API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
86390	El Llobet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobet-0	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.64-65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 288.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta quadrada i consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada i algunes també de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal presenta, a la llinda, la següent inscripció: “JOSEPH MORETA 1753”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, d’obra vista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tramuntana hi ha una cabana, a doble vessant, i l’era de pedra.</span></span></span></span></p>	08280-131	Sant Bartomeu Sesgorgues	<p><span><span><span><span>La referència històrica més antiga de la casa és un document de l’any 1333, on s’esmenta l’hereu del mas Llobet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XVI, va passar de formar part de la parròquia de Sant Vicenç Sarriera a la de Sant Bartomeu Sesgorgues, juntament amb els masos Vilaret, Verders i Sarriera</span> (<span>BORBONET, 1999: 65).</span></span></span></span></p>	42.0039000,2.3485100	446048	4650415		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86390-131jpg0.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.Fotografies extretes del web OSONA SATNAM: www.osonasatnam.catActualment el Llobet és una casa de retirs i tallers.		45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86392	El Moner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moner	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.65-66.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 288.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII		<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la part esquerra de la façana, sobresurt un petit cos annex, cobert a una vessant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A llevant, a nivell del primer pis, hi ha un cos de galeries. A tramuntana, s'hi adossa una construcció, amb coberta a dos nivells. A llevant, a tocar els porxos, hi ha un portal amb llinda de roure amb un sobrearc al damunt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, a excepció d'una part del mur de ponent, que és de tàpia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de la casa hi ha una bassa de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cabana del Moner és de planta basilical; la façana es troba orientada a tramuntana. El cos central presenta un gran portal de fusta, amb una obertura al damunt. Al cos lateral, hi ha un portal rectangular amb la llinda datada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de pedra basta lligada amb morter de calç, i pedra polida als escaires i obertures.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant hi ha l'era caironada. </span></span></span></span></p>	08280-132	Riera de les Gorgues	<p><span><span><span><span>La casa consta al cadastre de l’any 1735 (BORBONET, 1999:66).</span></span></span></span></p>	42.0111700,2.3504700	446217	4651220		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86392-132jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86392-132jpg0.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87939	La Cort Fosca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cort-fosca-0	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DE VALLES, J. (2010) “Alt Empordà; Baix Empordà; Gironès; Osona; Pla de l'Estany; Selva”. <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol. 4. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia, p. 66.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: <span><span><span>https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 290.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cavitat natural situada </span></span></span><span>a uns 350 m al nord-est del Villaret de Baix, en una zona rocallosa, amagada per la vegetació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un gran amuntegament de roques, amb tres entrades i </span><span><span><span>una petita galeria interior que permet la comunicació de les tres obertures. </span></span></span><span>Una de les balmes és força espaiosa. </span><span><span><span>Té una fondària aproximada de 15 m.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08280-210	El Villaret de Baix	<p><span><span><span><span>Segons Quirze Parés (consulteu bibliografia), podria haver estat habitada des de l’antiguitat i, durant la Guerra Civil, havia servit d’amagatall per a alguns veïns.</span></span></span></span></p>	42.0007900,2.3536100	446468	4650066		08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87939-210jpg0.png	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Inexistent	2021-12-21 00:00:00	Virginia Cepero González	Fotografia i dibuix extrets del web: https://espeleoworld.com/c/cort-fosca-de-villaret		2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86454	Sentfores	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sentfores	<p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. És de petites dimensions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. Fent espona amb el portal hi ha un forn de forma semi-circular. A la part esquerra de la façana, al mur de ponent, s'hi adossa un cos cobert a una vessant. </span></span></span></span></p> <p>Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç <span><span><span><span>i alguns afegitons de totxo, amb pedres cantoneres treballades.</span></span></span></span></p>	08280-187	Sant Bartomeu Sesgorgues	<p><span><span><span><span>Es troba registrat entre els quinze masos que formaven part de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues abans de la pesta negra de l’any 1348. Probablement va quedar deshabitat, ja que no consta en el fogatge de l’any 1553. </span></span></span></span></p>	42.0152200,2.3539500	446508	4651668		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86454-187jpg.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González		119	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86460	El Villaret de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-villaret-de-dalt	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 74.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 287.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span>Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El ràfec presenta voladís ampli.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. El portal és descentrat del cos de l'edificació; les finestres tenen els ampits motllurats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia hi ha un cos de galeries d'arc rebaixat, sostingudes per pilars de pedra; a la planta, les arcades també s'aguanten sobre pilars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A llevant hi ha un altre portal descentrat, i una finestra</span> <span>amb decoració floral al damunt; per sobre, hi ha un cap de biga, decorat amb un rostre humà i la data “1766” inscrita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tramuntana hi ha una eixida, a nivell del primer pis, i una cisterna. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, amb algun afegitó de totxo, i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p>	08280-193	El Villaret	<p><span><span><span><span>El Villaret de Dalt es troba registrat entre els quinze masos que formaven part de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues abans de la pesta negra de l’any 1348.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser reformat i ampliat al segle XVIII.</span></span></span></span></p>	42.0080600,2.3544100	446540	4650873		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86460-193jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86460-193jpg_0.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86459	El Villaret de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-villaret-de-baix	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 74.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 290.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒTICA: </span><a href='http://www.gnomonica.cat/'><span><span>http://www.gnomonica.cat/</span></span></a></span></span></span></p>	XVII-XVIII	La cabana es troba en mal estat de conservació.	<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia.</span> <span>Els ràfecs són fets amb lloses de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. </span></span></span></span><span><span><span><span>El portal es troba descentrat del cos de l'edificació; en destaca el curiós rellotge de sol gravat a la llinda: és semicircular, amb línies horàries senceres i numeració aràbiga. Hi ha dues finestres amb els ampits motllurats,</span> <span>al primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part de tramuntana sobresurt un cos amb un contrafort; a llevant hi ha petites obertures. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra basta lligada amb morter de calç, i els elements de ressalt són de pedra carejada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cabana, que es troba assentada i adossada sobre la roca, és de planta rectangular i coberta a dues vessants. La part de tramuntana és cega. A l'extrem de migdia hi ha una part porxada sostinguda per un pilar. És construïda amb pedra i bigues de roure.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de la cabana hi ha l’era, de pedra viva.</span></span></span></span></p>	08280-192	El Villaret	<p><span><span><span><span>El Villaret de Baix es troba registrat entre els quinze masos que formaven part de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues abans de la pesta negra de l’any 1348. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1553, a l’antiga documentació de la parròquia de Sant Vicenç Sarriera, hi consta un tal Steve Vilaret, probablement del Villaret de Baix (ja que segons un document de l’any 1572 és l’únic mas habitat de la zona, quan passa a formar part de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues).</span></span></span></span></p>	41.9988400,2.3547300	446559	4649849		08280	Tavertet	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86459-192jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86459-192jpg0.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86285	El Ter	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-1	<p>CONSORCI DEL TER: http://www.consorcidelter.cat/</p> <p><span><span><span><span>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pas del Ter a la zona de Tavertet conforma un paisatge espectacular, modelant unes altes cingleres que donen pas a l’inici del pantà de Sau.</span></span></span></span></p>	08280-45	Extrem sud-oest del terme municipal.		41.9886000,2.3575600	446785	4648710		08280	Tavertet	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87978	Salt de les Conques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-les-conques	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 287.