><span><span>OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRALLONGA 1640: <a href='http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet'>http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet</a></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta de l’enigma que fa referència a unes estranyes estaques clavades a la paret del cingle del pla Boixer, sobre la lleixa de Surroca, sota d’una balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són unes estaques de fusta de ginebre, de gran antiguitat, encastades a una gran esquerda, que comença a uns 9 m del terra i acaba a uns 0,6 m de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix com van col·locades i la seva utilitat. Sobre aquest enigma circulen moltes llegendes, una d’elles vinculada amb en Serrallonga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la tradició, dies després de ser esquarterat i exposat el seu cos a Barcelona, va ser sostret pels seus companys, que van dipositar el crani en una petita gruta dels cingles de Tavertet. Aquesta cavitat podria correspondre a la balma situada sobre les estaques o ser un dels amagatalls dels seus tresors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació del bandoler amb el mas Surroca dona versemblança a la llegenda. </span></span></span></span></p> 08280-27 Lleixa de Surroca 42.0058600,2.4520800 454627 4650572 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84467-27jpg0.png Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes de l'article: OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21. 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84468 Serrallonga https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-0 <p><span><span><span><span>CAPDEVILA, Ll. (2006). <em>Serrallonga. L'últim Bandoler</em>. Edicions Proa. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, F.; BONILLA, I. (2005) “A l’ombra d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 54.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 27-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUSTER, J. (1991). <em>El mite literari de Serrallonga</em>. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ, X. (2002). <em>Serrallonga. El bandoler llegendari Català</em>. Ed. Farell.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor.</span></span></span></span></p> 08280-28 Terme municipal <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634.</span></span></span></span></p> 41.9956600,2.4163700 451662 4649459 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84469 El Penitent de Tavertet i el Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-tavertet-i-el-diable <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><span><a href='https://amicsdetavertet.org/'>https://amicsdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p.69-70.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La singular disposició del confessionari de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tant a prop del portal, té una llegenda que n’explica el motiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molt de temps, a Sau hi vivia un home molt avar i despietat que va pactar amb el diable per fer-se encara més ric. El diable li va concedir els diners a canvi de la seva ànima, que la vindria a buscar la nit de cap d’any, a les dotze en punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els remordiments turmentaven l’home i, el dia pactat, va anar a confessar-se a l’església de Sau. Degut a la gravetat del pecat, el sacerdot no va poder donar-li l’absolució però el va enviar a Tavertet ja que, segons la tradició, l’església de Sant Cristòfol havia estat fundada per Carlemany i gaudia d’algunes prerrogatives eclesiàstiques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va arribar al confessionari de Tavertet just quan començaven a tocar les dotze, i es va presentar puntualment el diable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els segons abans de tocar l’última campanada, el diable va reclamar la seva ànima i davant la negativa de l’home, va estirar-lo amb força, però el penitent va agafar-se fermament al confessionari. El sacerdot va subjectar ben fort el confessant amb l’estola, però la força del diable era tan potent que van ser arrossegats cap a la porta. En el moment de tocar l’última campanada, es va quedar travat el confessionari i el diable va perdre la partida.</span></span></span></span></p> 08280-29 Sant Cristòfol de Tavertet 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84470 Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> 08280-30 Extrem sud-est del terme municipal. 41.9973400,2.4307700 452856 4649638 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84471 Espai Natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> 08280-31 Tavertet 42.0068400,2.4470400 454210 4650684 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84479 Balma de la Mesquita o de la Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-mesquita-o-de-la-clota <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 315-316.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989</em>. Mem. núm.: 480.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe</em></span><em> </em><em><span>prospeccions medievals al terme de Tavertet</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XII-XIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de la mesquita es troba al corriol que surt al nord de la capella de Santa Cília, en direcció a la zona de la Clota. És de difícil localització.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma fa uns 9 m de llargada i té sortida a llevant i a ponent.</span> P<span>resenta restes de murs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret i l'entorn han estat objecte de dues prospeccions arqueològiques: la primera l’any 1987, dirigida per Assumpta Serra, i la segona, l’any 1992, dirigida per Isabel Serrat, que han permès determinar una possible relació contemporània amb el mas de la Clota, i un probable ús de la cova com a hàbitat familiar,</span> <span>en època medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha un camí que mena del mas, passa per sota de la balma i segueix cap a la balma del Sucal.</span></span></span></span></p> 08280-32 Santa Cília 41.9883200,2.3805100 448686 4648665 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84479-32jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84480 Balma de la font Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-font-nova <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 348.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de la font Nova es troba a la part superior del torrent de la Cau, al seu costat esquerre. És troba excavada en els gresos i fa uns 12 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una intervenció arqueològica, que va permetre documentar la seqüencia estratigràfica del jaciment. Es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, feta amb pastes sorrenques i amb desgreixant abundant, sense decoració, i restes lítiques, entre les que destaca una punta de sageta en sílex jaspiat, de talls bifacial en forma de fulla de llorer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes podrien correspondre a un lloc d'assentament associat al calcolític.</span></span></span></span></p> 08280-33 La Cau 42.0216700,2.4244600 452351 4652342 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84480-33jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84481 Balma de la Roca dels Bugaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-roca-dels-bugaders <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. </span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> XII-XIV En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un mas adossat a una balma, situades a la zona de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Està format per un espai rectangular amb tres habitacions: dues cobertes per la roca, que ocupen 16 </span></span><span><span>m2 i </span></span><span><span>13 </span></span><span><span>m</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>2</span></span><span><span> respectivament, i una, probablement al descobert, d’uns 18 </span></span><span><span>m2</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1992 l’indret va ser objecte de prospeccions arqueològiques, dirigides per Assumpta Serra i Isabel Serrat, que van permetre identificar el jaciment com un nucli d’hàbitat medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests vestigis demostren la superpoblació d’aquesta zona en època medieval, en un moment anterior a la Pesta Negra.</span></span></span></span></p> 08280-34 Les Baumes 41.9982200,2.4047100 450698 4649750 08280 Tavertet Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog http://lamiradadeloliba.blogspot.com/ 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84482 Balma de les Piques https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-piques <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1996) “Evolució tipològica del mas a Tavertet (s. X-XV). Resultats de les campanyes de prospeccions”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>. Barcelona, núm. 16-17 (1995-1996), p. 245-265.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> IX-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de les Piques es troba </span><span>a tramuntana de la casa de les Baumes, al cingle sud-oest del puig de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una de les balmes més grans del Collsacabra; les seves dimensions aproximades són 70 m d'amplada, 7 m de fondària i 4 m d’alçada màxima. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu interior, hi ha dues grans piques rectangulars excavades a la roca, que recullen l'aigua que s’escorre del sostre; una d’elles simple i una altra doble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També s’observen pedres que podrien haver format part d’algun antic mur.</span></span></span></span></p> 08280-35 Les Baumes <p>Segons la tradició oral, la balma de les Piques era un dels amagatalls d’en Serrallonga. </p> 41.9979400,2.4035400 450601 4649720 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg0.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/