Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84397 Fotografies de Tavertet a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, 248 de les quals són del terme municipal de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-1 Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Pl. de Salvador Seguí, 1-9 (Edifici Filmoteca), 08001, Barcelona. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'.La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. 98 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84405 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic <p><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</span></span></span></span></p> XI-XX <p><span><span><span><span>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavertet. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavertet es troben inventariats i classificats en les diferents seccions:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Mensa Episcopal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxius Parroquials.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxiu de la Cúria Fumada.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Entre aquesta documentació destaca la dels arxius parroquials de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a la secció d'Arxius Parroquials. </span></span></span></span></p> 08280-6 C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84410 Arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</span></span></span></span></span></span></p> XIII-XIX <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 67 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, llevadors de rendes, causes pies, confraries, varia administració, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, capbreus, processos i pergamins. La cronologia dels documents compren des del segle XIII al XIX.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-9 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84411 Aplec de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span><span>CASADESUS, J. (2009) “Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra cada any l’últim diumenge d’agost, pels volts del dia 24, Sant Bartomeu. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa en record als difunts i la cantada dels goigs de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l’església. En acabat, hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> 08280-10 Sant Bartomeu Sesgorgues 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg0.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web VIMEO (https://vimeo.com/). 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84422 Aplec de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-corneli <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Corneli es celebra a l'ermita homònima, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa cantada en honor al sant patró i la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa.</span></span></span></span></p> 08280-16 Sant Corneli de Tavertet 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84422-16jpg.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84463 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-41 <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Tavertet es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d’agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, bingo, xocolatada, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, jocs cucanya i escuma, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen la despertada amb repic de campanes, la missa solemne i la cercavila dels gegants de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08280-23 Nucli urbà de Tavertet 41.9957800,2.4192900 451904 4649471 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg0.jpeg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de l'Arxiu Municipal de Tavertet. 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84465 A Tavertet, de la merda en fan paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> 08280-25 Terme municipal de Tavertet 41.9959700,2.4195800 451928 4649492 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84467 L'enigma de les Estaques de Surroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-les-estaques-de-surroca <p><span><span><span><span><span>OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRALLONGA 1640: <a href='http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet'>http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet</a></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta de l’enigma que fa referència a unes estranyes estaques clavades a la paret del cingle del pla Boixer, sobre la lleixa de Surroca, sota d’una balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són unes estaques de fusta de ginebre, de gran antiguitat, encastades a una gran esquerda, que comença a uns 9 m del terra i acaba a uns 0,6 m de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix com van col·locades i la seva utilitat. Sobre aquest enigma circulen moltes llegendes, una d’elles vinculada amb en Serrallonga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la tradició, dies després de ser esquarterat i exposat el seu cos a Barcelona, va ser sostret pels seus companys, que van dipositar el crani en una petita gruta dels cingles de Tavertet. Aquesta cavitat podria correspondre a la balma situada sobre les estaques o ser un dels amagatalls dels seus tresors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació del bandoler amb el mas Surroca dona versemblança a la llegenda. </span></span></span></span></p> 08280-27 Lleixa de Surroca 42.0058600,2.4520800 454627 4650572 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84467-27jpg0.png Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes de l'article: OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21. 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84469 El Penitent de Tavertet i el Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-tavertet-i-el-diable <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><span><a href='https://amicsdetavertet.org/'>https://amicsdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p.69-70.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La singular disposició del confessionari de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tant a prop del portal, té una llegenda que n’explica el motiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molt de temps, a Sau hi vivia un home molt avar i despietat que va pactar amb el diable per fer-se encara més ric. El diable li va concedir els diners a canvi de la seva ànima, que la vindria a buscar la nit de cap d’any, a les dotze en punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els remordiments turmentaven l’home i, el dia pactat, va anar a confessar-se a l’església de Sau. Degut a la gravetat del pecat, el sacerdot no va poder donar-li l’absolució però el va enviar a Tavertet ja que, segons la tradició, l’església de Sant Cristòfol havia estat fundada per Carlemany i gaudia d’algunes prerrogatives eclesiàstiques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va arribar al confessionari de Tavertet just quan començaven a tocar les dotze, i es va presentar puntualment el diable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els segons abans de tocar l’última campanada, el diable va reclamar la seva ànima i davant la negativa de l’home, va estirar-lo amb força, però el penitent va agafar-se fermament al confessionari. El sacerdot va subjectar ben fort el confessant amb l’estola, però la força del diable era tan potent que van ser arrossegats cap a la porta. En el moment de tocar l’última campanada, es va quedar travat el confessionari i el diable va perdre la partida.</span></span></span></span></p> 08280-29 Sant Cristòfol de Tavertet 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84470 Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> 08280-30 Extrem sud-est del terme municipal. 41.9973400,2.4307700 452856 4649638 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84471 Espai Natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> 08280-31 Tavertet 42.0068400,2.4470400 454210 4650684 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84479 Balma de la Mesquita o de la Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-mesquita-o-de-la-clota <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 315-316.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989</em>. Mem. núm.: 480.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe</em></span><em> </em><em><span>prospeccions medievals al terme de Tavertet</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XII-XIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de la mesquita es troba al corriol que surt al nord de la capella de Santa Cília, en direcció a la zona de la Clota. És de difícil localització.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma fa uns 9 m de llargada i té sortida a llevant i a ponent.</span> P<span>resenta restes de murs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret i l'entorn han estat objecte de dues prospeccions arqueològiques: la primera l’any 1987, dirigida per Assumpta Serra, i la segona, l’any 1992, dirigida per Isabel Serrat, que han permès determinar una possible relació contemporània amb el mas de la Clota, i un probable ús de la cova com a hàbitat familiar,</span> <span>en època medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha un camí que mena del mas, passa per sota de la balma i segueix cap a la balma del Sucal.</span></span></span></span></p> 08280-32 Santa Cília 41.9883200,2.3805100 448686 4648665 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84479-32jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84480 Balma de la font Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-font-nova <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 348.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de la font Nova es troba a la part superior del torrent de la Cau, al seu costat esquerre. És troba excavada en els gresos i fa uns 12 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una intervenció arqueològica, que va permetre documentar la seqüencia estratigràfica del jaciment. Es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, feta amb pastes sorrenques i amb desgreixant abundant, sense decoració, i restes lítiques, entre les que destaca una punta de sageta en sílex jaspiat, de talls bifacial en forma de fulla de llorer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes podrien correspondre a un lloc d'assentament associat al calcolític.</span></span></span></span></p> 08280-33 La Cau 42.0216700,2.4244600 452351 4652342 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84480-33jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84481 Balma de la Roca dels Bugaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-roca-dels-bugaders <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. </span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> XII-XIV En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un mas adossat a una balma, situades a la zona de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Està format per un espai rectangular amb tres habitacions: dues cobertes per la roca, que ocupen 16 </span></span><span><span>m2 i </span></span><span><span>13 </span></span><span><span>m</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>2</span></span><span><span> respectivament, i una, probablement al descobert, d’uns 18 </span></span><span><span>m2</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1992 l’indret va ser objecte de prospeccions arqueològiques, dirigides per Assumpta Serra i Isabel Serrat, que van permetre identificar el jaciment com un nucli d’hàbitat medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests vestigis demostren la superpoblació d’aquesta zona en època medieval, en un moment anterior a la Pesta Negra.</span></span></span></span></p> 08280-34 Les Baumes 41.9982200,2.4047100 450698 4649750 08280 Tavertet Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog http://lamiradadeloliba.blogspot.com/ 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84486 El castell de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-tavertet <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts i molts anys, el senyor del castell de Tavertet era un tirà que tractava molt malament als seus vassalls. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un dia, aquests es van rebel·lar, capitanejats per una noia molt valenta. La lluita va ser ferotge però, després de diverses hores, van aconseguir apoderar-se del castell i van tirar pel cingle al senyor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aleshores, en dies de fort vent, es poden sentir els gemecs de l’ànima en pena del senyor.</span></span></span></span></p> 08280-38 Puig de la Força 41.9813100,2.3896200 449435 4647881 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84488 La Casa de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-rajols <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga anècdota relacionada amb la casa de Rajols. Segons aquesta història, un dia que l’amo de la casa anava de camí al mercat d’Olot per a vendre una vaca, va ser entabanat per uns lladres que li van robar la bèstia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'home els va maleir i e</span></span></span></span><span><span><span><span>s va proposar recuperar la vaca, pel que es va vestir de saludador i va anar a buscar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a un hostal, va reconèixer un dels lladres que, innocentment, va demanar si podia curar el mal de ventre al seu company. Va accedir i va demanar que portessin vi ranci, borregos i dues rajoles i els va avisar que, encara que sentíssim cridar al malalt no entressin fins passada una hora. Mentrestant, van quedar d'acord en esperar a la vora del foc de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’amo de Rajols va escalfar les dues rajoles al foc i les va posar al ventre del malalt, que va cridar desesperadament. Després de menjar-se els borregos sucats en vi, va anar a l’estable i va marxar tranquil·lament amb la seva vaca.</span></span></span></span></p> 08280-40 Rajols 42.0188000,2.4442900 453991 4652013 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84490 Fotografies de Tavertet de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-de-larxiu-municipal <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: <a href='http://www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius'>www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>XAM. ARXIU MUNICIPAL DE TAVERTET: <a href='https://imagina.diba.cat/Tavertet/search'>https://imagina.diba.cat/Tavertet/search</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal conté 731 fotografies del municipi de Tavertet. Es tracta d’imatges generades i rebudes per l’Ajuntament entre les que destaquen els fons relacionats amb el patrimoni natural, històric i arquitectònic del terme. També conserva el fons fotogràfic de la Colla Gegantera de Tavertet.</span></span></span></span></p> 08280-41 Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2020-12-04 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86282 Arqueta copó de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-copo-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span><span><span>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. </span></span></span></span></span></span></p> XIV <p><span><span><span><span>Arqueta de fusta provinent de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, datada en el primer quart del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves dimensions són 20 cm per 13 cm per 9 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És formada per un buc paral·lelepipèdic amb tapa a quatre vessants, amb un peu de fusta de boix tornejada, encastada a la fonadura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta decoració a l’exterior, amb relleus d’estuc modelat: les cares es troben emmarcades per una petita motllura de mitja canya, amb una decoració de tiges ondulants i fons amb petites perles en relleu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El peu està motllurat i l’eix, amb decoració d’incisions, té doble nus a la part superior.</span></span></span></span></p> 08280-42 Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Fàcil Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic (www.museuepiscopalvic.com). 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86283 Mare de Déu del Cor de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-cor-de-tavertet <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1977) <em>Les marededéus romàniques de les terres gironines</em>. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1998) “La Mare de Déu del Cor de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 39.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 14-15.</span></span></span></span></p> XIV <p><span><span><span><span>La imatge de la Mare de Déu del Cor de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet es troba inclosa en el grup de les “marededéus de Rocacorba”, joies escultòriques de la iconografia medieval catalana, entre les hi figuren la Mare de Déu del Mont (Garrotxa), la de Pujals dels Pagesos (Pla de l'Estany) i la de Llanars (Ripollès), entre d’altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És obrada en alabastre i presenta les següents característiques: la Verge</span> <span>seu sobre un escambell; duu l'escot de la túnica quadrat; la túnica va cenyida sobre la cintura, amb arrugues sobre l'ample ventre; el mantell és obert, amb una ampla volada per darrere del braç dret, tomba horitzontalment sobre els genoll i cau als peus en plecs arrodonits; porta una corona amb merlets en flor de lis; i duu una pinya a la mà dreta. El Nen va decantat i seu sobre la mà esquerra de la Verge, amb un fruit a la mà. En destaca la pèrdua de la rigidesa romànica de la faç dels dos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La policromia exagerada de la imatge confirma una restauració posterior.</span></span></span></span></p> 08280-43 Església de Sant Cristòfol de Tavertet. Pl. Major, s/n, 08511. 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86283-43jpg0_1.jpg Física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 93 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86285 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1 <p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> 08280-45 Extrem sud-oest del terme municipal. 41.9886000,2.3575600 446785 4648710 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86286 Jaciment paleontològic de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-tavertet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARRÉS MALIAN, F.; STAID-STAADT, J.L. (1967) 'Moluscos eocenos de la plana de Vic. <a>1ª Nota adicional</a>'. <em>Acta Geológica Hispánica</em>. p.1-111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>REGUANT, S. (1967) <em>El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro</em>. Tesis doctoral. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat a les proximitats del nucli urbà</span><span> de Tavertet, amb la presència de</span><span> margues gris-blavoses eocèniques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'associació faunística del jaciment és: - Eocalcinus eocenicus; -Schizaster leymerici; -Coleopleurus coronalis; - Nummulites tavertensis; -N. Crusafonti; -Natica garneri; -Cancellaria lyrata; -Ostrea multicostata; -Dromilites hilarionis; -Neptunus catalanicus; -Pagurus marceti; -Vulsella deperdita.</span></span></span></span></p> 08280-46 Tavertet 41.9968700,2.4152000 451566 4649594 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86286-46jpg0.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. 123 1792 5.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86292 El Pedró I https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-i <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><a>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</a> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</p> XVIII-XV aC Es troba molt erosionat. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró I forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica de planta rectangular, de 2,5 m de llargada per 0,87 m d’amplada, que es troba encabida dins d'una estructura tumular neolítica anterior (el Pedró II).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fet que el Pedró I i II utilitzin la mateixa estructura tumular és insòlit pel que fa a l'estudi de l'evolució ritual i arquitectònica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descoberta per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, que va permetre documentar restes ceràmiques informes i un petit vas amb fons convex, carena baixa marcada i ansa de cinta peraltada i diversos fragments de quars, que permeten establir la cronologia del megàlit al bronze mig. </span></span></span></span></p> 08280-51 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86292-51jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86292-51jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86295 Coll s'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-savenc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982) “Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 217-230.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) “Nota preliminar sobre la necrópolis de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Cypsela</em>. Girona, núm. 5, p. 71-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) </span></a><span>“La Necrópolis d'incineració de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1984-1985), p. 83-92.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1986) “Coll S'Avenc: aproximació a l'estudi del ritual d'una necrópolis d'incineració de la comarca d'Osona”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 2, p. 33-38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>El jaciment de Collsavenc <span><span>es troba al peu del turó de Puig Segaler, al costat del cingle, i proper al camí ral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1983, en el decurs de les obres d’ampliació del camí que hi passa a la vora, i excavat pràcticament en la seva totalitat (aproximadament uns 100 m2).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les excavacions es van delimitar dues zones:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona A: Es van documentar 21 enterraments d’estructura simple: fossa de planta circular amb vasos cineraris, normalment coberts per un plat/tapadora. 18 de les fosses contenien una sola urna, mentre que n'hi havia tres que eren dobles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes òssies documentades presenten fortes traces de cremació. Es trobaven normalment a l'interior del vas, tot i que en algunes fosses, al voltant de les urnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tan sols es va trobar una sepultura amb aixovar funerari, format per diversos objectes de bronze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona D: Es va documentar una complexa estructura formada per una gran acumulació de pedres i lloses. A la part central, hi ha un espai rectangular constituït per lloses verticals de grans dimensions, envoltat per elements de menor dimensió, de disposició irregular. Es desconeix la funcionalitat d'aquesta estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va trobar un enterrament, que presentava les mateixes característiques que els de la zona A, amb una urna dipositada en una petita cavitat, formada per tres lloses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material arqueològic localitzat, està format majoritàriament per les urnes amb els seus corresponents plats/tapadores. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les urnes es divideixen en dos tipus: </span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span>Urnes altes amb formes tancades de pasta ben cuita i acabat cuidat. Presenten formes bicòniques, amb vora convexa i bisell simple. La base majoritàriament és plana, tot i que algunes amb peus baixos. Es troben decoracions amb combinacions de puntillats, solcs, acanalats estrets i línies d'oves que formen en alguns casos, motius geomètrics regulars.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vasos més baixos amb formes imprecises degut al seu mal estat de conservació, amb pasta, cocció i acabat molt menys acurats. Presenten formes més o menys globulars, algun d'ells amb vora convexa. Les bases són planes. Les decoracions corresponen a acanalats estrets i puntillats.</span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span>Els plats/tapadores generalment presenten formes còniques, parets amb perfil rectilini, llavis aprimats i algunes vores bisellades. Les bases són planes o umbilicades. Les decoracions són acanalats amplis a l'interior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En quant a l’aixovar funerari, està format per una sageta de bronze amb aletes i peduncle curt de secció plana, i les restes d'un anell de secció circular, també de bronze.</span></span></span></span></p> 08280-54 Puig Segaler 41.9956300,2.4294500 452745 4649448 08280 Tavertet Fàcil Dolent Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86296 Rajols II o Collet de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-ii-o-collet-de-rajols <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania. <em>Separata de: Quaderns d'Estudi</em>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. <em>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</em>. Any II.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PERICOT, L. (1950) <em>Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica</em>. Barcelona: CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</em>, vol. VI (1915-20). Barcelona: l'Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> Va ser tapat després de ser excavat, degut al seu fràgil estat de conservació. <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica amb túmul de terra, que es troba al collet de Rajols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una doble cambra: la principal, d'1,30 m de llargada per 1,30 m d’amplada; i l'adossada, de 0,80 m d’amplada per 1,10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul presenta un diàmetre màxim de 14 m i un perímetre de 43,98 m. Hi ha un cromlec construït, de 1,50 m amplada, que fa de contenció a la massa tumular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou excavada parcialment per membres del Museu de Vic, a principis del segle XX. L'any 1986, l'equip d'arqueòlegs format per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist la </span></span></span></span>van redescobrir.</p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una intervenció arqueològica, per part del pel mateix equip, que </span></span></span></span><span><span><span><span>va permetre documentar alguna resta òssia humana, peces de sílex tallat i, fora de la cambra però dins de l'estructura tumular, dos vasos ceràmics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El materials arqueològics associats al megàlit permeten situar-lo cronològicament en el període del neolític mig. Forma part del complex funerari de l'àrea, que a partir d'altres jaciments (El Padró II i Font de la Vena) ha pogut ser datat per radiocarboni 14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada l'excavació, degut al fràgil estat de conservació del megàlit, es va tapar.</span></span></span></span></p> 08280-55 Collet de Rajols 42.0164000,2.4405100 453676 4651748 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg0.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86297 Balma de la Cort Llòbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-cort-llobrega <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma de la Cort Llòbrega</span> <span>es troba a la paret del cingle situat al sud-est de la masia de les Baumes, en un indret de molt difícil accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una curiosa cavitat de dimensions reduïdes: aproximadament </span><span>uns 5 m de fondària, entre 2 i 3 m d’alçada i una superfície màxima de 20 m. </span><span>Presenta un sediment granulós, procedent de l’erosió de les mateixes parets de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1973 va ser objecte d’una prospecció, duta a terme per M. Cassany i membres del Museu de Vic, on es van recollir fragments de ceràmica feta a mà i restes òssies classificades com a humanes, pel que es va associar la cavitat a un </span><span>lloc d’enterrament. </span></span></span></span></p> 08280-56 Les Baumes 41.9934300,2.4023500 450499 4649219 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86297-56jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut al seu extremadament difícil accés. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86298 Les Pixarelles o coves de Balà o balmes del Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pixarelles-o-coves-de-bala-o-balmes-del-colom <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1995) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. I <em>Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: formació i implantació de les comunitats agrícoles</em>. Gavà: Museu de Gavà, p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. </span></a><em><span>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</span></em><span>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1982) “Les Pixarelles (riera de Balà): Tavertet”. <em>Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p. 147-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1987) “La Seqüència estratigràfica de la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1986-1987), p. 59-68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRESSERRAS, J.J.; ÁLVAREZ, R.; RAURET A.M. (1997) ”Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze.” <em>Annals de <a>l'Institut d'Estudis Gironins</a></em>, vol. 36. Girona: Institut d'Estudis Gironins, p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les balmes del Colom es troben al cingle de la Peredera, entre el baixant de l'Abella i els escalars de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues cavitats, que presenten entrades àmplies i un recorregut interior molt curt, unides per una petita galeria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova A: va ser objecte de sondejos pels volts de l’any 1960, i es van trobar materials ceràmics (en destaca una tassa amb nansa de botó) i una destral de bronze, de la zona de l'entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1974, M. Cassany va dur a terme l’excavació de la galeria extrema de la cavitat, i va recollir un ric lot de materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1983<a>, l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona</a>, va iniciar unes campanyes d’intervenció arqueològica, que es van realitzar durant els anys 1984, 1985, 1988 i 1995. Aquests treballs van permetre establir l'estratigrafia d'aquesta cavitat, amb una gran potència arqueològica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van documentar ceràmiques de formes globulars del bronze mitjà; d’altres ceràmiques, amb tons més marrons i decoracions incises i impreses, del bronze mitjà evolucionat cap a un bronze final; i ceràmiques de color negre brillant i pasta dura, algunes decorades amb incisions i acanalats, del bronze final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, es van recollir alguns elements d'època romana (fragments de ceràmica 'sigillata', algunes monedes), en els nivells superiors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va documentar, fora de l'estratigrafia, un fragment de vas campaniforme, decorat a l'estil internacional, que podia correspondre a una ocupació anterior.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La cova B: va ser objecte de sondejos l’any 1974 per part de M. Cassany, que va recollir un lot de materials ceràmics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les campanyes realitzades per l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, es va poder establir la seva estratigrafia, menys rica que la cova A.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una petita cavitat, al fons de la cova, es va trobar un vas de grans dimensions, de forma globular i amb decoració de cordons impresos amb ditades.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Ramon Álvarez. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar fragments de ceràmiques, restes d'indústria lítica i restes òssies del neolític mitjà, majoritàriament de bovins salvatges, i en menor grau ovelles, cabres i suids. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes han permès determinar la cronologia de l’ocupació estable de la cova, que va des del 4.000 al 900 aC, des del neolític fins a època ibèrica, i el seu ús com a assentament de vigilància i cacera. </span></span></span></span></p> 08280-57 Cingle de la Perereda 41.9914800,2.3936900 449780 4649008 4.000 al 900 aC 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg1.jpg Legal Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet. 78|80|81|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86299 El Pedró II https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-ii <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></span></p> Les lloses que el conformen estan molt degradades. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró II forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra trapezoidal tancada, amb túmul complex.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra es localitza a la part central de l'estructura tumular. El túmul és fet de sauló, de 22 m de diàmetre i 2 m de potència mitja, contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 3 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser descoberta l’any 1986, durant les excavacions al Padró I, dirigides per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, en localitzar una llosa vertical de la cambra central. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació arqueològica, que van continuar durant els anys 1987 i 1988, van permetre documentar un enterrament individual, diverses eines de sílex i un vas ceràmic sencer tipus Montboló. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials arqueològics permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, una datació obtinguda per anàlisi de radiocarboni va donar la data absoluta de 7859 + - 150 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> 08280-58 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86299-58jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86299-58jpg0_1.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86301 El Pedró III https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-iii <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> Només conserva una llosa lateral. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró III forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra, d'1,15 m d'amplada màxima per 1,45 m de llargada, que només conserva una llosa lateral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta vestigis d’un petit túmul molt degradat, d'uns 8-11 m de diàmetre; a la part oest, hi ha un mur de contenció de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser redescobert per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, però no es va trobar cap tipus de material arqueològic associat a l’estructura.</span></span></span></span></p> 08280-60 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg0.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86303 Dolmen de la font de la Vena https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-font-de-la-vena <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>El dolmen de la font de la Vena es troba a ponent del collet de les Graus, a la carena, a l'esquerra de la pista de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica formada per una cambra de planta trapezoidal, coberta per un gran túmul.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, que s'orienta 144 graus sud-est, es localitza a la part central de l'estructura tumular. Les seves dimensions són 2,25 m per 2,40 m i 1,05 m d’alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul és fet de sauló, de 18 m de diàmetre, 1,40 m de potència mitja i un perímetre exterior de 57 m; contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 2,50 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1985 i 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. Malauradament, la cambra ja havia estat saquejada anteriorment per furtius, que havien extret materials.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació van permetre recollir dues puntes de sageta de sílex, trapezis i triangles, i un vas ceràmic tipus montboló, que es va associar a un possible ritual fundacional. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials documentats permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, les anàlisis de radiocarboni va donar les datacions absolutes de 5780 + - 290 BP i 6190 + - 100 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> 08280-62 Collet de les Graus 42.0245800,2.4318400 452964 4652661 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg1.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86304 Forn del camí del Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-cami-del-noguer <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> X-XVIII L'estructura es troba erosionada. <p><span><span><span><span>El jaciment del forn del Noguer es troba al marge dret del camí del Noguer, sota les Roques de la Corbera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta dels vestigis d’un antic forn, de planta circular, excavat en un marge per tal d’aprofitar el desnivell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes de l'estructura, lleugerament erosionada, presenta les paret rubefactades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria tractar-se d'un forn de calç, d'època medieval o moderna. Només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p> 08280-63 El Noguer 42.0022900,2.3879100 449310 4650212 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg0.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86305 Fosses de l'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/fosses-de-lavenc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, A. (1992) <em>Memòria</em> <em>prospeccions medievals al terme de Tavertet</em></span> 1<em><span>988-1992</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> IX-X <p><span><span><span><span>Es tracta de tres tombes antropomorfes, d’època medieval (segles IX i X), situades al pla de les Fosses, al vessant esquerre del torrent de l'Abeurador.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les tres sepultures són del tipus anomenat 'Olèrdola', tallades en la superfície plana d'unes grans roques, amb una profunditat de 30 a 40 cm. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les sepultures es troba orientada cap a l'est, és a dir, amb el cap a ponent i els peus a llevant, i presenta la capçalera arrodonida, potser per l'efecte de l'erosió. Les altres dues es troben orientades cap a migdia, amb les capçaleres amb angles rectes.</span></span></span></span></p> 08280-64 Pla de les Fosses 42.0139400,2.4381900 453482 4651477 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg1.jpg Legal Carolingi|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El jaciment va ser objecte d’unes prospeccions arqueològiques, entre els anys 1988 i 1992, dirigides per Assumpta Serra i Clota. 90|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86306 Gravats del torrent de l'Aveurador https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravats-del-torrent-de-laveurador <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1986) </span><em><span>Memòria prospeccions arqueològiques a l'àrea de Tavertet</span></em><span>. </span><span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI EXISTENCIAL: <a href='https://excursionismecientific.net/tag/tombes/'>https://excursionismecientific.net/tag/tombes/</a></p> Els gravats es troben erosionats. <p><span><span><span><span>Es tracta d'uns gravats sobre un bloc de gresos, que es troba per sobre del torrent de l’Abeurador, al costat de migdia de l’altiplà contigu al puig de Cortils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior del bloc presenta diverses cassoletes i cavitats (amb un diàmetre aproximat de 9-12 cm), unides entre elles per un traçat irregular de solcs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dos conjunts diferenciats, separats entre ells per un espai d’uns 0,80-0,90 m: un d’ells format per 5 cassoletes alineades unides per solcs rectilinis; l’altre, format per 1 cassoleta amb 2 solcs (un dels quals l'uneix amb l’anterior).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia dels gravats.</span></span></span></span></p> 08280-65 Torrent de l'Abeurador 42.0114000,2.4404300 453666 4651193 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg0.png Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://excursionismecientific.net/tag/tombes/ 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86307 La Rambla https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla-0 <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> Només es conserven vestigis del túmul. <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a poca distància del collet de la Rambla, que separa les valls dels torrents de l'Abeurador i de l'Avellanosa. Va ser descobert entre 1979 i 1980 per Francesc Puntí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1986 va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar un promontori d'uns 16-20 m de diàmetre i una alçada de 0,50-0,70 m, envoltat per un peristàlit format per una franja de lloses petites tombades en plec de llibre, entre les que es va trobar un fragment de ceràmica i una ascla de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests blocs constituïen part d'un cromlec, format per un anell similar a la resta de cistes neolítiques de Tavertet.</span></span></span></span></p> 08280-66 Collet de la Rambla 42.0106900,2.4357600 453279 4651117 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86308 Jaciment de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-baumes <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de les Baumes es troba a uns 100 m de la carretera de Tavertet a l'Esquirol, en el vessant del turó de la Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas. Arrel de l'existència en superfície de fragments de ceràmica i d'un molí de mà, hi excavà un petit sondeig en el que recollí fragments de ceràmica fets a mà i tornejats. Les ceràmiques fetes a mà presenten, majoritàriament, acabats grollers i decoracions escasses (alguns cordons impresos). Les fetes a torn, presenten pastes grises i taronjes amb poques formes (llavis aprimats, vores exvasades, etc.). Els materials es van classificar cronològicament en el Ferro-Ibèric Ple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes a excepció de l'aflorament de dues parets. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08280-67 Turó de la Perereda 41.9977700,2.4045900 450688 4649700 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|81|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86309 Balmes del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-sunyer-de-baix <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 342.</p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> XIV-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta d'un gran mas-balma d'uns 25 m de llargada. Els murs <a>són corbs i s'adapten a la cavitat natural</a>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven a molta alçada i són fets amb pedra escairada i disposada horitzontalment en sec.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses obertures.</span></span></span></span></p> 08280-68 El Sunyer de Baix 42.0015200,2.4076400 450943 4650115 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86309-68jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86309-68jpg0.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat es correspon amb l'Espluga.La balma va ser objecte de dues intervencions arqueològiques dirigides per Assumpta Serra: la primera, l’any 1987, i la segona, l’any 1994. 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86310 El cabrer de l'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer-de-lavenc <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72-73.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>Segons explica la llegenda, a la casa de l’Avenc, hi havia un cabrer que s’encarregava del ramat de cabres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels bocs del ramat, que era l’orgull de l’amo de la casa perquè era de molt bona raça, tenia amargat al cabrer pels seus constants cops de cap.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El noi es va proposar fer desaparèixer al boc, preparant un parany a uns camps de pastura a tocar del cingle. Va fer un munt de pedres, el va cobrir amb el seu capot i el barret de palla i li va posar un bastó. En veure-ho, el boc hi va anar corrents donant un gran cop de cap creient que era el cabrer i va caure cingle avall.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-69 L'Avenc 42.0052500,2.4419100 453784 4650510 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86314 Font de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-3 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris. Valls: Cossetània. p. 123.</span></span></span></span></p> XVIII L'estructura del cobert es troba deteriorada. <p><span><span><span><span>La font de la Serra es troba</span> <span>a l’esquerra del camí de la Serra a Baumadestral, abans de la Coma del Forn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font ben arranjada, a l’interior d’un cobert de pedra, amb un gran safareig. A l’exterior hi ha un abeurador pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua sobrant és, en part, canalitzada a la casa de la Serra.</span></span></span></span></p> 08280-73 La Serra 42.0102500,2.4015700 450447 4651087 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86315 Paradolmen de les Pixarelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/paradolmen-de-les-pixarelles <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)</span></span></span><em><span> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</span></em><span><span><span><span><span> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. <em>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</em>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUAN, J., ÁLVAREZ, R.; RAURET A.Mª (1997) “Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze”. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona. Vol. 36 (1996-1997) , p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PEDRO, M. (2002) <em>Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular)</em>. Mem. núm.: 4313. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>Es tracta d’una balma paradolmènica del tercer mil·lenni,</span> <span>ubicada cronoculturalment entre el Calcolític i el Bronze inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’espai sepulcral</span> <span>(que mesura 4'10 m de longitud, 2'35 m d'amplada i 1'10 m d'alçada) es troba delimitat mitjançant un tancament amb sis lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cinc de les lloses, reforçades amb blocs de travertí, es troben alineades i en paral·lel a la paret de la balma. La banda est està tancada per una llosa i la banda oest per una paret de blocs. L'entrada a l'espai sepulcral es troba a la banda est.</span></span></span></span></p> 08280-74 Cingle de la Perereda 41.9916300,2.3946100 449856 4649024 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog http://dolmensmenhirs.blogspot.com/ 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86316 Pla de la Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-barraca <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla de la Barraca es troba a l'extrem meridional del puig Urri, per sobre la masia de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert per Francesc Puntí, </span><span>durant la realització de treballs agrícoles a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica, diferents útils i ascles de sílex i una pedra polida circular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb acabats polits i allisats, entre les que destaca un vaset amb vora exvasada, llavis arrodonits i aprimats. Les decoracions majoritàriament són cordons amb impressions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al material lític, es va recollir una punta de sageta amb aletes i peduncle obtinguda per retoc pla, una punta de sageta trapezoidal amb retoc abrupte, làmines curtes amb retocs irregulars abruptes i un petit nucli globular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest jaciment no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una intervenció arqueològica permetria obtenir informacions més precises.</span></span></span></span></p> 08280-75 La Cau 42.0230600,2.4218200 452134 4652498 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86317 Pla del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-bosc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla del Bosc es troba a poca distància a l'oest del nucli urbà de Tavertet</span>, <span>en el camí que travessa el pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas, l’any 1978, que hi va recollir dues destrals de pedra polida de diorita i fragments de ceràmica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les destrals, gairebé sencera, fa 68 mm de llarg per 42 mm d'amplada; l’altra, només conserva la seva part distal, i fa 36 mm de llargada per 34 mm d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes </span></span></span></span></p> 08280-76 Pla del Bosc 41.9928600,2.4135600 451427 4649150 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86317-76jpg0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86318 Pla del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castell <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2016) 'La problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ausetano'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló</em>, vol. 34. Castelló de la Plana: Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, p. 221-231.</span></span></span></span></p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a l'inici del pla del Castell, al seu costat nord-est. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una muralla de grans dimensions (uns 126 m de llarg, 2-3 m d’amplada i 1,5 m d’alçada), construïda en pedra seca, situada en el límit i en la part elevada del pla, i restes de murs, també en pedra seca, situats paral·lelament a la muralla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1979, una part del sediment va ser rebaixat per mitjans mecànics en un projecte d'urbanització de la zona. Durant el mateix any, J. Sanglas va trobar en superfície diferents materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1984, l’equip format per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó va dur a terme dos sondeigs que van permetre documentar una gran potència estratigràfica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Anna Gómez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar un assentament a l’aire lliure que, fins al moment, s’inicia del bronze mitjà i final i que evoluciona a un poblat fortificat, en el món ibèric ple. Les principals restes conservades corresponen a una fortificació amb estances adossades i un espai de circulació associat, d’època ibèrica, amb ocupacions puntuals posteriors, una d’elles de principis de l’antiguitat tardana.</span></span></span></span></p> 08280-77 El Castell 41.9905500,2.4134400 451415 4648893 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86318-77jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86318-77jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet.Fotografia 1 extreta de la Tribuna d'Arqueologia en línia: https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/ 79|80|81|85|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86320 Rajols I https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-i <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS, J.; GUDIOL, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania”. Separata de: </span><em><span>Quaderns d'Estudi</span></em><span>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. </span><em><span>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</span></em><span>. Any II. Vic: Centre Excursionista de Vic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítitcs excavats pel Museu de Vic'. </span><em><span>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</span></em><span>.</span> <span>Vol. VI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> Només conserva dues lloses de la cambra. <p><span><span><span><span>El jaciment de Rajols I forma part del complex arqueològic de l’àrea de Rajols (segons J.M. Gudiol hi havia tres cistes, dues de les quals han estat localitzades: Rajols I i Rajols II).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una possible cista megalítica formada per una cambra simple de petites dimensions, totalment excavada (malgrat la manca de documentació al respecte), que només conserva dues lloses. Segons J.M. Gudiol no tenia túmul i es van trobar ascles de sílex amb retoc i ceràmica feta a mà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, és fa difícil fer una aproximació tipològica i cronològica del jaciment, tot i que la troballa feta per Antoni Noguera Massa, a la dècada dels anys 70 del segle XX d’un vas sencer tipus Montboló donaria la certesa que aquesta sepultura podria ser també neolítica, com les altres del grup de Tavertet, i no d’èpoques posteriors.</span></span></span></span></p> 08280-79 Rajols 42.0161100,2.4417900 453782 4651716 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86320-79jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86320-79jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Des del maig de 2010, a l’exposició permanent del Museu d’Arqueologia de Catalunya hi ha (en règim de comodat, procedent del Museu Arqueològic de Banyoles) un vas sencer tipus Montboló, amb barreta sobre la carena (MACB-833), trobat per Antoni Noguera Massa a la dècada dels anys 70 del segle XX a la cista neolítica de Rajols. És de ceràmica, fa 18 cm de diàmetre i 9 cm d’alçada. 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86321 Jaciment de Roca Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-roca-llarga <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de Roca Llarga es troba al vessant nord-oest del puig de Cortils,</span> <span>a uns 150 m de la seva part superior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1986 per Francesc Puntí, durant la realització de treballs d’artiga a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica i restes lítiques</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb pasta de bona qualitat, compacta, sorrenca i amb abundància de desgreixant. Les decoracions majoritàriament són cordons llisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material lític,</span> es va recollir <span>una fletxa de peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc, un percutor de quars, una mà de molí d'esquist i un gran nombre d’ascles de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. </span></span></span></span></p> 08280-80 Puig de Cortils 42.0126300,2.4463900 454160 4651327 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86322 Dolmen de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-sant-corneli <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): treballs de documentació gràfica i espacial del dolmen de Sant Corneli</em>. Mem. núm.: 13338. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AVILA, J.; BATISTA, R. (1981) “Sant Corneli, un dolmen que se recobra de forma eficaz”. <em>Revista de Arqueología</em>, año 2, núm. 8. Madrid:</span> <span>Zugarto Ediciones, S.A., p. 24-27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, J.O. (2003). <em>Memòria de la prospecció de sepulcres megalítics</em>. Mem. núm.: 4729. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></p> No conserva les lloses de la coberta. <p><span><span><span><span>El dolmen de Sant Corneli es troba a tocar de l’església romànica de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul complex, formada per dues cambres adossades. Té una llargada total de 3,50 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, enllosada en la seva totalitat, no presenta una diferència d'alçada respecte del corredor. Les mides de la cambra són 1,90 m de llargada per 1,20 m d'amplada; i el corredor, que es troba separat per una llosa, fa 2 m de llargada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capçalera del megàlit està formada per una llosa de coberta, de 0,60 m. El túmul, que es troba parcialment envaït per l’edifici de l'església, fa uns 11 m de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica, duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, que la van </span></span></span></span><span><span><span><span>considerar com a galeria catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als materials arqueològics associats al megàlit, tot i que no van ser publicats els trobats durant l’excavació, es té coneixement de que es van recuperar escasses restes d’aixovar funerari. També en consten els recollits, al seu voltant i en superfície, per Francesc Puntí i Homs, aleshores masover del mas la Cau, corresponents a diversos fragments de sílex, alguns amb retoc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la seva cronologia, tot i que els autors de l'excavació el van situar dins l'horitzó de 'Cultura pirenaica' (1600 aC.) i malgrat la falta de materials arqueològics, per les seves característiques arquitectòniques, es podria situar en el neolític final/calcolític.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del grup de cistes neolítiques amb túmul complex de la zona de Tavertet, bastides dins la segona meitat del V mil·lenni aC., considerades com una de les primeres manifestacions megalítiques de Catalunya.</span></span></span></span></p> 08280-81 Sant Corneli 42.0157200,2.4232500 452247 4651682 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86322-81jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86322-81jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, però no es va comprendre la seva importància real com a doble cista dins d’un gran túmul bastida a la segona meitat del V mil·lenni aC, i es va interpretar com a galeria catalana dins l'horitzó de 'Cultura pirenaica' (1600 aC.).L'any 2016 es va realitzar una campanya arqueològica de documentació gràfica i espacial de l'estructura. 78|79|76 1754 1.4 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86323 Sepulcre megalític de Pineda de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-de-pineda-de-la-serra <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): prospecció a la Pineda de la Serra</em>. Mem. núm.: 13337. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></p> Es troba molt erosionat. <p><span><span><span><span>Petita cista rectangular, feta de gres local, que només conserva tres lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria ser una cista neolítica amb túmul, però només un intervenció arqueològica permetria l’obtenció de més dades. </span></span></span></span></p> 08280-82 Pineda de la Serra 42.0166400,2.4132300 451418 4651790 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg1.png Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El jaciment consta com a pre-fitxa a Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, sense coordenades, pel que les que consten en aquesta fitxa són aproximades.Fotografies extretes de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86324 Serrat de les Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cases-0 <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.9.</p> V-I a.C. En estat ruïnós. <p>Es tracta de les restes d'un antic poblat, localitzat a principis del segle XX per la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic.<br /> Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra seca, que ocupen una extensió d'uns 40 m.<br /> Segons Josep Gudiol i Ricart, aquest jaciment s'engloba dins del conjunt de poblats ibèrics (GUDIOL, 1920: 9). L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats, fet que impedeix establir una identificació cronològica clara. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades.</p> 08280-83 Sant Bartomeu Sesgorgues 42.0148400,2.3598400 446996 4651622 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86324-83jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86324-83jpg0.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El jaciment es troba al límit amb el terme de l'Esquirol, i forma part dels dos municipis.Les fotografies corresponen a l'entorn de Sant Bartomeu, no al lloc concret del jaciment. 81|80 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86325 Roure de l'Amorriador https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lamorriador <p><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></span></p> És mort. <p><span><span><span><span><span>El roure de l'Amorriador es troba</span> <span>entre el puig del Saule i els camps de Monteis, a la dreta de la pista. Es tracta d'un exemplar monumental, actualment mort, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta unes malformacions al tronc, com si tingués panxa.</span></span></span></span></span></p> 08280-84 Monteis 41.9996200,2.4257300 452440 4649894 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86325-84jpg0_2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86326 Tombes del Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-del-noguer <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>PATRIMONI EXISTENCIAL: <a href='https://excursionismecientific.net/tag/tombes/'>https://excursionismecientific.net/tag/tombes/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> VIII-XV Una de les tombes es troba molt desdibuixada. <p><span><span><span><span>Es tracta de dues tombes antropomorfes, d’època medieval, situades a una zona boscosa a l'est de la masia del Noguer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues sepultures són tallades en la superfície plana d'una gran roca; una de les quals molt desdibuixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tomba ben conservada fa 2,2 metres de llargada i d'amplada: 0,3 m de cap, 0,6 m d’espatlla i 0,26 m de peus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'observen una mena de cassoletes i regates tallades a la roca, de les que es desconeix la seva funcionalitat; potser es relacionarien amb una possible construcció de fusta, ara desapareguda o bé podrien considerar-se unes regates rituals.</span></span></span></span></p> 08280-85 El Noguer 41.9988600,2.3904900 449521 4649829 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86326-85jpg0.png Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://excursionismecientific.net/tag/tombes/Les coordenades són aproximades de l'indret on es troben. 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86327 Roure de la font de l’Avellanosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lavellanosa <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El roure de la font de l’Avellanosa es troba a tocar de les grans roques de la font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, corpulència i antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels pocs arbres que queden de l'antiga roureda que cobria aquest paratge.</span></span></span></span></p> 08280-86 Font de l'Avellanosa 42.0057100,2.4328500 453034 4650566 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86327-86jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86333 Ca l'Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leulalia-0 <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures, dues per planta, són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La planta baixa presenta una finestra amb l’ampit amb molt voladís i el pis superior, dues finestres amb l’ampit motllurat amb una forma escalonada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, de pedres irregulars però, a diferencia de les de la resta de cases del nucli, les pedres estan disposades en filades força regulars.</span></span></span></span></p> 08280-87 C. del Mig, 1, 08511. 41.9951300,2.4184500 451834 4649399 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86333-87jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86333-87jpg0.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5