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>El salt de les Conques es troba al torrent de les Conques, a migdia de l’Arau, molt a prop de la roca del Barretó.</span><span> És de règim intermitent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua cau des d’uns 40 m d’alçada, </span><span>en una raconada feréstega del torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És</span><span> un salt esvelt degut a l’escàs cabal del torrent de les Conques.</span></span></span></span></p>	08280-224	Torrent de les Conques		42.0051500,2.3574200	446787	4650548		08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87978-224jpg0.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografies extretes del blog: https://jepi-caminaquecaminaras.blogspot.com/		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86382	Baucells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/baucells	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra (2ª edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 310.</span></span></span></span></p>	XVIII	En estat d’abandó.	<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a doble vessant, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada al nord-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal d’entrada és adovellat i les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra carejada. Presenta una finestra d’estil gòtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, amb pedra vista perquè ha perdut la major part de l’antic arrebossat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la casa hi ha les restes d’un cobert.</span></span></span></span></p>	08280-126		<p><span><span><span><span>La referència documental més antiga de la masia és de l’any 1138: “Mesada jussana des Baucells”, entre els masos que pertanyien a la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, juntament amb la “Mesada subirana de Baucells”. Consta també a un document de l’any 1242: [...] “in manso de Baucels, qui est in paroquia Sancti Michaelis de Sorerol” [...].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al fogatge de 1515 es cita “Lo mas Baucells” entre els set masos del castell de Sorerols. (AP, 1972-74).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom procedeix de “balç”, precipici, nom present a la toponímia, en alguns llocs pronunciat bauç, d’aquí balcell, Balcells i també Baucells, diminutiu de balç (BORBONET, 1999:61).</span></span></span></span></p>	41.9907700,2.3581300	446834	4648951		08280	Tavertet	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86382-126jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86382-126jpg0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86382-126jpg1.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86436	L'Arau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/larau	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 60.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 287.</span></span></span></span></span></span></p>	XIV-XVII		<p><span><span><span><span>Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada, de disposició simètrica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta un gran portal adovellat, amb una inscripció a la dovella central i dues torrelles als angles sud-oest i nord-est, amb el basament esculpit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A ponent, s’hi adossa un petit cos semicircular cobert amb llosses. A tramuntana, s'hi adossa un cos graonat, pel que s’accedeix a l’eixida del primer pis, on hi ha un portal rectangular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p>	08280-171	El Villaret	<p><span><span><span><span>Es troba referenciat als documents de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta en el fogatge de l’any 1515 del castell de Soresols i en el de l’any 1553.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou reformat al segle XVII, tal com consta a la dovella del portal.</span></span></span></span></p>	42.0093400,2.3583900	446871	4651012		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86436-171jpg.png	Inexistent	Modern\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	94\|119	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86324	Serrat de les Cases	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cases-0	<p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.9.</p>	V-I a.C.	En estat ruïnós.	<p>Es tracta de les restes d'un antic poblat, localitzat a principis del segle XX per la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic.<br /> Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra seca, que ocupen una extensió d'uns 40 m.<br /> Segons Josep Gudiol i Ricart, aquest jaciment s'engloba dins del conjunt de poblats ibèrics (GUDIOL, 1920: 9). L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats, fet que impedeix establir una identificació cronològica clara. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades.</p>	08280-83	Sant Bartomeu Sesgorgues		42.0148400,2.3598400	446996	4651622		08280	Tavertet	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86324-83jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86324-83jpg0.jpg	Legal	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	El jaciment es troba al límit amb el terme de l'Esquirol, i forma part dels dos municipis.Les fotografies corresponen a l'entorn de Sant Bartomeu, no al lloc concret del jaciment.	81\|80	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86452	Rectoria de Sant Bartomeu Sesgorgues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-bartomeu-sesgorgues	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. </span>[et.al.] <span>(1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. Presenta un portal rectangular i una finestra a la planta. </span></span></span></span><span><span><span><span>A la cantonada dreta del mur de migdia, hi ha un portal amb una gran llinda de pedra i una finestra al primer pis, així com un balcó; al segon pis, les finestres són més petites que a la resta de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A ponent, hi ha una gran terrassa a nivell del primer pis.</span></span></span></span></p> <p>Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres; a excepció del sector de ponent, que és arrebossat.</p>	08280-185	Sant Bartomeu Sesgorgues		42.0146800,2.3601800	447024	4651604		08280	Tavertet	Fàcil	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84411	Aplec de Sant Bartomeu Sesgorgues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-sesgorgues	<p><span><span><span><span><span>CASADESUS, J. (2009) “Aplec d’enguany a Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra cada any l’últim diumenge d’agost, pels volts del dia 24, Sant Bartomeu. És organitzada per la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb la missa en record als difunts i la cantada dels goigs de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa el tradicional dinar popular a l'esplanada de l’església. En acabat, hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p>	08280-10	Sant Bartomeu Sesgorgues		42.0148100,2.3603800	447040	4651618		08280	Tavertet	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84411-10jpg0.png	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografies extretes del web VIMEO (https://vimeo.com/).	119\|98	2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84412	Església de Sant Bartomeu Sesgorgues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-sesgorgues	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 58.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974), p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1984) “Sant Bartomeu Sesgorgues”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOBRINO, J. (2002) <em>Proyecto histórico-constructivo de la iglesia de Sant Bartomeu Sesgorgues y su entorno (Tavertet-Collsacabra). Proyecto/Trabajo final de carrera. </em>Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona - Arquitectura Tècnica.</span></span></span></span></p>	XII-XVIII		<p><span><span><span><span>L'església de Sant Bartomeu Sesgorgues i el seu cementiri formen un conjunt aïllat en un pla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un temple amb elements romànics i barrocs, de nau única i capelles laterals, amb un absis semicircular molt més estret que l'amplada de la nau. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La nau és coberta amb una volta de canó, des dels peus al transsepte, i amb volta apuntada a ponent; descansa sobre tres arcs torals. Està capçada per un absis llis romànic, sobrealçat, sense cap element decoratiu, amb una única obertura de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues capelles formen una mena de transsepte i al costat de migdia hi ha la sagristia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El frontis, que</span> <span>es troba a la banda de ponent, té un portal</span> <span>d'arc de mig punt, format per una única pedra, amb una finestra rectangular al damunt.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El capcer és coronat per un campanar d'espadanya, reconvertit en torre, amb un tancament de factura posterior amb murs de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és fet de carreus irregulars, disposats en filades.</span></span></span></span></p>	08280-11	Sant Bartomeu Sesgorgues	<p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de l’antiga parròquia de</span> <span>Sant Bartomeu Sesgorgues són uns documents del segle XI relacionats amb el mas del Vilar o Desvilar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser una parròquia independent fins a l’any 1450, quan es va unir</span> <span>a la de Sant Martí Sescorts com a sufragània. Tenia els masos del Desvilar, Arau, Tresserra, Carbonell, Nofre, Duran, Pasqual, Mierons, Pujol, Marcús, Jonquer, Casacuberta, Conques, Sentfores, entre d’altres. Al segle XVI va rebre els del Vilaret, Llobet, Verders i Sarriera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la documentació antiga consta com a Sant Bartomeu Gorga i Ça Gorga, i no apareix en plural fins als segle XVIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A finals del segle XIX es va separar de la parròquia de Sant Martí Sescorts i es van establir nous límits parroquials. </span></span></span></span></p>	42.0148100,2.3603800	447040	4651618		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84412-11jpg0.jpg	Inexistent	Barroc\|Romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	96\|92	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84415	Goigs de Sant Bartomeu Sesgorgues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu-sesgorgues	<p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: <a href='https://algunsgoigs.blogspot.com/'>https://algunsgoigs.blogspot.com/</a></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span>Els goigs a llaor de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues, el primer diumenge després del 24 d’agost, dia de la seva festivitat, durant l'aplec de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut us féu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot l’apostolat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de pàtria galileu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i d’ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Àsia predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesús bon camí feu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>l’evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou l’escrit per Sant Mateu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la Índia citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on mostràreu amb fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a molts el camí del cel;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan oí la vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per l’Armènia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obràreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i allí grans treballs passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la fe del Redemptor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>demostrant que heu actuat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot tenint l’amor de Déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>d’Armènia, un ídol hi havia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que a tot el poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat a traça igual;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però amb vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany prompte es desfeu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A un altre regne passàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins d’Armènia i fou aquell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on us llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la fe predicàreu;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>paga d’altre rei ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que volien pel seu déu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort complida,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>pels gentils el cos fou près,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i al mar submergit després,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb caixa de plom vestida;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però l’excelsa Majestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Lípari sorgir-lo féu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Les relíquies des d’allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a Nàpols son traslladades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i a Roma després portades,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>on un temple s’hi erigí;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allà és vostre cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de forma que tothom veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De vostra gran perfecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit i dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan en el món estiguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja suprem guardó;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el cel on sou posat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu sempre gaudireu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De Sesgorgues per Patró</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fa molts anys que us hi proclamen,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i els fidels a vós demanen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la salut, la fe i l’amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el camí per vós fressat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>seguirem amb vostra veu:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tant en la glòria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot us és atorgat:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apòstol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p>	08280-13	Sant Bartomeu Sesgorgues	<p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p>	42.0148100,2.3603800	447040	4651618		08280	Tavertet	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84415-13jpg.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2020-12-09 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/	119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87986	Balmes del Campanar Esquerdat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-del-campanar-esquerdat	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 293.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> 22-24.</em></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>Les balmes del Campanar Esquerdat es troben a la fondalada de les Valls, al vessant sobre el torrent de can Tafura i el sot del Cuc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troben entremig de grans roques </span><span><span><span>encavalcades, que formen diverses balmes i cavitats. En destaca una balma de mitjanes dimensions, sota una gran penya, a la que s’hi s’accedeix per una mena de portell</span></span></span><span>, amb una escletxa a la part superior, que és la que li dona el nom. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les grans roques que formen la balma són identificables des de lluny, per les seves grans dimensions i perquè sobresurten entre la vegetació.</span></span></span></span></p>	08280-230	Les Valls		41.9969100,2.3628600	447231	4649629		08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87986-230jpg0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87986-230jpg1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-05-20 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografies extretes del blog: http://lamiradadeloliba.blogspot.com/2013/05/el-puig-de-les-baumes-tavertet.html		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86388	El Vilar Sesgorgues o Desvilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-sesgorgues-o-desvilar	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 73.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span>Masia formada per l’edificació antiga i diversos cossos annexos, d’època posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. La façana presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, a la planta baixa; una finestra central amb un escut per sobre, i una finestra a la dreta,</span> <span>al primer pis; una gran finestra allindada i una de més petita d'arc de mig punt,</span> <span>al segon pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’esquerra de la façana, s’hi adossa un cos de porxos amb galeries, al primer i segon pis, sostingudes per un pilar de pedra central i baranes de fusta. A tramuntana, s’hi obre una finestra conopial i un portal motllurat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç, arrebossada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masoveria, que es troba</span> <span>assentada sobre la roca, és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta un portal, amb llinda datada amb l’any “1798” inscrit, i un relleu; a la dreta, hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat i, al primer pis, una finestra i un balcó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant de la casa, hi ha l’antiga era caironada. </span></span></span></span></p> <p> </p>	08280-129	Sant Bartomeu Sesgorgues	<p><span><span><span><span>Les primeres referències històriques de la masia són de l’any 1072. Els Desvilar eren propietaris de terres en alou fiscal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Inicialment, la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues era considerada demarcació del castell de Cabrera fins que es va constituir com a quadra autònoma, al segle XIII. Abans del despoblament del territori dels segles XIV i XV, la parròquia constava d’uns quinze masos, entre els quals hi havia el Desvilar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el fogatge de l’any 1553 el Desvilar no hi consta, fet que indica que podria haver quedat deshabitat per la pesta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tal com consta a les dates constructives d’algunes de les llindes de la casa, al segle XVII va ser objecte d’obres de reforma i ampliació.</span></span></span></span></p>	42.0147000,2.3666600	447560	4651602		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86388-129jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86388-129jg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86388-129jpg0.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86394	Els segadors del Vilar Sesgorgues	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-segadors-del-vilar-sesgorgues	<p><span><span><span><span><span><span>BANÚS i BLANCH, M. (2003) <em>Collsacabra: paisatges i llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 23-25.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET i MACIÀ, A. (1994) “Llegendes del Collsacabra”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1956) <em>Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica</em>. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 49-52.</span></span></span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts anys, a la masia del Vilar Sesgorgues van passar uns misteriosos esdeveniments.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’amo del Vilar, que era un home molt avar, va esperar als darrers dies de juliol, quan ja tothom tenia segats els camps, per a poder contractar els segadors a un sou més baix.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Però van anar passant els dies, sense trobar segadors disposats a acceptar les seves condicions i va pensar en donar la seva ànima al diable a canvi de trobar uns segadors. En aquell precís moment, van arribar tres homes que es van oferir a segar a canvi de la seva ànima i així ho van pactar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En mitja hora van enllestir la feina i es van oferir a fer d’altres tasques. L’amo del Vilar Sesgorgues va demanar que trenquessin pedra i emmurallessin les seves propietats, feina que van acabar ràpidament; després van tallar llenya, van fer carbó i el van vendre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’home, molt penedit, va explicar el que havia passat a la seva dona, que era molt més llesta que ell. Ella els va demanar una última feina a cadascun d’ells: emblanquinar un pellot brut i negre d’ovella, emplenar la cisterna d’aigua de la casa amb un garbell i fer aprendre de memòria tota la doctrina cristiana a un nadó.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Evidentment, els homes no ho van aconseguir i van haver de marxar sense endur-se l’ànima del seu marit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Des d’aleshores ençà, al Vilar Sesgorgues es poden veure les restes dels murs obrats pels dimonis. </span></span></span></span></span></span></p>	08280-134	El Vilar Sesgorgues		42.0147000,2.3666600	447560	4651602		08280	Tavertet	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González			61	4.3		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
88178	Font del Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-2	<p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.<br /> PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183.<br /> VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100.</p>	XVIII		<p>La font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a les proximitats de la masia del Vilar, a l'entorn del Gorg dels Dimonis.<br /> És una font d'obra, coberta per una ampla volta, per on hi passa el límit del terme de Tavertet. A l'exterior, sobre la llinda de la portella de la font, hi ha inscrit 'MDCCHSXXII' (any 1700), amb una creu al mig.</p>	08280-247	El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues)		42.0150400,2.3669000	447580	4651640	1700	08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88178-247jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88178-247jpg0.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social		2021-05-20 00:00:00	Virgínia Cepero González		119\|94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
88179	Fita de la font de Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar-0	<p><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (1976) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1956) <em>Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica</em>. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100.</span></span></span></p>	XVIII	La inscripció es troba molt erosionada.	<p>La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima.<br /> Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió.</p>	08280-248	El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues)	<p>Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Tavertet foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues.</p>	42.0150400,2.3669000	447580	4651640		08280	Tavertet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88179-248jpg0.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Científic/Cultural		2021-05-20 00:00:00			94	47	1.3		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86409	La Feu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feu	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 310.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII	En estat ruïnós.	<p><span><span><span><span>Masia en ruïnes de planta rectangular, que constava de planta baixa i una planta pis. La coberta era de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha una arcada a la planta baixa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La tècnica constructiva es basa en pedres d’origen local, mínimament treballades i de dimensions variables, disposades en filades irregulars, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></p>	08280-147	Solella de la Bora Fosca		41.9895200,2.3681100	447660	4648806		08280	Tavertet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86409-147jpg.png	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87953	Les Baconeres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-baconeres	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><a href='http://espeleoindex.com'><span><span>http://espeleoindex.com</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 303</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>Es tracta de dues balmes situades a la clotada del torrent de Sobiranes, una a cada banda del torrent, al sud-oest de la masia de Sobiranes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són molt singulars perquè es troben </span><span>entre enormes blocs de pedra, que formen aquestes cavitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu nom podria indicar l’antiga funcionalitat de les balmes com a cort de porcs (BORBONET, 1999:111).</span></span></span></span></p>	08280-213	Sobiranes		41.9979500,2.3701800	447838	4649740		08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87953-213jpg0.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-03-02 00:00:00	Virginia Cepero González			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86442	Mierons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mierons	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 285.</span></span></span></span></span></span></p>	XIV-XVII		<p>Masia formada per l’edifici originari i diversos annexos, d’època posterior. <span><span><span><span>Es troba assentada sobre la roca, que es prolonga a l'era de la casa. </span></span></span></span>El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, <span><span><span><span>a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A llevant s'hi adossa un annex amb el carener perpendicular a l'edifici principal. A migdia hi ha un cos de porxos sobre pilars de pedra. A llevant hi ha algunes obertures tapiades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És construïda amb pedra sense polir lligada amb morter de calç, amb alguns afegitons de totxo. Els elements del ressalt són de pedra treballada.</span></span></span></span></p>	08280-176	Serrat de Mierons	<p><span><span><span><span>Es troba registrat en el fogatge de l'antic terme del castell de Sorerols de l'any 1553, aleshores habitava el mas un tal Lorens Mierons. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pertany a l'antiga parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues, i consta entre els quinze masos que formaven part del seu terme al segle XIV, abans de la pesta negra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Fou reformat i ampliat al segle XVII.</span></span></span></span></p>	42.0041000,2.3704000	447861	4650423		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86442-176jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86442-176jpg0.jpg	Inexistent	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	94\|119\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87957	La Bora Fosca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bora-fosca	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J. Mª.; TALAVERA, F. (1982) ”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme.” <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol.6. Barcelona: Ed Políglota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: <a href='https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca'>https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 307.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RUBINAT, M. (2003) “Sistema de la Bora Fosca”. <em>EspeleoCat</em>, núm. 3. Barcelona: <span><span>Federació Catalana d'Espeleologia</span></span>.</span></span></span></span></p>		Una bona part de les estalactites foren destruïdes.	<p><span><span><span><span>La Bora Fosca és una famosa i concorreguda cova, situada a la solella homònima, a la riba dreta del torrent de la Feu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta diverses galeries i un llarg corredor de 100 m de llargària, que destaquen per la formació de magnífiques estalactites i concrecions calcàries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El seu recorregut té diversos trams d’accés molt dificultós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’actes vandàlics per tal d’extreure estalactites, fet pel qual es va tancar el seu accés.</span></span></span></span></p>	08280-214	Sobiranes		41.9899000,2.3724600	448020	4648845		08280	Tavertet	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87957-214jpg1.jpg	Física		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-03-03 00:00:00	Virginia Cepero González	Fotografies extretes del blog: https://espeleoworld.com/c/sistema-de-la-bora-fosca		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86413	La Sarment	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sarment	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.69.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 311.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII		<p><span><span><span><span>Masia de petites dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. Es troba adossada al pendent del terreny per la façana nord. </span></span></span></span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana est hi ha un cos annex, que segueix la mateixa estructura del cos principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana és de maçoneria de pedra lligada amb morter de calç i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p>	08280-151	Santa Cília		41.9826200,2.3731400	448071	4648037		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86413-151jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86413-151jpg0.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87952	Cova dels Teixidors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-teixidors	<p><span><span><span><span>ESPELEOBLOC: <a href='http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html'>http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRUP ESPELEOLÒGIC DE MOLLET (1978) ”Sobre las cavidades de la Zona II (Tavertet) de la Operación Collsacabra”. <em>Exploracions</em>, 2. Barcelona: Grup Geogràfic de Gràcia, p. 37-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>Cova situada a la riba esquerra del torrent de la font del Rossell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La boca, que s’obre en un indret de gran pendent i de difícil localització, fa aproximadament 2 m d’amplada per 1 m d’alçada, dona pas a diverses sales, de difícil accés. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior s’hi pot observar un procés graviclàstic i algunes formes de reconstrucció.</span></span></span></span></p>	08280-212	Serrat de Gironella		41.9874600,2.3734300	448099	4648574		08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87952-212jpg0.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografia de l’interior de la cova extreta del blog http://espeleobloc.blogspot.com/2008/12/bora-dels-teixidors.html		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86291	Dolmen de can Tafura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-can-tafura	<p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>BATISTA, R.; NOLLA, J. M.; NUIX, J. M. (1972) 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el término municipal de Tavertet'. <em>Información arqueològica</em>, 7, p.13-16.</span></span></span></span></p> <p>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 100.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p> <p>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 304.</p>		Es troba molt degradat.	<p><span><span><span><span>El dolmen de can Tafura es troba a la solella de can Tafura, a poca distància i a migdia de la masia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cista megalítica, de planta rectangular, orientada est-oest. Està formada per petites lloses i no conserva la coberta. Les seves dimensions són 2 m de llargada màxima per 1,5 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu voltant hi ha diverses lloses que podien haver format part de la cista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El túmul, ara totalment erosionat, era de forma ovalada, amb un diàmetre màxim de 8 m, format per terra i pedres de gres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista, que va recollir el següent material arqueològic: </span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>28 fragments de ceràmica sense decoració ni forma, a mà i amb desgreixant gruixut.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 ascles de sílex sense retoc.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Restes antropològiques: 25 peces molars, 40 peces dentàries d'adult, 42 fragments corresponents a caps de fèmur, tíbies, carpians del peu i costelles, 1 fèmur, 3 falanges i 4 segones falanges. </span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span>Segons l'estudi antropològic fet per R. Batista, el sepulcre contenia dues inhumacions. </span></span></span></span></p>	08280-50	Can Tafura	<p><span><span><span>Va ser excavat a la dècada dels anys seixanta del segle XX per R. Batista.</span></span></span></p>	42.0032100,2.3736500	448130	4650322		08280	Tavertet	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86291-50jpg_0.jpg	Legal	Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González		79\|76	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86372	Can Tafura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tafura-1	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 71.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 304.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span><span>Masia de petites dimensions, de planta rectangular. Es troba assentada sobre el desnivell natural del terreny, pel que consta de planta baixa i un pis, a excepció del la façana, que presenta un sol pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A llevant hi ha un portal rectangular. A migdia hi ha un portal, i sobresurt un cos annex. A tramuntana s’hi obre una finestra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter, amb pedres irregulars sense polir.</span></span></span></span></p>	08280-121	Serrat del Casal	<p><span><span><span><span>Consta al padró de l’any 1857 (BORBONET,1999:71). Era propietat del mas Sobiranes, la història del qual es remunta al segle XII.</span></span></span></span></p>	42.0043600,2.3739100	448152	4650450		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86372-121jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86372-121jpg0.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	98\|119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86441	Masoveria de Sant Miquel o de Sorerols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-sant-miquel-o-de-sorerols	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 70.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 309.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, </span></span></span></span><span><span><span><span>a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a </span></span></span></span><span><span><span><span>llevant.</span></span></span></span></p> <p>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.<span><span><span><span> El portal presenta un arc de descarrega al damunt, fet amb carreus carejats. </span></span></span></span><span><span><span><span>Al primer pis, hi ha dues finestres i a tramuntana dues més; en aquest sector hi ha una construcció mig enrunada. A migdia, hi ha una finestra amb la següent inscripció a la llinda: “JOAN NOGER”, i un cos semicircular que sobresurt de la construcció. </span></span></span></span><span><span><span>A ponent els murs són gairebé cecs, només hi ha una finestra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres.</span></span></span></p> <p> </p>	08280-175	Sant Miquel de Sorerols	<p><span><span><span><span>El nom de Sorerols vinculat al castell i a l’església de Sant Miquel consta a documentació dels segles XI i XII. En el capbreu del segle XV hi ha una referència al “Mas Sarerols” (Capb. V/2 1488).</span></span></span></span></p>	41.9955100,2.3758200	448303	4649466		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86441-175jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86441-175jpg_1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|98	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84459	Església de Sant Miquel de Sorerols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-sorerols	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.58-59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 305.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1974) “Sant Bartomeu Sesgorgues, Sant Miquel de Sorerols i Sant Vicenç Sarriera”. <em>Ausa</em>. Vic. vol. VII, núm. 80 (1974) , p. 330-352.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. (1991) <em>Sant Miquel de Sorerols (o Serarols), sufragània de la parròquia de Tavertet Novè centenari de la consagració de la capella totalment restaurada 1091 - 1991</em>. [s.l.: s.n.].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL i FONT, A. [et.al.] (1984) “Sant Miquel de Sorerols”. <em>Catalunya romànica.</em> Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 630-633.</span></span></span></span></p>	XI-XVIII		<p><span><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Sorerols és d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals. Hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'absis, que es troba a llevant, és semicircular; el presbiteri està sobreaixecat de la resta de la nau, la qual està lleugerament desviada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El portal és d'arc de mig punt adovellat, coronat amb dues filades de pedra plana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parament és de petits carreus, disposats en filades uniformes i regulars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment l'absis està decorat amb bandes llombardes i arquets cecs, i s'estén a la meitat dels murs de migjorn i de tramuntana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A tocar de la capella, hi ha restes de l'antic cementiri.</span></span></span></span></p>	08280-19	Sorerols	<p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Sant Miquel de Sorerols és del segle XI, en l’acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1091 va ser consagrada com a parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, a causa de la despoblació del territori, va passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Cristòfol de Tavertet. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons el fogatge de l’any 1553 del terme i quadra de Soresols, hi havia set famílies. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1855 constava d’onze famílies i hi havia intenció de fusionar-se amb el terme de Sant Bartomeu Sesgorgues, però no es va dur a terme. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1956 es va iniciar la restauració de la capella.</span></span></span></span></p>	41.9956900,2.3761100	448327	4649486		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84459-19jpg0.jpg	Inexistent	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós		2021-10-21 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	92\|94\|85	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84466	Goigs de Sant Miquel de Sorerols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-miquel-de-sorerols	<p><span><span><span><span>GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span>Els goigs de Sant Miquel de Sorerols es canten durant l'ofici religiós que es celebra, a l’església de Sant Miquel, el segon diumenge de setembre, durant l'aplec.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Príncep és de gran valia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arcàngel superior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en suprema jerarquia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>exaltat per lo Senyor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser coronat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i vestit de immortal vel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la batalla del cel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es demostrà general,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’infern llençà Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enemic seu capital:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà tenir lligat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tal dragó fort i crudel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Guarda fou antigament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de jueus i Sinagoga,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre catòlica gent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mangala regeix i toga:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser allistat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb Capità tan fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De l’Església mare bella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el seu príncep Jesucrist,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que vigila tant per ella,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com tot el món té per vist:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser fill amat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i mostrar tan degut zel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els dimonis tremolant,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de ses armes van fugint,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>puix amb elles va borrant</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tot quant ells van escrivint:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser perdonat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del procés li fa Luzbel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De les ànimes el pes</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>té Sant Miquel en ses mans,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>allí el guany i després</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>trobaran els cristians:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser despatx</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per entrar a dalt del cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Quan trompeta cridarà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb gran veu per son ofici</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Surgant Mortriu, dirà,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Venite, tots al Judici:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser deslliurat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i guardat en tal rezel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Molt s’alegra Serarols</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de tenir un patró tal,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que ens dóna tot consol</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i que ens guarda de tot mal:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Vingui doncs tot el veïnat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>amb cor devot i fidel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat, etc.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>TORNADA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Qui voldrà ser prosperat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en la terra i en el cel,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prengui per son advocat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a l’Arcàngel Sant Miquel.</span></span></span></span></p>	08280-26	Sant Miquel de Sorerols	<p><span><span><span><span>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</span></span></span></span></p>	41.9956900,2.3761100	448327	4649486	1975	08280	Tavertet	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84466-26jpg.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2020-12-09 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografia extreta del web https://algunsgoigs.blogspot.com/	119	62	4.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84485	Aplec de Sant Miquel de Sorerols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel-de-sorerols	<p><span><span><span><span>COLL, X. (2000) “Sant Miquel de Sorerols: 25 anys d’aplec”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, nº 44. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 25</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>IZQUIERDO i BALMES, C. (1994) “XVIII Aplec de Sant Miquel de Sorerols”.</span> <em><span>Els Cingles de Collsacabra</span></em><span>, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20.</span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span>L'aplec de Miquel de Sorerols es celebra el segon diumenge de setembre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els actes comencen amb una missa i la cantada dels goigs, amb la participació dels components de la Coral la Unió, de Palau-solità i Plegamans. Després, hi ha un concert de peces nostrades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, es fa la tradicional arrosada i, en acabat, hi ha una rifa. Sovint hi ha música en directe i ball.</span></span></span></span></p>	08280-37	Sant Miquel de Sorerols	<p><span><span><span><span>L’Aplec de Sant Miquel de Sorerols es celebra des de l’any 1975 per iniciativa de Pere Pou.</span></span></span></span></p>	41.9956900,2.3761100	448327	4649486		08280	Tavertet	Obert	Bo		Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González		119	2116	4.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84460	Església de Santa Cília	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-cilia	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FLUVIÀ, J. (1994) “Santa Cília de Sorerols”. <em>Els Cingles de Collsacabra,</em> núm. 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 11-13.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312.</span></span></span></span></span></span></p>	XI-XVIII	En estat ruïnós.	<p><span><span><span><span>Es tracta de les restes de l’església de Santa Cília de Sorerols, de nau única, sense absis, orientada de llevant a ponent. La coberta era amb volta de canó lleugerament apuntada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les seves mesures interiors són 9 m de llargada per 3,3 m d’amplada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII va ser reconvertida en mas, pel que es va suprimir l’antic absis i es va construir un forn, en el mur de l'antic arc triomfal que obria l'absis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A migdia, s'hi obria una finestra i un portal adovellat, i a la part de ponent, hi ha vestigis de les dependències de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es construïda en pedra lligada amb morter de calç i s'observen diferents aparells constructius.</span></span></span></span></p>	08280-20	Puig de Santa Cília	<p><span><span><span><span>La primera referència documental de l’església de Santa Cília és del segle XI, així com de la de Sant Miquel de Sorerols, en l'acta de consagració de Sant Romà de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la capçalera s'hi observava un aparell constructiu diferent a la nau, pel que és possible que es reformés durant el segle XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir culte fins a l’any 1687, quan va ser unida al patrimoni de Tresserra, de la parròquia de Sant Bartomeu de Sesgorgues. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XVIII, va ser objecte d’obres de reforma per tal d’habilitar-la en masia i es va construir una nova capella adossada al mas.</span></span></span></span></p>	41.9854400,2.3773800	448424	4648347		08280	Tavertet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84460-20jpg0.jpg	Inexistent	Modern\|Romànic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	94\|92	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86438	Les Conques	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-conques	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.63.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 285.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, </span></span></span></span><span><span><span><span>a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia; la vessant esquerra és més prolongada que la dreta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la banda de migdia, en el cos central, s'hi obren uns porxos que donen accés al portal principal; aquest és de forma rectangular, amb llinda datada (molt erosionada, només s'hi llegeix 1--6). La part esquerra del porxo està tapiat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A ponent, hi ha unes petites finestres i unes escales adossades que condueixen al primer pis. A tramuntana, hi ha una obertura de factura contemporània i una de més antiga amb l'ampit motllurat. </span></span></span></span></p> <p>Les façanes són de pedres irregulars lligades amb morter de calç, d'obra vista.</p>	08280-173	Sant Bartomeu Sesgorgues	<p><span><span><span><span>Es troba registrat entre els quinze masos que formaven part de l’antiga parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues al segle XIV. Es troba situat dins l’antic terme del castell de Sorerols, però no consta en el seu fogatge de l’any 1553, la qual cosa podria indicar que va quedar deshabitat durant la pesta negra i que va trigar bastant de temps a recuperar-se. </span></span></span></span></p>	42.0082900,2.3779200	448487	4650884		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86438-173jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86438-173jpg_0.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86293	Castell de Sorerols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sorerols	<p><span><span><span><span>ANGLADA, M. [et al.] (1986) “Castell de Sorerols'.</span><em><span> Catalunya Romànica,</span></em><span> vol. III: Osona II.<em> </em>Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, </span><span>p. 629-630.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, A. <a>[et al.]. </a>(1973) 'El <a>castell de Sorerols'. </a></span><em><span>Els castells catalans</span></em><span>. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, </span><span>p.988-992.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1995) <em>Prospeccions a la zona del Collsacabra.</em> Mem. núm.: 2263. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p> </p>	XI-XVII	En estat ruïnós.	<p><span><span><span><span>Es tracta de les restes del castell de Sorerols, del que es conserven vestigis d’una torre de planta circular, en el punt més alt del turó, i restes de diversos murs atalussats, als vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són fets amb carreuons regulars, lligats majoritàriament amb morter de calç, tot i que també hi ha en sec. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es disposen ordenadament sense formar filades uniformes.</span></span></span></span></p> <p> </p>	08280-52	Sorerols	<p><span><span><span><span>En un document de mitjans del segle XI, corresponent al llistat de parròquies del bisbat de Vic, s’esmenta el lloc de Sorerols per primer cop. En un document de l’any 1072 consta un tal Guillem Sanç de Sorerols.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental explícita del castell és de l’any 1086.</span> <span>El terme del castell de Sorerols coincidia amb el de la parròquia de Sant Miquel de Sorerols, amb la seva sufragània de Santa Cecília. Era domini dels vescomtes d’Osona-Cardona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les famílies feudatàries del castell van ser les de Sorerols, Malla, Sant Vicenç i Rovira, entre d’altres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1587 Frederic de Cardona va vendre el castell al baró de Savassona, quedant vinculat a aquesta baronia.</span></span></span></span></p>	41.9989500,2.3790000	448569	4649846		08280	Tavertet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86293-52jpg_1.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	El nom 'Sorerols' ha anat canviant al llarg del temps: “Sererols', 'Cerarols' o 'Serrarols'.	94\|85	45	1.1	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84479	Balma de la Mesquita o de la Clota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-mesquita-o-de-la-clota	<p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 315-316.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA i CLOTA, A. (1989) <em>Memòria de les prospeccions Medievals a Tavertet: anys 1987 i 1989</em>. Mem. núm.: 480.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRAT, I.; SERRA, A. (1992) <em>Informe</em></span><em> </em><em><span>prospeccions medievals al terme de Tavertet</span></em><span>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p>	XII-XIII	En estat ruïnós.	<p><span><span><span><span>La balma de la mesquita es troba al corriol que surt al nord de la capella de Santa Cília, en direcció a la zona de la Clota. És de difícil localització.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La balma fa uns 9 m de llargada i té sortida a llevant i a ponent.</span> P<span>resenta restes de murs de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret i l'entorn han estat objecte de dues prospeccions arqueològiques: la primera l’any 1987, dirigida per Assumpta Serra, i la segona, l’any 1992, dirigida per Isabel Serrat, que han permès determinar una possible relació contemporània amb el mas de la Clota, i un probable ús de la cova com a hàbitat familiar,</span> <span>en època medieval.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi ha un camí que mena del mas, passa per sota de la balma i segueix cap a la balma del Sucal.</span></span></span></span></p>	08280-32	Santa Cília		41.9883200,2.3805100	448686	4648665		08280	Tavertet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/84479-32jpg0.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González		85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86404	La Clota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota-1	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 312-313, 316.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII	En estat ruïnós.	<p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’una balma-masia, sota la Roca del Migdia, de la que es conserven els vestigis dels seus murs de façana, dels murs divisoris de les estances interiors i d’un forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Era de grans dimensions i de planta rectangular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs són fets de pedres de mida mitjana, de procedència local, lligades amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al davant, hi ha una antiga bassa.</span></span></span></span></span></span></p>	08280-143	Santa Cília	<p><span><span><span><span>La primera referència històrica d’aquesta masoveria és un document de l’any 1347, corresponent a unes donacions (BORBONET,1999: 76).</span></span></span></span></p>	41.9873900,2.3805900	448692	4648562		08280	Tavertet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86404-143jpg.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González		119	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86456	Sobiranes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobiranes	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 70.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 301.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII-XVIII		<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i una planta pis. E</span></span></span></span><span><span><span><span>s troba assentada sobre la roca. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana actual, que es troba orientada a llevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada. A prop del portal s'hi adossa un cos de factura contemporània. A migdia s'hi obre un cos de porxos sostinguts per pilars de pedra; a la planta baixa, hi ha unes arcades que donen accés a la casa. Les baranes i el terra són de fusta. Davant dels porxos hi ha la lliça tancada per un mur de pedra. A la banda de ponent hi ha diversos cossos d'ús agrícola. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'extrem esquerra del mur de llevant s'hi obre una finestra gòtica d'arc flamíger, amb calats i relleus incisos. Els carreus superiors dels brancals presenten dos medallons florals a cada costat, i l'ampit és arrodonit. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masoveria és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia; el vessant de ponent és més llarg que el de llevant. El portal presenta un arquet de forma triangular al damunt. A la part dreta de la façana, s'hi adossa una cos a una vessant. A l'est, hi ha un portal que dona accés al primer pis i al nord, un altre portal rectangular central, amb dues finestres al damunt i amb un passadís d'arc rebaixat a la dreta. </span></span></span></span></p> <p>Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista, amb pedres cantoneres.</p>	08280-189	Sobiranes	<p><span><span><span><span>Era conegut amb el nom de Cases Sobiranes, i es troba documentat des de l’any 1139. Es troba dins l'antiga demarcació de Sant Miquel de Sorerols, que data al segle XI. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es va ampliar i reformar a principis del segle XVIII, tal com consta a les dates de les llindes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mas conserva la clau de Sant Miquel de Sorerols.</span></span></span></span></p>	42.0027700,2.3815100	448780	4650269		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86456-189jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86456-189jpg_1.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86732	Roures de Tresserra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-tresserra	<p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>Els roures de Tresserra es troben als prats propers a la casa, envoltats d’una roureda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de dos roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades.</span></span></span></span></p>	08280-195	Tresserra		42.0125700,2.3823500	448858	4651356		08280	Tavertet	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González			2151	5.2		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86430	Tresserra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresserra-1	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 72.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 284. </span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XVIII		<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. El portal és adovellat, amb un relleu escultòric a la dovella central d’una figura humana amb el cap mutilat i al damunt el nom de Jesús. La finestra central té l'ampit motllurat i un trenca-aigües al damunt. Al costat esquerre s'hi adossa un annex de planta rectangular amb coberta de teula àrab, a dues vessants. Presenta uns porxos a la banda del migdia i a tramuntana unes arcades tapiades. Al davant del portal hi ha una eixida amb un coll de pou.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part de llevant s'hi adossa una capella de nau única, orientada de llevant a ponent. Presenta un campanaret d'espadanya amb una campana. L'interior és cobert amb volta de canó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masoveria és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal principal és amb llinda de roure, a l'extrem dret hi ha un altre portal, amb arc de mig punt. A la part central de la façana hi ha una escala de pedra d'accés al primer pis, on hi ha un portal rectangular. A tramuntana hi ha un altre portal.</span></span></span></span></p> <p>Les façanes de les diverses construccions són de pedra lligada amb morter de calç.</p>	08280-165	Pla de Tresserra	<p><span><span><span><span>La masia de Tresserra es troba esmentada entre els documents de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Es troba també en el fogatge de l’any 1515 del castell de Sorerols, tot i que no pertanyia a aquesta parròquia sinó a la de Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va tenir dins el seu terme l'església de Santa Cecília, avui enderrocada. Els propietaris del mas van construir-ne una adossada al mas en la seva recordança.</span></span></span></span></p>	42.0134700,2.3824400	448866	4651456		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86430-165jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86430-165jpg_0.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86433	El Noguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-noguer-1	<p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003) <em>Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.66.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2010) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavertet)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 313.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a tramuntana. Hi ha diversos cossos annexos a la façana est. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta un eix de composició, centrat al portal d'arc de mig punt adovellat, a la planta baixa.</span> <span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al primer pis, s’hi obren tres finestres, i tres més al segon pis; totes amb l'ampit motllurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La resta de façanes no tenen eix de composició, a excepció de la sud. A la façana oest, hi ha un portal al primer pis, al que s'accedeix per un pontet. A la façana sud, hi ha una finestra amb la llinda datada, amb l’any “1668” inscrit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masoveria té una escala exterior de pedra picada, amb una teulada a dues vessants en el replà, que forma un pòrtic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de maçoneria de pedra lligada amb morter, amb pedres irregulars i pedres cantoneres, fetes amb carreus.</span></span></span></span></p>	08280-168	Ctra. BV 5207, km 8.	<p><span><span><span><span>La referència documental més antiga de la casa és de l’any 1138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba citada als capbreus dels anys 1473 i 1484 i al fogatge de l’any 1515 (BORBONET, 1999:66).</span></span></span></span></p>	41.9974500,2.3843600	449012	4649676		08280	Tavertet	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86433-168jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86433-168jpg0.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de les NNSS 2003.	119\|94	45	1.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87913	Balmes de la Palla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-palla	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 302.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>Les balmes de la Palla es troben</span> <span>al cingle de Sobiranes, a la dreta del torrent de la Baumallera, sobre la costa de Graunyer. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta de dues petites balmes espectaculars per la seva aèria ubicació. En destaca especialment una, per la seva localització sobre una gran roca arrodonida, que en la seva part superior té una àmplia superfície plana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva configuració geològica consta d’estrats roquers que presenten <span><span>clivelles verticals, amb l’aspecte de mur fragmentat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Podrien </span></span></span><span>haver estat habitades en l’antiguitat (BORBONET, 1999:110).</span></span></span></span></p>	08280-205	Sobiranes		42.0028100,2.3848800	449059	4650271		08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87913-205jpg0.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
84487	A la Baumallera de la teulada en feien era	https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-baumallera-de-la-teulada-en-feien-era	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span>El refrany geogràfic </span></span></span><span>“ A la Baumallera de la teulada en feien era”</span><span><span><span>, fa referència a la casa de la Baumallera, que es troba a l’interior d’una gran roca balmada.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca és bastant plana, fet pel qual havien d’aprofitar-la com a era per a fer la batuda.</span></span></span></span></p>	08280-39	La Baumallera	<p><span><span><span>La Baumallera és la darrera balma habitada de Tavertet. Segons la tradició oral, hi va viure una dona fins a finals del segle XIX. <span> </span></span></span></span></p>	42.0082300,2.3862100	449174	4650872		08280	Tavertet	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Simbòlic		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González			61	4.3		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
88057	La Baumallera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-baumallera	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 285.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	En estat ruïnós.	<p><span><span><span><span>La Baumallera es troba a la solella homònima, a la riba dreta del torrent de la Baumallera, sota una gran roca balmada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una balma, de grans dimensions, que presenta restes de murs exteriors i de distribució interna, corresponents a un nucli d’hàbitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al davant s’intueix </span><span><span><span>un petit quintà al davant, encara identificable.</span></span></span></span></span></span></p>	08280-232	Tresserres	<p>La Baumallera p<span><span><span><span>ertanyia a Tresserra i, segons el padró de l'any 1857, tenia 4 habitants.</span></span></span></span> </p> <p>És la darrera balma habitada de Tavertet. Segons la tradició oral, hi va viure una dona fins a finals del segle XIX. </p> <p><span><span><span><span>Feien la batuda a sobre la mateixa roca, i per això hi ha la dita popular: “A la Baumallera de la teulada en feien era”. </span></span></span></span></p>	42.0082300,2.3862100	449174	4650872		08280	Tavertet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88057-232jpg.png	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-05-20 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografia extreta de l'article: (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 24-27.	98\|119	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87993	Balma jussana del Grau Nyer o de l’Amorriador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-jussana-del-grau-nyer-o-de-lamorriador	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. </span></span></span><span>302.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> 22-24.</em></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>La balma jussana del Grau Nyer es troba a l’inici del pujador del Grau Nyer, sobre l’antic camí del Noguer a la Perereda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una gran balma sota una gran roca llisa i inclinada. El pas d’entrada a la balma es va estrenyent per sota de la roca, fins a sortir a l’exterior per un estret forat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom d’Amorriador prové del fet que, antigament, els bestiar s’hi amorriava en les hores de calor.</span></span></span></span></p>	08280-231	El Noguer		42.0001900,2.3867000	449208	4649979		08280	Tavertet	Difícil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-05-20 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografia extreta de l'article: SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 51. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-24.		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86304	Forn del camí del Noguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-cami-del-noguer	<p>AJUNTAMENT DE TAVERTET (2003)<em> Carta Arqueològica. Normes subsidiàries de planejament de Tavertet (text refós).</em> Tavertet: Ajuntament de Tavertet.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2016) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavertet).</em></p>	X-XVIII	L'estructura es troba erosionada.	<p><span><span><span><span>El jaciment del forn del Noguer es troba al marge dret del camí del Noguer, sota les Roques de la Corbera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta dels vestigis d’un antic forn, de planta circular, excavat en un marge per tal d’aprofitar el desnivell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les restes de l'estructura, lleugerament erosionada, presenta les paret rubefactades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Podria tractar-se d'un forn de calç, d'època medieval o moderna. Només una intervenció arqueològica permetria l’obtenció de dades més precises.</span></span></span></span></p>	08280-63	El Noguer		42.0022900,2.3879100	449310	4650212		08280	Tavertet	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86304-63jpg0.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2022-03-02 00:00:00	Virgínia Cepero González		94\|119\|85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86401	Salt i gorg de Tirabous o del Noguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-de-tirabous-o-del-noguer	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, </span></span></span><span>p. 316.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2003) “Salts i cascades de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 49. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 19-21.</span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>El salt de Tirabous es troba al torrent del Noguer, a llevant de la casa del Noguer. És de règim intermitent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua cau des d’un esvoranc del cingle, a uns 100 m d’alçada, al peu del qual es forma un preciós gorg, excavat a la pedra, de forma cilíndrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És</span><span> un salt </span><span>de gran espectacularitat, i el</span><span> més cabalós del municipi</span><span>.</span></span></span></span></p>	08280-140	El Noguer		41.9925200,2.3882800	449333	4649127		08280	Tavertet	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres		2021-10-21 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografia extreta del web de l'ajuntament de Tavertet (http://www.tavertet.cat)		2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87920	Balma del Secall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-secall	<p><span><span><span><span>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J. Mª.; TALAVERA, F. (1982) ”El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme.” <em>Catàleg Espeleològic de Catalunya</em>, vol.6. Barcelona: Ed Políglota, p. 219-221.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOWORLD: <a href='https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall'>https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROMA i CASANOVAS, F. (2018) <em>Molins del Collsacabra: història i inventari</em>. Valls: Cossetània, p. 74.</span></span></span></span></p>	XIV-XVII		<p><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat, que amida aproximadament 9 m de llargària, 20 m d'amplada i 3 m d’alçada mitjana. A l’extrem sud hi ha una galeria d'uns 11 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El terra està ocupat per blocs de pedra, un dels quals, situat a l’inici de la balma, presenta un escalaborn de mola que fa 1,10 m de diàmetre i 25 cm de gruix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per les mides i la morfologia de la balma, podria haver estat utilitzada com a molera esporàdica, per a extreure pedres per a fer moles (ROMA 2018: 74).</span></span></span></span></p>	08280-209	Roques de la Corbera		42.0038300,2.3882000	449335	4650382		08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87920-209jpg.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87920-209jpg0.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografies realitzades per Jordi de Valles, extretes del web: https://espeleoworld.com/c/balma-del-secall.	94\|85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
86760	Balma de la Corbera Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-corbera-vella	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 76.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESPELEOINDEX: </span><span><a href='http://espeleoindex.com'><span>http://espeleoindex.com</span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, </span></span></span><span>p. 317.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TROGLODITISME: <a href='http://trogloditisme.blogspot.com/2018/08/balmes-del-castell-de-la-fossa-i-de-la.html'>http://trogloditisme.blogspot.com/2018/08/balmes-del-castell-de-la-fossa-i-de-la.html</a></span></span></span></span></p>	XV	En estat ruïnós.	<p><span><span><span><span>La balma de la Corbera Vella es troba a</span><span> l’extrem de migdia de les roques de la Corbera, a ponent de la masia, sobre els terrers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una cavitat de 26 m d'amplada i 7 m d’alçada màxima. Presenta restes de murs de pedra, especialment a la zona sud-est, que podrien correspondre a una antiga casa.</span></span></span></span></p>	08280-197	Roques de la Corbera	<p><span><span><span><span>És possible que la documentació del segle XV que esmenta la casa de la Corbera es refereixi a aquesta casa (BORBONET, 1999: 76).</span></span></span></span></p>	42.0035100,2.3885500	449364	4650347		08280	Tavertet	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86760-197jpg2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86760-197jpg3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86760-197jpg4.jpg	Inexistent	Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús		2021-05-10 00:00:00	Virgínia Cepero González	Fotografies extretes del blog: http://trogloditisme.blogspot.com/2018/08/balmes-del-castell-de-la-fossa-i-de-la.html	119\|85	1754	1.4		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02
87918	Roques de la Corbera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-corbera	<p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (2001) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra </em>(2ª edició).<em> </em>Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 318.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span>Les Roques de la Corbera es troben a ponent de la masia de la Corbera, sobre la riba dreta del torrent de Baumadestral.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’uns enormes penyals gairebé verticals, formant balma.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des de les Roques es pot gaudir d’unes esplèndides panoràmiques sobre el pantà de Sau i les Guilleries.</span></span></span></span></p>	08280-208	La Corbera		42.0039300,2.3885800	449367	4650393		08280	Tavertet	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/87918-208jpg0_1.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres		2021-03-08 00:00:00	Virginia Cepero González			2153	5.1		24	Patrimoni cultural	2025-10-17 03:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús