Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84412 Església de Sant Bartomeu Sesgorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-sesgorgues <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974), p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOBRINO, J. (2002) <em>Proyecto histórico-constructivo de la iglesia de Sant Bartomeu Sesgorgues y su entorno (Tavertet-Collsacabra). Proyecto/Trabajo final de carrera. </em>Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica.</span></span></span></span></p> XII-XVIII <p><span><span><span><span>L'església de Sant Bartomeu Sesgorgues i el seu cementiri formen un conjunt aïllat en un pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un temple amb elements romànics i barrocs, de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret que l'amplada de la nau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta amb una volta de canó, des dels peus al transsepte, i amb volta apuntada a ponent; descansa sobre tres arcs torals. Està capçada per un absis llis romànic, sobrealçat, sense cap element decoratiu, amb una única obertura de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues capelles formen una mena de transsepte i al costat de migdia hi ha la sagristia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El frontis, que</span> <span>es troba a la banda de ponent, té un portal</span> <span>d'arc de mig punt, format per una única pedra, amb una finestra rectangular al damunt.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El capcer és coronat per un campanar d'espadanya, reconvertit en torre, amb un tancament de factura posterior amb murs de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és fet de carreus irregulars, disposats en filades.</span></span></span></span></p> 08280-11 Sant Bartomeu Sesgorgues <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de l’antiga parròquia de</span> <span>Sant Bartomeu Sesgorgues són uns documents del segle XI relacionats amb el mas del Vilar o Desvilar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser una parròquia independent fins a l’any 1450, quan es va unir</span> <span>a la de Sant Martí Sescorts com a sufragània. Tenia els masos del Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores, entre d’altres. Al segle XVI va rebre els del Vilaret, Llobet, Verders i Sarriera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la documentació antiga consta com a Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga, i no apareix en plural fins als segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX es va separar de la parròquia de Sant Martí Sescorts i es van establir nous límits parroquials. </span></span></span></span></p> 42.0148100,2.3603800 447040 4651618 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg0.jpg Inexistent Barroc|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 96|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84413 Església de Sant Cristòfol de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-de-tavertet <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg del conjunt històric-artístic. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: http://www.gnomonica.cat/</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VIGUÉ, J. dir. (1984) “Sant Cristòfol de Tavertet” (1984) <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> XI-XVIII <p><span><span><span><span>Sant Cristòfol de Tavertet, originàriament, era un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals, amb absis semicircular</span> <span>orientat a llevant, precedit d'un ampli espai presbiteral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII es va construir, a ponent, el campanar fortificat, que presenta una gran finestra cruciforme.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVII es va ampliar el temple, a tramuntana, amb una nau de tres trams coberts amb voltes de creueria. Al segle XVII es va afegir la sagristia de migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, l’absis, que és</span> <span>la part més antiga de l'església, és decorat amb arcuacions entre lesenes (distribuïdes irregularment en grups de cinc, tres i quatre) i tres finestres de doble esqueixada. Molt a prop, en el mur del presbiteri, n'hi ha una altra, d'època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un rellotge de sol a la façana de migdia; és quadrat i ocupa la meitat superior d'un rectangle lliscat en bastant mal estat, orientat sud-oest, amb gnòmon de vareta simple. S'observen les restes d’un altre rellotge de sol a la torre del campanar, del que només se’n pot veure el gnòmon de vareta simple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’accés a la porta es troba sota d'un pont amb arc rebaixat, que comunica amb la rectoria. El portal, situat a la façana de migdia, és adovellat, i s’hi obre un òcul a la part superior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Interiorment, les parets són de pedra vista, després del seu repicat durant les obres de restauració.</span> <span>Els paraments romànics mostren carreus matussers poc picats, amb una certa disposició en filades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta per una volta de canó reforçada per tres arcs torals, que la divideixen en quatre trams, i l'absis és cobert per una volta de quart d'esfera. La nau lateral, amb arqueria gòtica, s'obre a la principal mitjançant tres arcs de mig punt. En aquest mur, sobre els arcs, hi ha unes cartel·les per a recolzar els arcs torals.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dues piques, una de nou cares, possiblement romànica, i una poligonal amb decoracions incises, de la que es desconeix la seva cronologia precisa, tot i que tampoc es descarta que el peu i la tassa siguin d'èpoques diferents. </span></span></span></span><span><span><span><span>També hi</span> <span>guarda una imatge d'alabastre de la Mare de Déu del Cor de principis del segle XV. </span></span></span></span><span><span><span><span>En destaquen els bancs de fusta, on consten els noms de les famílies del poble als que pertanyien.</span></span></span></span></p> 08280-12 Pl. Major, s/n, 08511. <p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de Sant Cristòfol de Tavertet són de mitjans del segle XI: un llistat de parròquies del bisbat de Vic, i un document de l’any 1070, on consta que els vescomtes d´Osona-Cardona donen com a feu, a Robert Umbert, dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre finals del segle XII i principis del XIII, va ser objecte d’obres de reforma: es va construir el campanar al sector de ponent i, possiblement, es va dur a terme la unió amb la rectoria. Al segle XVII es va afegir una nau a tramuntana, i al segle XVIII, la sagristia i una capella a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XX, va ser restaurar l'absis que havia estat sobrealçat.</span></span></span></span></p> 41.9954900,2.4194900 451920 4649438 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84413-12jpg1.jpg Legal Gòtic|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 93|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84458 Ermita de Sant Corneli de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-corneli-de-tavertet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1979) “La capella de Sant Corneli”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 2. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOY i AUMATELL, C. (1992) “L’ermita de Sant Corneli i Sant Cebrià”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 28. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10.</span></span></span></span></p> XIII/XVIII <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli és de nau única, sense absis, i orientada de llevant a ponent. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al frontis, que es troba a migdia, s’hi obre un portal adovellat. Hi ha adossat un campanar de torre, fent espona a l’atri que presenta la façana de ponent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’atri és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra; la façana de ponent té un portal rectangular, amb llinda datada amb l’any “1717”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la nau és coberta amb volta de canó, i el presbiteri ve marcat per un graó. A l’altar hi ha dues imatges de guix, corresponents a Sant Corneli i Sant Cebrià. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aparell és de pedra lligada amb morter de calç i es conserva part de l’antic arrebossat.</span></span></span></span></p> 08280-18 Sant Corneli <p><span><span><span><span>La capella de Sant Corneli pertany a la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres referències documentals són del segle XII, tot i que el seu origen pot ser anterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser objecte d’obres de reforma, probablement pel senyor Novelles, propietari del mas veí, i al segle XIX es va reformar de nou, tal com consta al campanar, datat l’any 1868. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1966 es va ensorrar l'atri i els veïns el van refer i van restaurar la capella. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S´hi celebra l’aplec de Sant Corneli el primer diumenge d'agost. </span></span></span></span></p> 42.0152100,2.4230500 452230 4651626 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84458-18jpg1.jpg Inexistent Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92|94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84459 Església de Sant Miquel de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorerols <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 305.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1991) <em>Sant Miquel de Sorerols (o Serarols), sufragània de la parròquia de Tavertet Novè centenari de la consagració de la capella totalment restaurada 1091 - 1991</em>. [s.l.: s.n.].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. [et.al.] (1984) “Sant Miquel de Sorerols”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 630-633.</span></span></span></span></p> XI-XVIII <p><span><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Sorerols és d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'absis, que es troba a llevant, és semicircular; el presbiteri està sobreaixecat de la resta de la nau, la qual està lleugerament desviada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal és d'arc de mig punt adovellat, coronat amb dues filades de pedra plana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és de petits carreus, disposats en filades uniformes i regulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment l'absis està decorat amb bandes llombardes i arquets cecs, i s'estén a la meitat dels murs de migjorn i de tramuntana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la capella, hi ha restes de l'antic cementiri.</span></span></span></span></p> 08280-19 Sorerols <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Sant Miquel de Sorerols és del segle XI, en l’acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1091 va ser consagrada com a parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, a causa de la despoblació del territori, va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el fogatge de l’any 1553 del terme i quadra de Soresols, hi havia set famílies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1855 constava d’onze famílies i hi havia intenció de fusionar-se amb el terme de Sant Bartomeu Sesgorgues, però no es va dur a terme. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1956 es va iniciar la restauració de la capella.</span></span></span></span></p> 41.9956900,2.3761100 448327 4649486 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg0.jpg Inexistent Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2021-10-21 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 92|94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84460 Església de Santa Cília https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FLUVIÀ, J. (1994) “Santa Cília de Sorerols”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> XI-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols, de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mesures interiors són 9 m de llargada per 3,3 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius.</span></span></span></span></p> 08280-20 Puig de Santa Cília <p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Santa Cília és del segle XI, així com de la de Sant Miquel de Sorerols, en l'acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la capçalera s'hi observava un aparell constructiu diferent a la nau, pel que és possible que es reformés durant el segle XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir culte fins a l’any 1687, quan va ser unida al patrimoni de Tresserra, de la parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, va ser objecte d’obres de reforma per tal d’habilitar-la en masia i es va construir una nova capella adossada al mas.</span></span></span></span></p> 41.9854400,2.3773800 448424 4648347 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg0.jpg Inexistent Modern|Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 94|92 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84470 Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> 08280-30 Extrem sud-est del terme municipal. 41.9973400,2.4307700 452856 4649638 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-20 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84471 Espai Natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> 08280-31 Tavertet 42.0068400,2.4470400 454210 4650684 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84479 Balma de la Mesquita o de la Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-mesquita-o-de-la-clota <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 315-316.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989</em>. Mem. núm.: 480.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe</em></span><em> </em><em><span>prospeccions medievals al terme de Tavertet</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XII-XIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de la mesquita es troba al corriol que surt al nord de la capella de Santa Cília, en direcció a la zona de la Clota. És de difícil localització.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma fa uns 9 m de llargada i té sortida a llevant i a ponent.</span> P<span>resenta restes de murs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret i l'entorn han estat objecte de dues prospeccions arqueològiques: la primera l’any 1987, dirigida per Assumpta Serra, i la segona, l’any 1992, dirigida per Isabel Serrat, que han permès determinar una possible relació contemporània amb el mas de la Clota, i un probable ús de la cova com a hàbitat familiar,</span> <span>en època medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha un camí que mena del mas, passa per sota de la balma i segueix cap a la balma del Sucal.</span></span></span></span></p> 08280-32 Santa Cília 41.9883200,2.3805100 448686 4648665 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84479-32jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84480 Balma de la font Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-font-nova <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 348.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de la font Nova es troba a la part superior del torrent de la Cau, al seu costat esquerre. És troba excavada en els gresos i fa uns 12 metres de llargada i uns 5 metres d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una intervenció arqueològica, que va permetre documentar la seqüencia estratigràfica del jaciment. Es van trobar diversos fragments de ceràmica a mà, feta amb pastes sorrenques i amb desgreixant abundant, sense decoració, i restes lítiques, entre les que destaca una punta de sageta en sílex jaspiat, de talls bifacial en forma de fulla de llorer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes podrien correspondre a un lloc d'assentament associat al calcolític.</span></span></span></span></p> 08280-33 La Cau 42.0216700,2.4244600 452351 4652342 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84480-33jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84481 Balma de la Roca dels Bugaders https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-roca-dels-bugaders <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe prospeccions medievals al terme de Tavertet</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. </span><em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> XII-XIV En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un mas adossat a una balma, situades a la zona de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Està format per un espai rectangular amb tres habitacions: dues cobertes per la roca, que ocupen 16 </span></span><span><span>m2 i </span></span><span><span>13 </span></span><span><span>m</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>2</span></span><span><span> respectivament, i una, probablement al descobert, d’uns 18 </span></span><span><span>m2</span></span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1992 l’indret va ser objecte de prospeccions arqueològiques, dirigides per Assumpta Serra i Isabel Serrat, que van permetre identificar el jaciment com un nucli d’hàbitat medieval. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests vestigis demostren la superpoblació d’aquesta zona en època medieval, en un moment anterior a la Pesta Negra.</span></span></span></span></p> 08280-34 Les Baumes 41.9982200,2.4047100 450698 4649750 08280 Tavertet Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog http://lamiradadeloliba.blogspot.com/ 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84482 Balma de les Piques https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-piques <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1996) “Evolució tipològica del mas a Tavertet (s. X-XV). Resultats de les campanyes de prospeccions”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>. Barcelona, núm. 16-17 (1995-1996), p. 245-265.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. <em>Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.</em></span></span></span></span></p> IX-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de les Piques es troba </span><span>a tramuntana de la casa de les Baumes, al cingle sud-oest del puig de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una de les balmes més grans del Collsacabra; les seves dimensions aproximades són 70 m d'amplada, 7 m de fondària i 4 m d’alçada màxima. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu interior, hi ha dues grans piques rectangulars excavades a la roca, que recullen l'aigua que s’escorre del sostre; una d’elles simple i una altra doble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També s’observen pedres que podrien haver format part d’algun antic mur.</span></span></span></span></p> 08280-35 Les Baumes <p>Segons la tradició oral, la balma de les Piques era un dels amagatalls d’en Serrallonga. </p> 41.9979400,2.4035400 450601 4649720 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84482-35jpg0.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84483 Balma de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-sant-corneli <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 347.</span></span></span></span></span></span></p> En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La balma de Sant Corneli es troba a la part inferior del penya-segat de Sant Corneli, al costat oest del torrent de la Cau, entre l'ermita i la casa Novelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita cavitat (5,50 m d'amplada, 2,80 m de fondària i 0,60 me d'alçada) excavada en gresos, reomplerta d'un sediment compacte i dur, de color marró.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, l'arqueòleg Miquel Molist va dur a terme una prospecció arqueològica, que va permetre documentar restes òssies humanes al seu interior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la funcionalitat de la balma, tot i que podria haver estat utilitzada com a lloc d’hàbitat durant el calcolític.</span></span></span></span></p> 08280-36 Sant Corneli <p><span><span><span><span>El jaciment fou descobert per Francesc Puntí i Homs, veí de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> 42.0132900,2.4228500 452212 4651413 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84483-36jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut a que l'accés es troba actualment embardissat. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
84488 La Casa de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-rajols <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1950) “Rondallística”. <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. I. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>Es tracta d’una antiga anècdota relacionada amb la casa de Rajols. Segons aquesta història, un dia que l’amo de la casa anava de camí al mercat d’Olot per a vendre una vaca, va ser entabanat per uns lladres que li van robar la bèstia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'home els va maleir i e</span></span></span></span><span><span><span><span>s va proposar recuperar la vaca, pel que es va vestir de saludador i va anar a buscar-la.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En arribar a un hostal, va reconèixer un dels lladres que, innocentment, va demanar si podia curar el mal de ventre al seu company. Va accedir i va demanar que portessin vi ranci, borregos i dues rajoles i els va avisar que, encara que sentíssim cridar al malalt no entressin fins passada una hora. Mentrestant, van quedar d'acord en esperar a la vora del foc de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’amo de Rajols va escalfar les dues rajoles al foc i les va posar al ventre del malalt, que va cridar desesperadament. Després de menjar-se els borregos sucats en vi, va anar a l’estable i va marxar tranquil·lament amb la seva vaca.</span></span></span></span></p> 08280-40 Rajols 42.0188000,2.4442900 453991 4652013 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86286 Jaciment paleontològic de Tavertet https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-tavertet <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARRÉS MALIAN, F.; STAID-STAADT, J.L. (1967) 'Moluscos eocenos de la plana de Vic. <a>1ª Nota adicional</a>'. <em>Acta Geológica Hispánica</em>. p.1-111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>REGUANT, S. (1967) <em>El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro</em>. Tesis doctoral. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat a les proximitats del nucli urbà</span><span> de Tavertet, amb la presència de</span><span> margues gris-blavoses eocèniques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'associació faunística del jaciment és: - Eocalcinus eocenicus; -Schizaster leymerici; -Coleopleurus coronalis; - Nummulites tavertensis; -N. Crusafonti; -Natica garneri; -Cancellaria lyrata; -Ostrea multicostata; -Dromilites hilarionis; -Neptunus catalanicus; -Pagurus marceti; -Vulsella deperdita.</span></span></span></span></p> 08280-46 Tavertet 41.9968700,2.4152000 451566 4649594 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86286-46jpg0.jpg Legal Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. 123 1792 5.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86287 Balma del Sunyer Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-sunyer-vell <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> X-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma del Sunyer Vell es troba sota el puig del Sunyer, a la vessant sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una gran balma, orientada a migdia, amb restes de dos murs </span><span>perpendiculars que formen un angle recte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són fets amb pedra escairada i disposada horitzontalment en sec.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes conservades podrien correspondre a un possible ús de la balma com a nucli d’hàbitat en època alt-medieval (segles XI XII).</span></span></span></span></p> 08280-47 El Sunyer de Baix <p>Podria tractar-se de l'antecessora de la casa del Sunyer de Baix.</p> 42.0037000,2.4102000 451157 4650355 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86287-47jpg.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat es correspon amb la balma del Sunyer.Fotografia extreta del blog: https://indretsoblidats.wordpress.com/La balma va ser objecte de dues intervencions arqueològiques dirigides per Assumpta Serra: la primera, l’any 1987, i la segona, l’any 1994.Les coordenades són aproximades. 94 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86288 Camp del Restopla https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-restopla <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> XI-XII El jaciment ha estat objecte d'actuacions d'afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>El jaciment del camp del Restolpla es troba vora un camp de cultiu proper a l'ermita de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser descobert i excavat parcialment per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, durant la dècada dels anys vuitanta del segle XX, que va deixar al descobert una superfície d’uns 20 per 15 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van destapar restes corresponents a un poblat format per diverses estructures, amb una àrea enllosada. Les estructures són de planta rectangular, de pedra seca, amb una alçada aproximada d’1 m, i amplada màxima de 0,8 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials arqueològic associats al jaciment són dubtosos ja que, malauradament, van ser barrejats amb d’altres jaciments (col·lecció particular de F. Puntí). Tot i així, sembla que se li pot atribuir un conjunt coherent de vasos de pasta grisa i negrosa d’època alt medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, segons F. Puntí va treure material ceràmic fet a mà i a torn, que podria ser més antic.</span></span></span></span></p> 08280-48 La Cau <p><span><span><span><span>El jaciment fou descobert i excavat per Francesc Puntí i Homs, veí de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> 42.0192300,2.4252600 452416 4652071 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86288-48jpg0.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86290 Cova de can Feló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-felo <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><a><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982)</span></a><span> “Un Nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 73-81.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS i BANZO, W. (1982) Memòria del sondeig realitzat a la Cova de can Felo (Tavertet, Osona). Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CRUELLS, W.; MOLIST, M (1984) “Un nou jaciment prehistòric a la vall del Ter: Can Feló (Tavertet)”<em> Els Cingles,</em> nº 16. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 4-8.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <a href='http://espeleoindex.com'>http://espeleoindex.com</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”.<em> Els Cingles,</em></span><span> nº 9. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-11 i 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MOR i BENEDITO, J. (1982) ”Qualcunes observacions sobre troballes arqueològiques a Tavertet”. <em>Els Cingles,</em></span><span> nº 10. Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet, p. 10-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 353.</span></span></span></span></span></span></p> Ha estat objecte d'intervencions per part d'afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>La cova de Can Feló es troba al mig de la paret que formen els cingles de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que fa uns 10 m d'alçada per 5 m d'amplada, dona accés a una sala de 25 m quadrats, on es situa l’àrea del jaciment (d’uns 10 m d’amplada per 5 m de llargada). Una esquerda permet l’accés a un recorregut d'uns 70 m de sales i passadissos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1982 va ser objecte d’una excavació arqueològica que va permetre establir una estratigrafia amb tres nivells diferenciats, tot i que havia estat espoliada anteriorment:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Estrat I: terres granuloses amb força pedres i presència d’algun fragment de ceràmica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat II: terres compactes sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Estrat III: terres sorrenques sense cap resta arqueològica.</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>La ceràmica associada a la cova, aportada pel Sr. Jordi Mor, està formada per dos grans grups cronològics: un del neolític mig-antic i l'altre del bronze. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al neolític mig-antic, es tracta de ceràmiques amb nanses tubulars verticals tipus Montboló i anses tipus Chassey de bobina, i ceràmica de parets fines i brunyides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al bronze, destaca la presència de vasos oberts, amb decoracions impreses, anses de cinta arrodonides i cordons amb impressions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estat actual del jaciment és dolent ja que ha desaparegut pràcticament tot el seu sediment.</span></span></span></span></p> 08280-49 Cingles de Tavertet <p><span><span><span>El jaciment fou excavat l'any 1982 per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó. </span></span></span></p> 41.9946300,2.4222900 452151 4649341 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86290-49jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86291 Dolmen de can Tafura https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-tafura <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 100.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 304.</p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>El dolmen de can Tafura es troba a la solella de can Tafura, a poca distància i a migdia de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica, de planta rectangular, orientada est-oest. Està formada per petites lloses i no conserva la coberta. Les seves dimensions són 2 m de llargada màxima per 1,5 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu voltant hi ha diverses lloses que podien haver format part de la cista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul, ara totalment erosionat, era de forma ovalada, amb un diàmetre màxim de 8 m, format per terra i pedres de gres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista, que va recollir el següent material arqueològic: </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>28 fragments de ceràmica sense decoració ni forma, a mà i amb desgreixant gruixut.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 ascles de sílex sense retoc.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Restes antropològiques: 25 peces molars, 40 peces dentàries d'adult, 42 fragments corresponents a caps de fèmur, tíbies, carpians del peu i costelles, 1 fèmur, 3 falanges i 4 segones falanges. </span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Segons l'estudi antropològic fet per R. Batista, el sepulcre contenia dues inhumacions. </span></span></span></span></p> 08280-50 Can Tafura <p><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista.</span></span></span></p> 42.0032100,2.3736500 448130 4650322 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg_0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86292 El Pedró I https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-i <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><a>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</a> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</p> XVIII-XV aC Es troba molt erosionat. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró I forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica de planta rectangular, de 2,5 m de llargada per 0,87 m d’amplada, que es troba encabida dins d'una estructura tumular neolítica anterior (el Pedró II).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fet que el Pedró I i II utilitzin la mateixa estructura tumular és insòlit pel que fa a l'estudi de l'evolució ritual i arquitectònica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descoberta per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, que va permetre documentar restes ceràmiques informes i un petit vas amb fons convex, carena baixa marcada i ansa de cinta peraltada i diversos fragments de quars, que permeten establir la cronologia del megàlit al bronze mig. </span></span></span></span></p> 08280-51 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86292-51jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86292-51jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86293 Castell de Sorerols https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sorerols <p><span><span><span><span>ANGLADA, M. [et al.] (1986) “Castell de Sorerols'.</span><em><span> Catalunya Romànica,</span></em><span> vol. III: Osona II.<em> </em>Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 629-630.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. <a>[et al.]. </a>(1973) 'El <a>castell de Sorerols'. </a></span><em><span>Els castells catalans</span></em><span>. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, </span><span>p.988-992.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1995) <em>Prospeccions a la zona del Collsacabra.</em> Mem. núm.: 2263. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p> </p> XI-XVII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del castell de Sorerols, del que es conserven vestigis d’una torre de planta circular, en el punt més alt del turó, i restes de diversos murs atalussats, als vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són fets amb carreuons regulars, lligats majoritàriament amb morter de calç, tot i que també hi ha en sec. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es disposen ordenadament sense formar filades uniformes.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-52 Sorerols <p><span><span><span><span>En un document de mitjans del segle XI, corresponent al llistat de parròquies del bisbat de Vic, s’esmenta el lloc de Sorerols per primer cop. En un document de l’any 1072 consta un tal Guillem Sanç de Sorerols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental explícita del castell és de l’any 1086.</span> <span>El terme del castell de Sorerols coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília. Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les famílies feudatàries del castell van ser les de Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1587 Frederic de Cardona va vendre el castell al baró de Savassona, quedant vinculat a aquesta baronia.</span></span></span></span></p> 41.9989500,2.3790000 448569 4649846 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg_1.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El nom 'Sorerols' ha anat canviant al llarg del temps: “Sererols', 'Cerarols' o 'Serrarols'. 94|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86294 Castell del Cornil o Puig de la Força https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-cornil-o-puig-de-la-forca <p><span><span><span><span>BOLÓS, J.; HURTADO, V. (2001) <em>Atles del comtat d'Osona (798-993).</em> Barcelona: Rafael Dalmau Ed. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORDEIG i MATA, R.(1999)</span> “<span>Els comptats d'Osona i Manresa”. <em>Catalunya Carolíngia</em>. Vol. IV. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIOLS, G. [et al.] (1984) 'El castell de Cornil (o Puig de la Força)'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. III. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p.814-816.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A.</span> <span>(1973) 'El castell de Cornil, la Roca de Sau i el Casal del Pi'. </span><em><span>Els castells catalans</span></em><span>. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor</span><span>, p.1024-1030.</span></span></span></span></p> IX-XI En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del castell de Cornil, que es troben al puig de la Força.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva un pany de muralla al vessant nord-est, així com d'altres estructures associades i una torre de planta rectangular. Les construccions són fetes amb carreuons de pedra calcària de la zona disposats horitzontalment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al sector de migdia, hi ha una cisterna excavada a la roca, que fa 9 m de llargada per 3 m d’amplada, coberta amb volta de carreus.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha restes de murs sota les balmes situades al vessant del puig, corresponents a nuclis d’habitat, que van continuar ocupades en època posterior a l’abandonament del castell.</span></span></span></span></p> 08280-53 Pel sender del Puig de la Força, que surt del sud-oest del pla del Castell. <p><span><span><span><span>La primera referència històrica del castell de Cornil és un document de l’any 917</span> <span>(Arxiu Capitular de Vic), on consta que Adal i la seva muller Gisclavara venen a Esclua una peça de terra situada al terme del castell de Cornil. Hi consta també als testaments dels consorts Borrell i Ingilrada (anys 970 i 981), pares del bisbe de Vic Borrell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la documentació de l’Arxiu Capitular de Vic se segueix anomenant Cornil, fins al segle XI en què és substituït pel nom de la vall de Sau. Al segle XIII es coneix amb el nom de roca de Sau o de Buoll («Bisuldumo»).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El domini eminent del castell i terme, en època reculada, era a mans dels comtes de Barcelona i els principals feudataris eren els membres de la família Cabrera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1247 el castlà de Cabrera, Berenguer de Cabrera, va llegar al seu fill Arnau, juntament amb els castells de Cabrera i Voltregà, tot el que posseïa a Sau per herència de la seva mare, Beatriu de Castelló. Entre aquests béns hi figurava la roca de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1336 Isabel de Cabrera va comprar al rei la seva jurisdicció de la vall de Sau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1352, Artal de Cabrera va vendre al vescomte Bernat II de Cabrera la vall de Sau i les seves parròquies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La roca de Sau es va unir l’any 1356 al comtat d'Osona, creat pel rei Pere el Cerimoniós al vescomte Bernat III de Cabrera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els castlans d'aquest castell van ser els membres de la família Sau. A principis del segle XV, la família va canviar el nom pel de Vilafreser i l’any 1443 els Vilanova eren els castlans del castell, que també eren feudataris de Savassona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les notícies documentals són nul·les pel que fa a l'edifici del castell. L'any 1472 encara restava dempeus després de la fi de la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II. </span></span></span></span></p> 41.9813100,2.3896200 449435 4647881 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86294-53jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86294-53jpg1.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86295 Coll s'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-savenc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982) “Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. X, núm. 102-104 (1982), p. 217-230.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) “Nota preliminar sobre la necrópolis de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Cypsela</em>. Girona, núm. 5, p. 71-77.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1985) </span></a><span>“La Necrópolis d'incineració de Coll S'Avenc (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1984-1985), p. 83-92.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; BUXÓ, Mª.D. (1986) “Coll S'Avenc: aproximació a l'estudi del ritual d'una necrópolis d'incineració de la comarca d'Osona”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 2, p. 33-38.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>El jaciment de Collsavenc <span><span>es troba al peu del turó de Puig Segaler, al costat del cingle, i proper al camí ral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1983, en el decurs de les obres d’ampliació del camí que hi passa a la vora, i excavat pràcticament en la seva totalitat (aproximadament uns 100 m2).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les excavacions es van delimitar dues zones:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona A: Es van documentar 21 enterraments d’estructura simple: fossa de planta circular amb vasos cineraris, normalment coberts per un plat/tapadora. 18 de les fosses contenien una sola urna, mentre que n'hi havia tres que eren dobles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes òssies documentades presenten fortes traces de cremació. Es trobaven normalment a l'interior del vas, tot i que en algunes fosses, al voltant de les urnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tan sols es va trobar una sepultura amb aixovar funerari, format per diversos objectes de bronze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Zona D: Es va documentar una complexa estructura formada per una gran acumulació de pedres i lloses. A la part central, hi ha un espai rectangular constituït per lloses verticals de grans dimensions, envoltat per elements de menor dimensió, de disposició irregular. Es desconeix la funcionalitat d'aquesta estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va trobar un enterrament, que presentava les mateixes característiques que els de la zona A, amb una urna dipositada en una petita cavitat, formada per tres lloses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material arqueològic localitzat, està format majoritàriament per les urnes amb els seus corresponents plats/tapadores. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les urnes es divideixen en dos tipus: </span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span>Urnes altes amb formes tancades de pasta ben cuita i acabat cuidat. Presenten formes bicòniques, amb vora convexa i bisell simple. La base majoritàriament és plana, tot i que algunes amb peus baixos. Es troben decoracions amb combinacions de puntillats, solcs, acanalats estrets i línies d'oves que formen en alguns casos, motius geomètrics regulars.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Vasos més baixos amb formes imprecises degut al seu mal estat de conservació, amb pasta, cocció i acabat molt menys acurats. Presenten formes més o menys globulars, algun d'ells amb vora convexa. Les bases són planes. Les decoracions corresponen a acanalats estrets i puntillats.</span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span>Els plats/tapadores generalment presenten formes còniques, parets amb perfil rectilini, llavis aprimats i algunes vores bisellades. Les bases són planes o umbilicades. Les decoracions són acanalats amplis a l'interior. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En quant a l’aixovar funerari, està format per una sageta de bronze amb aletes i peduncle curt de secció plana, i les restes d'un anell de secció circular, també de bronze.</span></span></span></span></p> 08280-54 Puig Segaler 41.9956300,2.4294500 452745 4649448 08280 Tavertet Fàcil Dolent Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86296 Rajols II o Collet de Rajols https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-ii-o-collet-de-rajols <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania. <em>Separata de: Quaderns d'Estudi</em>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. <em>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</em>. Any II.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PERICOT, L. (1950) <em>Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica</em>. Barcelona: CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</em>, vol. VI (1915-20). Barcelona: l'Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> Va ser tapat després de ser excavat, degut al seu fràgil estat de conservació. <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica amb túmul de terra, que es troba al collet de Rajols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una doble cambra: la principal, d'1,30 m de llargada per 1,30 m d’amplada; i l'adossada, de 0,80 m d’amplada per 1,10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul presenta un diàmetre màxim de 14 m i un perímetre de 43,98 m. Hi ha un cromlec construït, de 1,50 m amplada, que fa de contenció a la massa tumular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou excavada parcialment per membres del Museu de Vic, a principis del segle XX. L'any 1986, l'equip d'arqueòlegs format per Josep Castells, Walter Cruells i Miquel Molist la </span></span></span></span>van redescobrir.</p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una intervenció arqueològica, per part del pel mateix equip, que </span></span></span></span><span><span><span><span>va permetre documentar alguna resta òssia humana, peces de sílex tallat i, fora de la cambra però dins de l'estructura tumular, dos vasos ceràmics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El materials arqueològics associats al megàlit permeten situar-lo cronològicament en el període del neolític mig. Forma part del complex funerari de l'àrea, que a partir d'altres jaciments (El Padró II i Font de la Vena) ha pogut ser datat per radiocarboni 14.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un cop finalitzada l'excavació, degut al fràgil estat de conservació del megàlit, es va tapar.</span></span></span></span></p> 08280-55 Collet de Rajols 42.0164000,2.4405100 453676 4651748 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86296-55jpg0.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86297 Balma de la Cort Llòbrega https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-cort-llobrega <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma de la Cort Llòbrega</span> <span>es troba a la paret del cingle situat al sud-est de la masia de les Baumes, en un indret de molt difícil accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una curiosa cavitat de dimensions reduïdes: aproximadament </span><span>uns 5 m de fondària, entre 2 i 3 m d’alçada i una superfície màxima de 20 m. </span><span>Presenta un sediment granulós, procedent de l’erosió de les mateixes parets de la cavitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1973 va ser objecte d’una prospecció, duta a terme per M. Cassany i membres del Museu de Vic, on es van recollir fragments de ceràmica feta a mà i restes òssies classificades com a humanes, pel que es va associar la cavitat a un </span><span>lloc d’enterrament. </span></span></span></span></p> 08280-56 Les Baumes 41.9934300,2.4023500 450499 4649219 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86297-56jpg.jpg Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia de proximitat a la balma, degut al seu extremadament difícil accés. 79 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86298 Les Pixarelles o coves de Balà o balmes del Colom https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pixarelles-o-coves-de-bala-o-balmes-del-colom <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1995) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. I <em>Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: formació i implantació de les comunitats agrícoles</em>. Gavà: Museu de Gavà, p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. </span></a><em><span>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</span></em><span>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1982) “Les Pixarelles (riera de Balà): Tavertet”. <em>Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p. 147-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1987) “La Seqüència estratigràfica de la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1986-1987), p. 59-68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRESSERRAS, J.J.; ÁLVAREZ, R.; RAURET A.M. (1997) ”Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze.” <em>Annals de <a>l'Institut d'Estudis Gironins</a></em>, vol. 36. Girona: Institut d'Estudis Gironins, p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les balmes del Colom es troben al cingle de la Peredera, entre el baixant de l'Abella i els escalars de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues cavitats, que presenten entrades àmplies i un recorregut interior molt curt, unides per una petita galeria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova A: va ser objecte de sondejos pels volts de l’any 1960, i es van trobar materials ceràmics (en destaca una tassa amb nansa de botó) i una destral de bronze, de la zona de l'entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1974, M. Cassany va dur a terme l’excavació de la galeria extrema de la cavitat, i va recollir un ric lot de materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1983<a>, l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona</a>, va iniciar unes campanyes d’intervenció arqueològica, que es van realitzar durant els anys 1984, 1985, 1988 i 1995. Aquests treballs van permetre establir l'estratigrafia d'aquesta cavitat, amb una gran potència arqueològica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van documentar ceràmiques de formes globulars del bronze mitjà; d’altres ceràmiques, amb tons més marrons i decoracions incises i impreses, del bronze mitjà evolucionat cap a un bronze final; i ceràmiques de color negre brillant i pasta dura, algunes decorades amb incisions i acanalats, del bronze final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, es van recollir alguns elements d'època romana (fragments de ceràmica 'sigillata', algunes monedes), en els nivells superiors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va documentar, fora de l'estratigrafia, un fragment de vas campaniforme, decorat a l'estil internacional, que podia correspondre a una ocupació anterior.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La cova B: va ser objecte de sondejos l’any 1974 per part de M. Cassany, que va recollir un lot de materials ceràmics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les campanyes realitzades per l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, es va poder establir la seva estratigrafia, menys rica que la cova A.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una petita cavitat, al fons de la cova, es va trobar un vas de grans dimensions, de forma globular i amb decoració de cordons impresos amb ditades.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Ramon Álvarez. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar fragments de ceràmiques, restes d'indústria lítica i restes òssies del neolític mitjà, majoritàriament de bovins salvatges, i en menor grau ovelles, cabres i suids. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes han permès determinar la cronologia de l’ocupació estable de la cova, que va des del 4.000 al 900 aC, des del neolític fins a època ibèrica, i el seu ús com a assentament de vigilància i cacera. </span></span></span></span></p> 08280-57 Cingle de la Perereda 41.9914800,2.3936900 449780 4649008 4.000 al 900 aC 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg1.jpg Legal Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet. 78|80|81|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86299 El Pedró II https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-ii <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></span></p> Les lloses que el conformen estan molt degradades. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró II forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra trapezoidal tancada, amb túmul complex.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra es localitza a la part central de l'estructura tumular. El túmul és fet de sauló, de 22 m de diàmetre i 2 m de potència mitja, contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 3 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser descoberta l’any 1986, durant les excavacions al Padró I, dirigides per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, en localitzar una llosa vertical de la cambra central. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació arqueològica, que van continuar durant els anys 1987 i 1988, van permetre documentar un enterrament individual, diverses eines de sílex i un vas ceràmic sencer tipus Montboló. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials arqueològics permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, una datació obtinguda per anàlisi de radiocarboni va donar la data absoluta de 7859 + - 150 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> 08280-58 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86299-58jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86299-58jpg0_1.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86300 Cabana del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-sunyer-de-baix <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 341.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII En estat ruinós. <p><span><span><span><span>Edificació en ruïnes construïda amb pedres d’origen local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven restes dels murs de façana i dels de divisió interna, on s’identifiquen armaris encastats, piques, fogons i el forn.</span></span></span></span></p> 08280-59 El Sunyer de Baix <p><span><span><span><span>Segons consta al padró de l’any 1857, hi vivien quatre persones (BORBONET, 1999: 77).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Està deshabitada des de la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></p> 42.0050100,2.4109500 451220 4650500 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86300-59jpg0.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: http://llbalasch.blogspot.com/ 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86301 El Pedró III https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-iii <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> Només conserva una llosa lateral. <p><span><span><span><span>El jaciment del Pedró III forma part del complex arqueològic del Pedró I, II i III.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica formada per una cambra, d'1,15 m d'amplada màxima per 1,45 m de llargada, que només conserva una llosa lateral. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta vestigis d’un petit túmul molt degradat, d'uns 8-11 m de diàmetre; a la part oest, hi ha un mur de contenció de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser redescobert per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre es realitzaven uns treballs de desforestació per reconvertir l'àrea en zona de pastura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1988 va ser objecte d’una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells, però no es va trobar cap tipus de material arqueològic associat a l’estructura.</span></span></span></span></p> 08280-60 El Pedró de Rajols 42.0168700,2.4395700 453599 4651801 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86301-60jpg0.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86302 El Quer o mas del Quer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer-o-mas-del-quer-major <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> X-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>El jaciment del Quer es troba sobre la carretera BV-5207, a la vora del mas de la Casanova, sobre una roca que aflora a la superfície.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta dels vestigis d’un antic mas, del que actualment es desconeix la seva planta. Únicament es conserven les restes d’alguns murs, fets amb pedra lligada en sec, que podrien correspondre a les antigues feixes de la casa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1994 va ser objecte d’una prospecció arqueològica, dirigida per Assumpta Serra i Clota.</span></span></span></span></p> 08280-61 El Sunyer de Baix <p>La referència documental més antiga del mas és de l'any 1304, en el llibre de les Ententes (PARÉS, 2001: 343).</p> 42.0034000,2.4131100 451398 4650320 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86302-61jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86302-61jpg_1.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86303 Dolmen de la font de la Vena https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-font-de-la-vena <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>El dolmen de la font de la Vena es troba a ponent del collet de les Graus, a la carena, a l'esquerra de la pista de Cantonigròs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una cista megalítica formada per una cambra de planta trapezoidal, coberta per un gran túmul.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, que s'orienta 144 graus sud-est, es localitza a la part central de l'estructura tumular. Les seves dimensions són 2,25 m per 2,40 m i 1,05 m d’alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul és fet de sauló, de 18 m de diàmetre, 1,40 m de potència mitja i un perímetre exterior de 57 m; contingut per un anell-cròmlec de pedra seca, de 2,50 m d'amplada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1985 i 1986, va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. Malauradament, la cambra ja havia estat saquejada anteriorment per furtius, que havien extret materials.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les campanyes d’excavació van permetre recollir dues puntes de sageta de sílex, trapezis i triangles, i un vas ceràmic tipus montboló, que es va associar a un possible ritual fundacional. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els materials documentats permeten establir la cronologia del megàlit en el neolític mig antic. Tanmateix, les anàlisis de radiocarboni va donar les datacions absolutes de 5780 + - 290 BP i 6190 + - 100 BP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En finalitzar l’excavació, es va tapar per garantir-ne la seva conservació.</span></span></span></span></p> 08280-62 Collet de les Graus 42.0245800,2.4318400 452964 4652661 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86303-62jpg1.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86304 Forn del camí del Noguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-cami-del-noguer <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> X-XVIII L'estructura es troba erosionada. <p><span><span><span><span>El jaciment del forn del Noguer es troba al marge dret del camí del Noguer, sota les Roques de la Corbera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta dels vestigis d’un antic forn, de planta circular, excavat en un marge per tal d’aprofitar el desnivell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes de l'estructura, lleugerament erosionada, presenta les paret rubefactades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria tractar-se d'un forn de calç, d'època medieval o moderna. Només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p> 08280-63 El Noguer 42.0022900,2.3879100 449310 4650212 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg0.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86305 Fosses de l'Avenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/fosses-de-lavenc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, A. (1992) <em>Memòria</em> <em>prospeccions medievals al terme de Tavertet</em></span> 1<em><span>988-1992</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> IX-X <p><span><span><span><span>Es tracta de tres tombes antropomorfes, d’època medieval (segles IX i X), situades al pla de les Fosses, al vessant esquerre del torrent de l'Abeurador.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les tres sepultures són del tipus anomenat 'Olèrdola', tallades en la superfície plana d'unes grans roques, amb una profunditat de 30 a 40 cm. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les sepultures es troba orientada cap a l'est, és a dir, amb el cap a ponent i els peus a llevant, i presenta la capçalera arrodonida, potser per l'efecte de l'erosió. Les altres dues es troben orientades cap a migdia, amb les capçaleres amb angles rectes.</span></span></span></span></p> 08280-64 Pla de les Fosses 42.0139400,2.4381900 453482 4651477 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86305-64jpg1.jpg Legal Carolingi|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El jaciment va ser objecte d’unes prospeccions arqueològiques, entre els anys 1988 i 1992, dirigides per Assumpta Serra i Clota. 90|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86306 Gravats del torrent de l'Aveurador https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravats-del-torrent-de-laveurador <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1986) </span><em><span>Memòria prospeccions arqueològiques a l'àrea de Tavertet</span></em><span>. </span><span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>PATRIMONI EXISTENCIAL: <a href='https://excursionismecientific.net/tag/tombes/'>https://excursionismecientific.net/tag/tombes/</a></p> Els gravats es troben erosionats. <p><span><span><span><span>Es tracta d'uns gravats sobre un bloc de gresos, que es troba per sobre del torrent de l’Abeurador, al costat de migdia de l’altiplà contigu al puig de Cortils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior del bloc presenta diverses cassoletes i cavitats (amb un diàmetre aproximat de 9-12 cm), unides entre elles per un traçat irregular de solcs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha dos conjunts diferenciats, separats entre ells per un espai d’uns 0,80-0,90 m: un d’ells format per 5 cassoletes alineades unides per solcs rectilinis; l’altre, format per 1 cassoleta amb 2 solcs (un dels quals l'uneix amb l’anterior).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia dels gravats.</span></span></span></span></p> 08280-65 Torrent de l'Abeurador 42.0114000,2.4404300 453666 4651193 08280 Tavertet Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86306-65jpg0.png Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog: https://excursionismecientific.net/tag/tombes/ 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86307 La Rambla https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla-0 <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> Només es conserven vestigis del túmul. <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a poca distància del collet de la Rambla, que separa les valls dels torrents de l'Abeurador i de l'Avellanosa. Va ser descobert entre 1979 i 1980 per Francesc Puntí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1986 va ser objecte d'una excavació arqueològica, dirigida per Josep Castells, Miquel Molist i Walter Cruells. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar un promontori d'uns 16-20 m de diàmetre i una alçada de 0,50-0,70 m, envoltat per un peristàlit format per una franja de lloses petites tombades en plec de llibre, entre les que es va trobar un fragment de ceràmica i una ascla de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests blocs constituïen part d'un cromlec, format per un anell similar a la resta de cistes neolítiques de Tavertet.</span></span></span></span></p> 08280-66 Collet de la Rambla 42.0106900,2.4357600 453279 4651117 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86307-66jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86308 Jaciment de les Baumes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-baumes <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de les Baumes es troba a uns 100 m de la carretera de Tavertet a l'Esquirol, en el vessant del turó de la Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas. Arrel de l'existència en superfície de fragments de ceràmica i d'un molí de mà, hi excavà un petit sondeig en el que recollí fragments de ceràmica fets a mà i tornejats. Les ceràmiques fetes a mà presenten, majoritàriament, acabats grollers i decoracions escasses (alguns cordons impresos). Les fetes a torn, presenten pastes grises i taronjes amb poques formes (llavis aprimats, vores exvasades, etc.). Els materials es van classificar cronològicament en el Ferro-Ibèric Ple.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes a excepció de l'aflorament de dues parets. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08280-67 Turó de la Perereda 41.9977700,2.4045900 450688 4649700 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86308-67jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|81|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86309 Balmes del Sunyer de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-sunyer-de-baix <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 342.</p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> XIV-XVIII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta d'un gran mas-balma d'uns 25 m de llargada. Els murs <a>són corbs i s'adapten a la cavitat natural</a>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven a molta alçada i són fets amb pedra escairada i disposada horitzontalment en sec.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses obertures.</span></span></span></span></p> 08280-68 El Sunyer de Baix 42.0015200,2.4076400 450943 4650115 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86309-68jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86309-68jpg0.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat es correspon amb l'Espluga.La balma va ser objecte de dues intervencions arqueològiques dirigides per Assumpta Serra: la primera, l’any 1987, i la segona, l’any 1994. 94|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86311 Mas de sa Palomera o Collsapalomera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-sa-palomera-o-collsapalomera <p><span><span><span><a><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.76.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAMARRA, A. GARCIA, M.J. (2008) <em>Consolidació de les estructures arqueològiques de l'assentament medieval de 'Sa Palomera'.</em> Mem. Núm.: 11213. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 339.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> IX-XII En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’una masia d’origen medieval que aprofita el rocal del Sunyer per a bastir la seva estructura.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserven diverses estances adossades a la roca natural. S’observen tres habitacions excavades, comunicades entre elles, però podria haver-ne més.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de pedra seca i conserven aproximadament 1 m d'alçada. Són fets de carreuons, disposats de forma regular, seguint filades horitzontals. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia, segons criteris tipològics, podria correspondre a època alt-medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant el 2008 va ser objecte d’una intervenció de consolidació de les estructures.</span></span></span></span></p> 08280-70 El Sunyer <p><span><span><span><span>Les restes podrien correspondre a la casa citada “Palomera” al capbreu de Tavertet de l’any 1484, pertanyent al Sunyer i el “mas de la Palomera” (Capb. V/2 1488) (BORBONET, 1999: 76).</span></span></span></span></p> 42.0004400,2.4056300 450776 4649996 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86311-70jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86311-70jpg0.png Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.Les coordenades són aproximades. 119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86312 Molí Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-bernat <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 167-168.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1994) <em>Memòria de l'excavació de 1994.</em> Mem. núm.: 1143. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> XV-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí, de planta quadrada, del que se'n conserven dos pisos d'alçada i, al seu interior, les moles de la factoria. Els murs són fets de pedres escairades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'exterior de l'edifici hi ha diverses estructures annexes. A la part superior del camí del molí hi ha la bassa.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08280-71 Riera de Balà <p><span><span><span><span>Aquest molí era propietat del Noguer i va estar en funcionament fins a la dècada dels anys trenta del segle passat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cadastre de Tavertet de l’any 1735 en fa referència.</span></span></span></span></p> <p>El molí Bernat només molia quan disposava d'aigua, ja fos perquè havia plogut o perquè s'havia recollit de la font que alimentava la bassa.</p> 702451127 4649788 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86312-71jpg1.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003. 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86313 Molí de Novelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-novelles <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 78.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 165-166.</span></span></span></span></p> XIV-XVIII En estat ruinós. <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí fariner, del que es conserven uns murs de pedra lligada amb morter, la bassa i l’arc de sortida de l’aigua al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura aprofita una gran roca per fer les funcions de paret; l’obrador fa uns 15 m2.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El carcabà és d’arc rebaixat i el seu costat occidental toca el llit del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tenia l’accés al costat nord de l’obrador i una finestra al sud-oest.</span></span></span></span></p> 08280-72 Novelles <p><span><span><span><span>Les referències més antigues d’aquest molí són de l’any 1297 (ABEV Tavertet, R/4 (1292-1297).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1821 era propietat de la masia del Jonquer, de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, que era també propietària de la casa de Novelles (ROMA, 2018:166).</span></span></span></span></p> 42.0110600,2.4200600 451979 4651167 08280 Tavertet Difícil Dolent Inexistent Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86314 Font de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-3 <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris. Valls: Cossetània. p. 123.</span></span></span></span></p> XVIII L'estructura del cobert es troba deteriorada. <p><span><span><span><span>La font de la Serra es troba</span> <span>a l’esquerra del camí de la Serra a Baumadestral, abans de la Coma del Forn.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una font ben arranjada, a l’interior d’un cobert de pedra, amb un gran safareig. A l’exterior hi ha un abeurador pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua sobrant és, en part, canalitzada a la casa de la Serra.</span></span></span></span></p> 08280-73 La Serra 42.0102500,2.4015700 450447 4651087 08280 Tavertet Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86314-73jpg1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86315 Paradolmen de les Pixarelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/paradolmen-de-les-pixarelles <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)</span></span></span><em><span> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</span></em><span><span><span><span><span> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. <em>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</em>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>JUAN, J., ÁLVAREZ, R.; RAURET A.Mª (1997) “Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze”. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona. Vol. 36 (1996-1997) , p. 213-233.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PEDRO, M. (2002) <em>Memòria de la prospecció dels jaciments paradolmènics de Catalunya (nordest peninsular)</em>. Mem. núm.: 4313. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></p> Es troba molt degradat. <p><span><span><span><span>Es tracta d’una balma paradolmènica del tercer mil·lenni,</span> <span>ubicada cronoculturalment entre el Calcolític i el Bronze inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’espai sepulcral</span> <span>(que mesura 4'10 m de longitud, 2'35 m d'amplada i 1'10 m d'alçada) es troba delimitat mitjançant un tancament amb sis lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cinc de les lloses, reforçades amb blocs de travertí, es troben alineades i en paral·lel a la paret de la balma. La banda est està tancada per una llosa i la banda oest per una paret de blocs. L'entrada a l'espai sepulcral es troba a la banda est.</span></span></span></span></p> 08280-74 Cingle de la Perereda 41.9916300,2.3946100 449856 4649024 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86315-74jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del blog http://dolmensmenhirs.blogspot.com/ 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86316 Pla de la Barraca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-barraca <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla de la Barraca es troba a l'extrem meridional del puig Urri, per sobre la masia de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert per Francesc Puntí, </span><span>durant la realització de treballs agrícoles a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica, diferents útils i ascles de sílex i una pedra polida circular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb acabats polits i allisats, entre les que destaca un vaset amb vora exvasada, llavis arrodonits i aprimats. Les decoracions majoritàriament són cordons amb impressions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa al material lític, es va recollir una punta de sageta amb aletes i peduncle obtinguda per retoc pla, una punta de sageta trapezoidal amb retoc abrupte, làmines curtes amb retocs irregulars abruptes i un petit nucli globular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest jaciment no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una intervenció arqueològica permetria obtenir informacions més precises.</span></span></span></span></p> 08280-75 La Cau 42.0230600,2.4218200 452134 4652498 08280 Tavertet Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86316-75jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86317 Pla del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-bosc <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment del pla del Bosc es troba a poca distància a l'oest del nucli urbà de Tavertet</span>, <span>en el camí que travessa el pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de la troballa de materials arqueològics per part de Jordi Sanglas, l’any 1978, que hi va recollir dues destrals de pedra polida de diorita i fragments de ceràmica feta a mà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una de les destrals, gairebé sencera, fa 68 mm de llarg per 42 mm d'amplada; l’altra, només conserva la seva part distal, i fa 36 mm de llargada per 34 mm d'amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes </span></span></span></span></p> 08280-76 Pla del Bosc 41.9928600,2.4135600 451427 4649150 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86317-76jpg0.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86318 Pla del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-castell <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2016) 'La problemática de las fuentes clásicas. Reflexiones y planteamientos del caso Ausetano'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló</em>, vol. 34. Castelló de la Plana: Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, p. 221-231.</span></span></span></span></p> <p>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989.</em> Mem. núm.: 480. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span>El jaciment es troba a l'inici del pla del Castell, al seu costat nord-est. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una muralla de grans dimensions (uns 126 m de llarg, 2-3 m d’amplada i 1,5 m d’alçada), construïda en pedra seca, situada en el límit i en la part elevada del pla, i restes de murs, també en pedra seca, situats paral·lelament a la muralla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1979, una part del sediment va ser rebaixat per mitjans mecànics en un projecte d'urbanització de la zona. Durant el mateix any, J. Sanglas va trobar en superfície diferents materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1984, l’equip format per M. Molist, W. Cruells i D. Buxó va dur a terme dos sondeigs que van permetre documentar una gran potència estratigràfica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Anna Gómez.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar un assentament a l’aire lliure que, fins al moment, s’inicia del bronze mitjà i final i que evoluciona a un poblat fortificat, en el món ibèric ple. Les principals restes conservades corresponen a una fortificació amb estances adossades i un espai de circulació associat, d’època ibèrica, amb ocupacions puntuals posteriors, una d’elles de principis de l’antiguitat tardana.</span></span></span></span></p> 08280-77 El Castell 41.9905500,2.4134400 451415 4648893 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86318-77jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86318-77jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet.Fotografia 1 extreta de la Tribuna d'Arqueologia en línia: https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/ 79|80|81|85|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86319 Balma de Bosquescabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-bosquescabanyes <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 54 i </span></span></span><span>318.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) <em>Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris</em>. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> XV-XIX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>La balma de Bosquescabanyes</span><span> es troba a llevant del pont de la Corbera, a l’esquerra del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una gran balma amb restes d’un habitatge, que conserva diversos murs de pedra lligada amb morter, corresponents a </span><span>tres estances. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada per 6 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de les edificacions, sobre una roca, hi ha 6 forats cilíndrics, de difícil interpretació. Al</span><span> darrere de la balma, hi ha uns graons a la roca que permeten </span><span>pujar al seu cim.</span></span></span></span></p> 08280-78 El Crous <p><span><span><span><span>A l’entorn hi ha altres balmes amb vestigis de murs que, segons Quirze Parés (vegeu bibliografia), podien haver format un antic poblat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de les restes, tot i que el seus orígens podrien ser medievals i va ser habitada fins al segle XIX.</span></span></span></span></p> 42.0040300,2.3923300 449677 4650402 08280 Tavertet Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86319-78jps_1.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86320 Rajols I https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajols-i <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>COLOMINAS, J.; GUDIOL, J. M. (1923) “Sepulcres megalítics de l'Ausetania”. Separata de: </span><em><span>Quaderns d'Estudi</span></em><span>, vol. XV, núm. 57. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>GUDIOL, J.M. 'Les cistes de Rejols'. </span><em><span>Butlletí de la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic</span></em><span>. Any II. Vic: Centre Excursionista de Vic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIUS SERRA, J. (1920) 'Sepulcres megalítitcs excavats pel Museu de Vic'. </span><em><span>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans</span></em><span>.</span> <span>Vol. VI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 503.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></span></p> Només conserva dues lloses de la cambra. <p><span><span><span><span>El jaciment de Rajols I forma part del complex arqueològic de l’àrea de Rajols (segons J.M. Gudiol hi havia tres cistes, dues de les quals han estat localitzades: Rajols I i Rajols II).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una possible cista megalítica formada per una cambra simple de petites dimensions, totalment excavada (malgrat la manca de documentació al respecte), que només conserva dues lloses. Segons J.M. Gudiol no tenia túmul i es van trobar ascles de sílex amb retoc i ceràmica feta a mà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, és fa difícil fer una aproximació tipològica i cronològica del jaciment, tot i que la troballa feta per Antoni Noguera Massa, a la dècada dels anys 70 del segle XX d’un vas sencer tipus Montboló donaria la certesa que aquesta sepultura podria ser també neolítica, com les altres del grup de Tavertet, i no d’èpoques posteriors.</span></span></span></span></p> 08280-79 Rajols 42.0161100,2.4417900 453782 4651716 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86320-79jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86320-79jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Des del maig de 2010, a l’exposició permanent del Museu d’Arqueologia de Catalunya hi ha (en règim de comodat, procedent del Museu Arqueològic de Banyoles) un vas sencer tipus Montboló, amb barreta sobre la carena (MACB-833), trobat per Antoni Noguera Massa a la dècada dels anys 70 del segle XX a la cista neolítica de Rajols. És de ceràmica, fa 18 cm de diàmetre i 9 cm d’alçada. 79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86321 Jaciment de Roca Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-roca-llarga <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span>El jaciment de Roca Llarga es troba al vessant nord-oest del puig de Cortils,</span> <span>a uns 150 m de la seva part superior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou descobert l’any 1986 per Francesc Puntí, durant la realització de treballs d’artiga a la zona, quan hi va trobar materials arqueològics corresponents a un conjunt de fragments de ceràmica i restes lítiques</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les ceràmiques són fetes a mà, amb pasta de bona qualitat, compacta, sorrenca i amb abundància de desgreixant. Les decoracions majoritàriament són cordons llisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al material lític,</span> es va recollir <span>una fletxa de peduncle i aletes, amb retoc bifacial de sílex blanc, un percutor de quars, una mà de molí d'esquist i un gran nombre d’ascles de quars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. </span></span></span></span></p> 08280-80 Puig de Cortils 42.0126300,2.4463900 454160 4651327 08280 Tavertet Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86321-80jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86322 Dolmen de Sant Corneli https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-sant-corneli <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): treballs de documentació gràfica i espacial del dolmen de Sant Corneli</em>. Mem. núm.: 13338. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AVILA, J.; BATISTA, R. (1981) “Sant Corneli, un dolmen que se recobra de forma eficaz”. <em>Revista de Arqueología</em>, año 2, núm. 8. Madrid:</span> <span>Zugarto Ediciones, S.A., p. 24-27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FONT, J.O. (2003). <em>Memòria de la prospecció de sepulcres megalítics</em>. Mem. núm.: 4729. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TARRÚS, J.; CARRERAS, E. (2018) 'La cista neolítica amb túmul de Sant Corneli (Tavertet, Osona): una revisió de la campanya de 1972<em>'. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>. Girona: Vol. LIX, p. 59-92. </span></span></span></span></p> No conserva les lloses de la coberta. <p><span><span><span><span>El dolmen de Sant Corneli es troba a tocar de l’església romànica de Sant Corneli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista neolítica amb túmul complex, formada per dues cambres adossades. Té una llargada total de 3,50 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cambra, enllosada en la seva totalitat, no presenta una diferència d'alçada respecte del corredor. Les mides de la cambra són 1,90 m de llargada per 1,20 m d'amplada; i el corredor, que es troba separat per una llosa, fa 2 m de llargada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capçalera del megàlit està formada per una llosa de coberta, de 0,60 m. El túmul, que es troba parcialment envaït per l’edifici de l'església, fa uns 11 m de diàmetre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica, duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, que la van </span></span></span></span><span><span><span><span>considerar com a galeria catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als materials arqueològics associats al megàlit, tot i que no van ser publicats els trobats durant l’excavació, es té coneixement de que es van recuperar escasses restes d’aixovar funerari. També en consten els recollits, al seu voltant i en superfície, per Francesc Puntí i Homs, aleshores masover del mas la Cau, corresponents a diversos fragments de sílex, alguns amb retoc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la seva cronologia, tot i que els autors de l'excavació el van situar dins l'horitzó de 'Cultura pirenaica' (1600 aC.) i malgrat la falta de materials arqueològics, per les seves característiques arquitectòniques, es podria situar en el neolític final/calcolític.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del grup de cistes neolítiques amb túmul complex de la zona de Tavertet, bastides dins la segona meitat del V mil·lenni aC., considerades com una de les primeres manifestacions megalítiques de Catalunya.</span></span></span></span></p> 08280-81 Sant Corneli 42.0157200,2.4232500 452247 4651682 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86322-81jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86322-81jpg0.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIL 2022-03-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L’any 1972 va ser objecte d’una excavació arqueològica duta a terme per Rosa Almuzara, Josep M. Nolla i Xavier Nieto i dirigida per Ricard Batista Noguera, però no es va comprendre la seva importància real com a doble cista dins d’un gran túmul bastida a la segona meitat del V mil·lenni aC, i es va interpretar com a galeria catalana dins l'horitzó de 'Cultura pirenaica' (1600 aC.).L'any 2016 es va realitzar una campanya arqueològica de documentació gràfica i espacial de l'estructura. 78|79|76 1754 1.4 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86323 Sepulcre megalític de Pineda de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-de-pineda-de-la-serra <p><span><span><span><span>ARNAIZ, R.; VILLAROYA, E.; PEIX, I. (2016) <em>Memòria d'intervenció arqueològica a l'àrea megalítica de Tavertet (Osona): prospecció a la Pineda de la Serra</em>. Mem. núm.: 13337. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><a><span>MOLIST, M.; CRUELLS, W.; CASTELLS, J. (1987)</span></a><span> “<em>L'Area megalítica de Tavertet (Osona)</em>”. <em>Cota Zero: revista d'arqueologia i ciència</em>. Vic, núm. 3, p. 55-68.</span></span></span></span></p> Es troba molt erosionat. <p><span><span><span><span>Petita cista rectangular, feta de gres local, que només conserva tres lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria ser una cista neolítica amb túmul, però només un intervenció arqueològica permetria l’obtenció de més dades. </span></span></span></span></p> 08280-82 Pineda de la Serra 42.0166400,2.4132300 451418 4651790 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86323-82jpg1.png Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El jaciment consta com a pre-fitxa a Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, sense coordenades, pel que les que consten en aquesta fitxa són aproximades.Fotografies extretes de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. 78|79|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
86324 Serrat de les Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cases-0 <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.9.</p> V-I a.C. En estat ruïnós. <p>Es tracta de les restes d'un antic poblat, localitzat a principis del segle XX per la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic.<br /> Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra seca, que ocupen una extensió d'uns 40 m.<br /> Segons Josep Gudiol i Ricart, aquest jaciment s'engloba dins del conjunt de poblats ibèrics (GUDIOL, 1920: 9). L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats, fet que impedeix establir una identificació cronològica clara. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades.</p> 08280-83 Sant Bartomeu Sesgorgues 42.0148400,2.3598400 446996 4651622 08280 Tavertet Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86324-83jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86324-83jpg0.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González El jaciment es troba al límit amb el terme de l'Esquirol, i forma part dels dos municipis.Les fotografies corresponen a l'entorn de Sant Bartomeu, no al lloc concret del jaciment. 81|80 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/