Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
98036 Escut de l'antiga casa del Comú o de la Confraria de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lantiga-casa-del-comu-o-de-la-confraria-de-sant-joan <p><span><span><span>BATLLÉS, R.; COLL I ALENTORN, M. (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FLUVIÀ, Armand de (2017) ”L'heràldica cívica: un nou escut per a Tona”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 45-48.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, M. (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL I FONT, Anna. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24370'>Inventari del Patrimonii Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p> </p> XVII <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut caironat gravat en pedra ubicat al primer pis a la façana principal de l'antiga Casa del Comú </span></span></span></span></span>o de la Confraria de Sant Joan<span><span><span><span lang='CA'><span>, entre dues finestres. Representa l’escut de Barcelona sostingut entre dos lleons.</span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de l’escut </span></span></span>l'escut del Comú de Tona, que el va emprar a partir del 1401, quan el rei Martí l'Humà va atorgar a Tona el privilegi de ser considerat 'carrer de Barcelona'. La presència d'aquest escut indica que el Comú de Tona va pagar les obres de construcció de l'edifici, n'indica el promotor.</p> <p><span><span><span>En aquest cas, la incorporació de l'escut de Barcelona es vincula amb la data de construcció de l’edifici, l'any 1646, que veiem inscrit en l’escut de pedra de la dovella central del portal d’entrada. </span></span></span></p> 08283-265 c. Barcelona, 23 <p><span><span><span>L'escut de Barcelona el trobem en aquest edifici però també en altres elements patrimonials de Tona. La inclusió d'aquest element s'explica a partir de l’obtenció del títol de “carrer de Barcelona” que la vila adquireix a partir del segle XV. <span lang='CA'><span>Això suposava gaudir dels mateixos privilegis que la ciutat de Barcelona i estar alliberats del domini dels senyors feudals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1646, per un acord entre el comú i la confraria de Sant Joan, es va construir la nova casa del Comú, dita també casa de la confraria, perquè serviria de lloc de reunió tant del comú com dels membres de la confraria de Sant Joan. </span></span>pel que fa a la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p>L'actual escut de l'Ajuntament de Tona, oficialitzat el 2016, s'inspira en aquest escut històric però incorpora, a més de la creu i els pals, la imatge d'un castell heràldic com a element diferenciador, en referència a l'històric castell de Tona i a la falda del qual va créixer la vila (DOGC de 20 de setembre de 2016),<span><span><span> (FLUVIÀ: 2017, p.45).</span></span></span></p> 41.8494200,2.2281200 435924 4633346 1646 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-escut-wikipedia-commons.jpg Legal Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic BCIN 2024-12-13 00:00:00 L'escut de Barcelona el trobem també incorporat en altres elements patrimonials de Tona. 96|119|94 47 1.3 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96354 Prothus https://patrimonicultural.diba.cat/element/prothus <p> </p> <p> </p> XXI <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una peça del bestiari festiu de Tona, que representa un sireni (o vaca marina). És fet de fibra de vidre, té una llargada de 2,85 m i un pes de 28 kg. La bèstia presenta cos de peix, el cap que recorda un drac, i destaca el símbol de les dues claus de sol a les ales que recorden el seu origen a l’escola de música municipal de Tona. </span></span></span></p> 08283-1 c. Font, 10 <p><span lang='CA'><span><span>L’any 2008 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural va realitzar una intervenció paleontològica d’urgència. Les restes van ser recuperades al Mas Vilageliu de Tona i van servir per descriure una nova espècie de sireni, el <em>Prototherium ausetanum. </em>Aquest fet científic rellevant, va motivar que l’AMPA de l’escola municipal de música de Tona, decidís encarregar un nou element festiu basat en la troballa del sireni. Va ser batejat amb el nom de Prothus per votació popular l’any 2017.</span></span></span></p> 41.8500918,2.2291770 436013 4633419 2018 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96354-p1090088.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Cultural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Creacions Tallaferro El Prothus balla amb música pròpia de flabiol i llança foc i aigua (recordant la vinculació del poble amb l’aigua, per exemple amb els balnearis). A banda dels Portadors i els Flabiolaires, acompanyen el ball les Rieres (nenes que en record de la llegenda d’en Serrallonga i les dones de Cal Riera s’encarreguen de domar la bèstia). Una comissió formada per l’escola de música, els Flabiols de Tona, el Camp de les lloses i una altra entitat convidada cada any s’encarreguen d’establir el protocol que regeix la peça del bestiari.Les diferents parts que conformen la peça festiva contenen simbologia. El cos representa la possible forma de peix del sireni prehistòric i les ales tenen uns grans (representació al·legòrica del blat) que connecten amb el passat iber i romà de la història del municipi. La cua recorda el drac, figura medieval que al·ludeix el període medieval de la història de Tona amb el seu castell termenat. I per últim, la cua conté uns petits mosaics que simbolitzen el paper de les aigües a la població en relació als balnearis o la pagesia. 98 52 2.2 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96355 Cal Mià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>CLAPAROLS, Josep M. i CLAPAROLS, Xavier (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Ed. 24</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ORTEGA, Montse (2002). “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX”. Llibre de Tona, p. 55-64.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 68-69, 71, 662-663 i 672. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 54.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 01/11. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46219'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. <span>El revestiment de la façana és un arrebossat de ciment pintat a la planta baixa, i als pisos un estucat amb esgrafiats bicolors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part esquerra de la façana, actualment la resta de la planta baixa és un local comercial. La composició de la façana ve determinada per dos grans balcons i obertures. El balcó del primer pis presenta llosa més gran que el del segon, en aquest pis destaca la decoració de la façana amb esgrafiats simètrics de motius florals, que queda emmarcat per un arc i dos muntants a l’obertura amb maons en disposició de sardinell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura del segon pis és decorada per una motllura, just per sobre destaca notablement un ràfec fet de maons i teules àrabs imbricades que conformen una volada de quatre línies. L’interior del ràfec és decorat amb ceràmica vitrificada de colors disposada en mosaic a manera de trencadís. Les baranes dels balcons són de ferro forjat i línies ondulades. L’edifici es corona amb dues petites columnes de maó i paret de formes sinuoses, més baixa al centre que als costats, amb un emmarcat de maó amb la inscripció de l’any, 1923.</span></span></span></p> 08283-2 c. Major, 11 <p><span><span><span>L’origen de la casa es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Hi va viure la família Roquet (la fundadora de l’empresa metal·lúrgica Roquet). Feien de transportistes a Barcelona. (Rovira, 2023).</span></span></span></p> 41.8508700,2.2283400 435944 4633507 1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96355-p1090257.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892-1976) Cal Mià fa referència al nom de pila Damià.Segons la valoració d'Anna Rovira, la finca té valor històric i artístic i és el testimoni d’un moment històric de transformació arquitectònica de principis del s. XX. També té el valor de l’autenticitat dels diferents elements que la doten de caràcter en el context urbà (baranes, esgrafiats). Aporta coherència en el paisatge urbà (valor ambiental) (ROVIRA, 2023). 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96357 Molí de la Canal https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-canal <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOECK, Lourdes i PUIGFERRAT, Carles (1996) La Canal. Història i arquitectura d’una gran masia. Llibre de Tona. Ajuntament de Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901848'><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</span></span></a></span></span></span></p> XIX El 21/04/1998 el molí va ser inventariat a l'IPEC - Inventari del patrimoni etnològic del Montseny (1995-1999). A la imatge de 1998 el molí apareix sense la roda superior i el parament de la torre està més deteriorat. <p><span><span><span>L'estructura del molí de vent o bomba d'aigua ha quedat ubicada actualment en terreny públic urbà. Els rebaixos de la urbanització recent van comportar que es reforcés la base del molí amb parets de formigó que conformen una planta quadrada, omplerta de terra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre del molí original, feta de rajols i d’una alçada aproximada de 12 metres, ha quedat ubicada concèntricament en la base descrita. De planta quadrada i forma lleugerament troncocònica, suporta la maquinària a la part superior. És un molí de tipus ramell. La porta d’entrada presenta arc de mig punt i està decorada amb motllura, a sobre dues impostes decoren la part inferior de la torre. El mateix element decoratiu defineix la part superior de la torre, una faixa més ample coronant la torre i una estreta inferior a un metre de distància aproximadament. Sobre la coberta o envelador, a la part superior, el mecanisme que s’acciona amb la força del vent es conforma d’una roda amb radis i pales unida a la cua, la peça que permet l’alineació en la direcció que bufa el vent.</span></span></span></p> 08283-4 Passatge Molí de la Canal <p><span><span><span>Aquest molí va formar part de la finca on s’ubicava la casa de la Canal, probablement aixecada en la primera part del segle XIX i avui dia enrunada. S’utilitzava per treure l’aigua del pou per l’ús de la casa. L’aeromotor va ser fabricat l’any 1905 per Manel Alier, mecànic de Vic.</span></span></span></p> 41.8512350,2.2315050 436207 4633545 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96357-p1090506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96357-p1090507.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 47 1.3 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96358 Font del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-4 <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Font urbana oberta en un marge de pedra de paredat comú que salva un desnivell al carrer del Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura es materialitza amb un arc de mig punt amb un arc que utilitza pedres irregulars a manera de dovelles. A l’interior, una pica de pedra emmarcada en tres lloses de pedra treballada, les laterals buixardades, recullen l’aigua que raja d’un broc obert a la paret.</span></span></span></p> 08283-5 c. Raval. Davant del n. 21 <p>Es va inaugurar el 8 de juliol de 1970 en el marc d'unes obres d'urbanització del barri del Raval. Originalment, la font disposava d'una placa de marbre on s'hi va gravar la llegenda 'Inaugurada en la paz de Franco'. El primer Ajuntament democràtic després de la dictadura la va fer retirar (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</p> 41.8481300,2.2292890 436020 4633202 1970 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96358-p1090354.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96362 Casa del carrer de la Font 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-font-8 <p><span><span><span><span lang='CA'>BATLLÉS, Ramon i COLL; Miquel (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós. p. 96-97. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, 2019, p. 76 - 77.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major -</span> <span lang='CA'>Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Núm. 06/08. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa entre mitgeres adossada a l’edifici de l’actual Ajuntament, de planta rectangular i amb coberta de teula àrab a doble vessant, carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d’entrada s’ubica a la part dreta de la façana, la resta de la planta baixa és un local comercial, actualment. La composició de la façana és asimètrica, predomina l’obertura de la planta baixa, l’obertura i el balcó superior és de menys amplada. Destaca el treball de la barana metàl·lica i decoració floral, situada sobre una llosana d’obra amb motllura decorativa. Sobre la porta d’entrada, únicament hi ha una finestra petita. La part superior de la façana presenta una barbacana de fustes i destaquen les llates de mosaic hidràulic.</span></span></span></p> 08283-6 c. de la Font 8 <p><span lang='CA'><span><span>Segons la valoració d'Anna Rovira</span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>, l’estructura de la casa segurament correspon a un edifici del s. XVIII amb transformacions posteriors. La barana i la barbacana expliquen la transformació arquitectònica de principis del s. XX, tan important pel poble de Tona, ja que en aquest segle l'àmbit espacial d'aquest carrer pateix transformacions destacades, el període de transformació més rellevant és entre 1920 i 1935. Forma part del desenvolupament i creixement al llarg d’una via que podia provenir del castell, passant pel carrer del Call i marxava del poble, o que anava a la Font Morta situada, just al darrere del carrer i datada aproximadament al s. XII (ROVIRA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos hi havia la rellotgeria de Valentí Homs (ROVIRA, 2023). </span></span></span></p> 41.8500500,2.2290300 436000 4633415 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96362-p1090367.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
96375 Can Paulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet-0 <p><span><span><span>BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (1997). El Paulet, facècies i amargors. Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, C. i PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós p 68-69, 71, 662-663 i 672</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS, Carles (2019). Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós,</span> p. 53</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab en dues vessants, i carener paral·lel a façana. </span></span>El revestiment és un arrebossat de ciment pintat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'edifici té planta <span lang='CA'><span>planta i dos pisos, actualment als baixos hi ha tres locals i la porta d’accés a les plantes dels pisos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum de la tribuna centra la composició de la façana, a la crugia central. Hi ha dues crugies més a banda i banda. La façana s’organitza simètricament amb obertures laterals amb balcons al primer pis (de baranes complexes treballades amb motius geomètrics) i petites finestres al segon. Tant la tribuna com el balcó tenen llosanes de pedra revestides de ciment. A la cornisa destaca el r</span></span><span lang='CA'><span>àfec ceràmic de quatre línies de volada, que alterna el maó ceràmic i la teula.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-15 c. Major 3 <p><span><span><span>L’origen de l’edifici es troba en el creixement al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Vic. Va ser hostal-taverna, carnisseria i cansaladeria. La matança del porc la feien davant mateix de la casa, al carrer. El nom actual li ve de Josep Prat Capdevila, àlies Paulet (v. 1860-1931), que el 1880 es va establir de carnisser a la casa i que es va acabar casant amb la mestressa, Dolors Castelló Blanch, el 1885. En Josep Prat va néixer a l’Hostal del Vilar, a Sant Boi de Lluçanès. Va participar en la Tercera Guerra Carlina, en el bàndol insurgent, essent un vailet. Paulet era el sobrenom de la seva família d’origen. Va ser alcalde de Tona en un període molt breu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan Josep Prat en va ser propietari, el 1922 i 1923 fer obres de reparació de coberta, com també va actuar en la façana, construint part d‘una façana (potser la tribuna) i convertir una finestra del primer pis en balcó. (llicències municipals de l’arxiu municipal)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Frare era una casa de tres cossos. Al de l’esquerra hi havia la taverna. Al de la dreta, la carnisseria. Al cos del mig hi havia el portal principal. Rere la casa hi havia les corts del bestiar (xais i porcs). Hi vivia la família i també parts de la casa es llogaven. S’hi havien allotjat els mossos d’esquadra (la darrera família d’un mosso d’esquadra que s’hi va estar, abans de la Guerra Civil, va ser la família Pey; la dona feia de modista a casa seva).</span></span></span></p> 41.8506100,2.2283000 435940 4633478 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96375-p1090577.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La casa era coneguda popularment amb el nom de cal Frare, nom que es diu venia, o bé per ser la casa d’un noi que va penjar els hàbits; o bé perquè, per causa d’una prometença, els pares de la casa van vestir un fill seu petit de frare durant un any en acció de gràcies a Déu perquè havia superat una greu malaltia (ROVIRA, 2023). 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97139 Can Baulenas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baulenas <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/23.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII Deteriorament visible de la façana. <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és amb colls de fusta i llates de rajol. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir d’un sol eix, amb dues obertures. Destaca un gran portal dovellat de mig punt, amb una inscripció a la dovella central. I al pis superior, una petita obertura simple. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La inscripció en qüestió es localitza en un escut, i també fora d’aquest, a la dovella central, amb dues dates diferents: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>1558 i 1790. A la inscripció es pot llegir, </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>dins l’espai de l’escut: 'IHS (Jesús), 1558 i BAVLE', i seguidament, a sota, però ja fora del camp de l’escut, 'NAS', amb la data 1790, i seguidament la inscripció 'POSAT'. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-60 c. Nou, 23 <p><span><span><span><span><span><span><span>El poble de Tona va configurar-se al voltant del camí ral a partir del segle XVI i XVII. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Baulenas, formaria part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La data de 1790 correspon a la construcció de la casa, per part de la família Baulenas, que en aquell moment va col·locar el portal dovellat amb l’escut del segle XVI reaprofitats d’una antiga edificació. Per això, en el moment de la construcció es va refer la inscripció, ampliant i modificant la informació original, amb les noves dades dels propietaris. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8459100,2.2278700 435900 4632956 1790 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-681.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97139-684.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El nom de la casa ve determinat pel cognom de la família propietària. A la bibliografia pot aparèixer identificada també com a Can Baulenes.Segons Anna Rovira (ROVIRA, 2023), aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97206 Porxos de l’Orient https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxos-de-lorient <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX Actualment, l’edifici dels Porxos està en procés de rehabilitació i reforma, per la qual cosa alguns aspectes i elements originals han variat respecte a l’edifici original. <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici té la coberta de teula àrab a dues aigües, i el carener és paral·lel a la façana. El ràfec és amb colls de fusta i rajols ceràmics. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les reformes que s’hi estan efectuant, la façana principal manté la simetria original organitzada a partir d’eixos ben definits. La planta baixa és un espai porticat amb arcades amb la clau central de pedra. Al primer pis, les finestres s’han modificat i presenten una major verticalitat, reforçada per uns porticons amb làmines de fusta. Al voltant d’aquestes obertures, part de l’antic parament d’obra vista (totxo) s’ha revestit amb una capa de morter i pintura blanca. L’antic porxo de la planta superior conserva les bigues encavallades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lateralment, l’edifici presenta algunes diferències, amb l’absència de pòrtic a la planta baixa, que ha estat substituït per obertures simples, i dos finestrals a la planta pis amb característiques similars a la resta.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-68 Plaça de l’Ajuntament, 3 <p><span><span><span><span><span><span>És un edifici que està vinculat directament amb el Cafè Orient, i de fet es considera una ampliació, mai finalitzada, de la fonda i cafè Orient, ubicats a l’actual Plaça Major. </span></span></span></span></span></span>Es va bastir, en part, sobre una galeria i porxada construïda als anys trenta del segle XX que va funcionar <span><span><span><span><span><span>com una galeria del cafè esmentat, com una zona de terrassa ampliada. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els porxos els anys trenta, d'arc apuntat de maó i amb clau de pedra, foren construïts seguint el projecte d'urbanització de la plaça dels Estudis que va redactar l'arquitecte municipal Manuel Gausa i Raspall el 1928 i que finalment mai no es va portar a terme. Es preveia una plaça porticada amb arcades d'arc semicircular d'estil noucentista, molt diferents de les que finalment es van acabar realitzant en aquesta façana de la plaça.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar aquest edifici va allotjar la primera discoteca de Tona (en l’antic espai de la sala de ball de l’Orient), i s’hi entrava pel carrer de la Font.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8501900,2.2290600 436003 4633430 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97206-23.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - cultural - productiu BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Segona Anna Rovira (ROVIRA, 2023), l’edifici manté el valor històric i artístic del moment en què va ser construït, en un període de grans transformacions urbanes i arquitectòniques, durant la primera meitat del segle XX. Es volia transformar l’antiga Plaça dels Estudis en l’actual Plaça de l’Ajuntament, amb una zona porticada. 106|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97211 Col·legi residència PIVE https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-residencia-pive <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://tuit.cat/7qCnI'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>La peça principal del conjunt és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vents. La façana és simètrica i s’organitza a partir d’eixos verticals ben definits. L’accés es fa a través d’una escala que duu a una petita terrassa amb barana de pedra prefabricada. La composició de la planta baixa amb la porta d’entrada principal i les obertures verticals a banda i banda, manté l’estat original de l’edifici històric de principis del segle XX. </span></span></span></span></span></span>En concret, es correspon al casino restaurant de l'antic complex del 'Parque'.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les plantes superiors que avui veiem són fruit de les reformes que es varen efectuar a l’edifici amb l’obertura de la residència i col·legi, i mantenen la simetria i distribució de les façanes a partir d’obertures simples i planes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>A ponent de l'edifici principal, emmascarat per remuntes i altres reformes, es conserva l'edifici del que havia estat l'hotel del 'Parque'. Al nord hi ha l'edifici del Bazar del Montseny, que era una botiga per als estiuejants (avui tancada i convertida en habitatge). </p> 08283-69 c. Joan Lluçà, 39 <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del Col·legi PIVE (Pensionado Internacional de Verano Estudiantil) és fruit dels canvis realitzats en el Casino Restaurant que formava part del complex turístic de luxe i exclusiu </span></span></span></span></span></span>que portava el nom del 'Parque'<span><span><span><span><span><span>, construït l’any 1918, arran del creixement econòmic i social, i de la creació d’una zona o barri residencial d’estiueig, al voltant del balneari Ullastres i sobretot Roqueta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, l’activitat d’aquest complex s’aturà i les instal·lacions foren confiscades des de l’inici del conflicte. De la mateixa manera que altres torres i pisos del barri Roqueta, aquests espais es varen destinar a allotjar i rebre persones refugiades, i a altres instal·lacions per cobrir les necessitats bàsiques. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1956 el 'Parque' va tancar. Dos anys més tard va obrir el col·legi i internat PIVE, que va estar en funcionament fins al curs 2019-2020. L’any 2020 el col·legi va tancar les portes arran de la pandèmia Covid-19.</span></span></span></span></span></span></p> 41.8581200,2.2291200 436016 4634311 1918 / 1958 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97211-853.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) A l’inventari de patrimoni etnològic és anomenat Casino i Hotel del Parc.Al voltant, s’hi van construir torres com les de les famílies Simon, Montaner o Llussà. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97319 Torre Rosales https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rosales <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24382'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums diferenciats proporcionalment, i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, a quatre vessants. Els ràfecs es sostenen amb colls de fusta a mode de mènsules de formes sinuoses. Aquesta aparença contrasta amb la blancor de la façana i l’ús de la pedra amb el treball de les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit a la torre. La presència de la torrella cilíndrica amb arcuacions estilitza el conjunt. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures que es distribueixen a totes les cares són rectes o d’arc de mig punt majoritàriament. Cal destacar les que donen accés al jardí i edifici, amb dovelles i impostes de pedra. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-85 c. de Joan Llusà, 43 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>J</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>oan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8585100,2.2291300 436017 4634354 1920 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1332.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97319-1333.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981); Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940). Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracionsCal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de la “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97320 Torre Salvans https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-salvans-0 <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24383'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, amb volums de diferents proporcions i alhora interrelacionats. Les cobertes són de teula àrab vidriada de tonalitats marronoses, i a dos o quatre vessants. Els ràfecs o barbacanes tenen solucions diferents, o bé sostinguts per bigues de fusta o bé amb seqüències de permòdols de maó vist amb decoració geomètrica, fet que denota la participació de dos arquitectes diferents en la seva projecció. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Trobem una diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia, per conferir un aire distingit. Destaquem les dues torres amb arcuacions al pis. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-86 c. de Joan Llusà, 45 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8587400,2.2292300 436025 4634380 1919-20 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97320-1346.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97321 Torre Ferrer Baulenas https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ferrer-baulenas <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24384'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre envoltada de jardí, de dos cossos rectangulars, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és amb teula àrab i a quatre vents. Els dos volums principals presenten una alçada diferent, un d’ells és un cos torre amb pis amb arcuacions i paredat d’obra vista emprant el totxo. En aquest cas, el ràfec és amb permòdols de maó vist amb decoració geomètrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la façana posterior s’hi adossen dos cossos al costat de ponent, amb la mateixa tipologia constructiva, hi destaca l’ús del maó vist combinat amb el revestiment blanc de les façanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Dues balconades envolten part de les façanes principals, amb barana de ferro forjat treballada. Trobem diversitat d’obertures, de testera recta, d’arc de mig punt o carpanell, i arc esglaonat, combinades amb el blanc de la façana i el material de la pedra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i la diferenciació de volumetries i l’ús de materials diversos, tots els elements i decoracions es combinen en harmonia.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-87 c. de Joan Llusà, 47 <p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, i projectades per durant el 1919, que serien per les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.8590300,2.2294000 436040 4634412 1919-20 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97321-1354.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim com a autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97322 Conjunt de les Torres Llussà https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-les-torres-llussa <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 236-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni.: Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic, 1990.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres torres amb les mateixes característiques estilístiques de començaments de segle XX, al carrer Joan Llussà. Totes elles presenten trets comuns que defineixen un model d’urbanisme basat en la idea de les “ciutat jardí” sorgida durant el modernisme. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es caracteritzen per la descomposició dels volums, amb alçades i solucions arquitectòniques diferents, amb un denominador comú que és el blanc de les façanes combinat amb la ceràmica i la pedra. També, s'observa l’existència de torrelles cilíndriques o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>prismàtiques amb arcuacions superiors.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les cobertes són de teula vermella, amb ràfecs o barbacanes volades sobre seqüències de permòdols de maó vist; hi ha diversitat d’obertures, amb llinda o arc, emmarcades en carreus de pedra picada o en obra vista. I finalment, cal destacar la presència de porxos de l’entrada o les galeries porticades que evoquen les de les masies clàssiques de la zona. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-88 c. de Joan Llusà, 43, 45, 47 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Joan Llussà i Duran, comerciant industrial enriquit amb la 1a Guerra Mundial va fer construir tres torres molt properes a la Torre Simon, projectades a partir del 1919, i que serien per a les seves tres germanes: Adelaida, Matilde i Teresa, que donaren nom als edificis.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les tres torres van ser les primeres de la urbanització de luxe fundada el 1918 amb el nom de 'El Parque'. Són al costat de l'antic restaurant i hotel del Parque (nucli inicial de la urbanització), ara col·legi Pive.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és un clar exemple de les influències dels arquitectes que les varen projectar, principalment Jaume Mestres i Fossas, però també hi va participar l’arquitecte que va projectar la Torre Simón, Francesc Guàrdia i Vial.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8585100,2.2291300 436017 4634354 1919-1923 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97322-1634.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Jaume Mestres i Fossas, arquitecte (Barcelona, 1892- t. 1907- Barcelona, 1981). Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880- t. 1905- Barcelona, 1940) Les tres torres Llussà de l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas, presenten trets formals i artístics que dibuixen una imatge urbana unitària, amb un tret present en totes elles: la descomposició de la planta en volums d’alçada diferent. Representa la transició entre finals del modernisme i l'esclat del noucentisme, un moment on es combinen formes, composicions i decoracions.Cal esmentar la col·laboració entre els arquitectes Jaume Mestres Fossas i Francesc Guàrdia Vial, aquest últim autor de la Torre Simón, que va participar en la configuració de les torres Llussà i en relació a aquest nou concepte urbanístic de les “ciutat jardí”. 105|106|98 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97323 Torre Simon https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-simon <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COSTA, Marc (2006) 'La torre Simon de Tona. Una joia de l'arquitectura modernista'. Fundació Col·legi de Sant Miquel dels Sants - Editorial Diac, Vic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 237-241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24437'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/r0zEe'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya .</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Torre modernista de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La coberta, a quatre vents, és de teula vidriada de dues tonalitats marronoses, i s’estructura amb diferents nivells. El ràfec o la barbacana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>volada sobre seqüències de permòdols</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> de maó vist amb decoració geomètrica esglaonada. Aquesta combinació de materials contrasta amb la blancor de les façanes, i alhora es combina amb la pedra de les obertures i de la cornisa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes presenten una distribució que recorda la tipologia clàssica de les masies de la zona. A les dues façanes laterals s’hi obren dues galeries que comuniquen a dues terrasses superiors, i que combinen arcs de punt rodó i columnes de pedra. Com a detall decoratiu, trobem dos medallons de pedra sota de la cornisa amb un estil que recorda al barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana posterior, que dona al carrer Joan Llussà, presenta menys obertures i hi té adossat un cos de planta baixa. També, hi té sobresortint una torre de secció quadrangular i coberta de pavelló, amb un penell al capdamunt que té la funció de parallamps. Aquest cos presenta dos pisos amb obertures de llinda plana i arcs esglaonats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana principal s’obre al carrer Doctor Bayés, i s’hi accedeix a través d’una majestuosa reixa d’entrada treballada amb ferro forjat, i que condueix a través d’una zona enjardinada a l’entrada de l’edifici. A través d’unes escales s’accedeix a la porta principal d’arc de mig punt de pedra. L’eix central a partir del qual s’estructura la façana, queda representat a la planta baixa per un finestral dividit amb columnetes, al capdamunt del qual hi ha un balcó de ferro forjat treballat i una obertura decorada amb columnes d’imitació clàssica jònica, i un medalló amb una escena en baix relleu d’estil barroc. Al pis superior, coincidint amb l’espai sota teulada, una arcuació tanca la composició d’aquest eix. La resta de la façana queda distribuïda a partir d’obertures simètriques que combinen arcs plans i carpanells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense deixar la façana principal, i al costat de llevant, sobresurt una torre prismàtica amb arcuacions al pis superior i una composició decorativa amb una escena de Sant Jordi de rajola vidriada i un emmarcat de pedra d’estil barroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, una tanca amb sòcol de paredat capserrat combinada amb pilars de maó vist i barana de ferro forjat treballat, envolta la finca.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-89 c. Dr. Bayés, 75 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Zones que englobaven illes de cases on s’instal·laren estiuejants, majoritàriament famílies burgeses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan les aigües del balneari Roqueta foren declarades d'utilitat pública el 12 de desembre de 1895, els seus socis crearen al seu entorn un barri d'estiueig molt valuós artísticament, conegut amb el nom de El Parque. Així que Francesc Simon, copropietari de l’editorial Montaner i Simon i copropietari del balneari Roqueta, va decidir construir una casa d’estiueig, i va encarregar el projecte, el 1918, a l'arquitecte Francesc de Paula Guàrdia i Vidal. Les obres duraren fins al 1923, i les portà a terme el constructor Pau Casas i Guiu, del territori </span></span></span></span></span></span></span>(Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 -Torelló, 1934)<span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Francesc Simón i Font morí el dia 17 de maig de 1923, quan la seva esposa tenia 71 anys i coincidint amb l'any en què acabaren les obres de construcció de la casa. La propietat quedà per al gaudi de l’extensa família, que hi anava a passar els estius, a partir de l’agost i fins el setembre. La resta de l’any, la torre estava tancada i el senyor Molina, avi dels que foren gerents del Col·legi Pive, antic Hotel del Parque, s’encarregava del manteniment i la vigilància (COSTA:2005, p. 59). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil, moltes famílies refugiades provinents de Madrid s’instal·laren a Tona en diverses torres, entre les quals, la torre Simon. També, els carrabiners s’hostatjaren a la plaça Major, al mas Planell, i en diverses torres del barri Roqueta. Sembla ser que aquests foren una font de constants conflictes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de la dècada dels cinquanta la torre passà als fills dels propietaris, i tres dècades més tard es van vendre. A la dècada dels anys seixanta, la torre es vengué a unes monges de Barcelona, que s’encarregaven de </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>l’Hospital de Niños</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, i varen reconvertir la finca en una residència-hospital, amb pacients infants, que hi passaven els estius.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En aquell moment, Josep Roqueta adquirí la torre, per fer-ne apartaments. Però el projecte no va tenir èxit i la posà en venta. Durant aquest procés, la torre entrà en un estat de deteriorament progressiu, fet que provocà una reacció popular de defensa. Passat un temps, a finals del 1979, s’hi varen celebrar unes Jornades Culturals a iniciativa del jovent de Tona, i s’hi organitzaren una sèrie d’activitats sobre temes relacionats amb les arts. Tot plegat tenia l’objectiu de promoure un casal cultural a la torre Simon.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Finalment, l’any 1980 Josep Roqueta es venia la torre a Joan Ros, que la va convertir en residència segmentada en apartaments, i amb les corresponents rehabilitacions i restauracions. Però l’any 1999, es va torna a vendre la torre a Jordi Verdaguer i Montse González, responsables del restaurant La Ferreria, per convertir-la en un hotel i restaurant (COSTA:2005, p. 57-69). </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8582300,2.2297700 436070 4634323 1918 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1363.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97323-1364.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Francesc Guàrdia i Vial, arquitecte (Barcelona, 1880 - t. 1905 - Barcelona, 1940) El projecte de la Torre Simon va anar acompanyat d’altres projectes constructius de referència: les torres Llussà, projectades per l’arquitecte Jaume Mestres. La torre Simón, és l’edifici modernista de referència a Tona, per les seves característiques geomètriques i la seva profusa decoració, que recorda molt a l'estil de Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner. Aquest gran conjunt arquitectònic i artístic és clar exemple del moviment modernista, que es caracteritzava per usar tota mena de formes, composicions de materials i decoracions orgàniques. 105|106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97335 Capella de la Mare de Déu de la Salut https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut <p><span><span><span><span><span><span><span>COSTA SITJÀ, Marc. (2006). La Torre Simon de Tona : una joia de l'arquitectura modernista. Edició Sílvia Caballeria, M. Carme Codina i Francesca Sardà. Inèdit. Treball de Recerca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat. Per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Eumo Editorial, Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24366'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>La capella de la Salut és un edifici senzill d’una única nau </span></span></span></span></span></span></span>i capçalera semicircular<span><span><span><span><span><span><span>, amb coberta a dues aigües. A l’exterior, les parets estan reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal hi destaquen dos elements. Un, l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>a porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. El segon, un rosetó amb formes vegetals que permet la llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-90 Av. del Balneari - Parc Roqueta <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l’entrada en funcionament dels balnearis a Tona, entre els segles XIX i XX, es van formar els barris Roqueta i Codina. Un nou urbanisme configurat a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van crear nous serveis i espais d’esbarjo com el complex de luxe del “Parque”, espais d’enjardinament i de passeig, i aquesta capella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons Marc Costa i Sitjà, en el seu treball de recerca, la capella és construí l’any 1925 sota l'impuls de Fèlix Domènech i Roura (1888 - 1977) fill de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) (COSTA, 2006). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’obra de la capella fou promocionada per les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta, i així podien anar a missa els diumenges, sense haver d'anar al poble. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal dir que després de la Guerra Civil, el fenomen de l’estiueig primerenc va renéixer amb gent afavorida per la nova situació, econòmica i social. La nova “colònia” estava formada per fabricants, funcionaris i botiguers i, entre altres espais, utilitzaven el de la capella per les seves misses setmanals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1930, Mn. Valentí Vilaregut va obtenir el permís per celebrar-hi missa dominical des de juliol a octubre. Però Mn. Planas, el 1943, va fer cessar aquesta pràctica al·legant que anessin a la nova església parroquial. El 24 de juliol de 1944 el bisbe P. Perelló, d'acord a una instància presentada pels estiuejants, tornà a restablir-hi el culte.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8594900,2.2296600 436062 4634463 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97335-1325.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Des del 2017 la capella és de propietat municipal, i està pendent de tenir un ús cultural. L'Ajuntament va restaurar-ne la teulada i va evitar que acabés en ruïna. Hi ha un projecte de la Diputació de Barcelona per fer-ne la restauració definitiva. 106|119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97355 Antic Hotel Ristol https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-ristol <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART i TIÓ, Amadeu. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46222'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, ocupant la cantonada amb el carrer Taradell. Actualment són tres habitatges independents amb tres portals d’accés. Tot i així, la construcció presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana, i la part que dona al xamfrà amb un afegit que crea un ràfec específic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pas del temps no ha desfigurat la distribució original de la façana, que manté la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures dels pisos, gairebé totes balconeres, es defineixen per la seva verticalitat. Destaquen els enllosats de pedra dels balcons amb motllures, recolzats sobre mènsules d’estil clàssic amb decoració vegetal i motius humanístics. Al balcó esquerre del primer pis, del número 2, es recolza damunt dues mènsules treballades amb la representació de caps humans. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08283-91 c. Doctor Bayés, 1-2 <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta revifalla econòmica va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’Hotel Ristol o Fonda Ristol, fou una de les infraestructures construïdes amb aquesta finalitat, cobrir les noves necessitats sorgides davant del fenomen de l’estiueig. Entre els molts visitants il·lustres que tingué, hi hagué el poeta Joan Maragall, que durant el mes de juny de 1909 va estar-se en aquest hotel, amb tota la seva família nombrosa. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8537600,2.2290300 436004 4633827 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1414.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97396 La Ferreria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferreria-6 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Tona, Centre D'interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24406'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> XVI, XVIII <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per diversos cossos adossats i interrelacionats, de planta baixa i pis, distribuïts al voltant d’un pati central. L’estructura de la coberta és a dos vessants, excepte algun tram de teulada a una sola vessant. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’entrada al recinte i pati central es fa a través d’un portal adovellat que fa les funcions de lliça, amb un ràfec de teules recolzat en biguetes de fusta. La clau de la dovella té un escudet amb la data de 1567 i motius que representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). </span></span></span></span></span></span></span>També s'ha conservat una altra clau d'arc adovellat o fragment de llinda amb la inscripció IHS / TARAVAL/ 1584 i un relleu amb les eines d'un ferrer, procedent probablement de la Ferreria, d'on van ser amos la família Taravau.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta entrada dona pas al pati interior, que distribueix les estances que actualment ocupen l’espai del restaurant. Tot i això, es conserven elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la banda de llevant, l'edifici principal hi té adossat un porxo obert que fa les funcions de terrassa exterior cap a la zona enjardinada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures són amb llinda que en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791 (cal precisar que en les fotografies antigues no es veu aquesta llinda, possiblement prové d'algun altre indret de la casa o d'algun altre edifici). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana de ponent es caracteritza per obertures de petites dimensions, i sense decoracions, a la planta baixa. </p> 08283-92 Av. del Balneari <p><span><span><span><span><span><span><span>L'any 1511 Miquel Llança, ferrer de la parròquia de Sant Julià d'Alfou, del municipi vallesà de Vilamajor, va comprar a Vicenç Pratgibert un tros de terra per a edificar-hi una ferreria, situada més o menys a l'indret actual, on a l'edat mitjana hi havia hagut el mas Call (PLADEVALL, A.: 1990; p.242). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En el Fogatge de 1515 s'esmenta la Casa de la Ferreria. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Les dates del 1567 i del 1584 que trobem actualment a la masia denoten moments de reforma del conjunt. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Al 1553 havia passat a propietat d'Antoni Taravau, i va pertànyer a aquesta família fins al 1717, quan la comprà l’amo del Prat de la Barroca.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Des del 1966, i després d'una restauració, s'hi va obrir La Ferreria, un restaurant.</p> 41.8594200,2.2301300 436101 4634454 1567 / 1584 / 1791 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97396-1314.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L'edifici és una ferreria o obrador de ferrer al peu del camí ral reconvertida en casa de pagès, i finalment, al segle XX, en restaurant. El segle XVI fou un moment de bonança i creixement econòmic. La zona ocupada per la Ferreria i les masies situades més al nord fou una de les més actives constructivament, i important per la presència d’una ferreria, un hostal i botiga de la carn. És en aquell moment, també, quan comença a formar-se el que serà el nucli de la població, l’anomenat Carrer de Tona, amb la Plaça Major i de l’Hostal. 94|98|119|93 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97397 Conjunt de la Ferreria https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-la-ferreria <p><span><span><span><span><span><span>AA.DD</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> (1905)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Asociación de Arquitectos de Cataluña. Anuario 1905. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 395.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GUÀRDIA i VIDAL, F. (1924) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Lluís Domènech i Montaner (nota necrológica)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> a Anuario 1924, Asociación de Arquitectos de Cataluña. Barcelona B. Guitart Trulls. Pàgines 117.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona, mil cent anys d'història, Col·lecció L'entorn 16, Ajuntament de Tona / Eumo, Tona, Editorial, Vic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles. (2000) La febre de l’aigua. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XVIII - XX <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt format per tres edificis vinculats amb l'evolució històrica del seu entorn immediat, en èpoques diferents.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En primer lloc, el mas Ferreria, amb una tipologia típica de masia de la zona, amb una lliça d'entrada, que dona a un pati central, al voltant del qual s'hi configuren diferents volums interrelacionats. Com en altres masies de la zona i de l'època, té un gran portal adovellat amb un escudet amb la data de 1562, i motius que <span>representen l’ofici de ferrer (martell, ferradura i enclusa). La masia conserva elements que recorden els orígens de la casa, com un festejador a l’interior de la finestra o abeuradors pels animals. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les parets exteriors son de pedra vista i les obertures son amb llinda que, en algun cas pren la forma d’arc conopial, amb pedra treballada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>A la façana principal cal destacar la finestra ubicada a l’esquerra de l’entrada amb una inscripció a la llinda amb la data de 1791, possiblement any de reformes. La resta d’obertures presenten decoració motllurada i arc conopial. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Per altra banda, molt propera a la masia, i dins la mateixa finca, hi trobem una edificació contemporània, la Torre Roqueta, que correspon a una època posterior. Es tracta d'una<span><span><span><span><span><span> torre de planta poligonal amb tres pisos i coberta de pavelló. Mostra simetria a les façanes i obertures d'arc escarser i arc agut, amb una zona enjardinada al voltant. S'observa una inscripció a la llinda de la porta principal d'entrada, amb el nom de la torre i els anys de construcció i de reforma (1916-2009).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Finalment, ubicada a ponent del mas La Ferreria, hi ha Capella de la Mare de Déu de la Salut, <span>un edifici senzill d’una única nau, i coberta a dues aigües, amb les parets reforçades amb contraforts, entre obertures de mig punt emmarcades amb carreus de pedra. Cal destacar-ne dos elements, la porta d’accés d’arc carpanell emmarcat amb maó vist, recolzat damunt de dos capitells decorats amb motius vegetals, que descansen damunt una columneta de secció circular. I un rosetó amb formes vegetals, que permet l'entrada de llum a l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-93 Avinguda del Balneari <p>Els tres elements se situen en una de les zones que ha patit més transformacions al llarg de la història de Tona, entre els segles XVI i XX.</p> <p>El naixement de masies, hostals i botigues al voltant del camí ral fou un fet entre els segles XIV i XVII. Fou el cas del mas La Ferreria, que va ser una farga i un hostal, per posteriorment convertir-se en masoveria, a partir del segle XVII en endavant, quan el nou centre de Tona començava a traslladar-se a la zona del 'Carrer', amb nous serveis. </p> <p>A partir del segle XIX, la gran transformació urbanística del municipi amb la descoberta de les aigües mineromedicinals, la construcció de gran balnearis, com l'Ullastres i el Roqueta, en aquesta zona va propiciar un fort creixement econòmic i millores socials. Aquest fet va comportar l'aparició de grans torres residencials i d'estiueig com la Torre Roqueta, sembla que en els seus orígens relacionada amb els grans propietaris i socis dels balnearis. La Capella de la Mare de Déu de la Salut, construïda el 1925, la podrien haver <span><span><span><span><span><span><span>promocionat les mateixes persones que estiuejaven al barri Roqueta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un nou urbanisme naixia, a partir de grans torres d’estiueig, d’estil modernista i noucentista, al voltant de les quals es van generar nous serveis i espais d’esbarjo i de trobada, com la Capella. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8592300,2.2300700 436096 4634433 1562, 1584 - 1791 - 1916, 1925 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1641.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97397-1643.jpg Legal Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Gòtic Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - cultural - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 94|98|105|119|93 46 1.2 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97486 Can Llorenç https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorenc-2 <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial. Element 05/21.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII La façana mostra signes de deteriorament i l’immoble sembla deshabitat. <p><span><span><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres, amb coberta de teula àrab a dos vessants, i carener paral·lel a façana. El ràfec és de peces ceràmiques dentades. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana s’organitza a partir de dos eixos diferenciats. Per una banda, destaca un portal de testera recta i carreus de pedra. Damunt, hi té una obertura amb balcó a ras, sense llosana, i amb barana de forja treballada. Al mateix pis, hi ha una segona obertura actualment tapiada, i sota d’aquesta, una obertura amb reixa.</span></span></span></span></span></span></p> 08283-103 c. Nou, 27 <p>Segons la valoració d'Anna Rovira (ROVIRA, 2023),<span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>aquesta tipologia constructiva podria correspondre al moment de creixement urbanístic d’entre el segle XVI fins al XVIII, al voltant del camí ral, i seguint una coherència amb el paisatge urbà d’aquell moment. A poc a poc, naixien espais i edificis propis del nou centre històric: la plaça Major, els carrers principals amb la carnisseria, la botiga de queviures, la plaça de l’Hostal, i els carrers adjacents que varen anar conformant noves vies de comunicació. Can Llorenç i la seva veïna can Baulenes, formarien part d’aquest traçat urbanístic. </span></span></span></span></span></span></span></p> 41.8458100,2.2278300 435896 4632945 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97486-693.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1762 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97487 Balneari Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-codina <p><span><span><span><span><span><span>BAYÉS i FUSTER, Antonio (1881) Aguas minero-medicinales salino-yodo-sulfuradas de S.Andrés de Tona (provincia de Barcelona, partido judicial de Vich) de Ullastres y Ca. Vic, Establecimiento tipográfico de Ramon Anglada y Pujals. Versió digital a Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CHANDRE i JAFRÉ, M.; SALOM i GES, J. (1992) “El Balneari Codina: Història i salut”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 42-49.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carlos (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p>TERRICABRAS, Francesc (1912) Memoria histórico-científica de las aguas minero-medicinales: manantial Codina de Tona. Vic.</p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37534'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/KBjxs'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici aïllat, amb un volum principal de planta quadrangular i coberta a quatre vents, i dos cossos adossats en forma de terrasses superiors, amb una glorieta al costat sud-est. Presenta planta baixa i dos pisos superiors. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S’accedeix a l’entrada principal, ubicada al primer pis, des de la carretera de Manresa, mitjançant unes escales que condueixen a un porxo amb baranes de balustrada. La porta d’entrada és de mig punt amb vidriera i fusteria pintada de verd. Al damunt d’aquest porxo hi ha una terrassa sustentada per columnes, que dona accés al segon pis a través d’una porta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Aquesta mateixa façana presenta una simetria organitzada en un eix central, el porxo i terrassa, i dues obertures en cada pis, de dimensions més reduïdes al pis superior amb llinda d’arc de mig punt, i dues finestres d’arc rebaixat i tripartides mitjançant pilarets pintats de blanc al pis. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Trencant aquesta simetria, se li adossa pel costat de llevant una galeria d’arcades de mig punt que s’obre a una terrassa i porxo obert, amb barana de balustrada de pedra, que es perllonga fins a la façana de llevant. Les obertures mantenen la fusteria pintada del mateix color verd, i decoració amb un fris d’arrebossat gris. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al damunt, al pis superior de la terrassa de llevant, i amb les mateixes característiques formals, s’obre una terrassa amb el mateix tipus de balustrada, que s’estén fins la façana de migdia. A l’extrem sud-est d’aquesta planta, s’hi ubica una torreta oberta als quatre vents, i sustentada per pilars. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les façanes de migdia i de ponent mostren una simetria idèntica, amb eixos formats per obertures més estretes al pis superior, i d’arc rebaixat en tots els casos. Totes les obertures presenten llinda amb decoració de fris d’arrebossat gris, i fusteria pintada de verd. La façana de ponent té un accés des de la planta baixa mitjançant una escala de dos trams, amb barana de ferro forjat treballat. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Totes les cantonades de l’edifici són de pedra treballada, amb arrebossat pintat del mateix to gris de la resta d’obertures. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La combinació del blanc de les façanes amb els frisos de les obertures i cantonades amb arrebossat gris, i les fusteries de color verd de finestres i portes, confereix al conjunt un aire senyorial i elegant. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-104 Crta. Manresa, 59 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre</span></span></span></span></span>, justament amb l'arribada del ferrocarril a l'estació de Balenyà, <span><span><span><span lang='CA'><span>una revifalla de l’economia </span></span></span></span></span>de Tona<span><span><span><span lang='CA'><span>, en decadència durant el segle XIX, per no disposar d'un gran riu que fes possible la instal·lació de fàbriques. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El balneari té els seus orígens en la família Codina Córdoba, propietaris de la fàbrica de cadires i mobles Codina creada al 1876. Les aigües de la deu del balneari Codina es descobriren el 1910 després que el Doctor F. Terricabras i Comella finalitzés el seu estudi. </span></span></span></span>El 1912 Terricabras va publicar <span><span><span><span lang='CA'>a la <em>Memoria histórico-científica de las aguas del manantial Codina de Tona</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Així doncs, el balneari Codina es va inaugurar l’any 1913, i fou el darrer balneari que es va construir a Tona. Les instal·lacions disposaren d’un pou amb quatre surgències d’aigua sulfurosa a una profunditat de 30 metres i una temperatura d’entre 15,7 i 16 ºC. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El 1929 s’amplià amb una terrassa superior, i estigué obert al públic fins al 1984. Després d’un tancament forçat per problemes d’infiltracions d’aigües residuals, va ser novament reobert el 1990, i actualment és la seu de l'empresa Garden Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Avui en són testimonis d’aquest urbanisme la torre Maria, torre Arbellay, torre de la Font del Ferro, l’Hotel Prudenci, entre altres ja desapareguts. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l'afecció del coll.</span></span></span></span></p> 41.8484893,2.2184229 435118 4633250 1913, 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97487-778.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) També anomenat Manantial Codina. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97488 Torre Arbellay https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-arbellay <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33030'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Xalet, de planta quadrada, i planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants. El conjunt està envoltat d’un jardí i d'una tanca amb paredat encoixinat i barana de ferro. A l’extrem de ponent del jardí, una glorieta o templet, oberta als quatre vents, i amb una coberta de tipologia oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les façanes, tot i reformades al llarg dels anys, conserven una distribució simètrica a partir d’obertures rectilínies, i sense decoracions destacables.</span></span></span></p> <p> </p> 08283-105 Passeig de la Suïssa, 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure, com el parc de la font del Ferro. Aquest xalet és fruit d’aquest </span></span></span>creixement del barri Codina a partir de la inauguració del balneari el 1913.</p> <p><span><span><span>La torre o xalet va ser un encàrrec de l'enginyer barceloní (d'origen suís) </span></span></span>Mauricio Arbellay Burcher , <span><span><span>el 1934, a l'arquitecte madrileny Mariano Serrano Mendicute (mort el 1976). A</span></span></span><span><span><span> l’Arxiu Municipal de Tona es conserva el plànol del projecte.</span></span></span></p> 41.8489700,2.2188300 435152 4633303 1934 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1381.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97488-1383.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, a l'entrada del jardí hi ha una placa amb el nom de “Casa Encarnació”.També és coneguda amb el nom de Torre dels Suïssos. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97489 Torre Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-maria <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33029'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Actualment, aquest antic hotel alberga sis habitatges plurifamiliars, que es distribueixen dos per planta (planta baixa i dos pisos). Presenta una planta rectangular i coberta a quatre vents. El volum principal té adossat al seu costat de llevant un cos de planta baixa amb terrassa superior, que antigament estava reservat a restaurant. Tot el conjunt està envoltat per un jardí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i les continues reformes, el llenguatge arquitectònic en la composició de les façanes es manté, prioritzant en tot moment el criteri funcional. Així doncs, s’han renovat les línies simètriques de les obertures i els elements decoratius per mantenir la coherència originària de la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els dos balcons correguts de la façana principal, amb barana de ferro treballat. Les obertures són geminades amb una decoració en baix relleu de maó vist que crea arcades rebaixades damunt les obertures. En aquesta mateixa façana, a la planta baixa, l’accés es fa des d’una porta de vidre i, a banda i banda, la mateixa tipologia de finestres i decoració. Aquesta solució estructural i decorativa de les obertures i de la façana es repeteix a la resta de façanes de l’edifici, i genera un cordó decoratiu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al costat de llevant, s’hi adossa un cos de terrassa superior i planta baixa, amb obertures amb la mateixa tipologia constructiva i estètica. L’accés a aquest cos de terrassa, i al jardí que l’envolta, es realitza des del mateix carrer, passats uns metres de mur de tanca en direcció est, i a través d’una reixa de barrots moderna. Des d’allà una amplia zona d’enjardinament envolta la finca i comunica amb la planta baixa del cos de terrassa, mitjançant unes obertures amb vidriera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent presenta una organització similar a la resta, sobretot pel que fa al manteniment de la tipologia decorativa que emmarca les obertures. Aquestes, però, presenten tres eixos verticals, que alhora, confereixen una simetria a la façana. Hi ha tres tipus d’obertures: finestres balconeres enrasades, finestres de secció rectangular de petites dimensions, i de secció quadrada, ambdues sense decoracions. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-106 Carretera de Manresa, 38 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Aquest antic hotel i residència es va construir el 1929 per acollir els visitants del balneari Codina, en el moment en què la seva activitat anà en augment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1940, la Torre Maria va canviar el seu ús pel de residencial, remodelant la seva distribució interior en habitatges. I el 2007, va patir una transformació integral amb la rehabilitació i condicionament, però mantenint el caràcter històric de l’edifici.</span></span></span></p> 41.8487800,2.2183300 435111 4633282 1929 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97489-1373.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97491 Torre de la Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-font-del-ferro <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46221'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta quadrangular i coberta trencada amb tres aiguavessos, amb ràfec de mènsules de fusta, i jardí a la part posterior. La composició de les façanes manté una simetria, tot i les reformes que ha patit la finca, que es fan visibles en l’ús de nous materials o en elements de tancament com els porticons de fusta, i altres annexos i estructures construïdes i adossades al costat de llevant i a la part posterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest sentit, destaquem els balcons de la planta pis de la façana principal, amb barana de ferro forjat treballat amb motius florals, i les obertures amb una decoració a la part superior, en baix relleu de morter, creant una ondulació central i dos botons ceràmics als extrems amb una pinya. Aquesta solució decorativa la trobem en totes les obertures de les façanes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa d’aquesta mateixa façana, hi ha tres obertures senzilles i a l’extrem dret, la porta d’entrada a la finca. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana de ponent és simètrica i senzilla, amb una estructura en eixos verticals organitzats a la planta baixa amb dues finestres de secció rectangular, dos balcons sense volada al primer pis, amb barana de forja treballada, i a l’espai sota teulada una finestra estreta amb llinda de peces de maó. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Destaca la configuració del costat de llevant (amb accés al carrer Canigó) i posterior de la casa. A llevant, hi té adossat un petit cos de jardí, amb glorieta oberta a la cantonada, amb coberta plana, i un muret de tanca amb una porta de ferro d’accés a la finca per aquesta banda. Aquest conjunt exterior presenta un parament de pedra vista que s’estén en part de la planta baixa de la mateixa façana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir d’aquest carrer i en direcció a la part posterior de la finca, hi ha una sèrie de garatges i coberts i annexos a la casa que es comuniquen entre ells i s’interrelacionen, en planta baixa i pis amb terrassa. Es tracta d’afegits posteriors al moment de construcció de la finca. </span></span></span></span></span></span></p> 08283-107 Carretera de Manresa, 40 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici forma part d’aquesta urbanització incipient. </span></span></span></p> 41.8487100,2.2179900 435082 4633274 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1394.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97491-1396.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97506 Hotel Prudenci https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-prudenci <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33032'><span><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></a></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb un clar aspecte monumental, i situat enmig d’una illa de cases. La coberta és a quatre aigües. Tot i les reformes, el llenguatge arquitectònic que predomina és el racionalista, que s’insinua encara a la composició de les façanes, prioritzant en tot moment el criteri funcional pel qual va ser construït, inicialment un hotel-restaurant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta planta baixa i tres pisos, amb una destacada simetria i ordre a les façanes, definit per la disposició de filades d'obertures de dimensions iguals. L'estètica és senzilla, amb manca d'elements decoratius, i combinant l'arrebossat de color i l'obra vista. </span></span></span>L'estructura respon al seu funcionalisme i hi predominen les formes geomètriques netes, amb un ús limitat d'altres materials i recursos. </p> <p>Aquesta exagerada simetria i ordre queda trencada per dos volums centrals que sobresurten del pla de la façana principal. Un, en forma de cos rectangular amb planta baixa i terrassa superior, i on s'ubica l'entrada principal a la residència. En segon lloc, un cos central que s'origina en aquesta terrassa i s'alça fins el pis superior, en forma de glorieta porxada. </p> <p>Per altra banda, a la façana posterior, un cos central sobresurt del pla de façana, provocant també un trencament en la simetria, i generant un aspecte més monumental. </p> <p>Al voltant de l'edificació principal, al costat de migdia, s'hi adossen altres annexos construïts amb posterioritat. </p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per uns jardins amb zones de descans i passeig.</p> 08283-108 c. Lleida - Av. Montseny <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Hotel Prudenci fou un gran projecte arquitectònic que es dugué a terme als anys trenta del segle XX, amb un estil totalment racionalista i projectat per Lluís Bonet i Garí entre els anys 1933 i 1934, obrint les portes el 1935. Fou deixeble d'Antoni Gaudí, i fou un dels arquitectes que després de la Guerra Civil Espanyola continuaren les obres a la Sagrada Família. V</span></span></span>a ser un dels representants del monumentalisme. </p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) l'edifici es va convertir en Hospital de Sang o Hospital Militar de Rereguarda. Era conegut com la Clínica Militar Número 6, i una part del seu personal era de Tona. </span></span></span><span><span><span>Després del conflicte va reprendre la seva activitat hotelera fins els anys setanta del segle XX, i posteriorment es va convertir en la residència per a la gent gran que és avui. </span></span></span></p> 41.8487100,2.2198000 435233 4633273 1933-34 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-1404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97506-residencis.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Lluís Bonet Garí (Argentona, 1893 - Barcelona, 1993) Conegut actualment com a Residència Prudenci, per a la gent gran. 120|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97829 Casa de Jaume Subirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jaume-subirana <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX La façana principal presenta, sobretot a la part central, un fort deteriorament, i deixa a la vista el parament en alguns dels punts. <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, i una singular distribució amb dos volums idèntics units per un eix central a través del qual s’accedeix a la finca. Les cobertes són a quatre vents, amb carener paral·lel a la façana, i ràfec amb biguetes de fusta. L’estructura de la façana principal té forma de mansarda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici presenta planta baixa i pis, i una part de terrat transitable amb una torreta. Es desconeix si es tracta d’un o de diversos habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que el pas del temps ha deteriorat l’estat de la façana, manté la distribució original, i la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. Les obertures dels pisos són balconeres, motllurades a la part superior, i les de la planta baixa, finestrals. Es conserven les persianes mallorquines de fusta. Destaquem els dos ulls de bou de l’espai sota teulada amb decoració de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat per una tanca amb sòcol i pilarets de pedra, acabats amb una tanca de ferro.</span></span></span></p> 08283-134 c. Doctor Bayés, 32 <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar </span></span></span>un fort creixement urbanístic. El primer eix de creixement lligat a l'activitat de l'estiueig es va produir a banda i banda de l'antiga carretera nacional de Barcelona a Ribes i en concret en un dels seus trams, que va prendre el nom de carrer del Dr. Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> <p><span><span><span>En un document gràfic extret de l’Arxiu Municipal de Tona, es mostra el projecte d'aquesta casa -dita de Jaume Subirana (el seu promotor)-, de l’any 1927, encapçalat per l’arquitecte municipal Manuel Gausa Raspall. </span></span></span></p> 41.8568400,2.2301900 436103 4634168 1927 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-861.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97829-863.jpg Inexistent Noucentisme|Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) 106|120|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97830 Villa Rosa Carmen https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosa-carmen <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, A.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular que es defineix pel joc de volums verticals (a mode de torretes) que s’interrelacionen creant un moviment visual. Presenta un jardí a la part posterior. Les cobertes dels diferents volums són a dues vessants però poden ser paral·leles o perpendiculars a la façana. El ràfec en tots els casos és pronunciat amb llates i biguetes de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i la singularitat arquitectònica esmentada, es manté una distribució simètrica de les façanes mitjançant eixos verticals amb obertures que són més amples a la planta baixa i que, a mesura que arribem als pisos superiors, es fan més estilitzades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt de l’edificació està envoltat per una tanca amb pilarets i reixa de barrots de ferro amb decoració. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Damunt de la porta d’entrada hi ha el nom de Villa Rosa Carmen, i una imatge.</span></span></span></p> 08283-135 c. Doctor Bayés, 30 <p>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</p> 41.8566576,2.2300757 436094 4634148 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-881_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-882_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97830-883_0.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Actualment, la finca és ocupada per una enginyeria. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97836 Habitatge carrer Antoni Figueras 14 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-carrer-antoni-figueras-14 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, i espai de sotateulada. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El ràfec sobresurt amb llates i biguetes de fusta. Les cantonades de la façana principal són de totxo vist, material emprat també a les obertures i marcant les línies de separació dels forjats de les diferents plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici que està envoltat d’un jardí al qual s’accedeix mitjançant dues portes des del mateix carrer. La tanca que delimita amb el jardí és de sòcol de pedra sense treballar i pilarets de totxo. És possible que aquesta estructura hagi estat reformada ateses les característiques dels materials usats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de l’edifici destaca per la seva simetria, presentant una distribució en eixos que li donen verticalitat. L’ús del totxo vist crea formes geomètriques que donen moviment a l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entrada principal es realitza a través de tres esglaons des del carrer i mitjançant una obertura emmarcada amb totxo vist d’arc rebaixat. Els finestrals de la planta baixa i pis presenten un emmarcat gairebé idèntic, en destaquen altra vegada les formes geomètriques, sobretot pel que fa a les formes triangulars que recorden els frontons clàssics. A la planta baixa, les finestres presenten reixes amb treball de ferro forjat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La balconada del primer pis, té llosana i mènsules de formigó i una barana amb treball de ferro forjat i motius florals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espai sota teulada hi ha dues obertures centrals que recorden a una galeria de coronament. Les dues finestres, d'arc angular o rectilini, estan separades per una columneta d'estil clàssic. </span></span></span></p> 08283-136 c. Antoni Figueras, 14 <p><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span>mineromedicinals<span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons les dades del cadastre, l’edifici és del 1915. </span></span></span></p> 41.8524952,2.2291222 436010 4633687 1915 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97836-1233.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97837 Biblioteca Caterina Figueras https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-caterina-figueras <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1993) “Restauració de les antigues escoles de Caterina Figueras” . Diputació de Barcelona. Pàgines 201-211.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CLAPAROLS, J.M; (</span><span lang='LA'>et alii</span><span lang='CA'>) (2004) 75 anys de les antigues escoles Caterina Figueras de Tona (1929-2004). Tona, Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (</span></span><span lang='LA'><span>et alii</span></span><span lang='CA'><span>) Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span><span lang='CA'><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLEOPART, Amadeu - PUIGFERRAT, Carles. 'Les escoles a Tona durant la Guerra Civil i la depuració de mestres'. Llibre de Tona [Tona], 2003, pàg. 69-81.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni.(1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJOL, Andreu. (2013) L’arquitectura escolar pública a Espanya (1900-1936): Historiografia i història. (Treball de recerca de màster)..</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24401'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XX <p>L'actual biblioteca Caterina Figueras es correspondí a l'edifici de les antigues escoles públiques del mateix nom, ampliat els anys 2022-23 amb nous espais que han relligat els edificis originals.</p> <p>El bloc original que es correspon a les escoles el formen dos edificis <span><span><span>independents (</span></span></span>el més gran era l'ala de les aules dels nens),<span><span><span> amb galeries porticades a migdia. </span></span></span>El pis superior que s'aixeca al centre de l'edifici principal és fruit d'una ampliació que es va fer el 1931 i es correspon a l'antiga aula de pàrvuls.</p> <p><span><span><span>El conjunt, d’evident inspiració clàssica, el conformen diferents volums o cossos i cobertes ubicats en diferents plans i interrelacionats entre ells. Tot i el moviment de formes, hi ha una simetria en la composició de les obertures que es complementa amb els elements ornamentals de les façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, encarada a migdia, l'edificació es troba realçada respecte el nivell de circulació del carrer d'Antoni Figueras, mitjançant diferents trams d'escales. Aquesta cara, ara no és l'accés habitual de la biblioteca, però antigament era l'entrada </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>principal de les escoles públiques. Així, una galeria porxada de mig punt, coronada amb un escut d’Alfons XIII, permetia l'entrada dels i les alumnes a l'interior del centre, que es distribuïen a les diferents aules. Actualment, aquesta composició encara existeix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'extrem dret respecte aquesta posició, hi ha la </span></span></span></span></span>el segon edifici de l'antiga escola (es corresponia a l'aula unitària de nenes), ara sala de lectura,<span><span><span><span lang='CA'><span> que es comunica en planta baixa mitjançant un corredor de parets de vidre </span></span></span></span></span>de nova construcció, fruit de l'ampliació.<span><span><span><span lang='CA'><span> Des de l'interior, la distribució actual intueix en algunes parts la originària de les escoles, amb les</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> dues ales comunicades entre elles a través d’un espai central. </span></span></span></span></span></p> <p>Són notables les encavallades de fusta i l'embigat de les cobertes, que es corresponen a l'edifici dels anys 1920.</p> <p>La composició pròpia de les façanes i dels volums de l'edifici es complementa amb obertures discretes, sense decoracions, i elements decoratius com el fris motllurat, de color granat, d'estil clàssic, que recorre tots els trams del ràfec de les cobertes, i que en la façana principal pren un protagonisme especial amb l'escut d'Alfons XIII. </p> <p><span><span><span>Per altra banda, un element decoratiu notable són els esgrafiats ubicats a la part superior de les façanes, gravats per Manuel Puig i Genís, un gravador i pintor de Vic. Els dibuixos representen diferents passatges de la vida dels infants, en un context idealitzat, recordant l’estil il·lustratiu noucentista i seguint el model il·lustratiu de Lola Anglada.</span></span></span></p> 08283-137 c. Antoni Figueras, 62 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant de la manca d’un espai per cobrir les necessitats d’escolarització dels infants de Tona, el 1921 es va formar un patronat i una Fundació, per poder recollir fons econòmics per un primer projecte d’escola. Els recursos es varen acabar i es van haver d’aturar les obres. Pocs anys després, l’estiuejant barceloní Antoni Figueras Cerdà (indià), feu una important donació adquirint uns terrenys propers per poder reiniciar el projecte de la nova escola. Aquestes noves obres es van encarregar a l’arquitecte municipal, </span></span>Manuel Gausa i Raspall sota un nou projecte.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antoni Figueras t</span></span></span></span></span>ambé en va pagar la construcció de l'escola. <span><span><span>L'única condició que va posar Antoni Figueras fou que el conjunt escolar portés el nom de la seva filla morta, de nom Catalina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard, i després de la Guerra Civil, durant els anys de la repressió, alguns mestres de l’escola foren depurats, amb diversos càstigs. Engràcia Remolins Pujol, va haver de deixar l’escola i marxar a l’Alt Penedès a continuar la seva tasca de mestra. El seu marit, Pere Mata Anfruns, no va poder reincorporar-se a l’escola fins al 1942. Finalment, Andreu Rodamilans Carné, director de l’escola durant els primers mesos de la Guerra Civil, i president del Comitè Antifeixista de Tona, entre altres, va haver de marxar a l’exili el 1939 i no en va tornar fins al 1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Entre els anys 1990 i 1993, es va restaurar el conjunt per part de Josep Maria Claparols Pericas i Josep Padrós, </span></span></span></span>amb el finançament de la<span><span><span><span lang='CA'> Diputació de Barcelona. En aquest nou projecte es varen convertir les escoles en una biblioteca i sala d'exposicions. Durant aquest procés, es varen realitzar nous </span>esgrafiats a la façana que dona a l’entrada de l’actual biblioteca, fets per Jordi Arboix i Antoni Pérez, i seguint els mateixos models de Manuel Puig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les últimes obres a la biblioteca, van suposar reformes i la seva ampliació, realitzada sota el projecte arquitectònic de Carme Vernis Rovira. Les obres es van realitzar entre el gener de 2022 i l'octubre de 2023, quan es van tornar a obrir les seves portes, tot i que la inauguració formal es va produir el 25 de juny de 2024. Les obres van </span></span></span>augmentar la superfície útil de 350 m² a 584 m². Les millores van incloure una nova sala polivalent, una sala de suport, i un pati exterior per a activitats, així com una ampliació de la sala del fons general. Aquest projecte va ser finançat per la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el propi Ajuntament de Tona.</p> 41.8503600,2.2299400 436076 4633449 1928-1929 / 1991-1993 (restauració) / 2022-2023 (obres d'ampliació) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97837-4.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Manuel Gausa i Raspall (1892, Barcelona - 1976, Vic) / Manuel Puig Genís (Vic, 9 de gener de 1868 - Barcelona, 21 de novembre de 1957). / Josep Maria Claparols i Pericas, Josep Padrós i Oriol / Carme Vernis Rovira (ampliació 2022-23). A la primera meitat del segle XX, moltes escoles públiques catalanes no disposaven de les condicions estructurals ni higièniques necessàries per dur a terme la seva funció. Tona, no n'era una excepció. Al poble, hi havia tres-cents alumnes que necessitaven ser escolaritzats. Així que es va preveure el projecte per construir un centre amb dos espais diferenciats, un per als nens i l’altre per les nenes. 106|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97838 Can Mas de la Carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-la-carretera <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART i TIÓ, Anna. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX Estat d’aparent abandonament, amb les façanes deteriorades i alguna obertura malmesa. <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. El ràfec és fet amb rajols i peces prefabricades de formes geomètriques. Està envoltat per un jardí en estat d’abandonament, i a la façana de llevant hi té adossat un petit cobert. La tanca del jardí que dona al carrer Camí de Verinal, és un mur de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un edifici senzill, amb una distribució simètrica de les obertures, que són d’arc rebaixat i sense ornaments. L'organització és en tres eixos horitzontals, amb un gran portal a la planta baixa, emmarcat d'obra vista de totxo, i encara conserva la porta de fusta, tot i que molt deteriorada. A banda i banda, dues finestres que conserven encara l'estructura de tancament de fusta i vidre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha dues finestres amb ampit sense volada, i enmig una porta balconera amb balcó sense volada, que encara conserva la barana de barrots. Finalment, al pis superior, tres finestres, de menors dimensions, que conserven parts de l'estructura de tancament de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inferior de la façana s'entreveu el parament de pedra disposada irregularment, sota la cala d'arrebossat, molt deteriorada. En algun punt de les cantoneres de l'edifici, hi ha algun carreu de reforç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior queda del tot emmascarada per la vegetació i arbrat existent, que deixen intuir algunes obertures de petites dimensions, amb una tipologia semblant a la resta de l'edifici. </span></span></span></p> 08283-138 c. Doctor Bayés, 50 <p><span><span><span>L’entorn dels balnearis, en el context de la descoberta d'aigües mineromedicinals a Tona a finals del segle XIX, va propiciar, entre altres coses, un creixement econòmic que va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span><span><span><span>Aquest edifici es troba situat en una de les zones balneàries, possiblement donava servei a aquesta activitat.</span></span></span></p> 41.8587800,2.2308500 436160 4634383 1900 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97838-1162.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97839 Monument a Tona ciutat gegantera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tona-ciutat-gegantera <p><span><span><span>DD.AA (1986) “Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya” a Butlletí 2. </span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Laia. (2022) 'L'obra de l'escultor Josep Ricart i Maimir a Tona'.<em> Llibre de Tona</em> [Tona]. Pàgines 47-54.</p> XX <p><span><span><span>El monument consta de dues parts diferenciades, la principal amb tres figures de Gegants, i la base damunt la qual descansen (sòcol) amb escenes diverses representades i la placa commemorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una primera figura, encarada a ponent, representa un rei que té el símbol del sol; una segona figura, encarada al nord, és una geganta, reina amb un ramell de flors; i finalment una noia, pubilla de Tona, que duu l’escut del poble al pit i un colom a la mà com a desig de pau i germanor entre els pobles. Les tres figures estan realitzades amb ciment armat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sòcol és una base hexagonal feta amb el mateix tipus de material, i hi té adossades a tots els costats diverses escenes relacionades amb la cultura popular, i un cartell commemoratiu amb la frase: <em>Ciutat Gegantera Catalunya 1986</em>, amb el nom de l’escultor. Aquest conjunt és fet amb ferro tallat. </span></span></span></p> 08283-139 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga el títol honorífic a una població diferent, anualment. La colla gegantera elegida, es fa càrrec de la custòdia dels gegants i de la representació durant un any a la resta de l'agrupació i municipis que es visiten. La primera ciutat gegantera fou Sallent el 1985, i seguidament vingueren Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1986 Tona va ser proclamada 2a Ciutat Gegantera de Catalunya. </span></span></span>El monument es va inaugurar el 14 de setembre d'aquell any, durant els actes de celebració de Tona Ciutat Gegantera.</p> 41.8485200,2.2188400 435153 4633253 1986 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97839-2027.jpg Inexistent Expressionisme|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Josep Ricart i Maimir (Taradell, 6 de juny de 1925-Barcelona, 29 de març de 2020) Els gegants de Tona (Josep el Noi de Tona i na Montserrat), varen ser construïts el 1983 per Francesc Fajula. La creació dels gegants la va impulsar l’Agrupació Sardanista de Tona. 2138|98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97840 Castell de Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-guells <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1831'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> X-XVI Pràcticament desaparegut, tan sols en queden alguns trams de mur i algunes acumulacions de pedres. S'hauria d'estudiar amb metodologia arqueològica. <p><span><span><span>Zona aturonada, amb vegetació, i molt propera al mas Güells. S’intueixen acumulacions de pedres, algun retall sense identificar i alguns trams de mur de pedra que corresponen a les restes del que fou el Castell de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació de l’antic castell va servir per construir l’actual mas Güells, a partir del 1875. </span></span></span></p> 08283-140 Al sector sud oest del terme de Tona, en un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins des de la carretera de Manresa (N-141c), conegut popularment com l'Empalme. <p><span><span><span>El lloc de Güells, ja surt esmentat en un document del 997, i en un altre document del 1076. </span></span></span>El 1086 ja es parla del 'castell de Güells', confirmant <span><span><span>la importància estratègica del lloc per protegir els passos i vies de comunicació del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat durant el segle XII fou d’una família de cavallers, sembla que els mateixos que del castell d’Aguilar. Posteriorment, passà a mans del senyors de Centelles, fins ben entrat el segle XV i XVI. </span></span></span></p> <p>A partir del final del segle XIV es documenta una família pagesa de cognom Güell que viu a la fortalesa i en conrea les terres. Ja no hi viuran mai més cavallers o donzells. L'edifici arribà al segle XIX essent una masoveria.</p> 41.8431908,2.1989859 433499 4632676 997 08283 Tona Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97840-1093.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Els vestigis de l'antic Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. 92|85 45 1.1 1760 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97841 Mas Güells https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guells <p><span><span><span><span lang='CA'>DD.AA (1986) CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Pàgines 636-655.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/37564'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></p> XIX <p><span><span><span>Mas de planta rectangular, amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana, que està orientada a llevant. El ràfec és de rajols i biguetes de fusta. Presenta planta baixa, pis i espai sotateulada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i ser de construcció recent, és palpable la seva essència medieval en la reutilització de materials del Castell a les obertures de la façana principal, organitzada seguint un model clàssic, en eixos verticals. En aquest sentit, destaquem també la gran portalada dovellada i l’estructura de les finestres amb brancals de pedra treballada, tot i ser evident la seva reutilització.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana orientada a sud presenta un segon accés en un dels extrems que duu a l’interior de l’habitatge, a una galeria porxada. I la façana nord, que mostra obertures més reduïdes, hi té adossat un petit cobert. Uns metres a l’extrem nord-est de la casa hi ha una cabana, a tocar del turonet del Castell, que fa les funcions de garatge. </span></span></span></p> 08283-141 Als afores, al sector sud oest del terme de Tona. En un turó del sector de la Barroca, prop d'una cruïlla de camins de la carretera de Manresa, conegut popularment com l'Empalme. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’actual</span></span></span><span lang='CA'><span> mas Güells va ser construït cap al 1875, amb pedra i elements de l’antic castell de Güells, ubicat en un turó molt proper a l’actual mas. </span></span></span></span></span></p> 41.8425300,2.1991100 433509 4632603 1875 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97841-1083.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El Castell i el mas Güells estan ubicats a la zona coneguda com “La Barroca”, una franja de ponent respecte a Tona, delimitada sobretot per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic. És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, etc. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97852 Can Santes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santes <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span><span> <span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. </span><span><span><span><span>Librería Montgiber</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (2000) 'La febre de l’aigua'. Llibre de Tona, Sant Jordi 2000. Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24434'><span lang='CA'><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </span></span></span></a></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La coberta és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que està encarada a llevant. La barbacana és amb dentellons d’obra vista. A la banda nord, hi té adossat un cobert de planta baixa i coberta de les mateixes característiques que la principal. En aquest cas, el volum és fet amb tàpia, ben visible a la cara de tramuntana, combinada amb parts evidents reformades fetes de parament de pedra combinada amb obra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior, hi té adossats dos coberts destinats a usos agrícoles. Estan bastits amb tàpia i tenen les cantonades escairades de pedra. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>De la façana principal destaquem la combinació del paredat de pedra irregular i les cantonades amb pedra escairada, amb l’obra vista emprada en les obertures, d’arc escarser i testera recta. En conjunt dona un aspecte de senzillesa a l’edifici. </span></span></span></p> 08283-149 Resseguint la N141, en direcció Vic, a punt d'arribar al km 43, a mà esquerra, i just passada la cruïlla que duu a Vall-llobera. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’arxiu municipal hi ha un plànol datat del 1891.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molt probablement es tracta d’una hostatgeria a peu de carretera sorgida entre finals del segle XIX i inicis del XX a causa de l’augment de la demanda d’allotjaments i serveis davant de l’arribada d’estiuejants atrets per la descoberta d’aigües </span></span></span></span></span>aigües mineromedicinals<span><span><span><span lang='CA'><span> al municipi. Prop d’allà, entre Segalers i el mas Vendrell, s’hi havia fet una descoberta d’una deu termal que es va començar a explotar a partir del 1876. Els banyistes que visitaven la Puda de Segalers s’allotjaven al mas Vendrell. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb la Bestreta i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></p> 41.8573918,2.2009078 433673 4634251 1891 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97852-872.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La finca està ubicada a peu de la carretera, sota els vessants baixos del Serrat de la Joana, a la Vall-llobera. Al cadastre està anomenada com a Casa Nova del Prat, segurament en referència al mas proper el Prat de la Barroca, que té arrendat l’edifici en qüestió. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97874 La Bestreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bestreta <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24398'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/NstqM'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</a></p> XIV/XVIII-XIX El deteriorament de les façanes exteriors denota un cert abandonament, tot i que hi va haver un inici de reformes fa uns anys. <p><span><span><span>Edifici amb un cos principal de planta quadrangular, amb planta baixa, pis i golfes, i la coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, encarada a llevant. El deteriorament de l’arrebossat de la façana deixa al descobert part de la cantonera amb pedra escairada i el parament mixt de pedra i tàpia en alguns punts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal té adossat, pel costat nord, un volum més estret de planta rectangular, aparentment amb les mateixes característiques constructives i acabats que l’anterior, però amb la coberta a una sola vessant. Alhora, se li adossa a la cara de tramuntana una petita bassa. </span></span></span><span><span><span>La barbacana amb dentellons d’obra vista unifica aquests dos volums. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La simetria de la façana principal és evident, a la planta baixa la porta d’entrada és d’arc escarser. La resta d’obertures que es distribueixen en aquesta planta i la superior són de secció quadrada, de testera recta, i brancals de pedra sense treballar ni ornamentacions. Al pis superior, hi trobem obertures en forma d’ulls de bou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És d’interès la part posterior, on hi ha una sèrie de coberts i corts, edificacions d’ús agrícola, bastides amb diferents materials, com la pedra, la tàpia i en algun cas obra vista. L’estat de conservació varia en funció de cada element, i des de fa uns anys han estat en procés de reformes. Sembla que aquest conjunt podria haver estat tancat per un mur, creant un espai clos. </span></span></span></p> 08283-160 Resseguint la N141, a punt d'arribar al km 41, a mà dreta, en direcció sud. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la documentació històrica, l’hostal de la Bestreta podria estar situat on abans hi havia el mas anomenat de la Riba (o Ria d’Avall o Riba Jussana). Sembla que aquest mas va quedar deshabitat al segle XIV, i les seves terres foren arrendades als hereus del mas Planell, molt proper. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Hostal La Bestreta servia d’allotjament dels treballadors de la Guixera de Planell, i aleshores sembla que s’anomenava el “Mesón de la Barroca”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha moltes similituds tipològiques amb Can Santes i la Puda de Segalers. </span></span></span></span></span></span></p> 41.8491606,2.2008701 433662 4633338 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-153la-bestreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97874-152-1537.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La part posterior, es troba sota els vessants baixos del Serrat de Sant Valentí, prop d’un rec i vegetació abundant, i sembla que podria haver estat habitada abans que les edificacions pròpies de l’hostal. 98|119|85 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97875 Colldarnau https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldarnau <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona). Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós.Pàgina 355.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici senzill de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana, encarada a llevant. Té adossat un porxo amb teulada a un vessant, encarat a sud, i un cobert a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parament és mixt, combinant pedra i obra vista sobretot a les obertures i cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució simètrica amb un portal d’entrada i una balconera a l’eix central. La resta d’obertures són de secció quadrada i sense ornaments. </span></span></span></p> 08283-161 Al sud del Serrat de Sant Valentí, i a l'oest respecte el mas de la Bestreta. <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d'una </span></span></span>masoveria del Planell construïda el 1920, <span lang='CA'><span><span>que actualment només és d'ús residencial, i que va ser rehabilitada fa pocs anys. </span></span></span></p> 41.8499318,2.1963429 433286 4633427 1920 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97875-2887abans.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com Colldernau, o com abans la gent de Tona l'anomenava, Colltarnau. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97877 Vall-llobera https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobera <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles.; PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 352.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24440'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p> </p> XI - XVIII <p><span><span><span>L'edifici principal és de planta quadrada amb coberta de teula àrab amb carener perpendicular a la façana, i barbacana de rajols i permòdols de fusta. L’aparell constructiu és de pedra disposada irregularment, amb reformes visibles, fruit del pas del temps. A les cantoneres, trams de pedra escairada. És de planta baixa, dos pisos i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a llevant, no és simètrica i la distribució irregular de les obertures és conseqüència de les continues intervencions que ha patit l’edificació. El mateix succeeix en les restants façanes, que presenten obertures de mida més reduïda, mantenint una asimetria ben visible. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, conserva l’essència dels grans masos amb orígens medievals del territori, amb obertures amb pedra treballada, alguna decoració motllurada i ampits de llosa de pedra, així com el portal adovellat de l’entrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossats a la banda sud-oest, hi ha diversos annexos agrícoles de diferents tipologies constructives i materials, que s’interrelacionen amb l’edifici principal a través d’un cos amb terrassa superior, evidentment reformat. Entre aquests, destaquem un volum de planta baixa amb arcs de mig punt i pis, amb paredat de pedra molt similar a l’edifici principal. Possiblement es podria tractar d’una pallissa. </span></span></span></p> <p>El mas té una capella dedicada a la Sagrada Família.</p> <p><span><span><span>El conjunt està envoltat de granges i corts, enmig d’un paisatge agrícola i forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2010 i 2011 s’hi varen realitzar treballs de reforma i rehabilitació de la casa.</span></span></span></p> 08283-163 Sector oest de Tona. Des de la N-141c de Manresa a Malla, a l'alçada del quilòmetre 43,7, s’enllaça amb un camí de terra força malmès a mà esquerra en direcció nord. <p><span><span><span>El primer document que esmenta el lloc de Vall-llobera és del 1008, quan Legarda i el seu fill Isarn levita varen fer una donació de terres al monestir de Sant Benet de Bages, al lloc dit Riba, que limita amb Vall-llobera. Aquest lloc dit Riba és on avui hi ha el mas La Bestreta amb unes restes arquitectòniques mig derruïdes associades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquell moment, durant els segles XIII i XIV, el mas és anomenat en diversos documents de donació i que el relacionen amb altres masos d’importància a Tona com són el mas Planell, Riba, Coromines, Pratsobreroca, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1740 i 1806 va tenir lloc un plet entre els hereus de Vall-llobera i del Pratsobrerroca pels límits de les seves propietats, establint-se una concòrdia el 1806. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de la data d’una de les llindes del mas, del 1798, sabem que es fa una nova reforma que segurament acaba de desfigurar l’estructura del mas medieval. Entre els anys 1776 i 1784, l’hereu del mas, Josep Vall-llobera, fou batlle de Tona. </span></span></span></p> 41.8580500,2.1962600 433288 4634328 1008/1798 08283 Tona Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97877-1155.jpg Legal Barroc|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El conjunt s’ubica sota la vessant de llevant del Serrat de Font Joana i de la Plana de l’Om, a tocar del Rec de Vall-llobera, i conserva l’arquitectura dels vells masos dels segles XVI i XVII. La zona coneguda com “La Barroca” és una franja de ponent respecte a Tona, delimitada per la carretera N-141c de Manresa a Vic. Fa límit geogràficament de sud a nord, des de Güells, passant pel Serrat del Vernet fins al torrent de Segalers, i limita a llevant amb el Pla de Tona i Puigbonic.És una zona de paisatge de conreus, torrents, antics molins, vells camins, guixeres i masies disperses, que ja s’esmenten en un document del segle XVII com els masos de la Barroca. Algunes de les masies que es vinculen històricament amb el nom de Barroca són: Prat de la Barroca, Corominons de la Barroca, el Planelló de la Barroca, el Vendrell, Segalers, entre altres. 96|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97879 Font de la Suïssa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-suissa <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 406-407.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, A. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUIGFERRAT, Carles (2020). La ruta urbana de Tona. Inèdit.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>La font urbana de la Suïssa és un conjunt semicircular i mig soterrat al qual s’hi accedeix a través d’unes escales. L’estructura està feta amb pedra de paredat comú irregular, i forma a l’interior una banqueta correguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obertura de l’aigua </span></span></span><span><span><span>és un broc obert a la part inferior de la paret, al costat de migdia. Més amunt, hi ha una petita capelleta buida </span></span></span>(que es correspon a la font original de l'any 1921)<span><span><span>. </span></span></span></p> 08283-164 Passeig de la Suïssa (davant del número 34) <p>La font es va construir el 1921, no se sap si en el mateix lloc on ja n'hi havia una d'anterior. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Font era un espai de trobada i reunió social, i la gent de Tona hi anava a recollir l’aigua. També, s’hi generaven les “fontades”, trobades que feien els estiuejants al voltant de les fonts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una placa ens recorda que va ser restaurada l’any 1982 i una segona placa commemora aquell fet, 25 anys més tard. </span></span></span></span></span></p> 41.8566700,2.2226100 435474 4634155 1921, 1982 (restauració) 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97879-2012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97879-2014.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) La font és a un torrent, en una zona de bosc amb roures i pins, i hi té al voltant una zona de barbacoa i espai de lleure. El paratge on hi ha la font és conegut, des de l'època de l'estiueig, com 'la Suïssa', per la seva frondositat i verdor, i riquesa d'aigua. Ha donat també nom al barri. 98 51 2.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97896 Parc de la Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-del-ferro <p><span><span><span><span lang='FR-BE'><span><span><span>LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M. (et alii) </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>Raquel Lacuesta Contreras - Joaquim M. Puigvert i Solà - Mercè Vidal i Jansà, 2014 - 2020.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ TORAN, X. (2007)</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span><span>Modernisme a l’entorn de Barcelona: arquitectura i paisatge. Librería Montgiber. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PADRÓS GÓMEZ, Carles. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. Pàgina 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>El parc duu el nom de la Font del Ferro, i està enmig d’una zona verda, amb vegetació diversa i rouredes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc es configura en terrasses amb un seguit d’infraestructures que les comuniquen, com poden ser trams d’escales, o espais de descans amb bancals. Es tracta d’una zona d’esbarjo i trobada social del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància del parc recau sobretot en la Font del Ferro. Queda en un indret mig soterrat, sota una de les terrasses, i dins una fornícula d’arc de mig punt, feta de pedra. L'aigua raja a través d’una aixeta de polsador. </span></span></span></span></p> 08283-168 Carretera BV -5303, al PK.2, just sortint de la zona urbana de Tona en direcció Collsuspina, ens queda a mà dreta. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La troballa d’aigües </span></span></span></span></span>mineromedicinals <span><span><span><span lang='CA'><span>entre finals del segle XIX i inicis del XX a Tona, va permetre una revifalla de l’economia, en decadència des de feia anys a causa dels continus períodes de guerres. La construcció de balnearis, on es prenien aigües curatives, va generar una gran activitat social i econòmica, amb noves necessitats, i serveis. Tona es convertí en un apreciat centre balneari i d’estiueig, amb un important creixement urbà al voltant dels centres terapèutics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant del balneari Codina, tal com es va produir al barri Roqueta, es va formar un nucli residencial amb hotels, restaurants, torres d’estiueig i zones d’esbarjo a l’aire lliure com el parc de la font del Ferro. Un entorn enjardinat, ideal, on passejava la classe benestant i on s’hi feien les “Fontades”.</span></span></span></p> 41.8488100,2.2173800 435032 4633286 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97896-2713.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) També dita La Roureda. 98 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97926 El Garet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-1 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24408'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> <p><a href='https://tuit.cat/2Hy6w'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XVI <p><span><span><span>L’edifici corresponent al mas original és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant, i carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i pis. Són visibles el gran portal adovellat (amb la data de 1571 i el nom de la casa), i al pis superior un gran finestral amb pedra treballada i motllurada. La resta d’obertures presenten unes dimensions més reduïdes, i de tipologia similar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat a aquest volum principal, un cos rectangular de grans dimensions, amb una planta més que l’anterior, que correspon a una ampliació del segle XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt està arrebossat i pintat amb un mateix to que li atorga una aparença unificada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant, diferents coberts i corts destinats a usos agrícoles i ramaders, construïts i reformats en diferents moments, i amb diferents materials. Davant del cos més recent hi ha un pou. Els graons que situen el portal d’entrada a un nivell inferior, servien per pujar a cavall. Just al costat, hi havia la lliça de la casa, avui desapareguda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al conjunt s’hi accedeix a través d’un portal i tanca exterior, que condueix a una zona enjardinada i d’esbarjo davant dels edificis. </span></span></span></p> 08283-185 <p><span><span><span>L’any 1515 s’esmenta l’Hostal d’en Taravau, i anys més tard, al 1553, s’anomena Hostal Nou d’en Miquel Garet. La data que hi ha a la llinda del portal d’entrada pot correspondre a una reforma corresponent als nous usos de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal d'en Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls són masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, abans que el centre de Tona es traslladés definitivament al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> 41.8695448,2.2323267 436293 4635576 1571 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97926-dsc09057.jpg Física Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Antigament, també era conegut com Hostal d’en Taravau. Actualment, els propietaris actuals del mas regenten la Granja de Formatges Mas el Garet, a pocs metres de l’habitatge. 119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97927 Corominons de la Creu https://patrimonicultural.diba.cat/element/corominons-de-la-creu <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgines 308-311.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24404'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p><a href='https://tuit.cat/tkgM0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVI-XVII <p><span><span><span>Edifici totalment reformat, de planta basilical quadrada, amb el característic cos central més elevat. La coberta és a doble vessant amb carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis i un espai golfes a la crugia central. Amb anterioritat a la reforma més recent, hi havia una lliça amb empedrat i un espai destinat a animals i algun cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La disposició de les obertures a les façanes és totalment simètrica, amb finestres de testera recta, i pedra escairada. Les obertures del pis golfes són a mode de galeria d’arc de mig punt. Destaca el gran portal adovellat amb escut i data de 1556. </span></span></span></p> 08283-186 <p><span><span><span>El mas havia estat en els seus orígens medievals botiga de queviures i posteriorment hostal, </span></span></span>que el Comú de Tona tenia dret a arrendar i en tenia la tutela. Per això, <span><span><span>la dovella central del portal adovellat té l’escut de Tona. Estava ubicat en un lloc estratègic, en la bifurcació del camí ral que anava de Vic a Barcelona, i a Manresa i Moià. P</span></span></span>rop del lloc hi havia una creu, avui desapareguda que assenyalava aquesta cruïlla.</p> <p>Existent des d'abans del 1365, en els seus orígens era conegut com la Vendaria (que en català medieval vol dir 'botiga') <span><span><span>o hostaleria de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una segona llinda a la façana de ponent, marca una nova data, l’any 1617, que podria tractar-se d’una reforma, coincidint en un moment de canvi, quan el mas passa a anomenar-se Corominons de la Creu, </span></span></span>moment en què la família Corominons passen a ser els propietaris.</p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls eren masies bastides en un mateix període i ubicades al voltant del camí ral de Barcelona a Vic, una zona estratègica comercial i econòmica, poc abans que el centre de Tona es consolidés al Carrer, a partir del segle XVI i XVII en endavant. </span></span></span></p> <p>La darrera remodelació del mas es va fer als anys 1990, arran de la instal·lació de la fàbrica de pinsos en terres de la finca. La casa del mas es va transformar en el centre d'una hípica. Aleshores, es van modificar els pendents de les teulades, i s'obriren noves finestres.</p> 41.8640000,2.2314100 436212 4634962 1556/1617 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97927-906.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Coneguda també com La Vendaria fins que, ben entrat el segle XVII, va passar a anomenar-se Corominons. La masia avui dia està emplaçada dins el recinte de la fàbrica de pinsos Baucells, actuals propietaris. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97928 Hostal d’en Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-den-valls <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24438'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></p> <p><a href='https://tuit.cat/u42b0'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. </a></p> XVII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana. El ràfec té unes singulars imbricacions de caps de teula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, amb el gran portal adovellat, està encarada a l’oest, i hi té adossat un pou dins un petit cobert. Un gran portal adovellat fa d'accés principal a l'edifici, amb un escudet molt desgastat. La façana és simètrica tot i que són visibles diferents fases de reformes. Les obertures són de secció rectangular, de llinda plana, i el gran finestral que correspon a l’estança principal del primer pis presenta un ampit de pedra motllurada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dona al camí paral·lel a la C-17, està reforçada amb contraforts i presenta obertures de dimensions més reduïdes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part posterior hi ha coberts d’ús agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, la masia està envoltada per una tanca metàl·lica </span>que en alguns punts fa impossible veure tot el conjunt.</span></span></span></p> 08283-187 <p><span><span><span>La masia surt documentada l’any 1628 com a hostal situat a peu del camí ral, de Barcelona a Vic, entre altres indrets amb aquesta funció com Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII, però, els hostals, les botigues i carnisseries ja es començaven a ubicar al que es convertiria en el nou centre de Tona, el Carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La dovella central del portal d’entrada té un escudet del tot esborrat, però a la llinda de la finestra que trobem a mà dreta respecte a aquesta obertura hi ha una data, la del 1668. És possible que correspongui a una fase de reformes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hostal Taravau o el Garet, Corominons de la Creu o l’Hostal d’en Valls foren masies bastides en un mateix període i ubicades estratègicament al voltant del camí ral de Barcelona a Vic. </span></span></span></p> 41.8738700,2.2363900 436635 4636054 1628/1668 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97928-1443.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97929 Can Queu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-queu <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 319.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24429'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></a></p> XIV - XVIII <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i carener paral·lel a la façana. Aparentment, una reforma recent ha modificat l’aspecte exterior del conjunt, i el seu entorn ha anat canviant a causa de la construcció de les xarxes de comunicació. La façana encarada a ponent presenta obertures senzilles, de secció rectangular, i llinda de fusta, i paredat de pedra vista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una imatge recollida al llibre de <em>L'Abans, Recull Gràfic de Tona </em>(PADRÓS; PUIGFERRAT, 2011: 319), de l'any 1970, l’edifici presentava obertures de testera recta amb carreus de pedra escairada reforçant les cantonades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al voltant de la casa, hi ha coberts que corresponen a antics pallers i corts, reformats amb materials moderns d’obra vista. </span></span></span></p> 08283-188 Nord-est del terme de Tona. El Verinal. <p><span><span><span>El primer document on surt documentat és una venda de l’any 1346, esmentat com a mas Vendrell. </span></span></span>Els seus estadants eren pagesos de remença i fins llavors el mas havia estat una possessió dels Santaeugènia, castlans del castell de Tona.</p> <p><span><span><span>Més endavant, va ser adquirit pel mas Planell. </span></span></span></p> 41.8646072,2.2367152 436653 4635026 1346 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97929-historica.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Conegut també com el Vendrell de Baix. L’accés a la masia no ha estat possible, i les tanques exteriors impedien una bona visualització del conjunt. Tot i així, s’observa clarament una reforma i modificació del conjunt i entorn. 94|119|85 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97930 Can Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-1 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46224'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a migdia. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. <span lang='CA'><span>Consta de planta baixa, primer pis i espai sota les golfes. La façana principal és senzilla, amb obertures de petites dimensions i de testera recta, sense ornamentacions, i amb algun brancal de pedra. A la llinda de la porta d’entrada veiem la data de 1817, de la última reforma. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Destaca la diferència respecte la façana de ponent, reformada amb paredat de pedra vista combinat amb l’ús del maó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al voltant de l’edificació principal hi ha antics coberts i corts. </span></span></span></span></span></p> 08283-189 Nord-oest de Tona. <p>Es tracta d'un dels masos tradicionals del terme de Tona, d'origen medieval. Antigament era conegut amb el nom de mas Segalers de Baix. El seu origen és anterior al segle XIV.</p> 41.8622800,2.2272100 435861 4634774 1817 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97930-822.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Mas anomenat antigament Segalers de Baix. 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97931 Can Xic de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-de-la-font <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> XX Masia en procés de reformes, accés restringit. <p><span><span><span>El conjunt actual està en reformes i l’accés és restringit. L’aspecte de la masia ha canviat substancialment respecte el que tenia abans de la reforma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat actual de l’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i coberta a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana. Les façanes sud i est s’organitzen en eixos verticals simètrics, en els quals les obertures són de testera recta amb brancals i llinda de pedra escairada. El paredat és de pedra vista. Aquest cos principal hi té adossat al seu costat sud-est un volum annex de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta amb les mateixes característiques que l’edifici principal, i arrebossat exterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu estat originari, l’edifici principal tenia un paredat mixt amb tàpia i pedra a les cantonades, amb el sistema del tapial vist. Les façanes no eren simètriques, i les obertures irregulars. L’antic cobert adossat, de tàpia i totxo, tenia obertures diverses, i una escala exterior que avui ha desaparegut. </span></span></span></p> 08283-190 Nord-oest de Tona 41.8611100,2.2293500 436038 4634643 08283 Tona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-891.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97931-892.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97932 Goigs a llaor de Sant Miquel arcàngel venerat a l'ermita de Sant Miquel de Vilageriu. https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-miquel-arcangel-venerat-a-lermita-de-sant-miquel-de-vilageriu XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Aquesta composició poètica glossa l’Arcàngel Sant Miquel. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edició consultada és de 1981, es tracta d’una reedició per commemorar el centenari del naixement de Mn Joan Colom i Grau (1905-2005). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La peça comença així:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span><span><span>Per l'amor amb què us bastia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>aquest temple un bon fidel:</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>A tota hora —nit i dia—</span></span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span><span><span>protegiu-nos, Sant Miquel</span></span></span></span></em><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Fa mil anys que s'aixecava</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>a la vil·la de Geriu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La volta del cel que blava!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El foc de l'amor, que viu!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quina joia a la masia!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Per a Tona quin estel!</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>...</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Quan arribi la nostra hora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>l'hora trista de la mort,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>sigueu a la nostra vora,</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>conduïu-nos cap al Port.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Sigueu nostre empar i guia</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>i deixeu-nos entrar al Cel.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08283-191 Sud del municipi, al Pla de Vilageliu, al costat del Mas del mateix nom. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</span></span></span></span></span></p> 41.8611100,2.2293500 436038 4634643 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97932-miquel-tona.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús Inexistent 2024-12-13 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119 62 4.4 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97933 La Coma https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-8 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24402'><span><span><span><span lang='CA'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</span></span></span></span></a></p> XVI <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular amb la façana principal encarada a ponent. Presenta una coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i primer pis, i la seva estructura respon a l’arquitectura clàssica de les masies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La darrera reforma presenta un arrebossat a la façana principal, amb rejuntat de pedres amb calç natural, que cobreix el paredat original, format de pedra irregular revestida amb morter. D’aquesta façana en destaca el portal dovellat de mig punt i la finestra del primer pis amb pedra escairada i ampit motllurat, que conformen l’eix vertical central. Un escut a la clau de la dovella central del portal permet datar aquesta masia a l'any 1590.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té diversos adossats i coberts que responen a usos agrícoles i ramaders, alguns dels quals són granges modernes fetes amb totxana. </span></span></span></p> 08283-192 Tocant a la Granja Costa. <p><span><span><span>La masia es troba situada molt propera a la bifurcació del camí ral de Vic a Barcelona i a Manresa, i per tant a tocar de l’antic mas anomenat Venderia i posteriorment Corominons de la Creu. </span></span></span></p> <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval. L'hereu ja apareix al segle XIV entre els caps de casa del terme de Tona.</p> <p>L'edifici actual és fruit d'una reedificació del 1590.</p> 41.8653882,2.2339932 436427 4635114 1590 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97933-912.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) L’accés a la masia està restringit, presenta una tanca al seu voltant, i no ha estat possible visualitzar-la en tot el seu conjunt. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97934 La Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-10 <p><span><span><span><span lang='CA'>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàgina 313.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></p> <p> </p> XVI-XVII <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant i el carener paral·lela a la façana. El paredat és d’aparell irregular amb pedra i les cantonades amb blocs escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la façana principal, encarada a ponent, en destaquen dues obertures principals, un portal adovellat i una finestra amb muntants de pedra, amb ornamentacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt té annexos per a ús agrícola, que han estat reformats al llarg dels anys, amb materials com el totxo.</span></span></span></p> 08283-193 Torrent de la Ferreria, prop del Balneari Ullastres. <p>Es tracta d'un mas d'origen medieval, un dels més antics de Tona, documentat ja en els segles XIII i XIV. </p> <p>Era una propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Els seus hereus eren pagesos de remença d'aquest monestir, fins el 1373, quan es van redimir i van esdevenir pagesos lliures.</p> <p><span><span><span>L’any 1524 els propietaris del mas Riera varen cedir a Antoni de Corominons els censos i domini directe de la Vendaria i les seves terres. A partir del segle XVII el mas es va començar a vendre terres per pagar deutes.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8609716,2.2342369 436444 4634624 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1491.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97934-1433.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) El mas pren el nom del riu proper o riera de Tona o de la Ferreria. 119|94 45 1.1 1761 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97935 Ca l'Agnès https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagnes-0 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>L’edifici principal és de planta rectangular, amb planta baixa i pis. La façana principal està encarada a migdia, i la coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'una masia senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions destacables. Hi té adossat un segon volum per la cara de tramuntana fet amb totxo, sense arrebossar, que està destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Separat de les edificacions principals, i a la banda de llevant, hi ha un gran cobert de dues plantes, i altres espais per a animals i altres usos agrícoles. </span></span></span></p> 08283-194 41.8421200,2.2211500 435338 4632540 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97935-1553.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) Popularment és coneguda com a ca l'Anès. 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
97936 Can Pinel https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pinel <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i façana encarada a migdia. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una edificació senzilla, amb obertures de petites dimensions i sense ornamentacions. Hi té adossat un cos a la cara de ponent fet amb totxo, sense arrebossar, destinat a usos agrícoles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Envoltant la masia, a la banda de ponent, hi ha coberts construïts amb posterioritat, i amb usos relacionats amb l'oci i l'esbarjo. </span></span></span></p> <p>Tot el conjunt, està envoltat per una zona enjardinada. </p> 08283-195 41.8427700,2.2161500 434924 4632616 08283 Tona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1571.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97936-1573.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2025-05-07 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) 119|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5