Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
86282 Arqueta copó de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta-copo-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span><span><span>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. </span></span></span></span></span></span></p> XIV <p><span><span><span><span>Arqueta de fusta provinent de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, datada en el primer quart del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves dimensions són 20 cm per 13 cm per 9 cm.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És formada per un buc paral·lelepipèdic amb tapa a quatre vessants, amb un peu de fusta de boix tornejada, encastada a la fonadura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta decoració a l’exterior, amb relleus d’estuc modelat: les cares es troben emmarcades per una petita motllura de mitja canya, amb una decoració de tiges ondulants i fons amb petites perles en relleu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El peu està motllurat i l’eix, amb decoració d’incisions, té doble nus a la part superior.</span></span></span></span></p> 08280-42 Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Fàcil Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic (www.museuepiscopalvic.com). 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86283 Mare de Déu del Cor de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-cor-de-tavertet <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1977) <em>Les marededéus romàniques de les terres gironines</em>. Barcelona: Artestudi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>NOGUERA MASSA, A. (1998) “La Mare de Déu del Cor de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 39.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 14-15.</span></span></span></span></p> XIV <p><span><span><span><span>La imatge de la Mare de Déu del Cor de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet es troba inclosa en el grup de les “marededéus de Rocacorba”, joies escultòriques de la iconografia medieval catalana, entre les hi figuren la Mare de Déu del Mont (Garrotxa), la de Pujals dels Pagesos (Pla de l'Estany) i la de Llanars (Ripollès), entre d’altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És obrada en alabastre i presenta les següents característiques: la Verge</span> <span>seu sobre un escambell; duu l'escot de la túnica quadrat; la túnica va cenyida sobre la cintura, amb arrugues sobre l'ample ventre; el mantell és obert, amb una ampla volada per darrere del braç dret, tomba horitzontalment sobre els genoll i cau als peus en plecs arrodonits; porta una corona amb merlets en flor de lis; i duu una pinya a la mà dreta. El Nen va decantat i seu sobre la mà esquerra de la Verge, amb un fruit a la mà. En destaca la pèrdua de la rigidesa romànica de la faç dels dos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La policromia exagerada de la imatge confirma una restauració posterior.</span></span></span></span></p> 08280-43 Església de Sant Cristòfol de Tavertet. Pl. Major, s/n, 08511. 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86283-43jpg0_1.jpg Física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 93 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86284 Gegants i gegantó de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-geganto-de-tavertet <p><span><span><span><span><span><span>COLLA GEGANTERA DE TAVERTET: </span></span><span><a href='http://www.gegantersdetavertet.org/'><span>http://www.gegantersdetavertet.org/</span></a></span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta dels gegants en</span> <span>Joan de Balà</span> i <span>Carme 'la Pastora' i el gegantó</span> <span>en Joan de Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els gegants representen personatges reals que van viure a Tavertet a principis del segle XIX. Van ser construïts l'any 1998 per iniciativa de la Comissió de Festes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gegant és en Joan de Balà, que era un carboner que va es va instal·lar a Tavertet, del que es desconeixia el seu origen. Pesa 53 kg i fa 3,3 m d'alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La geganta és la Carme, l'àvia de can Baró, que era una pastora que mantenia a la família amb el seu ramat d'ovelles. Pesa 48 kg i fa 3,15 m d’alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gegantó és el famós bandoler</span> <span>en Joan de Serrallonga, construït l’any 2013 per l'escultor Dani Garrido del taller Creacions Tallaferro. Pesa 17 Kg i té una alçada de 2,10 m. Presenta la particularitat de que pot treure fum del canó del pedrenyal que porta a la mà esquerra.</span></span></span></span></p> 08280-44 Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. <p><span><span><span><span>L'any 2005 un grup de veïns i d'estiuejants, engrescats per en Joan Vilella, van crear la Colla Gegantera de Tavertet. L’Ajuntament els va cedir els gegants, que s'havien construït l'any 1998 per iniciativa de la Comissió de Festes.</span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86284-44jpg0.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies procedents del web de la Colla Gegantera de Tavertet (http://www.gegantersdetavertet.org/) 98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87957 La Bora Fosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bora-fosca <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J. Mª.; TALAVERA, F. (1982) ”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme.” <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol.6. Barcelona: Ed Políglota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: <a href='https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca'>https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 307.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RUBINAT, M. (2003) “Sistema de la Bora Fosca”. <em>EspeleoCat</em>, núm. 3. Barcelona: <span><span>Federació Catalana d'Espeleologia</span></span>.</span></span></span></span></p> Una bona part de les estalactites foren destruïdes. <p><span><span><span><span>La Bora Fosca és una famosa i concorreguda cova, situada a la solella homònima, a la riba dreta del torrent de la Feu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses galeries i un llarg corredor de 100 m de llargària, que destaquen per la formació de magnífiques estalactites i concrecions calcàries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu recorregut té diversos trams d’accés molt dificultós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’actes vandàlics per tal d’extreure estalactites, fet pel qual es va tancar el seu accés.</span></span></span></span></p> 08280-214 Sobiranes 41.9899000,2.3724600 448020 4648845 08280 Tavertet Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg1.jpg Física Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-03 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
88087 Campanes de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span>COLL, X. (2004) “Les campanes de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-12.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI DE CAMPANES: </span><span><span><span><span><span><a href='http://www.campaners.com%0d'>http://www.campaners.com</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Cristòfol de Tavertet té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, probablement fossa per Jaume Pallés (Granollers), l’any 1766.</span><span> Presenta una i</span><span>nscripció, difícil de llegir: 'Joan – MAESTRA. . . / Jaume Balls me fecit / Any 1… 66'.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Cristòfora-Josepa-Isidra, fossa per Antonio Linares García (Torredonjimeno), l’any 1949 .</span><span> Va ser </span><span>pagada amb donatius particulars i apadrinada pels amos de l’Avenc, els noms dels quals hi figuren gravats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Sant Bernat, fossa l’any 1949.</span> <span>Donada per Bernat Corbera i Bras l’any 1994.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Santa Berta, fossa l’any 1949.</span> <span>Donada per Berta Serra i Aragonès l’any 1994.</span></span></span></span></li> </ul> 08280-237 Església de Sant cristòfol de Tavertet. Pl. Major, s/n, 08511. <p><span><span><span><span>L'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van espoliar i cremar l'església de Sant Cristòfol de Tavertet i van fer caure les antigues campanes, a excepció d’una d’elles, per a endur-se-les i fondre-les com a material de guerra.</span></span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88087-237jpg0.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
88197 Materials de Tavertet al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavertet-al-museu-episcopal-de-vic <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> XX aC-XVII <p><span><span><span><span>El Museu Episcopal de Vic custodia, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació de materials que provenen del terme municipal de Tavertet i la seva catalogació és:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>MEV 10988: fragment (arqueologia), romà.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 11205: vas (arqueologia), 1500-1200 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12727: ceràmica; dent; metall; vidre (arqueologia), Edat del Bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12738: ornament (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12739: ornament (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12740: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12741: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 12742: aplic (arqueologia), 1300-1100 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 24421: plat tapadora (arqueologia), 1100-650 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 24423: urna (arqueologia), 1100-650 aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4672: arqueta (mobiliari), primer quart segle XIV.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4673: encenser (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 4683: placa (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 5245: fogó d'encenser (orfebreria), segle XIII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 5519: punta de fletxa, arma i arnès. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 7295: compartiment de retaule (pintura),1538.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 7296: sagrari (escultura), 1538.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 8341: creu processional (orfebreria), segle XVII.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>MEV 8342: canelobre (ferro forjat), segle XV.</span></span></span></span></li> </ul> 08280-249 Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic. <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Fàcil Bo Física Edats dels Metalls|Medieval|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic/Cultural 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Anna Homs (Documentació i Arxiu Fotogràfic del Museu Episcopal de Vic). 79|85|94 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84400 Fotografies de Tavertet a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavertet-a-la-memoria-digital-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 42 imatges del terme municipal de Tavertet procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 16 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, es poden consultar tres pergamins digitalitzats que fan referència a Tavertet, dipositats a la Biblioteca de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-3 Memòria Digital de Catalunya (MDC) <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> 41.9968400,2.4184900 451838 4649589 08280 Tavertet Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84411 Aplec de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span><span>CASADESUS, J. (2009) “Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra cada any l’últim diumenge d’agost, pels volts del dia 24, Sant Bartomeu. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa en record als difunts i la cantada dels goigs de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l’església. En acabat, hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> 08280-10 Sant Bartomeu Sesgorgues 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg0.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web VIMEO (https://vimeo.com/). 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84412 Església de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974), p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOBRINO, J. (2002) <em>Proyecto histórico-constructivo de la iglesia de Sant Bartomeu Sesgorgues y su entorno (Tavertet-Collsacabra). Proyecto/Trabajo final de carrera. </em>Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica.</span></span></span></span></p> XII-XVIII <p><span><span><span><span>L'església de Sant Bartomeu Sesgorgues i el seu cementiri formen un conjunt aïllat en un pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un temple amb elements romànics i barrocs, de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret que l'amplada de la nau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta amb una volta de canó, des dels peus al transsepte, i amb volta apuntada a ponent; descansa sobre tres arcs torals. Està capçada per un absis llis romànic, sobrealçat, sense cap element decoratiu, amb una única obertura de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues capelles formen una mena de transsepte i al costat de migdia hi ha la sagristia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El frontis, que</span> <span>es troba a la banda de ponent, té un portal</span> <span>d'arc de mig punt, format per una única pedra, amb una finestra rectangular al damunt.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El capcer és coronat per un campanar d'espadanya, reconvertit en torre, amb un tancament de factura posterior amb murs de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és fet de carreus irregulars, disposats en filades.</span></span></span></span></p> 08280-11 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de l’antiga parròquia de</span> <span>Sant Bartomeu Sesgorgues són uns documents del segle XI relacionats amb el mas del Vilar o Desvilar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser una parròquia independent fins a l’any 1450, quan es va unir</span> <span>a la de Sant Martí Sescorts com a sufragània. Tenia els masos del Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores, entre d’altres. Al segle XVI va rebre els del Vilaret, Llobet, Verders i Sarriera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la documentació antiga consta com a Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga, i no apareix en plural fins als segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX es va separar de la parròquia de Sant Martí Sescorts i es van establir nous límits parroquials. </span></span></span></span></p> 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg0.jpg Inexistent Barroc|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 96|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84415 Goigs de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'>https://algunsgoigs.blogspot.com/</a></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues, el primer diumenge després del 24 d’agost, dia de la seva festivitat, durant l'aplec de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut us féu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot l’apostolat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de pàtria galileu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i d’ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Àsia predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús bon camí feu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou l’escrit per Sant Mateu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la Índia citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on mostràreu amb fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a molts el camí del cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan oí la vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per l’Armènia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obràreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allí grans treballs passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la fe del Redemptor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant que heu actuat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot tenint l’amor de Déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Armènia, un ídol hi havia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que a tot el poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat a traça igual;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però amb vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany prompte es desfeu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A un altre regne passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins d’Armènia i fou aquell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on us llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la fe predicàreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>paga d’altre rei ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que volien pel seu déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort complida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>pels gentils el cos fou près,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i al mar submergit després,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb caixa de plom vestida;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però l’excelsa Majestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Lípari sorgir-lo féu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Les relíquies des d’allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Nàpols son traslladades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a Roma després portades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on un temple s’hi erigí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allà és vostre cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de forma que tothom veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De vostra gran perfecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit i dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan en el món estiguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja suprem guardó;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el cel on sou posat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu sempre gaudireu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Sesgorgues per Patró</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fa molts anys que us hi proclamen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i els fidels a vós demanen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la salut, la fe i l’amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el camí per vós fressat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguirem amb vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tant en la glòria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot us és atorgat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> 08280-13 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84415-13jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84419 Goigs de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cristofol-4 <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs en alabança del gloriós màrtir Sant Cristòfol es canten durant l'ofici religiós que es celebra a l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, durant la festa de Sant Cristòfol, patró del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix que sou tan estimat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús, nostre Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Canaan pàtria us donà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a la Lícia vostre zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mostrant el camí del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Crist Jesús hi portà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>essent per Déu enviat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com famós predicador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El vostre bastó floreix</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot just a terra el planteu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb tal miracle guanyeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un gentil que es converteix;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>així amb el bastó plantat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>planteu la fe del Senyor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Predicant a tot gentil,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb prodigis repetits,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>convertiu grans i petits</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fins a quaranta-vuit mil;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els ídols tots han deixat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i adoren el Creador:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Us posen en presó estreta</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allà rendir-vos porfien</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dues rameres que envien,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquilina i Aniceta;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes en terra s’han postrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant intens dolor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els tirans fora de sí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us assoten fortament,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i en el cap un morrió ardent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us posa el cruel botxí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no podent amb tal crueltat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>superar vostre valor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Preparen un llit de foc</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i estès sobre ell us posen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tirar oli ardent disposen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per cremar-vos poc a poc;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quedant el jutge burlat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no us danyà pas tal ardor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóreu lligat en un pal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que la ràbia us prepara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contra vós fletxes dispara,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però sense causar-vos mal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us mostreu, en veritat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per als turments superior:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Un gentil un ull perdé</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan a vós fletxes tirava;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’untà amb la sang que rajava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i l’ull de prompte hi vegé;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del miracle edificat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es convertí al Redemptor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Decapitat sucumbíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant la vida content,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el vostre esperit finalment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Déu gustós oferíreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dalt del cel sou coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’eterna resplendor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De tempesta, pedra i foc,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de fam i de pestilència,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mal i tota dolència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliureu vostres devots;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sou per la gent invocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb humil i devot cor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>El poble de Tavertet</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us ha pres pel seu Patró,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb la vostra protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obtindrà el goig complert;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardeu-lo de la maldat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>feu que creixi a Déu l’amor:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix sou del poble advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us tenim en gran amor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigueu nostre protector,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cristòfol, màrtir sagrat.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-14 Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84419-14jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84421 Goigs de la Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 <p><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs</span> <span>de la Mare de Déu del Roser es canten per Pasqua Florida</span> <span>durant el</span> <span>recorregut que fan els cantaires per una part del poble i les masies que ho demanen.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres goigs amb gran plaer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cantarem Verge Maria:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix la vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>és la Verge del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Déu plantà dins Vós, Senyora,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser molt excel·lent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan us feu mereixedora</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de concebre’l purament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>donant fe al missatger</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que del cel us trametia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Déu el Pare que volia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóssiu Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Del sant ventre produïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la planta del Roser verd,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou dels Àngels circuïda</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i servida amb gran concert:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i restà par i sencer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre cos amb alegria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan florí en l’establia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan els Reis devots sentiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Roser la gran olor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb l’estrella ensems partiren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per adorar el Senyor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i trobaren ser el ver</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Balzam la profecia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vostra Mercè tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en els braços el Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Gran delit us presentava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostre Fill ressuscitat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cinc roses que portava</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en les mans, peus i costat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per les quals el Llucifer,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>qui dels sants l’infern omplia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou robat en aquell dia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que florí el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Reparada la gran erra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Adam per la mort cruel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trasplantat fou de la terra</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el Roser a dalt el cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i pujant amb gran poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el patir no us entristia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>contemplant com Déu rebia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran goig el sant Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No fou de menor estima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el goig de l’Esperit Sant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan vingué de l’altra cima</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en vostre Col·legi sant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i regà aquell gran planter</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que el gran Déu s’hi elegia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per estar en companyia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del celestial Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra vida acabada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el major dels goigs senti’s</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a Déu sou presentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfant al Paradís;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i Senyora us volgué fer</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del gran hort que posseïa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>col·locant-vos, com devia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sota l’ombra del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Manà vostra Senyoria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>als Frares Predicadors</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que de vostra Confraria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fossin instituïdors;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i així ells ja l’han fundada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>obeïnt vostre voler,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dignament intitulada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Verge i Mare del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix mostreu vostre poder</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent miracles cada dia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>preserveu, Verge Maria,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els confrares del Roser.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08280-15 Sant Cristòfol de Tavertet. C. del Mig, 2, 08511, Tavertet. <p><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84421-15jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84422 Aplec de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-corneli <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Corneli es celebra a l'ermita homònima, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa cantada en honor al sant patró i la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa.</span></span></span></span></p> 08280-16 Sant Corneli de Tavertet 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84422-16jpg.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84423 Goigs de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-corneli <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS TORELLONENCS: https://www.adet.info/</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Corneli i Sant Ciprià es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'ermita de Sant Corneli, el diumenge més proper al 16 de setembre, dia de la seva onomàstica, durant l'aplec de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mártyrs Benaventurats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig gosen del Soberá:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Siau nostres advocats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tinguéreu molta advertència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en créixer en santa vida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordenats de la potencia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que totes las coses guia:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en virtuts tan ben dotats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>aquest mon deixeu per va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A la cadira de Sant Pere</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Corneli fou col·locat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confessant ser la primera</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de mes alta dignitat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>regint al Pontifical,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a tots exemple donà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Com a bon Pastor y guia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>estigué molt desvetllat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confonent a la heretgia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Nestorio havia sembrat;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al poble descaminant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>segur camí amostrá, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Idolatra foreu, cert,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos, noble Sant Ciprià,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>un sacerdot molt expert</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a bé vos encaminà;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a la fe ja dedicat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguin lo nom cristià, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Cartago vos cridaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per vostra gran santedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab veu alta nomenaren</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que fosseu lo llur Prelat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no se han gens enganyat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vist lo fruyt que resultà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Informats de la excel·lència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de un sol Deu eternal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>llançàreu la pestilència</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del culto del Infernal;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>detestant los disbarats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de adorar a Déu profà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La fe de Cristo ab constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sòlidament confessant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tenint gran preseverancia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la dita fe predicant:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per ella foreu lligat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no persó se ausentà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vehent vostra fortalesa</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y cor de grans cavallers,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prenguérentvos ab prestesa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>promptament feren procés:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>manant fosseu degollats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y breument se executà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pluja alcansau saludable</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan tenim gran sequedat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en temps de molta humitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sol y vent molt favorable!</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guardau també los sembrats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>venint-vos a visità, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Lo dia de nostra mort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vos tingam tots ab bonansa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>posant los ulls com a nort</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab fe viva y esperansa:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab la caritat armats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>confiam y arribarà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Restáreu nets de pecats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ben purgats ab la sanch vostre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de gran gloria adornats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per molt gran exemple nostre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que patiam afectats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per lo que Cristo ensenyà, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Trencadura y de tot mal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurau al qui os reclama,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>també de gota coral,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles, may no se acaban:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>los devots que os han cridats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ningú sens remey se’n va, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Aquí està la Capella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>hont vos venim, suplicar,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tingau bona centinella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y las tempestats guardar:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amparau necessitats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puig de Déu teniu la mà, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Puix gosau eterna gloria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guiaunos a tots allà:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Teniunos bona custodia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sants Corneli y Ciprià.</span></span></span></span></p> 08280-17 Sant Corneli <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84423-17jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://www.adet.info/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84458 Ermita de Sant Corneli de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli-de-tavertet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1979) “La capella de Sant Corneli”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 2. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOY i AUMATELL, C. (1992) “L’ermita de Sant Corneli i Sant Cebrià”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10.</span></span></span></span></p> XIII/XVIII <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli és de nau única, sense absis, i orientada de llevant a ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al frontis, que es troba a migdia, s’hi obre un portal adovellat. Hi ha adossat un campanar de torre, fent espona a l’atri que presenta la façana de ponent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’atri és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra; la façana de ponent té un portal rectangular, amb llinda datada amb l’any “1717”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la nau és coberta amb volta de canó, i el presbiteri ve marcat per un graó. A l’altar hi ha dues imatges de guix, corresponents a Sant Corneli i Sant Cebrià. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aparell és de pedra lligada amb morter de calç i es conserva part de l’antic arrebossat.</span></span></span></span></p> 08280-18 Sant Corneli <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli pertany a la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres referències documentals són del segle XII, tot i que el seu origen pot ser anterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser objecte d’obres de reforma, probablement pel senyor Novelles, propietari del mas veí, i al segle XIX es va reformar de nou, tal com consta al campanar, datat l’any 1868. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1966 es va ensorrar l'atri i els veïns el van refer i van restaurar la capella. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S´hi celebra l’aplec de Sant Corneli el primer diumenge d'agost. </span></span></span></span></p> 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg1.jpg Inexistent Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92|94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84459 Església de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 305.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1991) <em>Sant Miquel de Sorerols (o Serarols), sufragània de la parròquia de Tavertet Novè centenari de la consagració de la capella totalment restaurada 1091 - 1991</em>. [s.l.: s.n.].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. [et.al.] (1984) “Sant Miquel de Sorerols”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 630-633.</span></span></span></span></p> XI-XVIII <p><span><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Sorerols és d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'absis, que es troba a llevant, és semicircular; el presbiteri està sobreaixecat de la resta de la nau, la qual està lleugerament desviada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal és d'arc de mig punt adovellat, coronat amb dues filades de pedra plana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és de petits carreus, disposats en filades uniformes i regulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment l'absis està decorat amb bandes llombardes i arquets cecs, i s'estén a la meitat dels murs de migjorn i de tramuntana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la capella, hi ha restes de l'antic cementiri.</span></span></span></span></p> 08280-19 Sorerols <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Sant Miquel de Sorerols és del segle XI, en l’acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1091 va ser consagrada com a parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, a causa de la despoblació del territori, va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el fogatge de l’any 1553 del terme i quadra de Soresols, hi havia set famílies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1855 constava d’onze famílies i hi havia intenció de fusionar-se amb el terme de Sant Bartomeu Sesgorgues, però no es va dur a terme. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1956 es va iniciar la restauració de la capella.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg0.jpg Inexistent Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92|94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84460 Església de Santa Cília https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FLUVIÀ, J. (1994) “Santa Cília de Sorerols”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> XI-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols, de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mesures interiors són 9 m de llargada per 3,3 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius.</span></span></span></span></p> 08280-20 Puig de Santa Cília <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Santa Cília és del segle XI, així com de la de Sant Miquel de Sorerols, en l'acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la capçalera s'hi observava un aparell constructiu diferent a la nau, pel que és possible que es reformés durant el segle XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir culte fins a l’any 1687, quan va ser unida al patrimoni de Tresserra, de la parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, va ser objecte d’obres de reforma per tal d’habilitar-la en masia i es va construir una nova capella adossada al mas.</span></span></span></span></p> 41.9854400,2.3773800 448424 4648347 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg0.jpg Inexistent Modern|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 94|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84461 Festa de Sant Antoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-4 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET: : </span><span><a href='http://www.tavertet.cat'>http://www.tavertet.cat</a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></a></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>La Festa de Sant Antoni, patró dels traginers i dels animals, es celebra pels volts del dia de la seva onomàstica el 17 de gener, el diumenge més proper. </span></span></span><span>És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es celebra una missa en honor a Sant Antoni Abat i, en acabat, es treu la imatge del Sant a l’exterior de l'església, per a que el mossèn dugui a terme la tradicional benedicció dels animals.</span></span></span></span></p> 08280-21 Sant Cristòfol de Tavertet <p><span><span><span><span><span><span>Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251? - 356) és considerat el patró dels animals. Segons la llegenda, era un gran amic dels animals i va guarir un porquet ferit que, en senyal d’agraïment, va acompanyar-lo la resta de la seva vida. Arreu de Catalunya es celebren diades de benedicció dels animals sota la consagració de Sant Antoni Abat. </span></span></span></span></span></span></p> 41.9955900,2.4192600 451901 4649450 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84461-21jpg.png Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84462 Festa de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-4 <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>La festivitat de Sant Cristòfol es celebra el diumenge més proper abans del dia de la seva onomàstica, el 10 de juliol.</span></span></span> <span><span><span>És organitzada per la parròquia de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La festa és de caire religiós i comença amb una missa a l'església de Sant Cristòfol. En acabat, a l’exterior de la parròquia, el mossèn fa la benedicció de cotxes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, hi ha la tradicional concentració de vehicles antics, amb una gran participació.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-22 Sant Cristòfol de Tavertet <p><span><span><span><span>La Festa de Sant Cristòfol, patró dels automòbils i protector dels viatgers, és celebrada des de fa segles a Catalunya. Durant el dia, cotxes, motos i bicicletes passen davant diverses esglésies dels Països Catalans per a ser beneïts.</span></span></span></span></p> 41.9956600,2.4192300 451899 4649457 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84462-22jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84463 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-41 <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span>La Festa Major de Tavertet es celebra anualment el quart cap de setmana del mes d’agost. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, bingo, xocolatada, àpats populars, activitats infantils, ballades de sardanes, jocs cucanya i escuma, etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen la despertada amb repic de campanes, la missa solemne i la cercavila dels gegants de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08280-23 Nucli urbà de Tavertet 41.9957800,2.4192900 451904 4649471 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84463-23jpg0.jpeg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de l'Arxiu Municipal de Tavertet. 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84464 Pasqua Florida https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-florida <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><a href='https://amicsdetavertet.org/'><span>https://amicsdetavertet.org/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2001) <em>Tavertet cent anys d'història: història, anècdotes, vivències i vida a pagès </em>(2a ed.). Sant Hipòlit de Voltregà: Els Cingles, p. 109-111.</span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La festa de la Pasqua Florida es celebra el dissabte i diumenge de Pasqua. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol i per l’Associació d’Amics de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen durant la Vetlla Pasqual, amb la cantada dels goigs del Roser fent recorregut per una part del nucli urbà de Tavertet i d’algunes de les masies properes. Actualment, canten un grup de persones i d’infants acompanyats d’instruments, com flautes, guitarres o violins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge es fa la cantada dels goigs del Roser, recorrent la resta del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabat, es fa la rifa d’ous a la plaça major. Es fan servir unes velles “virolles” de fusta, amb una sageta que pot giravoltar sobre un cercle de sectors numerats, i el premi és una dotzena d’ous.</span></span></span></span></p> 08280-24 Nucli urbà de Tavertet <p><span><span><span><span><span>Es desconeix la data de l’inici de la cantada dels goigs del Roser a Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els últims confrares que organitzaven l'antiga cantada dels goigs van estar en actiu fins a la dècada dels anys setanta del segle passat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tractava d’un petit grup d’homes, de vegades acompanyat d’alguns músics, que feien un recorregut que començava el dissabte de Pasqua. S’iniciava per les masies i a cada lloc hi havia un descans recompensat, amb alguna beguda o berenar. Feien nit i retornaven el diumenge al poble, fent pelegrinatge per les cases, cantant a canvi d’una recapta d’ofrenes voluntària, sovint ous.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A mitjans dels anys setanta, es van incorporar noves persones que no pertanyien a la confraria.</span></span></span></span></span></p> 41.9957300,2.4193200 451906 4649465 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84464-24jpg0.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web AMICS DE TAVERTET (https://amicsdetavertet.org/festes-tradicionals). 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84465 A Tavertet, de la merda en fan paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> 08280-25 Terme municipal de Tavertet 41.9959700,2.4195800 451928 4649492 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84466 Goigs de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Els goigs de Sant Miquel de Sorerols es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l’església de Sant Miquel, el segon diumenge de setembre, durant l'aplec.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Príncep és de gran valia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arcàngel superior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en suprema jerarquia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>exaltat per lo Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i vestit de immortal vel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la batalla del cel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es demostrà general,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’infern llençà Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enemic seu capital:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà tenir lligat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tal dragó fort i crudel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Guarda fou antigament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de jueus i Sinagoga,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre catòlica gent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mangala regeix i toga:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser allistat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb Capità tan fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De l’Església mare bella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el seu príncep Jesucrist,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que vigila tant per ella,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com tot el món té per vist:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser fill amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i mostrar tan degut zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els dimonis tremolant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de ses armes van fugint,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix amb elles va borrant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot quant ells van escrivint:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser perdonat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del procés li fa Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De les ànimes el pes</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>té Sant Miquel en ses mans,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allí el guany i després</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trobaran els cristians:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser despatx</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per entrar a dalt del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan trompeta cridarà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran veu per son ofici</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Surgant Mortriu, dirà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Venite, tots al Judici:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser deslliurat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i guardat en tal rezel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Molt s’alegra Serarols</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de tenir un patró tal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que ens dóna tot consol</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i que ens guarda de tot mal:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Vingui doncs tot el veïnat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cor devot i fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> 08280-26 Sant Miquel de Sorerols <p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 1975 08280 Tavertet Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84466-26jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2020-12-09 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84467 L'enigma de les Estaques de Surroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-les-estaques-de-surroca <p><span><span><span><span><span>OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRALLONGA 1640: <a href='http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet'>http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet</a></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta de l’enigma que fa referència a unes estranyes estaques clavades a la paret del cingle del pla Boixer, sobre la lleixa de Surroca, sota d’una balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són unes estaques de fusta de ginebre, de gran antiguitat, encastades a una gran esquerda, que comença a uns 9 m del terra i acaba a uns 0,6 m de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix com van col·locades i la seva utilitat. Sobre aquest enigma circulen moltes llegendes, una d’elles vinculada amb en Serrallonga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la tradició, dies després de ser esquarterat i exposat el seu cos a Barcelona, va ser sostret pels seus companys, que van dipositar el crani en una petita gruta dels cingles de Tavertet. Aquesta cavitat podria correspondre a la balma situada sobre les estaques o ser un dels amagatalls dels seus tresors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació del bandoler amb el mas Surroca dona versemblança a la llegenda. </span></span></span></span></p> 08280-27 Lleixa de Surroca 42.0058600,2.4520800 454627 4650572 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84467-27jpg0.png Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes de l'article: OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21. 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84468 Serrallonga https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga-0 <p><span><span><span><span>CAPDEVILA, Ll. (2006). <em>Serrallonga. L'últim Bandoler</em>. Edicions Proa. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, F.; BONILLA, I. (2005) “A l’ombra d’en Serrallonga”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 54.<em> Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra,</em> p. 27-29.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUSTER, J. (1991). <em>El mite literari de Serrallonga</em>. Edicions 62. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROVIRÓ, X. (2002). <em>Serrallonga. El bandoler llegendari Català</em>. Ed. Farell.</span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor.</span></span></span></span></p> 08280-28 Terme municipal <p><span><span><span><span>Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634.</span></span></span></span></p> 41.9956600,2.4163700 451662 4649459 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84469 El Penitent de Tavertet i el Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-tavertet-i-el-diable <p><span><span><span><span>ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET: </span><span><a href='https://amicsdetavertet.org/'>https://amicsdetavertet.org/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p.69-70.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>La singular disposició del confessionari de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet, tant a prop del portal, té una llegenda que n’explica el motiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fa molt de temps, a Sau hi vivia un home molt avar i despietat que va pactar amb el diable per fer-se encara més ric. El diable li va concedir els diners a canvi de la seva ànima, que la vindria a buscar la nit de cap d’any, a les dotze en punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els remordiments turmentaven l’home i, el dia pactat, va anar a confessar-se a l’església de Sau. Degut a la gravetat del pecat, el sacerdot no va poder donar-li l’absolució però el va enviar a Tavertet ja que, segons la tradició, l’església de Sant Cristòfol havia estat fundada per Carlemany i gaudia d’algunes prerrogatives eclesiàstiques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va arribar al confessionari de Tavertet just quan començaven a tocar les dotze, i es va presentar puntualment el diable. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els segons abans de tocar l’última campanada, el diable va reclamar la seva ànima i davant la negativa de l’home, va estirar-lo amb força, però el penitent va agafar-se fermament al confessionari. El sacerdot va subjectar ben fort el confessant amb l’estola, però la força del diable era tan potent que van ser arrossegats cap a la porta. En el moment de tocar l’última campanada, es va quedar travat el confessionari i el diable va perdre la partida.</span></span></span></span></p> 08280-29 Sant Cristòfol de Tavertet 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84485 Aplec de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span>COLL, X. (2000) “Sant Miquel de Sorerols: 25 anys d’aplec”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 44. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 25</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IZQUIERDO i BALMES, C. (1994) “XVIII Aplec de Sant Miquel de Sorerols”.</span> <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>L'aplec de Miquel de Sorerols es celebra el segon diumenge de setembre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb una missa i la cantada dels goigs, amb la participació dels components de la Coral la Unió, de Palau-solità i Plegamans. Després, hi ha un concert de peces nostrades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa. Sovint hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p> 08280-37 Sant Miquel de Sorerols <p><span><span><span><span>L’Aplec de Sant Miquel de Sorerols es celebra des de l’any 1975 per iniciativa de Pere Pou.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 08280 Tavertet Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84486 El castell de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-tavertet <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts i molts anys, el senyor del castell de Tavertet era un tirà que tractava molt malament als seus vassalls. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un dia, aquests es van rebel·lar, capitanejats per una noia molt valenta. La lluita va ser ferotge però, després de diverses hores, van aconseguir apoderar-se del castell i van tirar pel cingle al senyor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aleshores, en dies de fort vent, es poden sentir els gemecs de l’ànima en pena del senyor.</span></span></span></span></p> 08280-38 Puig de la Força 41.9813100,2.3896200 449435 4647881 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84487 A la Baumallera de la teulada en feien era https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-baumallera-de-la-teulada-en-feien-era <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>El refrany geogràfic </span></span></span><span>“ A la Baumallera de la teulada en feien era”</span><span><span><span>, fa referència a la casa de la Baumallera, que es troba a l’interior d’una gran roca balmada.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca és bastant plana, fet pel qual havien d’aprofitar-la com a era per a fer la batuda.</span></span></span></span></p> 08280-39 La Baumallera <p><span><span><span>La Baumallera és la darrera balma habitada de Tavertet. Segons la tradició oral, hi va viure una dona fins a finals del segle XIX. <span> </span></span></span></span></p> 42.0082300,2.3862100 449174 4650872 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84488 La Casa de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-rajols <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga anècdota relacionada amb la casa de Rajols. Segons aquesta història, un dia que l’amo de la casa anava de camí al mercat d’Olot per a vendre una vaca, va ser entabanat per uns lladres que li van robar la bèstia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'home els va maleir i e</span></span></span></span><span><span><span><span>s va proposar recuperar la vaca, pel que es va vestir de saludador i va anar a buscar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a un hostal, va reconèixer un dels lladres que, innocentment, va demanar si podia curar el mal de ventre al seu company. Va accedir i va demanar que portessin vi ranci, borregos i dues rajoles i els va avisar que, encara que sentíssim cridar al malalt no entressin fins passada una hora. Mentrestant, van quedar d'acord en esperar a la vora del foc de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’amo de Rajols va escalfar les dues rajoles al foc i les va posar al ventre del malalt, que va cridar desesperadament. Després de menjar-se els borregos sucats en vi, va anar a l’estable i va marxar tranquil·lament amb la seva vaca.</span></span></span></span></p> 08280-40 Rajols 42.0188000,2.4442900 453991 4652013 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86285 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1 <p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> 08280-45 Extrem sud-oest del terme municipal. 41.9886000,2.3575600 446785 4648710 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86300 Cabana del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-sunyer-de-baix <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII En estat ruinós. <p><span><span><span><span>Edificació en ruïnes construïda amb pedres d’origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven restes dels murs de façana i dels de divisió interna, on s’identifiquen armaris encastats, piques, fogons i el forn.</span></span></span></span></p> 08280-59 El Sunyer de Baix <p><span><span><span><span>Segons consta al padró de l’any 1857, hi vivien quatre persones (BORBONET, 1999: 77).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està deshabitada des de la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></p> 42.0050100,2.4109500 451220 4650500 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg0.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://llbalasch.blogspot.com/ 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86310 El cabrer de l'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer-de-lavenc <p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 72-73.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>Segons explica la llegenda, a la casa de l’Avenc, hi havia un cabrer que s’encarregava del ramat de cabres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels bocs del ramat, que era l’orgull de l’amo de la casa perquè era de molt bona raça, tenia amargat al cabrer pels seus constants cops de cap.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El noi es va proposar fer desaparèixer al boc, preparant un parany a uns camps de pastura a tocar del cingle. Va fer un munt de pedres, el va cobrir amb el seu capot i el barret de palla i li va posar un bastó. En veure-ho, el boc hi va anar corrents donant un gran cop de cap creient que era el cabrer i va caure cingle avall.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-69 L'Avenc 42.0052500,2.4419100 453784 4650510 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86311 Mas de sa Palomera o Collsapalomera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sa-palomera-o-collsapalomera <p><span><span><span><a><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.76.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAMARRA, A. GARCIA, M.J. (2008) <em>Consolidació de les estructures arqueològiques de l'assentament medieval de 'Sa Palomera'.</em> Mem. Núm.: 11213. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 339.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> IX-XII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’una masia d’origen medieval que aprofita el rocal del Sunyer per a bastir la seva estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven diverses estances adossades a la roca natural. S’observen tres habitacions excavades, comunicades entre elles, però podria haver-ne més.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de pedra seca i conserven aproximadament 1 m d'alçada. Són fets de carreuons, disposats de forma regular, seguint filades horitzontals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia, segons criteris tipològics, podria correspondre a època alt-medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant el 2008 va ser objecte d’una intervenció de consolidació de les estructures.</span></span></span></span></p> 08280-70 El Sunyer <p><span><span><span><span>Les restes podrien correspondre a la casa citada “Palomera” al capbreu de Tavertet de l’any 1484, pertanyent al Sunyer i el “mas de la Palomera” (Capb. V/2 1488) (BORBONET, 1999: 76).</span></span></span></span></p> 42.0004400,2.4056300 450776 4649996 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86311-70jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86311-70jpg0.png Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.Les coordenades són aproximades. 119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86312 Molí Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-bernat <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 167-168.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> XV-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí, de planta quadrada, del que se'n conserven dos pisos d'alçada i, al seu interior, les moles de la factoria. Els murs són fets de pedres escairades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'exterior de l'edifici hi ha diverses estructures annexes. A la part superior del camí del molí hi ha la bassa.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-71 Riera de Balà <p><span><span><span><span>Aquest molí era propietat del Noguer i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cadastre de Tavertet de l’any 1735 en fa referència.</span></span></span></span></p> <p>El molí Bernat només molia quan disposava d'aigua, ja fos perquè havia plogut o perquè s'havia recollit de la font que alimentava la bassa.</p> 702451127 4649788 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg1.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86313 Molí de Novelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-novelles <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 165-166.</span></span></span></span></p> XIV-XVIII En estat ruinós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí fariner, del que es conserven uns murs de pedra lligada amb morter, la bassa i l’arc de sortida de l’aigua al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura aprofita una gran roca per fer les funcions de paret; l’obrador fa uns 15 m2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carcabà és d’arc rebaixat i el seu costat occidental toca el llit del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenia l’accés al costat nord de l’obrador i una finestra al sud-oest.</span></span></span></span></p> 08280-72 Novelles <p><span><span><span><span>Les referències més antigues d’aquest molí són de l’any 1297 (ABEV Tavertet, R/4 (1292-1297).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1821 era propietat de la masia del Jonquer, de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, que era també propietària de la casa de Novelles (ROMA, 2018:166).</span></span></span></span></p> 42.0110600,2.4200600 451979 4651167 08280 Tavertet Difícil Dolent Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86314 Font de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-3 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris. Valls: Cossetània. p. 123.</span></span></span></span></p> XVIII L'estructura del cobert es troba deteriorada. <p><span><span><span><span>La font de la Serra es troba</span> <span>a l’esquerra del camí de la Serra a Baumadestral, abans de la Coma del Forn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font ben arranjada, a l’interior d’un cobert de pedra, amb un gran safareig. A l’exterior hi ha un abeurador pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua sobrant és, en part, canalitzada a la casa de la Serra.</span></span></span></span></p> 08280-73 La Serra 42.0102500,2.4015700 450447 4651087 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86319 Balma de Bosquescabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-bosquescabanyes <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 54 i </span></span></span><span>318.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) <em>Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris</em>. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> XV-XIX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de Bosquescabanyes</span><span> es troba a llevant del pont de la Corbera, a l’esquerra del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una gran balma amb restes d’un habitatge, que conserva diversos murs de pedra lligada amb morter, corresponents a </span><span>tres estances. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada per 6 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de les edificacions, sobre una roca, hi ha 6 forats cilíndrics, de difícil interpretació. Al</span><span> darrere de la balma, hi ha uns graons a la roca que permeten </span><span>pujar al seu cim.</span></span></span></span></p> 08280-78 El Crous <p><span><span><span><span>A l’entorn hi ha altres balmes amb vestigis de murs que, segons Quirze Parés (vegeu bibliografia), podien haver format un antic poblat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de les restes, tot i que el seus orígens podrien ser medievals i va ser habitada fins al segle XIX.</span></span></span></span></p> 42.0040300,2.3923300 449677 4650402 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jps_1.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86323 Sepulcre megalític de Pineda de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-de-pineda-de-la-serra <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): prospecció a la Pineda de la Serra</em>. Mem. núm.: 13337. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></p> Es troba molt erosionat. <p><span><span><span><span>Petita cista rectangular, feta de gres local, que només conserva tres lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria ser una cista neolítica amb túmul, però només un intervenció arqueològica permetria l’obtenció de més dades. </span></span></span></span></p> 08280-82 Pineda de la Serra 42.0166400,2.4132300 451418 4651790 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg1.png Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El jaciment consta com a pre-fitxa a Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, sense coordenades, pel que les que consten en aquesta fitxa són aproximades.Fotografies extretes de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86325 Roure de l'Amorriador https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lamorriador <p><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></span></p> És mort. <p><span><span><span><span><span>El roure de l'Amorriador es troba</span> <span>entre el puig del Saule i els camps de Monteis, a la dreta de la pista. Es tracta d'un exemplar monumental, actualment mort, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta unes malformacions al tronc, com si tingués panxa.</span></span></span></span></span></p> 08280-84 Monteis 41.9996200,2.4257300 452440 4649894 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86325-84jpg0_2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86327 Roure de la font de l’Avellanosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lavellanosa <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El roure de la font de l’Avellanosa es troba a tocar de les grans roques de la font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, corpulència i antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels pocs arbres que queden de l'antiga roureda que cobria aquest paratge.</span></span></span></span></p> 08280-86 Font de l'Avellanosa 42.0057100,2.4328500 453034 4650566 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86327-86jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86336 Can Casals de la Vall https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-de-la-vall <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós). Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 349.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVII-XVIII En estat d'abandó; les teulades comencen a ensorrar-se. <p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior, que han modificat la fisonomia original de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta quadrada i consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici annex es troba adossat a la façana principal, amb el pis sobrealçat i la coberta a tres vessants. Presenta els dos badius laterals tapiats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També hi ha un petit annex a la façana oest, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres irregulars i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p> 08280-90 Nucli urbà de Tavertet <p><span><span><span><span>Segons la documentació, al segle XIV can Casals era una masoveria de la Quereda (BORBONET, 1999:62).</span></span></span></span></p> 42.0013700,2.4217700 452113 4650090 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86336-90jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86336-90jpg0.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86353 Escales del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-sunyer-de-baix <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 96.</span></span></span></span></p> XVIII-XX Hi ha algunes pedres dels graons despreses. <p><span><span><span><span><span><span>Les escales del Sunyer de Baix són part del camí que uneix Tavertet amb les masies de la Serra i l’Aubert. Comuniquen la casa del Sunyer de Baix amb la del Sunyer de Dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Estan formades per un llarg tram d’esglaons irregulars de pedra, amb un gran desnivell, </span></span></span><span>que aprofiten una escletxa del cingle. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La vegetació que creix sobre la graonada malmet la seva estructura.</span></span></span></span></p> 08280-106 El Sunyer de Baix 42.0035700,2.4095700 451105 4650341 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86353-106jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86353-106jpg0.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86372 Can Tafura https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tafura-1 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 71.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 304.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX <p><span><span><span><span>Masia de petites dimensions, de planta rectangular. Es troba assentada sobre el desnivell natural del terreny, pel que consta de planta baixa i un pis, a excepció del la façana, que presenta un sol pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A llevant hi ha un portal rectangular. A migdia hi ha un portal, i sobresurt un cos annex. A tramuntana s’hi obre una finestra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter, amb pedres irregulars sense polir.</span></span></span></span></p> 08280-121 Serrat del Casal <p><span><span><span><span>Consta al padró de l’any 1857 (BORBONET,1999:71). Era propietat del mas Sobiranes, la història del qual es remunta al segle XII.</span></span></span></span></p> 42.0043600,2.3739100 448152 4650450 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86372-121jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86372-121jpg0.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86379 La Quereda https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quereda <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 68.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 345.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII <p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior, que han modificat la fisonomia original de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta <span>rectangular i consta de planta baixa i un pis</span>. La coberta era de teula àrab a dues vessants, amb el carener <span>perpendicular</span> a la façana, que es troba orientada a <span>migdia</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un cos afegit a la cara de tramuntana, on hi ha la façana i la porta actual, amb una llinda datada, amb l’any “1792” i un petit porxo. Té una galeria posterior, a la part de migdia, amb un portal amb la llinda datada amb l’any “1772” i dues finestres amb marc de pedra picada i podria correspondre a la façana original.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter, arrebossada.</span></span></span></span></p> 08280-124 Sot de la Vall <p><span><span><span><span>Les primeres referències documentals són del segle XIV, moment en que la Quereda tenia la masoveria de can Casals (BORBONET,1999: 68).</span></span></span></span></p> 42.0098200,2.4219100 452131 4651028 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86379-124jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86379-124jpg0.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86381 Puig de la Força https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-forca <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 361.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El puig de la Força és un</span><span> imponent penyal rocós, de 739 m, situat al sud-oest del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret de gran bellesa natural per les seves vertiginoses parets, que cauen sobre l’aiguabarreig de la riera de Balà amb el pantà de Sau. El seu cim és un impressionant mirador natural, que permet unes vistes panoràmiques dels cingles a l’entorn del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És molt visitat pels excursionistes, tot i el seu accés difícil, a través d’un corriol que arrenca arran de cinglera, a la vora del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> 08280-125 El Castell <p><span><span><span><span>En aquest puig es troben les restes del castell de Cornil, amb origen als segles X i XI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu antic nom era puig de la Fossa, però probablement les publicacions i mapes excursionistes van consolidar el nom actual (BORBONET, 1999: 144).</span></span></span></span></p> 41.9809400,2.3891100 449392 4647840 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86382 Baucells https://patrimonicultural.diba.cat/element/baucells <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra (2ª edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 310.</span></span></span></span></p> XVIII En estat d’abandó. <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a doble vessant, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al nord-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal d’entrada és adovellat i les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra carejada. Presenta una finestra d’estil gòtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista perquè ha perdut la major part de l’antic arrebossat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la casa hi ha les restes d’un cobert.</span></span></span></span></p> 08280-126 <p><span><span><span><span>La referència documental més antiga de la masia és de l’any 1138: “Mesada jussana des Baucells”, entre els masos que pertanyien a la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, juntament amb la “Mesada subirana de Baucells”. Consta també a un document de l’any 1242: [...] “in manso de Baucels, qui est in paroquia Sancti Michaelis de Sorerol” [...].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al fogatge de 1515 es cita “Lo mas Baucells” entre els set masos del castell de Sorerols. (AP, 1972-74).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom procedeix de “balç”, precipici, nom present a la toponímia, en alguns llocs pronunciat bauç, d’aquí balcell, Balcells i també Baucells, diminutiu de balç (BORBONET, 1999:61).</span></span></span></span></p> 41.9907700,2.3581300 446834 4648951 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86382-126jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86382-126jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86382-126jpg1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86383 La Fontanella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fontanella <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 154.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris. Valls: Cossetània, p. 120.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>La Fontanella es troba al sud-est</span><span> dels camps de Serradavall. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un antic safareig rectangular, de pedra picada, que presenta un broc de ferro.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment es reutilitzat com a abeurador pel bestiar. </span></span></span></span></p> 08280-127 Serradavall 42.0067300,2.4000800 450321 4650698 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86383-127jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86383-127jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86384 El Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-7 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 62.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 357.</span></span></span></span></span></span></p> XVII-XVIII <p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La vessant oest de la coberta és més allargada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un annex modern amb una galeria a la façana nord. A la façana oest hi ha un porxo al primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures més antigues són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></p> 08280-128 C. Castell, s/n, 08511. <p><span><span><span><span>Segons consta en documentació del segle XIV, els senyors de Tavertet hi havien residit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba registrada en els fogatges del castell i terme de Tavertet fde l'any 1553.</span></span></span></span></p> 41.9837500,2.3975500 450094 4648148 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86384-128jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86384-128jpg_0.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.Actualment és coneguda com a Casa Virupa i és un centre de meditació i retirs. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86390 El Llobet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobet-0 <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.64-65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 288.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta quadrada i consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada i algunes també de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal presenta, a la llinda, la següent inscripció: “JOSEPH MORETA 1753”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, d’obra vista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tramuntana hi ha una cabana, a doble vessant, i l’era de pedra.</span></span></span></span></p> 08280-131 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>La referència històrica més antiga de la casa és un document de l’any 1333, on s’esmenta l’hereu del mas Llobet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XVI, va passar de formar part de la parròquia de Sant Vicenç Sarriera a la de Sant Bartomeu Sesgorgues, juntament amb els masos Vilaret, Verders i Sarriera</span> (<span>BORBONET, 1999: 65).</span></span></span></span></p> 42.0039000,2.3485100 446048 4650415 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86390-131jpg0.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.Fotografies extretes del web OSONA SATNAM: www.osonasatnam.catActualment el Llobet és una casa de retirs i tallers. 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc