API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96932	Col·lecció d’objectes arqueològics de Tona dipositats al Museu d'Art Medieval (MEV)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-de-tona-dipositats-al-museu-dart-medieval-mev			<p><span><span><span>El Museu Medieval de Vic (MEV, Museu Episcopal de Vic) conserva 10 peces arqueològiques provinents del municipi de Tona:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Fragment de vora d’un vas d’època medieval. Ceràmica feta a torn, 4,6 x 3,6 cm aproximadament. MEV 11028.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Làmina de sílex. 2,5 x 1 x 0,5 cm. MEV 11218.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Columna mil·liar del procònsol Mani Sergi. De material de gres, època romana, 110 aC. 112 x 36,5 cm. Descoberta l'any 1954.</span></span></span> <span><span><span>Es pot llegir la inscripció: “M(anius).SERGIVS.M(ani)F(ilius) / PRO CO(n)S(ule) / (millia passuum) VII (septem)”. Mani Sergi, fill de Mani, procònsul, 7 milles. MEV 16500.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span> Estela funerària feta amb pedra rosada del Montseny, època ibèrica, segle III aC. 95 x 94 x 19 cm. Trobada l'any 1916, provinent del Mas Rimbau, Tona. Es tracta d’una estela funerària amb guerrers armats i llop. MEV 17152.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Plat de ceràmica de vernís negre, a torn, d’època romana, 125-90 aC. 4 x 20 cm Ø. Es tracta d’un dipòsit del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 2002. Provinent del Camp de les Lloses, Tona. Ceràmica campaniana B / Tipologia Lambolglia 5-7. MEV 24397.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Ara d’època romana, 125-90 aC. Feta en guix emmotllat. 11,2 x 10,2 cm. És un dipòsit del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 2002. Provinent del Camp de les Lloses, Tona. Ara anepígrafa portàtil i domèstica. Tipus 1 de Montón. MEV 24398.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Agafador de moble d’època romana, 125-90 aC. Feta en bronze. 10,5 x 5,8 x 1,7 cm. És un dipòsit del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, 2002. Provinent del Camp de les Lloses, Tona. MEV 24399.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Fragment d'os i de petxina. Os, closca de petxina provinent del Puig de Tona. MEV 3315.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Puntes de sageta de Sílex. 2,2 x 1,4 x 0,3 cm; 2,5 x 1,8 x 0,4 cm. Es tracta de la donació d’Agustí Duran i Sanpere, el 1929. Provinent del Castell de Tona. MEV 8438 i 8439.</span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span>Destral d’època neolítica. Roca polida de 9 x 3,5 x 2,5 cm. Es tracta de la donació d’Agustí Duran i Sanpere, el 1929. Provinent del Castell de Tona. MEV 8440.</span></span></span></li> </ul>	08283-35	Plaça Bisbe Oliba, 3 08500 Vic		41.8499060,2.2290673	436003	4633399	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96932-02071011.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96932-00860031.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/96932-02050041.jpg	Legal i física	Neolític\|Ibèric\|Romà\|Medieval\|Prehistòric	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic/Cultural			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Les imatges i els seus drets són propietat de © Museu Episcopal de Vic.	78\|81\|83\|85\|76	53	2.3	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97650	Espai boscós, codi C11	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c11	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Es tracta d’un espai boscós d’1,45 ha amb una elevada biodiversitat que combina zones amb poca vegetació (perquè es tracta de terrers calcaris margosos, amb vegetació escassa) i altres zones amb molta vegetació. Destaquen com a espècies vegetals dominants el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex) </em>disperses. Com a arbust, el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-110	Espai situat al NO del nucli urbà, a la vessant d’obaga del serrat de Puigbonic.		41.8565200,2.2146100	434810	4634144	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100145.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97650-p1100146.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97651	Espai boscós, codi C12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c12	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Es tracta d’una zona boscosa de 40,6 ha amb característiques interessants des del punt de vista natural: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Connectivitat:<strong> </strong>Situat entre dos cursos fluvials i envoltat de camps, aquest espai juga un paper important com a connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elevada biodiversitat:<strong> </strong>Es tracta d'un espai amb una elevada diversitat d'espècies vegetals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presència de terrers calcaris característics de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals dominants com les alzines (<em>Quercus ilex</em>], roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i alzines sureres (<em>Quercus suber) </em>disperses i arbustos com l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna)</em> i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-111	Espai situat al NO del nucli urbà.		41.8563000,2.2112300	434529	4634122	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100175.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97651-p1100178.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97652	Espai boscós, codi C14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-boscos-codi-c14	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		<p><span><span><span>Es tracta d’una franja boscosa lineal en forma de “S” de 2140 m² amb abundant vegetació. La importància d’aquesta petita àrea és que actua com a connector biològic entre el serrat de Puigbonic i la zona amb més pendent del Planell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com el roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), l’om (<em>Ulmus minor)</em>, arbres dispersos, i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>).</span></span></span></p>	08283-112	Espai situat al NO del nucli urbà, a l’extrem oest del serrat de Puigbonic.		41.8554900,2.2155400	434886	4634029	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97652-p1100139.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97653	Marge entre camps, codi C15	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c15	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	Aquest marge i la seva vegetació ha minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Espai de dimensions reduïdes, uns 1700 m², que fa de marge entre camps, es tracta d’una fondalada amb vegetació típica de ribera. És una zona de desguàs que va a parar al Torrent de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i l’herbàcia heura (<em>Hedera hèlix</em>).</span></span></span></p>	08283-113	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat.		41.8565300,2.2080000	434261	4634150	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100168.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97653-p1100170.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97655	Conjunt de marges, codi C16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-codi-c16	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		<p><span><span><span>Es tracta d’unes línies de marges perpendiculars a la Riera de Sant Cugat unides entre si per un braç transversal. Conformen un conjunt de 1280 m² de marges fruit de desnivells entre diferents camps de conreu, que aporta diversitat al paisatge agroforestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi destaquen espècies vegetals com el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents</em>), i arbustos com l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>).</span></span></span></p>	08283-114	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat. A l’oest hi ha la carretera N-141c.		41.8565400,2.2048900	434003	4634154	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100165.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97655-p1100166.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97658	Franja boscosa entre camps, codi C17	https://patrimonicultural.diba.cat/element/franja-boscosa-entre-camps-codi-c17	<p><span><span><span><span><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		<p><span><span><span>Aquest espai de 2260 m² es situa molt a prop d’un curs fluvial, fet que converteix aquesta franja lineal paral·lela a la riera en un espai privilegiat per albergar vegetació de ribera, clau per al desenvolupament de sistemes naturals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen espècies vegetals com els pollancres (<em>Populus Nigra</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</span></span></span></p>	08283-116	Espai situat a l’oest del nucli urbà, tocant al torrent de Sant Cugat.		41.8571000,2.2069700	434176	4634214	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97658-p1100162.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97659	Àrea del Turó de Can Queu (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-queu-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La delimitació d'aquest espai natural, de 2,83 ha s’inicia a la zona nord del Turó, el qual ha estat modificat en la seva zona nord-est pel traçat de l’autovia de Vic. El límit segueix aquesta via en sentit sud-est en un tram d’uns 100 m fins a enllaçar amb l’antic camí que unia el mas de Can Queu amb Tona. El límit sud d’aquesta àrea coincideix amb aquest camí fins a una bifurcació propera al conjunt de construccions anomenades el Xaloc. Des d’aquest punt el límit gira en direcció nord i coincideix amb el marge de la zona conreada i el canvi de pendent, establint els límits oest i nord de l’àrea, fins que es troba amb el traçat de l’autovia, punt d’inici d’aquesta delimitació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em>Nyctalus sp</em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></p>	08283-117	Està situat a llevant de l’antiga ctra. N-152, entre aquesta i l’Autovia de Vic.		41.8634200,2.2341300	436437	4634896	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100062.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97659-p1100128.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Àrea especial de protecció	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai és mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1786	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97674	Riera de Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tona-1	<p><span><span><span>GELABERT, Adrià (2011). “Els espais no urbanitzats de Tona i els seus recursos naturals”. Llibre de Tona. </span></span></span></p>		<p><span><span><span>La riera de Tona estructura bona part de la conca del Ter al municipi, recull les aigües que baixen del vessant septentrional del serrat de Sant Valentí i les que davallen de la serra de Font Joana. Neix de la unió de diversos torrents: el torrent de Sant Cugat, el de la Font del Prat i el de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Travessa el municipi d’oest a est pel límit nord de la trama urbana. A la depuradora de Tona, el curs fluvial canvia la direcció cap al nord, on surt del municipi entre les masies de Can Bruguera i Can Oliva. Al llarg del curs destaca la vegetació de ribera, entre camps i petites àrees boscoses. També destaca la diversitat de la fauna: ocells, amfibis, rèptils i insectes.</span></span></span></p>	08283-118	Travessa el municipi des del serrat de Sant Valentí, direcció oest- est.		41.8604600,2.2278400	435912	4634572	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100052.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97674-p1100051.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97695	Barraca de Colldarnau I	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-i	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F949406'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>	L’estructura està parcialment coberta per la vegetació natural.	<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta rectangular (1,40 x 1,20 m), adossada a un marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb dues grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,40 m. Els muntants de la porta estan bastits amb pedres més o menys escairades de mides irregulars, i a la part superior de l’obertura hi ha una llinda plana (1,5 m). Al mur sud s’hi ubica una fornícula de forma rectangular on es llegeix una la data inscrita de 1930 o 1936, i dues lletres a sota (B,M)</span></span></span></p>	08283-119	Al límit oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p>	41.8465200,2.1952200	433190	4633049	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090918.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090920.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97695-p1090926.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Barraca inclosa a l'inventari col·laboratiu Wikipedra impulsat per l'observatori del paisatge de Catalunya (wikipedra.catpaisatge.net) amb el codi 6938. Autor: Pere Baulenas Sañé. Data de registre: 01/05/2012	119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97696	Barraca de Colldarnau II	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-colldarnau-ii	<p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F947419'>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>		<p><span><span><span>Construcció aixecada en pedra seca de planta quadrangular externament, tot i que l’interior és molt irregular, de forma arrodonida. S’adossa a un marge i està elevada respecte al camí que passa pel costat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció </span></span></span>és de la tipologia de sostre <span><span><span>de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb una gran llosa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alçada màxima interior és de 1,10 m. La porta d’entrada és molt baixa (70 cm), s’ubica al sud-oest i és de llinda plana. El diàmetre interior màxim és d’1,80 m. Presenta una obertura interior d’uns 3 cm d’amplada. </span></span></span></p>	08283-120	Al límit oest del terme municipal	<p><span><span><span>Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (<em>Iris germanica</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.</span></span></span></p>	41.8465100,2.1936200	433057	4633049	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090934.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090937.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97696-p1090938.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		119\|98	45	1.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97699	Àrea del Turó de Can Cucut (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-cucut-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamentals de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Es tracta d’una àrea d’1,89 ha. La seva delimitació s’inicia al nord del petit turó, al peu d’aquest i on s’inicia el canvi de pendent. El límit envolta tot deixant fora de l’espai unes edificacions ramaderes del mas de Can Cucut, construïdes al peu del turó, on tot el seu límit segueix uns camins situats al peu del turó i que retornen al punt d’inici. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-121	Està situat a llevant de l’autovia de Vic. Al costat de la casa de la Granja del Serrat i Can Cucut.		41.8676500,2.2358800	436586	4635364	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100066.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97699-p1100068.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97726	Marge entre camps, codi C01	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-codi-c01	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	L’espai actual es veu minvat respecte al que hi havia quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 9.400 m² ubicada al costat del Torrent de Segalers, just abans que es trobi amb la Riera de Tona. Es tracta d’un conjunt de marges entre camps amb presència important de vegetació i pròxim als cursos fluvials citats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la presència d’un turó de terrers calcaris amb margues, que limita amb aquesta àrea. Aquesta línia de vegetació disminueix el risc d’erosió.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’heura (<em>Hedera Helix) </em>en l'estrat<em> </em>herbaci, i com a arbre, l’alzina (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span></p>	08283-123	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8729300,2.2411200	437026	4635946	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97726-p1100102.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97728	Turonet entre camps, codi C02	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-entre-camps-codi-c02	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.170 m². Es tracta d’un turonet circular i una línia arbrada al sud. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La petita elevació presenta dos sectors diferenciats: el vessant d’obaga on hi predomina la vegetació arbòria i arbustiva; i el vessant de soleia, amb poca vegetació arbustiva o matolls. La vegetació predominant com arbrat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em> i l’arbustiva <em>(prunus spinosa).</em> </span></span></span></p>	08283-124	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8696000,2.2386900	436821	4635578	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100078.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97728-p1100079.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97729	Marge elevat entre camps, codi C03	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c03	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.190 m². Es tracta d’un marge entre dos camps amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, l’àrea és representativa del paisatge tipus mosaic agroforestal del municipi, que redueix el ris d’esllavissades en aquesta zona. L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>.</em> </span></span></span></p>	08283-125	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8688400,2.2376200	436732	4635495	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100072.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97729-p1100073.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97731	Marge entre camps de Can Bruguera, codi C04	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-can-bruguera-codi-c04	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	La conservació és irregular, a l’extrem nord-oest la vegetació és quasi inexistent, però al costat del camí al nord-est de làmbit, per exemple, hi ha zones boscoses destacades.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 7.344 m². Es tracta d’un marge envoltat de camps en la seva part baixa i amb les edificacions de Can Bruguera a la part alta. Amb un elevat desnivell ocupat per abundant vegetació, pel costat passa la Riera de Tona que conforma una continuïtat forestal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’arbre més destacat és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i de forma dispersa apareix el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>; i com arbust, el boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p>	08283-126	Espai situat al nord del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8702900,2.2404600	436969	4635654	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100082.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97731-p1100083.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97753	Espai d’interès natural de la masia del Vendrell, codi C08	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-la-masia-del-vendrell-codi-c08	<p> <span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de mides considerables, 38,6 ha. L’espai combina dos tipus d’hàbitat: a la zona nord grans arbres als marges dels camins; a la zona sud, la biodiversitat més elevada i és destacable la presència de <em>badlands</em> o turons calcaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els arbres més destacats hi ha l’alzina (<em>Quercus ilex</em>), el roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>, i el plàtan <em>(Platanus hispànica).</em> </span></span></span></p>	08283-127	Entorn de la masia del Vendrell. Espai situat al nord-oest del nucli urbà, al costat de carretera N-141c.		41.8461600,2.2296900	436051	4632983	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100182.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97753-p1100184.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97774	Marges i fondalades entre camps, codi C18	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-fondalades-entre-camps-codi-c18	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria.	<p><span><span><span>Espai d’uns 5300 m², de fondalades que fan de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes línies de marges, que fan una forma de creu des d’una vista zenital, és un espai entre rieres, fet que li atorga un valor potencial de connector ecològic en un àrea densament conreada. Destaca com espècie vegetal un arbust, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>).</span></span></span></p>	08283-128	Espai situat al nord-oest del nucli urbà, a l’altre banca del N-141c.		41.8577900,2.2000100	433599	4634296	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100157.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97774-p1100158.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97775	Espai entre camps, codi C19	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-entre-camps-codi-c19	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	Baixa diversitat d‘espècies, absència de vegetació arbòria.	<p><span><span><span>Petit espai de 1.600 m², es situa connectat a una àrea fluvial amb abundant vegetació de ribera i fa la funció de sistema de suport a aquesta arbreda, el seu valor està relacionat amb aquest fet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Predomina la vegetació arbustiva, l’esbarzer (<em>Rubus ulmifolia</em>) i algun exemplar dispers de garrofer <em>(Ceratonia síliqua).</em></span></span></span></p>	08283-129	Espai situat al nord-oest del nucli urbà, just tocant la carretera N-141c.		41.8577000,2.2020700	433770	4634285	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100152.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97775-p1100153.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97776	Conjunt de marges entre camps, codi C39	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-marges-entre-camps-codi-c39	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Superfície de 26,24 ha d’un conjunt de marges entre camps formats en petites fondalades on transcorren cursos fluvials de poc cabal, una part limita amb el torrent de Segalers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>), i aranyoners (<em>Prunus spinosa</em>), </span></span></span><span lang='CA'><span><span>també de forma dispersa hi ha alzines com a arbres (<em>Quercus ilex</em>). </span></span></span><span><span><span>Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p>	08283-130	Espai situat al nord-oest del terme municipal, just tocant la C17.		41.8717400,2.2310100	436186	4635822	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97776-p1100116.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97777	Marge elevat entre camps, codi C40	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-elevat-entre-camps-codi-c40	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	L’espai actual es veu minvat respecte a quan es va fer el catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona l'any 2011.	<p><span><span><span>Àrea lineal de tan sols 740 m² ubicada en una petita elevació del terreny, destaca per estar al costat de masses forestals de més entitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és arbustiva, esbarzers (<em>Rubus ulmifolia</em>). Cal destacar el paper de connector ecològic en un territori agrícola.</span></span></span></p>	08283-131	Espai situat al nord-oest del terme municipal, a l’oest de la C17.		41.8747100,2.2326000	436321	4636150	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100109.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97777-p1100111.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97779	Àrea del Turó del Castell (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-castell-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILAMAJÓ, Marc (2007). “L'entorn paisatgístic del turó del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Castell té una superfície de 19.30 ha. La descripció dels seus límits s’inicia a la part nord-est del turó on s’inicia un corriol al peu del turó que esdevé camí a la part est de l’àrea. El límit continua en sentit sud per aquest camí fins que se separa per envoltar pel nord i oest unes cases unifamiliars i uns dipòsits, que queden fora de l’espai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit gira en direcció oest i coincideix amb el límit del sòl urbà que estableixen les Normes Subsidiàries vigents del municipi de Tona fins a trobar el passeig de la Suïssa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit oest coincideix amb el passeig de la Suïssa fins uns 90 m passat el camp de futbol, on el límit es separa del passeig esmentat i mitjançant una línia recta imaginària de 70 m fins la rotonda final d’un carrer asfaltat però sense edificacions. Quan aquest carrer tomba en direcció nord es traça una altra línia recta imaginària fins enllaçar amb el punt d’inici de la descripció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els pendents margosos del turó, més o menys aixaragallats, es formen sòls que es coneixen com a regosòls, que són sòls sobre materials no consolidats, sense una capa de material orgànic sobre la roca descoberta. És, per tant, un sòl poc evolucionat, sotmès a l'erosió, pobre en matèria orgànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part baixa del pendent, on s'acumulen més materials i l'activitat biològica es veu afavorida per qüestions ambientals (major humitat, menys exposició a agents d'erosió...) es formen sòls bruns calcaris col·loïdals. Són sòls més estructurats, amb presència de carbonat càlcic actiu en tot el perfil, i amb capes de material sobre la roca mare: una capa amb matèria orgànica que facilita la presència de coberta vegetal, i una capa mineral, que ajuda a l'arrelament d'aquesta coberta vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta del turó hi ha un tipus de sòl anomenat rendzines. Són sòls formats sobre roques calcàries que es divideixen finament, i barrejats amb la matèria orgànica (per acció mecànica i biològica), donen lloc a una capa superficial rica en carbonats. Aquesta estructura facilita la presència d'una important coberta vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el turó del Castell hi trobem espècies vegetals dels diferents estrats de vegetació: arbori, arbustiu i herbaci. Dins de l'estrat arbori hi ha pi blanc, pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>), alzina (<em>Quercus ilex ilex</em>), roure martinenc (<em>Quercus pubescens</em>) i auró blanc (<em>Acer campestre</em>). La seva distribució varia en funció de si estan a vessant solell o obac i també degut a l'efecte provocat per l'acció del vent (sobretot en la part superior del turó). En l'estrat arbustiu, les espècies més destacades són el garric (<em>Quercus coccifera</em>), l'esbarzer (<em>Rubus ulmifolius</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l'argelaga (<em>Genista scorpius</em>) i els arbustos aromàtics com la farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i el romaní (<em>Rosmarinus offícinalis</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'estrat herbaci destaquen molt especialment les gramínies de varis tipus, les heures (Hedera hèlix), que cobreixen de forma quasi total el tronc de la majoria d'alzines que hi trobem, i també quantitats considerables de ravenisses blanca (<em>Diplotaxis erucoides</em>) i groga (<em>Erucastrum nasturtnfolium</em>), i el fonoll (<em>Phoeniculum vulgars</em>) (VILAMAJÓ, 2007).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-132	Serrat del Castell de Tona		41.8545400,2.2235400	435549	4633918	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1100043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97779-p1090982.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97780	Àrea del Turó del Planell (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-planell-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó del Planell té una superfície de 3,91 ha. La descripció del seu límit s’inicia al nord d’aquest petit turó, que coincideix en un tram d’uns 250 m amb el camí del mas de Planelló al mas de Planell, constituint el límit nord-est i est d’aquesta àrea. El límit sud envolta pel nord les edificacions del mas de Planell. A l’oest d’aquestes el límit ve definit pel marge de conreu i inici del pendent més pronunciat del turó fins a enllaçar amb un torrent que estableix el límit oest en un tram de 70 m. El límit continua al nord del turó pel marge entre la zona conreada i el canvi de pendent fins enllaçar amb el camí, que servia de punt d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-133	Sector nord del Planell		41.8529800,2.2061500	434104	4633758	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100011.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97780-p1100028.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97845	Fondalada de la zona esportiva de Tona, codi C07	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondalada-de-la-zona-esportiva-de-tona-codi-c07	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 2,14 ha. de superfície, voreja de manera transversal els equipaments esportius just on finalitza el nucli urbà de Tona al sud. Es tracta d’una petita fondalada que fa de marge entre camps. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea de petits cursos fluvials, que apareixen només en èpoques de fortes pluges, conformen una línia de vegetació destacada on el pi blanc <em>(Pinus Halepensis) </em>sobresurt en l’estrat arbori. </span></span></span></p>	08283-142	Zona esportiva de Tona		41.8458200,2.2205300	435290	4632952	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090990.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97845-p1090991.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97846	Turonet testimoni de margues grises, codi C20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c20	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 16.112 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació, un turonet testimoni de margues grises clau en la configuració del paisatge agroforestal d’aquest territori. Cal destacar que aquest espai limita a l’oest amb grans àrees forestals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori conserva una abundant presència d’espècies vegetals. Destaquen el pi roig <em>(Pinus silvestris)</em>, alzines <em>(Quercus ilex), </em>i<em> </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>dispersos. </span></span></span></p>	08283-143	A l’oest del Terme municipal i de la N141c. Al rec de Vall-llobera.		41.8564700,2.1977200	433408	4634152	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090964.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97846-p1090965.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97847	Espai d’interès natural de Corminons de la Barroca, codi C21	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-de-corminons-de-la-barroca-codi-c21	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 4,45 ha de superfície. A la zona nord el terreny s’articula amb petites elevacions que conformen àrees forestals que fan de marge entre camps. Destaca la presència d’un petit turó testimoni de margues grises. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part sud d’aquest àmbit destaca pel pas d’un espai fluvial que permet el desenvolupament dispers de vegetació de Ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estrat arbori es conforma amb alzines <em>(Quercus ilex), </em>roures martinencs <em>(Quercus pubescents) </em>i pollancres <em>(Populus nigra), </em>tots ells dispersos.</span></span></span></p>	08283-144	A l’oest del Terme municipal i tocant el marge dret de la N141c (direcció Vic).		41.8532600,2.2035500	433888	4633791	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090944.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97847-p1090953.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97848	Turonet testimoni de margues grises, codi C23	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-testimoni-de-margues-grises-codi-c23	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14.230 m² de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny enmig de camps de conreu. La part sud és un turonet testimonial de margues grises, amb poca vegetació, mentre que al nord el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>és predominant. </span></span></span></p>	08283-145	A l’oest del nucli urbà.		41.8503600,2.2114500	434541	4633463	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090997.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97848-p1090998.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97849	Àrea deprimida de la Boixera, codi C26	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-deprimida-de-la-boixera-codi-c26	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	L’espai s’ha degradat respecte a quan es va integrar al POUM l’any 2011.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 3.290 m² de superfície. Es tracta d’una petita depressió per on discorren dos petits torrents. És d’interès el paper que fa de transició entre les zones de predomini forestal de la Boixera, prop del serrat de Sant Valentí, i la zona de predomini agrícola. També és un àmbit que realitza la funció de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex)</em> com a estrat arbori i les espècies arbustives del Boix <em>(Buxus sempervirens)</em> i l’esbarzer <em>(Rubus ulmifolia).</em></span></span></span></p>	08283-146	A la zona sud-oest del terme municipal. Tocant el marge esquerra de la N-141C en direcció Vic		41.8450100,2.2017500	433730	4632876	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090907.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97849-p1090909.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97850	Turonets testimoni de margues grises de la Bestreta, codi C28	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonets-testimoni-de-margues-grises-de-la-bestreta-codi-c28	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 3,24 ha de superfície. Aquesta àrea s’emmarca pels dos extrems de l’espai delimitat amb dues àrees fluvials amb presència de vegetació de ribera. En general, es tracta d’un seguit de turonets testimoni de margues grises amb vegetació reduïda. Aquest espai s’alterna amb fondalades intercalades on la vegetació pot desenvolupar-se millor. L’espai és singular per aquesta alternança, que augmenta la complexitat natural de l’espai. Destaquen les alzines <em>(Quercus ilex</em>) en l'estrat arbori. </span></span></span></p>	08283-147	Al sud-oest del terme municipal. Entre la carretera BV-5303 i HN-141c		41.8469400,2.2036800	433893	4633089	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090913.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97850-p1090914.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97853	Turonet del Pla de Carreres, codi C30	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-codi-c30	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de 10,55 ha de superfície. Es tracta d’una elevació del terreny amb abundant vegetació entre els camps del Pla de Carreres i les muntanyes de les Telledes de l’Oller. Es tracta d’una àrea de transició entre espais forestals i conreus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen d’alguns exemplars de Pi roig <em>(Pinus sylvestris)</em> i retalls d’alzina <em>(Quercus ilex</em>) i roure martinenc (<em>Quercus pubescents). </em></span></span></span></p>	08283-150	A l’extrem sud-oest del terme municipal.		41.8398100,2.2021300	433757	4632298	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97853-p1090902.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97854	Turonet del Pla de Carreres II, codi C27	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turonet-del-pla-de-carreres-ii-codi-c27	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 50,30 ha de superfície. Es tracta d’una petita elevació del terreny majoritàriament arbrada. Domina la presència de vegetació al llarg de la franja, excepte a la zona on afloren les margues grises. Destaca que hi trobem la vegetació climàcica potencial d’aquest territori, el Roure martinenc (<em>Quercus pubescents) </em>amb boix <em>(Buxus sempervirens).</em> </span></span></span></p>	08283-151	A l’extrem sud-oest del terme municipal. A l’oest del Pla de Carreres.		41.8437400,2.2031100	433842	4632734	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090887.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97854-p1090889.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97862	Marges i turó del Planell, codi C22	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-planell-codi-c22	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	L'estat de conservació de la vegetació no és homogeni en aquest espai, el sector nord presenta més deficiències que el sector sud.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 48,43 ha. Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzats per ser lleugeres elevacions del terreny amb presència de vegetació i bon estat de conservació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector nord, entorn del Planelló, l’estat de la vegetació és deficient. La part sud presenta espais amb abundant vegetació, tant al turó com als marges entre camps. Cal destacar al turó un testimoni de margues grises, proper a una àrea fluvial. I per últim, al sud-oest, hi ha un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia del Planell. La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el Pi roig <em>(Pinus silvestris), </em>en l'estrat arbori.</span></span></span></p>	08283-152	Espai situat a l’oest del terme municipal.		41.8534800,2.2067500	434154	4633813	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97862-p1100030.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	L’àrea del turó, al sud d’aquest espai, coincideix amb l’espai protegit (PEIN): Turons de la Plana Ausetana.Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97864	Marge entre camps de la Casa Nova del Planell, codi C31	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-la-casa-nova-del-planell-codi-c31	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 3.990 m² ubicada entre diferents espais fluvials. Es tracta d’un marge entre camps que es converteix en un petit turó en el sector proper a la masia. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>La vegetació predominant és l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el roure martinenc (<em>Quercus pubescents), </em>en l’estrat arbori i l’esbarzer<em> (Rubus ulmifolia) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p>	08283-153	Espai situat a l’oest de nucli urbà.		41.8470300,2.2065900	434134	4633097	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97864-p1100016.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97865	Marges i turó del Serrat del Vernet, codi C33	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-i-turo-del-serrat-del-vernet-codi-c33	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	L'espai no és homogeni pel que fa a la consrvació de la vegetació, que està més degradada en l'entorn de la part urbanitzada de la masia.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 8680 m². Es tracta d’un conjunt d’espais caracteritzat per ser una petita elevació del terreny amb presència d’abundant vegetació. L’àrea és heterogènia pel que fa a la conservació de la vegetació. Així, el sector més proper a la masia del Serrat del Vernet és el sector més degradat, mentre que a zona nord i la més elevada és l’espai amb la vegetació en millor estat de conservació. Per últim, els marges que queden a prop de la riera estan recuperant espècies habituals del bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és al sector més elevat el roure Martinenc (<em>Quercus pubescents</em>) i als marges de la riera pollancres <em>(Populus nigra)</em>, en l’estrat arbori.</span></span></span></p>	08283-154	Espai situat al sud-oest del nucli urbà.		41.8459400,2.2070000	434167	4632975	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100040.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97865-p1100041.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97866	Àrea del Turó del Pla de Tona (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-del-pla-de-tona-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit d’aquesta àrea, que és la més extensa del PEIN al municipi de Tona, 88,66 ha, s’inicia l’extrem nord de l’àrea en el punt on el torrent de Segalers es travessat pel camí del mas de Pla de Tona al mas Comelles. Des d’aquest punt el límit coincideix amb l’eix de l’esmentat torrent en un tram d’uns 800 m en línia recta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest punt el límit gira en sentit sud-est fins a trobar una bifurcació de camins. El límit segueix el camí que continua en direcció sud-est fins trobar una segona bifurcació prenent el camí que continua en direcció sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan finalitza aquest camí el límit continua en línia recta (30 m) fins a trobar un torrent, que remunta en direcció oest fins al seu origen. El límit continua, en sentit sud, pel marge superior d’un camp de conreu que al mateix temps és el començament del tossal. El límit envolta per ponent un conjunt d’edificacions ramaderes i enllaça amb l’inici d’un torrent. L’eix d’aquest torrent, que discorre en direcció est, serveix de límit en un tram de 255 m. A partir de que aquest torrent arriba a l’alçada d’una àrea afectada per una nau industrial propera a la N-152. El límit envolta una nau fins trobar l’accés a l’edificació esmentada. A partir d’ací es segueix aquest camí en direcció sud (100 m) fins a un encreuament de camins proper al mas Corominons de la Creu. A partir d’aquest encreuament es segueix per un camí uns 275 m, en direcció oest, fins a la cota 582,74 propera a una edificació deixant dins de l’espai el turó situat al nord d’aquest camí tret de l’edificació esmentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aquí el límit gira en sentit sud-oest seguint el marge superior d’un camp de conreu fins al límit entre la zona boscosa i la zona de conreu, que coincideix amb el canvi de pendent per iniciar l’ascens al turó. El límit segueix aquest marge durant 435 m en línia recta i a partir d’ací en línia recta imaginària en direcció sud de 50 m s’adreça vers a la riera de Tona, la qual segueix fins l’encreuament d’aquesta amb el camí del Molí del Vendrell al Mas del Vendrell, establint tot el límit sud de l’àrea.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El límit continua en sentit nord-est per aquest camí fins que fa un tomb al nord-oest en direcció a l’esmentat mas. A partir d’aquest punt, es prenen una sèrie de camins secundaris sempre en sentit nord-est i posteriorment nord en direcció del mas de Comellas fins a trobar el punt d’inici de la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-155	Està situat al sector nord-oest del municipi. El turó està alineat en un eix nord sud-oest.		41.8649300,2.2220300	435434	4635072	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100382.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97866-p1100383.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97867	Àrea del Turó de Can Font (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-can-font-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La delimitació d’aquest espai d’interès natural, d’1,82 ha s’inicia al camí d’accés des de l’antiga Ctra. N-152 al mas de Can Font, al peu de la part nord del petit turó. El límit ressegueix aquest camí en sentit sud fins el mas de Can Font, el qual envolta per l’est i nord i continua pel marge superior de la zona conreada al peu del petit turó fins al camí d’inici de la delimitació.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-156	Aquesta àrea està situada a ponent de l’antiga Ctra. N-152, al límit de les darreres edificacions de Tona. Just a la base del turó es troba la masia de Can Xic de la Font		41.8617900,2.2301200	436102	4634718	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100389.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97867-p1100393.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97868	Àrea del Turó de Torrellebreta (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-torrellebreta-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea del Turó de Torrellebreta té una superfície de 13,96 ha. i s’assenta, a banda de sobre el terme de Tona, sobre el de Malla i el de Taradell. Tona es veu afectada pel sector sud-oest en una franja limitada per la corba de nivell dels 600 metres, un àrea de roques margoses que defineixen un àrea de <em>bad-lands</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-157	A l’est del nucli habitat, a la Serra de Torrellebreta		41.8559500,2.2455700	437379	4634058	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97868-p1100414.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97894	Cisterna del Pla del Castell. La Tonda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-del-pla-del-castell-la-tonda	<p><span><span><span>BALAR, Josep (1989). Orígenes históricos de Cataluña<em>. </em>Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANÉS, Josep (1932): Antiguitats de Tona. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>. 1932, vol. XLII, pp. 325-347.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DD.AA (1996). CATALUNYA ROMÀNICA. Volum III. OSONA II. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El pla del Castell (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PADRÓS GÓMEZ, C. (2008) <em>Dossier documentació Ruta de l’aigua a Tona (Osona)</em>. Ajuntament de Tona, Centre Interpretació del Camp de les Lloses. <em>Inèdit.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys d’Història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></p>	Parcialment erosionada, sedimentada i coberta de vegetació.	<p><span><span><span>El serrat del castell de Tona és un àrea inclosa al PEIN. La plataforma més elevada, el Pla del Castell, està catalogada com a jaciment arqueològic. Juntament amb edificis medievals com la Torre del castell o l’església de Sant Andreu, també afloren runes de l’antic barri habitat i, a la part baixa de la plataforma natural, la cisterna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cisterna, aljub o dipòsit d’aigua és obert a la roca, amb alguns murs de pedra en el fons i parcialment amb paviments per impermeabilitzar-la, permetia emmagatzemar aigua de pluja. Les mides del clot són 18 metres de llargada, 5 metres d’amplada i 3,5 metres d’alçada. S’ha estimat una capacitat d’uns 300 m³ (DANÉS, 1932).</span></span></span></p>	08283-167	Serrat del castell de Tona. El Pla del Castell	<p><span><span><span>L’ocupació del pla es remunta a la prehistòria recent (1500-700 aC), hi ha indicis d’ocupació ibèrica (V-III aC) i posteriorment romana (III-I aC). La troballa de fragments d’un sarcòfag del segle V dC apuntaria la possibilitat que ja hi hagués un edifici dedicat al culte cristià.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Castell de Tona i l’església de Sant Andreu, es documenten l’any 888, quan el bisbe Gotmar acudí al castell de Tona del comtat d’Osona a consagrar l’església de Sant Andreu que havien construït els il·lustres barons: Àlvar, prevere, Recared, prevere, Centuri, Bera, El·la i Gal·leni amb tots els homes que vivien al castell de Tona, que dotaren el temple de llibres i dels objectes litúrgics necessaris per al culte, i béns territorials per a subvenir les necessitats dels sacerdots que en tinguessin cura. El bisbe donà una casa situada al costat de l’església, i els delmes i primícies del terme del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El castell de Tona estenia el seu terme jurisdiccional per l’actual terme municipal de Tona i una part del de Collsuspina, que comprenia el terme parroquial de Sant Cugat de Gavadons. (DD.AA, 1996).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El dipòsit o aljub d’aigua va ser excavat també per Felip Vall els anys 1985-86, que va confirmar la seva funció com a dipòsit d’aigua fins a l’època moderna, però no es va poder datar l’estructura, ja que no s’excavà per sota del paviment impermeabilitzat del dipòsit (FONT, MESTRES, PUIGFERRAT, 2004).</span></span></span></span></p>	41.8539200,2.2233600	435533	4633849	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090439.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090438.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97894-p1090421.jpg	Legal	Ibèric\|Romà\|Medieval\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Científic/Cultural			BCIN	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Aquest element és important per la historia de Tona ja que en el treball Orígenes históricos de Cataluña, el filòleg i historiador Josep Balari i Jovany el 1897, afirma que el nom de Tona, que els documents primitius anomenen Tonda o Tonna, derivaria del nom romà tonna que significaria tina en el sentit de clot, excavació, fossa o concavitat excavada a terra. Aquest nom hauria derivat a Tona i s’hauria generalitzat per tot el terme.	81\|83\|85\|76	47	1.3	1760	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97909	Conjunt del Barri i Riambau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-barri-i-riambau	<p><span><span><span>El Barri (material gràfic). (Tona): Ajuntament de Tona i Diputació de Barcelona. 1 cartell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT, Josep; MESTRES, Imma; PUIGFERRAT, Carles (2004). “La restauració de la torre del Castell de Tona”. Llibre de Tona</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Tona. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, C.; PUIGFERRAT, C. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Conjunt format per les finques del Barri, Riambau, l’església del Barri, can Postius, masia Gravat i espais públics de l'entorn com el parc urbà de les Feixetes, i l'Avinguda Riambau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Nucli històric nascut al vessant sud-oest del Castell de Tona, aquesta ubicació li atorga singularitat. El mot <em>barri</em> s'ha d’entendre com a sinònim de <em>raval, </em>en relació a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX, fet que s’ha traduït en una entitat arquitectònica i històrica única. </span></span></span></p>	08283-170	El Barri i Riambau. Barri ubicat al sud-oest del Serrat del castell de Tona.	<p><span><span><span>El poblament de l’indret del Barri es remunta al principi del segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al Castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes). El veïnat, dedicat a l’agricultura fins a meitat del segle XX, era envoltat de camps de conreus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Santa Maria del Barri va esdevenir seu de la parròquia de Tona entre els anys 1724 i 1814, però aleshores el Barri no es convertiria en el centre del poble ja que la urbanització important s’estava assentant al camí ral (el camí de Tona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1904 el culte a l’església es revitalitzaria, quan el rector Josep Planas la converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Algunes dades de l’evolució històrica del dos edificis que donen nom al conjunt:</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas del Barri:</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1296 el mas Barri era propietat dels Centelles: hi residia la família Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1448 ja no depèn dels Centelles, amb el temps el cognom evoluciona de Barri a Desbarri, fet que indica una ascensió social a cavallers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1670 el mas passa a Jaume Puig de Perafita, que moriria al setge de Barcelona de les tropes borbòniques l’11 de setembre de 1714. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1809 les tropes de Napoleó cremen el Barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas Riambau;</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera casa de Riambau era coneguda amb el nom de mas Sala. Depenia de la família Altarriba de Sant Martí de Riudeperes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XIV Riambau es va convertir en gran propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta casa va ser reedificada cap al 1650, </span></span></span>i el 1851 s'hi va construir el cos principal actual.</p>	41.8527200,2.2218300	435405	4633717	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090457.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97909-p1090462.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)		92\|94\|85	46	1.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97915	Àrea del turó de Mont-Rodon (PEIN)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-del-turo-de-mont-rodon-pein	<p><span><span><span>Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Gener 2000</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Aquesta àrea forma part d’una de les dues unitats fonamental de l’Espai natural Turons de la Plana Ausetana, que inclou l’entorn de Tona i diversos turons: el pla de Tona, el turó del Castell, el turó del Planell i tres petits turons més situats al nord del nucli urbà de Tona (el turó de Can Font, el turó de Can Queu, i el turó de Can Cucut). També inclou els turons de Torrellebreta i Mont-rodó entre aquesta població i Taradell. La superfície total protegida a Tona és de 137,41 ha.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’àrea de 29,81 ha es reparteix en terrenys del municipi de Seva, Taradell i Tona. El límit a Tona comença en les edificacions agrícoles existents al sector nord-est del Serrat de Mont-rodon. Aquestes naus queden fora de l’espai, el límit ve determinat pel camí que ve des de Blanquers, que continua en sentit nord-oest i el segueix durant 100 m, on gira vers el nord-est, coincidint amb una línia imaginària definida per la corba de nivell a la cota de 550 m. Quan la corba de nivell es creua amb el marge de la zona conreada i l’inici del canvi de pendent, al peu del turó, el límit segueix aquest marge en un tram d’uns 265 m en sentit nord-est fins a trobar un camí que procedeix de la casa Vella del Gurri. El límit gira en sentit sud resseguint el camí, i deixant dins de l’espai el mas de Mont-rodon i l’ermita de Santa Maria de Mont-rodon, aquest camí defineix tot el límit est.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Segons el Pla Especial, els turons són espais que permeten el poblament vegetal espontani, en una plana dedicada intensament a l'agricultura. La vegetació dels turons ausetans és clarament submediterrània. Cal destacar la presència d'importants fragments de la roureda de roure martinenc (<em>Buxo-Quercetum pubescentis</em>) -testimoni de la vegetació climàcica de la plana de Vic-. En alguns indrets les rouredes han estat substituïdes per pinedes de pi roig o arbredes d'origen antròpic. Les brolles i especialment els prats, juguen un paper important en el paisatge actual. Els prats mesòfils de plantatge mitjà i eufràsia (<em>Plantagini-Euphrasietum pectinatae</em>) i les joncedes típiques (<em>Plantagini-Aphyllanthetum</em>) ocupen superfícies importants, especialment a les clarianes dels boscos o substituint antics conreus. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Moltes de les parts planes d'aquests turons són aprofitades pels conreus i les bardisses o fenassars estableixen una tanca natural a l'entorn d'aquests. En les zones de sòls pobres, com les codines, es formen pradells de teròfits de notable interès biogeogràfic. Els pradells de nebulosa amb arenària (<em>Brachypodio-Stipetum pennatae</em>) manifesten el matís continental del territori. El Pla Especial destaca que en aquesta comunitat hi ha algunes plantes de les estepes de l'Europa oriental molt rares a Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Aquest espai singular és també refugi de la fauna. La conservació dels biòtops esmentats entremig de grans extensions de planes agrícoles, permet el manteniment d'una rica i variada fauna. Els redactors del Pla Especial destaquen l'interès dels quiròpters, per la presència en les rouredes d'aquest espai d'espècies arborícoles molt rares a la Península (<em><span>Nyctalus sp</span></em>.). Així com també els lepidòpters per aplegar moltes espècies rares a la fauna catalana. (Pla Especial)</span></span></span></span></p>	08283-174	Serra de Mont-rodon. Sector aïllat a l’oest del municipi.		41.8526600,2.2214200	435371	4633710	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100429.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97915-p1100430.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Xarxa natura 2000	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	Els turons de la Plana Ausetana reuneixen indubtables valors geomorfològics i biològics, així també conformen un testimoni de la història geològica de la plana de Vic i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials que els constitueixen són margues blavenques del terciari, riques en fòssils, que presenten formes erosives particulars bad-lands. L’espai es mostra d’un reducte de vegetació natural que sobresurt de la plana agrícola i que presenten l’interès de constituir un refugi per a diverses espècies de flora i fauna.		2153	5.1	1764	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97925	Fons documental sobre Tona a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-sobre-tona-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic	<p> </p> <p> </p>		<p><span><span><span>L’Arxiu Episcopal de Vic conserva diverses sèries documentals relacionats amb temàtiques diferents associades amb la Història de Tona. L’Arxiu recull la documentació de les visites pastorals a Sant Andreu de Tona entres els anys 1331 i 1830. Es tracta de 103 visites realitzades entre aquests anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc destaca la documentació recopilada de diferents arxius on apareix informació històrica sobre diferents masos de Tona. Es tracta de 36 unitats documentals datades entre el segle X i el segle XIX. A continuació es citen els documents seguint la numeració dels l'arxius, pel títol, les dates i les unitats documentals o volums que comprenen : </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>2.171. Arxiu Parroquial de Sant Andreu de TONA, </strong></span></span></span><span><span><span>1219-1900, </span></span></span><span><span><span>6 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>4.1. Arxiu Capitular de Vic<br /> <strong>4.1.16.07.04. Comú del Capítol. Masos. Mas Pratgibert de Tona </strong></span></span></span><span><span><span>1600-1700,1 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> <strong>5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona), </strong></span></span></span><span><span><span>300-1900,</span></span></span><span><span><span>7 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.9. Casanova de l'Aguilar de Tona </strong></span></span></span><span><span><span>1706 </span></span></span><span><span><span>1 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1301-1948,</span></span></span><span><span><span>42 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.39.50.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona. Vila de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1198-1818, </span></span></span><span><span><span>6 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.51. Vendrell de Tona. </strong></span></span></span><span><span><span>1609-1900, </span></span></span><span><span><span>19 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>6.52. Vila de Tona,</strong></span></span></span><span><span><span>1195-1900, 6UD</span></span></span></p> <p>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada</p> <p><span><span><span><strong>9.1.03.01.13. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Cúria del terme de Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>1401-1599, </span></span></span><span><span><span>4 UD</span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.02.01.03.02. Govern de la diòcesi. Administració General. Provisió de càrrecs. Concursos a beneficis curats<br /> <strong>[Concurs per a la provisió de les esglésies parroquials de Sant Martí de Viladrau, Santa Maria de Seva, Santa Maria d'Igualada, Sant Andreu de Tona, Santa Eugènia de Relat, sagristia de Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Gàver i Sant Martí de Sobremunt],</strong></span></span></span><span><span><span>1783-1784 </span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.03.01.10. Baronies de la Mitra. Administració general de les Baronies. Plets.<strong>[Resolució de conflictes del terme de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1803</span></span></span></p> <p><span><span><span>1.1. Mensa Episcopal<br /> 1.1.03.11. Baronies de la Mitra. Pergamins <strong>Riuprimer, Sentfores, Aguilar, Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>0952-1606,</span></span></span><span><span><span>126 pergamins</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.46. Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA<br /> 2.46.51. Baptismes<br /> <strong>Llibre de Batismes de la Iglésia de santa Maria del Socós de Collsespina filial de Balenyà y Tona que·s comensa lo dia 13 Abril de 1828, </strong></span></span></span><span><span><span>1828-1856, </span></span></span><span><span><span>59 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.61. Arxiu Parroquial de Sant Cugat de GAVADONS<br /> 2.61.62. llevadors de rendes<br /> <strong>Llevador de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions que·s fan â las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons, fet any 1757 per mi Joseph Rocafort y Sorts prevere rector de dita parroquial iglésia de Tona, </strong></span></span></span><span><span><span>1757-1785, </span></span></span><span><span><span>146 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>2.61. Arxiu Parroquial de Sant Cugat de GAVADONS<br /> 2.61.75. Vària notarial<br /> <strong>[Recull de compres de peces de terra fetes per Pere Estavanell, del mas Estavanell de Tona i el seu fill Rafel], </strong></span></span></span><span><span><span>1626-1629, </span></span></span><span><span><span>1 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>4.1. Arxiu Capitular de Vic<br /> 4.1.01. Seu vacant i jurisdicció<br /> <strong>[Conveni de Tona entre el rei Pere III i el Comte de Cabrera], </strong></span></span></span><span><span><span>1356</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.1. Arxiu del Capbreu<br /> 5.1.26. Persones<br /> <strong>[Rebuts del Doctor Josep Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1745-1771, </span></span></span><span><span><span>56 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>Rúbrica de documents de la casa de Vilamajor de Tona, i masos a ella units,</strong></span></span></span><span><span><span>1701-1800, 132 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>[Papers relacionats amb el mas Vilamajor de Tona, i mas Estrada, i varis], </strong></span></span></span><span><span><span>800-1900, </span></span></span><span><span><span>22 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.11.01.17. Heretats. Administració d'heretats específiques. Vilamajor (Tona)<br /> <strong>[Executòria del plet dels Administradors de la Pietat sobre els delmes del mas Vilamajor de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1820, </span></span></span><span><span><span>72 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.16.02. Beneficis, distribucions, residències, llevadors. Documents i llevadors de beneficis<br /> <strong>[Papers del benefici de Sant Andreu fundat per Andreu Baldrons àlias Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1201-1800, </span></span></span><span><span><span>100 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.16.02. Beneficis, distribucions, residències, llevadors. Documents i llevadors de beneficis<br /> <strong>[Papers i llevadors del benefici de Sant Andreu fundat a la Seu de Vic per Andreu Baldrons àlias Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1601-1900,</span></span></span><span><span><span>126 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>5.2. Arxiu de la Pietat de Vic<br /> 5.2.18.02. Documents descontextualitzats. Sèries curtes<br /> <strong>[Contribució territorial de Malla, Tona, i Muntanyola], </strong></span></span></span><span><span><span>1801-1900, </span></span></span><span><span><span>30 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona<br /> 6.39.50.06. Varis<br /> <strong>[Comptes municipals de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1720-1824, </span></span></span><span><span><span>300 p.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.39.50. Quintanes de Sant Hipòlit de Voltregà. Riembau de Tona<br /> 6.39.50.06. Varis<br /> <strong>[Notes sobre la construcció de la nova parròquia de Tona],</strong></span></span></span><span><span><span>1792-1845, </span></span></span><span><span><span>100 p.</span></span></span></p> <p><span><span><span>6.51. Vendrell de Tona<br /> 6.51.01. Actes del patrimoni<br /> <strong>[Fundacions de beneficis de la Seu de Barcelona per Guillem Vendrell, prevere de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1701-1800, 12 </span></span></span></p> <p><span><span><span>6.51. Vendrell de Tona<br /> 6.51.05. Documentació d'interès familiar<br /> <strong>Llibre de copias dels actes de la casa del Vendrell de Tona, qual casa antiguament se anomenava Vendrell de Sobre-roca de la parròquia de Tona, compost per Mariano Vendrell clergue en lo any 1752,</strong></span></span></span><span><span><span>1752, </span></span></span><span><span><span>15</span></span></span></p> <p><span><span><span>7.24. Felip Vall Verdaguer<br /> 7.24.06. Vària<br /> <strong>[Diari d'excavacions del castell de Tona i altres documents], 1</strong></span></span></span><span><span><span>934-1943, </span></span></span><span><span><span>8</span></span></span></p> <p><span><span><span>7.24. Felip Vall Verdaguer<br /> 7.24.06. Vària<br /> <strong>[Genealogia de la família Susany de Tona],</strong></span></span></span><span><span><span>1990,</span></span></span><span><span><span>6</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.03.01.13. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Cúria del terme de Tona<br /> <strong>[Cúria del castell i terme de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1590-1594 </span></span></span><span><span><span>f. 19-26v, 27v-30</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.03.01.22.01.10. Escrivanies de cúries i associacions. Escrivanies de cúries jurisdiccionals. Capbreus i registres de capbrevació. Capbreus. Altres jurisdiccions<br /> <strong>[Capbreu de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1386-1387, </span></span></span><span><span><span>13 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>9.1. Arxiu de la Cúria Fumada<br /> 9.1.04.01.09. Notaries foranes. Notaries Foranes (I). Altres notaries<br /> <strong>[Manual notarial de la parròquia de Tona], </strong></span></span></span><span><span><span>1502-1505, 1</span></span></span><span><span><span>00 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1. Arxiu de la Vegueria de Vic<br /> 10.1.01.02.01.03. Vegueria d'Osona i Corregiment de Vic. Administració judicial. Incoació. Detencions<br /> <strong>[Registres de captures adreçats a Vic, Tona, la Vola i Curull, Olost, Sant Agustí de Lluçanès i Oristà],</strong></span></span></span><span><span><span>1848/01/-1848/12/, </span></span></span><span><span><span>300] f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1.53. Arxiu de la Vegueria de Vic. Comtat d'Osona<br /> 10.1.53.02. Registres específics de termes<br /> <strong>Sant Sadurní y Espinelbas, Tona / Spinelbas, Orís, Thona, Sant Berthomeu / Registra del terme de Sant Sedorní de Ozormort y Sant Vicens de Spinelbas, </strong></span></span></span><span><span><span>1684/03/-1715/03/, </span></span></span><span><span><span>300 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>10.1.54. Arxiu de la Vegueria de Vic. Altres baronies<br /> 10.1.54.<strong>Tona / Regestrum curiae termini Sancti Andree de Thona, diocesis Vicensis, factum per Joannem Vila, apostolica et ergia auctoritatibus notarium publicum civem Vicensem ac curiae honorabilis baiuli dicti termini de Thona senior </strong></span></span></span><span><span><span>1634-1672, 1</span></span></span><span><span><span>50 f.</span></span></span></p> <p><span><span><span>I per últim cal citar, en relació a la Parròquia de Sant Andreu, el llibre d’obra (cobraments) de l’església de Tona en tres períodes del segle XIX (1806-1811), (1814) i 1814-1828); així com un volum del segle XVIII de censals i capbreus parroquials o documents similars. També un llibre notarial: regestes de pergamins Mas Font, 1219-1622.</span></span></span></p>	08283-184	Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic	<p>No hi ha una data específica de creació de l’Arxiu. El mateix funcionament de l’administració diocesana i de l’administració de la catedral a partir de la restauració de la diòcesi el 886 és el que dona lloc a l’existència del fons originari.</p> <p>La ingent documentació que actualment atresora l’Arxiu Episcopal de Vic és el resultat d’un gran projecte que va tirar endavant el seu arxiver i director entre el 1942 i el 1978, Eduard Junyent. A ell es deu la iniciativa d’unir en una sola institució arxivística l’arxiu del bisbe de Vic (o arxiu de la Mensa Episcopal) i l’arxiu de la catedral de Vic (o Arxiu Capitular de Vic, inclòs tot l’arxiu notarial de les escrivanies eclesiàstiques o Arxiu de la Cúria Fumada). A partir d’aquest primer nucli, Junyent hi va aplegar altres arxius eclesiàstics de Vic i de tot el bisbat (arxiu dels beneficiats de la Pietat, arxius parroquials), alhora que l’Arxiu Episcopal esdevenia també l’arxiu històric custodi del districte notarial de Vic i ingressava en els seus fons tot l’arxiu de la Vegueria. Al mateix temps, iniciava l’ingrés d’arxius patrimonials de masies i fons personals (com ara el del pintor tonenc Felip Vall). Aquesta és la raó per la qual en l’actualitat l’arxiu contingui molta documentació referent a Tona, de moltes procedències diferents.</p>	41.8500100,2.2291200	436008	4633410	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97925-llibre-actes.jpg	Legal		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			56	3.2	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97951	Petit turó de la capella de Sant Miquel de Vilageliu, codi C34	https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-turo-de-la-capella-de-sant-miquel-de-vilageliu-codi-c34	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span lang='CA'><span><span>Zona d’interès natural de 2570 m². Es tracta d’un petit turonet que forma part del conjunt de petites elevacions del terreny que separen el Pla de Carrereres i el Pla de Vilageliu. Destaca per la seva frondositat vegetativa, fet poc comú en la majoria de turons calcaris de Tona i pel grau de bona conservació en què es troba. La vegetació predominant és el Pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p>	08283-200	Espai situat al sud-oest del terme municipal.		41.8388700,2.2073500	434189	4632190	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100329.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97951-p1100330.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97952	Àrea natural del Surell, codi C35	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-surell-codi-c35	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de gran extensió, 80,59 ha de forma allargassada que s’estén d’est a oest. Es tracta d’una àrea forestal amb vegetació molt abundant, que tot i que no és climàcica, forma part de la configuració del paisatge tipus mosaic agroforestal que característica el municipi de Tona. A l’extrem oest, en una elevació del terreny afloren les margues grises característiques dels turons de Tona. En l’àrea forestal més a l’est, a l’alçada del Mas Surell i molt a prop d’una gran bassa d’aigua, hi ha una font natural: la font del Surell. A la part est la vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) i de forma dispersa apareix pi roig <em>(Pinus silvestris)</em> i l’alzina (<em>Quercus ilex</em>)<em>, </em>en l’estrat arbori i el tortellatge<em> (Viburnum lantana) </em>com arbust.<em> </em></span></span></span></p>	08283-201	Espai situat al sud del terme municipal. Límit nord del Pla de Vilageliu		41.8411600,2.2143300	434771	4632439	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100298.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97952-p1100300.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97953	Marge entre camps de Vilageliu, codi C37	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-entre-camps-de-vilageliu-codi-c37	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 14,99 ha. Es tracta d’una petita elevació de terrenys de forma allargassada amb abundant vegetació que fa de marge entre camps. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>) de manera aïllada i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).<em> </em></span></span></span></p>	08283-202	Espai situat a l’extrem sud del municipi, al límit del terme amb Hostalets de Balenyà.		41.8371900,2.2129800	434655	4631999	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100361.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97953-p1100362.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97964	Aqüeducte de Vilageriu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-vilageriu	<p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny.1995-1999. Aqüeducte de Vilageliu<strong>.</strong> Tona. Número d’inventari IPEC 901542. 21-4-1998. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles ; PUIGFERRAT, Carles. (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990). Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018'>https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33018</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC/?coeli-widget=https%3A%2F%2Fapp.coeli.cat%2Fcoeli%2FIPEC%2Fwidgets.html%23%2Fwidgets%2Fca%2Fmicrosite%2Ff3e56042dda33fbed5b43644cc27454367defcf77011ce590cfe3e0e512e7182%2Fcoeli%2FIPEC%2FHeritageObject%2F901827'>Inventari del patrimoni Etnològic de Catalunya </a></span></span></span></p>	La conducció de l’aigua no existeix. Parcialment envaït per la vegetació. Es va afegir un estrep de formigó.	<p><span><span><span>Aqüeducte o pont sobre el Torrent de Güells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un pont d’un sol arc, de gran amplitud de llum, que recolza en una banda sobre un estrep de pedra i en l’altra s'adossava a la roca, que es va reforçar amb un estrep de formigó. Els dos costat s’adossen o recolzen sobre la superfície rocosa dels costats del torrent. L’arc rebaixat ha estat construït per carreus regulars ben escairats (dovelles). A la part superior, sobre l’estructura (el lloc per on passaria la canalització d’aigua), unes lloses de pedra plana faciliten el pas d’una banda a l’altra. La resta és construït en pedres irregulars, escairades i col·locades en fileres amb morter.</span></span></span></p>	08283-206	Torrent de Güells. Límit municipal amb Balenyà	<p><span><span><span>Situat entre la masia de Vilageriu i el mas Barbat, al límit entre Tona i Balenyà. Segons sembla, la construcció podria haver tingut les funcions de pont i d'aqüeducte. Fou restaurat i consolidat l’any 1973 (IPEC). Uns voluntaris van construir aquell any un pilar de ciment armat per evitar l'esfondrament del pont (<span><span><span>PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>S’ha especulat amb la possibilitat que el pont fos d’origen romà, per la proximitat d'una via romana i dels mil·liaris localitzats al seu entorn, tot i que aquesta hipòtesi no ha estat confirmada per cap estudiós. També se li ha atribuït un origen medieval.</span></span></span></p>	41.8378800,2.2074300	434195	4632080	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100337.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100350.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97964-p1100343.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural			BCIL	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)	També es coneix com a aqüeducte de Barbat, i amb el topònim més modern de 'Vilageliu'. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, amb la qual cosa comparteixen aquest bé patrimonial.	94\|98\|119\|85	49	1.5	1761	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97965	Àrea natural del Polígon les Goules, codi C05	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-natural-del-poligon-les-goules-codi-c05	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 30,6 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona per on discorren petits cursos fluvials de poca consideració i amb vegetació. La importància de l’àrea és que actua com un espai de transició a un àmbit de PEIN proper, a més de fer la funció de connector ecològic, fet rellevant en aquesta part del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La vegetació predominant és el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i l’auró negre (<em>Acer monspessulanum</em>) en l’estrat arbori; i el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i el sanguinyol (<em>Corpus sanguínea</em>) en l’estrat arbustiu.</span></span></span></p>	08283-207	A l’extrem sud-est del municipi, al límit del terme amb Taradell		41.8554600,2.2440200	437250	4634005	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100407.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97965-p1100403.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97966	Espai natural del Cementiri, codi C06	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-cementiri-codi-c06	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	Alguns sectors estan molt degradats.	<p><span><span><span>Zona d’interès natural d’extensió considerable, 25,58 ha. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una zona que inclou àrees amb vegetació i d’altres són terrers calcaris generalment margosos característics del territori. La vegetació predominant és el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>).</span></span></span></p>	08283-208	A l’extrem sud-est del municipi		41.8512700,2.2422500	437099	4633541	08283	Tona	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97966-p1100396.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97975	Marges entre camps de Mont-rodon. Codi 41	https://patrimonicultural.diba.cat/element/marges-entre-camps-de-mont-rodon-codi-41	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>		<p><span><span><span>Zona d’interès natural de 5.673 m² de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un conjunt de tres marges entre camps amb abundant vegetació i molt bon estat de conservació, situat a prop del riu Gurri amb abundant vegetació de ribera. És el tipus de marge que crea el paisatge agroforestal propi del territori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i alguns exemplars dispersos de roure martinenc <em>(Quercus pubescents)</em>.<em> </em></span></span></span></p>	08283-216	Sector aïllat a l’oest del municipi. A l’est del Serrat de Mont-rodon.		41.8634700,2.2681500	439260	4634877	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100433.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97975-p1100434.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97976	Turó testimoni de margues grises del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 42	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-testimoni-de-margues-grises-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-42	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	Tot i ser un espai ben conservat, cal remarcar la pèrdua de vegetació natural en favor del sòl per a ús agrícola, respecte a l'àrea grafiada el POUM de l’any 2011.	<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 49,06 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un turó testimoni de margues grises amb abundant vegetació a la vessant est. Aquest espai destaca perquè mostra la climacitat de la vegetació, i també perquè és un espai proper al riu Gurri amb un clar paper de connector ecològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’estrat arbori predomina el roure martinenc <em>(Quercus pubescents) </em>i com a espècies arbustives destaca el tortellatge <em>(Viburnum lantana</em>) i boix <em>(Buxus sempervirens). </em></span></span></span></p>	08283-217	Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon.		41.8678200,2.2667300	439147	4635360	08283	Tona	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100441.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97976-p1100444.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12
97977	Àrea d’interès natural del NE del Serrat de Mont-rodon. Codi 43	https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-natural-del-ne-del-serrat-de-mont-rodon-codi-43	<p><span><span><span>LAVOLA (2011). Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Tona</span></span></span></p>	POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex I: catàleg de turons, marges i altres espais d’interès natural del municipi de Tona. Codi 43Aquest catàleg recull elements tals com marges, turons, i petites franges boscoses que caracteritzen el paisatge agroforestal del municipi, alhora que compleixen una funció ecològica com a zones de refugi i alimentació per a la fauna i que, per tant, juguen un paper actiu en la connectivitat biològica.	<p><span><span><span>Àmbit d’interès natural de gran extensió: 37,19 ha de superfície. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un espai que comprèn zones elevades a la part oest, com fondalades de forma allargassada a la zona est, per on petits cursos fluvials poden discorre ocasionalment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar la funció de connector ecològic d’aquesta àrea. Domina la presència d’arbres com les alzines <em>(Quercus ilex)</em> i algunes alzines sureres disperses <em>(Quercus suber</em>), com a espècie arbustiva destaca el garric <em>(Quercus coccifera). </em></span></span></span></p>	08283-218	Sector aïllat a l’oest del municipi. Al nord-est del Serrat de Mont-rodon.		41.8699100,2.2690800	439344	4635591	08283	Tona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100447.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97977-p1100448.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-13 00:00:00	Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)			2153	5.1	2484	24	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:12

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús