Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84398 Fotografies de Tavertet al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal XX <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vuitantena de fotografies del municipi de Tavertet. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades, majoritàriament, entre els inicis i la dècada dels anys setanta del segle XX.</span></span></span></span></p> 08280-2 Edifici del Rellotge - planta baixa. C. Comte d'Urgell, 187, 08036, Barcelona. <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84400 Fotografies de Tavertet a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-la-memoria-digital-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 42 imatges del terme municipal de Tavertet procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 16 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, es poden consultar tres pergamins digitalitzats que fan referència a Tavertet, dipositats a la Biblioteca de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-3 Memòria Digital de Catalunya (MDC) <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84401 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Comarcal d’Osona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-comarcal-dosona <p><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/</span>ArxiusEnLinia/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal d’Osona conserva documentació relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents amb una àmplia cronologia, des del segle XIIII al XX. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACOS80-27: Biblioteca auxiliar.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-7: Col·lecció de manuscrits i documents solts de l'Arxiu Comarcal d'Osona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-137: Domènec Riera Comerma.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-78: Família Piquer-Pomés.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-119: Família Vila, els Pinosa i Perariera d'Alboquers i el Vilar de Pruit.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-28: Hemeroteca comarcal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-23: Hospital de la Santa Creu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-54: Josep Passola Puig.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-115: Masgrau – Comarmena.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-152: Pere Isern Puntí.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-45: Pietx.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACOS80-56: Quirze Parés i Ganyet.</span></span></span></span></li> </ul> 08280-4 Arxiu Comarcal d’Osona. C. de l'Era d'en Sellés, 6, 08500, Vic. <p><span><span><span>L’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS), creat l'any 1990, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat conjuntament pel Consell Comarcal d’Osona i per l’Ajuntament de Vic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els fons documentals que custodia, s’hi troba la documentació semiactiva dels organismes de la Generalitat de Catalunya, de l’administració local i judicial de la comarca. També custodia el fons de l'Hospital de la Santa Creu, de titularitat privada, que destaca pel seu valor històric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, el tret característic de l'Arxiu Comarcal d'Osona és el d'arxiu fotogràfic, ja que conserva nombrosos fons personals i col·leccions locals de fotografia històrica.</span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84402 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-de-la-corona-darago <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> X-XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Tavertet. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XIX, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu Reial (Reial Cancelleria). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Delegació Provincial d’Hisenda de Barcelona.</span></span></span></span></p> 08280-5 Arxiu de la Corona d'Aragó. C. Almogàvers, 77, 08018, Barcelona. <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural BCIN 2025-02-28 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84405 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic <p><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</span></span></span></span></p> XI-XX <p><span><span><span><span>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavertet. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavertet es troben inventariats i classificats en les diferents seccions:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Mensa Episcopal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxius Parroquials.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Arxiu de la Cúria Fumada.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Entre aquesta documentació destaca la dels arxius parroquials de <a>Sant Miquel de Sorerols i de Sant Cristòfol de Tavertet</a>, a la secció d'Arxius Parroquials. </span></span></span></span></p> 08280-6 C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84406 Arxiu Municipal de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-tavertet <p><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</span></span></span></span></p> XI-XX <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Tavertet conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament i del Jutjat de Pau, es conserven fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, com el de la Germandat Agrícola (1941-1944), el de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) (1989-2000), el de la Delegació Local de FET i de las JONS (1939-1968) i el del Comité de Unión Patriótica (1924-1930). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fons municipal està classificat en:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>1. Administració general</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>2. Hisenda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>3. Proveïments</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Serveis Social</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Sanitat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Obres i Urbanisme</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. Seguretat Pública</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>8. Serveis militars</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>9. Població</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Eleccions</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Ensenyament</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Cultura</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient</span></span></span></span></span></span></p> 08280-7 Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. <p><span><span><span><span>El Servei d'Arxiu Municipal de Tavertet forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Administratiu 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84408 Fons documental de Tavertet a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavertet-a-larxiu-nacional-de-catalunya <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Tavertet són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547: Agència Catalana de l’Aigua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: <a>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’</a>Hisenda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515:</span> <span>Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296: Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134: Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1133: Ecotècnia S. Coop.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, Vídua Romaguera - Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-84: Fundació Jaume Bofill.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-726: Joan Fontanillas Ginabreda.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-169: Llinatge Oriola-Cortada, Comtes de la Vall de Merlès.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-167: Llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1070: Servei Civil Internacional de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA.</span></span></span></span></li> </ul> 08280-8 Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I, 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84410 Arxiu Parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span><span><span>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</span></span></span></span></span></span></p> XIII-XIX <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 67 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, llevadors de rendes, causes pies, confraries, varia administració, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, capbreus, processos i pergamins. La cronologia dels documents compren des del segle XIII al XIX.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-9 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C. Santa Maria, 1, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84413 Església de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIGUÉ, J. dir. (1984) “Sant Cristòfol de Tavertet” (1984) <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> XI-XVIII <p><span><span><span><span>Sant Cristòfol de Tavertet, originàriament, era un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, amb absis semicircular</span> <span>orientat a llevant, precedit d'un ampli espai presbiteral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII es va construir, a ponent, el campanar fortificat, que presenta una gran finestra cruciforme.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII es va ampliar el temple, a tramuntana, amb una nau de tres trams coberts amb voltes de creueria. Al segle XVII es va afegir la sagristia de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, l’absis, que és</span> <span>la part més antiga de l'església, és decorat amb arcuacions entre lesenes (distribuïdes irregularment en grups de cinc, tres i quatre) i tres finestres de doble esqueixada. Molt a prop, en el mur del presbiteri, n'hi ha una altra, d'època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un rellotge de sol a la façana de migdia; és quadrat i ocupa la meitat superior d'un rectangle lliscat en bastant mal estat, orientat sud-oest, amb gnòmon de vareta simple. S'observen les restes d’un altre rellotge de sol a la torre del campanar, del que només se’n pot veure el gnòmon de vareta simple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’accés a la porta es troba sota d'un pont amb arc rebaixat, que comunica amb la rectoria. El portal, situat a la façana de migdia, és adovellat, i s’hi obre un òcul a la part superior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interiorment, les parets són de pedra vista, després del seu repicat durant les obres de restauració.</span> <span>Els paraments romànics mostren carreus matussers poc picats, amb una certa disposició en filades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta per una volta de canó reforçada per tres arcs torals, que la divideixen en quatre trams, i l'absis és cobert per una volta de quart d'esfera. La nau lateral, amb arqueria gòtica, s'obre a la principal mitjançant tres arcs de mig punt. En aquest mur, sobre els arcs, hi ha unes cartel·les per a recolzar els arcs torals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dues piques, una de nou cares, possiblement romànica, i una poligonal amb decoracions incises, de la que es desconeix la seva cronologia precisa, tot i que tampoc es descarta que el peu i la tassa siguin d'èpoques diferents. </span></span></span></span><span><span><span><span>També hi</span> <span>guarda una imatge d'alabastre de la Mare de Déu del Cor de principis del segle XV. </span></span></span></span><span><span><span><span>En destaquen els bancs de fusta, on consten els noms de les famílies del poble als que pertanyien.</span></span></span></span></p> 08280-12 Pl. Major, s/n, 08511. <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de Sant Cristòfol de Tavertet són de mitjans del segle XI: un llistat de parròquies del bisbat de Vic, i un document de l’any 1070, on consta que els vescomtes d´Osona-Cardona donen com a feu, a Robert Umbert, dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII, va ser objecte d’obres de reforma: es va construir el campanar al sector de ponent i, possiblement, es va dur a terme la unió amb la rectoria. Al segle XVII es va afegir una nau a tramuntana, i al segle XVIII, la sagristia i una capella a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XX, va ser restaurar l'absis que havia estat sobrealçat.</span></span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg1.jpg Legal Gòtic|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 93|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84465 A Tavertet, de la merda en fan paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> 08280-25 Terme municipal de Tavertet 41.9959700,2.4195800 451928 4649492 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84468 Serrallonga https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-0 <p><span><span><span><span>CAPDEVILA, Ll. (2006). <em>Serrallonga. L'últim Bandoler</em>. Edicions Proa. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, F.; BONILLA, I. (2005) “A l’ombra d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 54.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 27-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUSTER, J. (1991). <em>El mite literari de Serrallonga</em>. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ, X. (2002). <em>Serrallonga. El bandoler llegendari Català</em>. Ed. Farell.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor.</span></span></span></span></p> 08280-28 Terme municipal <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634.</span></span></span></span></p> 41.9956600,2.4163700 451662 4649459 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84469 El Penitent de Tavertet i el Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-tavertet-i-el-diable <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><span><a href='https://amicsdetavertet.org/'>https://amicsdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p.69-70.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La singular disposició del confessionari de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tant a prop del portal, té una llegenda que n’explica el motiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molt de temps, a Sau hi vivia un home molt avar i despietat que va pactar amb el diable per fer-se encara més ric. El diable li va concedir els diners a canvi de la seva ànima, que la vindria a buscar la nit de cap d’any, a les dotze en punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els remordiments turmentaven l’home i, el dia pactat, va anar a confessar-se a l’església de Sau. Degut a la gravetat del pecat, el sacerdot no va poder donar-li l’absolució però el va enviar a Tavertet ja que, segons la tradició, l’església de Sant Cristòfol havia estat fundada per Carlemany i gaudia d’algunes prerrogatives eclesiàstiques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va arribar al confessionari de Tavertet just quan començaven a tocar les dotze, i es va presentar puntualment el diable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els segons abans de tocar l’última campanada, el diable va reclamar la seva ànima i davant la negativa de l’home, va estirar-lo amb força, però el penitent va agafar-se fermament al confessionari. El sacerdot va subjectar ben fort el confessant amb l’estola, però la força del diable era tan potent que van ser arrossegats cap a la porta. En el moment de tocar l’última campanada, es va quedar travat el confessionari i el diable va perdre la partida.</span></span></span></span></p> 08280-29 Sant Cristòfol de Tavertet 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84470 Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> 08280-30 Extrem sud-est del terme municipal. 41.9973400,2.4307700 452856 4649638 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84471 Espai Natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> 08280-31 Tavertet 42.0068400,2.4470400 454210 4650684 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84479 Balma de la Mesquita o de la Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-mesquita-o-de-la-clota <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 315-316.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989</em>. Mem. núm.: 480.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe</em></span><em> </em><em><span>prospeccions medievals al terme de Tavertet</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XII-XIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de la mesquita es troba al corriol que surt al nord de la capella de Santa Cília, en direcció a la zona de la Clota. És de difícil localització.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma fa uns 9 m de llargada i té sortida a llevant i a ponent.</span> P<span>resenta restes de murs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret i l'entorn han estat objecte de dues prospeccions arqueològiques: la primera l’any 1987, dirigida per Assumpta Serra, i la segona, l’any 1992, dirigida per Isabel Serrat, que han permès determinar una possible relació contemporània amb el mas de la Clota, i un probable ús de la cova com a hàbitat familiar,</span> <span>en època medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha un camí que mena del mas, passa per sota de la balma i segueix cap a la balma del Sucal.</span></span></span></span></p> 08280-32 Santa Cília 41.9883200,2.3805100 448686 4648665 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84479-32jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84482 Balma de les Piques https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-piques <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1996) “Evolució tipològica del mas a Tavertet (s. X-XV). Resultats de les campanyes de prospeccions”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>. Barcelona, núm. 16-17 (1995-1996), p. 245-265.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> IX-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de les Piques es troba </span><span>a tramuntana de la casa de les Baumes, al cingle sud-oest del puig de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una de les balmes més grans del Collsacabra; les seves dimensions aproximades són 70 m d'amplada, 7 m de fondària i 4 m d’alçada màxima. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu interior, hi ha dues grans piques rectangulars excavades a la roca, que recullen l'aigua que s’escorre del sostre; una d’elles simple i una altra doble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També s’observen pedres que podrien haver format part d’algun antic mur.</span></span></span></span></p> 08280-35 Les Baumes <p>Segons la tradició oral, la balma de les Piques era un dels amagatalls d’en Serrallonga. </p> 41.9979400,2.4035400 450601 4649720 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg0.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84485 Aplec de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span>COLL, X. (2000) “Sant Miquel de Sorerols: 25 anys d’aplec”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 44. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 25</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IZQUIERDO i BALMES, C. (1994) “XVIII Aplec de Sant Miquel de Sorerols”.</span> <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Miquel de Sorerols es celebra el segon diumenge de setembre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb una missa i la cantada dels goigs, amb la participació dels components de la Coral la Unió, de Palau-solità i Plegamans. Després, hi ha un concert de peces nostrades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa. Sovint hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> 08280-37 Sant Miquel de Sorerols <p><span><span><span><span>L’Aplec de Sant Miquel de Sorerols es celebra des de l’any 1975 per iniciativa de Pere Pou.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 08280 Tavertet Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84486 El castell de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-tavertet <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts i molts anys, el senyor del castell de Tavertet era un tirà que tractava molt malament als seus vassalls. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un dia, aquests es van rebel·lar, capitanejats per una noia molt valenta. La lluita va ser ferotge però, després de diverses hores, van aconseguir apoderar-se del castell i van tirar pel cingle al senyor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aleshores, en dies de fort vent, es poden sentir els gemecs de l’ànima en pena del senyor.</span></span></span></span></p> 08280-38 Puig de la Força 41.9813100,2.3896200 449435 4647881 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84487 A la Baumallera de la teulada en feien era https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-baumallera-de-la-teulada-en-feien-era <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>El refrany geogràfic </span></span></span><span>“ A la Baumallera de la teulada en feien era”</span><span><span><span>, fa referència a la casa de la Baumallera, que es troba a l’interior d’una gran roca balmada.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca és bastant plana, fet pel qual havien d’aprofitar-la com a era per a fer la batuda.</span></span></span></span></p> 08280-39 La Baumallera <p><span><span><span>La Baumallera és la darrera balma habitada de Tavertet. Segons la tradició oral, hi va viure una dona fins a finals del segle XIX. <span> </span></span></span></span></p> 42.0082300,2.3862100 449174 4650872 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84488 La Casa de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-rajols <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga anècdota relacionada amb la casa de Rajols. Segons aquesta història, un dia que l’amo de la casa anava de camí al mercat d’Olot per a vendre una vaca, va ser entabanat per uns lladres que li van robar la bèstia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'home els va maleir i e</span></span></span></span><span><span><span><span>s va proposar recuperar la vaca, pel que es va vestir de saludador i va anar a buscar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a un hostal, va reconèixer un dels lladres que, innocentment, va demanar si podia curar el mal de ventre al seu company. Va accedir i va demanar que portessin vi ranci, borregos i dues rajoles i els va avisar que, encara que sentíssim cridar al malalt no entressin fins passada una hora. Mentrestant, van quedar d'acord en esperar a la vora del foc de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’amo de Rajols va escalfar les dues rajoles al foc i les va posar al ventre del malalt, que va cridar desesperadament. Després de menjar-se els borregos sucats en vi, va anar a l’estable i va marxar tranquil·lament amb la seva vaca.</span></span></span></span></p> 08280-40 Rajols 42.0188000,2.4442900 453991 4652013 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84490 Fotografies de Tavertet de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-de-larxiu-municipal <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: <a href='http://www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius'>www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>XAM. ARXIU MUNICIPAL DE TAVERTET: <a href='https://imagina.diba.cat/Tavertet/search'>https://imagina.diba.cat/Tavertet/search</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal conté 731 fotografies del municipi de Tavertet. Es tracta d’imatges generades i rebudes per l’Ajuntament entre les que destaquen els fons relacionats amb el patrimoni natural, històric i arquitectònic del terme. També conserva el fons fotogràfic de la Colla Gegantera de Tavertet.</span></span></span></span></p> 08280-41 Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Legal i física Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2020-12-04 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86283 Mare de Déu del Cor de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-cor-de-tavertet <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1977) <em>Les marededéus romàniques de les terres gironines</em>. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1998) “La Mare de Déu del Cor de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 39.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 14-15.</span></span></span></span></p> XIV <p><span><span><span><span>La imatge de la Mare de Déu del Cor de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet es troba inclosa en el grup de les “marededéus de Rocacorba”, joies escultòriques de la iconografia medieval catalana, entre les hi figuren la Mare de Déu del Mont (Garrotxa), la de Pujals dels Pagesos (Pla de l'Estany) i la de Llanars (Ripollès), entre d’altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És obrada en alabastre i presenta les següents característiques: la Verge</span> <span>seu sobre un escambell; duu l'escot de la túnica quadrat; la túnica va cenyida sobre la cintura, amb arrugues sobre l'ample ventre; el mantell és obert, amb una ampla volada per darrere del braç dret, tomba horitzontalment sobre els genoll i cau als peus en plecs arrodonits; porta una corona amb merlets en flor de lis; i duu una pinya a la mà dreta. El Nen va decantat i seu sobre la mà esquerra de la Verge, amb un fruit a la mà. En destaca la pèrdua de la rigidesa romànica de la faç dels dos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La policromia exagerada de la imatge confirma una restauració posterior.</span></span></span></span></p> 08280-43 Església de Sant Cristòfol de Tavertet. Pl. Major, s/n, 08511. 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86283-43jpg0_1.jpg Física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 93 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86285 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1 <p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> 08280-45 Extrem sud-oest del terme municipal. 41.9886000,2.3575600 446785 4648710 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86288 Camp del Restopla https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-restopla <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> XI-XII El jaciment ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>El jaciment del camp del Restolpla es troba vora un camp de cultiu proper a l'ermita de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser descobert i excavat parcialment per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX, que va deixar al descobert una superfície d’uns 20 per 15 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van destapar restes corresponents a un poblat format per diverses estructures, amb una àrea enllosada. Les estructures són de planta rectangular, de pedra seca, amb una alçada aproximada d’1 m, i amplada màxima de 0,8 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials arqueològic associats al jaciment són dubtosos ja que, malauradament, van ser barrejats amb d’altres jaciments (col·lecció particular de F. Puntí). Tot i així, sembla que se li pot atribuir un conjunt coherent de vasos de pasta grisa i negrosa d’època alt medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, segons F. Puntí va treure material ceràmic fet a mà i a torn, que podria ser més antic.</span></span></span></span></p> 08280-48 La Cau <p><span><span><span><span>El jaciment fou descobert i excavat per Francesc Puntí i Homs, veí de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> 42.0192300,2.4252600 452416 4652071 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86288-48jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86290 Cova de can Feló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-felo <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><a><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982)</span></a><span> “Un Nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 73-81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982) Memòria del sondeig realitzat a la Cova de can Felo (Tavertet, Osona). Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS, W.; MOLIST, M (1984) “Un nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”<em> Els Cingles,</em> nº 16. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 4-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <a href='http://espeleoindex.com'>http://espeleoindex.com</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”.<em> Els Cingles,</em></span><span> nº 9. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-11 i 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”. <em>Els Cingles,</em></span><span> nº 10. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 353.</span></span></span></span></span></span></p> Ha estat objecte d'intervencions per part d'afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>La cova de Can Feló es troba al mig de la paret que formen els cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que fa uns 10 m d'alçada per 5 m d'amplada, dona accés a una sala de 25 m quadrats, on es situa l’àrea del jaciment (d’uns 10 m d’amplada per 5 m de llargada). Una esquerda permet l’accés a un recorregut d'uns 70 m de sales i passadissos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1982 va ser objecte d’una excavació arqueològica que va permetre establir una estratigrafia amb tres nivells diferenciats, tot i que havia estat espoliada anteriorment:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Estrat I: terres granuloses amb força pedres i presència d’algun fragment de ceràmica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat II: terres compactes sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat III: terres sorrenques sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>La ceràmica associada a la cova, aportada pel Sr. Jordi Mor, està formada per dos grans grups cronològics: un del neolític mig-antic i l'altre del bronze. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al neolític mig-antic, es tracta de ceràmiques amb nanses tubulars verticals tipus Montboló i anses tipus Chassey de bobina, i ceràmica de parets fines i brunyides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bronze, destaca la presència de vasos oberts, amb decoracions impreses, anses de cinta arrodonides i cordons amb impressions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estat actual del jaciment és dolent ja que ha desaparegut pràcticament tot el seu sediment.</span></span></span></span></p> 08280-49 Cingles de Tavertet <p><span><span><span>El jaciment fou excavat l'any 1982 per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó. </span></span></span></p> 41.9946300,2.4222900 452151 4649341 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86291 Dolmen de can Tafura https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-tafura <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 100.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 304.</p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>El dolmen de can Tafura es troba a la solella de can Tafura, a poca distància i a migdia de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica, de planta rectangular, orientada est-oest. Està formada per petites lloses i no conserva la coberta. Les seves dimensions són 2 m de llargada màxima per 1,5 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu voltant hi ha diverses lloses que podien haver format part de la cista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul, ara totalment erosionat, era de forma ovalada, amb un diàmetre màxim de 8 m, format per terra i pedres de gres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista, que va recollir el següent material arqueològic: </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>28 fragments de ceràmica sense decoració ni forma, a mà i amb desgreixant gruixut.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 ascles de sílex sense retoc.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Restes antropològiques: 25 peces molars, 40 peces dentàries d'adult, 42 fragments corresponents a caps de fèmur, tíbies, carpians del peu i costelles, 1 fèmur, 3 falanges i 4 segones falanges. </span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Segons l'estudi antropològic fet per R. Batista, el sepulcre contenia dues inhumacions. </span></span></span></span></p> 08280-50 Can Tafura <p><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista.</span></span></span></p> 42.0032100,2.3736500 448130 4650322 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg_0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86294 Castell del Cornil o Puig de la Força https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-cornil-o-puig-de-la-forca <p><span><span><span><span>BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2001) <em>Atles del comtat d'Osona (798-993).</em> Barcelona: Rafael Dalmau Ed. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG i MATA, R.(1999)</span> “<span>Els comptats d'Osona i Manresa”. <em>Catalunya Carolíngia</em>. Vol. IV. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIOLS, G. [et al.] (1984) 'El castell de Cornil (o Puig de la Força)'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p.814-816.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A.</span> <span>(1973) 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. </span><em><span>Els castells catalans</span></em><span>. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor</span><span>, p.1024-1030.</span></span></span></span></p> IX-XI En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del castell de Cornil, que es troben al puig de la Força.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva un pany de muralla al vessant nord-est, així com d'altres estructures associades i una torre de planta rectangular. Les construccions són fetes amb carreuons de pedra calcària de la zona disposats horitzontalment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al sector de migdia, hi ha una cisterna excavada a la roca, que fa 9 m de llargada per 3 m d’amplada, coberta amb volta de carreus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha restes de murs sota les balmes situades al vessant del puig, corresponents a nuclis d’habitat, que van continuar ocupades en època posterior a l’abandonament del castell.</span></span></span></span></p> 08280-53 Pel sender del Puig de la Força, que surt del sud-oest del pla del Castell. <p><span><span><span><span>La primera referència històrica del castell de Cornil és un document de l’any 917</span> <span>(Arxiu Capitular de Vic), on consta que Adal i la seva muller Gisclavara venen a Esclua una peça de terra situada al terme del castell de Cornil. Hi consta també als testaments dels consorts Borrell i Ingilrada (anys 970 i 981), pares del bisbe de Vic Borrell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la documentació de l’Arxiu Capitular de Vic se segueix anomenant Cornil, fins al segle XI en què és substituït pel nom de la vall de Sau. Al segle XIII es coneix amb el nom de roca de Sau o de Buoll («Bisuldumo»).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El domini eminent del castell i terme, en època reculada, era a mans dels comtes de Barcelona i els principals feudataris eren els membres de la família Cabrera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1247 el castlà de Cabrera, Berenguer de Cabrera, va llegar al seu fill Arnau, juntament amb els castells de Cabrera i Voltregà, tot el que posseïa a Sau per herència de la seva mare, Beatriu de Castelló. Entre aquests béns hi figurava la roca de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1336 Isabel de Cabrera va comprar al rei la seva jurisdicció de la vall de Sau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1352, Artal de Cabrera va vendre al vescomte Bernat II de Cabrera la vall de Sau i les seves parròquies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La roca de Sau es va unir l’any 1356 al comtat d'Osona, creat pel rei Pere el Cerimoniós al vescomte Bernat III de Cabrera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els castlans d'aquest castell van ser els membres de la família Sau. A principis del segle XV, la família va canviar el nom pel de Vilafreser i l’any 1443 els Vilanova eren els castlans del castell, que també eren feudataris de Savassona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les notícies documentals són nul·les pel que fa a l'edifici del castell. L'any 1472 encara restava dempeus després de la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. </span></span></span></span></p> 41.9813100,2.3896200 449435 4647881 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86294-53jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86294-53jpg1.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86295 Coll s'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-savenc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982) “Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 217-230.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) “Nota preliminar sobre la necrópolis de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Cypsela</em>. Girona, núm. 5, p. 71-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) </span></a><span>“La Necrópolis d'incineració de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1984-1985), p. 83-92.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1986) “Coll S'Avenc: aproximació a l'estudi del ritual d'una necrópolis d'incineració de la comarca d'Osona”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 2, p. 33-38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>El jaciment de Collsavenc <span><span>es troba al peu del turó de Puig Segaler, al costat del cingle, i proper al camí ral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1983, en el decurs de les obres d’ampliació del camí que hi passa a la vora, i excavat pràcticament en la seva totalitat (aproximadament uns 100 m2).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les excavacions es van delimitar dues zones:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona A: Es van documentar 21 enterraments d’estructura simple: fossa de planta circular amb vasos cineraris, normalment coberts per un plat/tapadora. 18 de les fosses contenien una sola urna, mentre que n'hi havia tres que eren dobles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes òssies documentades presenten fortes traces de cremació. Es trobaven normalment a l'interior del vas, tot i que en algunes fosses, al voltant de les urnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tan sols es va trobar una sepultura amb aixovar funerari, format per diversos objectes de bronze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona D: Es va documentar una complexa estructura formada per una gran acumulació de pedres i lloses. A la part central, hi ha un espai rectangular constituït per lloses verticals de grans dimensions, envoltat per elements de menor dimensió, de disposició irregular. Es desconeix la funcionalitat d'aquesta estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va trobar un enterrament, que presentava les mateixes característiques que els de la zona A, amb una urna dipositada en una petita cavitat, formada per tres lloses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material arqueològic localitzat, està format majoritàriament per les urnes amb els seus corresponents plats/tapadores. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les urnes es divideixen en dos tipus: </span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span>Urnes altes amb formes tancades de pasta ben cuita i acabat cuidat. Presenten formes bicòniques, amb vora convexa i bisell simple. La base majoritàriament és plana, tot i que algunes amb peus baixos. Es troben decoracions amb combinacions de puntillats, solcs, acanalats estrets i línies d'oves que formen en alguns casos, motius geomètrics regulars.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vasos més baixos amb formes imprecises degut al seu mal estat de conservació, amb pasta, cocció i acabat molt menys acurats. Presenten formes més o menys globulars, algun d'ells amb vora convexa. Les bases són planes. Les decoracions corresponen a acanalats estrets i puntillats.</span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span>Els plats/tapadores generalment presenten formes còniques, parets amb perfil rectilini, llavis aprimats i algunes vores bisellades. Les bases són planes o umbilicades. Les decoracions són acanalats amplis a l'interior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En quant a l’aixovar funerari, està format per una sageta de bronze amb aletes i peduncle curt de secció plana, i les restes d'un anell de secció circular, també de bronze.</span></span></span></span></p> 08280-54 Puig Segaler 41.9956300,2.4294500 452745 4649448 08280 Tavertet Fàcil Dolent Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86296 Rajols II o Collet de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-ii-o-collet-de-rajols <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania. <em>Separata de: Quaderns d'Estudi</em>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. <em>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</em>. Any II.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PERICOT, L. (1950) <em>Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica</em>. Barcelona: CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</em>, vol. VI (1915-20). Barcelona: l'Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> Va ser tapat després de ser excavat, degut al seu fràgil estat de conservació. <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica amb túmul de terra, que es troba al collet de Rajols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una doble cambra: la principal, d'1,30 m de llargada per 1,30 m d’amplada; i l'adossada, de 0,80 m d’amplada per 1,10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul presenta un diàmetre màxim de 14 m i un perímetre de 43,98 m. Hi ha un cromlec construït, de 1,50 m amplada, que fa de contenció a la massa tumular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou excavada parcialment per membres del Museu de Vic, a principis del segle XX. L'any 1986, l'equip d'arqueòlegs format per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist la </span></span></span></span>van redescobrir.</p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una intervenció arqueològica, per part del pel mateix equip, que </span></span></span></span><span><span><span><span>va permetre documentar alguna resta òssia humana, peces de sílex tallat i, fora de la cambra però dins de l'estructura tumular, dos vasos ceràmics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El materials arqueològics associats al megàlit permeten situar-lo cronològicament en el període del neolític mig. Forma part del complex funerari de l'àrea, que a partir d'altres jaciments (El Padró II i Font de la Vena) ha pogut ser datat per radiocarboni 14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada l'excavació, degut al fràgil estat de conservació del megàlit, es va tapar.</span></span></span></span></p> 08280-55 Collet de Rajols 42.0164000,2.4405100 453676 4651748 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg0.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86302 El Quer o mas del Quer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer-o-mas-del-quer-major <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> X-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>El jaciment del Quer es troba sobre la carretera BV-5207, a la vora del mas de la Casanova, sobre una roca que aflora a la superfície.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta dels vestigis d’un antic mas, del que actualment es desconeix la seva planta. Únicament es conserven les restes d’alguns murs, fets amb pedra lligada en sec, que podrien correspondre a les antigues feixes de la casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1994 va ser objecte d’una prospecció arqueològica, dirigida per Assumpta Serra i Clota.</span></span></span></span></p> 08280-61 El Sunyer de Baix <p>La referència documental més antiga del mas és de l'any 1304, en el llibre de les Ententes (PARÉS, 2001: 343).</p> 42.0034000,2.4131100 451398 4650320 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86302-61jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86302-61jpg_1.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86303 Dolmen de la font de la Vena https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-font-de-la-vena <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>El dolmen de la font de la Vena es troba a ponent del collet de les Graus, a la carena, a l'esquerra de la pista de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica formada per una cambra de planta trapezoidal, coberta per un gran túmul.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, que s'orienta 144 graus sud-est, es localitza a la part central de l'estructura tumular. Les seves dimensions són 2,25 m per 2,40 m i 1,05 m d’alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul és fet de sauló, de 18 m de diàmetre, 1,40 m de potència mitja i un perímetre exterior de 57 m; contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 2,50 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1985 i 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. Malauradament, la cambra ja havia estat saquejada anteriorment per furtius, que havien extret materials.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació van permetre recollir dues puntes de sageta de sílex, trapezis i triangles, i un vas ceràmic tipus montboló, que es va associar a un possible ritual fundacional. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials documentats permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, les anàlisis de radiocarboni va donar les datacions absolutes de 5780 + - 290 BP i 6190 + - 100 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> 08280-62 Collet de les Graus 42.0245800,2.4318400 452964 4652661 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg1.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86304 Forn del camí del Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-cami-del-noguer <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> X-XVIII L'estructura es troba erosionada. <p><span><span><span><span>El jaciment del forn del Noguer es troba al marge dret del camí del Noguer, sota les Roques de la Corbera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta dels vestigis d’un antic forn, de planta circular, excavat en un marge per tal d’aprofitar el desnivell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes de l'estructura, lleugerament erosionada, presenta les paret rubefactades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria tractar-se d'un forn de calç, d'època medieval o moderna. Només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p> 08280-63 El Noguer 42.0022900,2.3879100 449310 4650212 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg0.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86307 La Rambla https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla-0 <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> Només es conserven vestigis del túmul. <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a poca distància del collet de la Rambla, que separa les valls dels torrents de l'Abeurador i de l'Avellanosa. Va ser descobert entre 1979 i 1980 per Francesc Puntí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1986 va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar un promontori d'uns 16-20 m de diàmetre i una alçada de 0,50-0,70 m, envoltat per un peristàlit format per una franja de lloses petites tombades en plec de llibre, entre les que es va trobar un fragment de ceràmica i una ascla de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests blocs constituïen part d'un cromlec, format per un anell similar a la resta de cistes neolítiques de Tavertet.</span></span></span></span></p> 08280-66 Collet de la Rambla 42.0106900,2.4357600 453279 4651117 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86308 Jaciment de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-baumes <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de les Baumes es troba a uns 100 m de la carretera de Tavertet a l'Esquirol, en el vessant del turó de la Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas. Arrel de l'existència en superfície de fragments de ceràmica i d'un molí de mà, hi excavà un petit sondeig en el que recollí fragments de ceràmica fets a mà i tornejats. Les ceràmiques fetes a mà presenten, majoritàriament, acabats grollers i decoracions escasses (alguns cordons impresos). Les fetes a torn, presenten pastes grises i taronjes amb poques formes (llavis aprimats, vores exvasades, etc.). Els materials es van classificar cronològicament en el Ferro-Ibèric Ple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes a excepció de l'aflorament de dues parets. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08280-67 Turó de la Perereda 41.9977700,2.4045900 450688 4649700 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|81|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86310 El cabrer de l'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer-de-lavenc <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72-73.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>Segons explica la llegenda, a la casa de l’Avenc, hi havia un cabrer que s’encarregava del ramat de cabres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels bocs del ramat, que era l’orgull de l’amo de la casa perquè era de molt bona raça, tenia amargat al cabrer pels seus constants cops de cap.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El noi es va proposar fer desaparèixer al boc, preparant un parany a uns camps de pastura a tocar del cingle. Va fer un munt de pedres, el va cobrir amb el seu capot i el barret de palla i li va posar un bastó. En veure-ho, el boc hi va anar corrents donant un gran cop de cap creient que era el cabrer i va caure cingle avall.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-69 L'Avenc 42.0052500,2.4419100 453784 4650510 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86313 Molí de Novelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-novelles <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 165-166.</span></span></span></span></p> XIV-XVIII En estat ruinós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí fariner, del que es conserven uns murs de pedra lligada amb morter, la bassa i l’arc de sortida de l’aigua al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura aprofita una gran roca per fer les funcions de paret; l’obrador fa uns 15 m2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carcabà és d’arc rebaixat i el seu costat occidental toca el llit del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenia l’accés al costat nord de l’obrador i una finestra al sud-oest.</span></span></span></span></p> 08280-72 Novelles <p><span><span><span><span>Les referències més antigues d’aquest molí són de l’any 1297 (ABEV Tavertet, R/4 (1292-1297).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1821 era propietat de la masia del Jonquer, de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, que era també propietària de la casa de Novelles (ROMA, 2018:166).</span></span></span></span></p> 42.0110600,2.4200600 451979 4651167 08280 Tavertet Difícil Dolent Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86314 Font de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-3 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris. Valls: Cossetània. p. 123.</span></span></span></span></p> XVIII L'estructura del cobert es troba deteriorada. <p><span><span><span><span>La font de la Serra es troba</span> <span>a l’esquerra del camí de la Serra a Baumadestral, abans de la Coma del Forn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font ben arranjada, a l’interior d’un cobert de pedra, amb un gran safareig. A l’exterior hi ha un abeurador pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua sobrant és, en part, canalitzada a la casa de la Serra.</span></span></span></span></p> 08280-73 La Serra 42.0102500,2.4015700 450447 4651087 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86316 Pla de la Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-barraca <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla de la Barraca es troba a l'extrem meridional del puig Urri, per sobre la masia de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert per Francesc Puntí, </span><span>durant la realització de treballs agrícoles a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica, diferents útils i ascles de sílex i una pedra polida circular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb acabats polits i allisats, entre les que destaca un vaset amb vora exvasada, llavis arrodonits i aprimats. Les decoracions majoritàriament són cordons amb impressions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al material lític, es va recollir una punta de sageta amb aletes i peduncle obtinguda per retoc pla, una punta de sageta trapezoidal amb retoc abrupte, làmines curtes amb retocs irregulars abruptes i un petit nucli globular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest jaciment no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una intervenció arqueològica permetria obtenir informacions més precises.</span></span></span></span></p> 08280-75 La Cau 42.0230600,2.4218200 452134 4652498 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86317 Pla del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-bosc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla del Bosc es troba a poca distància a l'oest del nucli urbà de Tavertet</span>, <span>en el camí que travessa el pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas, l’any 1978, que hi va recollir dues destrals de pedra polida de diorita i fragments de ceràmica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les destrals, gairebé sencera, fa 68 mm de llarg per 42 mm d'amplada; l’altra, només conserva la seva part distal, i fa 36 mm de llargada per 34 mm d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes </span></span></span></span></p> 08280-76 Pla del Bosc 41.9928600,2.4135600 451427 4649150 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86317-76jpg0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86319 Balma de Bosquescabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-bosquescabanyes <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 54 i </span></span></span><span>318.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) <em>Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris</em>. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> XV-XIX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de Bosquescabanyes</span><span> es troba a llevant del pont de la Corbera, a l’esquerra del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una gran balma amb restes d’un habitatge, que conserva diversos murs de pedra lligada amb morter, corresponents a </span><span>tres estances. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada per 6 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de les edificacions, sobre una roca, hi ha 6 forats cilíndrics, de difícil interpretació. Al</span><span> darrere de la balma, hi ha uns graons a la roca que permeten </span><span>pujar al seu cim.</span></span></span></span></p> 08280-78 El Crous <p><span><span><span><span>A l’entorn hi ha altres balmes amb vestigis de murs que, segons Quirze Parés (vegeu bibliografia), podien haver format un antic poblat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de les restes, tot i que el seus orígens podrien ser medievals i va ser habitada fins al segle XIX.</span></span></span></span></p> 42.0040300,2.3923300 449677 4650402 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jps_1.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86321 Jaciment de Roca Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-roca-llarga <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de Roca Llarga es troba al vessant nord-oest del puig de Cortils,</span> <span>a uns 150 m de la seva part superior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1986 per Francesc Puntí, durant la realització de treballs d’artiga a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica i restes lítiques</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb pasta de bona qualitat, compacta, sorrenca i amb abundància de desgreixant. Les decoracions majoritàriament són cordons llisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material lític,</span> es va recollir <span>una fletxa de peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc, un percutor de quars, una mà de molí d'esquist i un gran nombre d’ascles de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. </span></span></span></span></p> 08280-80 Puig de Cortils 42.0126300,2.4463900 454160 4651327 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86325 Roure de l'Amorriador https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lamorriador <p><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></span></p> És mort. <p><span><span><span><span><span>El roure de l'Amorriador es troba</span> <span>entre el puig del Saule i els camps de Monteis, a la dreta de la pista. Es tracta d'un exemplar monumental, actualment mort, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta unes malformacions al tronc, com si tingués panxa.</span></span></span></span></span></p> 08280-84 Monteis 41.9996200,2.4257300 452440 4649894 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86325-84jpg0_2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86327 Roure de la font de l’Avellanosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lavellanosa <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El roure de la font de l’Avellanosa es troba a tocar de les grans roques de la font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, corpulència i antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels pocs arbres que queden de l'antiga roureda que cobria aquest paratge.</span></span></span></span></p> 08280-86 Font de l'Avellanosa 42.0057100,2.4328500 453034 4650566 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86327-86jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86333 Ca l'Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leulalia-0 <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures, dues per planta, són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La planta baixa presenta una finestra amb l’ampit amb molt voladís i el pis superior, dues finestres amb l’ampit motllurat amb una forma escalonada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, de pedres irregulars però, a diferencia de les de la resta de cases del nucli, les pedres estan disposades en filades força regulars.</span></span></span></span></p> 08280-87 C. del Mig, 1, 08511. 41.9951300,2.4184500 451834 4649399 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86333-87jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86333-87jpg0.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86334 Cabana de la Coromina https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-coromina <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVII-XVIII <p><span><span><span><span>Antic edifici agrícola dins del nucli urbà de Tavertet, reconvertit actualment en habitatge.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de planta rectangular, de petites dimensions i consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab i sustentada per bigues de fusta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta tres murs paral·lels de pedra i un mur de tancament al fons. </span></span></span></span></p> 08280-88 Pl. Bisbe Guillem de Tavertet, 1, 08511. 41.9961700,2.4197200 451940 4649514 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86334-88jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86334-88jpg0.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86335 Cal Baró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-5 <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana presenta un portal a la part central i un altre a l’esquerra, i tres finestres tant al primer pis com al segon, totes amb els ampits motllurats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista.</span></span></span></span></p> 08280-89 C. del Mig, 3, 08511. 41.9958300,2.4188900 451871 4649477 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86335-89jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86335-89jpg0.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86337 Cal Cabré https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabre <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, amb la llinda i els brancals de carreus de pedra. S’hi obren tres finestres per pis, amb un eix de simetria marcat per portal, situat al centre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, amb pedres irregulars.</span></span></span></span></p> 08280-91 C. de Baix,1, 08511. 41.9958800,2.4185000 451838 4649482 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86337-91jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86337-91jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86337-91jpg1.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86338 Cal Cisteller https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisteller-8 <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra treballada. La façana principal té la porta d'entrada i una finestra a la planta baixa, tres finestres al primer pis i una finestra i un balcó, al segon.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, amb pedres irregulars; les pedres de la segona planta són de major dimensió que les de les altres.</span></span></span></span></p> 08280-92 C. de Dalt, 3, 08511. 41.9953000,2.4190800 451886 4649418 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86338-92jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86338-92jpg0.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86339 Cal Curriu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curriu <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis; es troba unit per una mitgera a un altre edifici. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de disposició regular, amb carreus de pedra. La planta baixa presenta un portal amb una finestra per banda; al mateix eix que les obertures inferiors, s'obren dues finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, amb pedres irregulars i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p> 08280-93 Pl. Guilleries, 2, 08511. 41.9951700,2.4191300 451890 4649403 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86339-93jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86339-93jpg0.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86340 Cal Pelat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelat <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> XVII-XVIII <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és asimètrica, de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal.</span> De la teulada surt una xemeneia de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel costat esquerra sobresurt la coberta a mode de porxo. A la banda dreta, al nivell de la planta pis, s'obre una terrassa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, amb la llinda i els brancals de carreus de pedra. S’hi obre un portal central i una finestra a cada cantó, i una altre més sota la terrassa, a la planta baixa; tres finestres, al primer pis i una altra a les golfes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, d’obra vista, amb pedres irregulars.</span></span></span></span></p> 08280-94 Pl. Guilleries, 2, 08511. 451872 464940 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86340-94jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86340-94jpg0.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5