Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84470 Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> 08280-30 Extrem sud-est del terme municipal. 41.9973400,2.4307700 452856 4649638 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84471 Espai Natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> 08280-31 Tavertet 42.0068400,2.4470400 454210 4650684 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84480 Balma de la font Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-font-nova <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 348.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de la font Nova es troba a la part superior del torrent de la Cau, al seu costat esquerre. És troba excavada en els gresos i fa uns 12 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una intervenció arqueològica, que va permetre documentar la seqüencia estratigràfica del jaciment. Es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, feta amb pastes sorrenques i amb desgreixant abundant, sense decoració, i restes lítiques, entre les que destaca una punta de sageta en sílex jaspiat, de talls bifacial en forma de fulla de llorer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes podrien correspondre a un lloc d'assentament associat al calcolític.</span></span></span></span></p> 08280-33 La Cau 42.0216700,2.4244600 452351 4652342 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84480-33jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84483 Balma de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-sant-corneli <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 347.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de Sant Corneli es troba a la part inferior del penya-segat de Sant Corneli, al costat oest del torrent de la Cau, entre l'ermita i la casa Novelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita cavitat (5,50 m d'amplada, 2,80 m de fondària i 0,60 me d'alçada) excavada en gresos, reomplerta d'un sediment compacte i dur, de color marró.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una prospecció arqueològica, que va permetre documentar restes òssies humanes al seu interior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la funcionalitat de la balma, tot i que podria haver estat utilitzada com a lloc d’hàbitat durant el calcolític.</span></span></span></span></p> 08280-36 Sant Corneli <p><span><span><span><span>El jaciment fou descobert per Francesc Puntí i Homs, veí de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> 42.0132900,2.4228500 452212 4651413 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84483-36jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86285 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1 <p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> 08280-45 Extrem sud-oest del terme municipal. 41.9886000,2.3575600 446785 4648710 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86286 Jaciment paleontològic de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-tavertet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARRÉS MALIAN, F.; STAID-STAADT, J.L. (1967) 'Moluscos eocenos de la plana de Vic. <a>1ª Nota adicional</a>'. <em>Acta Geológica Hispánica</em>. p.1-111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>REGUANT, S. (1967) <em>El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro</em>. Tesis doctoral. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat a les proximitats del nucli urbà</span><span> de Tavertet, amb la presència de</span><span> margues gris-blavoses eocèniques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'associació faunística del jaciment és: - Eocalcinus eocenicus; -Schizaster leymerici; -Coleopleurus coronalis; - Nummulites tavertensis; -N. Crusafonti; -Natica garneri; -Cancellaria lyrata; -Ostrea multicostata; -Dromilites hilarionis; -Neptunus catalanicus; -Pagurus marceti; -Vulsella deperdita.</span></span></span></span></p> 08280-46 Tavertet 41.9968700,2.4152000 451566 4649594 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86286-46jpg0.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. 123 1792 5.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86290 Cova de can Feló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-felo <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><a><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982)</span></a><span> “Un Nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 73-81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982) Memòria del sondeig realitzat a la Cova de can Felo (Tavertet, Osona). Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS, W.; MOLIST, M (1984) “Un nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”<em> Els Cingles,</em> nº 16. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 4-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <a href='http://espeleoindex.com'>http://espeleoindex.com</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”.<em> Els Cingles,</em></span><span> nº 9. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-11 i 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”. <em>Els Cingles,</em></span><span> nº 10. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 353.</span></span></span></span></span></span></p> Ha estat objecte d'intervencions per part d'afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>La cova de Can Feló es troba al mig de la paret que formen els cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que fa uns 10 m d'alçada per 5 m d'amplada, dona accés a una sala de 25 m quadrats, on es situa l’àrea del jaciment (d’uns 10 m d’amplada per 5 m de llargada). Una esquerda permet l’accés a un recorregut d'uns 70 m de sales i passadissos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1982 va ser objecte d’una excavació arqueològica que va permetre establir una estratigrafia amb tres nivells diferenciats, tot i que havia estat espoliada anteriorment:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Estrat I: terres granuloses amb força pedres i presència d’algun fragment de ceràmica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat II: terres compactes sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat III: terres sorrenques sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>La ceràmica associada a la cova, aportada pel Sr. Jordi Mor, està formada per dos grans grups cronològics: un del neolític mig-antic i l'altre del bronze. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al neolític mig-antic, es tracta de ceràmiques amb nanses tubulars verticals tipus Montboló i anses tipus Chassey de bobina, i ceràmica de parets fines i brunyides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bronze, destaca la presència de vasos oberts, amb decoracions impreses, anses de cinta arrodonides i cordons amb impressions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estat actual del jaciment és dolent ja que ha desaparegut pràcticament tot el seu sediment.</span></span></span></span></p> 08280-49 Cingles de Tavertet <p><span><span><span>El jaciment fou excavat l'any 1982 per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó. </span></span></span></p> 41.9946300,2.4222900 452151 4649341 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86291 Dolmen de can Tafura https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-tafura <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 100.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 304.</p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>El dolmen de can Tafura es troba a la solella de can Tafura, a poca distància i a migdia de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica, de planta rectangular, orientada est-oest. Està formada per petites lloses i no conserva la coberta. Les seves dimensions són 2 m de llargada màxima per 1,5 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu voltant hi ha diverses lloses que podien haver format part de la cista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul, ara totalment erosionat, era de forma ovalada, amb un diàmetre màxim de 8 m, format per terra i pedres de gres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista, que va recollir el següent material arqueològic: </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>28 fragments de ceràmica sense decoració ni forma, a mà i amb desgreixant gruixut.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 ascles de sílex sense retoc.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Restes antropològiques: 25 peces molars, 40 peces dentàries d'adult, 42 fragments corresponents a caps de fèmur, tíbies, carpians del peu i costelles, 1 fèmur, 3 falanges i 4 segones falanges. </span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Segons l'estudi antropològic fet per R. Batista, el sepulcre contenia dues inhumacions. </span></span></span></span></p> 08280-50 Can Tafura <p><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista.</span></span></span></p> 42.0032100,2.3736500 448130 4650322 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg_0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86295 Coll s'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-savenc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982) “Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 217-230.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) “Nota preliminar sobre la necrópolis de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Cypsela</em>. Girona, núm. 5, p. 71-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) </span></a><span>“La Necrópolis d'incineració de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1984-1985), p. 83-92.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1986) “Coll S'Avenc: aproximació a l'estudi del ritual d'una necrópolis d'incineració de la comarca d'Osona”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 2, p. 33-38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>El jaciment de Collsavenc <span><span>es troba al peu del turó de Puig Segaler, al costat del cingle, i proper al camí ral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1983, en el decurs de les obres d’ampliació del camí que hi passa a la vora, i excavat pràcticament en la seva totalitat (aproximadament uns 100 m2).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les excavacions es van delimitar dues zones:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona A: Es van documentar 21 enterraments d’estructura simple: fossa de planta circular amb vasos cineraris, normalment coberts per un plat/tapadora. 18 de les fosses contenien una sola urna, mentre que n'hi havia tres que eren dobles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes òssies documentades presenten fortes traces de cremació. Es trobaven normalment a l'interior del vas, tot i que en algunes fosses, al voltant de les urnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tan sols es va trobar una sepultura amb aixovar funerari, format per diversos objectes de bronze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona D: Es va documentar una complexa estructura formada per una gran acumulació de pedres i lloses. A la part central, hi ha un espai rectangular constituït per lloses verticals de grans dimensions, envoltat per elements de menor dimensió, de disposició irregular. Es desconeix la funcionalitat d'aquesta estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va trobar un enterrament, que presentava les mateixes característiques que els de la zona A, amb una urna dipositada en una petita cavitat, formada per tres lloses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material arqueològic localitzat, està format majoritàriament per les urnes amb els seus corresponents plats/tapadores. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les urnes es divideixen en dos tipus: </span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span>Urnes altes amb formes tancades de pasta ben cuita i acabat cuidat. Presenten formes bicòniques, amb vora convexa i bisell simple. La base majoritàriament és plana, tot i que algunes amb peus baixos. Es troben decoracions amb combinacions de puntillats, solcs, acanalats estrets i línies d'oves que formen en alguns casos, motius geomètrics regulars.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vasos més baixos amb formes imprecises degut al seu mal estat de conservació, amb pasta, cocció i acabat molt menys acurats. Presenten formes més o menys globulars, algun d'ells amb vora convexa. Les bases són planes. Les decoracions corresponen a acanalats estrets i puntillats.</span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span>Els plats/tapadores generalment presenten formes còniques, parets amb perfil rectilini, llavis aprimats i algunes vores bisellades. Les bases són planes o umbilicades. Les decoracions són acanalats amplis a l'interior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En quant a l’aixovar funerari, està format per una sageta de bronze amb aletes i peduncle curt de secció plana, i les restes d'un anell de secció circular, també de bronze.</span></span></span></span></p> 08280-54 Puig Segaler 41.9956300,2.4294500 452745 4649448 08280 Tavertet Fàcil Dolent Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86296 Rajols II o Collet de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-ii-o-collet-de-rajols <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania. <em>Separata de: Quaderns d'Estudi</em>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. <em>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</em>. Any II.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PERICOT, L. (1950) <em>Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica</em>. Barcelona: CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</em>, vol. VI (1915-20). Barcelona: l'Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> Va ser tapat després de ser excavat, degut al seu fràgil estat de conservació. <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica amb túmul de terra, que es troba al collet de Rajols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una doble cambra: la principal, d'1,30 m de llargada per 1,30 m d’amplada; i l'adossada, de 0,80 m d’amplada per 1,10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul presenta un diàmetre màxim de 14 m i un perímetre de 43,98 m. Hi ha un cromlec construït, de 1,50 m amplada, que fa de contenció a la massa tumular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou excavada parcialment per membres del Museu de Vic, a principis del segle XX. L'any 1986, l'equip d'arqueòlegs format per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist la </span></span></span></span>van redescobrir.</p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una intervenció arqueològica, per part del pel mateix equip, que </span></span></span></span><span><span><span><span>va permetre documentar alguna resta òssia humana, peces de sílex tallat i, fora de la cambra però dins de l'estructura tumular, dos vasos ceràmics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El materials arqueològics associats al megàlit permeten situar-lo cronològicament en el període del neolític mig. Forma part del complex funerari de l'àrea, que a partir d'altres jaciments (El Padró II i Font de la Vena) ha pogut ser datat per radiocarboni 14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada l'excavació, degut al fràgil estat de conservació del megàlit, es va tapar.</span></span></span></span></p> 08280-55 Collet de Rajols 42.0164000,2.4405100 453676 4651748 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg0.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86297 Balma de la Cort Llòbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-cort-llobrega <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma de la Cort Llòbrega</span> <span>es troba a la paret del cingle situat al sud-est de la masia de les Baumes, en un indret de molt difícil accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una curiosa cavitat de dimensions reduïdes: aproximadament </span><span>uns 5 m de fondària, entre 2 i 3 m d’alçada i una superfície màxima de 20 m. </span><span>Presenta un sediment granulós, procedent de l’erosió de les mateixes parets de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1973 va ser objecte d’una prospecció, duta a terme per M. Cassany i membres del Museu de Vic, on es van recollir fragments de ceràmica feta a mà i restes òssies classificades com a humanes, pel que es va associar la cavitat a un </span><span>lloc d’enterrament. </span></span></span></span></p> 08280-56 Les Baumes 41.9934300,2.4023500 450499 4649219 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86297-56jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut al seu extremadament difícil accés. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86298 Les Pixarelles o coves de Balà o balmes del Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pixarelles-o-coves-de-bala-o-balmes-del-colom <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1995) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. I <em>Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: formació i implantació de les comunitats agrícoles</em>. Gavà: Museu de Gavà, p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. </span></a><em><span>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</span></em><span>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1982) “Les Pixarelles (riera de Balà): Tavertet”. <em>Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p. 147-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1987) “La Seqüència estratigràfica de la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1986-1987), p. 59-68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRESSERRAS, J.J.; ÁLVAREZ, R.; RAURET A.M. (1997) ”Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze.” <em>Annals de <a>l'Institut d'Estudis Gironins</a></em>, vol. 36. Girona: Institut d'Estudis Gironins, p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les balmes del Colom es troben al cingle de la Peredera, entre el baixant de l'Abella i els escalars de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues cavitats, que presenten entrades àmplies i un recorregut interior molt curt, unides per una petita galeria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova A: va ser objecte de sondejos pels volts de l’any 1960, i es van trobar materials ceràmics (en destaca una tassa amb nansa de botó) i una destral de bronze, de la zona de l'entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1974, M. Cassany va dur a terme l’excavació de la galeria extrema de la cavitat, i va recollir un ric lot de materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1983<a>, l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona</a>, va iniciar unes campanyes d’intervenció arqueològica, que es van realitzar durant els anys 1984, 1985, 1988 i 1995. Aquests treballs van permetre establir l'estratigrafia d'aquesta cavitat, amb una gran potència arqueològica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van documentar ceràmiques de formes globulars del bronze mitjà; d’altres ceràmiques, amb tons més marrons i decoracions incises i impreses, del bronze mitjà evolucionat cap a un bronze final; i ceràmiques de color negre brillant i pasta dura, algunes decorades amb incisions i acanalats, del bronze final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, es van recollir alguns elements d'època romana (fragments de ceràmica 'sigillata', algunes monedes), en els nivells superiors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va documentar, fora de l'estratigrafia, un fragment de vas campaniforme, decorat a l'estil internacional, que podia correspondre a una ocupació anterior.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La cova B: va ser objecte de sondejos l’any 1974 per part de M. Cassany, que va recollir un lot de materials ceràmics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les campanyes realitzades per l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, es va poder establir la seva estratigrafia, menys rica que la cova A.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una petita cavitat, al fons de la cova, es va trobar un vas de grans dimensions, de forma globular i amb decoració de cordons impresos amb ditades.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Ramon Álvarez. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar fragments de ceràmiques, restes d'indústria lítica i restes òssies del neolític mitjà, majoritàriament de bovins salvatges, i en menor grau ovelles, cabres i suids. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes han permès determinar la cronologia de l’ocupació estable de la cova, que va des del 4.000 al 900 aC, des del neolític fins a època ibèrica, i el seu ús com a assentament de vigilància i cacera. </span></span></span></span></p> 08280-57 Cingle de la Perereda 41.9914800,2.3936900 449780 4649008 4.000 al 900 aC 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg1.jpg Legal Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet. 78|80|81|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86299 El Pedró II https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-ii <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></span></p> Les lloses que el conformen estan molt degradades. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró II forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra trapezoidal tancada, amb túmul complex.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra es localitza a la part central de l'estructura tumular. El túmul és fet de sauló, de 22 m de diàmetre i 2 m de potència mitja, contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 3 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser descoberta l’any 1986, durant les excavacions al Padró I, dirigides per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, en localitzar una llosa vertical de la cambra central. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació arqueològica, que van continuar durant els anys 1987 i 1988, van permetre documentar un enterrament individual, diverses eines de sílex i un vas ceràmic sencer tipus Montboló. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials arqueològics permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, una datació obtinguda per anàlisi de radiocarboni va donar la data absoluta de 7859 + - 150 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> 08280-58 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86299-58jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86299-58jpg0_1.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86301 El Pedró III https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-iii <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> Només conserva una llosa lateral. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró III forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra, d'1,15 m d'amplada màxima per 1,45 m de llargada, que només conserva una llosa lateral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta vestigis d’un petit túmul molt degradat, d'uns 8-11 m de diàmetre; a la part oest, hi ha un mur de contenció de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser redescobert per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, però no es va trobar cap tipus de material arqueològic associat a l’estructura.</span></span></span></span></p> 08280-60 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg0.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86303 Dolmen de la font de la Vena https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-font-de-la-vena <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>El dolmen de la font de la Vena es troba a ponent del collet de les Graus, a la carena, a l'esquerra de la pista de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica formada per una cambra de planta trapezoidal, coberta per un gran túmul.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, que s'orienta 144 graus sud-est, es localitza a la part central de l'estructura tumular. Les seves dimensions són 2,25 m per 2,40 m i 1,05 m d’alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul és fet de sauló, de 18 m de diàmetre, 1,40 m de potència mitja i un perímetre exterior de 57 m; contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 2,50 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1985 i 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. Malauradament, la cambra ja havia estat saquejada anteriorment per furtius, que havien extret materials.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació van permetre recollir dues puntes de sageta de sílex, trapezis i triangles, i un vas ceràmic tipus montboló, que es va associar a un possible ritual fundacional. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials documentats permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, les anàlisis de radiocarboni va donar les datacions absolutes de 5780 + - 290 BP i 6190 + - 100 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> 08280-62 Collet de les Graus 42.0245800,2.4318400 452964 4652661 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg1.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86306 Gravats del torrent de l'Aveurador https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravats-del-torrent-de-laveurador <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1986) </span><em><span>Memòria prospeccions arqueològiques a l'àrea de Tavertet</span></em><span>. </span><span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI EXISTENCIAL: <a href='https://excursionismecientific.net/tag/tombes/'>https://excursionismecientific.net/tag/tombes/</a></p> Els gravats es troben erosionats. <p><span><span><span><span>Es tracta d'uns gravats sobre un bloc de gresos, que es troba per sobre del torrent de l’Abeurador, al costat de migdia de l’altiplà contigu al puig de Cortils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior del bloc presenta diverses cassoletes i cavitats (amb un diàmetre aproximat de 9-12 cm), unides entre elles per un traçat irregular de solcs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dos conjunts diferenciats, separats entre ells per un espai d’uns 0,80-0,90 m: un d’ells format per 5 cassoletes alineades unides per solcs rectilinis; l’altre, format per 1 cassoleta amb 2 solcs (un dels quals l'uneix amb l’anterior).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia dels gravats.</span></span></span></span></p> 08280-65 Torrent de l'Abeurador 42.0114000,2.4404300 453666 4651193 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg0.png Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://excursionismecientific.net/tag/tombes/ 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86307 La Rambla https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla-0 <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> Només es conserven vestigis del túmul. <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a poca distància del collet de la Rambla, que separa les valls dels torrents de l'Abeurador i de l'Avellanosa. Va ser descobert entre 1979 i 1980 per Francesc Puntí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1986 va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar un promontori d'uns 16-20 m de diàmetre i una alçada de 0,50-0,70 m, envoltat per un peristàlit format per una franja de lloses petites tombades en plec de llibre, entre les que es va trobar un fragment de ceràmica i una ascla de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests blocs constituïen part d'un cromlec, format per un anell similar a la resta de cistes neolítiques de Tavertet.</span></span></span></span></p> 08280-66 Collet de la Rambla 42.0106900,2.4357600 453279 4651117 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86308 Jaciment de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-baumes <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de les Baumes es troba a uns 100 m de la carretera de Tavertet a l'Esquirol, en el vessant del turó de la Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas. Arrel de l'existència en superfície de fragments de ceràmica i d'un molí de mà, hi excavà un petit sondeig en el que recollí fragments de ceràmica fets a mà i tornejats. Les ceràmiques fetes a mà presenten, majoritàriament, acabats grollers i decoracions escasses (alguns cordons impresos). Les fetes a torn, presenten pastes grises i taronjes amb poques formes (llavis aprimats, vores exvasades, etc.). Els materials es van classificar cronològicament en el Ferro-Ibèric Ple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes a excepció de l'aflorament de dues parets. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08280-67 Turó de la Perereda 41.9977700,2.4045900 450688 4649700 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|81|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86315 Paradolmen de les Pixarelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/paradolmen-de-les-pixarelles <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)</span></span></span><em><span> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</span></em><span><span><span><span><span> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. <em>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</em>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUAN, J., ÁLVAREZ, R.; RAURET A.Mª (1997) “Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze”. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona. Vol. 36 (1996-1997) , p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PEDRO, M. (2002) <em>Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular)</em>. Mem. núm.: 4313. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>Es tracta d’una balma paradolmènica del tercer mil·lenni,</span> <span>ubicada cronoculturalment entre el Calcolític i el Bronze inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’espai sepulcral</span> <span>(que mesura 4'10 m de longitud, 2'35 m d'amplada i 1'10 m d'alçada) es troba delimitat mitjançant un tancament amb sis lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cinc de les lloses, reforçades amb blocs de travertí, es troben alineades i en paral·lel a la paret de la balma. La banda est està tancada per una llosa i la banda oest per una paret de blocs. L'entrada a l'espai sepulcral es troba a la banda est.</span></span></span></span></p> 08280-74 Cingle de la Perereda 41.9916300,2.3946100 449856 4649024 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog http://dolmensmenhirs.blogspot.com/ 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86316 Pla de la Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-barraca <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla de la Barraca es troba a l'extrem meridional del puig Urri, per sobre la masia de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert per Francesc Puntí, </span><span>durant la realització de treballs agrícoles a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica, diferents útils i ascles de sílex i una pedra polida circular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb acabats polits i allisats, entre les que destaca un vaset amb vora exvasada, llavis arrodonits i aprimats. Les decoracions majoritàriament són cordons amb impressions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al material lític, es va recollir una punta de sageta amb aletes i peduncle obtinguda per retoc pla, una punta de sageta trapezoidal amb retoc abrupte, làmines curtes amb retocs irregulars abruptes i un petit nucli globular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest jaciment no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una intervenció arqueològica permetria obtenir informacions més precises.</span></span></span></span></p> 08280-75 La Cau 42.0230600,2.4218200 452134 4652498 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86317 Pla del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-bosc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla del Bosc es troba a poca distància a l'oest del nucli urbà de Tavertet</span>, <span>en el camí que travessa el pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas, l’any 1978, que hi va recollir dues destrals de pedra polida de diorita i fragments de ceràmica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les destrals, gairebé sencera, fa 68 mm de llarg per 42 mm d'amplada; l’altra, només conserva la seva part distal, i fa 36 mm de llargada per 34 mm d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes </span></span></span></span></p> 08280-76 Pla del Bosc 41.9928600,2.4135600 451427 4649150 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86317-76jpg0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86318 Pla del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castell <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2016) 'La problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ausetano'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló</em>, vol. 34. Castelló de la Plana: Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, p. 221-231.</span></span></span></span></p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a l'inici del pla del Castell, al seu costat nord-est. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una muralla de grans dimensions (uns 126 m de llarg, 2-3 m d’amplada i 1,5 m d’alçada), construïda en pedra seca, situada en el límit i en la part elevada del pla, i restes de murs, també en pedra seca, situats paral·lelament a la muralla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1979, una part del sediment va ser rebaixat per mitjans mecànics en un projecte d'urbanització de la zona. Durant el mateix any, J. Sanglas va trobar en superfície diferents materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1984, l’equip format per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó va dur a terme dos sondeigs que van permetre documentar una gran potència estratigràfica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Anna Gómez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar un assentament a l’aire lliure que, fins al moment, s’inicia del bronze mitjà i final i que evoluciona a un poblat fortificat, en el món ibèric ple. Les principals restes conservades corresponen a una fortificació amb estances adossades i un espai de circulació associat, d’època ibèrica, amb ocupacions puntuals posteriors, una d’elles de principis de l’antiguitat tardana.</span></span></span></span></p> 08280-77 El Castell 41.9905500,2.4134400 451415 4648893 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86318-77jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86318-77jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet.Fotografia 1 extreta de la Tribuna d'Arqueologia en línia: https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/ 79|80|81|85|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86320 Rajols I https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-i <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS, J.; GUDIOL, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania”. Separata de: </span><em><span>Quaderns d'Estudi</span></em><span>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. </span><em><span>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</span></em><span>. Any II. Vic: Centre Excursionista de Vic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítitcs excavats pel Museu de Vic'. </span><em><span>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</span></em><span>.</span> <span>Vol. VI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> Només conserva dues lloses de la cambra. <p><span><span><span><span>El jaciment de Rajols I forma part del complex arqueològic de l’àrea de Rajols (segons J.M. Gudiol hi havia tres cistes, dues de les quals han estat localitzades: Rajols I i Rajols II).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una possible cista megalítica formada per una cambra simple de petites dimensions, totalment excavada (malgrat la manca de documentació al respecte), que només conserva dues lloses. Segons J.M. Gudiol no tenia túmul i es van trobar ascles de sílex amb retoc i ceràmica feta a mà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, és fa difícil fer una aproximació tipològica i cronològica del jaciment, tot i que la troballa feta per Antoni Noguera Massa, a la dècada dels anys 70 del segle XX d’un vas sencer tipus Montboló donaria la certesa que aquesta sepultura podria ser també neolítica, com les altres del grup de Tavertet, i no d’èpoques posteriors.</span></span></span></span></p> 08280-79 Rajols 42.0161100,2.4417900 453782 4651716 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86320-79jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86320-79jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Des del maig de 2010, a l’exposició permanent del Museu d’Arqueologia de Catalunya hi ha (en règim de comodat, procedent del Museu Arqueològic de Banyoles) un vas sencer tipus Montboló, amb barreta sobre la carena (MACB-833), trobat per Antoni Noguera Massa a la dècada dels anys 70 del segle XX a la cista neolítica de Rajols. És de ceràmica, fa 18 cm de diàmetre i 9 cm d’alçada. 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86321 Jaciment de Roca Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-roca-llarga <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de Roca Llarga es troba al vessant nord-oest del puig de Cortils,</span> <span>a uns 150 m de la seva part superior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1986 per Francesc Puntí, durant la realització de treballs d’artiga a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica i restes lítiques</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb pasta de bona qualitat, compacta, sorrenca i amb abundància de desgreixant. Les decoracions majoritàriament són cordons llisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material lític,</span> es va recollir <span>una fletxa de peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc, un percutor de quars, una mà de molí d'esquist i un gran nombre d’ascles de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. </span></span></span></span></p> 08280-80 Puig de Cortils 42.0126300,2.4463900 454160 4651327 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86322 Dolmen de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-sant-corneli <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): treballs de documentació gràfica i espacial del dolmen de Sant Corneli</em>. Mem. núm.: 13338. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AVILA, J.; BATISTA, R. (1981) “Sant Corneli, un dolmen que se recobra de forma eficaz”. <em>Revista de Arqueología</em>, año 2, núm. 8. Madrid:</span> <span>Zugarto Ediciones, S.A., p. 24-27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, J.O. (2003). <em>Memòria de la prospecció de sepulcres megalítics</em>. Mem. núm.: 4729. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></p> No conserva les lloses de la coberta. <p><span><span><span><span>El dolmen de Sant Corneli es troba a tocar de l’església romànica de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul complex, formada per dues cambres adossades. Té una llargada total de 3,50 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, enllosada en la seva totalitat, no presenta una diferència d'alçada respecte del corredor. Les mides de la cambra són 1,90 m de llargada per 1,20 m d'amplada; i el corredor, que es troba separat per una llosa, fa 2 m de llargada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capçalera del megàlit està formada per una llosa de coberta, de 0,60 m. El túmul, que es troba parcialment envaït per l’edifici de l'església, fa uns 11 m de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica, duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, que la van </span></span></span></span><span><span><span><span>considerar com a galeria catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als materials arqueològics associats al megàlit, tot i que no van ser publicats els trobats durant l’excavació, es té coneixement de que es van recuperar escasses restes d’aixovar funerari. També en consten els recollits, al seu voltant i en superfície, per Francesc Puntí i Homs, aleshores masover del mas la Cau, corresponents a diversos fragments de sílex, alguns amb retoc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la seva cronologia, tot i que els autors de l'excavació el van situar dins l'horitzó de 'Cultura pirenaica' (1600 aC.) i malgrat la falta de materials arqueològics, per les seves característiques arquitectòniques, es podria situar en el neolític final/calcolític.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del grup de cistes neolítiques amb túmul complex de la zona de Tavertet, bastides dins la segona meitat del V mil·lenni aC., considerades com una de les primeres manifestacions megalítiques de Catalunya.</span></span></span></span></p> 08280-81 Sant Corneli 42.0157200,2.4232500 452247 4651682 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86322-81jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86322-81jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, però no es va comprendre la seva importància real com a doble cista dins d’un gran túmul bastida a la segona meitat del V mil·lenni aC, i es va interpretar com a galeria catalana dins l'horitzó de 'Cultura pirenaica' (1600 aC.).L'any 2016 es va realitzar una campanya arqueològica de documentació gràfica i espacial de l'estructura. 78|79|76 1754 1.4 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86323 Sepulcre megalític de Pineda de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-de-pineda-de-la-serra <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): prospecció a la Pineda de la Serra</em>. Mem. núm.: 13337. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></p> Es troba molt erosionat. <p><span><span><span><span>Petita cista rectangular, feta de gres local, que només conserva tres lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria ser una cista neolítica amb túmul, però només un intervenció arqueològica permetria l’obtenció de més dades. </span></span></span></span></p> 08280-82 Pineda de la Serra 42.0166400,2.4132300 451418 4651790 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg1.png Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El jaciment consta com a pre-fitxa a Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, sense coordenades, pel que les que consten en aquesta fitxa són aproximades.Fotografies extretes de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86325 Roure de l'Amorriador https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lamorriador <p><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></span></p> És mort. <p><span><span><span><span><span>El roure de l'Amorriador es troba</span> <span>entre el puig del Saule i els camps de Monteis, a la dreta de la pista. Es tracta d'un exemplar monumental, actualment mort, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta unes malformacions al tronc, com si tingués panxa.</span></span></span></span></span></p> 08280-84 Monteis 41.9996200,2.4257300 452440 4649894 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86325-84jpg0_2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86327 Roure de la font de l’Avellanosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lavellanosa <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El roure de la font de l’Avellanosa es troba a tocar de les grans roques de la font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, corpulència i antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels pocs arbres que queden de l'antiga roureda que cobria aquest paratge.</span></span></span></span></p> 08280-86 Font de l'Avellanosa 42.0057100,2.4328500 453034 4650566 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86327-86jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86381 Puig de la Força https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-forca <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 361.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El puig de la Força és un</span><span> imponent penyal rocós, de 739 m, situat al sud-oest del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret de gran bellesa natural per les seves vertiginoses parets, que cauen sobre l’aiguabarreig de la riera de Balà amb el pantà de Sau. El seu cim és un impressionant mirador natural, que permet unes vistes panoràmiques dels cingles a l’entorn del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És molt visitat pels excursionistes, tot i el seu accés difícil, a través d’un corriol que arrenca arran de cinglera, a la vora del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> 08280-125 El Castell <p><span><span><span><span>En aquest puig es troben les restes del castell de Cornil, amb origen als segles X i XI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu antic nom era puig de la Fossa, però probablement les publicacions i mapes excursionistes van consolidar el nom actual (BORBONET, 1999: 144).</span></span></span></span></p> 41.9809400,2.3891100 449392 4647840 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86390 El Llobet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobet-0 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.64-65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 288.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta quadrada i consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada i algunes també de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal presenta, a la llinda, la següent inscripció: “JOSEPH MORETA 1753”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, d’obra vista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tramuntana hi ha una cabana, a doble vessant, i l’era de pedra.</span></span></span></span></p> 08280-131 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>La referència històrica més antiga de la casa és un document de l’any 1333, on s’esmenta l’hereu del mas Llobet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XVI, va passar de formar part de la parròquia de Sant Vicenç Sarriera a la de Sant Bartomeu Sesgorgues, juntament amb els masos Vilaret, Verders i Sarriera</span> (<span>BORBONET, 1999: 65).</span></span></span></span></p> 42.0039000,2.3485100 446048 4650415 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86390-131jpg0.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.Fotografies extretes del web OSONA SATNAM: www.osonasatnam.catActualment el Llobet és una casa de retirs i tallers. 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86399 Sot de Balà https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-bala <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El sot de Balà es troba al sud-oest del nucli de Tavertet, seguint el curs de la riera de Balà, </span><span>des del salt de molí Bernat, en direcció oest fins a tocar el pantà de Sau</span><span>, entre els puigs de la Força i de Santa Cília.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una vall, poblada d’alzines, entre</span><span> els estrats verticals i rocosos dels cingles,</span><span> i excavada pel pas de la riera de Balà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels indrets més espectaculars, singulars i de més bellesa natural de l’interior de Catalunya.</span></span></span></span></p> 08280-138 Riera de Balà 41.9897200,2.3933600 449751 4648813 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86399-138jpg0_1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86401 Salt i gorg de Tirabous o del Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-de-tirabous-o-del-noguer <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, </span></span></span><span>p. 316.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 19-21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt de Tirabous es troba al torrent del Noguer, a llevant de la casa del Noguer. És de règim intermitent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua cau des d’un esvoranc del cingle, a uns 100 m d’alçada, al peu del qual es forma un preciós gorg, excavat a la pedra, de forma cilíndrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És</span><span> un salt </span><span>de gran espectacularitat, i el</span><span> més cabalós del municipi</span><span>.</span></span></span></span></p> 08280-140 El Noguer 41.9925200,2.3882800 449333 4649127 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat) 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86414 Salt del Molí Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-moli-bernat <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 19-21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt del Molí Bernat es troba a la riera de Balà, a tramuntana del molí, i a les proximitats del nucli urbà de Tavertet. És un salt d’aigua de gran alçada i un dels més notables del Collsacabra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>E</span><span>s despenja entre els cingles de Molí Bernat i de la Fontanella, pel davant d’una gran balma</span><span><span><span>, i s’aboca a un preciós afrau. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És espectacular després d’una forta pluja, quan </span><span>l’aigua rebota en una gran roca que hi ha al dessota, formant un gran ventall.</span></span></span></span></p> 08280-152 Molí Bernat 41.9984000,2.4105800 451184 4649767 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86414-152jpg_0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia 1 extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86417 Morro de l'Abella https://patrimonicultural.diba.cat/element/morro-de-labella <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2006) “Puigs i turons de Tavertet - VIII ( El Morro de l’Abeia)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 55. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-3.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANTUARIS NATURALS: </span></span></span></span> <a href='https://santuarisnaturals.org/morrodelabella'>https://santuarisnaturals.org/morrodelabella</a></p> <p><span><span><span><span>El turó o morro de l’Abella és un espectacular penyal de 674 m d’altitud, que sobresurt dels cingles de la Perereda i s’aboca damunt de la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca per la seva estructura assentada sobre el cingle vermellós, que fa uns 70 m de llargada i uns 10 m d’amplada i es va estrenyent en alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret molt visitat pels excursionistes i el seu cim permet gaudir d’una panoràmica espectacular del sot de Balà, el salt de Tirabous, i del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> 08280-155 Cingles de la Perereda <p><span><span><span><span>Popularment s’atribueix el nom a l’existència d’algun eixam d’abelles arrecerat en un dels molts racons del cingle, però probablement prové de la desapareguda masia de l’Abella, documentada al segle XI i situada en aquests verals (SANGLAS, 2006: 2-3). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel cantó de llevant hi davalla un antic camí que comunicava la vall de Sau amb l’Esquirol, que també era utilitzat quan es feia carbó d’alzina al sot de Balà.</span></span></span></span></p> 41.9914100,2.3905400 449519 4649002 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86417-155jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El Morro de l'Abella és un espai natural vulnerable degut a la pressió turística, motiu pel qual el seu accés està regulat i obert al públic dissabtes i diumenges, ponts i festius de 10h a 18h amb aforament controlat. Disposa d'un aparcament habilitat i l'accés té un cost de 2,5€/persona. Fotografia 1 extreta del portal wikilok (es.wikiloc.com). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86423 Salts de l’Avenc o de la Cua de Cavall https://patrimonicultural.diba.cat/element/salts-de-lavenc-o-de-la-cua-de-cavall <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 356.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els salts de l’Avenc es troben als cingles de l’Avenc, </span><span><span><span>a l'indret on el torrent de l'Abeurador i el torrent de l'Avellanosa hi aboquen les seves aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels paratges naturals més impressionants del Collsacabra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua dels dos petits torrents paral·lels, el de l’Avellanosa i el de l’Abeurador, cauen al buit en els cingles pròxims a la casa de l’Avenc. Formen un primer tram d’uns 100 m fins a la lleixa del salt i cauen 100 m més, ajuntant les seves aigües poc després.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sota el cingle, els salts dels dos torrents formen un gorg, conegut com la Plaja, on neix el torrent de les Aigües. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt del torrent de l'Abeurador és menys cabalós que el de l'Avellanosa, que rep el nom de saltant de la Cua de Cavall.</span></span></span></span></p> 08280-158 Cingles de l'Avenc 42.0014300,2.4371700 453389 4650088 08280 Tavertet Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia d'Ernest Gutiérrez extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat) 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86443 Cingles de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet-0 <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET: <span>https://www.tavertet.cat/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una imponent cinglera situada a tocar del nucli urbà de Tavertet i els seus entorns, des del pla del Castell fins als cingles de l’Avenc, i que s’aboca a les Guilleries, sobre la vall del Ter. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És formada per roca calcària compacta i les </span><span>parets s'enlairen 400 m per sobre del pantà de Sau, amb una verticalitat de 200m.</span></span></span></span></p> 08280-177 Tavertet 41.9872900,2.4120100 451294 4648532 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86443-177jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86443-177jpg0_1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86455 Roures del pla de la Devesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-pla-de-la-devesa <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els roures del pla de la Devesa es troben al costat del camí de Tavertet a l’Avenc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de tres roures martinencs (<em>Quercus pubescens</em>) centenaris que destaquen per les seves dimensions i capçades arrodonides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són arbres monumentals.</span></span></span></span></p> 08280-188 Pla de la Devesa 42.0023800,2.4352700 453232 4650195 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86455-188jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86455-188jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86731 Alzina de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-serra <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una alzina (<em>Quercus ilex</em>) centenària, de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de la Serra.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca,</span> <span>entre la vegetació de l’indret, per la seva gran alçada i la densa capçada.</span></span></span></span></p> 08280-194 La Serra 42.0098800,2.4009900 450399 4651047 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86731-194jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86732 Roures de Tresserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-tresserra <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els roures de Tresserra es troben als prats propers a la casa, envoltats d’una roureda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dos roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades.</span></span></span></span></p> 08280-195 Tresserra 42.0125700,2.3823500 448858 4651356 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87014 Turó del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI ESPAIS INTERÈS GEOLÒGIC: </span></span></span><span><span><span><a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El turó del Castell, de 851 m, es troba sobre el pla de Baix del Castell, a pocs metres a ponent de la casa del Castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un turó testimoni, que permet observar </span><span>la successió estratigràfica que aflora tant en el turó com en la superfície estructural sobre la que es recolza, que caracteritzen la formació Margues del Coll de Malla i situen el límit entre el Lutecià i el Bartonià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cim presenta un vèrtex geodèsic </span><span>(referència 295097001) i les restes d’una capella.</span></span></span></span></p> 08280-198 El Castell 41.9830700,2.3962700 449987 4648073 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87014-198jpg_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87014-198jpg0_0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87019 Balma del Castell o dels Moltons https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-castell-o-dels-moltons <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 306.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una petita balma, orientada a migdia, situada al cingle del pla de Baix del Castell, a la dreta del camí al puig de la Força, sobre la vall de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (vegeu bibliografia) podria haver estat utilitzada com a habitacle en temps remots.</span></span></span></span></p> 08280-199 El Castell 41.9812200,2.3908500 449537 4647871 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87019-199jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-02-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87551 Rocallarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocallarga <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 141.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (1993) </span></a><em><span>Tavertet els seus verals: glossa i guia.</span></em><span> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La Rocallarga és un cim de 1.186 m, situat a</span></span></span><span>l nord-est de l’Avenc i a la mateixa carena del puig de Cortils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un vèrtex geodèsic (referència 296096001).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És un mirador natural que permet gaudir d’una increïble panoràmica que </span></span></span><span>s’obre fins a les muntanyes de la Garrotxa i el massís del Canigó. En dies molts clars, s’hi poden observar les illes Medes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels indrets del terme més visitats pels excursionistes.</span></span></span></span></p> 08280-201 L'Avenc 42.0098000,2.4456300 454095 4651013 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87551-201jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87551-201jpg1.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87552 Cingles de l'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-lavenc <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUNDACIÓ CATALUNYA LA PEDRERA: <a href='https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/es/naturaleza'>https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/es/naturaleza</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cinglera de pedra calcària, que s’estén des de Collsavenc fins a la canal del Teix. És una de les més imposant del país, per la magnificència del paisatge que s’abasta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret de gran bellesa natural, que destaca pels colors vermellosos i grisos de la cinglera i pel contrast dels relleus suaus de les roques paleozoiques situades als seus peus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest cingle s’hi despengen els salts de la Cua de Cavall o de l’Avenc.</span></span></span></span></p> 08280-202 L'Avenc 42.0025700,2.4413800 453738 4650212 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87552-202jpg0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216).La Fundación Catalunya La Pedrera gestiona diverses hectàrees “Espai Natura Cingles de l’Avenc de Tavertet”. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87913 Balmes de la Palla https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-palla <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les balmes de la Palla es troben</span> <span>al cingle de Sobiranes, a la dreta del torrent de la Baumallera, sobre la costa de Graunyer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues petites balmes espectaculars per la seva aèria ubicació. En destaca especialment una, per la seva localització sobre una gran roca arrodonida, que en la seva part superior té una àmplia superfície plana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva configuració geològica consta d’estrats roquers que presenten <span><span>clivelles verticals, amb l’aspecte de mur fragmentat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Podrien </span></span></span><span>haver estat habitades en l’antiguitat (BORBONET, 1999:110).</span></span></span></span></p> 08280-205 Sobiranes 42.0028100,2.3848800 449059 4650271 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87913-205jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87914 Balma de la Visera https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una <span><span>balma situada a les Roques de la Corbera, a l’interior d’una penya, amb una gran visera sortint. És molt visible i espectacular.</span></span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu interior presenta grans blocs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mides aproximades són 38 m de llargada, 10 m d’alçada i 14 m de fondària.</span></span></span></span></p> 08280-206 Roques de la Corbera 42.0036500,2.3887300 449379 4650362 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87914-206jpg2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-02-26 00:00:00 Virginia Cepero 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87915 Balma de les Corts https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-corts <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 344.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La balma de les Corts es troba al </span></span></span><span>darrere del salt del Molí-bernat, al cingle per on es despenja la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de grans dimensions</span><span><span><span> i permet transitar a mitja alçada del cingle.</span></span></span><span> En el cantó de migdia, a l’esquerra del salt, hi ha restes de murs de pedra que podrien correspondre a unes antigues corts, que donaren nom a la balma.</span></span></span></span></p> 08280-207 Molí-bernat 41.9983400,2.4105200 451179 4649760 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virginia Cepero 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87918 Roques de la Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-corbera <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 318.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Roques de la Corbera es troben a ponent de la masia de la Corbera, sobre la riba dreta del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’uns enormes penyals gairebé verticals, formant balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de les Roques es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el pantà de Sau i les Guilleries.</span></span></span></span></p> 08280-208 La Corbera 42.0039300,2.3885800 449367 4650393 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87918-208jpg0_1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-08 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87939 La Cort Fosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca-0 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia, p. 66.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <span><span><span>https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 290.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat natural situada </span></span></span><span>a uns 350 m al nord-est del Villaret de Baix, en una zona rocallosa, amagada per la vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un gran amuntegament de roques, amb tres entrades i </span><span><span><span>una petita galeria interior que permet la comunicació de les tres obertures. </span></span></span><span>Una de les balmes és força espaiosa. </span><span><span><span>Té una fondària aproximada de 15 m.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-210 El Villaret de Baix <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (consulteu bibliografia), podria haver estat habitada des de l’antiguitat i, durant la Guerra Civil, havia servit d’amagatall per a alguns veïns.</span></span></span></span></p> 42.0007900,2.3536100 446468 4650066 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87939-210jpg0.png Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2021-12-21 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografia i dibuix extrets del web: https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87940 Barret d’en Perereda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barret-den-perereda <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p.322.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Curiosa roca</span> <span>que destaca a la carena, situada a l’extrem de ponent del puig d’en Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca presenta una forma curiosa que recorda a un barret, resultat de l’erosió meteorològica i del pas del temps.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba en un indret privilegiat, concorregut pels excursionistes, i visible des de molts indrets, des d’on es pot gaudir de vistes panoràmiques sobre el pantà de Sau. </span></span></span></span></p> 08280-211 La Perereda 41.9976000,2.3973100 450085 4649685 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87940-211jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87952 Cova dels Teixidors https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-teixidors <p><span><span><span><span>ESPELEOBLOC: <a href='http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html'>http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia, p. 37-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cova situada a la riba esquerra del torrent de la font del Rossell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que s’obre en un indret de gran pendent i de difícil localització, fa aproximadament 2 m d’amplada per 1 m d’alçada, dona pas a diverses sales, de difícil accés. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior s’hi pot observar un procés graviclàstic i algunes formes de reconstrucció.</span></span></span></span></p> 08280-212 Serrat de Gironella 41.9874600,2.3734300 448099 4648574 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87952-212jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de l’interior de la cova extreta del blog http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5