Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84460 Església de Santa Cília https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FLUVIÀ, J. (1994) “Santa Cília de Sorerols”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> XI-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols, de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mesures interiors són 9 m de llargada per 3,3 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius.</span></span></span></span></p> 08280-20 Puig de Santa Cília <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Santa Cília és del segle XI, així com de la de Sant Miquel de Sorerols, en l'acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la capçalera s'hi observava un aparell constructiu diferent a la nau, pel que és possible que es reformés durant el segle XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir culte fins a l’any 1687, quan va ser unida al patrimoni de Tresserra, de la parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, va ser objecte d’obres de reforma per tal d’habilitar-la en masia i es va construir una nova capella adossada al mas.</span></span></span></span></p> 41.9854400,2.3773800 448424 4648347 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg0.jpg Inexistent Modern|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 94|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84467 L'enigma de les Estaques de Surroca https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-les-estaques-de-surroca <p><span><span><span><span><span>OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRALLONGA 1640: <a href='http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet'>http://serrallonga1640.blogspot.com/search/label/Tavertet</a></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta de l’enigma que fa referència a unes estranyes estaques clavades a la paret del cingle del pla Boixer, sobre la lleixa de Surroca, sota d’una balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són unes estaques de fusta de ginebre, de gran antiguitat, encastades a una gran esquerda, que comença a uns 9 m del terra i acaba a uns 0,6 m de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix com van col·locades i la seva utilitat. Sobre aquest enigma circulen moltes llegendes, una d’elles vinculada amb en Serrallonga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons la tradició, dies després de ser esquarterat i exposat el seu cos a Barcelona, va ser sostret pels seus companys, que van dipositar el crani en una petita gruta dels cingles de Tavertet. Aquesta cavitat podria correspondre a la balma situada sobre les estaques o ser un dels amagatalls dels seus tresors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació del bandoler amb el mas Surroca dona versemblança a la llegenda. </span></span></span></span></p> 08280-27 Lleixa de Surroca 42.0058600,2.4520800 454627 4650572 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84467-27jpg0.png Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes de l'article: OLIVELLA i VIGUER, C. (1999) “Les estaques de la lleixa de Surroca, un enigme del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 42. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.18-21. 98 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84479 Balma de la Mesquita o de la Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-mesquita-o-de-la-clota <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 315-316.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989</em>. Mem. núm.: 480.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe</em></span><em> </em><em><span>prospeccions medievals al terme de Tavertet</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XII-XIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de la mesquita es troba al corriol que surt al nord de la capella de Santa Cília, en direcció a la zona de la Clota. És de difícil localització.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma fa uns 9 m de llargada i té sortida a llevant i a ponent.</span> P<span>resenta restes de murs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret i l'entorn han estat objecte de dues prospeccions arqueològiques: la primera l’any 1987, dirigida per Assumpta Serra, i la segona, l’any 1992, dirigida per Isabel Serrat, que han permès determinar una possible relació contemporània amb el mas de la Clota, i un probable ús de la cova com a hàbitat familiar,</span> <span>en època medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha un camí que mena del mas, passa per sota de la balma i segueix cap a la balma del Sucal.</span></span></span></span></p> 08280-32 Santa Cília 41.9883200,2.3805100 448686 4648665 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84479-32jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84480 Balma de la font Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-font-nova <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 348.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de la font Nova es troba a la part superior del torrent de la Cau, al seu costat esquerre. És troba excavada en els gresos i fa uns 12 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una intervenció arqueològica, que va permetre documentar la seqüencia estratigràfica del jaciment. Es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, feta amb pastes sorrenques i amb desgreixant abundant, sense decoració, i restes lítiques, entre les que destaca una punta de sageta en sílex jaspiat, de talls bifacial en forma de fulla de llorer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes podrien correspondre a un lloc d'assentament associat al calcolític.</span></span></span></span></p> 08280-33 La Cau 42.0216700,2.4244600 452351 4652342 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84480-33jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84481 Balma de la Roca dels Bugaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-roca-dels-bugaders <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. </span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> XII-XIV En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un mas adossat a una balma, situades a la zona de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Està format per un espai rectangular amb tres habitacions: dues cobertes per la roca, que ocupen 16 </span></span><span><span>m2 i </span></span><span><span>13 </span></span><span><span>m</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>2</span></span><span><span> respectivament, i una, probablement al descobert, d’uns 18 </span></span><span><span>m2</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1992 l’indret va ser objecte de prospeccions arqueològiques, dirigides per Assumpta Serra i Isabel Serrat, que van permetre identificar el jaciment com un nucli d’hàbitat medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests vestigis demostren la superpoblació d’aquesta zona en època medieval, en un moment anterior a la Pesta Negra.</span></span></span></span></p> 08280-34 Les Baumes 41.9982200,2.4047100 450698 4649750 08280 Tavertet Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog http://lamiradadeloliba.blogspot.com/ 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84482 Balma de les Piques https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-piques <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1996) “Evolució tipològica del mas a Tavertet (s. X-XV). Resultats de les campanyes de prospeccions”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>. Barcelona, núm. 16-17 (1995-1996), p. 245-265.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> IX-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de les Piques es troba </span><span>a tramuntana de la casa de les Baumes, al cingle sud-oest del puig de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una de les balmes més grans del Collsacabra; les seves dimensions aproximades són 70 m d'amplada, 7 m de fondària i 4 m d’alçada màxima. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu interior, hi ha dues grans piques rectangulars excavades a la roca, que recullen l'aigua que s’escorre del sostre; una d’elles simple i una altra doble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També s’observen pedres que podrien haver format part d’algun antic mur.</span></span></span></span></p> 08280-35 Les Baumes <p>Segons la tradició oral, la balma de les Piques era un dels amagatalls d’en Serrallonga. </p> 41.9979400,2.4035400 450601 4649720 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg0.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
84483 Balma de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-sant-corneli <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 347.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de Sant Corneli es troba a la part inferior del penya-segat de Sant Corneli, al costat oest del torrent de la Cau, entre l'ermita i la casa Novelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita cavitat (5,50 m d'amplada, 2,80 m de fondària i 0,60 me d'alçada) excavada en gresos, reomplerta d'un sediment compacte i dur, de color marró.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una prospecció arqueològica, que va permetre documentar restes òssies humanes al seu interior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la funcionalitat de la balma, tot i que podria haver estat utilitzada com a lloc d’hàbitat durant el calcolític.</span></span></span></span></p> 08280-36 Sant Corneli <p><span><span><span><span>El jaciment fou descobert per Francesc Puntí i Homs, veí de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> 42.0132900,2.4228500 452212 4651413 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84483-36jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86287 Balma del Sunyer Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-sunyer-vell <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> X-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma del Sunyer Vell es troba sota el puig del Sunyer, a la vessant sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una gran balma, orientada a migdia, amb restes de dos murs </span><span>perpendiculars que formen un angle recte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són fets amb pedra escairada i disposada horitzontalment en sec.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades podrien correspondre a un possible ús de la balma com a nucli d’hàbitat en època alt-medieval (segles XI XII).</span></span></span></span></p> 08280-47 El Sunyer de Baix <p>Podria tractar-se de l'antecessora de la casa del Sunyer de Baix.</p> 42.0037000,2.4102000 451157 4650355 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86287-47jpg.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat es correspon amb la balma del Sunyer.Fotografia extreta del blog: https://indretsoblidats.wordpress.com/La balma va ser objecte de dues intervencions arqueològiques dirigides per Assumpta Serra: la primera, l’any 1987, i la segona, l’any 1994.Les coordenades són aproximades. 94 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86288 Camp del Restopla https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-restopla <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> XI-XII El jaciment ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>El jaciment del camp del Restolpla es troba vora un camp de cultiu proper a l'ermita de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser descobert i excavat parcialment per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX, que va deixar al descobert una superfície d’uns 20 per 15 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van destapar restes corresponents a un poblat format per diverses estructures, amb una àrea enllosada. Les estructures són de planta rectangular, de pedra seca, amb una alçada aproximada d’1 m, i amplada màxima de 0,8 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials arqueològic associats al jaciment són dubtosos ja que, malauradament, van ser barrejats amb d’altres jaciments (col·lecció particular de F. Puntí). Tot i així, sembla que se li pot atribuir un conjunt coherent de vasos de pasta grisa i negrosa d’època alt medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, segons F. Puntí va treure material ceràmic fet a mà i a torn, que podria ser més antic.</span></span></span></span></p> 08280-48 La Cau <p><span><span><span><span>El jaciment fou descobert i excavat per Francesc Puntí i Homs, veí de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> 42.0192300,2.4252600 452416 4652071 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86288-48jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86290 Cova de can Feló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-felo <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><a><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982)</span></a><span> “Un Nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 73-81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982) Memòria del sondeig realitzat a la Cova de can Felo (Tavertet, Osona). Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS, W.; MOLIST, M (1984) “Un nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”<em> Els Cingles,</em> nº 16. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 4-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <a href='http://espeleoindex.com'>http://espeleoindex.com</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”.<em> Els Cingles,</em></span><span> nº 9. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-11 i 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”. <em>Els Cingles,</em></span><span> nº 10. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 353.</span></span></span></span></span></span></p> Ha estat objecte d'intervencions per part d'afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>La cova de Can Feló es troba al mig de la paret que formen els cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que fa uns 10 m d'alçada per 5 m d'amplada, dona accés a una sala de 25 m quadrats, on es situa l’àrea del jaciment (d’uns 10 m d’amplada per 5 m de llargada). Una esquerda permet l’accés a un recorregut d'uns 70 m de sales i passadissos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1982 va ser objecte d’una excavació arqueològica que va permetre establir una estratigrafia amb tres nivells diferenciats, tot i que havia estat espoliada anteriorment:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Estrat I: terres granuloses amb força pedres i presència d’algun fragment de ceràmica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat II: terres compactes sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat III: terres sorrenques sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>La ceràmica associada a la cova, aportada pel Sr. Jordi Mor, està formada per dos grans grups cronològics: un del neolític mig-antic i l'altre del bronze. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al neolític mig-antic, es tracta de ceràmiques amb nanses tubulars verticals tipus Montboló i anses tipus Chassey de bobina, i ceràmica de parets fines i brunyides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bronze, destaca la presència de vasos oberts, amb decoracions impreses, anses de cinta arrodonides i cordons amb impressions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estat actual del jaciment és dolent ja que ha desaparegut pràcticament tot el seu sediment.</span></span></span></span></p> 08280-49 Cingles de Tavertet <p><span><span><span>El jaciment fou excavat l'any 1982 per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó. </span></span></span></p> 41.9946300,2.4222900 452151 4649341 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86292 El Pedró I https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-i <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><a>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</a> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</p> XVIII-XV aC Es troba molt erosionat. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró I forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica de planta rectangular, de 2,5 m de llargada per 0,87 m d’amplada, que es troba encabida dins d'una estructura tumular neolítica anterior (el Pedró II).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fet que el Pedró I i II utilitzin la mateixa estructura tumular és insòlit pel que fa a l'estudi de l'evolució ritual i arquitectònica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descoberta per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, que va permetre documentar restes ceràmiques informes i un petit vas amb fons convex, carena baixa marcada i ansa de cinta peraltada i diversos fragments de quars, que permeten establir la cronologia del megàlit al bronze mig. </span></span></span></span></p> 08280-51 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86292-51jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86292-51jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86293 Castell de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sorerols <p><span><span><span><span>ANGLADA, M. [et al.] (1986) “Castell de Sorerols'.</span><em><span> Catalunya Romànica,</span></em><span> vol. III: Osona II.<em> </em>Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 629-630.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. <a>[et al.]. </a>(1973) 'El <a>castell de Sorerols'. </a></span><em><span>Els castells catalans</span></em><span>. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, </span><span>p.988-992.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1995) <em>Prospeccions a la zona del Collsacabra.</em> Mem. núm.: 2263. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p> </p> XI-XVII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del castell de Sorerols, del que es conserven vestigis d’una torre de planta circular, en el punt més alt del turó, i restes de diversos murs atalussats, als vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són fets amb carreuons regulars, lligats majoritàriament amb morter de calç, tot i que també hi ha en sec. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es disposen ordenadament sense formar filades uniformes.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-52 Sorerols <p><span><span><span><span>En un document de mitjans del segle XI, corresponent al llistat de parròquies del bisbat de Vic, s’esmenta el lloc de Sorerols per primer cop. En un document de l’any 1072 consta un tal Guillem Sanç de Sorerols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental explícita del castell és de l’any 1086.</span> <span>El terme del castell de Sorerols coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília. Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les famílies feudatàries del castell van ser les de Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1587 Frederic de Cardona va vendre el castell al baró de Savassona, quedant vinculat a aquesta baronia.</span></span></span></span></p> 41.9989500,2.3790000 448569 4649846 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg_1.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El nom 'Sorerols' ha anat canviant al llarg del temps: “Sererols', 'Cerarols' o 'Serrarols'. 94|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86294 Castell del Cornil o Puig de la Força https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-cornil-o-puig-de-la-forca <p><span><span><span><span>BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2001) <em>Atles del comtat d'Osona (798-993).</em> Barcelona: Rafael Dalmau Ed. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG i MATA, R.(1999)</span> “<span>Els comptats d'Osona i Manresa”. <em>Catalunya Carolíngia</em>. Vol. IV. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIOLS, G. [et al.] (1984) 'El castell de Cornil (o Puig de la Força)'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p.814-816.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A.</span> <span>(1973) 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. </span><em><span>Els castells catalans</span></em><span>. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor</span><span>, p.1024-1030.</span></span></span></span></p> IX-XI En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del castell de Cornil, que es troben al puig de la Força.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva un pany de muralla al vessant nord-est, així com d'altres estructures associades i una torre de planta rectangular. Les construccions són fetes amb carreuons de pedra calcària de la zona disposats horitzontalment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al sector de migdia, hi ha una cisterna excavada a la roca, que fa 9 m de llargada per 3 m d’amplada, coberta amb volta de carreus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha restes de murs sota les balmes situades al vessant del puig, corresponents a nuclis d’habitat, que van continuar ocupades en època posterior a l’abandonament del castell.</span></span></span></span></p> 08280-53 Pel sender del Puig de la Força, que surt del sud-oest del pla del Castell. <p><span><span><span><span>La primera referència històrica del castell de Cornil és un document de l’any 917</span> <span>(Arxiu Capitular de Vic), on consta que Adal i la seva muller Gisclavara venen a Esclua una peça de terra situada al terme del castell de Cornil. Hi consta també als testaments dels consorts Borrell i Ingilrada (anys 970 i 981), pares del bisbe de Vic Borrell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la documentació de l’Arxiu Capitular de Vic se segueix anomenant Cornil, fins al segle XI en què és substituït pel nom de la vall de Sau. Al segle XIII es coneix amb el nom de roca de Sau o de Buoll («Bisuldumo»).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El domini eminent del castell i terme, en època reculada, era a mans dels comtes de Barcelona i els principals feudataris eren els membres de la família Cabrera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1247 el castlà de Cabrera, Berenguer de Cabrera, va llegar al seu fill Arnau, juntament amb els castells de Cabrera i Voltregà, tot el que posseïa a Sau per herència de la seva mare, Beatriu de Castelló. Entre aquests béns hi figurava la roca de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1336 Isabel de Cabrera va comprar al rei la seva jurisdicció de la vall de Sau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1352, Artal de Cabrera va vendre al vescomte Bernat II de Cabrera la vall de Sau i les seves parròquies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La roca de Sau es va unir l’any 1356 al comtat d'Osona, creat pel rei Pere el Cerimoniós al vescomte Bernat III de Cabrera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els castlans d'aquest castell van ser els membres de la família Sau. A principis del segle XV, la família va canviar el nom pel de Vilafreser i l’any 1443 els Vilanova eren els castlans del castell, que també eren feudataris de Savassona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les notícies documentals són nul·les pel que fa a l'edifici del castell. L'any 1472 encara restava dempeus després de la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. </span></span></span></span></p> 41.9813100,2.3896200 449435 4647881 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86294-53jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86294-53jpg1.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86297 Balma de la Cort Llòbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-cort-llobrega <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma de la Cort Llòbrega</span> <span>es troba a la paret del cingle situat al sud-est de la masia de les Baumes, en un indret de molt difícil accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una curiosa cavitat de dimensions reduïdes: aproximadament </span><span>uns 5 m de fondària, entre 2 i 3 m d’alçada i una superfície màxima de 20 m. </span><span>Presenta un sediment granulós, procedent de l’erosió de les mateixes parets de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1973 va ser objecte d’una prospecció, duta a terme per M. Cassany i membres del Museu de Vic, on es van recollir fragments de ceràmica feta a mà i restes òssies classificades com a humanes, pel que es va associar la cavitat a un </span><span>lloc d’enterrament. </span></span></span></span></p> 08280-56 Les Baumes 41.9934300,2.4023500 450499 4649219 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86297-56jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut al seu extremadament difícil accés. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86298 Les Pixarelles o coves de Balà o balmes del Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pixarelles-o-coves-de-bala-o-balmes-del-colom <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1995) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. I <em>Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: formació i implantació de les comunitats agrícoles</em>. Gavà: Museu de Gavà, p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. </span></a><em><span>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</span></em><span>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1982) “Les Pixarelles (riera de Balà): Tavertet”. <em>Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p. 147-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1987) “La Seqüència estratigràfica de la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1986-1987), p. 59-68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRESSERRAS, J.J.; ÁLVAREZ, R.; RAURET A.M. (1997) ”Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze.” <em>Annals de <a>l'Institut d'Estudis Gironins</a></em>, vol. 36. Girona: Institut d'Estudis Gironins, p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les balmes del Colom es troben al cingle de la Peredera, entre el baixant de l'Abella i els escalars de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues cavitats, que presenten entrades àmplies i un recorregut interior molt curt, unides per una petita galeria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova A: va ser objecte de sondejos pels volts de l’any 1960, i es van trobar materials ceràmics (en destaca una tassa amb nansa de botó) i una destral de bronze, de la zona de l'entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1974, M. Cassany va dur a terme l’excavació de la galeria extrema de la cavitat, i va recollir un ric lot de materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1983<a>, l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona</a>, va iniciar unes campanyes d’intervenció arqueològica, que es van realitzar durant els anys 1984, 1985, 1988 i 1995. Aquests treballs van permetre establir l'estratigrafia d'aquesta cavitat, amb una gran potència arqueològica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van documentar ceràmiques de formes globulars del bronze mitjà; d’altres ceràmiques, amb tons més marrons i decoracions incises i impreses, del bronze mitjà evolucionat cap a un bronze final; i ceràmiques de color negre brillant i pasta dura, algunes decorades amb incisions i acanalats, del bronze final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, es van recollir alguns elements d'època romana (fragments de ceràmica 'sigillata', algunes monedes), en els nivells superiors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va documentar, fora de l'estratigrafia, un fragment de vas campaniforme, decorat a l'estil internacional, que podia correspondre a una ocupació anterior.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La cova B: va ser objecte de sondejos l’any 1974 per part de M. Cassany, que va recollir un lot de materials ceràmics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les campanyes realitzades per l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, es va poder establir la seva estratigrafia, menys rica que la cova A.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una petita cavitat, al fons de la cova, es va trobar un vas de grans dimensions, de forma globular i amb decoració de cordons impresos amb ditades.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Ramon Álvarez. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar fragments de ceràmiques, restes d'indústria lítica i restes òssies del neolític mitjà, majoritàriament de bovins salvatges, i en menor grau ovelles, cabres i suids. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes han permès determinar la cronologia de l’ocupació estable de la cova, que va des del 4.000 al 900 aC, des del neolític fins a època ibèrica, i el seu ús com a assentament de vigilància i cacera. </span></span></span></span></p> 08280-57 Cingle de la Perereda 41.9914800,2.3936900 449780 4649008 4.000 al 900 aC 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg1.jpg Legal Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet. 78|80|81|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86300 Cabana del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-sunyer-de-baix <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII En estat ruinós. <p><span><span><span><span>Edificació en ruïnes construïda amb pedres d’origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven restes dels murs de façana i dels de divisió interna, on s’identifiquen armaris encastats, piques, fogons i el forn.</span></span></span></span></p> 08280-59 El Sunyer de Baix <p><span><span><span><span>Segons consta al padró de l’any 1857, hi vivien quatre persones (BORBONET, 1999: 77).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està deshabitada des de la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></p> 42.0050100,2.4109500 451220 4650500 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg0.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://llbalasch.blogspot.com/ 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86306 Gravats del torrent de l'Aveurador https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravats-del-torrent-de-laveurador <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1986) </span><em><span>Memòria prospeccions arqueològiques a l'àrea de Tavertet</span></em><span>. </span><span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI EXISTENCIAL: <a href='https://excursionismecientific.net/tag/tombes/'>https://excursionismecientific.net/tag/tombes/</a></p> Els gravats es troben erosionats. <p><span><span><span><span>Es tracta d'uns gravats sobre un bloc de gresos, que es troba per sobre del torrent de l’Abeurador, al costat de migdia de l’altiplà contigu al puig de Cortils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior del bloc presenta diverses cassoletes i cavitats (amb un diàmetre aproximat de 9-12 cm), unides entre elles per un traçat irregular de solcs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dos conjunts diferenciats, separats entre ells per un espai d’uns 0,80-0,90 m: un d’ells format per 5 cassoletes alineades unides per solcs rectilinis; l’altre, format per 1 cassoleta amb 2 solcs (un dels quals l'uneix amb l’anterior).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia dels gravats.</span></span></span></span></p> 08280-65 Torrent de l'Abeurador 42.0114000,2.4404300 453666 4651193 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg0.png Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://excursionismecientific.net/tag/tombes/ 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86309 Balmes del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-sunyer-de-baix <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 342.</p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> XIV-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta d'un gran mas-balma d'uns 25 m de llargada. Els murs <a>són corbs i s'adapten a la cavitat natural</a>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven a molta alçada i són fets amb pedra escairada i disposada horitzontalment en sec.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses obertures.</span></span></span></span></p> 08280-68 El Sunyer de Baix 42.0015200,2.4076400 450943 4650115 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86309-68jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86309-68jpg0.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat es correspon amb l'Espluga.La balma va ser objecte de dues intervencions arqueològiques dirigides per Assumpta Serra: la primera, l’any 1987, i la segona, l’any 1994. 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86311 Mas de sa Palomera o Collsapalomera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sa-palomera-o-collsapalomera <p><span><span><span><a><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.76.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAMARRA, A. GARCIA, M.J. (2008) <em>Consolidació de les estructures arqueològiques de l'assentament medieval de 'Sa Palomera'.</em> Mem. Núm.: 11213. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 339.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> IX-XII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’una masia d’origen medieval que aprofita el rocal del Sunyer per a bastir la seva estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven diverses estances adossades a la roca natural. S’observen tres habitacions excavades, comunicades entre elles, però podria haver-ne més.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de pedra seca i conserven aproximadament 1 m d'alçada. Són fets de carreuons, disposats de forma regular, seguint filades horitzontals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia, segons criteris tipològics, podria correspondre a època alt-medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant el 2008 va ser objecte d’una intervenció de consolidació de les estructures.</span></span></span></span></p> 08280-70 El Sunyer <p><span><span><span><span>Les restes podrien correspondre a la casa citada “Palomera” al capbreu de Tavertet de l’any 1484, pertanyent al Sunyer i el “mas de la Palomera” (Capb. V/2 1488) (BORBONET, 1999: 76).</span></span></span></span></p> 42.0004400,2.4056300 450776 4649996 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86311-70jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86311-70jpg0.png Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.Les coordenades són aproximades. 119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86312 Molí Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-bernat <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 167-168.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> XV-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí, de planta quadrada, del que se'n conserven dos pisos d'alçada i, al seu interior, les moles de la factoria. Els murs són fets de pedres escairades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'exterior de l'edifici hi ha diverses estructures annexes. A la part superior del camí del molí hi ha la bassa.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-71 Riera de Balà <p><span><span><span><span>Aquest molí era propietat del Noguer i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cadastre de Tavertet de l’any 1735 en fa referència.</span></span></span></span></p> <p>El molí Bernat només molia quan disposava d'aigua, ja fos perquè havia plogut o perquè s'havia recollit de la font que alimentava la bassa.</p> 702451127 4649788 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg1.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86313 Molí de Novelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-novelles <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 165-166.</span></span></span></span></p> XIV-XVIII En estat ruinós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí fariner, del que es conserven uns murs de pedra lligada amb morter, la bassa i l’arc de sortida de l’aigua al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura aprofita una gran roca per fer les funcions de paret; l’obrador fa uns 15 m2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carcabà és d’arc rebaixat i el seu costat occidental toca el llit del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenia l’accés al costat nord de l’obrador i una finestra al sud-oest.</span></span></span></span></p> 08280-72 Novelles <p><span><span><span><span>Les referències més antigues d’aquest molí són de l’any 1297 (ABEV Tavertet, R/4 (1292-1297).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1821 era propietat de la masia del Jonquer, de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, que era també propietària de la casa de Novelles (ROMA, 2018:166).</span></span></span></span></p> 42.0110600,2.4200600 451979 4651167 08280 Tavertet Difícil Dolent Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86315 Paradolmen de les Pixarelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/paradolmen-de-les-pixarelles <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)</span></span></span><em><span> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</span></em><span><span><span><span><span> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. <em>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</em>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUAN, J., ÁLVAREZ, R.; RAURET A.Mª (1997) “Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze”. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona. Vol. 36 (1996-1997) , p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PEDRO, M. (2002) <em>Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular)</em>. Mem. núm.: 4313. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>Es tracta d’una balma paradolmènica del tercer mil·lenni,</span> <span>ubicada cronoculturalment entre el Calcolític i el Bronze inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’espai sepulcral</span> <span>(que mesura 4'10 m de longitud, 2'35 m d'amplada i 1'10 m d'alçada) es troba delimitat mitjançant un tancament amb sis lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cinc de les lloses, reforçades amb blocs de travertí, es troben alineades i en paral·lel a la paret de la balma. La banda est està tancada per una llosa i la banda oest per una paret de blocs. L'entrada a l'espai sepulcral es troba a la banda est.</span></span></span></span></p> 08280-74 Cingle de la Perereda 41.9916300,2.3946100 449856 4649024 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog http://dolmensmenhirs.blogspot.com/ 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86316 Pla de la Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-barraca <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla de la Barraca es troba a l'extrem meridional del puig Urri, per sobre la masia de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert per Francesc Puntí, </span><span>durant la realització de treballs agrícoles a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica, diferents útils i ascles de sílex i una pedra polida circular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb acabats polits i allisats, entre les que destaca un vaset amb vora exvasada, llavis arrodonits i aprimats. Les decoracions majoritàriament són cordons amb impressions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al material lític, es va recollir una punta de sageta amb aletes i peduncle obtinguda per retoc pla, una punta de sageta trapezoidal amb retoc abrupte, làmines curtes amb retocs irregulars abruptes i un petit nucli globular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest jaciment no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una intervenció arqueològica permetria obtenir informacions més precises.</span></span></span></span></p> 08280-75 La Cau 42.0230600,2.4218200 452134 4652498 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86319 Balma de Bosquescabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-bosquescabanyes <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 54 i </span></span></span><span>318.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) <em>Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris</em>. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> XV-XIX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de Bosquescabanyes</span><span> es troba a llevant del pont de la Corbera, a l’esquerra del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una gran balma amb restes d’un habitatge, que conserva diversos murs de pedra lligada amb morter, corresponents a </span><span>tres estances. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada per 6 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de les edificacions, sobre una roca, hi ha 6 forats cilíndrics, de difícil interpretació. Al</span><span> darrere de la balma, hi ha uns graons a la roca que permeten </span><span>pujar al seu cim.</span></span></span></span></p> 08280-78 El Crous <p><span><span><span><span>A l’entorn hi ha altres balmes amb vestigis de murs que, segons Quirze Parés (vegeu bibliografia), podien haver format un antic poblat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de les restes, tot i que el seus orígens podrien ser medievals i va ser habitada fins al segle XIX.</span></span></span></span></p> 42.0040300,2.3923300 449677 4650402 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jps_1.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86326 Tombes del Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-del-noguer <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>PATRIMONI EXISTENCIAL: <a href='https://excursionismecientific.net/tag/tombes/'>https://excursionismecientific.net/tag/tombes/</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> VIII-XV Una de les tombes es troba molt desdibuixada. <p><span><span><span><span>Es tracta de dues tombes antropomorfes, d’època medieval, situades a una zona boscosa a l'est de la masia del Noguer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues sepultures són tallades en la superfície plana d'una gran roca; una de les quals molt desdibuixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tomba ben conservada fa 2,2 metres de llargada i d'amplada: 0,3 m de cap, 0,6 m d’espatlla i 0,26 m de peus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'observen una mena de cassoletes i regates tallades a la roca, de les que es desconeix la seva funcionalitat; potser es relacionarien amb una possible construcció de fusta, ara desapareguda o bé podrien considerar-se unes regates rituals.</span></span></span></span></p> 08280-85 El Noguer 41.9988600,2.3904900 449521 4649829 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86326-85jpg0.png Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://excursionismecientific.net/tag/tombes/Les coordenades són aproximades de l'indret on es troben. 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86381 Puig de la Força https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-forca <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 361.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El puig de la Força és un</span><span> imponent penyal rocós, de 739 m, situat al sud-oest del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret de gran bellesa natural per les seves vertiginoses parets, que cauen sobre l’aiguabarreig de la riera de Balà amb el pantà de Sau. El seu cim és un impressionant mirador natural, que permet unes vistes panoràmiques dels cingles a l’entorn del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És molt visitat pels excursionistes, tot i el seu accés difícil, a través d’un corriol que arrenca arran de cinglera, a la vora del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> 08280-125 El Castell <p><span><span><span><span>En aquest puig es troben les restes del castell de Cornil, amb origen als segles X i XI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu antic nom era puig de la Fossa, però probablement les publicacions i mapes excursionistes van consolidar el nom actual (BORBONET, 1999: 144).</span></span></span></span></p> 41.9809400,2.3891100 449392 4647840 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86395 El Sunyer de Baix o Molí del Sunyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sunyer-de-baix-o-moli-del-sunyer <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.70-71.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 166</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p> </p> XVI-XVII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta, parcialment ensorrada, és de teula àrab, a dues vessants. La façana es troba orientada a tramuntana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. La façana principal presenta un eix de composició vertical respecte al portal i la finestra, amb llinda d'escotadura. El portal té un arc de descarrega al damunt, i a la llinda hi ha un relleu d'un quadrat amb una creu sobre un monticle. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta dos petits cossos annexos a la façana oest; un d'ells és un forn. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter, amb pedres irregulars i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La morfologia de l’edifici podria correspondre a la d’una casa amb molí, tot i que l’indret on es troba no presenta les condicions adequades, degut a la manca d’aigua.</span></span></span></span></p> 08280-135 El Sunyer <p><span><span><span><span>Es troba registrada en els fogatges del castell i terme de Tavertet de l’any 1553, tot i que es desconeix si el fogatge es refereix al Sunyer de Dalt o al Sunyer de Baix.</span></span></span></span></p> <p> </p> 42.0032700,2.4094700 451096 4650308 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86395-135jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86395-135jpg1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86395-135jpg_1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86400 Teuleria del Sunyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-sunyer <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 79.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 342.</span></span></span></span></span></span></p> XVII-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La Teuleria del Sunyer es troba a pocs metres de la cabana del Sunyer, molt a prop de l’antiga era.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva part de l’estructura del forn de teules,</span> <span>que aprofita el desnivell natural del terreny on es troba. </span></span></span></span><span><span><span><span>És de pedra lligada amb morter de calç, amb un arc de pedra sobre la boca i una biga de roure al damunt.</span> </span></span></span></p> 08280-139 El Sunyer 42.0034100,2.4105900 451189 4650323 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86400-139jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González És probable que es correspongui amb la pre-fitxa 'Forn de la Teuleria' de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86404 La Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota-1 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312-313, 316.</span></span></span></span></span></span></p> XVII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’una balma-masia, sota la Roca del Migdia, de la que es conserven els vestigis dels seus murs de façana, dels murs divisoris de les estances interiors i d’un forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era de grans dimensions i de planta rectangular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al davant, hi ha una antiga bassa.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-143 Santa Cília <p><span><span><span><span>La primera referència històrica d’aquesta masoveria és un document de l’any 1347, corresponent a unes donacions (BORBONET,1999: 76).</span></span></span></span></p> 41.9873900,2.3805900 448692 4648562 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86404-143jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86409 La Feu https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feu <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 310.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Masia en ruïnes de planta rectangular, que constava de planta baixa i una planta pis. La coberta era de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha una arcada a la planta baixa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tècnica constructiva es basa en pedres d’origen local, mínimament treballades i de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> 08280-147 Solella de la Bora Fosca 41.9895200,2.3681100 447660 4648806 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86409-147jpg.png Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86417 Morro de l'Abella https://patrimonicultural.diba.cat/element/morro-de-labella <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2006) “Puigs i turons de Tavertet - VIII ( El Morro de l’Abeia)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 55. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-3.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANTUARIS NATURALS: </span></span></span></span> <a href='https://santuarisnaturals.org/morrodelabella'>https://santuarisnaturals.org/morrodelabella</a></p> <p><span><span><span><span>El turó o morro de l’Abella és un espectacular penyal de 674 m d’altitud, que sobresurt dels cingles de la Perereda i s’aboca damunt de la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca per la seva estructura assentada sobre el cingle vermellós, que fa uns 70 m de llargada i uns 10 m d’amplada i es va estrenyent en alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret molt visitat pels excursionistes i el seu cim permet gaudir d’una panoràmica espectacular del sot de Balà, el salt de Tirabous, i del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> 08280-155 Cingles de la Perereda <p><span><span><span><span>Popularment s’atribueix el nom a l’existència d’algun eixam d’abelles arrecerat en un dels molts racons del cingle, però probablement prové de la desapareguda masia de l’Abella, documentada al segle XI i situada en aquests verals (SANGLAS, 2006: 2-3). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel cantó de llevant hi davalla un antic camí que comunicava la vall de Sau amb l’Esquirol, que també era utilitzat quan es feia carbó d’alzina al sot de Balà.</span></span></span></span></p> 41.9914100,2.3905400 449519 4649002 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86417-155jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El Morro de l'Abella és un espai natural vulnerable degut a la pressió turística, motiu pel qual el seu accés està regulat i obert al públic dissabtes i diumenges, ponts i festius de 10h a 18h amb aforament controlat. Disposa d'un aparcament habilitat i l'accés té un cost de 2,5€/persona. Fotografia 1 extreta del portal wikilok (es.wikiloc.com). 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86444 Molí de la Coromina https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-coromina-0 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 166-167.</span></span></span></span></p> XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del molí de la Coromina, del que se’n conserven el rec, la bassa, reconvertida en una piscina, l’obrador i el carcabà amb volta de mig punt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’obrador presenta una gran porta a la banda nord, amb llinda datada, amb l’any “1702” inscrit i una finestra a la façana est. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de pedra lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></p> 08280-178 Nucli urbà de Tavertet 42.0007200,2.4169900 451717 4650021 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86444-178jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86444-178jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86444-178jpg1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86446 Molí de Sobiranes https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sobiranes <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 79.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p.</span></span></span><span> 317-318.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> XVIII-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del molí de Sobiranes, del que es conserva una part de la façana i un portal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les façanes s’adossa a una gran roca, en la qual s’hi veuen encastaments de dos bigues.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de pedra lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></p> 08280-179 La Corbera <p><span><span><span><span>Consta en el padró de Tavertet de l’any 1857.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va quedar destruït durant els aiguats de l’any 1940.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era propietat de Sobiranes; les moles són al pati d’aquesta masia.</span></span></span></span></p> 42.0054700,2.3917200 449628 4650562 08280 Tavertet Difícil Dolent Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86735 Balma de les Moles https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-moles <p><span><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <a href='http://espeleoindex.com/'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LA MIRADA DE L’ÒLIBA: <a href='http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html'><span>http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html</span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 325.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 69-70.</span></span></span></span></p> XIV-XVII <p><span><span><span><span><span>La balma de les Moles es troba entre el puig de les Balmes i la balma de les Piques, sota el penyal del Cap de Gat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mides aproximades són uns 22 m de llargada, 6 m de fondària i 4,50 m d’alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una mola abandonada i diversos nius d’extracció d’altres moles.</span></span></span></span></p> 08280-196 Les Baumes <p><span><span><span><span>La balma va ser utilitzada, des d’antic, com a molera (pedrera per extraure les pedres de molí). Es troba esmentada en documentació del segle XIV (ROMA, 2018:69-70).</span></span></span></span></p> <p> </p> 41.9980000,2.4049900 450721 4649725 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86735-196jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86735-196jpg0.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
86760 Balma de la Corbera Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-corbera-vella <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, </span></span></span><span>p. 317.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TROGLODITISME: <a href='http://trogloditisme.blogspot.com/2018/08/balmes-del-castell-de-la-fossa-i-de-la.html'>http://trogloditisme.blogspot.com/2018/08/balmes-del-castell-de-la-fossa-i-de-la.html</a></span></span></span></span></p> XV En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de la Corbera Vella es troba a</span><span> l’extrem de migdia de les roques de la Corbera, a ponent de la masia, sobre els terrers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una cavitat de 26 m d'amplada i 7 m d’alçada màxima. Presenta restes de murs de pedra, especialment a la zona sud-est, que podrien correspondre a una antiga casa.</span></span></span></span></p> 08280-197 Roques de la Corbera <p><span><span><span><span>És possible que la documentació del segle XV que esmenta la casa de la Corbera es refereixi a aquesta casa (BORBONET, 1999: 76).</span></span></span></span></p> 42.0035100,2.3885500 449364 4650347 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86760-197jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86760-197jpg3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86760-197jpg4.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://trogloditisme.blogspot.com/2018/08/balmes-del-castell-de-la-fossa-i-de-la.html 119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87019 Balma del Castell o dels Moltons https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-castell-o-dels-moltons <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 306.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una petita balma, orientada a migdia, situada al cingle del pla de Baix del Castell, a la dreta del camí al puig de la Força, sobre la vall de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (vegeu bibliografia) podria haver estat utilitzada com a habitacle en temps remots.</span></span></span></span></p> 08280-199 El Castell 41.9812200,2.3908500 449537 4647871 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87019-199jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-02-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87550 Font de l'Avellanosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellanosa <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 152.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 350.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>La font de l’Avellanosa es troba</span><span> a la riba esquerra del torrent de l'Avellanosa, en un indret amagat amb grans roques despreses de la cinglera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita cavitat excavada a la roca per on regalima l’aigua. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament hi havia hagut uns grans roures centenaris que van ser tallats.</span></span></span></span></p> 08280-200 Torrent de l'Avellanosa 42.0056800,2.4328100 453031 4650562 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87550-200jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87550-200jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87913 Balmes de la Palla https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-palla <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les balmes de la Palla es troben</span> <span>al cingle de Sobiranes, a la dreta del torrent de la Baumallera, sobre la costa de Graunyer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues petites balmes espectaculars per la seva aèria ubicació. En destaca especialment una, per la seva localització sobre una gran roca arrodonida, que en la seva part superior té una àmplia superfície plana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva configuració geològica consta d’estrats roquers que presenten <span><span>clivelles verticals, amb l’aspecte de mur fragmentat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Podrien </span></span></span><span>haver estat habitades en l’antiguitat (BORBONET, 1999:110).</span></span></span></span></p> 08280-205 Sobiranes 42.0028100,2.3848800 449059 4650271 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87913-205jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87914 Balma de la Visera https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una <span><span>balma situada a les Roques de la Corbera, a l’interior d’una penya, amb una gran visera sortint. És molt visible i espectacular.</span></span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu interior presenta grans blocs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mides aproximades són 38 m de llargada, 10 m d’alçada i 14 m de fondària.</span></span></span></span></p> 08280-206 Roques de la Corbera 42.0036500,2.3887300 449379 4650362 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87914-206jpg2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-02-26 00:00:00 Virginia Cepero 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87915 Balma de les Corts https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-corts <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 344.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La balma de les Corts es troba al </span></span></span><span>darrere del salt del Molí-bernat, al cingle per on es despenja la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de grans dimensions</span><span><span><span> i permet transitar a mitja alçada del cingle.</span></span></span><span> En el cantó de migdia, a l’esquerra del salt, hi ha restes de murs de pedra que podrien correspondre a unes antigues corts, que donaren nom a la balma.</span></span></span></span></p> 08280-207 Molí-bernat 41.9983400,2.4105200 451179 4649760 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virginia Cepero 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87918 Roques de la Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-corbera <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 318.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Roques de la Corbera es troben a ponent de la masia de la Corbera, sobre la riba dreta del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’uns enormes penyals gairebé verticals, formant balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de les Roques es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el pantà de Sau i les Guilleries.</span></span></span></span></p> 08280-208 La Corbera 42.0039300,2.3885800 449367 4650393 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87918-208jpg0_1.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-08 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87920 Balma del Secall https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-secall <p><span><span><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J. Mª.; TALAVERA, F. (1982) ”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme.” <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol.6. Barcelona: Ed Políglota, p. 219-221.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: <a href='https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall'>https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 74.</span></span></span></span></p> XIV-XVII <p><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat, que amida aproximadament 9 m de llargària, 20 m d'amplada i 3 m d’alçada mitjana. A l’extrem sud hi ha una galeria d'uns 11 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El terra està ocupat per blocs de pedra, un dels quals, situat a l’inici de la balma, presenta un escalaborn de mola que fa 1,10 m de diàmetre i 25 cm de gruix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per les mides i la morfologia de la balma, podria haver estat utilitzada com a molera esporàdica, per a extreure pedres per a fer moles (ROMA 2018: 74).</span></span></span></span></p> 08280-209 Roques de la Corbera 42.0038300,2.3882000 449335 4650382 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87920-209jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87920-209jpg0.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies realitzades per Jordi de Valles, extretes del web: https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall. 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87939 La Cort Fosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca-0 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia, p. 66.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <span><span><span>https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 290.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat natural situada </span></span></span><span>a uns 350 m al nord-est del Villaret de Baix, en una zona rocallosa, amagada per la vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un gran amuntegament de roques, amb tres entrades i </span><span><span><span>una petita galeria interior que permet la comunicació de les tres obertures. </span></span></span><span>Una de les balmes és força espaiosa. </span><span><span><span>Té una fondària aproximada de 15 m.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-210 El Villaret de Baix <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (consulteu bibliografia), podria haver estat habitada des de l’antiguitat i, durant la Guerra Civil, havia servit d’amagatall per a alguns veïns.</span></span></span></span></p> 42.0007900,2.3536100 446468 4650066 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87939-210jpg0.png Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2021-12-21 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografia i dibuix extrets del web: https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87940 Barret d’en Perereda https://patrimonicultural.diba.cat/element/barret-den-perereda <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p.322.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Curiosa roca</span> <span>que destaca a la carena, situada a l’extrem de ponent del puig d’en Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca presenta una forma curiosa que recorda a un barret, resultat de l’erosió meteorològica i del pas del temps.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba en un indret privilegiat, concorregut pels excursionistes, i visible des de molts indrets, des d’on es pot gaudir de vistes panoràmiques sobre el pantà de Sau. </span></span></span></span></p> 08280-211 La Perereda 41.9976000,2.3973100 450085 4649685 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87940-211jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87952 Cova dels Teixidors https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-teixidors <p><span><span><span><span>ESPELEOBLOC: <a href='http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html'>http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia, p. 37-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cova situada a la riba esquerra del torrent de la font del Rossell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que s’obre en un indret de gran pendent i de difícil localització, fa aproximadament 2 m d’amplada per 1 m d’alçada, dona pas a diverses sales, de difícil accés. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior s’hi pot observar un procés graviclàstic i algunes formes de reconstrucció.</span></span></span></span></p> 08280-212 Serrat de Gironella 41.9874600,2.3734300 448099 4648574 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87952-212jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de l’interior de la cova extreta del blog http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87953 Les Baconeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baconeres <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 303</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues balmes situades a la clotada del torrent de Sobiranes, una a cada banda del torrent, al sud-oest de la masia de Sobiranes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són molt singulars perquè es troben </span><span>entre enormes blocs de pedra, que formen aquestes cavitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu nom podria indicar l’antiga funcionalitat de les balmes com a cort de porcs (BORBONET, 1999:111).</span></span></span></span></p> 08280-213 Sobiranes 41.9979500,2.3701800 447838 4649740 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87953-213jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-02 00:00:00 Virginia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87959 Balma del Puig de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-puig-de-les-baumes <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LA MIRADA DE L’ÒLIBA: <a href='http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html'>http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una petita cavitat situada al cingle de llevant del puig i al nord de la casa de les Baumes. Es tracta del buit que ha deixat un gran bloc de pedra al caure pel cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de planta rectangular, amb entrades a ambdós extrems, i fa una uns 10 m de llargària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (vegeu bibliografia) va ser habitada, per les restes que en queden, i pels tres graons de pedra que presenta.</span></span></span></span></span></span></p> 08280-216 Les Baumes 41.9981700,2.4049800 450720 4649744 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87959-216jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2021-03-04 00:00:00 Virginia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87975 Balma dels Carlins https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-carlins-0 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 338.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> 22-24.</em></span></span></span></span></p> XVIII-XIX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma dels Carlins es troba a migdia del pont de Baumadestral, a l’esquerra del torrent, per sota el camí de la Serra, al peu d’unes grans roques. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una balma espaiosa que conserva restes de murs de pedra seca, a mode de paravents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de la balma s’intueix el lloc on havia hagut el quintà.</span></span></span></span></p> 08280-221 Pont de Baumadestral <p><span><span><span><span>Es desconeix la funcionalitat i cronologia dels murs conservats, tot i que és probable que corresponguin a una estructura d’hàbitat, potser durant alguna carlinada</span><span> (BORBONET,1999: 108).</span></span></span></span></p> 42.0164600,2.3958700 449980 4651780 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87975-221jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87975-221jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87975-221jpg1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virginia Cepero González 98|119|94 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87976 Salt del torrent del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-del-roure <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt del torrent del Roure es troba a poca distància del nucli urbà de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És visible únicament després de les pluges, ja que la seva conca hidrogràfica és molt reduïda. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i així, quan plou, és un indret de gran bellesa natural, que permet gaudir del so de l’aigua saltant, amplificat per la ressonància de les roques.</span></span></span></span></p> 08280-222 El Jofré 41.9949600,2.4218200 452113 4649378 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87976-222jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
87978 Salt de les Conques https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-les-conques <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 287.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt de les Conques es troba al torrent de les Conques, a migdia de l’Arau, molt a prop de la roca del Barretó.</span><span> És de règim intermitent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua cau des d’uns 40 m d’alçada, </span><span>en una raconada feréstega del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És</span><span> un salt esvelt degut a l’escàs cabal del torrent de les Conques.</span></span></span></span></p> 08280-224 Torrent de les Conques 42.0051500,2.3574200 446787 4650548 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87978-224jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://jepi-caminaquecaminaras.blogspot.com/ 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc