Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84406 | Arxiu Municipal de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-tavertet | <p><span><span><span><span>DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius</span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arxiu municipal de Tavertet conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. A més del fons de l'ajuntament i del Jutjat de Pau, es conserven fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, com el de la Germandat Agrícola (1941-1944), el de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) (1989-2000), el de la Delegació Local de FET i de las JONS (1939-1968) i el del Comité de Unión Patriótica (1924-1930). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fons municipal està classificat en:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>1. Administració general</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>2. Hisenda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>3. Proveïments</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Serveis Social</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Sanitat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Obres i Urbanisme</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. Seguretat Pública</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>8. Serveis militars</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>9. Població</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Eleccions</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Ensenyament</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Cultura</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-7 | Ajuntament de Tavertet. C. de Jaume Balmes, 1, 08511. | <p><span><span><span><span>El Servei d'Arxiu Municipal de Tavertet forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics.</span></span></span></span></p> | 41.9968400,2.4184900 | 451838 | 4649589 | 08280 | Tavertet | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 84470 | Espai d'Interès Geològic Cingles de Tavertet - el Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-geologic-cingles-de-tavertet-el-far | <p><span><span><span><span><span>BUSQUETS P.; DOMINGUEZ A.; VILAPLANA M. (1979) <em>Geologia d’Osona</em>. Vic: Eumo, p.197.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>REGUANT, S., BUSQUETS, P i VILAPLANA, M. (1986) <em>Geologia de la Plana de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs</em>, p.105.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>L’Espai d’Interès Geològic Tavertet-el Far es troba a l’extrem sud-est del terme, des del turó del Castell fins al pla Boixer. S’estén per part dels municipis de Tavertet, Rupit i Pruit, Amer, i Vilanova de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta zona situada a la serra del Collsacabra forma part de la serralada Transversal. Es troba al nord-est de la conca de l’Ebre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant el Terciari, la conca es va anar omplint de sediments, al mateix temps que l’orogènesi alpina formava els Pirineus i la serralada Prelitoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els materials terciaris de l’Eocè es troben disposats sobre dels materials paleozoics per mitjà d’una discordança erosiva. A la part inferior de la sèrie, les roques aflorades són d’origen continental (argiles i gresos vermells); i a la part superior, d’origen marí (margues grises, calcàries i gresos grisos). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És abundant la presència de fòssils marins en les calcàries. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’erosió diferencial de roques dures i toves, amb l’alternança de gresos i calcàries i nivells margosos, ha format un relleu molt característic de Tavertet i del Far. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els afloraments del registre sedimentari de la regió de Tavertet són un patrimoni geològic de gran importància, especialment els afloraments de calcàries nummulítiques que formen les taules dels relleus tabulars. La calcària nummulítica de Tavertet és l'anomenada pedra de Girona.</span></span></span></span></span></p> | 08280-30 | Extrem sud-est del terme municipal. | 41.9973400,2.4307700 | 452856 | 4649638 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84470-30jpg3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 84471 | Espai Natural del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: <a href='http://mediambient.gencat.cat/'>http://mediambient.gencat.cat/</a></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</span></span></span></span></p> | 08280-31 | Tavertet | 42.0068400,2.4470400 | 454210 | 4650684 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84471-31jpg_0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 86285 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1 | <p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> | 08280-45 | Extrem sud-oest del terme municipal. | 41.9886000,2.3575600 | 446785 | 4648710 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 86286 | Jaciment paleontològic de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-tavertet | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FARRÉS MALIAN, F.; STAID-STAADT, J.L. (1967) 'Moluscos eocenos de la plana de Vic. <a>1ª Nota adicional</a>'. <em>Acta Geológica Hispánica</em>. p.1-111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>REGUANT, S. (1967) <em>El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro</em>. Tesis doctoral. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un jaciment marí, emplaçat a les proximitats del nucli urbà</span><span> de Tavertet, amb la presència de</span><span> margues gris-blavoses eocèniques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'associació faunística del jaciment és: - Eocalcinus eocenicus; -Schizaster leymerici; -Coleopleurus coronalis; - Nummulites tavertensis; -N. Crusafonti; -Natica garneri; -Cancellaria lyrata; -Ostrea multicostata; -Dromilites hilarionis; -Neptunus catalanicus; -Pagurus marceti; -Vulsella deperdita.</span></span></span></span></p> | 08280-46 | Tavertet | 41.9968700,2.4152000 | 451566 | 4649594 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86286-46jpg0.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona es custodien diversos materials procedents del jaciment. | 123 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 86325 | Roure de l'Amorriador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lamorriador | <p><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></span></p> | És mort. | <p><span><span><span><span><span>El roure de l'Amorriador es troba</span> <span>entre el puig del Saule i els camps de Monteis, a la dreta de la pista. Es tracta d'un exemplar monumental, actualment mort, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta unes malformacions al tronc, com si tingués panxa.</span></span></span></span></span></p> | 08280-84 | Monteis | 41.9996200,2.4257300 | 452440 | 4649894 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86325-84jpg0_2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 86327 | Roure de la font de l’Avellanosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lavellanosa | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El roure de la font de l’Avellanosa es troba a tocar de les grans roques de la font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, corpulència i antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels pocs arbres que queden de l'antiga roureda que cobria aquest paratge.</span></span></span></span></p> | 08280-86 | Font de l'Avellanosa | 42.0057100,2.4328500 | 453034 | 4650566 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86327-86jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 86381 | Puig de la Força | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-forca | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 361.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El puig de la Força és un</span><span> imponent penyal rocós, de 739 m, situat al sud-oest del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret de gran bellesa natural per les seves vertiginoses parets, que cauen sobre l’aiguabarreig de la riera de Balà amb el pantà de Sau. El seu cim és un impressionant mirador natural, que permet unes vistes panoràmiques dels cingles a l’entorn del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És molt visitat pels excursionistes, tot i el seu accés difícil, a través d’un corriol que arrenca arran de cinglera, a la vora del pla de Baix del Castell.</span></span></span></span></p> | 08280-125 | El Castell | <p><span><span><span><span>En aquest puig es troben les restes del castell de Cornil, amb origen als segles X i XI.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu antic nom era puig de la Fossa, però probablement les publicacions i mapes excursionistes van consolidar el nom actual (BORBONET, 1999: 144).</span></span></span></span></p> | 41.9809400,2.3891100 | 449392 | 4647840 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86381-125jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 86399 | Sot de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-bala | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El sot de Balà es troba al sud-oest del nucli de Tavertet, seguint el curs de la riera de Balà, </span><span>des del salt de molí Bernat, en direcció oest fins a tocar el pantà de Sau</span><span>, entre els puigs de la Força i de Santa Cília.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una vall, poblada d’alzines, entre</span><span> els estrats verticals i rocosos dels cingles,</span><span> i excavada pel pas de la riera de Balà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels indrets més espectaculars, singulars i de més bellesa natural de l’interior de Catalunya.</span></span></span></span></p> | 08280-138 | Riera de Balà | 41.9897200,2.3933600 | 449751 | 4648813 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86399-138jpg0_1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 86401 | Salt i gorg de Tirabous o del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-de-tirabous-o-del-noguer | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, </span></span></span><span>p. 316.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 19-21.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El salt de Tirabous es troba al torrent del Noguer, a llevant de la casa del Noguer. És de règim intermitent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua cau des d’un esvoranc del cingle, a uns 100 m d’alçada, al peu del qual es forma un preciós gorg, excavat a la pedra, de forma cilíndrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És</span><span> un salt </span><span>de gran espectacularitat, i el</span><span> més cabalós del municipi</span><span>.</span></span></span></span></p> | 08280-140 | El Noguer | 41.9925200,2.3882800 | 449333 | 4649127 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 86414 | Salt del Molí Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-moli-bernat | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 343.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 19-21.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El salt del Molí Bernat es troba a la riera de Balà, a tramuntana del molí, i a les proximitats del nucli urbà de Tavertet. És un salt d’aigua de gran alçada i un dels més notables del Collsacabra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>E</span><span>s despenja entre els cingles de Molí Bernat i de la Fontanella, pel davant d’una gran balma</span><span><span><span>, i s’aboca a un preciós afrau. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És espectacular després d’una forta pluja, quan </span><span>l’aigua rebota en una gran roca que hi ha al dessota, formant un gran ventall.</span></span></span></span></p> | 08280-152 | Molí Bernat | 41.9984000,2.4105800 | 451184 | 4649767 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86414-152jpg_0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat). | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 86417 | Morro de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morro-de-labella | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 121.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2006) “Puigs i turons de Tavertet - VIII ( El Morro de l’Abeia)”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 55. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-3.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANTUARIS NATURALS: </span></span></span></span> <a href='https://santuarisnaturals.org/morrodelabella'>https://santuarisnaturals.org/morrodelabella</a></p> | <p><span><span><span><span>El turó o morro de l’Abella és un espectacular penyal de 674 m d’altitud, que sobresurt dels cingles de la Perereda i s’aboca damunt de la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca per la seva estructura assentada sobre el cingle vermellós, que fa uns 70 m de llargada i uns 10 m d’amplada i es va estrenyent en alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret molt visitat pels excursionistes i el seu cim permet gaudir d’una panoràmica espectacular del sot de Balà, el salt de Tirabous, i del pantà de Sau.</span></span></span></span></p> | 08280-155 | Cingles de la Perereda | <p><span><span><span><span>Popularment s’atribueix el nom a l’existència d’algun eixam d’abelles arrecerat en un dels molts racons del cingle, però probablement prové de la desapareguda masia de l’Abella, documentada al segle XI i situada en aquests verals (SANGLAS, 2006: 2-3). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel cantó de llevant hi davalla un antic camí que comunicava la vall de Sau amb l’Esquirol, que també era utilitzat quan es feia carbó d’alzina al sot de Balà.</span></span></span></span></p> | 41.9914100,2.3905400 | 449519 | 4649002 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86417-155jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Morro de l'Abella és un espai natural vulnerable degut a la pressió turística, motiu pel qual el seu accés està regulat i obert al públic dissabtes i diumenges, ponts i festius de 10h a 18h amb aforament controlat. Disposa d'un aparcament habilitat i l'accés té un cost de 2,5€/persona. Fotografia 1 extreta del portal wikilok (es.wikiloc.com). | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 86423 | Salts de l’Avenc o de la Cua de Cavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salts-de-lavenc-o-de-la-cua-de-cavall | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 356.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span>Els salts de l’Avenc es troben als cingles de l’Avenc, </span><span><span><span>a l'indret on el torrent de l'Abeurador i el torrent de l'Avellanosa hi aboquen les seves aigües.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels paratges naturals més impressionants del Collsacabra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua dels dos petits torrents paral·lels, el de l’Avellanosa i el de l’Abeurador, cauen al buit en els cingles pròxims a la casa de l’Avenc. Formen un primer tram d’uns 100 m fins a la lleixa del salt i cauen 100 m més, ajuntant les seves aigües poc després.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sota el cingle, els salts dels dos torrents formen un gorg, conegut com la Plaja, on neix el torrent de les Aigües. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El salt del torrent de l'Abeurador és menys cabalós que el de l'Avellanosa, que rep el nom de saltant de la Cua de Cavall.</span></span></span></span></p> | 08280-158 | Cingles de l'Avenc | 42.0014300,2.4371700 | 453389 | 4650088 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia d'Ernest Gutiérrez extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat) | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 86443 | Cingles de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-tavertet-0 | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET: <span>https://www.tavertet.cat/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una imponent cinglera situada a tocar del nucli urbà de Tavertet i els seus entorns, des del pla del Castell fins als cingles de l’Avenc, i que s’aboca a les Guilleries, sobre la vall del Ter. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És formada per roca calcària compacta i les </span><span>parets s'enlairen 400 m per sobre del pantà de Sau, amb una verticalitat de 200m.</span></span></span></span></p> | 08280-177 | Tavertet | 41.9872900,2.4120100 | 451294 | 4648532 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86443-177jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86443-177jpg0_1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216). | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 86455 | Roures del pla de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-pla-de-la-devesa | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Els roures del pla de la Devesa es troben al costat del camí de Tavertet a l’Avenc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de tres roures martinencs (<em>Quercus pubescens</em>) centenaris que destaquen per les seves dimensions i capçades arrodonides.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són arbres monumentals.</span></span></span></span></p> | 08280-188 | Pla de la Devesa | 42.0023800,2.4352700 | 453232 | 4650195 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86455-188jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86455-188jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 86731 | Alzina de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-serra | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d'una alzina (<em>Quercus ilex</em>) centenària, de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de la Serra.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca,</span> <span>entre la vegetació de l’indret, per la seva gran alçada i la densa capçada.</span></span></span></span></p> | 08280-194 | La Serra | 42.0098800,2.4009900 | 450399 | 4651047 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86731-194jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 86732 | Roures de Tresserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-tresserra | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Els roures de Tresserra es troben als prats propers a la casa, envoltats d’una roureda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dos roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades.</span></span></span></span></p> | 08280-195 | Tresserra | 42.0125700,2.3823500 | 448858 | 4651356 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||||
| 86735 | Balma de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-moles | <p><span><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <a href='http://espeleoindex.com/'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LA MIRADA DE L’ÒLIBA: <a href='http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html'><span>http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html</span></a></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 325.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 69-70.</span></span></span></span></p> | XIV-XVII | <p><span><span><span><span><span>La balma de les Moles es troba entre el puig de les Balmes i la balma de les Piques, sota el penyal del Cap de Gat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mides aproximades són uns 22 m de llargada, 6 m de fondària i 4,50 m d’alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una mola abandonada i diversos nius d’extracció d’altres moles.</span></span></span></span></p> | 08280-196 | Les Baumes | <p><span><span><span><span>La balma va ser utilitzada, des d’antic, com a molera (pedrera per extraure les pedres de molí). Es troba esmentada en documentació del segle XIV (ROMA, 2018:69-70).</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.9980000,2.4049900 | 450721 | 4649725 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86735-196jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86735-196jpg0.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 87014 | Turó del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI ESPAIS INTERÈS GEOLÒGIC: </span></span></span><span><span><span><a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic</a></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El turó del Castell, de 851 m, es troba sobre el pla de Baix del Castell, a pocs metres a ponent de la casa del Castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un turó testimoni, que permet observar </span><span>la successió estratigràfica que aflora tant en el turó com en la superfície estructural sobre la que es recolza, que caracteritzen la formació Margues del Coll de Malla i situen el límit entre el Lutecià i el Bartonià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cim presenta un vèrtex geodèsic </span><span>(referència 295097001) i les restes d’una capella.</span></span></span></span></p> | 08280-198 | El Castell | 41.9830700,2.3962700 | 449987 | 4648073 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87014-198jpg_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87014-198jpg0_0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216). | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 87019 | Balma del Castell o dels Moltons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-castell-o-dels-moltons | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 306.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una petita balma, orientada a migdia, situada al cingle del pla de Baix del Castell, a la dreta del camí al puig de la Força, sobre la vall de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (vegeu bibliografia) podria haver estat utilitzada com a habitacle en temps remots.</span></span></span></span></p> | 08280-199 | El Castell | 41.9812200,2.3908500 | 449537 | 4647871 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87019-199jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87552 | Cingles de l'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-lavenc | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FUNDACIÓ CATALUNYA LA PEDRERA: <a href='https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/es/naturaleza'>https://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/es/naturaleza</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 355.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cinglera de pedra calcària, que s’estén des de Collsavenc fins a la canal del Teix. És una de les més imposant del país, per la magnificència del paisatge que s’abasta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un indret de gran bellesa natural, que destaca pels colors vermellosos i grisos de la cinglera i pel contrast dels relleus suaus de les roques paleozoiques situades als seus peus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest cingle s’hi despengen els salts de la Cua de Cavall o de l’Avenc.</span></span></span></span></p> | 08280-202 | L'Avenc | 42.0025700,2.4413800 | 453738 | 4650212 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87552-202jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Forma part de l’Espai d’Interès Geològic de Tavertet-el Far (Geozona 216).La Fundación Catalunya La Pedrera gestiona diverses hectàrees “Espai Natura Cingles de l’Avenc de Tavertet”. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 87913 | Balmes de la Palla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-palla | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Les balmes de la Palla es troben</span> <span>al cingle de Sobiranes, a la dreta del torrent de la Baumallera, sobre la costa de Graunyer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues petites balmes espectaculars per la seva aèria ubicació. En destaca especialment una, per la seva localització sobre una gran roca arrodonida, que en la seva part superior té una àmplia superfície plana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva configuració geològica consta d’estrats roquers que presenten <span><span>clivelles verticals, amb l’aspecte de mur fragmentat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Podrien </span></span></span><span>haver estat habitades en l’antiguitat (BORBONET, 1999:110).</span></span></span></span></p> | 08280-205 | Sobiranes | 42.0028100,2.3848800 | 449059 | 4650271 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87913-205jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87914 | Balma de la Visera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-visera | <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d'una <span><span>balma situada a les Roques de la Corbera, a l’interior d’una penya, amb una gran visera sortint. És molt visible i espectacular.</span></span> </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu interior presenta grans blocs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mides aproximades són 38 m de llargada, 10 m d’alçada i 14 m de fondària.</span></span></span></span></p> | 08280-206 | Roques de la Corbera | 42.0036500,2.3887300 | 449379 | 4650362 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87914-206jpg2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-02-26 00:00:00 | Virginia Cepero | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87915 | Balma de les Corts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-corts | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 344.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La balma de les Corts es troba al </span></span></span><span>darrere del salt del Molí-bernat, al cingle per on es despenja la riera de Balà. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de grans dimensions</span><span><span><span> i permet transitar a mitja alçada del cingle.</span></span></span><span> En el cantó de migdia, a l’esquerra del salt, hi ha restes de murs de pedra que podrien correspondre a unes antigues corts, que donaren nom a la balma.</span></span></span></span></p> | 08280-207 | Molí-bernat | 41.9983400,2.4105200 | 451179 | 4649760 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87915-207jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virginia Cepero | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87918 | Roques de la Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-corbera | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 318.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Les Roques de la Corbera es troben a ponent de la masia de la Corbera, sobre la riba dreta del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’uns enormes penyals gairebé verticals, formant balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de les Roques es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el pantà de Sau i les Guilleries.</span></span></span></span></p> | 08280-208 | La Corbera | 42.0039300,2.3885800 | 449367 | 4650393 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87918-208jpg0_1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-03-08 00:00:00 | Virginia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87920 | Balma del Secall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-secall | <p><span><span><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J. Mª.; TALAVERA, F. (1982) ”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme.” <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol.6. Barcelona: Ed Políglota, p. 219-221.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: <a href='https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall'>https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 74.</span></span></span></span></p> | XIV-XVII | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat, que amida aproximadament 9 m de llargària, 20 m d'amplada i 3 m d’alçada mitjana. A l’extrem sud hi ha una galeria d'uns 11 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El terra està ocupat per blocs de pedra, un dels quals, situat a l’inici de la balma, presenta un escalaborn de mola que fa 1,10 m de diàmetre i 25 cm de gruix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per les mides i la morfologia de la balma, podria haver estat utilitzada com a molera esporàdica, per a extreure pedres per a fer moles (ROMA 2018: 74).</span></span></span></span></p> | 08280-209 | Roques de la Corbera | 42.0038300,2.3882000 | 449335 | 4650382 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87920-209jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87920-209jpg0.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies realitzades per Jordi de Valles, extretes del web: https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 87939 | La Cort Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca-0 | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia, p. 66.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <span><span><span>https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 290.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat natural situada </span></span></span><span>a uns 350 m al nord-est del Villaret de Baix, en una zona rocallosa, amagada per la vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un gran amuntegament de roques, amb tres entrades i </span><span><span><span>una petita galeria interior que permet la comunicació de les tres obertures. </span></span></span><span>Una de les balmes és força espaiosa. </span><span><span><span>Té una fondària aproximada de 15 m.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08280-210 | El Villaret de Baix | <p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (consulteu bibliografia), podria haver estat habitada des de l’antiguitat i, durant la Guerra Civil, havia servit d’amagatall per a alguns veïns.</span></span></span></span></p> | 42.0007900,2.3536100 | 446468 | 4650066 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87939-210jpg0.png | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2021-12-21 00:00:00 | Virginia Cepero González | Fotografia i dibuix extrets del web: https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 87940 | Barret d’en Perereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barret-den-perereda | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p.322.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Curiosa roca</span> <span>que destaca a la carena, situada a l’extrem de ponent del puig d’en Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca presenta una forma curiosa que recorda a un barret, resultat de l’erosió meteorològica i del pas del temps.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba en un indret privilegiat, concorregut pels excursionistes, i visible des de molts indrets, des d’on es pot gaudir de vistes panoràmiques sobre el pantà de Sau. </span></span></span></span></p> | 08280-211 | La Perereda | 41.9976000,2.3973100 | 450085 | 4649685 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87940-211jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87952 | Cova dels Teixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-teixidors | <p><span><span><span><span>ESPELEOBLOC: <a href='http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html'>http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia, p. 37-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Cova situada a la riba esquerra del torrent de la font del Rossell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que s’obre en un indret de gran pendent i de difícil localització, fa aproximadament 2 m d’amplada per 1 m d’alçada, dona pas a diverses sales, de difícil accés. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior s’hi pot observar un procés graviclàstic i algunes formes de reconstrucció.</span></span></span></span></p> | 08280-212 | Serrat de Gironella | 41.9874600,2.3734300 | 448099 | 4648574 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87952-212jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia de l’interior de la cova extreta del blog http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 87953 | Les Baconeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baconeres | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 303</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta de dues balmes situades a la clotada del torrent de Sobiranes, una a cada banda del torrent, al sud-oest de la masia de Sobiranes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són molt singulars perquè es troben </span><span>entre enormes blocs de pedra, que formen aquestes cavitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu nom podria indicar l’antiga funcionalitat de les balmes com a cort de porcs (BORBONET, 1999:111).</span></span></span></span></p> | 08280-213 | Sobiranes | 41.9979500,2.3701800 | 447838 | 4649740 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87953-213jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-03-02 00:00:00 | Virginia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87957 | La Bora Fosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bora-fosca | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J. Mª.; TALAVERA, F. (1982) ”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme.” <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol.6. Barcelona: Ed Políglota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: <a href='https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca'>https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 307.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RUBINAT, M. (2003) “Sistema de la Bora Fosca”. <em>EspeleoCat</em>, núm. 3. Barcelona: <span><span>Federació Catalana d'Espeleologia</span></span>.</span></span></span></span></p> | Una bona part de les estalactites foren destruïdes. | <p><span><span><span><span>La Bora Fosca és una famosa i concorreguda cova, situada a la solella homònima, a la riba dreta del torrent de la Feu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses galeries i un llarg corredor de 100 m de llargària, que destaquen per la formació de magnífiques estalactites i concrecions calcàries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu recorregut té diversos trams d’accés molt dificultós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’actes vandàlics per tal d’extreure estalactites, fet pel qual es va tancar el seu accés.</span></span></span></span></p> | 08280-214 | Sobiranes | 41.9899000,2.3724600 | 448020 | 4648845 | 08280 | Tavertet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg1.jpg | Física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-03-03 00:00:00 | Virginia Cepero González | Fotografies extretes del blog: https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 87958 | Cova del Serrat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-serrat-del-vent | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 112.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVELLÓ, J.Mª; FREIXES, A; ICART, J. (1980) “La cova del Serrat del Vent. Introducció a l’estudi d’un sistema càrstic en roques gresoses”. <em>Muntanya</em>, núm. 709. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p.156-171.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVELLÓ, J.Mª (1980) “Cova del Serrat del Vent”. <em>Espeleòleg</em>, núm. 31. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 33-37.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ICART, J. (1989) “La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent, Tavertet (Osona)”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI ESPAIS INTERÈS GEOLÒGIC: <a href='http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic'>http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_despais_dinteres_geologic</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span>Espeleòleg</span></em><span>, núm. 38. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 45-47.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 346.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (1981) “Col·laboracions - El Forat del Vent”. <em>Els Cingles, </em>núm. 7</span></span></span><span>. <span><span>Tavertet: Amics dels Cingles de Tavertet</span></span>, p. 11-13.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La cova del Serrat del Vent és una de les més grans del món en terreny de gresos </span><span>(gres de Folgueroles).</span><span> Té un total de 4.273 m de recorregut i un desnivell de +215,5 m. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta cavitat, que té diversos accessos, està oberta per un riu subterrani, que </span><span>ha excavat nombroses galeries i sales.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca inferior es troba a poca distància de la font del Gorgàs, oberta en el torrent de Gorgàs</span><span>, al lloc anomenat serrat del Vent, a la dreta de la pista de Cantonigròs pel sot de la Vall, poc després del torrent de la Cau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les boques superiors s’obren en el torrent de l’Abeurador, situat més a l’est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova, que presenta un gran interès espeleològic, és tancada i el seu riu subterrani abasteix d’aigua el municipi. </span></span></span></span></p> | 08280-215 | Serrat del Vent | <p><span><span><span><span>Es coneixia, des d’antic, una petita esquerda anomenada “forat del vent”, de la que sortia aire.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova va ser descoberta l’any 1979, de forma fortuïta, en el decurs d’unes obres municipals de millora del subministrament d’aigua. Un grup d’espeleòlegs del G.I.E.G de l’A. E. de Granollers, va iniciar les exploracions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1984 es van trobar noves galeries, que fan el total dels 4.273 m de la cova.</span></span></span></span></p> | 42.0157800,2.4181500 | 451824 | 4651692 | 08280 | Tavertet | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87958-215jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87958-215jpg.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-03-02 00:00:00 | Virginia Cepero González | Es troba inclosa a l'Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (Geòtop 215).Fotografies 1 i 2 extretes de l’Arxiu Municipal de Tavertet. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 87959 | Balma del Puig de les Baumes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-puig-de-les-baumes | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>LA MIRADA DE L’ÒLIBA: <a href='http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html'>http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 324.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d'una petita cavitat situada al cingle de llevant del puig i al nord de la casa de les Baumes. Es tracta del buit que ha deixat un gran bloc de pedra al caure pel cingle.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És de planta rectangular, amb entrades a ambdós extrems, i fa una uns 10 m de llargària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (vegeu bibliografia) va ser habitada, per les restes que en queden, i pels tres graons de pedra que presenta.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-216 | Les Baumes | 41.9981700,2.4049800 | 450720 | 4649744 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87959-216jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-03-04 00:00:00 | Virginia Cepero González | Fotografies extretes del blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 87963 | La Miradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-miradora | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 118.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un mirador natural privilegiat, situat a poca distància al sud-oest del nucli urbà de Tavertet, a l'alterós cingle de la Miradora, a l'extrem oest del pla del Bosc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aquest indret es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent al sot de Balà, els cingles de la Codina i el gran salt de Molí-bernat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El cingle de la Miradora és un lloc molt concorregut pels excursionistes.</span></span></span></span></span></span></p> | 08280-217 | Cingle de la Miradora | 41.9928500,2.4114500 | 451252 | 4649150 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87963-217jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87963-217jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virginia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87964 | Mirador del pla del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-del-castell | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc.</em> Barcelona: Abadia de Montserrat, p.132.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Mirador natural de gran bellesa, situat al </span></span></span><span>pla de Baix del Castell, <span><span>molt concorregut pels excursionistes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aquest indret es pot gaudir d'un espectacular camp visual </span></span></span><span>abocat al pantà de Sau, el Montseny, Vilanova de Sau i el puig de la Força.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una taula d’orientació, de ferro, amb un croquis on s’indica el paisatge que s’hi observa. </span></span></span></span></p> | 08280-218 | El Castell | 41.9814400,2.3978800 | 450119 | 4647891 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87964-218jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-03-05 00:00:00 | Virginia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87965 | Mirador de Tavertet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-tavertet | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.132.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Mirador de Tavertet es troba a tocar del nucli urbà, al pla de cal Xicot, que voreja el cingle. A l’extrem del pla hi ha un relleu de ferro orientatiu amb un croquis on s’indica el paisatge que s’hi observa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes de les Guilleries, el Montseny i el Ter. Als seus peus i de cara a migdia hi ha la lleixa del Relliquer.</span></span></span></span></p> | 08280-219 | Nucli urbà de Tavertet | 41.9936300,2.4187200 | 451855 | 4649232 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87965-219jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87965-219jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virginia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87973 | Roques del Miolar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-miolar | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 141.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p</span></span></span><span>. 321.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2017) Cabrerès, Collsacabra i Llancers: 50 itineraris. Valls: Cossetània, p. 118.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 73.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Les Roques del Miolar es troben</span><span> a la dreta del camí carreter que va de la Corbera al Crous.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Estan formades per uns grans penyals</span><span>, a diferents nivells, i presenten una cavitat a mode de túnel d’uns 12 m de recorregut.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’extrem sud de les Roques, en un collet, s</span><span>’hi poden observar senyals d’extracció de rodes de molí</span><span> (ROMA, 2018, p. 73).</span></span></span></span></p> | 08280-220 | El Crous | <p><span><span><span><span>Probablement el seu nom prové d’una corrupció de “molinar”, perquè en aquest indret s’hi observen les marques d’extracció de diverses rodes de molí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Quirze Parés descriu aquestes senyals com a bassetes, tot i que probablement corresponen a rodes de molí, fet que explicaria el topònim amb que es coneix aquest monòlit (ROMA, 2018: 73).</span></span></span></span></p> | 42.0017800,2.3935400 | 449776 | 4650152 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87973-220jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virginia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 87976 | Salt del torrent del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-torrent-del-roure | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El salt del torrent del Roure es troba a poca distància del nucli urbà de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És visible únicament després de les pluges, ja que la seva conca hidrogràfica és molt reduïda. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i així, quan plou, és un indret de gran bellesa natural, que permet gaudir del so de l’aigua saltant, amplificat per la ressonància de les roques.</span></span></span></span></p> | 08280-222 | El Jofré | 41.9949600,2.4218200 | 452113 | 4649378 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87976-222jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87977 | Riera de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-bala | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 161.</span></span></span></span></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274.</p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2000) “Torrents de Tavertet (II) - La riera de Balà”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16.</span></span></span></span></p> <p>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21.</p> | <p><span><span><span><span>La riera de Balà </span></span></span></span>és de règim estacional <span><span><span><span>i té els seus orígens a la font del faig de Cantonigròs, on</span></span></span></span> recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles.</p> <p><span><span><span><span>És la continuació del torrent del Gorgàs, al nord del municipi, i presenta diferents noms en el seu recorregut. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es coneix amb el nom de Balà al seu últim tram, a partir del salt de Molí Bernat, a ponent del nucli urbà, quan travessa el sot de Balà i aboca les seves aigües al pantà de Sau, en el salt de Tirabous.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És el curs hidrogràfic més conegut de Tavertet.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 08280-223 | Sot de Balà | 41.9907000,2.3962900 | 449995 | 4648920 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87977-223jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virginia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87978 | Salt de les Conques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-les-conques | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 287.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El salt de les Conques es troba al torrent de les Conques, a migdia de l’Arau, molt a prop de la roca del Barretó.</span><span> És de règim intermitent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua cau des d’uns 40 m d’alçada, </span><span>en una raconada feréstega del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És</span><span> un salt esvelt degut a l’escàs cabal del torrent de les Conques.</span></span></span></span></p> | 08280-224 | Torrent de les Conques | 42.0051500,2.3574200 | 446787 | 4650548 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87978-224jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del blog: https://jepi-caminaquecaminaras.blogspot.com/ | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 87979 | Alzina Grossa de les Marrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-grossa-de-les-marrades | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre monumental.</span></span></span></span></p> | 08280-225 | Les Marrades | 41.9958800,2.4215100 | 452088 | 4649481 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87979-225jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 87980 | Faig de Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-de-cortils | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Exemplar de faig <em>(Fagus sylvatica)</em> situat </span><span>al davant de la balma de Cortils, a migdia del Puig de Cortils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre de grans dimensions, amb una capçada arrodonida que sobresurt per sobre del nivell del cingle.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels arbres més monumentals del </span><span>Collsacabra.</span></span></span></span></p> | 08280-226 | Puig de Cortils | 42.0120000,2.4470800 | 454217 | 4651256 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87980-226jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 87981 | Balma de Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-cortils | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 356.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La balma de Cortils es troba a migdia del puig de Cortils, sota el caire del cingle i orientada a llevant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita balma que presenta restes d’un muret de pedra, que podria correspondre a un antic corral, que donaria nom a la balma (cortil és sinònim de corral).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant, hi creix el faig de Cortils. És un indret de gran bellesa.</span></span></span></span></p> | 08280-227 | Puig de Cortils | 42.0120100,2.4469700 | 454208 | 4651258 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87981-227jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 87986 | Balmes del Campanar Esquerdat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-campanar-esquerdat | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 293.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> 22-24.</em></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Les balmes del Campanar Esquerdat es troben a la fondalada de les Valls, al vessant sobre el torrent de can Tafura i el sot del Cuc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troben entremig de grans roques </span><span><span><span>encavalcades, que formen diverses balmes i cavitats. En destaca una balma de mitjanes dimensions, sota una gran penya, a la que s’hi s’accedeix per una mena de portell</span></span></span><span>, amb una escletxa a la part superior, que és la que li dona el nom. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les grans roques que formen la balma són identificables des de lluny, per les seves grans dimensions i perquè sobresurten entre la vegetació.</span></span></span></span></p> | 08280-230 | Les Valls | 41.9969100,2.3628600 | 447231 | 4649629 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87986-230jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87986-230jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 87993 | Balma jussana del Grau Nyer o de l’Amorriador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-jussana-del-grau-nyer-o-de-lamorriador | <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span><span>302.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> 22-24.</em></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La balma jussana del Grau Nyer es troba a l’inici del pujador del Grau Nyer, sobre l’antic camí del Noguer a la Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una gran balma sota una gran roca llisa i inclinada. El pas d’entrada a la balma es va estrenyent per sota de la roca, fins a sortir a l’exterior per un estret forat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom d’Amorriador prové del fet que, antigament, els bestiar s’hi amorriava en les hores de calor.</span></span></span></span></p> | 08280-231 | El Noguer | 42.0001900,2.3867000 | 449208 | 4649979 | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta de l'article: SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 88084 | Faigs de la Vena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-la-vena | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Es tracta de dos grans exemplars de faig </span><em><span>(Fagus sylvatica)</span></em><span> que es troben al camí del collet de les Graus al Pedró de Rajols, força propers l’un de l’altre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els dos arbres són monumentals, amb una gran alçada i destacada volta de canó. Un d’ells és extraordinàriament gran.</span></span></span></span></p> | 08280-234 | Muntanya del Perer | 42.0242700,2.4346400 | 453196 | 4652625 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88084-234jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 88097 | Noguera de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-la-placa-major | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | És un arbre decrèpit. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un vell exemplar de noguera situat a la plaça Major.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre</span> <span>vetust i decrèpit, però molt estimat pels habitants de Tavertet perquè viu al poble des de fa molts anys i, tot i les seves condicions, brota cada primavera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El poeta Eduard Miró i Saladrigas li va dedicar el següent poema, que es troba gravat a un plafó a peu de l’arbre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“I cremant-te,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>t’han espitregat l’escorça</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com qui t’obrís l’ànima,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de bat a bat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dessagnant la saba,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però no la saviesa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ni la vellesa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Orgull d’aplecs i tavertencs,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vigiles de reüll</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els qui estan descansant eternament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Noguera de soca esbotzada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per avantpassats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fora mida, irats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després d’esquinçar-te la pell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>imitant un sal de Fosbury,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>segueixes presidint el campanar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de creu oberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ens testimonies</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>humilment i entre la boira,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tota la vitalitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de la nostra història.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Símbol vivent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de resistència i germanor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mai doblegada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per cap tempesta,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ni llamp, ni tro.</span></span></span></span></p> | 08280-243 | Nucli urbà de Tavertet. | 41.9956600,2.4193100 | 451905 | 4649457 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88097-40jpg.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 88098 | Auró del carrer de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auro-del-carrer-de-sau | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | És un arbre decrèpit. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un vell exemplar d’auró que neix a les roques del cingle, sota mateix del carrer de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre que, tot i no tenir característiques monumentals, és considerat molt entranyable i preuat pels habitants i visitants de Tavertet, pel dificultós lloc on s’arrela, desafiant les lleis de la gravetat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El poeta Eduard Miró i Saladrigas li va dedicar el següent poema, que es troba gravat a un plafó a tocar de l’arbre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“Savi sentinella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que sotges la Vall de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sorneguer, cada matí,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fas l’ullet a l’albada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Saludant amb branca de boc, recargolada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rellegint tota l’ancianitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Digne exemplar de tenacitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en les inclemències de pedra rosegada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ens convides a nodrir la mirada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>assenyalant el primer Sol,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que batega, silent,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el despertar del Collsacabre”.</span></span></span></span></p> | 08280-244 | Nucli urbà de Tavertet | 41.9946400,2.4187600 | 451859 | 4649344 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88098-244jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 89472 | Lledoner de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-serra | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Exemplar de lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, situat al costat de la casa de la Serra, a l’inici del camí de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva edat aproximada podria ser d’uns 100 anys.</span></span></span></span></p> | 08280-260 | La Serra | 42.0100600,2.4014700 | 450439 | 4651066 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/89472-260jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||||
| 86298 | Les Pixarelles o coves de Balà o balmes del Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pixarelles-o-coves-de-bala-o-balmes-del-colom | <p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1995) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. I <em>Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: formació i implantació de les comunitats agrícoles</em>. Gavà: Museu de Gavà, p. 439-445.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>ÁLVAREZ, R.; RAURET, A.Mª (1996) “El Neolítico final en la cueva de les Pixarelles”. </span></a><em><span>Rubricatum: Revista del Museu de Gavà</span></em><span>. vol. 1, núm. 1 (1996), p. 439-445.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1982) “Les Pixarelles (riera de Balà): Tavertet”. <em>Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p. 147-148.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RAURET, A.Mª (1987) “La Seqüència estratigràfica de la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona)”. <em>Tribuna d'arqueologia</em>. Barcelona (1986-1987), p. 59-68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRESSERRAS, J.J.; ÁLVAREZ, R.; RAURET A.M. (1997) ”Aproximació a l'entorn vegetal i a les estratègies alimentàries dels habitants de la cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona) durant l'Edat del Bronze.” <em>Annals de <a>l'Institut d'Estudis Gironins</a></em>, vol. 36. Girona: Institut d'Estudis Gironins, p. 213-233.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Les balmes del Colom es troben al cingle de la Peredera, entre el baixant de l'Abella i els escalars de les Baumes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dues cavitats, que presenten entrades àmplies i un recorregut interior molt curt, unides per una petita galeria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cova A: va ser objecte de sondejos pels volts de l’any 1960, i es van trobar materials ceràmics (en destaca una tassa amb nansa de botó) i una destral de bronze, de la zona de l'entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1974, M. Cassany va dur a terme l’excavació de la galeria extrema de la cavitat, i va recollir un ric lot de materials arqueològics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1983<a>, l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona</a>, va iniciar unes campanyes d’intervenció arqueològica, que es van realitzar durant els anys 1984, 1985, 1988 i 1995. Aquests treballs van permetre establir l'estratigrafia d'aquesta cavitat, amb una gran potència arqueològica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van documentar ceràmiques de formes globulars del bronze mitjà; d’altres ceràmiques, amb tons més marrons i decoracions incises i impreses, del bronze mitjà evolucionat cap a un bronze final; i ceràmiques de color negre brillant i pasta dura, algunes decorades amb incisions i acanalats, del bronze final.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tanmateix, es van recollir alguns elements d'època romana (fragments de ceràmica 'sigillata', algunes monedes), en els nivells superiors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es va documentar, fora de l'estratigrafia, un fragment de vas campaniforme, decorat a l'estil internacional, que podia correspondre a una ocupació anterior.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La cova B: va ser objecte de sondejos l’any 1974 per part de M. Cassany, que va recollir un lot de materials ceràmics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant les campanyes realitzades per l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona, es va poder establir la seva estratigrafia, menys rica que la cova A.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una petita cavitat, al fons de la cova, es va trobar un vas de grans dimensions, de forma globular i amb decoració de cordons impresos amb ditades.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Des de l’any 2014, el jaciment ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques, que formen part del projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigides per Ramon Álvarez. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes campanyes han permès documentar fragments de ceràmiques, restes d'indústria lítica i restes òssies del neolític mitjà, majoritàriament de bovins salvatges, i en menor grau ovelles, cabres i suids. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les troballes han permès determinar la cronologia de l’ocupació estable de la cova, que va des del 4.000 al 900 aC, des del neolític fins a època ibèrica, i el seu ús com a assentament de vigilància i cacera. </span></span></span></span></p> | 08280-57 | Cingle de la Perereda | 41.9914800,2.3936900 | 449780 | 4649008 | 4.000 al 900 aC | 08280 | Tavertet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86298-57jpg1.jpg | Legal | Neolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’any 2014 es va iniciar un projecte de recerca arqueològica d’època prehistòrica a l’àrea del Cabreres i Vall de Sau, dirigit per Anna Gómez (Pla del Castell) i Ramon Álvarez (les Pixarelles), amb la coordinació d’Anna Maria Rauret (UB) i Miquel Molist (UAB), que compta amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i el suport logístic d l’ajuntament de Tavertet. | 78|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml