Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97986 El Vilar - Via de Collsuspina https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-via-de-collsuspina <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LOSTAL, J. (1992) Los Miliarios de la Província Tarraconense: (conventos tarraconense, cesaraugustano, cluniense y cartaginense, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, p. 11-15.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2726'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> Actualment, les restes arqueològiques no estan documentades ni posades en valor. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba prop de la masia que li dona nom, i correspon a les restes estructurals de part del traçat de la via romana de Collsuspina. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per una banda, hi ha un conjunt de pedres planes i ben disposades formant una estructura, sense estudiar. Per altra banda, es localitzà un mil·liari romà, les restes del qual aparegueren a tocar del traçat del camí antic. Es tracta d’un bloc cilíndric de pedra blanquinosa amb la base lleugerament quadrada, amb unes dimensions de 1'05 m d'altura per 0'30 m de diàmetre màxim, amb una inscripció en llatí: </span></span><em><span lang='LA'><span>MANNIUS SERGIUS, fill de MANNIO,</span></span></em><em><span><span>PROCONSUL</span></span></em><em><span lang='LA'><span>, VII milles. </span></span></em></span></span></span></p> 08283-227 <p><span><span><span>Entre els anys 1945 i 1954, el Sr. Ramon Auferil Druguet, del mas Vilar, va localitzar el mil·liari arran de l’antic camí i enmig del pas. La resta pètria, de grandària considerable va ser traslladada al mas i es va reaprofitar per adequar els accessos. Al cap d’un temps la peça va ser traslladada al Museu Episcopal de Vic, on va ser estudiada. De troballes de mil·liaris, n'hi ha altres referents a Santa Eulàlia de Riuprimer, amb un mil·liari amb inscripció llatina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest jaciment forma part del traçat de la via romana de <em>Mani Sergi, </em>que incloïa els mil·liaris que marcaven el recorregut i la distància. Estaven ubicats entre ells aproximadament 1,5 km, i portaven inscrit el número i el nom de qui promovia la via, com és el cas que ens ocupa, on la inscripció ens marca la milla VII, vinculada al procònsol Mani Sergi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest cas, no s’ha localitzat tram de calçada romana però sí que es pot relacionar amb el tram documentat a prop de la masia de Can Rotlle. </span></span></span></span></span></p> 41.8437738,2.2132515 434684 4632730 Any -150 / -100, a.C 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97986-dsc08934.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’àrea de protecció arqueològica s’estén per una zona que és susceptible de conservar vestigis històrics i arqueològics a partir de les troballes ja efectuades. Es tracta de l'únic mil·liari que s'ha trobat que correspon a la via romana de Collsuspina, i actualment està dipositat al Museu Episcopal de Vic. 83 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97840 Castell de Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guells <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1831'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> X-XVI Pràcticament desaparegut, tan sols en queden alguns trams de mur i algunes acumulacions de pedres. S'hauria d'estudiar amb metodologia arqueològica. <p><span><span><span>Zona aturonada, amb vegetació, i molt propera al mas Güells. S’intueixen acumulacions de pedres, algun retall sense identificar i alguns trams de mur de pedra que corresponen a les restes del que fou el Castell de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació de l’antic castell va servir per construir l’actual mas Güells, a partir del 1875. </span></span></span></p> 08283-140 Al sector sud oest del terme de Tona, en un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins des de la carretera de Manresa (N-141c), conegut popularment com l'Empalme. <p><span><span><span>El lloc de Güells, ja surt esmentat en un document del 997, i en un altre document del 1076. </span></span></span>El 1086 ja es parla del 'castell de Güells', confirmant <span><span><span>la importància estratègica del lloc per protegir els passos i vies de comunicació del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat durant el segle XII fou d’una família de cavallers, sembla que els mateixos que del castell d’Aguilar. Posteriorment, passà a mans del senyors de Centelles, fins ben entrat el segle XV i XVI. </span></span></span></p> <p>A partir del final del segle XIV es documenta una família pagesa de cognom Güell que viu a la fortalesa i en conrea les terres. Ja no hi viuran mai més cavallers o donzells. L'edifici arribà al segle XIX essent una masoveria.</p> 41.8431908,2.1989859 433499 4632676 997 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1093.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Els vestigis de l'antic Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. 92|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98001 Domus Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-vilamajor <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1975) </span></span><span><span>La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MOLES i FONT, M. D (1982) Els ausetans i la ciutat d'Ausa. Patronat d’Estudis Ausonencs. Osona a la Butxaca, 4.</span></span></span></span></span></p> <p>ORDEIG, Ramon. (2003) 'Dades sobre la història altmedieval de Centelles, Folgueroles, Gurb i Tona (segles X_XI)'. <em>Ausa</em> [Vic], XXI, núm.151, pàg. 11-21.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1833'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> X-XVIII L'accés al turó es fa vorejant la costa ascendent. L'estat de conservació de la casa forta és dolent atès que només hi ha un tram de mur de contenció visible. <p><span lang='CA'><span><span><span>Al turonet anomenat la Serra de la Bassa, a ponent del Mas Vilamajor actual, al marge de ponent, hi ha un tram de mur de contenció visible. En canvi, al pla dalt del turó, no hi ha restes visibles en superfície. </span></span></span></span></p> 08283-242 <p><span><span><span>El lloc de Vilamajor ja s’esmenta en un <span lang='CA'><span>document del 960, i la primera notícia del mas o <em>domus</em> és a partir d’una venda l’any 1167. Temps més tard, els primers hereus coneguts i habitants de la casa fortificada són el matrimoni Pere de Vilamajor i Elisendis, i el seu fill Guillem. L’any 1239, el succeeix Simó de Vilamajor casat amb Sança.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant tota l’Edat Mitjana </span></span>l’indret surt documentat envoltat de vinyes, com les de la Serra, del Mayolar, les de “dessota Segalers”, entre altres. Del mas en depenien altres masos com Caus, Hualart i Aymar, i part de les terres que havien estat del mas Roqueta. A l’indret del mas actual, possiblement hi deurien existir corts i annexos destinats a usos agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A partir de finals del segle XIV hi ha abundant documentació a l’Arxiu de la Pietat de Vic, ara a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, ja que el mas i propietat varen pertànyer als beneficiats de la Pietat de Vic. També, la família va ser patrona de l’església de Santa Maria del Barri. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1727, el llinatge que havia succeït Vilamajor, provinents de Lliçà de Vall, va vendre el mas i terres als beneficiats de la Pietat de Vic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al segle XV, la <em>domus</em> va ser reconstruïda d’un atac, i anys més tard, durant la guerra del Francès, entre els anys 1809 i 1810, va ser destruïda definitivament, amb la capella de Sant Francesc inclosa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es va reconstruir al lloc actual del mas Vilamajor, i amb els materials i elements de l’antiga <em>domus</em> fortificada. </span></span></span></span></p> 41.8612000,2.2025600 433814 4634673 960, 1809 08283 Tona Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98001-dsc08910.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El mas Vilamajor és un mas del sector històric de la Barroca. 92|93|94|85 47 1.3 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98088 Forn de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-vila <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>DANÉS TORRAS. J.: (1932) <em>Antiguitats de Tona</em> . Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya vot XLII. pp.325-347.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2717'>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. </a></p> Jaciment a l’aire lliure parcialment cobert, i protegit de les pluges, tot i l’erosió que presenta en el seu estat general. <p><span><span><span><span lang='CA'>Restes d’un forn excavat a les argiles, de planta quadrangular, amb 2,40 metres de llargada, dividit en dos cambres mitjançant una paret. Es conserva una superfície amb graella, amb una vintena de forats de comunicació entre el fogar i la cambra de cocció, amb 0,75 metres de gruix. La volta no s’ha conservat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El forn ha estat interpretat com de tipus 4 de Fletcher amb planta rectangular o quadrada amb dos fogars, subtipus B i amb mur central.</span> </span></span></span></p> 08283-285 Passeig de la Suïssa <p><span><span><span><span lang='CA'>El forn de la Vila ha estat interpretat com a lloc o centre de producció i explotació ceramista. Per les característiques del forn i el material documentat, es podria tractar d’un centre romà d’època republicana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El conjunt de forns localitzats a Tona, al voltant del Passeig de la Suïssa, i a tocar de la carretera BV 5303 (carrer Seva amb carrer Bonavista), es relacionen amb l’ocupació romana de Tona, concretament amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i l’assentament principal, al Camp de les Lloses, centre d’establiment romà. </span></span></span></span></p> 41.8571840,2.2234598 435545 4634211 650 / 550 - 50 aC 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98088-1825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98088-1824.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Cultural EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El 1982 l'Ajuntament de Tona instal·là al jaciment una teulada d'uralita damunt de bigues de ferro, estructura que evita en part el seu deteriorament, i anys més tard la Diputació de Barcelona hi instal·la un plafó interpretatiu. 81 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98089 Forn petit de la Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-petit-de-la-vila <p><span><span><span>ÁLVAREZ, R., DURAN, M., MESTRES, I., PRINCIPAL, J. 2000: “El jaciment del Camp de les Lloses (Tona, Osona ) i el seu taller de metalls”, a: Mata, C. i Pérez Jordà, G. (Eds.), IBERS. Agricultors, artesans i comerciants. Universitat de València, València, 271-281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C. (2011) El territori de la plana ausetana i el seu entorn des de l'ibèric ple a l'alt imperi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2718'><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya </span></span></span></a></p> Jaciment destruït. <p><span lang='CA'><span><span><span>Les restes s’ubicaven a tocar del torrent de la Font de la Suïssa, a poca distància respecte el Forn de la Vila. L’estructura presentava una columna enmig de la fogaina per sostenir la cambra de cocció.</span></span></span></span></p> 08283-286 Passeig de la Suïssa, 37 <p><span><span><span>El forn ha estat interpretat com un lloc o centre de producció i explotació ceramista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de forns localitzats a Tona, es relacionen amb l’ocupació romana del lloc, i amb l’existència de tallers artesans distribuïts al llarg o propers a les vies de comunicació i de l’assentament principal del Camp de les Lloses. </span></span></span></p> 41.8558200,2.2217300 435400 4634061 650 / 550 - 50 aC 08283 Tona Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98089-dsc09084.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús EPA 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l’actualitat hi trobem l’Escola d'Hostaleria d’Osona, i la zona d’expectativa arqueològica inclou l’entrada i pàrquing de la infraestructura. 81|79 1754 1.4 1763 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97873 Mural de la plaça Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-placa-major XXI <p><span><span><span>El mural, de gran presència urbana a la plaça Major, ocupa el mur lateral de diversos immobles ubicats al sud de la plaça. Aquest fet comporta que les textures de les parets siguin diferents, en funció dels materials de construcció originals. El mur no es desenvolupa només en un pla, sinó que es pinta en diferents volums, seguint la configuració urbana d'aquesta part de la plaça. Tampoc és regular l’alçada del mur, de més o menys alçada en funció de l’immoble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El motiu del mural és una gran arbre amb branques que queden tallades, de colors marrons i grocs, i el sistema de les arrels amb moltes ramificacions, de colors blaus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra descrita i interpretada en paraules del seu autor, Jordi Lafon, representa un gran arbre entès com a centre vertebrador, alimentat per un gran rizoma d’arrels plenes d’aigua, que són vida, i element fundacional de tantes ciutats, i alhora, representen rieres, connexions, vincles i associacions. Les esferes repartides per l’espai són una analogia de nodes volant que donen peu a l’abstracció de les mates del barballó (espígol), que forma part de l’imaginari popular tonenc, pels seu ús tradicional en la festa de Reis. Inspira el record d’un esclat d’olor, llum i color. Les set paraules pintades recullen un conjunt d’expressions i anhels que es van apuntar durant el procés participatiu </span></span></span>amb el qual es va dissenyar el mural<span><span><span>: vincles, memòria, refugi, respecte, cooperació, equitat i vida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons l’artista, en el tractament pictòric es va cercar la força de la forma i el color jugant amb pinzellades intenses i contrastades. El dibuix de l’arbre cohesiona els diferents plans i textures de la paret. El color pàl·lid del fons permet destacar de manera concisa els nodes i l’arbre expressats de manera intensa i dinàmica. Les paraules apareixen tímidament entre les llums i les ombres com si només volguessin ser llegides des de l’autèntic interès.</span></span></span></p> 08283-159 Plaça Major <p><span><span><span>El mural de la plaça de Tona es va gestar a partir d’un procés participatiu. En el marc d’un conveni entre l’Ajuntament de Tona i l’Escola d’Art de Vic, les alumnes Berta Taboada, Iris Sallent i Anna Orriols van desenvolupar el seu treball final de pràctiques del Cicle Superior de Pintura. La direcció del projecte va anar a càrrec de Jordi Lafon, artista visual, professor i mediador cultural.</span></span></span></p> 41.8500900,2.2285200 435958 4633420 2023 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97873-p1100213.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Jordi Lafon Art urbà 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96911 A les persones donants de sang https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-les-persones-donants-de-sang XXI <p><span><span><span>Escultura exempta feta en pedra blanca, bloc monolític amb formes sinuoses que alterna la talla polida amb la rugositat pròpia de la pedra sense desbastar. Presenta formes arrodonides que penetren el bloc formant buits o travessant totalment la peça. Al costat, un plafó amb dos textos homenatgen als donants de sang: </span></span></span></p> <p><em><span><span><span>Sang és vida</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La teva alegria és la meva alegria.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El teu dolor és el meu dolor.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La meva sang és la teva sang.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Gabriel Gracia Patiño</span></span></span></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Solidaritat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gràcies, amic o amiga desconeguda.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Una mica de tu em va salvar la vida,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>amb el mateix gest jo en salvaré d’altres.</span></span></span></em></p> <p><span><span><span>Montserrat Olmo Salas</span></span></span></p> 08283-32 cruïlla del carrer Torras i Bages amb el carrer Travessia <p><span><span><span>Inaugurat el 27 de novembre de 2022, el monument s’emmarca en la campanya portada a terme per la Federació Catalana de Donants de Sang, que té l’objectiu d’aglutinar, fomentar i divulgar la donació altruista de sang i plasma a Catalunya. L’entitat ha liderat, arreu de Catalunya, la construcció d’escultures dedicades als donants de sang. Els ajuntaments col·laboren amb el patrocini de les escultures, fent que el municipi tingui un lloc destacat d'agraïment, dedicat als seus donants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La col·locació d’aquest monument a Tona va anar lligat a un procés de participació ciutadana. per escollir la ubicació. Pel que fa al text que acompanya al monument, es va determinar per mitjà d’un concurs de textos també participatiu.</span></span></span></p> 41.8492710,2.2268704 435820 4633330 2022 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96911-p1090719.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Pere Parés Bartrina 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96354 Prothus https://patrimonicultural.diba.cat/element/prothus <p> </p> <p> </p> XXI <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una peça del bestiari festiu de Tona, que representa un sireni (o vaca marina). És fet de fibra de vidre, té una llargada de 2,85 m i un pes de 28 kg. La bèstia presenta cos de peix, el cap que recorda un drac, i destaca el símbol de les dues claus de sol a les ales que recorden el seu origen a l’escola de música municipal de Tona. </span></span></span></p> 08283-1 c. Font, 10 <p><span lang='CA'><span><span>L’any 2008 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural va realitzar una intervenció paleontològica d’urgència. Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona i van servir per descriure una nova espècie de sireni, el <em>Prototherium ausetanum. </em>Aquest fet científic rellevant, va motivar que l’AMPA de l’escola municipal de música de Tona, decidís encarregar un nou element festiu basat en la troballa del sireni. Va ser batejat amb el nom de Prothus per votació popular l’any 2017.</span></span></span></p> 41.8500918,2.2291770 436013 4633419 2018 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090088.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Cultural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Creacions Tallaferro El Prothus balla amb música pròpia de flabiol i llança foc i aigua (recordant la vinculació del poble amb l’aigua, per exemple amb els balnearis). A banda dels Portadors i els Flabiolaires, acompanyen el ball les Rieres (nenes que en record de la llegenda d’en Serrallonga i les dones de Cal Riera s’encarreguen de domar la bèstia). Una comissió formada per l’escola de música, els Flabiols de Tona, el Camp de les lloses i una altra entitat convidada cada any s’encarreguen d’establir el protocol que regeix la peça del bestiari.Les diferents parts que conformen la peça festiva contenen simbologia. El cos representa la possible forma de peix del sireni prehistòric i les ales tenen uns grans (representació al·legòrica del blat) que connecten amb el passat iber i romà de la història del municipi. La cua recorda el drac, figura medieval que al·ludeix el període medieval de la història de Tona amb el seu castell termenat. I per últim, la cua conté uns petits mosaics que simbolitzen el paper de les aigües a la població en relació als balnearis o la pagesia. 98 52 2.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97956 Can Rotlle https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rotlle <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span lang='CA'><span><span>Edifici reformat, mantenint la volumetria principal de planta quadrada, i les façanes totalment arrebossades. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Té planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta a dos vessants i carener perpendicular a la façana, que està encarada a migdia. </span></span></span></p> 08283-205 <p><span lang='CA'><span><span>Mas situat a prop del jaciment arqueològic can Rotlle - Hostal d’en Valls, una zona d’expectativa arqueològica on s’hi varen documentar restes de l’antiga via romana que anava de Collsuspina a Vic, i posteriorment es va convertir en el camí ral.</span></span></span></p> 41.8737391,2.2341029 436445 4636041 2010 (reforma) 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97956-dsc09052.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa es va reformar totalment al 2010. Sembla que una tempesta va malmetre la casa principal, i els annexos agrícoles del voltant. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96980 Font Morta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-morta <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre d'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX, XXI <p><span><span><span><span><span><span>L’actual font Morta, al final del passatge Josep Homs i tocant al carrer Joan Maragall, fou inaugurada l’any 2006 en honor al poeta Joan Maragall. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una estructura en prisma amb un coronament amb capitell, i dues piques quadrangulars amb el seu corresponent abeurador. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08283-40 c. Josep Homs / c. Joan Maragall.. <p><span><span><span><span><span><span>El topònim Font Morta es documenta des de l’any 1141 i significa «font estroncada».</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La font actual rememora una font antiga del mateix nom ubicada molt a prop, a la riba esquerra del torrent de la Font Morta, avui canalitzat (que es correspon al carrer Joan Maragall). A l’indret, a partir dels anys trenta del segle XX, s’hi va inaugurar un espai de trobada social i d’esbarjo “Esbarjo Prat de la Riba”, que era un petit parc per fer-hi les conegudes “fontades”. La font històrica, va estar en funcionament fins als anys seixanta del segle XX, moment en el qual unes obres d'urbanització van tapar el rec. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>No va ser fins el 2006 que es va inaugurar una renovació de la font, a l’inici del passatge Josep Homs, a l’exterior del nou parc de la Font Morta, que es va dedicar a l’escriptor Joan Maragall que va estiuejar al poble a inicis del segle XX (1909). La inauguració la va dur a terme un dels seus nets Pasqual Maragall i Mira. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8494693,2.2288286 435983 4633351 2006 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2035.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96980-2036.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania.De l'antiga i original Font Morta en desconeixem l'arquitectura. 119|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97969 Can Bruguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bruguera-7 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 318-319. </span></span></span></span></span></span></p> XIX - XXI <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana, que està encarada a ponent. Disposa d'un cos central en forma de torre que sobresurt de la resta, amb coberta a quatre vessants i finestres a totes les seves cares. La masia té planta baixa, pis i golfes. Adossats a dreta i esquerra, hi té dos cossos laterals amb galeria oberta de mig punt al primer pis, amb ús de l’obra vista, i una planta baixa amb finestres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal conserva la simetria de l’eix vertical formada pel gran portal adovellat (refet completament amb material nou), al primer pis quatre obertures de secció rectangular, sense decoracions. I al pis golfes, que coincideix amb la torre, una única finestra de dimensions més reduïdes però amb les mateixes característiques tipològiques. La resta d’obertures i laterals adossats varen ser afegits amb posterioritat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la masia hi havia antics annexos i coberts agrícoles que han estat reformats, i adaptats a usos d’habitatge. Altres annexos varen ser destruïts per una gran tempesta el 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els entorns de la masia han estat modificats, i enjardinats. </span></span></span></p> 08283-211 <p><span><span><span><span><span><span>A l’edat mitjana aquest mas era conegut com a mas Torre, un dels masos històrics de Tona. I el seu nom prové de la seva arquitectura, de mas fortificat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes a l’edifici, encara és visible l’estructura del cos turriforme originària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La masia va acabar essent propietat de l'hereu del mas Bolló de Santa Eugènia, i durant alguns segles es va conèixer amb el nom de Torre Bollona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La documentació antiga del mas Torre es conserva a l'Arxiu Capitular de Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8695400,2.2399800 436928 4635571 2003-2007 (reformes) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97969-dsc09041.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Maria Casadevall i Dolors Sayeras, arquitectes (reforma edifici annex). 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97088 Conjunt escultòric “La Conversa” https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-escultoric-la-conversa XX <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt escultòric constituït per set unitats escultòriques de diferents dimensions, fabricades amb ferro forjat, i que representen una conversa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Del conjunt hi ha dos grups d’escultures diferenciats. El primer, són dues escultures de poca alçada, molt properes entre sí, i que expressen moviment. El segon, són quatre escultures d’alçada similar, allargassades, properes entre elles, talment fossin un grup de persones conversant. Un dels elements escultòrics, recorda un cistell o bossa. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-47 c. Barcelona, 47 <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt inaugurat el mes de novembre del 2002, juntament amb la reforma dels carrers Barcelona i Major. Acció realitzada amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8484200,2.2280600 435918 4633235 2002 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97088-2082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97088-2083.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Mercè Iglesias A la placa commemorativa hi surt el nom de l’autora de l’obra, Mercè Iglesias. 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97872 Monòlit commemoratiu dels 1100 anys de la consagració de l’església de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-dels-1100-anys-de-la-consagracio-de-lesglesia-de-sant-andreu XX <p><span><span><span>Monòlit de pedra de 2,4 metres d’alçada per 1,18 m d’amplada. La cara inscrita ha estat rebaixada i perfectament polida. </span></span></span></p> <p>La inscripció porta la data del 13 de gener de 1989, dia en què es va commemorar els 1100 anys de la consagració de l'esglesia de Sant Andreu del Castell. El monòlit es va inaugurar aquell mateix dia.<span><span><span> El text mostra la gratitud dels habitants de Tona als protagonistes de la fundació de l’església.</span></span></span> Hi consta el nom (traduït al català) de totes les persones que van subscriure l'acta de consagració de l'església l'any 888.</p> 08283-158 Serrat del Castell, església de Sant Andreu <p><span><span><span>El castell i l’església es documenten el 888 quan el bisbe Gotmar, acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> 41.8537600,2.2243200 435613 4633830 1989 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97872-p1090410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97872-p1090411.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98078 Font del Santuari de Lurdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-santuari-de-lurdes <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Font adossada al mur perimetral del Santuari de Lurdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció de paredat comú feta amb teuladeta a doble vessant per aixoplugar la font, que té el broc a la paret frontal interna. L’obertura està feta amb pedres grans com a brancal i arc de mig punt amb dovelles irregulars, la dovella central té una inscripció amb el símbol de la senyera i la dedicatòria “A. de J. [Associació de Jubilats] Tona 1983'. La pica, de base quadrada, està rebaixada en un bloc de pedra. Al costat s’hi adossa una banqueta d’obra.</span></span></span></p> 08283-280 Església de Santa Maria del Barri. Santuari de Lurdes <p>Font construïda per voluntaris de l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Tona el 1983, en el marc d'una remodelació que va comprendre tot el jardinet de davant el santuari. L'esmentada associació té per patrona la Mare de Déu de Lurdes. Per la festa d'aquesta Mare de Déu s'hi reuneixen cada any i hi celebren una missa.<br /> La font en substitueix una d'anterior, construïda abans de la Guerra Civil, que el 1983 es trobava en mal estat <span><span><span>(PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011). </span></span></span></p> 41.8527600,2.2218600 435408 4633721 1989 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98078-p1090488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98078-p1090489.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97839 Monument a Tona ciutat gegantera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tona-ciutat-gegantera <p><span><span><span>DD.AA (1986) “Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya” a Butlletí 2. </span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona</em> [Tona]. Pàgines 47-54.</p> XX <p><span><span><span>El monument consta de dues parts diferenciades, la principal amb tres figures de Gegants, i la base damunt la qual descansen (sòcol) amb escenes diverses representades i la placa commemorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una primera figura, encarada a ponent, representa un rei que té el símbol del sol; una segona figura, encarada al nord, és una geganta, reina amb un ramell de flors; i finalment una noia, pubilla de Tona, que duu l’escut del poble al pit i un colom a la mà com a desig de pau i germanor entre els pobles. Les tres figures estan realitzades amb ciment armat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòcol és una base hexagonal feta amb el mateix tipus de material, i hi té adossades a tots els costats diverses escenes relacionades amb la cultura popular, i un cartell commemoratiu amb la frase: <em>Ciutat Gegantera Catalunya 1986</em>, amb el nom de l’escultor. Aquest conjunt és fet amb ferro tallat. </span></span></span></p> 08283-139 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga el títol honorífic a una població diferent, anualment. La colla gegantera elegida, es fa càrrec de la custòdia dels gegants i de la representació durant un any a la resta de l'agrupació i municipis que es visiten. La primera ciutat gegantera fou Sallent el 1985, i seguidament vingueren Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 Tona va ser proclamada 2a Ciutat Gegantera de Catalunya. </span></span></span>El monument es va inaugurar el 14 de setembre d'aquell any, durant els actes de celebració de Tona Ciutat Gegantera.</p> 41.8485200,2.2188400 435153 4633253 1986 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2027.jpg Inexistent Expressionisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Ricart i Maimir (Taradell, 6 de juny de 1925-Barcelona, 29 de març de 2020) Els gegants de Tona (Josep el Noi de Tona i na Montserrat), varen ser construïts el 1983 per Francesc Fajula. La creació dels gegants la va impulsar l’Agrupació Sardanista de Tona. 2138|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96986 Gegants de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-tona XX <p><span><span><span>Els Gegants de Tona representen Josep, el Noi de Tona –un noi popular i excèntric nascut a Tona- i na Montserrat, de qui no hi ha informació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les mides i pes del gegant són: 4,10m i 73kg, i les de la geganta: 3,94m i 68kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Són construïts en cartró i pedra, amb una capa d’estuc i pintats. Van vestits amb robes característiques de la burgesia del segle XIX. </span></span></span></p> 08283-41 c. de la Font, 10 <p><span><span><span>Els gegants de Tona van ser creats el 1983 per l'escultor de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Fajula, gràcies a la iniciativa de l'agrupació Sardanista de Tona. L’any 1986, Tona va ser proclamada la 2a Ciutat Gegantera de Catalunya i l'any 1988 van anar al Japó. A partir dels anys 90 del segle XX van deixar de sortir perquè es va dissoldre la colla. L’any 2000 la colla es va reactivar puntualment però poc després va tornar a desaparèixer. </span></span></span><span><span><span>Des del maig del 2022, s’ha recuperat la colla per tornar a ballar. L'any 2023 els gegants es van restaurar al complet, després de quaranta anys. El Taller d'escultura Casserras es va encarregar de recuperar el color original de les figures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gegant representa Josep Molera, un xarlatà i arrencaqueixals conegut arreu de Catalunya com el Noi de Tona. Va néixer al carrer Major als anys 50 del segle XIX i va morir l’any 1925 a Barcelona. La geganta, la Montserrat, hauria estat la seva dona.</span></span></span></p> 41.8500898,2.2291364 436009 4633419 1983 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96986-p1090091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96986-p1090092.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Francesc Fajula 98 52 2.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98505 Escultura pública en homenatge a Pablo Picasso https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-publica-en-homenatge-a-pablo-picasso XX <p>L'artista Josep Ricart recull en aquest conjunt escultòric els elements bàsics de la tendència cubista. Hi ha tres volums que estan fets amb formigó, un dels materials amb els quals treballava l'escultor.</p> <p>L'escultura principal, situada al centre, presenta una base trapezoidal que a peu dret sustenta diverses formes geomètriques intercalades entre si, formant un entramat en diferents plans. </p> <p>En un segon pla, i arran de terra, dues formes geomètriques de petites dimensions, recolzades directament al sòl, representen un cup i un cilindre.</p> 08283-325 c. de Picasso, 2-4 <p>El Parc Picasso es va inaugurar l'any 1981, amb motiu de la celebració del centenari del naixement del pintor Pablo Picasso, en una zona verda de Tona, a tocar del Balneari Codina. El Parc i els elements artístics que conté, van ser fruit d'una iniciativa política i popular. </p> <p>Hi ha diversos elements artístics com un mural de caràcter reivindicatiu amb la silueta del colom de la Pau de Picasso, i l'escultura commemorativa de l'escultor vigatà Josep Ricart Rial. </p> <p> </p> <p> </p> 41.8483109,2.2186758 435139 4633230 1981 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98505-img20241004163332.jpg Inexistent Cubisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep Ricart i Rial (Vic, 1946 - 2024) Josep Ricart i Rialt ha experimentat amb diferents estils al llarg de la seva carrera artística, mitjançant diverses tècniques particulars. La seva activitat artística la combinava amb la docència a l'Escola d'Art de Vic. L’any 1972 va obrir un taller - escola a Vic, als baixos de la casa dels seus pares, al barri de Santa Clara Vella. Va començar a treballar l’escultura, sota la influència de Chillida, Oteiza i l’italià Marino Marini, i experimentant amb tota mena de materials i suports: fusta, formigó, ferro colat i bronze. El crític J. Corredor-Mateos deia que “Ricart treballa la fusta i el formigó. Crea estructures d’un rigor extrem, on els plans s’interpenetren. Encara que no es noti a primer cop d’ull, es tracta d’un món d’entranya vegetal, tot ell arran del camp, tot arran de la terra. On es podrien apreciar més bé, les escultures de Ricart, és al bell mig de la naturalesa, perquè han estat concebudes per això, per continuar-la i per fer-ne al mateix temps una rèplica”. 108|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96364 Font de Sant Joan Baptista https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-baptista <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona. </em>Tona, Pàgines 47-54.</p> <p><span><span><span>LLEOPART Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>La font anomenada de Sant Joan Baptista es troba situada davant del número 8 del Carrer Major, espai on la vorera pels vianants és més ample, just davant de can Paulet. Forma part del conjunt de fonts municipals que conformen el mobiliari urbà i serveixen per abastir d’aigua potable a la ciutadania. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura principal de la font està constituïda per una columna en forma de monòlit de pedra de secció rectangular, que s’amplia en la part superior, i una aixeta en la seva cara nord. Sota l’aixeta, una peça de pedra circular recull l’aigua sobrant. Al capdamunt del monòlit de pedra, hi ha una peça escultòrica de ferro forjat que representa una flama. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la cara de llevant de la font, i mig tapada per una torreta amb vegetació, descobrim un mural ceràmic format per rajoles blanques amb decoració de motius vegetals i un text a la part central. Aquest porta per títol “<em>Sant Joan Baptista</em>” i és un poema de Mn. Joan Colom dedicat al sant. El mural de ceràmica és obra de l’artista Assumpta Sans i Codina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La font té una peça escultòrica en baix relleu que representa una figura humana de Sant Joan Baptista, alçant els braços i el cap, en direcció al cel. És una obra de Josep Ricart Maymir (Taradell, 1925 - Barcelona, 2020), autor també dels monuments a la Sardana i als Gegants de Tona. </span></span></span></span></p> 08283-8 c.Major, 8 <p><span><span><span>Segons informacions orals, el nom de la font el varen decidir els veïns i veïnes del mateix carrer Major, que també en varen ser els promotors. De fet, el projecte es va finançar amb donatius. </span></span></span></p> <p>La font és al mateix indret on ja existia una font. Es va inaugurar el 24 de juny de 1978, diada de Sant Joan Baptista.</p> <p><span><span><span>A l’espai que ocupa, durant la Guerra Civil Espanyola, s’hi va erigir un monòlit en honor als caiguts, davant del qual s’hi havia fet alguna missa de commemoració just després del conflicte, el 1939 (PLADEVALL, A.:1990, pàgina 431). El monument finalment es va destruir. </span></span></span></p> 41.8507300,2.2282700 435938 4633491 1978 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1992.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96364-1993.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Reproducció del text de Mn Joan Colom, rector de Tona, dedicat a la font de Sant Joan Baptista:“Al doll d’aigua cristal·lina / Que brolla del cor d’eix roc,/ Omplirem fort la petxina / D’aigua terrena i divina. / Hi vindrem a abrandar el foc / I la sang de la senyera /I, en la nova primavera, / reviura el vermell i el groc / Joan Colom, PREV. / 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97918 Escultura a Tona ciutat Pubilla https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-tona-ciutat-pubilla <p>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p>PUIGFERRAT, Carles (1998). 'Tona Ciutat Pubilla 1978: una gran il·lusió'. Llibre de Tona [Tona] 1998, pàg. 87-98.</p> <p>MIRALPEIX, Laia (2022). 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'. Llibre de Tona [Tona] 2022, pàg. 47-54</p> XX <p><span><span><span>La base del monument són dues pedres enormes d'aproximadament 7 metres d’altura (una és més alta que l'altra) que es van extreure de la zona de la Vallmitjana, a Taradell (MIRALPEIX,2020). En una cara s’hi poden veure sis figures humanes de bronze ballant una sardana</span></span></span>, en alt relleu, muntades en un rosetó de pedra.<span><span><span> A davant hi ha unes lletres, també de bronze, amb el text següent: “Tona Ciutat Pubilla de la Sardana 1978”. </span></span></span></p> <p>Al peu del monument hi ha un pedró amb la inscripció 'A Gurri', dedicat a l'escultor neoclàssic català fill de Tona, Salvador Gurri (1749-1819).</p> 08283-177 Encreuament dels carrers Sant Andreu, Call i Nostra Senyora de Lourdes. <p><span><span><span>Aquesta escultura va ser un encàrrec </span></span></span>dels organitzadors del pubillatge,<span><span><span> per commemorar la proclamació de Tona “Ciutat Pubilla de la sardana”, l’any 1978. Es va inaugurar el 23 d’abril del mateix any, </span></span></span>al matí del dia de la celebració de la festa.<span><span><span> </span></span></span>La tarda d'aquell mateix dia Tona va rebre la visita <span><span><span>del president de la Generalitat Josep Tarradellas, que feia la seva primera visita a la comarca d’Osona després de 38 anys a l’exili.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa d’aquell dia és un dels actes més multitudinaris de la història contemporània de Tona. Va ser impulsada per l’Agrupació Sardanista de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra se li va encarregar a Josep Ricart i Maimir (1925-2020), escultor de llarga trajectòria, compromès amb les reivindicacions socials, i que es definia com un “artista social del poble”. El seu estil s'emmarca en un cert expressionisme simbolista inspirat en l'escultura centreeuropea de principis del segle XX.</span></span></span></p> 41.8503600,2.2271300 435843 4633451 1978 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97918-p1090760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97918-p1090761.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep Ricart i Maimir 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97059 Ajuntament de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tona <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24364'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta principal és centrada enmig de l’edifici, d’arc de mig i dovellada. Un altre portal s’obre al costat, d’arc rebaixat i també dovellat. A l’altre costat, dues finestres presenten muntants de pedres rebaixats i llindes decorades amb motllures d’angles rectes que configuren un fals arc conopial. Aquestes peces descansen sobre permòdols decorats i semblen reaprofitades d’alguna altra construcció. Al primer pis destaca una balconada continua de cinc obertures emmarcades igualment en pedra buixardada. Sobre l’obertura central, enmig de la façana, hi ha un escut amb la senyera i corona reial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pis superior es repeteix la mateixa composició que al primer, però amb balcons individualitzats. La part alta de la façana presenta faixa decorativa i cinc ulls de bou, abans de ser coronada per un ràfec de biguetes de fusta</span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-45 c. de la Font, 10, <p><span><span><span>Iniciat el segle XX, l’Ajuntament ocupava una casa de la plaça Major, </span></span></span>en un solar que havia ocupat, possiblement, la carnisseria del terme segles abans<span><span><span>. Durant la Guerra Civil, es va traslladar al convent de la comunitat de carmelites de la caritat, al carrer de Barcelona, i des de la postguerra, l’Ajuntament ocupà de nou l’antiga casa de la Confraria </span></span></span>de paraires i teixidors, que també havia utilitzat en altres èpoques<span><span><span>, fins a l’any 1975, que s’inaugurà l’actual edifici (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p>El nou edifici es va construir en el solar de l'antiga fàbrica d'embotits de ca la Balaguer, tancada des de feia molts anys, que es va enderrocar. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Travesa Vila.</p> 41.8500099,2.2291185 436008 4633410 1975 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090105.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Josep Travesa Vila 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98042 Pessebre vivent de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-de-tona XX <p><span><span><span>Cada any per les festes nadalenques, se celebra a Tona el Pessebre Vivent. Aquest Pessebre consisteix en la representació dinàmica i parlada de diversos episodis del naixement de Jesús. L’espai on es desenvolupa és el Parc de les Feixetes, tot el pessebre està distribuït en escenes per dins del bosc de rouredes i alzines, a redós del turó del Castell de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’organització és a càrrec de l’Agrupació Pessebre Vivent de Tona. Aquesta agrupació no té socis, tots en són membres col·laboradors. Per al funcionament de l’entitat hi ha constituïda una junta amb president, sots president, tresorer i vocals, segons els estatuts de l’entitat. Aquesta funciona bàsicament per mitjà de grups de treball com poden ser: el grup de vestuari, edició i arranjaments de guions, construcció, assaig i posada a escena, etc. La major part dels integrants són veïns de Tona, tot i que la participació de persones d’altres pobles de la comarca també hi és present. Actualment poden ser unes 200 persones entre figurants i grups de treball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que hi ha algunes estructures físiques que han quedat fixades al Parc, la gran majoria dels escenaris són desmuntats i tornats a reconstruir cada any. En les representacions, els personatges i els efectes especials de llum i so s’harmonitzen amb l’entorn natural (Agrupació Pessebre Vivent de Tona).</span></span></span></p> 08283-267 Parc de les Feixetes <p><span><span><span>El pessebre va néixer l’any 1972 quan el grup d’Escoltes, l’Esbart dansaire i una colla de jovent del poble varen decidir que calia fer alguna activitat pels volts de Nadal, en aquell moment només se'n feien dos o tres de pessebres vivents a Catalunya. En veure que aquesta idea podia arrelar, es va formar l’anomenada Agrupació Pessebre Vivent de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De bon començament, les escenes eren totalment de pas, és a dir, el visitant realitzava el recorregut acompanyat per música nadalenca i anava veient els diferents diorames. De mica en mica, es va anar passant a un pessebre on la interpretació era cada cop més important, i s'incloïen escenes amb diàlegs juntament amb efectes de llum i so.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des dels seus inicis ha estat una constant el fet de representar el pessebre a la falda del Castell, que és un bosc de roures i alzines disposades en forma de feixes, cosa que possibilita l’entrada de diferents grups de visitants alhora. Com a característica cal dir que, pel fet de ser un bosc, no hi havia construccions o edificis. Això va fer que s’optés per construir cada any les diferents escenes (poble de Betlem, Anunciació, Naixement, etc.) i després de finalitzar l’última representació de l’any en curs, desmuntar-les per recuperar el material emprat. Els materials utilitzats per a la construcció eren bàsicament plaques de guix, fusta, pedres i altres materials diversos de construcció. Actualment una part important del pessebre es continua construint amb aquest sistema, tot i que s’han incorporat nous materials com és el cas del polièster o d’espumes expandides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a dada important a la història del pessebre, cal fer esment que l’entitat Agrupació Pessebre Vivent de Tona va ser una de les impulsores de la creació de la Coordinadora de pessebres vivents de Catalunya. El poble de Tona va tenir l’honor l’any 1991 de ser la seu de la primera assemblea on es signà l’acte de fundació de la Coordinadora (Agrupació Pessebre Vivent de Tona).</span></span></span></p> 41.8534600,2.2260100 435753 4633796 1972 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98042-pessebrevientfrancesc-valldeoriola-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98042-pessebrevientfrancesc-valldeoriola-8.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Imatges cedides per l’Ajuntament de Tona. 98 2116 4.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96358 Font del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-4 <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Font urbana oberta en un marge de pedra de paredat comú que salva un desnivell al carrer del Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura es materialitza amb un arc de mig punt amb un arc que utilitza pedres irregulars a manera de dovelles. A l’interior, una pica de pedra emmarcada en tres lloses de pedra treballada, les laterals buixardades, recullen l’aigua que raja d’un broc obert a la paret.</span></span></span></p> 08283-5 c. Raval. Davant del n. 21 <p>Es va inaugurar el 8 de juliol de 1970 en el marc d'unes obres d'urbanització del barri del Raval. Originalment, la font disposava d'una placa de marbre on s'hi va gravar la llegenda 'Inaugurada en la paz de Franco'. El primer Ajuntament democràtic després de la dictadura la va fer retirar (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> 41.8481300,2.2292890 436020 4633202 1970 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090354.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98127 Casa del c. Dr. Bayés 38 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-38 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici aïllat amb coberta de teula àrab distribuïda en tres vessants, fet que genera trams de teulada amb polígons diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Bayés, és de composició simètrica i presenta tres eixos verticals que alineen totes les obertures. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa consta de portal central, a cada costat del qual s’obre una finestra reixada. Totes les reixes i baranes són uniformes, de forja amb barrots helicoïdals decorats amb motius florals. Un sòcol de peces quadrades aplacades envolta les façanes horitzontalment. </span></span></span><span><span><span>El primer i segon pis presenten la mateixa composició, amb tres obertures per planta amb sortida als balcons, el de primer pis corregut i el del segon, individual. Són de llosana motllurada i les baranes ja esmentades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana sud també compta amb una porta simple i dos eixos de simetria que alineen finestres de la planta baixa i dos balcons individuals per pis, de la mateixa estètica que els de la façana principal. Tant aquesta façana com la principal estan revestides per un arrebossat que imita carreus rústics irregulars disposats tant horitzontalment com verticalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana est dona al jardí amb quatre</span></span></span><span><span><span> grans galeries amb terrassa i portes d’accés. El revestiment d’aquesta façana és diferent, amb arrebossat simple. També presenta un arrebossat rugós diferent, la quarta façana, que mostra obertures simples i capcer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta peces de mosaic hidràulic decorades. </span></span></span></p> 08283-303 c. Dr. Bayés 38 <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1960.</span></span></span></p> 41.8536800,2.2289400 435996 4633818 1960 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98127-p1100481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98127-p1100475.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98113 Font del Botó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boto <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. Pàgina, 108.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre d'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona. Pàgina 431.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Font d'estructura rectangular de pedra i formigó, amb un arc de mig punt que emmarca una pica semicircular. A sota de la pica, hi ha una portella metàl·lica amb la data inscrita de 1958.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al capdamunt de l'estructura de la font, la data 1966 inscrita en pedra, i al damunt, l'escut de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-299 c. de Barcelona amb c.Josep Homs <p>El torrent de la Font Morta es va canalitzar, cobrir i urbanitzar definitivament els anys 1964-1966. També, aleshores, es van fer les escales que uneixen el carrer de Joan Maragall amb el carrer de Barcelona.</p> <p>Dins el marc del mateix projecte, al capdamunt de les escales, gairebé tocant al carrer de Barcelona, es va construir una font pública monumental (1966), coneguda com <em>la font del Botó. </em>Aquesta substituïa la Font Morta, desapareguda feia poc temps, i la font de la Bomba, propera al carrer Barcelona. </p> <p>La data de 1958 que conté la portella sota la pica, podria ser un element reutilitzat d'alguna de les fonts desaparegudes esmentades. </p> 41.8493684,2.2283147 435940 4633340 1958/1966/ 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-2031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-2032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98113-dsc08159.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98506 Rectoria Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART</span></span></span><span lang='CA'><span>, Amadeu; <span>PUIGFERRAT</span>, Carles (2005) <em>Pelegrí de la muntanya. Vida i poesia de mossèn Joan Colom i Grau (1905-1991).</em> Ajuntament de Tona, pàgines. 63-64.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un edifici adossat a migdia de l'església parroquial de Sant Andreu, i envoltat per un jardí. La finca, queda delimitada per la Plaça de l'Església, la carretera de Manresa, i el carrer Call. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presenta teulada a quatre vents, amb la façana principal encarada a migdia, i ràfec de ceràmica amb dents de serra. Aquesta cara de l'edifici </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>s'obre amb un volum de galeria, amb terrassa al primer pis, i arcades de mig punt a la planta baixa. Al costat, s'ubica l'entrada principal amb porxo, a la qual s'accedeix mitjançant sis esglaons i una rampa accessible. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al portal principal, hi trobem la llinda reutilitzada d’un dels portals de la Rectora Vella. De dalt a baix, s’hi llegeix: un bonet (el barret típic dels eclesiàstics); a sota, la inscripció <em>16 IHS 65</em>, amb l'any 1665; seguidament, la paraula <em>BLANC</em>, que fa referència al cognom del rector Antoni Joan Blanch (1647-1668). A sota de tot, la data de 1787 (<em>1<em>7 R A 87</em>). </em>Les inicials R A es poden referir al cognom del rector Josep Riera, que devia fer una nova reforma de la rectoria el 1787. Aquest rector va ser l’impulsor de la nova església parroquial.</span></span></span></span></span></p> <p>Les façanes restants presenten una simetria similar entre elles, amb obertures a la planta baixa i pis, de testera recta i sense ornamentacions. </p> <p>A tramuntana de la rectoria hi ha el jardí verdaguerià que fou construït posteriorment a la rectoria, amb un petit estany al centre. A<span><span><span><span lang='CA'><span> les parets perimetrals hi ha incrustats un medalló amb el bust de Verdaguer i un altre amb el bust del rector Joan Colom, i pedres o rocs provinents de llocs verdaguerians. També, hi ha una làpida d’homenatge a mossèn Cinto Verdaguer, i una sèrie de rajoletes encastades a la paret amb versos de poemes seus.</span></span></span></span></span></p> 08283-326 Plaça de l'Església, 12 L'edifici fou construit l'any 1940, per l’arquitecte diocesà Josep Maria Pericas. El jardí verdaguerià el feu construir el 1959 el rector mossèn Joan Colom i Grau (1905-1991). A</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> la llinda del portal que dona al jardinet verdaguerià de la rectoria, entre la plaça de l’Església i la capella fonda, s’hi pot llegir l’any “1946”, i el cognom PLANAS, del rector que va fer construir l’edifici després de la Guerra Civil (l’ecònom mossèn Anton Planas, 1941-1948). 41.8496983,2.2270156 435833 4633378 1940 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98506-rectoria-nova3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Estil noucentista final. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98142 Casa del c. de les Maduixes 23 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-de-les-maduixes-23 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana, que es defineix mitjançat tres eixos de simetria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre un portal central, una porta d’accés al pis a l’esquerra, i una finestra a la dreta. Totes les obertures es caracteritzen pels arcs rebaixats. Un sòcol d’arrebossat recorre horitzontalment la façana, està decorat amb línies incises diagonals i verticals, que dibuixen una espina de peix en cadascun dels tres trams separats per les obertures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis, tres obertures donen a un balcó corregut amb llosana motllurada de formes sinuoses, més ample a la part central, on una barana decorada amb motiu floral, s’adapta a la seva curvatura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la decoració d’esgrafiat amb motius geomètrics (quadrilàters), que es disposen sobre els arcs de les obertures i que en cobreixen verticalment la primera part dels costats. Es poden observar dues franges verticals amb aquesta mateixa decoració emmarcant de dalt a baix els extrems de la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior presenta barbacana de biguetes i llates de fusta amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p> 08283-307 c. de les Maduixes 23 <p><span lang='CA'><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1936.</span></span></span></p> 41.8517300,2.2290800 436006 4633601 1936 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100515.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98142-p1100516.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98160 Casa del c. Antoni Figueras 34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-34 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici situat en cantonada. Per una banda es troba adossat a una casa de planta baixa i per l’altra, compta amb una façana amb entrades i una petita terrassa a nivell de carrer (al carrer de les Maduixes). </span></span></span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal del c. Antoni Figueras. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal és de composició simètrica i presenta tres eixos verticals que alineen totes les obertures. </span></span></span><span><span><span>La planta baixa consta de portal central d’arc rebaixat, al qual s’accedeix per tres graons. A cada costat s’hi obre una finestra, una de les quals és reixada. Un sòcol d’arrebossat cobreix la part baixa de la façana horitzontalment. </span></span></span><span><span><span>El primer i segon pis presenten la mateixa composició, amb tres obertures per planta i sortida amb balcons, de llosana motllurada i baranes de forja amb motius geomètrics. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altra façana, de factura més moderna, presenta quatre eixos, amb els balcons a la part central, dos per pis, i finestres a cada costat. Destaquen dues finestres rodones als pisos, entre els balcons, i les finestres de la part dreta, que trenquen la simetria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de darrera, paral·lela a la del carrer Antoni Figueras, s’hi adossa un cos poligonal més baix i modern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes tres façanes compten amb una cornisa amb un ràfec de biguetes i llates de fusta que sustenta peces de mosaic hidràulic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, la façana sud, que s’adossa a un edifici molt més baix, no està arrebossada i s’hi pot observar el paredat comú de pedra fins arribar al capcer, on el material és el maó. Material que també serveix per emmarcar les obertures d’aquesta banda, tres eixos verticals de finestres.</span></span></span></p> 08283-317 c. Antoni Figueras 34 amb c. Maduixes <p>Segons el cadastre, l'edifici data de 1936.</p> 41.8515500,2.2295400 436044 4633581 1936 08283 Tona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96878 Ca la Porrona https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-porrona <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a la façana. El ràfec o barbacana és de colls de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana plana i asimètrica, organitzada per un sol eix de composició, sobre el qual es situen totes les obertures tipus balconeres. La barana de forja es combina amb barrots simples i amb motius florals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Destaquem l’encintat decoratiu damunt les obertures amb motius geomètrics, i el treball en baix relleu, amb la mateixa tipologia formal, de la llosana del balcó. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-25 c. Barcelona, 27 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici havia estat propietat de la parròquia de Sant Andreu de Tona, i s’hi havien celebrat activitats culturals. També, hi va tenir la seva seu el Club Excursionista Sant Amand, on es varen realitzar les primeres classes de català a Tona després de la Guerra Civil, entre altres funcions i actes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Als anys seixanta i setanta, la parròquia de Sant Andreu es va vendre la casa per fer front a les despeses de la construcció de la nova escola parroquial, que s’inauguraria el 1968.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la postguerra, als baixos, s’hi va instal·lar un estanc, regentat per la Pepeta Galobart. Posteriorment, el fotògraf Josep Pena hi va obrir la seva botiga, que duia per nom Fotografia Montseny.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8492500,2.2280900 435921 4633327 1934 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96878-563.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, a la planta baixa, on s'hi situava un local, està en obres. L’entrada a les plantes superiors es fa a través d’una obertura reculada respecte al pla de façana. 102|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97488 Torre Arbellay https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-arbellay <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33030'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Xalet, de planta quadrada, i planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb paredat encoixinat i barana de ferro. A l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb una coberta de tipologia oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, i sense decoracions destacables.</span></span></span></p> <p> </p> 08283-105 Passeig de la Suïssa, 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest </span></span></span>creixement del barri Codina a partir de la inauguració del balneari el 1913.</p> <p><span><span><span>La torre o xalet va ser un encàrrec de l'enginyer barceloní (d'origen suís) </span></span></span>Mauricio Arbellay Burcher , <span><span><span>el 1934, a l'arquitecte madrileny Mariano Serrano Mendicute (mort el 1976). A</span></span></span><span><span><span> l’Arxiu Municipal de Tona es conserva el plànol del projecte.</span></span></span></p> 41.8489700,2.2188300 435152 4633303 1934 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1383.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, a l'entrada del jardí hi ha una placa amb el nom de “Casa Encarnació”.També és coneguda amb el nom de Torre dels Suïssos. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97506 Hotel Prudenci https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-prudenci <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33032'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un clar aspecte monumental, i situat enmig d’una illa de cases. La coberta és a quatre aigües. Tot i les reformes, el llenguatge arquitectònic que predomina és el racionalista, que s’insinua encara a la composició de les façanes, prioritzant en tot moment el criteri funcional pel qual va ser construït, inicialment un hotel-restaurant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta planta baixa i tres pisos, amb una destacada simetria i ordre a les façanes, definit per la disposició de filades d'obertures de dimensions iguals. L'estètica és senzilla, amb manca d'elements decoratius, i combinant l'arrebossat de color i l'obra vista. </span></span></span>L'estructura respon al seu funcionalisme i hi predominen les formes geomètriques netes, amb un ús limitat d'altres materials i recursos. </p> <p>Aquesta exagerada simetria i ordre queda trencada per dos volums centrals que sobresurten del pla de la façana principal. Un, en forma de cos rectangular amb planta baixa i terrassa superior, i on s'ubica l'entrada principal a la residència. En segon lloc, un cos central que s'origina en aquesta terrassa i s'alça fins el pis superior, en forma de glorieta porxada. </p> <p>Per altra banda, a la façana posterior, un cos central sobresurt del pla de façana, provocant també un trencament en la simetria, i generant un aspecte més monumental. </p> <p>Al voltant de l'edificació principal, al costat de migdia, s'hi adossen altres annexos construïts amb posterioritat. </p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per uns jardins amb zones de descans i passeig.</p> 08283-108 c. Lleida - Av. Montseny <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hotel Prudenci fou un gran projecte arquitectònic que es dugué a terme als anys trenta del segle XX, amb un estil totalment racionalista i projectat per Lluís Bonet i Garí entre els anys 1933 i 1934, obrint les portes el 1935. Fou deixeble d'Antoni Gaudí, i fou un dels arquitectes que després de la Guerra Civil Espanyola continuaren les obres a la Sagrada Família. V</span></span></span>a ser un dels representants del monumentalisme. </p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'edifici es va convertir en Hospital de Sang o Hospital Militar de Rereguarda. Era conegut com la Clínica Militar Número 6, i una part del seu personal era de Tona. </span></span></span><span><span><span>Després del conflicte va reprendre la seva activitat hotelera fins els anys setanta del segle XX, i posteriorment es va convertir en la residència per a la gent gran que és avui. </span></span></span></p> 41.8487100,2.2198000 435233 4633273 1933-34 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-residencis.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993) Conegut actualment com a Residència Prudenci, per a la gent gran. 120|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96876 Ca l’Emilia https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemilia-1 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, A. (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és amb colls de fusta molt treballats, que es recolzen en dues petites finestres amb llinda de dovelles radials convexes. Les llates són de mosaic hidràulic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, un d’ells amb les obertures actualment tapiades. A l’eix principal destaquem el balcó fet amb llosa de pedra, i una barana feta amb elements decoratius prefabricats de morter. A la base, elements decoratius de ceràmica que es perllonguen al llarg de la façana. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-23 c. Barcelona, 21 <p><span><span><span><span><span><span>Havia estat una casa de la família Colom. Actualment, funciona com un annex del casal dels avis. Als baixos hi ha el local de l’Agrupació de Jubilats i Pensionistes de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1932, Ramon Colom demana permís per modificar la façana, fent canvis a la barbacana, el balcó, les finestres superiors i els diferents detalls amb mosaics o motllures.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8495200,2.2281500 435927 4633357 1932 (reforma) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96876-533.jpg Legal Eclecticisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - cultural - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 102|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97649 Habitatge amb façana de l’any 1930 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-amb-facana-de-lany-1930 <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24392</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab en dues vessants i carener paral·lel a façana. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la segona planta és una remunta posterior a l’edificació original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica de tres eixos. La planta baixa s’organitza amb dos portals i una porta d’accés als pisos, coincidents amb els eixos de simetria. Les obertures tenen un arc molt rebaixat i a sobre uns aplacats amb colors i formes geomètriques diferents. A la part inferior, un sòcol d’arrebossat diferent recorre la façana horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta primera, un balcó corregut engloba les tres obertures, que tenen el mateix tipus d’arc que a la planta baixa i decoració ceràmica a damunt, emmarcada, que reprodueix un escacat de colors blaus i blancs. La llosa del balcó és de perfil motllurat i la barana és de forja amb barrots simples i tornejats, amb motius geomètrics. Al pis superior, la remunta presenta dues finestres simples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca l’arrebossat de la part central de la façana, molt rugós, on s'observa la inscripció “any' '1930” situada entre balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior de la façana hi ha una barbacana d’obra amb ràfec de biguetes de fusta treballada.</span></span></span></p> 08283-109 c. Maduixes, 21 <p><span><span><span>Casa construïda el 1930, si tenim en compte la inscripció de la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la informació oral d’Amadeu Lleopart, va ser construïda per Rosa Prat Castelló, filla Can Paulet, després d'haver rebut en herència un terç de la finca de can Bosc.</span></span></span></p> 41.8463200,2.2290700 436000 4633001 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100187.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97649-p1100191.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98128 Casa del c. Sant Antoni 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-sant-antoni-4 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional amb la coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'hi observa quatre obertures i al primer pis, una balconada correguda i tres obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa s’obre, d’esquerra a dreta, un finestral, una porta d’accés al pis, un portal i una porta més estreta. Tot i que actualment no destaca perquè tota la façana és pintada uniformement, les obertures presenten un emmarcament decoratiu a la part superior i en els dos angles superiors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al pis superior, les obertures s’obren a un balcó corregut amb llosana de morter, hi destaca la barana de forja complexa, treballada i en volum. Les obertures presenten la mateixa franja de revestiment decoratiu comentat anteriorment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana presenta barbacana de biguetes i llates de fusta amb rajols ceràmics.</span></span></span></p> 08283-304 c. Sant Antoni 4 <p><span><span><span>Segons el cadastre, l’edifici data de 1930.</span></span></span></p> 41.8572400,2.2305900 436137 4634212 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98128-p1100510.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98163 Casa del c. Dr. Bayés, 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-3 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb la coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de colls i llates de fusta amb un mosaic hidràulic de figures geomètriques. La composició de la façana es simètrica, organitzada en una planta baixa, ocupada per un local comercial, i dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta una obertura central d’accés al local comercial, i a cada costat dos finestrals. A l’extrem esquerra, s'hi observa la porta d’entrada a l’habitatge dels pisos superiors. </span></span></span><span><span><span>El primer pis es caracteritza per un balcó corregut amb barana de ferro forjat treballat, i tres obertures, senzilles, sense decoracions. </span></span></span><span><span><span>El pis superior el conformen dues finestres balconeres als extrems, amb una barana de ferro forjat amb decoració idèntica a la del pis inferior, i un finestral central amb barana, amb el treball de ferro forjat amb motius florals que es diferencia de la resta. </span></span></span></p> 08283-319 c. Dr. Bayés, 3 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8544441,2.2289741 436000 4633902 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100544.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98163-p1100547.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98165 Casa del c. Dr. Bayés 17 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-17 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres, que delimita pel seu costat sud amb un petit corredor que comunica el carrer Doctor Bayés amb el carrer Joan Llusà. Té coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La composició de la façana és simètrica, i es caracteritza per la combinació de materials diversos com són el maó tradicional, la pedra i l’arrebossat. </span></span></span><span><span><span>A la façana principal, hi ha un sòcol de pedra de capserrat que es diferencia de l’aplacat de pedra de la paret de la planta baixa. Aquesta planta presenta un portal d’entrada rectangular amb brancal de totxo de cara vista i finestra al costat amb la mateixa decoració. Tres línies horitzontals de totxo separen el forjat del primer pis i donen peu a l’altre eix principal format per una balconada i finestra, amb la mateixa decoració d’obra vista. La barana en el cas del balcó és de ferro forjat treballat amb motius florals. Aquest tram de mur està arrebossat i pintat de blanc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una casa senzilla, a la façana posterior se li adossa un cobert amb porxo i galeria, i un pati. Té un accés també des del carrer Joan Llusà.</span></span></span></p> 08283-321 c. Dr. Bayés, 17 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8549300,2.2290900 436010 4633957 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98165-p1100559.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98165-3212.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98167 Casa del c. Dr. Bayés 61 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-61 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici aïllat de planta rectangular amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, que és de composició simètrica, presenta fins a set eixos verticals que alineen totes les obertures, fet inusual en el context urbà de Tona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eix central disposa d’un portal d’entrada als pisos a la planta baixa, i una finestra al segon pis. A banda i banda, la façana s’organitza en tres eixos amb la següent configuració: a la planta baixa portal central i finestrals als laterals. Un sòcol de peces quadrades aplacades creua la façana horitzontalment. Al primer pis hi ha una obertura de la mateixa mida que el portal inferior, i dues finestres laterals. Les tres obertures tenen sortida a un balcó corregut amb llosanes de perfil motllurat i baranes de forja complexes amb decoració floral. </span></span></span><span><span><span>Al segon pis les obertures són més petites, n’hi ha tres, una central amb balcó individualitzat d’igual característiques que les del pis inferior, i dues finestres als laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Totes les obertures estan emmarcades amb peces d’aplacat imitant la disposició de pedra, igual que els límits de la façana, on es disposen verticalment. La façana està revestida amb arrebossat rugós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el ràfec de biguetes treballades i llates de fusta que sustenta rajols ceràmics sense decoració. </span></span></span></p> 08283-322 c. Dr. Bayés 61 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8572300,2.2299400 436083 4634211 1930 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98167-p1100492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98167-p1100497.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97489 Torre Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-maria <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33029'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Actualment, aquest antic hotel alberga sis habitatges plurifamiliars, que es distribueixen dos per planta (planta baixa i dos pisos). Presenta una planta rectangular i coberta a quatre vents. El volum principal té adossat al seu costat de llevant un cos de planta baixa amb terrassa superior, que antigament estava reservat a restaurant. Tot el conjunt està envoltat per un jardí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les continues reformes, el llenguatge arquitectònic en la composició de les façanes es manté, prioritzant en tot moment el criteri funcional. Així doncs, s’han renovat les línies simètriques de les obertures i els elements decoratius per mantenir la coherència originària de la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els dos balcons correguts de la façana principal, amb barana de ferro treballat. Les obertures són geminades amb una decoració en baix relleu de maó vist que crea arcades rebaixades damunt les obertures. En aquesta mateixa façana, a la planta baixa, l’accés es fa des d’una porta de vidre i, a banda i banda, la mateixa tipologia de finestres i decoració. Aquesta solució estructural i decorativa de les obertures i de la façana es repeteix a la resta de façanes de l’edifici, i genera un cordó decoratiu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant, s’hi adossa un cos de terrassa superior i planta baixa, amb obertures amb la mateixa tipologia constructiva i estètica. L’accés a aquest cos de terrassa, i al jardí que l’envolta, es realitza des del mateix carrer, passats uns metres de mur de tanca en direcció est, i a través d’una reixa de barrots moderna. Des d’allà una amplia zona d’enjardinament envolta la finca i comunica amb la planta baixa del cos de terrassa, mitjançant unes obertures amb vidriera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent presenta una organització similar a la resta, sobretot pel que fa al manteniment de la tipologia decorativa que emmarca les obertures. Aquestes, però, presenten tres eixos verticals, que alhora, confereixen una simetria a la façana. Hi ha tres tipus d’obertures: finestres balconeres enrasades, finestres de secció rectangular de petites dimensions, i de secció quadrada, ambdues sense decoracions. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-106 Carretera de Manresa, 38 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest antic hotel i residència es va construir el 1929 per acollir els visitants del balneari Codina, en el moment en què la seva activitat anà en augment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1940, la Torre Maria va canviar el seu ús pel de residencial, remodelant la seva distribució interior en habitatges. I el 2007, va patir una transformació integral amb la rehabilitació i condicionament, però mantenint el caràcter històric de l’edifici.</span></span></span></p> 41.8487800,2.2183300 435111 4633282 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1373.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98077 Creu de la Santa Missió https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-14 <p><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> XX Destruïda el 1936, a l'inici de la Guerra Civil, va ser refeta a la postguerra. L'any 2014, la creu es va esmicolar (per la mala qualitat del material) i se'n va haver de fer una de nova, amb una pedra de qualitat. <p><span><span><span>Creu de la Santa Missió ubicada al jardí del Santuari de Lurdes. </span></span></span><span><span><span>És de pedra amb el pedestal de forma prismàtica a la part baixa i de piràmide truncada a la superior. La creu és de secció rectangular de 2,05 d’alçada i 1 metre el braç tranversal. A la cara oest del pedestal (única part original de la creu), s'hi pot llegir la inscripció: 'Record S. Missió. 20 d’octubre de 1929'. </span></span></span></p> 08283-279 Església de Santa Maria del Barri. Santuari de Lurdes <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques religioses i altres exercicis pietosos de tradició cristiana, fets a una localitat, sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. A Tona se'n va realitzar una l’any 1929 i, en finalitzar, s’erigí una creu commemorativa. La creu va ser enderrocada el 1936 i es va refer durant la postguerra. L'any 2014, aquesta segona creu es va esmicolar i va caure (probablement a causa de la mala qualitat del material) i es va haver de reconstruir amb pedra de Vinaixa de gran qualitat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8526500,2.2218600 435408 4633709 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98077-p1090501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98077-p1090480.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98143 Casa del c. Antoni Figueras 32 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-antoni-figueras-32 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici aïllat amb jardí que fa cantonada i afronta a dos carrers. La coberta és de teula àrab a dues vessants i té el carener perpendicular a la façana principal. La planta és rectangular, de planta baixa i pis, i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al carrer Antoni Figueras, presenta tres eixos de simetria. A la planta baixa, la porta d’entrada principal és al centre i hi ha una finestra a cada costat, ambdues amb reixes de baranes de forja complexa i treballada en volum a la part inferior, que estan pintades amb colors diferents. El sòcol és d’un arrebossat rugós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una faixa horitzontal divideix el primer pis del segon, on al centre dues obertures donen a un balcó amb llosana de morter i amb baranes de les mateixes característiques que les finestres de la planta baixa. Als costats, dues finestres col·locades sobre l’eix de simetria tanquen la composició d’aquest pis. Totes les obertures estan emmarcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre el primer pis, una primera cornisa amb doble nivell de voladís, defineix el capcer de l’edifici, que presenta la curiositat de no ser triangular, ja que una petita part de la cornisa central és plana. Unes petites finestres de ventilació es situen sobre aquella primera cornisa. El voladís final de la façana està format per peces de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral presenta una altra entrada a la casa, amb una glorieta central amb teulada i terrassa superior on hi ha una sortida. Les finestres d’aquesta façana es disposen irregularment.</span></span></span></p> 08283-308 c. Antoni Figueras 32 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8518200,2.2294200 436034 4633611 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98143-p1100609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98143-p1100611.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97107 Conjunt de cases del carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-nou-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/4,6,8.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Tres habitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab i a dos vessants, i el carener paral·lel a la façana. L’estructura de la barbacana o ràfec és la mateixa en els tres casos, amb colls de fusta treballats amb decoració ondulant, i llates de rajoles hidràuliques amb decoracions geomètriques diverses, i tonalitats terroses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 4 d’aquest conjunt és el que presenta la façana més transformada i asimètrica. A la planta baixa, la presència d’un local comercial i el revestiment exterior amb rajola grisa trenca la simetria que podria haver tingut en origen l’edificació. Al pis superior, tot i les reformes evidents, hi trobem una organització d’obertures que s’assimila molt a la resta del conjunt esmentat, amb un balcó corregut que organitza l’eix. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 6 del conjunt, presenta simetria a la façana, amb una organització per eixos ben definits a través d’obertures simples i sense decoracions. Destaquen a la planta baixa les tres portes d’entrada a la finca que són fruit dels canvis en la distribució interna al llarg del temps, i al primer pis trobem obertures balconeres, amb barana treballada amb decoració i barrots, simples. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici que ocupa el número 8 d’aquest conjunt, presenta una simetria organitzada en eixos ben definits a partir de la porta d’entrada a l’edifici. La simetria s’estén en els dos pisos. Destaquen altra vegada els dos balcons correguts, amb dues obertures en cadascun d’ells, i dues obertures de grans dimensions a la planta baixa que donen accés a places de pàrquing. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-52 c. Nou, 4-6-8 <p><span><span><span><span><span><span><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, i noves necessitats, i serveis (LLEOPART, A: 2006). A</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>quest context va facilitar també un recreixement urbanístic fora dels eixos històrics pròpiament, i més enllà de la plaça de l’Hostal, es varen allargar nous eixos urbans importants com l’actual carrer Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest conjunt de cases és fruit d’aquest moment (ROVIRA, 2023). Els expedients Núm. 1928/9 i Núm. 1933/8 consultats de l’arxiu municipal de Tona, mostren com a finals dels anys vint i inicis dels trenta del segle XX, es varen demanar permisos d’obra per a la construcció de com a mínim el número 6 i 8 d’aquest conjunt, edificis propietat d’Antonio Granada i Josep Duran, respectivament. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8469400,2.2280800 435918 4633070 1928/1933 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-661_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-662_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-663_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-664_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97107-665_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) Segons Ana Rovira (ROVIRA, 2023), aquest conjunt de cases respon a la urbanització del carrer a inicis del segle XX, amb un llenguatge constructiu propi d’aquell moment, seguint una coherència constructiva respecte l’entorn urbà. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97837 Biblioteca Caterina Figueras https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-caterina-figueras <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1993) “Restauració de les antigues escoles de Caterina Figueras” . Diputació de Barcelona. Pàgines 201-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CLAPAROLS, J.M; (</span><span lang='LA'>et alii</span><span lang='CA'>) (2004) 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004). Tona, Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (</span></span><span lang='LA'><span>et alii</span></span><span lang='CA'><span>) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span><span lang='CA'><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLEOPART, Amadeu - PUIGFERRAT, Carles. 'Les escoles a Tona durant la Guerra Civil i la depuració de mestres'. Llibre de Tona [Tona], 2003, pàg. 69-81.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJOL, Andreu. (2013) L’arquitectura escolar pública a Espanya (1900-1936): Historiografia i història. (Treball de recerca de màster)..</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24401'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XX <p>L'actual biblioteca Caterina Figueras es correspondí a l'edifici de les antigues escoles públiques del mateix nom, ampliat els anys 2022-23 amb nous espais que han relligat els edificis originals.</p> <p>El bloc original que es correspon a les escoles el formen dos edificis <span><span><span>independents (</span></span></span>el més gran era l'ala de les aules dels nens),<span><span><span> amb galeries porticades a migdia. </span></span></span>El pis superior que s'aixeca al centre de l'edifici principal és fruit d'una ampliació que es va fer el 1931 i es correspon a l'antiga aula de pàrvuls.</p> <p><span><span><span>El conjunt, d’evident inspiració clàssica, el conformen diferents volums o cossos i cobertes ubicats en diferents plans i interrelacionats entre ells. Tot i el moviment de formes, hi ha una simetria en la composició de les obertures que es complementa amb els elements ornamentals de les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, encarada a migdia, l'edificació es troba realçada respecte el nivell de circulació del carrer d'Antoni Figueras, mitjançant diferents trams d'escales. Aquesta cara, ara no és l'accés habitual de la biblioteca, però antigament era l'entrada </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>principal de les escoles públiques. Així, una galeria porxada de mig punt, coronada amb un escut d’Alfons XIII, permetia l'entrada dels i les alumnes a l'interior del centre, que es distribuïen a les diferents aules. Actualment, aquesta composició encara existeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'extrem dret respecte aquesta posició, hi ha la </span></span></span></span></span>el segon edifici de l'antiga escola (es corresponia a l'aula unitària de nenes), ara sala de lectura,<span><span><span><span lang='CA'><span> que es comunica en planta baixa mitjançant un corredor de parets de vidre </span></span></span></span></span>de nova construcció, fruit de l'ampliació.<span><span><span><span lang='CA'><span> Des de l'interior, la distribució actual intueix en algunes parts la originària de les escoles, amb les</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> dues ales comunicades entre elles a través d’un espai central. </span></span></span></span></span></p> <p>Són notables les encavallades de fusta i l'embigat de les cobertes, que es corresponen a l'edifici dels anys 1920.</p> <p>La composició pròpia de les façanes i dels volums de l'edifici es complementa amb obertures discretes, sense decoracions, i elements decoratius com el fris motllurat, de color granat, d'estil clàssic, que recorre tots els trams del ràfec de les cobertes, i que en la façana principal pren un protagonisme especial amb l'escut d'Alfons XIII. </p> <p><span><span><span>Per altra banda, un element decoratiu notable són els esgrafiats ubicats a la part superior de les façanes, gravats per Manuel Puig i Genís, un gravador i pintor de Vic. Els dibuixos representen diferents passatges de la vida dels infants, en un context idealitzat, recordant l’estil il·lustratiu noucentista i seguint el model il·lustratiu de Lola Anglada.</span></span></span></p> 08283-137 c. Antoni Figueras, 62 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la manca d’un espai per cobrir les necessitats d’escolarització dels infants de Tona, el 1921 es va formar un patronat i una Fundació, per poder recollir fons econòmics per un primer projecte d’escola. Els recursos es varen acabar i es van haver d’aturar les obres. Pocs anys després, l’estiuejant barceloní Antoni Figueras Cerdà (indià), feu una important donació adquirint uns terrenys propers per poder reiniciar el projecte de la nova escola. Aquestes noves obres es van encarregar a l’arquitecte municipal, </span></span>Manuel Gausa i Raspall sota un nou projecte.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antoni Figueras t</span></span></span></span></span>ambé en va pagar la construcció de l'escola. <span><span><span>L'única condició que va posar Antoni Figueras fou que el conjunt escolar portés el nom de la seva filla morta, de nom Catalina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard, i després de la Guerra Civil, durant els anys de la repressió, alguns mestres de l’escola foren depurats, amb diversos càstigs. Engràcia Remolins Pujol, va haver de deixar l’escola i marxar a l’Alt Penedès a continuar la seva tasca de mestra. El seu marit, Pere Mata Anfruns, no va poder reincorporar-se a l’escola fins al 1942. Finalment, Andreu Rodamilans Carné, director de l’escola durant els primers mesos de la Guerra Civil, i president del Comitè Antifeixista de Tona, entre altres, va haver de marxar a l’exili el 1939 i no en va tornar fins al 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1990 i 1993, es va restaurar el conjunt per part de Josep Maria Claparols Pericas i Josep Padrós, </span></span></span></span>amb el finançament de la<span><span><span><span lang='CA'> Diputació de Barcelona. En aquest nou projecte es varen convertir les escoles en una biblioteca i sala d'exposicions. Durant aquest procés, es varen realitzar nous </span>esgrafiats a la façana que dona a l’entrada de l’actual biblioteca, fets per Jordi Arboix i Antoni Pérez, i seguint els mateixos models de Manuel Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les últimes obres a la biblioteca, van suposar reformes i la seva ampliació, realitzada sota el projecte arquitectònic de Carme Vernis Rovira. Les obres es van realitzar entre el gener de 2022 i l'octubre de 2023, quan es van tornar a obrir les seves portes, tot i que la inauguració formal es va produir el 25 de juny de 2024. Les obres van </span></span></span>augmentar la superfície útil de 350 m² a 584 m². Les millores van incloure una nova sala polivalent, una sala de suport, i un pati exterior per a activitats, així com una ampliació de la sala del fons general. Aquest projecte va ser finançat per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el propi Ajuntament de Tona.</p> 41.8503600,2.2299400 436076 4633449 1928-1929 / 1991-1993 (restauració) / 2022-2023 (obres d'ampliació) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-4.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) / Manuel Puig Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957). / Josep Maria Claparols i Pericas, Josep Padrós i Oriol / Carme Vernis Rovira (ampliació 2022-23). A la primera meitat del segle XX, moltes escoles públiques catalanes no disposaven de les condicions estructurals ni higièniques necessàries per dur a terme la seva funció. Tona, no n'era una excepció. Al poble, hi havia tres-cents alumnes que necessitaven ser escolaritzats. Així que es va preveure el projecte per construir un centre amb dos espais diferenciats, un per als nens i l’altre per les nenes. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98155 Villa Antònia https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia-1 <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, Raquel et al. (</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>2014 - 2020). </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span>Xalet de planta quadrangular, amb planta baixa i pis, i espai sotateulada, amb la coberta a quatre vessants, i façana principal encarada a migdia, fent de xamfrà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que presenta reformes i refaccions actuals que evidencien canvis importants, conserva la disposició de les obertures originàries, i alguns elements del moment de la construcció. Els balcons de la façana que dona al carrer Josep Roqueta conserven la balustrada d’obra d’una sola peça, d’estil neoclàssic. El ràfec o barbacana en aquest mateix costat, és de gran volada amb colls de fusta i llates amb dues filades de ceràmica decorada. </span></span></span><span><span><span>La façana posterior presenta una galeria porxada, de planta baixa i pis, que comunica amb una petita zona enjardinada. La galeria en qüestió presenta el mateix tipus de balconada amb balustrada que veiem a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i haver estat reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, sense decoracions destacables. </span></span></span></p> 08283-315 c. Josep Roqueta, 5 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, i es va generar un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del Balneari Ullastres, i al voltant del barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc que envoltava el Balneari Ullastres. Aquesta casa és fruit d’aquest creixement. </span></span></span></p> 41.8586300,2.2313800 436204 4634366 1928 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98155-3173.jpg Inexistent Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 99|106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97316 Cal Nierra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nierra <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener és paral·lel a façana. La composició de la façana és simètrica amb un sol eix principal. <span><span lang='CA'><span><span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta local comercial i porta d’accés als pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha obertura amb balcó, de llosana de formigó motllurat i barana de forja decorada amb motius florals. Al segon pis es manté la mateixa estructura al balcó, que és de mides més reduïdes i fa coincidir la llosana amb una faixa que travessa horitzontalment la façana. Sota d’aquest element hi ha la següent pintada. “J 1927 V”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Distribuït per la planta baixa, els límits de la finca i en les obertures, destaca un arrebossat que imita els carreus de pedra i el converteix en un element amb molta presència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part superior de la façana es tanca amb barbacana de biguetes treballades i llates de fusta, amb mosaic hidràulic decorat.</span></span></span></p> 08283-84 c. Major, 67 <p><span><span><span>La inscripció “J 1927 V”, coincideix amb un moment de fort creixement urbanístic i del sector de la construcció a Tona. Aquell any el propietari de la finca, Juan Vila Sardà, demana permís per fer reformes importants a l’edifici. El plànol el firma en Manuel Gausa. Queda el dubte de si es va fer l'edificació nova o van ser reformes (ROVIRA, 2023).</span></span></span></p> 41.8524700,2.2286600 435972 4633684 1927 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97316-p1090607.jpg Legal Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) Manuel Gausa La casa també rep la denominació de Can Quel.Segons la valoració d'Anna Rovira, la seva composició atorga valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements singulars doten caràcter històric i artístic al paisatge urbà. Les baranes, la barbacana i els seus emmarcats expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que durant aquest segle aquest carrer pateix transformacions destacades. El període de transformació més destacat se situa entre 1920 i 1935 (ROVIRA, 2023). 105|119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97829 Casa de Jaume Subirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jaume-subirana <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX La façana principal presenta, sobretot a la part central, un fort deteriorament, i deixa a la vista el parament en alguns dels punts. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i una singular distribució amb dos volums idèntics units per un eix central a través del qual s’accedeix a la finca. Les cobertes són a quatre vents, amb carener paral·lel a la façana, i ràfec amb biguetes de fusta. L’estructura de la façana principal té forma de mansarda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici presenta planta baixa i pis, i una part de terrat transitable amb una torreta. Es desconeix si es tracta d’un o de diversos habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que el pas del temps ha deteriorat l’estat de la façana, manté la distribució original, i la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. Les obertures dels pisos són balconeres, motllurades a la part superior, i les de la planta baixa, finestrals. Es conserven les persianes mallorquines de fusta. Destaquem els dos ulls de bou de l’espai sota teulada amb decoració de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat per una tanca amb sòcol i pilarets de pedra, acabats amb una tanca de ferro.</span></span></span></p> 08283-134 c. Doctor Bayés, 32 <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar </span></span></span>un fort creixement urbanístic. El primer eix de creixement lligat a l'activitat de l'estiueig es va produir a banda i banda de l'antiga carretera nacional de Barcelona a Ribes i en concret en un dels seus trams, que va prendre el nom de carrer del Dr. Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> <p><span><span><span>En un document gràfic extret de l’Arxiu Municipal de Tona, es mostra el projecte d'aquesta casa -dita de Jaume Subirana (el seu promotor)-, de l’any 1927, encapçalat per l’arquitecte municipal Manuel Gausa Raspall. </span></span></span></p> 41.8568400,2.2301900 436103 4634168 1927 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-863.jpg Inexistent Noucentisme|Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) 106|120|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96872 Cal Senyor Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-feliu <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local comercial), un pis i golfes. La coberta és de teula àrab i dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o la barbacana és de colls de fusta i llates amb ceràmica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta una façana simètrica, organitzada a partir de dos eixos, i amb obertures proporcionals. A la planta pis se situen dos balcons amb barana de forja treballada en volum, i motius florals. A la planta golfes, quatre obertures tipus òculs. Aquestes obertures tenen un emmarcament d’obra vista amb totxana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa trenca la simetria, amb dues obertures que donen al local comercial, i un portal d’accés a les plantes pis, tot folrat amb pedra granit. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-19 c. Barcelona, 11 <p><span><span><span><span><span><span>Popularment era coneguda com cal Menescal. A l’actualitat, als baixos hi ha la botiga de fotografia Pla. Els Pla són la nissaga de fotògrafs per antonomàsia de Tona. Van començar a dedicar-se professionalment a la fotografia des de principi dels anys quaranta del segle XX. La primera botiga la van obrir en una casa del davant del mateix carrer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En els baixos, hi havia hagut una botiga i obrador d’un baster.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8498200,2.2282100 435932 4633390 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-471_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-472_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96872-473_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
97335 Capella de la Mare de Déu de la Salut https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut <p><span><span><span><span><span><span><span>COSTA SITJÀ, Marc. (2006). La Torre Simon de Tona : una joia de l'arquitectura modernista. Edició Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Francesca Sardà. Inèdit. Treball de Recerca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat. Per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Eumo Editorial, Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24366'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de la Salut és un edifici senzill d’una única nau </span></span></span></span></span></span></span>i capçalera semicircular<span><span><span><span><span><span><span>, amb coberta a dues aigües. A l’exterior, les parets estan reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal hi destaquen dos elements. Un, l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>a porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. El segon, un rosetó amb formes vegetals que permet la llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-90 Av. del Balneari - Parc Roqueta <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l’entrada en funcionament dels balnearis a Tona, entre els segles XIX i XX, es van formar els barris Roqueta i Codina. Un nou urbanisme configurat a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van crear nous serveis i espais d’esbarjo com el complex de luxe del “Parque”, espais d’enjardinament i de passeig, i aquesta capella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Marc Costa i Sitjà, en el seu treball de recerca, la capella és construí l’any 1925 sota l'impuls de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) (COSTA, 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’obra de la capella fou promocionada per les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta, i així podien anar a missa els diumenges, sense haver d'anar al poble. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal dir que després de la Guerra Civil, el fenomen de l’estiueig primerenc va renéixer amb gent afavorida per la nova situació, econòmica i social. La nova “colònia” estava formada per fabricants, funcionaris i botiguers i, entre altres espais, utilitzaven el de la capella per les seves misses setmanals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església parroquial. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord a una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8594900,2.2296600 436062 4634463 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1325.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Des del 2017 la capella és de propietat municipal, i està pendent de tenir un ús cultural. L'Ajuntament va restaurar-ne la teulada i va evitar que acabés en ruïna. Hi ha un projecte de la Diputació de Barcelona per fer-ne la restauració definitiva. 106|119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98144 Casa del c. Dr. Bayés 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-c-dr-bayes-5 <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres d’estructura tradicional. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a façana. La composició de la façana és asimètrica amb dos eixos principals i una finestra central fora d’ells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa presenta des de la cantonada esquerra la porta d’entrada al pis (fora de l’eix de simetria), un portal que actualment és garatge, i a la cantonada dreta una finestra reixada amb barrots de fosa i decorada al voltant, que antigament havia estat un portal d’arc rebaixat. Hi ha un sòcol horitzontal fet de revestiment que recorre la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon pis hi ha una finestra central (fora dels eixos), i dues obertures emmarcades a banda i banda, amb balcons de llosanes rectes i baranes de forja decorada amb motius geomètrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer pis es disposen dues finestres més petites amb reixes més modernes, una línia decorativa feta de morter i motllurada travessa la façana horitzontalment remarcant les finestres en angles rectes. A sobre es disposa un ràfec de peces d’obra, per damunt del qual continua la façana fins a la cornisa definitiva.</span></span></span></p> 08283-309 c. Dr. Bayés 5 <p><span><span><span>Entre finals del segle XIX i fins a l’inici dels anys 30 del segle XX, Tona visqué una revifalla econòmica amb l’arribada accelerada del ferrocarril, l'obertura de noves carreteres, la troballa i posterior explotació de les aigües mineromedicinals, i la consegüent construcció de balnearis. Tot plegat, va propiciar la configuració d'una nova planificació urbanística a partir de nous eixos viaris, com foren els carrers Doctor Bayés, Joan Llusà o Antoni Figueras, que varen permetre la construcció d'edificis com aquest. </span></span></span></p> 41.8544000,2.2289200 435995 4633898 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98144-p1100585.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
98156 Torre Ramona https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ramona <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, Raquel et al. (</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>2014 - 2020).</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, Raquel.; GONZÁLEZ, Xavier (2007).</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006). Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Anna (2011). “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles; PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Xalet de planta rectangular, planta baixa i pis, i espai sotateulada, amb la coberta a dues vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb balustrada. Les façanes, tot i haver estat reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, sense decoracions remarcables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca a la façana principal, a l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb coberta de tipologia oriental.</span></span></span></p> 08283-316 Carretera de Manresa, 57 <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest ressorgiment. </span></span></span></p> 41.8487266,2.2192391 435186 4633276 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98156-1233.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La troballa d’aigües mineromedicinals entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, i es va generar un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96355 Cal Mià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>CLAPAROLS, Josep M. i CLAPAROLS, Xavier (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Ed. 24</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, p. 55-64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 68-69, 71, 662-663 i 672. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 01/11. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46219'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. <span>El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat a la planta baixa, i als pisos un estucat amb esgrafiats bicolors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part esquerra de la façana, actualment la resta de la planta baixa és un local comercial. La composició de la façana ve determinada per dos grans balcons i obertures. El balcó del primer pis presenta llosa més gran que el del segon, en aquest pis destaca la decoració de la façana amb esgrafiats simètrics de motius florals, que queda emmarcat per un arc i dos muntants a l’obertura amb maons en disposició de sardinell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura del segon pis és decorada per una motllura, just per sobre destaca notablement un ràfec fet de maons i teules àrabs imbricades que conformen una volada de quatre línies. L’interior del ràfec és decorat amb ceràmica vitrificada de colors disposada en mosaic a manera de trencadís. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i línies ondulades. L’edifici es corona amb dues petites columnes de maó i paret de formes sinuoses, més baixa al centre que als costats, amb un emmarcat de maó amb la inscripció de l’any, 1923.</span></span></span></p> 08283-2 c. Major, 11 <p><span><span><span>L’origen de la casa es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Hi va viure la família Roquet (la fundadora de l’empresa metal·lúrgica Roquet). Feien de transportistes a Barcelona. (Rovira, 2023).</span></span></span></p> 41.8508700,2.2283400 435944 4633507 1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090257.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892-1976) Cal Mià fa referència al nom de pila Damià.Segons la valoració d'Anna Rovira, la finca té valor històric i artístic i és el testimoni d’un moment històric de transformació arquitectònica de principis del s. XX. També té el valor de l’autenticitat dels diferents elements que la doten de caràcter en el context urbà (baranes, esgrafiats). Aporta coherència en el paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
96870 Can Lari https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lari <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, A. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de planta baixa (ocupada per un local) i dos pisos. La coberta és de teula àrab de dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec o barbacana és de morter, i pren formes de merlets a la part superior i mènsules a la part inferior. Presenta decoracions amb sanefes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és asimètrica, ja que amb anterioritat la finca havia format part del número 7. Té dues obertures amb balcó en els dos pisos, amb barana de forja, típica del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa està ocupada per un local comercial. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-17 c.Barcelona, 5 <p><span><span><span><span><span><span>Casa de la família Lleopart-Costa. El nom de la casa prové del sastre Patllari Costa, en Lari, fill de ca la Sebastiana, que hi tenia la botiga i l’habitatge. Després de ser sastreria, als baixos de can Lari hi va haver una botiga de material elèctric i ara hi ha una botiga d’articles pedagògics, sempre en mans de la mateixa família.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1922, Patllari Costa demana permís per convertir en balcó una finestra i construir una cornisa nova i els canalons. Segurament és el moment en el qual es construeix la cornisa dentada actual amb trencadís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest carrer forma part del naixement d’un nou centre urbà de Tona a partir del segle XIV, quan esdevé “carrer de Barcelona”.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8500400,2.2282400 435935 4633414 1922 (reforma) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96870-453.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 03:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/