Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84398 Fotografies de Tavertet al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal XX <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vuitantena de fotografies del municipi de Tavertet. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades, majoritàriament, entre els inicis i la dècada dels anys setanta del segle XX.</span></span></span></span></p> 08280-2 Edifici del Rellotge - planta baixa. C. Comte d'Urgell, 187, 08036, Barcelona. <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84400 Fotografies de Tavertet a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-la-memoria-digital-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 42 imatges del terme municipal de Tavertet procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 16 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, es poden consultar tres pergamins digitalitzats que fan referència a Tavertet, dipositats a la Biblioteca de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-3 Memòria Digital de Catalunya (MDC) <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84401 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Comarcal d’Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-comarcal-dosona <p><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/</span>ArxiusEnLinia/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal d’Osona conserva documentació relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents amb una àmplia cronologia, des del segle XIIII al XX. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACOS80-27: Biblioteca auxiliar.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-7: Col·lecció de manuscrits i documents solts de l'Arxiu Comarcal d'Osona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-137: Domènec Riera Comerma.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-78: Família Piquer-Pomés.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-119: Família Vila, els Pinosa i Perariera d'Alboquers i el Vilar de Pruit.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-28: Hemeroteca comarcal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-23: Hospital de la Santa Creu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-54: Josep Passola Puig.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-115: Masgrau – Comarmena.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-152: Pere Isern Puntí.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-45: Pietx.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-56: Quirze Parés i Ganyet.</span></span></span></span></li> </ul> 08280-4 Arxiu Comarcal d’Osona. C. de l'Era d'en Sellés, 6, 08500, Vic. <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS), creat l'any 1990, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal d’Osona i per l’Ajuntament de Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els fons documentals que custodia, s’hi troba la documentació semiactiva dels organismes de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i judicial de la comarca. També custodia el fons de l'Hospital de la Santa Creu, de titularitat privada, que destaca pel seu valor històric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, el tret característic de l'Arxiu Comarcal d'Osona és el d'arxiu fotogràfic, ja que conserva nombrosos fons personals i col·leccions locals de fotografia històrica.</span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84406 Arxiu Municipal de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-tavertet <p><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</span></span></span></span></p> XI-XX <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Tavertet conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament i del Jutjat de Pau, es conserven fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, com el de la Germandat Agrícola (1941-1944), el de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) (1989-2000), el de la Delegació Local de FET i de las JONS (1939-1968) i el del Comité de Unión Patriótica (1924-1930). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fons municipal està classificat en:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>1. Administració general</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>2. Hisenda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>3. Proveïments</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Serveis Social</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Sanitat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Obres i Urbanisme</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. Seguretat Pública</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>8. Serveis militars</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>9. Població</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Eleccions</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Ensenyament</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Cultura</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient</span></span></span></span></span></span></p> 08280-7 Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. <p><span><span><span><span>El Servei d'Arxiu Municipal de Tavertet forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84408 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-nacional-de-catalunya <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547: Agència Catalana de l’Aigua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: <a>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’</a>Hisenda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515:</span> <span>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1133: Ecotècnia S. Coop.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera - Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-84: Fundació Jaume Bofill.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-726: Joan Fontanillas Ginabreda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-169: Llinatge Oriola-Cortada, Comtes de la Vall de Merlès.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-167: Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1070: Servei Civil Internacional de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA.</span></span></span></span></li> </ul> 08280-8 Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I, 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84465 A Tavertet, de la merda en fan paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> 08280-25 Terme municipal de Tavertet 41.9959700,2.4195800 451928 4649492 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84469 El Penitent de Tavertet i el Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-tavertet-i-el-diable <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><span><a href='https://amicsdetavertet.org/'>https://amicsdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p.69-70.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La singular disposició del confessionari de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tant a prop del portal, té una llegenda que n’explica el motiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molt de temps, a Sau hi vivia un home molt avar i despietat que va pactar amb el diable per fer-se encara més ric. El diable li va concedir els diners a canvi de la seva ànima, que la vindria a buscar la nit de cap d’any, a les dotze en punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els remordiments turmentaven l’home i, el dia pactat, va anar a confessar-se a l’església de Sau. Degut a la gravetat del pecat, el sacerdot no va poder donar-li l’absolució però el va enviar a Tavertet ja que, segons la tradició, l’església de Sant Cristòfol havia estat fundada per Carlemany i gaudia d’algunes prerrogatives eclesiàstiques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va arribar al confessionari de Tavertet just quan començaven a tocar les dotze, i es va presentar puntualment el diable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els segons abans de tocar l’última campanada, el diable va reclamar la seva ànima i davant la negativa de l’home, va estirar-lo amb força, però el penitent va agafar-se fermament al confessionari. El sacerdot va subjectar ben fort el confessant amb l’estola, però la força del diable era tan potent que van ser arrossegats cap a la porta. En el moment de tocar l’última campanada, es va quedar travat el confessionari i el diable va perdre la partida.</span></span></span></span></p> 08280-29 Sant Cristòfol de Tavertet 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84470 Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> 08280-30 Extrem sud-est del terme municipal. 41.9973400,2.4307700 452856 4649638 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84471 Espai Natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> 08280-31 Tavertet 42.0068400,2.4470400 454210 4650684 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84481 Balma de la Roca dels Bugaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-roca-dels-bugaders <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. </span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> XII-XIV En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un mas adossat a una balma, situades a la zona de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Està format per un espai rectangular amb tres habitacions: dues cobertes per la roca, que ocupen 16 </span></span><span><span>m2 i </span></span><span><span>13 </span></span><span><span>m</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>2</span></span><span><span> respectivament, i una, probablement al descobert, d’uns 18 </span></span><span><span>m2</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1992 l’indret va ser objecte de prospeccions arqueològiques, dirigides per Assumpta Serra i Isabel Serrat, que van permetre identificar el jaciment com un nucli d’hàbitat medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests vestigis demostren la superpoblació d’aquesta zona en època medieval, en un moment anterior a la Pesta Negra.</span></span></span></span></p> 08280-34 Les Baumes 41.9982200,2.4047100 450698 4649750 08280 Tavertet Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog http://lamiradadeloliba.blogspot.com/ 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84486 El castell de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-tavertet <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts i molts anys, el senyor del castell de Tavertet era un tirà que tractava molt malament als seus vassalls. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un dia, aquests es van rebel·lar, capitanejats per una noia molt valenta. La lluita va ser ferotge però, després de diverses hores, van aconseguir apoderar-se del castell i van tirar pel cingle al senyor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aleshores, en dies de fort vent, es poden sentir els gemecs de l’ànima en pena del senyor.</span></span></span></span></p> 08280-38 Puig de la Força 41.9813100,2.3896200 449435 4647881 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84487 A la Baumallera de la teulada en feien era https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-baumallera-de-la-teulada-en-feien-era <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>El refrany geogràfic </span></span></span><span>“ A la Baumallera de la teulada en feien era”</span><span><span><span>, fa referència a la casa de la Baumallera, que es troba a l’interior d’una gran roca balmada.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca és bastant plana, fet pel qual havien d’aprofitar-la com a era per a fer la batuda.</span></span></span></span></p> 08280-39 La Baumallera <p><span><span><span>La Baumallera és la darrera balma habitada de Tavertet. Segons la tradició oral, hi va viure una dona fins a finals del segle XIX. <span> </span></span></span></span></p> 42.0082300,2.3862100 449174 4650872 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84488 La Casa de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-rajols <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga anècdota relacionada amb la casa de Rajols. Segons aquesta història, un dia que l’amo de la casa anava de camí al mercat d’Olot per a vendre una vaca, va ser entabanat per uns lladres que li van robar la bèstia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'home els va maleir i e</span></span></span></span><span><span><span><span>s va proposar recuperar la vaca, pel que es va vestir de saludador i va anar a buscar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a un hostal, va reconèixer un dels lladres que, innocentment, va demanar si podia curar el mal de ventre al seu company. Va accedir i va demanar que portessin vi ranci, borregos i dues rajoles i els va avisar que, encara que sentíssim cridar al malalt no entressin fins passada una hora. Mentrestant, van quedar d'acord en esperar a la vora del foc de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’amo de Rajols va escalfar les dues rajoles al foc i les va posar al ventre del malalt, que va cridar desesperadament. Després de menjar-se els borregos sucats en vi, va anar a l’estable i va marxar tranquil·lament amb la seva vaca.</span></span></span></span></p> 08280-40 Rajols 42.0188000,2.4442900 453991 4652013 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86282 Arqueta copó de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-copo-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span><span><span>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. </span></span></span></span></span></span></p> XIV <p><span><span><span><span>Arqueta de fusta provinent de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, datada en el primer quart del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves dimensions són 20 cm per 13 cm per 9 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És formada per un buc paral·lelepipèdic amb tapa a quatre vessants, amb un peu de fusta de boix tornejada, encastada a la fonadura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta decoració a l’exterior, amb relleus d’estuc modelat: les cares es troben emmarcades per una petita motllura de mitja canya, amb una decoració de tiges ondulants i fons amb petites perles en relleu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El peu està motllurat i l’eix, amb decoració d’incisions, té doble nus a la part superior.</span></span></span></span></p> 08280-42 Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Fàcil Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic (www.museuepiscopalvic.com). 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86285 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1 <p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> 08280-45 Extrem sud-oest del terme municipal. 41.9886000,2.3575600 446785 4648710 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86310 El cabrer de l'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer-de-lavenc <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72-73.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>Segons explica la llegenda, a la casa de l’Avenc, hi havia un cabrer que s’encarregava del ramat de cabres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels bocs del ramat, que era l’orgull de l’amo de la casa perquè era de molt bona raça, tenia amargat al cabrer pels seus constants cops de cap.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El noi es va proposar fer desaparèixer al boc, preparant un parany a uns camps de pastura a tocar del cingle. Va fer un munt de pedres, el va cobrir amb el seu capot i el barret de palla i li va posar un bastó. En veure-ho, el boc hi va anar corrents donant un gran cop de cap creient que era el cabrer i va caure cingle avall.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-69 L'Avenc 42.0052500,2.4419100 453784 4650510 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86325 Roure de l'Amorriador https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lamorriador <p><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></span></p> És mort. <p><span><span><span><span><span>El roure de l'Amorriador es troba</span> <span>entre el puig del Saule i els camps de Monteis, a la dreta de la pista. Es tracta d'un exemplar monumental, actualment mort, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta unes malformacions al tronc, com si tingués panxa.</span></span></span></span></span></p> 08280-84 Monteis 41.9996200,2.4257300 452440 4649894 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86325-84jpg0_2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86327 Roure de la font de l’Avellanosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lavellanosa <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El roure de la font de l’Avellanosa es troba a tocar de les grans roques de la font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, corpulència i antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels pocs arbres que queden de l'antiga roureda que cobria aquest paratge.</span></span></span></span></p> 08280-86 Font de l'Avellanosa 42.0057100,2.4328500 453034 4650566 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86327-86jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86381 Puig de la Força https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-forca <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 361.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El puig de la Força és un</span><span> imponent penyal rocós, de 739 m, situat al sud-oest del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret de gran bellesa natural per les seves vertiginoses parets, que cauen sobre l’aiguabarreig de la riera de Balà amb el pantà de Sau. El seu cim és un impressionant mirador natural, que permet unes vistes panoràmiques dels cingles a l’entorn del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És molt visitat pels excursionistes, tot i el seu accés difícil, a través d’un corriol que arrenca arran de cinglera, a la vora del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> 08280-125 El Castell <p><span><span><span><span>En aquest puig es troben les restes del castell de Cornil, amb origen als segles X i XI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu antic nom era puig de la Fossa, però probablement les publicacions i mapes excursionistes van consolidar el nom actual (BORBONET, 1999: 144).</span></span></span></span></p> 41.9809400,2.3891100 449392 4647840 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86390 El Llobet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobet-0 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.64-65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 288.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta quadrada i consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada i algunes també de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal presenta, a la llinda, la següent inscripció: “JOSEPH MORETA 1753”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, d’obra vista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tramuntana hi ha una cabana, a doble vessant, i l’era de pedra.</span></span></span></span></p> 08280-131 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>La referència històrica més antiga de la casa és un document de l’any 1333, on s’esmenta l’hereu del mas Llobet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XVI, va passar de formar part de la parròquia de Sant Vicenç Sarriera a la de Sant Bartomeu Sesgorgues, juntament amb els masos Vilaret, Verders i Sarriera</span> (<span>BORBONET, 1999: 65).</span></span></span></span></p> 42.0039000,2.3485100 446048 4650415 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86390-131jpg0.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.Fotografies extretes del web OSONA SATNAM: www.osonasatnam.catActualment el Llobet és una casa de retirs i tallers. 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86394 Els segadors del Vilar Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-segadors-del-vilar-sesgorgues <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23-25.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1956) <em>Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica</em>. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 49-52.</span></span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts anys, a la masia del Vilar Sesgorgues van passar uns misteriosos esdeveniments.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’amo del Vilar, que era un home molt avar, va esperar als darrers dies de juliol, quan ja tothom tenia segats els camps, per a poder contractar els segadors a un sou més baix.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Però van anar passant els dies, sense trobar segadors disposats a acceptar les seves condicions i va pensar en donar la seva ànima al diable a canvi de trobar uns segadors. En aquell precís moment, van arribar tres homes que es van oferir a segar a canvi de la seva ànima i així ho van pactar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En mitja hora van enllestir la feina i es van oferir a fer d’altres tasques. L’amo del Vilar Sesgorgues va demanar que trenquessin pedra i emmurallessin les seves propietats, feina que van acabar ràpidament; després van tallar llenya, van fer carbó i el van vendre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’home, molt penedit, va explicar el que havia passat a la seva dona, que era molt més llesta que ell. Ella els va demanar una última feina a cadascun d’ells: emblanquinar un pellot brut i negre d’ovella, emplenar la cisterna d’aigua de la casa amb un garbell i fer aprendre de memòria tota la doctrina cristiana a un nadó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Evidentment, els homes no ho van aconseguir i van haver de marxar sense endur-se l’ànima del seu marit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aleshores ençà, al Vilar Sesgorgues es poden veure les restes dels murs obrats pels dimonis. </span></span></span></span></span></span></p> 08280-134 El Vilar Sesgorgues 42.0147000,2.3666600 447560 4651602 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86397 La capella sense sant https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capella-sense-sant <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 71.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX, la masovera de la casa del Castell es va entossudir amb la idea de construir una petita capella al cim del petit turó situat sobre la casa. Va aconseguir convèncer al rector de Tavertet i es va construir una capelleta d’obra però, degut a la mort sobtada de la dona, no es va arribar a col·locar cap imatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb el pas del temps, la capella es va abandonar i enrunar, sense haver acomplert la finalitat per a la que havia estat edificada, d'aquí el seu nom de “capella sense sant”. </span></span></span></span></span></span></p> 08280-137 Turó del Castell 41.9830700,2.3962700 449987 4648073 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86399 Sot de Balà https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-bala <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El sot de Balà es troba al sud-oest del nucli de Tavertet, seguint el curs de la riera de Balà, </span><span>des del salt de molí Bernat, en direcció oest fins a tocar el pantà de Sau</span><span>, entre els puigs de la Força i de Santa Cília.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una vall, poblada d’alzines, entre</span><span> els estrats verticals i rocosos dels cingles,</span><span> i excavada pel pas de la riera de Balà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels indrets més espectaculars, singulars i de més bellesa natural de l’interior de Catalunya.</span></span></span></span></p> 08280-138 Riera de Balà 41.9897200,2.3933600 449751 4648813 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86399-138jpg0_1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86401 Salt i gorg de Tirabous o del Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-de-tirabous-o-del-noguer <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, </span></span></span><span>p. 316.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 19-21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt de Tirabous es troba al torrent del Noguer, a llevant de la casa del Noguer. És de règim intermitent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua cau des d’un esvoranc del cingle, a uns 100 m d’alçada, al peu del qual es forma un preciós gorg, excavat a la pedra, de forma cilíndrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És</span><span> un salt </span><span>de gran espectacularitat, i el</span><span> més cabalós del municipi</span><span>.</span></span></span></span></p> 08280-140 El Noguer 41.9925200,2.3882800 449333 4649127 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat) 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86414 Salt del Molí Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-moli-bernat <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 19-21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt del Molí Bernat es troba a la riera de Balà, a tramuntana del molí, i a les proximitats del nucli urbà de Tavertet. És un salt d’aigua de gran alçada i un dels més notables del Collsacabra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>E</span><span>s despenja entre els cingles de Molí Bernat i de la Fontanella, pel davant d’una gran balma</span><span><span><span>, i s’aboca a un preciós afrau. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És espectacular després d’una forta pluja, quan </span><span>l’aigua rebota en una gran roca que hi ha al dessota, formant un gran ventall.</span></span></span></span></p> 08280-152 Molí Bernat 41.9984000,2.4105800 451184 4649767 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86414-152jpg_0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia 1 extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86417 Morro de l'Abella https://patrimonicultural.diba.cat/element/morro-de-labella <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2006) “Puigs i turons de Tavertet - VIII ( El Morro de l’Abeia)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 55. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-3.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANTUARIS NATURALS: </span></span></span></span> <a href='https://santuarisnaturals.org/morrodelabella'>https://santuarisnaturals.org/morrodelabella</a></p> <p><span><span><span><span>El turó o morro de l’Abella és un espectacular penyal de 674 m d’altitud, que sobresurt dels cingles de la Perereda i s’aboca damunt de la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca per la seva estructura assentada sobre el cingle vermellós, que fa uns 70 m de llargada i uns 10 m d’amplada i es va estrenyent en alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret molt visitat pels excursionistes i el seu cim permet gaudir d’una panoràmica espectacular del sot de Balà, el salt de Tirabous, i del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> 08280-155 Cingles de la Perereda <p><span><span><span><span>Popularment s’atribueix el nom a l’existència d’algun eixam d’abelles arrecerat en un dels molts racons del cingle, però probablement prové de la desapareguda masia de l’Abella, documentada al segle XI i situada en aquests verals (SANGLAS, 2006: 2-3). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel cantó de llevant hi davalla un antic camí que comunicava la vall de Sau amb l’Esquirol, que també era utilitzat quan es feia carbó d’alzina al sot de Balà.</span></span></span></span></p> 41.9914100,2.3905400 449519 4649002 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86417-155jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El Morro de l'Abella és un espai natural vulnerable degut a la pressió turística, motiu pel qual el seu accés està regulat i obert al públic dissabtes i diumenges, ponts i festius de 10h a 18h amb aforament controlat. Disposa d'un aparcament habilitat i l'accés té un cost de 2,5€/persona. Fotografia 1 extreta del portal wikilok (es.wikiloc.com). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86423 Salts de l’Avenc o de la Cua de Cavall https://patrimonicultural.diba.cat/element/salts-de-lavenc-o-de-la-cua-de-cavall <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 356.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els salts de l’Avenc es troben als cingles de l’Avenc, </span><span><span><span>a l'indret on el torrent de l'Abeurador i el torrent de l'Avellanosa hi aboquen les seves aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels paratges naturals més impressionants del Collsacabra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua dels dos petits torrents paral·lels, el de l’Avellanosa i el de l’Abeurador, cauen al buit en els cingles pròxims a la casa de l’Avenc. Formen un primer tram d’uns 100 m fins a la lleixa del salt i cauen 100 m més, ajuntant les seves aigües poc després.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sota el cingle, els salts dels dos torrents formen un gorg, conegut com la Plaja, on neix el torrent de les Aigües. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt del torrent de l'Abeurador és menys cabalós que el de l'Avellanosa, que rep el nom de saltant de la Cua de Cavall.</span></span></span></span></p> 08280-158 Cingles de l'Avenc 42.0014300,2.4371700 453389 4650088 08280 Tavertet Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia d'Ernest Gutiérrez extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat) 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86443 Cingles de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet-0 <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET: <span>https://www.tavertet.cat/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una imponent cinglera situada a tocar del nucli urbà de Tavertet i els seus entorns, des del pla del Castell fins als cingles de l’Avenc, i que s’aboca a les Guilleries, sobre la vall del Ter. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És formada per roca calcària compacta i les </span><span>parets s'enlairen 400 m per sobre del pantà de Sau, amb una verticalitat de 200m.</span></span></span></span></p> 08280-177 Tavertet 41.9872900,2.4120100 451294 4648532 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86443-177jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86443-177jpg0_1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86455 Roures del pla de la Devesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-pla-de-la-devesa <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els roures del pla de la Devesa es troben al costat del camí de Tavertet a l’Avenc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de tres roures martinencs (<em>Quercus pubescens</em>) centenaris que destaquen per les seves dimensions i capçades arrodonides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són arbres monumentals.</span></span></span></span></p> 08280-188 Pla de la Devesa 42.0023800,2.4352700 453232 4650195 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86455-188jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86455-188jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86731 Alzina de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-serra <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una alzina (<em>Quercus ilex</em>) centenària, de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de la Serra.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca,</span> <span>entre la vegetació de l’indret, per la seva gran alçada i la densa capçada.</span></span></span></span></p> 08280-194 La Serra 42.0098800,2.4009900 450399 4651047 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86731-194jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86732 Roures de Tresserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-tresserra <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els roures de Tresserra es troben als prats propers a la casa, envoltats d’una roureda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dos roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades.</span></span></span></span></p> 08280-195 Tresserra 42.0125700,2.3823500 448858 4651356 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87014 Turó del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI ESPAIS INTERÈS GEOLÒGIC: </span></span></span><span><span><span><a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic</a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El turó del Castell, de 851 m, es troba sobre el pla de Baix del Castell, a pocs metres a ponent de la casa del Castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un turó testimoni, que permet observar </span><span>la successió estratigràfica que aflora tant en el turó com en la superfície estructural sobre la que es recolza, que caracteritzen la formació Margues del Coll de Malla i situen el límit entre el Lutecià i el Bartonià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cim presenta un vèrtex geodèsic </span><span>(referència 295097001) i les restes d’una capella.</span></span></span></span></p> 08280-198 El Castell 41.9830700,2.3962700 449987 4648073 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87014-198jpg_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87014-198jpg0_0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87019 Balma del Castell o dels Moltons https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-castell-o-dels-moltons <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 306.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una petita balma, orientada a migdia, situada al cingle del pla de Baix del Castell, a la dreta del camí al puig de la Força, sobre la vall de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (vegeu bibliografia) podria haver estat utilitzada com a habitacle en temps remots.</span></span></span></span></p> 08280-199 El Castell 41.9812200,2.3908500 449537 4647871 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87019-199jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-02-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87551 Rocallarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocallarga <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 141.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (1993) </span></a><em><span>Tavertet els seus verals: glossa i guia.</span></em><span> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-20.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La Rocallarga és un cim de 1.186 m, situat a</span></span></span><span>l nord-est de l’Avenc i a la mateixa carena del puig de Cortils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un vèrtex geodèsic (referència 296096001).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És un mirador natural que permet gaudir d’una increïble panoràmica que </span></span></span><span>s’obre fins a les muntanyes de la Garrotxa i el massís del Canigó. En dies molts clars, s’hi poden observar les illes Medes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels indrets del terme més visitats pels excursionistes.</span></span></span></span></p> 08280-201 L'Avenc 42.0098000,2.4456300 454095 4651013 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87551-201jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87551-201jpg1.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87552 Cingles de l'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-lavenc <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUNDACIÓ CATALUNYA LA PEDRERA: <a href='https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/es/naturaleza'>https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/es/naturaleza</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cinglera de pedra calcària, que s’estén des de Collsavenc fins a la canal del Teix. És una de les més imposant del país, per la magnificència del paisatge que s’abasta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret de gran bellesa natural, que destaca pels colors vermellosos i grisos de la cinglera i pel contrast dels relleus suaus de les roques paleozoiques situades als seus peus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest cingle s’hi despengen els salts de la Cua de Cavall o de l’Avenc.</span></span></span></span></p> 08280-202 L'Avenc 42.0025700,2.4413800 453738 4650212 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87552-202jpg0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216).La Fundación Catalunya La Pedrera gestiona diverses hectàrees “Espai Natura Cingles de l’Avenc de Tavertet”. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87879 Fons fotogràfic de Quirze Parés i Ganyet (Arxiu Comarcal d'Osona) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-quirze-pares-i-ganyet-arxiu-comarcal-dosona-1 <p>DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS:<span><span><span> <a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VERDAGUER, A. (2012) “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 68. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-16.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX <p>L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons personal de fotografia de Quirze Parés i Ganyet. El codi de referència és ACOS80-56.<br /> Es tracta de 8.380 diapositives en color, 8 cintes magnetofòniques, 47 fotografies en suport paper blanc i negre, 17 pel·lícules de 8mm, 338 postals, 29 trofeus i 1,2 ml de documentació escrita, datades entre els anys 1942 i 1980. El fons Quirze Parés està compost només de la documentació de la seva activitat intel·lectual.<br /> Un gran nombre de fotografies van ser realitzades a diversos indrets de Tavertet, referenciats al seu llibre 'La despoblació rural i les masies del Collsacabra'.</p> 08280-204 Arxiu Comarcal d'Osona. C. de l'Era d'en Sellés, 6, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Quirze Parés i Ganyet El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el president del Consell Comarcal d'Osona, l'any 2012. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87913 Balmes de la Palla https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-palla <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les balmes de la Palla es troben</span> <span>al cingle de Sobiranes, a la dreta del torrent de la Baumallera, sobre la costa de Graunyer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues petites balmes espectaculars per la seva aèria ubicació. En destaca especialment una, per la seva localització sobre una gran roca arrodonida, que en la seva part superior té una àmplia superfície plana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva configuració geològica consta d’estrats roquers que presenten <span><span>clivelles verticals, amb l’aspecte de mur fragmentat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Podrien </span></span></span><span>haver estat habitades en l’antiguitat (BORBONET, 1999:110).</span></span></span></span></p> 08280-205 Sobiranes 42.0028100,2.3848800 449059 4650271 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87913-205jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87914 Balma de la Visera https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una <span><span>balma situada a les Roques de la Corbera, a l’interior d’una penya, amb una gran visera sortint. És molt visible i espectacular.</span></span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu interior presenta grans blocs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mides aproximades són 38 m de llargada, 10 m d’alçada i 14 m de fondària.</span></span></span></span></p> 08280-206 Roques de la Corbera 42.0036500,2.3887300 449379 4650362 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87914-206jpg2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-02-26 00:00:00 Virginia Cepero 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87915 Balma de les Corts https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-corts <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 344.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La balma de les Corts es troba al </span></span></span><span>darrere del salt del Molí-bernat, al cingle per on es despenja la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de grans dimensions</span><span><span><span> i permet transitar a mitja alçada del cingle.</span></span></span><span> En el cantó de migdia, a l’esquerra del salt, hi ha restes de murs de pedra que podrien correspondre a unes antigues corts, que donaren nom a la balma.</span></span></span></span></p> 08280-207 Molí-bernat 41.9983400,2.4105200 451179 4649760 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virginia Cepero 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87918 Roques de la Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-corbera <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 318.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Roques de la Corbera es troben a ponent de la masia de la Corbera, sobre la riba dreta del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’uns enormes penyals gairebé verticals, formant balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de les Roques es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el pantà de Sau i les Guilleries.</span></span></span></span></p> 08280-208 La Corbera 42.0039300,2.3885800 449367 4650393 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87918-208jpg0_1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-08 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87939 La Cort Fosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca-0 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia, p. 66.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <span><span><span>https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 290.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat natural situada </span></span></span><span>a uns 350 m al nord-est del Villaret de Baix, en una zona rocallosa, amagada per la vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un gran amuntegament de roques, amb tres entrades i </span><span><span><span>una petita galeria interior que permet la comunicació de les tres obertures. </span></span></span><span>Una de les balmes és força espaiosa. </span><span><span><span>Té una fondària aproximada de 15 m.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-210 El Villaret de Baix <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (consulteu bibliografia), podria haver estat habitada des de l’antiguitat i, durant la Guerra Civil, havia servit d’amagatall per a alguns veïns.</span></span></span></span></p> 42.0007900,2.3536100 446468 4650066 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87939-210jpg0.png Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2021-12-21 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografia i dibuix extrets del web: https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87940 Barret d’en Perereda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barret-den-perereda <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p.322.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Curiosa roca</span> <span>que destaca a la carena, situada a l’extrem de ponent del puig d’en Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca presenta una forma curiosa que recorda a un barret, resultat de l’erosió meteorològica i del pas del temps.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba en un indret privilegiat, concorregut pels excursionistes, i visible des de molts indrets, des d’on es pot gaudir de vistes panoràmiques sobre el pantà de Sau. </span></span></span></span></p> 08280-211 La Perereda 41.9976000,2.3973100 450085 4649685 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87940-211jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87952 Cova dels Teixidors https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-teixidors <p><span><span><span><span>ESPELEOBLOC: <a href='http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html'>http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia, p. 37-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cova situada a la riba esquerra del torrent de la font del Rossell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que s’obre en un indret de gran pendent i de difícil localització, fa aproximadament 2 m d’amplada per 1 m d’alçada, dona pas a diverses sales, de difícil accés. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior s’hi pot observar un procés graviclàstic i algunes formes de reconstrucció.</span></span></span></span></p> 08280-212 Serrat de Gironella 41.9874600,2.3734300 448099 4648574 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87952-212jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de l’interior de la cova extreta del blog http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87953 Les Baconeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baconeres <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 303</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues balmes situades a la clotada del torrent de Sobiranes, una a cada banda del torrent, al sud-oest de la masia de Sobiranes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són molt singulars perquè es troben </span><span>entre enormes blocs de pedra, que formen aquestes cavitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu nom podria indicar l’antiga funcionalitat de les balmes com a cort de porcs (BORBONET, 1999:111).</span></span></span></span></p> 08280-213 Sobiranes 41.9979500,2.3701800 447838 4649740 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87953-213jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-02 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87957 La Bora Fosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bora-fosca <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J. Mª.; TALAVERA, F. (1982) ”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme.” <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol.6. Barcelona: Ed Políglota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: <a href='https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca'>https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 307.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RUBINAT, M. (2003) “Sistema de la Bora Fosca”. <em>EspeleoCat</em>, núm. 3. Barcelona: <span><span>Federació Catalana d'Espeleologia</span></span>.</span></span></span></span></p> Una bona part de les estalactites foren destruïdes. <p><span><span><span><span>La Bora Fosca és una famosa i concorreguda cova, situada a la solella homònima, a la riba dreta del torrent de la Feu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses galeries i un llarg corredor de 100 m de llargària, que destaquen per la formació de magnífiques estalactites i concrecions calcàries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu recorregut té diversos trams d’accés molt dificultós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’actes vandàlics per tal d’extreure estalactites, fet pel qual es va tancar el seu accés.</span></span></span></span></p> 08280-214 Sobiranes 41.9899000,2.3724600 448020 4648845 08280 Tavertet Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg1.jpg Física Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-03 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87958 Cova del Serrat del Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-serrat-del-vent <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 112.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVELLÓ, J.Mª; FREIXES, A; ICART, J. (1980) “La cova del Serrat del Vent. Introducció a l’estudi d’un sistema càrstic en roques gresoses”. <em>Muntanya</em>, núm. 709. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p.156-171.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVELLÓ, J.Mª (1980) “Cova del Serrat del Vent”. <em>Espeleòleg</em>, núm. 31. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 33-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ICART, J. (1989) “La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent, Tavertet (Osona)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI ESPAIS INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Espeleòleg</span></em><span>, núm. 38. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 45-47.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (1981) “Col·laboracions - El Forat del Vent”. <em>Els Cingles, </em>núm. 7</span></span></span><span>. <span><span>Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet</span></span>, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova del Serrat del Vent és una de les més grans del món en terreny de gresos </span><span>(gres de Folgueroles).</span><span> Té un total de 4.273 m de recorregut i un desnivell de +215,5 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta cavitat, que té diversos accessos, està oberta per un riu subterrani, que </span><span>ha excavat nombroses galeries i sales.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca inferior es troba a poca distància de la font del Gorgàs, oberta en el torrent de Gorgàs</span><span>, al lloc anomenat serrat del Vent, a la dreta de la pista de Cantonigròs pel sot de la Vall, poc després del torrent de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les boques superiors s’obren en el torrent de l’Abeurador, situat més a l’est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova, que presenta un gran interès espeleològic, és tancada i el seu riu subterrani abasteix d’aigua el municipi. </span></span></span></span></p> 08280-215 Serrat del Vent <p><span><span><span><span>Es coneixia, des d’antic, una petita esquerda anomenada “forat del vent”, de la que sortia aire.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova va ser descoberta l’any 1979, de forma fortuïta, en el decurs d’unes obres municipals de millora del subministrament d’aigua. Un grup d’espeleòlegs del G.I.E.G de l’A. E. de Granollers, va iniciar les exploracions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1984 es van trobar noves galeries, que fan el total dels 4.273 m de la cova.</span></span></span></span></p> 42.0157800,2.4181500 451824 4651692 08280 Tavertet Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87958-215jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87958-215jpg.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-03-02 00:00:00 Virginia Cepero González Es troba inclosa a l'Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (Geòtop 215).Fotografies 1 i 2 extretes de l’Arxiu Municipal de Tavertet. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87959 Balma del Puig de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-puig-de-les-baumes <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LA MIRADA DE L’ÒLIBA: <a href='http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html'>http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una petita cavitat situada al cingle de llevant del puig i al nord de la casa de les Baumes. Es tracta del buit que ha deixat un gran bloc de pedra al caure pel cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de planta rectangular, amb entrades a ambdós extrems, i fa una uns 10 m de llargària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (vegeu bibliografia) va ser habitada, per les restes que en queden, i pels tres graons de pedra que presenta.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-216 Les Baumes 41.9981700,2.4049800 450720 4649744 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87959-216jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-04 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87963 La Miradora https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miradora <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 118.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un mirador natural privilegiat, situat a poca distància al sud-oest del nucli urbà de Tavertet, a l'alterós cingle de la Miradora, a l'extrem oest del pla del Bosc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aquest indret es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent al sot de Balà, els cingles de la Codina i el gran salt de Molí-bernat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cingle de la Miradora és un lloc molt concorregut pels excursionistes.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-217 Cingle de la Miradora 41.9928500,2.4114500 451252 4649150 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87963-217jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87963-217jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87964 Mirador del pla del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-del-castell <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc.</em> Barcelona: Abadia de Montserrat, p.132.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Mirador natural de gran bellesa, situat al </span></span></span><span>pla de Baix del Castell, <span><span>molt concorregut pels excursionistes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aquest indret es pot gaudir d'un espectacular camp visual </span></span></span><span>abocat al pantà de Sau, el Montseny, Vilanova de Sau i el puig de la Força.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una taula d’orientació, de ferro, amb un croquis on s’indica el paisatge que s’hi observa. </span></span></span></span></p> 08280-218 El Castell 41.9814400,2.3978800 450119 4647891 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87964-218jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-05 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87965 Mirador de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-tavertet <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.132.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Mirador de Tavertet es troba a tocar del nucli urbà, al pla de cal Xicot, que voreja el cingle. A l’extrem del pla hi ha un relleu de ferro orientatiu amb un croquis on s’indica el paisatge que s’hi observa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes de les Guilleries, el Montseny i el Ter. Als seus peus i de cara a migdia hi ha la lleixa del Relliquer.</span></span></span></span></p> 08280-219 Nucli urbà de Tavertet 41.9936300,2.4187200 451855 4649232 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87965-219jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87965-219jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc